gener 2001 núm. 218 200 PTA

LLUCMAJOR-711=s TI t

LA FASCINANT COVA DEL PAS DE VALLGORNERA

"Elaborado por Destileritts F. Vidal Cat my. S.L. - C. San Francisco. s/n.

Emb. 1696 - PM Reg. Ind. 7/5497 - Elaborado en España

N.R.S.I. 30.3182/PM

LLUCMAJOR113.121MEILICICLESINICSITEECIEEINLI331

Revista MensualDep. Leg. PM-350-1981 Any XIX

49EDITA

Obra Cultural Balear de Llucmajor•

INFORMACIO I PUBLICITATC/. Bisbe Taixequet, 105 (Llucmajor)

•DIRIGEIX

Catalina Font•

COL.LABOREN

Sebastià Alzamora

Miguel Barceló

Antònia M. Bonet

Celso Calvino

Miguel Cardell

Joan Clar

Bartomeu Font

Catalina Garau

Miguel Janer

Joan Jaume

Aina M. Llompart

Jaume Manresa

Antoni Monserrat

Joan Monserrat

Guillem Oliver

Margalida Palou

Nanda Ramon

Sebastià Rub(

Miguel Sbert

Catalina Serra

Gabriel Thomas

Jeroni Tomas

M. del Mar Vanrell

Francesc Verdera

Ignasi Barceló

Miguel Bezares

Llucia Caldés

Francina Capella

Sebastià Cardell

Antònia Font

Joana Font

Maties Garcias

Franc Jaume

Coloma Julia

Antoni Llompart

Llorenç Mascaró

A. M. Monserrat

Francisca Mut

Jaume Oliver

Bartomeu Prohens

Damia Roig

Josep Sacarès

Tomeu Sbert

Joan Socies

Arnau Tomas

Antoni Vadell

Barbara Verdera

Biel Vich

•IMPRIMEIX

TIRRENA, S.A.

TEL: 55 52 12

C/ Pintor Joan Gris, n° 2MANACOR

•El pensament de la Revista s'expresa

només a través de l'Editorial

.A•43-Editorial

El 2001Fa exactament un any, la gent vibrava commocionada per l'arribada de

l'any 2000, un guarisme rodó explotat de manera hàbil pels experts en màrque-

ting per convertir el Vell Any Nou en un esdeveniment colossal que s'havia de

celebrar d'una manera ben sonada perquè es tractava d'un nou segle i alhora su-

posava l'estrena de mil.lenni i que, inevitablement, es va traduir en un increment

de consumisme per celebrar les propostes errònies dels mil.lennaristes que fas-

cinats per la màgia del dos i dels tres zeros es desferen en auguris. Ara, després

de més de 365 dies d'aquelles dates, envoltades en la polèmica del segle i del

mil.lenni, tots sentim una mica diluït el goig que no s'hagi produït cap cataclis-

me excepcional.

Arrencar el full de desembre, hauria d'haver suposat passar plana a la cele-

bració dels "set-cents". Una celebració que certament podríem dir que ha trans-

corregut a pas de "sis-cents" i que amb tota seguritat continuara al llarg dels pro-

pers mesos. Al cap i a la fi, un aniversari tan assenyalat no es presenta cada dia

i cal aprofitar l'avinentesa per a festes i saraus perquè mentre un menja una pa-

ella, beu una xocolata o comparteix una torrada grattnta no cal pensar en altres

coses. S'ha de recordar que la practica totalitat de la resta de localitats i ciutats

mallorquines de la mateixa quinta de Llucmajor han liquidat la celebració en

una única jornada de festa.

Pere), passem full i passem any. En aquests primers dies del nou 2001, si aca-

bam d'estrenar segle i mil.lenni, una fita vertaderament rellevant per a tots

aquells que senten la magia de la història. Però en aquesta ocasió, els experts en

màrqueting no han posat fil a l'agulla, un no sap per que. AIR) que és cert és que

constitueix una paradoxa curiosa que, fa una mica més d'un any, celebràvem

tant allò que no era i que fa uns dies gairebé no hem celebrat allò que, indubta-

blement, sí que ha estat.

El 2000 ja és història i a Llucmajor ha marcat un cicle d'opulència pel que

fa a celebracions culturals i festives. La pessigada de més de cent milions de

pessetes de la loteria de Nadal, esperem que sigui un bon auguri per a aquest

2001 que acabam d'estrenar amb molt menys renou que el seu predecessor. I és

que, ho hem de reconèixer, en això de celebrar o de no celebrar hi ha quelcom

d'estupidesa gregaria i col.lectiva. Molts d'anys! •

• • QMAGATZEM4).-

4,- 4-

Cl. Doctor Fleming, io (Llucmajor)

Tel.: 971 66 21 14 - Fax: 971 66 28 16

MAGATZEM SES FORQUES, S.L.

LOCAL

Presentat el nou mapa del termemunicipal de Llucmajor

Bartomeu Font ha dirigit l'elaboraciódel nou mapa

A. TomasFoto: C. Julià

El batte de Llucmajor Lluc Tomas, i l'autor del mapa,el topògraf Bartomeu Font, explicaren que la idea d'ela-borar un mapa com el presentat el passat 29 de desembreva sorgir de la necessitat d'actualitzar la cartografia muni-cipal, que fins ara ha funcionat amb plans cadastrals del'any 1860.

Aquest nou mapa ha estat possible grades a l'Ajunta-ment "que a més de ser l'editor s'ha volcat en aquestaobra, aprofitant el programa commemoratiu del 700 ani-versafi de Llucmajor" va indicar Font. Per altra banda, lasecció de Cartografia de la Conselleria d'Obres Públiquesdel Govern balear ha aportat la base cartogràfica.

Es tracta del fruit d'un equip multidisciplinar i d'unafeina de camp. S'ha arribat a aquest document mètric queprové d'un vol fotogramètric, és a dir, d'unes possibilitatstècniques que no han estat a l'abast fins fa pocs dies.

El mapa presentat és temàtic i esta enfocat a diversosaspectes d'interès públic: els espais naturals d'interès, una

selecció toponímica, els nuclis urbans amb la situacióexacta dels serveis públics (centres mèdics, instituts, ga-solineres, esglésies, poliesportius...), les restes arqueol6gi-qes i d'altres elements històrics d'interès.

El mapa de Bartomeu Font està dedicat a la seva família,destinada a la topografia des de tres generacions, ja que tantel seu pare, Miguel Font, com el seu padrí, Bartomeu Font,també es dediquen i es dedicaren a aquesta professió. •

Recurs davant el Constitucionalen defensa de l'autonomia local

Arnau Tomàs

En el plenari ordinari de l'Ajuntament de Llucmajor vaser aprovada, amb els vots i abstencions de l'oposició, lasubhasta d'un solar de son Verí Nou per un preu de 80 mi-lions de pessetes, solar qualificat com a zona de serveis so-cials i sanitaris. Joana Lluïsa Mascaró, regidora del PSM,va dir que aquestes vendes signifiquen "pa per a avui ifam per a demà", a més de signi ficar un desprendiment delpatrimoni municipal. Va afegir també: "A canvi de quinesinversions venem aquests solars?".

El tinent de batle d'urbanisme, Sr. Joan J. Jaume vamanifestar que l'Ajuntament disposa de molts de solars peratendre els serveis sanitaris i socials i que la vendad'aquest no significa de cap manera una venda "per pagarles festes de l'any 2000, com s'ha dit, ja que no figura enel pressupost d'enguany".

També, amb el vot en contra del PSOE i les absten-cions del PSM i d'UM, es va aprovar un recurs davant elTribunal Constitucional en defensa de l'Autonomia Lo-cal, i contra l'article 17 de la Llei del Parlament de lestiles Balears, sobre activitats classificades, el qual llevamoltes competències als Ajuntaments.

Sense oposició, i per unanimitat s'aprovaren aquestsacords:

- Cessió de l'ús del PAC de s' Arena'.- Aprovació provisional d'una modificació del PGOU

pel canvi de zonificació del Col.legi Públic Rei Jaume Ill.- Anul.lació del punt 5 del Pla de Treball.- I, com a tema d'urgència, fora de l'ordre del dia,

s'aprova obrir un compte de 500.000 pessetes a nom de laFundació per a la rehabilitació del Claustre de Sant Fran-cesc, per posar-lo legal ment en marxa. •

ESPORTS1■4•■

Descomtes finsal 40%

Pl. Espanya, 39- Te If. 12 10 00 - 07620 LLUCMAJOR (Mallorca)

Jaume Salva Llull, Joan Llaneres, Guillem Timoner i Bartomeu Carrió(Foto: Francina Capella)

e.5—eiz,1~14e.Aa

-

lilj A. SASTRE

C/ Revolta , 11.Tel. 62 01 46 (Santa Maria)

Amb la finalitat de poder prestar els serveis

funeraris sense necessitat que la família s'hagui

de molestar per ser ben atesa, tant a Palma com

a Llucmajor, posam a la vostra disposició el telèfon

de servei permanent: 971 62 01 46, i a Llucmajor

vos atendrà personalment el nostre representant,

al C/. Ciutat, 127-1r, Tel.: 971 66 18 62

C/ Ciutat, 127-1r. Tel. 66 18 62

(Llucrnajor)

Instal lacions sanitàries - CalefaccióPiscines - Aire condicionat

Amb calefacció i aiguacalenta sanitaria

Si teniu qualque problemacridau-nos.

Estam al vostre servei

C/. Ciutat, 14 - Tels.: 66 00 53 - 659/17 05 70Llucmajor

N I.F. B 07814650

•111\ 1 .. atom s

Instal•ladora Autoritzada núm. 375

25 anys d'Institut a LlucmajorEl passat divendres, dia 15 de de-

sembre, i en el marc dels actes com-memoratius del 700 aniversari deLlucmajor com a ciutat, PIES Lluc-major va celebrar els 25 anys d'insti-tut d'ensenyament. Aquesta celebra-ció va tenir Hoc al mateix centre, a les21 hores, amb una Taula Rodona eltema de la qual va ser "El món del ci-clisme". Intervingueren Joan Llane-res, medalla d'or i campió olímpic aSidney i ex-alumne de l'Institut deLlucmajor, l'excampió Guillem Ti-moner i el també corredor que va par-ticipar a la Volta ciclista a Espanya, elllucmajorer Jaume Salvà Llull, quevaren ser moderats pel director dePIES, Bartomeu Carrió.

A continuació, i després d'un buf-fet oferit per PIES de Llucmajor alsparticipants a la Taula i convidats (as-sitència del batle, Lluc Tomàs i delsregidors Joan J. Jaume i Antònia Sun-yer, inspectors d'Educació i membresde la Junta directiva de l'AMPA),Lax' n Busto, un dels conjunts més re-presentatius del rock català ens vaoferir un concert en el qual va presen-tar el seu darrer treball: "Llença' t".

La joventut Ilucmajorera va gaudird'un magnífic concert i el fred no vafer decaure en cap moment la festa.La relació entre el públic i els compo-nents de Lax' n Busto va ser fantàsticai els nostres joves varen poder disfru-

tar d'un concert insòlit al nostre po-ble, a més de recollir els autògrafsdels seus idols i fins i tot alguns ob-jectes dels membres del grup.

Tant de bo activitats com aquestaes repeteixin més sovint. •

LOCAL

Antoni Gardesnou Secretari General

de l'Agrupació socialista deLlucmajor

El passat 1 de desembre es va celebrar l'assemblea del'Agrupació socialista de Llucmajor, per tal d'elegir la no-va executiva de l'agrupació.

La nova executiva, aprovada per unanimitat es la se-güent:

Presidenta:Maria M. Gutierrez Martinez.

Secretad General:Antoni Garcies Coll.

Secretaria d'Organització:Coloma Ramon Taberner.

Secretad de Política Municipal:David Bauza Capart.

Secretari d'Administració:Joan Caldés Mójer.

Secretaria per a la Igualtat:Francisca Mena Garau.

Secretad de Participació Ciutadana:Joan Gamundí Coll.

Secretari d'Acció Electoral:Jose A. Escobar Ruíz.

Secretaria de Relacions Laborals:Rosario García Puertas.Secretaria d'Economia:

Jerónima Julia Salva.Secretari de Medi Ambient i Imatge:

Antonio Carmona Ruíz. •

Cursos de català per a adults

El segon mòdul dels cursos de catala per a adults esdura a terme del 12 de febrer al 31 de maig de 2001.

S'ha obert el termini d'inscripció d'aquests cursos del8 al 30 d'aquest mes de gener, de dilluns a divendres de 9a 14 h. al Servei Lingüístic de l'Ajuntament de Llucmajor(plaça d' Espanya, 12. Tel. 971-660050).

La novetat d'aquest segon mòdul és que hi haura uncurs a Badia si hi ha matrícula suficient.

Des de la Direcció General de Política Lingüística delGovern Balear han arribat quatre dissenys de cartells deRebaixes per repartir als comerciants, així com també es faextensiva la campanya "El comerç obert a la nostra lien -gua", i els comerciants poden recollir bosses d'aquestacampanya al Servei Lingüístic de l'Ajuntament de Lluc-major. •

OFICINA PETER SANER • LLUCMAJORCl. CARDENAL ROSSELL 48

TEL 971 120624 FAX 971 121247e-rr: s --:•.1. • .... ehne.es

ABIERTO DE LUNES-VIERNES 0900-1300

pARA SUS ANUNCIOS EN

'4'PAÑOL

on palieFRANCAIS

Uftima maitraHora

IL;kENestin

we speak

ENGLISHI.Balears DailyBulletin

CARNISSERIA XARCUTERIA

ZANOGUERA

GARC IAS

Plaça Espanya, 62- Tel. 66 13 02 • LLUCMAJOR (Mallorca)

•

Boutique

Atenció especial als Ilucmajorers

C/. Impremta, n2 1 - (Pas d'en Quint)

Tel (971) 72 40 98 - 07001 Palma de Mallorca

CLINICA DENTALDr. LI. Galmés Ferrer

HORARI:

Dilluns, dimecres i divendres (9 a 14)

Dimarts (9 a 13 i 17 a 19). Dijous (9 a 13)

Divendres horabaixa (16'30 a 20h)

Carrer Antoni Maura, 2Tel. 971 66 20 17- LLUCMAJOR

La loteria de Nadal va deixar144 milions a Llucmajor

L'administració de la Impremta Moderna va vendre deu dècims del segon premi

Francesc VerderaFotos: C. Julià

Cent quaranta-quatre milions depessetes dels tres mil que va deixar aMallorca el segon premi de la loteriade Nadal, quedaren a Llucmajor.L'administració de Pilar Hernandez,ubicada a la Impremta Moderna delcarrer de Sa Fira i regentada per Mi-guel Barceló va rebre i va vendre unasèrie (deu dècims) del número22.207. Segons el responsable del'administració, aquests deu dècimsque portaren la sort a la nostra ciutatvaren ser venuts a la finestreta i segu-rament els deu o menys afortunatssón Ilucmajorers, sense descartar quealgun dels dècims acabas a les butxa-ques d'algú de fora poble.

Des del primer moment, és a dir,instants després que els nins de SantIldefons recollissin les bolletes i can-tassin el número, en conèixer-se quepart del 22.207 havia estat venut aLlucmajor, la curiositat i els comen-taris ciutadans es varen centrar aconèixer la identitat dels afortunats.Tots volien saber details d'aquestespersones i la curiositat va fer pas alsrumors i a les especulacions. Cadagrupet de ciutadans tenia la seva prò-pia llista de la sort, la majoria sensecap confirmació. De tal manera que elmateix divendres, dia 23, en què se

teig, encara continuava sense aclarir-se. Només uns quants rumors ambmajor credibilitat que els que varencircular per Nadal. Si els 144 milionsde pessetes quedaren a Llucmajor se-gurament forma part del secret pro-fessional dels responsables de les di-ferents entitats bancàries ja que mésd'un afortunat era o es va convertiren nou client amb una aportació al-menys de 14,4 milions al seu comptecorrent, o estalvi a termini fix.

Per a l'administració del carrer deSa Fira, aquesta és la primera vegadaque dóna un premi milionari per Na-dal. En els 52 anys d'existènciad'aquest establiment, només havienrepartit un premi de devers 20 milionsde pessetes, amb venda d'uns dècimscorresponents a un dels sorteigs set-manals de la loteria nacional. Al re-clam del premi assolit, durant els diessegüents foren molts els Ilucmajorersi també veïns de la comarca ques'acostaren a la Impremta Modernaper comprar dècims del següent sor-teig, del "Nin". Si la vareta magicade la deessa Fortuna havia escollitLlucmajor una vegada, es podria re-petir un altre cop perquè ja coneixial'enclau i era qüestió d'estar prepa-rats, o, allà que és el mateix, ser pos-seïdor d'algun dècim. •

va celebrar el sorteig, no va aparèixercap guanyador per la Impremta Mo-derna, al Ilarg del cap de setmana, lesrelacions de pressumptes posseïdorsd'algun dècim del 22.207 es varensucceir de manera gairebé indefinida,sense tenir en compte que en haver-sevenut una sola sèrie, els sortats no-més podien ser un maxim de deu.

La incògnita de conèixer amb cer-tesa el nom d'algun dels afortunats,després de devers quinze dies del sor-

Dos detalls de la inauguració del PAC de S'A renal

LOCALS'A renal

Inaugurat el nou Centre SanitariText ¡fotos: Tomeu Sbert

Dies abans de Nadal es va inaugu-rar el nou PAC (Centre Sanitari) des'Arenal, situat al carrer Terral. Estracta d'un edifici de dues plantes enuns terrenys de 960 metres quadrats,on estava l'antic hotel Maracaná.Aquest centre ve per cobrir una neces-sitat sentida des de fa anys, a causa del'impressionant creixement de la zonaque ens ocupa, en especial els darrerstrenta anys amb l'arribada imparabledel turisme.

Famílies completes, vengudes deIa peninsula i també de pobles de l'in-tenor de l'illa s'han establert a la zonacercant millores de tota classe, per allòque l'esmentat turisme oferia feina enabundància i la possibilitat de guanyardoblers. En conseqüència, el creixe-ment demanà millors serveis i la crea-ció de molts que no existien; und'aquests serveis és ara mateix el PACde què parlam.

La inauguració fou presidida pelpresident del Govern Balear, FrancescAntich juntament amb el batle deLlucmajor, Liuc Tomás, i altres auto-ritats, i molta gent convidada o resi-dents a la zona.

La primera planta de l'edifici con-centra dotze consultes assistencials amés d'altres serveis. Podem dir que estracta d'un Centre de Salut posat enmarxa d'acord amb les exigències mo-denies pel que fa a qüestions tècniquesi mèdiques; donará cobertura a unsdotze mil habitants: S'Arenal (des delTorrent des Jueus), Cala Blava, LesPalmeres, Badia Blava, Badia Gran,Tolleric, son Verí Nou, Maioris i am-pla part de la marina llucmajorera.

El planter de serveis és format persis metges, set infermeres, dos pedia-tres, una comare, quatre auxiliars ad-ministratius, un celador i una auxiliarde clínica.

L'arenaler de Pany

Pep Dols Bibiloni ha estat elegit"Arenaler de l'Any", mitjançant vota-ció popular feta al Ilarg de l'any, en

CENTRE RECONEIXEMENT JZ ,. METGE OCULISTA

MEDIC - PSICOLÒGIC Dra. Núria Busquets

Antoni Isern Oliver (EQUIP CLINICA JUANEDA)

CERTIFICATS MEDICS

OBERT ELS DILLUNS

CITA PREVIA

PER AL PERMÍS DE

de 17'30 a 20 hs. Tel. 66 22 82 - 28 94 58

CONDUIR I D'ARMES

C/ Antoni Garcias 1-ATel. 66 22 82 (Llucmajor)

Perquè pogueu gaudir del

nou cotxe abans del nou segle,

FIAT s'avança als plans

del Govern sobre les ajudes per

canviar el vehicle de benzina

o gasoil amb una ajuda de

40.000 pta. més les 80.000 pta.

del Govern. L'ajuda total sere' de

120.000 pta.

Bon començament de Segle!

T A L L E R S

CAN- ELLAS - ROTGERC/. Hispanitat, 19 - Tel. 66 06 47 (Llucmajor)

dint a s' Arena! o a ses Cadenes. I, sor-presa, a l'hora de redactar aquesta in-formació ja hi ha 160 persones inscri-tes.

- A la Plaça Major arenalera, la nitde Cap d'Any es va celebrar una vet-llada de festa (o més ben dit, matina-da) amb ball, bulla, cant, alegria. En-horabona i que no decaigui.

- Diguem que aquest hivern hi hamenys turistes que en altres tempora-des aquests mateixos mesos.

- Els actes religiosos de Nadal,Cap d'Any i altres dies de festes a lanostra Parròquia han estat molt con-correguts i ben lluïts.

- Es prepara l'arribada i la festadels Reis d'Orient i pel que semblaserà tan bona, o minor, que en anysanteriors. • Junta coordinadora de l'Associació d'Hotelers

uns cupons insertats a la revista local"S'Unió de s'Arenal". La convocatò-ria incloïa els finalistes, que han estataquests: Nofre Llinàs Llodrà, Pep CollCastel!, Miguel Vidal Fullana, JaumeOliver Mora, Guillem Salvà Oliver iCosme Obrador Barceló.

El guanyador rebrà les "eines delstrencadors" i els sis finalistes un di-ploma d'honor, en una vetllada cultu-ral que tendrà lloc a l'antiga capellade s'Arenal.

Associació d'Hotelers

Enguany, el 2001, es compleixen25 anys de la constitució de l'Associa-ció d'Hotelers Platja de Palma (Palmai Llucmajor) i per tal motiu es faranuna sèrie d'actes al llarg de l'any percommemorar aquest esdeveniment(1976-2001), com també la publicaciód'un llibre en el qual s'inclourà lahistória de l'Associació, i el caminarde la zona turística que ens ocupa du-rant els darrers 50 anys, ja que l'em-penta del món turístic començà elsanys cinquanta del segle... passat (araja ho haurem de dir així). Unes nocesde plata hoteleres que seran ben sona-des. L'Associació és presidida actual-ment pel llucmajorer Miguel Vidal Fu-llana.

Noticies breus- Al camp municipal de s'Arenal

es varen celebrar dos partits de futbolentre comunitats autònomes: les selec-cions de Balears (sub 15 i sub 17) con-tra Canàries i contra Galicia, respecti-vament. Triomfaren en els dos partitsels de Balears, 1-0 i 3-1.

- Dia 28 d'aquest mes de gener(diumenge) tendrà Hoc una trobadad'arenalers i cadeners d'or. Això d'orvol dir que duen 50 anys o més resi-

Les concrecions de la cova són d'una gran finor i transparència

EUQO - IDIOMAS

cXéltdmittfle741124ei,teis ¿dines a4114 9444.124 malt

peas a4n4 f e4a4S can4 eApvzip:mcia

iiati€44 Iliceociats

Acadèmia d'IdiomesCarrer Rei Jaume H, 48 • Llucmajor • Tel. 66 11 33

LOCAL

Cova del Pas de VallgorneraRamon TousFoto: Antoni Merino

Llucmajor no esnomés el terme muni-cipal més extens deMallorca, sine, quecongria secretament enel seu subsol la covamés llarga de l'illa. Estracta de la cova delPas de Vallgornera,de 6.435 metres de re-corregut.

Es una cova com-plexa i de passadissosestrets, mala de com-parar amb les covesd'amples galeries i grans sales. Fins itot es difícil de comparar-ne la longi-tud, ja que els metres fan referencia aldesenvolupament, es a dir, al recorre-gut topogràfic, que, en una covad'aquesta tipologia, arriba a essermolt complicat. De tota manera, araper ara, i abans que s'acabi d'explorarla cova de la Gleda de Manacor,aquesta es oficialment la cova mésllarga de Mallorca.

La roca és una calcaranita delTortonia-Messinia (Miocè), anome-nada popularment pedra de Santanyí.Esta situada en una costa molt baixa,cosa que fa que la majoria de sales igaleries estiguin inundades, ja que elterreny esta amarat d'aigua.

No té entrada natural i el desco-briment accidental va resultar pocgloriós. El Marcelino Santuloa localva esser mestre Tomeu Covas, que lava trobar quan cavava un pou negreper a l'hotel Es Pas, el 26 d'abril de1968. El propietari la volia explotarturísticament -com tot a Mallorca- ien va encarregar la topografia a ungrup belga. Només n'exploraren unapart i feren un informe negatiu sobreles possibilitats lucratives.

A partir dels anys noranta co-mença una etapa important per al co-neixement científic de la cavitat. Du-rant els anys 1991 i 1992 se'n fa unanova topografia i el 1994 M.A. Bar-celó i P. Riera forcen un pas estretque semblava que no tirava i desco-breixen una important continuacióque situa la cova en les dimensionsactuals.

Evidentment hi pot haver conti-nuacions, especialment sota l'aigua,pet-6 es difícil que s'arribin a connec-

da fins a epoca moltrecent i encara ambmoltes precaucions idificultats.

Les complicadesestretors i la granquantitat de zonesinundades li donenaquest aspecte de la-berint tan característic.Antoni Merino, undels privilegiats quel'ha trescada i investi-gada, també l'ha sabu-da fotografiar amb en-cert. Seva és la foto-grafia que acompanyaaquest escrit i també la

de la portada que va guanyar el pri-mer premi en el Concurs Internacio-nal de Diapositives HIDDENEARTH de Bristol de l'any 2000.

En aquests moments la cova estaprotegida i tancada, i no s'hi pot ac-cedir. El tancament actual s'efectuaper ordre del Govern, però l'Ajunta-ment de Llucmajor ja l'havia tancadapel seu compte.

Actualment existeix una activitatespeleològica molt important tant aMallorca com a Menorca. La dedica-ció i preparació dels joves espeleò-legs fa que els descobriments se suc-ceeixin amb molta rapidesa. L'espe-leobussegi, a més, ha representat unanotable revolució en aquest camp; uncamp especialment mentoni on desta-ca la feina de Xisco Gracia, professorde Ciències Naturals de l'Institut deLlucmajor. •

tar. De fet, per a nosaltres, les covessón concebudes des del punt de vistahuma, de manera que consideram quela cova segueix si hi podem passar. Atotes les coves hi ha forats, encletxesi petits passadissos que continuen in-definidament. Som nosaltres els queno podem seguir.

Malgrat les notables dimensionsde la cavitat, no presenta grans salesamb espais espectaculars, sinó queesta formada majoritàriament per ga-leries normalment baixes i no gaireamples, tret d'algunes excepcionscom la sala de na Barbara de 23x13m. Tanmateix, la combinació de zo-nes inundades i concrecions -estalag-mites, estalactites, etc.- conformen ra-cons de gran bellesa. Hi abunden lesfistuloses -estalactites fines de gruixade gota d'aigua- de més de dos metresi perfectament conservades, perquè lacova no ha estat descoberta ni visita-

/Quatre motsTomeu Font,

autor del mapa del terme de LlucmajorColoma Julia

Com va sorgir la idea d'elabo-rar un mapa de l'extens terme mu-nicipal de Llucmajor?

Des del 1860 no s'havia elaboratun mapa cadastral de tot el terme deLlucmajor. L'original d'aquest mapaés a la parròquia i hi ha un parell decòpies particulars. Sempre m'haviaagradat mirar la còpia que tenim a canostra i el 1992 quan fèiem el plànolde carrers de tot el terme vàrem veureque ens hauria anat molt bé tenir unmapa actualitzat, per això jo ja emvaig plantejar dur-ho a terme, peròllavors no era possible tècnicament, ienguany, amb els avenços de la in-formàtica, ha estat possible l'elabora-ció d'aquest mapa. L'Ajuntaments'ha fet càrrec de l'edició, dins elmarc del 700 aniversari, i el batleLluc Tomàs hi ha col.laborat amb en-tusiasme.

Per a l'estructuració d'aquestmapa que t'ha resultat més labo-nós l'aspecte toponímic o altres as-pectes com la situació de camins,elements geogràfics, monuments...?

És evident que s'han hagut de re-córrer molts de quilòmetres per veureels camins i consultar quins són mu-nicipals i quins d'establidors. S'hahagut de consultar el pia general i elsmapes existents, però la feina més la-boriosa és la de centenars d'hores al'ordinador, perquè la informació ha-via de sortir d'una manera estructura-

da. S'ha fet molta feina en aquest sen-tit, i la toponímia seleccionada ha es-tat corregida per la Universitat. Aratenim una relació de topònims nor-malitzats i al dia.

A part de la base cartogridicadel mapa topogràfic Balear a qui-nes altres fonts has hagut de recó-rrer?

Al mapa d'en Mascaró Pasarius itotes les publicacions de Llucmajorsobre el terna. Al pregó de les liresde 1972 hi ha un recull toponímic den'Antoni Garcias Vidal (l'amo Anto-ni d'es forn). També he hagut de re-córrer a les fonts orals, a les continues

revisions de mon pare i a consultes apagesos i propietaris que coneixenmolt 136 una zona.

Agraesc la co l.laboració d'unallarga llista de gent i expès al públicaquest mapa perquè totes les mancan-ces que es trobin es puguin corregir aproperes edicions.

Creus que aquest mapa és unaculminació de la tasca de 80 anysdels canadors de Can Font?

El mapa és una feina més. La to-pografia és la nostra feina i aquestmapa és una fita, però crec que sorti-ran altres coses per fer. •

expert ELÈCTRICA

Sens dubte te convencerei

INSTAL-LACIONS - SERVEI TÈCNIC - ELECTRODOMÈSTICSOBJECTES DE REGAL - CLUB DE VIDEO

C/. Sa Fira, 3 - Tel. 66 19 01 (Llucmajor) C/. Nou, 85 - Tel. 65 28 36 (Campos)

A moina, 30 • Tif. 971 16 84 56 Porreres

1 Avirex bee

MANts

Toni Catany, premiat per l'Obra CulturalRamon TousFotos: Llamp

L'edició del 2000 -i ja en van 14-dels Premis 31 de desembre, organit-zats per l'Obra Cultural Balear, va te-nir Hoc dia 15 de desembre en el de-curs d'un sopar-festa en el casinet deCala Vinyes, en el molt pròsper mu-nicipi de Calvià.

I un premiat llucmajorer ja envan cinc- va esser un dels protagonis-tes de la vetlada: Toni Catany, el nos-tre més internacional fotògraf local.

El fet que en aquesta ocasió elpremi es concedís ex-aequo amb elfotògraf menorquí Toni Vidal nominva la categoria del reconeixementsinó que, contràriament, el jurat havolgut destacar les trajectòries impe-cables i, en certa mesura, paral.lelesd'aquests dos artistes illencs.

La gala de lliurament de premis,retransmesa en directe per Televisióde Catalunya, va esser presentada perl'actor pobler Simó Andreu i la can-tant catalana Nina. La llarga i farcide-ta Ilista d'autoritats venia encapçaladapel president d'Aragó, Marcel.lí Igle-sias. Aquesta feliç circumstancia vaesser aprofitada per celebrar una jor-nada d'agermanament amb Aragó,comunitat que acull els territoris mésoccidentals de la llengua catalana, co-neguts amb el nom de la Franja, i quesón, precisament, la terra natal delpresident aragonès.

La llista d'honor continuava ambtota casta de presidents, presidentes,consellers i conselleres. I el món de lacultura, com sempre, estava represen-tat estel.larment: la docència, l'edició,la música, la literatura, les ciències,la investigació...

La Societat d'Història Natural deles Tiles Balears, l'estudiós Felip Ci-rer, el periòdic d'internet Vila Web,l'articulista Josep Melia Ques, el pro-fessor Antoni Ballester i el cantadorBiel Majoral, juntament amb el fotò-graf Ilucmajorer Toni Catany, són elspremiats de l'edició del 2000.

L'ambient festiu va presidir, comes habitual, la Nit de la Cultura i mol-tes i molt celebrades foren les actua-cions musicals i artístiques: Ocults,Biel Majoral, Menaix à qua, BielJordà i Marta Barceló. De tota mane-ra, la darrera gala del mil.lenni pas-sara a la história per la insólita holly-wood-balanguera entonada per la Ni-na com a colofó de la gran festa.

Corn sempre, va esser molta i

molt distingida la representació Iluc-majorera que es desplaça fins al co-negut casinet per correspondre a la ci-ta anual de l'Obra i, a més, en agues-ta ocasió, per donar suport ial reconeixement públic de l'estimatpaisà.

Ja en anteriors ocasions, els juratsdels premis s'havien decantat per jo-ves llucmajorers que havien destacatdes de feia temps en el terreny de lacultura. Com recordareu, Miguel Car-dell, Miguel Bezares, Gabriel Thomasi Sebastià Alzamora comptaven jaamb el preuat guardó de formes i sig-nificacions indescriptibles, que els

acredita com a guanyadors del premiBartomeu Rosselló-Nrcel, destinat areconèixer una persona menor detrenta-un anys que hagi exccl.hit en elcamp de l'animació cultural, de la in-vestigació artística, humanística ocientífica, o de la creació.

En aquesta ocasió, pea), no estractava de distingir una jove prome-sa, sinó un valor plenament consoli-dat i reconegut, que ha merescut elpremi Miguel dels Sants Oliver, des-tinat a guardonar tin treball escrit oaudiovisual editat durant l'any de laconvocatória.

Es per això que el jurat acorda perunanimitat atorgar l'esmentat premi al'exposició i !fibre L'artista en el seuparadís de Toni Catany que hapermès gaudir en el Museu Nacionald'Art de Catalunya d'una mostra re-trospectiva d'aquest fotògraf Ilucma-jorer.

Aquesta exposició ha recordat unatrajectória artística impecable quecapta amb el mateix encert la naturamorta, el paisatge, el nu i el retrat. Amés, el jurat ha volgut reconèixeramb aquest premi els 30 anys de vidacreativa d'aquest fotògraf-autor, que,gracies a la sensibilitat, la dedicació il'experimentació, ha arribat a assolirles més altes fites de la fotografia cre-ativa amb la seva mirada pictórica,clàssica, romàntica i viatgera.

Tal com ens recorden especialis-tes de tot el món, el paradfs personalde Toni Catany, fet a partir de la do-cumentació i la idealització de la rea-litat, és present a prestigioses col.lec-cions i publicacions mundials, i formapart, a més, de la retina col.lectiva. •

Necessitam un local per passar l'estonaContinuant amb la tasca que en-

cetàrem al passat número d'aquestarevista, sota el títol "Què passa ambels joves?" i que continuàrem ambl'altre titulat "Algaida: un exemple aseguir" ara hem entrevistat un altregrup de joves per tal que ens expli-quin com ho fan per poder reunir-seamb els seus amics sense haverd'anar a un bar, cosa que, d'altra ban-da, els està prohibit.

Durant la xerrada que mantingué-rem ens assebentiffem que l'edat enque els joves comencen a sortir és en-tre 12 i 14 anys. Els dies feiners, acausa dels estudis, surt menys, nomésunes hores i segons quins dies no sur-ten; l'hora que solen agafar més tardés devers les nou del vespre, hora desopar.

Com us ho muntau els caps desetmana?

En un principi ens vèiem pel ca-rrer o al là on podíem, a casa de qual-que amic o amiga i al vespre desprésde sopar solíem anar al cinema.

Més tard ens reunírem a la portas-sa de ca un amic, son pare ens la dei-xava pea) a causa de distintes cir-cumstàncies la deixàrem i en 110,0-rem una. Pagàvem 500 pessetesmensuals cada un i amb doblerspagàvem la renda i els que ens so-braven els empràvem per adequarel Hoc a les nostres necesitats. Devegades podíem pagar dos mesosper avançat.

Hi havia una dona que esqueixava si li deixàvem la motodavant ca seva. També ens tira-ven pedres damunt la teulada i no-saltres havíem de pujar a arreglarles teules que ens havien espen-yat. A finals d'estiu, al mes de se-tembre, quan tornava a venir el

amic on hi ha un futbolí però com queno hi ha Ilum només hi podem jugaramb les portes ben obertes, fins de-vers les cinc i mitja perquè després jano hi veuen.

De vegades quan fa fosca anam auna casa de jocs recreatius que hi hadevora el camp de futbol per() no te-nim gaires doblers per gastar. Tambéanam al camp de futbol a veure jugaro entrenar.

Què creis que fa falta alsjoves de la vostra edat? Com espodria resoldre aquest proble-ma?

Creim que necessitam unlloc (Casal de joves) on pogués-sim estar, on hi hagués jocs comés ara un futbolí, un ping-pong,jocs de taula (escacs, parxís...) Ongratuïtament o amb una petitaquota mensual poguéssim anar ion també poguéssim escoltar mú-sica. Un Hoc on poder anar els jo-ves, com hi ha a molts altres po-bles, vaja... •

fred, ja no ens volgueren continuarllogant la portassa. Ens digueren queels veïnats s'havien queixat que mo-lestàvem. Ens solíem reunir a "ses bo-tes" (nom que donam a l'esplanadaelevada de l'aljub que hi ha al carrerPare Ripoll, devora el Convent, i alcostat de l'antiga fàbrica de sucs deca'n Ripoll). Ara hi fa molt de fred ija no hi anam. Qualque horabaixa ensreunim a la portassa del pare d'un

Avda. Caries V, s/n Tel. 66 23 11 (Llucmajor)

.fitSEItAltIndustries Semar, s.a

C/. Tomas Mosermt, 6 - 8Tel. 66 01 57- Fax: 66 29 01 (LLUCMAJCP)

¿Quaderns deFury' Major

700 anys i un dia

OPINIÓ

Miguel Cardell

Només érem una cinquantena jus-ta de persones que ens aplegarem al'església de Sant Bonaventura, alconcert de música medieval i del re-naixement que va oferir-hi l'Ensem-ble Llull el passat dia vint-i-nou dedesembre. I aquesta xifra, de magrorinnegable, ja ens parla prou i trista-ment del desinterès per la cultura, deIa radical manca de curiositat, quedeu ser un dels trets que ens definei-xen com a poble. Tot i que, recordantels espectacles de renou, xerrame-ques, corregudes, fotos a rompre, por-tades i al.lots a lloure que han estattant el concert de Nadal de l'Escolade Música com les Matines de l'es-glésia, pot ser val més així.

L'Ensemble Llull es una forma-ció que encapçala Maria Laffitte, qui,llavors com a Maria Dolors Laffitte,va ser una de les cantants que varenprendre part als inicis de la Cançó,que llavors es deia Nova Cançó. Entreels seus components m'és conegut=be Lautaro Rosas, que va ser unbon grapat d'anys guitarrista i mà dre-ta de Maria del Mar Bonet. Compta-ren, al concert com al disc que aquestva seguir, amb la col.laboració de doscomponents de Música Nostra, PepToni Rubio i Miquela Lladó. Precisa-ment Na Miquela va posar la veu a lapeça que, des del punt de vista estric-tament Ilucmajorer, tenia més interès:Plorareu Mare de Déu, un cant de Set-mana Santa anònim de Llucmajor,que , segons els credits del CD del'Ensemble Hull que va editar l'insti-tut d'Estudis Baleàrics els darrers me-sos de la passada administració, esconserva en arranjament de FrancescClar Montserrat (a) Seu ( 31- 1 -1910), recollit per Massot al seuCançoner Musical de Mallorca. Noem demaneu que vol dir la data entreparèntesi. En tot cas, es un cant ple demalenconia, que pot ser fariem be re-plantejar-nos de recobrar, incorpo-rant-to d'una o altra manera als nos-tres rituals de la setmana de passió.

Poder escoltar, sense amplifica-

ció, unes melodies i uns instrumentsgens habituals, que ens parlen i can-ten d'un passat que es el nostre, era, apriori, l'alicient major d'un concertque va resultar en línies generals co-rrecte i va tenir els seus momentsd'innegable eficàcia escènica.Certament, la via del conjunt peracostar-se a aquelles músiques de faset segles no es la que podríem ano-menar ortodòxia musicológica; ésmés una via descendent de les mane-res folk ( així s'explicaria l'ús per partde la cantant d'una peculiar tècnicade cant de gargamella, que he sentitusar amb finalitats rituals als poblenómades del centre d' Asia , i que per-met emetre dos sons a la vegada), viafolk, però empeltada amb una dosiimportant de misticisme hippie resi-dual i alguna teoria psicológica com amínim estrambótica.

Un dels resultats d'això es la in-corporació a l'espectacle de la dansa,personi ficada en una ballarina que emva proporcionar, sense saber-ho und'aquests moments novel.lescs de su-blim ironia. En qualsevol altre esce-nari, segurament m'hauria limitat aconstatar que, amb independencia deIa qualitat dels seus balls, la sevapresència resultava sobrera, inne-cessària, i, al meu entendre, inevita-blement cutre. I no ho dic perquè re-sulti estrany això de ballar dins les es-glésies: ja hi veim ballar l'oferta, iacaba molt sovint en espectacle proumés grotesc, i al mateix programa hifigurava una peça del Llibre Vermellde Montserrat, que recull composi-cions de tema devot que, cap al segle15, feien interpretar els monjos dinsel temple, per substituir les músiquesseculars i obscenes que els peregrinsja hi ballaven.

Pere, imaginau-vos l'escena: unaballarina, que des de la fila deu feiabon veure, ballant descalça sobrel'enrajolat en un dia gelid, habilladaamb un vestit de teixit Ileugeríssim,quasi transparent, que no feia mésque destacar els seus mugrons mésque erectes... i que, en el seu atrezzo,lleuger, una mica hippiós, suposada-

ment medievalitzant, i en les sevesremenades i evolucions, no em dei-xava de recordar una figurant d'unapellícula bíblica a l'escena de Sodo-ma i Gomorra.. ..i amb el veteraníssimPare Rosselló que s'ho mirava totamb la boina clavada fins a les orellesi uns ulls com plats. Si l'hi haguessindit, en els seus anys joves, si ens hohaguessin dit a nosaltres quan assistí-em des d'aquells bancs a les obligatò-ries misses col.legials...

La qüestió es que enlloc del luxósprogramet de trià no s'informava queallò era un espectacle basat en la fi-gura de Llull, i que els textos ques'intercalaven entre les cançons érenfragments del seu Llibre d'Amic eAmat, amb la qual cosa, el respecta-ble es va perdre tota una part de laproposta. Més la que ens vàrem per-dre quan passaven per devora el con-vent les habituals motos terroristes, jaque ningú no s'havia aturat a pensarque, quan es fan concerts d'aquest es-til, sol ser ja una precaució normalaturar mentre duren el trànsit per da-vant el Hoc on es fa; pea) com que se-gurament ningú ciels reponsablesd'organitzar-lo no hi ha anat mai...

* * *

Canviem ara d'escenari, trastladem-nos a Ciutat, a Ca la Gran Cristiana,on es troba el Museu de Mallorca, queacaba d'inaugurar, després de deca-des d'espera, les seves sales dedica-des a la prehistòria de l'illa.

Si les visitau, fareu be, hi podreuveure, entre el milenar de peces queaquestes noves sales permeten expo-sar, unes ceràmiques gens habitualsprocedents de Llucamet i un il.lustre"Ilucmajorer" de fa dos mil cinc-centsanys: el trobareu a la sala que tancaaquest nou espai del museu, la desti-nada a mostrar catorze estuetes debronze. La sala, supès que per motiusde conservació, resta submergida enuna penombra eclesial, litúrgica, quedeixa veure, conservat entre l'obranova, un fragment de paret de pedresclue podria ser part dels fonaments deIa ciutat isRunica.

...11) L. ji) - D

A finals del passat mes de novembre anàrem a Turquia. Vàremvisitar Istambul, Ankara i Capaficia.A partir d'aquest mes de gener tenim múltiples sortides a la neu.

SORTIDES [SPECIALS:19 d'abril: Salamanca - Galicia27 d'abril: Lourdes, Vall d'Aran - Andorra6 de maig: Praga, Budapest

C/. Mallorca, 2 - Fax: 971 44 50 35Tel.: 971 44 50 42 - 971 44 50 43 (S'Arenal)

Seguint un traçat amb un punt delaberíntic, anam descobrint aquestespeces singulars, realçades amb unmatís de misten per una il.luminaciózenital, que cau com una pluja gro-guenca, com pols de pAllida claror deciri, damunt aquelles figures, cadauna a la seva vitrina com dins un mo-dern relicari, resaltat-ne els relleus iles ombres.

La major part d'aquestes estatue-tes representen guerrers, o divinitatsbèl.liques, no està molt clar si púni-ques o etrusques, cosa que els confe-reix un misted afegit; el director delMuseu, Guillem Rosselló Bordoy, fauns anys pregoner de Fires, m'expli-cava les dificultats per definir-ne unorigen precis, especulant amb la pos-sibilitat que les haguessin duit, com apart de la paga o del botí, foners mer-cenaris.Una d'aquestes estatuetes, de no gai-re més de vint-i-cinc centimetres, lavaren treure llaurant l'any 54 a SesTalaietes de son Taixaquet ( i despréshe sabut que la seva arribada al Mu-seu, amb bregues d'herències permig, té també el seu matís rocambo-lesc i mallorquiníssim).

Aquell homenet o deuet, el bragdret alçat sostenint una llança ja desa-pareguda, nu, el cap guarnit amb uncasc fantasiós, com de guerrer deTroia, les fesomies definides ambprecisió artesana, em mira sense mi-rar-me des de la distància quasi im-pensable de vint-i-quatre segles. Pamenvant pam enrera, va poder ser con-temporani de la Grècia de SÓcrates iPlató, de Sófocles , Esquil i Euripi-des, de Fídias i Péficles...Sabem ben poca cosa d'ell, algunesdels col.lectius que el varen tenir, quisap si venerar, a Mallorca - per exem-ple que cuinaven caragols, coses així,allò que ens diuen quatre fragmentsdispersos per cròniques i relats, el quellegim a les restes que en trobam... nosabem ni sabrem mai res de res del'individu concret que el va tenir enles mans, que va travessar la mar ambell dins el bolic...I això em deixa unacoïssor de vertigen, una palpitaciód'insignificança a l'estelmac, el recordd'un vers d'aquell premi Nobel rus iexilat, Joseph Brodski: No arribarael diluvi, darrera nosaltres...

* * *

El Guerrer, o si ho preferiu el Mart,de Son Taixaquet mirat des de la pro-sa de l'avui, pot ser un símbol perfec-te del menyspreu i la indiferència pelnostre patrimoni que encara es carac-teritzen , d'un nivell d'ignorància

alarmant, que no crec que ens podempermetre. I del gavadal de tresors ques'han perdut per sempre o que restenamagats baix de les pedres dels cia-pers, o davall un parell de pams deterra, arreu del municipi.

Una ignorància que no ens podempermetre des del simple punt de vistadel nostre ser de poble. Ni des de laperspectiva més Ma de vendre de lesseves considerables possibilitats depromoció turística.

* * *

Una notícia d'aquesta darrera mesa-da em demostra que aquesta idea noés avui per avui tan extravagant niminoritària, que importants sectors deIa nostra societat, i de la classe políti-

ca, la veuen viable, positiva: el nostreajuntament i el govern de les Hies hanfirmat un conveni que destina unaconsiderable partida pressupostària aadaptar un grapat de quilòmetres delsnostres camins rurals com a rutes ci-cloturístiques, basant-se precisamenten l'atractiu dels nostres paisatges fo-ravileres i la seva riquesa arqueológi-ca i patrimonial.

Si feim abstracció del perill queaixò signifinui un nou grau d'impor-tació de selvatgina urbanícola i male-ducada, em fa l'efecte que la nova ésesperançadora. Pel que significa deconcret; però també per les seves im-plicacios lògiques. O és exagerat su-posar que després d'això han de venirpasses i mesures per protegir aquests

OPINIÓpaisatges de la golfització i la xaletit-zació? per defensar barraques, casesde posessió, parets de pedra eixuta,obres d'enginyeria popular com la si-quieta que duia aigua de Randa...? Iper començar a pensar en preparar iimpulsar mesures que vagin més enliàde la catalogació i la protecció teòricadel nostre tresor arqueològic, que co-mencin a plantejar-se la seva excava-ció, que és una passa imprescindibleper conèixer la nostra història, persortir a camí a l'home de Son Taixa-quet, o de Capocorb, o de....; peròtambé és el camí inevitable si volemtreure profit del seu potencial atractiuturístic.

* * *

Esperances que la mateixa realitatmunicipal sembla encabotar-se a es-bandir: a la vila hem viscut un bongrapat de mesos com enlluernats perl'escenografia del set-cents aniversa-ri; aquesta traca de panxades electo-ralistes, actes més o menys discuti-bles programats sense cap sentit de larelació entre ells, sense altre objectiuque fer coses per fer-les, per fer-ne, isense cap interès que de tot plegatse'n pogués desprendre una millorcomprensió de la nostra realitat pre-sent i passada, una mica de projectede futur.

Mentre, als mateixos carrers deLlucmajor, una ombra ben sòlida pin-tava amenaçadores perspectives delfutur immediat: les d'un creixementurbà de mena suburbial, massificado-ra i caòtica d'allò més preocupant;com si no haguéssim après res des'Arenal o de Son Gotleu. Perquè ésal pitjor urbanisme dels pitjors subur-bis de la balearització que ens remetaquest nou creixement. Feis una voltaper la vila i ho veureu: D'una banda,la majoria d'aquestes noves finquesde pisos són una nova manifestaciód'aquesta horrorosa arquitectura sen-se atributs que tant de mal ha fet al'illa, i tanta pela deu haver ingressatals comptes de constructors sense ma-nies, d'especuladors i còmplices detota mena. De l'altra, manifesten unaconcepció de l'urbanisme, de orga-nització del teixit del poble que ensmena directament a la incomoditat, elmancament i la catàstrofe: finquesenormes a carrers estrets, que no es-tan preparats per acollir-les, amb elseu moviment de persones i vehicles,amb voravies mínimes, que no han depermetre el pas de dues persones con-

versant, d'un cotxet de nin, una cadi-ra de rodes o una persona amb crosses- i això si llavors no els empelten benemig un fanal, que ja en saben bé, elsde la majoria que ens governa. Guai-tau davant l'Institut, o a la rotonda delcamí del cementeni i sabreu que vulldir.

Per no parlar de la malaltissa i de-latora incongruència de parlar de lapromoció turística del patrimoni i per-metre aquests atemptats contra la co-herència urbana, contra la línia del celde la vila, quan no contra elementspatrimonials concrets com ara els mo-lins: alguns recordareu les envestidesde Rabasco contra un regidor de signecontrari quan a un molí propietat d'unparent seu s'hi varen fer unes inter-vencions provisionals, fa molt elimi-nades, i les campanyes molineres decertes comparses del PP local; béanau-lo a veure ara a aquell molí, en-clotat entre legalíssimes finques depisos, a veure quin efecte fa.

Afegiu a tot això la manca de pre-visió d'espais verds, i, en resum, lamanca de visió del conjunt de la vila,en els seus sentits tant estètics compràctics que sumen un factor essen-cial a la qualitat del nostre viure diari.Perquè una cosa és que les cir-cumstàncies facin precisa o aconse-llable la construcció de pisos, i unaaltra ben distinta la manera com aim')es deixa fer. OH! i és que el Pla Ge-neral ho diu així, diran. Llavors hau-rem de recordar qui l'ha aprovat, des-prés d'encarregar-lo a una empresa deMadrid que demostrà no tenir ni ideade les nostres realitats urbanes, lesnostres maneres de viure, les nostresnecessitats.Em fa l'efecte que, si no hi posam re-mei, l'any dels set-cents, serà recordata la llarga com el d'una nova i ferestapassa envant en la songotleuització dela vila. Amb el permís, i la complici-tat directa dels de sempre.

Això per no parlar d'un virusmenys agressiu pert) igualment hor-tera que sembla encomanar-se al'estètica urbana lucmajorera, eld'aquests portals com de xalet adosato casa de cites, que s'endinsen un pa-rell de pams cap a dins la casa i lla-vors hi enfloquen una porta amb meso menys pretensions emmarcada perun pinte de vidriera amb enreixats ar-tístics. Com a mínim esper que ser-veixin perquè els trescadors nocturnsde la ruta del bacallà Ilucmajorera pu-gui aturar-s'hi a pixar a plaer.

* * *

El cant dolgut que ens evoca la Set-mana Santa Ilucmajorera de fa centanys, el guerrer de bronze mil.lenari,les músiques del temps de la fundacióde la vila, la ballarina estupenda i ine-vitablement eròtica remenant-se alspeus de l'altar major del convent da-vant els ulls astorats d'un fare veil - iels divertits d'un ex-alumne irreve-rent- , l'urbanisme que sembla anun-ciar futurs gens engrescadors, malsd'habitar, confereixen fragments d'ungran fris, capes d'un jaciment d'histò-ria i històries que ens fan sentir, qua-si palpar, el vertígen del temps quepassa com el riu d'Herklit, sense atu-rar-se, sense donar segones oportuni-tats... construint-nos i esborrant-nos ala vegada, i donant-nos la nostra úni-ca opció d'afegir la nostra aposta a laseva ruleta misteriosa. Ara, que lescampanades i el cava del cap d'anyens enfronten a la idea del canvi desegle, de mil.leni, totes aquestes con-vencions que semblen fer el tempspalpable, més pròxim a la dimensió,ja que no al control, dels humans.

Unes campanades que, enguany,a Plaça haun't donat un rellotge amb lamateixa cara, però amb unes màqui-nes noves, segons em conten...men-tre jo em deman que s'haurà fet deles velles, si tenien o no cap valorhistòric, si no tornam a fer retòrica detalaiots mentre tudam sense sensibili-tat el petit patrimoni

* * *

Ençatant un mil.lenni que començasota el signe - i la superstició publi-citària- de les xarxes informMiquesla vila s'hi incorpora aplegant agues-tes tecnologies tan 2001 - i la sevaodissea cinematogràfica- amb la veusàvia, ancestral i projectada cap al fu-tur de la poesia, que és sempre espe-rança, profecia del present, cant dememòria del demà. L'amic poeta Mi-guel Bezares posa en marxa, i en xar-xa, ara mateix una revista de poesia ainternet, un nou Baleigs que podeutrobar a Mallorcaweb.net/edatavi-ques.

És una manera de començarbon gust a la pell de la sensibilitat,aquest any , que ens desig que sia mi-llor i menys malalt de retòriques bui-des i estufades que el que tancam,l'any dels set-cents, ara, que ja fa set-cents anys i un dia. •

Ho diuel diari

Un bisbe de novel.laMaties Garcias

Una estada nadalenca en terres balcàniques (Macedò-nia, Kosovo, Bulgaria) m'ha impedit de seguir fil per ran-da l'actualitat periodística de l'illa. No sé si m'he perdutgaire cosa, però sospit que no. En tot cas, no puc fer la crò-nica habitual de temes locals passats pel diari, i això empermet recuperar un text que vaig llegir ja fa una partidad'anys i que encara no m'havia llegut ressenyar, a pesar delseu interès pel sobtat protagonisme Ilucmajorer que hi vaigdescobrir.

Es tracta d'un article que l'escriptor Vidal Vidal (Ar-beca 1958) va publicar al diari Segre de Lleida el 25 de fe-brer de 1992. Si hi vaig tenir accés va ser perquè, mogutper la maxima de Joan Fuster que proclama "Puix que estàen català, vejam què diu" (transformació irònica d'una mésantiga formulació dels classics renaixentistes que, referint-se a una qualsevol pagina nostrada, proclamaven "Puixque està en cataia, Déu li don la glòria"), em vaig fer ambel llibre que recull proses periodístiques de Vidal amb el tí-tol, un pèl enigmatic, d'Els imprecisos límits de l'anima(Pages editors, 1995).

El cas es que a l'article "El nom de la Montse" Vidalens fa cinc cèntims d'alguns "esdeveniments misteriosos"que ha descobert "escodrinyant veils patracols" del segleXVI i que tenen en comú el bisbat de Lleida i la basílica deMontserrat. Segons Vidal, "de 1578 a 1591, en només 13anys, se succeeixen un total de 5 titulars de la diòcesi Ilei-datana (...) Alguns d'aquells bisbes no van durar una mig-diada i tots ells van morir sobtadament, per causes desco-negudes".

Arribats a aquest punt, l'hipotètic lector es pot pregun-tar per què treim a collació aquestes històries ponentines ialdanes en una secció que pren la realitat local i el presentcom a base de la seva existencia. Ic16 vet aquí, en prosa dellleidatà, la gran connexió d'aquelles velles històries dels lí-mits occidentals de la catalanitat amb la nostra realitat Hue-majorera: "El primer (es refereix a la llista de bisbes

morts), el mallorquí Miguel Tomas, Taixaquet, va finartranscorreguts només 45 dies de la seva presa de possessió,a desgrat que els documents coetanis s'hi referien com unhome bo, sa y gros".

I així successivament, Vidal va completant la llista deprelats desapareguts ("con harta prisa y no sin sospecha",segons un document referit a un cas concret) i sense deixarde sospitar que "les bregues entre bisbes i clergat per la sa-tisfacció d'un subsidi" fossin la causa de la mortaldat epis-copal. Sigui com sigui, l'autor conclou amb un suggeri-ment incitant: "Fins aquí els fets, tal vegada un conjunt desimples coincidències. En tot cas, una idea per a una no-vel.la històrica d'intriga monàstica, en la línia d' "El nomde la rosa".

No em consta que fins ara ningú haja recollit la invita-ció de Vidal Vidal. Si a Llucmajor hem fet fill il.lustre elbisbe Taixaquet i li hem dedicat el carrer principal de laciutat, ¿potser algun dels escriptors I lucmajorers s'animaràa fer-ne la novel.la? Segur que n'hi ha amb capacitat i ta-lent per fer-ho bé. •

Respostes al qüestionari 91.- c: Aia Seu

2.- b: Els promesos, de Manzoni3.- a: Un balneari

4.- c: Gracia5.- a: Plaça d'Espanya, 12

ASSEGUtAgència Llucmajor

Ramon Nicolau S.L.

(Peugeot)

ANCES

oZURICH

C/. Marina, 104 • Tel.: 97 66 05 21 (Llucmajor)

REPARACIONES EN GENERAL DE AUTOMÓVILES, MOTOCULTORESMOTOSIERRAS, MOTOBOMBAS, CORTACESPED, ETC.

TALLER AUTORIZADOPEDRO NOGUERA

ENSE1■1- AT

Calle Ripoll, 30 - Tel. y Fax: 971 66 22 13 - 07620 Llucmajor (Mallorca)

SOCIETAT

CartesSra. Directora, agrairia de tot cor la publicació del es-

crit que vos he fet arribar. Moltes gracies.

Tomeu, la nostra amistatserà per sempre

Són tantes les coses que m'agradaria dir, que gairebéno sé per on començar. El passat dia 26 de novembre, des-prés d'una festa universitaria, tornant a casa, el meu milloramic i jo yam tenir un accident, la sort va ésser ben dife-rent per a nosaltres dos, jo vaig sortir amb fendes i quatrecops, el meu amic...

Vull donar les gracies als amics, familiars i conegutsque m'han ajudat a enfrontar-me a aquest fet, a tots ellsmoltes gracies, la vostra ajuda in' ha estat molt bona.

Però a qui vull donar les gracies d'una manera molt es-pecial, és a la família d'en Tomeu, que tot i haver perdutun nét, un fill, un germa, i un amic, encara han tingut for-ces per ajudar-me i donar-me suport en aquests momentstan difícils, per a tothom, moltes gracies, sou les millorspersones que hi pot haver, sense la vostra ajuda no hauriasortit del "clot" en què estava ficat, encara que vos doni lesgracies, sé que vos mereixeu encara més, per a qualsevolcosa que em necessiteu sempre podreu comptar amb mi.

En Tomeu i jo érem molt més que dos bons amics, ellera el meu company en tot moment, era el meu confident,el que més em va ajudar quan necessitava ajuda, amb quimés reia i amb qui més rapid em passava el temps, teníemtantes coses en comú que no podria dir-les totes, des de lesmateixes afeccions, a una mútua fascinació un per l'altreque no es pot expressar amb paraules.

Tu eres qui em donava força quan la meva no em bas-tava, qui em feia riure en els moments trists, tu eres a quino l'importava deixar-ho tot quan et necessitava, eres unapart meva, i és que tu i jo ho varem compartir tot.

La pèrdua d'en Tomeu m'ha suposat perdre moltes co-ses que eren el pilar principal de la meva felicitat, la gentem diu que he de seguir caminant cap endavant, peròaquest caminar més llarg o més curt sempre sera coix, i ésque en Tomeu, a mi igual que tota la gent que va tenir la

gran sort de conèixer-lo, ens fara molta falta d'ara enda-vant.

Ell era molt amic dels seus mules no sabia dir que no iquan es tractava d'ajudar ho donava tot, es feia estimarmolt.

Alla on vulguis que siguis Tomeu has de saber quesempre et tindrem pressent dins la memòria i que seguirasviu dintre de nosaltres, i com ens yam prometre tu i jodies abans de la tragédia, la nostra amistat sera per sem-pre.

I a tots vull dir que alerta a la carretera, intentem totsevitar accidents, nosaltres sempre varem tenir molt de res-pecte i prudència a la carretera, però aquell dia ens "va to-car", i jo vaig arribar 10 dies després i el meu amic no vaarribar. •

Nicolau Febrer Roig

Er ink oviik r‘••• #•■

L•LINJ I Kt Uri IL;

EXPOLENT CI. GRUP ESCOLAR, 68LLUCMAJOR

TEL.: 971 12 10 81

C/. Sant Cristòfol, 30Tel. 44 13 74

S'ARE NAL,íitiota4 ai Ptufvl

JAll

AEROBIC

STEPS

AEROBIC INFANTIL

GIMNASTICA ARTÍSTICA

.(Z41A,

MAS MOPE

TAEK WON-DO

HAPKIDO

MANTENIMENT

SAUNA

SOLARIUM

MASSATCES

AJAR

titHARIA.

C/. Major, 79ecut Tel. 971 66 09 45(Llucmajor)

Li oferim elnou servei debuffets a domicili(freds i calents)

700 M2 D AMPLES I COMFORTABLES

TAL.LACIONS AL SEU SERVE!

Una il.lusió perduda

Quan un ho pensa i ho torna a pensar és molt mal de fetveure la realitat però sempre té sortides. Nosaltres dos jahem donat moltes voltes i per això crec que hem optat perdir-ho a cor obert i per ventura n'hi haura que es sentiranamb suport i d'altres simplement compartiran amb nosal-tres aquesta passa tan mala de donar.

Les fulles cauen dels arbres, això és una cosa normal.Una roda es desinfla i la tornam a inflar, altre cosa ben nor-mal. Però el que no ho és tant és la mort, la fi d'un jove, eldestí d'un cos ple de vida i manco de manera tan ràpidacom la teva.

Tomeu, és trist assumir-ho, però ho hem de fer. Quèmés podien esperar de tu ton pare i ta mare? Estudiaves,feies feina a la fabrica amb el teu germa, jugaves a tennis,et diverties... amb una paraula eres un jove sa, carinyós,alegre i malgrat et fessin el feix damunt la rialla sempre erapresent.

Jo, la veritat, és que et veia poques vegades, però així itot, ja em basta per saber com eres, per tenir-te emmarcatdins el meu record com una persona a la qual jo estimavade debò, eres el meu cunyat (o més ben dit seràs el meucunyat, ja que la mort no fa que et borni de la meva vida.Tu hi seràs, vendràs a les nostres noces, seras l'oncle delsnostres fills, i així successivament fins que, un dia o l'altre,ens juntem tots plegats en el cel).

L'altre dia li comentava al teu germa Pep, que la il.lu-sió de la meva vida era casar-me i veure't arribar a casa

meva, tot elegant, amb els cabells llargs (que tant t'agra-daven) i entregar-me el ram. Una altra ii.iusió era fer-te pa-drí jove d'un dels nostres fills. Tot això m'omplia de goig.Corn pots veure, dues il.lusions tirades pel terra que mai espodran complir. Però no ens hem de tirar avail, hem de se-guir endavant. Jo sé cert que és possible ja que hi ha moltsamics que ens fan costat.

Tu, Tomeu, en tens molts d'amies, i molt bons! Peròsaps i sabem ben cert que n'has deixat un que era el teu mi-llor. A ell, en Colau, ii farem costat així com tu li faries.Una de les coses que valor moltíssim de la teva família, icrec que tu també, és l'actitud per la qual han optat. Tantjo, com el teu germa, corn la teva família com qualsevolpersona que avui dia condueix hi esta exposada, així quecadascú ha de pensar un poc, aquí no hi ha culpables.

Jo crec que aquí queda ben clara la iI.lusïó meva i delteu germa Pep. Es a dir, volem dcinar a conéixer que unafamília, una parella, i un gran amic han quedat sumits a unrecord que mai oblidaran. Tu eres únic, tu eres fill, germa,futur cunyat i amie dels teus amics, així que mai et deixa-rem. Endavant! Sempre et recordarem.

I al mateix temps volem donar les gracies a totes aque-Iles persones que ens han fet costar en aquests momentstan difi'cils. Gracies de deba. •

Pep Cortès i Maria Adrover

SOCIETAT

Progressam, però l'importantés mantenir-se

Si per les festes de Santa Càndida vàrem posar de ma-nifest el nostre descontent amb l'ajuntament de Llucmajor,per un distanciament del camí de la nostra cultura, ara po-dríem puntuar a l'ajuntament amb un ciàssic P.A. (pro-gressa adequadament), progressam, però no és arribar eldifícil, sinó mantenir-se.

Un dels darrers actes de les fires de Llucmajor va ésserel Llucmarock, que dóna suport als grups de música locals,suport que s'ha accentuat amb l'edició d'un disc compac-te Llucmarock 99 on tots els grups que formaren part delLlucmarock 99 han pogut gravar un tema. Cada any sónmés els grups que participen en aquesta concentració degrups locals, amb el propòsit d'anar cap endavant en els di-fícils començaments dels grups de música.

Aquest any hi va haver com a grup convidat AntòniaFont que va omplir de goig al públic assistent, aquest tipusde concert és el que hi hauria d'haver per les festes deLlucmajor, grups de rock per ais joves, que cantin en lanostra Ilengua, aquests tipus d'actes aporten oxigen a lanostra cultura.

Aquí on l'Ajuntament ha demostrat prendre un camímolt encertat ha estat amb la celebració dels 25 anys del'I.E.S. Llucmajor, on es va organitzar un concert, (per fien la nostra llengua) on va tocar Lax'n Busto.

Lax'n Busto va substituir a Ja t'ho diré que per uns im-pediments no van poder assistir, però aim') no va ésser capproblema, el públic com nosaltres no reivindica un grup enconcret, el que es reivindica són grups que cantin en lanostra Ilengua, tant se val si som rossos o morens si totssom germans.

Aquella imatge d'un grup de rock cantant en la nostraI lengua i un públic que també cantava les cançons, era unamica desconeguda a Llucmajor. El grup va saber divertir ifer-se a un públic eufòric, i content que tingués lloc aquellconcert a Llucmajor, poble on aquest tipus de concerts nohi han tengut gaire cabuda en els actes culturais.

L'Ajuntament s'hauria de posar ferm en aquestes cosesi ara que ho hem encertat i hem avançat hem d'intentar noretrocedir, i és que l'ajuntament d'un poble com a tal, s'hade preocupar i fer les coses per al màxim benefici del po-ble que representa, i els concerts, com a actes culturalsque són, han d'estar dintre del nostre camp cultural.

Si nosaltres no ens preocupen pel que és nostre, qui hofarà? Ara amb tots els atacs que sofreix la nostra cultura, ésimportant unir-se i defensar el que és nostre.

El nostre desig és que en arribar d'altres actes, com elsconcerts de les pròximes pen) llunyanes festes de SantaCàndida 2001, els grups cantin en la nostra ilengua.

Ara que anam ben encaminats, no hem d'abandonar elcamí, quan hi ha una taca negra a la paret no és amb una odues capes de pintura blanca que es tapa totalment la taca,per això falten més capes de pintura, més concerts, més ac-tes que estiguin dintre del nostre camp cultural.

De moment a l'ajuntament li podem posar un P.A. per?)un pic o dos de fer bé les coses no basta per aprovar, s'hade fer més feina. •

Un lincmajorer

Resposta al senyorGaspar Oliver

Espantats per la carta publicada a aquesta revista elmes passat, ens decidim a mostrar la nostra postura pel quefa als temes que hi tractau, la qual cosa creim que com-parteix més gent, encara que us cregueu representant de totel poble.

No mescleu ous amb caragols, el pacte de progrés delGovern de les flies Balears no és comparable amb l'ofertaque us fa UM per a governarei poble. En aquest pacte, s'hiajunta gent de diverses ideologies que s'han assegut a lamateixa taula per fer un projecte comú, dificultat que elvostre partit ha experimentat poques vegades; no pot ha-ver-hi gaire problemes amb els vostres companys de go-vern actuals.

Us plantejam que goseu assabentar-vos de l'opinió detot el poble pel que fa al vostre pacte amb ASI. Potsermolta de gent sí que sent aquest sentiment de vergonya delque parlau i pensa que el senyor Rabasco no reflecteix perres la realitat del nostre poble, i que sí que vol que el 2003es pupi estudiar en la nostra ilengua, ja ens aniria bé atots! Es que, potser, aquest anunci no va dirigit a nosaltres,ni tan sols a vós! Què vol dir el bilinguisme que aquestsenyor proposa? No pensau que moltes de vegades la gentdel poble se sent discriminada quan no n'hi ha prou amb laseva liengua per dir les coses?

Esperam que no penseu que aquesta carta és una espe-culació demagògica sobre les nostres ànsies de poder al'Ajuntament, sinó l'opinió d'un parell de ilucmajorersqualsevol que també voldrien sentir-se representats. Qui-nes són les propostes que estau disposats a acceptar? No-més aquelles que us vagin 116 a vosaltres o les que proposiqualsevol persona del poble? •

Catalina Maria Trobat SbertFrancesca Salvà Cerdà

Catalina Mas RigoAntoni Rubi Puig

Restaurant

Gran ViaNoces - Banquets - Comunions

i Bateigs

Informació: Tel. 66 03 17- LLUCMAJOR

4

DO LAT

FRUITS SECS • CONGELATSPOLLASTRES A L'AST

Plaça d'Espanya, 8 - Tel. 66 24 06 - LLUCMAJOR

XerradescJ

Un que escoltava- Feliç any nou!- I salut per a tots.- Això mateix, perquè la resta té una importància rela-

tiva.- No tan relativa, perquè aquesta febre de jugar a la

Loteria no deu ser per conservar la salut.- Home, també ajuden els doblers...- Es que enguany, com que a la Impremta Moderna de

Llucmajor pessigaren uns quants dècims del segon premi,la salut per comprar loteria ha estat de veure.

- Sí, és un altre fenomen psicològic.- AIR) que vol dir que els doblers també són bons per

conservar la il.lusió, l'optimisme, i, per tant, la salut.- Sí, perquè a més de ser afiliat a la Seguretat Social un

pot pagar una assegurança privada i aim) és una ajuda.- Sobretot ara que ens diuen que son Dureta està satu-

rat de malalts, l'edifici molt envellit, i el nou que fan no sa-ben quan estarà acabat.

- Per això és una bona notícia aquest Centre de Salutque inauguraren el mes passat a s'Arenal de Llucmajor.

- Tanta sort, no totes han de ser dolentes...- Al manco els estiuejants de Llucmajor diuen que no

haurem d'anar al nostre poble perquè el nostre metge ensfaci una recepta.

- Per tant, no serà tot dolent aquest any nou.- Com sempre, hi ha bo i dolent.- I gent que sempre troba ossos en el lieu.- Això és veritat, mira que després de tots aquests actes

culturals, socials i esportius que duu a terme el nostreAjuntament, n'hi ha que encara ho critiquen.

- Sí? I què diuen?- Que amb tants deutes com té l'Ajuntament, encara

s'està endeutant més gastant una milionada amb actes cul-turals, sense tenir en compte necessitats més urgents que hiha al poble. •

- Per exemple?- L'arranjament de carrers i de voravies.- També diuen que per pagar aquesta despesa de la

commemoració dels 700 anys de Llucmajor, l'Ajuntamentha de vendre solars seus a la urbanització de la costa.

- Crec que tot això són ganes de criticar, perquè si unacosa ha demostrat aquest Ajuntament d'en Lluc és tenir, nosolament una sensibilitat cultural molt bona, sinó unes ga-nes de fer feina en tots els aspectes, i no crec que l'aspec-te econòmic sigui deixat de banda.

- Sí, el que passa és que la punyetera política és bonaper a una cosa i dolenta per a una altra.

- Aclareix això, que no ho entenc.- Idò que si tenim un Ajuntament d'un color i un Go-

vern d'un altre les travetes són constants.- Encara no ho he entés bé.- Per exemple, diuen que aquesta obra de restauració

que vol fer l'Ajuntament al claustre de Sant Francesc, no hiha manera de tenir cap ajuda del Conseil Insular. Això voldir que el Pacte de progrés vol llevar competències alsajuntaments.

- Això ja seria massa, perquè si a més de llevar-noscompetències no ens dóna cap pesseta o cap euro, ni arre-gla les coses de caire urbanístic, estam llests.

- Això que et dic, punyetera política...- Però una cosa crec que és clara, i és que diuen que han

d'adobar els camins que van a la costa Ilucmajorera, per-què hi puguin anar les bicicletes, per uns carrils fets apos-ta.

- Això serà bo si al mateix temps adrecen les voltes i ei-xamplen la carretera, perquè si no serà pitjor el remei quela malaltia, perquè els cotxes tiraran molts de ciclistes a lacuneta...

- Mira que ho sou, pessimistes...! •

CLASSICS • NOVETATS • IMPORTACIÓ

Teixits LlevantAtenció Especial als Llucmajorers

Plaça Barcelona, 2 (zona Es Fort0Tel.: 45 70 78 • PALMA

IDEQQUCAIEQIA

o

I C/. d'E8 Vall, 49 Tel. 66 11 58

C/. HISPANITAT, 2

(CANTONADA PASSEIG JAUME III)TEL. 849 03 19 27

EL NOSTRE HORARIES DE DILLUNS A

DIUMENGE

DE 17:00 A 21:00 HRS.DIMECRES TANCAT

LLOGUER DE PEL.LÍCULES AMBVHS i DUD

LES 24 HORES DEL DIA

CADA LLOGUER A PARTIR DE 250 PTS.

I ARA IAMBE LLOGUER DE VIDEOJOCS

A MES SOM DISTRIBUIDORS DELPRIMER APARELL PER NAVEGAR A

INTERNET MITJANÇANT EL TELEVISOR.VINE I PROVA1 AL NOSTRE VIDEOCLUB.

TOPONÍMIA

De noms i de llocs (LXXX) Son Serra

Les cases de Son Serra tenen un Oratori

J. ClarF. JaumeJ. MonserratA.M. MonserratF. MutFotos: C.

La persona que ens ha ajudat a si-tuar els topònims de Son Serra ésGabriel Mas i Martorell, nat a Porre-res dia 3 d'agost de 1937.

Va anar a Son Bou, amb els seuspares, l'any 1952. De casat hi va estartres anys. Posteriorment anà a treba-Ilar a Son Vidal i devers l'any 1980passà a Son Serra i fins ara.

Què ens podríeu dir de Son Se-rra?

Son Serra es una possessió de de-vers 170 quarterades. L'enrevolten EsPedregar, Son Campanet, Son Vi-dal, Son Catany i Can Cameta. La

C. 8

e ae t.

2§-' •

(6,

4.N3

I. es Figueral Nou2. ets Albarcoquers3. ses Dues Quarterades4. es Corral des Figueral5. sa Tanca de sa Bovera6. ses Solleres7. sa Punta8. s'Aljub9. sa Tanca deis Ametllers

ID. s' Esvait11. sa Tanqueta de s'Aljub12. sa Tanca de ses An) elks

o(vo

o

A (TRIVJZMkt

11.1uminació

Energia Solar

Porters automàtics

Megafonia

Telefonia

Línies B T

Manteniment

Reformes

Preparau-vos per enfrontar l'hivern amb bomba de calor HAIER

Instal-lacions i reparacions elèctriques. Instal-lador autoritzat per la D.G.I

C/. Ramon Llull, 33 - 07620 LLUCMAJOR - Telèfon 971 66 09 18Fax 971 66 02 81 - Telèfon Mail 629 27 03 07

URGENCIES ATESES EN 24 HORES

A

o, de qaranti

mo my.' de rwda

ic ten( I4 Pile( gl'tg..1

• Estk ca vanquardv,ta• Optima relactón

precio/caltdad

FABRICA DE JOIERIA GARAU(Ca'n Cajeta)

Fabricant Illes Balears 030Només es fabrica amb or de primera llei (18 K)

JOIES DISTIL MALLORQUÍGran exposició de plateria

de la firma de Pedro Duran.Canelobres, gerres, plats, palanganes,

làmpares, marcs, etc, etc.

C/. Born, 29 - Tel. 66 04 03 - LLUCMAJOR

TOPONÍMIA

Gabriel Mas i Martorell

finca ha passat per una sèrie d'etapes.Els propietaris decidiren cercar aiguaper poder dedicar-se a la cria de va-ques. Es va fer una inversió molt for-ta, però al cap d'un parell d'anys vé-rem que no era rendible. Actualmentes fa una repoblació, gràcies a lessubvencions. Aquesta replantació ésun procés llarg, han de passar deuanys, com a mfnim, perquè es puguiparlar de treure'n un profit. A causad'aquesta repoblació no es pot tenirovelles i arbres joves són incompati-bles.

Quina és la vostra opinió res-pecte al camp de Mallorca?

Si les coses no canvien, veig unfutur negre. Si tot va de la mateixamanera com fins ara, el propietari nopodrà mantenir les finques a causa deIa baixa renciabilitat que tenen.

Quins són els topònims que tro-ham dins Son Serra?

La finca és situada a la carreterade Capocorb que la divideix en duesparts. A la dreta de la carretera tro-barn: Sa Punta amb conradís. Cal des-tacar l'aljub que hi ha. Sa Tanca desAmetlers. Es Corral des Figueral. Ses

Dues Quarterades, amb conradís. EsFigueral Nou. Es Albarcoquers. Al'esquerra del camí hi ha: Ses Figue-retes. Es Pinaró de ses Figueretes.S'Ametlerar. Es Camp de n'Isern.S'Hort, amb ametlers i garrovers. SaQuintana. S'Esvaït. Es Garrigó des'Hort, amb forma de triangle. SaTanqueta de s'Aljub, es curie's quel'aljub quedi fora de la tanca. EsCamp de sa Bassa, té aquest nom acausa d'una bassa que hi havia devo-ra el portell d'entrada, actualment labassa es tapada i no es veu. Sa Pleta,amb garriga, una barraca i un rotlo desitja. Ses Tres Quarterades. Sa Tancade ses Anyelles. Es Xara gall de saPleta.

Com és el sòl de Son Serra?Tot és call vermeil, però, aixf i tot

hi ha redols que són més bons uns quealtres, per exemple: s'Ametlerar.

Per dins la finca hi passa un to-rrentó, ens podríeu dir per on?

Ve de Son Campanet, passa perdavant ses cases, per Sa Tanca desAlbarcoquers, travessa la carretera ientra dins Sa Pieta, Ses Tres Quarte-rades, va vora-vora Es Camp de saBassa, entra dins Es Xaragall i d'aquícap a Son Catany.

Volem donar les gràcies al nostreinformador i a la propietàfia de la fin-ca dona Benvenguda Ferragut i Van-rell per la seva amabilitat. •

MASSANELLA SA

BANYS, TRESPOLS I REVESTIMENTS,

CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT...

Ctra. de Valldemossa, 44. - Tel 75 03 45 - Palma

Servei de begudesi menjars de qualitat

a bon preu

Tempspassat

Antoni MonserratIgnasi Barceló

La foto d'aquest mes fou feta devers l'any 22 i corres-pon a la "Rondalla" de Francesc Llambies Font (a. es cec).Fou una persona molt instruida. Havia anat a una escola demonges de Barcelona on havia estudiat el sistema de lec-tura i escriptura propis dels cecs (Braile) i música. Degut aIa mancança de llibres escrits per a cecs, es solia valer delsseus alumnes, els quals, de vegades, quan acabaven lesclasses, li Ilegien fragments del llibre que li interessava,mentre ell, amb l'ajuda d'un punxó l'escrivia sobre un pa-per especial.

Vivia i donava classes de música a una planta baixa que

hi havia a l'actual núm. 5 del carrer de Sant Joan.La foto es va fer al claustre del convent de Sant Bona-

ventura, que fins fa poc va ser el quarter de la Guàrdia Ci-vil. Aquest dia la "Rondalla" havia de participar al teatrede Ca'n Mataró a una festa de celebració del 20e aniversa-ri de la societat d'estalvis "Los Previsores del Porvenir",que tenia com a delegat a Llucmajor Lluc Tomàs, padrí del'actual baile, i pare d'en Lluc i d'en Sebastià, núms. 27 i28, respectivament, de la foto.

A més de les actuacions musicals de la "Rondalla",també n'hi va haver de teatrals, a càrrec dels nins i ninesque surten a la foto sense instrument. En aquestes repre-sentacions es procurava fomentar l'estalvi i menysprear eltudar els doblers.

PERRUQUERIA

RIMERSC/. Orient, 8 - Tels. 66 20 08 - 64 05 14 (Llucmajor)

INFORMESE

ILLA MOTORS, S.L.Avda. Ramon de Sant Martí, 2 - 4

LLUCMAJOR

Tel.: 971 66 01 46

I . Catalina Mut Salva (a. Surrilla).Tia d'en Matildo Reda.2. Magdalena Cafielles (a. Pollensi-na). Dona de Mateu Contestí (a.Morlà) mestres d'escola.3. Catalina Mayol Pastor (a. Matan-na).4. Pedrona Clar Catany (a. Jaqueto-na). Mare de na Joana Mòjer i sograd'en Julià Puig des sifons.5. Salvador Martí (a. Pelleret).6. Miguel Martí (a. Pelleret). Cosí deI 'anterior.7. Francesc Llambies Font (a. es cec).Conco dels pellerets.8. Joan Duran (mestre Joan Duran).9. Antoni Monserrat Barceló (a.Rumbo).10. Maciana Puig (a. Taquillera).il. Bartomeu Miralles (a. de ca's Vi-

drier). Tenia una esparteria al carrerde Sa Fira.12. Maria Mulet (des cafe des Brai).Tia de na Maria Cafielles.13. Magdalena Andreu (a. Saupeta).Mare d'en Joan Janer.14. Gori Rubí (mestre i ex-interventorde l'Ajuntament).15. Pep Cleber (a. Cleves).16. Catalina Monserrat (de ca'n Gas-par, el ferrer del Born).17. Francisca Vidal (a. Pedregana).Dona d'en Rafel (a. Xondo). Mare dena Linita Ginard, professora de l'ins-titut.18. Antònia Monserrat Vich (a. Vi-ca). Mare d'en Pedro Taberner (a.Vich).19. Francisca Catany (a. Cotxera).20. Pere A. Taberner (des Born).

21. Catalina Andreu (a. Saupeta).Germana de na Magdalena Andreu imare d'en Cels i na Maria Calvirio.22. Catalina Puig (a. Taquillera).23. Francisca Barceló (a. Ferrera).Casada amb en Llorenç Sastre (a. Sa-rreller), mestres d'escola. El seu fillAntoni es casat amb na Linita Bonet(a. de ca sa Randilla).24. Jeroni Sastre Tomàs (a. Janera).25. Bartomeu Pericàs (de ses CasesNoves) pare d'en Joan i na MargalidaPericAs.26. Joan Servera (a. es sastre Cargol).27. Lluc Tomàs (a. Barca). Conco delbatle Lluc Tomàs.28. Sebastià Tomàs (a. Barca). Germàde l'anterior i pare del batle.29. Mateu Oliver (a. Seu). Del fornde ca'n Seu.

Nota: Volem donar les gràcies a totsaquells que ens han ajudat a identifi-car els fotografiats, i ens han explicatla història de la foto, i especialment ana Magdalena i na Catalina Andreu(a. Saupetes), a na Catalina Sastre (a.Bovera) i a na Catalina Monserrat (deca'n Gaspar).

Al mateix temps, vos agra'fríemque si creies que hi ha qualque equi-vocació, ens ho comunicassiu al 971660 190, per a poder-ho rectificar a lapropera revista. •

ENTREVISTA

Celso Calvirio Andreu,coautor de nous materials didàctics

Coloma Julià

Fa pocs mesos que han sortit aIlum dos nous llibres didàctics de-dicats al coneixement de la nostraterra. Tramuntana és el títol del da-rrer llibre elaborat conjuntamentp'en Pau Bibiloni i en Celso Calvi-Flo, el qual fa referència al bell pa-ratge de la Serra de Tramuntana, alseu patrimoni històric i cultural i ales activitats humanes. Història deles I//es Balears és l'altre llibre onen Celso ha coordinat els autorsque han treballat la história de Ma-llorca. Aquest llibre es diferent alsaltres de didàctica de la históriaperquè per primera vegada hansortit en un mateix text tots els as-pectes històrics de les II les Balears iper altra part participaren en elprojecte autors de Menorca, Eivissai Mallorca.

Fa una vintena d'anys que enCelso es dedica d'una manera in-cansable a la producció de mate-rial didàctic a l'abast dels escolarscom són les diverses col.leccionsde mapes de Mallorca, Menorca,Eivissa i Formentera; els llibres"Arrels" sobre coneixement delmedi; Quaderns d'observació me-tereológica bàsica per a l'EGB; Ob-servació de plantes a l'escola; Elmolí d'en Gaspar. Un molí farinerdel terme de Llucmajor; Les feinesdel camp a Llucmajor; així com elsitineraris de S'Estanyol a Cala Pi,passant per S'Estalella; Camina, ca-minaràs, un passeig per sa Marinade Llucmajor amb M. AntòniaSalvà; De S'Arenal a Can Pastilla;Tresquem per la muntanya; i mésdarrerament els llibres de coneixe-ment del Medi de socials i naturalsanomenats Bajolí, Botafoc i Bálitx,corresponents a cada un dels dife-rents cicles de l'Educació Primà-ria...

Tot això a més de Les barraquesde Llucmajor, una arquitectura po-pular, fa que amb aquesta quantitatde dies de feina i de treballs rigo-rosos en Celso ha aconseguit la fitade contribuir al coneixement de larealitat que ens envolta. Hem cre-gut oportú de fer una xerradetaamb ell perquè ens parli d'aquestes

darreres aportacions a la didàcticadel medi social, cultural i naturalde les II les Balears.

De qui va sortir la idea del llibreTramuntana?

Va ser l'Associació de la defensade la natura a de Mallorca, pre-sidida per Michael Douglas qui vacreure oportú el donar a conèixer laSerra de Tramuntana, perquè la gentse sensibilitzàs i respectas tot allò. Peruna banda un Ilibre que servís de guiai per l'altra que hi hagués uns qua-derns de treball complementaria perals escolars. Tres per als cicles del'Educació Primaria, un per als ciclesde l'ESO i un com a guia d'orienta-cions per al professorat.

Aquesta associació es va posar encontacte amb el Consell de Mallorca iens varen demanar a en Pau Bibiloni ia mi que presentassim un projecte perveure l'aprofitament didactic que espodria treure de la Costa Nord. Sa-bien que nosaltres teníem experienciaja que havíem elaborat materialdidactic del Medi. Així ho férem i desde l'associació i el Consell ens varendonar el vist i plau.

I què és l'Associació de la defen-sa de la natura a l'Illa de Mallorca?

Jo no conec aquesta associació, séque esta presidida p'en Michael Dou-glas, un gran enamorat de la Serra deTramuntana; ell té S'Estaca, tinca queera de l'Arxiduc Lluís Salvador, i pa-reix que vol preservar el patrimoninatural perquè no perdi la identitat.

Es conscient que la terra necessita lacooperació de tots i vol que aquest l libre sigui una aportació a la formaciópersonal dels escolars mallorquinsperquè ells són el futur i els que ten-dran la responsabilitat de preservar elpatrimoni natural.

Com es distribueix aquest llibreals escolars?

Aquesta associació, almanco ara,en col.laboració amb el Conseil deMallorca subvencionen unes ajudesde transport a tots els col.legis quevulguin fer una visita guiada a Vall-demossa, amb la presentació d'un vi-deo didactic de la Serra Nord i Pen-trega a cada alumne del llibre i el qua-dern de treball corresponent al ciclede l'alumne.

De quins objectius constava elprojecte?

Els objectius que ha donat forma icontingut al treball han estat bastants,partfem de que la Serra de Tramunta-na es un dels indrets més emblematicsde les files Balears i que així com ha-via romas durant segles pràcticamentinalterada, a hores d'ara, per les ra-ons socioeconómiques de les darreresdecades, l'espai i els seus ecosistemeshan sofert transformacions i es veuengreument amenaçats, per aim) parti-rem del que jo com a mestre anomenels quatre infinitius: conèixer, esti-mar, respectar i conservar. Els princi-pals objectius que ens plantejarem fo-ren arribar a comprendre que la Serrade Tramuntana es una unitat físico-geogràfica molt important de la nostraComunitat Autónoma, reconéixer totsels elements naturals i socials que laconformen, distingir les transforma-cions que s'han produit i perquè, itransmetre amb la lectura del llibre iels itineraris-visita la necessitat quehi ha de preservar i conservar la mun-tanya.

Com està estructurat el !fibre?Partint dels objectius el varem di-

vidir en quatre blocs: un general queés el contexte de les les Balears, desdel punt de vista físic, geogràfic i na-tural.

La Serra de Tramuntana, els as-pectes físics d'allà, de relleu, de cos-ta, litografics, flora i fauna, climato-logia...

El patrimoni, l'aspecte histõrico-

ennn -re•_.1 I 1_8 l■ I J

ca'n salmi541,41(4

GUANTITOS C/. Músic Joan Xamena, 12 • Llucmajor

11+44a ¡ve44( T41&4 1 - 4O )

iLLUCMAJOR

SERVEIS

INFORMATICS S.L.

C/. Major, 107 - 07620 - Llucmajor

Tel/Fax 12.07.97 - Móvil 909.78.42.20

cultural de la Serra, les restes més an-tigues que s'han trobat allà. Hem fetun estudi, municipi per municipi, delsfets més importants que s'han donaten cada un d'ells i dels aspectes del'arquitectura civil i religiosa.

Oficis i activitats humanes, tradi-ció oral, entrevistes. També hem in-tercalat llegendes, poesies, rondalles,autobiografies, per fer més amenesles lectures, moltes fotografies, grà-fics, mapes, orientacions... i acabaamb una mirada del que pot arribar aser la Serra de Tramuntana en un fu-tur si no adoptam mesures proteccio-nistes.

Va ser un treball dificultós?Mira, una persona pot dominar un

determinat tema, i fins i tot disposarde molta informació, així com teniraccés a infinites fonts; però en didàc-tica allò important es transmetreaquesta informació de manera que fa-ciliti la seva comprensió. Aixòs'aconsegueix amb una pràctica i uncontacte diari amb l'alumnat. La difi-cultat, per tant, va ser la de saber pro-

cessar una informació adient cap al'alumnat, amb un lèxic determinat, ia la vegada una informació vàlidacom a guia per a tot el públic.

També recentment has formatpart de l'equip que heu elaborat elllibre Història de les Illes Balears.En que ha consistit la teva col.labo-ració?

En aquest llibre jo vaig coordinarels autors que férem la part de Ma-llorca. Aquest llibre va dirigit al'alumnat d'ESO i batxillerat i estàdividit en blocs, des de la prehistòriafins a l'actualitat. Cada un d'aquestsblocs està estructurat de la mateixamanera, dins cada tema hi ha una lec-tura introductòria, un diàleg per saberels coneixements previs dels alumnes,un comentari de text, un mapa con-ceptual estructurat i jerarquitzat se-gons els continguts de cada tema i lla-vors la part conceptual i unes activi-tats. Vàrem recollir les idees didficti-ques del constructivisme d'en VigotsKy i de l'aprenentatge significatiud'en Novak i Ausubel.

En Pau i jo vàrem fer des de laprehistòria fins al regne privatiu deMallorca. Els altres temes els ferenen Miguel Bennàsser i en Lluís Vida-fia. Fins ara hi havia textes referents aMallorca, a Menorca, a Eivissa i For-mentera per separat. En aquest llibres'han conjuntat totes les illes, per aixòhi havia un equip format per gent decada una d'elles, per Menorca en Mi-guel Casesnoves i per Eivissa n'Er-nest Prats. Na Margalida Moll va su-pervisar el treball.

I en aquest moment guantes co-ses més fas?

Ben aviat sortirà la guia de Lluc-major, Poble a Poble, que he fet amben Joan Clar Monserrat i en MiguelGrimait; forma part de les guies depobles que surten amb el diari Balearsi Última Hora.

Amb en Joan Clar continuam lafeina d'un estudi de totes les barra-ques de Llucmajor, i amb en Pau Bi-biloni faig un Atles escolar, adaptatper a l'Educació Primària, a partird' investigacions i experiències didàc-tiques que duim a terme a classe.

També ens han demanat que ela-borem uns nous texts per a l'àrea deConeixement del Medi de l'EducacióPrimària, creim que la feina serà més

ja que tenim com a base els Ili-bres "Arrels" que publicàrem el 1989,així com els darrers de la col.leccióBajolí.

És clar que en Celso té molta cor-da i ara mateix pensa a veure si a partde tot això trobarà un poquet més detemps per a uns llibres que ja té apa-raulats. Supòs, però, que el meu amicCelso no s'hauria pensat mai, ell quehavia vist moltes pel.lícules de dosgrans actors de cinema com en KirkDouglas i darrerament el seu fill Mi-chael Douglas, que aquest darrerprologaria el llibre Tramuntana. •

Català, llengua europea

Aina Maria Llompart Suau

Joves de Mallorca per la Llengua iJoves d'Esquerra Nacionalista visita-ren el mes de novembre les institu-cions europees a Brusel.les. Una se-tentena de joves de les illes juntamentamb alguns joves de la resta dels Pal-sos Catalans es plantaren davant elParlament europeu per reclamar l'ofi-cialitat del català a l'Europa comu-nitària. En aquest viatge hi participa-ren tres joves Ilucmajorers: CatalinaMas, Catalina Trobat i Aina MariaLlompart.

Els mallorquins ens hem d'adonarde la importància que tenen les insti-tucions europees. Es tracta d'una unióeconómica i suposa també una legis-lació comuna. Els fonaments de la co-munitat europea són els Tractats,duits a terme pels quinze caps d'estat.La Unió Europea està formada per unconglomerat de comissions que ana-litzen les distintes qUestions políti-ques, i que fan les propostes als Par-lament i al Consell de Ministres. Comper exemple, establir una Ilei europeasobre els pinsos per eliminar el pro-blema de les vaques boges. Els Trac-tats són la base del dret comunitari,atorga legitimitat. El dret comunitariés d'obligatori compliment a tots elsestats membres de la Unió Europea, is'estructura entorn a Reglaments, Di-rectives i Decisions. Els estats deter-minen com s'han de dur a terme lesDirectives i les Decisions dins un ter-mini establert; en canvi, els Regla-ments són obligatoris a tots els Estatsdes de vint dies després de la seva pu-

blicació. La Justícia estatal ha de fercomplir el dret comunitari i es potapel.lar als tribunals estatals el seucompliment i rebre indemnitzacionsbasant-se en dret europeu. Així es potdenunciar a la Comissió Europea l'in-compliment d'una llei per part de lajustícia estatal. També es poden uti-litzar membres del Parlament europeucom a mediadors per defensar elsnostres drets. Tomeu Martí, JaumeGarau i Maria Muntaner s'entrevista-ren amb Vitaliano Gemelli, presidentde la Comissió de Peticions, a quipresentaren una denúncia sobre la dis-criminació del Català a l'àmbit judi-cial de les nostres illes.

Una altra reunió es realitzà ambCecilia MdIstrom, eurodiputada suecai membre del grup redactor de la Car-ta dels Drets Fonamentals, embrió dela futura Constitució Europea. CeciliaMitistrom ens explicà la proposta dedur a terme una conferència sobreIlengiies pariades per deu milions depersones i que no són oficials a nivellde tot un estat. Així, la situació jurídi-ca d'aquestes liengües encara està perdeterminar. Davant l'entrada de nousestats membres de l'Europa de l'Est iMediterrània, ens trobàrem amb unagran qUantitat de liengiies estatais(27). Així, l'anglès, el francès, l'ale-many, l' italià i el castellà tendrien ungrau d'oficialitat superior, serien lesllengües d'intercanvi. Llavors les al-tres llengües estatals, i si feim un es-forç de pressió també les llengüesmolt parlades, tendrien el grau deIlengües oficials. Cal saber que elsavenços tecnològics fan possible el

reconeixement de la veu i la traducciósimultània entre distints idiomes, ique per tant redueixen el costd'aquesta torre de babel que és elmón.

L'administració europea té unsvint mil funcionaris, té la mateixaquantitat de personal que RTVE. Ique fa RTVE? Ens informa d'allò quepassa a Europa? Ens informa delsnostres drets com europeus? La man-ca d' informació, la telebassura, noneix, es fa. El govern actual vol co-brar els nostres imposts però se'ndesfà del seu deure de consultar id'informar els ciutadans. Avui en dia,és millor mirar "Caiga Quien Caiga"o "El Jueves" que el "Telediario" o"El Mundo". Recorda un temps, quanera millor la "Codorniz" que el "No-do". Per() avui els joves viatgen i te-nen Internet. Així i tot, el govern es-panyol té un pes importantíssim dinsel Conseil de Ministres, en allò quedecideixen els 15 estats membres. Il'estat espanyol no és obert ni trans-parent amb la seva actuació política.L'entrada a la Unió Europea es faamb total opacitat. Estam sotmesos ala insensatesa informativa.

Enguany inauguram l'any euro-peu de llengües, però betuadell!, lasubvenció la reben els estats, els co-misaris de n'Aznar, controlat pels co-misaris del PSOE (trobàrem a RosaDiez al Parlament Europeu i passà denosaltres). El respecte de la diversitatcultural del propi país és un primerpas per respectar la diversitat culturala nivell europeu. No és pot entrar auna Europa intercultural intentant

Renault Tres pilares muy importantespara que tu vida no se pare:

•Vehiculo de Sustitución.

• Metiil Amarillo sin cita Ayia.

• Servicio de Asistencia.24Wis.

Muévete con

Y muchos más servicios a tu disposición:

• Exposición: Vehículos Nuevos y Vehículos Ocasión.

• Servicio Post-Venta: con mecánica, electricidad y carrocería.

• Vehículos de demostración.

• Boutique Renault.

SERVICIOS RENAULT. Nos movemos para que no pares.

marginar irresponsablement del cen-tre polític el nacionalisme.

Celebram aquest nou segle repas-sant les llengües que són minoritàriesa diversos llocs d'Europa, un de cadaset europeus, un de cada 480 milionsd'habitants, parla una llengua que noés reconeguda a tot l'estat: Aragonès,Arbërishta, Armanesti, Asturianu,Bülgarski, Brezhoneg, Català, Cesky,Corsu, Cymraeg, Dannsk, Deutsch,Esuskara, Français, Francoprovençal,Frasch, Frysk, FurIan, Gaeilge,Gaidhlig, Galego, Griko, Hrvatski,Kernewek, Ladin, Lëtzebuergesch,Magyar, Makedonski, Nederlans, Oc-citan, Langues d'oïl, Samegiella, Sar-du, Scots, Seeltersk, Serbscina, Slo-venscina, Slovensky, Svomi, Svens-ka, Tiirkçe. Els joves visitarem l'O fi-cina de les Llengües Minoritaries,aquesta recull i ofereix informació so-bre les llengües europees i assessoraal Parlament Europeu. E-mail:eblul @indigo.ie http//www.eblul-bic.be.

Els Joves d'Esquerra Nacionalis-ta, que organitzaren el viatge, ens pre-pararen una xerrada amb José LuísLinazaroso, secretad general del Par-tit Democratic dels Pobles d'Europa iMikel Irujo, president dels joves del'Aliança Lliure Europea (PDPE-ALE). Els partits majoritaris del Par-lament Europeu tot i l'augment del

nombre de països de la Unió (quepassara de 15 estats a 27 estats) volenmantenir el nombre de 700 parlamen-taris que formen el Parlament. Aixòvol dir una Europa de grans partits, jaque per ésser elegit és necessitaranmés vots: 480 milions d'habitants esrepartiran 700 parlamentaris. Volenuna Europa a l'americana. El PSMesta com a observador als PDPE-ALE, on actualment hi ha 18 Partitsnacionalistes europeus, entre els qualsel BNG, ERC, Eusko Alkartasuna iUnitat Catalana. De cara a l'amplia-ció, s'acosten les postures entre PD-PE-ALE i els VERDS per tenir uncert pes al Parlament. Actualment elsvots del PSM donen suport al PartitPopular Europeu gracies a la Coalicióamb CIU. Fet que quan assistírem a lasessió plenaria del Parlament Euro-peu ens féu empegueir bastant. ElJEN-PSM volem estar amb el PDPE-ALE i VERDS.

Al Parlament Europeu repartíremIlibres sobre la situació actual del ca-tala a les bústies de 600 parlamentarisi díptics a tots els visitants i eurodipu-tats que trobarem. Extenérem duespancartes de quinze metres davant elParlament i férem sentir el so de lesxeremies i flabiols. Els vespres ana-rem al Centro Galego de Brusel.les,un dels millors locals de la ciutat.Soparem amb una trentena de joves

del BNG i amb l'eurodiputat d'EuskoAlkartasuna, Gorka Knorr. Provaremel licor-cafè i les queimades. Junta-rem xeremies amb xeremies galle-gues, cants catalans amb cants gallecsfins a les tres, perquè tancaven l'al-berg a la nit. A la Grand Platz de Bru-selles hi ha un emblematic bar: LeRoy d'Espagne, la decoració del qualcommemora la independència delsflamencs del Imperio Español. A Bèl-gica, Perna, flamenca ha evo-lucionat de forma lenta i pacífica. Enels darrers trenta anys, Flandes s'haconvertit amb un estat autònom dinsl'estat federal. Alguns joves delFlams Blok ens feren de guia per Bru-selles, ens explicaren la complexitatpolítica i lingüística de Bèlgica i ensmostraren la seu del seu partit. WilyKuijpers parlamentad flamenc i eu-rodiputat promotor de la diversitatcultural fins el Parlament Europeu,ens mostrà el Parlament Flamenc, queté forma de copinya i el sostre trans-parent. Ens mostraren una bona formad'entendre la política, oberta i trans-parent. I també la necessitat de quetothom ha de participar en aquest pro-cés europeu. A Brusel.les visitareml'Oficina de Balears-Europa la qualdóna informació a través d' internet dedistintes qüestions, destacam les be-ques i ajuts de formació als joves.http//www.europarl.es •

CULTURA

Testimonis documentals de la nostra histèria

(XXXVI)L'Ajuntament es possessiona del Claustre

conventual. 1842 (Segona part)

1$

Sebastià Carden i TomàsBartomeu Font i Obrador

Poco despues de haver hecho elentrego del suprimido Convento deesta villa a esa Municipalidad he reci-bido orden del Comisionado princi-pal de ir comprendida la noria o algi-be, el establo, portasa y bodega puestodo esto debe quedar con el huerto afavor de dicho Ramo y en consecuen-cia espero que separara lo que dejoindicado de la referida entrega. Llum-mayor 7 de junio de 1842. GabrielSalva (rubricado). Sr. Alcalde y Con-cejales del Ayuntamiento de Llum-mayor.

M.I.S. Don Gabriel Salva Comi-sionado en esta villa del Jefe principaldel Ramo de Amortización con fechasiete del corriente dice a este Ayunta-miento lo que sigue (insertese el ofi-cio). Posesionado como queda elAyuntamiento del integro edificio conarreglo a la orden de S.A. el Regentede Reyno de diez y seis de Abril ulti-mo que V.S. se sirvio trasladar en ofi-cio de dos de Mayo fuera a oponerseal contenido de la misma la preten-sion de excluir el establo, portasa ybodega cuyas piezas forman parte delconvento sin quedar separadas delmismo y de consiguiente no excluidasde la concesion en cuyo caso unica-mente se halla el cercado contiguocomo terminantemente se halla pre-venido en dicha real orden. Sin esta-blo, portasa y bodega dificil o impo-sible fuera al ayuntamiento utilizar eledilicio para los objetos a que se hayaconcedido mayormente cuando en laportasa se hallan los depositos deagua de que se ha de surtir a los pre-sos, tropa y pobres recogidos de ma-nera que con la exclusion que se pre-tende no aceptará el Ayuntamiento laconcesion del edificio. V.S. como Je-fe principal del Ramo de Amortiza-ción penetrado de lo terminante de lacitada Real Orden se halla en el casode amparar el Ayuntamiento contra lapretension del comisionado principaldel Ramo de Amortizacion dirigida a

cercenar parte del edificio concedidopor S.A. el Regente de Reyno y espe-ra el Ayuntamiento que V.S. lo haráentender asi a dicho Comisionadopreviniendole deje de molestar alAyuntamiento con su infundada pre-tension, haciendo presente a V.S. quees urgente el asunto atendido a quedarseñalado el plazo de seis meses pararealizar los objetos a que se ha pedidoel edificio. Dios, etc. Llumayor 14 deJunio de 1842. Juan CaIdés Alcalde.P.D.A. Antonio Salva Secretario. AlSeñor Intendente de Provincia.

Con esta fecha oficia el Ayunta-miento al Señor Intendente de estaProvincia lo que a la letra dice asi (in-sertese el oficio) de consiguiente ha-llandose el asunto en noticia del Se-ñor Intendente es cuanto puede con-testar el ayuntamiento a su oficio deV. de siete de este mes. Dios, etc.Caldes Alcalde. P.A.D. Antonio Sal-va Secretario. A Don Gabriel SalvaComisionado de Amortizacion en es-ta villa. Es copia. Salva Secretario.

Intendencia de la Baleares. Amor-tizacion. Enterado de cuanto V. V. memanifiestan en su o ficio de 14 del ac-tual acerca haberse segregado en laentrega del Edificio Convento de Ob-servantes a esa Corporacion, variaspiezas que dice le corresponden; asicomo de lo que me han informado lasoficinas del ramo, he acordado quemañana mismo salga el comisionadoprincipal con un perito que al efectoha nombrado, para que en union conotro que elija esa Corporacion, acla-ren las dudas que se ofrecen para de-cidir la cuestion. Lo que en el interinque se me presenta el resultado parami ulterior disposicion digo a V.S.por contestacion a su citado oficio.Dios guarde a V.V. muchos años. Pal-ma 20 de junio de 1842. Firma ilegi-ble (rubricado). Al AyuntamientoConstitucional de Llumayor.

Llumayor veinte y uno de Juniode 1842. En atencion a quedar nom-brado Juan Duran Maestro Albañilpara dar su parecer en union del peri-

to nombrado por el tramo de amorti-zacion hagasele entender este nom-bramiento y pase a las ocho de estamañana a practicar el visorio con elperito de Amortizacion y hecho re-dactase copia de su dictament unien-dose al expediente el oficio de 20 delos corrientes del Señor Intendente.Antonio Salvá Secretario.

El que suscribe como Comisiona-do por el Ayuntamiento Constitucio-nal de la Villa de Llumayor para al-canzar las dudas que se ofrecen en laentrega de la portasa, establo, algibe onoria y bodega del suprimido Con-vento de franciscanos de esta villa de-clara que es su parecer el que tanto laportasa, establo y bodega pertenecenexclusivamente al edificio de que setrata pues todo esta cerrado en unosmismos muros, pero en cuanto al al-gibe o noria es su parecer depende delcercado que se llama huerto, pues esevidente que ocupa el mismo terrenoen que esta cerrado la huerta. Este essu dictamen que segun su pericia yconocimientos presenta al Señor Co-misionado principal del ramo deAmortización y al AyuntamientoConstitucional de esta villa, no obs-tante V.S. dispondra lo que sea de suagrado. Llumayor 21 de Junio de1842. Juan Duran. Es copia. Salvá Se-cretario.

Intendencia de las Baleares.Amortizacion. Ningun inconvenientehe hallado en acordar pase a esa villaun arquitecto que instruido del expe-diente suscitado en reclamacion devarias piezas del suprimido Conventode Observantes decida la cuestion yaclare las dificultades que resultan deaquel; pero necesito que a la posiblebrevedad me diga esa Corporacion sise conforma en pagar a dicho arqui-tecto los gastos que le ocasione la Co-mision y salario que les corresponde,pues que no me hallo facultado parael abono de ello.

Dios guarde a V. muchos años.Palma 20 de Julio de 1842. Firma ile-gible. Al Ayuntamiento Constitucio-

Com anamde cultura Ilucmajorera

Qüestionari 91.- On està enterrat el cos de

Jaume III, darrer monarca de ladinastia de Mallorca?

a) A la capella del Roserb) Al Camp de la Batallac) A la Seu de Palmad) Al monestir de Poblet

2.- Quina obra italiana vatraduir M. A. Salvà?

a) La Divina Comèdia, de Danteb) Els promesos, de Manzonic) El guepard, de Lampedusad) El Decamer6, de Boccaccio

3.- El camp de golf de SonAntelm va rebre el vistiplau del'Ajuntament amb un pretext queno s'ha complit. Quin era?

a) Fer-hi un balneari d'aigüestermalsb) Cedir les cases a les monges deIa Caritatc) Fer-hi una reserva de bestiarautòctond) Construir-hi un hipòdrom detrotons

4.- Són santuaris del terme deLlucmajor.

a) Sant Honorat i Gràciab) Cura, Sant Honorat i Gràciac) Gràciad) Cura i Gràcia

5.- Quina és l'adreça de laCasa de la Vila?

a) Plaça d'Espanya, 12b) Plaça d'Espanya, 1c) Plaça Major, 1d) Plaça, s/n •

nal de la villa de Llumayor.

Provincia de las Baleares. Inter-vencion de bienes del clero y deAmortizacion. Habiendo acordado elSeñor Intendente de esta provincia seproceda en esa villa a la venta en pu-blica subasta de varios efectos exis-tentes en el suprimido Convento deObservantes de la misma, ha dirigidoa ese Subdelegado de la Intendenciael expediente instruido para que dis-ponga aquella para el domingo 31 delactual. Doy a V. conocimiento paraque en representacion mia se sirvaasistir e intervenir el acto y concurrira la formacion del competente expe-diente, dandome V. aviso de su resul-tado para gobierno de esta Contaduriade mi cargo. Dios guarde a V. mu-chos años. Palma 21 de Julio de 1842.Ignacio Lacaba (rubricado). Sr. Sín-dico Procurador del Ayuntamiento deLlumayor.

Intendencia de las Baleares.Amortizacion. Al mismo tiempo quese estaba instruyendo el expedientepromovido por esa Corporacion en 14de Junio ultimo reclamando las piezasu oficinas que resultan estar dentro elcirculo del cercado que V.V. preten-den ser parte del edificio del Conven-to que les ha sido concedido por S.A.el Regente del Reyno, se me ha co-municado por el Administrador debienes nacionales de esta Provinciaantes Comisionado de arbitrios deAmortizacion, la contestacion dadapor esa Corporacion a su delegado enesa por la que resulta haberse incor-porado esa Municipalidad de aquellasy de consiguiente oponerse a las dis-posiciones que tenia dadas, y ademasun oficio del arrendador del huertocontiguo a dicho Convento, quejan-dose de dicho proceder y exponiendolos perjuicios que se le siguen de nohacerle entrega de dichas piezas co-rrespondientes al citado huerto quehan tenido sus antecesores.

Unidos estos antecedentes al ex-presado expediente aparece, tanto delos informes que han mediado comodel parecer del arquitecto D. LorenzoAbrines que las piezas en cuestion es-tan efectivamente dentro del circulodel cercado y que siempre han estadoa disposicion o mas bien se han com-prendido los arriendos del huerto con-tiguo al Convento, y de consiguienteno me hallo con facultades para hacerinnovacion alguna a la disposicion delGobierno que manda se entregue aesa Corporacion el edificio Conventoexcepto el cercado, ni tampoco auto-

rizado para construir obras para va-riacion de entradas al huerto ni edifi-car nuevos establos como seria nece-sario para acceder a su reclamacion.Bajo este concepto espero que al reci-bo de este se dispondrá lo convenien-te a que el expresado Administrador aquien doy conocimiento de mi acuer-do, quede encautado de la portasa ydemas piezas que encierra el cercadoen cuestion y en entera libertad de ha-cer el uso que se le tiene mandado,quedando esa Corporacion en haceral Gobierno la reclamacion que le pa-rezca, pues en el entretanto no puedoprescindir de que se cumplan sus or-denes, ni permitir se contravenga aellas. Dios guarde a Vs. muchos años.Palma 16 Septiembre de 1842. Firmailegible. Magnifico AyuntamientoConstitucional de la villa de Lluma-yor.

Intendencia de las Baleares. Bie-nes Nacionales. Habiendo pasado eloficio de V.V. de 18 del corriente so-bre el agua del cercadito del huertode ese Convento a la Contaduria deBienes Nacionales para su dictamenme ha contestado lo siguiente.

La Contaduria entiende que nin-guna rectificacion debe hacerse alanuncio de que habla este Ayunta-

miento pues a mas de estar arregladoal dictamen de los expertos tasadores,hay la razon de que no faltando de co-mo no se faculta al adquisidor que se-rá del huerto y cercadito para cerrareste a su voluntad y avisandose ade-mas a los licitadores de que en el haylas bocas del deposito del agua pota-ble perteneciente al edificio, remi-tiendosele para mejor inteligencia elplano del terreno que obra en el expe-diente para que nunca puedan alegarignorancia, claro es que el Estado noha querido cortar en lo mas minimo,el derecho legítimo y legal que tengael Edificio y nadie mas al uso de di-chas bocas indispensable al mismo,ni ningun adquisidor se opondra a taluso con tal de que a su sombra no seconvierta con el tiempo en paso pu-blico para todo el vecindario de la vi-lla, como facilmente podria sucedersi V.S. accediese a este pedido. Loque traslado a V.V. en contestacion asu citado oficio por haberme confor-mado con el parecer inserto. Diosguarde a V.V. muchos años. Palma22 de febrero de 1843. Firma ilegi-ble. S.S. del Ayuntamiento Constitu-cional de Llumayor. •

AMLL, Convento

SOCIETAT

# Sa penyas falcó

No em sortim, d'esglais. La llarga espera que el rellot-ge de la Casa de la Vila tornàs a funcionar fou motiu quen'hi hagués que sospitassin que el que pretenia l'Ajunta-ment era "atreure el temps" eternitzant el 700 aniversari,per poder continuar tenint excusa per donar "pa i circ" alpoble, per tal que, mentre els tenen entretinguts no es fi-quin en el tema de quina és la tasca del batle i dels regidorso de com funcionen els serveis municipals, quines milloreses fan pels camins de foravila o com va la circulació dinsdel casc urbà o com s'aparca i on, com estan les voravies,com n'hi ha que s'enriqueixen gràcies a l'autorització denoves urbanitzacions, etc, etc, i més etc.

A l'hora de sortir aquesta revista ja s'ha estrenat l' any701 de l'"Era llucmajorera". L'encarregat de l'organitzaciódels 700 anys, Joan J. Jaume, ja haurà complert la seva fei-na i tornarà a la seva tasca habitual, l'urbanisme. Però, quèserà de les empreses que s'han creat amb motiu de l'Ani-versari i d'altres ja creades anteriorment, per() que també hiparticiparen? I els treballadors contractats amb motiu del' any de les festes i de les paelles? Què serà de tots ells?

No ens hem de preocupar, l'Ajuntament té cura de tots.D'uns com a mare, i d'altres com a madrastra. Per aaquests treballadors que ell va parir serà una mare, i unamare d'aquelles que se sabrà llevar el pa de la boca per do-nar-lo als seus filions.

La fugida de Gabriel Cafiellas de la presidència del Go-vern Balear va ser a causa del famós cas "túnel de Sóller"en el qual no va ser condemnat perquè el cas ja havia pres-crit. Aquest fet va trencar la seva carrera política corn a lí-der del PP autonòmic, fent gairebé impossible el seu retorn.Malgrat això des de l'ombra fou ell que posà a CristòfolSoler al cap del Govern i que quan ho va creure oportú elIlevA i hi posà a Jaume Matas.

A Llucmajor la retirada del Gaspar Oliver de la candi-datura de la batlia no fou una decisió espontània sinó obli-gada pel temors del PP a perdre les eleccions. La decisiófou encertada i Lluc Tomàs va aconseguir uns resultatsque ni ells mateixos sospitaven.

El paralel.lisme entre aquests dos fets acaba aquí, jaque mentre G. Cariellas se'n va anar a ca seva, tocat perl'escàndol, en Gaspar Oliver deixà la batlia a causa deldescontent del tracte que rebien els regidors i de la seva im-popularitat i va quedar com a president del PP local, càrrecque ja ocupava quan era batle, com passa a quasi tots elspobles. Aquest estat de coses fa que els nostres governants,elegits democràticament, a la vegada siguin governats perun comité local que presideix una persona no elegida pelpoble, i aquesta persona els fa prendre decisions de vega-des que la majoria de regidors no comparteixen. Aquestescircumstàncies són motiu de discussions que no ajudengens ni mica a reforçar la unitat del partit, en aquest cas delPP. Aquesta Iluita pel poder real fa dubtar fins on el batlecomanda mentre que el president del PP governa i també fasospitar que es pretengui emprar el comitè com a cavall de

Troia per a la reconquesta de la batlia de la vila. Déu mosen guard!

Com diu el refrany: "no només de pa viu l'home" i elprestigi de ser el batle de Llucmajor és cosa molt impor-tant.

El nostre Ajuntament ha redactat molts de cartells peranunciar la profusió d'actes que s'han celebrat entorn del700 aniversari, ja tan famós (el més farnós de Mallorca!!!!)

Però, entre aquests cartells n'hi ha hagut un que torna ademostrar una vegada més que no som tots iguals, que hiha Ilengiies que pertanyen al poder i d'altres de minoritza-des, com la nostra. La del poder és la del PP, no en tengueucap dubte (per si de cas). Així ho confirma la redacció delscartells anunciant el tornegi de seleccions de Futbol Sub 15i Sub 17 únicament escrits en castellà. Tornem-hi torna-hi,com deia aquell. I el bilinguisme tan airejat per "el foras-tero". Qui ha redactat els cartells? En Rabasco? Si és així,ja ho veis. Tota la "penya d'es falcó" denuncia l'Ajunta-ment de Llucmajor per incomplir la !lei de normalitzaciólingüística i passar-se pels "forros" el dret que tothom téd'entendre's en la seva llengua, que no és la dels cartells,naturalment.

I tornant als actes esportius anomenats més amunt.Sembla mentida que amb tanta policia local (només ensmanca la policia muntada) un hagi d'anar en cotxe al campde futbol (tanta gespa i tants milions) per veure les selec-cions juvenils anunciades en bon dissabte i haver-se'n detornar a casa a peu, per culpa dels autocars que impedien lasortida. Què us pareix?

Parlant de policia municipal, aquest pic, però, es me-reix una ben sincera felicitació per haver impedit que en-guany, el dia dels Sants Innocents, Llucmajor acabAs em-pastifat d'ous com en anys anteriors. •

ttui ' , pc t. la

ccm-vi-es,

jocs e,c1L4catiL4s,

pvtal-eveickl joficc4

C/. So Font, 15 • Tel.: 66 26 66 (Llucmajor)

ortsPere Campillo Frontera,

Campió de l'Open mundial de Taekwondo

Catalina Font

Pere Campillo és un jove de 25 anys, de Palma, queexerceix de monitor de Taekwondo al gimnàs A Puntde Llucmajor. Fa pocs mesos ha participat a l'Openmundial Hanmadnz de Taekwondo celebrat a la seu deIa Federació mundial d'aquest mateix esport a Kukki-won (Corea) on ha resultat campió. És cinturó negre,G. Dan i ha pres part en la competició en la modalitatde la técnica Pumse. El seu alumne, el jove de 19 anysGregori Santiago Martinez, de Cala Millor, ha resultatsubcampió. Per tant, mestre i alumne estan d'enhora-bona i nosaltres hem volgut parlar amb P. Campilloper conèixer de més aprop aquesta modalitat esportivai artística.

-Quan es varen celebrar aquests campionats?- Varen ser els dies 13, 14 i 15 de desembre, a Sell], ca-

pital de Corea. Corea és el pals d'origen del Taekwondo.En aquest campionat hi ha diverses proves: d'exhibició, detècnica, de defensa personal, amb un total de 1700 compe-tidors i de l'estat espanyol només érem dos, el meu alum-ne, G. Santiago, que va quedar subcampió i jo. El meualumne és campió de Balears i aquest era el seu debut in-ternacional.

- Quin és el teu historial?- Bé, jo tenc vint-i-cinc anys i en fa 18 que estic dins el

món de la competició. A nivell nacional he quedat 11 ve-gades campió d'Espanya, també tenc tres plates nacionals,tres bronzes europeus i ara, aquest campionat de l'Openmundial.

- Quins països hi participaven?- De la nostra categoria eren 54 (tècnica Pumse).- En què consisteix aquesta técnica?- Es tracta d'unes demostracions d'exercicis físics amb

combinació de defenses i atacs que realitzes davant d'unsjutges i aquests, en base a uns paràmetres, tenen en comp-te la potència, la coordinació, la concentració, la tècnica es-pecialment. Aquest no és un campionat de combat, sinóque és una demostració, com si es tractàs, per comparar-hoamb un esport conegut, d'una demostració de gimnàsticarítmica.

- Quina preparació necessites per anar a un cam-pionat d'aquestes característiques?

- Durant l'any em prepar en diverses etapes: unes depreparació física més intenses, unes més tècniques. En-guany el que m'ha preparat físicament ha estat en Jaume

Ballester que és el monitor de peses d' aquí, del gimnàs APunt i aquesta preparació física la vaig començar més omenys pel mes de maig. A l'octubre vaig tenir el campio-nat d'Espanya on vaig quedar campió i ara, els darrers tresmesos només he fet entrenament tècnic.

Ara, més o menys entrén dues hores diàries (de vegadestres) tot i que abans n'hi dedicava més (5 o 6 repartides en-tre el mati i el capvespre).

ESPORTS

- Quins són els teus objectiusmés imminents, després d'aquestcampionat?

- La veritat és que ara em trob a laglòria i visc una miqueta d'allò quese'n diu "de rendes", pea) no, és bro-ma. Tenc objectius bastant seriosos,com són en primer Hoc el Campionatd'Espanya d'aquest 2001, pel julioltorn tenir un Open mundial a Corea,torn tenir la cita europea que aquestany tendril Hoc a Alemanya i el 2002es fará el Campionat del Món.

- Quina diferència hi ha entreun Open mundial i un Campionatdel Mew?

- Un Open mundial és un campio-nat obert, amb inscripcions per tot elmón. Simplement hi ha un reglament,uns requisits obligatoris com són elgrau de cinturó (han de ser cinturónegre Ir DAN), estar federat, saberuna sèrie de Pumse i qualsevol s'hipot inscriure. En canvi, un campio-nat del món només es per al que haestat campió del país que representa.Ha de demostrar ser el millor. Pertant, si no som campió d'Espanya nopuc anar al campionat del Món.

- Consideres que tens possibili-tats per aquest campionat?

- Crec que sí per() de totes mane-res un no es pot dormir. De cada anytot és més competitiu i la gent hi vamolt més preparada. Es tracta de fermolta feina i millorar sempre seguit, ino confiar-se excessivament. A nivellnacional, Balears i Catalunya són, perdir-hi així, les dues "grans potències"en aquest esport.

- I a nivell europeu?- Espanya (però gràcies a Balears

i a Catalunya, repetesc), Alemaya,Holanda, Turquia... aquests sónsos molt forts i a nivell mundial, na-turalment Corea, com a país pioner,com he dit abans, en aquesta modali-tat, tot i que enguany aquest ha que-dat ben enrera. Ens han comentat queprest aquesta serà una modalitatolímpica, pea) modalitat de combat,segurament a Atenes, el 2004 ja hopodrem veure.

- Quin ressò té aquest esport ac-tualment?

- Aquí encara és un esport mino-ritari tot i que de cada vegada es co-neix i s'aprecia més. A Corea, perexemple, és una assignatura obligatò-ria com aquí ho és l'educació física.Esperem que poc a poc aquesta mo-dalitat tengui el reconeixement quees mereix. •

CD EspanyaResultats del mes de desembre

Miguel Buhl

Algaida, 0 - Espanya, 2Foto: Joan Quintana

Infantils 3a3 Divisió

Sollerenc, 5 - Espanya, 2Ferrioler, 6 - Espanya, Espanya, 5 - Porto Cristo, 0Espanya, 3 - Vilafranca, 1Cardessar, 4 - Espanya, Alevins 2aEspanya, 1 - Pollença, Escolar, 0 - Espanya, 5

Espanya, 1 - Son Servera, 2Juvenils Can Picafort, 1 - Espanya, 5Espanya, 5 - Can Picafort,Espanya, 11 - Barracar, Alevins futbol7S'Horta, O - Espanya, 4

Campanet, 8 - Espanya,

Cadetes Benjamins F7

Espanya, 1 - Olímpic, 4

Espanya, O - Olímpic, 10P. Cristo, 5 - Espanya, Ses Salines, 4 - Espanya, 1Espanya, 1 - Sallista, 1

Espanya, I - S'Horta, 4S'Arenal, 1 - Espanya At., 2

Infantils la Espanya At., 3 - Santanyí, 1

Espanya, 4 - Olímpic, 1

Algaida, 2 - Espanya At., 5 •Espanya, 1 - Sallista, 2

Cadets C.D. Espanya I Regional

Pau Vidal, Caldentey, Jaume Ramon, José David, Lázaro Cabrera, Pee Cla-dera, Sánchez, Toni Oiler, Pedro Oliver, Nevado, Adrià, Rubén, Miguel AngelRubí, Gil, Oscar, Josep, Alex, Pades, Josué. Entrenador: Javi Aceitón. Delegats:Bernat Ramon i Toni Vidal. •

Millor joc, millorresultat

G. Oliver

Pediaardiologla 1 Aparell Respirator!

NeurologiaAparell Digestiu

Anàlisis Cliniques'.Cirurgia General,

lei() Dletètteaatologia

Els jugadors llucmajorers,guanyadors a Cala d'Or

C. Font (text i foto)

El passat 6 de desembre es va celebrar la VI Diada deFutbol Cala d'Or, patrocinada per l'Ajuntament de San-tanyí, en la qual participaren diversos equips de futbol delCD Espanya de Llucmajor.

Una diada esportiva i de festa ja que al migdia i desprésde jugar els equips més joves i de l'entrega de trofeus i me-dalles adients a l'ocasió hi hagué una torrada on tots elsparticipants varen poder disfrutar d'allò més.

Els Benjamins del CD Espanya de futbol 7 entrenatsper Miguel Tugores aconseguiren una victòria amb el re-sultat de 2 gols a 0, gols marcats pels llucmajorers XiscoRoig i Guillem Aulet.

L'equip alevf de futbol 7 que dirigeix Joan Julià tambéva guanyar per 4 gols a 5. Els marcadors dels gols Ilucma-jorers varen ser Marc Estelrich, Miguel Toni (2) i RamonCanyelles (2).

L'equip que entrenen F. Antich, B. Sacarès i J. Manre-sa no va quedar enrera i també va guanyar al Cala d'Or,amb gols de Rul.lan i de Toni Maimó. •

I Divisió

DestileriesVidal Catany

Llucmajormilloria en el joc i això esva reflectir clarament en elmarcador. Una rotundavictòria amb un final de:

Sa Pobla 87

Després de perdre amb

Vidal Cat. 102l'equip de S'Arenal, a la

jornada següent el primer

L'entrenador, Jaumeequip del Club Joventut

Rosselló, que n'estava ja

Llucmajor va tornar a per- prou preocupat per les suc-

dre, aquest cop contra Au- cesives derrotes ha trobattocars Grimait. el camí perquè l'equip vagi

No obstant aquest re- pujant. L'enhorabona per a

sultats dolents, al proper tot l'equip i a continuarpartit hi va haver una gran

Iluitant. •

CENTRE D'ESPECIALITATS MÈDIQUES

LLUCMAJOR

HORARI:de les 9'00 h.a les 21'00 h.

IMEQBACAN PLANAS

Clinica DentalOdontologiaOrtofincia

Maxilo Fada!Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica

OrtopèdiaRehabilitació i Fisioterapia

OftalmologiaR.X. Radiologia .„

EcografiesOtorrinolaringologia

PodologiaCentre Auditiu

UrologiaASSEGURANCES: AXA - ADESLAS - AGRUPACIÓ MUTUA - ASISA - NEW CAJA SALUD

MEDIFIATC - GROUPAMA - NOVOMEDIC - ONCE - D.K.V. PREVIASA - SANITAS - VITALICIL'ALIANÇA - WINTERTHUR - LA BOREAL - L'ESTRELLA - ALLIANZ-RAS - MUTUA GENERAL DE CATALUNYA

MUTUA D'ACCIDENTS: FIMAC - FREMAP - ASEPEYO - MAZ - MUTUA UNIVERSAL

Plaça d'Espanya, 56 - Tel.: 971 12 00 64 - Fax: 971 120 426 - C/. Ciutat, 12 - Tel.: 971 12 00 21

El responsable de l'Escoleta,¡'ere Tomàs

Lourdes Garrido i Pere Tondis acompanyant els aprenents de bàsquet.Era la presentació, octubre/2000, ara són 64

Nota:Al comentari es-portiu correspo-nent al mes de de-sembre/2000, ondeia: "II Nacio-nal", havia de dir"I Divisió". Evi-dentment l'equipprimer del ClubJoventut juga a IDivisió amb elnom de DestileriesVidal Catany. •

Equip Benjamí Femení. Octubre 2000.Ara són onze jugadores

ESPORTS

Guillem OliverFotos: C. Julià

El Club Joventut de Llucmajor técura de la secció de bàsquet de l'Es-port Escolar depenent del CIM. Lluc-major, juntament amb els pobles deCampos, Felanitx i Santanyí formantla Comarca de Migjorn sota la direc-ció del delegat Antoni Lladó, tambéfomenta l'esport a través de l'Escole-ta de Bàsquet i dels seus cinc grups:Pre-Iniciació, Iniciació (dos) i Benja-mins (dos) amb un total de 64 nins inines d'edats compreses entre 4 i 9anys.

El grup de Pre-Iniciació comptaamb 14 jugadors/jugadores de 4 i 5anys. Es el segon any que funcionaen pla experimental. Aquests infantsreben tota l'atenció i dedicació delpreparador Pere Tomas i aprenen enedat pre-escolar les primeres pinze-Hades del que és l'esport. Són: MarcSanchez, Gori Rubí, Jovito García,Toni Garcias, Sara Mougan, Margari-ta Martínez, Miguel Angel Bermú-dez, Jaume Ferrer, Aina Maria Mas,Toni Ginart, Jaume Nicolau, Jer6niaAdrover, Tomeu Rigo i AlejandroCano.

Iniciació té dos grups, dirigits perLourdes Garrido i Pere Tomas un il'altre a cura de n'Andrea Duran i naMontse Coll. 23 són els nins i ninesde 6/7 anys: Sergio Soler, Gorka Gar-cia, Joan Reda, Toni Ginart, TomeuSastre, Francesc Miguel Clar, DanielSanchez, M Teresa Solano, LourdesBarros, Victor Wiegard, EugeniaPrats, Immaculada Zanoguera, MircoMartin, Baltasar Rigo, Catalina Mut,Guillem Mut, Josep Carbonell, JoanFiol, Carlos Llinàs, Ma del Mar Mas,Nicolas Garcia i Sergi Jaume.

Benjamins

Dos equips ja federats, amb un to-tal de 26 jugadors/jugadores són en-trenats tots els dilluns, dimecres i di-vendres, l'equip masculí per CarlosGarcía i el femení per Joan Oliver.Tenen 8/9 anys i ja juguen en compe-tició. Són: Aina Nil' Oliver, Aina Mes-quida, Nil' Teresa Rubio, Marina Al-

cala, Marina Salinas, Antonia Sastre,Anna Puigserver, Neus Puigserver,Catalina M' Oliver, Ma Coloma Fu-liana, Laura Sanchez, M' Isabel M6-jer, Catalina Llompart i SophieParry. Quant a l'equip masculí: Mo-ritz Clar, Miguel Gálvez, Manuel Pi-fleiro, Toni Coll, Eitor García, AlvaroCorvillo, Carlos Gustavo Prats, Mar-cos Soler, Esteve Moragues, ToniTomas, Joan Tomas i Rafel Lillo.

El Consell Insular de Mallorcadota econòmicament l'esport escolar igracies a això, enguany han pogut re-novar vestuari i així mateix atendreles despeses d'alguns entrenadors defora poble.

Club Bàsquet Joventut Llucmajor

Escoleta de bàsquetPla d'iniciació esportiva per als més petits

C/. Saregib, 110 13=135elf.: 607 30 58 45

Màsters tennisC. Font

S'han celebrat, aquest passat mes de desembre, elsMásters de Tennis 2000, patrocinats per la fusteria Láinezen col.laboració amb l'Ajuntament de Llucmajor. En eldecurs d'un sopar de companyonia i amb la presència deJoan Láinez, representant de la fustefia esmentat, el dele-gat d'esports, Joan Puigserver i el professor de tennis, Gui-llem Socies, es varen entregar els trofeus als guanyadorsd'aquesta competició.

Els resultats van ser aquests:

Absolut masculí A Masculí

I r. Nicolau Paniza

I r. Gabriel Vich2n. Mateu Mulet

2n. Miguel Monserrat3r. Miguel Servera

3r. Pere Maimó

Absolut femení A Femení

la. Rita Manresa

la. Catalina Roig2a. Llucia Roca

2a. Lines Llompart3a. Catalina Blascos

3a. Maribel Entrena •

Concurs de pescaTrofeu 700 Aniversari

Miguel Ribot

L'embarcació "Embátol" de Josep Pomares i Josep M.Pomares es va proclamar vencedora del concurs de pescaTrofeu 700 aniversari de Llucmajor, celebrat el pasat 6 dedesembre al CN Arenal. En aquesta interessant prova, pa-trocinada per l'Ajuntament, hi prengueren part un total de17 embarcacions i 37 pescadors del club organitzador idel club de pesca Es Cap-Roig. La competició, que es vainiciar a les sis del matí i va acabar a la una del migdia,amb la pesada de les captures obtingudes, es va desenvo-lupar en aigües de la badia de Palma. L'embarcació guan-yadora va aconseguir una pescada excel.lent entre la quales comptaren fins a vuit exemplars de cap-roig. Les clas-sificacions són aquestes:

Classificació per embarcacions

Ir. EMBÀTOL, de J. Pomares (CN Arenal)2n. CAP VENTOS, de F. Salvà (CP Es Cap-Roig)3r. ARGOT, de M. Ribot (CN Arenal)4t. CHAPANAN, de B. Liozu (CN Arenal)56. CATIPAULA, de M. Canyelles (CN Arenal)

Classificació individual

Ir. Josep M. Pomares (CP Es Cap-Roig)2n. J. Pomares (CN Arenal)3r. M. Vidal (CN Arenal)4t. J. Moragues (CN Arenal)56. J. Truyols (CP Es Cap-Roig)66. B. Lizou (CN Arenal)7. F. Salvà (CP Es Cap-Roig)86. J. Sampol (CP Es Cap-Roig)

9. J. Gomila (CN Arenal)106. F. Sánchez (CN Arenal)

Classificació dames

la. Antònia Parrilla (CN Arenal)2a. Cati Verger (CN Arenal)3a. Catalina Villalonga (CN Arenal)

Posteriorment, el 15 de desembre, es va celebrar al CNArenal un sopar de companyonia durant el qual el batle deLlucmajor, Lluc Tomás i els reg:lors J. Puigserver, J. M6-jer, J. Rabasco i E. Ramos, el President de la Federació ba-lear de Pesca i la Comissió de Pesca del club, varen entre-gar els trofeus als guanyadors. Durant l'acte, a més, el di-rectiu responsable de la Secció de Pesca del CN Arenal,Miguel Ribot, en representació de tots els pescadors pre-sents, va fer entrega al batle d'una placa en senyal d'agraï-ment per la constant col.laboració i suport de l'Ajunta-ment de Llucmajor a la pesca recreativa i esportiva.

Dins el mateix marc de commemoracions, el Club depesca Es Cap-Roig va organitzar per als més petits un con-curs de pesca en la modalitat de mar-costa que es va cele-brar a la platja de s' Arenal (Llucmajor). Durant la prova esva obsequiar als participants amb un berenar ben merescut,camisetes, etc. Hi prengueren part un total de 31 jovespescadors distribuïts en les categories infantil i juvenil.Aquests varen ser els primers Hoes:

Categoria infantil (fins a 13 anys)

la. Aina M. Pedregosa2n. Cristian Fernández3r. Ricard GonzálezPeça major: Aina M. Pedregosa

Categoria juvenil (de 14 a 18 anys)

ir. Zeus Garcia2n. Jesús Gómez3r. Josep LI. GarcésPeça Major: David Jiménez

Acabat el concurs, el regidor de l'Ajuntament de Lluc-major, Guillem Salvà i el president del club de pesca esCap-Roig, Matildo Reda, varen fer entrega dels trofeus alsguanyadors. Volem destacar la important tasca de promo-ció de la pesca esportiva sobretot entre els més joves, querealitza el club de pesca Es Cap-Roig tant a s' Arenal coma Llucmajor. •

Entre noltrosDades extretes del registre oficial del Jutjat

de Pau de LlucmajorNaixements

- Luís Montalvo Carmona, fill de José Esteban i MaríaFrancisca, nasqué el 14-11-00.

- María del Rosario del Aguila Roca, filla de Jesús iMargalida, nasqué el 21-11-00.

- Tiffany Seguí Caba, filla de Juan José i María de losLlanos, nasqué el 18-11-00.

- Leonor Cuenca Gayà, filla de Cristóbal i Leonor, nas-qué el 27-11-00.

- Jordi Cloquell Ferragut, fill de Baltasar Joan i Catali-na, nasqué el 29-11-00.

- Guillem Roldán Pons, fill de Francesc i Catalina, nas-qué el 2-12-00.

- Luz María Azor Simarro, filla de Manuel i María Do-lores, nasqué el 27-11-00.

- Zakaria Ghadari Khidoous, fill de Ahmed i Hayat,nasqué el 30-11-00.

- Yasmina Ofrigh el Maadouri, filla de Belkarem i Mi -buda, nasqué el 14-12-00.

- Irene de Benito Gresa, filla d'Antonio i María Ange-les, nasqué el 16-12-00.

- Maria Coloma Pascual Mut, filla de Joan Josep i Ca-talina, nasqué el 17-12-00.

- Matías Espases Quert, fill de Matías i María Elena,nasqué el 13-12-00.

- María Jesús Martínez Elizalde, filla de Juan i Patricia,nasqué el 16-12-00.

- Catalina Paloma Garau, filla de Fernando i Catalina,nasqué el 18-12-00.

- Raul Gualda Vera, fill de Francisco i Catalina, nasquéel 19-12-00.

- Jorge Jesús Hernández Fernández, fill de Jorge i Nu-rua, nasqué el 10-12-00.

Matrimonis

- Marcos Antonio Fernández Segura i Immaculada Ro-dríguez Hernández, es casaren el 18-11-00 a l'església deNtra.Sra. de la Lactància (S'Arenal).

- Bernat Vidal Oliver i Catalina Vadell Llaneras, es ca-saren el 28-10-00 al Convent de Sant Bonaventura.

- Angel García Parma i María José Aibar Campuzano,es casaren el 14-10-00 a la Parròquia de St. Miguel.

- Francisco Seguí Bibiloni i María Belén Mateu Cáma-ra, es casaren el 21-10-00 a la Parròquia de St. Miguel.

- Antoni BauzA Guardiola i Catalina Puigserver Carbo-nell, es casaren el 1-12-00 al Jutjat de Pau.

- Luís Palmer Cabrietti i Maria Antònia Garau Juan, escasaren el 2-12-00 al Santuari de Ntra.Sra. de Gràcia.

- Guillem Josep Salas Cantallops i Margalida AlbertíMartínez, es casaren el 12-11-00 a la Casa Consistorial.

- Guillem Pere116 Pons i Ilse Boch Schlunek, es casarenel 24-11-00 a la Casa Consistorial.

- Antoni Frau Carbonell i Francesca Maria Mut Fullana,es casaren el 1-12-00 al Santuari de Ntra. Sra. de GI-Ada.

- Hans Hurgen Lucht i Maryna Baryna Byakhova, escasaren el 15-12-00 al Jutjat de Pau.

- Miguel Miró Pons i Jaqueline Mazzola, es casaren el15-12-00 al Jutjat de Pau.

- York Nicolaus Von Obernitz i Patricia Valor Muifios,es casaren el 22-12-00 al Jutjat de Pau.

- Juan Manuel Maya López i Antònia Aina VidalBauzà es casaren el 9-12-00 a Pesglésia de Ntra. Sra. de laLactància (S'Arenal).

- Andreu Salvà Vidal i Francesca Maria Clar Puigser-ver, es casaren el 2-12-00 al Convent de Sant Bonaventura.

- Michael Fritz Sophie i Katerine Mann, es casaren el29-12-00 al Jutjat de Pau.

- Josep Miguel Perelló i Juana María Calvo Velasco, escasaren el 28-12-00 al Santuari de Ntra.Sra. de Grkia.

Defuncions

- Francisco Moreno Hernanz, morí el 26-11-00 als 69 anys.- Manuel Sánchez Sánchez, morí el 26-11-00 als 87 anys.- Manuel Ledesma González, morí el 18-11-00 als 52 anys.- Bartomeu Obrador Bonet, morí el 29-11-00 als 72 anys.- Francisca Tortella Vich, morí el 19-12-00 als 99 anys.- Roberto Merchan Alija, morí el 27-12-00 als 22 anys.

2000 Naixements: 151

nins nines99-desembre 4 1gener 2 5febrer 6 7març 8 9abril 8 4maig 6 7juny 5 7juliol 7 4agost 13 4setembre 8 3octubre 6 7novembre 5 6desembre(fins el 29-XII-00)

4 5

TOTAL 82 nins 69 nines

Comparatiu 1999. Total 154: 85 nins 69 nines

Comparant amb anys passats és manté la tendênciad'un menor nombre de naixements de nines, 69, en com-paració al nombre de nins, 82.

Els noms dels nostres infants destaquen per la seva di-versitat, rebroten els noms més corrents mallorquins i aug-

1Uaço t TSototus41•3 Muvagia 529,„a,

71/jercerla - caanceria

grocial.3

C/. Majon 101 - Tel. 97112013407620 LLLICMAJOR

menta el nombre de noms d'altres procedències, com perexemple, Christian, Thalja o Evalyn.

Els pares i mares de Llucmajor han posat als seus fills56 noms diferents, els mes posats són:

Antoni (3), Antonio (2), Joan (3), Jaume (3), Marc (3),Marcos (2), Miguel (4).

Els pares i mares de Llucmajor han posat a les seves fi-lles 60 noms distints, entre els quais els únics repetits són:

Ainoha (2), Catalina (2), Joana (2), Francisca María(2), Margarita (2), Maria Magdalena (2), Maria del Mar(2), María del Rosario (2) i Marina (2).

2000 Matrimonis: 102

Jutjat C.Con. Lactan. St.Miq. St.Bon. Gracia99-desemb. - 4 1 1gener 2 1febrer 2març 4 2 -abril 1 1 1 1 2maig 4 1 2 1 1juny 1 1 1 2 4juliol 2 4 - 1 - 5agost 2 1 1 1 1setembre 3 1 1 5 4 3octubre 3 2 2 2 1novembre 2 2 2 - -desembre 5 1 1 3(29-XII)

TOTAL: 29 14 9 16 14 20

Comp. 1999 29 8 20 7 14 23

Es pot observar un notable increment dels matrimoniscivils a la taula comparativa següent:

Matrimonis Civil Canònic Total1996 16 56 721997 19 50 691998 26 70 961999 37 64 1012000 43 59 102

Defuncions 2000: 107

homes donesdesemb.99 1gener 7 8febrer 6 5març 4 7abril 1 2maig 4 6juny 5 6juliol 7 3agost 7 5setembre 2 1octubre 4 4novembre 8 2desembre 1 1(29-XII)

TOTAL: 57 homes 50 dones

Comp.1999 76 homes 61 dones

A aquesta taula de defuncions observam que enguany hanmort 30 persones menys que l'any passat. Cal plantejarque el descens del nombre de difunts inscrits al registre ofi-cial del Jutjat de Pau de Llucmajor correspon no tant a undescens de la mortalitat a la vila sinó mes bé a un importantaugment del nombre de difunts de la nostra localitat no ins-crits a l'esmentat registre.

Vistes totes les taules de població podem observar queno hi ha hagut canvis significatius en el nombre de naixe-ments i de matrimonis entre l'any 1999 i l'any 2000. Amitjan termini observam un cer augment del nombre denaixements i matrimonis, fet que implica un paulatí crei-xement de la població llucmajorera.

TALLERS MARINAAGENT OFICIAL PEUGEOT PEUGEOT

C/. MARINA, 104 - TEL. 66 05 21EXPOSICIÓ I VENDA: C/. MARINA S/N. - LLUCMAJOR

Pes forata -es ina•Dix

Tecnofonía•s • 1( 01f_40 )

Movistar Empresasolf Servicios CentrexW Línea RDSII Línea Duplo y BásicaI Centralitaster Via Digital

LAS POSIBILIDADES EXISTEN Y SON INFINITAS

TaYCO LLUCMAJORPieza ispc450,14

.911 12 10 83Fax: 911 664046

!F.#.

TELYCO ARENALTrasin4, 16Tel: 971 26 93 10Fax: 971 2693 1007610 El Arenal

TELYCO CA'N PASIILLA TECNOFONIAServicio TeadoPost-venta

IELYCORopos Catáraus, 3310:911 21 34 06Fog: 971 25 02 7107007 Palma

TECNOFONIA S. L.C/ Luca do Tena, 12 bp.Tel: 971 24 03 41Pax: 971 24 03 4107500 Palma

»SIM

C/ Cicerón, 3bTA 971 26 62 32Fax: 971 26 62 3207610 Can Patilla

on a téEstamos e aPIOVeC 3

11)Mov Line

41) MoviStar VIA

oar0, 0 0

0 0r---- ao 0

Own*t*:ffir

•PassatempsSopa de lletres

Llorenç Mascaró

13 Països d'Africa

TE

A

R E G

A G O EMC

O A

O

E S AO A

N

E D G A

O S HX 0 D A

S

U

C A

V1K

E N

A

G

E

RZ E

N E A

A C

A• F

A 1 N A N E H O

U VR T

N

D D R C

O XAM

A

N

E A R S

A V SIA

A

A R O

C

XMI S R E A

U X R

O

EAA

N U

V

A AB M

E A R V E S G O

V C E

Solució del mes passat

Colom de Pinta, Colom Gavatxut, Colom Nas de XotColom de Casta Grossa, Golom Borino, Colom d'Escam-padissa •

L'arreglada del rellotge de la Casa de la Vila duu coa.Té problemes de funcionament, no és de fiar. Estam segursque això aviat se solucionarà. El que pareix que serà mésdifícil serà adobar el so, que a molta de gent del poble elsrecorda quan a l'església tocaven de mort.

Esperam que la cosa no vagi a més, com ha passat aPalma, on un grup de ciutadans han denunciat una esglésiaperquè el sonar de les campanes els molestava. •

OPTICALLUCMAJORÒPTICA OPTOMETRISTA

LENTS DE CONTACTE,ULLERES GRADUADES, SOL-ESPORT

CONTROLS VISUALSI AUDITIUS DE FRANC

Plaça Espanya, 24 - Tel.: 971 66 17 17 - LLUCMAJOR

CONSU

COMPRARES GUANYAR

2•."-air*V•

C/. Nicolau Taberner, 39 - Tels. 12 06 97 - 12 06 98

-w-IIiedSignaIAUTOMOTIVI-

BendirS. L. Ronda Ponent, 27 - Tel. 66 01 70

Blaupunkt - Alta fidelitatSistemes de navegacióRadio - cassette telèfonRadio - minidiscAmplificadorsAltaveus - Subwoofer - Tweetek

Pressuposts gratis

”INI RISE

StAan 01:68

•BUIL1PUNKT

SE RVICE

Rub í AutomóvilesLlucmajor, S.L.

La Seat Incaapres nta la

Idealvehicle

comercialde turttme,especlOmenten Ia sevaversióKombi Plus

Ctra. Arenal s/n - Tel. 66 02 34 - 66 16 18