Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR SÍNTESI

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: SÍNTESI Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Sociolingüística: Jordi Feliu Pons Recerca de textos afins: 02 a 04 Núria Roig Esteve 06 (Textos bíblics): Joan Carulla Gratacós Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra

GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, CARRETERES, MÈTODE ......................................... Pàg. 4 - Categoria: SÍNTESI * Definicions curtes ..................................................................................... Pàg. 5 * Etimologia ................................................................................................ Pàg. 5 * Història filosòfica ..................................................................................... Pàg. 7 * Nucli ......................................................................................................... Pàg. 8 * Antitermes ................................................................................................ Pàg. 14 * Núvol d’afins ............................................................................................ Pàg. 14 * Sociolingüística ........................................................................................ Pàg. 19 * Figures ...................................................................................................... Pàg. 20 * Texts afins ................................................................................................. Pàg. 21 * Obra plàstica afí ........................................................................................ Pàg. 25 * Dades tècniques ......................................................................................... Pàg. 26 * Test / Qüestionari ...................................................................................... Pàg. 26 * Diccionaris consulta .................................................................................. Pàg. 26

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 23.- CARRETERES En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Ara establim una xarxa bàsica de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. En resulten sis cercles canònics màxims perpendiculars (360º) (Fig. 0-5) que anomenarem: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes situades en els dos extrems del seu tram. 231.- MÈTODE: c, p El primer (I) cercle canònic de variables cernent i parença és format segons aquesta seqüència: SUB – 45º - AMO – 45º - PRA – 45º - EXP – 45º - FEN – 45º - ANA – 45º - TEO – 45º - SIN – 45º - SUB. Recull les diferents maneres de tractar (“Mètode”) la realitat: mètodes amorós, experimental, analític i sintètic. 231.12.- SÍNTESI: +c, -p.

5

231.12.00.- Categoria: SÍNTESI . SIN (TEO-NOU) 231.12.01.- Definicions curtes: Ment transcendent. Discerniment desparent. Captació abstracta unitària de la realitat transcendent. Saviesa universal. Abstracció mental de l’absolut etern. Discerniment fonamental. Discerniment no aparent. Teoria noümènica. Ment transcendent. Forma mental de l’absolut etern. Saviesa universal. Conjunts sintètics abstractes. Coneixement profund, superior o suprem. Capteniment assenyat en les coses de la vida. Síntesi mítica o subjectiva / Síntesi d’idees o objectiva. Síntesi global o teòrica / Logos noümènic. Síntesi ordenada o mundana / Síntesi confusa o plàsmica. Teosofia com coneixement global de la realitat. Comprensió compendiada i harmònica de tot l’univers. Pensament transcendent. Ciència infusa. Ciència eterna. Ciència divina (omnisciència). Coneixement innat. Cosmovisió unificada dins de la seva varietat. Preguntes últimes. Revelació dels enigmes més fonamentals. 231.12.02.- Etimologia: Del grec: sýnthesis “composició”, “combinació”, “unió”, “barreja”, “mescla”, “acord”. Derivats: “sintètic”, “sintetitzar”, “sintetitzable”. Compost de sýn- i de –thésis: A) sýn- (ksýn-), preposició proclítica que significa “alhora”, “ensems”, “amb”, “amb l’ajuda de”, “que acompanya a”, “unit a”, “comparteix amb” “participa en”, “completament”. Arrel indoeuropea: *ksý- A1.- Micènic: kusu “amb”. kusupa “tot a la vegada”. A2.- Grec: ksýmpas “tot a la vegada”, “ensems”, sympátheia “simpatia”, synagogé “sinagoga”. (?) Ksýo “gratar”, “fregar”, “escorxar”, “allisar”. A3.- Lituà: sú “amb”, (?) sku-t-ú “afaitar”, “gratar”; letó: skuvu, skut id. A4.- Vell eslau: sú “amb”. A5.- Sànscrit: (?) ksnáuti “fregar”, “polir”, “esmolar”, ksno-tra “pedra d’esmolar”.

6

A6.- Avèstic: (?) hu-ksnuta “ben esmolat”. A7.- Llatí: (?) (ks)novacula “navalla”. B) –thésis, Nom que significa “acció de posar, de col·locar, d’establir lleis, d’adoptar”, amb les seves aplicacions tècniques en geometria, lògica, mètrica” (Se’n deriven “tema”, “anatema”, “sistema”, “hipòtesi”, “antítesi”, “metàtesi”, “pròtesi”); derivat del verb títhemi “posar qualsevol cosa destinada a durar”, “establir”, “fundar”, “posar”, “crear”, “fer”. Arrel indoeuropea *dhe- , forneix els termes que indiquen “posar”, “fer”, “col·locar”, “situar”. B1.- Grec: théma (e llarga) “ofrena”, “dedicació”; théma (e breu) “dipòsit”, “proposició”, “tema”; anáthema “ofrena”, “anatema”; thetós “posat”; epithétos “afegit”, “importat”, “estranger”. B2.- Llatí: fecit “va fer”; facio “fer”; officio “ofici”; pro-fic-iscor “posar-se en camí”; facies “faç”; superficies “superfície”; artifex “artífex”; pontifex “pontífex”; facienda “hisenda”; facticius “fictici”; calefacio “escalfo”; affectus “afecte”; perfectus “perfecte”; defectus “defecte”; profectus “profit”; sufficiens “suficient”; beneficus “benèfic”; sacrificium “sacrifici”; facilis “fàcil”; facultas “facultat”; facinorosus “facinerós”; factor “factor”; confectio “confecció”; factura “factura”; fio, fieri ”esdevenir” (d’ací surten: llatí: verb sum: fui, futurus, fiat; antic irlandès: biu “jo sóc” i antic anglès: to be, beo, bis). Osc: feced “va fer”; fakiiad “faci”; fefacust “fes”. Umbre: façia “faci”; fakust “fes”. Volsc: façia “faci. Prenestí: feced, fhefhaked “feu”, “va fer”. B3.- Sànscrit: dhiyáte “és posat”; adhás “avall”, “baix”, “cap avall”, “de baix estant”; adhi “”fixar-se en”, “saber”, “pensar”, “estudiar”; dádhami “posar”; dadhau; hiti- “tesi”; hitá- “posat”; ápi-hita “afegit”; dháman “tema”; dhatár- “fundador”, “creador”. B4.- Avèstic: dadami “posar”; datar- “fundador”, “creador”; antic persa: ada “avall”. B5.- Armeni: ed; “avall”; neofrigi: dakar, dnem “poso”, ad-daket “afecta”, “influeix”. B6.- Gòtic: undar “a sota”. B7.- Lituà: délas “posat”.

7

231.12.03.- Història filosòfica: Síntesi vol dir “com-posició” i, per tant, “unió”, “unificació”, “integració”. Pas del simple al complex (en el meu model), al complicat (en l’accepció usual) (ANA�). Aquest segon, l’usual, també es diu “mètode sintètic” invers al mètode analític (ANA�). En el nostre model, Síntesi és la integració unificadora de la pluralitat. Molts filòsofs també ho han pensat així. El resultat de la unió d’elements, fins i tot oposats, dóna d’una banda un element més complicat, compost, però de l’altra l’operació unitiva sintetitza, unifica, simplifica la dualitat o pluralitat. Hölderlin fa seva –“l’u en si mateix diferenciat”- la definició de síntesi que Plató esmenta en el Symposion (187a) on s’explica que Heràclit entenia la unió d’oposició i relació com “l’U, que, malgrat diferir en si, concorda amb si mateix, com l’harmonia del plectre i la lira”. El Logos d’Heràclit i de Plató volia ser la Paraula única que ho expliqués tot. La saviesa de totes les tradicions sagrades (gènere sapiencial), la Sofía de Filó d’Alexandria, la Frónesis dels estoics i la Gnosis, també. En tots els grans llocs i petits llogarrets hi ha el savi del poble, la pitonissa o la bruixa, el hierofant o el keryx el guru, l’ ulema (àrab, “intèrpret”, “el que sap”). L’hinduisme ha desenvolupat una branca del ioga, el Nyana ioga, com a via d’iniciació a l’alliberament per la via de les contradiccions racionals. Zenó d’Elea parlava d’“apories”; Agustí, Bonaventura i Nicolàs de Cusa parlaven de “teologia negativa” o de “docta ignorància”. Bertrand Russell de “paradoxes”. Kant: “Per Síntesi, en el seu sentit més general, entenc l’acte de reunir les diferents representacions unes amb altres i d’aprehendre allò de divers que hi ha en elles en un sol acte de coneixement”. Si la diversitat és merament teòrica Kant en diu “Síntesi a priori”. Conèixer és unificar, sintetitzar. L’idealisme alemany profunditza en el caràcter creador i productor de saviesa de la Síntesi. Fichte i Hegel conceben la Síntesi, no simplement com integració d’elements diversos, ans també com a connexió de nocions oposades (dialèctica). I Hegel, a més, com a moment cap a passes superiors de superació (Aufhebung). Actualment certs misteris suscitats per la nova física quàntica han fet a Raymond Ruyer anomenar a alguns científics els “gnòstics de Princeton”. Saviesa. Oracle, profecia. Dita, màxima, adagi, aforisme, proverbi. Gènere sapiencial. Nyana yoga (hind.). Teosofia. “I”(conjunció copulativa). Versen sobre ella els judicis sintètics a priori i la Dialèctica de Kant. Dialèctica, superació, Aufhebung (Hegel). Mestre, guru, pitonissa, hierofant, keryx, kérygma. Escriptures i doctrines sagrades. Docta ignorantia (Agustí, Bonaventura, Nicolàs de Cusa). Tricotomia. Trinitat. Trimurti. Verb, Logos (crist.).

8

231.12.04.- Nucli: En totes les comunitats humanes, per antigues que siguin, hi trobem savis, gent normalment sense estudis, que són considerats pel poble com qui “ho sap tot”, als quals cal consultar les decisions més importants de la vida. La gent del poble s’estima el seu savi. Tal volta la seva anomenada s’escampa per les rodalies i més lluny. Hi ha persones que viatgen dies i mesos per acollir-se als consells del savi, la fama del qual ha arribat enllà, enllà. Mestres, “gurus”, pares espirituals, sants. Respecte als doctors de la llei, l’evangeli recomana “escolteu allò que diuen i no feu allò que fan”. Sta. Teresa de Jesús s’estima més un director espiritual savi tot i que no sigui sant a un de sant que no sigui savi. La saviesa hinduista recomana anar a buscar el “guru” on sigui per lluny que sigui abans de restar sense orientació. Llur ciència no és adquirida, és infusa; és apresa no se sap com. Al meu criteri, aquest fet prova que hi ha un dipòsit universal de saviesa al qual tots en tenim possible accés, però del qual pocs en saben l’existència i en saben tenir real accés. Per al nostre model, la Síntesi és una comprensió profunda, transcendent i unitària de la realitat, on cada part és radicalment entrellaçada en el tot. Aquesta “Síntesi” es donada –gratuïtament- a totes les persones i a totes les cultures, i és rebuda parcialment per cada cultura segons les seves capacitats. En ella es troba compendiada la comprensió de l’univers. També s’hi troba l’harmonia equilibrada entre les seves parts o la sublimitat transcendent de la unitat fonamental. Sol tenir connotacions sagrades. La saviesa consisteix en entendre el Logos, l’estructura analògica comuna o l’element unitari comú de la disposició de les coses, tot incorporant-hi el métron o mesura que garanteix que el canvi no produeix una pluralitat dissociada i caòtica. Una absoluta intel·ligència del tot només la pot dur a terme un ser infinit que, amb la seva visió sinòptica, és doncs l’únic subjecte completament savi. I ell la dóna a qui vol. Però la saviesa rau també objectivament en les coses. És l’estructura bàsica de la Natura. L’íntima relació que hi ha entre tots els sabers en la saviesa/síntesi fa que, qui veu una veritat i és savi, veu les veritats veïnes fins a recórrer tot l’univers sapienciable. Deia Einstein: “Doneu-me un electró i us diré el radi de l’univers”. No es pot confondre la saviesa de Déu i de la Natura amb els coneixements científics i filosòfics, tot i que aquests darrers (els filosòfics) són cada cop més a prop de la saviesa o Síntesi. El que és propi de la Síntesi és la tendència a la captació unitària, transcendent i generalista del pensament abstracte, per oposició a l’Anàlisi, que és el desplegament crític d’aquest mateix pensament. Hi ha una saviesa ascendent de coneixement pur i una prudència descendent de coneixement pràctic. Es pot aconseguir per la via objectiva -cosmogonies, cosmologies, filosofies, teories científiques, ecològiques, etc.-, que hi arriba a través de les diverses ideologies, o, per la via subjectiva, –teogonies, teologies, teodicees, doctrines sagrades, ecumèniques, etc.-, que hi arriba a través del simbolisme mític o, en tercer lloc, també, a través d’un estat buit de la ment, sense pensament i sense objecte pensat (“Noümen”). Com he dit, en les comunitats humanes sol aparèixer “el savi del poble”, petites “pitonisses locals”, a l’igual que solen comptar amb un boig del poble (“Follia”), veïns en el meu model (SIN – 66º - FOL) que, de vegades, en no tenir inhibicions és el més savi del poble, al qual la gent també va a consultar. Ningú no sap d’on li ve la saviesa al savi popular. És més aviat posseït que possessor de la saviesa. La cultura jueva tardana veu la saviesa com una emanació de Déu, i la cultura cristiana arriba a personificar la saviesa com a Verb, Logos, el Fill, la segona persona de la Trinitat. La cultura oriental postula que cal aturar l’Anàlisi i l’Experiència, perquè, com mostra R. Tagore, “un enteniment tot lògica és com un ganivet tot fulla. Fereix la

9

mà d’aquell qui l’usa”. La Síntesi, contràriament, ha estat explicada amb el suprem concepte de l’advaita (no dualitat) del Vedanta, l’U de la Trika, el neti-neti dels Upanixads, el ch’i wu del Taoisme. S’expressa en gèneres literaris de tipus sapiencial, didàctic o proverbial, sovint en forma de sentències, moltes vegades acumulades per la tradició ancestral. És l’estil dels grans mestres, gurus, xamans. Sovint pren un caire ocult, misteriós, críptic o esotèric. “No s’han de tirar les perles als porcs”. Descarto aquí, com he deixat dit, a propòsit de l’“Anàlisi”, el significat d’anàlisi ascendent amb què s’interpreta el mot “Síntesi”. Jo avisava, en el lloc citat, que en aquest model donava a la paraula “síntesi” un significat molt més fort. Podríem definir-lo com veure les coses en llur unitat més profunda, en les seves interrelacions més fonamentals. Els xocs cecs, les guerres, les incomprensions i enfrontaments de la pràctica espontània –com els cops de mar en la costa rocosa- propicia el refugi de la gent entenimentada i reflexiva en la teoria. Els enganys de les aparences, de la credulitat ingènua, que pensant fer un bé sovint acaba empitjorant les coses, allunya l’home prudent de la fixació en els fenòmens. I la insuficiència de la teoria, producte genuí de la ment, força limitada, per cert, fa que la fam de llum de la consciència cerqui refugi en una regió fascinant de la realitat, la regió de la Síntesi. El nord-occidental inicia, com ja he dit, la seva exploració de la realitat en el fenomen elemental i, a través d’una anàlisi ascendent o construcció feta peça a peça amb els elements controlats tot assegurant bé cada graó. Tracta d’arribar a les majors síntesis... construïdes, mecàniques, muntades. Per a aquest Occident fora una heretgia començar per la síntesi i acabar en l’anàlisi descendent cap als fenòmens. Tanmateix, fins i tot al Nord-occident, a principis del segle XX, el moviment anomenat Gestalttheorie (Max Wertheimer (1912), Kurt Koffka i Wolfgang Köhler) demostrà que el procedir natural de la humanitat és el progressar de la síntesi (allò complicat) cap a l’anàlisi (allò elemental). El nen petit a casa, com els salvatges actuals i l’home primitiu, de primer copsen una visió general de la realitat i, poquet a poquet, van destriant (ANA) els fenòmens en forma analítica. És tan veritat això que s’ha capgirat el procés d’aprenentatge de la lectura dels infants. Abans s’aprenien primer les lletres, després les síl· labes i després les paraules, frases, paràgrafs, etc. Ara es fa exactament al revés, igual com aprenen a parlar els nens a casa, un immergit en un país d’una altra parla o els salvatges al bosc. Però talment com la ciència clàssica intentava partir d’uns fenòmens ben fundats en l’experiència, així aquesta moderna i antiga manera de tractar el coneixement teòric de la realitat intenta partir d’una síntesi ben fundada en la unitat profunda de la realitat. Tradicionalment aquest ancoratge rigorós en la consciència de la realitat com a conjunt unitari se l’ha anomenada “saviesa” (del llatí sapere, “tenir gust saborós o de perfum”) i, ja en sentit figurat, “tenir discerniment, coneixement del bé i del mal”. El savi no és un científic. El savi (sofos) no és el filòsof, però sí el seu veí més proper. Com he dit, en tots els pobles de l’antiguitat i en les salvatgies, com també en molts petits pobles actuals i, fins i tot, en barris de les grans ciutats s’hi troben savis, carregats de seny i d’encert, que enfoquen les coses en llur conjunt, que no separen els regnes minerals, vegetal, animal i humà, que no es deixen arrossegar pel desfici especialitzador, tan ben remunerat i tan cruel als estranys a l’especialitat aquella. La gent els consulta. Els seus consells corren de boca en boca. Com saben allò que saben? És un misteri. Fa la impressió que tenen connexió directa amb una saviesa primordial que no se sap on sojorna. Alguns són acceptats com a jutges de pau de barri o simplement com a “homes bons” mediadors en els conflictes en vista a la conciliació. El dret consuetudinari o costumer és en cada poble un recull, gairebé sempre amb

10

intenció social, però de vegades amb intenció egoista o de domini (per a la supervivència d’advocats, procuradors, jutges, fiscal i legisperits). Les escriptures sagrades de les diferents tradicions són reculls, gairebé sempre amorosos però, de vegades, també amb intenció més o menys encoberta, egoista o de domini (per a la supervivència de sacerdots, teòlegs i hermeneutes). Podríem definir els codis legals com una antologia dels consells pràctics memorables dels savis de cada tradició i les escriptures sagrades com l’antologia de llurs dites memorables. Alguns les adoren. Altres, senzillament les consulten com consultarien un savi de carn i ossos. El savi és tingut com a savi per aclamació, per consens explícit o tàcit. Sol ser perseguit pels administradors religiosos, acadèmics o polítics de la “saviesa” o del pensament oficial. Els solen titllar de folls. Tanmateix, en la tradició judeocristiana, existeix el mite de Salomó el rei savi. La vera saviesa jueva és de saber governar bé i d’administrar justícia amb justícia. La vera saviesa grega és, en canvi, d’adquirir una visió ajustada de la realitat. Una porta a l’altra i l’altra a l’una. Totes les tradicions sagrades tenen entre els seus llibres sagrats un paquet de llibres anomenats llibres sapiencials. En la tradició jueva són molts aquests llibres: Job, Rut, salms, proverbis, saviesa, Cohèlet, Siracida, Càntic dels Càntics. Us recomano tres elogis de la saviesa extrets d’aquests llibres: Proverbis 1,10 – 2,22; 8,1 – 9,18; Saviesa 7 i Siracida 24. Sovint els savis, perquè no són escoltats o perquè se senten en l’obligació moral de dir coses transcendentals, esdevenen profetes, que no vol dir necessàriament endevins del futur ans anunciadors de coses importants i no sempre absents d’impostures (falsos profetes). A la societat nord-occidental, tan laica ella, als savis se’ls anomena intel·lectuals i n’hi ha de fidels a la saviesa i d’acomodaticis aduladors de la “veritat” oficial de torn. La vera Síntesi és l’autoritat que ve de la saviesa profunda de l’univers, de la síntesi de tots els detalls dels cultivadors dels fenòmens, síntesi anterior potser a tots ells, síntesi no construïda, peça a peça, ans generadora de tot allò que existeix, síntesi que no posseïm ans ens posseeix ella a nosaltres. Aquesta Síntesi sàvia és la superació de la teoria general, com l’“ Amor ” supera la pràctica general. *234.12.04.00.- Síntesi: Saviesa. 234.12.04.10.- Verdes1: 234.12.04.11.- Entre Síntesi i TEO. 1.01: - 45 TEO – 45 ANA – 45 FEN – 45 EXP. (12.02) Síntesi teòrica: El Logos. El Verb. La Paraula. * Teoria conjuntada, integrada. 234.12.04.12.- Entre Síntesi i NOU. (45º). 1.01: - 45 NOU – 45 AMO – 45 PRA – 45 EXP. (12.03) Síntesi noümènica: Coneixement infús. 234.12.04.20.- Roges1: 234.12.04.21.- Entre Síntesi i “ Ideica” (OBJ). 2.15: - 35 IDE – 55 OBJ – 55 TEC – 35 EXP. (12.38) Síntesi ideica: Coneixement conspectiu. Sèrie o estructura comprimides. 234.12.04.22.- Entre Síntesi i “Mítica.” (SUB). 2.15: - 35 MIT – 55 SUB – 55 PSI – 35 EXP.

11

(12.37) Síntesi mítica: Saga. Epopeia. Mite. 234.12.04.23.- Entre Síntesi i “Sublimitat.” (PLA). 2.21: - 35 SLM – 55 PLA – 55 TRB – 35 EXP. (12.45) Síntesi sublim: Contemplació sense rastre. 234.12.04.24.- Entre Síntesi i “Harmonia” (MON). 2.21: - 35 HAR – 55 MON – 55 POL – 35 EXP.. (12.46) Síntesi harmònica: completa i equilibrada. 234.12.04.30.- Blaves1: 234.12.04.31.- Entre Síntesi i “Arkhé” (PLA-OBJ). 8.03: - 45 ARK – 45 BOS – 45 ACC – 45 EXP. (12.76) Síntesi arcaica: Saviesa ancestral. 234.12.04.32.- Entre Síntesi i “Divinitat” (MON-SUB). 8.03: 45 DIV – 45 INT – 45 COM – 45 EXP. (12.74) Síntesi divina: Revelació. Profecia. 234.12.04.33.- Entre Síntesi i “Arquetip” (OBJ-MON). 8.04: - 45 ARQ – 45 AFI – 45 ECN – 45 EXP. (12.75) Síntesi arquetípica: Saviesa consolidada, comuna, universal. 234.12.04.34.- Entre Síntesi i “Tiàmat” (SUB-PLA). 8.04: - 45 TIA – 45 FEL – 45 PAS – 45 EXP. (12.73) Síntesi tiamàtica: Saviesa espontània, innocent. 234.12.04.40.- Negres1: 234.12.04.41.- Entre Síntesi i “Significat” (TEO-OBJ). 4.08: - 60 SGT – 60 CIE – 60 EXP. (12.15) Síntesi significativa: Interpretació de llengües. 234.12.04.42.- Entre Síntesi i “Metapsíquica” (NOU-SUB). 4.08 – 60 MTP – 60 STM – 60 EXP. (12.21) Síntesi metapsíquica: Discerniment d’esperits. 234.12.04.43.- Entre Síntesi i “Caovisió” (TEO-PLA). 4.07: - 60 CAV – 60 ATZ – 60 EXP. (12.20) Síntesi caovisiva: Do de llengües. Glossolàlia. 234.12.04.44.- Entre Síntesi i “Comunió” (NOU-MON). 4.07: - 60 CMN – 60 COS – 60 EXP. (12.26) Síntesi comuna: Consens. 234.12.04.45.- Entre Síntesi i “Sentit” (TEO-SUB). 4.05: - 60 STT- 60 ART – 60 EXP. (12.16) Síntesi amb sentit: Ciència infusa.

12

234.12.04.46.- entre Síntesi i “Metafísica” (NOU-OBJ). 4.05: - 60 MTF – 60 SGE – 60 EXP. (12.22) Síntesi metafísica: L`Ésser. 234.12.04.47.- Entre Síntesi i “Cosmovisió” (TEO-MON). 4.06: - 60 COV – 60 EXC – 60 EXP. (12.19) Síntesi cosmovisiva: Clarividència. 234.12.04.48.- Entre Síntesi i “Confinament” (NOU-PLA). 4.06: - 60 CFN – 60 CAS – 60 EXP. (12.25) Síntesi confinada: amagada als “savis”, oberta als senzills. 234.12.04.50.- Roges2: 234.12.04.51.- Entre Síntesi i “Raresa” (TEO-PLA-OBJ). 6.05: - 66 RAR – 48 ONA – 66 EXP. (12.56) Síntesi rara: poc freqüent, difícil de trobar. 234.12.04.52.- Entre Síntesi i “Geni” (NOU-MON-SUB). 6.05: - 66 GEN – 48 DSG – 66 EXP. (12.58) Síntesi genial: poderosa, sorprenent. 234.12.04.53.- Entre Síntesi i “Convenció” (TEO-OBJ-MON). 6.08: - 66 CNV – 48 FUN – 66 EXP. (12.55) Síntesi convencional: Sistema vigent implícit. 234.12.04.54.- Entre Síntesi i “Letargia” (NOU-SUB-PLA). 6.08: - 66 LET – 48 EBR – 66 EXP. (12.57) Síntesi letàrgica: Saber esperar. Rumiar-se la jugada. Consulta amb el coixí. Nit espiritual. 234.12.04.55.- Entre Síntesi i “Astúcia” (TEO-MON-SUB). 6.06: - 66 AST – 48 AGU – 66 EXP. (12.54) Síntesi astuta: Astúcia. Prudència. 234.12.04.56.- Entre Síntesi i “Orgó” (NOU-PLA-OBJ). 6.06: - 66 ORG – 48 PRD – 66 EXP. (12.60) Síntesi orgónica: Sat, Cit, Ananda. Saviesa inherent a tota realitat. 234.12.04.57.- Entre Síntesi i “Follia” (TEO-NOU-PLA). 6.07: - 66 FOL – 48 TRS – 66 EXP. (12.53) Síntesi folla: El neci del poble al qual es consulta. 234.12.04.58.- Entre Síntesi i “Organisme” (NOU-OBJ-MON). 6.07: - 66 OGN – 48 OBL – 66 EXP. (12.59) Síntesi orgànica: Coneixement sintètic generatiu. Gènesi de models mentals.

13

234.12.04.60.- Roges3: 234.12.04.61.- Entre Síntesi i “Lògica”. 7.05: - 90 LOG – 90 EXP. (12.39) Síntesi lògica: Axiomàtica. 234.12.04.62.- Entre Síntesi i “Mística”.7.05: - 90 MIS – 90 EXP. (12.33) Síntesi mística: Gnosi. 234.12.04.63.- Entre Síntesi i “Probabilitat”. 7.08: - 90 PRB – 90 EXP. (12.48) Síntesi probable: Model estàndard. 234.12.04.64.- Entre Síntesi i “Regne”. 7.08: - 90 RGN – 90 EXP. (12.42) Síntesi en el regne: Col·lectivitat sàvia. 234.12.04.65.- Entre Síntesi i “Estètica”. 7.06: - 90 EST – 90 EXP. (12.40) Síntesi estètica: Composició harmònica. 234.12.04.66.- Entre Síntesi i “Ètica”. 7.06: - 90 ETI – 90 EXP. (12.34) Síntesi ètica: Model ètic. Codi. * Responsabilitat universal. 234.12.04.67.- Entre Síntesi i “Precisió”. 7.07: - 90 PCS – 90 EXP. (12.47) Síntesi precisa: Fórmula. Llei redactada. 234.12.04.68.- Entre Síntesi i “Magma”. 7.07: - 90 MGM – 90 EXP. (12.41) Síntesi magmàtica: Fulguracions de saviesa. 234.12.04.70.- Blaves2: 234.12.04.71.- Entre Síntesi i “ Indeterminació”. 9.05: - 90 IDT – 90 EXP. (12.80) Síntesi indeterminada: Aproximació. Introducció. Esbós. Assaig. 234.12.04.72.- Entre Síntesi i “Ecumene”. 9.05: - 90 ECU – 90 EXP. (12.66) Síntesi ecumènica: “Tots els homes s’agermanen” (Schiller). 234.12.04.73.- Entre Síntesi i “Determinació”. 9.08: - 90 DET – 90 EXP. (12.79) Síntesi determinada: redactada, promulgada, vigent, revelada. 234.12.04.74.- Entre Síntesi i “Akaixa”. 9.08: - 90 AKA – 90 EXP. (12.65) Síntesi akàixica: Confiança en la saviesa. 234.12.04.75.- Entre Síntesi i “Bellesa”. 9.06: - 90 BEL – 90 EXP. (12.78) Síntesi bella: Elogis a la saviesa (Bíblia sapiencial). 234.12.04.76.- Entre Síntesi i “Apèiron”. 9.06: - 90 APE – 90 EXP. (12.68) Síntesi apeirònica: Cit, citta (scr.): La saviesa ho amara tot. 234.12.04.77.- Entre Síntesi i “Glòria”. 9.07: - 90 GLO – 90 EXP. (12.77) Síntesi gloriosa: Saviesa radiant. Claredat.

14

234.12.04.78.- Entre Síntesi i “Economia”. 9.07: - 90 ECN – 90 EXP. (12.71) Síntesi econòmica: Sentit de l’estalvi. Sentit de l’eficàcia. Llei del mínim esforç i del mínim consum amb el màxim de servei. 231.12.05.- Antiterme: 35º: IDE, MIT, HAR, SLM. 45º: TEO, NOU, DIV, ARK, ARQ, TIA. 60º: STT, MTF, COV, CFN, CAV, CMN, SGT, MTP. 66º: RAR, GEN, ORG, AST, FOL, OGN, CNV, LET. 90º: OBJ, SUB, PLA, MON, BOS, INT, FEL, AFI, ANA, AMO, LOG, MIS, EST, ETI, PCS, MGM, PRB, RGN, IDT, ECU, BEL, APE, GLO, ECL, DET, AKA. 114º: ONA, AGU, TRS, FUN, OBL, EBR, DSG, PRD. 120º: CIE, ART, ATZ, EXC, SGE, STM, COS, CAS. 135º: PRA, FEN, ACC, COM, PAS, ECN. 145º: TEC, PSI, TRB, POL. 180º: EXP. La saviesa popular es funda i es comprova en l’experiència de la vida. 231.12.06.- Núvol d’afins: Saviesa. Gnosi. Oracle. Profecia. Dita. Màxima. Adagi. Aforisme. Proverbi. Refrany. Sentència. Paradoxa. Preguntes últimes. La docta ignorància. La nit de l’esperit. La inefabilitat del ser i de Déu. Gènere sapiencial. Llibres (sagrats) sapiencials. Esoterisme. Misteris. Revelacions. Visions. Teosofia. Antroposofia. “I”(conjunció copulativa). Dialèctica. Superació. Mestre. Guru. Xaman. Fundador. Pitonissa. Sibil· la. Hierofant. Iniciacions. Ciència infusa. Ideals. Fe. Creences sagrades. Escriptures i doctrines sagrades. Epopeies. Himnes. Discursos. Pregàries. Llegendes. Sagues. Contes. Paràboles. Tricotomia. Trinitat. Trimurti. Verb, Logos (crist.). Tradicions. Cultures. Savieses. Hermenèutica. Exègesi. Interpretació dels texts sagrats. Acord SIN-RGN Adagi SIN-STT Advaita1 SIN-MTF Aforisme SIN-STT Aigües primordials SIN-TIA Antroposofia SIN-IDE Aporia SIN-FOL Arcà SIN-ORG Aufhebung SIN Barreja SIN-IDT Causa primera SIN-ARK Causa última SIN-ARK Ciència infusa SIN-MTP Coherència SIN-HAR Combinació1 SIN-CNV

15

Compendi SIN-SGT Complexitat** SIN Complicació SIN-PCS Composició** SIN-DET Concordança SIN-RGN Confusió mental SIN-CAV Constitució SIN-OGN Contingut SIN-SGT Creença SIN Cultura SIN-COV Dita SIN-BEL Docta ignorantia SIN-IDT Doctrina sagrada SIN-DIV Endevinació SIN-STT Endevinalla2 SIN-RAR Enigma2 SIN-RAR Epistemologia SIN-TEO Escriptura sagrada SIN-EST Esoterisme SIN-NOU Espècie infusa SIN-MTP Esquema SIN-SGT Exhaustivitat SIN-SLM Extracte SIN-SGT Fe SIN-FOL Fecunditat mental SIN-MGM Fonament SIN-ETI Frónesis SIN Fundador SIN-AKA Globalitat SIN-IDE Gnosi SIN-MIS Guru SIN-GEN Hermes SIN-MIT Hermetisme SIN-CFN I (conjugació copulativa) SIN Inefabilitat de Déu SIN-CFN(LET) Inefabilitat del ser SIN-CFN(ORG) Iniciació SIN-ECU Integració SIN-NOU Involucració SIN-CMN Jeroglífic2 SIN-LOG Kérigma SIN-COV Llei eterna SIN-HAR Logos SIN-ARK Lucidesa SIN-GLO Magnificència SIN-SLM Màxima SIN-STT Mescla SIN-IDT Mestre SIN-GEN Misteri SIN-CFN Model global SIN-ARQ

16

Monoteisme SIN-DIV Natura sàvia SIN-ECL Nit de l’esperit SIN-LET Nyana Ioga SIN-TEO Oracle SIN-MIT Organització SIN-OGN Paradoxa SIN-FOL Pensament absolut SIN Pensament transcendent(al) SIN Preguntes últimes SIN-PRB Principi SIN-ARK Principis primers SIN-ARK Principis últims SIN-ARK Profecia SIN-MTP Proveïment SIN-LET Proverbi SIN-STT Providència SIN-TIA Prudència2 SIN-AST Puresa mental SIN Recapitulació SIN-SGT Remei SIN-TIA Resum SIN-SGT Revelació SIN-MTP Rondalla SIN-BEL Sagacitat SIN-AST Saviesa SIN Saviesa ancestral SIN-APE Saviesa suprema SIN-SLM Sincronia SIN-CMN Sinopsi SIN-SGT SÍNTESI SIN Sistema SIN-IDE Sofia SIN Sumari SIN-SGT Superació SIN Teologia SIN-LOG Teosofia SIN-MTF Tradició SIN-ETI Transcendència SIN-NOU Tricotomia SIN-PCS Trimurti SIN-MIT Trinitat SIN-MIT Ulema SIN-GEN Unificació1 SIN-CMN Unió* mental SIN-HAR Utopia SIN-COV Verb SIN

17

231.12.06.- Salt als veïns propers: - Quasi sinònims: SÍNTESI, Aufhebung, complexitat, creença, frónesis, pensament absolut, pensament transcendental, puresa mental, saviesa, sofia, superació, Verb - esoterisme, transcendència, integració (45º NOU/1.01/TEO 45º) epistemologia, nyana ioga - antroposofia, globalitat, sistema (35º IDE/2.15/MIT 35º) Hermes, oracle, trimurti, trinitat - coherència, llei eterna, unió mental (35º HAR/2.21/SLM 35º) exhaustivitat, magnificència, saviesa suprema - doctrina sagrada, monoteisme (45º DIV/8.03/ARK 45º) causa primera i última, principi, principis primer i últim, Logos - model global (45º ARQ/ 8.04/TIA 45º) aigües primordials, providència, remei - advaita1, teosofia (60º MTF/4.05/STT 60º) aforisme, adagi, màxima, endevinació, proverbi - cultura, anunci, utopia (60º COV/ 4.06/CFN 60º) inefabilitat de Déu i del ser, misteri, hermetisme - involucració, sincronia, unificació1 (60º CMN/4.07/CAV 60º) confusió mental - espècie i ciència infuses, profecia, revelació (60º MTP/4.08/SGT 60º) contingut, recapitulació, resum, sumari, esquema, sinopsi, extracte, compendi - guru, ulema, mestre (66º GEN/6.05/RAR 66º) enigma, endevinalla - sagacitat, prudència2 (66º AST/6.06/ORG 66º) arcà

18

- organització, constitució (66º OGN/6.07/FOL 66º) aporia, fe, paradoxa - combinació1 (66º CNV/6.08/LET 66º) nit de l’esperit, proveïment 231.12.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: - teologia, jeroglífic2 (90º LOG/7.05/MIS 90º) gnosi - tradició, fonament (90º ETI/7.06/EST 90º) escriptura sagrada - complicació, tricotomia (90º PCS/7.07/MGM 90º) fecunditat mental - concordança, acord (90º RGN/7.08/PRB 90º) preguntes últimes - iniciació (90º ECU/9.05/IDT 90º) docta ignorància, barreja, mescla - dita, rondalla (90º BEL/9.06/APE 90º) saviesa ancestral - natura sàvia (90º ECL/9.07/GLO 90º) lucidesa - composició (90º DET/9.08/AKA 90º) Fundador

19

231.12.07.- Sociolingüística: Combinació dels elements d’un tot després d’haver-los separat per mitjà de l’anàlisi. Combinació d’elements separats formant un tot. En química, formació de certs compostos a partir d’altres compostos més simples o d’elements simples. En gramàtica, combinació d’un radical i dels elements flexionals en un sol mot variable. Resum d’una matèria o cosa. Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors dits primaris o fonamentals. Reconstrucció de la imatge de televisió a partir dels senyals rebuts. Sintetitzar. Resumir. Fer un resum. Fer un treball de síntesi d’una àrea determinada, estudi, etc.

Filosofia: Síntesi (filosofia), tríada de la dialèctica de Hegel. La tríada tesi, antítesi, síntesi se sol utilitzar per descriure el pensament del filòsof alemany Georg Wilhelm Friedrich Hegel. Hegel, tanmateix, mai emprà aquests termes. La tríada se sol descriure de la següent manera: La tesi és una proposició intel·lectual. L'antítesi és simplement la negació de la tesi, una reacció a la proposició. La síntesi resol el conflicte entre la tesi i l'antítesi formant una nova tesi i recomençant així el procés.

* Veure l’apartat d’Història filosòfica.

20

231.12.08.- Figures: 231.12.08.01.- Símbol de SIN:

231.12.08.02.- Constel·lació de SIN:

21

231.12.09.- Texts afins: 231.12.09.01.- Heràclit d’Efes. “Totes les coses s’esdevenen segons aquest Logos” (KR 194). ”Cal seguir el comú, però tot i que el Logos és comú, la majoria viu com si tingués una intel·ligència particular” (KR 195). “Déu és dia – nit, hivern – estiu, guerra – pau, fartanera – fam” (KR 204). “Aquest cosmos sempre fou, és i serà foc etern, que s’encén segons mesura (Logos) i s’extingeix segons mesura (Logos)” (KR 217). 231.12.09.02.- "Des del punt de vista empíric no es pot negar l’experiència, si admetem en el fons d’aquesta el punt-instant, l’únic real, perceptible mitjançant la sensació pura. Des del punt de vista transcendent admetem l’imaginat i el construït per l’intel·lecte, que no capta el moment instant en la seva individualitat sinó en les seves relacions. Malgrat tot, des del punt de vista transcendent, només existeix el alayavijnana, el pur pensament, en el que es fonen totes les distincions, llavors no podem parlar ja ni de subjecte ni d’objecte ni d’acte del coneixement, sinó d’una indiferent lluminositat.” Tucci, Giuseppe, El problema del conocimiento en el budismo. LA FILOSOFÍA HINDÚ. Pàg. 156 Editorial Laerza-Bari. Editorial Luis Miracle, S.A. Barcelona, 1974 231.12.09.03.- "Ningú no sabria dir com apareixeran, quan els contemplem en unió amb la plena consciència, aquests objectes i aquests éssers que l’ull humà distingeix en l’actualitat. Mes una cosa és segura: el missatge d’esperança que canta la llum quan al matí ve a il· luminar el nostre univers, encara es troba lluny d’haver-se realitzat. El nostre poder visual està massa poc desenvolupat perquè puguem reconèixer en aquell arbre, la materialització de la felicitat divina. Encara no estem en condicions d’entreveure la immortal bellesa a través d’un rostre humà. "Ell és beatitud, esplendor i immortalitat", el dia que els nostres ulls proclamin aquesta veritat, la seva capacitat latent de visió íntegra haurà esdevingut efectiva. En aquest moment, quan la mirada es giri cap al cel, descobrirà en ells el rostre diví, "el rostre de la gràcia". Llavors ens inclinarem davant totes les coses, el nostre sentiment de superioritat enfront dels animals o de les plantes es fondrà, i podrem repetir, amb tota sinceritat, aquestes paraules dels Upanishads. "M’inclino davant d’Aquell que anima l’univers sencer, des del més petit bri d’herba fins a l’arbre més poderós." Tagore, Rabindranath, LA VISIÓN. LA MORADA DE LA PAZ . Pàg. 82 y 83. Una guía poética y espiritual. Trad. del francés Rosa Alapont. Ediciones Oniro, S.A. Barcelona, 1999

22

231.12.09.04.- “El savi Sòcrates -es diu- declarà: S’anomena Naturalesa Perfecta al Sol del Filòsof, la seva arrel i les seves branques. Preguntaren a Hermes: Com s’arriba a conèixer la saviesa? (variant: com es participa en ella? com se la pot fer davallar fins aquí?) Hermes respongué: Per la Naturalesa Perfecta. Li preguntaren: Quina és la clau de la saviesa? Ell respongué: La Naturalesa Perfecta. Llavors li digueren: què és la Naturalesa Perfecta? Ell respongué: és l’entitat espiritual (o celestial, l’Àngel, rûhânîya ) del filòsof, la que es troba unida al seu astre, la que el governa, li obre els forrellats de la saviesa, li ensenya el que li és difícil, li revela el que és just, li suggereix quines són les claus de les portes, durant el son i durant l’estat de vigília." Corbin, Henry, L’HOMME ET SON ANGE . Initiation et chevallerie spirituelle. Pàg. 59. Trad. al castellano: María Tabuyo y Agustín López. Editorial Destino, S.A. 1995 231.12.09.05.- “L’home que, si més no, una vegada en la seva vida no ha sentit en el seu interior la bellesa, que no ha copsat com les forces del seu ser s’imbricaven entre si, com els colors de l’arc de Sant Martí, l’home que mai no hagi conegut que només en les hores d’entusiasme tot l’interior es correspon, aquest home mai no podrà ser un escèptic filosòfic, el seu mai no estarà fet per a destruir, no parlem ja, per a edificar. Perquè, cal que em creguis, l’escèptic troba, en tot allò que es pensa, contradicció i carència, perquè coneix l’harmonia de la bellesa sense taca, que mai no és pensada. Si menysprea el sec pa que la raó humana li ofereix amb bona intenció, és només perquè en secret es regala a la taula dels deus. - Exaltat! –exclamà Diotima-, per això tu també eres escèptic. Però tornem als atenesos! Ja estic arribant a ells. Només un grec podia trobar la gran frase de Heràclit, “l’U diferenciat en si mateix”, puix és l’essència de la bellesa i abans que se la descobrís no hi hagué filosofia. L’època de la bellesa havia sonat entre els homes, era allí en cos i ànima, existia allò infinitament acordat. [Fins aquí Síntesi, a partir d’ara, “Anàlisi” per contraposició subordinada]. Se’l podia descompondre, dividir-ho amb el pensament, es podia tornar a pensar com junt allò dividit, es podia reconèixer així cada cop millor l’essència del més elevat i sublim; i allò reconegut així donar-lo com llei en els múltiples dominis de l’esperit”. Hölderlin, F. HIPERION. Pàg. 116. Madrid, 1976 231.12.09.06.- Textos bíblics: - Siràcida (Eclesiàstic), 1, 1-10: “Tota saviesa ve del Senyor i és amb ell per sempre. ¿Qui pot comptar els grans de sorra dels mars, les gotes de la pluja o els dies de l’eternitat?

23

¿Qui pot mesurar l’alçada del cel, l’amplada de la terra, la profunditat de l’oceà? Abans de totes les coses va ser creada la saviesa, la intel·ligència prudent existeix des de l’eternitat. La font de la saviesa és la paraula de Déu que és en el cel; la saviesa ens arriba per mitjà dels manaments eterns. A qui ha estat revelat l’origen de la saviesa? Qui coneix el que ella ha fet? A qui ha estat donat de conèixer la saviesa? Qui ha comprès la seva profunda experiència? Un de sol és savi, digne de tota veneració: el Senyor que seu en el seu tron. És ell mateix qui ha creat la saviesa, l’ha vista, l’ha mesurada i l’ha escampada sobre totes les seves obres. L’ha donada amb generositat a tothom; als qui l’estimen, els l’ha donada en abundància. Estimar el Senyor és saviesa i això dóna glòria a l’home; el Senyor reparteix la saviesa als qui el veuen”. Siràcida, 24, 1-5: “La saviesa fa l’elogi d’ella mateixa, enmig del seu poble proclama la seva glòria. Pren la paraula en l’assemblea de l’Altíssim, es glorifica davant el seu poder. Diu: Jo he sortit de la boca de l’Altíssim i com una boira he cobert la terra. Jo habitava a les altures celestials, tenia el tron dalt la columna de núvol. Jo sola he seguit la volta del cel I m’he passejat per les profunditats dels oceans”. Proverbis, 8,12-20: “Jo, la Saviesa, visc amb la sagacitat, conec la perspicàcia. Qui venera el Senyor odia el mal. Orgull, arrogància, mal comportament i falsedat, són coses que detesto. Jo aconsello amb competència, posseeixo intel·ligència i força. Gràcies a mi els reis regnen i els sobirans promulguen lleis justes; Gràcies a mi governen els governants i els magistrats jutgen amb justícia. Jo estimo els qui m’estimen; els qui per mi es deleixen, em troben. Porto amb mi la riquesa i la glòria, fortuna sòlida i prosperitat;

24

El meu fruit és millor que l’or més fi, sóc més profitosa que la plata de llei; Jo m’estic on practiquen la justícia, On segueixen camins dreturers”. Saviesa, 7, 15-21: “Que Déu em concedeixi de parlar assenyadament i pensar d’una manera digna dels dons que he rebut d’Ell, ja que és Ell qui guia cap a la Saviesa i qui fa tornar els savis al camí dret. Nosaltres i les nostres paraules, amb tot l’enteniment i tota la destresa, estem a les seves mans. Ell m’ha donat, doncs, el coneixement exacte de la realitat. M’ha ensenyat l’estructura de l’univers i les propietats dels elements, el principi, l’entremig i la fi del temps, el pas dels solsticis i el canvi de les estacions, el curs de l’any i les posicions dels estels, la natura de les bèsties i l’instint dels animals feréstecs, l’impuls violent dels esperits i el pensament dels homes, les classes de plantes i les virtuts medicinals de les arrels. Tot ho sé: la cara oculta i la visible. La Saviesa que organitza l’univers m’ho ha fet conèixer”.

25

231.12.10.- Obra plàstica afí:

Michelangelo Buonarroti LA SIBIL·LA DÈLFICA Pintura mural

26

231.12.11.- Dades tècniques: c = 0.11253953951963827100 p = -0.11253953951963827100 t = 0.00000000000000000000 v = 0.00000000000000000000 231.12.12.- Test / Qüestionari: Síntesi 231.12.12.01. TEO – NOU

231.12.12.02. SIN

Lluís Maria Xirinacs Damians. SÍNTESI. GLOBÀLIUM. MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

27

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. - A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed.,

1985, Klincksieck, París. - P. Chantraine, Dictionnaire étymologique de la Langue grecque, 2. vols. 1983 - 84,

Klincksieck, París.