gener 2013 - covenant of mayors · 2016. 11. 30. · gener 2013 ajuntament de parlav ... el 26 de...

Gener 2013Ajuntament de Parlavà

Equip redactor Jordi Bras Vallès, Ambientòleg i Arquitecte tècnic del Consell Comarcal del Baix Empordà Jordi Alvarez i Morató, Enginyer de Camins del Consell Comarcal del Baix Empordà Responsables del seguiment del PAES Joaquim Sabrià Pujol, Alcalde de l’Ajuntament de Parlavà Maria Josep Gispert Martinell, regidora de l’Ajuntament de Parlavà Isabel Díaz i Carbó, secretària de l’Ajuntament de Parlavà Coordinació tècnica Diputació de Girona CILMA - Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines

1

Índex 1. EL PACTE D’ALCALDES 2

2. ANTECEDENTS I CONTEXT 3

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic 3 2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta 3 2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 4 2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic 4

3. METODOLOGIA 5

4. PARLAVÀ: ANTECEDENTS EN MATÈRIA DE SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC 6 4.1. Presentació del municipi 6 4.2. Documentació prèvia 9

5. INVENTARI DE REFERÈNCIA D’EMISSIONS DE PARLAVÀ 10

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES 10 5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament 11

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals 12 5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors 13 5.2.3. Flota municipal 14 5.2.4. Transport públic urbà 15

5.3. Producció local d’energia 16 5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW 16 5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració 16

6. PLA D’ACCIÓ 17

6.1. Presentació del pla d’acció 17 6.2. Objectius estratègics i quantitatius 18 6.3. Accions realitzades (2005-2012) 18 6.4. Accions planificades (2012-2020) 20 6.5. Taula resum 58

7. PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ 61 7.1. Actors implicats 61 7.2. Taller de participació - Planificació 61 7.3. Comunicació 62

8. PLA DE SEGUIMENT 64

9. PROPOSTA DE PLA D’INVERSIONS 65

ANNEXOS

Annex I: Seap Template

Annex II: Fitxes dels enllumenats

Annex III: Fitxes dels equipaments

Annex IV: Comunicació

2

1. El Pacte d’alcaldes El 29 de febrer de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Parlavà va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l’execució d’aquest Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, l’Ajuntament ha designat el Sra. Isabel Díaz i Carbó (secretària) com a coordinadora municipal del Pacte d’alcaldes.

El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa, i la més ambiciosa, de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic.

L’estratègia del «20/20/20» de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis com a actors principals de l'acció de govern.

Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES), a favor de les fonts d’energia renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica. Els signants del Pacte tenen, doncs, l’objectiu de reduir les emissions de CO2

en més d’un 20 % el 2020, a través de l’eficiència energètica i les energies renovables. Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats locals es comprometen a:

⋅ Preparar un inventari de referència d’emissions com a recull de les dades de partida;

⋅ Presentar un pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), aprovat per l’ajuntament del municipi, en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius;

⋅ Elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció que mostri els resultats provisionals (cada quatre anys);

⋅ Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia);

⋅ Difondre el missatge del Pacte d’alcaldes, en particular a altres autoritats locals a fi que s'hi adhereixin i participin en els esdeveniments més importants (per exemple, en les celebracions del Pacte d’alcaldes i en les sessions o tallers temàtics);

⋅ Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

⋅ El fet de disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica a seguir fins al 2020. Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

⋅ Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea, a través de mecanismes financers concrets per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

⋅ Visibilitat pública, ja que la Comissió Europea s’ha compromès a donar suport a les autoritats locals que participen en el Pacte a través de celebracions conjuntes amb altres territoris, etc.

3

2. Antecedents i context

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic

L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima, es presentava el Protocol de Kyoto1, amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos d’efecte d'hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990. Actualment, hi ha 191 països que l’han ratificat.2

Quan la Unió Europea va signar el protocol, es va comprometre a reduir un 8 % els GEH emesos el 1990 i, per tant, va augmentar-ne l’exigència. Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000. En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002-2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes. L’any 2005 s’inicia el PECC II3 amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. També inclou grups que treballen en la captura i l'emmagatzematge de carboni, les emissions de vehicles lleugers, les emissions de l’aviació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta

Per tal de complir el Protocol de Kyoto, l’Estat espanyol va crear el Consell Nacional del Clima i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar les polítiques de l’Estat amb les de les comunitats autònomes.

L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta4 (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d’actuar per tal d’adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. A més, també inclou mesures per aconseguir consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia inclou l’adopció de diverses mesures urgents, entre les quals l’elaboració del Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España5, que l’any 2011 va ser revisat i substituït pel Plan de Acción de Ahorro y

1) <http://unfccc.int/kyoto_protocol/items/2830.php> 2) Status of Ratification of the Kyoto Protocol - United Nations Framework Convention on Climate Change. 3) <http://ec.europa.eu/clima/policies/eccp/index_en.htm> 4) <http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> 5) <http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1127/id.67/relmenu.11>

4

Eficiencia Energética 2011-20206. Aquest últim, a part d’avaluar l’eficiència de les seves propostes, estableix nous objectius per a dos horitzons: 2016 i 2020.

2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya

Fins al març de 2011 Catalunya tenia, d'una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012. Atès que ambdós plans s’han de revisar en breu, que hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic, i que la planificació europea en matèria d'energia i clima té com a horitzó l’any 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, els principals eixos estratègics del qual són:

⋅ Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial).

⋅ Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

⋅ La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

⋅ La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

⋅ La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

⋅ Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

⋅ Acceleració de l’impuls a l'R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

⋅ L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic

El 26 de setembre de 2008 va tenir lloc a Lloret de Mar la jornada «Els municipis gironins contra el canvi climàtic». L'objectiu principal va ser posar de manifest la importància que tenen els ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic. D’aquesta jornada, en va sortir un manifest a través del qual els municipis signants (seixanta-set ens locals) es comprometien a:

⋅ Col·laborar amb la Unió Europea per superar el «20/20/20».

⋅ Preparar un inventari de referència d’emissions i de partida.

⋅ Adaptar els municipis per emprendre les mesures necessàries contra el canvi climàtic.

⋅ Sensibilitzar la societat civil i difondre el manifest.

⋅ Compartir les experiències amb altres ens locals.

⋅ Prioritzar les accions de l’Agenda 21 que tinguin per objectiu reduir el canvi climàtic.

6) <http://www.idae.es/index.php/id.663/mod.pags/mem.detalle>

5

3. Metodologia La metodologia proposada per redactar el PAES de les comarques gironines ha estat elaborada per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines). Aquesta metodologia s’ha realitzat a partir de la publicada per l’Oficina del Pacte d’Alcaldes per a l’Energia Sostenible.

La taula següent mostra les etapes principals del procés del PAES i els documents de referència publicats per la Diputació de Girona i el CILMA:

Taula 3.1. Les etapes principals del procés del PAES.

Fase Etapa Documents resultants Documents de referència Termini

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte Adaptació de les estructures administratives municipals Obtenció del suport de les parts interessades

+ acord de Ple + formulari d’adhesió

+ proposta de model d’acord de Ple + formulari d’adhesió

-

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

+ IRE de l’ àmbit Ajuntament + SEAP Template

+ full de càlcul per a la sol·licitud de dades + IRE de les comarques gironines (àmbit PAES) + SEAP Template (àmbit PAES) per a cada municipi

Al cap d’un any

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho? Aprovació i presentació del pla

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Implantació Implantació + PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

+ informe d’implantació (cada dos anys) + informe d’acció (cada quatre anys)

Seguiment i informació

Seguiment Informació i presentació dels informes d’implantació i d’acció periòdics Revisió

+ revisió PAES municipal + ISE

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Participació

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Anual

Organitzar activitats el Dia de l’Energia

+ informe de resultats (breu descripció de les activitats realitzades)

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Font: Metodologia per a l’elaboració dels PAES a les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, maig de 2012.

6

4. Parlavà: Antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic

4.1. Presentació del municipi

El municipi de Parlavà, amb dos nuclis de població, Parlavà i Fonolleres, compta amb una població de 383 habitants segons dades de l’Idescat (any 2011). Situat a la comarca del Baix Empordà, Parlavà gaudeix d’una situació geogràfica privilegiada i estratègica, al trobar-se en una cruïlla de comunicació important entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i l’interior de les comarques gironines i la zona litoral de la Costa Brava centre. La riquesa paisatgística del municipi rau en la diversitat de paisatges que ens ofereix, que van des de terrenys lleugerament accidentats pels suaus monticles que formen les darreres estribacions de les Gavarres, i també part de la plana que s’estén entre els rius Ter i Daró, riu aquest últim que l’atravessa de sud a nord. Aquest mosaic paisatgístic té la seva definició en el catàleg de paisatge de les comarques gironines, on el municipi de Parlavà forma part de la unitat de paisatge Empordanet-Baix Ter.

El municipi limita al nord amb Foixà i Ultramort, a l’est amb els de Serra de Daró i Ullastret, al sud amb Corçà i a l’oest amb Rupià. Té una extensió de 6,2 km2 i es troba a 40 metres d’altitud sobre el nivell del mar.

La primera menció històrica de Parlavà la trobem per primera vegada en un document de l’any 1.019 amb el nom de “Palatio Rabuni”, mentre que la primera menció documentada de Fonolleres la trobem l’any 1.085 amb el nom de “Castro de Funullarias” en un conveni entre els comptes d’Empúries i del Roselló. El procés constructiu dels dos nuclis de població al llarg de la història ha permès que arribés fins als nostres dies uns nuclis històrics amb tot un seguit d’elements arquitectònics rellevants i amb unes estructures de carrers medievals molt interessants patrimonialment parlant.

Els principals conreus d’aquest territori són els cereals, farratges i arbres fruiters. La ramaderia, porcí i boví, i les activitats industrials derivades de l’agricultura complementen l’economia.

Aquesta diversitat paisatgística d’ambients i el manteniment d’una agricultura tradicional de conreu de les terres en forma de mosaic, possibiliten que la fauna i la flora del municipi siguin diversa i incloguin la pràctica totalitat de les espècies més característiques de les zones de bosc mediterrani.

Pel que fa a la xarxa de carreteres, les principals vies d’accés al municipi són:

La C-252 que connecta Corçà (La Bisbal d’Empordà) amb Figueres

La GI-642 i GI-643 que connecten La Pera amb Torroella de Montgrí

Ambdues carreteres conformen una intersecció clau i de comunicació molt important per Parlavà, que li permet esdevenir un punt de pas significatiu amb les derivades a nivell econòmic i de serveis que això representa.

7

MAPA SITUACIÓ DE PARLAVÀ

NUCLIS DEL PARLAVÀ

Parlavà Fonolleres

Província de Girona

8

POBLACIÓ7 Població (2005): 341 habitants Població (2011): 383 habitants Taxa de creixement: 12,3 %

ACTIVITAT ECONÒMICA8 Població ocupada per sectors (2008) (2012)

24%

22%

18%

36%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

20%

26%

16%

38%

HABITATGES I EQUIPAMENTS Nombre d’habitatges (1991): 161

Nombre d’habitatges (2001)9: 198

% habitatges segona residència: : 59,1% Nombre d’equipaments municipals:7

CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES Altitud: 40 m Superfície: 6,2 km2 Graus dies de calefacció i refrigeració10: 1763

ESTRUCTURA DE LES REGIDORIES

Alcalde, Joaquim Sabrià i Pujol, assumeix directament les següents àrees:

• Coordinació general dels serveis municipals

• Urbanisme i arquitectura

• Obres i vies urbanes.

• Agricultura

• Protecció civil (coordinació)

• Seguretat ciutadana

• Recursos Humans

• Sanitat i salut

Àrea de Cultura, Joventut, Gent gran i Comerç i Consum: Sra. Anna Brugué Urtòs , regidora d’aquestes àrees, i 1ª tinent d’alcalde.

Àrea d’Hisenda, Turisme, Revista municipal i Patrimoni cultural i arquitectònic. : Sra. Mònica Sau Solés

Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat (gestió de residus i deixalleria mòbil) i serveis : Sr. Josep Maria Negre Martí

Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat (àrea compartida amb el regidor Josep Maria Negre Marti) i Salut Pública (àmbit Protecció de la Salut). Sra. Maria Josep Gispert Martinell.

Àrea d’Educació, Infància, Llar d’infants, Ciutadania i Polítiques d’ocupació i dinamització: Sra. Roser Font Pi , regidora d’aquestes àrees, i 2ª tinent d’alcalde.

Àrea d’Esports i Noves Tecnologies: Sr. Lluis Negre Pigem

7) IDESCAT 8) IDESCAT 9) Col·legi d’Aparelladors de Girona, Construcció d’habitatges a les comarques gironines (2000 – 2011), Gener de 2012. 10) ICAEN (graus dia 18/18)

9

4.2. Documentació prèvia

L’Ajuntament de Parlavà ha realitzat diverses actuacions en matèria d'energia i de medi ambient, que han contribuït a la disminució de GEH a l’atmosfera.

A continuació, es llisten els estudis previs, ordenances i els plans aprovats que tenen incidència en aquests àmbits.

Taula 4.1. Documents que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el PAES.

Tipus de document Nom Any

Pla Pla d’adequació de l’enllumenat exterior 2007

Estudi Estudi de l’estat de les instal·lacions de l’enllumenat exterior de Parlavà

2009

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament.

10

5. Inventari de referència d’emissions de Parlavà

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES

El 2005, el municipi Parlavà va emetre 2.248,34 tn de CO2, que representen el 0,257% del conjunt de la comarca. Les emissions van ser de 6,59 tn CO2/càpita, inferior a les emissions per càpita de la comarca, que varen ser de 7,27 tn CO2/càpita, i a les del conjunt de les comarques gironines, que varen ser de 6,39 tn CO2/càpita. Figura 5.1. Síntesi dels resultats de l’inventari d’emissions de referència del municipi de Parlavà.

9%

27%

52%

4%8% Edif icis i equipaments del sector terciari (no

municipal)

Edif icis residencials

Transport urbà rodat: transport privat icomercial

Ajuntament

Emissions associades al tractament deresidus sòlids urbans

Emissions generades: 2.248,34 tnCO2 Emissions per càpita: 6,59 tnCO2/càpita Factor d’emissió electricitat (2005): 0,481 tnCO2 / MWh

0,00 500,00 1.000,00 1.500,00 2.000,00

Edificis i equipaments (no municipal)

Edificis residencials

MWh

Electricitat Gas natural Gasoil C GLP Biomassa Energia solar tèrmica Energia geotèrmica Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament i de l’inventari de referència d’emissions de les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, 2012. Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal) Les emissions dels edificis del sector terciari, al 2005, eren de 207,23 Tn CO2. Aquestes emissions són degudes principalment al consum d’electricitat amb unes emissions de 142,56 Tn CO2, seguidament del gas-oil C amb unes emissions de 51,73 Tn de CO2 i 12,94 Tn de CO2 pel GLP.

11

Edificis residencials Les emissions dels edificis residencials, al 2005, eren de 605,57 Tn CO2. Aquestes emissions són degudes principalment al consum d’electricitat amb 424,40 Tn de CO2, seguit de 137,83 Tn de CO2 de gas-oil C i 43,34 tn de CO2 per GLP.

Transport urbà rodat: transport privat i comercial Les emissions associades al transport privat i comercial eren de 1169,41 Tn CO2, d’aquestes 948,33 Tn CO2 són dels vehicles diesel i 221,08 dels vehicles gasolina. L’any 2005, el parc de vehicles del municipi era de 137 vehicles gasoil i 180 gasolina d’aquests, 221 eren cotxes i 19 motocicletes (Dirección General de Tráfico, DGT). Segons dades publicades per l’IDESCAT (enquesta de mobilitat obligada, 2001), el 30,6% de desplaçaments interns del municipi es realitzaven en vehicle privat de forma individual, un 0% vehicle de forma col·lectiva, 9,7% a peu, un 1,6% altres mitjans i un 58,1% no es desplaça. Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans Les emissions associades a la recollida de residus eren de 180,63 tn CO2, 2005. El percentatge de recollida selectiva en pes era de 22,67%. El 0 % era FORM; el 3,93%, envasos; el 7,66 %, vidre, i el 11,08 %, paper i cartró. El destí final de la fracció rebuig era l’abocador de Solius de Llagostera/Santa Cristina d’Aro.

5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament

El 2005, els edificis públics, equipaments, instal·lacions i flota municipal de l’Ajuntament de Parlavà varen consumir 190,276 MWh d’energia, que van suposar 85,497 tnCO2, fet que representa el 3,80 % del total d’emissions del municipi. El consum d’energia respecte al 2011 ha incrementat en un 5,85 %, i les emissions s’han reduït, en un 3,53%. Aquest increment del consum de l’energia es degut fonamentalment a l’execució de nous equipaments que no existien al 2005, com són la llar d’infants i l’edifici Polivalent. En canvi en l’enllumenat hi ha hagut una forta reducció del consum degut a les actuacions realitzades d’estalvi energètic a l’any 2010. La flota municipal també ha incrementat notablement les seves emissions de CO2 degut a la implantació de la recollida de la orgànica i a que el vehicle municipal ha realitzat molts més quilòmetres a l’any 2011.

Figura 5.2. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de l’àmbit Ajuntament de Parlavà.

Emissions generades a l’àmbit Ajuntament (tn CO2) Consum per fonts d’energia (MWh)

2005

81%

10%9%

Equipaments Enllumenat públic

Flota municipal Transport públic urbà

2011

19%

68%

13%

2005

85%

15%

Electricitat Gasoil C Gas Natural

2011

70%

10%

20%

12

Consum (MWh) Emissions (tn CO2)

Emissions (tn CO2 per

càpita) 2005 2011 2005 2011 2005 2011 Equipaments 17,282 42,229 8,313 15,725 0,024 0,041

Electricitat 17,28 21,71 8,31 10,25 0,0244 0,0268 Gasoil C 0,00 20,50 0,00 5,47 0,0000 0,0143

Gas Natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000 GLP 0,00 0,02 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Biomassa 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000 Energia solar tèrmica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Energia geotèrmica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000 Enllumenat públic 144,835 118,318 69,666 55,846 0,204 0,146

Electricitat 144,84 118,32 69,67 55,85 0,2043 0,1458 Flota municipal 28,159 40,860 7,518 10,910 0,022 0,028

Gasoil 28,16 40,86 7,52 10,91 0,0220 0,0285 Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Total 190,276 201,407 85,497 82,481 0,2507 0,2154 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals

L’any 2005 hi havia un total de 4 equipaments i instal·lacions municipals. Respecte a l’any 2011 hi ha hagut un increment de 3 nous equipaments, la llar d’infants, edifici polivalent i Antiga Casa mestres. Els consums energètics s’han incrementat notablement de 17,28 Mwh (2005) a 42,23 Mwh (2011) i les emissions també s’han incrementat de 8,3 Tn de CO2 a 15,92 Tn de CO2, concretament en un 91,5%. El consum energètic principal és elèctric i gas-oil, i amb poca importància de GLP.

Figura 5.3. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions dels edificis i equipaments/instal·lacions municipals de l’Ajuntament de Parlavà. Emissions generades als edificis públics (tn CO2) Consum per fonts d’energia (equipaments)

2005

62%

0%0%

38%

Administració Altres Educació Sociocultural

2011

18%

3%

46%

33%

20050%0%0%0%0%0%

100%

Electricitat Gasoil C Gas Natural GLP

2011

51%49%

0%0%

13

Consum (MWh)

Electricitat Gasoil Gas natural GLP TOTAL Tipus 2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011

Administració 10,71 5,90 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10,71 5,90 Altres 0,04 0,89 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,04 0,89 Educació 0,00 3,91 0,00 20,50 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 24,41 Sociocultural 6,54 11,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 6,54 11,02

Total 17,28 21,71 0,00 20,50 0,00 0,00 0,00 0,02 17,28 42,23 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els equipaments següents: Local social, Casa de la Vila, llar d’infants, local polivalent, pista esportiva (esdeveniments culturals i festius), antiga casa mestres i local Fonolleres.

Els gràfics següents indiquen el consum de cadascun dels edificis i equipaments/instal·lacions del municipi.

Figura 5.4. Consums dels equipaments (any 2005 i 2011), respectivament, de l’Ajuntament de Parlavà.

0

5

10

15

20

25

200

5

201

1

200

5

201

1

200

5

201

1

200

5

201

1

200

5

201

1

200

5

201

1

200

5

201

1Casa de la Vila llar d'infants local polivalent pista esportiva antiga casa metres local Fonolleres Local social

MW

h

Electricitat Gasoil C Gas Natural GLP Biomassa Energia solar tèrmica Energia geotèrmica

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Parlavà.

5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors

El municipi de Parlavà disposa a l’any 2011 de 6 quadres d’enllumenat públic, el mateixos que a l’any 2005. Durant aquest 6 anys s’han realitzat les següents actuacions de millora:

• Disminució de la potència de les làmpades i canvi de lluminàries. Concretament, en el quadre 4 es van canviar 53 u. de 100 w per 56 unitats de 70 w, en el quadre 5 es van canviar 19 punts de 100 w VSAP per 20 punts de llum de 70 w VSAP.

• Instal·lació de rellotges astronòmics ens els quadres 1,2,3,4 i 5.

• Reguladors de flux en capçalera en els quadres 1,2,3,4 i 5

El resultat d’aquestes actuacions és que el consum entre el 2005 i 2011 ha disminuït en un 18,4% en Mwh i en un 28,6% en Tn CO2 per càpita.

14

Taula 5.1. Consum i emissions de l’enllumenat públic i dels semàfors de l’Ajuntament de Parlavà

Consum (MWh) Emissions (tn

CO2)


càpita) Quadres d'enllumenat Ubicació 2005 2011 2005 2011 2005 2011

Quadre 1 Cruïlla Ctra. La Bisbal i Torroella 35,044 26,799 16,86 12,65 0,0494 0,0330

Quadre 2 C. Salvetat 0,025 7,215 0,01 3,41 0,0000 0,0089

Quadre 3 Cruïlla Can Puig i C/ la Bassa 56,857 41,644 27,35 19,66 0,0802 0,0513

Quadre 4 Ctra de la Sala 28,628 26,577 13,77 12,54 0,0404 0,0328 Quadre 5 Fonolleres 24,281 15,449 11,68 7,29 0,0342 0,0190 Quadre 6 Can Ribas 0 0,634 0,00 0,30 0,0000 0,0008

Total 144,84 118,32 69,67 55,85 0,2043 0,1458 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

Figura 5.5. Consums per quadre d’enllumenat, comparativa 2005-2011.

0

10

20

30

40

50

60

Qua

dre

1

Qua

dre

2

Qua

dre

3

Qua

dre

4

Qua

dre

5

Qua

dre

6MWh

2005 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Parlavà.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada tots els quadres de llum.

5.2.3. Flota municipal

La flota municipal inclou el consum del parc de vehicles propietat de l’ajuntament, el consum del transport associat a la gestió dels residus.

15

De la flota municipal podem comprovar que de l’any 2005 al 2011 s’ha incrementat notablement les emissions de CO2 dels transports, concretament ha augmentat un 45%. Figura 5.6. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de la flota municipal de l’Ajuntament de Parlavà.

Consum (MWh) Emissions (tn CO2) Emissions

(tn CO2 per càpita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011 Parc de vehicles ajuntament 3,261 6,454 0,871 1,723 0,0026 0,0045

Gasoil 3,26 6,454 0,87 1,723 0,0026 0,0045

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Transport associat a la gestió de residus 24,898 34,406 6,648 9,186 0,0195 0,0240

Rebuig 14,41 13,79 3,85 3,68 0,0113 0,0096 FORM 0,00 9,70 0,00 2,59 0,0000 0,0068

Envasos 4,33 4,81 1,16 1,28 0,0034 0,0034 Vidre 1,84 1,30 0,49 0,35 0,0014 0,0009

Paper i Cartró 4,33 4,81 1,16 1,28 0,0034 0,0034 TOTAL 28,159 40,860 7,518 10,910 0,022 0,028

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Parc de vehicles propietat de l’ajuntament Les emissions associades al parc de vehicles municipal ha augmentat un 97,8% entre l’any 2005 i 2011. Això es degut fonamentalment a que s’ha incrementat el nombre de quilòmetres realitzats a l’any 2011 per l’únic vehicle de la flota municipal. L’actual vehicle és molt més eficient i genera menys emissions de CO2 que el vehicle de l’any 2005. Transport associat a la gestió de residus El consum d’energia i les seves emissions associades s’han incrementat en un 38,2%. Aquest augment important de les emissions és degut fonamentalment a la nova implantació de la orgànica que es va iniciar a l’any 2006.

Transport escolar urbà A Parlavà no hi ha transport escolar urbà propi.

200544%

56%

Parc de vehicles ajuntament Transport associat a la gestió de residusTransport escolar urbà

201116%

84%

16

5.2.4. Transport públic urbà

A Parlavà no hi ha transport públic urbà dins el propi municipi.

5.3. Producció local d’energia

5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW

El municipi de Parlavà disposa de les següents instal·lacions de generació d'energia elèctrica de potència inferior a 20 MW: Taula 5.2. Producció local d'energia elèctrica a petita escala al municipi de l’Ajuntament de Parlavà.

Ubicació Potència estimada

(kW) Propietat

Generació local

d'electrici-tat (MWh)

Vector energètic d'entrada

(MWh)

Inclosa a l'ETS11

Forma part de l'IRE

Any d'instal·lació

Any tanca-ment

Eòlica [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...]

Hidroelèctrica [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...]

Fotovoltaica12 [...]

20 Josep Ribas Bonet

26,9 --- No Si 2010 ---

Cogeneració [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...]

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de producció d'energia local en règim especial de l'ICAEN (facilitades per la Diputació de Girona) i de l'ajuntament. El factor d’emissió per a l’electricitat de 2005: 0,481 Tn CO2/Mwh El factor d’emissió per a l’electricitat de 2011: 0,472 Tn CO2/Mwh

CTE

AEECOPLECOFEENEAEEPELCTEFEE

22)( ++×−−=

En què FEE, factor d’emissió per a l’electricitat generada localment (tnCO2 / MWh) CTE, consum total d’electricitat al territori del municipi (MWh). Pel 2011 té un consum de 1505,99 MWh. PEL, producció local d’electricitat (MWh), 26,9 MWh AEE, compres d’electricitat verda per part de l’autoritat local (MWh), 0 MWh FEENE, factor d’emissió estatal o europeu per a l’electricitat de l’any de referència (tnCO2/MWh), 0,481 MWh//tnCO2 CO2PLE, emissions de CO2 degudes a la producció local d’electricitat (tnCO2), 0 tnCO2 CO2EEC, emissions de CO2 degudes a la producció d’electricitat verda certificada adquirida per l’autoritat local (tnCO2), 0 tnCO2

5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració

No en disposa.

11) Sistema europeu de comerç d'emissions ETS (European Trading Scheme). 12) La producció d'energia solar es calcula a partir de la superfície de captació. Es consideren 2.444 hores anuals de sol (atles solar IDAE), una potència de 0,7 kW/m2 (RITE) i s'estima un rendiment del 40 %.

17

6. Pla d’acció

6.1. Presentació del pla d’acció

El pla d’acció del municipi de Parlavà consta de 40 accions que suposen una reducció de 464,584 tn CO2 per l’any 2020 i equivalen a un 20,663% de les emissions del 2005.

Les accions es divideixen en quatre línies estratègiques:

1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari.

2. Disminuir les emissions associades al transport urbà.

3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable.

4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

El pla ordena les accions en funció dels sectors i camps d’acció següents:

Taula 6.1. Estructura de les accions en sectors i camps d’acció.

Sector Camp d'acció

1. Edificis, equipaments/instal·lacions

1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals) 1.3. Edificis residencials 1.4. Enllumenat públic municipal

2. Transport 2.1. Flota municipal 2.2. Transport públic 2.3. Transport privat i comercial

3. Producció local d'energia

3.1. Hidroelèctrica 3.2. Eòlica 3.3. Fotovoltaica 3.4. Cogeneració de calor i electricitat

4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.1. Cogeneració de calor i electricitat 4.2. Xarxa de calor

5. Planejament i ordenació del territori 5.1. Urbanisme 5.2. Planificació dels transports i la mobilitat 5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana

6. Contractació pública de productes i serveis

6.1. Requeriments d'eficiència energètica 6.2. Requeriments d'energies renovables

7. Participació ciutadana

7.1. Serveis d'assessorament 7.2. Ajudes i subvencions 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals 7.4. Formació i educació

8. Altres sectors 8.1. Residus 8.2. Altres

Font: Elaboració pròpia a partir de la Guia: Como desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. El pla integra les accions que s’han dut a terme durant el període 2005-2012, les quals es detallen a l’apartat 6.3 d’aquest document.

18

6.2. Objectius estratègics i quantitatius

El PAES de Parlavà té 9 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2 del 20,663 %.

� Realitzar les actuacions de millora de l’eficiència energètica en l’enllumenat exterior per reduir un 29,9% les emissions de CO2 respecte a l’any 2005.

� Realitzar actuacions de millora de l’eficiència energètica en els equipaments per reduir en un 25,26% les emissions respecte a l’any 2011.

� Reduir en un 20% les emissions de CO2 del vehicle municipal respecte a l’any 2011.

� Reduir un 15,28% les emissions de CO2 en el transport de residus respecte a l’any 2011.

� A més a més dels 4 objectius anteriors, en tot l’àmbit ajuntament també s’haurà de reduir 4,915 Tn de CO2 respecte a l’any 2011.

� Reduir un 22,28% les emissions de CO2 en el transport privat i comercial respecte a l’any 2005.

� Reduir un 11,5% les emissions de CO2 en el sector residencial respecte a l’any 2005.

� Reduir un 7,5% les emissions de CO2 en el sector terciari respecte a l’any 2005.

� Reduir un 15,772% les emissions de CO2 en el tractament de residus respecte a l’any 2005.

6.3. Accions realitzades (2005-2012)

Durant el període 2005-2012 s’han realitzat i impulsat diferents accions que han contribuït a disminuir o incrementar les emissions de GEH a l’atmosfera.

A la taula següent es mostra la disminució o increment de les emissions pels diferents sectors del municipi entre el període del 2005-2011:

Sector Tn CO2 2005

Tn CO2 2011

Balanç

Tn CO2 Actuacions/Observacions

Enllumenat i semàfors 69,666 56,91 -12,755

S’han portat diferents accions en l’enllumenat. Concretament, s’han canviat làmpades existents per altres més eficients, s’han instal·lat 5 reguladors de flux en capçalera i 5 rellotges astronòmics (veure apartat 5.2.2).Hi ha dos reguladors de flux que no funcionen correctament que es detallen en les accions (no funcionaven perquè hi havia un mecanisme intern que s’havia fet malbé i no s’havia detectat. També s’ha eliminat el semàfor de la cruïlla principal

Equipaments 8,313 15,918 +7,605

S’ha incrementat el nombre d’equipaments i per tant, les emissions han augmentat sensiblement degut a la llar d’infants i edifici polivalent que a l’any 2005 no hi eren.

Vehicles municipals 0,871 1,723 +0,852

S’ha canviat el vehicle de l’any 2005 per un altre de més eficient però ha realitzat més quilometres i per tant, les emissions han augmentat.

19

Transport de residus municipal 6,648 9,186 +2,538

S’ha incrementat les emissions degut a la implantació de la recollida selectiva de la FORM.

Tractament de residus 180,63 158,96 -21,67

S’Ha augmentat el % de recollida selectiva al municipi amb la implantació de la recollida de l’orgànica i l’increment de la recollida selectiva de les diferents fraccions respecte a l’any 2005.

Transport privat i comercial

1.169,412 1.122,636 -46,776 Supressió de la cruïlla principal del municipi per una rotonda.

Edificis del sector terciari

207,232 207,232 0

Edificis domèstics 605,570 605,57 0

Instal·lació fotovoltaiques per la

producció d’energia de 20 Kw

0 -12,068 -12,068

TOTAL 2.248,342 2.165,872 -82,274

S’ha reduït les emissions de CO2 en un

3,659% degut a l’enllumenat, tractament de residus, transport privat i comercial i la

generació local d’energia.

Taula 6.2. Accions per línia realitzades en el període 2005-2011

Sec- tor Camp d'acció Acció Any

Estalvi estimat

(tn CO2/any) (metodologia)

1. 1.4. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals

1.4.3. Enllumenat exterior: Canvi de làmpades ineficients per VSAP, instal·lació de 5 reguladors de flux en capçalera i 5 rellotges astronòmics (detallat a l’apartat 5.2.2)

2010 12,755 (a)

2 2.3. Transport privat i comercial

2.3.5.Supressió de la cruïlla principal del poble per una rotonda 2010 46,776 (b)

3 3.3 Fotovoltaica 3.3.1.Instal·lació fotovoltaiques per la producció d’energia de 20 kw 2010 12,068 (c)

8 8.1 Residus

8.1.3.S’ha augmentat el % de recollida selectiva al municipi amb la implantació de la recollida de l’orgànica i l’increment de la recollida selectiva de les diferents fraccions respecte a l’any 2005 deguts a les campanyes de sensibilització

2006-2011 21,67 (d)

TOTAL (2005-2012) 93,269

a) Estalvi Tn CO2=( Mwh enllumenat 2011*factor emissió: 0,472) – (Mwh enllumenat 2005 *factor emissió: 0,481) b) S’estima un estalvi d’un 4%del sector transport privat i comercial per l’actuació de realitzar un estudi de mobilitat

urbana i vetllar pel seu desenvolupament i compliment, aquesta actuació és d’un 10% segons Guia de la Diputació de Girona.

c) (MWh consumits el 20005*factor emissió 2005)- (MWh consumits el 20005*factor emissió corregit segons producció) d) Càlcul de les emissions de CO2 d’acord amb la Guia metodologia de la Diputació de Girona.

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada per l’ajuntament.

20

Tenint en compte l’estalvi en els diferents sectors entre l’any 2005 al 2011, es conclou que hi ha un estalvi de les emissions de CO2 del 4,148% entre l’any 2005 i 2011.

6.4. Accions planificades (2012-2020)

A partir de l’anàlisi de l’inventari d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi dels equipaments i de l’enllumenat i de la participació ciutadana, pel període 2012-2020 es planifiquen 36 accions que reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera en un 16,515% i que, sumades a les 4 anteriors, permetran assolir per l’any 2020 una reducció del 20,663%.

21

1.1.1. Instal·lar un programador horaris setmanals en l’acumulador d’ACS elèctric del consultori

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i el sector terciari.

Objectiu Optimitzar el consum energètic del termo elèctric i adaptar-lo a les necessitats de l’equipament

Descripció Instal·lar un programador horaris setmanals en l’endoll del termo elèctrics per ACS per ajustar l’escalfament de l’aigua als horaris del consultori i que el cap de setmana no funcionin i a les nits.

Cost estimat

Cost acció: 35 € Cost abatiment: 744 €/Tn CO2 Amortització 1,7 any

Consum

Consum actual 5,904 MWh/any Estalvi 0,098 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica ---- MWh Elèctrica ---- MWh

Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’estima un estalvi del 30% del consum dels termo elèctrics.

0,047 tn CO2 /any S: Edificis,

equip./instal·lacions A: Edificis, equip./inst.

municipals

22

1.1.2. Canvi de les làmpades actuals per altres més eficients

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i el sector terciari

Objectiu Disminuir el consum energètic de l’enllumenat actual per un altre de més eficient

Descripció Els principals canvis de l’enllumenat actual per altres més eficients són:

1)Canvi de les làmpades incandescents per fluorescents compactes (làmpades de baix consum).

2)Canvi de les làmpades dicroiques halògens per leds.

4)Canvi d’halògens lineals per altres halògens lineals més eficients o nous projectors de baix consum

En diferents equipaments cal canviar les làmpades actuals ineficients, aquests canvis són:

• Ajuntament i consultori: Canviar les làmpades incandescents de 40 i 60 w per fluorescents compactes de 9 i 11 w ( 1 unitat i 6 unitats respectivament). I canviar les làmpades dicroiques de 50 w per leds de 9 w (2 unitats). I canviar el projector halogen lineal de 300 w per un projecte de baix consum de 23 w (2 unitat) Tfuncionament: 1.540h/any, a excepció de 3 incandescents de 60 w, que tenen un Tfuncionament: 110h. Amortització 2 anys.

• Llar d’infants: Canviar les làmpades incandescents de 100 w per fluorescents compactes de 20 w (6 unitats) Tfuncionament: 1.904,4h/any, canviar les làmpades de Vapor de mercuri de l’exterior i entrada per fluorescents compactes de 20 w (4 unitats) 2 d’elles amb un Tfuncionament: 3.400h/any i dos de Tfuncionament: 476h/any, canviar les 7 làmpades incandescents empotrades de l’exterior per fluorescents compactes d’11 w i Tfuncionament: 119h/any. Amortització 0,5 anys.

• Edifici polivalent: Canviar les làmpades incandescents de 40 w i 60 w per fluorescents compactes de 9 w i 11 w. (1 unitat i 2 unitats, respectivament), canviar les làmpades dicroiques de 50 w per leds de 9w (14 unitats). És enllumenat de lavabos i dutxes. Tfuncionament: 42,8h/any Amortització >10 anys.

• Pista esportiva: Canviar les làmpades incandescents de 40 i 60 w per fluorescents compactes de 9 w. i 11 w (6 unitats i 3 unitats respectivament), canviar dos fluorescents de 40 w per dos de 36 w. Tfuncionament: 20h/any Amortització >10 anys.

Totes les actuacions amb amortitzacions superiors a 6 anys es realitzarà el canvi quan es fonguin les làmpades actuals.

Cost estimat

Cost acció: 772 € Cost abatiment: 2891 €/Tn CO2 Amortització Veure descripció

Consum




Prioritat Calendari Responsable

Mitja 2013-2015 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi: EE =[(P actual instal·lada-P instal·alda renovada)* Tfuncionament * FEENE 2005/1000) En què, EE, estalvi emissions estimat, tn CO2 P actual instal·lada Potència actual P instal·alda renovada Potència de renovació Tfuncionament Temps de funcionament estimat FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005



municipals

23

1.1.3. Canvi de fluorescents T-8 a T5 amb balast electrònic en els equipaments amb un funcionament de 8 hores o més.


Objectiu Instal·lar adaptadors electrònics per passar de fluorescents T-8 a T-5 de millor eficiència i amb balast electrònic

Descripció Es procedirà a canviar els fluorescents tipus T-10/8 a T-5 amb la conseqüent estalvi energètic degut a la baixada de potència dels fluorescents. Això s’aconsegueix amb adaptadors electrònics que passen de fluorescents de 18 w (30w consum total) a 15 w, de 36 w (46 w consum total) a 29 w, de 58 w (71 w. consum total) a 51 w.

En l’edifici de l’ajuntament es substituiran els fluorescents T-8 de 36 w (46 w) per fluorescents T-5 de 29 w amb balast electrònic. Un total d’11 fluorescents, només en les zones de més hores de funcionament. Tfuncionament: 1540h/any

Mesures d’estalvis en fluorescents d’acord amb la Guia d’eficiència energètica en centres docents de Fenercom. Exemple: Diferents solucions per de 2 fluorescents de 36 w.

Cost estimat

Cost acció: 165€ Cost abatiment: 1279 €/Tn CO2 Amortització 3 anys

Consum





Alta 2013-2015 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi: EE =[(P actual instal·lada-P instal·alda renovada)* Tfuncionament * FEENE 2005/1000) En què, EE, estalvi emissions estimat, tn CO2 P actual instal·lada Potència actual P instal·alda renovada Po`tencia de renovació

Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi Tn CO2 =[(consum fluorescenfluorescents

Tfuncionament Temps de funcionament estimat FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005



municipals

24

1.1.4. No utilitzar estufes elèctriques (efecte Joule) en els equipaments que disposen de bombes de calor


Objectiu Calefactor i climatitzar l’equipament amb les tecnologies més eficients.

Descripció No utilitzar sistemes ineficients de calefacció en les oficines de l’ajuntament quan es disposa d’altres equips de calefacció molt més eficients com són les bombes de calor.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: --- €/Tn CO2 Amortització Immediata

Consum






Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE TnCO2= [(hores funcionament * potència de l’estufa elèctrica kw)/1000]*FEENE2005, en Tn CO2/Mwh*0,50 (50% estalvi de la bomba de calor respecte l’estufa elèctrica)



municipals

25

1.1.5. Instal·lar cèl·lules fotoelèctriques per optimitzar l’encesa i apagada de l’enllumenat


Objectiu Aprofitar la llum natural per disminuir el consum de l’enllumenat interior i així optimitzar l’horari de funcionament de l’enllumenat.

Descripció En les zones properes a finestres s’instal·laran cèl·lules fotoelèctriques que encendran o apagaran l’enllumenat segons el nivell d’il·luminació natural. També s’utilitzen les cèl·lules fotoelèctriques per regular l’horari d’encesa i apagada de l’enllumenat exterior.

Exemples de cèl·lules fotoelèctriques:

En l’edifici de la llar d’infants: En les 2 aules i la sala addicional instal·lar 4 cèl·lules fotoelèctriques perquè permetin no encendre els llums quan hi ha prou llum natural en les aules.

Aula 1 i 2: 3 unitats de FLC de 20 w. Tfuncionament: 1.428 h

Sala addicional: 8 unit. de 2*26 w. Tfuncionament: 1.428 h

Cost estimat

Cost acció: 500 € Cost abatiment: 3472 €/Tn CO2 Amortització 2,5 anys

Consum

Consum actual 3,914 4MWh/any Estalvi 0,306 MWh/any




Mitja 2013-2015 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE=[(P actual instal·lada)*Tfuncionament*FENE2005/1000)*Tfuncionament previst]

En què, EE, estalvi emissions estimat, tn CO2 P actual instal·lada Potència actual

Tfuncionament Temps de funcionament estimat Tffuncionament previst: S’estima una reducció del 40% del temps d’il·luminació. FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005



municipals

26

1.1.6. Apagar l’ICP del quadre elèctric o tots els circuits possibles menys l’alarma en l’època de vacances


Objectiu Reduir el consum elèctric a 0 en l’època de vacances dels equipaments

Descripció L’escola té un període molt marcat de vacances a l’estiu (agost) i per Nadal. Per tant, en l’època de vacances el responsable de manteniment haurà de tancar l’ICP del quadre elèctric perquè el consum sigui 0 en la llar d’infants. Atès que la llar disposa d’alarma de robatori s’hauran d’apagar tots els circuits excepte el de l’alarma.

.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: --- €/Tn CO2 Amortització Immediat

Consum






Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi Tn CO2 =[(Estalvi previst *FENE2005) S’han comprovat les factures de l’any 2011 d’agost i Nadal, i l’estalvi és de 653 kwh.



municipals

27

1.1.7. Desconnectar els punts de llum dels equipaments que són innecessaris i posar interruptors per l’encesa de l’enllumenat fora del quadre elèctric de la sala polivalent


Objectiu Reduir el consum elèctric de l’enllumenat que és innecessari

Descripció En l’edifici Polivalent es disposa d’enllumenat que no és estrictament necessari per il·luminar. Concretament, en l’altell es disposa de 10 projectors que s’hauran de desconnectar permanentment per evitar la seva encesa. A l’altell també es disposa de 6 u. De fluorescents de 2x24 w que també es podran desconnectar permanentment. Així com també es pot desconnectar 5 punts de llum de 26 w. dels 10 punts que funcionen del porxo de l’entrada exterior.

Col·locar interruptors d’encesa i apagada de l’enllumenat de la sala polivalent fora del quadre elèctric, concretament, col·locar interruptors per l’enllumenat de l’entrada, laterals i pista central. Els de la pista central que són els de més potència s’instal·laran amb interruptor de clau, que permetrà que només s’encenguin tots per grans esdeveniments. Abans d’instal·lar els interruptors es comprovarà els nivells lluminosos de la sala per comprovar quin és l’enllumenat necessari per realitzar tallers, cursos i quin és l’enllumenat necessari per a grans esdeveniments.

Cost estimat

Cost acció: 350 € Cost abatiment: 1643 €/Tn CO2 Amortització 3 anys

Consum






Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi Tn CO2 =(consum enllumenat més equips auxiliars, Mwh)*0,10 (un 10% de l’horari de funcionament)*FENE2005 en Tn CO2/Mwh



municipals

28

1.1.8. Canvi de la caldera de gas-oil a una caldera de gas natural i instal·lació d’un interruptor horari setmanal en el circuit elèctric de la caldera


Objectiu Disminuir el consum d’energia per l’ús d’una tecnologia de calefacció més eficient i un tipus de combustible que genera menys emissions.

Descripció Es canviarà la caldera actual de gas-oil de l’edifici de la llar d’infants i local social per una caldera de gas natural amb un rendiment energètic de com a mínim 3 estrelles d’acord amb el Real Decret 275/1995, que regula el rendiment de les calderes de potència entre 4 i 400 kw. La caldera haurà de ser de baixa temperatura o de condensació. A més, s’haurà de realitzar un control periòdic de la combustió de les seves emissions per garantir un òptima combustió.

Comparació del rendiment de les diferents calderes d’acord amb la Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals de l’Agència d’Energia de Barcelona.

També s’instal·larà un interruptor horari setmanal en el circuit elèctric de la caldera de la llar d’infants per aconseguir que la caldera només pugui funcionar en els horaris de funcionament de la llar d’infants i del local social. Aquesta actuació permetrà que la caldera no funciona encara que es deixi engegat els termòstats de la llar d’infants o del local social.

Cost estimat

Cost acció: 4800 € Cost abatiment: 232 €/Tn CO2 Amortització 4 anys

Consum






Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi Tn CO2 = [(Mwh caldera nova*0,202Tn/Mwh (FE gas natural)]- [Mwh caldera antiga*0,267Tn/Mwh (FE gasoil)] Mwh caldera antiga gas-oil= Consum actual de gas-oi (litres) * PCI, Mwh/litre Mwh nova caldera gas natural= (Mwh caldera antiga gas-oil*rendiment caldera antiga:0,86)*(1- rendiment caldera nova:0,96)



municipals

29

1.1.9. Estudi amb analitzadors de xarxa elèctrica en els equipaments amb més consum per detectar els consum "vampírics"


Objectiu Detectar consums innecessaris en els diferents equipaments

Descripció El responsable de manteniment de l’ajuntament comprovarà amb analitzadors de xarxa el funcionament dels diferents quadres elèctrics del diferents equipaments.. Per tant, s’haurà de comprar un analitzador de xarxa elèctrica de qualsevol model que existeix en el mercat.

Aquesta comprovació permetrà comprovar funcionaments anormals, optimitzar el sistema d’encesa i apagada, optimitzar la potència contractada, detectar consum innecessaris en els horaris que l’activitat està totalment sense funcionar.

Exemples d’analitzadors:

Cost estimat

Cost acció: 100 € Cost abatiment: 195 €/Tn CO2 Amortització Immediata

Consum





Mitja 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 5% en el consum energètic dels equipaments.


equip./instal·lacions A: Enllumenat públic

municipal

30

1.1.10. Nomenar un responsable/gestor energètic municipal


Objectiu Portar un control i seguiment dels consums energètics dels equipaments i instal·lacions municipals, així com la realització de les actuacions encaminades a l’estalvi i eficiència energètic.

Descripció Es proposa la creació de la figura del gestor/a energètic amb l’objectiu de controlar de manera eficaç el consum energètic de totes les instal•lacions municipals, acció que suposa un reducció de les emissions de CO2, així com un estalvi econòmic.

Les tasques principals d’aquesta figura serien:

- Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals.

- Gestió preventiva de les instal•lacions energètiques d’aquests equipaments.

- Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d’estalvi i reducció de consum energètic sempre que sigui possible.

- Planificar les mesures d’estalvi i eficiència energètica a prendre en els equipaments.

- Planificar la incorporació d’energies renovables en els equipaments.

- Assessorament i formació en l’àmbit d’energia al personal municipal o personal responsable

dels equipaments municipals.

- Seguiment i avaluació del procés d’execució del PAES.

- Preparació de material divulgatiu adreçat a la ciutadania sobre les mesures aplicades per l’ajuntament en matèria de sostenibilitat energètica.

En el municipi de Parlavà , aquest responsable recaurà en l’agutzil, el Sr. Sebastian Debarbora.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: --- €/Tn CO2 Amortització Immediata

Consum





Alta 2012-2013 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics/ instal·lacions i l’enllumenat públic

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Un estalvi d’un 4% de l’àmbit ajuntament d’acord amb la Guia de la Diputació de Girona



municipals

31

1.1.11. Formar al gestor energètic sobre l’eficiència i estalvi energètic


Objectiu Formar al gestor energètic i encarregat de manteniment en l’eficiència i estalvi energètic perquè disposin dels coneixements per portar a terme les diferents actuacions energètiques

Descripció El gestor energètic i el responsable de manteniment hauran de realitzar cursos i assistir a jornades d’energia per assolir coneixements en:

• Energies renovables (calderes de biomassa, captadors solars, miniaerogeneradors...)

• Sistemes d’il·luminació eficients.

• Sistemes de calefacció/refrigeració eficients.

• Certificació energètica dels edificis

• Mobilitat sostenible.

• Equips electrònics i endollables eficients

Cost estimat

Cost acció: 200 € Cost abatiment: 279 €/Tn CO2 Amortització 1 any

Consum





Mitja 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics/ instal·lacions i l’enllumenat públic

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’ un 1% del sector equipaments municipals i enllumenat segons la Guia de la Diputació de Girona.



municipals

32

1.1.12. Informar als responsables dels equipaments municipals dels seus consums energètics


Objectiu Informar als diferents responsables dels equipaments dels seus consums energètics perquè puguin detectar consums excessius en els seves instal·lacions

Descripció El gestor energètic informarà als responsables dels equipaments dels seus consums energètics. Concretament en els equipaments següents: llar d’infants, local social, ajuntament/consultori i edifici polivalent

Amb aquestes dades els diferents responsable de cada equipament hauran de comprovar si els seus consums són correctes i si les actuacions realitzades han permès un estalvi energètic, així com poder detectar consum excessius d’energia.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: --- €/Tn CO2 Amortització ---

Consum

Consum actual 201,41MWh/any Estalvi 2,01 MWh/any




Mitja 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics/ instal·lacions

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’ un 1% del total de l’ajuntament segons la Guia de la Diputació de Girona.



municipals

33

1.2.1. Crear una xarxa d’establiments eficients energèticament o fomentar el programa d’acords voluntaris de la Generalitat


Objectiu Augmentar el nombre d’edificis del sector terciari que són eficients energèticament.

Descripció Creació d’una xarxa d’establiments eficients energèticament dintre del municipi o fomentar el programa d’acords voluntaris de la Generalitat.

En el cas que es creï una xarxa pròpia s’haurà d’establir el mecanisme de sol·licitud, control i atorgament del distintiu dintre del municipi per tots els edificis terciaris. O en cas contrari, es donarà informació i difusió del distintiu de la Generalitat amb el programa d’Acords voluntaris. Aquest programa és una iniciativa gestionada a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que es compromet a elaborar anualment un inventari de les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) i a plantejar i implantar mesures per reduir anualment les emissions. Un cop efectuat aquest procés, la Generalitat verifica els resultats de les mesures i atorga un segell que reconeix a aquestes organitzacions l'aposta que fan per lluitar contra el canvi climàtic.

Cost estimat

Cost acció: 100 € Cost abatiment: --- €/Tn CO2 Amortització ---

Consum





Mitja 2015-2020 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’electricitat i combustibles fòssils en edificis terciaris.

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’1% del sector terciari segons la diputació de Girona


equip./instal·lacions A: Edificis i

equipaments/instal·lacions del sector terciari

34

1.4.1. Posar en funcionament els rellotges astronòmics dels quadres d’enllumenat en comptes de la cèl·lula fotoelèctrica


Objectiu Optimitzar l’horari d’encesa i apagada de l’enllumenat exterior

Descripció Substituir la cèl·lula fotoelèctrica per rellotge astronòmic que ja hi ha instal·lat en 3 quadres d’enllumenat amb regulador del flux en capçalera. Concretament en els quadres Q1 (cruïlla enllumenat i ajuntament), Q2 (Carrer Salvetat) i Q3 (ET Parlavà).

En el quadre Q1 i Q2 s’estima que hi haurà un estalvi del 5%, en canvi en el quadre Q3 donat que la cèl·lula fotoelèctrica està tapada per un arbre s’estima que l’estalvi serà del 10%.

Aquestes actuacions ja s’han executat arrel de la visita de comprovació dels equips d’enllumenat realitzada en el PAES.

Cost estimat


Consum

Consum actual 75,658 Mwh/any Estalvi 5,865 MWh/any




Alta 2012-2013 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total d’electricitat de l’enllumenat públic

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 5-10% segons la Guia de la Diputació de Barcelona.



municipal

35

1.4.2. Arreglar els programadors dels 2 reguladors de flux en capçalera que no funcionen


Objectiu Posar en funcionament els dos reguladors de flux en capçalera per optimitzar la despesa energètica de l’enllumenat

Descripció Els quadres Q4(ajuntament de Parlavà) i Q5 (Fonolleres) tenen actualment un regulador de flux en capçalera que no funciona correctament, donat que els consums de les factures són molt superiors als consum teòrics de l’enllumenat. L’instal·lador ho ha revisat i ha comprovat que els 2 programadors que activaven el regulador de flux no funcionaven correctament.

Cost estimat


Consum

Consum actual 42,026 Mwh/any Estalvi 10,927 MWh/any




Alta 2012-2013 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’electricitat de l’enllumenat públic

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE TnCO2 = (Consum elèctric quadre enllumenat 2011, Mwh)* 0,26 (26% de disminució del consum energètic)*FEENE2011 en Tn CO2/mwh El 26% de disminució, surt de tenir en compte l’horari de funcionament és de 1580 h. sense regulació (estalvi 10% estabilització de la tensió) i 2720 h. amb regulació (estalvi del 35%)



municipal

36

2.1.1. Posar biodiesel en els vehicles de la flota municipal

Línia Línia Disminuir les emissions associades al transport urbà

Objectiu Utilització de biocombustibles per disminuir les emissions de CO2

Descripció L’ús de biocombustibles (biodièsel) en els vehicles municipals té per objectiu reduir les emissions de CO2 i promoure el seu ús entre la població del municipi.

A Europa i a Catalunya els biocombustibles més utilitzats i amb més possibilitats de desenvolupament són els obtinguts a partir d’olis vegetals verges i reciclats, com el biodièsel, el qual presenta unes propietats semblants a les del gasoil, essent especialment apte per emprarse sense cap canvi en el motor dièsel convencional i comporta diversos beneficis ambientals, com ara la reducció de la dependència del petroli, la valorització dels olis vegetals de les deixalleries, etc.

Es preveu que el 2020 un 100% de la flota de vehicles municipals funcionin amb biodièsel, i superar així l’objectiu marcat per la Comissió Europea d’un 10% per l’any 2015.

Parlavà només disposa d’un sol vehicle i és molt nou, de l’any 2010, que emet menys emissions de CO2 respecte al vehicle que s’havia fet servir.

Des de l’ajuntament es determinaran un seguit de mesures per garantir l’èxit de l’acció, com

ara:

- L’establiment d’un acord amb les benzineres locals per a què disposin de biodièsel, sempre i quan provinguin de la regeneració d’olis usats i no de conreus energètics.

- Publicació de la informació sobre la decisió de l’ajuntament a favor del biodièsel i difusió mitjançant un full informatiu en què, a més d’informació sobre els biocombustibles, es faciliti la localització de totes les benzineres que els subministren.

Cost estimat

Cost acció: O € Cost abatiment: €/Tn CO2 Amortització ---

Consum





Mitja 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment

Consum total d’energia en forma de combustibles renovables per part de les flotes de l’Administració pública.

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’un mínim del 20% en les emissions de CO2 degudes a l’ús del biocombustible amb un mínim d’un 20% d’olis vegetals.

0,344 tn CO2 /any

S: Transport A: Flota municipal

37

2.1.2. Disminuir la freqüència de la recollida selectiva de residus i rebuig

Línia Disminuir les emissions associades al transport urbà

Objectiu Reduir la freqüència del transport de residus per les diferents fraccions (paper, vidre, envasos, orgànica i rebuig)

Descripció Rebuig: Reduir la freqüència de la recollida del rebuig de 3 dies/setmana a 2 dies/setmana a l’hivern.. Reducció de 0,783 Tn CO2.

Orgànica: Reduir la freqüència de la recollida de la orgànica de 3 dies/setmana a 2 dies/setmana a la tardor/hivern/primavera (15 setembre al 15 de juny). Aquesta reducció ja es va portar a terme al 2011, i per tant, ja està contemplada en les actuacions realitzades del 2005-2011.

Substitució dels contenidors de matèria orgànica dels nuclis allunyats i disgregats del centre per autocompostatge. Això permet que el nucli de Fonolleres no hagi de realitzar la recollida selectiva de la orgànica amb contenidors de carrer. Reducció: 0,621 Tn CO2.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: €/Tn CO2 Amortització ---

Consum





Alta 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels vehicles de la recollida de residus

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Rebuig/Orgànica: Tn CO2=Km anuals * consum vehicle (l/100 km)* factor de conversió (kwh/l)* factor conversió (Tn Co2/kwh) per a cada any. L’estalvi és: Tn CO2 any amb les actuacions fetes – Tn CO2 any 2005.

1,403 tn CO2 /any

S: Transport A: Flota municipal

38

2.3.1. Realitzar un estudi de mobilitat urbana i vetllar pel seu desenvolupament i compliment (pacificar el trànsit rodat: zones 30, calçada única, camins escolars, accessibilitat, aparcaments...)


Objectiu Introduir elements per afavorir la mobilitat dels vehicles, vianants i bicicletes

Descripció Realitzar un estudi de mobilitat urbana encaminat a la reducció de les emissions del transport. I posteriorment vetllar pel compliment de totes les actuacions descrites en l’estudi.

L’estudi de mobilitat ha d’incloure:

1)Introducció d’elements per pacificar el trànsit rodat:

• Zonificar els carrers de circulació: Definir i senyalitzar els carrers que són de passar i els que són d’estar. Els carrers d’estar tenen aquest ordre de prioritat: vianants, aparcaments residents, mercaderies, bicicletes i finalment, el tràfic de vehicles. S'haurà de definir i senyalitzar els que són exclusivament peatonals (calçada única) i els que són zones 30.

Les zones 30 són carrers on hi ha una diferenciació entre la zona de vorera i una zona de calçada, situats a diferent nivell i amb una velocitat màxim de circulació de 30 km/h.

Les zones de calçada única tenen un únic paviment i són destinades al vianants, permetent l’accés a residents i mercaderies. La velocitat màxima és de 20 km/h.

• Limitadors de velocitat i control d’accés en els carrers. En els diferents carrers podrem instal·lar semàfors, rotondes, desviaments de trajectòria, elevacions de la calçada, pilones, mobiliari urbà.

• Zones d’aparcament degudament senyalitzades dels diferents sistemes de transport.

2)Millorar la mobilitat del vianant: eixamplament de voreres, creació i ampliació d’espais urbans dedicats a vianants, etc., així com les zones de prioritat invertida afavorint el desplaçament a peu o en bicicleta en detriment del transport privat i contaminant (com és el cotxe o la motocicleta), potenciar els espais on els ciutadans es poden desplaçar (i jugar) de forma més segura...

3)Creació de camins escolars, es tracta de crear itineraris segurs mitjançant la senyalització de les principals rutes d’accés als centres escolars perquè els nens i nenes puguin anar sols a l’escola (a peu o en bicicleta). També es poden introduir mesures per reduir el volum de trànsit al voltant d’aquests centres com ara reduir la velocitat, senyalitzacions d’avís, etc.

4)Millora de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

5)aparcaments: senyalització, nous aparcaments, protecció dels vianants amb pilones, limitacions d’horaris d’aparcaments...

En el municipi de Parlavà ja es va realitzar una actuació molt important a l’any 2010 que va ser suprimir la cruïlla principal amb semàfors per una rotonda, amb la conseqüent disminució de les emissions de CO2 atès que actualment els vehicles no han de parar i estar uns minuts aturats. Aquesta actuació realitzada a l’any 2010 es pot quantificar en una reducció del 4% de les emissions del sector transport en aquest municipi. Per tant, una reducció de les emissions de 46,776 Tn CO2.

Cost estimat

Cost acció: 5.000 Cost abatiment: 71 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum






Tones de combustibles fòssils i de biocombustibles venuts en una selecció d’estacions de servei representatives

39

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’un 10% segons la Guia de la Diputació de Girona. Atès que ja es va portar a terme l’actuació de la rotonda amb un estalvi del 4%, per tant, queda pendent aquest 6%.

70,165 tn CO2 /any

S: Transport A: Transport privat i

comercial

40

2.3.2. Promoció de l’ús de la bicicleta (itineraris, aparcaments...)


Objectiu Promocionar l’ús de la bicicleta per reduir les emissions de CO2.

Descripció La promoció de l’ús de la bicicleta implica les següents actuacions:

• Creació d’itineraris en bicicleta per unir els diferents nuclis de Parlavà. Concretament els nuclis de Parlavà amb Fonolleres. A ser possible, aquests itineraris estaran segregats del trànsit. Tots aquests itineraris seran degudament senyalitzats. Així com també la creació d’itinerari en bicicleta per unir Parlavà amb els diferents nuclis veïns.

• Aparcaments per a bicicletes en els diferents equipaments municipals i zones turístiques.

• Campanyes de difusió de l’ús de la bicicleta al municipi.

Cost estimat

Cost acció: 6000* Cost abatiment: 394 €/Tn CO2 Amortització ---

*el cost és variable segons si cal adequar el ferm, tipus de pavimentació i segregació del carril bici.

Consum





Mitja 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Km de carrils bici realitzats i senyalitzats

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Km utilitzats en bicicleta pels habitants del municipi. S’estima un 10% dels habitants realitzaran trajectes curts de 8,64 km/dia (mitjana dels recorreguts amb els nuclis de l’entorn) durant 220 dies, per tant un total de 72.800 km any. Hi ha un 51,8% vehicles gasoil i un 48,2% de vehicles de gasolina al municipi (cens DGT). EE Tn CO2= EE Tn CO2 vehicles gasoil + EE tn CO2 vehicles gasolina EE Tn CO2 vehicles gasoil = 72800 (km) *0,518(%) * consum (l/km)*0,01 (Mw/l)*0,267 (FE Tn CO2/Mwh) EE Tn CO2 vehicles gasolina=72800 (km) *0,482(%) * consum (l/km)*0,0092 (Mw/l)*0,249 (FE Tn CO2/Mwh)

15,210 tn CO2 /any


comercial

41

2.3.3. Promocionar una plataforma per compartir vehicle al municipi/comarca


Objectiu Assolir que el transport privat sigui més eficient i permeti un estalvi de les emissions de CO2.

Descripció Promocionar una plataforma per compartir vehicle en la comarca que permeti reduir sensiblement els km recorreguts pels diferents vehicles del municipi.

Els avantatges de compartir vehicle són: • Contaminar menys • Gastar menys diners • Allargar la vida dels vehicles • Poder conversar i, si vols, fer amistat amb algú • Descongestionar el tràfic (perquè es redueix el nombre de vehicles)

Cost estimat

Cost acció: 1.000 Cost abatiment: 28,5 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2015-2020 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Nombre de persones usuàries de la plataforma per compartir vehicle.

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 3% d’estalvi d’acord amb la Guia de la Diputació de Girona.

35,08 tn CO2 /any


comercial

42

2.3.4. Xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics


Objectiu Fomentar l’ús del vehicle elèctric mitjançant la instal·lació de punts de recarrega de vehicles elèctrics

Descripció Es proposa la implantació d’un sistema municipal de recarrega per a vehicles elèctrics amb l’objectiu de promoure l’adquisició progressiva d’aquest tipus de vehicles entre la població i aconseguir reduir les emissions de CO2eq associades als combustibles dels vehicles convencionals.

Des del punt de vista ambiental, el vehicle elèctric presenta avantatges respecte el vehicle de combustió interna pel que fa a eficiència energètica i emissions contaminants, malgrat que no podem considerar-lo exempt d’impactes. El vehicle elèctric al llarg de la seva vida pot estalviar entre 10 i 40 tones de CO2 en funció del recurs i de les tecnologies emprades en la generació de l’electricitat.

Els punts de recarrega per a vehicles elèctrics es poden situar als pàrkings públics municipals o fins i tot es pot modificar normativa per tal que els promotors d’obra nova incorporin places d’aparcament adaptades a aquests vehicles. En la mesura del possible, seria interessant que els punts de recarrega s’alimentessin de l’electricitat generada a partir d’energies renovables.

Es proposa la instal·lació d’un punt de recàrrega de vehicles elèctrics per una capacitat per a 2 vehicles.

Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents:

• Diagnosi i perspectives del vehicle elèctric a Catalunya.

• Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).

Cost estimat


Consum




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment


Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1,2% del parc dels vehicles seran elèctrics segons la guia de la Diputació de Girona.

7,329 tn CO2 /any


comercial

43

6.1.1. Fomentar la compra verda d’equips i material endollable a l’ajuntament


Objectiu Adquirir equips i material endollable que siguin eficients energèticament.

Descripció Es realitzarà un protocol de compres dintre de l’ajuntament per adquirir equips i material endollable que siguin el més eficients energèticament.

Aquest protocol de compres definirà els requisits a complir energètics dels diferents equips que pot adquirir l’ajuntament, des de pantalles ordinadors, impressores, neveres, enllumenat...

.

Cost estimat

Cost acció: 200 € Cost abatiment: 1960 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’estima que es pot estalviar un 1% del sector equipaments municipals.

0,104 tn CO2 /any

S: Contractació pública de productes i serveis

A: Requeriments d’eficiència energètica

44

7.2.1. Bonificar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i penalitzar els vehicles més emissors de CO2


Objectiu Incentivar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2

Descripció L'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com l’impost de circulació, és un import d'àmbit local que grava la titularitat dels vehicles aptes per circular per les vies públiques. Actualment, la quota a satisfer es fixa en funció de la potència del vehicle, sense considerar cap indicador d’impacte ambiental.

L’acció planteja bonificar la quota d’aquest impost en funció de les emissions de CO2 del vehicle amb la finalitat d’introduir criteris ambientals en l’impost i impulsar la compra de vehicles més sostenibles per part dels ciutadans i empreses, ja que els vehicles a motor són una de les primeres causes de contaminació a les ciutats.

Es proposa que es bonifiquin els vehicles menys contaminants, establint un percentatge de bonificació a favor dels titulars de vehicles que, per la classe de carburant utilitzat o per les característiques dels seus motors es consideri que produeixen menor impacte ambiental. A mode d’exemple es podrien seguir els següents paràmetres per tal d’aplicar les bonificacions:

- Vehicle elèctric: exempt de l’IVTM.

- Vehicle híbrid: reducció del 80% en l’IVTM.

- Altres vehicles amb emissions inferiors o iguals a 110 g CO2/km: reducció del 60%.

- Altres vehicles amb emissions entre 111 g CO2/km i 120 g CO2/km: reducció del 40%.

També es poden contemplar penalitzacions econòmiques als vehicles contaminants en forma d'increments del 20% per als vehicles amb emissions iguals o superiors als 300 g CO2/km. Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/

Cost estimat


Consum







Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005

Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Es preveu que un 10% de la flota de vehicles siguin de baixes emissions de CO2 al 2020, repartits entre vehicles elèctrics, híbrids i convencionals de baixa emissió de CO2. El càlcul de les emissions de CO2 de cada tipologia de vehicle s’ha extret de:

Combust. consum

Mwh/km Kg Co2/km Guia

gas-oil 0,069 l/km 0,00069 0,17181 Generalitat càlcul emissions GEI

gasolina 0,096 l/km 0,0008832 0,2358144 Generalitat càlcul emissions GEI

elèctric 0,18 kwh/km 0,00018 0,08658 Guia IVECAT 2010-2015

Híbrid o de baixa emissió

Reducció d’un 30% del consum i de les seves emissions respecte el gas-oil i gasolina

Pàgina web IDAE

43,760 tn CO2 /any

S: participació ciutadana

A: Ajuts i subvencions

45

7.2.2. Bonificar la llicència d’obres en els edificis residencials i terciaris amb una qualificació energètica A


Objectiu Augmentar la construcció de nous edificis amb la qualificació energètica A per mitjà de la bonificació en la llicència d’obres.

Descripció Incorporar una bonificació en la llicència d’obres en els edificis residencials i terciaris de nova construcció o reforma que obtinguin una qualificació energètica A d’acord amb el RD 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció. La bonificació en la llicència d’obres estarà entre el 5-20% i s’incorporarà com a bonificació en les ordenances fiscals del municipi.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: €/Tn CO2 Amortització: ---

Consum






Consum total de combustibles fòssils i electricitat en edificis residencials. Consum total de combustibles fòssils i d’electricitat en el sector terciari

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’estima que al 2020 hi hagi com a mínim un 5% d’estalvi en el sector residencial i un 1% d’estalvi en el sector terciari degut a la nova instal·lació d’edificis amb la qualificació energètica A

32,351 tn CO2 /any



46

7.2.3. Bonificar la llicència d’obres per la implantació d’energies renovables


Objectiu Augmentar el nombre d’instal·lacions amb energia renovable en les llars i edificis terciaris del municipi per mitjà de la bonificació en la llicència d’obres.

Descripció Incorporar una bonificació en la llicència d’obres per les instal·lacions d’energies renovables que no siguin d’obligat compliment. Aquestes instal·lacions d’energies renovables poden ser: captadors solars, plaques fotovoltaiques, miniaerogeneradors, calderes de biomassa... La bonificació en la llicència d’obres estarà entre el 60-100% de la instal·lació renovable i s’incorporarà com a bonificació en les ordenances fiscals del municipi.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: €/Tn CO2 Amortització: ---

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total de combustibles fòssils i electricitat en edificis residencials

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Una implantació en un 5% de les llars o equipament terciari amb un estalvi del 30%a cada llar o equipament terciari segons la Guia de la Diputació de Barcelona

12,192 tn CO2 /any



47

7.3.1. Campanyes de sensibilització en l’estalvi energètic a la població i el sector terciari


Objectiu Sensibilitzar a la població en la importància de l’estalvi i eficiència energètica al sector domèstic i terciari

Descripció Per donar a conèixer a la població del municipi la importància de l’estalvi energètic a les llars i el sector terciari es portaran a terme diferents campanyes de sensibilització. Les campanyes de sensibilització consistiran en realitzar una campanya anual de sensibilització en l’estalvi energètic a les llars i al sector terciari. A les llars, la campanya es realitzarà en la setmana de l’energia. Està previst que l’inici de les campanyes sigui com a mínim a partir de l’any 2015.

Aquestes campanyes d’estalvi energètic consistiran en informar a la població de com estalviar energia a les llars i sector terciari, tant en il·luminació, Aigua calenta sanitària, calefacció/refrigeració, aparells endollables... així com de l’ús d’energia renovables i les millors tecnologies disponibles.

Cost estimat

Cost acció: 3.600 € Cost abatiment: 449 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum

Consum actual 2136,59MWh/any Estalvi 25,52 MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Mitja 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment


Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’un 1% en el sector residencials i un 1% del sector terciari segons la Guia de la Diputació de Girona.

8,128 tn CO2 /any

S: Participació ciutadana

A: Sensibilització i creació de xarxes locals

48

7.3.2. Disseny d’una pàgina web municipal dedicada a l’energia


Objectiu Sensibilitzar a la població en l’estalvi energètic per mitjà d’una pàgina web d’energia

Descripció Dissenyar una pàgina web municipal dedicada a l’energia. Dintre d’aquesta pàgina web hi haurà d’haver:

• PAES:que és, objectius, data aprovació del PAES, actuacions realitzades, indicadors de seguiment, informes de seguiment...

• Energies renovables: biomassa, captadors solars, energia minieòlica...

• Consells d’estalvi i eficiència energètica en el sector transport

• Consells d’estalvi i eficiència energètica a les llars i el sector serveis

• Un enllaç amb pàgines d’interès energètic: calculadora de CO2, ICAEN, IDAE, convenant of mayors...

Cost estimat


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2015-2020 Àrea d’Informàtica Indicadors seguiment Consum total de combustibles fòssils i electricitat en edificis residencials

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’un 1% en el sector residencials segons la Guia de la Diputació de Girona.

6,056 tn CO2 /any



49

7.3.3. Informar i fomentar els plans de renovació d’electrodomèstics i calderes d’alta eficiència


Objectiu Substituir els electrodomèstics i calderes ineficients de les llars del municipi i el sector terciari per altres d’alta eficiència

Descripció Es proposa la substitució progressiva dels electrodomèstics de línia blanca estàndard per d’altres amb etiqueta energètica de classe A o superior en l’àmbit domèstic i terciari mitjançant la informació i foment de les campanyes de renovació d’electrodomèstics.

L’etiqueta energètica informa sobre el consum energètic de l’aparell, és obligatori des del 1992 als electrodomèstics de línia blanca (rentadores, assecadores, rentadores/assecadores combinades, rentavaixelles, aparells aire condicionat, refrigeradors i congeladors) i estableix 7 nivells d’eficiència energètica, la lletra A pels més eficients i la lletra G pels menys eficients. En el cas dels frigorífics i congeladors s'han creat 3 categories més que superen l'A, i que s'indiquen com a A+, A++, etc.

L’objectiu de les campanyes és sensibilitzar i informar als ciutadans sobre l’estalvi energètic i la minimització dels impactes ambientals que suposa l’adquisició d’electrodomèstics d’alta eficiència energètica; així com assessorar sobre els Plans Renove d’electrodomèstics oferts des de l’Administració.

A part dels electrodomèstics també hi ha la informació i difusió de les calderes d’alta eficiència com són les calderes de condensació que tenen un rendiment d’un 105%, les calderes de baixa temperatura que tenen un rendiment del 95%. Aquestes calderes tenen rendiments molt superiors a les calderes convencionals que tenen rendiments de l’ordre del 85%.

Aquesta campanya es realitzarà:

− Informant a la pàgina web d’energia dels electrodomèstics i calderes d’alta eficiència, així com informar de les noves subvencions de l’administració.

− Realitzant díptics informatius per a la població i sector terciari.

Cost estimat

Cost acció: 300 € (ajuntament)+ 16.000 € (privat)

Cost abatiment: 74,8 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum







Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’arribarà a un 10% de les llars i edificis terciaris amb un estalvi del 5% del seu consum, segons la Guia de la Diputació de Barcelona.

4,064 tn CO2 /any



50

7.3.4. Informar i fomentar de la millora dels aïllaments dels edificis domèstics i terciaris


Objectiu Substituir o millorar els aïllaments dels edificis domèstics i terciaris per aconseguir un estalvi energètic

Descripció L’acció consisteix a promoure la millora dels aïllaments tèrmics i tancaments en els habitatges i edificis terciaris del municipi mitjançant campanyes d’informació i sensibilització centrades en l’estalvi energètic derivat d’aquestes millores.

L’aïllament tèrmic és clau per reduir l’ús de la calefacció a l’hivern i la refrigeració a l’estiu.

Algunes de les mesures que es poden prendre són la instal•lació de doble finestra o doble vidre a les finestres amb baixos valors de transmitància tèrmica (tancament estanc), millores que estalvien fins un 30% del consum energètic.

El paper de l’ajuntament és difondre aquesta informació mitjançant campanyes, que poden

incloure:

- mostres d’exemples d’instal•lacions i períodes de retorn.

- material informatiu.

- difusió de les subvencions pel canvi de finestres ofertades des de l’Administració.

- punts d’informació sobre l’aplicació de millores d’aïllament.

- informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web

municipal, twitter, facebook, etc.).

- informar en campanyes puntuals com durant la Setmana Europea de l’Energia Sostenible.

Cost estimat

Cost acció: 300 € (ajuntament)+ 90.000 (privat)

Cost abatiment: 24,9 €/Tn CO2 Amortització

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2013-2015 Àrea de Secretaria

Indicadors seguiment Consum total de combustibles fòssils i electricitat en edificis residencials

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Un estalvi d’un 5% de les llars amb un estalvi del 30% segons la Guia de la diputació de BCN i la Guia de solucions , vidres i tancaments de l’IDAE.

12,192 tn CO2 /any



51

7.3.5. Informar i fomentar la renovació de l’enllumenat eficient a les llars i edificis terciaris


Objectiu Substituir l’enllumenat de la llars i el sector terciari, tant interior com exterior, per enllumenat eficient

Descripció Fomentar i difondre a la població el sistemes d’il·luminació eficient, tant per l’enllumenat l’interior com de l’exterior.

En l’enllumenat exterior, cal difondre els canvis de l’enllumenat existent per d’altres més eficients, com són les làmpades de VSAP, hal·logenurs metàl·lics o leds, així com la instal·lació de lluminàries eficients amb un Flux d’hemisferi inferior < 1% i com la instal·lació de reguladors horaris, crepusculars...

En l’enllumenat interior, cal difondre els sistemes d’il·luminació eficients, com són els fluorescents T-5 amb balast electrònic, làmpades fluorescents compactes (baix consum) i els leds

Aquesta campanya es realitzarà:

− Informant a la pàgina web d’energia dels electrodomèstics i calderes d’alta eficiència, així com informar de les noves subvencions de l’administració.

− Realitzant díptics informatius per a la població i sector terciari

Cost estimat

Cost acció: 300€ (ajuntament)+ 6.000 € (privat)

Cost abatiment: 37,4 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum





Indicadors seguiment

Consum total d’electricitat en edificis residencials. Consum total d’electricitat en el sector terciari

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Un estalvi en un 5% de les llars amb un estalvi del 20% a cada llar segons Guia de la diputació de Barcelona.

8,128 tn CO2 /any



52

7.3.6. Campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors

Línia Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Objectiu Incrementar el % de la recollida selectiva (paper, vidre, envasos, FORM i residus de la deixalleria) del municipi respecte al rebuig

Descripció Es realitzaran campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors,

Les campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors es realitzaran bianualment amb la finalitat d’incrementar la recollida selectiva del paper, vidre, envasos i orgànica.

La campanya de recollida selectiva consistirà:

− Sessions informatives per explicar la gestió dels residus municipals i fomentar la recollida selectiva.

− Repartiment de material promocional ( bosses reutilitzables, cubells d’orgànica...)

Cost estimat


Consum

Consum actual --- MWh/any Estalvi --- MWh/any




Indicadors seguiment % de recollida de la FORM i de les diferents fraccions

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’ un 1% del sector residus segons la Guia de la Diputació de Girona. Les emissions associades al tractament dels residus a l’any 2005 són de 180,63 Tn CO2 i a l’any 2011 de 158,96 Tn CO2

1,590 tn CO2 /any



53

7.3.7. Realitzar campanyes a la població de mobilitat sostenible


Objectiu Sensibilitzar a la població del municipi en matèria de mobilitat sostenible

Descripció Es realitzaran campanyes periòdiques per informar a la població sobre la mobilitat sostenible. Es realitzarà una campanya bianual de mobilitat sostenible a partir de l’any 2015.

Cost estimat


Consum




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Àrea de Secretaria



Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’un 1% segons la Guia de la Diputació de Girona

11,694 tn CO2 /any



54

7.3.8. Campanyes per fomentar el vehicles elèctrics a la població


Objectiu Realitzar campanyes per fomentar el vehicle elèctric a la població.

Descripció Es realitzaran campanyes periòdiques per fomentar l’ús de vehicles elèctrics i els seus avantatges. Es realitzarà una campanya bianual per fomentar els vehicles elèctrics a la població a partir de l’any 2015. Aquesta campanya es realitzarà conjuntament amb la campanya de mobilitat sostenible.

La campanya consistirà en realitzar un sessió informativa a la població i el repartiment de material divulgatiu.

Els vehicles elèctrics estan alimentats per bateries i cal connectar-los a la xarxa elèctrica per recarregar-los. No produeixen emissions contaminants en el punt d'utilització i això els fa especialment interessants a les zones urbanes.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat l’Estratègia d’Impuls del Vehicle Elèctric a Catalunya (IVECAT), que té per objectiu avançar en tots els camps necessaris per afavorir la integració dels vehicles de motorització elèctrica en el període 2010-2015.

Els principals avantatges dels vehicle elèctric són:

• Són menys sorollosos que els vehicles de gas-oil o gasolina.

• Emeten menys emissions de CO2 a l’atmosfera.

• Tenen un motor més eficient que els convencionals.

• Consumeixen menys combustibles fòssils (no renovables).

• La estructura dels vehicles elèctrics és més simple que la dels de combustió, per tant, tindran menys avaries i un menor manteniment.

• Permet als països no exportadors de petroli no dependre dels països exportadors.

Cost estimat

Cost acció: 3.000 (ajuntament) + 456.000 (privat)

Cost abatiment: 98 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum







Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’estima un 5% del transport sigui amb vehicle elèctric al 2020.

Combust. consum

Mwh/km Kg Co2/km Guia

gas-oil 0,069 l/km 0,00069 0,17181 Generalitat càlcul emissions GEI

gasolina 0,096 l/km 0,0008832 0,2358144 Generalitat càlcul emissions GEI

elèctric 0,18 kwh/km 0,00018 0,08658 Guia IVECAT 2010-2015

30,540 tn CO2 /any

S: Pariticipació ciutadana


55

7.4.1. Fomentar els cursos de conducció eficient a la població.


Objectiu Difondre i fomentar els cursos de conducció eficient a la població.

Descripció L’acció consisteix a difondre els cursos de conducció eficient a la població amb l’objectiu de promoure un canvi d’hàbits en la conducció dels habitants i reduir significativament el consum de combustible dels vehicles. A més de difondre els cursos organitzats des de l’ICAEN també es realitzarà una xerrada a la població on s’exposaran les principals mesures per assolir una conducció eficient (mínim consum i mínimes emissions de CO2).

Els cursos de conducció eficient parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera associades a aquest consum.

• Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents i adreces:

Manual de Conducció eficient per a conductors de turismes (IDAE i ICAEN)

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf

Manual de Conducció eficient per a conductors de vehicles industrials (IDAE i ICAEN)

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20vehicles%20industrials.pdf

Cost estimat

Cost acció: 300 € Cost abatiment: 6 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum







Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’estima que s’arribarà a un 20% de la població i hi haurà una reducció del 20% de les emissions a l’atmosfera (Estalvi entre un 15-25% d’acord amb la guia de conducció eficient de l’ICAEN).

46,776 tn CO2 /any


A: Formació i educació

56

8.1.1. Aprovar una ordenança reguladora de la gestió dels residus municipals i el seu seguiment amb educadors ambientals


Objectiu Incrementar la recollida selectiva del municipi, tant en les àrees d’aportació (paper,vidre, envasos, orgànica) com en la deixalleria

Descripció Realitzar una ordenança reguladora de la gestió dels residus municipals que permeti fer una regulació, control i seguiment de la gestió de les diferents fraccions de residus al municipi. Aquesta ordenança donarà eines al municipi per poder controlar la recollida selectiva que es fa a totes les llars i edificis terciaris, i fins i tot, en els casos que sigui necessari sancionar els incompliments d’acord amb l’ordenança.

Aquesta ordenança s’haurà d’aprovar pel ple de l’ajuntament. Un cop aprovada és molt important garantir l’aplicació d’aquesta ordenança, per tant, serà necessari educadors ambientals per fer un control i seguiment de la correcta gestió dels diferents residus.

Cost estimat


Consum






Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Es suposa un increment del 10% de les fraccions reciclables segons experiència de Palafrugell i

segons progremic es distribueixen (0,96% vidre, 2,47%paper, 1,64% envasos i 4,93%orgànica). Els càlculs de les emissions es realitzen segons la Guia metodològica de la Diputació de Girona. Les emissions associades al tractament dels residus a l’any 2005 són de 180,63 Tn CO2 i a l’any 2011 de 158,96 Tn CO2

1,120 tn CO2 /any S: Altres

A: Residus

57

8.1.2. Disposar de punts de recollida selectiva amb les 5 fraccions (paper, vidre, envasos, orgànica i rebuig)


Objectiu Incrementar la recollida selectiva del municipi en les àrees d’aportació (paper,vidre, envasos, orgànica)

Descripció Reorganitzar els contenidors de recollida selectiva perquè no quedin zones amb contenidors de rebuig aïllats. Cada àrea de recollida selectiva ha de disposar de les 5 fraccions (paper, vidre, envasos, orgànica i rebuig). Amb això es garanteix que el ciutadà no tingui més a prop el punt de recollida de rebuig que el punt de reciclatge, i per tant, facilitar la recollida selectiva del municipi.

Al municipi de Parlavà encara hi ha algun punt de recollida on hi ha un contenidor de rebuig aïllat, per tant, s’haurà de reorganitza perquè tots els punts de recollida tinguin les 5 fraccions i així facilitar la recollida selectiva al habitants. Per tant, es retiraran els punts de rebuig que sobrin i en el cas que facin falta també s’incorporaran de recollida selectiva (paper,vidre i envasos) gratuïtament per part del Consell Comarcal.

Cost estimat


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2012-2013 Àrea de Secretaria


Estalvi de les emissions de CO2 S’estima un 5% de l’augment de la recollida selectiva que comporta segons les emissions de les diferents fraccions de reciclatge segons la metodologia de la Diputació de Girona.

4,11 tn CO2 /any S: Altres

A: Residus

58

6.5. Taula resum

Sectors

i camps d’acció

Accions

Responsable Calendari Cost (€)

Estalvi d’energia estimat

[MWh/any]

Producció d’energia estimada

[MWh/any]

Estalvi d’emissions de CO2 estimat

[tnCO2/any]

EDIFICIS, EQUIPAMENTS/INSTAL·LACIONS

Edificis i equipaments/ instal·lacions municipals

1.1.1. Instal·lar un programador horaris setmanals en l’acumulador d’ACS elèctric del consultori Àrea de secretaria 2013-2015 35 0,098 --- 0,047

1.1.2. Canvi de les làmpades actuals per altres més eficients Àrea de secretaria 2013-2015 772 0,565 --- 0,272


Àrea de secretaria 2013-2015 165 0,273 --- 0,132

1.1.4. No utilitzar estufes elèctriques (efecte Joule) en els equipaments que disposen de bombes de calor Àrea de secretaria 2013-2015 0 0,420 --- 0,202

1.1.5. Instal·lar cèl·lules fotoelèctriques per optimitzar l’encesa i apagada de l’enllumenat Àrea de secretaria 2013-2015 500 0,306 --- 0,147

1.1.6. Apagar l’ICP del quadre elèctric o tots els circuits possibles menys l’alarma en l’època de vacances Àrea de secretaria 2012-2013 0 0,653 --- 0,314







1.1.10. Nomenar un responsable/gestor energètic municipal Àrea de secretaria 2012-2013 0 8,06 --- 3,35

1.1.11. Formar al gestor energètic sobre l’eficiència i estalvi energètic Àrea de secretaria 2012-2013 200 1,6 --- 0,728

59

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]

1.1.12. Informar als responsables dels equipaments municipals dels seus consums energètics Àrea de secretaria 2013-2015 0 2,01 --- 0,837

Edificis i equipaments/ instal·lacions sector terciari (no municipals)



Enllumenat públic

1.4.1. Posar en funcionament el rellotge astronòmic dels quadres d’enllumenat en comptes de la cèl·lula fotoelèctrica Àrea de secretaria 2012-2013 60 5,865 --- 2,821

1.4.2. Arreglar els programadors dels 2 reguladors de flux en capçalera que no funcionen Àrea de secretaria 2012-2013 60 10,927 --- 5,256

*Canviar les làmpades ineficients a VSAP, instal·lar 5 reguladors de flux en capçalera i 5 rellotges astronòmics

Àrea de secretaria 2010 --- 28,731 --- 12,755

TRANSPORT

Flota municipal 2.1.1. Posar biodiesel en els vehicles de la flota municipal Àrea de secretaria 2013-2015 0 1,291 --- 0,344 2.1.2. Disminuir la freqüència de la recollida selectiva de residus i rebuig Àrea de secretaria 2013-2015 0 5,256 --- 1,403

Transport privat i comercial

2.3.1. Realitzar un estudi de mobilitat urbana i vetllar pel seu desenvolupament i compliment (pacificar el transit rodat: zones 30, calçada única, camins escolars, accessibilitat, aparcaments...)


2.3.2. Promoció de l’ús de la bicicleta (itineraris, aparcaments...) Àrea de secretaria 2013-2015 6000 58,47 --- 15,210

2.3.3. Promocionar una plataforma per compartir vehicle al municipi o comarca Àrea de secretaria 2015-2020 1000 133,19 --- 35,08

2.3.4. Xarxa de punts de recarrega de vehicles elèctrics Àrea de secretaria 2015-2020 3.500 40,01 --- 7,329 *Supressió de la cruïlla principal del poble per una rotonda Àrea de secretaria 2010 --- 266,380 --- 46,776

PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA

*Instal·lació fotovoltaica per a la producció d’energia (20 kw) Àrea de secretaria 2010 --- --- 26,9 12,068

CONTRACTACIÓ PÚBLICA DE PRODUCTES I SERVEIS

Requeriments d’eficiència energètica

6.1.1. Fomentar la compra verda d’equips i material endollable a l’ajuntament Àrea de secretaria 2013-2015 200 0,217 --- 0,104

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Ajudes i subvencions

7.2.1. Bonificar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i penalitzar els vehicles més emissors de CO2 Àrea de secretaria 2013-2015 0 232,26 --- 43,760

7.2.2. Bonificar la llicència d’obres en els edificis residencials i terciaris amb una qualificació energètica A Àrea de secretaria 2013-2015 0 84,94 --- 32,351

60

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]

7.2.3. Bonificar la llicència d’obres per la implantació d’energies renovables Àrea de secretaria 2013-2015 0 32,05 --- 12,192

Sensibilització i creació de xarxes locals

7.3.1. Campanyes de sensibilització en l’estalvi energètic a la població i el sector terciari Àrea de secretaria 2013-2015 3600 25,52 --- 8,128

7.3.2. Disseny d’una pàgina web municipal dedicada a l’energia Àrea de secretaria 2015-2020 2000 158,9 --- 6,056

7.3.3. Informar i fomentar els plans de renovació d’electrodomèstics i calderes d’alta eficiència Àrea de secretaria 2013-2015

300 (ajuntament) + 16.000 (privat)

10,68 --- 4,064

7.3.4. Informar i fomentar de la millora dels aïllaments dels edificis domèstics i terciaris Àrea de secretaria 2013-2015

300 (ajuntament)+ 90.000 (privat)

32,05 --- 12,192

7.3.5. Informar i fomentar la renovació de l’enllumenat eficient a les llars i edificis terciaris Àrea de secretaria 2013-2015

300 (ajuntament)+ 6000 (privat)

21,37 --- 8,128

7.3.6. Campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors Àrea de secretaria 2013-2015 6000 --- --- 1,590

7.3.7. Realitzar campanyes a la població de mobilitat sostenible Àrea de secretaria 2015-2020 3000 44,397 --- 11,694

7.3.8. Campanyes per fomentar el vehicles elèctrics a la població Àrea de secretaria 2015-2020

3000 (ajuntament)+

456.000 (privat)

166,73 --- 30,540

Formació i educació 7.4.1. Fomentar els cursos de conducció eficient a la població.


ALTRES SECTORS

Residus


Àrea de secretaria 2015-2020 15.000 --- --- 1,120


Àrea de secretaria 2012-2013 0 --- --- 4,11

*Implantació de la recollida de la orgànica i campanyes de recollida selectiva Àrea de secretaria 2006-2010 --- --- --- 21,67

61

7. Pla de participació i comunicació

7.1. Actors implicats

El conjunt de la societat té un paper rellevant per fer front al canvi climàtic. La participació de la societat i dels actors directament relacionats en el procés d’elaboració del PAES és necessària per poder proposar les accions i dur-les a terme.

La taula següent identifica els possibles actors que s’han implicat en el procés d’elaboració del PAES del municipi de Parlavà:

Taula 7.1. Actors implicats en el procés d’elaboració del PAES. Tipologia de persones i/o organismes

Actors Convocat al taller

Participació al taller

Alcalde X X

Regidora de medi ambient, sostenibilitat i Salut Pública X X

Regidora de Cultura, Joventut, Gent Gran, Comerç i Consum X X

Secretària X X

Ajuntament

Agutzil (gestor energètic) X X

Instal·lador dels equipaments i enllumenat X X Instal·lador 2 dels equipaments i enllumenat X Directora de la llar d’infants El Montori X X

Font: Elaboració pròpia.

7.2. Taller de participació - Planificació

El taller de participació es va realitzar el 21 de novembre a l’ajuntament amb una durada de 1,30 h. Es varen convocar, a través de l’ajuntament, tots els actors indicats anteriorment.

Al taller, hi varen assistir 7 persones.

A continuació, es presenten les propostes d’accions identificades al taller i que s’han incorporat al PAES. En cas que l’acció no s’hagi incorporat al pla d’acció, s’indica la justificació tècnica. Les accions es divideixen en funció de l’àmbit d’actuació: Ajuntament o PAES.

Taula 7.2. Proposta d’accions inicials àmbit ajuntament.

Proposta Incorporació al PAES? Justificació

Ajustar els horaris de funcionament de l’enllumenat exterior de l’ajuntament No També cal mantenir la seguretat de l’edifici

Posar un tendal en la llar d’infants per optimitzar l’entrada de llum a les aules No

Es considera que amb les persianes actuals ja n’hi ha prou

Temporitzar els llums dels lavabos de l’edifici Polivalent No Per les hores de funcionament no surt amortitzable

Font: Elaboració pròpia.

62

De l’inventari d’emissions del 2005, segons es comenta en el taller, hi ha falta:

1) El vehicle que es disposava al 2005, una furgoneta citroen força antiga.

2) També es comenta que hi ha una quantitat de residus que no estan quantificats que es gestionen en la deixalleria municipal i ho fan directament l’ajuntament a empreses gestores.

Per la realització del taller de participació s’ha realitzat una presentació amb PowerPoint amb la descripció de pacte d’alcaldes, l’inventari de referència de les emissions de CO2 i les principals actuacions del PAES. A més, també es va repartir un petit qüestionari als assistents on havien de prioritzar les diferents actuacions, podien fer comentaris de les actuacions proposades i proposar noves actuacions.

Altres comentaris a les actuacions proposades en el PAES:

1) S’han de prioritzar totes les actuacions que siguin de bon funcionament i ús de les instal·lacions davant d’actuacions més tecnològiques i que sempre són més cares. Per tant, cal potenciar la formació i instruccions al personal dels diferents equipaments.

2) Ajustar l’hora de funcionament de l’enllumenat exterior s’exposa que els horaris actuals ja són correctes.

3) De la baixada de l’ICP de la llar d’infants s’exposa que hi ha dos llums exteriors que cal que estiguin encesos, per tant, baixar tots els PIES dels diferents circuits excepte el de l’enllumenat exterior.

4) Actualment ja tenen previst fer el canvi de la caldera de gas-oil a caldera de gas natural de la llar d’infants i bar social que és conjunta. S’ha preguntat quina disminució de les emissions es tindrà amb aquesta actuació. Aquest càlcul ara es realitzarà i s’adjuntarà en el PAES.

5) S’ha comentat que actualment quasi tots els punts de recollida de residus incorporen les 5 fraccions (paper, vidre, envasos, orgànica i rebuig), i per tant, es facilita la recollida selectiva als habitants del municipi.

6) Del transport municipal s’ha comentat que hi ha un servei de taxi.

7.3. Comunicació

La taula següent indica les accions de comunicació que s’han dut a terme durant el procés d’elaboració dels PAES en la fase inicial i de planificació.

Taula 7.4. Instruments de participació i comunicació durant la fase d’inici i planificació del PAES.

FASE ETAPA GRAU IMPLICACIÓ

INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ

Instrument Objectiu

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte

Informació i educació

Web* Informar la ciutadania de la signatura del Pacte d‘alcaldes i de l’inici dels treballs.

Adaptació de les estructures administratives municipals Taller de participació i

mail.

Informar els treballadors municipals i responsables polítics de la signatura del Pacte d’alcaldes, dels compromisos adquirits, afavorir la recollida de dades, guanyar legitimitat i involucrar les persones amb poder de decisió.

Aconseguir el suport de les parts interessades

Planificació Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

Informació i educació

Web* Presentar els resultats de l’IRE a la ciutadania.

63

FASE ETAPA GRAU IMPLICACIÓ

INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ

Instrument Objectiu

Participació i consultes

Taller de participació Presentar els resultats de l’IRE als actors implicats.

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho?

Informació i educació Web* Informar la ciutadania i validar les

accions. Implicar els responsables de la gestió energètica dels equipaments municipals en la presa de decisions. Guanyar legitimitat i suport polític.

Aprovació i presentació del pla

Informació i educació Web*

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Como desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. *Actuacions que es realitzaran en un període màxim de 6 mesos.

A l’annex I d’aquest document s’inclou una còpia dels instruments de comunicació.

Cal destacar que, un cop aprovat el PAES per Ple, caldrà fer difusió de les actuacions que l’ajuntament desenvolupi. Per tal de donar visibilitat als projectes executats en l’àmbit de totes les comarques gironines, caldrà informar la Diputació de Girona i el CILMA de les actuacions. A més, l’ajuntament també haurà de fer difusió de les actuacions i dels resultats a través dels seus canals de difusió habituals.

L’Ajuntament de Parlavà, com a signatari del Pacte d’alcaldes, es compromet a organitzar cada any accions pel Dia de l’Energia, i a promoure activitats i involucrar-hi la ciutadania i les parts interessades.

64

8. Pla de seguiment Els signataris del Pacte d’alcaldes es comprometen a presentar:

1) Un informe d’implantació del PAES cada dos anys.

Aquest informe inclourà informació quantitativa sobre les accions implantades i el seu impacte sobre el consum d’energia i les emissions de CO2. També inclourà una anàlisi del procés d’implantació del PAES que faci referència a les mesures correctores i preventives quan sigui necessari. Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per poder elaborar aquest informe.

2) Un informe d’acció del PAES cada quatre anys.

Aquest informe contindrà la informació indicada per a l’informe d’implantació del PAES i l’inventari de seguiment d’emissions (ISE). Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per a cada tipus d’informe.

Per tal d’avaluar el progrés i els resultats del PAES s’han identificat els indicadors següents per a cada sector.

Taula 8.1. Proposta d’indicadors. Sector Indicador

Transport

Km de carril bici

Km de vies per a vianants / km de vies municipals Consum total d’energia del parc de vehicles propietat de l’ajuntament Consum total d’energia dels vehicles de la recollida de residus Nombre de vehicles que passen per un punt fix a l’any/mes (agafar un punt o carrer representatiu) Consum total d’energia en forma de combustibles renovables per part de les flotes de l’Administració pública % de població que viu dins d’un radi inferior a 400 m d’una parada d’autobús Tones de combustibles fòssils i de biocombustibles venuts en una selecció d’estacions de servei representatives Nombre de persones usuàries de la plataforma per compartir vehicle.

Edificis, equipaments/instal·lacions

% de llars amb la qualificació energètica A/B/C Consum total d’energia dels edificis públics Consum total d’electricitat de l’enllumenat públic Consum total d’energia dels edificis públics i enllumenat Consum total d’electricitat en edificis residencials Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector terciari

Producció local d’energia Electricitat produïda en instal·lacions locals

Calefacció i refrigeració urbanes Nombre d’edificis residencials que utilitzen xarxa de calor Nombre d’edificis del sector terciari que utilitzen xarxa de calor

Contractació pública de productes i serveis % d’electricitat ecològica comprada per l’Administració pública

Participació ciutadana Nombre de ciutadans que assisteixen a activitats sobre eficiència energètica i energia renovable

Altres (residus) % de recollida de la FORM i de les diferents fraccions Font: Elaboració pròpia a partir de la Guía: Como desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

Aquests indicadors s’hauran de definir i descriure amb més detall un cop la Comissió Europea hagi publicat la guia específica sobre el seguiment i la presentació dels informes.

65

9. Proposta de pla d’inversions Aquest pla d’inversions identifica, pel període 2012-2020, les accions que caldrà dur a terme per tal d’assolir l’objectiu i el cost associat. Les accions es divideixen en tres períodes: curt termini (fins a l’any 2013), mitjà termini (2013-2015) i llarg termini (2015-2020). L’informe d’implantació del PAES haurà d’actualitzar aquest pla d’inversions. La taula següent recull les accions identificades pel PAES en funció de la previsió del seu període d’implantació. Taula 9.1. Síntesi del pla d’inversions.

Termini Nombre d’accions

Cost inversió privada (€)

Cost Ajuntament (€) Cost total (€)

Curt termini (2012-2013) 7 0 5.120 5.120

Mitjà termini (2013-2015) 22 112.000 23.922 135.922

Llarg termini (2015- 2020) 7 456.000 27.600 483.600

Font: Elaboració pròpia. Per a cada acció s’indiquen els aspectes clau següents: Cost total (IVA inclòs) Cost d’abatiment de l’acció Període d’amortització Cost de la inversió privada (IVA inclòs) Cost de l’ajuntament (IVA inclòs) Possibles vies de finançament per fer front al cost de l’acció/inversió Curt termini (2012-2013)

Acció

Cost d’abatiment

(€/tn CO2 estalviada)

Període d’amortització

(any)

Possibles vies de

finançament

Cost inversió privada

(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

1.1.6. Apagar l’ICP del quadre elèctric o tots els circuits possibles menys l’alarma en l’època de vacances

--- Immediat * 0 0 0


232 4 * 0 4.800 4.800

1.1.10. Nomenar un responsable/gestor energètic municipal

--- Immediata * 0 0 0

1.1.11. Formar al gestor energètic sobre l’eficiència i estalvi energètic

279 1 * 0 200 200

1.4.1. Posar en funcionament el rellotge astronòmic dels quadres d’enllumenat en comptes de la cèl·lula fotoelèctrica

22 immediata * 0 60 60

1.4.2. Arreglar els programadors dels 2 reguladors de flux en capçalera que no funcionen

12 immediata * 0 60 60


--- --- * 0 0 0

Total 5.120

66

Llarg termini (2013-2015)

Acció

Cost d’abatiment



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost ajuntament

(€)

Cost total (€)

1.1.1. Instal·lar un programador horaris setmanals en l’acumulador d’ACS elèctric del consultori

744 1,7 * 0 35 35

1.1.2. Canvi de les làmpades actuals per altres més eficients

2891 0,5-2 * 0 772 772


1279 3 * 0 165 165

1.1.4. No utilitzar estufes elèctriques (efecte Joule) en els equipaments que disposen de bombes de calor

--- Immediata * 0 0 0

1.1.5. Instal·lar cèl·lules fotoelèctriques per optimitzar l’encesa i apagada de l’enllumenat

3472 2,5 * 0 500 500


1643 3 * 0 350 350


195 immediata * 0 100 100

1.1.12. Informar als responsables dels equipaments municipals dels seus consums energètics

--- --- * 0 0 0

2.1.1. Posar biodiesel en els vehicles de la flota municipal

--- --- * 0 0 0

2.1.2. Disminuir la freqüència de la recollida selectiva de residus i rebuig

--- --- * 0 0 0

2.3.1. Realitzar un estudi de mobilitat urbana i vetllar pel seu desenvolupament i compliment (pacificar el transit rodat: zones 30, calçada única, camins escolars, accessibilitat, aparcaments...)

71 --- * 0 5.000 5.000

2.3.2. Promoció de l’ús de la bicicleta (itineraris, aparcaments...)

394 --- * 0 6.000 6.000

6.1.1. Fomentar la compra verda d’equips i material endollable a l’ajuntament

1960 --- * 0 200 200

67

7.2.1. Bonificar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i penalitzar els vehicles més emissors de CO2

--- ---- * 0 0 0

7.2.2. Bonificar la llicència d’obres en els edificis residencials i terciaris amb una qualificació energètica A

--- --- * 0 0 0

7.2.3. Bonificar la llicència d’obres per la implantació d’energies renovables

--- --- * 0 0 0

7.3.1. Campanyes de sensibilització en l’estalvi energètic a la població i el sector terciari

449 --- * 0 0 3.600

7.3.3. Informar i fomentar els plans de renovació d’electrodomèstics i calderes d’alta eficiència

74,8 --- * 16.000 300 16.300

7.3.4. Informar i fomentar de la millora dels aïllaments dels edificis domèstics i terciaris

24,9 --- * 90.000 300 90.300

7.3.5. Informar i fomentar la renovació de l’enllumenat eficient a les llars i edificis terciaris

37,4 --- * 6.000 300 6.300

7.3.6. Campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors

3774 --- * 0 6.000 6.000

7.4.1. Fomentar els cursos de conducció eficient a la població.

6 --- * 0 300 300

Total 135.922

Llarg termini (2015-2020)

Acció

Cost d’abatiment



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost ajuntament

(€)

Cost total (€)


--- --- * 0 100 100

2.3.3. Promocionar una plataforma per compartir vehicle al municipi o comarca

28,5 --- * 0 1000 1000

2.3.4. Xarxa de punts de recarrega de vehicles elèctrics

477,5 --- * 0 3500 3500

7.3.2. Disseny d’una pàgina web municipal dedicada a l’energia

335 --- * 0 2.000 2.000

7.3.7. Realitzar campanyes a la població de mobilitat sostenible

256,5 --- * 0 3.000 3.000

7.3.8. Campanyes per fomentar el vehicles elèctrics a la població

98 --- * 456.000 3.000 459.000

68


13392 --- * 0 15.000 15.000

Total 483.600

* Pel que fa al cost d’inversió privada i possibles vies de finançament es tindran en compte les ajudes econòmiques i materials de les diferents administracions públiques (Unió Europea, Estat Espanyol, Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona...) i dels diferents organismes públics (IDAE, ICAEN...) i atès que a dia d’avui es desconeixen quines ajudes hi haurà no es pot desglossar el cost que tindrà per part de l’ajuntament i el cost d’altres organismes o entitats privades.

Annex I: Seap Template

1) Overall CO2 emission reduction target 20,663 (%) by 2020

Please tick the corresponding box:

2) Long-term vision of your local authority (please include priority areas of action, main trends and challenges)

3) Organisational and financial aspects

Per capi ta reduction

Instructions

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) template

This is a working version for Covenant signatories to help in data collection. However the on-line SEAP template

available in the Signatories’ Corner (password restricted area) at: http://members.eumayors.eu/

is the only REQUIRED template that all the signatories have to fill in at the same time when submitting the SEAP in their own (national) language.

OVERALL STRATEGY

Absolute reduction

To reduce, at least, 25,26% of CO2 emiss ions to 2011 from municipa l bui ldings and equipment/fa ici l i tes . To implement low cost energy efficiency actions in: nursery school ,the town hal l , sport court, socia l location and multi -use bui lding . To reduce, at

least, 29,9 % of CO2 emiss ions to 2005 from municipa l publ ic l ighting consumption. To reduce 20% of CO2 emiss ions to 2011 from municipa l fleet. To reduce 15,28% of CO2 emiss ions to 2011 to transport waste fleet. In addition, to reduce 4,915 Tonnes o f CO2

on the town hal l sector. To reduce, at least 22,28 % of CO2 emiss ions to 2005 from private and commercia l transport (to create a municipa l carpool ing sys tem, to promote electrica l vehicle use, to develop the municipa l path project to connect the va l ley by

bike). To reduce 15,772 % of CO2 emiss ion to 2005 from municipa l waste management. To promoto the energetic effiency in the res identia l and tertiary bui ldings .

Coordination and organisational s tructures created/ass igned

DISCLAIMER: The sole responsibility for the content of this publication lies with the authors. It does not necessarily reflect the opinion of the European Communities. The European Commission is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.

To guarantee the energy manager pos i tion and to nominate a SEAP coordinator

Staff capaci ty a l located Isabel Díaz (secretary) as SEAP Coodinator and Sebastian Debarbora (respons ible of energy maintenance)

Overa l l es timated budget

Foreseen financing sources for the investments within your action plan Genera l i tat, Diputació de Girona , IDAE, ICAEN, FESCO2(Minis terio), Intel l igent Energy Europe, Li fe+

40.542 euros , plus four actions no quanti fied

More information: www.eumayors.eu.

Planned measures for monitoring and fol low up The s taff wi l l del iver a report every two years .

Involvement of s takeholders and ci ti zens Ci ti zens , government team, respons ible of equipments , insta l lers

Go to the second part of the SEAP template -> dedicated to your Baseline Emission Inventory!

?

1) Inventory year 2005

2) Emission factors


Emiss ion reporting uni t


Standard emiss ion factors in l ine with the IPCC principles

LCA (Li fe Cycle Assessment) factors

CO2 emiss ions

CO2 equiva lent emiss ions

For Covenant s ignatories who ca lculate their CO2 emiss ions per capi ta , please precise here the number of inhabitants during the inventory year: 341

BASELINE EMISSION INVENTORY


Instructions?

3) Key results of the Baseline Emission Inventory

Green cells are compulsory fields

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsPlant oil Biofuel

Other

biomass

Solar

thermalGeothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES:

Municipa l bui ldings , equipment/faci l i ties 17,28 17,28

Tertiary (non municipa l ) bui ldings , equipment/faci l i ties 296,38 57,01 193,73 547,12

Res identia l bui ldings 882,34 190,91 516,23 1589,47

Municipa l publ ic l ighting 144,84 144,84

Industries (excluding industries involved in the EU Emiss ion

trading scheme - ETS) 0,00

Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 1340,84 0,00 0,00 247,92 709,96 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2298,71

TRANSPORT:

Municipa l fleet 28,16 28,16

Publ ic transport 0,00

Private and commercia l transport 3551,81 887,85 4439,66

Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3579,97 887,85 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 4467,82

Total 1340,84 0,00 0,00 247,92 709,96 3579,97 887,85 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6766,54

Municipal purchases of certified green electricity (if any) [MWh]:

CO2 emission factor for certified green electricity purchases (for

LCA approach):

B. CO2 or CO2 equivalent emissions

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsBiofuel Plant oil

Other

biomass

Solar

thermalGeothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES:

Municipa l bui ldings , equipment/faci l i ties 8,31 8,31

Tertiary (non municipa l ) bui ldings , equipement/faci l i ties 142,56 0,00 12,94 51,73 207,23

Res identia l bui ldings 424,40 0,00 43,34 137,83 605,57

Municipa l publ ic l ighting 69,67 69,67

Industries (excluding industries involved in the EU Emiss ion

trading scheme - ETS) 0,00

Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 644,94 0,00 0,00 56,28 189,56 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 890,78

TRANSPORT:

Municipa l fleet 7,52 7,52

Publ ic transport 0,00

Private and commercia l transport 948,33 221,08 1169,41

Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 955,85 221,08 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1176,93

OTHER:

Waste management 180,63

Waste water management

A. Final energy consumption

Total

Category

FINAL ENERGY CONSUMPTION [MWh]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Total

Category

CO2 emissions [t]/ CO2 equivalent emissions [t]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Please note that for separating decimals dot [.] is used. No thousand separators are allowed.

Grey fields are non editable


Please specify here your other emissions

Total 644,94 0,00 0,00 56,28 189,56 955,85 221,08 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2248,34

Corresponding CO2-emission factors in [t/MWh] 0,481 0,202 0,227 0,267 0,267 0,249

CO2 emission factor for electricity not produced locally [t/MWh] 0,481

C. Local electricity production and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite Coal

Wind power

Hydroelectric power

Photovoltaic

Combined Heat and Power

Other

Please specify: _________________

Total 0 0

D. Local heat/cold production (district heating/cooling, CHPs…) and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite Coal


District Heating plant(s)

Other

Please specify: _________________

Total 0 0

4) Other CO2 emission inventories

If other inventory(ies) have been carried out, please click here ->

Otherwise go to the last part of the SEAP template -> dedicated to your Sustainable Energy Action Plan

Other

biomass

CO2 / CO2-

eq

emissions

[t]

Corresponding CO2-

emission factors for

heat/cold production

in [t/MWh]

Locally generated electricity

(excluding ETS plants , and all plants/units > 20 MW)

Locally

generated

electricity

[MWh]

Energy carrier input [MWh]CO2 / CO2-

eq

emissions

[t]

Corresponding CO2-

emission factors for

electricity production in

[t/MWh]

Other

biomass

Other

renewableother

Other

renewable

Energy carrier input [MWh]

other

Foss i l fuelsWaste Plant oil

Locally generated heat/cold

Locally

generated

heat/cold

[MWh]



Foss i l fuelsSteam Waste Plant oil



1) Title of your Sustainable Energy Action Plan

Date of formal

approval

16/01/2013 Authority

approving

2)

Green cells are compulsory fields

SECTORS

& fields of action

Expected

energy

saving per

measure

[MWh/a]

Expected

renewable

energy

production

per

measure

[MWh/a]

Expected

CO2

reduction

per

measure

[t/a]

Energy

saving

target

per

sector

[MWh]

in 2020

Local

renewable

energy

production

target

per sector

[MWh]

in 2020

CO2

reduction

target

per sector [t]

in 2020

BUILDINGS, EQUIPMENT / FACILITIES & INDUSTRIES: 45,508 31,734

Municipal buildings, equipment/facilities 1.1.1: 0,098

1.1.2: 0,565

1.1.3: 0,273

1.1.4: 0,420

1.1.5: 0,306

1.1.6: 0,653

1.1.7: 0,452

1.1.8: 7,724

1.1.9: 1,085

1.1.10: 8,06

1: ___

2: ___

…

1.1.1: 0,047

1.1.2: 0,272

1.1.3: 0,132

1.1.4: 0,202

1.1.5: 0,147

1.1.6: 0,314

1.1.7: 0,217

1.1.8: 2,062

1.1.9: 0,522

1.1.10: 3,35

Estimated costs

per action/measure

Instructions

Sustainable Energy Action Plan of Parlavà

Town Council of Parlavà

Key elements of your Sustainable Energy Action Plan

KEY actions/measures

per field of action

Responsible

department, person or

company (in case of

involvement of 3rd

parties)

Implementation [start

& end time]

1.1.1: 35 €

1.1.2: 772€

1.1.3: 165€

1.1.4: 0

1.1.5: 500€

1.1.6: 0

1.1.7: 350€

1.1.8: 4.500€

1.1.9: 100€

1.1.10: 0

Action 1.1.1: Install a timer week-long timetable to the accumulator of ACS

(Sanitary Hot Water) electric at the surgery

Action 1.1.2: Exchange the current lights for another more energy-efficients.

Action 1.1.3: Change the fluorescent tubes T-8 to T-5 with electronic ballast in

the 8 hours or more operating equipments/municipal buildings.

Action 1.1.4: Not use electric heater (Joule's effect) in the heat pump

equipments/municipal buildings.

Action 1.1.5: Install photoelectric cell for optimize turn on/off the lignts.

Action 1.1.6: Switch off the power of electrical board or another circuits as

possible for holidays, except alarm.

1.1.1: Secretary's department










1.1.1: 2013-2015

1.1.2: 2013-2015

1.1.3: 2013-2015

1.1.4: 2013-2015

1.1.5: 2013-2015

1.1.6: 2012-2013

1.1.7: 2013-2015

1.1.8: 2012-2013

1.1.9: 2013-2015

1.1.10: 2012-2013


Grey fields are non editable

SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN

?

1.1.10: 8,06

1.1.11: 1,6

1.1.12: 2,01

1.1.10: 3,35

1.1.11: 0,728

1.1.12: 0,837

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities 1.2.1: 5,47 1.2.1: 2,072

Residential buildings

Municipal public lighting 1.4.1: 2,821

1.4.2: 5,256

*12,755

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading

scheme - ETS) & Small and Medium Sized Enterprises (SMEs)

Other - please specify: __________________________________

______________________________________________________

TRANSPORT: 504,597 176,307

Municipal fleet 2.1.1: 1,291

2.1.2: 5,256

2.1.1: 0,344

2.1.2: 1,403

1.1.10: 0

1.1.11: 200€

1.1.12: 0

Action 1.2.1: Create a network of establishments efficiency in energy or promote

the voluntary agreements program of the Generalitat

1.2.1: Secretary's department 1.2.1: 2015-2020 1.2.1: 100€

1.4.1: 5,865 1.4.2:

10,927 *: -

possible for holidays, except alarm.

Action 1.1.7: Disconnect the unnecessary points of light of the

equipments/municipal buildings and install switch on / off outside of the

electrical board for turn on light of the multi use municipal building.

Action 1.1.8: Exchange the gas oil boiler for natural gas boiler and install inside

the boiler's electrical circuit a switch for timetable week-long. Action

1.1.9: Study, through electrical circuits analyzers, the equipments with higher

power consumption for find unreasonable consumptions.

Action 1.1.10: Designate somebody responsible for / manager municipal energy.

Action 1.1.11: Train the municipal energy manager about the efficiency and

energy saving.

Action 1.1.12: Inform to who is in charge of municipal equipments about their

power consumptions.




1.1.10: 2012-2013

1.1.11: 2012-2013

1.1.12: 2013-2015

Action 1.4.1: Put into operation the astronomical clock of the electrical board of

the public lighting instead of the photoelectric cell.

Action 1.4.2: Repair the programmers of the two electric flux regulators in the

head of electrical board, which aren't operating.

* Have changed lights of the municipal public lighting for another more energy-

efficients, have been installed a 5 electric flux regulators in the head of electrical

board and 5 astronomical clock.


1.4.2: Secretary's department *

Secretary's

1.4.1: 2012-2013

1.4.1: 2012-2013 *

2010

1.4.1: 60€ 1.4.2:

60€ *: -

Action 2.1.1: Put bio-diesel in the municipal fleet vehicles. Action

2.1.2: Reduce the frequency by waste recycling and garbage collection.



2.1.1: 2013-2015

2.1.2: 2013-2015

2.1.1: 0€

2.1.2: 0€

Public transport

Private and commercial transport 2.3.1: 266,38

2.3.2: 58,47

2.3.3: 133,19

2.3.4: 40,01

2.3.1: 70,165

2.3.2: 15,210

2.3.3: 35,08

2.3.4: 7,329

*: 46,776


______________________________________________________

LOCAL ELECTRICITY PRODUCTION: 0 0 12,068

Hydroelectric power 1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

Wind power

Photovoltaic *: 12,068



______________________________________________________

LOCAL DISTRICT HEATING / COOLING, CHPs: 0 0 0

Combined Heat and Power 1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

District heating plant

Other - please specify:__________________________________

______________________________________________________

Action 2.3.1: Make a urban mobility study, watch over for its development and

its fulfillmet. Action

2.3.2: Promote the bycicle use (routes, parking, etc). Action 2.3.3:

Promote a platform for share vehicles around the municipality and the region.

Action 2.3.4: A network with recharge points for electrical vehicles. Action *:

remove the main intersection of town by a roundabout





2.3.1: 2013-2015

2.3.1: 2013-2015 2.3.3:

2015-2020 2.3.4:

2015-2020 *: 2010

2.3.1: No quantified

2.3.2: No quantified 2.3.3:

2000€ 2.3.4: No

quantified

Action *: Private production of energy with photovoltaic solar panels

Action 1: ____________

Action 2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

*: -

Action 1: ____________

Action 2: ____________

…

*: - *: - *: -

LAND USE PLANNING: 0 0 0

Strategic urban planning 1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

Transport / mobility planning

Standards for refurbishment and new development


______________________________________________________

PUBLIC PROCUREMENT OF PRODUCTS AND SERVICES: 0,217 0,104

Energy efficiency requirements/standards 6.1.1: 0,217 6.1.1: 0,104

Renewable energy requirements/standards


______________________________________________________

WORKING WITH THE CITIZENS AND STAKEHOLDERS: 808,897 217,471

Advisory services 1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

Financial support and grants 7.2.1: 232,26

7.2.2: 84,94

7.2.3: 32,05

____ 7.2.1: 43,760

7.2.2: 32,351

7.2.3: 12,192

Awareness raising and local networking 7.3.1: 25,52

7.3.2: 158,9

7.3.3: 10,68

7.3.4: 32,05

7.3.5:21,37

7.3.6:---

7.3.7: 44,397

7.3.8: 166,73

______ 7.3.1: 8,128

7.3.2: 6,056

7.3.3: 4,064

7.3.4: 12,192

7.3.5: 8,128

7.3.6: 1,590

7.3.7: 11,694

7.3.8: 30,540

Training and education 7.4.1:177,59 ___ 7.4.1: 46,776


1: ____________

2: ____________

…

Action 1: ____________

Action 2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

Action 6.1.1: Promote the efficiency energy buy for the council equipments and

the electrical equipments.

6.1.1: Secretary's department 6.1.1: 2013-2015 6.1.1: 200€

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

Action 7.3.1: Awareness campaigns for energy saving to the citizens and the

tertiary sector. Action

7.3.2: Design a municipal web page about the energy. Action

7.3.3: Inform of and promote the exchange plans of electrical appliances and

boilers for others with high efficiency. Action 7.3.4: Inform

of and promote the insulation improvement of the domestic and tertiary

buildings. Action 7.3.5: Inform of and

promote the renovation of the efficient lighting at homes and tertiary buildings.

Action 7.3.6: Campaigns for waste recycling to the citizens and big producers.

Action 7.3.7: Campaigns for sustainable mobility. Action

7.3.8: Campaigns for promote electric vehicles in the town.




7.3.4:Secretary's department





Action 7.2.1: Discount at the purchases about CO2 lowest emission vehicles and

penalize the CO2 emissions highest vehicles. Action 7.2.2:

Discount at the building permit in the residential and tertiary buildings with a

energy level A. Action 7.2.3: Discount at

the building permit which introduces renewable energy.




7.2.1: 2013-2015

7.2.2: 2013-2015

7.2.3: 2013-2015

7.2.1: 0€ 7.2.2:

0€ 7.2.3: 0€

Action 7.4.1: Promote the efficient driving studies among the population.

Action 1: ____________

Action 2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

7.4.1:300

7.3.1: 2013-2015 7.3.2:

2015-2020 7.3.3:

2013-2015

7.3.4:2013-2015

7.3.5:2013-2015

7.3.6: 2013-2015

7.3.7: 2015-2020

7.3.8: 2015-2020

7.3.1: 3600€ 7.3.2:

2000€ 7.3.3: 200€

7.3.4: 200

7.3.5: 200 7.3.6:

6000 7.3.7: 4000

7.3.8: No quantified

7.4.1: Secretary's department 7.4.1:2013-2015


______________________________________________________

OTHER SECTOR(S) - Please specify: _____________________ 26,9

Other - Please specify: Waste____________________________

______________________________________________________

___

*: -

___

*: -

8.1.1: 1,120

8.1.2: 4,110

*: 21,67

1359,219 464,584

3)

Direct link to the webpage dedicated to your SEAP (if any)

8.1.1: 15000

8.1.2:0 *: -

Action 8.1.1: Approve by law the municipal waste management

Action 8.1.2: have waste recycling points available with the five waste fractions

(paper, glass, packs, organic and garbage). Action *: Actions done in waste

management sector: Start organic waste collecting, increase the waste fractions.

…


8.1.2: Secretary's department *:

Consell Comarcal del Baix

Empordà.

8.1.1: 2015-2020

8.1.2: 2012-2013

* 2005-2011

TOTAL:


Web address


Annex II: Fitxes dels enllumenats

VM VSAP VSAP VSAP VM VM VM VM

11 28

100 250

0 0 1,1 7 0 0 0 0

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

Despesa econòmica total (euros/any): 3.865

Sistema de regulació horària: Cèl·lula fotoelèctrica

Sistema de reducció de flux: Regulació flux capçalera

Número quadre d'enllumenat 1

DADES BÀSIQUES (any 2011)

Adreça: Cruïlla Ctra. Torroella amb Ctra La Bisbal

Consum anual (kWh): 26.799

Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

Potència total instal·lada (kW):

Descripció del sistema de reducció de flux:

En capçalera

Nre. total de línies d'enllumenat:

Companyia elèctrica: Gas natural Fenosa

Potència contractada (kW): 10

Òptica alt rendiment

39

8,1

DADES FACTURACIÓ (any 2011)

1,23 3308,52 0,14

Tipus de tarifa: 2.0DHA

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011)

Potència (P) (contractada/instal·lada) Energia (E) consumida / P instal·lada Cost del KWh consumit

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

2

3

0

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció:

Descripció

ACCIONS RECOMANADES

Acció número 1.4.1

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat

El regulador de flux ja disposa d'un rellotge astronòmic. Per tant, cal posar-lo en marxa en comptes de la

cèl·lula fotoelèctrica.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011)

Periodicitat:

Responsable:

0

1

2

3

4IGC

IT IUF


23

70

0 0 1,61 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



3,11 4481,37 0,17







23

1,61




Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:






En capçalera



Adreça: C/Salvetat



2

3

0

ACCIONS RECOMANADES




cèl·lula fotoelèctrica.


Periodicitat:

Responsable:


Descripció:

Descripció

Indi

cado

rs



0

1

2

3

4IGC

IT IUF


22 51 12

70 100 250

0 1,54 5,1 3 0 0 0 0

Tipus de llumenera:








Adreça: Creuament Can Puig amb C/de la bassa (ET


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




En capçalera





85

9,64


2,07 4319,92 0,16

Tipus de tarifa: 3.0A




2

3

1

Indi

cado

rs




Descripció:

Descripció

ACCIONS RECOMANADES

1.4.1



cèl·lula fotoelèctrica. A més la cél·lula actual està tapada per un arbre i funciona més del necessari. També es

pot baixar la potència contractada a 16 kw perquè el maxímetre dona com a màxim 14 kw.


Periodicitat:

Responsable:

0

1

2

3

4IGC

IT IUF


53

70

0 3,71 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



1,35 7163,61 0,12







53

3,71




Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:



Sistema de regulació horària: Rellotge astronòmic



En capçalera però degut als consums no funciona correctament



Adreça: Ctra de la Sala



1

3

0

ACCIONS RECOMANADES



El regulador de flux no funciona correctament perquè hi ha un excés de consum pel nombre de làmpades

instal·lades. Per tant, cal revisar el regulador de flux


Periodicitat:

Responsable:


Descripció:

Descripció

Indi

cado

rs



0

1

2

3

4IGC

IT IUF


27 19

70 100

0 1,89 1,9 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:




Sistema de regulació horària: Rellotge astronòmic




Adreça: Fonolleres


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




En capçalera





46

3,79


2,11 4076,25 0,12





1

3

0

Indi

cado

rs




Descripció:

Descripció

ACCIONS RECOMANADES



El regulador de flux no funciona correctament perquè hi ha un excés de consum pel nombre de làmpades

instal·lades. Per tant, cal revisar el regulador de flux


Periodicitat:

Responsable:

0

1

2

3

4IGC

IT IUF


2

70

0 0 0,14 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



47,14 4528,57 0,36


Potència contractada (kW): 6,6





2

0,14




Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




Sistema de reducció de flux: No




Adreça: Camí de Fonolleres. Can Ribas

Consum anual (kWh): 634

Despesa econòmica total (euros/any): 226

2

3

1

ACCIONS RECOMANADES



És un quadre amb només 6 punts de llum, per tant, no cal realitzar cap actuació. Si que es podria baixar lapotència contractada.


Periodicitat:

Responsable:


Descripció:

Descripció

Indi

cado

rs



0

1

2

3

4IGC

IT IUF

Annex III: Fitxes dels equipaments

Número 1

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 3914 kwh

Gas-oil 2050 litres

4

3

2

2

2

Equipament: Llar d'infants

DADES BÀSIQUES

C/Salvetat, 3

Superfície: 188,25

Any de construcció: 2006

Ocupació mitjana: mitjana

Cost (IVA incl.)

832

2.050 € Data de la visita: 18/09/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ

CLIMATITZACIÓ Calefacció Refrigeració ACS

Tecnologia existent caldera gasoil ------ caldera gasoil

Consum elèctric ----- baix

Consum tèrmic mitjà baix

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció

L'ACS és per plaques solars i per la caldera de gasoil. La caldera és molt antiga té 30 anys és de 19,3 kw. La caldera té 3 circuits per la llar d'infants i un pel local social. També hi ha ventiladors elèctrics per l'estiu. És recomanable la instal·lació d'un tendal en la cara sud.

Recomanacions

Canviar la caldera per una de condesanció de gas natural o una caldera de pelets eficients (no hi ha espai per estella). Instal·lar un interruptor horari en el quadre de la caldera perquè només funciona en l'horari de funcionament de l'activitat.

SISTEMA D'ENLLUMENAT

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

4

3

1,33

ZONES Alta ocupació Espais comuns Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat Incandescent Vapor de mercuri i fluorescent compactes

fluorescent

Ús de llum natural baix baix baix

Sistema de regulació No per l'exterior una cèl·lula si

Indi

cado

rs


Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

Descripció

A les aules hi ha incandescents de 100 w. També hi ha fluorescents amb balast convencional. També hi ha fluorescents compactes en zones generals i aules. A l'exterior hi ha 2 làmpades de VM amb cèl·lula. També hi ha 7 u. incandescent empotrades a l'exterior de 60 w.

Recomanacions

Canvi de les làmpades incandescents de les aules per fluorescents compactes. Canvi de les làmpades de Vm per fluorescents compactes. Canvi de les làmpades incandescents exteriors empotrades. Posar cél·lules fotoelectriques per aprofitar la llum natural a les aules i sala polivalent. Canviar el balast convencional per elèctronic en les aules de més ús.

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

No n'hi ha.

Producció anual

PRODUCCIÓ D'ENERGIA

FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT

Actuacions PAES: 1.1.2, 1.1.5, 1.1.6, 1.1.8, 1.1.9

IGC

IIUITE

Número 2

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 5904 kwh

Gas-oil

3

2,5

2

3

2


Posar un interruptor programable a l'acumulador elèctric. No utilitzar els radiadors elèctrics i fer saber la bomba de calor.

Descripció

Al mateix edifici també hi ha el consultori. Tancaments de vidre doble amb marcs de fusta. El sistema de climatització és amb bomba de calor. El consultori té un acumulador elèctric de 50 litres. També es disposa d'un radiador elèctric.



Indi

cado

rs

Consum tèrmic ----- ----- baix


termoacumulador elèctric



Envolupant (IE)

Data de la visita: 18/09/2012

Consum elèctric mitjà mitjà baix

Tecnologia existent bomba de calor bomba de calor


Cost (IVA incl.)

731 €



Equipament: Ajuntament

DADES BÀSIQUES

C/Salvetat

Superfície:

Any de construcció: ---

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

4

1,33


Actuacions PAES: 1.1.1, 1.1.2, 1.1.3, 1.1.4, 1.1.9

Producció anual




No n'hi ha.

Canvi de les làmpades incandescents, halogenes i halogenes lineals per fluorescents compactes.instal·lar reactancia elèctronica en els fluorescents de més ús.

Recomanacions

Descripció

Enllumenat en fluorescents però a les zones comuns hi ha halogenes i incandescents. També en el lavabos hi ha incandescent

Indi

cado

rs





Sistema de regulació No No No

Fluorescent Halogen i incadescent FluorescentTecnologia enllumenat


IGC

IIUITE

Número 3

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 3659 kwh

Gas-oil 2050 litres

3

3

2

1

2

Equipament: Local social i enllumenat exterior

DADES BÀSIQUES

Salvetat, 3

Superfície:



Cost (IVA incl.)

811

2.050 € Data de la visita: 18/09/2012



Tecnologia existent caldera gasoil ------ ------

Consum elèctric -----

Consum tèrmic mitjà


Indi

cado

rs



Envolupant (IE)



Descripció

La caldera és molt antiga té 30 anys és de 19,3 kw. La caldera té 3 circuits per la llar d'infants i un pel local social. La caldera té un termostat de roda no programable.

Recomanacions

C Instal·lar un interruptor horari en el quadre de la caldera perquè només funciona en l'horari de funcionament de l'activitat.


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

2

1,33


Tecnologia enllumenat Fluorescents Fluorescents fluorescent


Sistema de regulació No no si

Indi

cado

rs




Descripció

L'enllumenat és amb fluorescents amb balast electrònic.

Recomanacions

L'horari de funcionament és de 15 h a 19 h hivern i de 16 h a 21 h. a l'estiu. 2 dies a la setmana i diumenge. Per tant, pel poc ús no és amortitzable portar a terme actuacions a l'enllumenat.


No n'hi ha.

Producció anual




Actuacions PAES: 1.1.8,

IGC

IIUITE

Número 4

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 6945 kwh

Gas butà 0,66 M3

3

3

2

3

2


Descripció

L'ACS és per plaques solars i un acumulador elèctric. La climatització a l'hivern és amb estufes de gas butà. A nivell de climatització hi ha 4 finestres amb obertura automàtica per l’estiu, i a l’hivern hi ha 6 estufes de butà (típiques exteriors de terrassa). Tancaments de vidre doble amb càmara d’aire i coberta sanvitx. A nivell de climatització hi ha 4 finestres amb obertura automàtica per l’estiu, i a l’hivern hi ha 6 estufes de butà (típiques exteriors de terrassa).

Recomanacions



Indi

cado

rs

Consum tèrmic molt baix baix


termoacumulador elèctric



Envolupant (IE)


Consum elèctric ----- baix

Tecnologia existent caldera GLP ------


Cost (IVA incl.)

2717



Equipament: Edifici Polivalent

DADES BÀSIQUES

Superfície: 938 m2 (PB)

Any de construcció: 2009

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

4

1,33


Actuacions PAES: 1.1.2, 1.1.7, 1.1.9

Producció anual




No n'hi ha.

Desconnectar els projectes de la planta altell i dels fluorescents 2x24 w de l'altell. Posar interruptors fora del quadre elèctric per l'enllumenat de la pista i per l'enllumenat de més potència que siguin interruptors amb clau. Canviar les làmpades dicroiques i incandescents per baix consum.

Recomanacions

Descripció

Pista central: 16 unitats de HM de 250 w (3 linies degudament repartides),Enllumenat de senyalització amb hal•logenes a escales i rampa ( en total 20 u. A escales de 10 watts) i 6 u. A les rampes de 10 watts halogenes.En la planta altell hi ha 10 u. D’HM de 70 w o 150 w. També hi ha 6 fluorescents de 2x24 w T-5. Als laterals hi ha fluorescents compactes i a lavabos i dutxes hi ha halogens i fluorescents

Indi

cado

rs




Ús de llum natural mitjà mitjà mitjà

Sistema de regulació No No NO

HM fluorescents compactes halogenesTecnologia enllumenat


IGC

IIUITE

Número 5

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 400 kwh

Gas-oil

Equipament: Pista Esportiva

DADES BÀSIQUES

Superfície:



Cost (IVA incl.)

635




Tecnologia existent ------ ------ ------

Consum elèctric

Consum tèrmic


Indi

cado

rs



Envolupant (IE)



Descripció

és un pista a l'exterior amb un magatzem i vestuaris. Només hi ha un acumulador elèctric i està desconnectat.

Recomanacions


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

4

0


Tecnologia enllumenat Fluorescent Fluorescent Fluorescent


Sistema de regulació No No si

Indi

cado

rs




Descripció

A l'exterior 2 u. de 70 w amb cèl·lula. La pista hi ha 6 columnes amb 3 làmpades a cadascuna de 400 w. Cobert hi ha fluorescents amb balast convencional: 1 de 18 w i 3 de 58 w, magatzem 2 de 58 w.Lavabos i dutxes: lavabos 2 incandescent de 20 w, escalfador elèctric de 50 o 75 litres desendollat, 1 fluorescent de 36 w, 1 de 60 w incadescent (calentador), lavabo 1 de 36 w fluorescent i 2 incandescent de 60 w. Les dutxes funcionen amb polsador. Alguns llums dels lavabos incandescent no funcionen.

Recomanacions

Canviar les incandescents quan es fonguin.


No n'hi ha.

Producció anual




Actuacions PAES: 1.1.2,

IGC

IIUITE

Número 6

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 827 kwh

Gas-oil

3

4

3

3

2


Descripció

té molt poc ús. Hi ha radiadors elèctrics. Tancaments de fusta amb vidre simple

Recomanacions



Indi

cado

rs

Consum tèrmic baix


------



Envolupant (IE)


Consum elèctric -----

Tecnologia existent radiador elèctric ------

Ocupació mitjana: baixa

Cost (IVA incl.)

240



Antiga casa mestres

DADES BÀSIQUES

Superfície:


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

2

1,33


Producció anual




No n'hi ha.

Degut al seu poc ús no es proposa cap actuació.

Recomanacions

Descripció

L'enllumenat és de fluorescents amb balast convencional.In

dica

dors





Sistema de regulació No No si

Fluorescent Fluorecent FluorescentTecnologia enllumenat


IGC

IIUITE

Annex IV: Comunicació

14/01/2013

1

Pla de Participació del Pla d’Acció per a l’energia sostenible (PAES) de Parlavà

Pacte d’Alcaldes (20/20/20)

Els signataris del Pacte d’Alcaldes escomprometen a reduir les seves emissions deCO2, com a mínim, un 20% per l’any 2020 através de l’eficiència, estalvi energètic i lesenergies renovables.

Per aconseguir aquest objectiu s’ha deredactar un Pla d’acció per a l’energiasostenible(PAES) i aprovar-lo.

Fases del Pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES)

•Inventari d’emissions de CO2 de referència de l’any 2005.

•Identificar i descriure les accions a realitzar perl’ajuntament per reduir, com a mínim, un 20% lesemissions de CO2.

•Pla de participació i aprovació del PAES.

•Implantació de les accions des de l’any 2012 fins al 2020(les actuacions realitzades entre el 2005 i 2011 també escomptabilitzen).

•Informe d’implantació de les accions realitzades (cadados anys).

•Informe d’acció on es realitzarà un inventari de lesemissions de CO2 (cada 4 anys).

Inventari de les emissions de CO2 (any 2005)

Totes les Tn de CO2 s’han calculat en base al consum d’electricitat, gasoil C, GLP,gas natural, gas-oil i gasolina de cada sector.

Sectors Tn CO2

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal) 207,23

Edificis residencials 605,57

Transport urbà rodat: transport privat i comercial 1.170,28

Ajuntament (equipaments, enllumenat, flota municipal i

transport de residus) 84,63

Emissions associades al tractament de residus sòlids

urbans (Rebuig) 180,63

Total 2.248,34

Inventari de les emissions de CO2

(any 2005)

9%

27%

52%

4%8%

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal)

Edificis residencials

Transport urbà rodat: transport privat i comercial

Ajuntament

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Sector: Ajuntament

Consum (MWh)Emissions

(tn CO2)


capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Equipaments 17,28 42,23 8,31 15,92 0,0244 0,0416

Enllumenat públic i semàfors 144,84 118,32 69,67 56,91 0,2043 0,1486

Flota municipal (vehicles i transport de residus) 24,90 40,86 6,65 10,91 0,0195 0,0285

Total 187,01 201,41 84,63 83,74 0,2482 0,2186

14/01/2013

2

Sector: Ajuntament

% d’emissions de Tn de CO2 de l’ajuntament

10%

82%

8%

2005

Equipaments Enllumenat públic

Flota municipal Transport públic urbà

19%

68%

13%

2011

Sector: Ajuntament

Enllumenat exterior i semàfors

•Les emissions de Tn de CO2 de l’enllumenat habaixat un 18,3% entre el 2005 i 2011.

•Les emissions de CO2 per càpita han baixat un27,3%.

Consum (MWh)Emissions (tCO2) Emissions

(tCO2 per capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

144,84 118,32 69,67 56,91 0,2043 0,1486

Sector: Ajuntament

Enllumenat exterior i semàforsActuacions fetes (2005-2011):�Instal·lar 5 reguladors de flux en capçalera.

�Canvi de lluminàries i làmpades.

Actuacions (2012-2020) del PAES per disminuir un20% les emissions de CO2:�Reparar 2 reguladors de flux que no funcionencorrectament.

�Canviar el sistema d’encesa de cel·lula fotoelèctrica perrellotge astronòmic en 3 quadres d’enllumenat.

Amb aquestes actuacions es disminuirà un 28%

les emissions de CO2 en l’enllumenat respecte el 2005.

Sector: Ajuntament

Equipaments

•Les emissions de Tn de CO2 dels equipaments haaugmentat un 91,6% entre el 2005 i 2011.

•Les emissions de CO2 per càpita han augmentat un70,5%.

Consum (MWh)

Emissions (tCO2)


capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

17,28 42,23 8,31 15,92 0,0244 0,0416

Sector: Ajuntament

EquipamentsActuacions del PAES per disminuir un 20% lesemissions de CO2:

Local social i enllumenat exterior

(leds)

Posar un termòstat programable en el local social

Ajustar els horaris de funcionament de l'enllumenatexterior amb l'interruptor horari (actualment de 17.30 h a

1 h)

Ajuntament

Posar un programador setmanal en el termo elèctric de 50 litres

Canviar les làmpades incandescents per baix consum

Canviar les làmpades hal·logenes per leds o baix consum

Instal·lar reactància electrònica en els fluorescents (oficines de més ús)

No utilitzar equips de calefacció elèctrics (són els mésineficients)

Sector: Ajuntament

EquipamentsActuacions del PAES per disminuir un 20% les emissions deCO2:

Llarinfants

Canviar les làmpades incandescents (100 w) de les aules per FLC (20 w)

Canvi les làmpades de VM per FLC

Canviar les làmpades incandescents de l'exterior de 60 w (per 11 w FLC)

Instal·lar cél·lules fotoelectriques en el passadís entrada i les 2 aules per aprofitar la llum natural. En la façana sud es recomanable la instal·lació d’un tendal que permeti l’entrada de la llum natural i

protegeixi del sol a l’estiu.

Canviar els 2 termostats manuals per programables

Canviar la caldera de gas-oil per gas natural o de biomassa (pellets)

Baixa l’ICP del quadre elèctric en l’epoca de vancances (agost…) per assolir consum 0 kwh.

14/01/2013

3

Sector: Ajuntament


EdificiPolivalent

Desconnectar els 10 projectors (100-150 w) que es troben en la planta altell i els fluorescents 2x24 w (6 u.)

Baixar de 10 u a 5 u. l'enllumenat exterior de baix consum del porxo de l'entrada

Posar interruptors fora del quadre perquè el quadre no es manipuli i quedi tot encès (a més, l'enllumenat central de

400w posar una o dues línies amb interruptor de clau)

Temporitzar els llums dels lavabos

Canviar les làmpades incendescents i halogenes (dicroiques) per baix consum i leds dels lavabos i dutxes

Posar cèl·lules fotoelèctriques en l'enllumenat dels 2 laterals perquè si hi ha prou llum no s'encenguin

Sector: Ajuntament


EdificiPolivalent

Comprovar els nivells d’il·luminació de les diferentszones per si es pot optimitzar el nombre de punts de

llum

Pistaesportiva

Canviar els punts de llum incandescents quan es fonguin

Comprovar els nivells d'il·luminació de la pista (lux) per optimitzar el nombre de punts de llum

Sector: Ajuntament

EquipamentsLlums de l’altell del local polivalent:

Sector: Ajuntament

EquipamentsAltres actuacions del PAES per disminuir un 20% lesemissions de CO2:

�Instruccions d'ús i bones pràctiques en tots els edificis(apagar llums, apagar la climatització, apagar ordinadors,pantalles impressores, altaveus….)

�Estudi amb analitzadors de xarxa dels edificis amb mésconsum per detectar els consum "vampírics" a les nits o capsde setmana.

�Fer un manteniment i control dels equips de calefacció iaigua calenta sanitària (emissions de fums de les calderes,captadors solars…)

Sector: Ajuntament

EquipamentsAltres actuacions del PAES per disminuir un 20% lesemissions de CO2:

�Nomenar un responsable energètic a l’ajuntament quecomprovi les factures i els seus consums, i porti unseguiment de les actuacions energètiques.

�Exigir una alta qualificació energètica en els nousequipaments.

�Fomentar la compra verda d’equips i material endollable al’ajuntament amb un protocol de compres.

�Formar l’encarregat de manteniment en l’estalvi i eficiènciaenergètica.

�Informar als responsables dels equipaments municipalsdels seus consums energètics.

Sector: Ajuntament

Transport de residus i parc de vehicles

Consum (MWh) Emissions (tn CO2) Emissions (tn CO2 per capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Parc de vehicles ajuntament

0,00 6,454 0,00 1,723 0,0000 0,0045

Gasoil 0,00 6,454 0,00 1,723 0,0000 0,0045

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Transport associat a la gestió de residus

24,90 34,41 6,65 9,19 0,0195 0,0240

Rebuig 14,41 13,79 3,85 3,68 0,0113 0,0096

FORM 0,00 9,70 0,00 2,59 0,0000 0,0068

Envasos 4,33 4,81 1,16 1,16 0,0034 0,0034

Vidre 1,84 1,30 0,49 0,49 0,0014 0,0009

Paper i Cartró 4,33 4,81 1,16 1,16 0,0034 0,0034

TOTAL 24,90 40,86 6,65 10,91 0,019 0,028

14/01/2013

4

•Les emissions de Tn de CO2 del parc de vehicles itransport de residus ha augmentat un 64% entre el2005 i 2011.

•Les emissions de CO2 per càpita han augmentat un47 %.

Sector: Ajuntament

Transport dels vehicles municipals i de residus

Actuacions del PAES per disminuir un20% les emissions de CO2:

�La recollida de la ORGÀNICA s’ha reduït de 3 dies/setmanaa 2 dies setmana a l’hivern, a l’any 2011.

�Disminuir la freqüència de recollida del rebuig de 3dies/setmana a 2 dies/setmana a l’hivern.

�Substituir els contenidors d’orgànica de carrer percompostatge en els nuclis disgregats i allunyats del centre(Ex: Fonolleres)

Sector: Ajuntament

Transport dels vehicles municipals i de residus

Sector: Edificis residencials

Actuacions del PAES per disminuir un 20% les emissions deCO2:�Fomentar els plans renove de l’ICAEN per la renovaciód’electrodomèstics d’alta eficiència i calderes eficients.

�Fomentar la millora dels aïllaments i tancaments dels edificis amb lesajudes atorgades per l’administració.

�Bonificar la llicència d’obres en els edificis amb una qualificacióenergètica A.

�Bonificar la llicència d’obres per la implantació d’energies renovables

� Destinar un espai web a l’ajuntament dedicat a l’estalvi i eficiènciaenergètica

�Campanyes de conscienciació a la població per l’estalvi energètic i unajornada anual de l’energia.

Sector: Terciari

Actuacions del PAES per disminuir un 20% lesemissions de CO2:

�Campanyes d’eficiència energètic al sector terciari.

�Bonificacions en la llicència d’obres per la implantaciód’energies renovables.

�Bonificar la llicència d’obres en els edificis terciaris ambuna qualificació energètica A.

�Crear una xarxa d’establiments eficients energèticamentdel propi municipi o directament de la Generalitat (per mitjàdels acors voluntaris).

�Fomentar les campanyes per la renovaciód’electrodomèstics classe A+++ i A++ i calderes eficients.

Sector: Tractament de residus

Tn de residusgenerats

Emissions (tCO2)


capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

265,5 244,1 180,6 158,9 0,530 0,415

Les emissions de Tn de CO2 pel tractament final de lesdiferents fraccions ha baixat un 12%.Per càpita ha baixat un 21,7%.

Sector: Tractament de residus

Actuacions del PAES per disminuir un 20% les emissions deCO2:

Tractamentde residus

Campanyes de recollida selectiva a la població I gransproductors

Bonificar la taxa d’escombraries en un 10% en els habitatgesque es facin compostatge

Aprovar una ordenança reguladora de la gestió dels residusmunicipals i la seva aplicació

Disposar de punts de recollida de reisuds amb les 5 fraccions (paper,vidre, envasos, MO i rebuig) i en cap cas tenir

contenidors de rebuig aïllats a la població

14/01/2013

5

Sector: Transport privat i

comercial

Actuacions del PAES per disminuir un 20% lesemissions de CO2:�Introduir elements per pacificar el transit rodat: zones 30,calçada única, reductors de velocitat.

�Implantació de mesures de mobilitat suau: carrers pervianants, camins escolars, eixamplar voreres, espais urbansdedicats a vianants...

�Realitzar una campanya anual a la població en mobilitatsostenible.

�Bonificar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2

en l’impost de circulació (hibrids, elèctrics...)

�Creació d’itineraris per a bici per unir els diferents nuclis deParlavà i la creació d’aparcaments per bicis.

Sector: Transport privat i

comercial

Actuacions del PAES per disminuir un 20% lesemissions de CO2:�Promocionar una plataforma per compartir vehicle almunicipi.

�Planificar una xarxa de punts de recàrrega de vehicleselectrics.

�Fomentar els cursos de conducció eficient a la població.

�Campanyes per fomentar el vehicle elèctric.

�Fer difusió del transport públic del municipi a la web

Estalvi econòmic en les Factures

d’electricitat

QUADRE Contr. 2011 Consum 2011 Tarifa Comentaris tarifa i potència

kw kwh

Q3 EnllumenatCreuament Can Puig amb C/ de la bassa

20 41644 30A

2011: maxímetre de 10 kw a 14 kw. Al 2012 el maxímetre és de 12,3 a 14,81 kw. Baixar pot. A 15 kw (estalvi 200

€/any)

Q5 EnllumenatFonolleres

8 15449 20DHAMirar si es pot baixar la potència

contractada (hi ha 3,78 kw de potència de làmpades i equips auxiliars)

Q6 EnllumenatCan Ribas

6,6 634 20DHABaixar la potencia contractada a 1,15

kw (estalvi 100 €/any)

Edifici Polivalent 55 6945 30A

Any 2011: màx 12,35 kw. Any 2012: tots inferiors a 12,35 kw excepte un mes de

17,9 kw.Baixar la potència contractada a 17 kw

(són 1570 €/any)

COMENTARIS,PROPOSTES NOVES I SUGGERIMENTS PEL PLA D’ACCIÓ DE L’ENERGIA

SOSTENIBLE