factors econòmics: xina

Presentacin de PowerPoint

XINA

Facu FernndezMiriam GarcaClaudia SierraOliwia SzlachtaB1C2015-2016

NDEX

-Introducci-ndex de desenvolupament hum (IDH)-Prodcute interior brut (PIB)-ndex Gini-Conclusions i conseqncies-Factors fsics i socials.

s un Estat sobir situat a l'sia Oriental. La capital del qual s Pekin. s el pas ms poblat del mn, amb ms de mil tres-cents milions d'habitants, formats sobretot per un alt percentatge de poblaci jove(un de cada sis habitants del planeta s xins) i la segona potncia econmica mundial per PIB.

INTRODUCCI

Es el tercer pas ms extens del planeta per superfcie terrestre darrere de la Rssia i Canad

La Repblica Popular de la Xina s un Estat unipartidista governat pel Partit Comunista i t la seu del seu govern a la capital. Encara que no es pot considerar un pas 100% comunista perqu ha adoptat mesures capitalistes.

Xina s , a ms, el major exportador i importador de bns i la primera potncia industrial. Xina disposa del segon exrcit ms nombrs del mn, posseeix armes nuclears i compta amb el segon pressupost militar desprs dels Estats Units.

L'IDH s un important indicador del desenvolupament hum que elabora cada any Nacions Unides. Es tracta d'un indicador que , a diferncia dels que s'utilitzaven anteriorment que mesuraven el desenvolupament econmic d'un pas , analitza la salut , l'educaci i els ingressos.Xina es troba al lloc 90- 0727 al 2014.L'IDH , t en compte tres variables : vida llarga i saludable , coneixements i nivell de vida digne . Per tant , influeixen entre d'altres el fet que l'esperana de vida a la Xina estigui en 75,35 anys , la seva taxa de mortalitat al 7,16 i la seva renda per cpita sigui de 5.697 euros .

NDEX DE DESENVOLUPAMENT HUM (IDH)

PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB)

Es tracta duna noci que engloba a la producci total de bns i serveis duna naci durant un determinat perode de temps, expressada en un preu monetari.

s de 924 bilions (2013), es troba en segon lloc.

NDEX GINI

Lndex gini mesura fins a quin punt la distribuci dels ingressos entre els individus s perfectament equitativa.

0473 al 2013.

Conclusions i conseqncies

-Xina est al lloc 90 de 187, el que significa que est dins la meitat dels pasos ms ben situats dins lIDH.

-Leconomia xinesa es troba en segon lloc per darrera dels EEUU i per damunt de lndia, per aix no implica una igualtat social i econmica entre els ciutadans.

-Lndex gini de Xina sha anat reduint a mesura del pas dels anys, fet que implica una evoluci favorable del desenvolupament del pas.

-Xina s un pas amb sobre poblaci, i aix implica que les condicions de vida de gran part de la poblaci sn deplorables, i que hi ha una gran desigualtat social i econmica entre una part dels ciutadans i una altre.

-Trobar treball a la Xina es complicat a causa de la producci, i hi ha una diferenciaci molt gran entre xinesos i immigrants.

FACTORS FSICS

-El clima: A causa del seu extens relleu t infinitats de climes. Es pot englobar com a un clima subtropical humit.

s un pas molt important agrcolament. Produeix arrs, vegetals, fruita, blat, blat de les Indies, t

-El relleu: T un relleu complex i variat. Les terres sn molt frtils, fet que ajuda a millorar lagricultura. A ms a ms, tamb influeix en lexportaci de peix i marisc, que s molt important.

-Recursos: T moltes reserves naturals.

Ex: Antimni, zinc, tungsteni, carb, mineral de ferro, petroli, magnetita, alumini, gas natural, mercuri, plom, urani, energia hidrulica...

Molts de pasos depenen dels recursos naturals de Xina, sobretot del petroli i el gas natural.

Xinjiang

Zhangjiajie

-Evoluci poltica i histrica:

Xina estava governada per dinasties, nhi va haver 4 principals (Zhou, Qin, Han y Jin), desprs comena ledat moderna xinesa, a partir del 1912, governada per les forces comunistes, fins a lactualitat; encara que no s un pas comunista 100%.

-Sectors econmics:Lagricultura s un sector molt important (300 milions de treballadors), aix com ho sn de igual manera el sector secundari i el terciari.

-Societat:

-Xina t un sistema educatiu molt competitiu i dur. Per per damunt daix el nivell de fracs escolat s molt baix, i la taxa dalfabetitzaci de dun 94%.

-Educaci primaria: 6-12 anys i s obligatria.

-Educaci secundaria: 3 anys obligatoris i 3 anys opcionals.

-Educaci professional i superior: Opcional per obligatria un cop matriculat.

-Hi conviuen 56 grups tnics, per els predominants sn els han. La poblaci extrengera s prcticament inexistent (049%)

Est formada per coreans, mongols, japonesos, rusos i altres europeus...

-s el pas ms poblat del mn, la poblaci masculina predomina (5152%) damunt la femenina (4848%) i la poblaci es jove.

T problemes de sobre poblaci, i a causa daix sapliquen poltiques antinatalistes.

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de subttulo del patrn


Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel




Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel

Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel



Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel


Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel



Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel










factors econòmics: xina

Education