emotiva't 4 - 2010
TRANSCRIPT
Re
vis
ta in
tern
a d
el C
ol·l
ec
tiu
de
la F
un
da
ció
Po
litè
cn
ica
de
Ca
talu
ny
a. D
es
em
bre
20
10, n
úm
ero
4
Entrevistem Xavier Tort, Delegat del Rector Campus Besòs
Departament d’Administració i Controlling
04dos perfils antagònics?
Laura Rubio i Francesc Borràs
03 EditorialUna revista de persones, per Joaquim Olivé, Director de la Fundació
04 Coses que passenL’actualitat de la Fundació
06 ComunitatAdministració i Controlling, una visió global de la Fundació
11 AltaveuAgenda d’oci a Barcelona i Terrassa
12 En clau tecnològicaPer què escollir entre disseny i funcionalitat?
14 Entre nosaltresLa nova Unitat de Disseny
16 De tu a tuXavier Tort-Martorell, Delegat del Rector Campus de l’Enginyeria Industrial Innovació del Besòs
20 Cara a caraLaura Rubio, Cap del Departament de Desenvolupament de Negoci, versus Francesc Borràs, Cap del Departament d’Operacions
22 NaturalmentCom vestir en cada ocasió
24 Ens apropem a...Mercè Díaz, Programes de Formació
sumariEmotiva’t, la revista dels treballadors del Col·lectiu de la Fundació Politècnica de Catalunya
DireccióIgnasi del RíoCoordinació FPCErika LópezHan col·laboratMarta Sagristà, Josep González, Sole García, Valeria Pleszowski, Sonia Pérez, Laura Rubio, Francesc Borràs i Mercè Díaz
Disseny i realització: BPMO EdigrupGuitard 43, 1a planta 08014 Barcelona. Tel.: 93 363 78 40Fax: 93 410 84 15www.bpmoedigrup.com
Coordinació editorialToni PonceDirecció creativaPaula Mastrángelo Direcció d’artRosa BaldrichMaquetacióBernat MajoralCoordinació lingüísticaRaúl PelegrínCoordinació de fotografiaCarlota PratsProduccióCristina Prats
02-03.indd 2 20/12/10 11:54:46
El futur de la Fundació s’està construint a cada moment. Actualment, des d’una pers-pectiva àmplia, estem treballant en projectes força coneguts i rellevants, com ara el nou catàleg de programes de formació permanent de la UPC integrats a l’EEES i dels graus del CITM; l’automatització de la gestió interna; el nou sistema d’assegurament de la qualitat; i també l’optimització en la utilització dels recursos propis, de l’eficiència i de la filosofia ECO (màxim output, mínim consum). Paral·lelament, des de la UPC s’està creant el nou Campus Diagonal Besòs, que integrarà formació, recerca i innovació al 22@ i que formarà part d’un nou parc tecnològic a la ciutat de Barcelona. Tots ells són projectes presents i de futur que tot just s’han engegat i marquen fites que contribuei-xen a aconseguir que la UPC sigui la universitat referent del sud d’Europa en els nostres àmbits de coneixement.
Aquesta visió del que volem ens ha de permetre treballar concentrats en el moment, en el detall, gaudir i engrescar-nos amb el que fem i saber compartir amb tota la comunitat universitària aquest gran projecte comú.
I aquesta revista també vol participar d’aquest esperit i ve carregada de novetats i varietat: novetats perquè estrena seccions, com En Clau Tecnològica, una visió sobre temes d’actualitat a través del prisma de l’FPC; o el Cara a Cara, on la Laura Rubio i el Francesc Borràs, protagonistes també de la nostra portada, debaten sobre els temes que els diferencien i els uneixen. I varietat, perquè conté La Fitxa de la Mercè Díaz, La Comunitat del Departament d’Administració i Controlling, una entrevista amb Xavier Tort, Delegat del Rector Campus de l’Enginyeria Industrial Innovació del Besòs… i molts més temes.
Us desitjo una bona entrada al 2011!
Reptes de futur que comencen ara
Joaquim Olivé Director de l’FPC
16 20
La retòrica al ‘management’John Christopher Spender, enginyer d’Oxford, professor i autor especialitzat en management, va oferir la conferència Management as a Talking Game el passat octubre, emmarcada al programa Executive MBI (Master in Business Innovation), un dels primers màsters europeus enfocat a dirigir la innovació a l’empresa. Va criticar que a molts programes d’MBA hi ha una visió massa enfocada a la rendibilitat i no a l’art de la retòrica, que pot fer que un futur directiu tingui més èxit.
Millorar la competitivitatConèixer bé l’empresa, però també tenir els ulls molt oberts a tot el que fa la competèn-cia, va ser la recepta de Marcos Urarte per millorar la competitivitat, com es va poder comprovar a la sessió Com alinear les TI amb l’estratègia de negoci, del mes d’octu-bre. Carles Ubach, director del Postgrau en Direcció de Sistemes d’Informació, va ser l’encarregat de presentar aquest expert.
Experts de diversos àmbits han participat als diferents Open Talent que s’han celebrat els darrers mesos.
Tech Talent Center Open TaLenT MuLTidiscipLinari
CITM
El centre ha confirmat la participació al Saló de l’Ensenya-ment 2011, la fira més important del sector educatiu. Els visitants que s’adrecin a l’estand informatiu podran informar-se sobre el grau oficial en Fotografia i Creació Digital i el grau oficial en Multimèdia, l’oferta de postgrau i els cursos Open Knowledge que ofereix el centre. L’estand comptarà amb una àrea de dinamització on els alumnes podran testar en temps real projectes i aplicacions en l’àrea multimèdia i de tractament de la imatge.
Sonimagfoto & Multimedia, que tindrà lloc del 23 al 27 de març de 2011, també comptarà amb un espai del CITM. Per aprofitar les sinergies d’aquest gran aparador del sector, l’es-pai mostrarà els darrers projectes multimèdia i de tractament de la imatge que desenvolupen els laboratoris de recerca i transferència tecnològica del centre. En aquesta edició, la fira coincideix amb Graphispag, el Saló Internacional de la Indústria i la Comunicació Gràfica, amb l’objectiu d’intensifi-car les sinergies entre la fotografia i els serveis gràfics.
saLó de L’ensenyaMenT 2011 aL sOniMagfOTO & MuLTiMedia
Coses que passen04
empreses solidàries Amb la conferència Bones pràctiques en RSE, del passat novembre, Jordi Roglà, director de Càritas Barcelona, animava els alumnes a apostar per la solidaritat dins la seva responsabilitat social empresarial (RSE) i presentava uns convidats seguidors d’aquests valors, com Jorge Nicolau, d’Ac-centure, Àngel Pes, de “la Caixa”, o Daniel Ortiz, director de RSE d’Esteve Laboratoris.
desenvolupament global Aquest mateix desembre, a Desenvolupa-ment local, ciutats i competitivitat, que forma part del Postgrau en Estratègia i Competiti-vitat Regional, l’expert en el programa LEED de l’OCDE Greg Clark va desplegar els seus coneixements sobre economia regional amb la ponència Why do cities matter in the global economy? També van intervenir Mic-hael Lake, membre del World Class Cities Partnership, Mateu Hernández, de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, i Maria Buigues, d’Economia Regional.
Index Book, editor barcelonès de l’anuari, organitzarà els propers 25 i 26 de març de 2011 la trobada Graphic Design From Europe a la ciutat de Barcelona, en unes jornades on la UPC School tindrà un paper molt destacat. Aquesta cita reunirà professionals de tot Europa per intercanviar idees i solucions cre-atives i posar-les en comú, amb un programa variat de conferències i tallers.
graphic design frOM eurOpe
Conferència i. rOgOvsky dibuixa una nOva OrganiTzació
05Coses que passen
Itamar Rogovsky, dempeus a la sala
d’actes del Tech Talent Center,
acompanyat per Pere Monràs
Aquest 25 de novembre, Itamar Rogovsky va dibuixar a la seva conferència un pano-rama econòmic que tan sols pot prosperar amb un nou sistema construït sobre els pilars del desenvolupament del talent, com a resposta a l’actual sistema econòmic en decadència basat en l’exacerbació del consumisme de productes innecessaris. “Per què tanta sorpresa per l’enfonsament d’aquest sistema econòmic? No podia ser d’una altra forma”. Així de contundent es va mostrar el professor, convençut que “es veia venir el desastre, de la mateixa manera en què es van enfonsar altres sistemes eco-nòmics que van deixar de funcionar, com el feudalisme o l’esclavatge”. També va posar en dubte el concepte de la globalització, un fenomen que només es poden permetre les economies desenvo-lupades que volen vendre “on hi ha clients que puguin comprar els seus productes: dues terceres parts del planeta no es glo-
El professor Itamar Rogovsky, psicòleg, consultor i president del Growth Resources Institute d’Israel, va oferir la conferència Economia del coneixement per presentar el curs “Créixer en lideratge 2011”, que començarà el pròxim mes de maig, organitzat per la UPC School i Hèlix3c.
balitzen perquè no tenen poder adquisitiu”. Segons Rogovsky les empreses de la nova economia “funcionen en base al desenvo-lupament de les idees, a la feina en equip sense estructures i amb uns valors que les orienten, com són l’ecologia, la responsabi-litat social i treballar per a necessitats reals”, una organització d’acord a aquesta nova lògica amb empreses inestructurades, sense límits ni lideratges, sense pressupost, no programades i “conjecturals”.
UPC School of Professional & Executive Development
En la propera edició del 2011, les conferèn-cies tindran lloc a la Torre Agbar, a l’avin-guda Diagonal, i els tallers, al Tech Talent Center, seu de la UPC School of Professi-onal & Executive Development, que també s’encarregarà d’organitzar-los. Més informa-ció a http://www.selectedeurope.com.
Comunitat06
Una visió global de la Fundació
Departament d’Administració i Controlling
El Departament d’Administració i Controlling és l’equip que gestiona la informació econòmica i financera de l’FPC. La seva missió és recollir la informació, filtrar-la, compactar-la i donar-li la forma adequada per a la seva comprensió i interpretació, sempre dintre del marc d’oportunitat i fiabilitat necessari perquè la presa de decisions tingui un suport vàlid i efectiu.
Comunitat 07
L’any 2008 el Departament d’Adminis-tració i Controlling fa un gir de 180º i va arrencar amb un renovat equip de treball. La seva finalitat es basa en una sola idea: canviar les formes de fer i impulsar l’esperit de millora contínua amb el com-promís de revisar cada procés i tasca, de millorar les eines de gestió, d’agilitzar els processos d’introducció de dades i im-plantar controls que atorguin més fiabilitat i consistència a les dades. Tot això va esdevenir vital per aportar a l’Organització els valors adequats i les respostes neces-sàries. Actualment tenim el departament estructurat en quatre unitats: Clients, Proveïdors, Tresoreria i Control de Gestió.
Aquest conjunt, permet mantenir un nexe amb la resta d’àrees de l’Organització de forma ordenada i coordinada. Segons Josep González, Cap del De-partament d’Administració i Controlling,
“hem de pensar que aquesta estruc-tura és necessària perquè intervenim pràcticament en tots els procediments transversals de l’Organització, d’aquesta manera podem fer aquesta intervenció de
“Som un nexe imPortant dinS La ComPanyia”, aSSegura JoSeP gonzáLez
Comunitat08
forma coherent. Nosaltres sempre hi som o bé al principi o durant o bé al final dels procediments”. Es tracta d’un departament que evolu-ciona i que segueix una tendència clara per convertir-se en una referència i líder d’opinió dintre de l’Organització: l’equip ha d’aportar respostes oportunes, vetllar per unes bones pràctiques de gestió i cuidar la integritat d’aquests procedi-ments perquè puguin garantir als seus clients, tant interns com externs, que tota la informació que emana del departament és fiable i precisa.
CAnvi De mentAlitAtAnteriorment, aquest departament era un equip amb una vocació merament admi-nistrativa, on la introducció de factures, dades, documentació, etc., era la seva úni-ca finalitat. Ara, amb la nova estructuració i la nova mentalitat, poden tenir una visió global de l’Organització. Això suposa una
evolució a nivell d’aprenentatge i coneixe-ment, amb un nivell de direcció per em-prendre noves decisions que aportin una metodologia més efectiva en el tractament de la informació i en el control de gestió. “Compromís, confiança, treball en equip, il·lusió, una nova mentalitat oberta al can-
vi”, resumeix en Josep González sobre la nova filosofia. El Departament d’Admi-nistració i Controlling és una organització molt dinàmica que exigeix una receptivitat per part de totes les àrees i de tots els seus treballadors. D’aquesta manera, acceptar els nous reptes i projectes es converteix en una aventura interessant per al nostre departament. El que creiem és el que creem.
nous projeCtes, nous reptesActualment estem immersos en la realit-zació de nous projectes recollits al Pla Es-tratègic de l’FPC, aquest és el full de ruta que permetrà desenvolupar els objectius de tota l’Organització. En paraules de Josep González: “Nosaltres som actors
que protagonitzem part d’aquest procés del Pla Estratègic i això ens il·lusiona, ens motiva i ens produeix una gran satisfac-ció, però també estem desenvolupant altres projectes emmarcats dintre de la filosofia de millora contínua”.Pel que fa al Pla Estratègic, un dels projec-tes que estem desenvolupant i implantant es el business intelligence. Mitjançant l’eina denominada MicroStrategy estem
“L’obJeCtiu deL dePartament éS Poder tenir un equiP imPLiCat amb eL trebaLL de L’organitzaCió. Són un gruP ComPromèS i reSPonSabLe que Combina L’exPeriènCia i La vitaLitat”
Sergio CaStilloClients.
“M’agrada tenir contacte amb els alumnes en les seves gestions, sempre som el seu punt de referència. Trobo que en ser un equip jove, tenim la mentalitat de mirar més enllà per aprendre els uns dels altres. En les tas-ques diàries és útil aquesta mentalitat”.
CriStina CataSÚSAnàlisi de Comptes.
“La meva feina és coordinar la part d’administració del departament. Som un equip lluitador davant les dificultats i les solucionem”.
Yolanda rodrígUezProveïdors.
“Som un departament que treballem en equip. Sempre ens estem ajudant en les necessitats dels altres. M’agrada treballar així i la nostra feina ens obliga a fer-ho”.
09Comunitat
JoSep gonzález
confeccionant els quadres de comanda-ment que recolliran aquells indicadors claus de seguiment que aporten un valor crític i que són necessaris per a una gestió eficient. En aquest sentit, per garantir una bona gestió globalitzada, a més de la Direcció, el diferents responsables d’àrea també tindran accés a fer el seguiment dels indicadors que prèviament han definit.Un altre projecte de gran dimensió és la implantació del SAIQ (Sistema d’Asse-gurament Intern de la Qualitat). Aquest sistema ens permetrà mesurar, analit-zar i millorar contínuament els serveis i productes, amb la missió d’impulsar ensenyaments i programes de formació de la UPC que tenen la finalitat de millorar el potencial de l’entorn econòmic i social. Validarà, per tant, que els processos que utilitzem estan alineats i compleixen els objectius definits dintre de les Directrius per a la Garantia de la Qualitat del Espai Europeu d’Educació Superior (AQU).
Cap del Departament d’Administració i Controlling
Quina és la teva experiència?Em vaig incorporar al departament quan van fer la fusió dels d’Administració i de Control de Gestió. Porto pocs mesos en aquesta aventura però he tingut la sort de poder rebre molta informació, el dinamis-me i la velocitat de procés són molt ràpids i és un repte molt positiu per a mi.
Parla’ns del teu equip…Treballo amb un equip molt implicat i amb un sentit de responsabilitat exquisit, això facilita molt les coses a l’hora de treballar junts. Hi ha experiència, l’equip coneix la casa i la frescor de la joventut que el forma, i ambdues coses fan una bona combinació i són un gran acompanyant de viatge per a aquesta aventura. Però també hi ha coses que cal millorar.
Com és el teu dia a dia?El meu objectiu és conèixer el negoci, la feina i les persones de l’equip i intento mantenir un bon estat d’ànim dins la feina; per a mi això és imprescindible per estar motivat i afrontar els problemes de cada dia. Hem de creure que som capa-ços de fer el que fem i més. Fora de l’oficina, com et definiries?Els caps de setmana els gaudeixo amb la família. Tinc dos fills, d’11 i 14 anys, amb qui comparteixo aficions. M’agrada practicar el futbol i fem molta bicicleta.
MontSe CaveroComptabilitat i Administració.
“Em motiva la possibilitat de millorar: he de detectar el que va malament als processos, així intento muntar un projecte perquè funcioni i sigui més fàcil. Col·laboro perquè tots millorem la qualitat, i a l’equip som tots els que ens hi entreguem, amb moltes ganes d’ajudar”.
tania FélixClients.
“El que més m’agrada de la meva feina és que et permet tenir relació amb els diferents departaments de l’empresa i una visió més global de l’activitat diària. D’altra banda, dins el departament ens ajudem mútua-ment, sempre estem aquí”.
Comunitat10
JaUMe terròSControlling.
“Tot i que porto poc temps, mai havia treballat en un programa igual, tan com-plet. El treball en grup i la combinació de gent jove i preparada és genial”.
SUSana FUManalTresoreria.
“Vaig arribar al juny i trobo que és una feina ideal per posar en pràctica els meus coneixe-ments adquirits amb el meu recent títol. És un repte que la meva empremta personal ser-veixi per posar un gra de sorra als objectius de la Fundació”.
Maria SoroControlling.
“El que més valoro és la visió global de la meva feina, ja que no només es limita a l’anàlisi de les dades, sinó que em permet tenir una visió més àmplia del negoci, gràcies a la relació amb altres departaments. I som un grup de gent amb bon ambient”.
JeSSiCa MartínezProveïdors.
“El lloc de treball et permet tenir responsabilitat a l’hora de fer la teva feina i valoren molt les teves opinions. Porto poc temps a la Fundació i l’equip ja em coneix com si hi portés dos anys. M’agrada treballar amb ells!”.
Josep gonzález• “Les coses que ens motiven són entendre que la nostra missió dintre
de l’Organització és gestionar i transmetre aquella informació de forma adequada. Hem de ser consistents i responsables. Aportar sempre respostes eficaces i ser un estímul per saber que el que fem té un sentit a l’Organització”.
• “Sentir-se responsables i participants de l’evolució de l’Organització. A més, hem de ser capaços de donar les respostes adequades a aquesta organització tan dinàmica i que està en constant evolució”.
el qUe+
Josep gonzález• “Encara ens veuen com un departament que comptabilitza i arxiva, sense
donar importància que realment fem un gran esforç en el processament de la informació que rebem al nostre departament. Tampoc no ens agra-da que molts cops només es recordin de nosaltres com l’últim recurs: nosaltres tenim criteri i informació, que són valors fonamentals; per tant, hauríem de ser dels primers nuclis d’opinió a ser consultats”.
el qUe-
Finalment, hem de dir que la millora contínua la vivim com un estímul amb el qual intentem cada dia dintre de l’àrea aportar les idees necessàries per avançar i evolucionar. En aquest apartat hem de parlar de projectes que milloren la gestió, com els canvis en la normativa administra-tiva de pagaments i sol·licitud de compres, passem d’un control al final del procés a un control més eficient al principi. També tenim el repte de millora del procés intern de tancament mensual. Aquest és un procés feixuc que es viu amb molta tensió; estem analitzant i dissenyant el nou mapa de funcionament dels processos interns del departament i, en concret, les tasques que afecten aquest procés de tancament per millorar qualitativament i quantitativa-ment. Per últim, un altre repte és la millora en els processos de control pressupostari, tant en l’elaboració com en el seguiment, pel que fa referència a les activitats i a tot el conjunt estructural de la Fundació.
11
agenda
teatre‘Baraka’
exposicions‘leS MateMàtiqUeS i la vida’
FiraFira tradiCional d’Hivern
Concertsroger WaterS
Activitatstaller de CUina per nadal
Quatre amics de la infantesa coincideixen per recordar les seves insatisfaccions ado-lescents amb acudits i tocs d’humor sobre la cultura, la política, el matrimoni o el sexe... L’obra, dirigida per Javier Daulte, és una mirada crítica sobre l’amistat i la maduresa.
Vivim envoltats de les matemàtiques i no ens en adonem. Amb aquesta exposició es fa un recorregut pels àmbits i espais en què ens movem al llarg del dia acompanyats d’aquesta disciplina.
La Fira de Nadal s’ha convertit en el lloc idoni per gaudir d’una ciutat engalanada amb llums de colors i per trobar-hi tots els objectes de regal que es necessiten. La fira també compta amb un programa d’activitats d’animació, des de pallassos fins a tallers infantils i xocolatada.
El concert de rock més important del 2011 arriba a Barcelona. El cantautor Roger Waters presenta el seu disc The Wall, un gran espectacle amb un mur de 73 metres d’amplada i 10 metres d’alçària que s’anirà enderrocant durant l’espectacle.
Taller creatiu de cuina per a nens amb acti-vitats per conèixer la seguretat a la cuina, la higiene i alguns plats típics del Nadal, com ara els embolicats de carn i els vegetals, les trufes de xocolata, el pastís de bolets, el tortell de reis o els panadons d’espinacs.
on: Teatre Goya de BarcelonaQuan: fins al 9 de gener de 2011Preu: 23 € (entre setmana), 29 € (caps de setmana)Web: http://www.teatregoya.cat/
on: plaça Nova Quan: del 17 de desembre de 2010 fins al 6 de gener de 2011Web: http://www.terrassa.cat
on: Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Quan: fins al 4 de juliol de 2011Preu: 3,50 €Web: http://www.mnactec.cat
on: Palau Sant JordiQuan: 29 de març del 2011 a les 21.30 hPreu: a partir de 56 €Web: http://www.roger-waters.com/
on: La Boqueria de BarcelonaQuan: del 27 de desembre de 2010 fins al 5 de gener de 2011Preu: 100 €Web: http://www.petitexplorador.com
+ info:+ info:
+ info:
+ info:
+ info:
aGEnDa
EN CLAU TECNOLÒGICA12
Per què escollir entre disseny o funcionalitat?
Quan tot és possible
Avui dia, en l’era de la imatge però també de la practicitat (ho volem tot aquí i ara), el repte és combinar disseny i funcionalitat sense que cap d’elles perdi protagonisme. L’arquitectura, la tecnologia i els espais multimèdia són àmbits que permeten recollir a la perfecció totes dues possibilitats.
Els entorns multimèdia, la tecnologia o l’arquitectura, que són matèries de co-neixement de la UPC, van adquirint més relleu dia a dia en l’àmbit de l’estètica. Deixant de banda la seva funcionalitat, els avenços tecnològics de la nostra època permeten crear des d’un mòbil de disseny a un pont espectacular, estèticament parlant. Però, què és possible arribar a fer conjugant forma i fons? Es pot crear alguna cosa pràctica i alhora bella? Estan renyats disseny i funcionalitat?
Les possibiLitats arQuitectòniQuesPodem escollir entre pis i casa, entre viure a la muntanya o a la ciutat, entre treba-llar en un edifici espaiós o en una oficina acollidora, però el que la majoria desitgem
és un hàbitat que estigui adaptat a les nostres necessitats i que també llueixi estèticament. Una referència important en el món de l’arquitectura és el britànic Nor-man Foster: el seu despatx Foster & Part-ners, que ha rebut 470 premis, va ser l’artífex de l’aeroport de Pequín. Aquest és un espai per on passen més de 60 milions de passatgers l’any i, per tant, és impres-cindible que primi la utilitat i la comoditat per evitar el caos. No obstant això, quan mirem les fotografies o quan passegem per l’edifici, podem entendre que es trobi entre una de les construccions més espectaculars del món estèticament parlant. Així doncs, ens demostra que sí és possible acoblar a una necessitat línies i tons que facin destacar un edifici per la seva bellesa.
Disseny tecnoLògicEn el cas de la tecnologia, les preferèn-cies varien lleugerament. La multiplicitat d’ofertes tecnològiques fan que la facilitat d’ús d’aquests productes quedi en un segon pla a causa del predomini de la bellesa. Tanmateix, Macintosh ha aconse-guit combinar facilitat i disseny a les seves creacions. Aquests ordinadors van néixer amb l’objectiu de posicionar-se com a número 1 al mercat de la llar, l’educació i el món professional creatiu. Va ser el primer ordinador personal que es va comercialitzar amb èxit. Quina va ser (i és) la clau de l’èxit? Els seus creadors, Steve Jobs i el seu soci Stephen Wozniak, van dedicar un esforç especial al disseny de la computadora i van crear des d’un ratolí diferent als que hi havia fins al moment fins a introduir per primera
El premi Pritzker del 2000, Rem Koolhaas, és l’autor d’obres tan noves com la Casa de Música d’Oporto. Amb aquestes i altres construccions, l’arquitecte holandès ha volgut demostrar que no hi ha una estruc-tura prefixada per a cada tipus d’edificació.
El projecte d’aquest auditori a Portugal era en els seus inicis el d’un túnel-espai per a una casa que li havia encarregat un client. Amb enginy i coneixement de la tècni-ca, Koolhaas va crear un nou concepte d’auditori.
L’auditori de KooLhaas
A la web, funcionali-tat i disseny no estan renyits, al contrari, són complementaris. Aquesta és la premissa que hi ha darrere de la remodelació gràfica dels webs de la UPC School of Professional & Executive Develop-ment (www.talent.upc.edu) i el Centre de la Imatge de la Tecnologia Multimèdia (www.citm.upc.edu), realitzades durant el passat curs acadèmic. La intro-ducció d’eines 2.0 i la millora del tractament de la imatge, entre d’altres, han fet que a l’usuari li resulti més fàcil trobar la formació que busca, en un en-torn web estèticament més ordenat i atractiu. in
no
va
ció
a L
es w
ebs
uP
c s
ch
oo
L i c
itM
EN CLAU TECNOLÒGICA 13
vegada la interfície gràfica d’usuari (GUI) en un ordinador personal. Segons els experts, Apple va aconseguir, amb aquesta última aportació, combinar facilitat (les icones ser-veixen de metàfores gràfiques per a l’usuari) i el disseny (la imatge dels Mac és cone-guda per ser única, tant per la forma dels ordinadors com per les seves pantalles).
imaginació webCada cop s’utilitzen més les pàgines web per a propòsits com publicitar-se. Però anunciar-se amb èxit en un entorn tan visual com Internet no és una tasca fàcil. Segons els experts en disseny audiovisual, si només ens centrem en la informació, el visitant es cansarà de llegir-nos i no acon-seguirem captar la seva atenció. D’altra banda, l’obsessió pel disseny pot fer que
la nostra web mostri una imatge superfici-al. La clau de l’èxit és proporcionar la infor-mació bàsica (actualitzada periòdicament) i seleccionar estrictament aquelles imatges que siguin més interessants visualment parlant i que representin millor el concepte que volem oferir, tot integrant un disseny atractiu però alhora amable amb l’usuari (user friendly) perquè l’entengui. Els experts apunten un altre factor que condiciona molt l’èxit d’una web: que no requereixi d’un programa tecnolò-gic especial per accedir a tots els seus elements. La idea principal que s’ha de tenir en ment a l’hora de crear una pàgina web és que aquesta ha d’anar adreçada a les necessitats de l’usuari i no només als gustos del propietari, per exemple, del negoci que es publiciti a la xarxa.
entre nosaltres14
Camí de l’excel·lènciaCreació de la Unitat de Disseny
El passat mes de setembre es posava en marxa el pla de treball de la Unitat de Disseny de l’FPC, amb la configuració del seu equip i la definició de les eines de seguiment. Un nou pas endavant per a una FPC en evolució contínua.
• Producciódelsprogrames.• Prescripciódepautes,
supervisiódelaformulaciódelaproposta.
• Assegurarquelapropostas’ajustaalsnostresalinea-mentsiesformulad’acordal’EEES.
• Garantirleseinesdidàcti-quesimetodològiquesperaldissenyiimplementaciódelcurs.
Qu
in é
s e
l r
ol
a j
ug
ar
?
Enconcret,elsobjectiusfixatspassenpeldissenydeproductesiserveis,manteniractualitzatselsproductesques’ofereixendesdelaFundació,amésdelaqualitaticoherènciapedagògica,millorarsempreleseinesioptimitzarelsprocediments.Totaixòsenseoblidarlasemprenecessàriacomunicacióinterdepartamental.ElpuntdepartidadetotplegatvaserlacreaciódelaUnitatdeDissenyalsetembre,amblaconfiguraciódel’equipformatperSoleGarcía,SoniaPéreziValeriaPleszowski.Unaunitatquelideraelprocésdedissenyd’activitatsiproduc-tesquetreballaperalesdiferentsLN.ComexplicaSoleGarcía:“Hemdeserlafactoriadeprogrames,totrealitzanteltractamentdidàcticdecontingutsitambéladefiniciódelsmodelspedagògicsdetoteslesaccionsformativesqueesportinatermeal’FPC”.
Pla estratègiCElsantecedentsdelsqualsesparteixperestablirl’actualplaestratègicpassenperlesformesdecomunicar-seiaprendre,aixícomunmercatbasatenconceptes
comglobalització,personalització,innova-cióicompetència.Totaixòsenseoblidarl’entorndel’EspaiEuropeud’EducacióSuperior(EEES)ideBolonya.“Pertant–especificaValeriaPleszowski–,laUnitatdeDissenysorgeixcomunapropostade
millora,jaquefaltavapuntualitzarelsas-pectesmetodològicsdelapartdedissenydelsprogramesqueoferimal’FPC”.Apartird’ara,elplaesmentatesdesenvo-luparàtotcontemplantpuntsimportantscomeldissenydeproductesperencàr-rec,eldesenvolupamentdeprojectesilaidentificaciódelesmillorescomaspectesclausd’unprocésqueportaràalaimple-mentaciódemillores,ladefiniciód’unnoumodelipropostesmetodològiques,ilaposadaenmarxadediverseslíniesdetre-ballenaquestadirecció.“Tractemd’anarenlalíniadepoderajudarelsdocentsper-
quèpuguinmillorarmetodològicamentelsseusprogrames”,explicaSoniaPérez.EnparaulesdeSoleGarcía:“Laintencióésquealgunesd’aquestesmilloreslespo-demimplementarapartirdelcursvinent,quanjatinguemelmodelconsolidatipuguemferunbalançdelquehaestatlaUnitatdeDisseny”.
aPosta Per l’‘e-learning’Enaquestentornd’evoluciócontínua,prenrellevàncial’e-learning .Defet,laUnitatdeDisseny,delamàdeValeriaPleszowski,javaparticiparelpassat15dedesembreenunaponènciasobrelestendènciesd’e-learning quevatenirllocalTecnocampusdeMataróenocasiódelainauguracióoficialdelesnovesinstal-lacions.“Aquestavaserunabonaocasióperde-mostrarquehementratalmercatdesolu-cionsformativesenconsonànciaamblestendènciesactuals,perlaqualcosaestemcomençantaincorporarl’e-learning alsnostresprogrames”,comentaPleszowski.“Defet–afegeix–,estempreparantjaprogramesperalnoucicle”.
entre nosaltres 15
“HEm dE sEr la factoria dE programEs, tot rEalitzant El tractamEnt didàctic dEls continguts”
Comenaltresàreesdel’FPC,lacol·laboracióentrelaUnitatdeDissenyilarestadedepartamentsésclau.Defet,l’aportaciód’aquestsdepartamentsalaUDesbasaen:• Elcontextenquèsorgeixunprogramadeterminat.• Elsantecedentsdeldocentidelcurs.• Lanecessitatdefocalitzarel target.• Garantirlaqualitatilaimplementaciódelapro-
posta.
Pla de treball
treb
all
en
eQ
uiP
•CreaciódelaUD
•Configuraciódel’equip
•Definireinesdeseguiment
Posada en marxa:Setembre2010
•Dissenydeproducteperencàrrec
•Desenvoluparprojectes
•Identificarmillores
•Metodologia
•Formaciódocent
•Materialsdereferència
•Produccióenlíniaiblended
•Implementarmillores•Aplicarmodels
•BalançdelaUD
Esp
er
it
inn
ov
ad
or,
e
mp
re
ne
do
r
i de
qu
ali
ta
t
Ca
mp
us
Be
sò
s
Aix
í ha
de
se
r e
l no
u C
am
pu
s B
es
òs
, qu
e e
sta
rà e
nlle
sti
t e
l 20
14. X
avi
er
Tort
-Ma
rto
rell,
De
leg
at
de
l Re
cto
r C
am
pu
s d
e l’
En
gin
ye
ria
Ind
us
tria
l In
no
vac
ió d
el B
es
òs
, e
ns
ex
plic
a c
om
s’e
stà
co
ns
tru
int
aq
ue
st
futu
r.
L’an
tiga
Esc
uela
Ind
ustr
ial B
arce
lone
sa e
s va
cr
ear
l’any
185
1 i é
s l’ú
nica
de
tot E
span
ya
que
ha
cont
inua
t fun
cion
ant i
nint
erro
mp
uda-
men
t fins
al d
ia d
’avu
i. Le
s cl
asse
s va
n co
-m
ença
r a
l’ant
ic c
onve
nt d
e S
ant S
ebas
tià, a
p
rop
de
la L
lotja
. L’a
ny 1
873
es v
a tr
aslla
dar
l’e
difi
ci a
la p
laça
de
la U
nive
rsita
t. L’
any
1927
pas
sa a
ocu
par
l’an
tiga
fàb
rica
de
Can
B
atlló
, al C
arre
r U
rgel
l. E
l 196
4 s’
esta
ble
ix a
l’e
difi
ci a
ctua
l de
l’avi
ngud
a D
iago
nal,
647.
E
ncar
a, p
erò,
li m
anca
un
altr
e ca
nvi d
’ub
i-ca
ció:
el n
ou C
amp
us B
esòs
, el 2
012.
L’
Esc
ola
Tècn
ica
Sup
erio
r d
’Eng
inye
ria
Ind
ustr
ial d
e B
arce
lona
(ETS
EIB
) for
ma
en-
giny
ers
esp
ecia
litza
ts e
n d
iver
ses
àree
s: a
u-to
màt
ica,
con
stru
cció
, elè
ctric
a, e
lect
ròni
ca,
ener
gètic
a, in
form
àtic
a, m
ater
ials
, mec
ànic
a,
orga
nitz
ació
ind
ustr
ial,
quí
mic
a, tr
ansp
orts
, lo
gíst
ica,
bio
engi
nyer
ia, e
tc. T
ot m
irant
el
futu
r, la
inno
vaci
ó i l
’ave
nç e
n la
doc
ènci
a,
la U
PC
est
à co
nstr
uint
el C
amp
us D
iago
nal
DE TU A TU16
DE TU A TU 17
Bes
òs 2
014,
que
inte
grar
à es
pai
s d
e fo
r-m
ació
i d
e re
cerc
a en
eng
inye
ria v
incu
lats
, en
tre
d’a
ltres
, a la
inno
vaci
ó en
l’àm
bit
de
l’aig
ua, l
’ene
rgia
i la
mob
ilita
t. E
n aq
uest
nou
ca
mp
us h
i rom
and
ran
ubic
ades
l’E
scol
a U
ni-
vers
itària
d’E
ngin
yeria
Tèc
nica
Ind
ustr
ial d
e B
arce
lona
(EU
TIB
) i l’
ETS
EIB
que
, jun
tam
ent
amb
em
pre
ses
i ins
tituc
ions
cap
dav
ante
res
ubic
ades
al 2
2@, c
onfo
rmar
an u
n gr
an p
arc
tecn
ològ
ic a
la c
iuta
t de
Bar
celo
na.
Qui
ns b
enefi
cis
apo
rta
el C
amp
us D
iag
ona
l Bes
òs?
Es
por
tara
n le
s d
ues
esco
les
d’e
ngin
yeria
ac
tual
s d
e B
arce
lona
, que
rep
rese
nten
avu
i d
ia e
l 20%
de
la U
PC
en
term
es d
’est
u-d
iant
s, p
rofe
ssor
s i t
reb
alla
dor
s. P
er t
ant,
se
rà u
n gr
an c
amp
us d
edic
at a
les
tecn
olo-
gies
ind
ustr
ials
. L’e
difi
ci a
ctua
l de
l’avi
n-gu
da
Dia
gona
l s’h
a fe
t ve
ll, t
é m
oltís
sim
es
A
l no
u ca
mp
us s
’hi p
od
rà a
rrib
ar e
n q
uals
evo
l mitj
à d
e tr
ansp
ort
, ja
que
er
a un
del
s re
qui
sits
fo
nam
enta
ls p
er
a l’e
lecc
ió d
e la
ub
icac
ió fi
nal d
el
cam
pus
. Aix
í do
ncs,
a la
zo
na q
ue
ocu
par
à el
cam
pus
act
ualm
ent
ja
es p
ot
anar
am
b la
Lín
ia 4
del
met
ro
(est
ació
Mar
esm
e-F
òru
m) o
am
b le
s lín
ies
de
bus
os
7, 3
6, 4
1, 4
3 i 1
41. E
l Tr
amB
esò
s, e
n la
sev
a p
arad
a C
an
Llim
a, o
la L
ínia
C1
de
Ro
dal
ies
de
Ren
fe (e
stac
ió S
ant
Ad
rià d
el B
esò
s)
són
les
altr
es o
pci
ons
. A m
és, p
er a
la
gen
t q
ue p
refe
reix
i la
bic
icle
ta, h
i ha
do
s ca
rrils
bic
i (c/
Tau
lat
i c/
Rai
mo
n d
e P
enya
fort
) que
tra
vess
en e
l cam
-p
us. A
mb
tra
nsp
ort
priv
at s
’acc
edei
x d
irect
amen
t d
es d
e la
Ro
nda
Lito
ral
(so
rtid
a 25
). E
n un
fut
ur, a
més
a m
és,
es p
reve
u l’i
ncre
men
t d
e tr
ansp
ort
s am
b n
ove
s lín
ies
d’a
uto
bús
i la
Lín
ia 9
d
el M
etro
de
Bar
celo
na.
Co
m a
rr
iba
r-h
i
“El
no
u C
AM
pu
s E
sT
à
Co
nf
Igu
RA
T p
ER
sE
R u
nA
R
Ef
ER
èn
CIA
Eu
Ro
pE
A E
n
TE
Cn
ol
og
IEs
InD
us
TR
IAl
s”
DE TU A TU18
man
canc
es i
es fa
com
plic
at a
rreg
lar-
ho
amb
activ
itat a
l’in
terio
r, i a
quí h
i ha
mol
t po-
ques
pos
sibi
litat
s d’
expa
nsió
, de
créi
xer..
. E
l nou
cam
pus
està
con
figur
at p
er s
er u
na
refe
rènc
ia e
urop
ea e
n te
cnol
ogie
s in
dust
ri-al
s, ta
nt p
er la
val
orac
ió d
els
engi
nyer
s fo
r-m
ats,
com
per
la q
ualit
at d
e la
rece
rca
i la
tran
sfer
ènci
a de
con
eixe
men
t. S
erà
un p
unt
on e
s tr
obar
an la
uni
vers
itat i
la in
dúst
ria,
on c
oinc
idira
n ta
mbé
dife
rent
s di
scip
lines
i on
es
prod
uirà
una
sim
bios
i ent
re la
rece
rca
i la
docè
ncia
. El c
ampu
s es
tà d
isse
nyat
de
man
era
que
la re
cerc
a s’
aglu
tini a
l vol
tant
d’
eixo
s pr
iorit
aris
que
don
in ll
oc a
gru
ps d
e di
men
sió
sufic
ient
per
con
teni
r la
tota
litat
de
la c
aden
a: d
es d
e la
refle
xió
i l’a
rtic
le
cien
tífic
fins
a la
con
cepc
ió, e
l pro
totip
us i
la
pate
nt. E
l rep
te p
er a
cons
egui
r-ho
és
alin
ear
les
visi
ons,
els
inte
ress
os i
els
esfo
rços
de
les
part
s im
plic
ades
.
Nei
x to
t ap
rofi
tant
l’o
po
rtun
itat
que
co
mp
ort
a la
inco
rpo
raci
ó d
e la
U
nive
rsit
at a
l’E
EE
S p
er f
er e
volu
cio
nar
l’act
ual m
od
el d
oce
nt?
El q
ue e
stem
fent
són
uns
ed
ifici
s q
ue d
o-ni
n p
eu o
que
pug
uin
don
ar s
upor
t a u
na
doc
ènci
a m
és e
nllà
de
les
clas
ses
mag
is-
tral
s d
el p
rofe
ssor
. Una
doc
ènci
a q
ue s
igui
m
ultid
isci
plin
ària
i q
ue e
s p
ugui
treb
alla
r en
gru
p. D
’aq
uí v
e la
cre
ació
d’u
ns e
spai
s m
ultif
unci
onal
s i,
per
tal q
ue e
ls e
stud
iant
s ad
qui
reix
in a
que
sts
obje
ctiu
s fo
rmat
ius,
es
fara
n se
rvir
mèt
odes
doc
ents
més
act
ius
que
fom
entin
el t
reb
all c
oop
erat
iu e
ntre
Tot
apro
fitan
t el
can
vi
d’u
bic
ació
i d
’est
ruct
u-ra
, es
pre
tén
mod
elar
el
mèt
ode
doc
ent
de
les
engi
nyer
ies
ind
ustr
ials
to
t af
egin
t al
tem
ari d
els
futu
rs p
rofe
ssio
nals
co
neix
emen
ts i
com
pe-
tènc
ies
mol
t va
lora
des
i d
eman
ades
act
ualm
ent
per
par
t d
e le
s em
pre
-se
s, c
om a
ra la
cap
acita
t d
e lid
erat
ge, e
l tre
bal
l en
eq
uip
, la
pre
sa d
e d
ecis
ions
, la
com
unic
ació
, l’a
pre
nent
atge
al l
larg
de
la v
ida,
l’em
pre
ned
oria
, la
voca
ció
inte
rnac
iona
l, la
re
spon
sab
ilita
t so
cial
i la
so
sten
ibili
tat.
Aix
í don
cs,
la n
ova
form
ació
ani
rà t
ant
enfo
cad
a a
l’act
ivita
t au
tò-
nom
a co
m a
la d
e gr
up.
Eng
iny
Eria
+ Em
pr
Esa
a fons
“vo
lE
M f
AC
IlIT
AR
I f
oM
En
TA
R
El
pR
oC
és
I E
Xp
lo
TA
R l
Es
p
AT
En
Ts
I E
ls
Co
nE
IXE
ME
nT
s
qu
E E
s g
En
ER
In A
l C
AM
pu
s”
pro
fess
orat
i es
tud
iant
s. T
ot i
això
, enc
ara
és d
’hor
a. A
ra p
er a
ra n
omés
pod
em p
arla
r d
’idee
s i i
nten
cion
s q
ue v
olem
que
exi
stei
-xi
n al
nou
cam
pus
per
ò en
cara
no
hi h
a un
p
rogr
ama
doc
ent e
stab
lert
.
El n
ou
cam
pus
ob
rirà
una
po
rta
a l’e
ngin
yer-
emp
resa
ri?
De
fet j
a s’
està
fent
, la
UP
C ja
com
pta
am
b
div
erse
s un
itats
d’a
jut a
ls jo
ves,
per
ò sí
q
ue é
s ve
ritat
que
és
pre
tén,
am
b e
l nou
ca
mp
us, q
ue la
cre
ació
d’e
mp
rese
s si
gui
un d
els
tret
s ca
ract
erís
tics.
Que
hi h
agi
enca
ra m
és e
spai
s d
edic
ats
a em
pre
ses,
co
l·lab
orac
ions
ent
re la
Uni
vers
itat i
altr
es
pro
ject
es d
e re
cerc
a, h
i hau
rà fa
cilit
at
d’in
stal
·laci
ons
per
a re
cerq
ues
com
unes
, es
con
trib
uirà
a la
cre
ació
d’e
mp
rese
s d
e b
ase
tecn
ològ
ica.
.. E
s tr
acta
de
faci
litar
i fo
men
tar
el p
rocé
s i e
xplo
tar
les
pat
ents
i el
s co
neix
emen
ts q
ue e
s p
ugui
n ge
nera
r al
ca
mp
us...
Per
des
com
pta
t que
es
pre
tén
avan
çar
mol
t en
aque
st à
mb
it.
Es
po
dri
a ar
rib
ar a
veu
re c
om
un
ref
eren
t eu
rop
eu e
n en
gin
yeri
a?L’
obje
ctiu
és
que
sí.
Es
trac
ta d
’esd
eve-
nir
un n
ucli
d’e
xcel
·lènc
ia i
de
refe
rènc
ia
esp
ecia
litza
t en
eixo
s te
màt
ics
com
ara
l’e
nerg
ia, l
’aig
ua, l
a m
obili
tat o
els
nou
s m
ater
ials
, im
pul
sats
per
gru
ps
i cen
tres
d
e re
cerc
a. E
l fet
que
ting
uem
tan
a p
rop
ce
ntre
s co
m a
ra e
l CE
TAq
ua, l
’IRE
C o
el
B_F
us C
entr
e, a
torg
a un
val
or a
fegi
t al
cam
pus
i af
avor
irà la
cre
ació
de
grup
s d
e re
cerc
a q
ue a
nira
n d
es d
e la
refle
xió
fins
a la
pat
ent.
Les
nece
ssita
ts a
ctua
ls d
e le
s em
pre
ses
d’R
+D
+I r
eque
reix
en s
ovin
t m
itjan
s tè
cnic
s i h
uman
s q
ue n
o es
tan
al
seu
abas
t. A
quí
ent
ra e
l cam
pus
, que
ser
à un
pun
t de
trob
ada
entr
e aq
uells
que
tene
n le
s ne
cess
itats
i aq
uells
que
dis
pos
en d
e le
s ca
pac
itats
.
DE TU A TU 19
LEs
xif
rEs
dEL
n
ou
Ca
mp
us
•12
mili
ons
d’e
uros
d
’inve
rsió
tot
al•
71.0
00m
2 d
e su
per
fí-ci
e to
tal
•7
edifi
cis
per
imp
artir
cl
asse
s•
3an
nexo
s•
1gi
mnà
s•
3zo
nes
verd
es•
6.00
0es
tud
iant
s•
700
mem
bre
sd
ep
erso
nal d
ocen
t i
inve
stig
ador
•8
titul
acio
nsd
egr
au•
8tit
ulac
ions
de
màs
ter
EL p
Erfi
L
Xav
ier
Tort
-Mar
tore
ll Ll
a-b
rés
és l’
actu
al D
eleg
at
del
Rec
tor
Cam
pus
de
l’Eng
inye
ria In
dus
tria
l In
nova
ció
del
Bes
òs.
Dire
ctor
i p
rofe
ssor
titu
lar
del
Dep
arta
men
t d
’Es-
tad
ístic
a i I
nves
tigac
ió
Op
erat
iva
a la
UP
C, t
am-
bé
és d
irect
or d
el M
àste
r en
Ges
tió d
e la
Qua
litat
(d
uran
t 21
ed
icio
ns) i
d
irect
or d
e P
ostg
raus
de
Mill
ora
Six
-Sig
ma.
Com
-p
agin
a aq
uest
es t
asq
ues
amb
la d
e co
nsul
tor
en
mill
ora
de
la q
ualit
at p
er
a no
mb
rose
s em
pre
ses
euro
pee
s.
Cr
on
oLo
gia
dEL
Ca
mp
us
dia
go
na
L B
Esò
s
14 de desembre de
23 de març de
16 de juny de
16 d’abril de
17 de desembreLa
Jun
ta d
’Esc
ola
acor
da
cont
inua
r el
pro
ject
e co
mp
let
de
reha
bili
taci
ó i
amp
liaci
ó d
e le
s ac
tual
s in
stal
·laci
ons
de
l’ETS
EIB
.
El r
ecto
r, A
nton
i G
iró, p
rese
nta
la
pro
pos
ta d
el C
onse
ll d
e D
irecc
ió d
e cr
ear
un n
ou c
amp
us d
e l’E
ngin
yeria
Ind
ustr
ial
al B
esòs
.
El r
ecto
r, A
nton
i Giró
, en
una
reun
ió in
form
ativ
a ob
erta
a la
com
unita
t d
e l’E
TSE
IB, v
a in
form
ar
sob
re l’
esta
t d
e d
esen
-vo
lup
amen
t d
el C
amp
us
Bes
òs (e
difi
cis,
met
res,
es
pai
s...)
.
Inic
i de
l’act
ivita
t al
no
u C
amp
us
Bes
òs.
El C
onse
ll d
e G
over
n ap
rova
la
crea
ció
del
nou
ca
mp
us a
l Bes
òs.
Col
·loca
ció
de
la p
rimer
a p
edra
del
nou
ca
mp
us.
2006
2007
2009
2008
2014
2007
Dos perfils antagònics?
CARA A CARA20
Laura Rubio, Cap del Departament de Desenvolupament de Negoci, és una dona creativa i amb grans aptituds per a les relacions humanes. Francesc Borràs, Cap del Departament d’Operacions, és analític i extremadament organitzat. O això és el que opinen l’un de l’altre. Tot i tenir personalitats tan “oposades”, els dos troben punts en comú a l’hora de valorar la part creativa i organitzativa al món laboral i també al personal.
és millor, independentment de si t’agrada més o menys.L.R.: És difícil, però és un repte. I sí, crec que s’ha d’equilibrar. És molt gràfic pel que fa al món professional, on s’aplica (o s’hauria d’aplicar) de forma important l’objectivitat: una persona pot ser el teu millor amic, o ser simpàtica i entranyable, però potser treballant és un desastre, o a l’inrevés. En aquests casos, has d’abstenir-te dels sentiments personals i valorar la professionalitat de la persona.
Llavors, per què es relaci-ona el més emocional amb la creativitat? F.B.: Si haguéssim d’asso-ciar les paraules creativitat i organització a òrgans del cos, l’organització seria el cervell i la creativitat podria ser el cor. L.R.: Jo crec que les emoci-ons condicionen la creativitat però no tota, només en part.
Què creieu que té més poder avui dia, les emocions o allò racional?F.B.: A curt termini, les emocions, sens dubte. Però a llarg termini, no. L.R.: Depèn de què par-lem... El model cartesià sempre ha pesat molt, especialment en el món professional, però ja fa temps que les teories sobre la intel·ligència emocional han valorat positivament les emocions a l’entorn laboral. En canvi, òbviament, pel que fa a les relacions personals, les emocions tenen més poder i menys li-mitacions. El més desitjable, sempre, és l’equilibri.
És fàcil, per tant, trobar un equilibri entre tots dos conceptes?F.B.: Les emocions t’afecten com a humà, però en algun moment has de ser capaç d’abstenir-te per prendre decisions amb el cap i no amb el cor. Atendre el que
CARA A CARA 21
La creativitat es pot entrenar?L.R.: Penso que si no ets creatiu i tens talent, per exemple, és difícil que acabis creant el David, de Miquel Àngel, amb un bloc de granit, per molt que facis cursos sobre escultura. Però sí, és clar que es pot entrenar.F.B.: Jo també crec que la creativitat neix sobre la base del talent, però amb entre-nament i esperit de sacrifici millora.
Quan es pretén crear i innovar, tot s’hi val?F.B.: Penso que el terme creativitat el podríem definir com a creació de valor. La gestió per processos està més a prop de la capacitat analítica, i la creativitat està
més a prop de la innova-ció. Però la innovació en si mateixa és un procés: és cert que té una part de talent que no pots controlar, però estic convençut que darrere hi ha un procés i molta capacitat de treball: 95% de transpiració i 5% d’inspiració.
L.R.: És el que deia Picas-so: “La inspiració existeix, però t’ha de trobar treba-llant”. Començant perquè la innovació a les organitza-cions sorgeix d’un equip de persones permanentment pensant i, del conjunt de les “espurnes” de tothom, surt alguna cosa que entra en aquest procés de construc-ció per convertir-ho en un producte de valor. El valor determina la innovació i l’extravagància poques vegades és innovació.
En el terreny laboral, independentment de la formació de cadascú, us veieu capacitats de fer un les tasques de l’altre? L.R.: Crec que no, només el Francesc pot fer la seva fei-
na. Ell i el supercomputador del Campus Nord (riuen).F.B.: No n’estic tan segur, tot i que és cert que Operacions és una àrea de l’empresa on se’m fa difícil veure algú sense un perfil tècnic-científic. En canvi, el departament comercial requereix unes competèn-
“La iNNOvaCió eN si maTeixa és uN pROCés: 95% De TRaNspiRaCió i 5% D’iNspiRaCió”
cies totalment diferents. Si em preguntes si seria capaç de fer la feina de la Laura, no sabria què respondre. En qualsevol cas, seria tot un repte...
Manteniu el mateix caràcter a nivell professional i a nivell personal?F.B.: Jo a la vida personal sóc encara més amant de l’ordre que a la feina.L.R.: No tendeixo especial-ment a l’ordre, però això no
jugador aficionat d’escacs i puc dir que només tenen virtuts: veus les conseqüèn-cies de les teves decisions sobre el taulell, sistematitzes la resolució de problemes (observar, pensar, decidir i executar). També hi ha un concepte estratègic, tu pots plantejar una estratègia, executar-la a la perfecció i, finalment, veure que l’es-tratègia era errònia. També és interessant comprovar el valor relatiu de les peces: teòricament una dama val 10 cops més que un peó, però en una determinada posició un simple peó pot tenir més força que tota una dama; al principi de la partida el rei és un element feble que cal protegir, al final de la partida és un element fort que cal fer participar a la batalla.L.R.: Sí, s’han de qüesti-onar els processos, de la mateixa manera que ens ho hem de qüestionar tot, però hi ha d’haver moment i argument. Els processos o els protocols no han de ser qüestionats en moments de crisi, guerra o incertesa. Si ho féssim, generaríem caos. Qüestionar un procés també és un procés i té els seus moments.M’agrada la reflexió sobre els escacs. Un altre dia parlarem sobre la filosofia del parxís...
vol dir que no ho sigui en determinats aspectes. Sí, sóc més ordenada a casa, però és per falta de temps, perquè si no ho fos, tot seria un caos.
Però a vegades està bé qüestionar els processos…F.B.: Tot es pot qüestionar, faltaria més. A mi m’han ensenyat que la presa de decisions a l’àrea d’Operaci-ons no deixa de ser com un moviment d’escacs. Jo sóc
CARA A CARA22
Ho
me Actes
Sopar informal, familiar o aperitiu: Americana, pantaló fosc, camisa o jersei.Sopars de feina i actes socials sense etiqueta (mitja etiqueta):Vestit fosc, gris fosc o blau marí amb americana i pantaló de la mateixa tela. Corbata combinada amb el vestit. Les sabates i els mitjons, negres.Banquet de gala:“Rigorosa etiqueta”: vestit fosc i corbataActes socials rellevants entre 9 h i 19 h (casaments o funerals d’etiqueta):JaquéActes nocturns de màxima etiqueta en espais tancats (acte acadèmic, presentació de credencials, etc.): FracActes nocturns on no cal el frac:EsmòquingConsells (mitja etiqueta)Colors: tots són permesos. Materials: els teixits brillants es porten a la tarda/nit. No abuseu: estampats, brodats, encai-xos ni, sobretot, transparències
Actes Sopar informal:Vestit curt no excessivament luxósJoies: poques però de qualitat.Sabates de taló alt o, depenent del ves-tit, de taló mitjà i bossa petita de mà de metall, de carei o de pedreria.Maquillatge suau, però de color lluminós.Còctel: Vestit curt amb teixits de qualitat, estam-pats (matí) i llisos (tarda). Poques joies, de qualitat i discretes. Sabates de taló alt-mitjà, bossa petita o cartera. Maqui-llatge lleuger, de tons suaus.Banquet de gala:“Rigorosa etiqueta”: vestit llarg (teixit ric de gran qualitat). Joies més importantsSabates de taló alt. Bossa petita de mà (metall, tela, pedreria). Pentinat impeca-ble. Maquillatge més apujat que el diürn.Consells Generals No vestiu de manera provocadora. Sí als vestits i jaquetes femenins i pantalons de dona. Cuideu les peces d’abric. Eviteu: abric de diari, 3/4 amb vestit llarg, plumí-fers i compte amb les pells. Llargada de la faldilla: si dubteu, més val curta (mai mini-faldilla). Matí: vestit curt o de còctel. Tarda: vestit llarg o de còctel. Nit: vestit llarg.
Do
NA
NATURALMENT 23
“Què em poso!?” és la gran pregunta da-vant d’un acte especial. Les normes diuen que l’etiqueta masculina marca l’etiqueta femenina segons el tipus d’esdeveniment. Encerta-la!
Com vestir en cada ocasió
Dressed for success!
Quan els homes han de vestir fosc, les dones han de dur vestit curt, de còctel o llarg; quan ells necessiten jaqué, elles vestit curt o de còctel; si els homes duen esmòquing, les dones, vestit de còctel o llarg; quan l’etiqueta masculi-na exigeix frac, la femenina, vestit llarg. Mercè Miguel Millán, personal shopper i assessora de ConjuntoBcn, ens dóna uns consells per saber escollir.
mercè DíAz “La meva tasca és dinàmica perquè no sempre sóc a l’oficina”
És l’encarregada de tot el procés de programació d’activitats dins l’àrea de management, dels pres-supostos i de l’elaboració dels mapes de formació. La Mercè Díaz treballa a l’Àrea de Programes de Formació, al Departament d’Operacions. “El meu dia a dia és igual però diferent alhora, ja que treballo amb clients interns i externs”. La seva funció és realitzar tota la part prèvia a l’elaboració d’un programa i la tasca que realitza és completament dinàmica perquè, com explica, “no sempre sóc a l’oficina, i en canviar l’entorn de treball et pots airejar”. Fa 13 anys que és al departament i té la sort de poder treballar amb companys que també compten amb ex-periència dins l’àrea: “Estic molt bé amb l’equip, ens entenem bé i som un grup força consolidat, ja que la companya més nova porta 5 anys”. Quan no treballa amb nosaltres aprofita per passejar per Barcelona o per alguna platja de la costa catalana. Tot i així, el que més li agrada a aquesta llicenciada en Psicologia és aprofitar quan té uns dies de vacances per visitar qualsevol país llunyà: “M’agraden els destins exòtics i diferents, no tant fer viatges als llocs més propers”.
Edat: 39 anys (visc a Castelldefels)Fora de la feina em trobaràs… passe-jant per alguna platja del Cap de CreusUna pel·lícula i un llibre: l’últim llibre va ser Mil sols esplèndids, del l’afgano-nord-americà Kha-led Hosseini. M’ha agradat El secreto de mis ojos, de Juan José Campanella, amb Ricardo Darín. Les properes vacances… aquest Nadal vull anar a Israel.
ENs ApRopEM A...