Download - 130916 processos independentistes
Reflexions sobre diferents processos independentistes
El Dmenys1
Servei d’Estudis del CCNOctubre 2013
The authors let others remix, tweak, and build upon this work even for commercial purposes, as long as they credit authors and license their new creations under the identical terms.
2
Com serà el procés cap a la independència de Catalunya?
Molts catalans ens formulem importants preguntes sobre el procés cap a la independència
Quan durarà el procés d’independència de Catalunya?
Quan començarà formalment? O ja ha començat?
Com serà? Acordat o amb grans tensions?
Hi ha hagut processos no violents? Ho serà el nostre?
Intentem aprendre dels processos que hi ha hagut fins ara analitzant els casos mes propers
3
El període de temps des de la Declaració de Sobirania a la plena independència dura entre 2 i 3 anys
4
1
1
0,5
0,75
3
3
3
18
7
0,3
2 ?
0 5 10 15 20
Eslovènia
Croàcia
Macedònia
Eslovàquia
Noruega
Estònia
Letònia
Lituània
Kosovo
Montenegro
Singapur
Catalunya
Temps per assolir la independència (anys)
Catalunya fa un primer acte de Sobirania el 11S2012 i votacions el 25N2012Kosovo 18 anys després de la primera i 3 anys després de la segona declaració de Sobirania
Mitjana 2,3 A
4
Els nous estats es constitueixen després d’un Acte de Sobirania que inicia el propi procés d’independència
La majoria de casos d’independència es corresponen amb la recuperació d’un sentiment nacional diferenciat de l’Estat metròpoli. Hi ha casos però, com Montenegro o Kosovo on els motius de separació son molt poc fonamentats històricament
En el cas català tenim les dues situacions, vam ser Estat fins 1714 i hi ha un clar sentiment nacional diferenciat, i sobretot una gran història de tensions amb la Oligarquia Castellana
En tots els processos hi ha un moment que es produeix un acte de sobirania que marca l’inici del procés, habitualment amb l'aprovació d’alguna llei que desafia la Constitució de l’Estat Metròpoli, tot i que en algun cas l’acte no és polític si no civil via manifestació o majoria en unes eleccions de partits amb voluntat secessionista
En el cas Català podríem associar l’acte de sobirania al trígon que inclou la manifestació del 11S2012, les eleccions del 25N i la Declaració de Sobirania de gener de 2013
La majoria de casos el procés (des de l’Acte de Sobirania fins a la Declaració d’Independència) té una durada de 2-3 anys, tot i que hi ha casos més ràpids per negociació amb metròpoli i de molt més lents per manca de majoria real de suport al procés
En el cas català, el comptador comença a final de 2012, i per tant encara estem en el procés lògic de durada “normal” d’aquest tipus de processos
5
Denominador comú: model social-polític diferent, tensió nacional per llengua i cultura i descomposició estat precedent
País Crisi econòmica
Tensions nacionals (llengua -cultura)
Espoli fiscal
Model econòmic
polític diferent
Sortir del comunisme Perestroika
Descompo-sició estat precedent
Catalunya ◙ ◙ ◙ ◙
Croàcia ◙ ◙ ◙ ◙ ◙
Eslovàquia ◙ ◙ ◙ ◙
Eslovènia ◙ ◙ ◙ ◙ ◙ ◙
Estònia ◙ ◙ ◙ ◙
Kosovo ◙ ◙ ◙ ◙
Letònia ◙ ◙ ◙ ◙
Lituània ◙ ◙ ◙ ◙
Macedònia ◙ ◙ ◙
Montenegro ◙ ◙ ◙
Noruega ◙
Singapur ◙ ◙
6
Preguntes binaries amb resposta nítida
Nou estat Pregunta Any Resultat % Partic.
Escòcia ¿Ha de ser Escòcia un país independent? Should Scotland be an independent country?
Sept 2014
Croàcia ¿Està a favor de que la República de Croàcia sigui membre de la Unió Europea? "Jeste li za članstvo Republike Hrvatske u Europskoj uniji?
Març 1991
93% Sí 83%
Noruega ¿Aprova la Dissolució completa de la Unió? (amb Suècia) “den stedfundne Opløsning af Unionen”
Agost 1905
100% Sí 85,4%
Islàndia ¿Esta a favor que la Unió amb Dinamarca sigui abolida y si cal adoptar una nova constitució Republicana?
Maig 1944
98% Sí 98%
Malta ¿Aprova vostè la Constitució proposada pel Govern de Malta, aprovat per l'Assemblea Legislativa i publicat a la Gaseta Malta? (La constitució declarava Malta estat independent)
Maig 1964
54,5% Sí 79,7%
Letònia,
Armenia, Estonia, Georgia Latvia, Lithuania…
¿Està a favor d'una república democràtica i independent de Letònia?¿Esta a favor de la independència de la Unió Soviètica?
Març 1991
74,9% Sí99% Sí
>70% Sí
87,6%98%
Quebec ¿Està d'acord que el Quebec s'ha de convertir en sobirà després d'haver fet una oferta formal al Canadà per a una nova associació econòmica i política dins de l'àmbit d'aplicació del projecte de llei sobre el futur del Quebec i de l'acord signat el 12 de juny de 1995?
Octubre 1995
50,6% No 93,5%
7
Preguntes binaries amb resposta nítida
Nou estat Pregunta Any Resultat % Partic.
Montenegro ¿Vol que la República de Montenegro sigui un Estat independent amb completa personalitat jurídica internacional?
Maig2006
55,5% Sí 86,5%
Puerto Rico 1) ¿Vol mantenir l'actual Estat Lliure Associat sota la clàusula territorial de la Constitució dels EUA o prefereix una opció no-territorial?2) ¿Quina seria l'alternativa preferida si guanya la opció no-territorial?: estat de la Unió, la independència o la lliure associació?
55% No
61,2% Estat de la Unió
79%
Irlanda del NordThe Border Poll
¿Irlanda del Nord ha de seguir sent part del Regne Unit o unir-se a la República d'Irlanda per formar una Irlanda unida?Eleccions boicotejades pels catòlics
Març 1993 98,9% Sí 58,6%
País Basc“Plan Ibarretxe”
¿Está usted de acuerdo en que los partidos vascos, sin exclusiones, inicien un proceso de negociación para alcanzar un acuerdo democrático sobre el ejercicio del derecho a decidir del Pueblo Vasco, y que dicho acuerdo sea sometido a referéndum antes de que finalice el año 2010?
Maig 2008 Prohibit per Espanya
Gibraltar ¿Aprova vostè el principi de que la Gran Bretanya i Espanya han de compartir la sobirania sobre Gibraltar?
Juliol 2002 98,48% No 87,9%
Eslovènia ¿Ha de ser la República de Eslovènia un país independent i sobirà?
Desembre 1990
88,5% Sí 93,5%
8
La independència permet sortir de una crisi econòmica normalment generada per un estat aliè al sentiment nacional propi i diferenciat
Els motius per la independència és en gairebé tots els casos de base econòmica i política sovint precedit d’un entorn de crisi econòmica important
En el cas Català és obvi que som a la pitjor crisi de les darreres dècades i que només amb un Estat en podrem sortir
Només en el cas de les Repúbliques Ex-Iugoslaves hi ha hagut guerra derivada de la declaració d’independència. En concret a Eslovènia dura 10 dies mentre que a Croàcia dura 3 anys igual que a Bòsnia-Herzegovina
En el cas espanyol es fa difícil pensar que el desencadenant pugui ser armat, donat que Catalunya és un motor econòmic a la UE i acabaria de desestabilitzar-la. Però a part cal recordar que la majoria de militars i polítics que van liderar les guerres de l’ex-Iugoslàvia han acabat detinguts i condemnats al tribunal de la Haia. A Espanya el primer imputat seria el Rei com a comandant de tots els exèrcits, si aquest fos el cas.
Cal observar que la majoria de països (tret de les repúbliques ex-Iugoslaves) han resolt negociadament la separació tot i que amb tensions prèvies i/o posteriors. En els casos d’Eslovàquia amb Txèquia, i Noruega amb Suècia van ser plenament pactats i molt ràpids.
Hi ha casos curiosos com Singapur on la Metròpoli fa fora la “regió” secessionista
9
Els nous estats validen democràticament el nou status a través de un referèndum o una DUI, o els dos
País Via de proclamació independència
Croàcia Referèndum i DUI posterior
Eslovàquia Negociació i DI acordada
Eslovènia Referèndum i DUI posterior
Estònia DUI i referèndum posterior
Kosovo DUI
Letònia DUI i referèndum posterior
Lituània DUI
Macedònia Referèndum i DUI posterior
Montenegro Referèndum i DUI posterior
Noruega Referèndum i DI posterior acordada
Singapur Expulsió estat precedent
DUI = Declaració unilateral d’independènciaDI: declaració independència pactada
Referèndum vinculant: obliga el govern a acceptar-ne el resultat i fer allò que els ciutadans han expressat a les urnes. Naturalment, només se celebren en països de tradició democràtica i sovint es disposen alguns requisits per a què siguin acceptats per l'autoritat.
Referèndum consultiu: no obliga el govern a acatar-ne el resultat, i en darrera instància li correspon a ell o al Parlament corresponent prendre l'última decisió.
Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió.
10
Les noves nacions usen diversos procediments legítims per proclamar la independència
L’assoliment de la Independència formal té lloc de diferent manera en cada cas, sovint precedit d’unes eleccions referendaries sigui en forma de Referèndum o d’Eleccions Parlamentaries que tenen caràcter plebiscitari, i sempre acaben amb una Declaració o Proclamació d’Independència
A Catalunya es pretén arribar al Referèndum però ja es contempla com a segona opció unes eleccions plebiscitàries i posterior DUI
En els casos que hi ha Referèndum o eleccions amb caràcter plebiscitari, amb majoria a favor de la independència, la proclamació es fa normalment entre 1 i 3 mesos després de les eleccions
En el cas català, si hi ha referèndum el Setembre de 2014, i es guanya, abans de final d’any podria tenir lloc la proclamació formal. Si s’ha d’anar a unes eleccions plebiscitàries, caldrà sumar uns mesos mes.
El reconeixement internacional es produeix normalment uns mesos després de la proclamació formal de la Independència, sempre amb alguns Estats en contra i gairebé sempre amb la metròpoli en contra
En el cas català es molt probable que Espanya s’hi oposi però hi ha prou arguments per pensar que finalment li interessa acabar acceptant i negociant. En tot cas no és un element “anormal” d’aquest tipus de procés, si no més aviat “típic”
11
Catalunya opta a ser un dels països petits avançats i competitius de tota Europa on altres estats ens indican el nostre futur
País PIB per càpita
(milers €)
Nivell Atur
Inflació %Graduats universitaris
Dinamarca 37 7,5% 2,4% 73,7%
Noruega 57 3,2% 0,7% 74,4%
Àustria 32 4,3% 2,5% 70,5%
Suïssa 57 3,9% -0,7% 54,8%
Dades 2012
12
En tots els casos el suport social es amplament majoritari dins la societat que s’independitza
Tots els casos analitzats han acabat en independència formal, però el cas de Kosovo va tenir un primer intent fallit que va requerir de 18 anys mes, i el de Quebec encara esta obert desprès de 1980
Cal assegurar en el cas Català que a la primera tinguem èxit i això vol dir fer les coses molt ben fetes
En la majoria de casos el suport social en el moment de la proclamació és de superior a 2/3 de la població, tot i que el cas de Montenegro només hi va haver un 55,4% i va estar recolzat internacionalment
Totes les enquestes dels darrers mesos situen a Catalunya una situació favorable entorn 55% a favor, però només 25-30% en contra. Això situa el resultat de referèndum proper a 2/3 dels que tenen vot definit, tot i que hi ha un nivell alt d’abstenció que encara poden canviar molt el sentit del vot. En el pitjor dels casos estaríem per sobre del 55% de Montenegro
13
El cas Català
Fou Estat anteriorment: Si, des del s. X fins a 1714 Cap país dels analitzats ha existit com Estat més d’un segle
Motius per la independència: Crisi econòmica Tensions nacionalistes i de centralisme amb el sistema extractiu espanyol Repressió a la llengua Espoli fiscal sostingut Model econòmic-polític Espanyol no adaptat a teixit empresarial Català
Breu descripció procés 2007 Gran manifestació pel Dret a Decidir infraestructures 2010 (Jul) Manifestació en contra de les retallades de l’Estatut pel TC 2012 (Set) Gran manifestació per la independència (Acte de Sobirania) 2012 (Nov) Eleccions amb victòria dels partits pel Dret a Decidir 2013 (Gen) Declaració de Sobirania al Parlament 2014 (Set) Intent de Referèndum per la independència (previsible anul·lació per part de
l’Estat) 2014 (Nov) Eleccions Parlament amb victòria dels partidaris a la Independència 2015 Proclamació de la Independència
Durada del procés previst: 2-3 anys des de l’acte de sobirania
Annexes
Dades individuals dels diferents estats
15
Llista de països estudiats i any de la seva independència
País Any
Croàcia 1991
Eslovàquia 1992
Eslovènia 1991
Estònia 1990
Kosovo 2008
Letònia 1990
Lituània 1990
Macedònia 1991
Montenegro 2006
Noruega 1905
Singapur 1965
• A principis dels anys 90 hi va haver una crisi a nivell mundial que va afectar a la majoria de països en major o menor grau. A més de Lituània i Letònia, Macedònia també va presentar una caiguda del PIB durant la dècada dels 90. Així com Eslovènia veu reduït el seu PIB durant la 1a meitat de la dècada, encara que després es recupera.
• A més, aquesta crisi global va afectar més aquests països perquè a més de la independència, van haver de fer la transició des d'economies socialistes a models de mercat, i la seva posició en termes d'obertura, competitivitat, renda per càpita... no eren iguals.
• Els tres països que al 2000 tenien un PIB inferior al 1990 van créixer durant la 2a meitat de aquella dècada. La manca de dades estadístiques els primers anys de països com per exemple, Croàcia, Eslovàquia o Estònia fins 1992-1993, de manera que el càlcul descarta els primers anys de caiguda del PIB per la crisi, i això condiciona els resultats per una raó estadística.
16
El creixement econòmic mesurat en PIB i PIB per càpita millorà substancialment
Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys
17
La independència ajudà a aquests països a controlar la inflació i millorar les exportacions
Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys. Mancan sèries de dades per Estònia
18
L’estat propi va permetre la reducció de l’atur i la educació dels joves
Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys
19
El cas de Croàcia
Fou Estat anteriorment: SI, breument durant III Reich Motius per la independència:
Crisi econòmica Tensions nacionalistes de les minories sèrbies Posicions centralistes per part de Sèrbia Diferencies de llengua i culturals Desig d’abandonar comunisme i esdevenir economia de mercat
Breu descripció procés 1989 Creació de nous partits diferents al Comunista 1990 (Mai) Eleccions multipartits amb victòria de Unió Democràtica de Croàcia 1990 (Jul) Canvis a la constitució amb reconeixement de l’autodeterminació (acte de
sobirania) 1990 (Set) Els Serbis de Croàcia proclamen una autonomia Sèrbia dins de la República
Croata 1991 (Abr) Els Serbis de Croàcia inicien moviments per la secessió 1991 (Mai) Referèndum amb victòria per un 93% del SI 1991 (Jun) Declaració de la independència i inici de la Guerra Serbo-croata 1992 (Gen) Reconeixement de la CEE 1992 (Mai) Croàcia entra a la ONU
Durada del procés: 1 any des de l’acte de sobirania
20
El cas de Croàcia
Evolució principals indicadors 1990-1995-2000
Croàcia 1990 1995 Variació 90-95
2000 Variació 90-00
PIB (Milions kn de 2005)
174.754** 181.555 3,9% 214.374 22,7%
PIB per càpita (kn de 2005)
36.947** 40.773 10,4% 48.933 32,4%
Exportació de béns i serveis (Milions kn de 2005)
104.210** 60.145 -42,3% 89.364 -14,2%
Inflació (Taxa de variació interanual)
500,0% 4,0% -99,2% 4,6% -99,1%
Taxa d’atur 13,2%* 14,5% 10,2% 16,1% 22,2%
Universitaris (% sobre el total de la població)
22,8% 26,5% 16,6% 30,8% 35,4%
*1991
**1992
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
21
El cas d'Eslovènia
Fou Estat anteriorment: No, només en l’edat mitjana. Nacionalitat imperi Austrohongarès Motius per la independència:
Extern: Col·lapse del sistema soviètic Intern: dissolució del partit comunista iugoslau i convocatòria d’eleccions democràtiques
Context: Integració artificial dins de Iugoslàvia Eslovènia, 1990: 23% PIB iugoslau – 8% població Crisi econòmica
• Retallades sous i serveis públics, acomiadaments massius, empobriment relatiu• Moviments socials: democratització i d’esdevenir economia de mercat• Tensions centre-perifèria (centralisme serbi) (diferències identitàries)• Tensions amb les minories sèrbies d’Eslovènia
Breu descripció procés 1987 Inici moviments socials en favor democratització sistema polític 1989 (Set) Modificacions Constitució regional, inclou dret a decidir 1990 (Ge) Polítics eslovens abandonen el Congrés del PC Iugoslau (acte sobirania) 1990 (Abr) Eleccions amb victòria pel 54% de forces independentistes (secessió) 1990 (Des) Referèndum per la independència amb 89% a favor del SI (independència) 1991 (Jun) Independència formal – esclat guerra 10 dies – reconeixement internacional 1991 (Des) Primera constitució de la República independent 1992 (Mai) Eslovènia és admesa a l’ONU
Durada del procés: 4 anys des de moviment social, 2 des de l’acte de sobirania
22
El cas d'Eslovènia
Evolució principals indicadors 1990-1995-2000
Eslovènia 1990 1995 Variació 90-95
2000 Variació 90-00
PIB (Milions € de 2005)
20.019 19.443 -2,9% 24.044 20,1%
PIB per càpita (€ de 2005)
10.019 9.777 -2,4% 12.086 20,6%
Exportació de béns i serveis (Milions € de 2005)
12.466 8.699 -30,2% 12.267 -1,6%
Inflació (Taxa de variació interanual)
1.468,5% 13,7% -99,1% 8,9% -99,4%
Taxa d’atur 7,1%* 7,2% 1,4% 6,9% -2,8%
Universitaris (% sobre el total de la població)
24,4% 29,7% 22,1% 55,4% 127,7%
*1991
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
23
El cas d’Eslovàquia
Fou Estat anteriorment: Si, entre 1939-45, sota protectorat Alemany Motius per la independència:
Unió artificial després II guerra mundial Diferencies de models econòmic Diferencies culturals i nacionals Caiguda del comunisme
Breu descripció procés 1992 (Jul) Declaració d'independència al Parlament Eslovac (Acte de sobirania) 1992 (tardor) Negociació formal entre Txèquia i Eslovàquia 1993 (Gen) Separació formal 1993 (Gener) Eslovàquia entra a la ONU
Durada del procés: 6 mesos des de l’acte de sobirania
24
El cas d’Eslovàquia
Evolució principals indicadors 1992-1997-2002
Eslovàquia 1992 1997 Variació 92-97
2002 Variació 92-02
PIB (Milions € de 2005)
27.271 36.675 34,5% 42.005 54,0%
PIB per càpita (€ de 2005)
5.141 6.813 32,5% 7.810 51,9%
Exportació de béns i serveis (Milions € de 2005)
13.212 16.510 25,0% 27.470 107,9%
Inflació (Taxa de variació interanual)
10,2% 6,1% -39,8% 3,1% -69,2%
Taxa d’atur 12,7% 11,9% -6,4% 18,8% 48,1%
Universitaris (% sobre el total de la població)
15,9% 22,0% 38,6% 32,2% 102,7%
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
25
El cas d’Estònia
Fou Estat anteriorment: Sí, entre 1918 i 1940, tot i que al principi no va ser reconeguda internacionalment.
Motius per la independència: Perestroika
Breu descripció procés 1986 primeres manifestacions nacionalistes 1988 (Oct) Creació del Front Popular de caire nacionalista 1988 (Nov) El Parlament declara la superioritat de les lleis Estones respecte les soviètiques
(Acte de Sobirania) 1989 (Ago) Cadena humana amb Letònia i Lituània 1990 (Mar) Eleccions al Consell Suprem 1990 (Mai) El Parlament proclama la independència 1991 (Mar) Referèndum aprofitant convocatòria sobre la Perestroika amb 78,4% a favor 1991 (Ago) Formalment es desvincula de Rússia 1991 (set) Estònia entra a la ONU
Durada del procés: 3 anys des de l’acte de sobirania
26
El cas d’Estònia
Evolució principals indicadors 1990-1995-2000
Estònia 1990 1995 Variació 90-95
2000 Variació 90-00
PIB (Milions € de 2005)
5.568* 5.725 2,8% 7.915 42,1%
PIB per càpita (€ de 2005)
3.684* 3.953 7,3% 5.768 56,6%
Exportació de béns i serveis (Milions € de 2005)
2.922* 3.188 9,1% 5.865 100,7%
Inflació (Taxa de variació interanual)
Taxa d’atur 0,6% 9,7% 1.516,7% 13,1% 2.083,3%
Universitaris (% sobre el total de la població)
24,8% 25,2% 1,8% 55,6% 124,8%
*1993
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
27
El cas de Kosovo
Fou Estat anteriorment: No Motius per la independència:
Desmembrament de Iugoslàvia Diferencies nacionals, ètniques i culturals amb Sèrbia
Breu descripció procés 1990 (Set) Les institucions Kosovars declaren la independència sense aplicació real per
manca de reconeixement Internacional (Acte de Sobirania) 2007 (Nov) Eleccions legislatives amb victòria de partit secessionista 2008 (Feb) Proclamació de Independència 2008 (Oct) Consulta a Nacions Unides sobre possible violació de Dret Internacional 2010 (Jul) El Consell de NU declara que no hi ha violació de Dret Int.
Durada del procés: 18 anys des del primer acte de sobirania, 3 després del segon
28
El cas de Kosovo
Evolució principals indicadors 2007-2012
Kosovo 2007 2012 Variació 07-12
PIB (Milions € de 2005)
3.533 4.329 22,5%
PIB per càpita (€ de 2005)
1.662 2.489** 49,8%
Exportació de béns i serveis (Milions € de 2005)
523 850* 62,6%
Inflació (Taxa de variació interanual)
4,4% 2,5% -43,2%
Taxa d’atur 46,3%*** 45,4% -1,9%
Universitaris (% sobre el total de la població)
*2011
**Elaboració pròpia amb població 2011
***2009
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
29
El cas de Letònia
Fou Estat anteriorment: Sí. Entre 1918 i 1940 Motius per la independència:
Perestroika Breu descripció procés
1987 primeres manifestacions anti-soviètiques 1988 (estiu) Creació de partits independentistes 1988 (Oct) Gran manifestació demanant independència (Acte de sobirania) 1989 (Ago) Cadena humana amb Lituània i Estònia 1990 (Mar) Eleccions amb majoria dels partits independentistes 1990 (Mai) Declaració d’independència 1991 (Mar) Referèndum aprofitant convocatòria sobre la Perestroika 1991 (Ago) Proclamació definitiva de la independència 1991 (Set) Letònia entra a la ONU
Durada del procés: 3 anys des de l’acte de sobirania
30
El cas de Letònia
Evolució principals indicadors 1990-1995-2000
Letònia 1990 1995 Variació 90-95
2000 Variació 90-00
PIB (Milions Ls de 2005)
8.709 4.638 -46,7% 6.062 -30,4%
PIB per càpita (Ls de 2005)
3.270 1.866 -42,9% 2.560 -21,7%
Exportació de béns i serveis (Milions Ls de 2005)
4.155 1.979 -52,4% 2.524 -39,2%
Inflació (Deflactor del PIB)
24,1% 27,5% 14,0% 4,2% -82,7
Taxa d’atur 0,5% 18,9% 3.680,0% 13,7% 2.640,0%
Universitaris (% sobre el total de la població)
24,9% 23,2% -6,8% 56,5% 127,2%
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
31
El cas de Lituània
Fou Estat anteriorment: Sí, entre 1918 i 1940 Motius per la independència:
Perestroika Breu descripció procés
1980’s manifestacions pro-independentistes freqüents 1988 (Jun) Creació del moviment social i polític per la independència 1988 (Nov) Restauració de símbols nacionals com himne i bandera (Acte de sobirania) 1990 (Feb) Eleccions generals amb victòria independentista 1990 (Mar) Declaració d’independència 1991 (Set) Entrada formal a la ONU
Durada del procés: 3 anys des de l’acte de sobirania
32
El cas de Lituània
Evolució principals indicadors 1990-1995-2000
Lituània 1990 1995 Variació 90-95
2000 Variació 90-00
PIB (Milions Lt de 2005)
68.313 39.615 -42,0% 49.764 -27,2%
PIB per càpita (Lt de 2005)
18.474 10.916 -40,9% 14.220 -23,0%
Exportació de béns i serveis (Milions Lt de 2005)
35.584 18.782 -47,2% 22.268 -37,4%
Inflació (Deflactor del PIB)
228,3%* 54,2% -76,3% 0,9% -99,6%
Taxa d’atur 0,3% 6,9% 2.200,0% 16,4% 5.366,7%
Universitaris (% sobre el total de la població)
33,2% 26,4% -20,6% 50,6% 52,5%
*1991
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
33
El cas de Macedònia
Fou Estat anteriorment: Si, l’any 1944 però durà molt poc Motius per la independència:
Desmembrament de Iugoslàvia Breu descripció procés
1990 (Set) Modificació de la Constitució de Macedònia incloent el dret d’autodeterminació (Acte de sobirania)
1990 (Nov) Eleccions 1991 (Gen) Declaració de Sobirania 1991 (Sep) Referèndum per la independència amb gran majoria favorable (96%) 1991 (Sep) Declaració d’independència 1992 (Jun) Declaració de reconeixement de la CEE però excloent el nom de “Macedònia”
per veto de Grècia. Però finalment ha estat acceptat 1993 (Abr) Macedònia entra a la ONU
Durada del procés: 1 any des de l’acte de sobirania
34
El cas de Macedònia
Evolució principals indicadors 1990-1995-2000
Macedònia 1990 1995 Variació 90-95
2000 Variació 90-00
PIB (Milions Ден de 2005)
299.230 235.812 -21,2% 272.959 -8,8%
PIB per càpita (Ден de 2005)
158.997 119.943 -24,6% 134.705 -15,3%
Exportació de béns i serveis (Milions Ден de 2005)
77.260 77.844 0,8% 132.742 71,8%
Inflació (Taxa de variació interanual)
338,7%* 15,8% -95,3% 6,4% -98,1%
Taxa d’atur
Universitaris (% sobre el total de la població)
18,5% 18,7% 0,8% 22,6% 22,2%
*1993
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
35
El cas de Montenegro
Fou Estat anteriorment: Si entre 1878 i Primera Guerra Mundial Motius per la independència:
Desmembrament de Iugoslàvia Centralisme Serbi dins la República de Sèrbia i Montenegro
Breu descripció procés 1992 (Abr) Creació de la República de Sèrbia i Montenegro per desmembrament de
Iugoslàvia 1999 (Jul) Conversacions entre Sèrbia i Montenegro per definir estatus 1999 (Ago) El Parlament de Montenegro proposa la creació de dos Estats (Acte de
Sobirania?) 2000 (Sep) Eleccions Generals que denoten un clar creixement del sobiranisme 2000 (Sep) Creació del Banc Central de Montenegro 2002 (Mar) Acord entre Sèrbia i Montenegro per mantenir un sol Estat 2005 (Des) La majoria dels partits de Montenegro acorden convocar un referèndum 2006 (Mai) Referèndum d’independència amb un 55,4% de vots a favor 2006 (Jun) Declaració d’Independència 2006 (jun) Entrada de Montenegro a la ONU
Durada del procés: 7 anys des de l’acte de sobirania
36
El cas de Montenegro
Evolució principals indicadors 2005-2010
Montenegro 2005 2010 Variació 05-10
PIB (Milions € de 2005)
1.815 2.254 22,2%
PIB per càpita (€ de 2005)
2.912 3.651 25,4%
Exportació de béns i serveis (Milions € de 2005)
849 782 -7,9%
Inflació (Taxa de variació interanual)
3,4% 0,7% -80,9%
Taxa d’atur 30,3% 19,7% -35,0%
Universitaris (% sobre el total de la població)
22,1% 47,6% 115,9%
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
37
El cas de Noruega
Fou Estat anteriorment: No del tot, li mancava la representació internacional Motius per la independència:
Econòmiques: Noruega tenia una economia més oberta però Suècia mantenia política proteccionista que no els convenia als empresaris noruecs
Breu descripció procés 1905 (Gen) El Parlament Noruec crea un cos consular propi (Acte de sobirania) 1905 (Jun) Crisis constitucional quan el Parlament Noruec repudia el Rei de Suècia 1905 (Ago) Eleccions plebiscitàries pactades amb Suècia, amb 99,9% a favor de la
independència 1905 (Sep) Negociacions entre Noruega i Suècia 1905 (Oct) Els parlaments de Noruega i Suècia aproven termes de la dissolució 1905 (Nov) Referèndum on es decideix que Noruega sigui Monarquia amb 79% vots
favorables Durada del procés: 9 mesos des de l’acte de sobirania
38
El cas de Singapur
Fou Estat anteriorment: SI Motius per la independència:
Tensions internes amb les altres nacions que composaven Malàcia Breu descripció procés
1962 (Set) Referèndum a Malàcia amb victòria sobre la opció d’incorporar Singapur a la Federació Malàcia
1963 (Set) Es crea formalment la Federació de Malàcia com a unió de Malaya, Singapur, Sabah, Sarawak
1963 Creació d’un partit a Malàcia en contra de l’Annexió 1964 fortes tensions i disturbis entre poblacions 1965 (Ago) Expulsió de Singapur de Malàcia 1965 (Set) Entrada de Singapur a la ONU
Durada del procés: Mesos després de les tensions socials
Empresaris per l’Estat propi
www.ccncat.cat [email protected]
Només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable