cxmNö 180 - 18 ABRIL 1.986 REVISTA QUINZENAL

wwwV/W«WWW

WWW

?Ivwvwwwvg

vvvwVWw

VWr vwW W

V WV WW Wvv

W

¿rXXX

XXXXX XXX.xxxxxxx

XX.' XXXXXXXX XXxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

JxxxxxxxxxxxX XXX

XXXXXX BXXXX !XXXXXXXXXXXXxx^xxXXXXXXXXxxxxXXXXXXXXxxxxx

. XXXXXXs xxxxxxxs xxxxxxxs xxxxxxxSX3XXXXXXX

XXXXXX X XXXXXXXxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxxxxx xxxxx xxxxx

xxxxx : xxxxxx xxxx-'xxxxxx xxxxxxxxx xxxxxxxxxxx xxxxxx xxx xxxxxxXXXXX XXXXXXX XX XXXXXXX WS

XXXXX XXXXXXXX XX XXXXXXXW SXXXTÍX XXXXXXX X XX XXXXXXXV

xxXX£

VW XW

VWWW W

V WWVWWV V VVWVVVWVVVV W Wvvvvvvvvvvvvvv s

VWWWWWS3SS Ssss sS3 Sssss

Www

wwwwwwwvw

wwv/wwWVYVAVWWi WAVwww

SS VS3 SS W

SS SS WVS S Wvs v wVS V W

SSS WSS VWSS Ws vs vsss

S3SSIssssssss

VWVW

vvv

vVw xxxxxxxxx xxx xxxx xxxxxxx

WWW^

W^ .v v xxxxx' x" xxx::: x xxxxxss z-zxxx xxxxxx xxxxssxxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxx' : xxxx x xxxxXXXXXXX XXXX XX /XXxxrcxxx xxxxxx xxxxxxxx - xxxx xxx ' xxx xx

XX XX

XXXXXX XX XXXX XXX XXXXXXX V S Wxxxxx xxxxxxxx xxxx xxxxxxx v swvxxxx xx xxxxx xxxxx xx: xxxx w s w

WVWVW . . .w ww

V VWWWWVW VW

VW VWWWWwwv vww vW

vwwwWVWW/VWW1/vwwW Ww wv

VW WVW Wv

xxxxx"xx" x:"xxx x!i::!-:x :7;-::rxxxx W s ~xxxx xx xxxxx x xxxxxxxxxxx w sxxxxxxxxxxxxx xxxxx xxxxxxx s sXXXXXXXXXXXXX XXXX IXXXXXX S S WWxxxxxx xxxxxx xxxx : rxxxxxx s s vwwwxxxxxxx xxxx xxxxxx xxxxxxx wvss wwwwwxxxxxxx xx x xxrcxx xxxxxxx . _jvvwsw w__ v

wwwwwwwVWWW

X Ssss

S SSSs

v lV S

XXXxxxXXXXXX

xxtX X

WW W

wwVW V

VW WW W

W V/Vvv

WWV/Sf-W WVWWssww vwwssvw wvi S V WWW WV

WWS SW WW VWss w w w vwSS VW VW VSS VW V 'VSSS W vSSS W

SS« VWw ss vwV WSS VW

W WV Vv ww s vww sWV S3v ss

WW

V WVV W

VV WVW W

V WW W

W VW WW Www

vvv .vsas

SSSSS3.S 3

AT/VV

Ws vs vSSS v

VVvS3W

SS WVS3 WSS SSS 3

S S£3 S33S . • 3 S --- 3

X VWWX WW

X WVx wvvX VWx vw

X WVX VW

X VWXX W

X WVXX XX W

X XX WXXX W

X Ww s:s yS3 SS SSSSffSSSssss.: : srír.ii.__ .l·SS

ss vws s wv wvSS W Wss v w

Sb V Ws vwS3 S V W

SSS V

YÍÍY.-., .-¿¿S,- . .X.UnnníUUUnaa,.-—.;,:i.;·_;:"--.:i.U-..:!:i:i:-Il ---.-c- Ui..........:¿Ii .. ., luiïíi.U .iimii»™-¿;i Ut;;.¿^:._:i..cu-,u>;. .^uu_i.'»....u:i „Unnnnrinmïíni.iiu.a^L·uuiHml·UJir.rmnniul· n:'imi:j...:;iL;u-x.Lj.ai;:iiïuuuTJii-:::1..ai

u. .miniineñaeM g

Sant Joan 2 - 74

Revista SANT JOANN° 180 - 18 d'abril de 1.986DIRECTOR; Carles Costa SalomEdita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979

COL.LABORADORS

Miquel FloritJoan JaumeJaume BonetTomeu Juan C.Antònia CostaJosep MayolMaria CompanyFranciscà BarcelóAntoni BauzàAntoni BonetJosep Gayà Rotger

NOTA:

Els articles publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió dels propisautors.

Dia

2

3

4

•>

6

7

8

9

10

M

12

13

14

15

16

n18

19

20

21

22

23

24

21

K

n28

29

30

31

PBKIPI-lAClON

mm

j ' -j

<i -J

c ' v

7 '*)' '-

3'-

Mft lOROSOBSfBVADOSm

«

A '

0

t

«

c

•e

0

*.

r.

o

«»

VlfNtODOMI-NANTt

ò eíy L

_N L·

Precipitación total del mes

Nombre de la Estación

S K N J L/ A NProvincià Número

aJlkLUJÍL5Mes Año

v\ PI R ' o I 9 í 6Observador

ï*r» " òï t Wi C.LLO ' l'i Ì1 TJi i-

Suma

E3

Suma

OZI]

raccinMAXIMA E

Suma

NUMERO DE DIAS OE:

N'eve "X-Granizo ATormenta |~<[ ,Niebla =Rocío ¿i _Escarcha , ,Nieve cu brio suelo ¡

OÍAS PRECIPITACIÓNf n 1 l,n\<^ U. 1 lip.» 1

•> oí> 1.0> 10.0> ÎQO

r ACIÓN F rN UN DIA j Vi ^mm dio Jjjl

Viento dominante

Ï ~~| b l» im El il dli di1 .--.-. '• "•*'• ••• ""•'•

i _l_.'.m ^_L_ ->K

•B)U3UreUJO3 U9 OpBUIJOJSOBJ}

'OUJOpB S3A9.I \TS 13.13 9Tlb O\

B:ni9S9Jd 9} Xoq usSçuii ijrç

Es sin igual mi hermosura,pero vuelta del revéses horrible mi figura.

S U M A R I

MeteorologiaVoleibolTrialFutbolPeña MotoristaAjuntamentVII MarathónSóller - Lluc a peuDefuncionsS.M.O.E.Temes agrícolesEstampes popularsPlomes amigues

3 - 7 5 EsportsVOLEIBOL

Fase Sector en Alicante.

L·a fase sector se disputó los dias15 y 16 de Marzo en San Juan de Alicante,con la participación de los siguientesequipos: San Juan de Alicante

Tormo Barbera de XàtivaSan Buenaventura de MurciaSant Joan de Mallorca.

El día 15 por la mañana el Sant Joanjugó el primer partido contra el SanJuan de Alicante. El resultado fue favo-rable al equipo mallorquín, con losparciales siguientes: 8-15, 12-15, 15-10, 15-8 y 7-15. Como se puede observarlos dos primeros sets fueron ganadospor el Sant Joan, pero en el tercer y cu-arto set reaccionó el San Juan de Alican-te consiguiendo el empate con lo cualdio mucha emoción al quinto y definitivoset, en el que logró imponerse el SantJoan.

El mismo día por la tarde el SantJoan se enfrento al Tormo Barbera deXàtiva. Un equipo que el Sant Joan yaconocía de años anteriores, ya que esuno de los mejores equipos de Españay el Sant Joan jugó con mucho más miedoy nerviosismo que en los demás encuentrosEl resultado final fue de 3-1 favorableal Xàtiva, con los parciales siguientes15-4, 15-10, 11-15 y 15-3. Como se puedever en los sets ganados por el Xàtivademostró claramente su superioridadaunque el Sant Joan luchó en todo momento

El domingo 16 por la mañana el SantJoan jugó el último partido que le dabaopción al segundo o tercer puesto enla clasificación general. El Sant Joanlogró imponerse al San Buenaventurade Murcia por un 3-2, con los parciales15-6, 15-12, 12-15, 6-15 y 16-14. Seaprecia muy bien en los primeros setsla superioridad del Sant Joan, peroen el tercer y cuarto set se impusoel San Buenaventura con los mismos parci£les, de ahí la igualdad entre los dosequipos. En el quinto set el Sant Joanse impuso con un escaso margen de diferen_cia, logrando así el segundo puesto.

El Sant Joan 2° en la Fase Sector de Va-lencia.

El equipo Cadete de Sant Joan sedesplazó los dias 5 y 6 de Abril a lapenínsula para disputar la fase sector

en Valencia, concreyamente en Xàtiva.El equipo cadete actualmente está

formado por las siguientes jugadoras:Ana María Matas BarcelóMaría Company NicolauAntonia Gaya MoreyMargarita Bauza MesquidaYolanda SánchezMargarita Català KarmanyMarta Company PérezMaría Alzamora BauzaMaiía Oruinas M^raxleay su entrenador:Andrés Gelabert Gari

El Sant Joan pudo clasificarse en2Q lugar ya que solamente perdió unpartido contra el Xàtiva, equipo quetenía todo el público a su favor peroaún así hizo todo lo posible para conse-guir el triunfo.

El primer partido se disputó el sábadodía 5 por la mañana, que a pesar delcansancio por culpa del largo viajeque hubo de Alicante a Xàtiva, el SantJoan logró un triunfo maravilloso yaque se impuso al Santa Coloma de Barcelo-na por un claro 3-0 con los siguientesparciales: ±5-u, 1_>-1 y 15-8. ^on estusparciales se puede comprobar la superio-ridad del Sant Joan. La alegría se refle-jaba en todo el equipo.

No hubo tanta alegría con el partidodel sábado por la tarde, en el cualel Sant Joan se enfrentaba al Xàtiva.El Sant Joan empezó con ánimos y muchísi-

Esports 4-76

mas ganas de ganar. El primer set fueganado por el Sant Joan, pero ya enel segundo las cosas empezaron a irmal, el Xàtiva animado por su públicose animó \bastante mientras que los ánimosdel equipo sanjuanense empezaron a decaerpor lo que perdió el partido por 3-1,con los parciales 15-13, 7-15, 13-15y 8-15. como se puede ver los sets fueronmuy reñidos.

El domingo día 6 por la mañana elSant Joan se jugaba el segundo o tercerpuesto de la clasificación. Esta vezse consiguió el triunfo contra el A.D.L'Illa de Castellón con un excelente3-0 con los siguientes parciales: 15-7, 15-4 y 15-8.

Nuestra más cordial enhorabuena aeste equipo que cada día enriquece másel nombre de "Sant Joan" consiguiendocon estos triunfos, que un pueblo como1

Sant Joan pueda llegar a estas alturascon este deporte.

Enhorabuena y que sigáis conquistandonuevos triunfos con este bonito deportedel Voleibol. Sera maravilloso.

TRIAL SANT JOAN

Jaime Roig, nuevamente vencedor.

La prueba motociclista de Trial queanualmente la Peña Motorista celebrapasadas las fiestas de Pascua, tuvoun claro vencedor en el piloto mallorquínJaime Roig, que repitió su triunfo delpasado año.

Esta prueba viene celebrándose desdeel año 1.971 y es ya clásica dentrodel calendario motociclista isleño ypuntuable para el Campeonato de Baleares;este año en su deciseisava edición empezóy terminó, como las anteriores en SaPadrera, para discurrir por C'An Aiet,camí Son Roig, Binifarda, Ses Roquesdel Dimoni y Es Revellar. Los 17 pilotostuvieron que atravesar 12 zonas controla-das en las que los participantes derro-charon valentia y deportividad, antebuen número de seguidores.

Como ya ocurriera en 1.985 la luchase centró entre los pilotos Jaime Roigy el ibicenco Francisco Bufi, Presidentede la Federación Balear.

Terminada la primera vuelta Roighabia penalizado 2 puntos y Bufi tansolo 1, pero en la segunda Roig penalizóun solo punto mientras que Bufi sumaba

B

once y tuvo que conformarse con la segun-da plaza; con ello Roig se erigia envencedor seguido de Bufi, dándose laparadoja que en 1.985 ya se dieron estasmismas posiciones.

Con esta victoria son ya cuatro losTrofeos Peña Motorista conquistadospor Roig, siendo el que mas veces loha obtenido; seguido de Bufi con tresvictorias y siendo el que mas vecesha participado. Roig también ha batidoel record de puntuaciones con solo trespuntos, rebajando su propio record queconsiguiera en 1.985 con tan solo diezpuntos.

Las restantes clasificaciones fueron:Categoria Juniors.1a Santiago Mari Extra Rent2a Guillermo Matamalas Amics Moto3o José García Pérez L'Ofre4s Vicente Bote Bordoy Media Milla

Seniors.Is Jaime Roig Arbona2Q Francisco Bufi Palau3a Francisco Ramón Palou4s Leonardo Diaz Ruiz5e José Yuste PérezHasta 13 clasificados.

Extra RentIsla IbizaExtra RentMedia MillaExtra Rent

Juan Jaume

5-77 Esporti

Tomeu Mora Estelrich, te 19 anys, jugade defensa o de mig amb l'equip de terce-ra regional de Sant Joan, es un jugadormolt segur amb els marcatjes als jugadorscontraris.

*••*•

Miquel Joan Company Bauza, te 19 anys,normalment du el número 5 a l'esquena,però tant juga de defensa, de mig oa la delantera, es un jugador molt regu-lar dins el Sant Joan.

Aquest poble

cumple

GBCB

ASAMBLEA DE LA PEÑA MOTORISTA

Dias pasados la Peña Motorista SanJuan celebrò su asamblea anual en quese da cuenta a los afiliados de la marchade la Entidad.

Hubo relevos en la Junta Directivay pasaron a formar parte de la Directiva,como Vocales Francisco Gayà Rotger,Jorge Gayà Rotger, Miguel Vidal, Bartolo-mé Miralles y Miguel Jaume.

También se dio a conocer el calendariode actividades para este año 1.986,año en que la Peña Motoristasu 30 Aniversario.

El calendario es como sigue:Dia 6 Abril. XVI Trial Sant Joan

18 Mayo. Moto Gros Cinquagesma8 Junio Moto Gros San Cristóbal y TM

Fiesta San Cristóbal17 Agosto Excursión por Mallorca,

conmemorativa 30 Aniversario5 Octubre Festival del Motor y

Festa d'es Butifarró26 Octubre Moto Cross La Tardor (Prue-

ba final Campeonato Baleares)16 Novembre Moto Cross 30 Aniversario

(Prueba final Trofeo Mallorca)7 Diciembre Diada de Aniversario -Ma-

tançes-(Estas fechas son susceptibles a modifi-caciones).GB,- Prueba puntuable para el Campeonato

de Baleares.TM.- Prueba puntuable para el Trofeo

Mallorca, que organiza la Peña Moto-rista San Juan.Además de estas pruebas que se desarro

liarán en el "Circuit de Binifarda"la Peña Motorista participará en laorganización de pruebas en Ses Salines,Artà, Pòrtol entre otras localidades.

PLE ORDINARI

El dijous dia 3 d'abril l'Ajuntamentdel nostre poble celebrà la reunió corre£ponent de Ple Ordinari a la qual esva acordar:

-Formalitzar la corresponent escriptu-ra pública del terreny donat per laSenyora Maria Solivellas, situat entreels carrers Sud, i les prolongacionsde Molins i Ramón Llull. L'extensióes de 962 m2.

-També formalitzar la compra d'uns800 m2 de la finca propietat del SenyorRafel Bauza per ampliació del cementiri.

Aquest poble 6-78

-Autoritzar a Gesa per l'ocupaciódel solar necessari per construir untransformador just davora ca Sa Mestradel carrer Consolació.

-Igualment es va acordar formalitzarel conveni amb la "Caja de Baleares"Sa Nostra, per informatizar les feinesburocràtiques i administratives de l'Ajun_tament.

-Es va donar compte de la renovaciódel Padró Municipal d'habitants. Aquesttendra una duració del 1 d'abril al31 de maig, del qual serà el responsableel jove Antoni Matas Bover.

-Firmar amb el C.I.M. el convenide serveis contra incendis.

-Es va fitxar la quantitat que l'Ajun-tament donarà al Centre Escolar de SonJuny per comprar una màquina fotocopiado-ra, així com una subvenció a la "Sociedadde Cazadores de San Juan" per la continui^tat dels serveis de vigilància rural.

-Per el contrari de tots els puntsanteriors, no es va aprovar la convocatò-ria de la plaça de "Aguacil-Ordenanza".

Va acabar aquesta sesió, amb el tornde precs i preguntes en el que el RegidorJoan Sastre se interesa per el xerratòrumde si tres joves del poble volien fer 'una pintada a les parets del nou CentreSanitari.

VII MARATHON

El Club Sant Joan de Voleibol, haorganitzat pel diumenge dia 20 d'abrilel VII Semi Marathón Sant Joan, queestà patrocinat per la Comunitat Autònomade les Illes Balears.

El programa semblant a altres anysanuncia el reglament, les 18 carreresde que consta la diada, així com lesdiferents categories, distàncies, premisi el plànol del corregut. També unarelació dels col·laboradors a on hifigura aquesta revista SANT JOAN.

Desitjam que aquest any no siguicom el passat, quan els finlandesosacapararen la quasi totalitat dels premisen les categories a on participaren.

SÓLLER - LLUC A PEU

Durant les pasades vacances de Pasquaun grup de joves santjoaners varen fer Mateu ßauza Ma »Escolar" Antònia Camps Bou,una excursió per la Serra de Tramuntana. va morir el 4 de febrer de Qual" va morir el 7Partiren 1 u d abril des de Sant Joan 1986> hayia néscut el g_12_ brer de 1986, haviacap a Ciutat per agafar el tren cap 1920 el 28-8-1907.

a Sóller. D'allà partiren a peu en direc-ció a Biniaraix per pujar per el barrancfins a l'Ofre i d'allà a S'Arrom. Despréstornaren endarrera fins a les casesde l'Ofre i partiren cap a l'embassa-ment de Cuber, font d'es noguer, GorgBlau, font d'es pla de Massanella, puigde Massanella i cap avall fins a Lluc,on passaren la darrera nit, tornanta Sant Joan l'horabaixa del divendres.

Varen ésser més de 35 Kms. carregatsamb les motxiles i tant al·lots comal·lotes arribaren a Lluc molt cansatsde la caminada, però en desig de tornaa fer altres excursions per la Serra de-gut a la bellesa dels alsinars i restadel paisatge.

DEFUNCIONS

7-79

Francisca Alna Matas Mimar"Peramates" va morir el 8de febrer de 1986, havianéscut el 24-8-1900.

Francisca Aina Gayà Nicolau"Guitza" va morir el 9 defebrer de 1986, havia nés-cut el 21-8-1893. Tenia 92*anys.

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a: JOCS

IESPORTSf^

Barbarisme Forma correctaAJEDRESAMATEURBALONCESTOBALONMANOBOXEOBRISCACAMPEÓNDARDODEPORTGIMNASIAJINETEVETERANO

escacsaficionatbàsquethandbolboxaescambrícampiódardesportgimnàsticacavallerveterà

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

O '

n

t

Maria Bauza Antich "d'EsRafal" va morir el 12 defebrer de 1986, havia néscut el 13-4-1915.

Catalina Mas Barceló "deSon Burixó" va morir el 17de febrer de 1986, havianéscut el 11-11-1915.

Joan Mas Gayà "Boveta"va morir el 18 de febrerde 1986, havia néscut el22-7-1915.

L'EscolaS.M.O.E.

Programa d'educació per a la salut.Cicle de xerrades informatives.

Ja es, va anunciar anteriorment queel programa de salut dirigit als paresi a la comunxtau en generar, e» desenvo-luparia a través d'una sèrie de xerradesrelacionades totes elles amb el temade l'educació sanitària.

Aquest cicle de conferències se iniciàel 13 de març amb una xerrada a càrrecdel dentista titular d'Artà, GuillemRoser, damunt el tema de "La HigieneDental i Prevenció de la Caries". "Aaquesta primera conferència hi assistirenvint-i-dues persones. Dia 17 del mateixmes va tenir lloc la segona xerradad'aquest cicle que tractà sobre Alimenta-ció i Nutrició. Ens va parlar del temael metge Bernadí Homar, membre del Serveid'Educació Sanitària del Consell Insularde Mallorca; hi assistiren una trentenade persones.

L'objectiu d'aquestes xerrades és,que pares i educadors traballin conjunta-mentper millorar els hàbits de salutdels nostres nins i nines. De poca cosaserviria que a l'escola s'ensenyàs arentar-se les dents si llavors a caseva,els pares no ho recorden o tampoc ellsse les renten. Els nins aprenen perimitació i la millor manera d'inculcaruns hàbits higiènics adequats és a travésde l'exemple.

Ma Lluïsa Fuster

El Servei d'Educació Sanitària del C.I.M.ha editat un full informatiu damuntCaries i Alimentació que reproduira iden-ticament.

CARIES I ALIMENTACIÓ

La caries es provoca perquè els microbisque es troben a la placa dental produei-xen, quan consumim sucres, uns àcidsque ataquen l'esmalt de la dent.

DEU CONSELLS PER PREVENIR LA CARIES

1,- Durant l'embaraç la dona ha de feruna alimentació completa sobretot ricaen calci (llet i derivats) i Vit. D.2,- Fer una alimentació completa i varia-da (carn, ous, peix, vegetals) ricaen llet i derivats (formatge, iogurt,etc.)3.- Acostumar als infants en tenir lesprimeres dents a roegar, evitant perllon-gar excesivament l'alimentació fruixa.

8-80

4,- Procurar que els al·lots roeguin,menjant aliments durs i frescs.5.- Crear l'hàbit de menjar a hores,evitant tenir contínuament alimentsdins la boca.6.- No acostumar a consumir coses inutilmtcaramel com a premi, regal per dormir-se, etc. Ni a ensucrar degudes com llet,sucs, infusions, etc.?.-• Supirmir completament els dolçosfora de les hores de menjada: no menjarmai pastelets per berenar ni "porqueries"dolces: caramels, xiclets, etc. etc.8.- Evitar un excesiu consum de begudesrefrescants dolces.9.- Menjar la fruita després del platdolç i un fruit dur (poma) si s'en haconsumit. El dolç mai pot ser un sustitutde la fruita.10.- Fer una correcta higiene dentaldesprés de cada menjada principal. Nodeixar passar mes de 10 minuts si s'hamenjat dolç.

La causa principal de l'augment de lacaries és una alimentació massa "civilit-zada" sobretot l'abús de sucres. Faés mal com més concentrat està i commés pastós sigui.

Avegades pensam que els nostres fillsno mengen gran quantitat de sucre. Aques-ta taula ens pot fer reflexionar...

Llepolia - Quantitat - Contingut de sucreen cullarades soperes

Troç petit 10 culla.Un i "Un 3 "

Pastel de xocolataXicletsDonutBegudes refrescantsGalletes dolcesToffesTableta de xocolataCucurutxo de gelatConfituraCaramelsBombonsXaropLlet condensada

Una botella 5UnaUnPetitaUna bolla

5Aí "8 "4* "

l cullarada 5Un 1Un 12l cullarada ll " l

Aliments que es poden consumir forade les menjades per "matar Ia gana";Pomes, plàtans, meló, pastenagues, formajtge, dàtils, figues, taronges, rem, sucde fruites naturals, (taronja, tomàtiga,pinya, etc.) llet, anous, ametlles,iougurt, palomitas, blat de les indis,patates frites, galletes d'Inca, fluixes,cuajada.

9 - 8 1 TEMES AGRICOLESEL DESYERBE QUÍMICO

Hace mucho tiempo que existen losherbicidas, desde 1940, aunque no fueronconocidos por los agricultores hastahace poco tiempo. (15 años en Mallorca),por esto no se tiene la suficiente expe-riencia en el uso de estos productos,y la falta de información es muy frecuen-te en nuestros agricultores, esto haceque se cometan graves errores, que puedenponer en peligro la cosecha. El objetode estas lineas es acercar al lectory agricultor una serie de normas parael manejo y aplicación de dichos produc-tos, asi como conocer los daños queproducen las malas hierbas.

1. La mala hierba.El concepto de mala hierba no existe

botánicamente, se denominan asi a todaslas plantas que crecen en un determinadocultivo siendo ajenas a este, o seade distinta especie. Asi una plantade trigo en un campo de avena o de pata-tas se considera una mala hierba.

1.1. Daños causados.a) Competencia. Las malas hierbas

compiten con el cultivo, privándolede ciertas condiciones ambientales,y otras necesidades, que se nombrana continuación:

-Luz; las malezas se desarrollanmucho más que el cultivo, llegándoloa cubrir privándole de la luz, en conse-cuencia disminuyen bastante los rendimiejítos; por ejemplo en cebolla y zanahoriase han llegado de detectar descensosde iluminación de hasta el 80% y del95% del rendimiento de la cosecha.

-Agua; en los cultivos de secanoprincipalmente es bastante acusado esteproblema, ya que las malas hierbas sonde más primor que el cultivo, floreciendomás pronto que este y por lo tanto agotalas reservas hídricas del suelo antesde que las pueda aprovechar el cultivo.

-Nutrientes; asi como absorben losnutrientes las plantas cultivadas, tam-bién lo hacen las malezas pero en máscantidad, ya que poseen un sistema radi-cular mucho más potente.

b) Disminución en la calidad de losproductos agropecuarios.

Un ejemplo claro está en los forrajes,principalmente si provienen de praderas,en las que el ajo solvestre y la cebolle-ta pueden aparecer, estas dos malezasconsumidas por las vacas dan mal sabora la leche. También la presencia de

malezas en semilla seleccionada parala siembra, no solo disminuyen su calidadsino que también ayudan a la propagaciónde éstas.

c) Daños a la salud del hombre yanimales.

Aunque no sean daños directos alcultivo tienen su importancia, ya quemuchas enfermedades en los animalesson debidas a éstas, por ejemplo ladermatitis, causada por la ortigas yotras plantas espinosas, también puedendar lugar a toxicidades producidas poralguna sustancia.

d) Hospederas de plagas y enfermedades.Es quizá el daño mas importante ya queenéstas invernan gran cantidad de plagasy enfermedades, como barrenadoses y.otras orugas, asi como royas, carbones,etc.

1.2. Clasificación.Se pueden Icasificar según su ciclo en:-Anuales: aquellas que nacen y mueren

en un mismo año.-Bianuales: son las que nacen en

el primer año y en el segundo dan flor,fruto y semilla.

-Perennes: las que duran varios añosen el suelo.

2. Prácticas para el control de malashierbas.

-Control preventivo:a) Usar semilla limpia, que no lleve

semillas de malas hierbas.b) En caso de que se use estiércol,

procurar que esté perfectamente fermenta-do, con la fermentación la semilla pierdesu poder germinativo.

c) Evitar el paso de animales dezonas infectadas a zonas limpias.

d) Mantener limpios los canales ymaminos, el agua es un medio muy eficazpara la dispersión de semillas.

-Control manual : consiste en arrancarlas malezas manualmente es una prácticamuy conocida que está bastante difundida,y viable en contados casos.

-Control mecánico: consiste en hacerpasar aperos entre las lineas del cultivo

-Control biológico: solo se nombrapor curiosidad: consiste en aprovehcarun organismo vivo, una plaga, hongoo virus, para combatir otro que nosproduzca daños.

-Otros sistemas de control: Por fuego,inundaciones, etc...

Continuará.

COMUNIDAD AUTONOMA DE LASISLAS BALEARES

I - D I A G R A M A DE CONTINGUTS

ESTAMPES POPULARS

10 - 82

PREMSA FORANA

TREBALL SEXEI

RELIGIÓ

I. « i i i i lProducció-alimentacióM Fatigai | Vida fami l ia r i | Descans) | Ritus d'aparellament) | Ritus religiosos

~~ X . " " ^ " ' '—^^^^^3^^^^^^^™ J i. i n ..... . . i P, ,

COSTUMS CULINARIS FESTES I COSTUMS •-[FESTES i COSTUMS]

II - OBJECTIUS GENERALS

a) descriureel treball, sexe i religiócom a elements determinants de festesi costums.

b) Diferenciar els elements integrantsde cadascuna de les festes.

c) Comentar el sentit de participació.Cada objectiu general enquadra les

tres àrees -cognoscitiva, efectiva ipsicomotriu- descrites en els estudisde Bloom.

Ill - ELEMENTS REALS ACTUALS

pel nom de "la~" al

-8 de setembre, Nativitat de la Marede Déu.

Festa coneguda tambéMare de Déu dels missatges" ai ésserla data del canvi de lloc de treballde la gent que treballava a les posses-sions. Es inici i acabtall del ciclede les festes presristianes del blati en, definitiva, de tot el cicle agríco-la. Sa importància és ben palpable alésser festa patronal o "patrona" devuit pobles de Mallorca (a Santa Margali-da es la festa de la Beata). Festa,idò, ben generalitzada i solament supera-da -a nivell de calendari laboral ideixant de banda les "Festes Nacionals"-per Sant Antoni i les "segones" o "mitja-nes" festes de nadai i Pasqua.

-29 de setembre, Sant Miquel.Comença el nou cicle anyal; inici

caracteritzat pel sementer -la sembra-i la verema. Les nits comencen a allar-gar-se i... bon temps per anar de ronda-lles.

-Octubre, festes del most.Després de la verema (i amb relleu

especial a Binissalem).de picat, jotes i mateixesfideus amb cabra salvatge,

Cançonsi... elssonar dels

Cançó popular tradicionalDansesJocsLlegendes, rondalles, endevinalles,

paramiologia, acuditsVestitGastronomia

"tais",

-21 d'octubre, Festa de les Verges.Caracteritzada pels bunyols i les

cançons.

-1 i 2 de novembre, Tots Sants iels Morts.

Temps de pau en el camp, eixarmarvoreres, exsecallar... bon temps perrecordar els avantpassats. Ahir repicde campanes tota la nit i misses a bal-quena.

-Novembre, festa de l'Oliva (en acabarla collita).

-Desembre, ses Matances.Cal fer previsions de carn per tot

l'any mentre els blats van creixent.La gent va descansada i... s'hi escauun ball d'aquells tan vitencs!

-25 de desembre, Nadal.Festa solsticial i religiosa. Matines,

torró, coca de Nadal, el dinar familiar,neules, cançons de betlem...

(Festa doble).1er. de gener, Cap d'any.S'inclou dins el conjunt de festes

nadalenques.

5 de gener, els Reis.Significa l'acabatall de les festes

nadalenques. Obsequis -ahir calcetins,avui juguetes- als infants.

17 de gener, Sant Antoni Abat.Patró dels animals. Festa amb relleu

especial a Sa Pobla, Artà, Manacor.,

11 - 83

i que aquests darrers anys ha sofertuna clara puixança (onze pobles fanfesta "oficial"; molts d'altres fan"mitja festa" i alguns l'han traspassadaal diumenge següent). Va precedida delfoguerons.

20 de gener, Sant Sebastià.Patró de Ciutat. Festa desapareguda

gairebé a tots els pobles. Abans sesolia fer, moltivada per la pesta.

3 de febrer, Sant Blai.Festa de caire religiös en la qual,

a més d'untar el coll d'oli, es beneeixenels fruits )"senyorets" de diversesformes, galletes, fruites...)

Febrer, darrers dies.Dies de bulla que precedeixen la

quaresma. "Sa Rua" a Ciutat, fressesi ximbombades pertot arreu; greixoneresdolces i de porc, ensaimades amb sobrassa^da... Dies forts, el Dijous Jarder iel Darrer Dia.

Febrer-març, la Quaresma.Entra amb el Dimecres de Cendra.

Temps d'abstinència i de sermons. Ahirabstinència radical, carn, joc...

Març-abril, Pasqua.Després de la llarga abstinència

quaresmal, l'esclat de la festa ramadera(pasqua^pasturar, pas). Cançons de "sales1,1

visita a les "cases santes", processons-l'"enquentro" amb els botets o capadescaracterístiques-, l'anyell, panades,robiols, freixura, flaons... centurionsi el salpàs.

Abril, romeries.Després de Pasqua hi havia les proces-

sons rogacionals a les ermites de Mallor-ca (incloses dins les festes de la flori-da del blat), avui convertides en "bare-nes" o excursions. Festa que, per impera-tius del treball -no agrari- ha decaigutmolt. Sobresurten la romeria de la Vergedel Coco i la del Puig de Sant Miquel.

Maig, mes de Maria.Antigament es feia gairebé a totes

les cases. Avui solament es fa a lesesglésies. (Abans alguns fins i totl'adelantaven en quinze dies per noentorpir la sega de les faves.

Maig, la tosa.Operació consistent en tondre les

ovelles. El pagès ho sol agafar coma una mitja festa que acaba amb un bondinar.

Maig, Moros i Cristians.Festa guerrera, solament

a Sóller i Pollença.conservada

Juny, "Pel juny la falç al puny",diu l'acudit. Ja han començat les messes,el llarg treball de recollida dels cere-als que no acabarà fins a l'amagatzematge•de la palla. També se sol fer el formatgei es recull la mel. Comença l'esclatde festes Patronals.

Juny, el Corpus.Festa dels domassos i de les flors.

Tradicions gegantines. A Pollença surten"les Àguiles" (dansa religiosa).

24 de juny, Sant Joan.Se solien sembrar clavellers, És

! la festa en què solia sortir "Sant JoanPalós" (dansa religiosa) a Felanitx,Son Garrió, Sant Llorenç... Avui semblaque a mols indrets s'ha perdut el costum.

Juliol-agost.En haver acabades "ses messes" la

gent del camp solia anar a "rentar-se"a la mar. Era una diada de ple i guanyatdescans. *

Agost, festes patronals (també n'hiha al maig, juny i juliol...)

Coincidint en la feina acabada delcamp (solament falta la recolecció delsfruits dels arbres: figueres, ametlers,garrovers...) gran nombre de pobles(zetze) fan les festes patronals: xeremi-es, correguda del pollastre, missa major,un dinar que no es queda al darrerai una bona revetla. També se solen ballarles dances religioses: "cavallets" aPollença, Artà i Felanitx; "moratons"a Manacor i "cossiers" a Montuiri iAlgaida (també solien ballar el diade la Mare de De Morta" -15 d'agost-)

ALTRES

3 de maig. Antigament festa de laSanta Creu. Es feia la bendició delsfruits.

22 de maig, Santa Rita, advocadadels impossibles. Tradició agustiniana.Se solia donar una rosa.

29 de juny, Sant Pere. Dia 30, SantMarçal.

50 dies deprés de Pasqua, Cinquagemao Pasqua Granada. Festa del Regne d'Aragóavui perduda. També era noble. Segueixa Catalunya i Menorca.

Guillem PontFlor de Card

PLOM f S AMIGUES 12 - 84

L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES

Entre totes les entitats que arreudel món es dediquen a l'estudi de lanostra llengua, la que fins ara ha tingutun reso >vmés ampli i ha aconseguit unmajor nombre d'adherits ha estat l'Asso-ciació Internacional de Llengua i Litera-tura Catalanes (abreviada AILLC), queva néixer oficialment a Cambridge l'abrilde 1973, encara en plena època franquistabé que en realitat els seus orígensels hem de trobar molt més enrera: El1967 la Universitat d'Estrasburg vavoler organitzar un col·loqui, programatpel catedràtic de llengües romàniquesd'Estrasburg, G. Straka, amb la col·labo-ració de Germà Colom, de la Universitatde Basilea, i per Antoni M. Badia iMargarit, de la de Barcelona. L'èxitd'aquesta reunió de 1967, limitada atemes lingüístics i amb un nombre departicipants molt réduit, va moure apensar en la possibilitat de continuarel col·loqui iniciat i Felip M. Lordai Alaiz -actualment membre destacatdel partit socialista de Catalunya ialeshores professor a la Universitatd'Amsterdam- es va encarregar de tirarendavant un col·loqui de llengua i lite-ratura catalanes a Amsterdam, el marçde 1970. Allà nasqué el propòsit d'insti-tucionatlitzar aquests col·loquis, cadatres anys, i de crear una associacióque se n'ocupas d'una manera habitual.D'aleshores ençà, els col·loquis hantingut lloc, amb una participació cadacop més nombrosa i amb temàtica moltvariada, a Cambridge (1973), a Basilea(1976), a Andorra (1979), a Roma (1982)i a Tarragona-Salou (1985).

L'objectiu de 1'AILLC no es limitaa organitzar els col·loquis i a publicar-ne les seves actes -que constitueixenun conjunt impresionant de materialsobre la nostra llengua i la nostraliteratura-, sinó que, segons els seusestatuts, té "la finalitat d'aplegarles persones físiques o morals que s'in-teressen per la llengua i la literaturacatalanes, i fomentar els estudis dellengua i literatura catalanes i detotes les altres menifestacions de lacultura d'expresió catalana pertot arreuon la comesa serà possible". Per tald'aconseguir-ho, s'estructura com unaassociació internacional, oberta a tothom-sense exigir cap títol i demanar nomésuna mòdica quota anual-, amb seu a la

Universitat d'Amsterdam i amb l'aprovacióde la reina d'Holanda (recordau queel 1973 no era possible de crear unasocietat semblant amb seu a Barcelona,a València o a Mallorca,, sobretot teninten compte que les associacions de tipusinternacional eren molt malvistes pelrègim del genereal Franco, que tampocno permetia 1'emsenyament del catalàd'una manera normal i corrent).

En aquests moments 1'AILLC té mésde mil membres, la major part dels qualssón lògicament dels diversos PaisosCatalans (assenyalem un gran predominide valencians, mentre que els mallorquinshi són molt escassos). No hi manquen,però, grups importants d'Anglaterra,de França, de Suïssa, d'Itàlia, d'Alema-nya, d'Holanda, dels Estats Units idel Canadà, etc., i representacionsmés reduïdes de Bèlgica, de Romania,d'Hongria, de la República DemocràticaAlemanya, de l'URSS, etc.

Des de l'any 1980. l'AILLC publicaDes de l'any 1980, l'AILLC publica una

revista semestral titulada "Estudisde llengua i literatura catalanes" (edi-tada per les Publicacions de l'Abadiade Montserrat), on han aparegut miscel.lànies d'homenatge a Josep M de Casacubertaa Pere Bohigas i a Antoni M. Badia iMargarit, al costat d'un volum que fauna ressenya detallada dels estudisde català a Europa i a Amèrica durantels segles XIX i XX i de dos volumsde Repertori de catalanòfils, amb unallista de les publicacions de tots elsmembres de l'Associació. Ha contribuïttambé a l'edició d'un recull de Textosi estudis medievals de Francesc de B.Moll (1982) i de l'Aportació a l'estudide la literatura catalana de Pere Bohigas(1982), i acaba de publicar dos volumsd'Estudis de literatura catalana enhonor de Josep Romeu i Figueras. Mentres-tant està en preparació el pròxim col·lo-qui de 1'AILLC, que tendra lloc a Tolosade Llenguadoc d'aquí a tres anys.

Si qualcú vol saber més coses sobre1*AILLC, pot escriurem unes ratlles(a l'Abadia de Montserrat, Barcelona)i amb molt de gust li enviaré un opuscle,L'Associació Internacional de Llenguai Literatura Catalanes, que en contéla història, els estatuts i una llistade membre.

Josep Massot i Muntaner