Acaben de tornar d’Iraq.

Són tres periodistes amb

una llarga experiència

com a cor responsals de

guer ra. I demà divendres,

dia 16, estaran a la

Universitat per a explicar

la seua visió de la guer ra a

l’Iraq. Es tracta d’Alfonso

Bauluz, informador de

l’agència Efe “encastat”

en les tropes nord-

americanes que envaïren

Iraq; Joan Roura, enviat

especial de TV3 al

conflicte; i Genar Martí,

periodista de Canal 9.

L’acte està organitzat per

la Comissió de Cultura

del Campus de Burjassot i

començarà a les 11 hores

al Saló de Graus de la

Facultat de Matemàtiques.

Joan Roura és especialista

en el món àrab i ha

publicat tres llibres. Genar

Martí és especialista de la

secció de tribunals i ha

cobert les guer res

d’Afganistan i d’Iraq.

Alfonso Bauluz ha sigut

cor responsal a Mèxic i al

sud-est asiàtic.

NUMERO 178. 15 DE MAIG DE 2003 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

La Universitat de Valènciacommemora amb un cicle deconferències els 50 anys deldescobriment del DNA, que vainiciar una autèntica revolució enel camp de la biologia. Pàg. 11

Cinema i piano en directeEl Col·legi Major Lluís Vives ha programat un cicle deprojeccions amb les joies del cinema mut. Un dels atractiusés la presència d’un pianista en directe. Pàg. 8

‘Software’ per a totsLa Universitatcelebra els 50anys del DNA

Imatge d’una deles sessions deles II JornadesLinux. FOTO: M.

LORENZO

II Jornades sobre Linux, l’alternativa al gegant de la informàtica Microsoft. Pàg. 3

Tres corresponsals deguerra, a la Universitat

Cites

URSOS

22 MAIG 20032 NÚM. 179

C

BEQUES PER A L’ESTUDIDE LA DROGODEPENDENCIA

Convoca: Conselleria deBenestar Social.Objecte: Beques per a l’assistèn-cia a seminaris, congressos iencontres de caràcter nacional ointernacional en matèria de dro-godependència i altres addic-cions.Sol·licitants: Personal de planti-lla d’institucions sanitàries, uni-versitats i centres d’investigacióde la Comunitat Valenciana.Dotació: Màxima de 300 euros.Termini: 31 d’octubre.Informació: DOGV. Referència17-3-03.

PREMI D’ASSAIG MANUELCASTILLO SOBRE LA PAU

Convoca: Patronat Sud-Nord dela Universitat de València.Objecte: Assaig sobre temes,problemes pendents i perspecti-ves innovadores sobre la pau, lesseues manifestacions i necessi-tats de reflexió i planificació defutur.Sol·licitants: Qualsevol personade la Universitat.Dotació: 6.000 euros i un accès-sit de 2.000 euros.Termini: 13 de novembre.Informació: 96 386 41 07 owww.uv.es/psudnord

BEQUES RAFAEL EL PINO PERA REALITZAR ESTUDIS DEPOSTGRAU

Convoca: Fundació Rafael elPino.Objecte: Beques per a realitzarestudis de postgrau i projectesd’investigació per al curs 2003-2004 si la destinació és Espa nyai el 2004-2005 si és fora.Sol·licitants: Titulats superiors iestudiants matriculats en l’últimany de car rera de nacionalitatespa nyola i amb coneixementsde l’idioma del país sol·licitat.Dotació: 16.000 o 25.000 eurosa l’any segons destinació, matrí-cula, assegurança i viatge inclo-sos.Termini: 31 de maig.Més informació: A la Fundació.Referència 30-3-03.

PREMI JUAN JOSÉ RENAUPIQUERAS

Convoca: Fundació UniversitàriaVall d’Albaida.Objecte: Premiar treballs origi-nals relacionats amb la creació,el funcionament o el desenvolu-pament de l’empresa.Dotació: 6.000 euros.Termini: 15 de juny.Informació: Internet:www.uv.es/~viceext o al telèfon96 291 19 23.

II PREMI D’INVESTIGACIOANDRÉS BELLO

Convoca: Institut Nacionald’Administracions Públiques.Objecte: Premi per a treballsd’estudis i investigació sobre lesreformes en les AdministracionsPúbliques Iberoamericanes.Sol·licitants: Persones indivi-duals o equips de treball formatsper ciutadan de la Unió Europeai dels Països Iberoamericans.Dotació: 6.010,12 euros.Termini: 19 de setembre.Informació: En el BOE.Referència 11-3-03. Internet:www.inap.map.es

BEQUES PER A ACTIVITATS D’AJUDA I DESENVOLUPAMENT

Convoca: Ministeri d’AfersExteriors. Agència de CooperacióInternacional.Objecte: Ajudes per a realitzaractivitats de desenvolupament decaràcter econòmic, social, sani-tari, científic, educatiu, etc.Sol·licitants: Persones físiques ijurídiques que disposen de l’es-tructura suficient per assolir elsobjectius establits.Dotació: Segons l’activitat.Termini: 15 de novembre.Informació: BOE. Referència 21-2-03.

BEQUES PER A REALITZARUN PROJECTE EUROPEU

Convoca: Universitat de València.Rectorat.Objecte: Ajudes per a subvencio-nar l’elaboració de projecteseuropeus.Sol·licitants: Personal docent i

investigador de la Universitat deValència que forme part d’unequip d’investigació que es trobeen la fase de preparació d’unprojecte europeu.Dotació: Despeses de viatge(màxim 365 euros), allotjament imanutenció (65 euros).Duració: Màxima d’una setmana.Termini: 31 de desembre.Informació: Serveid’Investigació. Referència 10-12-02.

BEQUES PER A ESTUDISSOBRE RESTAURACIO DEBÉNS MOBLES

Convoca: Conselleria de Cultura.Objecte: Ajudes per a estudis i/opràctiques formatives decol·laboració en la restauració debéns mobles en les especialitatsde daurats, tèxtil, paper, estu-cats, metalls i vidre.Sol·licitants: Aspirants de nacio-nalitat espa nyola residents a laComunitat Valenciana que comp-ten amb la invitació del centre dedestinació per a la realització delprojecte.Dotació: Màxima de 3.000euros.Termini: 22 de maig.Més informació: DOGV. Ref. 28-4-03 i en www.cult.gva.es

BEQUES “LA CAIXA” PER AREALITZAR ESTUDIS DE POSTGRAU AL CANADÀ

Convoca: Fundació Caixad’Estalvis i Pensions deBarcelona, “la Caixa”.Objecte: 10 beques per arealitzar estudis de postgrau auniversitats i centres superiors,durant el curs 2004-2005, alCanadà.Sol·licitants: Estudiants depenúltim any de car rera, titulatssuperiors amb data de final d’es-tudis posterior a l’1 de gener del1998.Dotació: 1.140 dòlars, matrícula,viatges, despeses d’instal·lació ide visat.Duració: Curs 2004-2005.Termini: 27 de juny.Informació: La Fundació.Referència 16-1-03.

FORMACIÓ DELCARÀCTER I CREIXEMENTPERSONAL

Organitza: Facultat dePsicologia. Metodologia deles Ciències delComportament.Duració: Del 30 de juny al15 de juliol.Crèdits: 30 hores.Lloc: Laboratori DocimotecaB. Fac. Psicologia. De matí.Preu: 67,61 euros per auniversitaris i 85,64 per alpúblic en general.Informació:www.uv.es/~viceext

ROMANTICISME ITALIÀ IROMANTICISMEFRANCÉS: EL CAS DERIGOLETTO

Organitza: Facultat deFilologia. Departament deFilologia Francesa i Italiana.Duració: Del 10 al 14 dejuliol.Crèdits: 20 hores.Preu: 45,08 euros per auniversitaris i 63,61 per alpúblic en general.Lloc: Facultat de Filologia.Saló de Graus. De matí.Més informació: www.uv.es/~viceext

INTRODUCCIÓ ALA CREACIÓ DE PÀGINESWEB BÀSIQUES

Organitza: Facultat deFísica. Departament d’Engi -nyeria Electrònica.Duració: Del 30 de juny al 4de juliol.Crèdits: 20 hores.Preu: 45,08 euros per a lacomunitat universitària i63,61 per al públic engeneral.Lloc: Aula d’Informàtica 3.Edifici Serveis Generals delCampus de Burjassot.Més informació:www.uv.es/~viceext

LIDERATGE I ÈTICA EN LADIRECCIÓ D’EMPRESES

Organitza: Facultatd’Economia. Departamentde Direcció d’Empreses.Duració: De l’1 al 7 dejuliol.Crèdits: 10 hores.Preu: 22,54 euros per a lacomunitat universitària i31,55 per al públic engeneral.Lloc: Aula 1P06 delDepartament de Direcciód’Empreses. Edifici Orientaldel Campus dels Tarongers.Més informació:www.uv.es/~viceext

LA NOSTRA SOCIETAT A TRAVÉS DEL CINEMA

Organitza: Facultat dePsicologia. Departament dePsicobiologia i PsicologiaSocial.Duració: Del 21 al 25 dejuliol.Crèdits: 20 hores.Preu: 45,08 euros per als

membres de la comunitatuniversitària i 63,61 per alpúblic en general.Lloc: Aula Seminari 3.Facultat de Psicologia.Campus de Blasco Ibáñez.De matí.Més informació: www.uv.es/~viceext

HONOR, INTIMITAT IIMATGE PRÒPIA

Organitza: Facultat de Dret.Departament de Dret Civil.Duració: Del 14 al 18 dejuliol.Hores: 20 hores.Preu: 45,08 euros per a lacomunitat universitària i63,61 per al públic engeneral.Lloc: Aula 2P15. EdificiOriental. Campus delsTarongers. De vesprada.Més informació: www.uv.es/~viceext

L’ESTAT DE FLUXOS DECAIXA: UN ESTATCOMPTABLE PER ALCONTROL DE LATRESORERIA

Organitza: Facultatd’Economia. Departamentde Comptabilitat.Duració: Del 15 al 16 dejuliol.Crèdits: 10 hores.Preu: 22,54 euros per a lacomunitat universitària i31,55 per al públic engeneral.Lloc: Aula 401 de l’AulariSud. Campus delsTarongers. De vesprada.Més informació:www.uv.es/~viceext

INTRODUCCIÓ A LESXARXES NEURODIFUSES

Organitza: Facultat deFísica. Departament d’Engi -nyeria Electrònica.Duració: Del 3 al 8 de juliol.Crèdits: 30 hores.Preu: 67,61 euros per a lacomunitat universitària i85,64 per a la resta.Lloc: Seminari del Dept.d’Engi nyeria Electrònica iAula d’Informàtica 3 del’edifici de Serveis Generals.De vesprada.Més informació:www.uv.es/~viceext

MÀRQUETING I VENDESPER A FUTURSFARMACÈUTICS

Organitza: Facultatd’Economia. Departamentde Direcció d’Empreses(Administració iMàrqueting).Duració: Del 14 al 18 dejuliol.Crèdits: 40 hores.Preu: 90,15 euros per a lacomunitat universitària i120,20 per a la resta.Lloc: Aula F16 de laFacultat de Farmàcia.Campus de Burjassot.Més informació:www.uv.es/~viceext

DIT I FET

EQUESB

LARA RIPOLL

Linux és molt més que un sis-

tema operatiu. Arriba a conver-

tir-se, inclús, en una filosofia de

vida que fomenta la llibertat

informàtica i la solidaritat entre

tots els usuaris de software. Tot

el contrari que el Windows de

Microsoft, que no només conti-

nua controlant quasi “de sèrie”

el 96% del cor dels ordinadors

personals de tot el món, sinó que,

a banda d’haver de pagar per ell

–davant del Linux que és gra-

tuit–, la compa nyia de Bill Gates

im posa les seues pròpies condi-

cions d’ús del Windows.

Aquestes són, entre altres, no

poder conéixer el codi font del

programa, no poder-lo usar més

que en una sola màquina i no

poder copiar-lo ni prestar-lo a

qualsevol.

Perquè ningú no es porte a

engany. Quan un compra

Windows, ni està comprant

Windows (aquest continua sent

propietat de Microsoft), ni tam-

poc un cederom en el qual hi ha

estampada una còpia del

Windows. No. Senzillament, un

pel que està pagant és per tindre

un dret d’ús del Windows sota

les restringides condicions abans

comentades.

El Linux, per contra, es basa

en la llicència GPL (General

Public License), que garanteix

quatre llibertats bàsiques: poder

utilitzar el programa amb qual-

sevol propòsit, estudiar com fun-

ciona el programa i adaptar-lo a

les teues necessitats, poder dis-

tribuir-ne còpies perquè així pots

ajudar el veí, i la llibertat de

millorar el programa i fer públi-

ques aquestes millores per tal que

tota la comunitat se’n beneficie.

El creador de Linux fou un

estudiant finés, Linus Tolvards,

qui va començar a desenvolupar

per hobby un sistema operatiu

lliure al mateix temps que donava

compte del seu projecte en els

fòrums d’Internet. Des d’aquell

primer moment, era l’any 1991

quan va publicar-ne la primera

versió, milers de programadors

van participar i continuen fent-

ho sense cobrar en el desenvolu-

pament d’aquest robust sistema

operatiu.

Tolvards s’apuntava així al

moviment llançat el 1983 per

Richard Stallman, conegut com

Projecte GNU, que propugna que

“qualsevol usuari ha de poder

modificar un programa per ajus-

tar-lo a les seues necessitats, qual-

sevol usuari ha de poder com -

partir el software perquè ajudar-

nos els uns als altres és la base

de la societat”. És a dir, un soft-ware obert i gratuït (llicència

GPL).

MES ESTABILITAT I POTENCIA.Així va nàixer GNU/Linux, un

sistema que hui en dia ja presenta

davant del seu principal compe-

tidor grans millores “a nivell

d’estabilitat, ja que l’ordinador

amb Linux no es queda penjatcom passa amb altres software;major potència davant Windows,

que consumeix molts recursos de

l’ordinador, i de més fiabilitat”,

comentà el degà de Físiques,

Joan Pele chano, un dels respon-

sables de les II Jornades de

Software Lliure de la Universi -

tat de València.

Aquesta segona edició de la

Linux Install Party va re unir més

de cent cinquanta joves informà-

tics el passat cap de setmana al

Campus de Burjassot-Paterna

amb la intenció de conéixer i

aprofundir en les seues caracte-

rístiques i ús. Organitzades per

l’associació d’usuaris de

GNU/Linux de la Universitat de

València (LinUV) i l’Escola

Tècnica Superior d’Engi nyeria

(ETSE) de la Universitat, les jor-

nades se celebraren al vestíbul de

la Facultat de Farmàcia, on tot-

hom va poder seguir, amb el seu

propi ordinador, d’una manera

pràctica i didàctica, des d’ins-

tal·lacions guiades d’una distri-

bució de GNU/Linux i configu-

ració bàsica, fins a tutorials sobre

seguretat informàtica, tècnica de

clustering o tecnologia wireless.El rector de la Universitat,

Francisco Tomás, va donar suport

amb la seua presència a la inau-

guració d’aquesta iniciativa nas-

cuda entre els estudiants i, encara

que els va re conéixer que a ell

tampoc no li agrada Windows,

“per ser un sistema operatiu

dolent” i que era un total parti-

dari de Linux, els va advertir que

“com a estudiants d’una car rera

vos enfrontareu a un mercat de

treball, heu de conéixer-lo. Visca

per aquestes jornades! Avant,

continueu amb Linux, però heu

de controlar també Windows”.

Per la seua part, el vicerector

de Tecnologia de la Informació i

de la Comunicació, Vicente

Cerverón, va ar rancar els aplau-

diments de l’auditori en dir: “A

la Universitat de València ense -

nyem als nostres estudiants altres

sistemes operatius de veritat, no

només Windows, i el Linux és

sòlid, robust i molt de fiar”.

Com lliurar-se de Bill Gates

15 MAIG 20033 NÚM. 178

II Jornades sobre Linux, el sistema operatiu alternatiu a Windows, pel qual la Universitat també apostaINFORMATICA

Amb una filosofia decodi obert i ús lliureque contradiu elWindows de BillGates, el sistemaoperatiu Linux estàplantant-li cara a poca poc al gegant deMicrosoft. Tant entregrans empreses comara IBM i SUN, queja ofereixen produc-tes amb aquest soft-ware lliure, com enserveis públics comara la Universitat deValència, on alDepartamentd’Informàtica el 90%dels laboratoris utilit-zen Linux i el passatcap de setmana secelebraren les IIJornades de SoftwareLliure, en les qualsvan participar mésde 150 entusiastesdel sistema creat el1991 per un estu-diant finés.

El degà de Física,Joan Pelechano,

durant lesjornades. FOTO:MIGUEL LORENZO

La Universitat està ampliant també a poc a poc la utilit-zació de Linux i, segons va explicar Pelechano, enaquests moments al Departament d’Informàtica el 90%dels seus laboratoris usen Linux i en tot el Campus deBurjassot el percentatge deu estar al voltant del 10%.Tot és qüestió de temps, asseguren els seus defensors,perquè a nivell d’usuaris professionals de la informàtica“Linux ja està imposan-se”, afirma Pelechano. “El granproblema és entre el públic aficionat, per al qual Linux hade superar el handicap comercial que els ordinadors vanamb el Windows preinstal·lat, però sobretot que Linuxaconseguisca una facilitat d’ús, que sigafàcil de manejar, i això ja està començanta resoldre’s”.El que sí que és cert és que hui ambLinux ja hi ha milers de programes quecobreixen pràcticament totes les necessi-tats de la majoria d’usuaris: des de pro-cessadors de text, fulls de càlcul,bases de dades, retoc fotogràfic, dis-seny de webs, reproductors d’àudioi vídeo, navegadors de web, cor reuelectrònic i fins i tot softwareorientat sectors professionalscom ara programes d’edicióde vídeo, de disseny CAD oservidors de protocolsd’Internet.

Linux, a la Universitat

En el mes de maig del 2000

un projecte va nàixer de la

Unió Europea amb la fina-

litat de pro moure la pau al Mitjà

Orient: re unir nou pobles de la

conca mediterrània al voltant

d’un projecte de desenvolupa-

ment. La idea i els fons van ser

transmesos al Centre d’Estudis

Rurals i Agricultura Internacional

(CERAI) de la Poli tècnica de

València. En els mesos següents,

membres d’ONGs de França,

Itàlia, Jordània, Algèria, Israel,

Palestina, el Marroc i Tunísia van

participar en la creació d’una

xarxa mediter rània per al desen-

volupament sostenible de zones

àrides i desertes. Una de les

ONGs implicades en aquest pro-

jecte és l’Associació per una Taxa

sobre les Transaccions

Especulatives per a l’Ajuda als

Ciutadans (ATTAC).

Què és ATTAC? Attac com a

moviment d’educació popular

promou la difusió de la contra -

informació i la participació

directa i democràtica en allò que

afecta el ciutadà, com és el món

de l’economia. La falta d’infor-

mació, promoguda conscient-

ment, en els mitjans de in-comu-

nicació els permet el major silenci

possible en matèria de la delin-

qüència financera. Attac demana

la màxima transparència i

democràcia en els mercats finan-

cers.

Segons l’organització, és decisiu

per als ciutadans dis posar d’infor-

mació sobre les operacions espe-

culatives i sobre la presa de deci-

sions que els grups financers rea-

litzen d’esquena a la societat. És

perquè pretén sensibilitzar l’opi-

nió pública sobre la taxa Tobin i

els paradisos fiscals, i amplificar

la protesta contra la tirania dels

mercats i pressionar perquè s’in-

tervinga en l’economia de manera

que no es regisca pel benefici cec,

sinó que l’economia es desenvo-

lupe d’acord amb les necessitats

dels ciutadans.

Els representants de diverses

ONGs relacionades amb l’agri-

cultura i el desenvolupament van

portar a terme un seminari en

cadascun dels nou països. El seu

objectiu era definir les prioritats

de la xarxa. Van compartir aques-

tes idees, juntament amb altres

pre ocupacions, en el seminari

internacional que va tindre lloc a

València del 4 al 8 d’abril passats.

Allí els participants no solament

van fomentar les seues idees,

també es van adonar de la difícil

situació d’algunes ONGs. Els re -

presentants de l’ONG àrab

d’Israel (els àrabs representen el

19% de la població israeliana)

van parlar de la falta de suport del

govern envers les seues activitats,

els algerians van expressar el seu

sentiment de total aïllament de la

resta del món àrab, Attac el

Marroc ens va contar com el

govern els dificulta l’accés als

locals públics, etc.

Les grans línies de la xarxa van

ser establides amb la finalitat d’a-

judar aquesta gent, i tots els

pobles del Mediter rani: ideal-

ment, centres d’intercanvis d’ex-

periències agrícoles i del medi

ambient s’establiran al voltant de

la conca. En aquests centres, es

tractarà de co ordinar i facilitar el

repartiment d’experiències de

desenvolupament sostenible per a

millorar la qualitat de vida dels

pobles. Això es farà mitjançant

l’organització de viatges per a

facilitar els intercanvis, l’establi-

ment de bases de dades, de cen-

tres de documentació, etc. La

xarxa, que de moment es diu

Cuenca, té un potencial enorme i

ara ofereix l’avantatge d’ajudar

diverses ONGs a eixir de l’aïlla-

ment.

Odile Rochon. Estudianta

d’Economia de la Universitat

de València

Opinió

TRIBUNA LLIURE

15 MAIG 20034 NÚM. 178

Els que som fills de la moral

pacata i obsessiva de la

postguer ra identifiquem obsce-

nitat amb sexe. I imatges obsce-

nes amb fotos prohibides del

Paris Match. Però no. Sembla

que hi ha obscenitat pitjor i de

més calibre que aquelles inno-

cents postals.

Per exemple, la imatge eufòrica

i entusiasta dels diputats del PP

aplaudint-se a ells mateixos per

haver gua nyat la guer ra –vull

dir la votació a favor de la

guer ra– a les Corts Espa nyoles

–i altres escenes d’aquell parla-

ment i de les Corts Valencianes,

per cert. O aquella altra en què

tres mandataris –Bush, Blair i

Aznar– decideixen, pel seu

compte i ar raconant la legalitat

inter nacional que re presenta

l’ONU, envair l’Iraq i massa-

crar tot un poble, per a salvar-lo

del seu tirà. No és prou, però,

perquè calia –mentre es va

reduint a runa aquell país– fer-

se la foto, adjudicant els con-

tractes de re construcció i pre-

sentant-se com a grans valedors

–Bush, Blair i Aznar– de l’a-

juda humanitària als supervi-

vents dels bombardejos. Això

sí, ara atorgant a l’ONU el pro-

tagonisme de la tal acció huma-

nitària. I com més gran la mas-

sacre –que vol dir que la guer ra

va bé–, més eufòria a les bor-

ses, amb aplaudiments mutus,

entre els militars americans que

es fan presents al parquet i els

grans accionistes que fan el

negoci de la seua vida.

I tot això farcit de cròniques

diàries –obscenes– amb imat-

ges de les víctimes –soldats i

civils, homes i dones, vells i

infants– que esgar rifen els

ànims més temperats i ens

retornen als temps més foscos

de la humanitat. A les cavernes.

Marc Antoni Adell

BUSTIA OBERTA

ATTAC i la xarxa mediterrània solidària

Imatges obscenes

178Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayar ri. Consell de Redacció: RemeiCastelló, Charo Álvarez, AlfonsCervera, Gonzalo Montiel i ManuelPeris.Disseny i maquetació: TomásGorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: CarlosGiraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·laLeal, Vicent Martínez i MònicaGarcía. Publicitat: Lanza. Tel.: 96352 59 09.

Redacció: Gabinet de Premsa(Avinguda Blasco Ibáñez 13,46010). Tel.: 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: Carlos Pascual,Juli Peretó, Antoni Tordera, PilarSanz, Josep Maria Jordan Galduf,Asunción Dobón, Francesc Bayar ri iManuel Peris.

L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

DISE. Servei d’Informació

Campus dels Tarongers: 96 382 85 03

Campus de Burjassot: 96 386 40 60

Campus de Blasco Ibáñez: 96 386 40 40

CADE. Centre d’Assessorament i Dinamització dels Estudiants

Campus dels Tarongers:96 386 85 04

Campus de Burjassot: 96 386 43 15

Campus de Blasco Ibáñez:96 386 47 71

Assessoria Universitària per aEstudiants amb Discapacitació:

96 398 34 26-Assessoria Universitària Sexològica:

96 393 07 31Assessoria Universitària Personal:96 393

07 31Assessoria Universitària Jurídica:96 351

33 02 / 96 351 33 53Turivaj:

96 386 99 52 / 96 386 90 43Telèfon Jove:

900 50 20 20C. de Cultura, Educació i Ciència: 900

20 21 22

Telèfons i adreces

15 MAIG 20035 NÚM. 178

AM-TAM

De tot

CONVOCATORIES

6 NÚM. 178

T

15 MAIG 2003

nEs ven ordinador amb proces-sador Celeron 600, 32 Mb deRAM, 20 Gb de disc i lector deCD. Preu: 340 euros. Opció degravadora de CD en lloc del lec-tor per 395 euros. Contacte:parapubli@ono.com

nNativa russa dóna classesparticulars de Rus a tots elsnivells. Els interessats podeutelefonar al 96 385 48 14(Irina).

nEs ven Citroën ZX, 1.4i V-DUamb tancament centralitzat,aire condicionat, ITV fins març2004. Preu: 2.500 euros.Contacte: parapubli@ono.com

nEs compren apunts d’impres-sionisme i pintura del segle XIX

que hagen sigut impartits pelprofessor Jerez de la llicencia-tura d’Història de l’Art que tin-guen lletra clara i llistat de lesdiapositives passades enclasse. Tel. 626 44 82 09.

nClasses de Francés.Professora nativa, llicenciada iamb experiència a centres ofi-cials. Preparació d’exàmens itraduccions. Tel. 96 360 84 07.

nClasses de Valencià. Esdonen classes per 6 eurosl’hora. Tots els nivells. Cor -recció: 0,6 euros pàgina. Tel.96 397 59 56 (Toni).

nClasses de Música. Es donenclasses de música i guitar ra:solfeig, guitar ra clàssica i rit-mes mediter ranis-balcànics.Telèfon: 96 327 74 81.

nClasses de Francés.Professora nativa. Tots elsnivells. També realitza traduc-cions. Tel. 96 392 40 57.

nEstudianta de Biologia s’ofe-reix per a cuidar xiquets elscap de setmana. Experiènciaamb xiquets. Amb títol deMonitora de Centre deVacances i becària en La Naudels Xiquets. Telèfon: 657 5379 37.

nDues psicòlogues estudiantesde doctorat cuiden xiquets.També ajuda en les tasques delcol·legi. Telèfons: 626 70 34 31(Luz Victoria Arengo) i 652 6982 80 (Rose Mary Castro).

nEs passen a ordinador tre-balls en castellà o en valencià.Demaneu per Ruth als telèfons696 34 36 52 o 96 332 60 87.

nEs necessiten voluntaris pera un programa de dinamitzacióa centres escolars de València.Es tracta d’un treball d’integra-ció social amb immigrants,joves d’ètnia gitana, etc. Esbusquen persones majors de

18 anys. Es treballarà amb ellsuna vesprada de qualsevol dia ala setmana. Els interessatspodeu telefonar al 96 395 0931 o valenciastch@terra.es

nVoluntariat social a Cáritas.El Projecte Siroco treballa en laintervenció amb menors i ado-lescents en situació o risc d’in -adaptació social del bar ri deBenicalap. Es fan activitats derecolzament escolar, tallers,jocs, eixides. Ens reunim lesvesprades de dilluns, dimecresi divendres. Si hi estàs interes-sat, telefona al 610 82 20 91 oal 679 70 45 78 (Jose).

nEs necessiten monitors/es ivoluntaris/es per a grup educa-cional de Paiporta ambxiquets/es entre huit i dotzeanys. No es necessita experièn-cia. Tel. 96 397 31 31 o 654 6663 05 (Loli).

nEs lloga pis. Zona Gran ViaFerran el Catòlic. Cèntric, pisamb terrassa ampla (30 m).Bona combinació de metro iautobusos. C/Sant PerePasqual 7, pta. 2. Preu: 450euros (despeses d’escala inclo-ses). Tel. 627 94 57 05 o 67001 88 77 (Chelo).

nEs lloga pis. Zona avingudaFrança-Manuel Candela. Pisexterior, moblat, equipat, renta-dora, tv. Bona comunicació.C/Pare Tomás Montañana 2,pta. 12. Preu: 403 euros (des-peses d’escala incloses). Tel.96 352 65 14 o 655 43 45 90(Juana).

nEs lloga habitació. Zona deBlasco Ibáñez-Vivers. Prop delcampus. Bona combinació detramvia i autobusos. Habitacióassolellada equipada.Ordinador, telèfon. Conviureamb una dona i un estudiant.C/Rafael Comenge 2, pta. 25.Preu: 126 euros. Telèfon: 96336 95 29 o 616 18 24 45.

nEs lloga habitació. ZonaPérez Galdós. Habitacions ambbany privat. Llavadora, telèfon,tv. Prop de l’estació de metro.C/Albaida 7. Preu: 150 euros.Telèfon: 96 385 07 98 i 616 5707 21. (Eva).

nEs busca xic/a per a compar-tir pis. Zona Blasco Ibáñez. Totexterior, ben situat, electro-domèstics nous. José MaríaHaro/Blasco Ibáñez. Preu: 102euros. Telèfon: 605 08 79 32.

nEs busca xic/a per a compar-tir pis. Pis nou i ben situat,prop de les facultats. C/Yecla14, pta. 7. Preu: 120 euros.Telèfon: 610 31 50 95 (Vanesa).

nEs busca xica per a compartirpis. Ben equipat i bona comuni-cació. C/Calixt III, 43. Preu:150 euros. Telèfon: 96 565 5934. (María José).

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSES

Si estàs lluny de la Universitat però et continuainteressant aquest món, NOU DISE et posa al dia.Només has d’omplir aquesta but-lleta amb les teues dades i enviar-

la, junt amb un xec de 10euros (a nom

d’Universitat deValència-Dise), a:Gabinet de Premsa.Avinguda Blasco

Ibáñez 13, quart nivell.46010, València.

Nom:Cognoms:

Adreça:Població: Codi Postal:

Tel.: C-e:

NIF:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIO

L’Aula de Teatre dela Universitat deValència ha organit-zat el taller de teatreL’Art del TeatreDramàtic.El curs teoricopràc-tic tractarà les basesprofessionals delteatre dramàtic psi-cològic, amb el sis-tema Stanislavski iels seus nivells con-

temporanis dedesenvolupament,anàlisi activa de M.Knebel i escola deM. Txètjov. La pràcti-ca estarà basada entextos de la drama-túrgia clàssica russai europea –Tio Vaniai La gavina d’AntonTxètjov. En finalitzarel curs es farà unamostra breu dels

fragments preparatspels alumnes durantles classes pràcti-ques.S’admetrà unmàxim de 15 alum-nes que seran adme-sos per ordre d’ins-cripció.La professora delcurs és VictoriaSavelieva, directorad’escena del TeatreDramàtic i Líric deMoscú. Es realitzaràdel 9 al 13 de juny,amb un total de 20hores repartides en

una setmana.L’horari serà dedilluns a divendresde 16 a 20 hores ala Sala Palmireno. Elpreu per alumneserà de 50 euros perals estudiants de laUniversitat i de 60per a la resta. Lesinscripcions finalit-zen el 2 de juny. Lainscripció es fa alregistre d’entradadel Servei de Cultura(C/la Nau 2). Per amés informació: 96386 40 84.

La Universitat de Valènciacol·laborarà, dins de laXarxa de VoluntarisUniversitaris d’UNITeS-Nacions Unides, en laimplantació de noves tec-nologies per a la superacióde la bretxa digital(http://www.unites.org). Labretxa digital s’ha convertiten un nou motiu de sepa-ració entre els païsosdesenvolupats i els que estroben en vies de desenvo-lupament. Per a moltescomunitats, la utilitzacióde les noves tecnologies dela comunicació és una partrutinària de la vida diària iuna fer ramenta per aldesenvolupament econò-mic, social i cultural. Enaltres societats, la mancad’accés suposa un entre-banc en el seu desenvolu-pament.La Universitat, mitjançantel CADE, facilitarà, desprésdels bons resultats obtin-guts en l’anterior edició, laincorporació dels estu-diants que participaran enel programa UNITeSdurant sis mesos a païsoscom ara Bòsnia Herzego -vina, Equador, Índia,Indonèsia, Kirguizistan,

Mongòlia, Senegal, Trinitati Tobago, Madagascar, elCongo i Albània. Més infor-mació de la convocatòriaes pot trobar en la webwww.uv.es/cade D’altra banda, la Delegaciód’Estudiants ha convocat lanova edició d’Ajudes aProjectes de Co operació iSolidaritat. L’objectiu d’a-questes beques és donarsuport a projectes de co -operació promoguts i ges-tionats per associacionsd’estudiants de laUniversitat de València.El termini de presentacióde sol·licituds finalitza el23 de maig del 2003.Les bases i sol·licituds espoden consultar enwww.uv.es/cadeFinalment, també estanconvocades les ajudesDrac Estiu 2003 per a

estudiants de laUniversitat de València. Elprograma Drac impulsal’intercanvi d’estudiantsentre les universitats queintegren l’Institut JoanLluís Vives mitjançant l’a-torgament de beques. Elprograma afavoreix laparticipació en cursos iactivitats. Aquestes aju-des cobreixen les despe-ses de desplaçament,allotjament i matrícula.Els destinataris són estu-diants de primer o desegon cicle de laUniversitat que tinguenmés de 45 crèdits apro-vats. El termini de pre-sentació de sol·licitudsfinalitza el 6 de juny.Les bases i sol·licituds espoden consultar enwww.uv.es/cade/ajuda/drac_estiu03.html

Taller de teatre, a la Universitat

Cooperació, beques Drac i projecteUNITeS, a l’abast dels estudiants

FRANCISCO MARES

El congrés ha estat organitzat per

l’Institut d’Història de la Ciència

i la Documentació (Universitat

de València-CSIC) i per

l’European Society of Ethno -

pharmacology, i ha comptat amb

la col·laboració del Jardí Botànic,

el Museu de Prehistòria i de les

Cultures de València, la Societat

Espa nyola de Fitoteràpia, el

Programa Iberoamericà de

Ciència i Tecnologia per al

Desenvolupa ment (CYTED), la

Unitat d’Història de la Ciència

de la Universitat Miguel

Hernández i el Patronat Sud-

Nord de la Universitat de

València.

José Luis Fresquet, director de

l’Institut d’Història de la Ciència

i la Documentació, explica el

perquè del títol sobre el mestis-

satge: “L’etnofarmacologia és un

conjunt de disciplines que tracta

d’estudiar els productes naturals

amb utilitat terapèutica i que par-

teix dels països menys desenvo-

lupats”. Això del mestissatge no

és tanmateix nou, segons

Fresquet, ja que “la medicina

grega ja era mestissa”. Es tracta

doncs d’una exploració cientí-

fica interdisciplinària de les

substàncies utilitzades per a les

afeccions de la salut per les cul-

tures tradicionals que uneix una

síntesi entre el saber indígena

recollit per les modernes tècni-

ques científiques i la ciència prò-

piament moderna. La hibridació

de l’etnofarmacologia, que

inclou a més de la farmacologia

disciplines com ara la biologia,

química, medicina, botànica,

història, antropologia i fins i tot

la lingüística, és explicada per

Fresquet per la necessitat a l’hora

de fer el treball de camp de par-

lar amb els indígenes en les seues

llengües nadiues. La informació

rebuda pels indígenes i la difu-

sió dels productes terapèutics

americans en la terapèutica cien-

tífica fou el tema tractat per

Fresquet en el congrés amb la

seua intervenció La incorpora-ció de la matèria mèdica ameri-cana a l’arsenal terapèutic euro-peu: coneixements populars,empirisme i ciència.

Al seu torn, la intervenció de

Joaquín Molero, del

Departament de Biologia Vegetal

de la Universitat de Granada,

titulada De l’etnobotànica a l’et-nofarmacologia: el cas del can-nabis sativa del RIF (Marroc),apuntà que l’etnofarmacologia

estudia no només els efectes clí-

nics de l’ús de les plantes en la

salut humana, sinó també l’anà-

lisi de les classificacions dels pro-

ductes i com aquests són servits

o percebuts en contextos socio-

culturals diversos, mitjançant

l’estudi de la relació entre con-

sum de cànem i agudesa visual.

La intervenció de Joan Vallés,

del Laboratori de Botànica de la

Facultat de Farmàcia de la

Universitat de Barcelona,

Recerques etnobotàniques sobreles plantes alimentàries i lesseues utilitzacions medicinals a

Catalu nya, demostrà la interac-

ció aliment-medicament o com

l’ús alimentari d’una planta no

és molt separable de la seua acti-

vitat medicinal a nivell popular,

en recordar com la seua iaia li

aconsellava prendre llentilles per-

què tenen fer ro. També il·lustrà

la relació de l’etnofarmacologia

amb les ciències humanes en

advertir que el consum d’alguns

productes naturals del ter ritori

que abans eren vituperats com a

coses de camperols tornen com

a delicatessen i recolzament

d’allò natural i propi als restau-

rants de luxe, fins al punt que el

consum d’algunes plantes ha

esdevingut signe d’identitat.

El congrés va acabar amb una

sèrie de conclusions: Jacques

Fleurentin, de la Universitat de

Metz i representant de

l’European Society of

Ethnopharmacologie, va insistir

en la inclusió per part de l’etno-

farmacologia de la tradició oral

que normalment és evitada pels

historiadors de la ciència;

Antonio Guerci, de la Universitat

de Gènova, va insistir també en

la necessitat de protegir els sabers

tradicionals i afavorir les rela-

cions entre ciència moderna i

aquells i va remarcar que la con-

fluència de disciplines de l’et-

nofarmacologia tracta d’evitar el

reduccionisme des de qualsevol

de les ciències implicades.

Entre els representants de la

Universitat de València en la

taula de conclusions, Francisco

Morales, professor de Farmàcia,

transmeté la seua satisfacció per-

què amb l’etnofarmacologia

especialistes de diverses disci-

plines parlen un llenguatge

comú, tot insistint en la necessi-

tat de l’aproximació interdisci-

plinar i d’incloure, no sols en els

currícula de medicina sinó en

més titulacions, l’etnofarmaco-

logia. Així mateix, parlà de la

regulació de la propietat intel·lec-

tual i del control de qualitat, ja

que la relació de l’etnofarmaco-

logia entre saber tradicional i

ciència moderna que implica la

de natura i cultura du la pressu-

posició que tot allò natural és no

perillós, cosa que no és certa.

Finalment apostà per tornar els

sabers indígenes allà d’on pro-

cedeixen. Sobre aquest punt,

Carla Aguirre, de l’Institut

d’Història de la Ciència i la

Documentació, reivindicà el pro-

tagonisme d’Amèrica Llatina en

el congrés, tot subratllant el seu

paper pioner en ciència i farma-

cologia i que el pont que cons-

tueix l’etnofarmacologia entre

coneixements tradicionals i

moderns és per tant bidireccio-

nal, ja que la ciència no és un ter -

reny propi de la cultura occi-

dental. També es preguntà com

tornar el saber treballat a més de

valorar la relació entre les cièn-

cies naturals i les socials, perquè

per a fer etnofarmacologia és

imprescindible conéixer la histò-

ria i la cultura d’un poble.

El congrés va oferir la possi-

bilitat d’una sala d’exposicions

sobre els temes tractats, així com

un parell de visites opcionals al

centre històric de València i al

parc de l’Albufera.

REDACCIO

Demà divendres, 16 de maig, a

les 20 hores, tindrà lloc al

Col·legi Major Lluís Vives

l’actuació de Pole Pole, un ori-

ginal duo format per les músi-

ques Imma Udina (clarinet,

mandolina, pedres, boletes...) i

Maddish Falzoni (acordió,

harmònica, veu, càmping-gas,

tetera...), que, amb composi-

cions pròpies, tracta de conju-

gar la mecànica acústica i el

cabaré postindustrial amb pas-

satges i paisatges de delicada

bellesa.

El resultat de tot això ha que-

dat plasmat en un CD d’acura-

da edició, titulat A Vapor, que

serà presentat demà al Vives.

Imma Udina ha treballat amb

grups com ara Dixparate

(Dixieland), Deformación o

Paris Fantasma Negrit, entre

altres.

Maddish Falzoni ha treballat

amb la compa nyia de teatre

Conservas. Ha compost i inter-

pretat la música de l’espectacle

Femina ExMachina, de

Simona Levi, i també ha treba-

llat en la composició de bandes

sonores per a documentals i te-

levisió. Ambdues s’han dedicat

a la improvisació, al llarg dels

últims anys, amb l’orquestra

IBA, en projectes amb P.

Kowald, W. Mathews, B.

Morris i altres.

Mestissatge farmacològic

Pole Pole presenten elseu espectacle al Vives

15 MAIG 20037 NÚM. 178

Trobada d’especialistes mundials en etnofarmacologia a la UniversitatCIENCIA

EL mestissatge cultural en etnofarmacologia:dels sabers indígenes als científics era el títoldel V Col·loqui Europeu d’Etnofarmacologiaque s’ha celebrat al Jardí Botànic de laUniversitat entre els dies 8 i 10 de maig. Unaconvocàtoria que és la primera vegada que esrealitza a l’Estat Espa nyol i que ha suposatun èxit amb la participació d’especialistes de35 països.

SANDRA BRAVO/VERONICACHUMILLAS

Quin és el paper de la ciència

en la societat actual? En el

món globalitzat molts pensen

que la ciència és avor rida i eli-

tista, sense adonar-se que és la

base de l’era de la informació.

En els últims anys, la divulga-

ció científica ha passat de ser

totalment ignorada per cientí-

fics i periodistes a tindre un

pes específic en el treball

d’ambdós col·lectius.

L’Àrea de Periodisme de la

Universitat de València orga-

nitza les primeres Jornades

Sobre Periodisme de Comple -

xi tat: Ciència, Tecnologia i

Societat. Docents i investiga-

dors espa nyols de periodisme

d’investigació i precisió, pe-

riodisme científic i tecnològic

i periodisme cívic abordaran

en aquestes jornades les ma-

neres més adients de tractar la

informació en un món globa-

litzat.

Les activitats s’estan cele-

brant aquesta setmana al Saló

de Graus de la Facultat de

Filologia, de dimecres a di-

vendres. Els ponents, proce-

dents d’universitats tan presti-

gioses com ara l’Autònoma de

Barcelona, la Complutense de

Madrid i la Universitat de La

Laguna de Tenerife, se centra-

ran sobretot en l’anàlisi de la

mancança d’educació científi-

ca en la societat i en la tasca

que els mitjans de comunica-

ció haurien de desenvolupar

en aquest sentit.

L’actual director del Museu

de les Ciències Príncip Felip

de València, Manuel Toharia,

va inaugurar ahir dimecres les

sessions. En la seua interven-

ció va plantejar la paradoxa de

com en la societat del conei-

xement la comprensió dels te-

mes científics és pràcticament

nul·la.

Com a curiositat, el director

de l’Institut de Robòtica de la

Universitat de València,

Gregorio Martín, va parlar del

nou repte del periodisme digi-

tal, la web semàntica. “Fins

ara, la web ha estat pensada

perquè un persona l’interro-

gue. L’objectiu de la websemàntica és que els ordina-

dors s’inter roguen a si matei-

xos. Una aplicació experimen-

tal seria Google, que actualit-

za quasi constantment els seus

continguts buscant i seleccio-

nant informació de prop de

quatre mil cinc-centes webssites”, explica Martín.

Però en aquestes jornades

no només es parlarà de cièn-

cia, també s’hi tractaran altres

temes, com ara La innovacióperiodística i els gèneres deldiscurs, a càr rec de David

Vidal, Un model de periodis-me com a bé públic, per

Carlos Zeller, i La coberturadels conflictes de la societat

globalitzada, amb Mavi Dolç,

tots tres de la UAB. A més, hi

haurà una taula redona amb

els principals representants

dels mitjans de comunicació

valencians.

Les jornades potenciaran els

itineraris d’especialització de

la llicenciatura de periodisme

de la Universitat de València,

que comencen el proper curs

2003-2004, en especial el de

“ciència i tecnologia”, pioner

a l’Estat Espa nyol.

“Cada colp més, molts àm-

bits de la informació general

tenen més relació amb qües-

tions científiques i tècniques.

En conseqüència, un periodis-

ta que tracte de salut, medi

ambient o economia necessita

tindre uns mínims coneixe-

ments de ciència i tecnologia,

per tal de relacionar-los i po-

der oferir informació que s’a-

juste més a la complexitat del

món actual”, argumenta Josep

Lluís Gómez Mompart, orga-

nitzador del congrés junt amb

Carolina Moreno. “Volem que

d’una banda hi haja més per-

sones formades com a perio-

distes científics i tècnics, però

també periodistes generalistes

capaços de relacionar cadas-

cun dels seus àmbits d’infor-

mació amb avanços científico-

tècnics actuals”, afegeix

Gómez Mompart.

La interacció és la base d’a-

questes sessions, pensades es-

pecialment per als estudiants.

Així, la Universitat intenta ser,

a més d’un centre docent, un

fòrum de debat i reflexió ac-

tuals on els estudiants siguen

els protagonistes.

Ciència, tecnologia isocietat, periodismedel futur

15 MAIG 20038 NÚM. 178

Experts analitzen el tractament informatiu de diversos àmbits CONGRES

Josep Lluís Gómez Mompart

PROGRAMA

Dijous, 15 de maig9:30-11:45. Taula redona: Elsreptes del periodisme actual enuna societat complexa i en unmón globalitzat, amb la partici-pació de Benigno Camañas(director d’El Mundo), JulioMonreal (subdirector deLevante), Pedro Ortiz (directorde Las Provincias), Rosa Solbes(presidenta de la Unió dePeriodistes Valencians) i AdolfBeltran (subdelegat d’El País). 12:00-13:00. Santiago Ramentol(UAB): El periodisme de l’evidèn-cia comprovada. 13:00-14:00. Mariano Belenguer(Universitat de Sevilla): La pro-fessionalització del periodistacientífic. 16:30-17:30. Carlos Zeller(UAB): Un model de periodismecom a bé públic. 17:45-18:45. Martí Domínguez(UV): Gèneres periodístics idivulgació científica. 18:45- 19:30 Comunicacions.

Divendres, 16 de maig9:30-10:30. Carlos Elías(Universitat Carles III):Problemes i solucions de ladivulgació científica a Espanya. 10:30-11:30. José M. de Pablos(Universitat de La Laguna):L’aprofitament tecnològic en lainformació actual: el periodismeinfogràfic. 11:45-13:30. Mavi Dolç (UAB):La cobertura dels conflictes enla societat globalitzada. 16:00-17:00. Vladimir de Semir(Observatori de la ComunicacióCientífica/UPF): Coneixement iinformació en la societat global. 17:15-18-15. Conferència declausura (Manuel CalvoHernando, president del’Associació Espa nyola dePeriodisme Científic): El perio-disme científic com a repte delsegle XXI.

18:15-18:30. Clausura.

REDACCIO

El Cine Fòrum de Comuni cació

Audiovisual, en col·laboració

amb el Col·legi Major Lluís

Vives i l’IVAC, ha programat

un atractiu cicle cinematogràfic

per a aquest mes. El cinemarestaurat és el punt en comú de

la projecció d’una sèrie de clàs-

sics del cinema que de forma

especial i quasi única poden

veure’s durant aquests dies a

l’Auditori Montaner d’aquest

centre.

Les dificultats per a visionar

aquest tipus de pel·lícules supo-

sen un atractiu per a cinèfils,

estudiosos i curiosos que tenen

una oportunitat per a gaudir

d’aquestes singulars peces entre

les quals es troben Sanz y el se-

creto de su arte, de

Maximiliano Thous (València,

1918); Metropolis, de Fritz

Lang (1927); Sunrise: A SongFor Two Humans (Amanecer),

de F. W. Murnau (EUA, 1927);

La aldea maldita, de Florián

Rey (Espanya, 1930); Castigode Dios, d’Hipólito Negre

(València, 1925).

Totes les sessions seran pre-

sentades per especialistes. A

més, un dels principals atractius

és la projecció d’alguns films

acompa nyats en directe per mú-

sica de piano que interpreten

Arcadi Valiente, pianista de la

Filmoteca, i Vicent Botella,

col·legial d’aquest centre.

Les projeccions ja han co-

mençat, però per als propers

dies estan preparades la versió

del clàssic futurista de Lang

restaurada recentment per la

Fundació Murnau i comentada

per Luis Pérez, Meriem Dib i

Pablo Hernández; així com

Sunrise: A Song For TwoHumans presentada per Áurea

Ortiz, de l’IVAC-La Filmoteca i

professora d’Història del

Cinema a la Universitat.

Aquestes sessions estan progra-

mades per al dia 21. Mentre

que per al dia 28 s’ha apostat

per la recuperació de La aldeamaldita a càr rec de Filmoteca

Espa nyola amb la qual es desta-

cava la importància d’una de

les obres clau del cinema mut

espa nyol. El mateix dia es pas-

sarà Castigo de Dios, una de les

primeres restauracions de la

Filmoteca Valenciana. Es tracta

d’un drama rural rodat, pràcti-

cament en la seua totalitat, per

aficionats del món del cine.

Aquesta sessió comptarà amb

l’acompa nyament musical

d’Arcadi Valiente. El comentari

i la cloenda del cicle aniran a

càrrec de Jose Luis Rado, direc-

tor de la Filmoteca.

Cinema restaurat ambmúsica de piano endirecte, al Lluís Vives

15 MAIG 20039 NÚM. 178

TERRITORIOS SIN PAZ-SO

Presentació i inauguració.Dia: Dimarts 20.Lloc: Aula Magna i vestíbul de la SalaMatilde Salvador. C/de la Nau 2.Horari: 20 hores.Organitza: Fòrum de Debats.

PALESTINA OCUPADA:TESTIMONIS DE L’OCUPACIOMILITAR ISRAELIANA

Fotografies i textos.Dia: Fins el 19 de maig.Lloc: Vestíbul de la Facultat deCiències Socials.

MARTÍN CABALLERO. L’ULL VIU

Dia: Fins el 29 de juny.Lloc: Sala Martínez Guerricabeitia.C/la Nau 2.Horari: De dimarts a dissabte, de 10 a13:30 i de 16 a 20 hores. Diumenge,de 10 a 14 hores.

ANGELES BALLESTER. LAIMATGE DE LA DONA EN LA PINTURA

Dies: Fins l’1 de juny.Lloc: Sala Thesaurus de la Universitat.C/la Nau 2.Horari: De dimarts a dissabte, de 10 a13:30 i de 16 a 20 hores. Diumenge,de 10 a 14 hores.

ALVARO SIZA I L’ARQUITECTURAUNIVERSITARIA

Dies: Fins el 8 de juny.Lloc: Sala d’Exposicions de laUniversitat. C/la Nau 2.Horari: De dimarts a dissabte, de 10 a20 hores. Diumenge, de 10 a 14 hores.

ELS VESTITS DEL SABER.ENQUADERNACIONS MUDÈJARSA LA UNIVERSITAT DE VALENCIA

Dies: Fins el 25 de juny.Lloc: Sala Duc de Calàbria. C/la Nau2.Horari: De dimarts a dissabte, de 10 a20 hores. Diumenge, de 10 a 14 hores.

SAVOIR FAIRE

Companyia Savoir Faire. II Concursd’Espectacles Palmireno.Dia: 16 de maig.Hora: 19 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història. Gratuït.

ENVASADOS AL VACÍO

Caja Negra. II Concurs d’EspectaclesPalmireno.Dia: 20 de maig.Hora: 19 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història. Gratuït.

EL ASCENSOR

Cielo de Hielo. II Concursd’Espectacles Palmireno.Dia: 22 de maig.Hora: 19 hores.

Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història.

XARRADA-CONCERT

Situació actual a Palestina i paper de lesmissions civils. El grup Taïarainterpretarà Siguen volando lascometas. Dia: Dijous 15 de maig.Hora: 18:30 hores.Lloc: Saló d’Actes de la Facultat deCiències Socials (Edifici DepartamentalOriental. 1a planta. P8-P10).

ESTRUCTURAS DEMACROMOLECULAS: QUEQUEDA POR HACER TRAS LOSPRIMEROS 50 ANOS

A càrrec de Vicente Rubio. Cicle LaCollita del 1953. L’inici d’una revolucióbiològica.Dia: Dijous 15 de maig.Hora: 12:30 hores.Lloc: Saló d’Actes del Campus deBurjassot (Aulari Interfacultatiu).

POT UNA MAQUINA PENSAR,RAONAR I APRENDRE?

Pere García Galvés. Cicle Viu la Ciència.Dia: Dijous 15 de maig.Hora: 19:30 hores.Lloc: Saló d’Actes del Rectorat.

CENTRE HISTORIC. INTERVINDRE, PER A QUE?

Amb Carles Dolç, arquitecte.Dia: Dijous 15 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Aula Magna. C/la Nau 2.Organitza: Fòrum de Debats.

QUE SON ELSALIMENTS TRANSGENICS?

Amb Daniel Ramón Vidal. Cicle Viu laCiència.Dia: Dimarts 20 de maig.Hora: 19:30 hores.Lloc: Saló d’Actes del Rectorat.

EL CARME: VISIO D’UNDESPROPOSIT

Amb Júlia Todolí, del moviment veïnal,i Vicent Lerma, arqueòleg.Dia: Dimecres 21 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Aula Magna. C/de la Nau 2.Organitza: Fòrum de Debats.

DEMOSTRAR, ARGUMENTAR, DISCUTIR

Seminari. Amb Adelino Cattani.Departament de Filosofia de laUniversitat de Pàdua.Dies: 20 i 22 de maig.Hora: De 18 a 20 hores.Lloc: Sala de Graus de la Facultat deFilosofia i Ciències de l’Educació.

LAS REGLAS DEL DIALOGO Y LOSMOVIMIENTOS DE LA POLEMICA

Adelino Cattani. Departament deFilosofia de la Universitat de Pàdua.Dia: Dimecres 21 de maig.Hora: 19 hores.Lloc: Sala de Graus de la Facultat deFilosofia i Ciències de l’Educació.

RECITAL DE JOAN MARGARIT

Presenta: Vicent Alonso.Dia: Dimecres 21 de maig.Hora: 19 hores.Lloc: Saló de Graus de la Facultat deFilologia.

ESTACIÓN CENTRAL BRASIL

Cicle Nou cinema llatinoamericà.Director: Walter Salles. 1998.Dia: Dilluns 19 de maig.Hora: 17:30 hores.Lloc: Sala d’Actes de la Biblioteca deCiències Socials.

METROPOLIS

De Fritz Lang. 1927. Cicle Larestauració cinematogràfica. Presentadaper Luis Pérez, Meriem Dib i PabloHernández, membres del Cine-FòrumComunicació Audiovisual.Dia: Dimecres 21 de maig.Hora: 10:30 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

SUNRISE: A SONGFOR TWO HUMANS

Cicle La restauració cinematogràfica.Presentada per Áurea Ortiz, de l’IVAC-La Filmoteca i professora de laUniversitat.Dia: Dimecres 21 de maig.Hora: 18 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

CONCERT D’ELS PETS, SVA-TERS I SERGI CONTRI

VI Setmana per la Llengua.Dia: Dijous 15 de maig.Hora: 22 hores.Lloc: Sala República. Autobús gratuïtdes de la parada del metro de l’avingu-da del Cid. Estarà actiu de 21 a 4hores. Entrada lliure amb carnet uni-versitari o invitació.

MARIA DEL MAR BONET

Cicle És el temps de les dones.Dia: Divendres 16 de maig.Hora: 23 hores.Lloc: Claustre de la Nau. C/la Nau 2.

CRISTINA BLASCO QUARTET

Cicle Dones del jazz.Dia: Dissabte 17 de maig.Hora: 19:30 hores.Lloc: Jardí Botànic.

CONCERT DE POLE POLE

Cicle avantrock@lluisvives.uv.es PoleDia: Divendres 16 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

L’ALTRA I BERG SANS NIPPLE

Dia: Dilluns 19 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives. Entrada

EXPOSICIONS

TEATRE

CONFERENCIES

MUSICA

CINEMA

AULA DE POESIA

Agenda15 MAIG 200310 NÚM. 178 Agenda

ITESC PROPOSTES

La Universitat de València organitza una novaexpedició per a col·laborar en la recuperació deles costes gallegues. La nova eixida està previstadel 26 al 31 de maig.La zona en la qual s’intervindrà en aquesta oca-sió serà el Concello de Carnota. La Universitat deSantiago de Compostel·la proporcionarà alsvoluntaris allotjament en diversos col·legismajors de la ciutat, s’encar regarà de la manuten-ció i de proporcionar el material necessari per ala recollida dels residuus.Al seu torn, la Universitat de València finançaràel transport dels estudiants des de la ciutat deValència fins a Santiago de Compostel·la i la tor-nada des de la capital gallega fins a València.Així mateix, la Universitat contractarà una asse-gurança de voluntariat per a tots els participantsen l’expedició. El procés de preinscripció es rea-litzarà mitjançant la web del CADE(http://www.uv.es/cade).

Hui dijous, 15 de maig, s’inauguren a l’AulaMagna de la Universitat (carrer de la Nau) l’expo-sició i les jornades que, sota el títol genèric de Peramor a l’art, pretenen commemorar el 15é aniver-sari dels camps de treball de recuperació d’arte-sanies tradicionals que cada any l’Àrea deConservació del Patrimoni de la Universitat deValència du a terme.Organitzades pel Departament d’Història de l’Art iper un grup d’alumnes de la Universitat, ambduesactivitats presenten un espai de debat que volavaluar i donar a conéixer la problemàtica de laHistòria de l’Art davant les tasques d’intervencióen el patrimoni històrico-artístic.Cal assenyalar la importància dels camps de tre-ball com a activitats extraordinàries per a la for-mació dels estudiants i per a l’increment de lasensibilitat pel patrimoni artístic, però també peral foment de les relacions personals entre elsestudiants i amb els veïns del poble on es treba-lla. Amb 60 intervencions en 30 espais construc-tius en 28 poblacions diferents, i més de migmiler d’estudiants participants, aquesta estratè-gia experimental ha estat fonamentada, des de faquinze anys, en tres pilars (ense nyament-aprenen-tatge, oferta cívica i compromís social), sobre lareflexió dels quals s’ha anat evolucionant des delconvenciment que les institucions educatives hau-rien de perseguir el desenvolupament integral deles persones que els defenen i utilitzen.

Professors i alumnes,units ‘Per amor a l’art’

Nova expedició devoluntaris a Galícia

Jornades sobre innovació educativaen l’espai europeuEl pròxims dies 15 i 16 de maig se celebrarà ala Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educacióla Reunió Anual de l’Àrea de Didàctica iOrganització Escolar, a la qual assistiran diver-sos representants de les universitats espa nyoles.Atesa la situació actual de reforma i adaptació al’Espai Europeu d’Ense nyament Superior, latemàtica a seguir estarà centrada en la innova-ció de la docència i l’aprenentatge a laUniversitat, les necessitats i propostes de forma-ció del professorat universitari en el context dela convergència europea, i els reptes actuals del’Àrea de Didàctica i Organització Escolar enl’àmbit universitari.La trobada s’inaugurarà a les 16:30 hores alSaló de Graus de la Facultat. Col·laboren en l’or-ganització de la reunió el Vicerectoratd’Investigació i Tercer Cicle, la Facultat deFilosofia i Ciències de l’Educació i el Servei deFormació Permanent de la Universitat deValència.

O. D.

La descoberta de l’estructura

tridimensional del DNA va su-

posar l’inici d’una revolució

biològica que, des de fa mig se-

gle, tracta de revelar-nos els de-

talls més íntims de la naturalesa

dels éssers vius. Els gens ex-

pressen el missatge de la vida i

el seu estudi resulta un exercici

apassionant per als qui confien,

com el genetista català Jaume

Bertranpetit, en ar ribar a conéi-

xer inclús “el genoma dels sen-

tits”, cosa que als profans pot

semblar, com a mínim, un pen-

sament sobrenatural.

Però el cas és que hi ha tècni-

ques per a l’obtenció de DNA a

partir de restes fòssils que, junt

amb determinats sistemes per a

la comparació genòmica, estan

proporcionant a la investigació

possibilitats abans in sospitades

que revolucionen tota la nostra

comprensió de la diversitat

d’espècies. Per a Bertranpetit la

diferència entre un home i un

ximpanzé és més una qüestió

perceptiva del primer –no ne-

cessàriament objectiva– que no

una realitat científica; que el

ximpanzé es troba genèticament

més a prop del gènere humà

que no del goril·la. I fins i tot

s’aventura a declarar que les si-

milituds entre el genoma dels

humans i el dels ximpanzés són

tantes que, en el cas hipotètic

d’una re classificació de les

espècies, ambdues podrien en-

globar-se dins la mateixa famí-

lia.

Amb afirmacions d’aquesta

índole i, sobretot, amb la idea

que l’evolució és el gran labora-

tori de la vida, aquest catedràtic

de Biologia, especialista en

genètica de les poblacions hu-

manes, va obrir dijous passat al

Campus de Burjassot el cicle Lacollita del 1953, l’inici d’unarevolució biològica, amb què la

Universitat commemora el 50

aniversari del descobriment del

DNA.

Al llarg dels últims cinc

anys, Bertranpetit s’ha dedicat

a confrontar genomes i a ob-

servar-ne les diferències, com

a via per a tractar d’entendre

la manera en què s’han pro-

duït els processos de diversifi-

cació d’aquest material bàsic

de la biologia dels éssers vius

que és el genoma. Perquè, tal

com va explicar, allò que

identifica un individu és, més

que l’expressió puntual dels

propis gens, el seu historial

evolutiu: una cartilla omplida

a base de material genètic he-

retat i d’una sèrie de muta-

cions epigenètiques –que es

produeixen en el mateix indi-

vidu–, ara molt més compren-

sible gràcies als resultats de la

comparació de genomes.

D’aquesta manera, se sap, per

exemple, que la dissemblança

entre les persones de tot el món

és mínima –només de l’u per

mil–, i que aquesta es deu en

gran part a la diferència de se-

xes; és a dir, que una dona de

l’Europa del nord està genètica-

ment més a prop d’una altra do-

na asiàtica o de l’Àfrica negra

que de qualsevol home europeu.

Se sap que la base de la diferen-

ciació genètica es troba en l’e-

volució de les espècies i que

aquesta manca de diversitat en-

tre els humans és una qüestió

històrica; es deu només a la jo-

ventut de l’espècie. “El humans

moderns no descendim d’Ata -

puerca ni tampoc del Nean der -

tal, que serien grups extingits

–diu Bertranpetit–, sinó que

som una altra espècie nouvin-

guda des del continent africà”.

Com a resultat d’un procés

d’evolució, el genoma conser-

va molts rastres del passat que

permeten de re construir antics

processos evolutius. En cele-

brar-se els cinquanta anys de

la descoberta de l’estructura

del DNA, queden encara grans

reptes per a la seua compren-

sió. Les perspectives, com va

assegurar Jaume Bertranpetit,

són moltes. “Esperem trobar

els gens responsables del des -

envolupament del nostre cer-

vell, per exemple. En pocs

anys veurem grans resultats.

D’altra banda, la seqüenciació

del Projecte Ximpanzé estarà

llesta abans que acabe l’any

2004; i amb això tindrem tre-

ball per a temps”.

15 MAIG 200311 NÚM. 178

50 anys del descobriment de l’estructura del DNACIENCIA

La conferència Elgenoma com a regis-tre fòssil de la histò-ria, a càrrec delbiòleg JaumeBertranpetit, inau-gurava dijous pas-sat el cicle La colli-ta del 1953, l’inicid’una revolució biolò-gica, amb què laUniversitat comme-mora el 50 aniver-sari del descobri-ment del DNA. Elcicle consta de cincponències que secelebren, cadadijous fins al 5 dejuny, al Salód’Actes del Campusde Burjassot.

Model de DNA. Fragment del gen humà FoxP2 exposat a la Biblioteca de Ciències de la Universitat.

Una de les dades més sor-prenents del projecte delgenoma humà va ser la con-firmació que només un1’5% del conjunt de gensporta informació per a sinte-titzar proteïnes i, per tant,per a formar individus. El98’5% restant d’aquestmaterial genètic es trans-criu, però sembla estarsilent. Són residus de virus itransposons in activats i con-siderats deixalles, “DNAfem”.Tanmateix, segons va expli-car Jaume Bertranpetit, l’es-tudi mitjançant la compara-

ció de genomes està apor-tant, en aquest sentit, inte-ressants dades que fan sos-pitar, i per tant proposar laidea, que determinadesseqüències de DNA escom-breria, que tendeixen ainsertar-se en la proximitatdels gens, tindrien la curiosapropietat d’activar-se en res-posta a certs se nyalscomuns en les cèl·lules, id’estendre aquesta activacióals gens adjacents, conver-tint-se en una font essencialde variabilitat evolutiva.iadquirint-ne funcions regula-dores.

Sols un 1’5% del genomaconté informació útil

‘La collita del 1953’

PROGRAMA

15 DE MAIG: Estructuras de macro-moléculas: ¿Qué quedapor hacer tras los pri-meros 50 años? Vicente Rubio. Dtor. del’Institut deBiomedicina deValència (CSIC).

22 DE MAIG

¿Quién cocinó la sopa?50 años de químicaprebiótica. Antonio Lazcano.Catedràtic d’origen dela vida a la UNAM.

29 DE MAIG

Sobre l’origen, evoluciói aplicacions del codigenètic. Lluís Ribas dePouplana. Investigadorde l’Institut de RecercaBiomèdica deBarcelona.

5 DE JUNY

Deconstruyendo aDarwin. JavierSampedro. Biòleg molecular i periodistacientífic.

“L’home s’assembla més al ximpanzé que el ximpanzé algoril·la”

15 MAIG 200312 NÚM. 178 ULTIMA

RAQUEL PEREZ

l Fòrum de Debats de la

Universitat de València

ha fet un homenatge a

Lluitadors de l’Espai, una

col·lecció editorial que unia un

grup d’escriptors que en els anys

cinquanta, amerats de Jules

Verne, H.G. Wells i H.P.

Lovecraft, feien una “novel·la

de duro per setmana” (durant

deu anys se n’editaren 234

títols). La seua recepta fou l’es-

pai sideral amb dosis d’espio-

natge, lluites entre el bé i el mal,

naus espacials, una xica ena-

morada i finals feliços. Creaven

arguments intrigants amb molta

acció per al consum popular. La

fórmula funcionà i ar ribaven a

guanyar la gens menyspreable

quantitat de 2.500 pessetes per

llibre. L’home nat ge a Lluitadors

de l’Espai ha revisat el qualifi-

catiu “subliteratura” que durant

tants anys acompa nyà la

novel·la d’entreteniment i ha

recuperat de l’oblit els valen-

cians José Luis Macías, il·lus-

trador de cente-

nars de portades, José Caballer

(Larry Winters), Ramón Brotons

(Walter Car rigan), Arturo Rojas

(Red Arthur), Alfonso

Arzimendi (Alf Regaldie) i

Pascual Enguídanos, (George

H. White), entre altres.

Ells foren els iniciadors de la

ciència ficció a Espa nya i aglu-

tinaren els seus escrits sota

Editorial Valenciana, que apostà

per una novel·la futurista diri-

gida a un públic no instruït. En

una postguer ra que obviava la

cultura europea, eren poques les

possibilitats d’emular altres

escriptors, la qual cosa els con-

vertí en quasi creadors del

gènere. Amb escasses referèn-

cies s’entregaren a galàxies i

aventures siderals que havien

de salvar la Humanitat.

PSEUDONIM EN ANGLES. No for-

maren generació. Alguns ni tan

sols es coneixien i la majoria ha

tornat a veure’s gràcies a aquest

homenatge. Sí que coincidiren

tots aquests escriptors en l’ús

del pseudònim en anglés. Era

una qüestió comercial, una reco-

manació de les editorials.

Un altre punt en

comú entre ells és que

en general no hi

hagué crítica a la

p o s t g u e r r a

f r a n -

quista, si més no d’una manera

directa. Com explica un dels

novel·listes, Ramón Brotons

(Walter Carrigan), “només en el

fet que les nostres novel·les

miraven el futur, perquè sempre

pensàvem que el que estava per

ar ribar seria millor que el que

vivíem”.

Del mateix paréixer és

Pascual Enguídanos (George G.

White), un dels més coneguts

cultivadors del gènere gràcies

a La Saga dels Aznar i con-

siderat com l’iniciador

d’aquest tipus de novel·la

de ciència ficció –abans

anomenada fantàs-

tica– a Espa nya:

“Pretenia entretin-

dre, nar rar aven-

tures mitjançant

un heroi bon-

dadós. Mai no

em censuraren,

tot i que les

meues novel·les tenien plante-

jaments socialistes, de justícia

social, però no hi havia cap crí-

tica contra el règim”.

CENSURA INESPERADA. La cen-

sura apareixia de la forma més

inesperada i no precisament per

qüestions polítiques. Brotons

conta que li ratllaren en roig la

paraula panxell i en una altra

ocasió que li prohibiren que el

final de la novel·la fóra dramà-

tic: “Recorde que el protago-

nista era polonés i comunista

dels bons. El mataven quan tor-

nava en un avió. La censura

decidí ressuscitar-lo i acabà

feliçment al costat de la xica”.

Enguídanos reivindica el

mèrit de construir aquest tipus

de relats: “No teníem cap recol-

zament institucional, cap publi-

citat. No obstant això, la

novel·la de ficció americana sí

i pareix que són ells els que

l’han feta nàixer. Però quan nos -

altres començàrem ho férem des

de zero, sense cap influència

dels Estats Units. Només es

podia veure alguna ressenya

sobre ciència en els periòdics,

però mal i tard”.

Com resumeix Brotons-

Carrigan, el gènere fantàstic

quedà prompte superat per la

realitat dels viatges a l’espai:

“La ciència superà amb els seus

avanços la ficció de les nostres

novel·les, i ho féu d’una manera

bona, moral, ètica, tal i com

nosaltres aventuràrem en els

nostres llibres”.

E

Diuen que les estimen i

les maten. Fins i tot,

abans de matar-les, les

colpegen acarnissadament,

cridant alhora que les esti-

men més que han estimat

ningú tota la vida. Diuen

això, però el que estan dient

a cada colp és que si volen

escapar de l’estrany amor

que ells de mostren haurà de

ser mortes. Des del mes de

gener, díhuit dones han

sigut assassinades pels

homes que algun dia van

mussitar paraules amables a

l’abric de la passió primera

i feliçment plena de misteri.

Elles no podien saber que

tot era com una trampa in -

fame, com una emboscada

ordida amb premeditació i

traïdoria, com una invitació

secreta a les profunditats de

l’hor ror. Diuen les estadísti-

ques que l’any passat, en el

mateix període de temps,

van ser onze les dones

assassinades a mans dels

seus criminals enamorats. I

a aquesta dada lamentable

cal afegir la que revela un

altre augment de dones

maltractades, unes dones

que es van salvar de la mort

però no del pànic perpetu a

què es veuran sotmeses per

la constant persecució de

l’assassí frustrat. Les lleis

són un galimaties de drets i

deures mutus, d’ancoratges

anacrònics en les ar rels

d’un masclisme institucio-

nal i cultural que deixa im -

pune els instints més vio-

lents dels homes que mal-

tracten miserablement les

seues compa nyes de vida i

habitacle. La justícia

avança poc i a vegades mal.

Les denúncies abunden,

però massa vegades desem-

boquen en un autèntic mal-

son per a la dona, quan no

en la desgraciada ironia per

part d’alguns jutges igual

d’impresentables que els

agressors denunciats. Ja

està bé que les dones agre-

dides en nom d’un amor

que mata no siguen més

que una xifra amagada fre-

dament en l’estadística. Ja

està bé.

LA C

OLU

MN

A

Dones

Alfons Cervera

2

De quanuna novel·lavalia un duro