20

13

//

AB

RI

L -

MA

IG

“IF YOU ARE PLANNING FOR A YEAR,

SOW RICE; IF YOU ARE PLANNING FOR

A DECADE, PLANT TREES; IF YOU ARE

PLANNING FOR A LIFETIME, EDUCATE

PEOPLE”

GUAN ZHONG. 720-645 BC

NEWSENGINYERSXINA

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Equip de redacció:

Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona,

Catherine Sherry d’AiB Traductors i Intèrprets.

Equip de corresponsals:

Eduard Carreira – Shanghai, Cristina Castillo – Shanghai, Sergi Escorihuela – Shanghai, Irene Fiol – Shanghai, Guillem Pagès – Shanghai, Gil Serra – Shanghai, Alexis Roig – Shanghai, Àlex Quintieri – Hong Kong, Marc Boix – Kai-

ping, Albert Ferrari – Kaiping, Raül Guerra – Hong Kong, Sara Fusté – Guangzhou, Roger Sallent – Guangzhou, John Waller – Beijing, Xavier de Vicente – Shenzhen, Girbal Balart – Jiangmen, Pablo Trujillo – Hong Kong,

Santi Codina – Suzhou i Leire Mancisidor – Kunshan (Shanghai).

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 BarcelonaTel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

WEB DEVELOPMENT & GRAPHIC DESIGN

Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu elec-trònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han orga-nitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de la UPC a través d’UPC-ALUMNI. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desem-bre, de Protecció de Dades de Caràcter Perso-nal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis,

celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades.

Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel-lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans se-güents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per es-crit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona.El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials

de Catalunya tenen interès que aquest NEWS funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa respon-sable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions in-closos en els articles d’opinió.

Pots enviar comentaris, suggeriments, subs-cripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:

xina@mail.eic.cat

Difusió del NEWS:

Maquetació i Disseny Gràfic:

CORRESPONSALS 4

EDITORIAL 6

CALENDARI 2013 10

NOTÍCIES 12

INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ 14

VIURE I TREBALLAR A LA XINA 32

THIS IS XINA 35

BORSA DE TREBALL 37

LINKS D’INTERÈS 39

SUMARI NEWSENGINYERSXINA

4

CORRESPONSALS ENGINYERS A LA XINA

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

5

Marc BoixKAIPING

Albert FerrariKAIPING

Xavier de VicenteSHENZHEN

Santi CodinaSUZHOU

Girbal Balart JIANGMEN

Raül GuerraHONG KONG

Roger SallentGUANGZHOU

Sara FustéGUANGZHOU

John WallerBEIJING

Cristina CastilloSHANGHAI

Irene Fiol SHANGHAI

Gil Serra SHANGHAI

Eduard Carreira SHANGHAI

Guillem Pagès SHANGHAI

Sergi Escorihuela SHANGHAI

Alexis Roig SHANGHAI

Leire MancisidorKUNSHAN (SHANGHAI)

Àlex Quinteri HONG KONG

Pablo Trujillo HONG KONG

6

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

Roger Albinyana Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea.

Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya.

Catalunya ha estat sempre oberta al món. Des del Govern de la Generalitat s’ha

treballat per situar Catalunya en un lloc destacat, a l’alçada de les seves potencialitats, ex-portant les nostres riqueses i valors, que ens configuren com a europeus, com a societat mo-tora, plural, acollidora i solidà-ria. I també per acollir allò que el món ens aporta, amb ciuta-dania d’altres països, estudi-ants i investigadors estrangers, creació i obra cultural i llaços empresarials i emprenedors sòlids i profitosos. Però és espe-cialment en moments de crisi econòmica i dificultats que cal treballar per una Acció Exteri-or forta, que reforci ponts amb altres països i regions, creant oportunitats i llaços produc-tius.

El Govern ha tingut al llarg dels anys la mirada posada en Àsia-Pacífic, conscient del paper que havia de desenvolupar. Fora del context euromediterrani, prioritat estratègica òbvia per nosaltres, Àsia-Pacífic constitu-eix un eix d’actuació de primer ordre per Catalunya. Treballem des de fa anys per al nostre po-sicionament a la regió, i per constituir una porta d’entrada al sud d’Europa, des del punt

de vista econòmic, educatiu i universitari, turístic o cultural.

Àsia-Pacífic ha esdevingut ja avui la zona de més vitalitat econòmica del món. Segons dades del Banc Asiàtic de Des-envolupament (ADB en an-glès), a mitjans del segle actual, la regió asiàtica representarà la meitat de l’economia global i el PIB del continent asiàtic en el seu conjunt passarà dels 16 bilions USD l’any 2010 als 148 bilions USD l’any 2050.

I en aquest marc, la Xina és ja avui la segona potència mun-dial, per darrera només dels Estats Units; es parla també de la Xina com la primera potència industrial del món, per primera vegada per davant dels Estats Units. Segons previsions del Fons Monetari Internacional, en tan sols cinc anys la Xina ja superarà els Estats Units com primera economia mundial.

Són xifres que ens fan adonar de quin és el nostre lloc al món avui, com a europeus, i sobretot d’on hem de posar l’atenció i els esforços. El món ha esdevingut un escenari molt diferent del que havíem conegut fins ara, i la Xina n’és indubtablement la nova protagonista. Les noves generacions ja viuran aquesta

realitat com un fet que condici-ona i marca les noves pautes de les relacions internacionals.

El Govern es planteja ara, més que mai, abordar les relacions amb la Xina des de múltiples eixos clau per no deixar passar les oportunitats que ens ofe-reix, com a país, com a socie-tat, com a cultura. Sens dubte, es continuaran reforçant les relacions institucionals al més alt nivell, claus per una cul-tura que valora les relacions i els contactes personals. És de destacar que, conscients d’ai-xò, tots els presidents de la Ge-neralitat han realitzat visites oficials a la Xina d’alt contin-gut institucional i econòmic, incloent el viatge que preveu realitzar en aquesta legislatura el president Artur Mas.

Des del Govern es dóna també suport tant a la nostra presèn-cia empresarial a la Xina com a possibles inversions xineses a Catalunya, ja sigui a través de les tres oficines d’ACC1Ó al país (Beijing, Shanghai i Hong Kong), potenciant nous sectors d’oportunitat com la innova-ció, les noves tecnologies, les infraestructures o les energies renovables, o amb els serveis que ofereix Invest in Catalo-nia. La Xina ja és, a data d’avui,

EDITORIAL

7

Roger Albinyana Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea.

Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya.

primer soci comercial del Port de Barcelona, amb una potent inversió de Hutchison al nos-tre país que potencia la nostra posició portuària. A més, a Bei-jing comptem també amb la presència de l’Agència Catalana de Turisme, clau per captar un mercat emissor en permanent creixement.

Un altre eix és potenciar els recursos que contribueixen a acostar les cultures catalana i xinesa, ja sigui a través de les comunitats catalanes existents a la Xina, la formació i la mobi-litat en educació superior i re-cerca, o el paper d’institucions a Catalunya com la Casa Àsia o l’Institut Confuci. Catalunya té, avui, una especial vinculació amb la Xina per la comunitat xinesa resident aquí, primera comunitat asiàtica estrangera a Catalunya en nombre, amb més de 50.000 ciutadans, em-presaris i estudiants xinesos vi-vint a les nostres ciutats.

Amb tot, cal seguir treballant perquè la Xina deixi de ser llunyana. Cal fer-ho a través de relacions comercials però també des de la vessant so-cial, educativa i cultural, for-mant-nos mútuament sobre els nostres països, les nostres llengües i les nostres cultures,

claus per al futur de les nostres relacions i per al futur de molts dels nostres joves.

Avui més que mai, cal treballar per contribuir a les relacions internacionals amb la Xina amb una perspectiva renova-da, ambiciosa, eficaç i útil per no deixar escapar oportunitats que ens enriqueixin econòmi-cament, culturalment, educati-vament i turísticament.

8

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

English Version

Catalonia has always been open to the rest of the world. The Government of

Catalonia has worked to se-cure Catalonia’s rightful role with international prominence to match its potential by ex-porting our wealth and our values, which define us as Eu-ropeans, as a driving force, as a society that is plural, welcom-ing and caring. We have also welcomed input from the rest of the world: foreign students, researchers and other citizens of foreign countries, cultural works and creations, and solid, profitable ties of entrepreneur-ship and business. However, it is particularly in difficult times and recessions that we must strive for a strong foreign presence, strengthening ties to other countries and regions, building opportunities and productive partnerships.

Over the years, our Govern-ment has looked to the Asia-Pacific region, aware of its future role. Beyond the Euro-Mediterranean region – an obvious strategic priority – the Asia-Pacific region is Catalo-nia’s chief sphere of foreign ac-tion. We have striven for years to secure a good position and become that region’s gateway

to southern Europe for all sorts of purposes: economic, educa-tional and academic, tourism or culture.

The Asia-Pacific is already the world’s most vigorous eco-nomic region. According to the Asian Development Bank (ADB), by the mid-21st cen-tury the Asian region will make up half the global economy and total Asian GDP will grow from US$16 trillion in 2010 to US$148 trillion by 2050.

Moreover, China is already the world’s second largest econo-my after the United States and is also considered the world’s strongest industrial power-house, ahead of the United States for the first time. Inter-national Monetary Fund pro-jections have China overtaking the United States as the world’s topmost economy just five years from now.

These figures tell us where we stand as Europeans in today’s world and where we need to focus our attention and ef-forts. The world has become a very different place from the world we grew up in, and China is its new leading ac-tor. Our younger generations will grow up in full awareness

of this fact and of the ensuing new ground rules for interna-tional relations.

Now, more than ever, the Gov-ernment of Catalonia intends to address its ties with China on many key dimensions to seize every opportunity it has to offer for our country, our society, our culture. Institutional relations will continue to be strength-ened at the highest level – they are crucial in a culture that val-ues relationships and personal contact. All presidents of Cata-lonia have been aware of this and have made official visits to China, focusing particularly on institutional and economic is-sues. President Artur Mas also has a trip planned during his present term of office.

The Government of Catalonia supports Catalan businesses in China as well as potential Chinese investments in Cata-lonia via its ACC1Ó offices in Beijing, Shanghai and Hong Kong, by fostering new op-portunities in areas such as innovation, new technologies, infrastructure or renewables, as well as through the services offered by Invest in Catalonia. China has already become the Port of Barcelona’s main trading partner, with major

EDITORIALRoger Albinyana

Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea.

Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya.

Hutchison investments bol-stering our position in ship-ping. Additionally, the Catalan Tourist Board’s Beijing office is a foothold in a key location for securing this constantly grow-ing outbound tourism market.

Another line of action consists of boosting all resources that can bring Catalan and Chinese culture together – whether this involves Catalan communi-ties living in China, education and mobility for research and higher education, or the role of local institutions such Casa Àsia and Institut Confuci. We have particularly strong ties to China today owing to the size of the Chinese commu-nity: with over 50,000 Chinese citizens, it is the largest Asian community in Catalonia, and includes both businesspeople and students who have settled in our towns.

That said, we must keep up our efforts to bring China closer. We must achieve this through trade, but also through social, educational and cultural ac-tion, by educating each other about our countries, languages and cultures, which hold the key to our future relations and to the individual futures of many of our young people.

Today, more than ever, we must strive to take a renewed, ambi-tious, effective, meaningful ap-proach to our foreign relations with China so that we can seize every opportunity to move for-ward our economies, cultures, education and tourism.

9

Roger Albinyana Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea.

Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya.

10

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 1 2

6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 913 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 1620 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 2327 28 29 30 31 24 25 26 27 28

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 1 2 3 4 5 6

3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 1310 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 2017 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 2724 25 26 27 28 29 30 28 29 3031

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 1

5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 812 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 1519 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 2226 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29

30

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 6 1 2 3

7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 1014 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 1721 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 2428 29 30 31 25 26 27 28 29 30 31

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 58 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 1215 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 1922 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 2629 30 27 28 29 30 31

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 1 2 3 4 5 6 7

3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 1410 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 2117 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 2824 25 26 27 28 29 30 29 30 31

Chinese public holidays Working weekend Weekend Women's Day (normally it's half-working day holiday for women, but it is not a compulsory holiday)

Yearly Calendar 2013

February

AprilMarch

January

November

September

December

October

August

May

July

June

12

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

L’economia xinesa va créixer el 2012 al ritme més lent en 13 anys

El producte interior brut (PIB) de la Xina va créixer un 7,8% l’any passat, fins als 6,24 bilions d’euros, el ritme més lent dels últims 13 anys. El ge-gant asiàtic s’ha vist castigat per la debilitat dels mercats exteriors, tot i que les dades de l’últim trimestre mostren que la segona economia del món s’està recuperant.

Informació en El País

Informació en South China Morning Post

La Xina es converteix en el major productor mundial de telèfons in-tel · ligents

La Xina ja s’ha convertit en el major productor mundial de «smartpho-nes» amb un total de 224 milions d’unitats venudes el 2012. La signatu-ra d’investigació amb base a Pequín, Anàlisi Internacional, va augurar que el 2015 el mercat en línia per a telefonia mòbil a la Xina arribarà als 429.600 milions de iuans (68.190 mi-lions de dòlars).

Informació en ABC

Estratègies pràctiques per superar els obstacles reglamentaris a la Xina

Document pràctic de la consultora Interchina sobre com els inversors es-trangers poden superar els Obstacles reguladors a la Xina, i esborrar la idea que el marc legal xinès és un obstacle insuperable.

Informació en Interchina Consulting

Xina: de treballadors a consumi-dors

Article de Xulio Ríos sobre el ressor-giment de les tensions laborals en els últims anys de la dècada de Hu Jintao (2002-2012), qui el novembre passat va cedir la secretaria general del Par-tit Comunista de la Xina (PCX) a Xi Jinping, posant l’accent en els dèficits

de la situació laboral a la Xina i al nou model de desenvolupament de l’eco-nomia xinesa.

Informació en el Observatorio de Política China

Xangai demana que els bancs xi-nesos siguin més internacionals i proposa la primera zona de lliure comerç de la Xina

El vicealcalde econòmic de Xangai, Tu Guangshao, ha demanat als bancs xinesos que tinguin una presència més internacional per fer de Xan-gai un dels centres econòmics més importants del món. A més la ciutat planeja construir en els pròxims tres anys la primera zona de lliure comerç del país, sota un programa pilot.

Informació en South China Morning Post

Informació en Expansión

ACS inicia a Macau les obres del seu major projecte a Àsia per 164 milions d’euros

Leighton, filial de la constructora ale-manya Hochtief, controlada al seu torn per ACS, ha estat seleccionada com a oferta preferent per construir el centre de jocs en el complex hoteler i d’oci de Wynn Resorts a Macau (Xina) per 164 milions d’euros. Aquest serà el major projecte emprès per Leigh-ton Àsia i un dels més importants del grup d’oci Wynn.

Informació en Invertia

Nova Circular de simplificació del control de canvis sobre operacions d’IED a la Xina

Garrigues explica la “Circular 59” pro-mulgada per la State Administration of Foreign Exchange de la Xina, que va entrar en vigor el 17 de desembre. La norma busca millorar el marc d’in-versions estrangeres al país per inten-sificar la internacionalització del iuan i eliminar restriccions de control de canvis.

Informació en Iberoasia

La Xina-Europa-Espanya: El desper-tar de la inversió d’empreses xineses a Europa i Espanya

Article d’Ivana Casaburi i Adrián Blanco Estévez sobre el creixent in-terès de les empreses xineses per Europa que s’ha concretat en un fort increment de la inversió en els últims anys. Mentre el 2009 el flux d’inversió xinesa cap a Europa va ser de només 66 milions d’euros, el 2012 es va dis-parar fins als 3.192 milions d’euros.

Informació en Esade

La debilitat del ien pot tenir impacte sobre la Xina

Anàlisi a Expansión sobre la caiguda del ien japonès, que fa que el ren-minbi xinès es mogui en la direcció contrària. Des de principis d’octubre, la moneda japonesa ha perdut prop d’un 17% enfront del dòlar. La divisa xinesa, per la seva banda, està guanyant terreny.

Informació en Expansión

Anàlisi de l’alentiment de l’econo-mia xinesaL’expansió econòmica de la Xina l’any 2012 va ser del 7,8 per cent, l’any més lent des de 1999, i per sota del 9,3 per cent el 2011 i del 10,4 per cent el 2010. No obstant això, el fet que el creixement del PIB s’hagi alentit no vol dir que el creixement de l’econo-mia xinesa hagi arribat a la seva fi.

Informació en INSEAD Knowledge

Components d’automoció a la XinaAmb unes previsions que apunten als 20 milions de cotxes venuts el 2012, la Xina s’ha convertit en el principal mercat per al sector de l’automoció i fabrica ja gairebé el doble de vehicles que els Estats Units.

Informació en El Exportador

La Xina invertirà més de 19.000 milions de dòlars en infraestructu-res de transportEl Ministeri de Finances xinès ha anunciat que destinarà 120.000 mi-

NOTÍCIESSELECCIÓ DEL BUTLLETÍ D’ECONOMIA DE CASA ÀSIA

Delegació empresarial catalana a la Xina

Del 5 a l’11 de maig tindrà lloc la propera edició de la missió empresarial internacional de re-ferència en l’àmbit de l’R+D a la Xina, organitzada bianualment pel govern xinès i l’empresa cata-lano-xinesa GlobalTaixue, especi-alitzada en el desenvolupament de projectes d’R+D+i en el país asiàtic.En aquesta edició hi participaran una delegació d’empreses biotec-nològiques en el marc de la China Biopharma R&D and CRO Confe-rence i una d’empreses TIC i logís-tiques en l’àmbit del China Smart Logistics Summit, en torn a les tec-nologies intel·ligents al servei de la indústria logística.L’esdeveniment es caracteritza per disposar de la total esponsorització econòmica per part del Ministeri

de Ciència i Tecnologia i el Minis-teri d’Indústria i Tecnologies de la Informació de la República Popular de la Xina, així com dels governs de la ciutat de Shanghai i de les pro-víncies de Zhejiang, Jiangsu, Hubei i Guangdong, sent una oportunitat única per a les pimes catalanes que participen en aquesta delegació completament de franc. Els assistents compartiran ponèn-cies i debats amb els majors experts del sector i tindran ocasió d’entre-vistar-se amb alts càrrecs del go-vern, així com fer contactes amb les empreses xineses i internacionals líders en els respectius sectors, del renom d’Almirall, Ferrer, Esteve, Sinopharm, AstraZeneca, Europe-an CRO Federation o Mindray, en l’àmbit biotecnològic, o SinoTrans, DHL, Lufthansa, HP o vTradeEx, en els sector dels smart logístics.

GlobalTaixue

Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085,per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça:

xina@mutua-enginyers.com

Cobertura integral del 100% dels riscos

lions de iuans (19.110 milions de dòlars) a la construcció d’infraes-tructures de transport locals el 2013, amb l’objectiu de millorar les princi-pals xarxes d’autopistes i les carrete-res rurals, inversió que va en línia de l’aposta del govern per la despesa per impulsar el creixement.

Informació en Pueblo en Línea

La Xina espera créixer un 7,5% aquest anyEl primer ministre sortint de la Xina, Wen Jiabao, espera que l’economia del gegant asiàtic creixi un 7,5% el 2013. Si es confirma, aquest seria el menor ritme de creixement del país des de 1990. El país ja va registrar el 2012 una expansió del 7,8%, la menor en tretze anys. El pressupost també contemplarà un augment de mig punt percentual del dèficit fiscal, fins al 2% del PIB.

Informació en Bloomberg

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

14

INFORMACIÓ

15

I ARTICLES D’OPINIÓ

16

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

Hu Jintao cedió en marzo la presiden-cia de China a favor de Xi Jinping. Tras el XVIII Congreso del Partido Comu-nista (PCCh) celebrado en noviembre

pasado, prácticamente desapareció de la escena pública, al igual que buena parte del anterior equipo dirigente del país, con la sola excepción de Li Keqiang y el propio Xi Jinping. Tal es el ritual del poder en China. La principal representación formal de la autoridad y la soberanía, atribuida a las asambleas populares a todos los niveles y al-canzando a la propia Presidencia del país, restau-rada en 1982, cede ante la evidencia del auténtico poder, asociado inevitablemente a la omnipre-sencia y magisterio del PCCh.

Desde noviembre, los siete integrantes del nuevo Comité Permanente del Buró Político, algunos a la espera de plaza en las principales instituciones del estado (Asamblea Popular Nacional o Confe-rencia Consultiva Política del Pueblo Chino), ga-naron protagonismo y visibilidad en detrimento de los líderes vigentes, aun en pleno uso de sus competencias. A diferencia de lo que ocurre en las democracias occidentales, aquí las transici-ones son “previas” y no “post”, y el periodo “en funciones”, el que media entre las decisiones del congreso del PCCh y los acuerdos de las asamble-as populares que las legitimarán, se labra inter-namente.

Otro tanto podríamos decir de la Administración, empezando por el propio Consejo de Estado, donde el primer ministro Wen Jiabao se difuminó ante las nuevas estrellas ascendentes, en especial Li Keqiang, llamado a sucederle en el cargo.

Esta singularidad del sistema político chino, ver-tebrado a través de la primera dinastía orgánica de la milenaria historia del país, ha dado mues-tras en los últimos meses de una capacidad de maniobra importante en un entorno plagado de desafíos y controversias. Al final, a pesar de la gravedad del caso Bo Xilai, el XVIII congreso del

PCCh no solo definió las bases del consenso que debe guiar el país en los próximos años, sino que, sobre todo, reafirmó las componentes de su pe-culiar institucionalidad con reglas, públicas y no tanto, llamadas a garantizar la estabilidad en las transiciones, sentando precedentes de cierto al-cance.

Naturalmente, esto no resuelve por arte de magia las contradicciones que habitan en su interior, pero si facilita mecanismos aceptables y acepta-dos que eluden los peligros de antaño caracteri-zados por la manipulación social hasta extremos inverosímiles en aras de satisfacer las ambiciones de los diferentes grupos de poder. Este riesgo, su-frido en el pasado en reiteradas ocasiones, cons-tituye el mayor remordimiento y peligro para la estabilidad del PCCh y por ende de China.

Hu Jintao cedió en noviembre no solo la secreta-ría general del PCCh sino incluso la presidencia de la Comisión Militar Central, el único órgano donde no existe límite temporal de mandatos y clave en la estructura del poder en el sistema po-lítico chino. Ese afán por transmitir indicios de normalidad institucional debió sonrojar tanto a su antecesor, Jiang Zemin, el más personalista de los líderes chinos de los últimos tiempos y refe-rente del llamado clan de Shanghái, que en enero solicitó bajar en el orden del protocolo oficial pa-sando a ser “un jubilado más”.

Estas manifestaciones del modus operandi de la nomenklatura china, comprometida con el asen-tamiento de una regularidad que reduzca los ri-esgos de división en momentos de especial ten-sión como los que rodean siempre el cambio en el liderazgo central, incorporan datos positivos y revelan avances que no deben minusvalorarse, si bien plantean serias dudas respecto a su ulterior voluntad democratizadora en relación al conjun-to de la sociedad. Con un Estado subsumido e instrumentalizado por el PCCh, los avances democráticos dependen

LAS MANERAS DE HU JINTAO

Xulio Ríos. Director del Observatorio de la Política China y autor de “China pide paso. De Hu Jintao a Xi Jinping” (Icaria editorial).

17

en extremo de la democratización de dicho cuer-po orgánico, que aglutina en torno al 7 por cien-to de la población total del país. Por otra parte, el predominio de tal conceptualización, que ha ganado mucho terreno en los últimos años frente a las tesis de la separación Estado-Partido de los años ochenta del pasado siglo, limita considera-blemente la autonomía de los poderes legislati-vos y ejecutivos a todos los niveles, constreñidos a rendir cuentas no ante la sociedad sino ante los órganos del PCCh, quienes disponen sobre la identidad de los funcionarios más relevantes pri-vilegiando la cooptación sobre la selección públi-ca, y determinan las estrategias fundamentales, multiplicando su enorme capacidad tentacular.

El proceder manifestado por Hu Jintao viene a exaltar las bondades de la colegialidad y la habili-tación de procedimientos para resolver las tensi-ones y controversias sin que el estado se resienta en un tiempo en que el PCCh, a cien años vista de su fundación, debe reconstruir, creativamente, las bases de su legitimidad. Esta virtuosidad del PCCh sería positivamente valorada por una soci-edad que aprecia el buen ejercicio burocrático del mandarinato pero no le convierte en protagonis-ta sino en beneficiaria, o sufridora llegado el caso, de dichas tendencias. A la postre, son mecanis-mos alternativos a una democratización profun-da, objetivo lejano a día de hoy.

Sin duda este proceder es uno de los elementos más destacados del legado de Hu Jintao. Sin líde-res carismáticos, sin el aval de haber sido prota-gonistas de una revolución que hoy usufructúan, su legitimidad, en entredicho por los sinsabores de la reforma, tiene que construirse desde dentro. Ya no basta con mejorar los índices económicos, superando los problemas creados por una mo-dernización que tanto ha mejorado la situación del país como agravado sus déficits en numero-sos planos, sino que el PCCh debe demostrar su capacidad de liderazgo político ante una soci-edad exigente que reclama ser sujeto activo del

proceso de transformación. Ese desafío es difícil de integrar por quien ha interiorizado la premi-sa de que la preservación de su especial fuero es condición sine qua non para la estabilidad y el progreso del país.

18

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

18

Mentre a casa nostra les energies re-novables estan vivint una autèntica demonització per part de un siste-ma energètic absolutament oligo-

polístic i cobdiciós, a la Xina el govern s’ha adonat que el suport a les energies renovables ja no es tan sols una qüestió de principis si no una autèntica aposta de futur a nivell social, ambiental i sobre-tot, econòmic.

Durant l’última dècada la Xina ha passat de desenvolupar un rol merament productor (de baix cost) a esdevenir un autèntic mercat per a les inversions en energies renovables. Regula-cions com la Renewable Energy Law (2005), o el Medium and Long-Term Development Plan for Renewable Energies (2007) han ajudat a es-tablir objectius, sectors prioritaris, polítiques i mesures per al desenvolupament de les renova-bles fins a l’any 2020, mentre que l’últim XII Pla Quinquennal 2011-2015 ha marcat el full de ruta a curt termini.

En menys d’una dècada el país s’ha posicio-nat entre els primers del món tant en potència instal·lada com en desenvolupament tecnològic. Actualment, la Xina es líder mundial en energia hidroelèctrica, solar i eòlica, tant en potència instal·lada com en producció energètica i alhora és la seu de algunes de les empreses més impor-tants d’aquests sectors.

EL MIX ELÈCTRIC XINÈS

Actualment, el pes de les energies renovables en el mix energètic nacional encara és discret. Du-rant el 2011 el 82,6% de la demanda elèctrica del país (3.897 TWh) es va satisfer amb fonts ener-gètiques convencionals, segons dades del China Electricity Council. El país continua tenint una gran dependència de les fonts convencionals a l’hora de produir electricitat, principalment del carbó, degut en part a les grans reserves de les que històricament disposava.

SOS TENIBILITAT A LA XINA ENERGIES RENOVABLES (I)

Roger Sallent i Sara Fuste. Consultors en sostenibilitat a SD Projects

Mix energètic en la generació elèctrica anual a Xina (2011)

19

Tot i així, la creixent demanda energètica ha comportat que la Xina no pugui fer front a la seva ingent demanda mitjançant recursos pro-pis, raó per la qual ha passat paulatinament a ser un país importador de petroli (a partir de 1992), gas natural (2007) i carbó (2009) segons la U.S. Energy Information Administration. Cal tenir present que mentre la Xina és el principal consumidor energètic a nivell mundial, l’ener-gia primària consumida per càpita es situa al voltant del 40% de la dels països de la OCDE (dades de 2009), i és inclús inferior a la mit-jana mundial. Aquest fet ens fa constatar la necessitat que té el país a l’hora d’articular un sistema energètic sòlid que pugui fer front a la creixent demanda que es preveu per a les prò-ximes dècades.

Davant dels actuals problemes de contamina-ció atmosfèrica que pateix el país, les energies renovables ocupen cada cop un rol més impor-tant en l’agenda política. Durant el passat 12 de gener, a la ciutat de Pekín es van enregistrar concentracions de PM2,5 (partícules de dimen-sions inferiors a 2,5 μm - es consideren les més nocives per a la salut humana) superiors a 990 μg/m3 segons dades oficials, molt per sobre dels 25 μg/m3 que recomana la organització mundial de la salut. Fets com aquest, que mal-auradament es repeteixen sovint, han fomen-tat que el govern s’hagi marcat com a objectiu aconseguir que el 11,4% del consum nacional d’energia primària provingui de recursos no fòssils per al 2015 i el 15% per al 2020.

ENERGIA SOLAR

La Xina ocupa una gran posició de lideratge en l’aprofitament d’energia solar. Té la major capacitat productiva a nivell mundial en ter-mes de solar fotovoltaica i tèrmica. Alhora, és el principal país en quan a generació d’energia solar tèrmica (s’estima que durant el 2011 la su-perfície de captació arribava als 200 milions de m2) i, any rere any, millora posicions en la foto-voltaica (només durant el 2012 s’han instal·lat un total de 1,2GW, i actualment ja té un total de 3GW).

La disposició de rics recursos minerals (terres rares) entre d’altres motius han permès a la Xina ocupar una posició molt privilegiada en el sector fotovoltaic. Aquesta és una de les raons que ha ca-tapultat empreses xineses com LDK Solar, Yingli, Trina, o JA Solar a liderar la producció de plaques fotovoltaiques.

El govern està intentant posar en pràctica me-sures per incentivar el mercat local fotovoltaic i reduir la dependència internacional, amb l’objec-tiu de fer front a la sobreproducció i a la corres-ponent caiguda de preus que ha viscut el mercat mundial durant els últims anys. En aquest marc, i segons declaracions de la National Energy Ad-ministration, el país intentarà instal·lar al voltant de 10 GW durant el 2013. Per al 2015 es preveu te-nir instal·lats 20GW, si bé aquest objectiu ha sigut ampliat varies vegades. Per tal d’incentivar aquest creixement, el govern ha aplicat diverses mesures com el sistema de primes establert al 2011, o pro-grames de subvencions com el BIPV Programme o el Golden Sun.

Durant el proper News s’analitzaran altres energi-es renovables: eòlica, hidroelèctrica, bioenergia, geotèrmica i oceànica.

Comparativa dels principals productors d’energia solar FV a nivell mundial (P acumulada a finals de 2011).

20

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

Innovation has become the new buzzword in China when referring to its economic develop-ment in the 21st century. The country has start-ed its own journey towards a knowledge-based economy, leaving the cheap manufacturing be-hind. However, the West’s perception of the Asian giant still relies on the old “Made in China” cliché. Western countries must prepare for the challeng-es and opportunities that the upcoming tsunami of Chinese innovation will entail.

La Xina i Innovació són dues paraules que no solen anar plegades en el nostre ima-ginari col·lectiu. La concepció tan estesa d’un “Made in China” basat en còpies de

productes occidentals a baix preu i qualitat, dista molt de les actuals tendències de la societat i mer-cat xinesos. Tot i no poder negar l’existència de males pràctiques i de regulacions de vegades poc severes en el respecte a la propietat intel·lectual, la Xina té un esplendorós passat innovador i un avenir prometedor en aquest camp.

Seria injust no reconèixer que la societat xinesa ha estat profundament interessada en el desenvolu-pament del coneixement i el descobriment cien-tífico-tecnològic durant mil·lennis. Invencions revolucionàries com la brúixola, el paper, la im-premta o la pólvora –els anomenats “quatre grans invents” (四四四??四, si da faming)– van canviar el curs de la humanitat, però la llista és molt més llarga. El sistema decimal, els primers sensors sísmics, el ferro colat o un enorme desenvolupament en les enginyeries civil, mecànica, hidràulica i agrícola, la navegació marítima, l’astronomia o les ciènci-es naturals, per citar només alguns exemples, són aportacions de l’Antiga Xina al coneixement cien-tífic, que no van arribar o van ser “redescoberts” a Europa fins molts segles més tard.

Ha passat molt de temps des d’aquest esplendor científic de l’Imperi xinès i, si bé pot semblar que darrerament la innovació ha estat més aviat un actiu escàs al gegant asiàtic, la situació sembla re-vertir-se a un ritme de vertigen. La Xina ha reprès

fermament el seu compromís amb la innovació i el coneixement i està decidida a marcar la diferència.

UNA APOSTA CLARA PER LA INNOVACIÓ

En els darrers anys s’ha teixit un consens unànime dins del Partit Comunista Xinès per fer de la inno-vació el principal eix de creixement i reorganitzar, entorn a aquest concepte, l’estructura industrial i els patrons de desenvolupament per fer de la Xina un país de primer ordre científic el 2020.

De fet, l’anomenada innovació “nadiua”o “prò-pia” (四四!!四四, zizhu chuangxin) és la nova expressió de moda entre la classe dirigent xinesa des que el 2006 el Comitè Central del Partit va elevar el con-cepte a un nivell estratègic del mateix ordre que la precedent i igualment omnipresent política de “reforma i obertura” (四四!!四四, gaige kaifang) impulsa-da per Deng Xiaoping.

La voluntat política per fer de la Xina una potèn-cia innovadora s’ha evidenciat en els dos darrers Plans Quinquennals del govern xinès. Si en l’11è Pla Quinquennal (2006-2010) s’emfatitzava la importància de la innovació i la recerca per al creixement econòmic del país, el 12è Pla Quin-quennal (2011-2015) actualment en vigor encara va més enllà. En aquest, es descriuen els esforços per promocionar la innovació nadiua en un ampli ventall d’indústries emergents de caràcter estra-tègic en els camps de les noves energies, protecció mediambiental, biotecnologia, nous materials, TIC de nova generació, vehicles d’energies netes i tecnologia aeroespacial. Més enllà dels propòsits, tot aquest pla va acompanyant d’un finançament multimilionari i de noves estratègies per a de-senvolupar el talent local, arribant a l’extrem de concretar com a objectiu assolir la fita de les 3,3 patents per cada 10.000 habitants l’any 2015.

Totes aquestes polítiques tenen conseqüències constatables especialment en el camp de la recer-ca. El passat 2012, la Xina va arribar a invertir 1 bilió de iuans en R+D, representant un 2% del seu PIB,

LA XINA CAP A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT POT LA XINA INNOVAR?

Alexis Roig. Eginyer Industrial. Fundador i director general de GlobalTaixue Co, Ltd.

21

partint de l’1,1% del 2002, dada encara més impres-sionant considerant l’enorme creixement del PIB durant aquest període, i amb l’objectiu d’assolir el 2,5% el 2020. Cal tenir en compte que l’actual inver-sió a la Unió Europea és igualment del 2%, front a l’1,65% de Catalunya i l’1,3% d’Espanya.

XINNOVACIÓ: INNOVACIÓ A LA XINESA

Tot i els esforços i l’enorme inversió, és evident que la Xina no és encara una potencia de primer ordre en recerca científica. Cal, però, posar en context la innovació que s’hi duu a terme per en-tendre’n el seu abast i magnitud.

El més interessant sobre la innovació xinesa és que es tracta d’un tipus d’innovació eminent-ment dirigida al mercat i a enginyar noves opor-tunitats de negoci més que no pas d’una innova-ció estrictament tècnica. En gran mesura, el tipus d’innovació que es duu a terme a la Xina lliga molt amb la seva tradició i cultura. Es tracta, de fet, d’un tipus d’innovació molt basada en la ex-perimentació pràctica i que requereix iteracions i recombinacions, molt orientada a resultats i no tant a la creativitat.

És per això que se sol referir a la innovació xine-sa com a una innovació incremental, en contrast a una innovació primordialment radical que es practica a l’occident, molt més basada en la re-cerca científica. La innovació incremental sol prendre innovacions existents com a punt de par-tida i a base de millores graduals i molt enfocades a les necessitats del mercat es fa evolucionar el concepte fins a arribar a quelcom realment nou i innovador.

La Xina destaca doncs per sobre dels altres països per innovar a través de la comercialització, en lloc d’aplicar una recerca encaminada a millorar les bases tècniques. Quan les empreses xineses con-ceben un potencial producte o servei el proven directament al mercat, sense tenir cap inconve-nient en haver de fer diverses rondes de comerci-alització fins a perfeccionar el concepte, a l’hora que treballen en paral·lel en buscar què agrada al consumidor i com adaptar-s’hi. Mentre que les empreses occidentals dediquen la mateixa quantitat de temps –i molts cops més diners– en recerca, anàlisi i validació abans d’intentar treure un producte innovador al mercat. No hi ha dubte que es tracta d’una manera innovadora d’innovar, que s’adequa perfectament a les canviants i dinà-miques economia i societat xineses, i que encara costa d’entendre des de l’òptica occidental.

LA INNOVACIÓ XINESA HA ARRIBAT PER QUE-DAR-S’HI

No són poques les empreses innovadores líders en el mercat xinès, que destaquen per haver sor-git de models de negocis calcats d’occident (Ten-cent QQ d’ICQ, Weixin de Talkbox, Taobao d’eBay, Alipay de Paypal, etc.) però que avui dia, després de moltes millores i adaptacions a les peculiari-tats del mercat local, disposen de productes únics i innovadors que en molts casos són millors que els seus homòlegs de l’oest.

Però tota aquesta xinnovació ja es troba entre nos-altres, molt més del que potser en som conscients. Durant el recent MWC 2013 que vam tenir l’ocasió d’acollir un any més a Barcelona, es feia patent la destacada presència dels gegants xinesos de la tec-nologia mòbil Huawei i ZTE que han entrat amb força al mercat europeu, i que es situen ja en la ter-cera i cinquena posició en el rànquing mundial de vendes de telèfons intel·ligents. La llista d’empre-ses xineses innovadores a escala global no acabava aquí: el fabricant d’ordinadors Lenovo, d’ençà que va comprar el 2005 la divisió d’ordinadors perso-nals d’IBM, va esdevenir el primer fabricant d’or-dinadors del món, i el fabricant de cotxes Chery, amb destacats models de cotxes elèctrics i híbrids, creix a xifres increïbles a l’Europa de l’Est i l’Amèri-ca Llatina. El mateix es podria dir del fabricant de dispositius mèdics Mindray o de Haier en el camp de l’electrònica de consum. La Xina té grans em-preses innovadores que comencen a posicionar-se en el mercat internacional amb determinació i per a qui competir a occident exclusivament en costos és ja una cosa del passat.

UNA NOVA ECONOMIA BASADA EN EL CONEI-XEMENT

Com va succeir en el seu moment amb el Japó o Corea, els respectius “Made in” dels quals van passar d’etiquetar productes barats a ser una re-ferència en ciència i tecnologia punta, la Xina ha enfilat amb força el camí cap a la innovació. La protecció de la propietat intel·lectual o les sin-gularitats d’un sistema educatiu que no incenti-va prou la creativitat són alguns dels reptes amb els que el país es troba en aquesta fita. Per a les empreses i governs occidentals, subestimar la capacitat d’innovació procedent de la Xina o no aprofitar les oportunitats que el gegant asiàtic pu-gui generar en aquest camp pot comportar per-dre el tren de l’economia del coneixement que de ben segur liderarà el desenvolupament econòmic mundial de les properes dècades.

22

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

Les duanes xineses han implementat una sèrie de canvis legislatius que impacten directament en la seva gestió. Aquestes mesures se centren en endurir les ins-

peccions i la intenció de millora dels processos per mitjà de la declaració de duanes electrònica. A partir del dia 1 d’agost de 2012 es va posar en marxa un programa pilot en 12 duanes anomenat “Paperless customs clearance”.

La funció principal de duanes és assegurar la cor-recta declaració de béns i cobrar les taxes perti-nents. Són conscients que han de gestionar cor-rectament els riscos que poden sorgir derivats de l’elevat creixement de la quantitat de béns en els seus ports. Per això s’incrementaran les inspecci-ons in situ a companyies i van a auditar tràmits, com ara la verificació de preus. En duanes de Xangai, Shenzhen i altres regions ja han establert equips dedicats a dur a terme les inspeccions es-pecials in situ.

Aquest nou mètode de gestió, on s’ha passat d’una gestió en paper a una gestió electrònica, ha permès reduir costos administratius, millo-rar l’eficiència en la declaració i la possibilitat de connectar duanes amb els sistemes ERP de les empreses. Encara queden molts reptes per superar. Un exemple clar és la insuficient flexi-bilitat del procés. Per exemple, un cop enviada la documentació és molt difícil realitzar canvis, només s’admeten canvis un cop els béns han es-tat alliberats.

El govern atorga a cada empresa un grau que re-presenta el seu nivell de risc és de menor a major risc AA, A, B, C, L, D. Només aquelles empreses amb un nivell de risc baix, denominades grau AA o A gaudeixen d’un tracte preferencial i se’ls per-met passar duanes pel nou procés electrònic. Per això, no només l’empresa sinó també els agents de duanes implicats en el procés hauran de pos-seir qualificació AA o A. A més, tot aquell interes-

sat en fer la declaració de duanes per la via elec-trònica ha de realitzar en primera instància la sol · licitud a través de la plataforma central de dua-nes de la Xina, Xina E-Port. El conjunt d’aques-tes companyies només representen entre un 2% - 3% del total registrades en duanes. La majoria d’empreses té un nivell de risc major i es diferen-cia amb grau B. Segons Deloitte, a Xangai hi ha empreses amb grau B a les quals se’ls permet fer la declaració de manera electrònica. Els criteris per a determinar el grau de risc són diversos. Al butlletí 45 de l’Administració General de Duanes de la Xina explica algunes mesures que s’han pres per afavorir les empreses amb nivell de risc B. El problema és que gran part de les classificades dins del nivell B compleixen amb les regulacions però els és complicat aconseguir el grau A. Per exemple perquè el volum de negoci no arriba a complir el criteri mínim requerit.

De tota manera les empreses han de ser proacti-ves i tenir la iniciativa d’aplicar per a una millora de la seva qualificació (ràting). Per pujar de grau cal complir amb tots els estàndards específics del nivell per al qual s’està aplicant. Un cop ob-tingut aquest nou grau no es permet aplicar a un altre superior fins que no hagi transcorregut un any. És a dir, com a mínim has romandre un any en cada nivell.

En cas d’incompliment durant inspeccions o irre-gularitats en el pagament de taxes l’empresa pot baixar la seva classificació en la valoració i veure com augmenta el seu nivell de risc. Fet que tindrà conseqüències negatives. En el pitjor dels casos, les operacions de l’empresa poden quedar total-ment interrompudes.

Una altra qüestió molt important és escollir bé l’agent de duanes (Custom broker). L’elecció d’un bon agent de duanes i la seva contínua monitorit-zació, ens pot estalviar molts problemes, ja que si el comportament del broker fora inapropiat i ha-

LA NOVA GESTIÓ DE DUANES A LA XINA “PAPERLESS CUSTOMS CLEARANCE”

Cristina Castillo. Enginyera de Camins, Canals i Ports. Investigadora associada de la càtedra de logística del Port de Barcelona en el CEIBS (1)

Versión original en castellano

23

gués algun problema durant la declaració duane-ra, el principal responsable és l’empresa. A més, si el broker és penalitzat per haver comès algun er-ror en les nostres operacions o les d’altres clients i té una disminució en el rànquing, també afectarà a la nostra empresa. És a dir, un cas hipotètic pot ser que la valoració del nostre customs broker ha baixat i nosaltres no ho sabem. A partir d’aquest moment ens trobem que el nombre d’inspecci-ons visuals de les nostres mercaderies augmenta notablement i no sabem quin és el motiu. Doncs el motiu és que duanes confia menys en el nostre intermediari i com a conseqüència confia menys en nosaltres. És a dir, com a empresa haurem de pagar aquests sobrecostos. Per això, recomanem no només incloure en el contracte amb el customs broker l’obligació de notificar qualsevol canvi en la seva valoració sinó a més mantenir estreta co-municació amb ell. Hi ha una associació anome-nada “Xangai Customs Brokers Association” on hi ha informació de les valoracions de cada broker.

Les empreses han de prestar atenció a les noves normes i assegurar el seu compliment. Actual-ment, el reglament relacionat amb duanes “The Regulation of the People ‘s Republic of Xina on Customs Audit” està sent revisat per GAC (Ge-neral Administration of Customs) i s’espera que s’implementi al llarg de 2013.

Càtedra de logística del Port de Barcelona al CEIBS (1)

(1) La Càtedra de Logística del CEIBS es va cre-ar l’any 2000 i està esponsoritzada per l’Autoritat Portuària del Port de Barcelona. L’equip actual està format per: Prof. Jaume Ribera, investigado-ra associada Cristina Castell, i investigadors as-sistents Doris Ma, Miquel Pérez, Rubén García i Alexandre Ariza.

Com a resultat de la rígida planificació familiar promoguda pel govern amb la política del fill únic i de l’increment de l’esperança de vida, la població xinesa

està vivint un procés d’envelliment ràpid i alar-mant. Avui la Xina és ja el país del món amb més persones grans, i es preveu que cap a l’any 2020 el nombre de persones per sobre dels 60 anys asso-lirà la xifra de 400 milions.

Aquest envelliment imparable de la població su-posarà la necessitat d’augmentar la despesa pú-blica en prestacions socials, i obre la porta a opor-tunitats de negoci en sectors tan diversos com els plans de pensions privats o els tractaments anti-

edat. Entendre les necessitats dels individus que formen aquest mercat emergent pot afegir valor a la nostra oferta i donar-nos un avantatge compe-titiu. Només un 10% dels productes i serveis que compren els ciutadans sèniors a la Xina s’estima que estan específicament adreçats a aquest col-lectiu, per tant, les possibilitats de creixement són molt grans.

Un estudi pioner sobre la percepció de l’edat en-tre els consumidors xinesos de més de 50 anys publicat a la revista Journal of Family and Econo-mic Issues de la Universitat de Michigan constata que la majoria de xinesos enquestats se senten més joves de l’edat que tenen. Consideren que

“ELS HÀBITS DE CONSUM DE LA GENT GRAN A LA XINA: REPTES I OPORTUNITATS”

Roger Nierga. Consultor especialitzat en estratègies de Social Media pel mercat xinès. Fundador i CEO de Fengling. (http://www.fengling.es)

24

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

arribar ara als 50s és com abans arribar als 30s, quan es tenia la sensació d’haver complert la mei-tat de la vida.

Segons l’estudi, els enquestats defugen les campa-nyes de publicitat que els representen amb cabells canosos o com a persones poc actives. Se senten vius i volen viure la vida plenament i amb qualitat. L’estudi també diu que les persones que guanyen o havien guanyat més diners són les que se senten més joves i que la proporció de dones que se senten més joves del que són és major que la d’homes.

Què hauríem de tenir en compte, llavors, per atrau-re aquests consumidors? Per exemple, podríem des-tacar la seva experiència com a base per a construir un futur ple d’èxits a l’àmbit familiar o de l’empresa, podríem ajudar-los a promoure uns hàbits saluda-bles per mirar d’aconseguir “la joventut eterna” i millorar així la seva qualitat de vida, o també podrí-em tornar-los a posar en el centre del nucli familiar, posició que malauradament han anat perdent últi-mament amb el frenètic ritme de la vida actual i la pèrdua gradual dels valors tradicionals.

En un altre estudi publicat a principis d’aquest any per l’empresa Alipay, el sistema de pagament

online número ú a la Xina, sobre les tendències de consum dels seus usuaris sorprèn descobrir que els nascuts abans de 1960 són el segment de-mogràfic que més diners gasta online amb una mitjana anual d’uns 31.000 iuan (3.832 euros) per persona. Una xifra que representa aproximada-ment vuit vegades més que la mitjana de despesa dels nascuts després de 1990.

Tenint en compte que el mercat del comerç elec-trònic a la Xina està previst que es tripliqui en els propers tres anys, sembla raonable no subestimar el poder de compra d’aquest segment de pobla-ció, i començar a invertir recursos en adaptar els canals de venda electrònica (des de moneders virtuals per a mòbil fins a portals de C2C) a les necessitats i gustos de les persones grans.

Així sembla que ho ha entès la marca Volkswagen creant una divertida campanya anomenada “Se-nior Rebels” per promocionar el seu nou model de Beetle, on apareixen un grup d’avis practicant activitats normalment associades a gent jove com pintar graffitis o fer skateboard.

Enllaç al vídeo de la campanya: http://vimeo.com/57147960

Faced with the greatest economic crisis in living memory, we have reduced production costs to such an extent that any relocation process is difficult to fathom. Despite this, the return of some production from countries such as China to advanced economies would appear to be a phenomenon in its infancy. But is it a trend, or another option provided by the global economy?

Since the 1980s, we have seen the relent-less delocalisation and outsourcing of in-dustrial production (in particular manu-facturing) to countries with lower labour

costs, a process that has been accelerated by China’s accession to the World Trade Organiza-tion. Transport companies such as ours used to export machines and import products that had been manufactured by these same machines,

LIFE AFTER“MADE IN CHINA”

Victor Urruchi. Director of International Logistics and Transport Arola Comercio Internacional

English Version

25

but at per minute costs that were as low as 5% of our own.

Little consideration was given to other costs asso-ciated with this type of production, such as a lack of business culture, the adjustment of personnel, logistics costs, and, above all, transport costs, which rose relentlessly. Shipping companies in-creased their import capacity several times over, placed new orders with shipbuilders in response to the boom in orders, and rapidly increased the size of their fleets using “Fast Steam” services, en-abling supplies from China, by that time the fac-tory of the world, to reach them sooner.

However, rising labour costs, the appreciation of the yuan, and the increase in transport costs as a result of higher oil prices mean that “Made in China” is now a less attractive option: some com-panies are relocating production to their home markets, a scenario that was unthinkable as re-cently as five years ago. The useful life of products is becoming shorter and shorter, the number of SKUs is growing at a rapid rate, and there is a de-mand for a greater ability to respond to stock outs in supply.

To learn about this situation first-hand, we trav-elled to the busiest port in China (and the world) in terms of volume: the Yang Shan Container Ter-minal in Shanghai Port. Ms. Chen Yin, the Direc-tor-General of Foreign Affairs, confirmed to us that exports have fallen relative to imports, that China is less of a factory and more of a shopping

centre, and that the value of exports is rising while at the same time the size of orders has fallen.

These two phenomena can be attributed to weak demand in the US and Europe. However, some Chinese firms no longer manufacture in China, with some relocating their operations to coun-tries with lower costs (such as Vietnam and Thai-land) or that are closer to sources of raw materials (such as countries in Africa). Aware of this new sit-uation, the terminal is working to become a hub that connects the Middle East, Asia, the Americas, and Europe, so that it can attend to and consoli-date the increasingly fragmented international chain of production and Chinese companies that are ceasing their manufacturing operations to be-come international traders.

Statistics on trade between Catalonia and Chi-na would appear to indicate the wisdom of this course of action: in the first three quarters of 2012, imports from China fell by 16% in terms of volume and value on a year earlier. However, in the same period the number of orders rose 5%. We are placing more but smaller orders in terms of volume and value, reducing stock costs, mak-ing more use of groupage “LCL services”, and in-creasing the risk of fraud through its freight and associated costs that always rise during economic crises.

At the same time, Catalonia’s imports from Mo-rocco rose 28% and those from Tunisia, 15%. In terms of relative importance, imports from Mexi-

Wenbin Peng, Chen Yin, and Victor Urruchi

26

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

co rose 97%, while those from Laos rose 247% and those from Armenia and Belarus, 100%. While the increase in imports from some countries has been in raw materials, imports from Morocco, Laos, and Tunisia are for the most part manufac-tured products that compete directly with goods from China, such as metals, textiles, and furni-ture. Imports of all of these products rose more than 100% in 2012.

Thus, the fall in imports from China cannot be at-tributed solely to weak demand or the delocalisa-tion of production. It is also due to the increasingly fragmented chain of production, and the fact that what was once a stunning success in global dis-tribution is perhaps no longer such a success for small- and medium-sized companies, with their different volume range and, as in the case of man-ufacturing, the need to seek out further cost reduc-tions. In other cases, it would seem that the best

course of action would be to continue to manufac-ture in China and exploit the niche of short pro-duction runs and proximity to service the market with more potential than any other in the world, while in others cases it would be best to return production to the country of origin to respond to changes in demand in a more timely manner, as we have seen in the toy manufacturing sector, and even in the neglected textiles sector.

The range of possibilities is opening up at just as the opportunities to do business in different markets are also growing. Perhaps players in this new scenario will have to play by rules that are just as hard as those that existed before. For this reason, transport and logistics must be able to provide two essential ingredients: flexibility and the ability to adapt to change, which in many cases becomes the engine that drives change forward.

La gran fàbrica del món ha estat i continua sent la cara més coneguda de la Xina, i experimentada per moltes empreses. Però ja fa temps que el gegant asiàtic

està emergint com una gran potència econòmica mundial. De fet s’ha convertit en la segona eco-nomia mundial i segons les previsions no trigarà massa a ser la primera del món.

Per tant, en aquest context, la Xina és o hauria de ser una prioritat estratègica per a les empreses catalanes en el seu procés d’internacionalització. Malgrat la seva complexitat, es cert que les em-preses estrangeres a través d’una adequada plani-ficació i d’una adequada estratègia poden arribar a tenir un considerable èxit en aquest mercat.

Abans d’afrontar qualsevol estratègia a la Xina, és important conèixer els principals trets que defi-neixen la seva economia. En primer lloc, la veri-table dimensió i diversitat del país. Sovint, quan parlem de la Xina, es pensa en un únic mercat força homogeni, però cal tenir en compte que la Xina té gairebé 1.500 milions d’habitants i se l’ha d’entendre com un gran conjunt de mercats, tremendament heterogenis, en quant a gustos i preferències.

També cal assenyalar que un dels principals fac-tors que està transformant l’economia xinesa és el seu procés d’urbanització. El trasllat de la mà d’obra de la població del camp a les ciutats ha es-devingut un dels principals motors de creixement

LA XINA, UNA MIRADA OBLIGADA

Isabel Gimeno i Altarriba. Consultora per als Mercats d’Àsia Pacífic. Àrea d’Expansió Internacional d’ACC1Ó

27

de la Xina en els darrers anys. Avui dia, prop del 50% de la població xinesa ja viu en zones urbanes El nombre de ciutats va passar de 250 l’any 1990 a 600 ciutats en l’actualitat i es preveu que hi haurà prop d’un miler l’any 2025.

Per tant, és importantíssim considerar la dimensió del mercat a l’hora d’escollir les zones objectiu. Si bé, les zones més fàcils per a l’entrada són les grans ciutats com Beijing o Xangai, on els gustos estan més sofisticats, més desenvolupats, no s’ha de per-dre de vista que la Xina no tan sols són aquestes ciutats superiors. Bona part del creixement i de la riquesa en el futur es produirà a les ciutats de se-gon i tercer nivell i a altres ciutats de primer ordre i per tant s’ha de pensar bé on el nostres productes o serveis poden tenir millor èxit.

Per altra banda, la Xina ja està preparada per al desenvolupament de les classes mitjanes. El boom del consum intern en les últimes dè-cades s’ha desenvolupat gràcies a l’emergència d’una incipient classe mitja i especialment una classe adinerada. En aquest sentit, una de les prioritats del Govern en el seu Pla Quinquen-nal 2011-2015 se centra amb l’augment de la demanda del consum domèstic. El més impor-tant, doncs, es veure com una classe mitjana/mitjana-baixa de 100 milions d’habitants que hi ha a l’actualitat passarà l’any 2020 a 500-600 milions de potencials consumidors per a les marques occidentals.

Durant tota aquesta etapa de desenvolupament econòmic, la indústria ha tingut un pes supe-rior al 50% de l’estructura productiva del PIB. Això mostra que la Xina és eminentment un país industrial, fet que es nota quan un viatge pel país, sobretot per tota les regions de la costa de la Xina occidental. Tot el seu creixement s’ha basat especialment en el sector industrial. No obstant això, les autoritats són conscients que la propera etapa, el que manca per completar i on estan duent a terme importants politiques publiques és en el desenvolupament del sector serveis.

Però no tan sols el gran creixement que ha experi-mentant la Xina durant els últims 30 anys s’ha ba-sat exclusivament en la incorporació de mà d’obra barata. Tot i que l’ocupació ha estat rellevant, les fonts de creixement també s’han de buscar en la incorporació d’inversió en infraestructures, la inversió en educació i també la productivitat. La Xina és l’economia que més està invertint en recerca i desenvolupament, i cal contemplar-la

com una indústria capaç de desenvolupar en de-terminades ocasions tecnologies molt avançades. Podem trobar competidors de baixa qualitat que es dediquen bàsicament a una producció mas-siva i basada en el preu però també competidors que comencen a tenir avantatges tecnològiques pròpies.

En quant a la indústria, la Xina està decidida a desenvolupar indústries capaces de competir en el mercat internacional, i amb algunes d’elles està apostant fortament amb una sèrie de polí-tiques que a vegades poden limitar el desenvo-lupament de competidors estrangers en el país. Així doncs, tot i que es pot pensar que el pano-rama que ofereix la indústria xinesa de cara a les oportunitats de les empreses industrials cata-lanes podria resultar poc encoratjador, la veritat es que sí que existeixen importants oportunitats pel que fa al desenvolupament de la indústria auxiliar o bé en determinats productes amb alt valor tecnològic i amb una alta especialització en un determinat nínxol concret.

Existeixen productors industrials del nostre país que estan sent capaços de competir amb èxit en el mercat xinés perquè ofereixen un producte que els xinesos encara no són capaços de real-itzar o que degut a l’important creixement que tenen, no han estat capaços de poder atendre en l’actualitat.

És cert que des del punt de vista de considera-cions estratègiques, la Xina presenta dificultats. Un dels principals problemes en què s’enfronta l’empresa estrangera és la gran descentralització que existeix, l’entramat de relacions que es pro-dueixen entre els poders públics i el sector em-presarial recentment privatitzat i que exigeix es-tar preparats a l’hora d’accedir al mercat. I això passa per tenir bons enllaços de connexió amb els governs locals i la millor manera per fer-ho és a través d’una localització, és a dir tenir una base a la Xina que permeti gestionar aquestes relacions.

Abans, però, d’establir-se físicament de forma permanent, és necessari conèixer quina és la re-sposta real del mercat i com s’haurà d’adaptar el producte/servei a les peculiaritats del mercat xinés, així com valorar el nivell de competència existent respecte a altres productes estrangers o fins i tot amb empreses locals les quals, com hem comentat abans, ja són capaces de competir intensament en un mercat que s’ha obert a una economia ja globalitzada.

28

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

Per fi ha arribat el dia: Des de l’1 d’abril de 2013 les disposicions contingudes en el conveni per evitar la doble imposició entre el Regne d’Espanya i la Regió Ad-

ministrativa Especial de Hong Kong subscrit el passat 1 d’abril de 2011 i que va entrar en vigor el passat 14 d’abril de 2012, desplegaran tots els seus efectes.

Amb l’entrada en vigor d’aquest conveni, aques-ta plaça deixarà d’ostentar la consideració de paradís fiscal a ulls de la Hisenda espanyola i per fi, inversors espanyols a la Xina o en gene-ral del sud-est asiàtic, podran beneficiar-se dels avantatges fiscals que el mateix presenta. A més

del tracte favorable a les societats constituïdes a Hong Kong en el que a tributació per l’impost de societats es refereix, sent del 16,5% el tipus gene-ral a Hong Kong (podent ser fins i tot eximits si la societat obté el conegut “règim offshore”).

OBTENCIÓ DEL RÈGIM OFFSHORE I PRIN-CIPALS AVANTATGES QUE ES DERIVEN DEL CONVENI PER A EVITAR LA DOBLE IMPOSICIÓ (CDI).

Hong Kong preveu la possibilitat per determina-des empreses d’obtenir el règim offshore, en lloc de pagar el tipus general del 16,5%. D’aquesta forma determinades societats residents a Hong Kong podran acollir-se a aquest règim fiscal especial i d’aquesta manera tributar al 0% pels beneficis generats provinents d’activitats realit-zades en l’exterior d’aquest territori.

En aquest sentit, les oficines d’ACC1Ó la Xina disposen de diversos serveis per poder donar suport local a les empreses que volen abordar aquest mercat, ja sigui a través de la identificació de clients i/o distribuïdors locals, de la recerca de partners locals per arribar a acords de trans-ferència tecnològica o bé, en una fase més avan-çada, l’assessorament in situ en quant a projectes

d’implantació.

Com a conclusió, podem dir que la Xina ofereix im-portants oportunitats per a tots els productes, no po-dem parlar especialment de sectors d’oportunitats, sinó més aviat d’oportunitats per aquelles empreses que tinguin un producte de qualitat, un producte innovador, i per tant que ofereixi valor, sent un dels principals mercats, i passant a ser una de les princi-pals economies del món, evidentment la Xina és un mercat que cal considerar.

EL NOU CONVENI ENTRE ESPANYA I HONG KONG: UN PONT PER A EMPRESES ESPANYOLES

D’ENDINSAR-SE AL MERCAT XINÈS

Sara Mallo Álvarez i Tomás Lamarca. NET- CRAMAN Abogados y Asesores Fiscales

29

A més dels avantatges del règim “off shore” o d’exempció en la tributació dels beneficis ge-nerats per una companyia a Hong Kong, també hem de destacar els avantatges que ens ofereix el CDI. En aquest sentit assenyalar que: (I) Hong Kong deixa de ser considerat paradís fiscal per a Espanya i (II) un mateix fet imposable només tributarà en una jurisdicció: a Espanya o a Hong Kong.

Tanmateix, d’acord amb la Llei Espanyola de l’Impost de Societats, serà possible beneficiar-se de l’exempció per evitar la doble imposició in-ternacional de dividends, en seu de la matriu es-panyola que tingui una filial a Hong Kong, quan aquesta tingui activitat econòmica i compleixi determinats requisits.

INVERSIÓ A LA XINA MITJANÇANT HONG KONG

És necessari que cada empresa planifiqui cor-rectament la seva entrada en el gegant asiàtic, depenent de l’activitat econòmica i operati-va de cada empresa i, sobretot, dels interessos d’aquestes. Així doncs, el CDI ens permetrà defi-nir diferents tipus d’estructures amb la finalitat d’aprofitar els beneficis del propi conveni i així mateix reduir els costos fiscals de les empreses. A títol d’exemple:

Depenent de cada model de negoci i de les ne-cessitats de les empreses, aquestes es decanta-ran per una o una altra forma jurídica al terri-tori de la República Popular de la Xina. Segons el tipus de negoci, l’oficina de representació, la WFOE (“Wholly Foreign Owned Enterprise”), la FICE (“Foreign Invested Commercial Enterpri-

se”) o la JV (“Joint Venture”) seran els vehicles ideals per implantar-se a la Xina.

Tenint en compte la possibilitat per a les empre-ses espanyoles que utilitzen una societat cons-tituïda a Hong Kong com a simple vehicle per a les seves operacions o inversions a la Xina, que els sigui concedida l’exempció fiscal en aquest territori, unida als avantatges derivats del con-veni per evitar la doble imposició entre Espanya i Hong Kong que ha desplegat els seus efectes l’1 d’abril, fan de Hong Kong una plaça més que atractiva per articular les seves inversions a tra-vés d’aquest territori.

Convé que les empreses que estiguin implan-tades a la Xina revisin les seves estructures ju-rídiques per aprofitar l’economia d’opció que l’entrada en vigor del CDI entre Espanya i Hong Kong ens permet, triant el règim fiscal menys onerós. I les empreses que vegin la Xina o, en general, tot el sud-est asiàtic com un mercat on internacionalitzar el seu producte han d’estu-diar la possible reestructuració del seu negoci a través de Hong Kong per aprofitar al màxim els seus beneficis.

Altres motius no fiscals fan així mateix de Hong Kong una plaça òptima per al desenvolupament de la seva activitat. Temes com a seguretat jurí-dica i sistema financer estable fan de Hong Kong un centre internacional de negocis àgil i favora-ble per a l’empresari. A més, no podem oblidar que és el centre logístic més important d’aques-tes latituds, sense obviar les magnifiques relaci-ons entre el port de Barcelona i el de Hong Kong que de ben segur afavoriran l’interès comercial de les empreses.

30

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

One fifth of the world’s population lives in China. The rapid growth accomplis-hed since the opening of its economy in 1978 has contributed to reduce the

poverty of more than 500 million people, beco-ming the third largest economic power after the EU and USA, and has transformed global trade and production flows.

China has successfully moved from low to midd-le income status by applying a state-led model of growth. It is a growth model based on abundant low cost manpower, government led investment and a financial system geared towards public en-terprises. According to the 2012 EUCCC Position Paper, this model is showing signs of inefficiency and diminishing returns on investment and to sustain its development, China needs to rebalan-ce it.

Indeed, China’s economic achievement has also led to substantial income and regional disparities as well as a high degree of environmental degra-dation. Thus, while China is already the largest urban nation in human history, with 600 million people living in urban areas, it is forecasted that by the year 2030 there could be 350 million more. The challenges of this huge migration from rural areas to urban centres in such short time span cannot be underestimated. They go from the supply of basic physical infrastructure and social services to managing the environmental impact of this singular urbanisation process.

Aware of the weaknesses of its growth model, the Chinese 12th five year development plan - that covers the period 2011-2015 - proposes to reba-lance its model towards a more sustainable one by promoting domestic demand, a lower carbon intensity, moving industries up the value chain and developing a modern service sector.

Moreover, China is an increasingly active mem-ber of the international community; it is therefore crucial for the EU to strengthen its cooperation to

achieve progress in various areas of their bilateral and multilateral external relations. Since the es-tablishment of EU-China diplomatic relations in 1975, these have evolved towards a partnership that takes account of the duality nature of Chi-na: on the one hand, it still remains a developing country with more than 170 million people living under the poverty line, and on the other hand, it has become a significant global player in econo-mic and political terms.

Regarding the structure of the EU-China part-nership, it is steered by the annual summit of the heads of government and is developed through more than 50 sectoral dialogues. It is based on three pillars: the high-level economic and trade dialogue started in 2007, the strategic dialogue from 2010, and the high-level people to people di-alogue of 2012. Supporting this partnership, there is a EU cooperation programme providing assis-tance to China’s reform programme in the areas covered by the dialogues as well as in areas of glo-bal concern such as the environment, energy or climate change.

One of the recent developments in this partners-hip is the decision taken in the September 2012 summit to prepare for the negotiations of an in-vestment treaty that would consolidate into a single framework the existing 25 bilateral agre-ements between China and EU member States. Such treaty would provide a level playing field for companies and improve investors’ access to the Chinese market.

The September summit also concluded a joint declaration on the launching of the innovati-on dialogue . This dialogue aims at deepening the cooperation on innovation by creating a platform to facilitate exchanges and involving industries, universities and research institu-tes. The focus is placed on addressing challen-ges of common interests, for example, on low carbon energy systems, energy efficiency, he-althy ageing, information and communication

EUCHINA RELATIONS

Enrique Buatas Costa. Antic funcionari de la Comissió Europea

31

technologies, maritime issues or disaster ma-nagement.

In the context of the sectoral dialogues, a part-nership to cooperate on urbanisation was signed in May 2012. The unprecedented speed and sca-le of the urbanisation process in China calls for stepping up efforts and involving all stakeholders from the relevant public organisations to archi-tects and businesses. In this connection, a vast array of initiatives are being organised to assist in the development of smart cities. This partners-hip process is steered through the urbanisation forum, which next annual meting will take place in May 2013.

The EU is the biggest trading partner for China and the latter is the second one for the EU after the USA. To facilitate these economic flows, the EU designed the ECUTP cooperation project that aims to support China’s economic, trade and in-vestment reform. The project provides technical assistance in the areas of the service industries, quality infrastructure and technical barriers to trade, agriculture and food safety, customs, and other trade related issues. The project assistance and economic sectors involved are detailed in the annual work plan .

Nevertheless, in spite of the huge potential of the Chinese market, many EU enterprises - particu-larly the small and medium-sized (SMEs) - feel unprepared to grab the business opportunities. To assist them, the EU has funded the creation in Beijing of the EU SME centre. Its mission is to help them assess the potential and risks of inves-ting as well as establishing and developing com-mercial activities.

In a globalised world, the UE shares the same boat than the one fifth of the world population that resides in China; it shares its journey towards a better society as well as its fate. This article has presented some aspects of the EU-China part-nership and has illustrated with examples the ac-

tivities and structures that the UE is making avai-lable to enterprises, universities, research centres and public organisations to strengthen the coo-peration for mutual benefit.

1EUCCC: EU Chamber of Commerce in China; see position pa-

per at http://www.europeanchamber.com.cn/en/publications-

position-paper-2012-2013

2http://ec.europa.eu/research/iscp/pdf/joint-declaration-en-

glish.pdf

3http://ec.europa.eu/energy/international/bilateral_coopera-

tion/china/doc/20120503_eu_china_joint_declaration_urbani-

sation_en.pdf

4http://eeas.europa.eu/delegations/china/eu_china/sustaina-

ble_urbanisation/sustainable_urbanisation.htm

5http://www.euctp.org/index.php/downloads/finish/7-euctp-

information/1264-3rd-annual-work-plan.html

6http://www.eusmecentre.org.cn

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

VIURE I TREBALLAR A LA XINA

32

33

Vaig viatjar per primera vegada a la Xina a l’any 2002 en busca de proveïdors de motlles de in-jecció de plàstics i des de ales-hores ha estat un continu anar i venir. Normalment, cada any vi-atjo a la Xina cinc o sis vegades i la durada del viatge és de dues o tres setmanes. Posteriorment a l’any 2006, una vegada ja co-neixent bé el terreny, ens varem decidir per invertir en una plan-ta de fabricació d’injecció de plàstics que és un negoci paral-lel i amb moltes sinergies a la construcció de motlles. Ens và-rem decidir per ubicar la fabrica a Suzhou per la seva proximitat amb Shanghai i perquè era una zona molt desenvolupada per empreses de Singapur que van ser els primers a instal·lar-s’hi i estava molt ben equipada en quant a serveis, parc de prove-ïdors, comunicacions etc. Amb el tren ràpid, s’arriba al centre de Shanghai o bé a l’aeroport de Honqiao en només 35 minuts. Com moltes de les empreses estrangeres ens vam instal·lar a la Xina amb l’objectiu de ser competitius i exportar cap oc-cident. Amb els anys, i degut al ràpid creixement del país com a

conseqüència de les inversions estrangeres i del propi govern, està provocant un canvi d’esce-nari per les empreses industrials com la nostra on s’està perdent competitivitat degut a l’aug-ment del costos però, per altra banda, el mercat local és cada cop més gran i atractiu. Cal dir, però, que una cosa és invertir o comprar a la Xina i una altra ben diferent és vendre-hi. L’im-pacte cultural és nota molt més en aquesta segona i, per aquest motiu, la nostra estratègia està en desenvolupar el mercat local però focalitzant-los en empre-ses occidentals instal·lades en la nostra àrea de proximitat.

Suzhou també té forces atractius turístics, i una llarga història. Són famosos els Jardins Clàssics que son patrimoni de la huma-nitat i la ciutat té molts canals i, per aquest motiu, es coneguda com la Venècia de la Xina. La pa-goda Tiger Hill és famosa ja que té problemes en els fonaments i està inclinada de forma similar a la torre de Pisa. El llac Taihu, de 2250 km2 queda a l’oest de Suzhou i és una zona on es po-den practicar tot tipus d’activi-

tats aquàtiques. També hi ha un llac artificial a la zona industrial del SIP de 7 km2 al voltant del qual s’ha urbanitzat amb grans edificis d’oficines i habitatges ple de restaurants i locals d’oci. En la gastronomia de la zona do-minen els plats dolços i durant els mesos de novembre a febrer és l’època de menjar crancs. Com passa en totes les ciutats grans de la Xina, a banda dels restaurants i la cuina tradicional, hi ha una gran oferta de restau-rants internacionals.

Durant la setmana, estic a Suzhou i els caps de setmanes els passo a Shanghai ja que hi tinc amics i la ciutat ofereix més possibilitats d’oci. Cada cap de setmana s’organitzen partits de futbol on hi acudeixen tant expatriats com xinesos. Es molt curiós veure com tothom por-ta la samarreta de l’equip que li agrada més, Manchester, Barça, etc... fins i tot últimament s’han posat de moda entre els xinesos la de la selecció espanyola de-gut als últims èxits. Jo personal-ment, vaig amb l’arlequinada del Sabadell, i es clar, tothom em pregunta de quin equip és.

SANTI CODINA. Enginyer IndustrialETOW-TOOL

34

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

Every time I have a chance to talk with colleagues who have not lived or worked in China, the same question always arises: how is it working in China? And my answer is usually also the same: it is different. It is not that I do not want to explain myself and satisfy the curiosity of my colleagues, but it is difficult to avoid stereotyping and the truth is that it is different in the broad-est sense of the word.

A few days ago, regarding the drafting of this short essay, I had a chat with some Westerner friends in Beijing on our working experience in China and I found a funny and partially true theory developed by one of them, the theory of the shepherd and its herd. In my friend’s opinion, tel-ecommunication engineer with 10 years experience in Shanghai, Westerners working in China have to adopt the role of shep-herd or sheep depending on the type of work we have.

Those who are responsible for running a team, have no choice but to act as a shepherd, what means that they will always have to closely and continu-ously monitor their “flock”. He or she will have to explain the tasks again and again even though the work is frequently repeated, he or she will have to “pursue his/hers sheep” to en-sure they will follow the guide-lines set and they will not “mis-lead” the path to be followed. It will be necessary to ensure, one by one, that all the “sheep” have understood their tasks, because even though they do not under-stand the “shepherd’s” guide-lines, they will hardly ask or show their unawareness. Like-wise, the “shepherd” will have to pay attention to all outsiders that may affect his “sheep” as they do not usually go beyond the tasks they have been as-signed and the unexpected can make “the migration” not to be carried out.

Then there are Westerners who perform their work as part of a team without dependents. Ac-cording to this theory, these peers can only take the role of sheep and follow the shep-herd. The manager, director or responsible for the area where our western partner works will take the roll of shepherd (if we consider that the “shepherd” is Chinese, control and monitor-ing will be more intense and exhaustive) leaving little room for suggestions, new ideas or changes. The “shepherd” will control every action of each member of the “herd”, not giv-ing to our Western “sheep” many options for autonomy, individual work and person-al contribution. The rest of “sheep” members of the “flock” will provably follow shepherd’s directions with little criti-cal thinking, considering the changes proposed by the West-ern “sheep” needless.

JOHN WALLER. John Waller John Burton Ltd. Consulting EngineersSHEPHERDS AND SHEEP IN CHINA

35

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, EL 8 DE MARÇ

A la Xina es viu aquest dia d’una forma especial i diferent del que s’acostuma a fer al nostre àmbit. Lluny de centrar-se en celebrar l’as-soliment dels drets econòmics, po-lítics i socials, el Dia de la Dona es-devé simplement en una ocasió pels homes d’expressar la seva estima d’una manera que és com una com-binació entre Sant Valentí i el Dia de la Mare, festes aquestes que ja es celebren en algunes ciutats xineses importades del món occidental.Per exemple, a molts restaurants es prepara un menú especial per aquest dia tan assenyalat com es pot veure en la fotografia adjunta.

ACCIDENTS DE TRÀNSIT Un dels temes més sorprenents rela-tius als accidents de trànsit o millor dit dels milers d’incidents de trànsit diaris que passen a la Xina, és que després d’ell no es pot tocar res.

Crec que podríem dir que no hi ha cap dia en que en un trajecte de 30 minuts un no pugui viure en directe o passar pel costat d’un incident de trànsit.

Hi ha una manca general del cul-tura de seguretat viària i respecte a les normes de trànsit més bàsi-ques (cinturó de seguretat, parlar pel mòbil mentre es condueix, anar amb moto sense casc, avan-çar per qualsevol lloc, no respectar preferències d’accés a vies princi-pals, conduir contra direcció, etc.) sense tenir en compte jornades excessives al volant o els efectes de l’alcohol.

A més, tenim que hi ha una infini-tat de tipus de vehicles diferents, mal mantinguts i alguns estarien prohibits de circular en el nostre entorn per la manca de condici-ons mínimes de seguretat a ban-da de la mala qualitat en que es construeixen les infraestructures en general.

A diferència del què passa a casa nostra que qualsevol incident que representa majoritàriament només danys al vehicle però que no im-pedeixen la seva mobilitat, acabem apartant els vehicles i “fent el parte”, a la Xina es converteix en un tràmit molt feixuc.

I no només feixuc sinó un motiu im-portant de col·lapses en el trànsit. En cada incident que es produeixi, ningú pot tocar res a efectes mate-rials excepte atendre les persones i s’ha d’esperar que la Policia arribi perquè es faci l’informe del mateix.Això vol dir que un petit incident en que començaríem per moure els vehicles per no dificultar el trànsit, ja siguin motos o cotxes, a laXina es deixen tal com han estat després de l’incident i s’espera el temps que calgui a l’arribada de la policia encara que hi hagi un col·lapse de trànsit immens.

Si un dels involucrats és estranger, a banda de la barrera idiomàtica, el més probable és que acabis a la comissaria més propera i perdis tot un matí per resoldre el tema enca-ra que hagi estat un petit toc en un aparcament.

TH

IS I

S X

INA

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

36

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

En el transport de mercaderies a laXina, cal tenir en compte alguns temes importants si volem evitar reclamacions desagradables dels nostres clients o si volem no tenir mal de caps en reclamacions a pro-veïdors.

No hi ha una cultura d’escollir i pen-sar l’embalatge adequat per cada producte i a més no es pot controlar la cadena del transport, per no dir que reclamar danys pel transport esdevé una tasca titànica.

Molts cops quan hi ha hagut un in-cident per tema de danys a la mer-caderia, t’acabes trobant que a mig camí s’ha fet un traspàs entre ca-mions a peu de carretera sense les condicions adients per manipular la càrrega o les caixes, simplement po-

sant ambdós vehicles confrontats per l’accés a la càrrega.

Com podeu veure en la fotografia adjunta, veure com tenen les caixes en un camió dedicat al transport de mercaderies posa els pels de punta.

També, et pots trobar que quan obres un contenidor per vaixell, la càrrega et caigui a sobre per la mala qualitat de la preparació dels palets i la pròpia disposició en el mateix, o que s’hagin trencat els palets com-plets i hagis de treure la càrrega “cai-xa a caixa”.

Per tant, cal definir molt bé les es-pecificacions de l’embalatge als proveïdors tant pel transport per carretera com per contenidor, i també per cobrir el maltracte que no podrem controlar quan enviem la mercaderia als clients.

TH

IS I

S X

INA

37

BORSA DE TREBALL

THE COMPANYOur client is a leading supplier of paints, coatings and services to commercial vehicle, automotive plastics and car repair markets around the world. With its operations in more than 60 countries, our client is part of one of the world’s largest chemical manufacturers, and dis-tinguishes itself as a leading innovator of product and color technology in the vehicle refinishes market, as well as the Automotive Plastic Coatings and OEM com-mercial vehicles markets. The company positions itself as a full business partner to its customers, with business strategies and management practices that are designed to deliver sustainable business success to all parties. In order to support their growth plans and secure the at-tainment of strategic goals, our client is seeking to ap-point a Site Manager to set up a new site in China.

FUNCTIONSThe appointed Site Manager will contribute in setting and building up a new site in the startup period, and design a strategic roadmap to support the site reaching its regional organization goals. Your responsibilities in-clude, but are not limited to:

• Managing the overall operations and maintenance of the site

• Ensure that all manufacturing goals, deadlines and budgets are met

• Identify and prioritize risk reduction opportunities • Establish and enforce safe site policies and proce-

dures and ensure that the overall operation is or-ganized, clean and running to its utmost capabili-ties at all times

• Directing and coordinating the site operations within the company policies and procedures

• Establish and maintain healthy community rela-

tions and foster well-trained and motivated staff• Management of the complete site total quality

management• Being fully responsible to meet all company pro-

duction goals (machine capacity, production, training, safety, purchasing, human resources, planning)

• Develop and manage the site budget and prepare PnL projections, and review production costs, ma-chine and labor usage for efficiency

REQUIREMENTS

• A Bachelor or Master’s degree in Engineering • At least 10 years manufacturing experience from

which: 5 years in overall management, and 3 years in site management

• Strong experience in the paint & coatings industry• Strong experience in greenfield plant building, oper-

ations and maintenance from scratch to completion• Experienced in creating and interpreting financial

reports and spreadsheets • Fluency in English and Mandarin

Contact: a.auguet@vektorteam.com

JIANGSUPRODUCTION, OPERATIONS AND R+D

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

38

EMPRESA DE VÍDEOJUEGOS BUSCA DIRECTOR GENERAL EN CHINA

La empresa TribePlay busca un Director General para trabajar en China. Será responsable de la definición, de-sarrollo y lanzamiento de nuevos juegos de alta calidad. Se asegurará de que los niños (edad 3 a 6) de todo el mundo obtengan la mejor experiencia posible tras jugar a los juegos de esta compañía.

Responsabilidades:

• Dirigir a los programadores, artistas, animadores, diseñadores de juegos y probadores del estudio de Chengdu.

• Optimización de la producción de juegos mediante el establecimiento de metas concretas y directrices, y la gestión de flujo de trabajo basado en los altos objetivos de nivel de negocio.

• Mejorar la eficiencia del desarrollo mediante la implementación de las operaciones efectivas de gestión de proyectos.

• Coordinar el equipo de ingeniería para la gestión del día a día de las cuestiones de desarrollo, e identificar e impulsar soluciones creativas para los problemas que surjan.

• Trabajar con los diferentes departamentos.

• Ampliación de la plantilla del equipo en Chengdu.

Requisitos:

• Pasión por crear los mejores productos, y de una alta calidad.

• Fuertes habilidades interpersonales.

• Una mentalidad innovadora, creativa y de resolución de problemas.

• Un título universitario.

Ciudad: Chengdu

Nivel de chino: no requerido.

Interesados, contactar: a.auguet@vektorteam.com

39

LINKS D’INTERÈSCentre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat

Casa Àsiawww.casaasia.es

China International Machine Toolwww.cimtshow.com

ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior)www.icex.es

China Dailywww.chinadaily.com.cn

Casa de España . Shanghaicasaespanashanghai.com

Sinalunyawww.sinalunya.com

Casal Català de Shanghaiwww.wix.com/casalshanghai/ccshanghai#

Institut Confuci (Barcelona)www.confuciobarcelona.es

China Yiwu International Machinery Industry Fairwww.jixie-expo.com

CHINE PLUS. La revue de pressewww.chine-plus.com

Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xinahttp://jjw.mei.gov.cn/english/index.htmlhttp://cmif.mei.gov.cn

CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Servicewww.china-briefing.com

BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGEwww.bswomenb.com

CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Onlinehttp://www.cantonfair.org.cn/en/

ACC10 Invest in Cataloniawww.investincatalonia.com

China Association for Science and Technologywww.cast.org.cn

ROCA JUNYENT Departament Asian Deskwww.rocajunyent.com

40

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G

ANY XINA EUROPA I CATALUNYA

1300-1644 Dinastia Ming. Divisió de

l’imperi en províncies

Reis d’Aragó i de Castella Descobriment d’Amèrica per

Colom

1894-1895

1a Guerra Sino-Japonesa entre la Dinastia Qing i l’Imperi

JaponèsRevoltes a Cuba i Filipines

1971La Xina al Consell Nacional de

la ONU. Nixon visita la Xina

Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya

Primera sessió de l’Assamblea de Catalunya

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES

AMB LA COL·LABORACIÓ I EL SUPORT DE:

AMB EL PATROCINI DE: La Mutua del Enginyers

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ A

BR

IL

- M

AI

G