trentin sÜdtirol. trentin.pdfde botanica, da chi che l’artist pel aer tout ispirazion per...
TRANSCRIPT
1
TRENTIN – SÜDTIROL
Olà él pa?
L Trentin – Südtirol l’é na region del nord-est de la Tèlia. L confina a nord con l’Austria, a est
col Venet, a sud col Venet e co la Lombardìa e a ovest co la Lombardìa e co la Svizra.
Teritorie e abitanc
L’à na spersa de 13.619 km² e l’é a l’undejeisem post
anter la regions de la Tèlia. L’à 994.700 sentadins (al
sedejeisem post per
popolazion). Del 1948 l Trentin–Südtirol l’é stat
declarà region autonoma a statut spezièl. Desche
particolarità troon che chiò vegn rejonà trei lengac:
talian, todesch e ladin. L’é ence doi autra pìcola
mendranzes te la provinzia de Trent: chela mochena e
chela zimbra. Chesta region tol ite l 4% del
teritorie talian e la dombra l 2% de la popolazion talièna.
2
Colunes él pa la zitèdes che fèsc Provinzia?
Trent e Busan l’é la 2 zitèdes che fèsc provinzia. Trent l’é ence la zità prinzipala de la region.
Del 1971 la doi provinzies les é state declarèdes autonomes e donca i doi goergn provinzièi à più poder che chel regionèl.
Zità Abitanc
Trent (TN) 111.700 Busan (BZ) 99.700
Che él che caraterisea sie teritorie?
La region la é duta corida da monc (100%) e l’à demò pecia valèdes, n muie fones.
Sie inom l se referesc a la doi pèrts del teritorie: Trentin l’é l teritorie de Trent, l’antica colonia romana Tridentum e Südtirol l’é l teritorie de la provinzia de
Busan che, dessema a chel de Trent, l fajea pèrt, fin a la fin de la pruma vera mondièla, de l’Imper asburgich e l’era la pèrt sud del Tirol. L’inom per talian
Adesc Aut vegn cà da l’inom del ruf che passa fora per la region e che l nasc te chest teritorie: chest inom l’é stat dat a la fin de la pruma vera mondièla,
canche l teritorie l’é stat tacà ite a la Tèlia.
Busan: Piaz Walther e l dom Trent: l Ciastel del Buonconsiglio
3
Monc
A ovest, sul confin co la Svizra e co la Lombardìa, troon la Èlpes
Retiches co l’Adamel (3.554 m., l piz l’é tel teritorie de la
Lombardìa) e l’Ortles-Cevedale (3.899 m.) che i é piens de
giacees e l grop de la Presanella (3.556 m.).
A nord l’é la Èlpes Atesines, gran
cedenes de monc che spartesc la region da l’Austria: i spic maores
l’é la Pèla Biencia, l Gran Pilèster, l Colaut che i passa via i 3.500 m.
Dal sompian de Busan fin al confin orientèl l’é la Dolomites, si spic
maores l’é la Marmolèda (3.342 m.) e l Sela (3.151 m.).
La valèdes
Anter i monc del Trentin-Südtirol l’é n muie de valèdes: la maora e la più emportanta l’é la Val de l’Adesc che la vegn ju da nord anter la zitèdes de
Busan e Trent e la va inant envers sud co la Val Lagarina. Più en aut a nord-ovest l’é la Finsca, olache nasc l ruf Adesc. De gran emportanza l’é ence la Val
de l’Isarch che la rua te la Val de l’Adesc da nord. A est de la Val de l’Adesc l’é la Pustra. Autra valèdes l’é la Val de Sol, la Val de
Non e la Val di Leghes a ovest, enveze a est aon Badia, Gherdena, Fascia, Fiem e la Valsugana.
Ruves e leghes L ruf più gran e più lonch l’é l’Adesc,
con 410 km, l’é l secondo ruf più lonch de la Tèlia (dò l Po). L nasc da
la Èlpes Retiches sun Resia, l passa fora la Finsca, la Val de l’Adesc, la Val
Lagarina e dò l passa fora duta la
Pianura Veneta e l se trèsc tel Mèr Adriatich. Sie maor afluent l’é l’Isarch.
Etres afluenc l’é la Veisc e l Noce. Etres ruves l’é l Brenta (ma demò n
terz de sie cors passa te chesta region) e l Sarca che l se trèsc ite tel
Lech de Garda.
I giacees de l’Ortles Cevedale
La fontèna de l’Adesc sun Resia
4
La region é piena de leghes, zirca 500,
ampò duc belebon pìcoi. Anter chisc, estra che l Lech de Garda sul confin co
la Lombardìa e l Venet, l’é i leghes de Molveno, Caldonazzo, e Levico.
Economìa
L’agricoltura la é n muie spezialisèda: te la provinzia de
Trent vegn coltivà n muie de èlbres da frut (soraldut pomes de èlber) e
ua; te la provinzia de Busan vegn arlevà vaces e porcìe . De gran
emportanza l’é ence la produzion de legnam.
Te l’industria na gran emportanza l l’à chela energetica: la region la
sporc n quint de l’energìa eletrica talièna. Svilupé l’é ence i setores de
l’aluminium, de l’acèl, chel chimich, mecanich e agroalimentèr e ence la
industria de la teila.
L setor più emportant per l’economìa de la region l’é
ampò l turism, tant da d’invern de da d’istà, de gra
a n muie de strutures desche alberghes, hotìe,
camping, agritur e cèses da
fitèr.
L Lech de Caldonazzo
Pomes de la Val de Non
Fascia ge dèsc n gran
contribut al turism de la region
5
Ötzi, la mumia del Similaun
La mumia del Similaun l’é l corp de n om troà del 1991 sul confin anter l’Austria e la Tèlia.
L corp, al scomenz, l’é
stat portà a Dìspruch, ma dò, dalajà che l
lech olache l’era stat
troà l’era sul teritorie talian, l’é stat fat na
cordanza co la Provinzia autonoma de
Busan e l’é stat tramudà apontin a
Busan, olache l’é conservà tel Museo
Archeologich del Südtirol, te na strutura
che dèsc l met de l
mantegnir te bona
condizions e de poder l veder.
L’inom de Mumia del Similaun ge é stat dat
dal post del mont olache l’é stat troà, e Ötzi vegn cà dal la Ötztal (Val de Ötz, tel
Nordtirol).
La datazion e la mort
Aldò di studies col radiocarbonie l’é stat stabilì che l’à vivù anter l 3.300 e l 3.200
i.C., tel Temp del Ram, n temp de passaje anter l Neolitich e l Temp del Bron.
Dessema a so corp l’é stat troà ence resć de massarìes de gran enteress archeologich,
desche n èrch de legn, frizes, n cortel de
selesc, na ascia de ram, na perla de mèrmol, na cialina e n prossach per tegnir
ite chesta cosses. La analises à troà la ponta de na friza te la
spala cencia che va ite envers l cher e autra ferides, chest à portà a pissèr che l sie stat
mazà e che no l sie mort per rejons naturèles.
L Mont Similaun, olache l’é stat troà la mumia
L monument che moscia olache l’é stat troà la mumia
6
Etres studies à portà a la ipotesa che Ötzi sie stat n pèster che menèa la
besties a pèst anter na sajon e l’autra.
Sul corp de Ötzi l’é stat troà
57 tatuajes, ma la tecnica che i durèa enlouta era desvaliva
da chela d’aldidanché: no i durèa voies, alincontra i se
fajea pìcoi taes te la pel che dapò i corìa con ciarbon
vegetèl per aer la fegura. I tatuajes de l’om del Similaun
moscia ponc, linies e de pìcola croujes sotite l fil de la
schena, vindedò l jeneie e su la cevila.
7
La Torn Ègua (Torre Aquila)
Olà éla pa?
La Torn Ègua la é a Trent tel Ciastel del Buonconsiglio, soravìa chel che
enlouta l’era l’usc de la zità. L’à volù che se la fae sù l Prinz Piscop Georg
Liechtenstein, che l’à mudà la strutura del ciastel fajan fèr sù la
torn a na vida da aer na stua privata, dalonc da la cambres
publiches del ciastel.
I depenc di meisc de l’an l’é la roba più bela e enteressanta de chesta
torn.
I depenc di meisc
L piscop Georg Liechtenstein l’à fat depenjer
a fresch duc i mures dintorn la cambra con doudesc chèdres che moscia i meisc de l’an,
ma l meis de mèrz l’é jit perdù. Chisc depenc l’é n document prezious che ne fèsc a saer
coche la era la vita economica, sozièla e politica tel Trentin anter la fin del 1300 e l
scomenz del 1400, ajache i moscia la vita de la jent nòbola con si jeghes e so bon temp, e
la vita di bachegn e di artejegn che laora ti ciampes e te la boteighes aldò de la sajons.
La natura e la sajons che muda vegn moscé
con gran braùra: l paesaje nut e sbianchejà da la neif ti prumes meisc de l’an doventa
rich de erbes e de fiores d’aisciuda, dapò se pel veder i regoes via per l’istà, enveze la
foes di èlbres d’uton les é dutes via per jabas.
Te la Torn Ègua
L meis de jené coi nòboi che i se tira de neif
8
Duta la ativitèdes, i jeghes e i lurieres, i é
moscé con gran realism: arèr e braichèr,
semenèr, regoer, vendemèr e fèr sù legna per l mond di bachegn; i jeghes a l’averta, i
tornoes e la ciacia per l mond di nòboi. Ence i guanc vegn moscé n muie ben te si
particolères: n muie riches e con bie colores l’é chi di nòboi, aldò de la moda del temp, n
muie più scempies chi di bachegn e di artejegn endèna che i laora.
Chi e can?
No se é amò stac bogn de ge dèr n inom a l’autor de chisc depenc (fosc n
cert Venceslao), ma se peissa che sie n artist leà al raion da olache vegnìa l
prinz piscop Georg Liechtenstein, che l’aea n muie de possedimenc te la
Moravia. Amò apede, l prinz piscop l’aea n muie
de libres con ilustrazions de medejina e de botanica, da chi che l’artist pel aer
tout ispirazion per raprejentèr la vegetazion.
Dai elemenc storics e stilistics se pel
ampò dir con segureza che i depenc a fresch é stac fac ti prumes egn del
1400.
L meis de oril coi bachegn che laora ti ciampes
e la jent nòbola che va a spas
La vendema tel meis de otober
9
L cianton de la mendranzes
Tel Trentin-Südtirol, descheche aon jà dit, vegn rejonà trei lengac: talian, todesch e ladin, ma l’é ence autra doi pìcola mendranzes che rejona mòchen e
zimber.
I Todesc
A la fin de la Gran Vera, col Tratat de pèsc de Paris (1919), l confin de la Tèlia l’é stat spostà fin al Prener e donca l’à tout ite ence l Südtirol, co la provinzies
de Trent e de Busan. Te la provinzia de Busan la maor pèrt de la popolazion la é
de lengaz todesch e coscita l’é stat fat na cordanza, l Pat Degasperi-Brugger (da l’inom di doi Prumes Ministres talian
e austriach) per ge recognoscer garanzìes ai sentadins de
lengaz todesch de la provinzia. Da chest vegn cà ence l’autonomìa spezièla de la region e de la doi provinzies,
metuda a jir con Statuc aposta. I sentadins de lengaz todesch à la scola todescia e i à l derit
de rejonèr sie lengaz te duc i ofizies publics, ajache te la provinzia de Busan i posć de lurier vegn spartii fora aldò de
la proporzion di sentadins che rejona un o l’auter lengaz. I à la trasmiscions a la radio e a la televijion per todesch sul
canal de la RAI.
I Ladins
L lengaz ladin vegn cà dal lengaz di Rec, na popolazion che stajea te la Èlpes, che l se à mescedà col latin rejonà dai sudé e dai mercanc romans che à
colonisà l raion. Per n bon trat l ladin l’é stat rejonà te duta la Èlpes zenter-orientèles, ma aldò de migrazions de jent de lengaz todesch da nord e de jent
de lengaz venet da sud, i ladins i é stac spartii ti trei gropes che l’é amò anchecondì: i Rumances tel Cianton di
Grijons te la Svizra, i Ladins de la Dolomites e i Furlegn.
Anchecondì i Ladins de la Dolomites é spartii te la trei provinzies de Busan (te la valèdes
de Gherdena e Badìa), de Trent (Fascia) e de
Belun, tel Venet (Fodom, Col e Ampez), donca i à ence desvalives strumenc de
stravardament. En dut i é presciapech 30.000.
I Ladins de la Provinzia de Busan pel durèr so lengaz te l’aministrazion publica e i documenc
vegn scric te trei lengac (talian, todesch e ladin); i
Blason de la Provinzia de Busan
I Ladins spartii
10
à na scola paritetica, che vel dir che l’ensegnament l’é fat mez per talian e mez
per todesch, con doi ores de ladin en setemèna. A San Martin te Badìa l’é l’Istitut Cultural Ladin “Micurà de Rü” e l Museo Ladin “San Martin de Tor”.
I Ladins de la Provinzia de Trent pel ence
durèr so lengaz te l’aministrazion publica e i documenc cognessa esser scric tant per
talian che per ladin. Amò apede chi che à passà n ejam de cognoscenza del lengaz
ladin à la prezedenza ti posć de lurier publics; te scola l’é pervedù l’ensegnament del ladin
per n’ora en setemèna e se pel ensegnèr ence autra materies duran l ladin, per
amàncol doi ores en setemèna. I ensegnanc che à desmostrà la cognoscenza del lengaz e
de la cultura ladina à la prezedenza sul lurier. A Sèn Jan l’é l’Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn” e l Museo Ladin de Fascia.
Te chesta provinzia l’é l Servije per la Mendranzes de la Provinzia Autonoma de Trent che l vèrda de secodir i besegnes de la mendranzes ladina, mochena e
cimbra.
Te duta doi la provinzies se pel veder a la televijion n program
de informazion de cinch menuc al dì e un de mesora ogne doi
setemènes su la RAI e l’é ence n canal che moscia Ercabuan,
na trasmiscion de mesora per ladin.
Ajache l Venet no l’é na Region a statut spezièl desche l
Trentin-Südirol, i Ladins de chesta region no à nesciun
stravardament e i pel se joèr demò di finanziamenc che ge
pervegn da la Lege nazionèla
482 su la mendranzes
linguistiches. No l’é pervedù l’ensegnament del lengaz te scola. A Col l’é l’Istitut Cultural Ladin “Cèsa de
Jan”.
Duc ensema i Ladins à metù a jir l’Union Generèla di Ladins de la Dolomites che se cruzia del stravardament linguistich e culturèl di Ladins e la mana fora l
folio “La Usc di Ladins”.
Per duta la mendranzes de la Provinzia de Trent, del 2010, l’é stat metù sù n canal te la televijion digitèla, olache vegn moscià programes e notizières per
ladin, mòchen e zimber.
La bandiera ladina
Guanc ladins de Fascia
11
I Mòchegn
I Mòchegn l’é na mendranza de orìgin todescia che à mantegnù sia rejonèda ti comuns de Vlarotz/Fierozzo, Garait/Frassilongo, e Palai en Bernstol/Palù del
Fersina, te la Val di Mòchegn sora Perjen. Aldò de documenc scric l’é stat stabilì
che i Mòchegn se à enciasà te chesta val del XIII sécol, canche migrazions
de popolazions alemanes da l’Europa zentrèla se à spostà envers la Èlpes
del sud per taèr jù i bosć e i fèr
doventèr pre e ciampes. Dò l’é stat n’autra migrazion de
popolazion todescia anter l XV e l XVI sécol, aldò de la descorida de minieres
de arjent, de ram e de fer, coscita se à renforzà la reijes del grop etnich.
Chesta minieres ades é serèdes.
Chiò l’é l’Istitut Culturèl Mòchen e se
pel veder n curt notizièr per mòchen a la televijion.
I Zimbres La mendranza zimbra l’é la più pìcola del Trentin, ajache l lengaz “zimbar”
vegn rejonà demò tel pìcol paìsc de Luserna. Chesta ìsola linguistica é nasciuda da la migrazions de jent che anter l 1053 e l
1063 à arbandonà i terens del Convent di Benediktbeuern tel
Paiern per sciampèr da la
ciarestìes e che dant se à enciasà sui Monc Lessini (ades provinzies
de Verona e de Vicenza, tel Venet) per ruèr dapò ence sul Sompian
de Folgarìa e Lavarone. Da chiò dotrei families é jites sù fin a
Luserna, olache les se à enciasà per semper. Anchecondì l lengaz
zimber vegn rejonà demò a Luserna; tel Venet l’é mort fora
béleche deldut. Ence a Luserna l’é l’Istitut Culturèl Zimber.
Val di Mòchegn
L paìsc de Luserna
12
VENET
Olà él pa?
L Venet l’é na region de la Tèlia nord-orientèla. A nord l confina per n pìcol toch co l’Austria, a
nord-ovest col Trentin-Südtirol, a est col Friul Venezia Giulia e col Mèr Adriatich, a sud con
l’Emilia Romagna e a ovest co la Lombardìa.
Teritorie e abitanc
L’à na spersa de 18.364 km² e l’é al’otaf post anter la regions de la Tèlia. L’à 4.773.600 sentadins (al quinto post per popolazion).
L tol ite l 6% del teritorie talian e l dombra l’8% de la popolazion talièna
13
Colunes él pa la zitèdes che fèsc provinzia?
La zitèdes che fèsc provinzia les é 7. Unejia l’é ence la zità prinzipala de la region.
Zità Abitanc
Unejia (VE) 268.900 Verona (VR) 260.700
Pèdua (PD) 210.300
Vicenza (VI) 114.300 Treviso (TV) 81.800
Rovigo (RO) 51.200 Belun (BL) 36.000
Che él che caraterisea so teritorie?
Più che mez del teritorie l’é pian (56%), l rest l’é scuert da monc (29%) o da coi (15%).
Zacan, dant di romans, te chesta region vivea la popolazion di Venec, che vegnìa da l’Illiria, na region di Balcans.
Se pel troèr la mendranza ladina te la valèdes de Fodom, Col e Ampezo, na pìcola comunanza de lengaz todesch a Sappada e vèlch comunanza zimbra sui
monc Lessins.
Monc
Tel Venet l’é la Èlpes Carniches sul confin co l’Austria, che é autes fin a
3.000 m. Da chiò, envers l Trentin Südtirol, scomenza l grop de la
Dolomites orientèles con monc più
auc che 3.000 m. (la Tofanes, l Crestèl, l Pelmo e la Ciuìta). A sud
l’é la Preèlpes venetes, l sompian de Asiago, i monc Lessins e l mont
Grappa. Amò più a sud, te mez a pians, l’é gropes de coi: i monc
Berici e coi Euganei che i é de formazion vulcanica.
14
Pianura
Più che mez del teritorie de la region
l’é scuert da la pianura Padana-Veneta che doventa semper più bassa
man a man che la va envers l Mèr Adriatich e la taca, a nord, sobito
sotite la Preèlpes. L toch più a sl’é da
spes sot l livel del mèr e l vegn chiamà Polesine. Duta la pianura é
rica de èga de gra ai sacontenc ruves e canai che la passa fora.
La costa sul mèr é bassa e n muie desvaliva entorn a la laguna veneta e
al sbociament del Po. Chest teritorie é pien de saolon, de ìsoles, paluves de
èga da sèl e de canai. Tel sbociament del Po l’é de gregn poc no n muie fons
e piens de pesc.
Ruves e leghes
Estra l Po e l’Adesc, l Piave (220 km.), ence se l’é pech
fon, l’é ruf più lonch del Venet e l nasc sul mont
Peralba te la Èlpes Carniches.
Più a sud passa l Brenta che nasc tel Trentin; da chest ruf
pèrt n canal, che se pel navighèr, che mena a Unejia.
Amò più a sud troon doi ruves autertant emportanc
che, un apede l’auter, i passa fora la region: l’Adesc, l
secont ruf de la Tèlia, e l Po
che segna l confin co l’Emilia
Romagna. Duc chisc ruves se peta tel Mèr Adriatich. Chesta
region no à n muie de leghes, recordon chel alpin de Misurina, chel de Alie e l toch orientèl del Lech de Garda.
La Tofana de Rozes, sora Cortina
La Laguna veneta veduda da l’aut
Tel Parch del Delta del Po se pel veder n muie de ucìe de passaje
15
Economìa
Tel setor de l’agricoltura vegn coltivà soraldut bièva (turcheis e
soia) e vins (la region l’é la maor produtora nazionèla de ua da vin).
Te la Provinzia de Verona vegn coltivà n muie de fruc, soraldut
perjes; tel Polesine l’é la
coltivazion de reves da zucher. De gran emportanza l’é ence
l’arlevament de vaces e de porcìe.
A Marghera (apede Unejia) l’é n gran
zenter de industries metalurgiches e
chimiches ; te la provinzies de Vicenza e Treviso l’é n muie de pìcola firmes. Per chel
che vèrda l turism, l Venet é al prum post te la Tèlia.
Valdobbiadene: coltivazions de ua da Prosecco
Turism da mèr a Jesolo Frabiches a Porto Marghera
16
Unejia
Storia
Unejia é nasciuda endèna la invajions di barbares desche refuge per la jent che sciampèa e che à scomenzà a viver sun presciapech 120 ìsoles, che più inant
les é states coleèdes con pènts. Dapodò la zità l’é stat n port bizantin e una de la pruma zitèdes a aer la indipendenza(del 692 d.C.).
Goernèda da na potenta oligarchìa de mercanc con a cef
l Doge (n magistrat) Unejia é stata bona de mantegnir sia
autonomìa, col bater duc i nemisc che à proà a la venjer
(desche Carl l Gran del 810 d.C.), doventan semper più
rica e più forta.
La comerzièa soraldut co l’imper bizantin, e la é stata
bona de slarièr fora sia re de comerz sun dut l Mediteran,
tolan pèrt a la “Crociates” (soraldut a la quarta). I
privileges de la families più de nonzech i é doventé semper più segures e vèlch encèria publica é doventèda
ritàbola dal 1297. La zità é stata dessatèda da na gran morìa de pest del 1348, dò la é stata bona
de se tirèr sù, soraldut de gra a na politica de espanjion envers la tera. Entorn l 1454 (pèsc de Lodi) i possedimenc de Unejia i jìa da Bergamo fin a l’Istria con
vèlch teritorie strategich ence te la Romagna e te la Puglia. Dal XIV sec. la potenza de Unejia à tacà a se smendrèr: la zità à perdù i possedimenc a sud e
l comerz à tacà a calèr,
ajache la descorida de l’America l’aea mudà la
rotes del comerz e ence percheche l’imper di
Turches l’era manco desponìbol envers i
cristiegn de l’Europa. Aldò del tratat de
Campoformio (1787) la zità à perdù per semper
sia autonomìa politica, ajache Napoleon l ge l’à
zeduda ai austriaches, e
Unejia veduda da l’aut
L fenomen de l’èga auta
17
del 1866 la é stat touta ite tel Regn de la Tèlia.
Via per l Nefcent, a Unejia l’é stat n gran svilup del turism ma l’à ence padì problemes ambientèi a cajon de peigres mudamenc naturèi e de intervenc falé
de l’om (desche l gran sfrutament de la faudes de èga). L fon de la laguna l’à
tacà a jir semper più en ju e chest prozess smaora l fenomen de l’èga
auta. Dai egn ’80 del Nefcent en cà, per
didèr Unejia l’é stat dat fora n muie de finanziamenc e del 2003 l’é stat
metù a jir l projet MOSE, che perveit la costruzion de parèdes aposta per
parèr la zità da l’èga auta. Chest projet ampò l’à ence caujà n muie de
critiches, soraldut da man di ambientalisć, cruzié che n intervent
coscita gran podessa mudèr
l’ecosistem de duta la laguna.
Economìa e Sozietà L’economìa de Unejia é leèda a la strutura medema de la zità, donca l Comun
porta dant ativitèdes economiches desvalives: industries, elech minerèl e comerz tel port soraldut a Mestre e Marghera, enveze l zenter storich vif
soraldut de turism. Chest ne fèsc entener percheche demò un venezian su
cater stèsc tel zenter storich. Ence Unejia ti ùltimes diesc egn
à vivù i éjic del passaje al terziarie: i lurieranc te la
frabiches é smendré (tel setor petrolchimich de Marghera laora
un terz di lurieranc che l’era ti egn ’70) e i cartieres residenzièi
de Mestre vegn arbandoné percheche la jent preferesc pìcoi
comuns davejin, olache se stèsc miec ajache l’é manco trafich.
N setores che séghita a crescer
l’é chel del turism (più de trei
milions de jent l’an) con alberghes, restoranc, trasporc, musees e artejanat (l vierech de Muran). La
carateristica di trasporc de Unejia l’é che i é duc su l’èga: vaporec, motoscafes
e góndoles.
L projet MOSE chier de parèr Unejia da
l’èga auta
Artejan che laora l vierech de Muran
18
Èrt e cultura
La potenza e la richeza de Unejia, soraldut endèna i undesc sécoi de autonomìa, les l’à portèda a aer n patrimonie storich e artistich unich, che no
se troa utró. Anter la testimonianzes
architetoniches de sia storia l’é la Basilica de Sèn Mèrch (IX-XI sec.)
olache se conjobia stil bizantin, romanich e gotich; daìte l’é
mosaiches preziousc dutentorn; l
Palaz Ducal, olache stajea i Dogi, l’era la senta del goern, de la
giustizia e de la perjons e se l veit tel piaz per sie colores resa e
bianch; l Ciampanil aut 98 m.; la gejia de Sèn Piere e Sèn Paul (XIII
sec.), n muie de sinagoghes, i palac veies che vèrda sul Canal
Gran e i pènts de Rialto (1591) e di Sospires (1602).
Te zità l’é ence la senta de na università de gran nonzech e vegn fat manifestazions culturèles desche la
Bienala d’Èrt e la Mostra Internazionèla del Chino.
L Canal Gran
Palaz Ducal Pènt de Rialto
19
L vierech de Muran
L prum document che testimoniea che vegnìa lurà l vierech te l’ ìsola de Muran
l’é del 982 d.C., ma enrescides archeologiches à moscià che jà tel VII sécol vegnìa fat chest lurier. Demò tel XII sécol, ampò, l’èrt del vierech à scomenzà
a doventèr na atività con n so endrez, e semper de chel temp chesta atività à scomenzà a vegnir metuda a jir soraldut
te l’ìsola de Muran. Ampò, del 1291, la
Republica de Unejia à decretà che duc i forgn per lurèr l vierech vegnisse tramudé
sun chesta ìsola per rejons de segureza: l risech che dut ciape fech de fat era massa
gran, aessa bastà ence demò na fiama per dessatèr duta la zità che era de legn
per na gran pèrt. Da enlouta Muran l’é doventà l maor
zenter de produzion de vierech de la Republica de Unejia e si prodoc vegnìa
venui te dut l mond: te la Franzia, te l’Inghiltera, ti Paìjes todesc, tel Mediteran
orientèl.
L’é stat ence metù en esser la pruma mesures de protezion: i maestres
artejegn che se n jia da la zità no i podea più esser touc ite tel grop di maestres artejegn canche i vegnìa de retorn, e no de podea portèr fora de zità
èrc e prodoc che servìa per lurèr l vierech per tema de la concorenza. L’é stat del XV sécol
che l’èrt del vierech la se à renforzà, tant
che i maestres
artejegn é doventé riches e benvedui
ence dai nòboi. Entorn la metà del
1400 l’é stat la gran invenzion de Angelo
Barovier: l vierech crestalin, n vierech
deldut trasparent. El aea entenù che l’era i
materièi con imperfezion che no
lascèa che l vierech doventasse
trasparent, coscita l’à
enventà l sistem per tor demez chesta imperfezions e aer n vierech dassen
Forn per lurèr l vierech
L materièl roent vegn modelà per ge dèr forma al vierech
20
pur. Chesta descorida à fat a na vida che l vierech de Muran abie suzess te dut
l mond. Tel Cincent la esportazions les é ruèdes te la
Turchìa e ence te l’America. Ence i gregn artisć de
chel temp à scomenzà a depenjer i vieresc de Muran te si chèdres. Enceben che sie stat de gran
mesures de stravardament, n muie de maestres artejegn à arbandonà Muran per fèr fortuna utró
con sia èrt, coscita l stil de Muran l se à sparpagnà fora te duta l’Europa.
Ampò l Siecent l’é stat n sécol de crisa: la pest l’à fat morir n muie de jent a Unejia e te duta la
laguna, e dapò la ciarestìa l’à fat a na vida che l’era senester troèr materièi per lurèr l vierech. Per
Muran la situazion é doventèda amò più grieva a cajon de doi neva produzions che à abù suzess te
duta Europa: i crestèi de Boemia e chi ingleisc. La crisa é doventèda amò maora canche Unejia é stata zeduda a l’Austria,
ajache per didèr la produzion di crestèi austriaches e boems l’é stat metù sù
dac n muie pesoches sui vieresc de Muran.
Ampò, entorn la metà de l’Otcent, l’é stat i prumes segnes de
miorament: l’é stat metù sù l Museo del Vierech e l’é stat metù
sù ence na scola per emparèr l’èrt de lurèr l vierech.
Jà ai prumes del Nefcent se à podù veder n mudament tel lurier del
vierech, ajache l maester artejan à scomenzà a lurèr dessema a autra
fegures, desche designer, scultores, artisć. Per ejempie i più
gregn artisć del Nefcent à lurà
dessema a maestres de Muran: Calder, Moore, Fontana, Guttuso,
Le Corbusier.
21
L cianton de la mendranzes
Tel Venet se pel troèr la mendranza ladina, chela todescia de Sappada e chela zimbra sui Monc Lessini; per chel che vèrda i Ladins e i Zimbres se pel
jir a veder chel che l’é scrit tel spazie de la mendranzes del Trentin Südtirol, chiò dijon demò vèlch su la mendranza todescia de Sappada.
I Todesc de Sappada / Plodn Sappada/Plodn l’é n comun te la provinzia de Belun olache, amò anchecondì,
se rejona n dialet todesch che l ge somea a l’austriach e al puster e chest desmostra i contac abù ti centenees co la Pustra, l Tirol de l’Est e la Ciarencia,
desche per auter la comunitèdes de Sauris e Timau te la Ciarnia. Ti egn Otanta del Nefcent Sappada é stata recognosciuda desche mendranza
linguistica storica e donca la pel se joèr di finanziamenc de la lege regionèla
73/94 e de la lege nazionèla 482/99. Del 1995 l’é stat metù sù la Sociazion Plodar che se cruzia del stravardament e
de la valorisazion de la cultura e del lengaz “plodarisch”.
L paìsc de Sappada/Plodn
22
FRIUL VENEZIA GIULIA Olà él pa?
L Friul Venezia Giulia l’é na region de la Tèlia nord-orientèla. A nord la
confina co l’Austria, a est co la
Slovenia, a sud col Mèr Adriatich e a ovest col Venet. L Friul tol ite béleche
duta la region, enveze l teritorie de la Venezia Giulia l’era n muie maor dò la
pruma vera mondièla, ma dò la seconda vera mondièla l’é doventà
mender e ades l tol ite demò l 10% de la region e l’é la pìcola striscia de
tera a est, anter Gorizia e Triest.
Teritorie e abitanc
La region la é zis pìcola. Sie teritorie l’é gran 7.847 km²
e la é al dejesseteisem post anter la regions de la Tèlia.
L’à 1.212.600 sentadins (al chindejeisem post per
popolazion). La tol ite l 3% del teritorie
talian e la dombra l 2% de la popolazion talièna.
23
Colunes él pa la zitèdes che fèsc Provinzia?
La zitèdes che fèsc provinzia les é 4. Triest l’é ence la zità prinzipala de la region.
Zità Abitanc
Triest (TS) 205.400 Udin (UD) 96.700
Pordenon (PN) 50.500 Gorizia (GO) 36.200
Che él che caraterisea so teritorie? L 43% del teritorie l’é scuert da monc e l 19% da coi. La pianura é tel toch
zenter-meridionèl del Friul (38%). I doi inomes Friul e Venezia Giulia i é lee jà dal temp di romans. Friul l’é l’inom
che vegn cà da Forum Iulii (piaz de Giulio), l veie inom de Cividale en onor de Giulio Cesare. L’inom Venezia Giulia l’é stat metù ensema per ge dir coscita al
Friul orientèl, Triest e l’Istria canche i era doventé taliegn dò la pruma vera
mondièla. Aldò di evenc storics e ajache te la region l’é sacotanta jent che rejona
desvalives lengac, desche l furlan, l todesch e l sloven, del 1964 chesta region la é doventèda autonoma. L lengaz ofizial l’é demò chel talian. Dò la II vera
mondièla l confin l’à spartì en doi la zità de Gorizia. L toch ozidentèl l’é restà talian, enveze chel orientèl l’é doventà iugoslavo, tolan sù l’inom de Nova
Gorica.
Monc
L nord de la region, olache l’é i monc, l’à inom de Ciarnia e l tol ite la Èlpes
Carniches, sul confin co l’Austria (col Mont Coglians 2.780 m.), e n pìcol toch
de la Èlpes Giulies, sul confin co la Slovenia. Sotite l’é la Preèlpes
Carniches e Giulies. A sud-est l’é talian demò n pìcol toch del sompian del
Carso, vindedò l Golf de Triest. Chest sompian é sut soravìa, ma daìte cor n
muie de èga.
Paesaje de la Ciarnia tel Parch Naturèl del Mont Coglians
24
Pianura La pianura furlèna l’é l’ùltim toch de la pianura padano-veneta che da mesa la
region la rua enscin al Mèr Adriatich. Da nord a sud te chesta pianura passa n’assa de ruves.
Ruves e coste
L ruf più lonch l’é l Taliament (172 km) che nasc da la Èlpes Carniches e che
doventa semper maor de gra a sacotenc afluenc; l passa fora i pians e con n gran alveis l se trèsc tel Mèr
Adriatich. Te sie ùltim toch l segna l confin col Venet. N auter ruf l’é
l’Isonzo che nasc te la Slovenia e davejin a Gorizia l rua te la Tèlia. N
ruf dassen particolèr l’é l Timavo, che
nasc te la Croazia, l cor per presciapech 40 km sot tera e dò l
vegn endò fora te la Tèlia a 2 km dal mèr, davejin a Triest. La costa la é
bassa e da saolon, troon lagunes desche chela de Marano e de Grado
co na vegetazion da paluf. L toch de
costa de la Venezia Giulia l’é aut e pien de crepes.
Economìa
La produzions agricoles de maor emportanza l’é bièves, reves da zucher e ua; con chest’ùltima se fèsc vins de
gran calità. Apede l’arlevament de
vaces e porcìe, l’é ence chel de la ciuzèna de la seida.
Setores industrièi de gran emportanza l’é chi metalurgich,
mecanich, chimich, cantieristich, alimentèr, de la teila e del papier.
L’é dò che se smaora l’atività tel port de Triest. Semper te chesta
zità, l Parch scientifich e tecnologich l’à n muie de istituzions scientifiches
de livel aut, anter chestes l laboratorie Elettra, un di miores
zentres de enrescida scientifica del mond.
L ruf Timavo davejin a Triest
Piaz de l’Unità a Triest de net
25
Aquileia
Mìngol de storia Aquileia l’é na pìcola zità apede la laguna de Grado, fondèda del 181 i.C. da
sudé romans e da sia families per ge serèr la strèda ai barbares che manacèa i confins. Canche zacan l’é stat pèsc e dò che l raion l’é stat romanisà, la zità la
se à smaorà e la é doventèda n zenter aministratif e de comerz, de gra ence al port e a la strèdes che pontèa via envers l nord e che coleèa la Galies co
l’Orient. Coscita l’é doventà una de la zitèdes più emportantes de l’Imper Roman. De fat se pel veder amò
anchecondì i resć archeologics del sistem del port, piantes de
cèses e palac. Aquileia dapò à tout sù na neva
funzion morala e culturèla col
cristianeisem, doventan n gran Patriarcat che controlèa n gran
raion tel nord-est de la Tèlia e de la Èlpes.
Del 452 la é stata dessatèda da Atila, l re di Uns, e del 568 la é
passèda sot i Longobarc, ma l’à mantegnù per n bon trat sie
patriarcat.
L sit archeologich e la Basilica
L sit archologich co la Basilica de Aquileia l’é stat declarà
Patrimonie de l’umanità da l’Unesco del 1998 per sia gran
documentazion storica e per sie patrimonie culturèl.
La pruma pèrt de la basilica é stata fata sù del 313 d.C., su
l’órden del piscop Teodoro,
aldò de l’edit de Costantin. Dò l 1000 la é stata smaorèda e
l’é stat fat sù l ciampanil e, dò l teremot del 1348, la é stata
amò restaurèda.
La Basilica de Aquileia
Daìte de la Basilica con si mosaics
26
Daìte se pel amò mirèr l fon a mosaich del scomenz del IV sécol, delbon n muie
bel e enteressant, ajache se pel veder scenes del Veie Testament te n stil naturalistich adatà a la simbologìa cristièna. Se pel veder donca l “pesc”, la
stories de Giona che se referesc a la mort e ressurezion te trei dis, l bon
pèster, e c.i. Apede la gejia se pel veder ence i resć de cèses e del port roman e l Museo
Archeologich Nazionèl.
Mosaics sul fon de la Basilica
27
Cividal del Friul
Cividal del Friul, per furlan “Cividat”, l’é na zitadina te la provinzia de Udin,
fondèda da Giulio Cesare anter l 56 e l 50 i.C. co l’inom de Forum Iulii, inom che dapò l’é doventà chel de duta la region.
Canche Aquileia é stata dessatèda dai Uns, Cividal l’à smaorà l numer de sie sentadins e l’é doventà la senta del piscop, ritèda da Aquileia, e canche l’é ruà i
Longobarc del 568, l’é doventà la capitala del prum ducat longobart de la Tèlia, l ducat del Friul. Enlouta l’à mudà inom te Civitas, che dapò l’é doventà Cividal-
Cividat.
La senta del Patriarcat de Aquileia é restèda chiò ence dò
che l’é stat parà demez i Longobarc, enscin l 1238.
A scomenzèr dal XII sécol la zità é doventèda n comun ledech e l
zenter de n marcià n muie emportant.
Anter l XV e l XVI sécol la é passèda sot la dominazion de
Unejia e l’é doventà n zenter de studies de nonzech.
Ti sécoi dò l’à vivù la storia de la Republica de Unejia, de la dominazion austriaca e del passaje sot la Tèlia.
L’é n muie de testimonianzes artistiches che dèsc conferma de l’emportanza
storica de la zità. Se pel veder l’ipogeo celtich, ciavà sot tera, che se peissa che l fosse durà per
sepoltures o ence desche perjon romana e longobarda. N muie bel l’é l pìcol tempie longobart, con sia architetura e scultura
medievala, l Dom de Sènta Maria Maor, l Palaz de Comun e etres monumenc. Carateristich l’é
ence l Pènt del diaol soravìa l
Natisone: la lejenda conta che
l’é stat fat sù dal diaol che aea fat
n pat co l’èmena del prum che l’é
passà lassora.
Palaz del veie Comun de Cividal
Ipogeo celtich Pìcol tempie longobart
28
L cianton de la mendranzes
Tel Friul l’é trei mendranzes linguistiches: chela Furlèna, che l’é la più grana e che la tol ite la maor pèrt de la popolazion de la region, chela Slovena e chela
Todescia.
I Furlegn
Aldò de la teorìa de la unità ladina portèda inant dal linguist Graziadio Isaia Ascoli, l lengaz furlan fajea pèrt de chel gran raion linguistich che tolea ite ence
l ladin dolomitich e l rumanc: raion che dapò l’é stat spartì (per chest se pel veder ence chel che l’é scrit te la unità sul Trentin-Südtirol).
Anchecondì se peissa che l Furlan sie cognosciù da presciapech 500.000 – 600.000 persones te la provinzies de Gorizia, Udin e Pordenon.
Enceben che sie n muie de variantes, desche te duc i lengac de mendranza, se l
spartesc te cater gropes de dialec che corespon a criteries geografics, storics e
culturèi: l furlan zentrèl de la provinzia de Udin, l furlan ozidentèl de la provinzia de
Pordenon, l furlan orientèl de la provinzia de Gorizia e l furlan carnich rejonà te la
Ciarnia. Tel sistem de scritura standard,
tout sù ofizialmenter da la Region
Autonoma con valor ofizial, vegn durà
soraldut l’idiom del furlan zentrèl. L stat talian à recognosciù la mendranza furlèna demò co la Lege 482/1999 e
chest à dat l met de scomenzèr a ensegnèr ofizialmenter l furlan te scola: per chest l’é stat metù a jir corsc de
formazion per ensegnanc che vel l
durèr. Sebenche l Friul sie na Region
Autonoma, la formes de stravardament del furlan les é valives
en generèl a cheles che vèl per la autra mendranzes linguistiches
storiches te la Tèlia, ampò mendres respet a cheles che ge vegn arsegurà
al todesch e al ladin tel Trentin-Südtirol e al franzous te la Val
d’Aosta, per chest del 2002 l’é stat
metù sù, dessema ence coi slovens e coi todesc de la Region, l Comitat 482
che chier de entervegnir olache la lege dèsc l met de l fèr.
Bandiera storica del Friul
Toponomastica te doi lengac
29
Ampò de gra a finanziamenc e ence a scomenzadives privates e de sociazions
vegn publicà foli per furlan e Radio Onde furlane à na programazion biot per furlan.
I Slovens
L lengaz sloven vegn rejonà, con si dialec, sul confin co la Slovenia te la provinzies de Udin,
Gorizia e Triest. Endèna che i Slovens che stajea ti raions che ge
partegnìa a l’Austria-Ungherìa à podù se
emprevaler de na scola te sie lengaz standard, chest no l’é sozedù per chi che é doventé
sentadins taliegn dò l 1866. Anchecondì, te la provinzies de Triest e de Gorizia
l’é scoles statèles che à l sloven desche lengaz de ensegnament, alincontra te
la provinzia de Udin chest lengaz no l’à abù nesciuna defendura ofizièla e sie
stravardament l’é stat tout sù da sociazions culturèles del lech.
Vegn publicà l folio Primorski dnevnik biot per sloven e da la senta regionèla de la RAI vegn manà fora ence
trasmiscions a la radio e a la televijion per sloven. Te la provinzies de Gorizia e de Triest se pel ence ciapèr
programes a la radio e a la televijion che rua cà da la Slovenia.
La mendranzes de lengaz todesch
La mendranzes de lengaz todesch di paìjes de Sauris e de Timau, te l’auta
Ciarnia, e de la Val Canale con Tarvisio, les à presciapech la valiva storia de la comunanza de Sappada (se pel veder chel che l’é scrit te la unità del Venet),
con migrazions de jent de lengaz todesch jà tel Temp de Mez. Chesta comunitèdes à
tegnù sù so lengaz ence col confront coi lengac che les à dintornvìa, l furlan, l talian
e l sloven.
Segnèi te doi lengac
Scola con lengaz sloven
L paìsc de Sauris
30
Ejercizies
1. Scrif sotite l’inom de la region e la zità olache l’é logà sie goern:
region: _____________
zità: ________________
region: _____________
zità: ________________
region: _____________
zità: ________________
2. Segna la resposta dreta:
Cotanta provinzies èl pa l Trentin-
Südtirol?
O Una O Doi
O Trei
Con che stac confìnel pa l Friul Venezia
Giulia?
O Svizra e Austria O Austria e Slovenia
O Austria e Croazia
Cotanta provinzies èl pa l Friul Venezia Giulia?
O Trei O Cater
O Cinch
Con che stac confìnel pa l Trentin-Südtirol?
O Svizra e Austria O Franzia e Svizra
O Austria e Slovenia
Cotanta provinzies èl pa l Venet?
O Set O Ot
O Nef
Te che region éla pa la Ciarnia?
O Friul O Venet
O Trentin Südtirol
Te che region éles pa la Tofanes
O Trentin O Venet
O Friul
Colun él de chisc ruves che no l’é tel Venet?
O Brenta
O Piave
O Isonzo
31
Coluna él pa de chesta regions che no
tocia l mèr?
O Friul Venezia Giulia
O Trentin Südtirol O Venet
Te che region él pa l sompian del
Carso?
O Trentin Südtirol
O Venet O Friul Venezia Giulia
Colun él pa l ruf che passa fora per l
Trentin-Südtirol?
O Po O Adesc
O Piave
Colun él pa l ruf più gran del Friul
Venezia Giulia?
O Isonzo O Piave
O Taliament
Colun él pa l ruf più gran che passa tel Venet?
O Po
O Adesc
O Piave
Coluna él de chesta regions che no é tochèda dal Lech de Garda?
O Trentin Südtirol
O Friul Venezia Giulia
O Venet
Coluna él pa la region che produsc più vin da ua?
O Trentin Südtirol
O Venet O Friul Venezia Giulia
Coluna él pa la region che produsc più pomes de èlber?
O Trentin Südtirol
O Venet O Friul Venezia Giulia
Olà él pa n gran zenter de industries
chimiches?
O A Triest O A Trent
O A Unejia
Te che zità él pa emportant l setor
cantieristich?
O Triest O Unejia
O Udin
3. Respon a chesta trei domanes:
Che vélel pa dir Region a Statut Spezièl?
Che sort de turism él pa te la trei regions del Trentin Südtirol, del Venet
e del Friul Venezia Giulia?
Coluns éi pa i setores industrièi più emportanc de Unejia e de Triest?
32
Jeghes
1. Paroles encrojèdes
Met ite la dreta definizions :
1 2 3 4 5
6 7 8
9 10
11 XX 12
13
14 15
XX 16
17 18 XX
19 20
21
22 23
24 25
26
27 28
29
30
En via En ju
8.
9. 12.
13.
14.
15. 17.
18. 19.
20.
22.
23. 24.
25. 29.
30.
Mèr serà ite a Unejia
Ruf del Friul Da Giulio ... l’à ciapà sie inom l
Friul I lo laora a Muran
L vegn lurà te l’industria siderurgica
Ruf del Venet Ruf del Friul
Sigla de Belun Ruf che passa fora l trentin e l
Venet
Port de pesćiadores tel sud de la Laguna Veneta
L mèr che bagna la costes del Venet e del Friul
Zità del Venet Èlpes sul confin co l’Austria
Lech alpin tel Venet Zità del Friul
Sigla de Triest
1.
2.
3. 4.
5. 6.
7. 10.
11. 15.
16.
21. 26.
27. 28.
Emportant setor industrièl de
Triest Region anter Trentin e Friul
Zità del Friul La zità de la Laguna
A unejia l’é l fenomen de l’èga ... Sigla de Treviso
Zità del Venet Setor industrièl
Sigla de Verona L’Adesc à so ... te l’Adriatich
Sigla de Vicenza
L’Adriatich l’é n ... Sigla de Pèdua
Sigla de Pordenon Sigla de Rovigo
33
2. Jech del meter adum
Co la paroles che te vegn dat met ensema l maor numer de gropes con amàncol trei paroles che pel stèr adum e spiega perché:
Cantieristich
Vaces
Timavo
Reves da zucher
Lessins
Belun
Finsca
Isarch
Sela
Orltes
Ua
Pèdua
Cimbres
Berici
Adesc
Agroalimentèr
Ciuzèna de la seida
Taliament
Noce
Tofanes
Isonzo
Ladins
Pomes de èlber
Veisc
Marmolèda
Metalurgich
Presanella
Gherdena
Pustra
Adamel
Perjes
Mòchegn
Euganei
Vicenza
Brenta
Soia
Chimich
Piave
Porcìe
Turcheis
3. Troa chel de massa
Te chisc gropes segna la parola che no va ben co l’autra does e scrif perché:
Definizions
Perché
1.
Timavo
Brenta
Piave
...................................
2.
Marmolèda
Sela
Adamel
...................................
3.
Misurina
Alie
Caldonazzo
...................................
4.
Adesc
Veisc
Po
...................................
5.
Asiago
Ciarnia
Carso
...................................
34
Fajone i geografes?
Te la chèrtes biences che l’é te chesta piates proa a meter ite la informazions
che te troes tel test; per chest peissete sìmboi che te pes meter ite te la chèrta:
TRENTIN - SÜDTIROL
Sìmbol Descrizion Sìmbol Descrizion
35
VENET
Sìmbol Descrizion Sìmbol Descrizion
36
FRIUL VENEZIA GIULIA
Sìmbol Descrizion Sìmbol Descrizion