Infórmenos de cada interpretación a nuestro correo info@totperlaire.com y lo anunciaremos en nuestras redes sociales

Please help us keep track of performances of the pieces in our catalog. Send your concert

program & audio/video recordings to us (info@totperlaire.com) and we will inform on our social networks.

“TITELLES”

Op 12 Concertino for Flute and Wind Orchestra

INSTRUMENTATION

Solo Flute Flute 1·2 (C) (Piccolo)

Oboe 1·2 (C) Basson 1·2(C)

Eb Clarinet

Bb Clarinet 1 Bb Clarinet 2 Bb Clarinet 3

Bb Bass Clarinet

Eb Alto Saxophone 1 Eb Alto Saxophone 2

Bb Eb Tenor Saxophone Eb Baritone Saxophone

F Horn 1·2 F Horn 3·4

Bb Trumpet 1

Bb Trumpet 2·3

Trombone1·2 (C) Bass Trombone (C)

Euphonium (Baritone) (C)

Tuba (C) Stringbass (C)

Timpani, Tubullar Bells, Xylophone

Percussion 1: Vibraphone, Xylophone, Glockenspiel, Tubullar Bells, Slide Whistle

Percussion 2: Gong, Vibraslap, Tambourine, Triangle, Maracas, Ocean Drum, Whip, Temple Block (5), Chains Percussion 3: Wind Chimes, Antique Cymbals, Cabasa, Cymbals (a pair), Suspended Cymbal (crash), Güiro (metal scraper), Toy Balloon, Tom toms (4)

Percussion 4: Snare Drum, Bass Drum, Floor Tom

© Copyright 2018 by Llorenç Mendoza Edición autorizada para todos los países a Sergio Lluch Frechina (Ediciones Tot per l'Aire) C/ Alboraya 8 bajo - 46132 Almàssera (Valencia) - Spain - Portada: Pau Mendoza Imprime: Gráficas Izquierdo S.L. c/ Ceramistes 6 - 46132 Almàssera (Valencia) - Spain - Depósito Legal: V- 975-2018 ISMN: 979-0-801286-63-5

Hace mucho… mucho tiempo -cuando las marionetas estaban aletargadas eternamente víctimas del poderoso y terrible maleficio de un malvado flautista- presencié, casi sin querer, como invisible espectador, una historia que me gustaría compartir con todos vosotros.

Os cuento… mirad; cierto día me encontraba en la lóbrega y húmeda cripta subterránea de un viejo castillo buscando un libro que había extraviado tiempo atrás y que necesitaba urgentemente. Mientras me encaramaba a la parte más alta de una erguida estantería pude vislumbrar allá al fondo, justo en el lado opuesto, un raído baúl, impasible y distante, cerrado durante años y años, que se recostaba sobre la mugrienta moqueta grana que cubría el vetusto y enmohecido enlosado de madera.

De pronto, un aliento sombrío y profundo invadió la atmósfera. Parecía salir del interior del olvidado arcón (cc. 1). Inmediatamente después (cc. 5), la llave que le sobresalía empezó, tímidamente y sin explicación alguna, a tambalearse dentro de la resquebrajada cerradura, hasta que segundos después… (cc. 7) se precipitó en el vacío, rescatando así por completo la existencia contenida en las profundidades del enigmático cofre durante todos estos años.

Yo me hice automáticamente la estatua, no sé si por miedo a ser descubierto o simplemente porque la inesperada caída del oxidado objeto me dejó completamente paralizado. Un sonido ciertamente extraño (cc. 9: acorde de 5ª aumentada), fue el encargado de entreabrir la tapa lo suficiente como para que, justo en ese momento, asomaran dos ojos relativamente diminutos y penetrantes (cc. 10).

Durante unos breves instantes, sus tristes movimientos oculares, pausados e interrogativos, curioseaban encogidamente la penumbra desalentadora que se manifestaba prominente ante ellos.

Inconscientemente, dejó escapar de sus adentros un marcado y jadeante suspiro (cc. 13 / glissando), fruto de la impaciencia contenida durante tanto tiempo de reclusión, lo que, a su vez, contribuyó a abrir un poco más la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Como estirándose y casi sin fuerzas, empezó a aparecer una figura, más bien una silueta, que no parecía humana y que se limitaba a imitar los movimientos anteriores que hizo con la mirada. Ahora parecían menos calmosos, como desperezándose, aunque en ningún momento se dejó contemplar (cc. 15).

De repente, se encogió y volvió a su estado original (cc. 19) -pienso que fue más por vergüenza que por temor- y otra vez esa lejana mirada volvió a inquirir la umbrosa sala. Pensé ahora que desaparecería sin más y se sumergiría en las entrañas del recóndito mueble. Pero…, no. Estaba equivocado. Enseguida, tres lejanas y diminutas campanadas (cc. 23, 24, 26) me devolvieron a la realidad: eran las tres de la madrugada y no estaba dispuesto a permanecer más en esta tenebrosa estancia, pero… cuando intenté dar mi primer paso hacia la salida, de nuevo la cabecita de la criatura misteriosa volvió a asomar por la boca del viejo baúl.

Esta vez, su talante era distinto. De modo muy afable, empezó a entonar una melodía (cc. 27) que en principio denotaba quizás algo de resentimiento, aunque paulatinamente se fue aclarando y convirtiendo en pura luminosidad y tranquilidad. Como por arte de magia, en sólo unos instantes, llegué a entender todo lo que, con su tarareo, quería expresar “Aulos” -así se llamaba aquella diminuta y entrañable marioneta-; él y sus compañeros de escondrijo (otras tantas marionetas que le acompañaban y que se llamaban: Lira, Kítara, Srynx y Karamill) estaban recluidos allí desde hacía muchísimo tiempo esperando reencontrarse con el virtuoso flautista Dionisos.

Las alegres marionetas habían sido víctimas de un despiadado encantamiento al reírse del músico cuando, durante una interpretación que compartieron con él, equivocó una nota y tuvo que parar de tocar, cosa que nunca le había ocurrido al gran divo de la flauta. No pensaban que el viejo maestro tuviera tantos poderes y cuando quisieron darse cuenta, ya estaban bajo los efectos de su inesperado hechizo.

Finalmente y segundos antes de caer bajo sus efectos, Dionisos concluyó: “…y especialmente vosotros, estaréis confinados en este baúl hasta el día en que tú, “Aulos”, seas capaz de crear una melodía tan maravillosa que yo sucumba a sus encantos”. Y convino con ellos que todos los 9 de Octubre, día de su santo, Dionisos acudiría para cerciorarse de que un insignificante muñeco de trapo carente de sentimientos no sería capaz de componer siquiera tres notas seguidas. Así pues, después de años y años de miedo e indecisión, cansado y aburrido de esperar, Aulos decidió cambiar su destino y el de sus camaradas de conjuro.

Y de repente, los animó, con gesto ágil y rápido, a que salieran del arca (cc. 41). Dio un enérgico brinco (cc. 42) y medio segundo más tarde (cc. 43 y ss.), ya estaba correteando, danzando y a la espera de que sus amigos secundaran amablemente sus cabriolas. Momentos después (cc. 51), así lo hicieron; se animaron y comenzaron a saltar y realizar desenfrenadas piruetas. En medio de tan gran alborozo, un inesperado intervalo de tensión se apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos cree oír unos misteriosos golpes (fagot, contrabajo y timbal) que parecían provenir de arriba, como si un pausado e irregular caminar se acercara hacia ellos. Kítara y los demás, sin percatarse de esta posible amenaza siguen ensimismados con sus brincos y volteretas (cc. 79), disfrutando sobre todo de la ansiada libertad.

No obstante, en un acto reflejo de sensatez, Aulos decide invitar a sus compañeros a retornar, por precaución, a su peculiar refugio, iniciando así la retirada (cc. 103). A la carrera van entrando uno tras otro, hasta que nuestro inteligente protagonista cierra súbitamente la tapa del baúl (cc. 111/rim shot, caja).

Instantes después, se aprecia el chirriar de las bisagras oxidadas de la pesada puerta, abriéndose pausadamente (cc. 112 / efecto de globo) y dando paso así a un puntiagudo haz de luz que involuntariamente arrastró hacia el interior a una curiosa y atrevida mariposa (cc. 113) que empezó a revolotear y juguetear en medio de la amplia oscuridad.

Casi sin tiempo a reaccionar, una figura ciertamente siniestra parece asomarse, allá en lo alto, a través del hueco de la puerta. Inicia lentamente su descenso por las empinadas escaleras (cc. 114) e inmediatamente después se precipita por ellas como torrente de agua desenfrenado (glissando del xilófono), para ir a estamparse irremediablemente contra el sólido arcón abandonado (efecto de bombo).

Del golpe, la tapa de éste se vuelve a entreabrir (cc. 116). Aulos asoma temeroso sus minúsculas pupilas que se convierten ahora involuntariamente en dos auténticos relojes de campanario al comprobar que realmente a quien tiene ante sí es al maléfico flautista, al evidente causante de su injusto y eterno confinamiento. La intrépida marioneta, automáticamente, recuerda que hoy vuelve a ser 9 de Octubre.

Dionisos, un año más, regresa para cerciorarse de que su encantamiento sigue en vigor, el baúl permanece cerrado y no hay señal alguna de sus ocupantes. Pero esta vez, Aulos no está dispuesto a pasar más tiempo recluido en semejante lugar. Y armándose de valor (cc. 118) insta a Dionisos, aturdido aún por el golpe, a que escuche sus improvisados sonidos, recordándole de paso que serán libres si su música es lo suficientemente encantadora como para poder causar en él sensaciones placenteras.

Una vez dispuesto a sacar de dentro lo mejor de sí mismo comienza a interpretar su hechizadora melodía (cc. 126) convencido de que con este esfuerzo será capaz de romper por fin el maleficio y conseguir así la libertad para él y sus amigos. Aulos comprueba asombrado que su música realmente está llena de magia y que, por lo tanto, su objetivo final puede estar cada vez más cerca. Su mirada busca entonces al resentido músico y al verlo balancearse sobre sí mismo (clarinetes en cc. 131) entiende que por fin el gran Dionisos está empezando a flaquear. Después de unos amagos de desmayo (diseños descendentes de los graves en ccs. 132 y 133), cae como hipnotizado (cc. 135) en un profundo y distante sueño. En este momento aprovechan Kítara y Srinx para ayudar a Lira y Karamill, cada uno por un lado, a encadenar al malvado flautista a una gruesa columna de piedra que preside la estancia, sacando partido así de este letargo momentáneo (efecto de cadenas en cc. 136).

Sorpresivamente, el desdichado viejo parece intentar incorporarse (acompañamiento de los clarinetes en cc. 136), consciente de que Aulos está a punto de derrotarle, pero finalmente (cc. 140), comprende que todo intento por defenderse y resarcirse es ahora ya en vano.

Así pues, Dionisos, incrédulo de verse maniatado y vencido por las marionetas atiende irremisiblemente el discurso que inicia apaciguadamente su adverso contendiente (cadenza). En él, Aulos le insta a que reflexione por todo lo que ha ocurrido y le invita a que interprete una marcha como muestra de arrepentimiento y como premisa para poder ponerlo en libertad. También reconoce que la burla de antaño no fue con ánimo de ofenderlo, más bien fue una broma y tal vez un error; pero propone al rencoroso flautista que ambos hagan promesa de no volver a hacer mal en un futuro.

Una vez entendido claramente el mensaje de nuestro títere protagonista, el anciano músico acepta sus términos de pacto y colocando raudamente la flauta en su boca inicia una marcha (cc. 155) en la que las marionetas serán las auténticas protagonistas con sus piruetas y campaneos, danzando, retozando, brincando y sobre todo disfrutando del acuerdo alcanzado con Aulos, la inteligente marioneta que fue capaz de deshacer el injusto hechizo que les apartó tanto tiempo de la realidad.

Y así, sin quererlo, como os decía al principio, me vi envuelto en esta misteriosa historia. Eso sí, tuve suerte de que ninguno de sus protagonistas me descubriera; por eso os la he podido contar. Lo único que os resta saber es que todos los personajes de esta historia, incluido yo mismo, vivimos dentro de un libro muy especial y algo mágico, que se abrió una vez accidentalmente y que el virtuoso flautista hechicero se encargó de cerrar con su música (dos últimos compases) esperando que alguien tenga de nuevo la intención de volver a escuchar el misterioso sonido de la mágica flauta de Dionisos.

El compositor

urgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

paralitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

prominent davant seu.

que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

haefectes del seu inesperat encanteri.

siguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que totsassegurari avorrit d'espera

dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu injuautomàtica

Aulos no està disposat a passar més tempsrecordant

trencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

(cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propode no tornar a fer mal en

155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

descobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músinou la intenci

urgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

paralitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

prominent davant seu.

que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

haver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants pefectes del seu inesperat encanteri.

siguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que totsassegurari avorrit d'espera

dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu injuautomàtica

Aulos no està disposat a passar més tempsrecordant

trencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

(cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propode no tornar a fer mal en

155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

descobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músinou la intenci

urgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

paralitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

prominent davant seu.

que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

ver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants pefectes del seu inesperat encanteri.

siguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que totsassegurari avorrit d'espera

dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu injuautomàtica

Aulos no està disposat a passar més tempsrecordant

trencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

(cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propode no tornar a fer mal en

155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

descobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músinou la intenci

urgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

paralitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

prominent davant seu.

que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

ver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants pefectes del seu inesperat encanteri.

siguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que totsassegurari avorrit d'espera

dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu injuautomàtica

Aulos no està disposat a passar més tempsrecordant

trencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

(cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propode no tornar a fer mal en

155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

descobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músinou la intenci

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penomprominent davant seu.

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que totsassegurar-i avorrit d'espera

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu injuautomàtica

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més tempsrecordant-

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propode no tornar a fer mal en

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

I així, sense volerdescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músinou la intenci

Fa molt... molt de temps com invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penomprominent davant seu.

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

-se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, di avorrit d'espera

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu injuautomàticament, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

-li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propode no tornar a fer mal en

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

I així, sense volerdescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músinou la intenci

Fa molt... molt de temps com invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penomprominent davant seu.

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, di avorrit d'espera

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propode no tornar a fer mal en

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

I així, sense volerdescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músinou la intenció de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

Fa molt... molt de temps com invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penomprominent davant seu.

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, di avorrit d'esperar, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propode no tornar a fer mal en

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

I així, sense volerdescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

Fa molt... molt de temps com invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penomprominent davant seu.

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propode no tornar a fer mal en

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

I així, sense volerdescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

Fa molt... molt de temps com invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penomprominent davant seu.

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propode no tornar a fer mal en

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

I així, sense volerdescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

Fa molt... molt de temps com invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penomprominent davant seu.

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propode no tornar a fer mal en

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

I així, sense volerdescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

Fa molt... molt de temps com invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propode no tornar a fer mal en un futur.

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

I així, sense volerdescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

Fa molt... molt de temps com invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

un futur.

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

I així, sense voler-ho, com us dedescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

Fa molt... molt de temps com invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

un futur.

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ho, com us dedescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

Fa molt... molt de temps com invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" deien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

un futur.

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ho, com us dedescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

Fa molt... molt de temps com invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només cantussol, volia expressar "Aulos" -així es deia aquella diminuta i entranyable marionetadeien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

un futur.

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ho, com us dedescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

Fa molt... molt de temps -quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqurelativament diminuts i penetrants (cc. 10).

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetadeien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

efectes del seu inesperat encanteri.

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajupartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ho, com us dedescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

cc. 10).

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetadeien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzmoment aprofiten kitara i Srinx per ajudar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ho, com us dedescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

cc. 10).

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetadeien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es prsòlid bagul abandonat (efecte de bombo).

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ho, com us deia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va començar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

cc. 10).

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetadeien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

Finalment i segons abans de caure sotsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es pr

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarAulos no està disposat a passar més temps reclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

Tot d'una, un alè ombriu i profund va envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetadeien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

Finalment i segons abans de caure sota els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es pr

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurarreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla (cc. 140), comprèn que tot intent per defensar-se i rescabalar és ara ja inútil.

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaveen cap moment es va deixar contemplar (cc. 15).

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetadeien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es pr

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

Donís, un any més, torna per assegurar-se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla se i rescabalar és ara ja inútil.

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetadeien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es pr

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

Sorprenentment, el desgraciat vell sembla intentar incorporarse i rescabalar és ara ja inútil.

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat deEn ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetadeien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es pr

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

intentar incorporarse i rescabalar és ara ja inútil.

Així doncs, Donís, incrèdul de vores lligat de mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetadeien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà d

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es pr

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

intentar incorporarse i rescabalar és ara ja inútil.

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetadeien: Lira, kitara, Srynx i Karamill) estaven reclosos allà des de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es pr

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

ment, recorda que avui torna a ser 9 d'octubre.

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

intentar incorporarse i rescabalar és ara ja inútil.

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetaes de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de empinades escales (cc. 114) i immediatament després es precipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

intentar incorporarse i rescabalar és ara ja inútil.

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetaes de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

intentar incorporarse i rescabalar és ara ja inútil.

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) esen les profunditats de l'enigmàtic cofre durant tots aquests anys.

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetaes de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

intentar incorporarse i rescabalar és ara ja inútil.

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetaes de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus afinal pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

intentar incorporarse i rescabalar és ara ja inútil.

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) inquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetaes de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellafeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convtrencar per fi el malefici i aconseguir així la llibertat per a ell i els seus amics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

intentar incorporar-se i rescabalar és ara ja inútil.

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panque, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

De colp, es va encongir i va tornar al seu estat original (cc. 19) -pense que va ser més per vergonya que per temorinquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetaes de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval di timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

Instants després, s'aprecia el grinyolar de les frontisses rovellades de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

-se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotarse i rescabalar és ara ja inútil.

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb lesintel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vanys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

Inconscientment, va deixar escapar de dins seu un marcat i panteixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temorinquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetaes de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;desenfrenades piruetes. Enmig de tan gran alegria, un inesperat interval de tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'epartit així d'aquest ensopiment momentani (efecte de cadenes en cc. 136).

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotarse i rescabalar és ara ja inútil.

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant velo155) en la qual les titelles seran les autèntiques protagonistes amb les seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havurgentment. Mentre m'enfilava a la part més alta d'una alçada prestatgeria vaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i anys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temorinquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetaes de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadreclòs en semblant lloc. I armant-

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotarse i rescabalar és ara ja inútil.

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

anys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temorinquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetaes de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, seamb els seus salts i tombarelles (cc. 79), gaudint sobretot de l'anhelada llibertat.

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegad-se de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

ó de tornar a escoltar el misteriós so de la màgica flauta de Donís.

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistacom invisible espectador, una història que m'agradaria compartir amb vosaltres.

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

anys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temorinquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergi diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetaes de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistavosaltres.

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

anys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temorinquirir la ombriua sala. Vaig pensar ara que desapareixeria sense més i es submergiria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetaes de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistavosaltres.

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

anys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marionetaes de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistavosaltres.

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

anys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

així es deia aquella diminuta i entranyable marioneta-; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es es de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, dr, Aulos va decidir canviar el seu destí i el dels seus camarades de conjur.

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautistavosaltres.

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

anys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es es de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

anys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es es de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

anys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonatot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es es de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

anys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

Aquesta vegada, el seu talant era diferent. De manera molt afable, va començar a entonar una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es es de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

anys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirantuna silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es es de feia moltíssim temps esperant retrobar

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrintfeix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

anys, que es recolzava sobre la llardosa moqueta grana que cobria el vetust i rovellat enllosat de fusta.

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el que, al seu torn, va contribuir a obrir una mica més la tapa de la misteriosa arca (cc. 14). Com estirant-una silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es es de feia moltíssim temps esperant retrobar-se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

des de la pesada porta, obrint-se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúrellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el -se i quasi sense forces, va començar a ap

una silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

Del cop, la tapa d'aquest es torna a entreobrir (cc. 116). Aulos aguaita temorós les seus minúscules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

una silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

intel·ligent titella que va ser capaç de desfer l'injust encanteri que els va apartar tant de temps de la realitat.

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

una silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romaintentar donar el meu primer pas cap a la sortida, de nou el cabet de la criatura misteriosa va tornar a mostrar-

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

una silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a roma-se per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li scomençar, tímidament i sense cap explicació, a trontollar dins del clivellat pany, fins que segons després (cc. 7) es va precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

una silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romase per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions d

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

una silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romase per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

li de pas que seran lliures si la seua música és prou encantadora com per poder causar en ell sensacions de plaer.

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

una silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romase per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, se

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 11

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

e plaer.

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta histrealment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

una silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temoriria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romase per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, tot i que a poc a poc es va anar aclarint i convertint en pura lluminositat i tranquil·litat. Com per art de màgia, en només uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix i timbal) que semblaven provenir de dalt, com si un pausat i irregular caminar s'acostara cap a ells. Kitara i els altres, sense adonar d'aquesta

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu Corrent van entrant un rere l'altre, fins que el nostre intel·ligent protagonista tanca sobtadament la tapa del bagul (cc. 111 / rim shot, caixa).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

e plaer.

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateicomençant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagondescobriren; per això vos l'he pogut explicar. L'única cosa que vos resta saber és que tots els personatges d'aquesta història, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i realment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

una silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

pense que va ser més per vergonya que per temor-iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

i diminutes campanades (cc. 23, 24, 26) em van tornar a la realitat: eren les tres de la matinada i no estava disposat a romandre més en aquesta tenebrosa ese per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants p

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. dansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix nse adonar d'aquesta

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu 1 / rim shot, caixa).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut feix de llum que involuntàriament va arrossegar cap a l'interior a una curiosa i atrevida papallona (cc. 113) que va començar a voletejar i jugar al

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

e plaer.

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

final pot estar cada vegada més a prop. La seua mirada busca llavors al ressentit músic i al vore’l balancejar sobre si mateix (clarinets en cc. 1començant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

realment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua músi

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

una silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblave

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa ese per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que vver de parar de tocar, cosa que mai li havia passat al gran divo de la flauta. No pensaven que el vell mestre tingués tants poders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tsiguis capaç de crear una melodia tan meravellosa que jo sucumbisca als seus encants". I va convenir amb ells que tots els 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

I de cop i volta, els va animar, amb gest àgil i ràpid, al fet que isqueren de l'arca (cc. 41). Va donar un enèrgic bot (cc. 42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cordansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix nse adonar d'aquesta

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu 1 / rim shot, caixa).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut a voletejar i jugar al

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

x (clarinets en cc. 1començant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitz

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)En ell, Aulos l'insta a que reflexione per tot el que ha passat i el convida a que interprete una marxa com a mostra de penedimeTambé reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però propo

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

realment màgic, que es va obrir accidentalment i que el virtuós flautista bruixot es va encarregar de tancar amb la seua música (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caigudaparalitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perqu

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

una silueta, que no semblava humana i que es limitava a imitar els moviments anteriors que va fer amb la mirada. Ara semblaven menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa ese per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que voders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cordansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer;

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix nse adonar d'aquesta

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu 1 / rim shot, caixa).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut a voletejar i jugar al

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

x (clarinets en cc. 1començant a flaquejar. Després d'uns intents de desmai (dissenys descendents dels greus en ccs. 132 i 133), cau com hipnotitzat (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)iment i com a premissa per poder posar

També reconeix que la burla d'abans no va ser amb ànim d'ofendre'l, més aviat va ser una broma i pot ser un error; però proposa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloseues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

Jo em vaig fer automàticament l'estàtua, no sé si per por de ser descobert o simplement perquè la inesperada caiguda paralitzat. Un so certament estrany (cc. 9: acord de 5a augmentada), va ser l'encarregat de entreobrir la tapa prou com perquè, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa ese per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que voders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cordansant i a l'espera que els seus amics secundaren amablement les seues cabrioles. Moments després (cc. 51), així ho van fer; es van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix nse adonar d'aquesta

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu 1 / rim shot, caixa).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut a voletejar i jugar al

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

x (clarinets en cc. 1at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

Entès ja clarament el missatge de la nostra titella protagonista, l'ancià músic accepta els termes de pacte i col·locant veloçment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havaig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa ese per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

Les alegres titelles havien estat víctimes d'un despietat encantament al riure del músic quan, durant una interpretació que van compartir amb ell, va equivocar una nota i va oders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, d

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix nse adonar d'aquesta

No obstant això i en un acte reflex amb trellat, Aulos decideix convidar els seus companys a retornar, per precaució, al seu peculiar re1 / rim shot, caixa).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut a voletejar i jugar al

Quasi sense temps a reaccionar, una figura certament sinistra sembla treure el cap, allà al capdamunt, a través del forat de la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu inju

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

x (clarinets en cc. 1at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

Vos conte... mireu; cert dia em trobava a la llòbrega i humida cripta subterrània d'un vell castell buscant un llibre que havia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa ese per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es se amb el virtuós flautista Donís.

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va oders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

se que un insignificant ninot de drap sense sentiments seria incapaç de compondre tan sols tres notes seguides. Així doncs, després d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix nse adonar d'aquesta

peculiar re1 / rim shot, caixa).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut a voletejar i jugar al

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics rellotges de campanar en comprovar que realment a qui té davant seu és al malèfic flautista, a l'evident causant del seu injust i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convmics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

x (clarinets en cc. 1at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penom

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa ese per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va oders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix nse adonar d'aquesta

peculiar re1 / rim shot, caixa).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut a voletejar i jugar al

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

Una vegada disposat a traure de dins el millor de si mateix comença a interpretar la seua embruixadora melodia (cc. 126) convençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

x (clarinets en cc. 1at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

Al llarg d’uns breus instants, els seus tristos moviments oculars, pausats i interrogatius, tafanejaven encogidament la penombra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa ese per la boca del vell bagul.

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va oders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix nse adonar d'aquesta

peculiar re1 / rim shot, caixa).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut a voletejar i jugar al

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

x (clarinets en cc. 1at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a ap

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa e

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va oders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix nse adonar d'aquesta

peculiar re

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut a voletejar i jugar al

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

x (clarinets en cc. 131) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

quan les titelles estaven ensopides eternament víctimes del poderós i terrible malefici d'un malvat flautista-

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el se i quasi sense forces, va començar a aparèixer una figura, més bé pareixia

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa e

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va oders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix nse adonar d'aquesta possible amenaça seguixen abstrets

peculiar refugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut a voletejar i jugar al mig de l'àmplia foscor.

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa e

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va oders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut mig de l'àmplia foscor.

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa e

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va oders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut mig de l'àmplia foscor.

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa e

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va oders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut mig de l'àmplia foscor.

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa e

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va oders i quan van voler adonar

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut mig de l'àmplia foscor.

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

ndre més en aquesta tenebrosa estada, però... quan vaig

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va oders i quan van voler adonar-se'n, ja estaven sota els

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut mig de l'àmplia foscor.

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

stada, però... quan vaig

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va se'n, ja estaven sota els

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut mig de l'àmplia foscor.

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

stada, però... quan vaig

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va se'n, ja estaven sota els

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut mig de l'àmplia foscor.

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

n menys calmosos, com despereant

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

stada, però... quan vaig

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va se'n, ja estaven sota els

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut mig de l'àmplia foscor.

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

se (acompanyament dels clarinets en cc. 136), conscient que Aulos està a punt de derrotar-li, però finalment

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posarsa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sva precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

n menys calmosos, com despereant-se, encara que

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

stada, però... quan vaig

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que,

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va se'n, ja estaven sota els

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut mig de l'àmplia foscor.

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'e

li, però finalment

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)nt i com a premissa per poder posar-lo en llibertat. sa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

El compositor

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

envair l'atmosfera. Semblava sortir de l'interior de l'oblidat bagul (cc. 1). Immediatament després (cc. 5), la clau que li sobresortia va va precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

se, encara que

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

stada, però... quan vaig

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, uns instants, vaig arribar a entendre tot el que, amb la seva

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va se'n, ja estaven sota els

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tels 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

dar a Lira i Karamill, cadascun per una banda, a encadenar el malvat flautista a una grossa columna de pedra que presidix l'estada, traient

li, però finalment

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)lo en llibertat.

sa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

El compositor

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

obresortia va va precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

se, encara que

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

stada, però... quan vaig

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, amb la seva

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va se'n, ja estaven sota els

a els seus efectes, Donís va concloure: "... i especialment vosaltres, estareu confinats en aquest bagul fins al dia en què tu," Aulos ", els 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

stada, traient

li, però finalment

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)lo en llibertat.

sa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonòria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

El compositor

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

obresortia va va precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

se, encara que

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

stada, però... quan vaig

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, amb la seva

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va se'n, ja estaven sota els

u," Aulos ", els 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava cores van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

stada, traient

li, però finalment

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)lo en llibertat.

sa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

ia al principi, em vaig vore embolicat en aquesta misteriosa història. Això sí, vaig tenir sort de que cap dels seus protagonistes em òria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

El compositor

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

obresortia va va precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

se, encara que

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

stada, però... quan vaig

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, amb la seva

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va se'n, ja estaven sota els

u," Aulos ", els 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

42) i mig segon més tard (cc. 43 i ss.), ja estava corrent, es van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

stada, traient

li, però finalment

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)lo en llibertat.

sa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

istes em òria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

El compositor

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

obresortia va va precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

se, encara que

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

stada, però... quan vaig

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, amb la seva

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va se'n, ja estaven sota els

u," Aulos ", els 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

rent, es van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegadse de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

stada, traient

li, però finalment

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza)lo en llibertat.

sa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

istes em òria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

El compositor

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

obresortia va va precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

se, encara que

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

stada, però... quan vaig

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, amb la seva

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va se'n, ja estaven sota els

u," Aulos ", els 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

rent, es van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

se que el seu encantament segueix en vigor, el bagul està tancat i no hi ha cap senyal dels seus ocupants. Però aquesta vegada, se de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

stada, traient

li, però finalment

mans i vençut per les titelles atén irremissiblement el discurs que inicia apaciguadamente el seu advers contendent (cadenza). lo en llibertat.

sa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

istes em òria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

El compositor

vaig presenciar, quasi sense voler,

ia extraviat temps enrere i que necessitava aig poder albirar allà al fons, just al costat oposat, un ras bagul, impassible i distant, tancat durant anys i

obresortia va va precipitar al buit, rescatant així del tot la existència continguda

del oxidat objecte em va deixar completament è, just en aquest moment, treure el cap dos ulls

bra descoratjadora que es manifestava

teixant sospir (cc. 13 / glissando), fruit de la impaciència continguda durant tant de temps de reclusió, el arèixer una figura, més bé pareixia

se, encara que

i una altra vegada aquesta llunyana mirada va tornar a iria en les entranyes del recòndit moble. Però..., no. Estava equivocat. De seguida, tres llunyanes

stada, però... quan vaig

r una melodia (cc. 27) que en principi denotava potser una mica de ressentiment, amb la seva

; ell i els seus companys d'amagatall (altres tantes marionetes que l'acompanyaven i que es

an compartir amb ell, va equivocar una nota i va se'n, ja estaven sota els

u," Aulos ", els 9 d'Octubre, dia del seu sant, Donís acudiria per

esprés d'anys i anys de por i indecisió, cansat

rent, es van animar i van començar a saltar i realitzar

e tensió s'apodera de la divertida escena (cc. 75). Aulos creu sentir uns misteriosos cops (fagot, contrabaix possible amenaça seguixen abstrets

fugi, iniciant així la retirada (cc. 103).

se pausadament (cc. 112 / efecte de globus) i donant pas així a un punxegut

la porta. Inicia lentament el seu descens per les ecipita per elles com torrent d'aigua desenfrenat (glissando del xilòfon), per anar a estampar irremeiablement contra el

scules pupil·les que es converteixen ara involuntàriament en dos autèntics st i etern confinament. La intrèpida titella,

a, se de valor (cc. 118) insta Donís, atordit encara pel cop, al fet que escolte els seus improvisats sons,

ençut que amb aquest esforç serà capaç de mics. Aulos comprova sorprès que la seva música realment està plena de màgia i que, per tant, el seu objectiu

31) entén que per fi el gran Donís està at (cc. 135) en un profund i distant son. En aquest

stada, traient

li, però finalment

. lo en llibertat.

sa al rancorós flautista que tots dos facen promesa

çment la flauta a la boca comença una marxa (cc. seues piruetes i volantins, dansant, retozant, botant i sobretot gaudint de l'acord assolit amb Aulos, la

istes em òria, inclòs jo mateix, vivim dins d'un llibre molt especial i

ca (dos últims compassos) esperant que algú tingua de

A very long time ago, when the puppets were constantly tired, victims of a powerful curse of an evil flutist, I witnessed, as a spectator of a story I want you to share. Listen to my story!

One day I was in a gloomy and humid crypt of an old castle looking for a book that I had lost some time ago and urgently needed. As I climbed I glimsted on the oppisite side an ancient trunk, impassive and distant, looking closed for many years. It was on a grimy grey carpet that covered the old and moldy floor.

Suddenly, a deep breath invaded the atmosphere. It seemed to come from inside the old chest (bar 1). Immediately afterwards (bar 5), the key protruded from the chest timidly and without explanation wobble inside the cracked lock, until seconds later (bar 7) it fell into the void rescuing the treasure contained there lost for many years.

I immediatly became in a statue, I do not know if I did this from fear of being discovered or the sound of the rusty key left me paralyzed. A strange sound (bar 9; 5 aug chord) during the opening of the lid was heard, just at that moment two relatively tiny piercing eyes (bar 10).

During some minutes his sad eyes investigated stopping and starting, the gloom prominently in front of them.

Unconsciously, he let out a deep and breathless sigh (bar13 / glissando), resulting from much time of seclusion, which helped to uncover a little more of the cover of the mysterious ark (bar 14). There began to appear a figure, rather a silhouette, which did not seem human. His movements were less calm as if he was stretching (bar 15).

Suddenly, he shrugged returning to his original state (bar 19). I think it was more shame than fear, again that distant look inquiring into the gloom. I thought now it would disappear into the piece of furniture. But no, I was wrong… three distant and tiny bells (bars 23, 24, 26) brought me back to reality: it was three in the morning, I was not going to stay in this gloomy room anymore. But, when I tried to take my first step towards the Exit, again the head of the mysterious creature againg appeared through the lid of the old trunk.

But this time, he was kinder, he began to sing a melody (bar 27) that, in the beginning it seemed resentful, but changed slowly to become clear and pure tranquility. As if by magic, in just a few moments, I understood everything that his humming wanted to tell. "Aulos" was the name of the tiny puppet. Other puppets: Lira, Kítara, Srynx and Karamill had been confined, waiting to reunite with the flutist Dionysus for a very long time.

The happy puppets had been victims of a merciless enchantment when laughing at the musician, because during an interpretation they played with him, Dionysus mistook a note and had to stop playing, something that had never happened to the great divo of the flute. They did not think that the old master had so many powers, and when the realized, they were already under the influence of his unexpected spell.

Finally and seconds before falling under its effects, Dionisos concluded: "... and especially you, you will be confined in this trunk until the day you," Aulos", are able to create such a wonderful melody that I would succumb to its charms". And he agreed with them that every 9th October, the day of his saint, Dionysus would come to make sure that an insignificant puppet of rag lacking in feelings would be unable to compose three notes in a row. So, after years and years of fear and indecision, tired and bored of waiting, Aulos decided to change his destiny and that of his bewitched buddies.

And suddenly, he encouraged them, with an agile and quick gesture, to come out of the ark (bar 41). He gave an energetic leap (bar 42) and half a second later (bar 43 et seq.), He was already running around, dancing and waiting for his friends to kindly follow his capers. Moments later (bar 51), they did so; they were animated and they began to jump and to realize unbridled pirouettes. In the midst of such great joy, an unexpected interval of tension takes over the amusing scene (bar 75). Aulos thought he heard some mysterious blows (bassoon, string-bass and timpani) that seemed to come from above, as if a slow and irregular walk approached towards them. Kitara and the others, unaware of this possible threat, continue to be absorbed by their jumps and flips (bar 79), enjoying above all the long-awaited freedom.

However, in a reflex act of common sense, Aulos decides to suggest to his companions to return, as a precaution, to their peculiar refuge, thus initiating the retreat (bar 103). Quickly they go one after another, until our intelligent protagonist (who was the last) closed the lid of the trunk (bar 111 / rim shot, snare drum).

Moments later, there is a screech of the rusty hinges of the heavy door, opening slowly (bar 112 / balloon boy effect) and it gave way to a sharp beam of light that involuntarily dragged inward to a curious and daring butterfly (bar 113) that began to flutter and to play in the midst of the wide darkness.

Almost without time to react, a truly sinister figure seemed to lean out, up there, through the doorway. Slowly began his descent down the steep stairs (bar 114) and immediately after it rushed through it like a rush of unbridled water (glissando xylophone), sleeping against the solid abandoned trunk (bass drum effect).

Just after the blow, the cover was re-opened (bar 116). Aulos peered fearfully with his tiny pupils, which involuntarily became two authentic bell-clocks when he realized that he was really the evil flutist who was the cause of his unjust and eternal confinement. The intrepid puppet, automatically, remembered that today it was again October 9th.

Dionysus, one more year, returned to make sure that his enchantment remained in force, the trunk remained closed and there was no sign of its occupants. But this time, Aulos was not willing to spend more time secluded in such a place. And armed with courage (bar 118) he urged Dionysus, still dazed by the blow, to listen to his improvised sounds, reminding him in passing that they would be free if his music was charming enough to be able to cause pleasurable sensations in him.

Once he was ready to play his best, he began to interpret his bewitching melody (bar 126), convinced that this effort would be able to finally break the curse and thus achieve freedom for himself and his friends. Aulos was amazed that his music was really full of magic and that, therefore, his final goal could be closer and closer. His gaze then looked for the resentful musician and seeing him swinging on himself (clarinets in bar 131) understood that finally the great Dionysus was beginning to waver. After a few feints (descending designs in low instruments, in bars 132 and 133), he fell as hypnotized (bar 135) into a deep and distant dream. At this time Kitara and Srinx took the opportunity to help Lira and Karamill (each one taking one hand) to chain the evil flutist to a thick column of stone that went around the room (chains effect in bar 136).

Surprisingly, the unfortunate old man tried to stand up (clarinets accompaniment bar 136), aware that Aulos was about to defeat him, but finally (bar 140), he understood that any attempt to defend himself and to rectify was already in vain.

Thus, Dionysus, incredulous of being handcuffed and defeated by the puppets, irremediably attended to the discourse that his adversary began appeasingly (Cadenza). In it, Aulos urged him to reflect on everything that had occurred and invited him to interpret a march as a sign of repentance and as a premise to release him. He also acknowledged that the mockery of yesteryear was not meant to offend him, rather it was a joke and maybe a mistake; but he proposed to the spiteful flutist that both would make the promise not to do evil again in the future.

Once clearly understood the message of our puppet protagonist, the old musician accepted his terms of agreement, and quickly placing the flute in his mouth began a march (bar 155) in which the puppets would be the real protagonists. Thus, with their pirouettes and bells, dancing, frolicking, jumping and above all enjoying the agreement reached with Aulos, the clever puppet was able to undo the unjust spell that separated them so much time from reality.

And so, without wanting to, as I told you at the beginning, I was involved in this mysterious story. Of course, I was lucky that none of its protagonists discovered me; that's why I've been able to tell you. The only thing that remains to you to know is that all the characters in this story, including myself, live in a very special and magical book, which was opened once accidentally and that the virtuoso flautist sorcerer was responsible for closing with his music (two last bars) waiting for someone to again have the intention to listen again to the mysterious sound of the magical flute of Dionysus.

The composer

Traducciones: Vivian Gutierrez Abreu / Mery Charlwood

SOLO FLUTE

Flute 1-2

Oboe 1-2

Bassoon 1-2

E Clarinet

B Clarinet 1

B Clarinet 2

B Clarinet 3

Bass Clarinet

E Alto Saxophone 1

E Alto Saxophone 2

B Tenor Saxophone

E Baritone Saxophone

F Horn 1-2

F Horn 34

B Trumpet 1

B Trumpet 2-3

Trombone 1-2

Bass Trombone

Euphonium(Baritone)

Tuba

String Bass

Timpani

Percussion 1

Percussion 2

Percussion 3

Percussion 4

Fosco e cupo[Oscuro y sombrío]

non vibrato

non vibrato

Vibraphone

(df. st.bass)

Cymbal on timpani (26") with soft mallets (gliss.) Use pedal freely

Arco

rubbing with superball mallet on low timpani (32")

¡¡¡ AAAAAHHAHAHA AAAHHAHAH !!!!

(evil laugh)

(swinging the mouthpiece)

(swinging the mouthpiece)

Gong

(scrape with the metal bar of the triangle)

Nascosto e senza fretta[Escondido y sin prisa]

Susp. Cym.

legato

legato

legato

Wind Chimes

poco piu

Gliss.

Gliss.

TITELLESConcertino for Flute & Concert Band, Op. 12 LLorenç Mendoza (1964)

Score

To a great teacher and friend, Juan Carlos Fernández Fabra, and his daughters Andrea, Carla and Gloria

Copyright 2018 by Llorenç Mendoza - Edición autorizada a todos los países a Sergio Lluch - Ediciones Tot per l'Aire - Valencia - Spain©

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

13

blow through the tube without the mouthpiece (gliss.)

blow through the tube without the mouthpiece (gliss.)

Snare Drum (with brushes)

(soft mallets)

molto legato

molto legato

molto legato

Cup mute

Cup mute

simile

in lontananza

in lontananza

Solo

(scrape with the metal bar of the triangle)

poco rit. a tempo

Gong

Wind Chimes

Glissando

7TITELLES

Concertino op.12

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

23

Solo

(tap with finger)

Tubullar Bells

Antique Cymbals (crotales)

(with brushes)

molto cantabile

Open

Timpani

piú mosso

3

3

3

TITELLESConcertino op.128

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

31

3

Glockenspiel

legato

3

3

3

3

3

3

3

3

3

3

3

3

3

Open

Susp. Cym.

(ossia)

9TITELLES

Concertino op.12

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

37

3 3

3 3

3 3

3 3 3

3

3

3

3

3

3

3

3

3

3 3

3 3

3 3

3

marcato

3

3

3

rall.

senza pausa

(picc)

Piccolo

Allegro e deciso

(‰ = ‰)

staccato e ritmico (equabilmente)

TITELLESConcertino op.1210

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

46

(with sticks)

11TITELLES

Concertino op.12

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

56

sorridente

sorridente

sorridente

Glockenspiel

Temple Block

Cabasa

cresc.

3

cresc.

3

TITELLESConcertino op.1212

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

66

3

Xylophone

(St.Bass)

Tambourine

13TITELLES

Concertino op.12

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

75

3

3

3

3

(Œ = Œ)

Cabasa

Temple Block

(Press on the patch with finger, looking for an indeterminate high sound)

(nervoso e diffidente) staccato e leggero

3

3

3

simile

3

3

3

3

3

3

3

staccato e ritmico (equabilmente)

Solo

TITELLESConcertino op.1214

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

80

Solo

Antique Cymbals (crotales)

sorridente

(A. Sx. 1B)

sorridente

(or Hit Hat)

Glockenspiel

Temple Block

Cabasa

15TITELLES

Concertino op.12

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

90

3

3

Xylophone

3

3

3

TITELLESConcertino op.1216

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

99

Timpani

Xylophone

Cymbals

Vibraphone

Low Triangle

Antique Cymbals (crotales)

Solo

17TITELLES

Concertino op.12

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

105

3

Susp. Cym.

Vibraslap

3

TITELLESConcertino op.1218

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

111

Snare Drum(Rim Shot)

secco

senza mesura

(Imitate the flight of a butterfly playing randomly without rigor in the rhythm)

With a toy balloon to make screeching sounds (as an old door when is opened)

Xylophone

Ocean Drum

19TITELLES

Concertino op.12

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

116

(Cl. Bj.)

(St. Bass.)

Contemplativo e delicato

molto legato

3

TITELLESConcertino op.1220

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

122 3

(Bassoon)

Maracas

3

Wind Chimes

3

3

luminoso e cantabile

Susp. Cym.

Gong

(scrape with the metal bar of the triangle)

(con motor)

sostenuto

sostenuto

Vibraphone

sostenuto

6

21TITELLES

Concertino op.12

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

128 3

6

6

3

6

6

Glockenspiel

3

3

3

(Eb Clarinet)

Solo

3

6

6

3

3

3

3

TITELLESConcertino op.1222

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

133 3

5

6

6

Chains

23TITELLES

Concertino op.12

Solo Fl.

Fl. 1-2

Ob. 1-2

Bsn. 1-2

E Cl.

Cl. 1

Cl. 2

Cl. 3

B. Cl.

A. Sx. 1

A. Sx. 2

T. Sx.

B. Sx.

Hn. 12

Hn. 34

Tpt. 1

Tpt. 23

Tbn. 12

B. Tbn.

Euph.(Bar.)

Tuba

Str. Bass

Timp.

Perc. 1

Perc. 2

Perc. 3

Perc. 4

137 5

3

3

5

6

7

3

dim.

dim.

dim.

dim.

dim.

Vibraphone

TITELLESConcertino op.1224