departament de salut - inicio. sida studi · hongria 60,1 * any 2000 eua 85,8 font: unicef. united...
TRANSCRIPT
Departament de Salut
Anticoncepció d'emergència amb levonorgestrel en la xarxa de salut de
Catalunya
Epidemiologia
Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut
Departament de Salut
Embarassos en adolescents (14-17 anys). Catalunya, 2003
459
773
1232
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
Nascuts vius
IVE
Totalembarassos
N
37%
63%
Taxa anual: 9,8 embarassos per 1.000 noies de 14-17 anys
Font: Direcció General de Salut Pública. Direcció General de Recursos Sanitaris
Departament de Salut
EMBARASSOS EN ADOLESCENTS (NV+IVE) DE 15 A 19 ANYSEMBARASSOS EN ADOLESCENTS (NV+IVE) DE 15 A 19 ANYSDADES D’ALGUNS PAÏSOS DESENVOLUPATS, 1998 (TAXA PER 1.000 DONESDADES D’ALGUNS PAÏSOS DESENVOLUPATS, 1998 (TAXA PER 1.000 DONES))
3,97,77,56,6
12,29,9
6,813
9,89,4
8,27,7
13,620,1
30,520,1
22,329,6
33,429,9
55,6
7,13,94,96,7
5,210,8
5,39,6
13,215,417,7
18,312,4
13,123,9
22,121,3
22,530,2
30,2
1,3
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
JAPOHOLANDAESPANYA
IT ÀLIAGRÈCIA
BÈLGICACAT ALUNYA*
ALEM ANYAFINLÀNDIA
FRANÇADINAM ARCA
SUÈCIANORUEGA
REPÚBLICAESLOVÀQUIA
AUST RÀLIACANADÀ
REGNE UNITNOVA ZELANDA
HONGRIAEUA
Serie1 Serie2Nai xements IVE
TOTALS Taxa d’embarassos per 1.000 dones
% IVE
JAPÓ 11,0 64,5
HOLANDA 11,6 33,6
39,5
50,4
9,6
34,4
61,4
29,0
49,5
58,4
65,3
69,7
57,4
38,2
30,0
54,3
49,8
41,8
40,3
50,2
35,2
ESPANYA 12,4
ITÀLIA 13,3
GRÈCIA 13,5
BÈLGICA 15,1
CATALUNYA* 17,6
ALEMANYA 18,3
FINLÀNDIA 19,4
FRANÇA 22,6
DINAMARCA 23,6
SUÈCIA 25,4
NORUEGA 31,9
REP. TXECA 32,5
ESLOVÀQUIA 43,6
AUSTRÀLIA 44,0
CANADÀ 44,4
REGNE UNIT 50,9
NOVA ZELANDA 55,9
HONGRIA 60,1
EUA 85,8* Any 2000FONT: UNICEF. United NAtions Children’s Fund. Innocenti Research Centre, Juliol 2001
Departament de Salut
EvolucióEvolució embarassosembarassos en en donesdones de 14 a 17 de 14 a 17 anysanys..CatalunyaCatalunya, 1989, 1989--20032003
3,33,6
1,1
44,6
5,66,1
3,6
5,1
9,8
3,2
2,72,32,0
1,81,91,82,02,0
2,42,52,73,0
0,8
1,3
5,1
5,1
3,33,02,72,32,2
2,1
98,4
7,9
7,0
6,0
4,94,5
4,34,5 4,23,9 4,0
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 *2003
NV IVE EMBAR
l
Taxes (per 1.000)
* provisional Font: Direcció General de Salut Pública. Direcció General de Recursos Sanitaris
Departament de Salut
Embarassos en adolescents (14-17 anys) per regió sanitària. Catalunya, 2002
9,9
8,1
8,7
9,1
9
10,6
6,9
10,6
6,5
3,6
3,2
3,2
3,1
3,3
2,5
3,7
3,4
4,5
5,4
5,8
5,8
7,2
4,4
6,8
0 2 4 6 8 10 12
Lleida
Tarragona
Terres de l'Ebre
Girona
Costa de Ponent
Barcelonès Nord i Maresme
Centre
Barcelona Ciutat
Embarassos Nascuts vius IVE
Taxes (per mil)
Font: DGSP, DGRS
Departament de Salut
Percentatge d´IVE sobre el total d´embarassos per grups d´edat. Catalunya, 2003
56,4
37,5
16,6
9,2
12,3
24,5
34,3
0 20 40 60 80 100
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
%
Font: DGSP, DGRS
Grups
d’edat
Departament de Salut
Mitjana d´edat en la primera relació coital. Catalunya, 2001
NOIESMitjana (±DS)
NOISMitjana (±DS)
Catalunya 15,8±1,3 15,5±1,6
Àmbit metropolità 15,7±1,2 15,5±1,6
Comarques gironines 15,4±1,5 15,0±1,7
Camp de Tarragona 15,6±1,2 15,4±1,7
Terres de l´Ebre 15,9±1,3 15,9±1,6
Comarques centrals 16,1±1,1 15,5±1,9
Àmbit de Ponent 15,8±1,4 15,3±1,4
Font: Enquesta de salut als adolescents escolaritzats de Catalunya 2001. Unitat d’adolescents. Institut Universitari Dexeus
Departament de Salut
Adolescents (14-19 anys) que declaren utilitzar el preservatiu com a mètode anticonceptiu habitual. Catalunya, 2001
Font: Enquesta de salut als adolescents escolaritzats de Catalunya 2001. Unitat d’adolescents. Institut Universitari Dexeus
Departament de Salut
Adolescents (14-19 anys) que declaren no haver fet servir cap mètode anticonceptiu alguna vegada. Catalunya, 2001
Font: Enquesta de salut als adolescents escolaritzats de Catalunya 2001. Unitat d’adolescents. Institut Universitari Dexeus
Departament de SalutDepartament de SalutDirecció General de Salut Pública
DISTRIBUCIÓ DE PRESERVATIUS 1993 - JUNY 2004
900000
267297
1377096
1305000
500000
399880
594160
569723
369616
402341
851930
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
1600000
1993 1994 1995 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
ANY
QU
AN
TITA
T PR
ESER
VATI
US
* 2004 (fins juny 2004): 514.000
Total preservatius distribuïts: 6.350.626
Departament de Salut
Anticoncepció d’emergència amb levonorgestrel en la xarxa de salut de
Catalunya
Dispensació
Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut
Departament de Salut
Què és?
• És un medicament autoritzat.
• S’utilitza com a anticonceptiu d’emergènciadavant d’una relació sexual no protegida o en situacions en què hagi pogut fracassar el mètode habitual.
Departament de Salut
Com funciona?
• El principi actiu és un derivat hormonalanomenat levonorgestrel.
• Actua a diferents nivells segons el moment del cicle menstrual en què es pren:– inhibint la fertilització de l’òvul– bloquejant la implantació de l’òvul fecundat.
Departament de Salut
Eficàcia
• És més eficaç com més aviat es pren.• Abans de les 72 hores.• Alguns autors suggereixen una certa
efectivitat, encara que menor, entre les 72 i les 120 hores.
Departament de Salut
Efectes secundaris• Nàusees (23%)• Fatiga (17%)• Mal de cap (12%)• Vertigen (11%)• Vòmits (6%)• Dolor a la part baixa de l’abdomen, sensació de tensió
mamària, petits sagnats vaginals.• No afecta la capacitat de conduir vehicles.
Departament de Salut
Avantatges
• Més eficaç i còmode que d’altres medicaments utilitzats.
• Menys efectes secundaris que d’altres medicaments.
• Sense contraindicacions majors conegudes.
Departament de Salut
Advertiments
• Només s’ha d’utilitzar en cas de:– Fracàs del mètode anticonceptiu habitual– Relació sexual no protegida
• No és un mètode abortiu– No és eficaç si l’òvul ja s’ha implantat a l’úter
• No protegeix contra malalties de transmissió sexual– Cal utilitzar el preservatiu
Departament de Salut
Indicacions• L’AE està indicada per prevenir un embaràs després d’un coit
no protegit, incloent-hi:– No ús de mètode anticonceptiu.– Mal ús d’un mètode anticonceptiu:
• Ruptura o lliscament de preservatiu.• Oblit de dues o més píndoles anticonceptives.• Retard en la presa d’un comprimit de minipill (progesterona sola –Cerazet®),
de més de 3 hores.• Retard de 15 dies en l’administració d’un injectable de progesterona (acetat
de la medroxiprogesterona depot o enantat de noretisterona)• Retard de més de 7 dies en l’administració d’un injectable mensual de estro-
progestagen.• Pèrdua o retard en la col·locació d’un pegat anticonceptiu (Evra®) o un anell
vaginal (NuvaRing®) de més de 3 dies.• Fracàs en la retirada o coitus interruptus.• Càlcul erroni de les dates fèrtils en els mètodes naturals.
• En els casos de violació en què la dona no estava protegida per cap mètode.
Departament de Salut
Accessibilitat
• L’anticoncepció d’emergència no és una forma regular d’anticoncepció.
• Diferents estudis demostren que el seu coneixement i ús no porta a augmentar les relacions sexuals de risc.
• Per tant, ha de ser accessible per a les dones que ho necessitin, tant en l’adolescència, com en l’edat adulta i la perimenopausa.
• S’ha de garantir-ne l’accessibilitat des dels diferents punts d’atenció de la xarxa sanitària: atenció primària, atenció a la salut sexual i reproductiva, atenció continuada, urgències hospitalàries, entre d’altres
Departament de Salut
Distribució del producte• Es rebrà una bossa tancada que conté:
– Un tractament (2 comprimits de levonorgestrel)– Un díptic informatiu per a la dona– Un preservatiu masculí (com a element
educatiu també per a la prevenció d’ITS)– Una etiqueta per emplenar de cara a l’avaluació
del programa
Departament de Salut
Qui l’ha de proporcionar?• A tots els centres s’ha d’assegurar un circuit que
permeti mantenir el dret de l’usuari/ària a l’accés a l’AE, encara que algun professional exerceixi el seu dret d’objecció de consciència.
• L’ha de dispensar el centre que rep la primera demanda, evitant derivacions que endarrereixin l’inici del tractament.
• Les urgències hospitalàries i els centres d’atenció continuada derivaran posteriorment la dona a l’AP per al seu seguiment.
Departament de Salut
Com s’ha de proporcionar l’AE?• Cal preguntar:
– Data de l’última regla– Temps transcorrregut des del coit no protegit– Altres relacions no protegides en el mateix cicle – Antecedents: al·lèrgies, malalties greus, medicacions...
• Per administrar-la tindrem en compte:– Fer-ho al més aviat possible (com més curt és el temps
transcorregut entre la relació no protegida i l’inici del tractament, més eficaç és)
– No cal fer test d’embaràs, excepte si hi ha un retard menstrual (malgrat tot, no passaria res si s’administrés a una embarassada)
Departament de Salut
Pauta d’administració• El levonorgestrel es pot donar de les maneres
següents:– Dos comprimits administrats conjuntament– Dos comprimits administrats en 12 hores d’interval – Dos comprimits administrats en 24 hores d’interval
• Actualment s’aconsella l’administració en una sola presa, els dos comprimits a la vegada, ja que els resultats són millors.
• És una bona estratègia donar els comprimits en el moment de la consulta i que els prengui en aquell moment.
Departament de Salut
Recomanacions• Aprofitar la consulta per aconsellar l’ús habitual
d’un mètode anticonceptiu fiable.• Advertir sobre els punts següents:
– Amb l’LN les nàusees i/o vòmits són infreqüents, per aquest motiu no cal fer una profilaxi prèvia. Si es presenten, s’ha de recomanar l’ús de la metoclopramida(Primperan®).
– La menstruació es presentarà habitualment una setmana abans o després de l’esperat. Si hi ha un retard de més d’una setmana cal consultar per descartar un embaràs.
– En alguns casos es pot presentar un sagnat irregular durant la primera setmana després de la presa de l’LN.
– Altres efectes secundaris lleus poden ser la tensió mamària o cefalea lleu, que desapareixen en 24 hores.
Departament de Salut
Altres recomanacions• En el cas que es produeixi un embaràs, no s’ha descrit cap
afectació materna ni fetal que contraindiqui la continuació de la gestació pel fet d’haver ingerit una medicació postcoital.
• Es pot administrar a dones lactants.• L’ús repetit de l’AE no és un problema, es pot donar tantes
vegades com calgui, però cal insistir en l’ús habitual de mètodes anticonceptius fiables.
• Cal recomanar una visita de seguiment a les 3 setmanes per valorar la eficàcia del mètode i treballar els temes de salut sexual i reproductiva.
Departament de Salut
I quan es tracta de menors d’edat?• Article 162 del Codi civil:
“Els pares que ostenten la pàtria potestat tenen la representació legal dels seus fills menors no emancipats.
S’exceptuen: • Els actes relatius a drets de la personalitat i altres en què el fill, d’acord
amb les lleis i amb les seves condicions de maduresa, pot realitzar per si mateix,
• aquells en què existeixi conflicte d’interessos entre els pares i el fill• els relatius a béns que estiguin exclosos de l’administració dels pares”.
• La Llei de protecció jurídica del menor, continguda en la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, introdueix la condició de persona de dret del menor i el concepte de “ser escoltat si tingués judici suficient”, concepte que, d’altra banda, s’està traslladant a tots els camps jurídics en què hi ha menors implicats.
Departament de Salut
Doctrina del menor madur• Actualment, i basant-se en aquestes lleis, s’ha
desenvolupat la doctrina del “menor madur”, segons la qual cada persona pot exercir els seus drets (tant de personalitat com d’altres) des del mateix moment en què en pot gaudir. A partir dels 12 anys, s’estableix l’edat a partir de la qual un menor pot gaudir, si té maduresa, dels seus propis drets humans (evidentment entre aquests drets es troben el dret a la salut i el dret a l’exercici i ús de la seva sexualitat).
Departament de Salut
Què diu el Col·legi de Metges?• En el Codi deontològic mèdic signat pel Consell
de Col·legis de Metges de Catalunya, que va ser dels primers que va preveure l’atenció al menor: – Article 31: El metge no podrà tractar cap pacient
amb la capacitat mental conservada sense el seu consentiment. En el cas d’un menor, el metge ha de respectar la seva voluntat si aquest té capacitat de comprendre allò que decideix, tot i que el pare, la mare o el representant legal en dissenteixin.
Departament de Salut
Fase primera• Perseguirà el criteri de garantir la disponibilitat del fàrmac en els
dispositius assistencials més adequats:
– Hospitals en els serveis d’urgències– Programes d’atenció sexual i salut reproductiva– Centres d’atenció continuada
• Per la logística de la distribució, tindrà una durada de 2 mesos.
Departament de Salut
GIRONA56 Centres
TERRES DEL'EBRE
18 Centres
CENTRE51 Centres
BARCELONÈSNORD I MARESME
25 Centres
BARCELONA CIUTAT36 Centres
COSTAPONENT
40 Centres
TARRAGONA32 Centres
LLEIDA13 Centres
Anticonceptius d'emergència
10.000 a 15.0006.000 a 10.0004.000 a 6.0002.000 a 4.000
500 a 2.0000 a 500
FASE 1
Departament de Salut
Fase segona
• Els tractaments estaran disponibles en tots els centres sanitaris, tant hospitalaris com d’atenció primària, d’arreu de Catalunya.
Departament de Salut
TERRES DEL'EBRE
19 Centres
COSTAPONENT
83 Centres BARCELONA CIUTAT80 Centres
BARCELONÈSNORD I MARESME
60 Centres
TARRAGONA38 Centres
CENTRE132 Centres
GIRONA62 Centres
LLEIDA35 Centres
Anticonceptius d'emergència
10.000 a 15.0006.000 a 10.0004.000 a 6.0002.000 a 4.000
500 a 2.0000 a 500
FASE 2
Departament de Salut
AvaluacióANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIAData:____ / ____ / ________Edat: ______Centre dispensador: _________________1a vegada: Més d’una vegada:
• Aquesta etiqueta està inclosa en la bossa de dispensaciódel producte.• Caldrà emplenar-la en el moment d’entregar el producte.• Les etiquetes s’han d’enganxar en un foli.• Mensualment cal enviar els folis amb les etiquetes a la regió sanitària corresponent.
Departament de Salut
La informació estarà actualitzada a SANITAT RESPON
902 111 444Qualsevol persona que ho necessiti serà adreçada al centre de salut mes proper al
seu domicili