130916 processos independentistes

Reflexions sobre diferents processos independentistes

El Dmenys1

Servei d’Estudis del CCNOctubre 2013

The authors let others remix, tweak, and build upon this work even for commercial purposes, as long as they credit authors and license their new creations under the identical terms.

2

Com serà el procés cap a la independència de Catalunya?

Molts catalans ens formulem importants preguntes sobre el procés cap a la independència

Quan durarà el procés d’independència de Catalunya?

Quan començarà formalment? O ja ha començat?

Com serà? Acordat o amb grans tensions?

Hi ha hagut processos no violents? Ho serà el nostre?

Intentem aprendre dels processos que hi ha hagut fins ara analitzant els casos mes propers

3

El període de temps des de la Declaració de Sobirania a la plena independència dura entre 2 i 3 anys

4

1

1

0,5

0,75

3

3

3

18

7

0,3

2 ?

0 5 10 15 20

Eslovènia

Croàcia

Macedònia

Eslovàquia

Noruega

Estònia

Letònia

Lituània

Kosovo

Montenegro

Singapur

Catalunya

Temps per assolir la independència (anys)

Catalunya fa un primer acte de Sobirania el 11S2012 i votacions el 25N2012Kosovo 18 anys després de la primera i 3 anys després de la segona declaració de Sobirania

Mitjana 2,3 A

4

Els nous estats es constitueixen després d’un Acte de Sobirania que inicia el propi procés d’independència

La majoria de casos d’independència es corresponen amb la recuperació d’un sentiment nacional diferenciat de l’Estat metròpoli. Hi ha casos però, com Montenegro o Kosovo on els motius de separació son molt poc fonamentats històricament

En el cas català tenim les dues situacions, vam ser Estat fins 1714 i hi ha un clar sentiment nacional diferenciat, i sobretot una gran història de tensions amb la Oligarquia Castellana

En tots els processos hi ha un moment que es produeix un acte de sobirania que marca l’inici del procés, habitualment amb l'aprovació d’alguna llei que desafia la Constitució de l’Estat Metròpoli, tot i que en algun cas l’acte no és polític si no civil via manifestació o majoria en unes eleccions de partits amb voluntat secessionista

En el cas Català podríem associar l’acte de sobirania al trígon que inclou la manifestació del 11S2012, les eleccions del 25N i la Declaració de Sobirania de gener de 2013

La majoria de casos el procés (des de l’Acte de Sobirania fins a la Declaració d’Independència) té una durada de 2-3 anys, tot i que hi ha casos més ràpids per negociació amb metròpoli i de molt més lents per manca de majoria real de suport al procés

En el cas català, el comptador comença a final de 2012, i per tant encara estem en el procés lògic de durada “normal” d’aquest tipus de processos

5

Denominador comú: model social-polític diferent, tensió nacional per llengua i cultura i descomposició estat precedent

País Crisi econòmica

Tensions nacionals (llengua -cultura)

Espoli fiscal

Model econòmic

polític diferent

Sortir del comunisme Perestroika

Descompo-sició estat precedent

Catalunya ◙ ◙ ◙ ◙

Croàcia ◙ ◙ ◙ ◙ ◙

Eslovàquia ◙ ◙ ◙ ◙

Eslovènia ◙ ◙ ◙ ◙ ◙ ◙

Estònia ◙ ◙ ◙ ◙

Kosovo ◙ ◙ ◙ ◙

Letònia ◙ ◙ ◙ ◙

Lituània ◙ ◙ ◙ ◙

Macedònia ◙ ◙ ◙

Montenegro ◙ ◙ ◙

Noruega ◙

Singapur ◙ ◙

6

Preguntes binaries amb resposta nítida

Nou estat Pregunta Any Resultat % Partic.

Escòcia ¿Ha de ser Escòcia un país independent? Should Scotland be an independent country?

Sept 2014

Croàcia ¿Està a favor de que la República de Croàcia sigui membre de la Unió Europea? "Jeste li za članstvo Republike Hrvatske u Europskoj uniji?

Març 1991

93% Sí 83%

Noruega ¿Aprova la Dissolució completa de la Unió? (amb Suècia) “den stedfundne Opløsning af Unionen”

Agost 1905

100% Sí 85,4%

Islàndia ¿Esta a favor que la Unió amb Dinamarca sigui abolida y si cal adoptar una nova constitució Republicana?

Maig 1944

98% Sí 98%

Malta ¿Aprova vostè la Constitució proposada pel Govern de Malta, aprovat per l'Assemblea Legislativa i publicat a la Gaseta Malta? (La constitució declarava Malta estat independent)

Maig 1964

54,5% Sí 79,7%

Letònia,

Armenia, Estonia, Georgia Latvia, Lithuania…

¿Està a favor d'una república democràtica i independent de Letònia?¿Esta a favor de la independència de la Unió Soviètica?

Març 1991

74,9% Sí99% Sí

>70% Sí

87,6%98%

Quebec ¿Està d'acord que el Quebec s'ha de convertir en sobirà després d'haver fet una oferta formal al Canadà per a una nova associació econòmica i política dins de l'àmbit d'aplicació del projecte de llei sobre el futur del Quebec i de l'acord signat el 12 de juny de 1995?

Octubre 1995

50,6% No 93,5%

7

Preguntes binaries amb resposta nítida

Nou estat Pregunta Any Resultat % Partic.

Montenegro ¿Vol que la República de Montenegro sigui un Estat independent amb completa personalitat jurídica internacional?

Maig2006

55,5% Sí 86,5%

Puerto Rico 1) ¿Vol mantenir l'actual Estat Lliure Associat sota la clàusula territorial de la Constitució dels EUA o prefereix una opció no-territorial?2) ¿Quina seria l'alternativa preferida si guanya la opció no-territorial?: estat de la Unió, la independència o la lliure associació?

55% No

61,2% Estat de la Unió

79%

Irlanda del NordThe Border Poll

¿Irlanda del Nord ha de seguir sent part del Regne Unit o unir-se a la República d'Irlanda per formar una Irlanda unida?Eleccions boicotejades pels catòlics

Març 1993 98,9% Sí 58,6%

País Basc“Plan Ibarretxe”

¿Está usted de acuerdo en que los partidos vascos, sin exclusiones, inicien un proceso de negociación para alcanzar un acuerdo democrático sobre el ejercicio del derecho a decidir del Pueblo Vasco, y que dicho acuerdo sea sometido a referéndum antes de que finalice el año 2010?

Maig 2008 Prohibit per Espanya

Gibraltar ¿Aprova vostè el principi de que la Gran Bretanya i Espanya han de compartir la sobirania sobre Gibraltar?

Juliol 2002 98,48% No 87,9%

Eslovènia ¿Ha de ser la República de Eslovènia un país independent i sobirà?

Desembre 1990

88,5% Sí 93,5%

8

La independència permet sortir de una crisi econòmica normalment generada per un estat aliè al sentiment nacional propi i diferenciat

Els motius per la independència és en gairebé tots els casos de base econòmica i política sovint precedit d’un entorn de crisi econòmica important

En el cas Català és obvi que som a la pitjor crisi de les darreres dècades i que només amb un Estat en podrem sortir

Només en el cas de les Repúbliques Ex-Iugoslaves hi ha hagut guerra derivada de la declaració d’independència. En concret a Eslovènia dura 10 dies mentre que a Croàcia dura 3 anys igual que a Bòsnia-Herzegovina

En el cas espanyol es fa difícil pensar que el desencadenant pugui ser armat, donat que Catalunya és un motor econòmic a la UE i acabaria de desestabilitzar-la. Però a part cal recordar que la majoria de militars i polítics que van liderar les guerres de l’ex-Iugoslàvia han acabat detinguts i condemnats al tribunal de la Haia. A Espanya el primer imputat seria el Rei com a comandant de tots els exèrcits, si aquest fos el cas.

Cal observar que la majoria de països (tret de les repúbliques ex-Iugoslaves) han resolt negociadament la separació tot i que amb tensions prèvies i/o posteriors. En els casos d’Eslovàquia amb Txèquia, i Noruega amb Suècia van ser plenament pactats i molt ràpids.

Hi ha casos curiosos com Singapur on la Metròpoli fa fora la “regió” secessionista

9

Els nous estats validen democràticament el nou status a través de un referèndum o una DUI, o els dos

País Via de proclamació independència

Croàcia Referèndum i DUI posterior

Eslovàquia Negociació i DI acordada

Eslovènia Referèndum i DUI posterior

Estònia DUI i referèndum posterior

Kosovo DUI

Letònia DUI i referèndum posterior

Lituània DUI

Macedònia Referèndum i DUI posterior

Montenegro Referèndum i DUI posterior

Noruega Referèndum i DI posterior acordada

Singapur Expulsió estat precedent

DUI = Declaració unilateral d’independènciaDI: declaració independència pactada

Referèndum vinculant: obliga el govern a acceptar-ne el resultat i fer allò que els ciutadans han expressat a les urnes. Naturalment, només se celebren en països de tradició democràtica i sovint es disposen alguns requisits per a què siguin acceptats per l'autoritat.

Referèndum consultiu: no obliga el govern a acatar-ne el resultat, i en darrera instància li correspon a ell o al Parlament corresponent prendre l'última decisió.

Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió.

10

Les noves nacions usen diversos procediments legítims per proclamar la independència

L’assoliment de la Independència formal té lloc de diferent manera en cada cas, sovint precedit d’unes eleccions referendaries sigui en forma de Referèndum o d’Eleccions Parlamentaries que tenen caràcter plebiscitari, i sempre acaben amb una Declaració o Proclamació d’Independència

A Catalunya es pretén arribar al Referèndum però ja es contempla com a segona opció unes eleccions plebiscitàries i posterior DUI

En els casos que hi ha Referèndum o eleccions amb caràcter plebiscitari, amb majoria a favor de la independència, la proclamació es fa normalment entre 1 i 3 mesos després de les eleccions

En el cas català, si hi ha referèndum el Setembre de 2014, i es guanya, abans de final d’any podria tenir lloc la proclamació formal. Si s’ha d’anar a unes eleccions plebiscitàries, caldrà sumar uns mesos mes.

El reconeixement internacional es produeix normalment uns mesos després de la proclamació formal de la Independència, sempre amb alguns Estats en contra i gairebé sempre amb la metròpoli en contra

En el cas català es molt probable que Espanya s’hi oposi però hi ha prou arguments per pensar que finalment li interessa acabar acceptant i negociant. En tot cas no és un element “anormal” d’aquest tipus de procés, si no més aviat “típic”

11

Catalunya opta a ser un dels països petits avançats i competitius de tota Europa on altres estats ens indican el nostre futur

País PIB per càpita

(milers €)

Nivell Atur

Inflació %Graduats universitaris

Dinamarca 37 7,5% 2,4% 73,7%

Noruega 57 3,2% 0,7% 74,4%

Àustria 32 4,3% 2,5% 70,5%

Suïssa 57 3,9% -0,7% 54,8%

Dades 2012

12

En tots els casos el suport social es amplament majoritari dins la societat que s’independitza

Tots els casos analitzats han acabat en independència formal, però el cas de Kosovo va tenir un primer intent fallit que va requerir de 18 anys mes, i el de Quebec encara esta obert desprès de 1980

Cal assegurar en el cas Català que a la primera tinguem èxit i això vol dir fer les coses molt ben fetes

En la majoria de casos el suport social en el moment de la proclamació és de superior a 2/3 de la població, tot i que el cas de Montenegro només hi va haver un 55,4% i va estar recolzat internacionalment

Totes les enquestes dels darrers mesos situen a Catalunya una situació favorable entorn 55% a favor, però només 25-30% en contra. Això situa el resultat de referèndum proper a 2/3 dels que tenen vot definit, tot i que hi ha un nivell alt d’abstenció que encara poden canviar molt el sentit del vot. En el pitjor dels casos estaríem per sobre del 55% de Montenegro

13

El cas Català

Fou Estat anteriorment: Si, des del s. X fins a 1714 Cap país dels analitzats ha existit com Estat més d’un segle

Motius per la independència: Crisi econòmica Tensions nacionalistes i de centralisme amb el sistema extractiu espanyol Repressió a la llengua Espoli fiscal sostingut Model econòmic-polític Espanyol no adaptat a teixit empresarial Català

Breu descripció procés 2007 Gran manifestació pel Dret a Decidir infraestructures 2010 (Jul) Manifestació en contra de les retallades de l’Estatut pel TC 2012 (Set) Gran manifestació per la independència (Acte de Sobirania) 2012 (Nov) Eleccions amb victòria dels partits pel Dret a Decidir 2013 (Gen) Declaració de Sobirania al Parlament 2014 (Set) Intent de Referèndum per la independència (previsible anul·lació per part de

l’Estat) 2014 (Nov) Eleccions Parlament amb victòria dels partidaris a la Independència 2015 Proclamació de la Independència

Durada del procés previst: 2-3 anys des de l’acte de sobirania

Annexes

Dades individuals dels diferents estats

15

Llista de països estudiats i any de la seva independència

País Any

Croàcia 1991

Eslovàquia 1992

Eslovènia 1991

Estònia 1990

Kosovo 2008

Letònia 1990

Lituània 1990

Macedònia 1991

Montenegro 2006

Noruega 1905

Singapur 1965

• A principis dels anys 90 hi va haver una crisi a nivell mundial que va afectar a la majoria de països en major o menor grau. A més de Lituània i Letònia, Macedònia també va presentar una caiguda del PIB durant la dècada dels 90. Així com Eslovènia veu reduït el seu PIB durant la 1a meitat de la dècada, encara que després es recupera.

• A més, aquesta crisi global va afectar més aquests països perquè a més de la independència, van haver de fer la transició des d'economies socialistes a models de mercat, i la seva posició en termes d'obertura, competitivitat, renda per càpita... no eren iguals.

• Els tres països que al 2000 tenien un PIB inferior al 1990 van créixer durant la 2a meitat de aquella dècada. La manca de dades estadístiques els primers anys de països com per exemple, Croàcia, Eslovàquia o Estònia fins 1992-1993, de manera que el càlcul descarta els primers anys de caiguda del PIB per la crisi, i això condiciona els resultats per una raó estadística.

16

El creixement econòmic mesurat en PIB i PIB per càpita millorà substancialment

Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys

17

La independència ajudà a aquests països a controlar la inflació i millorar les exportacions

Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys. Mancan sèries de dades per Estònia

18

L’estat propi va permetre la reducció de l’atur i la educació dels joves

Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys

19

El cas de Croàcia

Fou Estat anteriorment: SI, breument durant III Reich Motius per la independència:

Crisi econòmica Tensions nacionalistes de les minories sèrbies Posicions centralistes per part de Sèrbia Diferencies de llengua i culturals Desig d’abandonar comunisme i esdevenir economia de mercat

Breu descripció procés 1989 Creació de nous partits diferents al Comunista 1990 (Mai) Eleccions multipartits amb victòria de Unió Democràtica de Croàcia 1990 (Jul) Canvis a la constitució amb reconeixement de l’autodeterminació (acte de

sobirania) 1990 (Set) Els Serbis de Croàcia proclamen una autonomia Sèrbia dins de la República

Croata 1991 (Abr) Els Serbis de Croàcia inicien moviments per la secessió 1991 (Mai) Referèndum amb victòria per un 93% del SI 1991 (Jun) Declaració de la independència i inici de la Guerra Serbo-croata 1992 (Gen) Reconeixement de la CEE 1992 (Mai) Croàcia entra a la ONU

Durada del procés: 1 any des de l’acte de sobirania

20

El cas de Croàcia

Evolució principals indicadors 1990-1995-2000

Croàcia 1990 1995 Variació 90-95

2000 Variació 90-00

PIB (Milions kn de 2005)

174.754** 181.555 3,9% 214.374 22,7%

PIB per càpita (kn de 2005)

36.947** 40.773 10,4% 48.933 32,4%

Exportació de béns i serveis (Milions kn de 2005)

104.210** 60.145 -42,3% 89.364 -14,2%

Inflació (Taxa de variació interanual)

500,0% 4,0% -99,2% 4,6% -99,1%

Taxa d’atur 13,2%* 14,5% 10,2% 16,1% 22,2%

Universitaris (% sobre el total de la població)

22,8% 26,5% 16,6% 30,8% 35,4%

*1991

**1992

Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu

21

El cas d'Eslovènia

Fou Estat anteriorment: No, només en l’edat mitjana. Nacionalitat imperi Austrohongarès Motius per la independència:

Extern: Col·lapse del sistema soviètic Intern: dissolució del partit comunista iugoslau i convocatòria d’eleccions democràtiques

Context: Integració artificial dins de Iugoslàvia Eslovènia, 1990: 23% PIB iugoslau – 8% població Crisi econòmica

• Retallades sous i serveis públics, acomiadaments massius, empobriment relatiu• Moviments socials: democratització i d’esdevenir economia de mercat• Tensions centre-perifèria (centralisme serbi) (diferències identitàries)• Tensions amb les minories sèrbies d’Eslovènia

Breu descripció procés 1987 Inici moviments socials en favor democratització sistema polític 1989 (Set) Modificacions Constitució regional, inclou dret a decidir 1990 (Ge) Polítics eslovens abandonen el Congrés del PC Iugoslau (acte sobirania) 1990 (Abr) Eleccions amb victòria pel 54% de forces independentistes (secessió) 1990 (Des) Referèndum per la independència amb 89% a favor del SI (independència) 1991 (Jun) Independència formal – esclat guerra 10 dies – reconeixement internacional 1991 (Des) Primera constitució de la República independent 1992 (Mai) Eslovènia és admesa a l’ONU

Durada del procés: 4 anys des de moviment social, 2 des de l’acte de sobirania

22

El cas d'Eslovènia


Eslovènia 1990 1995 Variació 90-95


PIB (Milions € de 2005)

20.019 19.443 -2,9% 24.044 20,1%

PIB per càpita (€ de 2005)

10.019 9.777 -2,4% 12.086 20,6%

Exportació de béns i serveis (Milions € de 2005)

12.466 8.699 -30,2% 12.267 -1,6%


1.468,5% 13,7% -99,1% 8,9% -99,4%

Taxa d’atur 7,1%* 7,2% 1,4% 6,9% -2,8%


24,4% 29,7% 22,1% 55,4% 127,7%

*1991


23

El cas d’Eslovàquia

Fou Estat anteriorment: Si, entre 1939-45, sota protectorat Alemany Motius per la independència:

Unió artificial després II guerra mundial Diferencies de models econòmic Diferencies culturals i nacionals Caiguda del comunisme

Breu descripció procés 1992 (Jul) Declaració d'independència al Parlament Eslovac (Acte de sobirania) 1992 (tardor) Negociació formal entre Txèquia i Eslovàquia 1993 (Gen) Separació formal 1993 (Gener) Eslovàquia entra a la ONU

Durada del procés: 6 mesos des de l’acte de sobirania

24

El cas d’Eslovàquia


Eslovàquia 1992 1997 Variació 92-97



27.271 36.675 34,5% 42.005 54,0%


5.141 6.813 32,5% 7.810 51,9%


13.212 16.510 25,0% 27.470 107,9%


10,2% 6,1% -39,8% 3,1% -69,2%

Taxa d’atur 12,7% 11,9% -6,4% 18,8% 48,1%


15,9% 22,0% 38,6% 32,2% 102,7%


25

El cas d’Estònia

Fou Estat anteriorment: Sí, entre 1918 i 1940, tot i que al principi no va ser reconeguda internacionalment.

Motius per la independència: Perestroika

Breu descripció procés 1986 primeres manifestacions nacionalistes 1988 (Oct) Creació del Front Popular de caire nacionalista 1988 (Nov) El Parlament declara la superioritat de les lleis Estones respecte les soviètiques

(Acte de Sobirania) 1989 (Ago) Cadena humana amb Letònia i Lituània 1990 (Mar) Eleccions al Consell Suprem 1990 (Mai) El Parlament proclama la independència 1991 (Mar) Referèndum aprofitant convocatòria sobre la Perestroika amb 78,4% a favor 1991 (Ago) Formalment es desvincula de Rússia 1991 (set) Estònia entra a la ONU

Durada del procés: 3 anys des de l’acte de sobirania

26

El cas d’Estònia


Estònia 1990 1995 Variació 90-95



5.568* 5.725 2,8% 7.915 42,1%


3.684* 3.953 7,3% 5.768 56,6%


2.922* 3.188 9,1% 5.865 100,7%


Taxa d’atur 0,6% 9,7% 1.516,7% 13,1% 2.083,3%


24,8% 25,2% 1,8% 55,6% 124,8%

*1993


27

El cas de Kosovo

Fou Estat anteriorment: No Motius per la independència:

Desmembrament de Iugoslàvia Diferencies nacionals, ètniques i culturals amb Sèrbia

Breu descripció procés 1990 (Set) Les institucions Kosovars declaren la independència sense aplicació real per

manca de reconeixement Internacional (Acte de Sobirania) 2007 (Nov) Eleccions legislatives amb victòria de partit secessionista 2008 (Feb) Proclamació de Independència 2008 (Oct) Consulta a Nacions Unides sobre possible violació de Dret Internacional 2010 (Jul) El Consell de NU declara que no hi ha violació de Dret Int.

Durada del procés: 18 anys des del primer acte de sobirania, 3 després del segon

28

El cas de Kosovo

Evolució principals indicadors 2007-2012

Kosovo 2007 2012 Variació 07-12


3.533 4.329 22,5%


1.662 2.489** 49,8%


523 850* 62,6%


4,4% 2,5% -43,2%

Taxa d’atur 46,3%*** 45,4% -1,9%


*2011

**Elaboració pròpia amb població 2011

***2009


29

El cas de Letònia

Fou Estat anteriorment: Sí. Entre 1918 i 1940 Motius per la independència:

Perestroika Breu descripció procés

1987 primeres manifestacions anti-soviètiques 1988 (estiu) Creació de partits independentistes 1988 (Oct) Gran manifestació demanant independència (Acte de sobirania) 1989 (Ago) Cadena humana amb Lituània i Estònia 1990 (Mar) Eleccions amb majoria dels partits independentistes 1990 (Mai) Declaració d’independència 1991 (Mar) Referèndum aprofitant convocatòria sobre la Perestroika 1991 (Ago) Proclamació definitiva de la independència 1991 (Set) Letònia entra a la ONU


30

El cas de Letònia


Letònia 1990 1995 Variació 90-95


PIB (Milions Ls de 2005)

8.709 4.638 -46,7% 6.062 -30,4%

PIB per càpita (Ls de 2005)

3.270 1.866 -42,9% 2.560 -21,7%

Exportació de béns i serveis (Milions Ls de 2005)

4.155 1.979 -52,4% 2.524 -39,2%

Inflació (Deflactor del PIB)

24,1% 27,5% 14,0% 4,2% -82,7

Taxa d’atur 0,5% 18,9% 3.680,0% 13,7% 2.640,0%


24,9% 23,2% -6,8% 56,5% 127,2%


31

El cas de Lituània

Fou Estat anteriorment: Sí, entre 1918 i 1940 Motius per la independència:

Perestroika Breu descripció procés

1980’s manifestacions pro-independentistes freqüents 1988 (Jun) Creació del moviment social i polític per la independència 1988 (Nov) Restauració de símbols nacionals com himne i bandera (Acte de sobirania) 1990 (Feb) Eleccions generals amb victòria independentista 1990 (Mar) Declaració d’independència 1991 (Set) Entrada formal a la ONU


32

El cas de Lituània


Lituània 1990 1995 Variació 90-95


PIB (Milions Lt de 2005)

68.313 39.615 -42,0% 49.764 -27,2%

PIB per càpita (Lt de 2005)

18.474 10.916 -40,9% 14.220 -23,0%

Exportació de béns i serveis (Milions Lt de 2005)

35.584 18.782 -47,2% 22.268 -37,4%

Inflació (Deflactor del PIB)

228,3%* 54,2% -76,3% 0,9% -99,6%

Taxa d’atur 0,3% 6,9% 2.200,0% 16,4% 5.366,7%


33,2% 26,4% -20,6% 50,6% 52,5%

*1991


33

El cas de Macedònia

Fou Estat anteriorment: Si, l’any 1944 però durà molt poc Motius per la independència:

Desmembrament de Iugoslàvia Breu descripció procés

1990 (Set) Modificació de la Constitució de Macedònia incloent el dret d’autodeterminació (Acte de sobirania)

1990 (Nov) Eleccions 1991 (Gen) Declaració de Sobirania 1991 (Sep) Referèndum per la independència amb gran majoria favorable (96%) 1991 (Sep) Declaració d’independència 1992 (Jun) Declaració de reconeixement de la CEE però excloent el nom de “Macedònia”

per veto de Grècia. Però finalment ha estat acceptat 1993 (Abr) Macedònia entra a la ONU

Durada del procés: 1 any des de l’acte de sobirania

34

El cas de Macedònia


Macedònia 1990 1995 Variació 90-95


PIB (Milions Ден de 2005)

299.230 235.812 -21,2% 272.959 -8,8%

PIB per càpita (Ден de 2005)

158.997 119.943 -24,6% 134.705 -15,3%

Exportació de béns i serveis (Milions Ден de 2005)

77.260 77.844 0,8% 132.742 71,8%


338,7%* 15,8% -95,3% 6,4% -98,1%

Taxa d’atur


18,5% 18,7% 0,8% 22,6% 22,2%

*1993


35

El cas de Montenegro

Fou Estat anteriorment: Si entre 1878 i Primera Guerra Mundial Motius per la independència:

Desmembrament de Iugoslàvia Centralisme Serbi dins la República de Sèrbia i Montenegro

Breu descripció procés 1992 (Abr) Creació de la República de Sèrbia i Montenegro per desmembrament de

Iugoslàvia 1999 (Jul) Conversacions entre Sèrbia i Montenegro per definir estatus 1999 (Ago) El Parlament de Montenegro proposa la creació de dos Estats (Acte de

Sobirania?) 2000 (Sep) Eleccions Generals que denoten un clar creixement del sobiranisme 2000 (Sep) Creació del Banc Central de Montenegro 2002 (Mar) Acord entre Sèrbia i Montenegro per mantenir un sol Estat 2005 (Des) La majoria dels partits de Montenegro acorden convocar un referèndum 2006 (Mai) Referèndum d’independència amb un 55,4% de vots a favor 2006 (Jun) Declaració d’Independència 2006 (jun) Entrada de Montenegro a la ONU


36

El cas de Montenegro

Evolució principals indicadors 2005-2010

Montenegro 2005 2010 Variació 05-10


1.815 2.254 22,2%


2.912 3.651 25,4%


849 782 -7,9%


3,4% 0,7% -80,9%

Taxa d’atur 30,3% 19,7% -35,0%


22,1% 47,6% 115,9%


37

El cas de Noruega

Fou Estat anteriorment: No del tot, li mancava la representació internacional Motius per la independència:

Econòmiques: Noruega tenia una economia més oberta però Suècia mantenia política proteccionista que no els convenia als empresaris noruecs

Breu descripció procés 1905 (Gen) El Parlament Noruec crea un cos consular propi (Acte de sobirania) 1905 (Jun) Crisis constitucional quan el Parlament Noruec repudia el Rei de Suècia 1905 (Ago) Eleccions plebiscitàries pactades amb Suècia, amb 99,9% a favor de la

independència 1905 (Sep) Negociacions entre Noruega i Suècia 1905 (Oct) Els parlaments de Noruega i Suècia aproven termes de la dissolució 1905 (Nov) Referèndum on es decideix que Noruega sigui Monarquia amb 79% vots

favorables Durada del procés: 9 mesos des de l’acte de sobirania

38

El cas de Singapur

Fou Estat anteriorment: SI Motius per la independència:

Tensions internes amb les altres nacions que composaven Malàcia Breu descripció procés

1962 (Set) Referèndum a Malàcia amb victòria sobre la opció d’incorporar Singapur a la Federació Malàcia

1963 (Set) Es crea formalment la Federació de Malàcia com a unió de Malaya, Singapur, Sabah, Sarawak

1963 Creació d’un partit a Malàcia en contra de l’Annexió 1964 fortes tensions i disturbis entre poblacions 1965 (Ago) Expulsió de Singapur de Malàcia 1965 (Set) Entrada de Singapur a la ONU

Durada del procés: Mesos després de les tensions socials

Empresaris per l’Estat propi

www.ccncat.cat [email protected]

Només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable

130916 processos independentistes

News & Politics