Treb. Mus. Geol. Barcelona, 10: 5-76 (2001)

El mamut y la colección petrológica de grandes bloquesdel Parque de la Ciudadela (Barcelona, España)

Julio GOMEZALBA*

ABSTRACT

GOMEZ-ALBA, J. The mammoth and the petrologic collection of large stoneblocks in the Parque de la Ciudadela (Barcelona, España).

The history of the mammoth, which is a life-sized reproduction in reinforcedconcrete, and also the petrologic collection of large stone blocks in the Parque de laCiudadela in Barcelona are reconstructed. Precedents and reasons for its erection aspart of a project to make the park a cultural and recreational area are discussed. Theprocess leading to the destruction in 1929 of the petrologic collection of one-hun-dred and thirty-three examples of large stone blocks set on pedestals is reported.Attempts to re-establish the exhibition, a critical inventory and a plan showing theoriginal layout of the blocks are described. Finally, captions for the thirty-two stoneblocks presently seen at the facade of the Museo Martorell are proposed.

Key Words: Mammoth, Petrology, Large Stone Blocks, Science History,Junta de Ciencias Naturales, Martorell Museum, Catalonia, Spain.

RESUMEN

Se reconstruye la historia del mamut, reproducido a escala natural en cementoarmado, y de la colección petrologica de grandes bloques, instalados en el Parquede la Ciudadela de Barcelona. Se consideran los precedentes y las causas que moti-varon su erección, por la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona, como parte deun proyecto de convertir el parque en un recinto cultural y recreativo. Se documentael proceso que llevó a la destrucción de la colección petrológica, compuesta deciento treinta y tres ejemplares de rocas de gran tamaño montadas sobre pedestales,acaecida en 1929, se desvelan lOs intentos de rehacerla, se confecciona un inventa-rio crItico de Ia misma y se levanta un plano de los bloques, tal como estuvieronsituados originalmente. Finalmente se propone una rotulación para los treinta y dosbloques existentes, adosados a la fachada del Museo Martorell.

Palabras dave: Mamut, PetrologIa, Grandes bloques, Historia de Ia Ciencia,Junta de Ciencias Naturales, Museo Martorell, Cataluña, España.

* Museu de Geologia. Parc de la Ciutadella s/n. 08003 Barcelona.

El 22 de marzo de 1906 aprobó el Ayuntamiento de Barcelona las bases de laJunta Municipal de Ciencias Naturales, organismo autónOmo creado con la finalidadde administrar los servicios municipales radicados en el Parque de la Ciudadela: lacolección zoologica, el Museo Martorell, el incipiente jardIn botánico y el MuseoZootécnico, y aquellos servicios que en el futuro pudieran establecerse. La Junta, pre-sidida por el Alcalde, estarla formada por cuatro concejales y ocho peritos, dos de loscuales serlan designados por el Ayuntamiento, otros dos serlan los catedráticos deHistoria Natural de la Universidad y del Instituto Provincial y los cuatro restantesresultarIan elegidos por dos compromisarios de las siguientes instituciones: Real Aca-demia de Ciencias y Artes de Barcelona, Facultad de Farmacia, Instituto AgrIcolaCatalán de San Isidro, Institució Catalana d'Histôria Natural, Sociedad Protectora deAnimales y Plantas, Estudis Universitaris Catalans, Centre Excursionista de Catalunyay Granja Experimental de la Diputación. Financiada por el Ayuntamiento, aunquepodrIa recibir donativos en especie y en metálico y enajenar o permutar sus fondos,tendrIa la Junta plena personalidad jurIdica y la autonomla y capacidad administrati-va necesarias para tomar cuantas medidas juzgase oportunas en el campo de la inves-tigación, la enseflanza y la divulgacion cientIfica. La Junta se constituyó el 17 de julioy celebró su primera sesión el 21 de septiembre, en las Casas Consistoriales 1 , en elcurso de la cual nombró a Norbert Font i Sagué su Tesorero y se organizó en ponen-cias cientIficas. En aquella primera sesión, a la vista del correspondiente dictamenemitido por la ponencia de GeologIa, formada por Jaume Almera y Norbert Font iSague, se aprobó destinar quince mu pesetas del presupuesto de 1907, un 25% delmismo, al modelado, la confección y la instalación, en el Parque de la Ciudadela, deuna colección de reproducciones de grandès mamIferos fósiles. El 25 de febrero de1907, en marcha ya la construcción del mamut, Font i Sagué informó a la Junta de lasgestiones que habla practicado encaminadas a obtener algunos grandes bloques derocas, los primeros de una colección representativa de la petrologIa catalana. A lolargo de este ariIculo estudiaremos ambos proyectos.

Fuentes documentales inéditas

El grueso de la documentación que hemos utilizado figura en el Arxiu de la Juntade Ciències Naturals, depositado en el Museu de Zoologia de Barcelona. Las fuentesprincipales han sido los libros de Actas de la Junta (1906-1941), el Inventario Gene-ral del Museo Martorell (Caja 10) y los Expedientes relativos a las "Reproduccionesde mamIferos fOsiles" (Caja 15) y a la "Col•lecció Petrografica" (Caja 58); tambiénse han consultado los libros de registro de Oficios y Comunicaciones y de Entradas ySalidas del Museo Martorell y del Museb Municipal de Ciencias Naturales, y losPresupuestos, Liquidaciones, Libros de Caja y Registro de Facturas de la Junta,correspondientes a! perIodo 1906-1939. A esta documentación cabe agregar la depo-sitada en el Museu de Geologia de Barcelona, en particular el atadillo "ColecciónGrandes Bloques" y el archivo del autor. El archivo del Centre Excursionista de

Catalunya conserva documentos de interés, que acreditan las iniciativas de la institu-ción conducentes a rehacer la colección de grandes bloques entre 1947 y 1949. Se hanconsultado, asimismo, el Arxiu Historic de la Ciutat de Barcelona, y su sección ArxiuFotografic de Museus, y el Arxiu Municipal Administratiu.

Abreviaturas y Siglas

CEC: Centre Excursionista de Catalunya.ER: Expediente Niim. R. Interior 25, Any 1927-36, Co1lecció Petrografica.IGMM: Inventario General del Museo Martorell.JCN-A: Junta de Ciencias Naturales, Actas.MGB: Museu de Geologia de Barcelona.MGSCB: Museu GeolOgic dcl Seminari Conciliar de Barcelona.MZB: Museu de Zoologia de Barcelona.OC-E: Oficios y Comunicaciones del Museo de Ciencias Naturales. Entradas.OC-S: Oficios y Comunicaciones del Museo de Ciencias Naturales. SalidasPE: Libro de Registro "PetrografIa. Entradas".

EL MAMUT DEL PARQUE DE LA CIUDADELA

La propuesta de crear en el Parque de la Ciudadela una colección de reproduccio-nes a escala natural de las grandes bestias prehistóricas descubiertas en Catalufla, alestilo de las existentes en los jardines del Palacio de Cristal de Sydenham (Londres),Inglaterra, y de Karl Hagenbeck, en Stellingen, cerca de Hamburgo, habIa sidoelevada por Almera y Font i Sagué, el 15 de septiembre de 1906, al Alcalde de Barce-lona y Presidente de la Junta de Ciencias Naturales, como parte del plan para el desa-rrollo de la sección que dicha Junta ya les habIan confiado. La idea no era nueva: lahabIan expuesto Jaume Almera y Artur Bofill al alcalde Rius y Taulet, en 1888, a suregreso de Londres, donde se habIan desplazado para asistir a las sesiones de IV Con-greso Geológico Internacional, al objeto de presentar la primera hoja del Mapa geoló-gico de la Provincia de Barcelona, correspondiente a los contornos de la capital, unade cuyas excursiones habla sido precisamente a los jardines de Sydenham. AlmerahabIa descubierto el mamut en las riberas del bajo Liobregat, en 1883, y notificado,con Bofill, en afios sucesivos, la presencia de otros grandes mamiferos fósiles en Cata-lufla —el mastodonte, el dinoterio, etc.—, y la visita a Sydenham hablan hecho el resto."AsI pues, j,no era absolutamente factible, instructiva y nueva la instalación de lasreproducciones de dichos animales en varios sitios del Parque de Barcelona, que loshay sin disputa del todo adecuados, tales como las cercanIas del riachuelo que condu-ce las aguas desde la cascada al lago, y varios prados como el en que se encuentra lahermosa escultura de Vallmitjana del árabe con los leoncitos, etc.?" 2 , se intenogabanen su informe a la alcaldIa, aquel septiembre de 1906. Aunque no serla posible repro-ducir e instalar de una sola vez todos los animales descubiertos hasta esa fecha en Cata-lufla, podrIan reproducirse en 1907 el dinoterio, el mastodonte y el mamut, en palastro

o en cemento armado o de cualquier otra forma conveniente, acompañados de rótulosexplicativos con los nombres, la edad en que vivieron y las localidades catalanas dondehabIan sido descubiertos, empresa que cifraban en quince mu pesetas. El 12 de enerode 1907 la Junta seleccionO el mamut como ejemplar tipo de la serie, encargó su eje-cución y emplazamiento a una comisión formada por Joan Pijoan, Jaume Almera, Nor-bert Font y Artur Bofill y concedió seis mu pesetas para los primeros gastos.

La ejecución del mamut fue cuidadosa. Por sugerencia de Font i Sagué, Bofillescribió a Charles Depéret pidiéndole información sobre el Elephas primigenius, delque se conocIan atm pocos restos en Europa. Font i Sagué presentó un dibujo acuare-lado del mismo y se responsabilizó de Ia inspección y del control de las obras. Elescultor Miquel Dalmau, con taller en la calle Baja de San Pedro, n° 28, modeló Iamaqueta y la reprodujo en madera, en el Parque, a escala natural, y la Sociedad enComandita Claudi Durán, con domicilio en Ronda de Sant Pere, n° 44, la reemplazópor cemento armado. Los trabajos en el Parque duraron de junio a agosto de 1907. Laescultura, protegida desde septiembre por una cerca de tablones, desde octubre poralambre de espino y finalmente por una verja de hierro, se levantó junto at puente dela plaza de la cascada, donde comenzaba el camino de circunvalación del lago, en unbosquecillo de abetos que pretendIa simular el habitat del animal. Un rótulo informaba

Fig. 1. Modelo a escala dcl maiuu cjccutado por ci escultor Miquel Dalmau en 1907. Cortesia dcl MGSCB.

Fig. 1. Life-sized model of the mammoth, by the sculptor Miquel Dalmau in 1907. Courtesy of MGSCB.

de su nombre comün y dcl cientIfico, seguidos de la explicación correspondiente,redactada en catalán 3 . La Leyenda era: Elephas primigenius Blum. Mamut. Descoberta Ia Siberia en 1799. Visque a Catalunya en la era quaternaria, fase glacial. Se n 'hantrobat fragments esqueietichs a Sam' Vicens des Horts, Las Corts de Sarriá (Barcelo-na), Vail de Vinyana (Olot)4 . El mamut se recibió y fue inaugurado oficialmente el 12de diciembre de 1907, por el alcalde de Barcelona, en ci curso de Ia visita que efec-tuó a las nuevas instalaciones de Ia Junta. Costó 8.736,20 pesetas: 250 por Ia cons-trucción del modelo en madera, 750 por la dirección de su reproducción en madera aescala natural, 7.636,20 por la reproducción en cemento armado y 100 por ci rótuloexplicativo diseñado por Jaume Llongueras y ejecutado en azulejos. La verja Ia pagóel Ayuntamiento.

La Junta pensó entonces construir un dinoterio, pero desistió tras exam mar los nue-vos dibujos5 por su parecido con ci mamut. Mossèn Font i Sague habfa visitadorecientemente ci Museum d'Histoire Naturelic de Parfs, donde pudo admirar las repro-ducciones artIsticas de aigunos vertebrados fósiics, en especial una del Cervus mega-ceros modelado a pequeña escala por Mme. Aiers. Autorizado por la Junta, encargóa Ia cscultora6 un modclo similar del referido ciervo, por ci que Ia Junta abonó 200francos. Aunque ci modelo se recibió en mayo de 1908, ci Megaceros no llcgó a

Fig. 2. El mamut en fase de construcción, junio-julio de 1907. CortesIa del MGSCB.

Fig. 2. The mammoth under construction. June-July 1907. Courtesy of MGSCB.

levantarse. Embarcada en multiples gastos, entre los que no eran menores los de Iacreciente colección petrológica de grandes bloques, la Junta abandonó el colosalproyecto. No obstante, el Museo llegó a disponer de una docena de estatuilias en yesocoloreado de grandes animales —Mamuthus, Mastodon, Glyptodon, Iguanodon,Aepyornis, Triceratops, etc.—, realizadas en 1916 por ci escuitor J. Bassas bajo Iadirección de Artur Bofili. Con motivo de la restauración de las citadas maquetas,practicada en 1996 por ci personal del Museu de Geologia, el Servei d'actuació sobreci Patrimoni ArtIstic del Ajuntament de Barcelona restauró el mamut en 1998, opera-ción que fue dirigida por Maria Liulsa Aguado, y coiocó un rótulo informativo.

Fig. 3. El mamut, hacia 1915. Arxiu Fotogràfic de Museus.

Fig. 3. The mammoth around 1915. Arxiu Fotogràfic de Museus.

El proyecto de la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona tuvo un epIgono ines-perado. En junio de 1920, AgustIn Trigo Mezquita, presidente de la Comisión deMonumentos del Ayuntamiento de Valencia, expuso en la reunion de la Sección deValencia de la Real Sociedad Espaflola de Historia Natural la idea de formar en elJardIn de los Viveros Municipales una colección de reproducciones de grandes reptilesy mamIferos fósiles, ejecutadas en cemento (portland), y el 6 de julio presentó a lacitada Sección un modelo de Ste gosaurus. La iniciativa, coincidente con la instituciónde la Junta para el Fomento de las Ciencias Naturales en Valencia, acordada en mayopor el Ayuntamiento a! objeto de impulsar la creación de un Museo Regional, fueaceptada por todas las partes y el 30 julio la alcaldIa comunicó a Eduardo Boscá,director del Museo Paleontológico de la ciudad, haber encargado a la citada Comisiónejecutar el proyecto. Bajo la dirección del Museo se realizó e instaló en uno de losinvernaderos del JardIn, en efecto, la replica a escala natural de la coraza de un Glyp-todon, uno de los grandes mamIferos del Pleistoceno argentino de la colecciOn RodrigoBotet del Museo, a la que se le aplicaron las patas y, a decir de Salinas (2001), unacabeza orejuda, idéntica a la de la maqueta de Glyptodon confeccionada en Barcelona7.Otra copia de la coraza, en alabastro, se remitió al Museo Nacional de Ciencias Natu-rales de Madrid. También se construyeron el estegosaurio, que se emplazó junto alestanque, y otras reproducciones que no ha sido posible identificar. Todas fuerondestruidas, por causas que se desconocen, en la década de 1960.

LA COLECCION PETROLOGICA DE GRANDES BLOQUES DEL MUSEUDE GEOLOGIA DE BARCELONA

El cementerio püblico de Rochdale, Inglaterra, abierto en 1855, contiene unacolección de grandes bloques petrologicos representativa de la geologIa de las IslasBritánicas. El cementerio fue planeado por Abraham Stansfield, con la colaboraciónde dos jóvenes geólogos, James Horsfall y Robert. Law, a quienes se debe segura-mente la peculiar disposición del conjunto, con el propósito declarado de "educateand instruct others in the science of the earth" (Baldwin & Alderson, 1996), allIprecisamente donde todos los inquilinos aspiraban al cielo. Los ejemplares, pilaresprismáticos, salvo dos, de entre 3 y 4 pies de altura, orillaban la porción sudeste de ungran parterre plantado junto al camino de Bury Road a Sandy Lane, con la función,amen de la didáctica ya señalada, de demarcar las zonas asignadas a las tres confe-siones representadas en el camposanto: la Iglesia de Inglaterra, la Católica Romana yla Protestante. De los treinta bloques que llegaron a erigirse, sin zócalo, asentadosdirectamente en la tierra, quedan veintiséis. Los datos correspondientes a cada pilarconstan labrados en su cara frontal; por ejemplo: "Coal Series. Flacstone. FromMiddlehill." 0: "Aberdeen Granite. From A. McDonald's Polished Granite WorksAberdeen." Posteriormente se modificó el trazado del camino y se alteró el orden dealgunos bloques, que hoy sirven a los profesores de las escuelas cercanas en loscursos de geoiogIa elemental.

La segunda colección de grandes bloques pétreos que conocemos, fuera de la deBarcelona, es la del Naturhistorischen Museum de Mainz, Alemania. Se emprendió en1984, con veintiocho bloques; hoy son cuarenta y tres. Los mentores de la colección,los doctores Konrad, Rée y Requadt, del Geologisches Landesamt Rheinland-Pfalz,Mainz, y el Dr. Büchel, del Institut für Geowissenschaften, Universität Mainz, querIanmostrar a sus conciudadanos, con ejemplos prácticos, la historia geológica de suregion, Rheinlànd-Pfalz, o al menos los episodios y terrenos más caracterIsticos. Elsentido práctico, sin embargo, les llevO a escoger solo materiales duros, bien consoli-dados y resistentes a la acción de los elementos, lo que explica el nümero de rocasmagmáticas presentes en la colección, muy superior a! porcentaje que deberIa cones-ponderle. Los bloques, bastos, irregulares, desiguales, sin pedestal, obtenidos con elconcurso desinteresado o el patrocinio de sociedades comerciales y de algün particular,se ubicaron originalmente en un parterre contiguo a la entrada del Museo, el Steingarten.El Museo remodelO después de la entrada de su edificio y dci entorno, que inclula elcitado jardIn, reconvertido en Garten der zeit, el "Jardmn del Tiempo", y los distribuyócomo hoy se encuentran.

Colecciones similares de menor importancia existen en otros museos de Europa,como la de Building Stones of Poland del Museum of the Earth de la Polish Academyof Sciences, en Varsovia, formada una veintena de prismas, instalados desde 1978 enci jardIn que rodea el edificio del museo, representativos de las rocas más utilizadasen la industria de la construcción. En el jardIn se exhibe también un grupo de grandesbloques erráticos, de hasta 35 Tn de peso, procedentes de depósitos glaciales quesuministraron material de construcción empleado en diferentes edificios de la ciudad.

La Exposición de MinerIa de 1904-1905 y otros precedentes

En 1877 tuvo lugar, en el recinto de la Universidad de Barcelona, la Manfestaciónde Productos catalanes de ciencias, letras y bellas artes, agricultura é industria. Inau-gurada el 4 de marzo por el rey Alfonso XII, estaba dividida en doce Secciones; en laduodécima, "Materias primarias y materiales de construcción", participaron doceexpositores de materiaS primarias —carbon, minerales de cobre, arsénico, zinc, etc.— ycuarenta y uno de materiales de construcción, entre los que destacamos, por hacer a!caso, la "Asoëiación de Dueños de canteras de la montana de MontjuIc", con piedraspara siilerIa, mamposterIa y de molino, y la casa "Singla é Hijo", con un muestrario demárrnoies. El éxito animó a celebrar en 1883 la Primera Exposición Nacional de Mar-moles en Barcelona, concebida por ci economista Josep Pi i Solanas, Secretario de lamisma, que tuvo lugar en ci Parque de la Ciudadela, de la que Arturo Masriera escri-bió que: "fué pasmo y admiración de todos el ver la riqueza, variedad y profusion detonos, colores y matices, que hacIan de las hasta entonces desconocidas canteras deEspafia un tesoro inexplorado" 8 El catálogo, publicado por la Comisión ejecutiva delMonumento a Güell y Ferrer, organizadora del evento, enumera las dificultades que sepresentaron: la falta de vIas de comunicaciOn que sufrIa Espana, la carestIa de lostransportes tenestres y la penuria de la poblaciOn rural para secundar la iniciativa, a lasque cabe agregar las condiciones impuestas a los dueflos de las canteras, que debIanremitir a su costa bloques no inferiores a diez quintaics de peso, "partidos por el centro

y pulidas las dos caras resultantes de la division, para poder asI apreciar mejor sumérito" 9. El Jurado, cuyo secretario era Josep Fontserè, director del Parque, examinóciento once márrnoles —calizas fibrosas, calizas sacaroideas, calizas compactas, bre-chas, lumaquelas y otras rocas— y concedió cinco premios.

En 1904 se inauguró en Barcelona la Exposición de MinerIa y trabajos hidrdulicosde Cataluña e Islas Baleares, con un anexo de carácter internacional para máquinas ymaterial aplicable a las industrias Minera, Metalárgica, Hidr4ulica y Eléctrica, orga-nizada por Fomento del Trabajo Nacional. El propOsito era dar a conocer la riquezaminera de Cataluña y de las islas Baleares y los trabajos hidráulicos suceptibles deimplantarse y desarrollarse en esas regiones. La organizaciOn facilitó asimismo las rela-ciones entre los expositores, productores y consumidores, poniendo al alcance de éstoslos datos suministrados por aquellos. QuedO instalada en el Parque de la Ciudadela, enel edificio que habIa sido Museu d'Arqueologia de Catalunya. Las oficinas se estable-cieron en el local del Fomento dcl Trabajo Nacional, plaza de Santa Ana, n° 4. La aper-tura, prevista para el 1 de junio, se retrasó al 25 de septiembre en razón a las peticionesde los expositores de ampliar los plazos de admisiOn y entrega de sus productos. Laexposición debla durar cuatro meses, pero se prolongo hasta finales de octubre de 1905.

La organización dividió la muestra en tres grandes Secciones: 1, MinerIa y Meta-lurgia; 2, Trabajos hidráulicos e Instalaciones eléctricas, y 3, Máquinas y aparatos,cada cual con su correspondiente Jurado' 0. La 1a Sección, Minerla y Metalurgia, estabadividida a su vez en tres Grupos: 1, Ramo de laboreo; 2, Ramo de beneficio, y 3,Estudios y proyectos de Minerla, de aplicación a Catalufla e Islas Baleares; el Ramode laboreo lo estaba en cuatro Clases, y en la primera de ellas, destinada a los mate-riales de construcción —granitos, pOrfidos, basaltos, areniscas, margas, etc.—, los Sres.Miró, Trepat i Cia., con intereses en el ramo, exhibieron doce prismas basálticosprocedentes de Amer, que al término de la muestra regalaron al Museo Martorell.También éste, por disposiciOn del Alcalde de Barcelona y Presidente de la Junta deCiencias Naturales (que asI se la denomina por vez primera en la documentaciOn quehemos consultado), habIa participado en la muestra presentando un armario-vitrinacon ejemplares de sal gema de Cardona 11 , preservados en urnas y campanas decristal, y una coiecciOn de mármoles pulidos' 2 compuesta de ochenta ejemplaresenmarcados en cuatro cuadros de veinte placas cada uno, de Tarragona y Mallorca ensu mayor parte, que merecieron medalla de oro. Todo el material regreso al Museo el6 de novièmbre de 1905:: los mármoles como adorno del vestibulo y las sales a laexposiciOn permanente de donde habIan salido' 3 . La colecciOn de mármoles fuedesmontada en 1969. Los prismas basálticos se colocaron adosados a las paredes late-rales del atrio del edificio, donde todavIa se encuentran.

Formación de la colección de grandes bloques

En 1906, al constituirse la primera Junta Municipal de Ciencias Naturales, laexposiciOn permanente de geologIa del Museo Martorell se distribuIa en tres "Depar-tamentos", con otras tantas colecciones instaladas en armarios: la mineralógica,sita a la izquierda, segün se entra en la sala, con más de un millar de ejemplaresdispuestos segtin el orden de Dufrénoy; la de rocas, de Espafla casi todas, incluido el

material salino de Cardona, expuesta a la derecha y al fondo; y la minera, enriqueci-da con las colecciones presentadas en la Exposición Universal de Barcelona de 1888por el Cuerpo de Ingenieros de Minas y la Escuela Especial de Ingenieros de Minas,cedidas al Museo tras la clausura de la muestra, ubicada en dos armarios sitos a laderecha de la sala y ordenada por provincias alfabéticamente. La galerIa se desti-naba a almacenar los minerales, rocas y fósiles que no se exponlan al piiblico.

El 25 de febrero de 1907, tras informar a Ia Junta de las gestiones practicadascon la Comisión de Fomento, acerca del emplazamiento del mamut en el Parque deBarcelona, dijo Font i Sagué que habIa visitado a los señores Miró y Trepat paramanifestarles si tendrIan inconveniente en donar otros "grandes bloques de piedras deconstrucción y otros usos, procedentes de Cataluna; los cuales debidamente instala-dos en la parte exterior del Museo y con las inscripciones en que se hicieran las expli-caciones oportunas de su nombre, procedencia, usos y aplicaciones, etc, serian unmédio de mayor ilustracion del püblico" 14, petición a la que dichos señores habIanaccedido gustosamente.

La declaraciOn de Font i Sagué contenIa implIcito un proyecto que entonces noexpuso, acaso por haberse embarcado la Junta recientemente en la colección de repro-ducciones de grandes animales del pasado, cuyos gastos se preveIan cuantiosos. Elobjetivo, en suma, era crear una colección petrológica catalana al servicio de losgeologos, aficionados y especialistas, arquitectos, canteros, marmolistas, maestros deobras e incluso de los propietarios de las canteras, que encontrarIan en ella un mues-trario exhaustivo de los materiales de construcción propios del pals y, por tanto, fácil-mente asequibles, segtmn expresó años más tarde San Miguel de la Cámara al catalogarlas rocas eruptivas de la colecciOn. La Junta se limitó a darse por enterada y no pidiómás explicaciones; tampoco facultó a Font i Sague para gestionar la adquisición de másejemplares, al menos oficialmente. Sin embargo, Font i Sagué paso de inmediato unacircular a diversos industriales y personas de su confianza, solicitando su aportaciónal proyecto. En marzo, el administrador comisionado de la red catalana de Compañlade Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante se dirigió a la Junta comunicándolehaber remitido al Museo Martorell un gran bloque de piedra procedente de sus cante-ras de Montgat, como contribución a su flamante "Museo petrográfico". Si la Juntase sorprendió al ser informada por un extraño de que acababa de crear un nuevo"Museo" con cargo a su presupuesto, no lo acusó, conducta que solo puede ser corn-prendida en el caso de que Font la hubiera informado extraoficialmente, tanteando sudisposición, porque nada acerca del proyectado nuevo "Museo" figura hasta entoncesen los Libros de Actas de la Junta. Lelda la carta de la compafila ferroviaria en la sesióncelebrada el 18 de marzo, detalló Font i Sagué sus gestiones, notificando que le habI-an contestado ofreciendo ejemplares, por escrito y verbalmente, catorce particulares ypropietarios de canteras, quince con Miró y Trepat, entre los que se contaba el arqui-tecto municipal Pere Falqués. En realidad, la idea de la colecciOn no era nueva y enella estaba implicado el vocal Odón de Buen.

El Informe relativo a la organización y sucesivo desenvolvimiento de los Museosy Parque histOrico-naturales de Barcelona de la Junta técnica de los Museos de Cien-cias Naturales, Parque Zoológico y JardIn Botánico, redactado por una comisiOn dela misma compuesta por Frederic Trèrnols, Silvi Thós y Odón de Buen y publicadopor el Ayuntamiento de Barcelona en 1899, proponla adaptar a tres fines prioritarioslas dependencias cientlficas municipales radicadas en el Parque de la Ciudadela:

1, popularizar el conocimiento de las formas orgánicas presentes en los distintos pal-ses; 2, mostrar sus aplicaciones económicas, y 3, dar a conocer la flora, fauna y geade la region catalana-balear. Fines para cuyo alcance creIa imprescindible, entre otrasmedidas a tomar que no hacen a! caso, crear un grupo de "colecciones económico-industriales" que podrIan ser tres: 1, General de materiales pétreos empleados en lasconstrucciones; 2, General de menas beneficiables y de los primeros productos obte-nidos de ellas por el tratamiento mineralürgico, y 3, Regional de materiales pétreos yde menas beneficiables, exciusivamente de la region catalana-balear. La Exposiciónde minerfa de 1904-1905, orientada a divulgar la riqueza minera de Ia region catalana-balear, con una sección dedicada exclusivamente a materiales de construcción, y elposterior donativo de Miró, Trepat i Cia., pudieron reavivar el proyecto de la Juntatécnica, que Ia municipal, con autonomfa administrativa y presupuesto estable, seencontraba en disposición de materializar. El 26 de marzo de 1907 el Ayuntamientoautorizó la instalaciOn del "Museo Petrográfico" a lo largo de la parte exterior delMartorell, en el Paseo contiguo a la fachada del edificio, acuerdo que le fue comuni-cado a la Junta el 11 de abril.

Fig. 4. Los pnsmas basálticos de Amer yel conserje del Museo Martorell, AntoniPorret. FotografIa publicada por Ia revis-ta La Actualidad el 20 de diciembrede 1907.

Fig. 4. Basaltic prisms of Amer and thecustodian of the Museo Martorell, AntoniPorret. Photograph published in thejournal La Actualidad on December 20,1907.

Para entonces el Museo habIa recibido doce nuevos bloques y era inminente la lie-gada de otros veinticinco. Ante esa avalancha, en junio solicitó Font i Sagué tres mupesetas adicionales a lo ya librado, para subvenir a los gastos que originaban el trans-porte, labrado, colocación y rotulación de los bloques, que aquel primer año fueroncuarenta y dos. El empefio de Font i Sagud era firme. En septiembre declaró a la Veu

de Catalunya que "no cal parar fins a veurehi la representació de totes les roques deCatalunya colocades damunt SOS pedestals" 15

La Junta, pues, aspiraba a formar una colección de grandes bloques, representativade la petrologIa catalana, que instalada al aire libre sirviera de ilustración a! püblico;serIa, por extension, un catálogo de los recursos canteros de Catalufla, de sus locali-dades, de los medios de arranque y transporte, del coste en cantera y en obra, puestodo se registrarIa convenientemente. El 22 de febrero de 1908, a propuesta de Font iSagué, se acordó enviar una gacetilla a los periódicos locales invitando a los propie-tarios de canteras a remitir sus bloques. Font visitaba las canteras y elegIa personal-mente las piezas. El arranque solIa ser gratuito, aunque por lo general se gratificabaal cantero y en ocasiones se tuvo que abonar el valor de la roca. La Junta encomendóel transporte de los bloques a diversos industriales; entre 1907 y 1910 trabajó prefe-rentemente con Maria Planella, quien !lego a acarrear alrededor de sesenta 16 . En másde un caso el propietario tuvo a gala entregar sus bloques a pie de Museo.

La circunstancia de que la Junta hubiese delegado en Almera y Font, en su cali-dad de Ponentes de GeologIa, supervisar la llegada de los bloques, la fabricación delos pedestales y rótulos, la colocaciOn de éstos en aquellos y la instalación de lasalambradas protectoras, determinó que Font solicitara ser relevado por el vocalLlorenç Tomàs en lo concemiente a la inspección de las canteras y la selección de losejemplares, asunto en el que Tomàs demostró competencia y capacidad de ganarse lascolaboraciones adecuadas. En Girona, por ejemplo, contó con la cooperaciOn delayudante de Obras Püblicas, Juan Villalba, y del sobrestante Tomás Naba. Su ültimaintervención se produjo en 1915, cuando la Junta le encomendó inspeccionar laoferta de Manel Girona Soler, de un bloque de su cantera de Sitges. Fuera de Tomàsy de Font, la Junta solo delegó las excursiones en el vocal LluIs Maria Vidal i Carreras,una vez, a quien libró 500 ptas para recolectar fósiles y un gran bloque de ofita,campana que efectuó en companIa de Josep Colominas, recolector del Museo.

Siguiendo las instrucciones de la Junta, en cantera los bloques se cortaban entre1,5 m x 0,50 m y 2 m x 0,60 m; la altura se rebajaba luego 50 6 60 cm, al emplazarlossobre un pedestal cdbico de unos 70 cm de alto. La talla debla de presentar una carapulida, otra picoteada, una tercera d'escoda y la cuarta al natural, aunque pocas vecesse cumplieron estas exigencias. Un rótulo en la testera de los pedestales reseñarIa encatalán la clase de roca, su procedencia, usos y aplicaciones y el nombre del donante.Hasta aquI lo previsto por la Junta. En realidad, los bloques solIan recibirse "enbasto", cortados más o menos regularmente, pulidos todo lo más por una cara, y larotulación no Siempre fue lo ajustada que requerla el caso.

La fabricaciOn de los primeros pedestales se encomendó a Claudi Durán, el cons-tructor del mamut en cemento armado, que en septiembre de 1907 presentó su primerafactura, 2.337,50 ptas porjomales y materiales empleados dellS de mayo al 14 de agos-to, fechas en que estaba levantando el mamut. En 1908 los pedestales y la colocaciónde los bloques y de los rOtulos con las leyendas correspondientes se adjudicaron a laempresa "Herederos de J. Verges", en 1910 a Joan Vila Cabot y en 1912 a Pere Vidal.

Los rótulos, diseñados por Jaume Liongueras, el mismo que habIa dibujado ci dclmamut, fueron fabricados en azulejos por Ia casa "Hijo de Jaume Pujol i Buds".Tenemos constancia de Ia ejecución de 124 de ellos (compuestos, al menos los 18tultimos, de 9 azulejos cada uno), cuyo precio por unidad varió entre 8,50 y 9,50 ptas.Los postes y las alambradas que protegIan los bloques fueron instalados por Ia casa"Francisco Rivière e 1-lijos". La colisión de un carro a! servicio de la Dirección deJardines con un gran bloque determinó que Ia Junta prohibiese Ia circulaciOn deltránsito rodado delante del Museo, una vez colocada la mayorIa de los bloques.

Fig. 5. Conglomerado procedente de CastellvI de Rosanes (Barcelona). N° 125 de Ia colección de gran-des bloques. Recibido en Abril de 1908. Se desmoronó al intentar labrarlo. Archivo del MGB.

Fig. 5. Conglomerate from CastellvI de Rosanes (Barcelona). N° 125 from the Collection of LargeBlocks. Received in April 1908. It crumbled when cutting was attempted. MGB archives.

La tarea de conservar y pulir la colección se encomendó en 1907 a Miquel Reig yen 1909 a Ia casa "Franzi Hermanos", a la cual se le adjudicó' 7 finalmente por concursoci 2 de febrero de 1910. A partir de 1912, la casa, que tenIa encomendado asimismo cipulimiento de los aparatos meteorológicos del Parque, se limitó a pulirlos una vez alaflo, por la cantidad de 190 ptas, decidida la Junta a reducir los gastos de la coiección.

Adelantadas las obras que se practicaban en el acuario de Ia cascada del parque yen las instalaciones de focas del zoo, la Junta planificó inaugurarlas el 15 de junio de1908, junto con Ia colección de grandes bloques, pero la efemérides se pospuso al dIa23. Contó con Ia presencia del gobernador civil, del alcalde de Ia ciudad y demásautoridades municipales y de los micmbros dc la Junta. El nimero de bloques recibi-dos a! finalizar ci aflo era dc novcnta y sicte, descontados los prismas basáiticos deAmer; en 1909 ilegaron otros trcinta y dos. La muerte de mossèn Norbert Font iSagué, acaecida en abril de 1910, detuvo las adquisiciones radicalmente.

La ponencia de Geologla era responsable de la selección, arranque y transporte delos bloques, de supervisar la fabricación de pedestales y azulejos y, con Ia de Obras,de instalar los ejemplares, aunque en ocasiones la Junta encomendaba una tarea con-creta a cualquiera de los poncntes. En 1906 Ia poncncia dc Geologla estuvo en manosde Almera y de Font, como ya sabemos; en septiembre de 1909 se les agregó AlfredRamoneda, y en enero de 1910 se formó con Font i Sague, Salvi Casals, EduardFontserè y LluIs Maria Vidal, a los que en fcbrcro se sumó Alfred Ramoneda; La deObras se asignO en 1910 a Miquel Madorcli y Salvi Casals. Pese al cuidado que sehabla puesto en ello, la rotulación de los bloques presentaba en 1912 algunos errores.

Fig. 6. La Cantera del Remei, de granito, en Caldes de Montbui, hacia 1907. FotografIa publicada porSan Miguel de Ia Cámara en 1921

Fig. 6. The Remei Quarry, granite, at Caldes de Montbui, around 1907. Photograph published by SanMiguel de Ia Cámara in 1921

62 BARCELONA - PAROVE - MUSEO MARTORELL

Con arreglo a las instrucciones de la Junta, de que se redactasen en catalán sinperjuicio de que más tarde se colocaran otras en castellano y en frances, Artur Bofihl,director del Museo Martorell, remitfa las leyendas a Jaume Liongueras, recibla eldiseño de los rótulos y los sometfa a la Junta, que los examinaba y aprobaba. Losprimeros rótulos fueron encargados en marzo de 1908, cuando ya se habia instaladouna cincuentena de bloques, porque era económicamente más rentable fabricarlos portandas. En abril de 1911 Ia queja de un particular cuyo donativo Ilevaba más de unaflo a la espera de ser rotulado motivó una inspección del Ponente de Obras de laJunta, Miquel Madorell, quien examinó los modelos en vIas de ejecución, remitidospor LluIs Maria Vidal a la casa Pujol, y encontró que diferfan de los colocados en vidade Font i Sague. Invitado por Ia Junta a exponer los motivos en que fundamentabahaber introducido tan radicales variaciones que obligarIan a cambiar toda Ia rotula-ción, cosa que nunca se hizo, Vidal contestó que cuando Ia Junta le encomendó obrarde acuerdo con Madorell en ho que se referIa a los nuevos azulejos, no pudo hacerloporque ya estaban en vIas de confección, pues habla creIdo que se le habla confiadoa él exclusivamente esa tarea, como asI consta en el Libro de Actas. Madorell pidióser relevado dcl cometido y La Junta acepto. En realidad todo parece un poco fuera delugar, porque los azulejos que provocaban eI enfrentamiento solo eran catorce. Sinembargo, Madorell insistió en el tema. En Ia sesión del 2 de octubre insistió en que

Fig. 7. La colección petrográfica de grandes bloques, hacia 1910. Targeta postal impresa por Ia JuntaMunicipal de Ciències Naturals. Archivo del Autor.

Fig. 7. The Petrographic Collection of Large Stone Blocks around 1910. Postcard printed by theMunicipal Board of Natural Sciences. Author's archives.

los nuevos azulejos, ya fabricados, "no se ajustaban bajo el punto de vista artIstico, alas condiciones estéticas y diferIan del modelo aprobado por Ia Junta, que a su tiem-P0 presentó y propuso el Dr. D. Norberto Font y Sague, por cuyo motivo interesóconstara su voto en contra de las modificaciones introducidas." 18 Apenas Madorellhabla expresado su reprobación, Vidal contestó ofreciendo a la Junta, en calidad dedonativo libre de porte, un dolmen emplazado en una finca de su propiedad, Ia viflaMunera, en Campmany, Girona. La Junta lo aceptó y decidió instalarlo en el centrode la plazoleta de acceso a! Museo, delegando el asunto en el propio Vidal y enMiquel Madorell.

El 27 de abril de 1908, Font i Sague habla manifestado a la Junta que "en una desus recientes excursiones, pudo concebir la esperanza de obtener algIn monumentomegalItico, que podria establecerse en un lugar conveniente del Parque de estaciudad, completando Ia instalación con las reproducciones de determinados animalesque en aquellas épocas vivieron en Catalufia y que, a no dudar, ofrecerlan singular inte-rés y novedad" I9 Al domen de Vidal se referia. El proyecto de Font i Sagué de con-vertir el Parque en un recinto consagrado a las ciencias naturales, donde todo lo referido

a Cataluña —animales prehistó-ricos reproducidos fielmente aescala natural, monumentosmegaliticos, enormes bloquespétreos—, fuera colosal, cobra deeste modo amplio sentido.

Fig. 8. El dolmen y el menhir deCampmany, instalados en el Parque deIa Ciudadela. Foto hacia 1960.Archivo del MOB.

Fig. 8. The Campmany dolmen andmenhir en display at the Parque de IaCiutadela. Photograph around 1960.MOB archives.

El 29 de marzo de 1913 Vidal comunicó a la Junta que ya estaba en disposiciónde entregar los monumentos, pues al dolmen habIa agregado un menhir cercano;sugerIa instalarlos en el centro de la plantación de naranjos sita frente a! ala izquier-da del Museo, y asI se hizo, dispuestos tal y cómo se hallaban in situ, respetando suorientación y la distancia que los separaba. La instalación se produjo el 24 de abril; lahizo Pere Vidal, por 678,07 ptas; ambos monumentos portaban una plancha de cinccon la correspondiente leyenda en esmalte 20, ejecutada por el pintor Josep Burno, quecobró 37 ptas por el trabajo. Se inauguraron en septiembre, con la asistencia de laJunta en pleno, el alcalde y las autoridades locales. En la década de 1960 fueron tras-ladados al Museu d'Arqueologia de Catalunya, en Montjüic.

Miquel Madorell era de carácter persistente. En junio de 1912 habIa manifestadoa la Junta que algunas leyendas de los rótulos de los grandes bloques estaban equivo-cadas. El arquitecto Bonaventura Bassegoda habIa visitado la colección y encontradoque un bloque donado por su hijo Pere figuraba a nombre de otro donante y con otralocalidad. Vidal quito importancia a! asunto, pero Bofill tuvo que remitir a la Junta yal Ayuntamiento una relación completa de bloques y donantes y admitir que se habI-an producido varios errores, entre otros atribuir a la generosidad de Font i Saguévarios bloques adquiridos por la Junta. Esta delego en su vocal Joan Arola la apertu-ra de un expediente informativo, que el 29 de marzo de 1913 paso ya elaborado a es.tu-dio e informe de la ponencia de GeologIa; lo cierto es que no tenemos constancia deque los errores se subsanasen, porque se perpetuaron en listas sucesivas y aün se man-tenlan en la relaciOn que Francesc Pardillo envió a! Centre Excursionista de Catalu-nya en 1947. La lectura de los libros de actas de la Junta y otros documentos nos hapermitido conegirlos.

Coste de Ia colección

En 1906 la Junta de Ciencias Naturales dispuso de 50.000 pesetas para "Manu-tención de los animales del zoo y adquisicion de nuevos ejemplares para éste y losMuseos Martorell y ' Zootécnico", partida imnica a la que, en realidad, revertIan todoslos gastos, incluidas las obras y los trabajos del laboratorio. Los sueldos del personalcorrIan a cargo del Ayuntamiento. Entre 1906 y 1910 dicha partida osciló entre 50.000y 60.000 pesetas. Se trabajO en firme aquellos aflos: obras en el Museo (salas, agua,electricidad, servicios), contrucción del mamut, colección de grandes bloques,compras de importancia (meteorito de Garraf, colección ChIa), organizaciOn del labo-ratorio de preparación y taxidermia, creación del herbario municipal, recoleccionessistemáticas, reforma del acuario, nuevas instalaciones para el zoo, montaje y funcio-namiento del laboratorio ictiogénico, etc.

Entre 1911 y 1914, aflos de gestión municipal lerrouxista sostenida desde 1913por los regionalistas, el presupuesto global de la Junta descendió algo, entre un 6,5 %y un 3,8 %; y aunque la partida para manutención y adquisiciOn se mantuvo en 50.000pesetas anuales, se suprimió el cuadro de recolectores, cesaron las salidas de campo,se detuvo el herbario y las adquisiciones del Museo cayeron en picado. La muerte deFont i Sagué entorpeció el crecimiento de la colección de grandes bloques, pero loscambios politicos acaecidos en el municipio fueron determinantes. En 1915, año de

la debacle lerrouxista, el presupuesto de la Junta se redujo un 14,7 % y la partida deadquisiciones cayó a 35.000 pesetas, un 30 %, merma que persistió en 1916. SegiinJosep Maluquer i Nicolau 21, Secretario de la Junta desde febrero de 1916, dUrante elperlodo de 1907 a 1915 los gastos de la colección de grandes bloques fueron: 3.750pesetas en 1907, 8.400 en el ejercicio 1908-1909, 2.600 en el de 1910-1911, 1.100 enel de 1912-1913 y 850 en el de 1914-1915.

Ningiin bloque se recibió en 1911, uno en 1912, ninguno en 1913 y 1914 y unoen 1915. El 24 de marzo de 1916 la Junta suprimió la concesión otorgada a FranziHermanos para la conservación y pulimiento de los bloques y de la columna meteo-rologica del Parque y acordó que en lo sucesivo se ocupara de ello ci Museo. TodavIael presupuesto de 1917 destinaba 18.270 ptas para "Instal•lacions i serveis en elMuseu Martoreli, Col•lecció Petrografica i Laboratori de Taxidèrmia; Instal•lacions iserveis en el Museu de Catalunya, Vivàrium i Acuàrium; Laboratoris", 270 de las cua-les emplearon en los grandes bloques. A partir de ese aflo desaparece de los presu-puestos toda partida destinada a la colección, cuyo mantenimiento, mInimo, corrió acargo de los gastos ordinarios del Departamento de Geologla del Museo.

Pese a todo, ci resultado era espléndido. En 1917, aflo en que se constituye laJunta mixta de Ciències Naturals de Barcelona, ci llamado "Museo Petrogafico"estaba formado por ciento treinta y tres grandes bloques emplazados sobre pedestalesde obra con sus correspondientes leyendas explicativas en azulejos: una colección(mica, de acceso inmediato, que bordeaba la fachada principal del edificio Marto-reil y el llamado "JardIn experimental", plantado en los parterres gemelos que seabren a uno y otro lado en la explanada central de acceso al edificio, en uno de loscuales se levantaban el dolmen y el menhir regalados por LluIs Maria Vidal.

La colección "micrográfica" y el Catálogo de San Miguel de la Cámara

Las reformas introducidas por ci Ayuntamiento en 1916 y la constitución de laJunta mixta de Ciències Naturals de Barcelona en 1917, creada por ci Ayuntamientoy la Diputación provincial, dieron un fuerte impuiso a las instalaciones cientIficas delParque de la Ciudadela, que se remodelaron y ampliaron extraordinariamente. Entre1916 y 1917 se incorporó al Museo una nueva generación de jóvenes naturaiistas,entre los que Se encontraba Maximino San Miguel de la Cámara, catedrático de laFacultad de Ciencias de Barcelona, que ganó por.concurso, en diciembre de 1916, laplaza de Auxiiiar técnico del Museo, a quien la Junta nombró Encargado del Depar-tamento de GeologIa en 1917 y Regente de PetrografIa en 1918 a las órdenes del Con-servador del Departamento, Francesc Pardillo.

Una colección derivada en parte de la de grandes bloques fue la "micrografica", deláminas delgadas. Norbert Font i Sagué habIa formado una de 293 preparaciones, ensu mayorIa de rocas no espanolas, que la Junta de Ciencias Naturales adquirió en juliode 1910, por 761 pesetas, a su heredero, Paladi Font. Aquel año, LluIs Maria Vidalpropuso confiar a una persona competente la preparación de rocas para su estudiomicrográfico, a quien se satisfarIa por unidad entregada, pero muy ocasionales debie-ron ser los encargos, si existieron, porque nada más hemos podido averiguar alrespecto. La colección de Font i Sagué fue inventariada y publicada con comentarios

Con un bloque:Anónimo, Josefa Anglasell, Josep Arnau, Sever Barnadas, Pere Bassegoda iMusté, M. Baurier; Concepció Blanch, AgustI Canese, Enric Carreras,Francesc d'AssIs Darder; Gabriel Domingo, Pere Falqués, Figueras (germans),Enric Font del So!, Mane! Girona i So/er; Domènec Grau, Josep MariaGuitart, Joan Guitar; Antoni Malaret, Marques de Marianao, Josep Masl!ovet,Pere Mir NarcIs Parera (fills de), Joan Pascua!, Pau Rafo/s i Ba/ta, Josep Roigi Punyed, Joan Roura i Brecha, Joan Roura i Planas, Ferran de Sagarra, VicentSague, N. Sibecas, Societat Anbnima "Calizas Litograficas ", Societat en Coma,,-dita "Miquel y Widmer", Ramon Tarrés, Antoni Verges, LluIs Maria Vida! iCarreras, Juli Vintró.

Con dos bloques:Andreu (germans), Ajuntament de Roda de Vic, Amadeu Batlle, Miquel Bosch iMir; Leon de Buen, AgustI Casas, CompañIa de Ferrocarriles de Madrid aZaragoza y Alicante, Felix Cusiné, Antoni Freixas (fills de), Francesc Montcanur,Ignasi Pruneda, Josep Reig, Miquel Reig, Albert Surroca, Rossend Tosas i Cia,Josep %'7da! de Llobatera.

Con tres bloques:Francesc de Buda/lés, Pau Estapé, Frederic Garcia, J. L!atze MazjO (fl//es de),Miquel Madorel!, Joan Rague, Josep Rahola, Joan Serret.

Con cuatro bloques:Norbert Font i Sague, Engràcia Roure.

Con cinco bloques:Eusebi Güell i Bacigalupi.

Con ocho bloques:Societat AnOnima "Fomento de Obras y Construccjones ".

Con trece bloques (incluidos los doce prismas de basalto de Amer):Miró, Trepat i Cia

Con veinticuatro bloques:Junta de Ciències Naturals de Barcelona.Total: 151

Cuadro 1. Personas y entidades que contribuyeron a formar Ia colección de grandes bloques del MuseoMartorell (1905-1929).

Picture 1. People and entities who helped to establish the Museo Martorell Collection of Large StoneBlocks (1905-1929).

74 73 72 71 70 69 68 67 66

117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130

8 cHcHcH U U fl 9IIcc cc

8 9 10 II 12 15 14 H 16 17 18 19 20 21 22

.t, . . •: • •

- .&

IIIIIIIIIIIIIIIIIi95 96 97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112

ii • i . . .9

IIIII1I1II1IIIII1IIIII

83 84 85

^^0^8 ^^

°w8° °^ ^r:8 28

Destrucción de la colección de grandes bloques

El 26 de septiembre de 1923, Primo de Rivera proclamó la Dictadura; el 30 sedisolvieron los Ayuntamientos y el 12 de enero de 1924 lo hicieron las Diputaciones.El 25 de abril, dIa de su constitución, la primera Junta de la Dictadura aceptó la dimi-sión del director del Museo, Pius Font i Quer (que en mayo se extendió a la secreta-rIa general que ostentaba, cargos en los que fue sustituido accidentalmente porFrancesc Pardillo), y acordó que las actas de la Junta se redactaran en castellanoexclusivamente, "para evitar el doble trabajo de traducirlas al catalán" 23• A primerosde marzo de 1927 algunas personalidades del Ayuntamiento recorrieron el Parque dela Ciudadela, a fin de inspeccionar las obras y trabajos de remodelación de los jardi-nes que se venIan practicando desde hacIa un aflo, y expresaron al presidente de laJunta "el agrado con que verIan que pudieran suprimirse los bloques de rocas instala-dos alrededor del Museo Martorell, pués si bien la idea es original, la desigualdad delos bloques, y el deterioro que los agentes atmosféricos han producido en ellos al cabode tantos años, les da aspecto muy poco vistoso 24•" Es posible que en el proyecto delNicolau Rubió i TudurI 25, Director de Parques y Arbolado del Ayuntamiento, encar-gado de la citada remodelación, no tuviese cabida ese bosque de piedra formado porlos grandes bloques, muy castigado tras diez aflos de abandono por la Junta; aün asIésta hubiera podido oponerse, considerando la autonomIa de que gozaba, maspendiente el saneamiento de su economia de la buena voluntad del Ayuntamiento ysumisa polIticamente, aceptó la sugerencia sin pestafiear.

Ni el presidente de la Junta, Octaviano Navarro i Perarnau, ni los vocales pre-sentes en aquella sesión de 23 de marzo de 1927 en que se decidió Ia suerte de lacolección, los regidores Enric Barrie i Zafra, Enric Colom i Cardany y Daniel Manni Toyos, el diputado Emili Juncadella i Vidal y el vocal técnico Fernando Lopez deMendigutia, designado por Ia Diputación, ni el secretario, Francesc Pardillo, tambiénpresente, confirmado en la dirección del Museo en noviembre de 1924, hicieronconstar en acta su oposición. La Junta acordó desmotar los bloques con el concursode las brigadas municipales y reservar algunos fragmentos para exponerlos en elinterior del Museo, pero las brigadas se abstuvieron pese a que la petición se reiteróen mayo, por lo que la misma Junta se vio obligada a pagar para destruirlos. Las Jun-tas regionalistas, que gozaron de amplia mayorIa y holgado presupuesto duranteaflos, no habIan destinado partida alguna a su conservación y ésta de la dictaduradesembolsó dos mil doscientas pesetas en deshacerse de ellos. En marzo de 1929 lacasa Ramón Torner, constructores, los desmontO y los demolió 26• Reducidos agrava, se aprovecharon en la construcción de las nuevas instalaciones destinadas aosos blancos y focas y el acuario del Zoo.

Un relato de la destrucción to aportó San Miguel de la Cámara en carta 27 a TomásRoig i Llop, secretario de la Junta, datada el 2 de mayo de 1932. San Miguel escribede memoria, pero no carece de ella.

Pasado el verano de 1927, San Miguel recibiO un oficio, firmado por FrancescPardillo en calidad de Secretario de la Junta, en cual se le comunicaba la orden reci-bida de quitar los bloques y se le emplazaba a estar presente cuando las brigadasmunicipales procedieran a demolerlos. Sigue San Miguel:

"Al recibir este oficio visité al Director-Secretario [del Museo y de la Junta,Francesc Pardillo] y le expuse mi opinion contraria a la destrucción de la colección

de grandes bloques por su interés, por ser dnica y por su utilidad a los constructoresde obras y arquitectos, a lo que me contestó que nosotros no tenIamos que hacer masque obedecer las órdenes dadas por la Junta, y me aconsejó que no hiciera otra cosa,tanto mas teniendo en cuenta la época y condiciones en que esto ocurrIa; además quepodia hacerse lo que ordenaba la Junta sin destruir realmente la colección y por tantosu interés cientIfico y de aplicación para lo cual yo mismo podia reservar el materialque me pareciera mas adecuado de cada bloque, y hacer despues una colección debloques mas pequeños, cortados en paralelepIpedos, que podrIan disponerse formandocolección especial en el vestibulo".

San Miguel, que habIa estudiado y publicado parcialmente la colección y la habIaaumentado en varios bloques, procuró ver qué se podia salvar. Se daba la circunstan-cia de que aquel año la Diputación de Barcelona y el Instituto Geologico y Minero deEspaña habIan creado el Instituto Geológico-Topografico, cuya organización y direc-ción se le habIa encargado.

"Por este motivo —sigue la carta— tenia entonces frecuentes entrevistas con el Sr.Diputado Ponente de Cultura y en una de ellas le hablé de la cuestión los Bloques,y le rogue que expusiera al Sr. Alcalde lo improcedente de destruir una colección,acto que serIa duramente calificado por los naturalistas que la conocen y despues dedane detalles de lo que era dicha colección y de advertirle que la Diputación eracopropietaria de ella me encargó que le hiciera una nota; el caso era de tanta urgen-cia que inmediatamente la hice y se la entregué por lo que no quedo copia ni borra-dor en mi poder.

"Hablé con algunos vocales técnicos [de la Junta] amigos y me dijeron que nohabian asistido a la Junta en que se tomó el acuerdo, y uno o dos me dijeron que enrealidad no fué objeto de deliberación, sino de comunicación a los vocales de unacuerdo o deseo de el [sic] Alcalde o de la ponencia de Cultura, que ni siquiera esta-ban ciertos de cómo se habia llegado a esta determinación, pero de varias conversa-ciones parecia que se sacaba la conclusion de que la Junta lo imnico que tenIa queresolver era sobre la manera de quitar los bloques, y no sobre la cuestión de si sedebIan o no quitar. Hablé tambien con algun concejal e incluso teniente de Alcalde yme dijeron que no tenian noticia alguna del asunto y uno me prometiO enterarsey recomendar mi deseo de que no se realizara la destrucción.

"De todas mis gestiones y conversaciones saqué la impresiOn de que no era ideani propósito de la Junta de Ciencias Naturales la destrucción de esta colección, sinoque estos procedian de otro origen; ya que todos [los concejales] me objetaban queera feIsima la colección, de muy mal gusto, que parecIa de lejos un cementerio etc.

"No se lo que sucediO despues de estas gestiones, fli si fueron o no de alguna efi-cacia, lo cierto es que no llegaba el dia ternido de que yo tuviera que presenciar comolos obreros rompian los bloques.

"Después de haber estado mucho tiempo cenado al ptIblico el parque de la ciuda-dela, el dia de la inauguración, a! pasar la comitiva oficial, frente al MuseoMartorell, se volvió a insistir sobre el Alcalde y demás autoridades en lo antiestético dela colección de grandes bloques y en que después del arneglo que se habIa hecho en elParque, aquella desdecIa de tal manera y contrastaba por su ma! gusto de lo demás queera preciso quitarla. Ya se me habIa dicho por vanias personas antes, se me repitió aqueldIa y posteriores dias que el director de parques y jardines [RubiO i Tudurl], a quien noconocIa ni conozco insistIa en la necesidad de quitar esos bloques por razón de estética.

"Habfa pasado tanto tiempo que crela yo que nadie se acordaba ya de los bloques yque ci peligro de su destrucción habIa desaparecido definitivamente, pues no cabla pen-sar otra cosa despues de haber transcurrido por lo menos quince meses, y asi llego ciprimero de enero de 1929, época en que aprovechando la presentación de Ia memorialanual de trabajos de mi sección pedIa medios económicos para rotular, adecentar lacoiección de grandes bloques (vease Ia memoria citada, con fecha 28 de diciembre de1928, cuya copia acompana a esta exposición). Cual no seria mi sorpresa ydisgusto a! ver un dia a mi ilegada al Museo de Cataluna, donde entonces tenfa mi labo-ratorio, gente que venha con piedras y grupos frente a! Museo Martorell, y que procedIande los b!oques de Ia co!ección exterior, casi todos !os cuales estaban desmontados.

"Afortunadamente el Conservador de Geologha Dr. Pardillo, habIa ordenado quede cada bloque se reservasen varios fragmentos grandes y pequenos que !os empleadosguardaron en !os sótanos y de !os cua!es se cortaron despues bloques cübicos 28 y hoyse conservan en !a galerla de !a sa!a de Paieontologia del Museo Martorell y otrosmuchos bloques grandes sin dar forma.

"Yo c!asifiqué y ordené todo el material, recoji [sic] ejemplares pequefios queinc!uI en Ia coiección general y si bien la vistosidad de la colección exterior y !a liti-!idad para arquitectos y maestros y constructoreS de obras ha desaparecido, el mate-rial no se ha perdido y queda hoy en el Museo muy buena representación de todos losbloques y de cuatro de eIlo[s] ci bloque entero.

Fig. 10. La colección petrológica de grandes bloques, hacia 1927. CortesIa del Arxiu Fotogràfic dels Museus.

Fig. 10. The petrological collection of large stone blocks, around 1927. Courtesy of the Arxiu Fotogràficdels Museus.

"Qué paso después de tanto tiempo para hacer tan rápidamente y sin avisar siquie-ra a! regente de PetrografIa to que se iba a hacer, no lo Se; solo pude averiguar porqueunos Sres. socios del Club Montanyenc que vinieron a protestar ante mi, me dijeronque las piedras las hablan lievado para hacer los acuarios. Despues de inauguradosestos vi que en efecto algunas por to menos, que me eran bien conocidas, estaban allI.

"Como que el personal técnico, los regentes y conservadors, no asistIan, ni asis-ten a las sesiones [de Ia Junta], ni tenIa voz en ella, no nos enteramos de esta y de otrasmuchas cosas hasta despues de estar acordadas y definitivamente resueltas sin poderinformar ni hacer otra cosa que lamentarnos."

En efecto, entre los proyectos presentados por San Miguel, en diciembre de 1928,at Secretario de la Junta, en contestación a un oficio que éste Ic habla remitido, figu-raba: "pulimentar y adecentar la interesantIsima colección de grandes bloques derocas que hay frente a la fachada del Museo Martorell, que era muy visitada, y en IaSección se recibIan no pocas consultas que se contestaban practicamen[te]" 29

Fig. 11. Los bloques, destruidos. FotografIa publicada el 14 de abril de 1930 por La Rambla deCatalunya. Tomada por el Dr. Sole i Pta, que cedió esta copia a! Museo Martorell. Archivo del MOB.

Fig. liThe stone blocks, following destruction. Photograph published April 14 1930 by Rambla deCatalunya. Taken by Dr. Sole i Pla who donated this copy to the Museo Martorell. MGB archives.

Primer intento de reconstrucción (1930-1936)

Tras la caIda de Prirno de Rivera, la Junta, renovada ya, celebró su prirnera sesiónel 8 de marzo de 1930, presidida por Josep Cararach i Mauri, y el 2 de abril nombróuna ponencia formada por los señores Santiago Andreu i Barber, diputado, Josep Bar-hey i Prats, regidor, y August Matons i Colomer, vocal técnico designado por la Dipu-tación, con el encargo de elaborar un informe completo del estado económico, revisarlos objetivos y denunciar hechos y mutilaciones inexcusables. En la siguiente sesión,23 de junio, Pardillo dimitió de la dirección del Museo y de la secretarla general, paralas que de nuevo fue propuesto Font i Quer, y la citada ponencia tuvo duras palabraspara la Junta de la dictadura. Tras repasar las actas donde figuran las resoluciones quehabIan determinado la destrucción de los bloques, hizo constar que:

"Cap informe tècnic contraresta les veleitats extralicites d' altres personalitats delAjuntament ni es demana tampoc a ningii... Per be que lestatut diu hen clar 'La Junta,amb completa autonomia i personalitat juridica administrará els interessos que téencomenats...' la Junta anterior cregué qu'ultra administrar podia destruir objectes decol•lecció que no eren ni podien ésser patrimoni d'ella i dels quals per imperi delestatut no més tenia l'adrninistració i la cura. La Junta en realitzar la destrucció vafer un acte de domini sobre uns objectes dels quals sols tenia la conservació i l'admi-nistració. Per tal cosa creuen els ponents que s'ha inferit un dany que cal ques'indemnitzi pels que contrefur el varen perpetrar. Estima doncs la Ponència s'hand'elevar aquets fets a consulta dels iletrats municipals o provincials perque dictarni-nen sobre la procedència d'imposar devant de qui calgui i corn calgui 1' oportunareclarnació pels danys causats per un acord que considerern lesiu pels interessos de laJunta del Municipi i de la Diputació de Barcelona, i en tot cas obrir una ampla infor-macjo sobre els fets esdevinguts nomenant-se un instructor per fer-ho." 30

Y asI lo aprobó la Junta unánirnernente.Se procedió, pues, a elevar los hechos a consulta de los letrados rnunicipales, por si

procediera exigir cuentas a ciertos regidores, y la Comissió Municipal de Responsabili-tats abrió un expediente informativo, aunque tardó un afio (mayo de 1931) en reclamara la Junta los antecedentes relativos a! caso. En abril de 1932, visto que la Comissió nohabIa concluido el expediente, la Junta nornbrO Juez instructor del mismo a su vocaltécnico Josep Gifreda, y Secretario al que lo era de la Junta, el letrado municipal TomàsRoig i Llop; también acordó rehacer la colección en los terrenos que el Ayuntamientole habla concedido en MontjuIc, en la zona del Palacio de Agricultura, donde pensabatrasladar el Museo de Ciencias Naturales, a cuyo fin solicitó por carta 31 , y el Ayunta-rniendo de oficio, la contribuciOn de los antiguos donantes y de los posibles nuevos. Enmayo, al conocer que la ComissiO habla designado al vocal regidor de la Junta, JoaquimVentalló i Verges, para proseguir los trámites del interminable expediente, Gifreda yRoig dimitieron. Al cabo, el 21 de octubre de 1933, el Teniente de Alcalde del Ayunta-miento y Presidente de la citada ComissiO trasmitió a la Junta el acuerdo que hablantornado de "que per part de l'Ajuntament no es deu acudir als Tribunals de JustIcia enatenció al poc valor material d'aquelles pedres i a les importants despeses d'Advocats iProcurador que serien menester per acudir a dit procediment i que per tant aqueixa Juntade Ciències Naturals amb complerta llibertat i tenint en cornpte les expressades cir-cumstàncies, pot obrar corn millor li sembli, acudint o no als Tribunals de JustIcia."32La Junta se dio por enterada y renunció a cualquier acción judicial.

CaIda la Dictadura y recobrada la libertad de prensa algimn periódico de BarcelonahabIa manifestaron su cólera por la desaparición de los bloques. El 14 de abril de 1930el sernánario La Rambla de Catalunya publicó "Un document d' arxiu. Els bàrbars aBarcelona", declarando abiertamente las verdaderas causas de la destrucción y recla-mando medidas contundentes contra los responsables:

"Precisarnent perquè les pedres formaven part d' aquest tresor cultural que és unade les poques coses que havIern sabut defensar sempre a l'unIson tots els catalanssense distinció de matisos, que els representants de la Dictadura a Barcelona creguerenque havien de desaparèixer... ,Què s'espera per a exigir les responsabilitas que hancontret amb aquest acte de vandalisme, els individus de la Junta autônorna ('?) deCiències Naturals que en temps de la Dictadura actuaren tan en harmonia amb la poll-tica devastadora del nostre patrirnoni espiritual... ?"

DIas más tarde, el 16 de abril, Joaquirn Folch, Baltasar Serradell y JosepClosas, en representación de la Societat de Ciències Naturals de Barcelona, "ClubMuntanyec", dirigieron una instancia al Presidente de la Diputación de Barcelonarogandole que tomara medidas para que la colección fuese restablecida a cargo dequienes la habIan destruido. La petición fue exarninada por la Comisión Provin-cial Permanente, que a propuesta de su vocal Santiago Andreu consignó en acta "laextraordinaria indignaciOn que habIa producido el atentado que significa la des-truccción de una coleccción dnica en el mundo" y encargó a Andreu procurar quela Diputación instruyera el oportuno expediente para la depuración completa deresponsabilidades. El Club Muntanyec elevO una petición similar a! Alcalde, quienla remitió a la Junta.

El acuerdo de reconstruir la colección, tornado en abril de 1932, fue acogidomuy favorablemente por los diarios de Barcelona 34 , que lo publicitaron y pidieronla colaboración ciudadana. Esta carnpana, junto con el rnasivo envIo de cartas a losantiguos donantes y a otros nuevos, por parte del Ayuntamiento y de la Junta, augu-raba una pronta recuperación. El Museo preparó entonces treinta y siete nuevospedestales de rnamposterIa, pero la mayorla de los benefactores habla rnuerto ocambiado de dornicilio o abandonado las explotaciones y, de hecho, la Junta solopudo localizar a diez de ellos, todos los cuales aceptaron colaborar, a! igual que losnuevos propietarios contactados, aunque no todos lo hicieron finalmente por lasmolestias inherentes a seleccionar, cortar, preparar y transportar los bloques hastalas vIas de cornunicación próximas, trabajos que entorpecian o distraIan el habitualde la cantera. Tan solo se lograron nueve bloques, diez contando una caliza repetida,todos en 1932.

Pero la decision de Pardillo era firrne. En diciernbre de 1935 expuso a la Junta laconveniencia de solicitár de la Generalitat apoyo econórnico para reconstruir la colec-ción, aprovechando la favorable acogida que al efecto habIa rnostrado piiblicarnenteel Conseller de Cultura. La petición se cursó y fue concedida en 1936: 39.444 pese-tas que se cobraron entre abril y junio de 1937, aunque solo una parte se empleO enmontar los dieciséis grandes bloques de que disponla el Museo: los nueve obtenidosen 1932 y siete que nunca habIan sido montados en el exterior 36• También en diciem-bre de 1935 Pardillo remitió una segunda serie de cartas peticionarias, con instruc-ciones acerca de cómo se deberIan preparar los bloques, y en abril de 1936 solicitó dela casa cornercial "Pedro Ricart, Mármoles-Piedras y Piedra artificial", una lista de lospropietarios de canteras de Cataluña37.

Una carta, entre las muchas que se enviaron en 1935 y 1936 con similares condi-ciones, dirigida el 17 de enero de 1936 a Josep Sabaté Duaygues, "Construcción demolas, cilindros y adoquines granIticos de las canteras de Cardedeu, y toda clasede piedra labrada", nos ha permitido conocer las instrucciones que se impartIan a losdestinatarios:

"Aquests blocs han de tenir una base d'uns 50x50 cm. o 50x60 i una alcaria demetre i mig a dos metres, segons ilegiria als diaris. Com que l'objecte principald'aquesta col•lecciO es que es pugi veure l'aspecte i condicions de la pedra per a laconstrucció, cada bloc ha de tenir a tot 1' ample de 1' ultim ters de 1' alcaria, una carapolida, una altra allisada i una altra picada; es dir, treballades corn mès sigui costumi convenient per a mostrar les condicions de la pedra. Al basament d'obra que faremaci, constarà el nom del donant i el punt de la pedrera. Serà el mès convenient que elsblocs que vosté vulgui enviar, siguin el més diferents possibies a fi i efecte que nosemblin repeticions." 38

Condiciones que se rebaj aron en cartas sucesivas donde el Museo se comprome-tIa a "presentar el bloc amb un paramente polit, una cara de bu[ilxarda, una d'escoday el demès a! natural".

El 22 de marzo, Sabaté ya tenIa preparado un bloque de arenisca roja de las pedre-ras del Pla de Figaro, cuya entrega retrasaron las iluvias y el comienzo de la guerracivil impidió definitivamente.

Pero no todos estaban conformes con el modo en que se habIan depurado las pre-suntas responsabilidades. El 8 de enero de 1936, NarcIs Rucabado, miembro delCentre Excursionista de Catalunya, dirigio una carta a la Junta pidiendo enérgicarnenteque hiciera constar en placas visibles al püblico los nombres de los responsables de ladestrucción de la colecciOn, para sanción de su conducta, y el de sus benefactores, paraestImulo de sus ciudadanos. La Junta le asegurO que darla publicidad a su propuesta.

Segundo intento de reconstrucción (1947-1949)

El 28 de marzo de 1947 celebró ci Centre Asamblea General de Socios, bajo lapresidencia de LluIs de Quadras, convocada de acuerdo con los nuevos Reglamentosde la Federación Espafiola de Montaflismo. La junta directiva propuso entonces a lossocios fusionar las Secciones de ArqueologIa e Historia, GeografIa y Geologla, yFolklore en una sola, de Ciencias y Artes, propuesta que no prosperó. El 14 de mayode 1947 se constituyó y puso en marcha la nueva Junta de la SecciO de Geografia iGeologIa, inactiva desde 1939, con el propósito inmediato de divulgar una culturageografica y geológica, no académicas, entre los nuevos miembros del Centre, losingresados desde 1939, en su mayorIa jóvenes excursionistas con esçasos o nulosconocimientos cientIficos básicos. El 14 de noviembre el Dr. J.R. Bataller, vicepresi-dente de la misma, inaugurO el nuevo curso con una disertación acerca de "ElCentre Excursionista de Catalunya i les Ciències Naturals" ; el curso constaba de seislecciones breves de geologIa y de algunas excursiones geologicas.

El 8 de agosto de 1947, a instancias de la remozada Secció de Geografia i Geolo-gia, el Presidente del Centre, LluIs de Quadras, habIa dirigido una carta al Teniente deAlcalde y Ponente de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona señalándole el deplorable

estado de la colección de grandes bloques rocosos instalada en el exterior del MuseoMartorell, o lo que restaba de ella, y rogandole que se practicaran las gestiones oportu-nas conducentes a su reconstrucción y ampliación, "con miras a sus estudios técnicospara el arte y la construcción. AsI, los estudiantes y aficionados a las Ciencias natura-les; los excursionistas, los arquitectos y constructores, y los profanos en general, podrantener nuevamente otra fuente de estudios y orientación para sus actividades y por fin lacomposición del actual Ayuntamiento reivindicará para si, una modalidad cientIfica queunas manos incultas se preocuparon de destruir para oprobio de la Ciudad." Poste-riormente, en la circular de septiembre que remitió a sus consocios, el Centre dió cuen-ta de las gestiones encaminadas a reconstruir "el notable museo petrográfico que fundóel malogrado Mn. Norbert Font y Sagué que se instaló enfrente del Museo Martorell delParque de la Ciudadela y que ileva tantos años derruido por manos innobles", juiciopüblico nada temeroso considerando la fecha en que se emitla. Sin embargo, "l'apatiade determinades elements del Ajuntament, malogra nostre interés de colaboració volun-taria, vegentse aquesta Secció obligada a abandonar dita iniciativa." 40

El Teniente de Alcalde se limitó a trasladar la carta de Quadras a Francesc Pardillo,director del Museo Martorell y del Instituto Municipal de Ciencias Naturales, institucióncreada para substituir en cierto modo a la Junta de Ciències Naturals de Catalunya,disuelta en 1941. En su respuesta, del 10 de septiembre, expuso Pardillo al Teniente deAlcalde el desmonte de la colección impuesto a la Junta alegando principios de estética,de cada uno de cuyos ejemplares habIa guardado el Museo una muestra, y los esfuerzospracticados para reconstruirla cuando las circunstancias to permitieron, cuyo fracaso atri-hula alas causas que ya conocemos. La obra de Font i Sagué se habIa ejecutado a lo largode afios, en un tiempo de mayor sosiego, auge económico, idealismo y entusiasmo, fac-tores que no pudieron recuperarse después. Cabria intentar la reconstrucción; existIancanteras interesantes, aunque lejos de Barcelona y sin comunicación inmediata por ferro-carril, pero nada se adelantarla sin una gestión particular acerca de cada propietario,seguida de la recogida in situ por cuenta del Museo, para lo cual era imprescindible dis-poner de un camión; en el fondo, agregaba, era cuestión de personal y de presupuesto.ConcluIa su carta destacando que los diecisiete bloques existentes carecian de rótulos ensus basamentos, debido a las dificultades que ponlan las fábricas para ejecutarlos por serpocos. El 20 de septiembre Pardillo remitió a NarcIs Rubacado i Comerma, Presidentede la SecciOn de Geografia i Geologia del Centre Excursionista, la lista de los bloquesque estuvieron instalados, le agradeció su interés y le manifesto su deseo de que la colec-ción se rehiciera. Rucabado contestó de inmediato dándole las gracias; por su partecooperarla en las gestiones encaminadas a su objetivo comiin. Y tomó la iniciativa.

De primeros de diciembre de 1947 a finales de abril de 1949, Rucabado visitó, escri-bió y telefoneó a trece empresas del ramo y particulares propietarios de canteras 41, aquienes informó de la colección destruida y del plan trazado para recuperarla y de quie-nes solicitó un total de, at menos, diecinueve grandes bloques. Rucabado, que en sus car-tas presentaba al Centre como "encargado de colaborar en la reconstrucción de lacolección" y más tarde como la entidad que venla "preocupándose de la reconstruccióndel Museo Petrografico", impartla asimismo las directrices conducentes a uniformar lacolección: los bloques, naturales, sin pulimiento alguno, deberlan medir entre 1 y 1,50m de altura (que en peticiones posteriores rebajó a 1,20 m); et Museo se encargarla detransportarlos y disponerlos sobre pedestales ciThicos de 50 cms, donde constarla el nom-bre del donante. Si la respuesta era afirmativa, Rucabado se lo comunicaba a Pardillo.

En marzo de 1949 Ilegaron los dos primeros bloques, de caliza de Avinyonet dePuigventOs, donados y acarreados a sus expensas por "Sibecas, S.A." Aquel mes lie-garon también, a cargo del industrial Ferran Lorda, tres procedentes de Llança: cuarzo,feldespato y pegmatita, y un sexto bloque lo hizo en septiembre, de yeso deCampdevànol, donado y descargado a pie de Museo por "Super Gyps Isart, S.A." Elséptimo y ültimo bloque, caliza de Vallcarca, lo cedió y entregó dadas las dificultadesdel Museo para hacerlo, a finales de aflo o conñenzos de 1950, "Piedras y Derivados,S.A." El Museo no disponIa, en efecto, de los fondos ni del medio de transporte nece-sarios ni al parecer estuvo dispuesto a facilitarlos el Ayuntamiento, hasta el punto deque otros cinco bloques cortados ya y puestos a disposición de Pardillo quedaron sinrecoger pese a la insistencia de LluIs de Quadras, que dirigio dos cartas, en octubrede 1948 y septiembre de 1949, la primera al Teniente de Alcalde y Ponente de Cultu-ra del Ayuntamiento de Barcelona y la segunda al propio Alcalde, Baron de Terrades,instándoles a implicarse en el tema y a que el Museo se hiciese cargo de los bloquesya otorgados, cartas cuya contestación, como las anteriores, fue desviada a Pardillo.

Se vio, pues, Pardillo, arrastrado por el entusiasmo del Centre, en el agobio dehacerse cargo fisico de un proyecto que no era suyo, aunque no podia desagradarle, delque el Ayuntamiento se habia desligado por completo. En esta situación, pendientes derecogida varios bloques y anunciados otros, se dirigió por carta a Lluis de Quadras el4 de octubre de 1949, puntualizándole que la encomiable colaboración del Centre nopodia extenderse a la función fiscalizadora y ejecutiva de la dirección del Instituto deCiencias Naturales, cuyas circunstancias administrativas, orden de prelación y urgen-cia de sus trabajos y gastos desconocia. "Los ejemplares que ustedes van logrando, noson pequeflos fragmentos que, sin más, pueden guardarse en la bandeja de un arma-rio o en el estante de una vitrina. Son enormes bloques que hemos de recoger a con-siderable distancia o se nos descargan en Ia explanada del Museo con el caracter delhecho consumado que exige apremiante resolución"42 , cuya preparación y montajeacarreaban gastos que no siempre podIan realizarse o corrian en detrimento de aten-ciones inaplazables. Desde hacIa varios años los presupuestos municipales se venianprorrogando y no existia ninguna partida que pudiera aplicarse a la colección de grail-des bloques; la habia solicitado, pero hasta que el Instituto conociera su nueva situa-ción económica deberia el Centre aminorar su celo y no recabar nuevos ejemplares.Convenia, además, evitar las repeticiones (tenian instalados dos de caliza de Avinyo-net cuando se recibió el tercero, que también se instaló), a fin de que la colección nofuera un simple y monótono catálogo de canteras de materiales analogos y que lavariedad, magnificencia y belleza de los ejemplares justificaran su exhibición, nodando pie a que se repitiesen los argumentos estéticos que fundamentaron la destrucciónde la anterior colección. Finalmente le pedia que antes de apalabrar un nuevo donativose le informara con una muestra del material, a fin de resolver si convenIa o no aceptar-lo. Don Lluis de Quadras anotó al fmal del texto: "No se contesta aquesta carta!"

Resulta chocante que en los tres años que duró el intento de reconstruir la colec-ción, Quadras y Pardillo no trataran el tema personalmente, considerando los lazosque habian unido a sus instituciones y el hecho de radicar en la misma ciudad. NiQuadras ni Rucabado se acercaron al Museo para hablar con Pardillo ni se dirigierona él por carta en primer término para presentarle su proyecto, como hubiera podidoesperarse, antes de acudir a! Ayuntamiento. Hay corrección, pero también distancia,en la correspondencia que cambiaron. No es imposible que el Centre otorgara a Pardillo

cierta responsabilidad en la destrucción de los bloques, como director del Museo queera entonces; pero aunque ciertamente no hizo constar por escrito ni manifesto pdbli-cameñte su oposiciOn al desafortunado acuerdo ni lo desaprobó de cualquier otromodo, que tengamos constancia, tampoco se opusieron el presidente y los vocales dela Junta, más responsables que él en todo el asunto. La anotaciOn que LluIs deQuadras dejó al pie de la carta de Pardillo denota por demás su indignación.

Pero Pardillo cumpliO su palabra. Los nuevos presupuestos le permitieron reins-talar en 1952, donde hoy se encuentran, los veintidós bloques con que ya contaba lanueva colección.

La colección actual

La colección actual está formada por treinta y dos ejemplares montados sobretreinta y un pedestales cilbicos, de revocados de cemento; ninguno cita a! proveedory seis carecen de leyenda identificativa. Hay que contar también ocho prismas basal-ticos de Amer, sin rotular, adosados a los laterales del atrio del Museo.

De los treinta y dos ejemplares, veintidós se consiguieron antes de 1950, veinti-trés si consideramos que en un pilar van montados dos bloques de basalto; el resto seadquirió o se montó después de 1952. El dltimo bloque adquirido, un gran nóduloampelItico encontrado en las pizarras paleozoicas del Turó de la Rovira (Barcelona),llego en 1975, donado por "Téneles y Autopistas de Barcelona, S.A."

Damos seguidamente la lista de los bloques actuales, contando de izquierda aderecha segün se mira la fachada principal del Museo, con su rotulaciOn actual, cuandola presenta, seguida de la que proponemos y, en letra pequefia, de las notas a! caso.

1. Sin datos.Nôdul ampelItic. Paleozoic. Turó de la Rovira, Barcelona. Donatiu de la Societat"Tiineles y Autopistas de Barcelona, S.A."Adquirido en 1975.

2. Sin datosGranodiorita. Roses (Girona).Montado después de 1952.

3. Sin datosAplita-Pegmatita. Llanca (Girona). Donatiu del Sr. Ferran Lorda i Roig.Donado por Ferran Lorda Roig (Girona, 9, 1°. Barcelona) en marzo de 1949 y montado después de1952. El empresario donó en igual fecha un ejemplar de feldespato y otro de cuarzo, todos de suscanteras, y costeó el transporte.

4. Basalto. Castellfullit, Gerona.Basalt. Pleistocè. Castelifollit de la Roca (Girona).Adquirido después de 1952. Las canteras, en 1936, eran explotadas por J. Ortiz Ibáfiez, a quien sedirigió Pardillo solicitándolesu colaboración. Es posible que la petición se renovara en 1952.

5. Granito. Rosas, Gerona.Granodiorita. Roses (Girona).Montado después de 1952.

Fig. 12. Vista de Ia colección actual "Grandes Bloques" del Museu de Geologia (Museu de Martorell).FotografIas de Jordi Vidal. Archivo del MGB.

Fig. 12. Actual "large stone blocks" collection of the Museu de Geologia(Museu Martorell). PhotographJordi Vidal. MGB archives,

6. Sin datos.Guix. Campdevànol (Girona). Donatiu de la Societat "Super Gyps Isart, S.A."Donado por "Super Gyps Isart, S.A." (Avda. de José Antonio, 579. Barcelona) en septiembre de 1949.

7. Yeso. Sarreal. Tarragona.Guix alabastre. Sarral (Tarragona). Donatiu del Sr. Anton Grau AimenaraRecibido el 1 de agosto de 1932. A. Grau era Secretario del Juzgado municipal de Sarral.

8. Caliza. Aviñonet de Puigventós, Figueras.Calcària. Avinyonet de PuigventOs, Figueres (Girona). Donatiu de la Societat"Sibecas, S.A."Donado por "Sibecas, S.A." (Capitán Arenas, 11. Barcelona) y descargado en el Museo en marzo de 1949.

9. Caliza. Aviñonet de Puigventós, Figueras.Calcària. Avinyonet de Puigventôs, Figueres (Girona). Donatiu del Sr. SebastiàSibecas.Recibido el 26 de agosto de 1932.

10. Caliza. Aviflonet de Puigventós, Figueras.Caicària. Avinyonet de Puigventôs, Figueres (Girona). Donatiu de la Societat"Sibecas, S.A."Donado por "Sibecas, S.A." (Capitán Arenas, 11. Barcelona) y descargado en el Museo en marzode 1949.

11. Basalto. Amer. Gerona.Basalt. Pleistocè. Pedrera de Sta. Margarida, Amer (Girona). Donatiu dels Srs.Miró, Trepat i Cia.N° 74 de la colección de grandes bloques. Estuvo expuesto en el vestIbulo del Museo.

12. Caliza. Ntra. Sra. del Coil, Barcelona.Calcària. Paleozoic. Pedrera de Vailcarca, Ntra. Sra. del Coil (Barcelona). Dona-tiu de la Societat "Piedras y Derivados, S.A."Donado en diciembre de 1949 por "Piedras y Derivados, S.A" (VIa Layetana, 51, 1 0 20 , Barcelona),de Ia cantera de la sociedad.

13. Caliza. NummulItica. Gerona. Dvo. NarcIs Parera.Caicària nummulItica. Eocè. Girona. Donatiu del Sr. NarcIs PareraN. Parera, cantero (c/ Anselmo Clavé, 9, Girona), remitió dos bloques, uno de piedra blanca y otrode piedra azul, de un peso total de 800 Kg, que ingresaron el 14 dejulio 1932.

14. Caliza. NummulItica. Gerona. Dvo. NarcIs Parera.Caicària nummulItica. Eocè. Girona. Donatiu del Sr. NarcIs PareraRecibido enjulio de 1932.

15. Caliza. Mas d'En Giralt. S. Pedro de Ribas.Calcària. Cretaci. Mas d'En Giralt, Sant Pere de Ribes (Barcelona). Donatiu delSr. Josep Roig i Pulled.J. Roig Pufled, con domicilio en Mas d'en Giralt, St. Pere de Ribes, antes en Vilanova i la Geltrti,lo envió en junio de 1932.

16. Granito. Serra dels Pins. Liagostera.Granit. Serra dels Pins, Liagostera (Girona). Donatiu del Sr. Josep M Vidal deLiobateraRecibido el 17 de septiembre de 1932.

17. Tronco de conifera silificada. Castrillo de la Reina. Burgos.Soca de ConIfera silicificada. Cretaci. Castrillo de la Reina, Burgos. Descobertpel Prof. M. San Miguel de la Cámara.Recibido hacia 1921, Se montó en el interior del Museo.

18. Tronco de conIfera silificada. Castrillo de la Reina. Burgos.Soca de ConIfera silicificada. Cretaci. Castrillo de la Reina, Burgos. Descobertpel Prof. M. San Miguel de la Cámara.Recibido hacia 1921, se montó en el interior del Museo.

19. Arenisca miocdnica. Vilaseca. Tarragona.Gres amb impressions d'un cetaci (Cetotherium sp.). Miocè. Vila-seca de SoIcina(Tarragona). Donatiu del Sr. Pere Caselles.Recibido del arquitecto Pere Caselles, residente en Reus, el 12 de junio de 1908.

20. Cuarzo. Minas Carmina. Llansá.Quars. Mines "Carmina", Llança (Girona). Donatiu del Sr. Ferran Lorda i Roig.Recibido en marzo de 1949.

21. Feldespato. Minas Carmina. Llansá.Aplita-Pegmatita. Mines "Carmina", Llança (Girona). Donatiu del Sr. FerranLorda i Roig.Recibido en marzo de 1949.

22. Brecha paleozica fosilIfera. Montgat.Bretxa paleozoica. Montgat (Barcelona). Donatiu de la Cia. de F.F.C.C. de M. Z. A.Remitido en mayo de 1932 por P. Maristany, Administrador Delegado de la Red catalana de la CompauiIa.

23. Lava basáltica cordada. La Caña, Olot.Lava basàltica cordada. Pleistocè. La Canya, Olot (Girona).Recibida antes de 1932, probablemente debida a San Miguel de la Cámara..

24. Lava basáltica escoriácea. S. Feliu de Pallerols.Lava basàltica escoriàcia. Pleistocè. Sant Feliu de Pallerols (Girona). Donatiu delSr. Miquel Bosch i Mir.N° 73 de la colección de grandes bloques, estuvo expuesto en el vestIbulo del Museo.

25. Bomba volcánica. S. Feliu de Pallerols.Bomba volcànica. Pleistocè. Sant Feliu de Pallerols (Girona). Donatiu del Sr. Joan BoschJ. Bosch era hijo de Miquel Bosch i Mir, quien habIa donado los bloques 72 y 73 de Ia antiguacolección. Recibida en mayo de 1932.

26. Sin datos.Hulla. CarbonIfer. Aller (Asttlries). Donatiu de la "Sociedad Hullera Espaflola".Llegó antes de 1932, por mediación de San Miguel de la Cámara, y estuvo expuesto en el interiordel Museo.

27. Pizarra maclIfera. Puig de la Ruira, Liagostera.Pissarra maclIfera. Puig de la Ruira, Liagostera (Girona). Donatiu del Sr. Josep MVidal de LiobateraRecibido el 17 de septiembre de 1932. El donante apunta que en los mapas el lugar figura como"Puig dels Cassaich".

28. Hulla. Cardiff (Inglaterra).Hulla. CarbonIfer. Cardiff, Gal•les (Regne Unit)Montado después de 1952.

29. Basalto. Casteilfullit (Gerona).Basalt. Pleistocè. Casteilfollit de la Roca (Girona).Montado después de 1952.

30. Granito. Rosas, Gerona.Granodiorita. Roses (Girona).Montado después de 1952.

31. Sin datos.Basalt. Pleistocè. Pedrera de Sta. Margarida, Amer (Girona). Donatiu dels Srs.Miró, Trepat i Cia.N° 74 de la colección de grandes bloques. Dos ejemplares montados después de 1952.

Entre 1906 y 1907 la Junta Municipal de Ciencias Naturales de Barcelona pusoen marcha dos ambiciosos proyectos: una colección de reproducciones a escala natu-ral de los grandes animales prehistóricos que hablan vivido en Catalufla y una colec-ción petrológica de grandes bloques representativa de la geologIa catalana, ambas aemplazar al aire libre en el Parque de la Ciudadela. El primero, del que el mamutconstruido en cemento armado es el imnico ejemplar que llegó a materializarse, tenIacomo referencia la colección de reproducciones de los jardines del Palacio de Cristalde Sydenham, Inglaterra, y no llego a completarse; el segundo, ünico en su género,realizado mayoritariamente entre 1907 y 1909, del que solo existe un precedentemenor, desconocido por los promotores de la colección catalana, el del cementerio deRochdale (Inglaterra), alcanzó la cifra de ciento treinta y tres ejemplares montadossobre pedestales. Ambos proyectos deben su puesta en marcha al empuje del jovennaturalista Norbert Font i Sagué y pueden enmarcarse en el espIritu de la Renaixencacatalana. Un parque cultural-recreativo donde los ciudadanos encontrarIan museos,jardines zoológicos y botánicos, laboratorios, acuarios y otras dependencias cientIfi-cas, y donde podrian admirar una representación de la vida pasada, la geologIa y laprehistoria catalanas, expuesta al aire libre y a escala colosal: ese era el proyecto.

Por lo que se refiere a los grandes bloques, cabe agregar lo siguiente:El objetivo inicial de la colección era facilitar a los geólogos, arquitectos, maes-

tros de obras y demás personas y empresas del ramo de la construcción un muestrario

de los materiales explotados por las canteras catalanas, pero pronto se amplió a unarepresentación lo más completa posible de las variedades de rocas de los distintosterrenos de Catalufla; sin embargo, en ningün caso se dio una secuencia completa nicontinuada de los sucesos geológicos regionales, como se pudo pretender original-mente. La colección cumplIa una de las ambiciones de la Junta técnica de los Muse-os de Ciencias Naturales, Parque Zoológico y JardIn Botánico, antecesora inmediatade la Municipal creada en 1906 y encargada como aquella, de gestionar las instala-ciones municipales cientIficas del Parque de la Ciudadela: divulgar la geologfa cata-lana, formando para ello, entre otras colecciones, una de materiales pétreosempleados en la construccion.

La Junta, a través de sus delegados, Font i Sagué, primero, y Llorenç Tomàs,después, adquirió veinticuatro ejemplares. Los señores Miró, Trepat i Cia aportarontrece, aunque solo dos tipos de rocas; la Sociedad Anónima "Fomento de Obras yConstrucciones" donó ocho, todos de sus canteras, y el Sr. Eusebi Güell i Bacigalupidonó cinco. Estos fueron los contribuyentes principales. De los ciento cincuenta y unbloques que el Museo llego a recibir, sesenta y siete procedIan de la provincia deBarcelona, sesenta (contando los doce prismas basálticos de Amer) de la de Girona,Tarragona aportO diecisiete, Lérida seis y Huesca uno. En 1905 se recibieron doceejemplares (los prismas de Amer), en 1907 cuarenta y dos, cincuenta y cinco en 1908,treinta y dos en 1909, cinco en 1910, uno en 1912, uno en 1915 y tres en fecha quedesconocemos, posterior a 1916. Nada se recibió, pues, en 1911, 1913 y 1914. Lamuerte de Font i Sague, acaecida en abril de 1910, determinó de hecho el cierre de lacolecciOn. De los ciento treinta y tres ejemplares instalados, ochenta y uno cones-ponden a rocas sedimentarias (cuarenta y siete de las cuales eran calizas y quince eranareniscas) y cincuenta y dos a rocas eruptivas (con trece pórfidos y siete granitos),proporciones bastante equilibradas por lo que se refiere a los materiales de construc-ción y aprovechamiento industrial. Pese a lo previsto en las instrucciones impartidaspor las primeras Juntas, al menos setenta y nueve bloques, un 60% de lacolección,no se tallaron ni se pulimentaron nunca, en parte porque el trabajo recala sobre losdonantes, que no siempre estuvieron dispuestos a ir más allá de regalar Ia piedra, ytambién por temor a que se desmoronaran, como ocurriO en alguna ocasiOn. Estacircustancia determinO un vivo contraste entre los ejemplares que componIan lacolecciOn. Un error grave fue exponer a la intemperie material fácilmente degradable,adquirido en el ambicioso intento de mostrar a los ciudadanos una representacióncompleta de la petrologIa catalana, en lugar de limitarse a las rocas bien consolida-das, en definitiva a los materiales empleados en construcción. Otro aspecto negativofue el abandono de los trabajos de conservación y pulimiento periódicos, decidido en1916, embarcada la Junta en la reforma y ampliación de sus instalaciones cientIficas,que se desentendió de un proyecto viejo que solo le ocasionaba gastos. El resultadofue que una parte de la colección se deterioró con rapidez y llego a presentar un aspectomuy descuidado, pero no más que otras secciones de los jardines del Parque, sirviendoel pretexto de que se valiO la dictadura de Primo de Rivera para demolerla en 1929.

La formaciOn de la colecciOn de grandes bloques tuvo causas cientIficas y acordescon los postulados de la Renaixença; las de su desaparición, polIticas, hay que enmar-carlas en la destrucción de las seflas de identidad catalanas por la dictadura de Primode Rivera. El Ayuntamiento no tuvo reparo en mermar su propio patrimonio, alegandomotivos estéticos, ni la Junta, guardiana del mismo, se opuso a ello pese a la autono-

mIa administrativa de que gozaba. La Diputación de Barcelona se inhibió, conside-rando que los bloques eran de propiedad municipal. Solo Maximino San Miguel de laCámara, regente de PetrografIa del Museo, practicó algunas gestiones encaminadas aevitar la destrucción. El director del Museo, Francec Pardillo, mantuvo una actitudtemerosa y acomodaticia, al igual que los vocales técnicos de la Junta, designados porlas instituciones cientIficas representadas en la misma, ausentes en la sesión donde seacató la orden superior: fueron los vocales politicos (tres concej ales y un diputado) yun vocal tdcnico de la Diputación quienes dieron su asentimiento. Tras la calda de ladictadura, sin embargo, Pardillo se esforzó en rehacer la colecciOn, pero la guerra civilespanola frustró sus espectativas. Entre 1947 y 1949 el Centre Excursionista de Cata-lunya lo intentó de nuevo y llevO el peso de las gestiones; a sus esfuerzos se deben losbloques conseguidos entonces. El proyecto fracasó por la apatIa del Ayuntamiento ypor el exiguo presupuesto de que disponIa el Instituto de Ciencias Naturales, organis-mo heredero de la Junta, disuelta en 1941, al que pertenecIa el Museo. Cuando los pre-supuestos del Instituto mejoraron, Pardillo reuniO los bloques nuevos y otros antiguosque estaban expuestos en el interior del Museo y los montó donde hoy se encuentran.Con el tiempo, a estos bloques se agregaron ocho. El iiltimo llegó en 1975.

Formaron la Junta de 1906, presidida por el Exmo. Alcalde de Barcelona, los siguientes señores: losconcejales Francesc Puig i Alfonso (Regionalista), LluIs Duran i Ventosa (Regionalista), GuillemLopez Ventura (Republicano) y Antoni Gonzalez Prats (Republicano), y los técnicos Odón de Bueny del Cos (catedrático de MineralogIa y Botánica de la Facultad de Ciencias), Manuel Mir i Nava-no (catedrático de Historia Natural del Instituto Provincial), Carles de Camps i d'Olzinellas, Nor-bert Font i Sagué (catedrático de GeologIa de los Estudis Universitaris Catalans), Joan Cadevall iDiars (botdnico y profesor de la Escola Superior d'Inddstria de Terrassa), Telesfor de Aranzadi(catedrático de MineralogIa y GeologIa de la Facultad de Farmacia), Jaume Almera i Comas (pre-sidente de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona) y Josep Maria Bofill i Pichot (pre-sidente de la Institució Catalana d'Histôria Natural). Por unanimidad, Norbert Font i Sagué fuenombrado tesorero. TenIan voz en las sesiones, pero no voto, los directores del Parque Zoológico,Francesc d'AssIs Darder, y del Museo Martorell, Artur Bofill i Poch, secretario electo de la Junta,que levantará y firmará las Actas. El 8 de Enero de 1907 el Ayuntamiento amplió a seis el ndmerode vocales regidores, con la inclusion de Albert Bastardas i Sampere y Joan Pijoan i Serres

2. Informe de J. Almera y N. Font i Sagué, dirigido al alcalde de Barcelona, fechado a 15 de septiem-bre de 1906: manuscrito incluso en el "Expediente relativo a las reproducciones de mamIferos fósi-les", depositado en el MZB, Caja 15.

3. En sesiOn del 18 de junio de 1908 la Junta dispuso que bajo los nombres cientIfico y vulgar figurasela explicación a dos columnas, primero en catalán y al lado en castellano, extremo que al parecer nose cumpliO, acaso por no alargarla demasiado.

4. "Expediente relativo a las reproducciones de mamiferos fOsiles", depositado en el MZB, Caja 15.

5. En febrero de 1908 el pintor Enrique Pascual, asentado en Paris, realizó ocho dibujos acuareladosde los esqueletos de un Dinotherium giganteum y de un Mastodon angustidens, animales encontra-dos en las minas de lignito de Estavar, en la Catalufla francesa, cuyos restos Bofill habIa examinado

personalmente en 1901, comisionado por la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. LaJunta pagó 100 francos (114,80 ptas) por los dibujos.

6. Mme. Alers y el vaciador Charreyron, que trabajó con ella, estaban empleados en la firma "E.Sadaune et Cie., mouleurs et editeurs", domiciliada en 21, Rue Visconti, ParIs. Mr. Sadaune eramouleur del Museo Guimet y Jefe del taller de reproducciones de la Escuela de Bellas Artes deParIs. El modelo, de 27 Kg de peso, fue transportado por la agencia internacional "Navarro, Capo yCIa.", radicada en Cerbère. El porte ascendió a 5 1,30 ptas. El ejemplar se destruyó por alteracióndel yeso, de forma natural, en 1969.

7. La dnica fotografIa que se conoce de la reproducción del Glyptodon clavipes Owen, 1839 instaladaen los Viveros municipales es la publicada por Vidal y Aleixandre (2001, Historia grafica de Valen-cia, p. 442. Ed. Prensa Valenciana, Valencia). Aunque cueste admitirlo, nadie en Valencia recuerdael ntimero y el nombre de las reproducciones instaladas en los Viveros ni las fechas exactas de suconstrucción y destrucción. Los ejemplares ni siquiera son mencionados en las guIas antiguas de laciudad. Sobre ello han trabajado y trabajan actualmente, sin resultados, varios historiadores locales.

8. Masriera, 1924: 363.

9. Anónimo, 1877: 6.

10. El Jurado de la Exposición, nombrado por la Junta directiva del Fomento Nacional, estaba divididoen tres Secciones. Cada una de ellas contaba con un Presidente, dos Vicepresidentes y dos Secreta-rios, nombrados entre los individuos que la compusieran por la Comisión Organizadora y Ejecutivade la Exposición, salvo el segundo Secretario, electo por los propios expositores. El Jurado de la"Sección 1'. Mineria" estaba formado por: LluIs Ferrer-Vidal, Presidente; Lluis Maria Vidal y JosepMargarit, Vicepresidentes; Francesc Fonrodona y Manel Gispert, Primer y Segundo Secretario, y 13vocales, Eugeni Molina, Francesc Samsó, Frederic Rahola, Jaume Almera i Comas, Artur Bofill iPoch, Eugeni Mascarei'ias, Enric Sagnier, Josep Puig i Cadafaich, LluIs Domènech, Antoni GaudI,J. Ortiz de la Tone, Bonaventura Bassegoda y Pere Falqués. El Presidente de la muestra era SilviTós i Codina, y Manel Gispert el Secretario.

11. La colecciOn de sales de Cardona se habla formado con las aportaciones de la Duquesa viuda deMedinaceli (1883: 74 ejemplares), la Comisaria Regia de la Exposición de 1888 (1889: 45 ejem-plares, 7 frascos, 1 gran cuadro y 3 cuadros de 2 piezas cada uno), Miguel ElIas Marchal (1890: 150ejemplares, entre ellos 34 tabletas) y Leandro de Mella Ascanio (1899: 3 ejemplares).

12. Tablero de mármoles del Museo Martorell. Cuatro tableros de 20 mármoles cada uno. Dimensionesde las placas de mármol, en centimetros: de 19,5 x 19,5 x 2,5, la menor, a 21,5 x 21,5 x 8,5, la mayor.La medida más corriente era 20 x 20 x 3 cms. Localidades representadas: 1. Valldemossa, Mallor-Ca; 2. Manacor, Mallorca; 3. Mallorca; 4. Manacor, Mallorca; 5. Son Brondo, Validemossa, Mallor-ca; 6. Puigpunyet, Mallorca; 7. Valldemossa, Mallorca; 8. Manacor, Mallorca; 9. Lluchmajor,Mallorca; 10. Manacor, Mallorca; 11. Valldemossa, Mallorca; 12. Manacor, Mallorca; 13. Masllo-renç, Tarragona; 14. Tortosa, Tarragona; 15. Pinell de Brai, Tanagona; 16. Seneta de S. Joan, Mont-blanc, Tarragona; 17. Pinell de Brai, Tarragona; 18. Valls, Tarragona; 19. Tarragona; 20. Valls,Tarragona; 21. Xerta, Tarragona; 22. Pradell, Tarragona; 23. Montblanc, Tarragoha; 24. Tarragona;25. Valls, Tarragona; 26. Tanagona; 27. Gandesa, Tarragona; 28. Tarragona; 29. Picamoixons,Tarragona; 30. Vilaverd, Tarragona; 31. Fontscaldes, Tarragona; 32. Masllorenç, Tarragona; 33.Valls, Tarragona; 34. Masllorenç, Tarragona; 35. Tarragona; 36. Benifallet, Tarragona; 37. Tarrago-na; 38. Fontscaldes, Tarragona; 39. Tarragona; 40. Picamoixons, Tanagona; 41. Gornal, Barcelona;42. Tanagona; 43. Montblanc, Tarragona; 44. Pinell de Brai, Tanagona; 45. Vilaverd, Tarragona;46. Valls, Tarragona; 47. Tarragona; 48. Torroja del Priorat, Tarragona; 49. Sarral, Tarragona; 50.Tarragona; 51. Xerta, Tarragona; 52. Tarragona; 53. Cobi[?], Tarragona; 54-55. Tarragona; 56.Salou, Tarragona; 57. Poboleda, Tarragona; 58. Masroig, Tarragona; 59. Castellvell, Tarragona; 60.

Tanagona; 61. Valis, Tarragona; 62. PereliO, Tarragona; 63-64. Tarragona; 65. Masllorenç, Tarra-gona; 66. Tarragona; 67-70. Aspe, Alicante; 71. Vail d'Uxó, Castelión; 72. Girona; 73. Santa Mariade Meià, Lleida; 74. Binisalem, Mailorca; 75-79. Girona; 80. Alós, La Seu d'Urgeil, Lieida.Extracto del suelto mecanografiado "Tabiero de mármoies. Museo Martorell. VestIbulo", incluso enel atadillo "Colección Grandes Bioques", depositado en el MGB.

13. El Museo encargó para las sales veintiocho platos de piancha de piomo a Ramon BrangulI, cuandolas reinstaió en junio de 1909, que importaron 252 pesetas, y más tarde una vitrina especial, dondese exhibe actualmente al grueso de lo que se conserva: una treintena de ejemplares y un cuadro grandeformado por 9 placas rectangulares y puhdas.

14. JCN-A, sesión 25/02/1907, fol. 12.

15. Font i Sagué, 1907b.

16. Otros transportistas fueron Maria Liuch (1907), Gabriel Ayxeià (1907), Gabriel Ullastres (1907),Joan Pascuai (1908), Miquel Reig (1908), Josep Iglesias (1910) y Pere Raventós (1910).

17. A la convocatoria de la Junta para la adjudicación de ia conservación de los bloques presentaronnotas de precios ia casa "Ventura y CIa", que ofertaba pulirlos por 300 ptas. la primera vez y unmantenimiento anual por 200 ptas. "Franzi Hermanos" ofertó 275 ptas. por el primer concepto y 190ptas. por el segundo, logrando la adjudicación el 3 de febrero de 1910. Miquel Reig no concurrió;pero en mayo de 1912 dirigió una instancia a la Junta solicitándole ser restabiecido en el supuestocargo de conservador-pulidor que habla desempeñado. La Junta lo desestimó.

18. JCN-A, sesión 02/10/1911, fol. 9.

19. JCN-A, sesión 27.04.1908, fol. 66.

20. Tenemos dos ieyendas de los monumentos, en ei atadillo "Colección Grandes Bloques" conservadoen el MGB. La segunda corresponde a la que se puso en azuiejos similares a los de los grandes blo-ques cuando la Junta decidió renovar los rótuios en noviembre de 1914.

DOLMEN. TERME Capmany = Prov' Gerona. Localitat = Vinya Munera. Sepultura prehistóricadeis temps neolitics feta de pedres de granit sense obrar. Correspon a la forma tipica dels dolmenssencilis. DONATIU del lim S. D. LluIs Marian Vidal.MENHIR o pedra dreta (ilegibie). DONATIU del Jim S.D. LiuIs Marian Vidal.2.DOLMEN. SEPULTURA PREHISTORICA. Viña Munera, Capmany (Gerona). Dvo. del Jlmo. Sr.D. LUIS M" VIDAL CARRERAS.MENHIR. HITO ó PIEDRA IDOLATRICA. Situado aquI a la misma distancia y orientación conrespecto al dolmen. Viña Munera, Capmany (Gerona). Dvo. del Ilmo. Sr. D. LUIS M' VIDALCARRERAS.

21. Maluquer i Nicolau, 1917: 80.

22. Las colecciones de Gonçal Moragas i Banet, ingeniero industrial aficionado a las Ciencias Natura-les, pertenecIan a la Diputación y estaban depositadas en Can Batlló (Escola Elemental del Trebali),en la Escola Industrial. Las colecciones ilegaron al Museo en 1918, tras incautarse la Junta delServei del Mapa GeolOgic de Cataiunya. Sumaban unos 5.000 fósiles, en su mayorla regionales, yaigo más de 2.000 minerales y rocas. De gran interés era su colección de preparaciones microscó-picas, con 1.334 plaquitas, que se conserva en el MGB.

23. JCN-A, sesión 25/04/1924, fol. 35.

24. JCN-A, sesión 23/03/1927, pág. 16.

25. Hemos intentado localizar el proyecto de Rubio i Tudurl, que arrojarla luz sobre este punto, peronos ha sido imposible encontrarlo.

26. "Esta valiosa colección de grandes bloques de rocas, reunida y clasificada por Mosen Norberto Fonty Sagué, fué destruida en 1929 por orden del alcalde de Barcelona, el Exmo. D. Darlo Rumeu y Freisa,Baron de Viver, porque le pareció que afeaba la entrada del Museo Martorell. Yo vi cómo la des-truIan a martillazos, y me ilevé algunos trozos de rocas, que dejé en ci Museo de Sarriá. Los mis-mos trabajadores me dijeron que era orden del alcalde. Pasé aviso al Dr. Aifredo San MiguelArribas, hijo del autor de este trabajo, y dijo que no sabIa nada, a pesar de ser el Director del Museo.El Dr. San Miguel de la Cámara fué condiscIpulo mb en Ia Universidad de Madrid, y su hijodiscIpulo mb en ci Colegio de Ntra Señora en Barcelona. Sucedió a su padre en la cátedra de laUniversidad. Firmado: Manuel Bordás Sch."Autógrafo en ci interior de un ejemplar del Catálogo de San Miguel de la Cámara (1921), propie-dad de Daniel Rey, vecino de Barcelona. La redacción de la nota del Sr. Bordàs da pie a confusionEl Sr. Bordàs visitó a San Miguel Arribas tras incorporarse éste al Museo y le informó acerca decOmo habIa sido destruida Ia colección en los años veinte.

27. Carta mecanografiada de San Miguel de la Cámara dirigida a Tomàs Roig, fechada en Barcelona a2 de mayo de 1932, inclusa en ER legajo "Antecedents i Documentació. 1927-1936" (MZB).

28. El 4 de mayo de 1932, en su respuesta al oficio de 28 de abril que le habIa remitido el Presidente dela Junta, Pardillo manifiesta que de proceder a desmontar los bloques, "per disposició d'aquestaConservadoria, es va treure un croquis de la situació dels blocs i del retul que cadascü portava alpeu. A l'ensems es va tallar un petit bloc amb l'objecte de donar-li després forma cübica i pulir-loa fin de constituir una collecció general a l'interior del Museu. També es recolliren fragments pera ingressar-los a la collecció general ordinària. A aquestes circumstàncies de talla i conservació fanreferència les indicacions de l'adjunta lista i del corresponent plànol, puix no tots els blocs arriba-ren a esser formatitzats i pulits. Hi havia a] Departament ci recull dels documents que donaven infiliació de cada bloc. El Sr. Secretari-Director de la Juntaque prenguè possesió a l'abril de 1930,recabà l'entrega d'aquestos documents, que li fou feta, els quals no han siguts retornats al Departa-ment. I és per aixó que el Conservador que sotscriu no pot al present donar més referències que lesque es dedueixen dels retuls que portaven els blocs als socols."Hay, en efecto, factura de AgustI Clarl, escultor marmolista con despacho y exposición en Tapine-rIa, 33, y talleres en calle del Oh, 6, fechada en Barcelona el 31 de diciembre de 1929, dirigida alMuseo, de importe 2.112,50 ptas por los jornales empleados en sacar muestras en bruto de los blo-ques (los dIas 6, 11, 18 y 25 de marzo y 1 y 8 de abril), lievarlos en carreta ala Fábrica casa de JosepSoler Miralles, donde fueron cortadas y pulidas (del 15 de abril ailS de julio) y seguidamentedevueltas al Museo. Una segunda factura de Clan, con igual fecha, de importe 1.920 ptas, se refierea los jornales empleados en la fábrica de J. Soler.ER legajo "Antecedents i DocumentaciO. 1927-1936" (MZB).Se conservan en el MGB una parte de los pequenos bloques tallados y algunos fragmentos flume-rados sin tallar.

30. JCN-A, sesión 23/06/1930, págs. 111-112.

31. Modelo de las cartas que Tomàs Roig, secretario de la Junta, remitió en abril, mayo y junio de 1932a los antiguos donantes:"Molt Senyor meu: En compliment d'un acord d'aquesta Junta de Ciències Naturals, m'ès gratadreçar-vos la present lletra per tal de demanar-vos, invocant el vostre provat esperit de ciutadania,que volgueu novament collaborar a l'obra de cultura que ye portant a terme aquehla. Es tracta, de

refer la Collecciô Petrogràfica que hi havia al Museu Martorell i que la Dictadura destruI, omplintd'ignominia el norn de Catalunya i de Barcelona. I corn siga que vos figureu entre els donants deles pedres desaparegudes, ès per aixô que, en representaciO de la Junta de Ciències Naturals, he dedir-vos que es veuria ãquesta molt honrada si volguessiu repetir el donatiu, en la forma que millorus sembli. En cas afirmatiu, us prego que m'anticipeu les dades relatives al vostre meritori propOsit.Esperant la vostra resposta, us saluda molt atentament."ER legajos "Antecedents i Documentació. 1927-1936" (MZB).

32. Oficio de la Comissió de Responsabilitats, firmado por su Presidente, con fecha 2 1/10/1922, dirigi-do al Presidente de la Junta. Incluso en ER legajo "Antecedents i Documentació. 1927-1936" (MZB).

33. ER legajo "Antecedents i Documentació. 1927-1936" (MZB).

34. Ver al respecto: L'Opinió (L'analfabetisme de la Dictadura. Es farà la Collecció Petrografica delMuseu Martorell. 11 mayo), La noche (Bajo la Repdblica. Rehabilitación de la colección petrográ-fica del Museo Martorell, 11 de mayo), DIa GráfIco (Del Museo Martorell. Bajo la Repüblica va areconstruirse la colección petrografica, destruIda por la Dictadura, 12 de mayo), El MatI (Es refaràla collecció petrogràfica del Museu Martorell, 12 de mayo), La Publicitat (Es refarà la collecciópetrogràfica del Museu Martorell, 21 de mayo).

35. En 1932 aportaron nuevos bloques: CompanIa de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante(mayo), Joan Bosch (mayo), Josep Roig Puñed (junio), Anton Grau Almenara (julio), Narciso Pare-ra (Julio), Sebastià Sibecas (agosto), Josep Maria Vidal de Liobatera (Septiembre 1932, 2 bloques)y la Sociedad Anónima "El Tibidabo, Ferrocarril Funicular del Tibidabo y tranvIa de Valividrera"(septiembre) con 12 pequeflos bloques que no se instalaron.Otras ofertas de aquel aflo, que no se concretaron por diversas causas, fueron las de: Francesc Budallés(mayo), Ajuntament de Roda de Ter (junio), Joan Roura Colldecarrera (junio) y Antoni Comas (Julio).En abril de 1933 AgustI Casas i Vinyas ofrece un bloque de granito, que no llegó. La ültima oferta seprodujo en enero de 1936, por Josep Sabaté Duaygues, que explotaba cuatro canteras en Cardedeu.ER legajo "Donatius en tràmit 1932-1936" (MZB).

36. Se conservan algunos presupuestos y facturas al caso: 1) del Taller de cerrajerIa Silvestre Boada(c/ Puerta Nueva, 7, Barcelona), factura de 261 ptas por los postes y alambradas que protegerIan losbloques, fechada a 04/04/1935; y 2) Fill de Jaume Pujol i Bausis, "Fàbrica de productes ceramics"(cI Tallers, 9, Barcelona), presupuesto fechado el 27/03/1936, de 34 ptas por cada uno de los 16 rótu-los de 0,60x0,60 "amb rajoles vernissades", modelo con fondo blanco y tres colores, que la Junta leencargará el 1 de abril.ER legajo "Donatius en tràmit 1932-1936" (MZB).

37. En ER legajo "Donatius en tràmit 1932-1936" (MZB) hay carta de Pere Ricart, "Mármoles-Piedrasy Piedra artificial", con domicilio comercial en c/ Ausias March, 62, Barcelona, fechada el 8 de mayode 1936, conteStación de la que le habIa dirigido Pardillo. Contiene una lista de los propietarios decanteras activas en Catalufla, al menos de las que le eran conocidas, de gran interéS, por la escasa dela documentación que tenemos de esa época. Los propietarios son, respetando la ortografIa:1. Geroni Besó i fill (Vinaixa). Pedreras a Vinaixa (Lleida). Pedra arenisca.2. Josep Sabaté (PadrO 2 bis). Pedreras a Cardedeu. Pedra granit.3. Josep Vila i Gomà (Sant Pau, 20, Barcelona). PedreraS a Vallirana. Pedra caliça.4. Casa Casellas (Ginesta, 9, 2 , Girona). Pedreras a Girona. Pedra caliça color blau.5. J. Ortiz Ibañez (Girona, 37, Castellfullit de la Roca). Pedreras a Castellfullit de la Roca. Pedra

caliça, arenisca i basalt.6. Foment Obras i Construccions S.A. (Balmes, 36, Barcelona). Pedreras a Montjuich-pedra are-

nisca, id a Caldes de Montbuy, id granit.7. Antoni Cantos (RamOn i Cajal, 3, Tarragona). Pedreras a Tanagona. Pedra caliça fosca.8. AgustI Casas (Alt Sant Pere, 17, Figueras). Canteras a Cantallops (Figueras). Pedra granit.

9. Maurice Raud (Corts, 588, Barcelona). Pedreras a Sarreal (Tarragona). Pedra alabastre.10. Sala i Cia. (F' Lairet, 186, pral 20). Pedreras a Jorba. Pedra arenisca.11. Güell i Estruch (Prat de la Riba, 19). Pedreras a Vilafranca del Panadés. Pedra caliça i pedra tova.12. Ramón Cortada (Carreras, 9, Figueras). Pedreras a Figueras. Pedra caliça.13. J. Arana (Mendez Niiñez, 6, Tarragona). Pedreras a Tanagona. Pedra caliça groga i pedra caliça

fosca.14. Cooperativa La Constructora (Telf: 33863, Barcelona). Pedreras a Montjuich. Pedra arenisca,

pedra Matagats.15. Pere Ramoneda (Passeig Claris, 33, RubI). Pedreras a RubI. Pedra granit.16. Josep Sanpera (Castellà, Sabadell). Pedreras a Castellà. Pedra caliça.17. Joan Pelegri. Pedreras a Alanajal (Figueras). Pedra granit.18. Manuel Gali (Placa Paraiso, 24, Vich). Pedreras a Folgarolas (Vich). Pedras caliça, arenisca i rosada.19. Sr. Anglada (Girona). Pedreras a Girona. Pedra caliça color groc.20. Pau Ayxelà (caner Diputació, Barcelona). Pedreras a Ordal. Pedra caliça.21. Teodoro Vidal (Sant Joan, 61, Sant Vicens de Castellet). Pedreras a Sant Vicens de Castellet.

Pedra caliça color blau.22. Miquel Forcadell (Arrabal de San Domingo, Ulldecona). Pedreras a Ulldecona. Pedra caliça

color groc avellanat.23. Filles de Josep Llotser (Mercé, 17, 20, Tortosa, Tarragona). Pedreras a Tortosa. Pedra caliça.24. Pallàs i Gamandd (Balmes, 9, Barcelona). Pedreras de Sant Bartomeu (Vich). Pedra arenisca.25. Andreu Prunes (Prat de la Riba, 2, Manresa). Pedreras a Manresa. Pedra arenisca.26. Juntas Obras del Port de Tarragona. Pedreras a Tarragona. Pedra caliça groga.27. AgustI Forcadell (Alcalá Zamora, 24, Ulldecona). Pedreras a Ulldecona. Pedra caliça color groc ifis.

38. ER legajo "Donatius en tràmit 1932-1936" (MZB).

39. Carta de LluIs Quadras al Teniente de Alcalde del Ajuntament de Barcelona, fechada en Barcelonael 08/08/1947, copia depositada en el CEC.

40. Centre Excursionista de Catalunya. Memôria de la Secció de Geografia i Geologia. Curso 1947-48/1949-50. Presentada a la Junta Directiva del Centre, pp. 2-3.

41. Los contactados fueron: Sibecas, S.A. (Capita Arenas, 11. Sarrià, Barcelona), Piedras y Derivados,S.A. (VIa Laietana, 51 -1", 20. Barcelona), M. Maestre (Via Laietana, 6. Barcelona), Fenan LordaRoig (Girona, 9, 10. Barcelona), Jaume Rodón. Serradora de Màrmol (Santa Eulàlia, 247. l'Hospi-talet de Liobregat), Cementos Garcia (Diputació, 224 entresol. Barcelona), Fomento de Obras yConstrucciones, S.A. (Balmes, 36. Barcelona) y su filial Fomento de Piedras y Mrmoles, S.S.(Nuestra Señora del Port, 344. Barcelona), Jaume Franquesa (Rambla dels Estudis, 6. Barcelona),Márnioles y Piedras Tona Passani, S.A. (Roselló 153. Barcelona), Hijo de Fernando Roca (Avda.de José Antonio, 408. Barcelona), Super Gyps Isart, S.A. (Avda. de José Antonio, 579. Barcelona)y Florenci Daura (Jordà, 4. Sarrià, Barcelona).Sibecas descargó a pie de Museo dos bloque de caliza de Avinyonet, en marzo de 1949; FerranLorda entregó tres a su costa, también en marzo de 1949, de feldespato, de cuarzo y de pegmatita,de Llança; Super Gyps Isart descargo otro, de yeso de Campdevànol, en septiembre de 1949, y Pie-dras y Derivados ofreció uno de caliza de Vailcarca, que fue entregado a finales de diciembre de1949 o en enero de 1950, probablemente por la misma empresa, dadas las dificultades del Museopara recogerlo. No se recogieron, aunque estaban preparados, uno de granito de las canteras delRemey de Caldes de Montbuy, de Fomento de Obras y Construcciones, listo desde noviembre de1949; uno de arenisca de MontjuIc, Barcelona, de Fomento de Piedras y Mármoles, ala espera desdeoctubre de 1948. Además, se anunció la entrega de uno de caliza y otro de arenisca gris, de SantBartomeu del Grau (Vic), en abril de 1949, donados por Florenci Daura, que no llegaron, y M.Maestre ofreció en agosto de 1948 uno de arenisca roja, de su cantera, que no se concretó.

42. Carta de Pardillo a Quadras (04-10-1949), depositada en el Arxiu del CEC, copia en el archivo del autor.

APENDICE 1Inventario de la colección petrológica de grandes bloques del Museo Martorell(1905-1929)

El presente inventario consta de 133 entradas, correspondientes a los bloques queformaban la colección. Cada entrada consta de:1. Leyenda del ejemplar, en catalán, reconstruida subsanando los errores y actuali-

zando en lo posible el nombre cientIfico y la localidad que figuraban en los rótu-los originales.

2. Leyenda en castellano: transcripción del inventario firmado por Francesc Pardilloel 4 de mayo de 1932, depositado en el Expediente ER ("Col . lecció Petrografica",MZB, Caja 58).

3. Fecha de entrada del bloque en el Museo, segün consta en el Inventario Generaldel Museo Martorell (MZB, Caja 10), y otros datos relativos al ejemplar, cuandodifieren de la lista de Pardillo o la completan, generalmente por referirse a más deun bloque ingresadô en la fecha.

4. Información extralda del Libro de registro "Petrologla, entradas" (PE) del MGBy de las Actas de la Junta (JCN-A), si completa los apartados anteriores.

5. Determinación de la roca por San Miguel de la Cámara (1921), en su caso, ycomentarios de este autor acerca de la cantera o de la piedra.

6. Observaciones, donde hemos incluido, cuando ha sido factible, datos de las can-teras que hemos podido obtener de la bibliografla del tiltimo tercio del siglo xix,teniendo en cuenta que no existe relación ni estadIstica alguna de las mismas ni laadministración las controlaba realmente.Incluimos finalmente los ejemplares menores recibidos, que no se montaron en elexterior del Museo, y las ofertas que no se materializaron.

1. Calcària gris arcaica. Setcases (Girona). Adquirit per la Junta Municipal de CiènciesNaturals.ER: Caliza arcaica-Setcases, Pirineos-Dvo. Mosen Font y Sagué (Pulimentado).22/05/1908. Adquindos por la Junta de Ciencias Naturales. Bloque caliza gris arcaica, de Set Casas,Pirineos; bloque Pórfido, de Las Rocassas, en Camprodón [N° 611.Font i Sagué lo adquirió en representación de la Junta.

2. Calcària "griotte". Devonià. Turó del Carmel (Barcelona). Donatiu del Sr. JosepArnau.ER: Caliza paleozoica-Monte Carmelo, Gracia-Dvo. D. José Arnau (Sin pulimentar).06/05/1907.PE: Caliza griotte.

3. Calcària. Paleozoic. Parc Guell, Vallcarca (Barcelona). Donatiu del Sr. EusebiGUell i Bacigalupi.ER: Caliza paleozoica-Valicarca, Pare GUell.-Dvo. Eusebio Guell Bacigalupi (Pulimentado).18/07/1907.

4. Calcària. Paleozoic. Montgat (Barcelona). Donatiu de la Cia de Ferrocarriles deMadrid a Zaragoza y Alicante.ER: Caliza paleozoica-Montgat-Dvo. CIa. FE CC. M.Z.A. (Pulimentado)23/03/1907. Dvo. Sr. Administrador comisionado de la Compaflia FF.CC. de M.Z.A. Un bloque decaliza paleozoica de las canteras de la C en Mongat.

5. Calcària. Paleozoic. Pedrera Velez, Muntanya Pelada (Barcelona). Donatiu de laSocietat "Fomento de Obras y Construcciones, S.A."ER: Caliza paleozoica-Cantera Velez, Montana Pelada, Gracia-Dvo. Soc. Fomento de Obras yConstrucciones (Pulimentado).03/06/1907."Un tipo [de rocaj...constituye la caliza de Ia Montafla pelada de Gracia, muy cargada de arcilla yde óxidos de hierro, la cual goza de mucha estima, por parte de los constructores, para obras risti-cas en parques y jardines, por su aspecto tosco y por sus colores pardo y amarillo, que contrastancon los más vivos de las plantas y las aguas." (Maureta y Thós, 1881: 430.)

6. Calcària metamôrfica (marbre blanc). Gualba (Barcelona). Donatiu del Sr. Joan Rague.ER: Caliza metamórfica-Gualba, Montseny-Dvo. D. Juan Ragud (Pulimentado).15/06/1907. Mármol blanco (IGMM y JCN-A 18/06/1907)."En Campins y en Gualba se beneficia una caliza metamórfica de un hermoso color blanco. La faci-lidad con que esta roca se subdivide en pequeflos prismas, siguiendo los planos de crucero, la hacemuy quebradiza y por tanto inservible para la construcción; tinicamente, merced a su pureza,encuentra dtil empleo en las fábricas de bebidas gaseosas para la producción de ácido carbónico."(Maureta y Thós, 1881: 430-431.)

7. Calcària metamOrfica (marbre negre). Roses (Girona). Donatiu del Sr. Josep Rahola.ER: Caliza metamórfica (Mármol negro)-Rosas, Gerona-Dvo. D. José Rahola (Pulimentado).25/04/1908. Un bloque de caliza metamórfica blanca [N° 8]y otro de id. id. id. negra, de Rosas.

8. Calcària metamôrfica (marbre blanc). Roses (Girona). Donatiu del Sr. Josep Rahola.ER: Caliza metamórfica (Mármol blanco)-Rosas, Gerona-Dvo. D. José Rahola (Pulimentado).25/04/1908. Ver N° 7.

9. Calcària negra arcaica. Llança (Girona). Donatiu del Sr. Antoni Verges.ER: Caliza arcaica-Llansá, Gerona-Dvo. D. Antonio Verges (Pulimentado).22/05/1908. Caliza negra arcaica.

10. Calcària "griotte". Devonià. Camprodon (Girona). Donatiu del Sr. Albert Surroca.ER: Caliza griotte-Camprodon, Gerona-Dvo. D. Alberto Surroca (Sin pulimentar).10/06/1908.

11. Calcària "griotte". Devonià. Can Moner, Camprodon (Girona). Donatiu del Sr.Francesc Montcanut.ER: Caliza griotte-Can Moner, Camprodón, Gerona-Dvo. D. Francisco Moncanut (Sin pulimentar).22/05/1908. Francisco Montcanut. Bloque gneis de Ull de Ter (Camprodón) [N° 96]; bloque calizagriotte de Can Moner (Camprodón).

12. Calcària (marbre de Castellar). Castellar del Vallès (Barcelona). Donatiu del Sr.Francesc d'AssIs Darder i Llimona.ER: Caliza (mármol de Castellar)-Castellar del Vallés (Barcelona)-Dvo. D. Francisco Darder(Pulimentado).31/05/1907. Mérmol de la llamada "Piedra de Castellar".

13. Calcària amb granats. Gualba (Barcelona). Donatiu del Sr. Joan Ragué.ER: Caliza con granates-Gualba, Montseny- Dvo. D. Juan Ragué (Sin pulimentar).26/06/1908. Dos Bloques (corregido a lápiz sobre "Un bloque") mármoi blanco, de Gualba; un id.id.pegmatita, tremolita y serpentina, de id. [N° 681.JCN-A 30/06/1908 confirma el recibo de solo dos bloques de mármol con tremolita y serpentinadonados pot Juan Ragué.

14. Calcaria compacta (marbre). Figueres (Girona). Donatiu del Sr. Pau Ràfols Baltà.ER: Caliza compacta (marmol)-Figueras, Gerona-Dvo. D. Pablo Ráfols Baltá (Pulimentado).02/04/1907.

15. Calcària. Girona. Donatiu del Sr. fill del Sr. Narcis Parera.ER: Caliza-Gerona-Dvo. Sr. Hijo de D. Narciso Parera (Pulimentado).22/05/1909.

16. Calcària. Els Monjos (Barcelona). Donatiu dels Sres. fills d'Antoni Freixa.ER: Caliza-Monjos, Barcelona-Dvo. Sres. Hijos de D. Arturo Freixa (Pulimentado).18/04/1907. Dvo. Sres. Hijos de D. Antonio Freixa. Dos bloques de marga, procedentes de "LosMonjos". Ratificado Hijos de Antonio Freixa en JCN-A 29/04/1907.PE: Marga (cemento) de La Vail, Monjos (Barcelona).En JCN-A 17/09/1907 se comunica la destrucción de uno de los dos bloques, "pot efecto de su natu-ral disgregaciOn." El otto, "cemento", permaneció instaiado.

17. Calcària (marbre vetejat). Triàsic Superior. Corbera de Llobregat (Barcelona).Donatiu de la Sra. Engràcia Roure.ER: Caliza (mármoi de color veteado)-Triásico superior-Corbera de Llobregat, Barcelona-Dvo. D'Engràcia Roure, Vda. Rifá (Sin pulimentar).09/12/1909. Dvo. D Engràcia Route, vda de José Rifá. Cuatro bloques caliza, en parte pulimenta-dos, de Corbera del Llobregat. [N°s 17, 18, 19 y 20].PE (30/09/1930): los cuatro del Triásico superior.

18. Calcària (marbre jaspejat). Triàsic Superior. Corbera de Llobregat (Barcelona).Donatiu de la Sra. Engracia Roure.ER: Caliza (mOrmol de color jaspeado)-Triásico superior-Corbera de Llobregat, Barcelona-Dvo. DEngràcia Roure, Vda. Rifá (Pulimentado).09/12/1909. Ver N° 17.

19. Calcària (marbre de color). Triàsic Superior. Corbera de Llobregat (Barcelona).Donatiu de la Sra. Engràcia Roure.ER: Caliza (mármol de color)-Trias superior-Corbera de Llobregat, Barcelona-Dvo. D EngràciaRoute, Vda. Rifá (Pulimentado).09/12/1909. Ver N° 17.

20. Calcària (marbre jaspejat). Triàsic Superior. Corbera de Llobregat (Barcelona).Donatiu de la Sra. Engràcia Roure.ER: Caliza (mármol de color jaspeado)-Trias superior-Corbera de Liobregat, Barcelona-Dvo. DEngràcia Roure, Vda. Rifá (Pulimentado).09/12/1909. Vet N° 17.

21. Calcària espàtica ("sal de ilop"). Corbera de Llobregat (Barcelona). Adquirit perla Junta Municipal de Cièncias Naturals.

ER: Espato calizo "sal de llop"-Corbera de Liobregat, Barcelona-Adquirido por la Junta Municipalde Ciencias Naturales (Pulimentado).20/08/1908. Alabastro oriental.JCN-A 24/08/1908 comunica su ingreso: "Bloque grandes cristales de calcita, procedente de Corbera."La compra del bloque, su arranque y transporte, a cargo éstos del industrial Joan Pascual, representóala Junta un gasto de 51 ptas.

22. Calcària roja. Montblanc (Tarragona). Donatiu del Sr. Enric CarrerasER: Caliza-Montblanch, Tarragona-Dvo. D. Enrique Carreras (Pulimentado).29/09/1908. Caliza roja.

23. Gres de gra fi. Eocè. Roda de Ter (Barcelona). Donatiu de 1'Ajuntament de Rodade Ter (Barcelona)ER: Gres nummulItica-Roda de Vich, Barcelona-Dvo. del Ayuntamiento de Roda (Pulimentado).20/04/1909. Gres de grano fino (Pulimentado).JCN-A 22/05/1909 notifica la ilegada de "varios bloques del Ayuntamiento de Roda de Vich"[N°s 23 y 40].

24. Guix. Vallirana (Barcelona). Donatiu del Sr. Leon de Buen.ER: Yeso-Vallirana, Barcelona-Dvo. de D. Leon de Buen (Pulimentado).17/04/1909. Dos bloques yeso, de Vallirana [N°s 24 y 25]."La cal y el yeso que se extraen de las canteras de Vallirana son muy apreciados en Barcelona, aligual que las muelas de afilar que se fabrican con las areniscas de grano fino." (Maureta y Thós,1881: 266.)"Los yesos del trias son objeto de una activa explotación en Vallirana..." (Maureta y Thós, 1881: 431.)

25. Guix. Vallirana (Barcelona). Donatiu del Sr. Leon de Buen.ER: Yeso-Vallirana, Barcelona-Dvo. de D. Leon de Buen (Pulimentado).17/04/1909. Ver N° 24.

26. Marga (ciment). Triàsic. Vallirana (Barcelona). Donatiu del Sr. Frederic Garcia.ER: Marga (cemento)-Vallirana, Barcelona-Dvo. D. Federico Garcia (Sin pulimentar).07/04/1909. Ver N° 65.JCN-A 27/04/1909 comunica su ingreso, en substitución de otro, donado en 1907 y destruido en1908.30/03/1907. Dvo. Sr. Garcia, propietario de la fábrica "Materiales Garcia", sita en Vallirana. Dosbloques: Cemento, de Vallirana; Diabasa, de CervellO [N° 65].En JCN-A 24/02/1908 consta la baja de este bloque de marga "triásica, por haberse fraccionado acausa de la acciOn del tiempo".

27. Marga. Oligoce. Tàrrega (Lleida). Adquirit per la Junta Municipal de CiènciesNaturals.ER: Marga ohgocénica-Tárrega, Lérida-Adquirido por la Junta Municipal de Ciencias Naturales(Pulimentado).07/04/1909. Dos bloques roca sedimentaria, Oligoceno de Tárrega [N°s 27 y 28].La cantera "Fàbregues", inmedita al pueblo de El Talladell, Tàrrega, tenia una potencia media de 6a 7 m. Las molasas servian de base a un banco calizo margoso que suministraba flora y fauna fOsi-les. Fue descubierta por Francesc Clua hacia 1885.

28. Marga. Oligoce. Tàrrega (Lleida). Adquirit per la Junta Municipal de CiènciesNaturals.

ER: Marga oligocénica-Tárrega, Lérida-Adquirido por la Junta Municipal de Ciencias Naturales(Pulimentado).07/04/1909.

29. Calcària amb Scutella lusitanica. Miocè. Sant SadumI d'Anoia (Barcelona).Donatiu del Sr. Miquel Madorell.ER: Caliza basta de Scutella lusitanica-Mioceno-San SadurnI de Noya, Barcelona-Dvo.D. MiguelMadorel (Pulimentado).26/10/1910. Bloque con Scutella, del Mioceno de S. SadurnI de Noya.Segén JCN-A 07/10/1910 el donante ofreció tres bloques de caliza miocena cuyo transporte fuecosteado por la Junta, de la que era Vocal. La factura, presentada por Pedro Raventós, importó 48,70pesetas. Aunque se transportaron tres, solo se instalaron dos, segdn consta en JCN-A 02/12/1910.

30. Calcaria amb crinoIdeus. Devonià. Santa Creu d' Olorda (Barcelona). Donatiu delSr. Enric Font del Sol.ER: Caliza con crinoides-Devónico-Santa Cruz de Olorde, Barcelona-Dvo. D. Enrique Font del Sol(Pulimentado).10/06/1910.JCN-A 28/06/1913: Enrique Font del Sol, vecino de Barcelona.En 01/07/1913 la AlcaldIa ordena su instalaciOn (OC-E).

31. Calcària (marbre brocatell "pinyol"). Tortosa (Tarragona). Donatiu de les Sres.filles de J. Llatze Maijó.ER: Caliza (mármol brocatell "pinyol")-Tortosa, Tarragona-Dvo. de hijas de J. Llatse MaijO (Sinpulimentar).30/03/1907. Dvo. Sras. Hijas de Llatze, de Tortosa. Tres bloques de las canteras que dichas Sras.poseen en aquella localidad: Mármol amarillo ó claro [N° 51]; Mármol brocatel for amarilla[N° 521; Mármol brocatel liamado "piflon" [N° 31].El apellido Llatze está confirmado en PE y en el JCN-A 29/04/1907.

32. Molassa. Oligoce. Vinaixa (Lleida). Donatiu del Sr. Joan Senet.ER: Molasa. Oligoceno-Vinaixa, Lérida-Dvo. D. Juan Serret (Sin pulimentar).Abril de 1909. Gres de Vinaixa.

33. Molassa. Oligoce. L'Espluga de FrancolI (Tarragona). Donatiu del Sr. Josep Reig.ER: Molasa-Oligoceno-Prades, Tarragona-Dvo. D. José Reig (Sin pulimentar).15/10/1909. Bloque molasa, de la montana de Prades (Espluga de FrancolI).

34. Gres roig. Oligocè. Manresa (Barcelona). Donatiu del Sr. Josep Guitart.ER: Gres roja oligocénica-Manresa, Barcelona-Dvo. Mosen José Guitart (Pulimentado).08/07/1909.

35. Calcària nodulosa. Eocè. Masarac (Girona). Donatiu del Sr. LluIs Maria Vidal iCarreras.ER: Caliza con nOdulos-NummulItico-Masarach, Gerona-Dvo. Ilmo. Sr. D. Luis Mariano Vidal (Sinpulimentar).27/01/1912.

36. Gres foliat de gra fi. Triàsic Inferior. Puiggraciós, sobre Bigues (Barcelona).Adquirit per la Junta Municipal de Ciències NaturalsER: Gres hojosa de grano fino-Trias inferior-Puigllunell sobre Bigas, Barcelona-Adquirido por la

Junta de Ciencias Naturales (Bloque suprimido)05/11/1909. Adquiridos por la Junta. Bloque Gres triásica con plantas fósiles; Id. Id. Id. gris; Id.Id. Id. azulado, todos de Puiggraciós sobre Bigas (Puigilunell) [N°s 36, 37 y 38].El bloque Se desmoronó en el Museo al tallarlo.

37. Gres amb vegetals. Triàsic Inferior. Puiggracios, sobre Bigues (Barcelona).Adquirit per la Junta Municipal de Ciències NaturalsER: Gres con vegetales fósiles-Tiras inferior-Puigliunell sobre Bigas, Barcelona-Adquirido por laJunta de Ciencias Naturales (Sin pulimentar).05/11/1909. Ver N° 36.

38. Gres de gra gruixut. Fragment de falla. Triàsic Inferior. Puiggraciós, sobre Bigues(Barcelona). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències NaturalsER: Gres de grano grueso-Fragmento de lado de una falla-Trias inferior-Puigliunell sobre Bigas,Barcelona-Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales (Sin pulimentar).05/11/1909. Ver N° 36.

39. Gres de gra gruixut. Eocè. Santa Magdalena, Roda de Ter (Barcelona). Donatiudels Srs. Baurier.ER: Gres nummulItica-Sta. Magdalena de Roda-Dvo. de los Sres. Bourrier (Pulimentado).20/04/1909. Dvo. M. Baurier. Bloque Gres gris clara, de grano grueso, de Sta Magdalena de Rodade Vich.JCN-A 27/04/1909 confirma el apellido Baurier.

40. Conglomerat poligenic de gra fi. Eocè. Roda de Ter (Barcelona). Donatiu de1'Ajuntament de Roda de Ter.ER: Pudinga poligénica de grano pequeflo-NummulItico-Roda de Vich (Barcelona)-Dvo. del Ayun-tamiento de Roda (Pulimentado)JCN-A 22/05/1909. Varios bloques del Ayuntamiento de Roda de Vich [N°s 23 y 40].

41. Gres blanc. Eocè. Manresa (Barcelona). Donatiu dels germans Srs. Andreu.ER: Gres nummulItica blanca-Manresa-Dvo. Sres. Andreu Hermanos (Pulimentado).08/07/1909. Dvo. Sres. Andreu, hermanos. Bloque Gres nummuiltica azulada [N° 43]; Id. Id. Id.blanca [N° 41], ambos de Manresa.

42. Gres. Eocè. Manresa (Barcelona). Donatiu del Sr. Joan Guitart.ER: Gres nummulItica-Manresa-Dvo. D. Juan Guitart (Pulimentado).17/04/1909.

43. Gres blanc. Eocè. Manresa (Barcelona). Donatiu dels germans Srs. Andreu.ER: Gres nummulItica azulada-Manresa-Dvo. Sres. Andreu hermanos (Sin pulimentar).08/07/1909. Ver N° 41.

44. Calcària. Masllorenc (Tarragona). Donatiu del Sr. Felix Cusiné.ER: Caliza-Masllorenç-Dvo. D. Felix Cusind (Sin pulimentar).12/05/1908. Dvo.Sr. Felix Cusiné (c/ de Misserrofet, Vilafranca). Bloque de molasa, de Sta. Oliva,Vendrell [N° 113]; Id. caliza compacta, del puig Pervera [sic] Masllorenç, Vendrell [44].JCN-A 25/05/1908: dos bloques: molasa y caliza compacta, de Vendrell, donados por D. José Cusind.

45. Calcària amb nummulits. Eocè. Girona. Donatiu del Sr. Ignasi Pruneda.ER: Caliza con nummulites-Gerona-Dvo. D. Ignacio Pruneda (Sin pulimentar)

25/04/1908. Dvo. Sr. Ignacio Pruneda (Carmen, 65. Gerona). Dos bloques caliza nummulItica, deGerona [N°s 45 y 461.JCN-A 27/04/1908: donados por JoaquIn Pruneda.

46. Calcària amb nummulits. Eocè. Girona. Donatiu delSr. Ignasi Pruneda.ER: Caliza con nummulites-Gerona-Dvo. D. Ignacio Pruneda (Pulimentado).25/04/1908. Ver N° 45.

47. Calcària compacta (marbre). Picamoixons, Valls (Tarragona). Donatiu del Sr.Joan Serret.ER: Caliza compacta (mármol)-Picamoixons, Tarragona-Dvo. D. Juan Serret (Sin pulimentar).04/06/1907. Dvo. Sr. Juan Serret. Dos bloques caliza compacta, de Picamoixons, Tarragona [N°s 47y481.

48. Calcària compacta (marbre). Picamoixons, Valls (Tarragona). Donatiu del Sr.Joan Serret.ER: Caliza compacta (mármol)-Picamoixons, Tarragona-Dvo. D. Juan Serret (Sin pulimentar).04/06/1907. Ver N° 47.

49. Calcària compacta (marbre). Figueres (Girona). Donatiu del Sr. N. Sibecas.ER: Caliza compacta (Marmol)-Figueras, Gerona-Dvo. D. N. Sibecas (Sin pulimentar).10/04/1907.

50. Calcària. Cretaci. Garraf (Barcelona). Donatiu del Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi.ER: Caliza-Garraf, Barcelona-Dvo. D. Eusebio Guell Bacigalupi (Pulimentado).13/07/1907. Caliza cretácica. Garraf.PE: Espato calizo (en el cretáceo), Garraf.

51. Calcària compacta (marbre groc). Tortosa (Tarragona). Donatiu de les Sres. fillesde J. Llatze Maijó.ER: Caliza compacta (marmol amarillo)-Tortosa-Dvo. Sras. hijas de J. Liatse Maijó (Pulimentado).30/03/1907. Ver N° 31.

52. Calcària (marbre brocatell, "for groga"). Tortosa (Tarragona). Donatiu de lesSres. filles de J. Llatze MaijóCaliza (Mármol brocatel, for amarilla)-Tortosa-Dvo. hijas de D. J. Liatsé Maijó (Pulimentado).30/03/1907. Ver N° 31.

53. Lamprôfid. Llanars (Girona). Donatiu del Sr. Josep Masliovet.ER: Pórfido-Llanás, Camprodón-Dvo. D. José Masliovet (Pulimentado).22/05/1908. Dvo. Sr. José Masilovet. Bloque Pórfido, de Llinás en Camprodón.PE (01/02/1919): Dvo. Sr. José Más Liovet. Kersantita (Lamprófido). Llanás, Camprodón (Gerona).JCN-A 25/05/1908. "..otro [bloque] porfido, de Camprodon, por Alberto Surroca [N° 54]; y otro deporfido, tambien de Camprodón, por D. José Masliovet [N° 53].Lamprófido (Kersantita?) de Llanas (Camprodón). "...no procede de cantera, sino que se encontróen el rio." (San Miguel, 1921: 47-49).Algunos documentos lo confunden con el N° 54.

54. Pôrfir granItic. Llanars (Girona). Donatiu del Sr. Albert Surroca.ER: Pórfido-Llanás, Camprodón, Gerona-Dvo. D. Alberto Surroca (Sin pulimentar).22/05/1908.

IGMM y PE confirman la identidad del donante, Sr. Surroca. Ver N° 53.POifido granItico de Llanas (Camprodón). "No procede de cantera; se encontró suelto en un cami-no." (San Miguel, 1921: 28-29).

55. POrfir quarcIfer. Blanes (Girona). Donatiu dels Srs. Rossend Tosas I Cia.ER: Pórfido-Blanes, Gerona-Dvo Sres. Rosendo Tosas y CIa (Pulimentado).12/05/1908. Dvo. Sres. Tossas y CIa. Dos bloques Pórfido, de Blanes [N° 551.PE: Sres. Tosas y Cia. Pórfido cuarcIfero [N° 55], POrfido eurItico. Ambos de Blanes.JCN-A 25/05/1908 lo atribuye a los Sres. Tossas y Ca. y lo notificajunto con un bloque de "granu-lito" de igual localidad y donante, que corresponde al registro N° 1096, Pórfido eurItico, que al pare-cer no llegó a instalarse.Pórfido cuarc(fero (aplitico) de Blanes. Donado por Tosas y CIa. "No poseemos datos sobre laexplotación y utilidad de esta roca, ni creemos que se haya utilizado en construcciones importan-tes." (San Miguel, 1921: 33)

56. Pôrfir quarcIfer-granofid. El Tibidabo (Coilserola), Barcelona. Adquirit per laJunta Municipal de Ciències Naturals.ER: Pórfido-Tibidabo-Dvo. de Ia Sociedad Anónima "El Tibidabo" (Sin pulimentar).17/03/1908. Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales. Un bloque de Pórfido de la quinta del Sr.Arnds al pie del Tibidabo.JCN-A 30/03/1908 confirma que fue adquirido por la Junta.Pórfido cuarcifero-granófido del Tibidabo. "...la cantera, situada al pie de la finca del Sr. Arnds, nose explota actualmente; se ha explotado para servicio de la Sociedad [Anónima El Tibidabo]; es pie-dra de mediana calidad y desde luego no sirve para adoquines ni para edificaciones en Ia ciudad."(San Miguel, 1921: 29).

57. POrfir quarcIfer. Palafrugell (Girona). Adquirit per la Junta Municipal de CiènciesNaturals.ER: Pórfido con zonas de alteración-Palafrugell, Gerona-Adquirido por la Junta de Ciencias Natu-rales (Sin pulimentar).12/05/1908. Adquiridos por la Junta de C.N. Dos bloques Pórfido, de Palafrugell [N°s 57 y 58].PE: Pórfido cuarcIfero. Un ejemplar.JCN-A 25/05/1908 notifica la intervención de D. Llorenç Tomàs, delegado de la Junta, en el trato.Pórfido cuarc(fero (aplItico) de Palafrugell. "Procede del Cabo de San Sebastian (...). Desconoce-mos la aplicación de esta roca y si se ha o no explotado; si hay cantidad y salen buenos bloques,podrIa emplearse en construcción, pero su color [rosa] y estado [muy alterado] no la hacen muy apropósito y solo a falta de otra puede escogerse para edificar." (San Miguel, 1921: 32-33).

58. POrfir quarcIfer. Palafrugell (Girona). Adquirit per la Junta Municipal de CiènciesNaturals.ER: Pórfido-Palafrugell, Gerona-Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales (Pulimentado).12/05/1908. Ver N° 57.

59. Pôrfir sienItic. Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). Donatiu del Sr. Ferran deSagarra.ER: Pórfido-Sta. Coloma de Gramanet-Dvo. D. Fernando de Sagarra (Pulimentado).18/03/1908.PE: Pórfido sienItico.Pórfldo sienItico de Santa Coloma de Gramanet. "La cantera no se explota; estd situada a unos doskilómetros de la carretera de Santa Coloma de Gramanet a Montcada; es piedra de mediana calidad,y no creemos que sea explotable, sobre todo abundando piedras, como los granitos, Gress, molasasy calizas, mucho mejo-res para construcción." (San Miguel, 1921: 37-38).

60. POrfir sienItic. Martorell (Barcelona). Donatiu del Sr. Josep Salvany.ER: Pórfido-Martorell, Barcelona-Dvo. José Salvany (Sin pulimentar).08/04/1908. Adquiridos por la Junta de Ciencias Naturales. Un bloque de Pórfido, de Martorell [N°60]; un bloque de pudinga triásica, de CastellvI (id.) [N° 124]; un bloque id. oligocénica, de Martorell.JCN-A 27/04/1908 confirma que los bloques adquiridos par la Junta, via Ponencia de GeologIa,todos de Martorell, fueron: uno de Pórlido [60]; dos de pudinga thásica [N°s 124 y 125], que en ella leyenda de su pedestal figuraban coma de CastellvI de Rosanes, localidad a escasa distancia deMartorell, donde debIa de estar la cantera, y un cuarto bloque, de aglomerado oligoceno, que nollegó a montarse y que JCN-A 25/05/1908 comunica haber sido dado de baja por disgregación.PE (01/02/1919): Pórfido sienItico.Pórfido sienitico de Martorell. "No sabemos si existe cantera, ni si se ha explotado o no; la roca nodebe ser mala; su trabajo no será muy costoso y quizá adquiera buen pulimento en bloques mas fres-cos que el que nosotros conocemos." (San Miguel, 1921: 39-40).San Miguel consultó con Domingo de Orueta si la roca era traquitica a andesItica.

61. Melàfid porfIdic. Les Rocasses, Camprodon (Girona). Adquirit per la JuntaMunicipal de Ciències Naturals.ER: Pórfido-Las Rocasas, Camprodón-Dvo. Mosen Font y Sagué (Sin pulimentar).22/05/1908. Adquirido par la Junta. Ver N° 1.PE (01/02/1919): Meláfido.MeláJ-ldo? de las Rocassas (Camprodón). "No se ha explotado, y es piedra muy mala, par lo menosla nuestra que nosotros conocemos." (San Miguel, 1921: 5 1-52). Lo determina como meldfido por-ftdico, tipo navita.

62. Pôrfir quarcIfer. Betlem, El Tibidabo (Coliserola), Barcelona. Donatiu del Sr.Norbert Font i Sagué.ER: Pórfido-Betlem, Tibidabo-Dvo. Mosén Font y Sagud (Sin pulimentar).09/07/1907. Dvo. Sr. Norberto Font y Sagué: Dos bloques Pórfido, de Beldn (Tibidabo) [N°s 62 y63].PE (09/07/1907): Pórfido cuarcIfero-granófido-Betlen-Tibidabo (Barcelona) [N° 62]; Pórfido sieni -tico-Betlen-Tibidabo (Barcelona) [N° 63].Pórfldo cuarcifero de Bethlem (Tibidabo). "Este Pórfido y el que describimos de la misma locali-dad son piedras poco recomendables en construcción, no solo por estar muy alteradas, sino tambiénpar su fácil clisyunción irregular, que ya se marca en las canteras par un sistema complicado de dia-clasas; puede, sin embargo, utilizarse para cercas, edificaciones sencillas y sabre todo grava decarreteras." (San Miguel, 1921: 30-3 1).

63. POrfir quarcIfer. Betlem, El Tibidabo (Coilserola), Barcelona. Donatiu del Sr.Norbert Font i Sagué.ER: Pórfido-Bethlem, Tibidabo-Dvo. Mosén Font y Sagué (Sin pulimentar).09/07/1907. Ver N° 62.Pórfldo cuarcIfero de Betlem (Tibidabo). "No tenemos datos sobre su explotación; hemos vistaalguna cantera abandonada de esta roca en el Tibidabo; la roca es mala para construcciOn, par estaralterada y par aparecer atravesada par multitud de diaclasas." (San Miguel, 1921: 3 1-32).

64. Traquita. Vilacolum (Girona). Donatiu del Sr. Norbert Font i Sagué.ER: Traquita-Vilacolum, Ampurdán-Dvo. Mosen Font y Sagué (Sin pulimentar).14/05/1907. Andesita anfibOlica, de Vilacolum, Ampurdán.El descubrimiento de rocas volcánicas en Vilacolum se debe a Font i Sagué (1907). La cantera for-maba conjunto can otras cuatra a cinco menos conocidas. Situada inmediatamente al aeste de Vila-colum, "tiene una planta de dimension eliptica con el eje mayor orientado aproximadamente endirección N-S, y una profundidad maxima de unas pocos metros. Aunque la mayor parte del fonda

de la cantera está cubierto por fango y escombros (en tiempos recientes fue utilizada como vertedero),esporádicamente se puede reconocer en él asomos de la roca volcanica. Las relaciones entre lasrocas de textura traquItica y los sedimentos pliocenos suprayacentes pueden ser bien observados enel frente oriental de la cantera." (Gimeno, 1995: 215-216.)

Determinaciones1. Andesita anflbólica con sanidina (Font y Sagué, 1907). Consultó con los profesores Calderón yNavarro, quienes confirmaron su determinación.2. Traquita. "Esta roca, o mejor dicho un ejemplar de la misma localidad [N° 64], ha sido descritacomo 'Andesita anfibólica' por el malogrado naturalista D. Norberto Font y Sagué (...) Cerca delpueblo existe una cantera explotada irregularmente para construcciones del pals; es de trabajo fácil,pero poco resistente." (San Miguel, 1921: 49-50). San Miguel consultó con Domingo de Orueta.El ejemplar donado por Font en 1907, no fue, pues, el estudiado por San Miguel, aunque ambos pro-cedian de la misma cantera. Font i Sagué habla regalado un segundo bloque (IGMM: 10/06/1908,bloque de andesita anfibólica de Vilacoltim confirmado en JCN-A 30/06/1908), ci estudiado por SanMiguel, que no fue montado, pues la roca "ya está muy alterada y aun se altera más en cuanto sedeja a la intemperie" (San Miguel, 1921: 50).3. Traquita sódica (San Miguel, 1936).4. Traquita potásica. "Las rocas traqulticas de Vilacolum son evidencias de un proceso de cristali-zación fraccionada de un magma potásico, análogo al descrito más extensamente en el Macizo Cen-tral frances (...) o en el atolón pacifico de Mururoa (Gimeno, 1995: 219).

65. Diabasa. Cervelló (Barcelona). Donatiu del Sr. Federico GarcIa.ER: Diabasa-Cervelló (Barcelona)-Dvo. D. Federico GarcIa (Sin pulimentar).30/03/1907. Dvo. Sr. GarcIa, propietario de la fábrica "Materiales Garcia", sita en Vallirana. Dosbloques: Cemento, de Vallirana [N° 26]; Diabasa, de Cervelló [N° 65].Diabasa de Cervelló. "La cantera está muy cerca del pueblo, en la riera, pero no ha debido explotarseni se explota; si saliera la roca menos alterada que la muestra observada por nosotros y en cantidad sufi-ciente, serla tan buena piedra como el basalto, pero por desgracia las diabasas del Llobregat están muyalteradas y entonces son blandas para usarlas en forma de adoquines." (San Miguel, 1921: 52-53).

66. Amfibolita. Bellesguard, Coliserola, Barcelona. Donatiu del germans Sres.Figueras.ER: Anfibolita-Bellesguart, Tibidabo-Dvo. Sres. Figueras hermanos (Sin pulimentar). 09/07/1907.

67. Aplita diorItica. Els Horts del Sr. Mas, Sant Andreu de Liavaneres (Barcelona).Adquirit per Ia Junta Municipal de Ciències Naturals.ER: Diorita-San Andrds de Liavaneras, Barcelona-Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales(Sin pulimentar).29/09/1908. Adquiridos por la Junta. Bloque de protogina, pedrera den Lluis, S. Andrés de Llava-neras [1021; Bloque de diorita, Horts den Mas, S. Andrés de Llavaneras [67]; Bloque de pegmatita,can Lloreda, S. Andrés de Llavaneras [100].PE: Diorita aplitica.Aplita dioritica de San Andrés de Liavaneras. "Procede dels Horts del Sr. Mas (...). Desconocemos siSe ha explotado o explota en la actualidad, ni en qué condiciones ahora; es de suponer que formará undique mas o menos espeso a través del granito. La piedra no es mala, y de haber cantidad y salir bue-nos bloques podrla uti]izarse en construcción y para adoquinado; rocas análogas se explotan actual-mente en Llavaneras para grava de carreteras y construcciones del pueblo." (San Miguel, 1921:44-46).

68. Pegmatita amb tremolita i serpentina. Gualba (Barcelona). Donatiu del Sr. JoanRagué.ER: Pegmatita con tremolita y serpentina- Gualba, Montseny-Dvo. D. Juan Ragué (Sin pulimentar).26/06/1908. Ver N° 13.

69. Quars blanc ("pedra foguera"). Colera (Girona). Donatiu del Sr. Francesc de Budallés.ER: Cuarzo blanco "pedra foguera"-Culera (Gerona)-Dvo. D. Francisco de Budallés (Sinpulimentar).08/04/1908. Dvo. Sr. F. Budallés. Dos bloques cuarzo, de Culera (Gerona) [N°s 69 y 70].En mayo de 1932, F. Budallés era dueño del "Laboratorio QuIniico Farmacéutico Budallds",radicado en Port-Bou.

70. Quars gris ("pedra foguera"). Colera (Girona). Donatiu del Sr. Francesc de Budallés.ER: Cuarzo gris "pedra foguera"-Culera (Gerona)-Dvo. D. Francisco de Budallés (Bloque suprimido).08/04/1908. Ver N° 69.El bloque se desmoronó en el Museo al intentar tallarlo.

71. Quars amb pirita. Colera (Girona). Donatiu de la Societat "Miquel i Widmer".ER: Pirita de hierro en cuarzo-Mina 5, Culera, Gerona-Dvo. de la Sociedad Miquel y Widmer(Suprimido por descomposición).20/05/1908. Dvo. de la Sociedad en Comandita "Miguel y Widmer". Bloque con pirita de hierro, dela mina 5, Culera."En el extremo Este de la provincia se pueden citar dos puntos donde la pirita constituye filones: entérmino de San Miguel de Culera yace entre pizarras paleozóicas, y ha sido cortada por un pozo quehoy está inundado." (Vidal, 1886: 141)

72. Bomba volcànica. Pleistocè. Sant Feliu de Pallerols (Girona). Donatiu del Sr.Miquel Bosch i Mir.ER: Bomba volcánica (cuaternario)-San FelIu de Pallarols, Gerona-Dvo. Miguel Bosch y Mir(Ejemplar expuesto vestIbulo Museo Martorell).Sin fecha de adquisición, pudo Ilegar con el N° 73.Miquel Bosch i Mir, aficionado a las ciencias naturales, habIa formado una pequefia colección deunas rocas, fósiles y productos volcánicos, todo del area de Sant Feliu de Pallerols. Este ejemplar loregaló al Museo tras la visita que le hizo Norbert Font i Sagué.

73. Lava basàltica. Pleistocè. Sant Feliu de Pallerols (Girona). Donatiu del Sr. MiquelBosch i Mir.ER: Lava basáltica (cuaternario)-San FelIu de Pallarols, Gerona-Dvo. Miguel Bosch y Mir(Ejemplar expuesto vestIbulo Museo Martorell).15/09/1909.

74. Basalt prismatic. Pleistocè. Amer (Girona). Donatiu dels Srs. Miró, Trepat i Cia.ER: Basalto prismático (cuaternario)-Amer, Gerona-Dvo. Sres. Miró, Trepat y CIa (Ejemplarexpuesto entrada Museo Martorell).28/11/1905. Los bloques fueron instalados en el Museo tras la clausura de la Exposición de Mine-rIa y trabajos hidráulicos de Catalufla y Baleares, celebrada en Barcelona (1904-05), donde losSres. Miró, Trepat i Cia, con intereses en el ramo de la construcción, los hablan exhibido. Fuerondados de alta en 1907.29/11/1907. Dvo. Sres. Miró, Trepat y CIa. 12 prismas basalto de Amer, uno de ellos de 3,15 m altu-ra. La cifra está corroborada en "Llegats i Donacions 1922".De los doce prismas recibidos, tres, expuestos hoy en el exterior del Museo, se instalaron en el yes-tlbulo y nueve en el atrio: cuatro de éstos, incluido el mayor de todos, adosados a la pared derechay cinco a la pared izquierda.Basalto prismático de Amer "Los Sres. Miró Trepat y C regalaron 12 columnas de este basalto alaJunta de Ciencias Naturales de Barcelona, una de ellas de 3,15 metros, el 28 de noviembre de 1905.Se explota con gran actividad para la obtención de adoquines, con excelentes resultados." (SanMiguel, 1921: 50-51).

75. Calcària "griotte" ("marbre de Isôvol"). Isôvol (Girona). Adquirit per la JuntaMunicipal de Ciències Naturals.ER: Caliza griotte-Devónico-Isóbol, Gerona-Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales(Pulimentado).Adquirido entre 1916 y 1932."Despues de 1916 ingresaron dos bloques que se compraron al marmolista Sr. Reig, de marmolgriotte de Camprodon o de Isobol". (ER, legajo "Antecedets i Documentació. 1927-1936"). Elsegundo, correspondiente al N° 133, se eliminó por "duplicado"."En la region pirenáica de la provincia, en los términos de Isobol. Ribas, Caralps, Camprodón, Surroca,Ogassa y algunos otros puntos, existe una caliza filadIfera, formada de niicleos clacáreos cimentadospor una materia filadIfera, cuya edad geológica ha sido muy discutida, admitiéndose sin embargo,como devoniana, hasta que recientemente M. Charles Barrois ha demostrado que los caracteres pale-ontológicos la refieren mejor a la dpoca carbonIfera. Dichos niicleos son muchas veces cefalópodos,cuyas secciones se dibujan bien en las caras pulimentadas de los sillares, y la diferencia de tonos quehay enire ellos y la pasta que los envuelve produce un bello aspecto. Domina en esta roca el colorrojo en los glObulos, y el gris ó el gris-verdoso en el cemento." (Vidal, 1886: 116).Las muestras de IsOvol, mOrmol amigdalino o griotte, presentadas en la Exposición de mármolescelebrada en Barcelna en 1883 obtuvieron diploma de honor. La piedra era muy empleada enBarcelona, a pesar de las dificultades que entonces suponla su acarreo desde las canteras.

76. Pissarra gris. El Bruc (Barcelona). Donatiu del Sr. Amadeu Batlle.ER: Pizarra gris-Dvo. D. Amadeo Batlle (Sin pulimentar).28/04/1909. Dvo. Sr. Amadeo Batile. Dos bloques pizarra (uno gris y otro satinado) de Bruch[N°s 76 y 77].PE (02/05/1909): Micacita-Roca "Griera"-El Bruch (Barcelona).

77. Pissarra satinada. El Bruc (Barcelona). Donatiu del Sr. Amadeu Bãtlle.ER: Pizarra satinada-Bruch-Dvo. D. Amadeo Batile (Sin pulimentar).28/04/1909. Ver N° 76.

78. Pissarra amb quiastolita. Liagostera (Girona). Donatiu del Sr. Josep Vidal deLlobatera.ER: Pizarra con quiastolita-Llagostera- Dvo. D. José Vidal de Llobatera (Sin pulimentar).13/03/1909. Dvo. Sr. José de Vidal de Llobatera. Dos bloques de rocas eruptivas, de Llagostera (alápiz: "uno de ellos es pizarra con diastolita") [N°s 78 y 83].

79. Guix. Banyoles (Girona). Donatiu del Sr. Vicent Sague.ER: Un bloque sin leyenda (Suprimido).03/06/1908. Dvo. Sr. Vicente SaguO. Bloque yeso, de Bañolas.Los Onicos bloques montados que no figuran en la lista del IGMM son este de yeso de Banyoles yotro de caliza. Cubren las dos tinicas vacantes de la colecciOn de grandes.bloques y pueden adscri-birse a ellas.

80. Ofita. Triàsic. Mas de Sant Andreu, Sopeira (Osca). Adquirit per la JuntaMunicipal de de Ciències Naturals.ER: Ofita, trIas bajo una dislocaciOn del cretácico-Mas de San Andreu, Valle del Ribagorza, Len-da-Adquirido por la Junta Municipal de Ciencias Naturales (Sin pulimentar).26/10/1910.PE: Ofita alterada-epidotIfera.El 31 de marzo de 1910 la Junta autorizO a LluIs Maria Vidal a practicar una excursiOn de veinti-cuatro dIas al Montsec y la comarca de Tremp, para la que se acordó un presupuesto de 500 pese-tas. Le acompafló el recolector de GeologIa, Josep Colominas, a quien le fue abonada la citada

cantidad en concepto de los gastos "efectuados para obtener un bloque de ofita y varios fósiles"(Acta 23/08/1911, fol. 7).Ofita del Mas de San.t Andreu. "De esta hermosa roca no se ha hecho explotación, seguramente porla dificultad y alto precio del transporte; es de gran resistencia y adquiere perfecto pulimento que,unido a su hermoso color verde con tintas amarillas, resulta una roca de adorno, para zócalos,columnitas, mesitas, muebles de lujo, pisapapeles, etc." (San Miguel, 1921: 53-55).

81. POruir felsItic-esferulItic. Cabrera de Mataró (Barcelona). Donatiu del Sr. PereBassegoda i Musté.ER: Pórfido, formación granItica-Cabrera de Mataró, Barcelona-Dvo. D. Pedro Bassegoda y Musté(Sin pulimentar).15/10/1909. Bloque Pdrfido negro.PE: Pórfido cuarcIfero-esferulItico.Pórfido felsitico-esferuiltico de Cabrera de Mataró. "No tenemos datos sobre la cantera y su apro-vechamiento; la roca es buena, suceptible de pulimiento, pero de difIcil trabajo por su gran dureza."(San Miguel, 1921: 34-37).Un tal Pedro Bassegoda, con domicilio en Consejo de Ciento, 344, figurO como expositor, con ador-nos de cemento aplicados a la construcción, en la "Manifestación de Productos catalanes" celebra-da en Barcelona en 1877.

82. Porfirita augItica (Diabasita). Sant Celoni (Barcelona). Donatiu del Sr. JosepTarrés.ER: DioritacuarcIfera, formación granItica-San Celoni, Barcelona-Dvo. D. Ramós [sic] Tarrés (Sinpulimentar).06/10/1909. Dvo. Sr. José Tarrés. Bloque diabasa?. S. Celoni.PE: Dvo. Sr. José Tarrés. Porfirita angItica-San Celoni (Barcelona).JCN-A 23/10/1909: José Terrés.Porfirita augItica (Dibasita) de San Celoni. "Esta roca fue regalada a la Junta de Ciencias Naturalesde Barcelona por D. José Tones el 5 de octubre de 1909. No tenemos datos sobre la explotación deesta roca, que creemos puede utilizarse para adoquines y para construcción; su trabajo es algo caro,pero adquiere buen pulimiento y es de más duración en los zócalos que los mérmoles, por resistirmejor a los golpes y ala intemperie." (San Miguel, 1921: 55-56).

83. Granit. Llagostera (Girona). Donatiu del Sr. Josep Vidal de Llobatera.ER: Pegmatita, formación granItica-Llagostera, Gerona-Dvo. D. José Vidal de Llobatera (Sin puli-mentar).13/03/1909. Ver N° 78.PE: Granito aplItico-Llagostera.Granito protoginico de Liagostera (Gerona). "No tenemos datos de la cantera; supon[e]mos queesta piedra no habrá sido objeto de explotación, pues ni será abundante, ni se pueden sacar buenosbloques; por otra parte, no podrIa utilizarse más que para grava y construcción de cercas y algunascasas del pueblo." (San Miguel, 1921: 2 1-22).

84. Granit. Sant Feliu de GuIxols (Girona). Donatiu del Sr. AgustI Casas i Vinyas.ER: Granito-San FelIu de Guixols, Gerona-Dvo. D. AgustIn Casas (Sin pulimentar).PE: 22/05/1909. Dvo. Sr. AgustIn Casses.IGMM: 06/06/1909. Dvo. Sr. AgustIn Casas: Bloque de granito; Id.granulito con granates, ambosde S. Feliu de GuIxols [N°s 84 y 85].JCN-A: 28/06/1909: AgustIn Cases.Una carta inclusa en ER nos ha permitido averiguar el nombre completo del donante: Agusti Casasi Vinyas, vecino de Sant Feliu de GuIxols.Granito protogInico de San Feliu de GuIxols. Donada el 22/05/1909 por AgustIn Cases. "Procede

de la cantera mayor y más antigua entre las varias abiertas en la masa granItica de San Feliu de GuI-xols, cuyos propietarios son los herederos de D. Francisco Abrâs. Se ha utilizado para construcciónde casas y cercas del pueblo y para grava; se ha tratado .de trabajarla para sillerla, pero es de muydifIcil trabajo y no es bastante tenaz y compacta: tampoco se obtienen adoquines. La cantera seencuentra a doscientos metros de la población, a un kilómetro de la estación y a otro aproximada-mente del muelle. Se vende a 3'50 pesetas el metro cdbico al pie de la cantera y a 1'25 pesetas elcarro." (San Miguel, 1921: 16-17).

85. Aplita. Sant Feliu de GuIxols (Girona). Donatiu del Sr. AgustI Casas i Vinyas.ER: Granulita con granates-San Fellu de Guixols, Gerona-Dvo. D. AgustIn Casas (Sin pulimentar).06/06/1909. Ver N° 84.Aplita de San Feliu de GuIxols. Donado el 22/05/1909 por AgustIn Cases. "No tenemos datos sobresu explotación, pero es seguro que aparece en venas y diques que atraviesan el granito, y difIcil-mente podrá explotarse para construcción, aunque la naturaleza de la roca lo permite." (San Miguel,1921: 41-42).

86. Calcària espàtica (alabastre oriental). Garraf (Barcelona). Donatiu del Sr. EusebiGüell i Bacigalupi.ER: Alabastro oriental-Garraf, Barcelona-Dvo. D. Eusebio Guell Bacigalupi (Pulimentado).09/07/1907.JCN-A: 22.07.1907: Espato calizo denominado alabastro oriental.

87. Guix alabastre. Sarral (Tarragona). Adquirit per la Junta Municipal de CiènciesNaturals.ER: Alabastro yesoso-Sarreal, Tarragona-Dvo. D. Juan Serret (Sin pulimentar).07/09/1907. Adquirido por la Junta de C.N.. Bloque de alabastro, de Sarreal, Tarragona.JCN-A 17/09/1907 confirma la adquisicion de la Junta y las gestiones practicadas por Font i Sagué.

88. Calcària compacta (marbre). Tarragona. Adquirit per la Junta Municipal de Cièn-cies Naturals.ER: Caliza compacta (mármol)-Tarragona-Dvo. Mosen Font y Sagud (Sin pulimentar).31/05/1907. Adquiridos por la Junta Mpal. de C.N. Tres bloques de caliza miocena, de Tarragona[N°s 88, 89 y 90].JCN-A 18/06/1907 confirma adquisicion de la Junta, por mediación de Font y Sagué. Los bloquescostaron 50 pesetas.

89. Calcària compacta (marbre). Tarragona. Adquirit per la Junta Municipal deCiències Naturals.ER: Caliza compacta (mármol)-Tarragona-Dvo. Mosen Font y Sagué (Pulimentado).31/05/1907. Ver N° 88.

90. Calcaria compacta (marbre). Tarragona. Adquirit per la Junta Municipal deCiències Naturals.ER: Caliza compacta (mármol)-Tarragona-Dvo. Mosen Font y Sagué (Sin pulimentar).31/05/1907. Ver N° 88.

91. Calcària amb nummulits. Girona. Donatiu dels Srs. Miró, Trepat i Cia.ER: Caliza con nurnmulites-Gerona-Dvo. Sres. Miró, Trepat y CIa (Sin pulimentar).10/04/1907.

92. Calcària compacta (marbre roig reial). Montblanc (Tarragona). Donatiu del Sr.Miquel Reig.ER: Caliza compacta (mármol rojo real)-Montblanch, Tarragona-Dvo. de D. Miguel Reig (Sin puli-mentar).04/06/1907. Dvo. Sr. Miguel Reig. Caliza compacta liamada "mármol amarillo de Siena", de laSerreta de San Joan en Montblanc, Tanagona [93]; Caliza compacta, denominada "mármol rojoreal", también de Montblanc [92].PE: Caliza (amarillo de Siena) [N° 93]; Caliza (mármol rojo real) [N° 92].Miquel Reig, marmolista, transportó varios bloques para la Junta y ocasionalmente estuvo encarga-do de la conservaciOn y pulimiento de los ejemplares. Efectuó diversos donativos, entre los que des-taco el de varias placas de mármol de grandes dimensiones —204 x 0,69 cm— de la Serreta de SantJoan en Montblanc, en mayo de 1908.

93. Calcària compacta (marbre groc de Siena). Montblanc (Tarragona). Donatiu delSr. Miquel Reig.ER: Caliza compacta (mármol amarillo de Siena)-Montblanch, Tarragona-Dvo. de D. Miguel Reig(Sin pulimentar).04/06/1907. Ver N° 92.

94. Calcària litografica. Cretaci Inferior. Santa Maria de Meià (Lleida). Donatiu de laSocietat "Calizas litográficas, S.A."ER: Caliza litográfica —Sta. MarIa de Meyá, Lérida— Dvo. de la Sociedad de Calizas litográficas (Sinpulimentar).25/05/1908. Dvo. SA "Calizas Litográficas". Una plancha grande y tres pequeñas de caliza litográ-fica de Sta. Maria de Meyá en el Montsech.La cantera suministraba abundante fauna y flora fOsiles.

95. Gneis. Port de la Selva (Girona). Donatiu del Sr. Domènec Grau.ER: Neis [sic] —Port de la Selva, Gerona— Dvo. D. Domingo Grau (Sin pulimentar).21/07/1907. Dvo. Sr. Domingo Grau. POrfido. La Selva, Gerona.JCN-A: 22/07/1907: POrfido.PE: Uneis compacto. La Selva (Gerona).

96. Gneis. Ull de Ter, Camprodon (Girona). Donatiu del Sr. Francesc Montcanut.ER: Neis [sic]-Ull de Ter, Camprodón-Dvo. D. Francisco Montcanut (Sin pulimentar).22/05/1908. Ver N° 11.

97. Gneis. Ull de Ter, Camprodon (Girona). Donatiu del Sr. Sever Barnadas.ER: Neis [sicj-Ull de Ter, CamprodOn-Dvo. D. Severo Bernadas (Suprimido).22/05/1908. Dvo. Sr. Severo Barnadas. Bloque gneis. Ull de Ter (Camprodón).JCN-A 25/05/1908: Severo Barnadas.Se suprimió por "duplicado".

98. Gneis. Llanca (Girona). Donatiu de la CompañIa de Ferrocarriles de Madrid aZaragoza y Alicante.ER: Neis [sic]-Llansá, Gerona-Dvo. CIa. de F.C. de M.Z.A. (Sin pulimentar).03/06/1908.JCN-A 30.06.1908: Sr. Administrador red catalana de la FF.CC. M.Z.A.

99. Sienita. Arbiicies (Girona). Donatiu del Sr. Antoni Malaret.ER: Sienita, formación granitica-Arbucias, Gerona-Dvo. D. Antonio Malaret (Sin pulimentar).

29/09/1908.Sienita de Arbucias. "No tenemos datos sobre la cantera y usos a que se ha destinado la roca; esbastante buena; si salen bloques grandes y de grano uniforme, podrIa explotarse y serIa de trabajomás fácil que el granito; de todos modos, en Catalufla, donde abundan mejores piedras de cons-trucción, nunca se explotará activamente esta especie." (San Miguel, 1921: 25-26).

100.Pegmatita. Sant Andreu de Liavaneres (Barcelona). Adquirit per la Junta Muni-cipal de Cièncias Naturals.ER: Pegmatita-San Andrés de Llavaneras-Adquirido por Ia Junta de Ciencias Naturales (Sinpulimentar).29/09/1908. Ver N° 67.Pegmatita de San Andrés de Liavaneras. "Procede de la cantera de Ca'n Lioreda (...). No posee-mos datos sobre la cantera y los usos a que se haya destinado esta roca. Creemos que nunca ha sidoobjeto de explotación; la roca puede servir para afirmado de caneteras y caminos." (San Miguel,1921: 43-44).

101.Aplita. ArbtIcies (Girona). Donatiu de la Sra. Concepció Blanch.ER: Granulita-Arbucias, Gerona-Dvo. W Concha Blanch (Sin pulimentar).29/09/1908.PE (01.02.1919): Aplita.Aplita de Arbucias. "No poseemos datos sobre la cantera de esta roca y su uso; suponemos que seusara para afirmado de carreteras, pues está recorrida por muchos planos de juntura con variasdirecciones y próximas entre sI, que la hacen inutilizable para construcciones; además, debe serheladiza." (San Miguel, 1921: 42-43).

102.Protogina. Pedrera del Sr. LluIs, Sant Andreu de Liavaneres (Barcelona). Adqui-nt per la Junta Municipal de Cièncias Naturals.ER: Protogina-San Andrés de Llavaneras, Barcelona-Adquirido por la Junta Municipal de Cien-cias Naturales (Sin pulimentar).29/09/1908. Ver N° 67.Protogina de San Andrés de Liavaneras. "Procede de la pedrera del Sr. LluIs (...). Esta roca se explo-ta algo para construcciones de cercas y casas del pueblo; es de mala clase." (San Miguel, 1921:24-25).

103.Pôrfir granItic ("gra de niella"). Teià (Barcelona). Donatiu del Sr. AgustI Canese.ER: Granito (ojo de serpiente, "gra de niella")-Teyá, Barcelona-Dvo. D. AgustIn Canese (Sin puli-mentar).18/03/1908. Dvo. Sr. AgustIn Canese. Bloque granito con grandes cristales de ortosa. Teyd.PE: Pórfido granItico.Pórjldo granItico de Teyà. "Desconocemos el nombre de la cantera y si se explota o no; creemosque pueden obtenerse de ella buenos adoquines y bloques para construcción, si bien peores que losde Caldas de Montbuy." (San Miguel, 1921: 26-27).

104. Granit porffric. Palamós (Girona). Donatiu de la Societat "Fomento de Obras yConstrucciones, S.A."ER: Granito, con filones de granulita-Palamós, Gerona-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Cons-trucciones (Sin pulimentar).12/05/1908. Dvo. SA "Fomento de Obras y Construcciones": Bloque granito con filones de gra-nulita, Palamós [N° 104]; Id. granito anfibólico, de id. [N° 1071; Id. granito con inclusiones de otrogranito, de id. [N° 1051.PB: Granito [N° 104?] y Granito porfIdico [N° 105], ambos de Palamós (Gerona).Granito profidico de Palamds. "No poseemos datos sobre la cantera, usos a que se ha destinado la

piedra ni su precio. Creemos que habrá sido utilizado para construcciones sencillas del campo ydel pueblo, para grava; el carácter porfIdico, su grano grueso y poca tenacidad hacen que la consi-deremos como de poco valor." (San Miguel, 1921: 19).

105.Granit porfIric. Palamós (Girona). Donatiu de la Societat "Fomento de Obras yConstrucciones, S.A."ER: Granito con inclusiones de otro granito-Palamós, Gerona-Dvo. Sociedad Fomento de Obras yConstruccciones (Pulimentado).12/05/1908. Ver N° 104.Granito profIdico de Palamós. Donado el 12/05/1907. "No poseemos datos sobre la cantera, utili-zación y coste de la piedra, pero los caracteres nos permiten afirmar que es de mediana calidad."(San Miguel, 1921: 17-19).JCN-A confirma el año 1908.

106.Granit. Pedralbes, Barcelona. Donatiu del Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi.ER: Granito con pirita-Pedralbes-Dvo. D. Eusebio Guell y Bacigalupi (Pulimentado).05/06/1907. Dvo. Excmo. Sr. D. Eusebio Güell y Bacigalupi. Un bloque granito [N° 1061 y otro deotra roca eruptiva [N° 110], de Pedralbes (Barcelona).PE: "Granito normal" y Plagiaplita.Granito de Pedralbes. "Procede de la cantera de granito que hay al pie de la Montana de San PedroMrtir al terminar el pueblo de Pedralbes (fig. 6); hasta hace unos tres afios se explotó con bastan-te actividad, pero actualmente está abandonada; en ella, además del granito, sallan Pórfidos, apli-tas, pegmatitas, fluorina, galena, molibdenita, calcita y cristales de cuarzo. No conocemos a quéusos destinó el propietario esta roca, porque no hemos recibido contestación al cuestionario dedatos que oportunamente le rernitimos." (San Miguel, 1921: 15-16).

107.POrfir diorItic. Palamós (Girona). Donatiu de in Societat "Fomento de Obras yConstruccciones, S.A."ER: Granito anfibólico-Palamós, Gerona-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Construccciones(Sin pulimentar).12/05/1908. Ver N° 104.Pórfido diorItico (Microdiorita) de Palamós. "No poseemos datos sobre la explotación y usos deesta roca; nosotros creemos que puede explotarse para adoquines y construcción, si hay bastantecantidad y salen buenos bloques, pues a juzgar por las muestras que poseemos, es de tan buenacalidad como el granito de Caldas de Montbuy." (San Miguel, 1921: 40-4 1).

108.Protogina. VilajuIga (Girona). Donatiu del Sr. Ramon Margineda.ER: Neis [sic]-Vilajuiga, Gerona-Dvo. D. F. de Budallés (Sin pulimentar).01/05/1908. Dvo. Sr. Ramón Margineda (tachado F. Budallés): Genis, de Vilajuiga, Ampurdán(IGMM).PE y JCB-A 25/05/1908 confirman la atribución a Ramón Margineda.Protogina de Vilajuiga (San Miguel, 1921: 22-24). Donada el 01/05/1908. "La cantera es de variosvecinos de Vilajuiga y no se explota; se ha utilizado para construcciones sencillas en la localidad;es mala para construcción." ( pp. 23-24.)

109.Granit cataclàstic ("gra de niella"). Roses (Girona). Donatiu del Sr. Josep Rahola.ER: Granito (ojo de serpiente, "gra de niella")-Rosas, Gerona-Dvo. D. José Rahola (Sin pulimentar).12/05/1908.PB (12/05/1908): Granito protoginico-Rosas (Gerona).Granito cataclástico (protogInico) de Rosas. "No poseeemos datos sobre la cantera, utilidad y costede la piedra; creemos que no habrá sido importante su explotación y que no se puede utilizar más quepara afirmado de carreteras y caminos, cercas y construcciones sencillas." (San Miguel, 1921: 20-21).

110.Plagiaplita. Pedralbes, Barcelona. Donatiu del Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi.ER: Granito (ojo de serpiente, "gra de niella")-Pedralbes-Dvo. D. Eusebio GUell y Bacigalupi (Sinpulimentar).05/06/1907. Ver N° 106.Plagiaplita de Pedralbes. Donada el 05/06/1917. "Aparece formando diques y venas que atravie-san el granito de la cantera de Pedralbes, y nunca en cantidad suficiente para ser objeto de unaexplotación especial." (San Miguel, 1921: 46-47).La fecha de San Miguel está equivocada.

111.Grarnt. Pedrera del RemeI, Caldes de Montbui (Barcelona). Donatiu de la Societat"Fomento de Obras y Construccciones, S.A."ER: Granito (ojo de serpiente, "gra de niella")-La Pedrera del Remey, Caldas de Montbuy, Barce-lona-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Construcciones (Sin pulimentar).28/05/1907.Granito la Cantera del Remey de Caldas de Montbuy. "La cantera del REMEY se explota activa-mente desde ci aflo 1894 para adoquines, con resultado excelente; también se ha empleado paraafirmado de carreteras, molinerias, vIas férreas, y para construcciones en el pueblo. Se encuentraal lado de la carretera, camino vecinal, de Caldas de Montbuy a San Sebastian de Montmajor, queempalma con la carretera de Mollet a Moyá, y a 3 kilómetros de la estación de Caldas deMontbuy." (San Miguel, 1921: 13-15). El metro cUbico a pie de cantera se pagaba ente 2 pesetasla piedra en grueso para machacar y hasta 400 pesetas la destinada a molinerIa.

112.POrfir granItic ("gra de niella"). El Masnou (Barcelona). Donatiu del Sr. PauEstapé.ER: Granito anfibólico (ojo de serpiente, "gra de niella")-Masnou, Barcelona-Dvo. D. PabloEstapé (Sin pulimentar).27/04/1907.Pórfldo granItico de Masnou. "No tenemos datos sobre la explotación y utilidad de esta roca;creemos que puede dar buenos adoquines y regular piedra de construcciOn, pero es de peor calidadque el granito de Caldas de Montbuy y que el de Pedralbes." (San Miguel, 1921: 27-28).

113.Molassa. El Vendrell (Tarragona). Donatiu del Sr. Felix Cusiné.ER: Molasa-Vendrell, Tarragona-Dvo. D. Felix Cusiné (Sin pulimentar).12/05/1908. Ver N° 44.

114.Molassa. Calafell (Tarragona). Donatiu del Sr. Gabriel DomingoER: Molasa-Calafell, Tarragona-Dvo. D. Gabriel Domingo (Sin pulimentar).22/05/1908.

115.Toba compacta (travertI). Pleistocè. Banyoles (Girona). Donatiu del Sr. JoanRoura i Brecha.ER: Toba compacta, travertino-Bañolas, Gerona-Dvo. D. Juan Roure Brecha (Pulimentado).03/06/1908.IGMM y JCN-A 30/06/1908: Juan Roura y Brecha.

116.Toba esponjosa (travertI). Pleistocè. Banyoles (Girona). Donatiu del Sr. JoanRoura i Planas.ER: Toba esponjosa, travertino-Bafiolas Gerona-Dvo. D. Juan Roure Planas (Sin pulimentar).03/06/1908. Dvo. Sr. Juan Roura Planas. Dos bloques toba esponjosa, de Bafiolas.Idénticos, solo se instaló uno.JCN-A 30/06/1908: Juan Roura y Planas.

117.Lumaquel•la. Miocè. Sant SadurnI d'Anoia (Barcelona). Donatiu del Sr. Pere Mir.ER: Lumaquela del mioceno. S. SadurnI de Noya-Dvo. D. Pedro Mir (Sin pulimentar).13/06/1908. Dvo. Sr. Pedro Mir: Bloque lumaquela de ostras y otros fósiles. Mioceno de SanSadurnI de Noya.

118.Gres. Miocè. MontjuIc, Barcelona. Donatiu de la Societat "Fomento de Obras yConstruccciones, S.A."ER: Gres miocenica-Montjuich-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Construcciones (Sinpulimentar).06/05/1907.La Sociedad Fomento de Obras y Construcciones explotaba las canteras de Gres de Montjüic. En1928 las canteras que trabajaba eran las sguientes: Sot, Musol, Ballarosa, Safont, Salat, Istellà,Permanyer, Serafina y Mármol, más la del Morrot, que pertenecIa al Ayuntamiento, ci conjunto delas cuales producIa 40 m3 diarios de piedra (segiin Hoja N° 421. Barcelona, Explicación del MapaGeol. España).La arenisca cuarzosa era la piedra más importante de MontjuIc. Maureta y Thos citan en 1881explotaciones de esta piedra en las canteras: Tones, Gaya, Espana, Safont, Port, Taberner, Serafi-na y Animeta. Como vemos, solo la Safont y la Serafina persistIan cuarenta y siete aflos después.

119.Gres (blanquet). Miocè. MontjuIc, Barcelona. Donatiu de la Societat "Fomentode Obras y Construccciones, S.A.".ER: Ores miocenica (blanquet)-Montjuich-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Construcciones(Sin pulimentar).7/05/1907."El precio a que los canteros ceden la piedra de sillerla en el de 0'75 de peseta el palmo cObico cata-lan, siendo de la clase más blanca, 0'62 la llamada blancacha, y 0'50 la de color 6 roja. La cubica-ción de la piedra labrada, para ajustar el precio, se hace contando el voldmen de cada pieza por elque tendrIa un prisma recto tangente en todas sus caras a dicha pieza." (Maureta y Thós, 1991: 432)

120.Gres ("pedra de raig"). Miocè. MontjuIc, Barcelona. Donatiu de la Societat"Fomento de Obras y Construccciones, S.A."ER: Ores miocenica (pedra de raig)-Montjuich-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Construccio-nes (Sin pulimentar).17/05/1907.

121.Gres blanc. Triàsic. CastellvI de Rosanes (Barcelona). Donatiu de la Sra. JosefaAnglasell.ER: Gres blanca-CastellvI de Rosanes, Barcelona-Dvo. D Josefa Anglasell (Sin pulimentar).25/04/1908. Dvo. Sra. Josefa Anglasell: Ores blanca triásica, CastellvI de Rosanes (10MM).

122.Gres groc. Triàsic. CastellvI de Rosanes (Barcelona). Donatiu del Sr. JoanPascual i Palau.ER: Ores amarilla-CasatellvI de Rosanes, Barcelona-Dvo. D. Juan Pascual (Sin pulimentar).25/04/1907. Dvo. Sr. Juan Pascual Palau, Castellbisbal: Gres triásica amarilla, CastellvI de Rosanes.

123.Gres. Triàsic. Gavà (Barcelona). Donatiu del Sr. Juli Vintró.ER: Ores triásica (piedra de afilar)-Oavá, Barcelona-Dvo. D. Julio Vintró (Sin pulimentar).12/02/1908.

124.Conglomerat de gra fi. CastellvI de Rosanes (Barcelona). Adquirit per la JuntaMunicipal de Ciències Naturals.

ER: Conglomerado granujiento de pequeños elementos-CastellvI de Rosanes, Barcelona-Dvo. Dr.J. Almera, Pbro (Suprimido el bloque).08/04/1908. Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales, a cuya Ponencia de GeologIa pertene-cIa Almera. Ver N° 60.Se desmoronó al intentar tallarlo.

125.Conglomerat de gra gruixut. CastellvI de Rosanes (Barcelona). Adquirit per laJunta Municipal de Ciències Naturals.ER: Conglomerado granujiento de grandes elementos-CastellvI de Rosanes, Barcelona-Dvo. Dr. J.Almera, Pbro (Suprimido el bloque).08/04/1908. Ver N° 60.Se desmoronó a! intentar tallarlo.

126.Conglomerat. Eocè. Muntanya de Montserrat (Barcelona). Donatiu del Sr. PereFalquds.ER: Conglomerado oligocénico-Montserrat-Dvo. D. Pedro Falqués (Sin pulimentar).19/08/1907. Dvo. Sr. Arquitecto Pedro Falqués. Pudinga de Montserrat

127.Bretxa de ciment calcari. Pleistocè. Mas de Vinyols, Cambrils (Tarragona).Donatiu del Excm. Sr. Marques de Marianao.ER: Brecha de cemento calizo-Botarell (Tarragona)-Dvo. Excmo Sr. Marques de Marianao (Sinpulimentar).27/01/1908. Dvo. Excmo. Sr. Marques de Marianao. Bloque de pudinga cuaternaria, del "Mas deVinyols" en Cambrils (Tarragona).

128.Conglomerat de gra fi. Triàsic. L'Espluga de FrancolI (Tarragona). Donatiu delSr. Josep Reig.ER: Conglomerado triásico granujiento-Espluga de FrancolI, Tarragona-Dvo. D. José Reig (Sinpulimentar).28/04/1909.

129.Arcosa. Caldes de Malavella (Girona). Donatiu del Sr. Pau Estapé.ER: Arkosa-Caldas de Malavella, Gerona-Dvo. D. Pablo Estapé (Sin pulimentar).10/04/1907. Dvo. Sr. Pablo Estapé. Dos bloques de arcosa, de Caldas de Malavella [N°s 129 y 1301

130.Arcosa. Caldes de Malavella (Girona). Donatiu del Sr. Pau Estapé.ER: Arkosa-Caldas de Malavella, Gerona-Dvo. D. Pablo Estapé (Sin pulimentar).10/04/1907. Ver N° 129.

131.Calcària. Cretaci. Sant Pere de Ribes (Barcelona). Donatiu del Sr. Josep RoigPunyet.ER: Caliza-Cretácico-San Pedro de Ribas, Barcelona-Dvo. D. José Roig Punyet (Sin pulimentar).Ingresado en fecha no precisada, después de 1916.PE: 01/02/1919. Dvo. Sr. Roig y Pulled. Caliza cretdcica-Urgoaptiense-S. Pere de Ribas-Canterade D.J. Roig y Puñed.J. Roig Pulled, con domicilio en Vilanova i la Ge1tn, c/ Sant Gervasi, 64.

132.Calcaria. Cretaci. Sitges (Barcelona). Donatiu del Sr. Manuel Girona i Soler.ER: Caliza-Cretabico-Sitges, Barcelona-Dvo. D. Manuel Girona Soler (Sin pulimentar).12/09/1915. El donante remite al Museo el talon del envIo (OC-S).En JCN-A 27/08/1915 consta que el donante se habIa presentado en el Museo para ofrecerlo,

procedente de su cantera, cortado y pulido, comprometiéndose a costear su transporte. Antes deaceptarlo, la Junta delegó la inspección de la cantera en el vocal Llorenç Tomàs.El 20 de enero de 1917 la Junta abonó 17,50 ptas a Miquel Reig, marmolista, por el acarreo delbloque.

133. Calcària "griotte" ("marbre de Isôvol"). IsOvol (Girona). Adquirit per la JuntaMunicipal de Ciències Naturals.ER: Un bloque sin leyenda (Suprimido el bloque).VerN°75.

Ejemplares menores que no fueron montados en el exterior del Museo

A. Calcària. Belianes (Lleida). Donatiu del Sr. Ramon Riera.25/04/1908. Dvo. Sr. Ramón Riera (Assahonadors, 35). Un pequeno bloque de caliza?, de Belia-nes, cerca de Beilpuig (Lérida).

B. Bomba volcànica. Pleistocè. Boscdetosca, Les Preses Olot (Girona). Donatiu delSr. LluIs Falguera.12/05/1908. Dvo. del P. Luis Falguera, de las Escuelas PIas: Una lágrima volcánica de Malatosquera,Olot.JCN-A 27/04/1908. Bomba volcámca gran tamaño-Olot-R.P.D. LuIs Falguera, de las Escuelas PIas.Posteriormente (25/05/1908) Se hace eco de la recepción de "una lágrima volcánica" de Falguera.Malatosquera o Matatosguera, conocida mejor por Boscdetosca, es un poblado agregado a Les Pre-ses, en la Garrotxa, situada sobre una gran corriente de lava porosa.

D. Calcària. Montblanc (Tarragona). Donatiu del Sr. Miquel Reig.01/09/1910. Dvo. Sr. Miguel Reig. Pequeno bloque caliza, con una cara pulimentada, de Montblanc,Tarragona.

Ofertas que no se materializaron

En diciembre de 1910, Josep Canto i Figueras, Comandante del ler. Rgto. de Arti-llerIa de Montana, ofreció personalmente varios bloques de Menorca, en nombre dela Cámara de Comercio de Mahon. La oferta no llego a materializarse.

"Expuesto por el infrascrito [Bofill i Poch] haberse presentado en el Museo D. José Canto y Figue-ras, Comandante del ler. Rgto. de Artillerla de Montana ofreciendo varios bloques de Menorca, para laSección Petrografica, en nombre de la Cámara de Comercio de Mahon, resolvióse se conteste afirma-tivamente a dicho Sr. Canto, ya que pueden considerarse dichos bloques de caracter regional, reco-mendandole tengan por su tamaflo y condiciones, analogIas con los ya instalados." JCN-A 24/12/1910,fol. 189.

1. Carta de San Miguel de la Cámara a Tomàs Roig, fechada el 02/05/1932, depo-sitada en el Expediente R. Interior 25. Col•lecció Petrografica, Any 1927-36, Ante-cedents i Documentació, Arxiu del MZB, Caja 58.

Barcelona 2 de mayo de 1932Sr D. Tomás Roig.Muy distinguido amigo: Accediendo gustoso al rue go que me hizo, le envio los

datos y nota sobre hechos fundamentales que expuse hace cerca de dos años ante unabogado del Ayuntamiento, con motivo del expediente iniciado entonces sobre lademolición y desaparición de los grandes bloques que formaban la colección frentea lafachada del Museo Martorell. Como ha transcurrido tanto tiempo y creyendo queno tendrIa que intervenir mas en tan enojosa cuestión, descargue mi memoria y medesprendi de los datos escritos que poseia. No obstante, aunque sin poder precisarfechas, ni términos exactos, recuerdo lo fundamental y brevemente lo expongo.

La primera noticia que tuve de lo que se proyectabafue en 1927, creo que en elcuarto trimestre, por un oficio del Secretario de la Junta, en el que se me comunicabala orden de quitar los bloques y de que estuviera presente mientras las brigadasmunicipales procedian a desmontarlos y demolerlos, para que escogiera losfragmentos que me parecieran dignos de ser conservados en el museo, fuera por suinterés cient(fico o utilitario.

Al recibir este oficio visité al Dire ctor-Secretario y le expuse mi opinioncontraria a la destrucciOn de la colecciOn de grandes bloques por su interés, por seránica y por su utilidad a los constructores de obras y arquitectos, a lo que me con-testO que nosotros no tenIamos que hacer mas que obedecer las Ordenes dadas por laJunta, y me aconsejO que no hiciera otra cosa, tanto mas teniendo en cuenta la épocay condiciones en que esto ocurrIa; además que podia hacerse lo que ordenaba laJunta sin destruir realmente la colecciOn y por tanto su interés cientijico y de aplica-ciOn para lo cual yo mismo podia reservar el material que me pareciera mas ade-cuado de cada bloque, y hacer despues una colecciOn de bloques mas pequeños,cortados en paralelepIpedos, que podrIan disponerseformando colecciOn especial enel vestibulo.

A pesar de esta explicación que de momento calmO mi excitaciOn, procure ver siaun se podia evitar ladestrucciOn de una colecciOn por la que yo tenia especial inte-rés y cariño, mo solo por haberla cuidado dos años y haberla aumentado en 6bloques, sino por haberpublicado de parte de ella un trabajo en las publicaciones dela Junta, titulado Catálogo de la colecciOn de rocas "Grandes Bloques" del MuseoMartorell; en el que se describen con todo detalle las rocas eruptivas que formabanparte de ella.

Aquel mismo año y a causa de ciertos acuerdos a que se llegO despues de cele-brado el XIV Congreso geologico Internacional reunido en España, entre la Diputa-ción de Barcelona y el Instituto GeolOgico y Minero de España, se creO por aquellael Instituto GeolOgico-Topografico y se me encargO, como catedrático de Geologia dela Universidad de Barcelona, la organización y dirección del mismo. Por eSte motivotenia entoncesfrecuentes entrevistas con el Sr Diputado Ponente de Cultura y en una

de elias le hablé de la cuestión los Bioques, y le rogue que expusiera al Sr Aicalde loimprocedente de destruir una colección, acto que serIa duramente calificado por losnaturalistas que la conocen y despues de dane detalles de lo que era dicha coleccióny de advertirle que la Diputación era copropietaria de ella me encargó que le hicierauna nota; el caso era de tanta urgencia que inmediatamente la hice y se la entreguépor lo que no quedó copia ni borrador en mi poder

Hablé con algunos vocales técnicos amigos y me dijeron que no hablan asistidoa la Junta en que se tomó el acuerdo, y uno o dos me dejeron que en realidad no fueobjeto de deliberación, sino de comunicación a los vocales de un acuerdo o deseo deel [sic] Aicalde o de la ponencia de Cuitura, que ni siquiera estaban ciertos de cómose habla llegado a esta determinación, pero de varias conversaciones parecIa que sesacaba la conclusion de que la Junta lo Onico que tenla que resolver era sobre lamanera de quitar los bloques, y no sobre la cuestiOn de si se debIan o no quitar Hablétambien con algun concejal e incluso teniente de Alcalde y me dijeron que no tenlannoticia alguna del asunto y uno me prometiO enterarse y recomendar mi deseo de queno se realizara la destrucciOn.

De todas mis gestiones y conversaciones saqué la impresiOn de que no era ideani propOsito de la Junta de Ciencias Naturales la destrucciOn de esta coiección, sinoque estos procedIan de otro onigen; ya que todos [los concejales] me objetaban queera feIsima la colecciOn, de muy mal gusto, que parecla de lejos un cementerio etc.

No se lo que sucediO despues de estas gestiones, ni sifueron o no de alguna efi-cacia, lo cierto es que no lie gaba el dia temido de que yo tuviera que presenciar comolos obreros rompIan los bioques.

Después de haber estado mucho tiempo cerrado al páblico el parque de la ciuda-deia, el dia de la inauguraciOn, alpasar la comitiva oficial, frente al Museo Martoreli,se voiviO a insistir sobre el Alcalde y demás autoridades en lo antiestético de la colec-ción de grandes bioques y en que después del arreglo que se habIa hecho en elParque, aquella desdecla de tai manera y contrastaba por su mal gusto de lo demásque era preciso quitarla. Ya se me habla dicho por varias personas antes, se me repitiOaquel dIa y posteniores dias que el director de parques y jardines, a quien no conocIani conozco insistIa en la necesidad de quitar esos bloques por razOn de estética.

HabIa pasado tanto tiempo que crela yo que nadie se acordaba ya de los bloquesy que el peligro de su destrucciOn habla desaparecido definitivamente, pues no cablapensar otra cosa despues de haber transcurrido por lo menos quince meses, y asii/egO el pnimero de enero de 1929, época en que aprovechando la presentaciOn de lamemorial anual de trabajos de mi secciOn pedla medios econOmicos para rotular,adecentar la colección de grandes bloques (vease la memoria citada, con fecha 28 dediciembre de 1928, cuya copia acompana a esta exposición). Cual no seria mi sor-presa y dis gusto al ver un dia a mi ilegada al Museo de Cataiuña, donde entoncestenIa mi laboratorio, gente que venIa con piedras y gruposfrente al Museo Martoreli,y que pnocedIan de los bloques de la colección extenior casi todos los cuales estabandesmontados.

Afortunadamente el Consenvador de GeologIa Dr Pardillo, habIa ordenado quede cada bloque se nesenvasen vaniosfragmentos grandes y pequeños que los empleadosguandanon en los sótanos y de los cuales se contaron despues bioques cábicos y hoyse conservan en la galenla de la sala de PaleontologIa del Museo Martoreil y otnosmuchos bloques grandes sin darfonma.

Yo clasifi qué y ordené todo el material, recoil ejemplares pequenos que inclul enla coiección general y si bien la vistosidad de la colección exterior y la utilidad paraarquitectos y maestros y constructores de obras ha desaparecido, el material no se haperdido y queda hoy en el Museo muy buena representación de todos los bioques y decuatro de eilo[s] el bloque entero.

Qué paso después de tanto tiempo para hacer tan rápidamente y sin avisar siquieraal regente de Petrografla lo que se iba a hacer no lo sé; solo pude averiguar porqueunos Sres. socios del Club Montanyenc que vinieron a protestar ante mi, me dijeronque las piedras las hablan ilevado para hacer los acuarios. Despues de inauguradosestos vi que en efecto algunas por lo menos, que me eran bien conocidas, estaban alll.

Como que el personal técnico, los regentes y conservadors, no asistlan, ni asis-ten a las sesiones, ni tenla voz en ella, no nos enteramos de esta y de otras muchascosas hasta despues de estar acordadas y definitivamente resueltas sin poder infor-mar ni hacer otra cosa que lamentarnos.

Le saluda con todo afectoM. San Miguel de la Cámara.

2. Correspondencia (194 7-1949) depositada en el Centre Excursionista deCatalunya. Copia en el archivo del Autor

2.1 Carta de LluIs de Quadras, Presidente del Centre Excursionista de Catalunya,al Temente de Alcalde, Ponente de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona. Barcelona,08/08/1947.

Ilustre Señor Teniente de Alcalde, Ponente de Cultura del Excmo. Ayuntamientode Barcelona.

CIUDADlitre. SrA iniciativa de la Seccibn de Geografla y Geologla de este Centro Excursionista

de Cataluña, cuyas actividades quedan de por Si definidas al relacionarlas con elfinprimordial del titulo de la Entidad, nos permitimos llamar la atención de VS. sobreel estado deplorable en que sigue encontrándose desde tantos años, la quefué notableinstalación petrográfica, instalada al exterior del pabellón del Museo Martorell delParque de la Ciudadela.

Si seguimos atentamente las actividades culturales del Excmo Ayuntamiento y nos placeen este caso particular haber visto la reinstalación del Museo Martorelldespues de 1939, nos duele que no haya seguido la misma suerte ni se tenga noticias de pro-yectos sobre la mencionada colección, iniciada como no escapará a la probada claridad deVS. por el malogrado Doctor en Ciencias Naturales Mosén Norberto Font y Sagué, pbro.

For dicha circunstancia claramente manifestada, que quizá señala un descuidoinvoluntario al dejar de lado una manfestación cultural que no fué la intemperieprecisamente la autora de la destrucción, nos creemos obligados a acudir a VS. pararogarle sean efectuadas las gestiones oportunas para que sea un hecho la recons-trucción y ampliación si cabe de aquella notable colección petrografica, consi-dera[da] en sus tiempos como ánica en el mundo, dada laforma de ser instalada conmiras a sus estudios técnicos para el arte y la construcción.

As1 los estudiantes y aficionados a las Ciencias naturales; los excursionistas, losarquitectos y constructores, y los profanos en general, podrán tener nuevamente otrafuente de estudios y orientación para sus actividades y por fin la composición delactual Ayuntamiento reivindicarla para si, una modalidad cient(fica que unas manosincultas se preocuparon de destruir para oprobio de la Ciudad.

En espera de su atención para con la solicitud emanada de la ante dicha Secciónde GeografIa y Geologla, por lo cual le anticipamos las gracias, reciba el testimoniode nuestra mayor consideración.

Por el Centro Excursionista de Cataluña.El Presidente (LuIs de Quadras).

2.2. Carta de Francesc Pardillo a! Teniente de Alcalde, Delegado de Cultura delAyuntamiento de Barcelona. Barcelona, 10/09/1947

Ilustre Señor Teniente de Alcalde, Ponente de Cultura del Excmo, Ayuntamientode Barcelona.

Excmo. SrRemitido a la Dirección del Instituto Municipal de Ciencias Naturales el escrito del

Centro Excursionista de Catalufia, pidiendo la reconstrucción de la Colección Petrograflcaexpuesta en la parte externa del Museo Martorell, dicha Dirección informa lo siguiente:

Cuando por mandato superior a la Junta de Ciencias Naturales, ale gando prin-cipios de estética, se desmontaron los grandes bloques que componlan la ColecciónPetrografica, se recogió de cada uno de ellos unfragmento de dimensiones adecuadaspara guardarlo en el interior del Museo.

Tan pronto fueron propicias las circunstancias, se intentó la reconstrucción, a cuyoefecto se dirigio una circular a todos los donantes de aquellos bloques y se hizo pithlica lasolicitud de ejemplares a los propietarios y entidades explotadores de canteras de mate-riales aplicables a la construcción, haciendo saber que correrlan de cuenta del Museo losgastos de transporte de los bloques y dando normas para launformidad de dimensiones.

El Museo preparó por el momento 37 pedestales de mamposterla, para ir cob-cando los ejemplares que se recibiesen; pero ánicamente respondieron al liamamientosiete donantes con un total de nueve bloques. Los restantes ejemplares, hasta dieci-siete que hoy existen, los aportó el propio Museo.

El fracaso de las gestiones fue debido a la desaparición de algunos propietariosde canteras, a cambios de dueños, a cesar la explotación de éstas, y, sobre todo, a lamolestia de seleccionar y preparar los bboques y transportarlos hasta las vIas decomunicación próximas, trabajos que por apartarse de la labor cotidiana de lacantera no tenIan los propietarios interés en realizar

La obra iniciada por el Dr Font y Saguéfué realizada durante muchos años, enépoca de tranquilidad, auge económico, mayor idealismo y entusiasmo. Desgracia-damente, todos estosfactores han sufrido después merma tan profunda que la repeti-ción de la obrafue unfracaso.

Cabe, desde luego, intentar otra vez la reconstrucción; pero con mayor motivo,en las presentes circunstancias, nada se adelantará si no se realiza una gestión par-ticular acerca de cada propietario, seguida, cuando esté dispuesto el bboque ade-cuado en calidad y dimensiones, de su recogida "in situ ", por cuenta del Museo, es

decir del Excmo. Ayuntamiento. En todo caso, pero dado que hay canteras intere-santes lejos de Barcelona, en los confines de Cataluña, sin comunicación inmediatapor via ferrea, serIa necesario disponer de un camión que fuese realizando estosservicios de transporte. En elfondo es, pues, cuestión personal y, como en todo, deorden económico.

Los diecisiete bloques montados carecen todavIa de rótulos en su basamento,porque debiendo ser de azulejos fabricados expresamente, hubo sus dficultades departe de lasfabricas por serpocos en námero.

Del buen propósito de la Dirección del Museo en la reconstrucción de la colec-ción de grandes bloques, son testimonio los pedestales de mamposteria que preparóal efecto y aguardan su ejemplar

Barcelona, 10 de septiembre de 1947.Firmado. Francisco Pardillo.

2. 3. Carta del Presidente del Centre Excursionista de Catalunya, Liuls de Quadras'Feliu, al Alcalde de Barcelona, Josep M de Albert, Baron de Terrades. Barcelona,20/09/1949.

Excelentisimo Señor Don José M de Albert, Baron de Terrades, Alcalde deBarcelona.

Excelentisimo Señor:De acuerdo con lo manefestado a esta presidencia por nuestro consocio Sr Ruca-

bado, Presidente de la Sección de GeografIa y Geologia, me complazco en recopilarbrevemente algunos antecedentes para orientación de VE. relativos a nuestro escritodel 8 de Agosto de 1947 dirigido al Iltre Teniente de Alcalde Ponente de Cultura, soli-citando la reconstrucción del Museo o Colección petrografica, situada al exterior delMuseo Martorell.

Esta solicitud motivó un informe del Director del mismo Dr Pardillo exponiendolos motivos del desmantelamiento y el deseo del Instituto Municipal de CienciasNaturales de volver a organizar el mismo por cuyo motivo se habian reinstalado yaalgunos bloques pero que se señalaban varios inconvenientes de distintos ordenespara Ilevar a cabo el mencionado deseo.

Al coincidir con lo pretendido por esta Entidad por lo cual nos felicitamos desemejante criterio, nos diriginos al mencionado Dr Pardillo en el sentido de que pon-driamos de nuestra parte el maximo esfuerzo para coadyuvar a las gestiones que porparte del antes mencionado Instituto de hicieran para la reconstruccion del expresadoMuseo Petrografico.

Asi pues, mediante varias gestiones largas y laboriosas ilevadas a cabo por estaEntidad, han sido cedidos a dicho Museo 3 bloques de piedras distintas donati[vo]dedos industriales, que los situaron a pie de Museo y estan convenientemente emplaza-dos en sus zocalos, 2 ejemplares mas que deben haberse recibido en estos dias segunavisos de los interesados. Y otros dos ejemplares donativos de FOMENTO DEOBRAS Y CONSTRUCCIONES S.A. y de PIEDRAS Y MARMOLES S.S. filial de laprimera respectivamente, cuyos ejemplares están desde varios meses a disposicióndel Museo para que sean recogidos en la cantera de Caldas de Montbuy y en el alma-cen de la Carretera del Port respectivamente.

Por manfestaciones de las Oficinas del Museo se desprende que ofrecerian difi-cultades posibles las recogidas por parte de los camiones del Ayuntamiento y de losque se presentaran posteriormente y ante este problema de retraso, en 21 de Octubre1948 nos dirigimos por escrito al expresado Teniente de Alcalde de Cultura rogan-doles fueran facilitados a dicho Museo los elementos de transporte necesarios a talobjeto y al mismo tiempo pudieran destinarse al mismo los recursos economicos enel caso o casos que fuera imposible por parte del Ayuntamiento el transporte directodesde fuera de Barcelona, o desde la misma ciudad.

Es nuestro mayor deseo que se yea laforma de que estos dos ejemplares que repetimosestan a disposición del Museo se puedan retirar de los lugares depositados a fin de nomalograr ninguna gestion que se lieve a cabo con todo el interes de esta Entidadpara hon-rar a esta Ciudad con la reinstalación de una colección para elfomento de la Ciencia.

Reciba Señor Alcalde el testimonio de la mayor consideración deEl PresidenteFirmado: LuIs de Quadras Feliu.

2. 4. Carta de Francesc Pardillo a LluIs de Quadras Feliu, Presidente del CentreExcursionista de Catalunya. Carta 5. Barcelona, 04/10/1949.

Sr D. Luis de Quadras FeliuPresidente del "Centre Excursionista de Catalunya.Muy señor mb: me ha sido remitido el escrito dirigido al Excmo. Sr Alcalde por

el Centre Excursionista de la digna presidencia de usted.La colaboración —merecedora de todo encomio y agradecimiento— que dicha

entidad se ofrecio amablemente a prestar no puede extenderse a lafunciónfiscaliza-dora y ejecutiva. Ustedes desconocen las circunstancias administrativas del InstitutoMunicipal de Ciencias Naturales, el orden de prelación y urgencia de sus trabajos ygastos, y les son ajenas las obligaciones y responsabilidades que pesan sobre sudirección.

Los ejemplares que ustedes van logrando, no son pequeños fragmentos que, sinmás, pueden guardarse en Ia bandeja de un armario o en el estante de una vitrina.Son enormes bloques que hemos de recoger a considerable distancia o se nos des-cargan en la explanada del Museo con el caracter del hecho consumado que exigeapremiante resolución. La preparación y montaje de estos bloques suponen gastos deimportancia que no siempre pueden realizarse, o de hacerlo, es en detrimento deotras atenciones de nuestra organización, asimismo inaplazables.

De años atrás viene prorrogándose el presupuesto municipal. Entre las partidasdestinadas a este Instituto —al principio de importe adecuado, mas hoy insuficiente-no hay ninguna a la que puedan aplicarse los onerosos gastos de la colección degrandes bloques. Porfortuna, el Ayuntamiento está preparando nuevos presupuestos,y silos datos que he dado de mi departamento son aceptados, a partir del próximoaño económico contaré con recursos propios para hacer frente, sin peticiones delargo trámite, a los dispendios de la provechosa labor que nos hemos propuesto.

Por tanto, rue go a ustedes que hasta que yo conozca la nueva situación econó-mica aminoren su celo y no recaben el donativo de otros ejemplares. Además, con-viene que la nueva colección no tenga el carácter monótono de un simple muestrario

de canteras que explotan materiales análogos. Se ha de procurar que no haya dupli-cados inátiles —tenIamos instalados dos de Aviñonet cuando se recibió el tercero deustedes, que también se ha montado— y que la variedad de rocas, magnficencia ybelleza de los ejemplares justifiquen su exhibición. Que sean propiamente piezas deMuseo, para no dar pie otra vez —puesto que la instalación radica fuera de la juris-dicción de aquel— al motivo estético que fundamentó la desacertada supresión de lacolección anterior

For todas estas razones procede que para liegar debidamente alfin propues-to, antes de concluir ustedes con un propietario de cantera su donativo, se meinforme de ello con una muestra del material, afin de resolver si conviene o no suaceptación.

Con mi consideración y afecto al veterano y benemérito Centre Excursionista,reciba personalmente el atento saludo de s.s. q.e.s.m., Francisco Pardillo. Director

D. LluIs anotó alfinal del texto: "No se contesta aquesta carta!"

Baldwin, A. and Alderson, D.M. 1996. A remarkable survivor: a nineteenth centurygeological trail in Rochdale, England. Geological Curator 6 (6): 227-131.

Anónimo. 1877. Catálogo general de los objetos quefiguran en la Manfestación deProductos Catalanes de ciencias, letras y bellas artes, agricultura é industriainaugurada el 4 de Marzo de 1877 por S.M. el Rey D. Alfonso XII é improvisadaen su obsequio en el edficio de la Universidad de Barcelona. Barcelona, Impr.de Salvador Manero. 125 pp

Comisión ejecutiva del monumento a Guell y Ferrer. 1883. Primera ExposiciónNacional de Mármoles en Barcelona. Impr. Barcelona. 23 pp.

Font i Sague, N. 1907 a. La andesita anfibólica de Vilacolüm (Empordà). Butli. Inst.Cat. Hist. Nat., 4: 58-63.

Font i Sagué, N. 1907b. La Junta autónoma de Ciències Naturals. La Veu deCatalunya, Any XVII, ntIm. 3.019. Barcelona, Dimercres 18 de setembre de1907, edició del vespre.

Gimeno, A. 1995. Las rocas de textura traquItica de Vilacolum (Girona): correccio-nes al catálogo de la colección de Grandes Bloques del Museo de GeologIa deBarcelona. Treb. Mus. Geol. Barcelona, 4: 211-223.

Gómez-Alba, J. 1992. Catalogo razonado de los yacimientos con vertebradosfosilesde España del Museo de GeologIa de Barcelona. Historia de la Institución. TesisDoctoral inddita, Univ. Autônoma Barcelona. 595 pp., 15 láms.

Jakubowski, K. (ed.) 1993. Museum of the Earth History-Collections-Exhibitions.Wydawnictwa Geol., Warszawa. 70 pp.

Junta Técnica de los Museos de Ciencias Naturales, Parque Zoologico y JardInBotánico. 1899. Informe relativo a la organización y sucesivo desenvolvirnientode los Museos y Parque histórico-naturales de Barcelona. AyuntamientoConstitucional de Barcelona, Barcelona. 31 pp.

Maluquer, J. 1917. Vint mesos d'actuació en la Junta de Ciències Naturals deBarcelona. Barcelona. 155 pp.

Masriera, A. 1924. Los buenos barceloneses. Hombres, costumbres y anécdotas de laBarcelona ochocentista (1859-1870). Ed. PolIglota, Barcelona. 363 pp.

Masriera Gonzalez, A. 2000. Consideracions sobre alguns instruments cientIfics delMuseu de Geologia de Barcelona. Actes V Trobades Hist. Cièn. Tèc., SCHC7I2000: 211-217.

Maureta, J. y Thós, S. 1881. Descripción fIsica, geologica y minera de la Provinciade Barcelona. Mern. Corn. Mapa Geol. España, 1881, 487 pp.

Naturhistorischen Museum Mainz. 1994. Der Garten der Zeit am NaturhistorischenMuseum Mainz. Nat. Mus. Mainz. 34 pp, 16 figs.

Salinas, A. 2001. Las colecciones paleontológica y conquiológica del MuseoPaleontológico J. Rodrigo Botet de Valencia: inventariofaunIstico, irnportanciacient(fica, rnuseIstica e histórica. Tesis doctoral inédita, Univ. València. 691 pp.,55 láms.

San Miguel de la Cámara, M. 1918. Catalogo de la colección de preparacionesmicroscópicas de D. N. Font y Sagué adquirida por la Junta de CienciasNaturales de Barcelona, en 10 de Junio de 1910, ordenada y numerada por el Dr.D. M. San Miguel de la Cámara. Anuari Junta Cièn. Nat. Barcelona, 3: 77-87.

San Miguel de la Cámara, M. 1921. Catálogo de la colección de rocas, grandes-bloques,del parque de Barcelona. Treb. Mus. Cièn. Nat. Barcelona, 6, 61 pp., 74 figs.

San Miguel de la Cámara, M. 1936. Algunos datos nuevos e interesantes sobrelas rocas de los volcanes de Catalufla. Butil. Inst. Cat. Hist. Nat., 36 (segontrimestre): 1-10.

Vidal, L.M. 1886. Reseña geologica y minera de la Provincia de Gerona. Bol. Corn.Mapa geol. España, 13: 209-284, 290-380, 1 mapa.

74 73 72 71 70 69 68 67 66

117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130

8 cHcHcH U U fl 9IIcc cc

8 9 10 II 12 15 14 H 16 17 18 19 20 21 22

.t, . . •: • •

- .&

IIIIIIIIIIIIIIIIIi95 96 97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112

ii • i . . .9

IIIII1I1II1IIIII1IIIII

83 84 85

^^0^8 ^^

°w8° °^ ^r:8 28

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 10: 77-125 (2001)

Descobrint el vulcanisme quaternari de laGarrotxa: De les observacions precientIfiques alsprimers estudis geolôgics (s. xvi-xix)

Enric ARAGONES i VALLS

ABSTRACT

ARAGONES i VALLS, E. Discovery of the quaternary vulcanism in the Garrotxaregion: from pre-scientific observations to early geological surveys (16th-i 9thcenturies).

From a critical review of pre-1830 literature on the Garrotxa volcanic region,the discovery and early surveys on vulcanism in the area are discussed. In the 16thcentury, volcanic activity was assumed in relation to the 1427 earthquake; in the17th century, several descriptions of volcanic rocks and bufadors (also called airvolcanos) were published. Ancient vulcanism was identified a few years before1775; early scientific surveys since 1796 were made by Pourret, a French botanist,and were continued by Francesc Bolos; these studies remained unpublished foryears. In 1808 the geologist Maclure came to the region and published the firstscientific paper in relation to the volcanos of the area. After the napoleonic wars,several Catalan scientists were interested in volcanic materials of Olot: Mirambell,a naturalist; Celles, an architect, and Carbonell i Bravo, a chemist who managed topublish the first monographic paper on this zone, signed by Bolos, in 1820. InFrance, in a book issued in 1823, Palassou included some of Pourret's notes, follo-wing the botanist's death. A new survey was made by geologists of the FrenchGeological Map, from which a new monographic paper was written by Debilly(1828).

Key words: History of Science, l6th-l9th centuries, Geology, Quaternary,Vulcanism, Volcanic Region of Olot, Catalonia, Spain.

* Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi FIsic. Dr. Roux, 80. 08017 Barcelona.

Una revisió crItica dels escrits anteriors a 1830 sobre la regió volcànica de laGarrotxa permet fer algunes precisions sobre el procés del descobriment i les prirneresinvestigacions del vulcanisme quaternari de la comarca. Ta des del segle XVI esparlava d'unes suposades erupcions relacionades amb el terratrèmol de 1427 is'havien descrit els productes del vulcanisme i les seves peculiaritats, corn elsbufadors de Batet, que alguns qualificaren de volcans d'aire. La identificació delvulcanisme inactiu és alguns anys anterior a 1775; els primers estudis que podernqualificar de cientIfics daten de 1796 i es deuen a una iniciativa del botanic Pourret,continuada després pel seu deixeble Francesc Bolos; no obstant aixô aquestsprimers estudis varen quedar inèdits durant molts anys. L'any 1808 el geOlegMaclure reconegué la regiO i en publicà la primera comunicació cientIfica. Desprésde les guerres napoleOniques, s'interessà pels volcans el rector Mirarnbell, l'arqui-tecte Celles i el quIniic Carbonell i Bravo, per decisió del qual es publicà la primeradescripciO de la zona volcànica, signada per Bolos (1820). Paral•lelament, Palassoupublicà les antigues notes de Pourret (1823). Noves investigacions foren portades aterme pels homes del Mapa GeolOgic de Franca, de les que resultà una memOria sig-nada per Debilly (1828), cornplementària de les anteriors.

Paraules clau: HistOria de la Ciència, segles XVI-XIX, Geologia, Quaternari,Vulcanisme, Regió voicànica d'Olot, Catalunya, Espanya.

La zona volcànica de la Garrotxa és una de les més notables singularitatsgeolôgiques de Catalunya i tambd de tota la penInsula ibèrica, no solarnent per lanaturalesa i diversitat dels materials, sinó també pel bon estat de conservació de lesformes d'acurnulació i les bones seccions que l'erosiO ha posat al descobert. No ésgens sorprenent que, des del moment que es pot parlar de Ciència Natural, al segleXVIII, els naturalistes primer, i els geôlegs desprès, hagin dernostrat un interès creixentper la zona volcànica; un interès que, liuny d'estroncar-se, continua avui ben viu,demostrant que encara no està tot dit sobre els volcans d' Olot.'

En realitat, abans de la identificació del vulcanisme inactiu, la regió volcàmca jahavia estat objecte de l'atenció d'observadors diversos (historiadors, geôgrafs, filOsofs,erudits, etc) per causa de les curiositats naturals que presenta, corn bufadors, suposadesruInes d'una gran ciutat, pedres lleugeres, muntanyes de forrna inusual; també pelsfenôrnens extraordinaris descrits en documents antics. No deixa de ser curios que, abansde la identificaciO del vulcanisme quaternari, es "docurnentds" una suposada activitathistôrica; tarnbé que alguns autors qualifiquessin els bufadors corn a "volcans d'aire".

1 Es ben recent el descobriment de dos centres eruptius que no havien estat encara identificats (Ferrés,D, et al, 1998: Els nous volcans del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Rev. de Girona,188: 32-41). Vegeu l'estat actual dels coneixements sobre la zona volcànica a: Mallarach, J.M. 1998: El

vulcanisme prehistOric de Catalunya (Diputació de Girona, abril de 1999).

El vulcanisme de la Garrotxa comença a ésser estudiat des d'un punt de vista cien-tIfic coincidint amb el pas del segle XVIII a! xix, en un moment en què les roques efu-sives eren objecte d'interès preferent per part dels primers geOlegs, com a pecafonarnental en les teories de la Terra. Es per aixO que la regió volcànica fou una de lesprimeres zones de Catalunya sobre les que s'aportaren dades geolOgiques; cosa queexplica que l'estudi del vulcanisme olotI hagi estat qualificat de paradigmatic en lahistOria de la descripció geolOgica de Catalunya. Tanmateix, no sembla que elscomençaments d' aquesta histOria siguin ben coneguts: interrogants corn quan es vadescobrir la regió volcànica, qui la va estudiar per primera vegada, qui en va publicarel primer esquema geolOgic, no han estat encara contestades de manera satisfactOria;per be que el tema hagi merescut més d'un article rnonogràfic. Per altra banda, elparadigma vigent sobre el descobriment dels volcans, que l'atribueix en exclusiva alfarmacèutic Bolos, presenta no pocs punts foscos, i no és del tot congruent amb elsdocuments de què avui tenim coneixernent.2

Aquests antecedents ens han portat a intentar fer una mica de hum sobre un tematan transcendent en la histOria de l'estudi geologic de Catalunya. Amb aquest objec-tiu s'ha revisat crIticarnent tota la documentació que hem pogut aplegar sobre el terna,posant com a lImit la data del viatge de Lyell a Olot, que tingué hoc, com se sap, l'any183O; a continuació s'han valorat les diverses aportacions i se n'ha establert lasuccessió cronolOgica; finalment s'han comparat els resultats obtinguts amb el para-digma vigent, i s'han tret les pertinents conclusions.

LES "ERUPCIONS" DEL SEGLE XV

"Boques de foe" a Amer

Els historiadors renaixentistes interpretaren corn a volcàniques algunes de lesrnanifestacions que acompanyaren el llarg i intens perIode sIsmic de 1427-1428 quecomportà, entre d'altres, ha destrucció de les viles d'Olot i Amer. AixI, el P. Mariana:

Por este tiempo cada dIa bramaba la tierra y temblaba toda desde Tortosa hastaPerpiflán. Junto a Gerona estaba un pueblo ilamado Amer en que se habrieron. dosbocas de fuego que abrasaba a los que liegaban a dos tiros de piedra: de otra bocajunto a las defuego salla agua negra. . . 4

Per a Jeroni Pujades, qui recollI abundant docurnentació sobre el terratrèmol, queavui es conserva a la Bibhioteca Nacional de Paris, el monestir d'Amer hauria estatdestruIt per volcans:

2 Vegeu la versió tradicional del descobriment, a: Riba, 0. 1996: Histôria de la recerca vulcanoiOgica ales nostres terres. Revista de Girona, 174: 60-64.

Sobre el viatge de Lyeli a la regió volcànica es pot consultar: Sole, L. 1982: Lyell a Catalunya i el vul-canisme olotI. Revista de Girona, 100: 209-216, i Ordaz, J. 1985: El viatge de Charles Lyell a Olot. Butil.inst. Cat. Hist. Nat, 50: 21-28.

Mariana, J. de, [1592]: Historia de España, libr. 20, cap. 4 (Cita de Pourret); id., tit. VII, cap. XI (citade Bolos).

Par los grandes terremotos 6 temblores de tierra, volcanes y llamas de fuegoque salieron de ella en el obispado de Gerona, y particularmente en el territoriode Amer.5

NarcIs Camós és més concret a i'hora de citar les fonts, i situa correctament 1' any:Sucedió en el año 1427. que huvo muchos terremotos, y tan Juertes que derri-

baron algunas casas de Amer abriendosejuntarnente unas bocas defuego en el lugarde Lloret Selvage, dando de si muy mal olor Tambien se halló en algunos autos quecayó el campanario de la Iglesia de Ozor abriendose un tanto la Iglesia, y muchascasas. Hizieron votos con esto a la Virgen del Call los de la Villa de Ozor y luegocessó tanta plaga.

Descripció dels fets

En realitat, els historiadors recolliren les informacions sobre les suposades erupcionsen antigues crOniques que, més que explicar els fenOmens, intentaven interpretar-losd'acord amb els coneixements de l'època. Esbrinar què va passar reaiment el dia de SantJordi de 1427 al terme d'Amer fa imprescindible acudir als documents originals.7

En una carta al Rei datada 25 d' abril de 1427 els jurats de Girona deciaraven queel dia 23 a les onze del dia uns manobres que reparaven l'esgiésia de Sant Julia deLioret de la vail d'Amer varen sentir corn un gran tro i anaren a veure què passava

E quan los dits tres hornensforen en una montana que es entre los dits lochs deAmer e de Loret sentiren molt gran e insoportable pudor e corrupció de sofre deplom e de alcofoll; ab tal infecció corn sifossen ous podrits e pitjor e perco no pos-queren passar pus avant 1 ... ] mas mudant altra camI e que poguessen veurer lo ditloch de Amer lavors en aquell punt en la dita rnontanya spira gran fum 1...] e apreslos dits homens de Loret vehents lo granfum que exia de aquella montana en qua-tre llochs per espay de un tret e mitg de ballesta fent gran brugit a manera de lesnus(?) quan deu pedrejar. E vehent hi algunes liengues de foch de color blau nosobrepujant molt sobre la terra, sino lo fum que puge fort alt: e sentint la grancorrupció e infecció qui es per los lochs on hix lo dit flim de la dita rnontanya,trarneteren dos homens.. 8

Per causa del fum hi morI un gos i dues dones, i set homes quedaren afectats. Lacorrupció cessà i'endemà dijous 24:

5 Pujades, J. [16071: Crónica general de Cataluna. Barcelona, J. Torner, 1829-1832. T. V, p. 230.

6 Camós, N, 1657: JardIn de Maria, plantado en el Principado de Cataluna, Barcelona, J. Plantada. p. 317.Aquesta docurnentació, que es conserva a Paris, no es va conèixer a Catalunya fins a finals del segle

xix, quan la publicà E. Girbal (Flósculi, Revista de Girona, 1889, PP. 55-64 i 75-82). Tambd fou repro-duIda a Notas históricas de Olot, 1 (1899), i a Mcintsalvatge, 1906: Colección Diplomática del Condado

de Besalá, 3. I modernament a: Fontserè i Iglésies, 1971: Recopilació de les dades sismiques de les terrescatalanes entre 1100 i 1900. Fundació Vives Casajuana, Barcelona.8 Carta dels jurats de Girona al Rei, 25/4/1427 in Fontserè i Iglésies, op. cit, p. 145-146. Aquest fet tin-gud hoc a cinc setmanes del terratrèmol del 15 de marc que destrui les viles d'Amer, Osor i d'altres. Eldia abans, el Manual de Novells Ard its havia enregistrat un altre sisme entre les 10 i les 11 del vespre,seguit de rephiques que duraren tota la nit (Ibid, p. i40).

Dien los homens quey son estats que tots los arbres de la dita montana son aixisocarrats corn si foch los havia tots cremats, jatsia visiblement lo foch nos rnostre sinoalgunes lengues blaues de grandaria de un palm. Dien mes que per la dita montana s 'esfeta una granfresura qui te en gir dues legues de lonch empero no es molt ample ne moltpregon encara. Mes dien que per la dita montana on son los ditsfiims s 'esten brogit. Ental manera que si totes quantes manxes ha el mon hi bufaben no seria major brogit.

En una altra carta signada el 2 de juny següent es diu que el hoc de Sant Julia deLioret va ésser destruIt pels terratrèmols; que a prop s'hi varen obrir boquespregones;i que d'algunes en sortia aigua, que matava els peixos del Ter; d'altres sortien pedre,i encara, d'unes altres, gran pudor que matava els éssers vius. 10

El que diuen els documents de 1427 es pot comparar amb algunes descripcionsmodernes d'erupcions d'aigua i pedres —un fenomen poe frequent, generalment lligata moviments del terreny— sens dubte induIts pels terratrèmols precedents. Amb laparticularitat que anaren acompanyades d'ernissions sulthIdriques i carbôniques. Lesreferències a flames son dubtoses: els gasos podrien haver cremat els arbres sensenecessitat de combustiO; per altra banda, nüvols de vapor podrien haver estat inter-pretats pels testirnonis corn a fum. No és necessari, doncs, invocar el vulcanisme pera explicar aquests fenOmens, ni tan sols l'origen dels gasos, que existeixen com se sapen les aigues subterrànies prop d'Arner: el gas carbOnic a la Font Picant, i el sulfhIdricen un punt anornenat els Bullidors, on

se advierte un olor de huevos corrompidos, propio del gas sulfureo, desprendi-do probablemente del agua sulfurosa, que pasa a mayor ó menor profundidad, y queen algunas ocasiones sale a la superfIcieformando burbujas.'2

Un punt no prou aclarit és on tingué hoc el fenomen, que des de fa segles s'havingut situant a Lioret Salvatge. Ja Fontserè i Iglesies notaren les dificultats per a accep-tar aquesta locahitzaciO; perO ho acabaren fent en base a una nota aportada per Texidor,trobada en endenocar un mur a la Cellera. No obstant, liegint arnb atenció els documentsoriginals es veu que la parrOquia esmentada corn a Sant Julia de Lioret no pot ser altraque l'actual Sant Julia de Lior, tant per la dedicació de l'esglesia corn per les indicacionsgeografiques que dónen —vall d'Arner, sobre el pont d'Angles—. L'erupció hauria tinguthoc, doncs, en algun punt situat entre Sant Julia i Amer, prop de la nba esquerra del Ter.

9lbid, p. 147.Ibid. En el mateix sentit, un document dels habitants al prIncep , publicat a la Historia del Ampurdán,

de Pella i Forgas (cita de Fontserè i Iglésies), que parla d'una boca 6 de un spirall (Ibid, p. 147-148).D'erupcions semblants d'aigua i pedra acompanyades de gran estrèpit, n'hem vist descrites en textos

del segle XIX i semblen associades a fenômens d'esllavissament en massa, a moviments sIsmics, o be ala conjunció d'ambdós factors. Vegeu: Relación de los terremotos sucedidos en la ciudad de Urgel y pue-blos vecinos, en el mes de enero de 1788, y erupciones de agua en Hinojosa de San Vicente, en Febrerodel mismo aflo. BoletIn de la Comisión del Mapa geológico de España, 2(1875), p. 269-27 1.12 Martinez Quintanilla, 1865: La provincia de Gerona. Datos estadIsticos sobre su territorio. Girona,impr. F. Dorca. També cita aquest autor el gas sulfhIdric a Banyoles, Porqueres i d'altres localitats.

Una activitat histôrica a Olot?

Els primers autors que tractaren de la regió volcànica no solament no posaren endubte les erupcions medievals, sinó que les estengueren a Olot, cosa que confirmariael caràcter volcanic de la regió. Bolos assegurà haver ilegit en un document autènticque al Bosc de Tosca s'hi obriren boques de foc:

Fué segunda vez abrasado, como consta en un papel auténtico que se conservabaen la casa del comun de esta villa, y decia: que en los aflos 1421 se manifestaron enel Bosch de Tosca tres bocas defuego, y que inmediatamente se apagaron.

Maclure, qui recollI la informació de Bolos, escriu que Olot va ésser destruIt peruna erupció 1' any 1428. 14 PerO ja Debilly, després d' examinar la documentaciO aple-gada per Bolos, va descartar les suposades erupcions:

.on ne connait rien quifasse croire a des coulées plus modernes que celles desautres volcans de la même classe: aucun fait ne 1 'indique, aucun auteur ancien n 'enpane; ii est bien plus naturel d'admettre que les volcans des environs d'Olot ont bnilléa des époques qui, toutes, sont antérieures a celles dont il estparlé dans l'histoire.15

També Lyell (1833), després d'examinar la documentaciO histOrica de què dis-posava Bolos, creia poder afirmar que foren els tenatrèmols els causants de la destruc-cio d' Olot, i no les erupcions volcàniques, que no tenien cap fonament histOric.16

No obstant, alguns autors seguiren parlant d'activitat histOrica fins ben entrat elsegle xx. Saint Malo separà les suposades erupcions del Bosc de Tosca —que anomenàvolcanes de hidrógeno en llamas- de les d'Amer, situant-les als anys 1427 i 1428,respectivament. Texidor, que dedicà un article a! tema (1884) aportà la lectura d' undocument procedent d'Amer, segons el qua! sobre lo riu Ter is qué una boca de fochque llencava gran fetor. Creia aquest autor que hi havia hagut emissió de laves as so-ciades ads terratrèmols, i que les vulcanites d' Hostoles serien d' aquesta època. EncaraFaura (1913) parlava d' un any de desolació en que els volcans escumejaren flames;Basil i Matas (1931) qualifica els fenOmens d'Amer de macalubes o volcans fan-gosos.' 7 PerO els geOlegs de camp mai no trobaren cap evidència d' activitat: Gelabert18

13 Bolos, F. 1820: Noticia de los extinguidos volcanes de Olot, de la naturaleza de sus productos, y desus aplicaciones. Memorias de Agricultura y Artes, XI(1), p. 19. Més endavant, Paluzie posà en dubte lafont citada per Bolos i descartà la suposada erupció del Boratosca (Paluzie, 1860: Olot, su comarca, susextinguidos volcanes. Barcelona, J. JepOs, 1860, pp. 2-34).14 Maclure, W. 1808: Extrait d'une lettre a J.c. Delamétherie, sur les volcans d'011ot, en Catalogne.Journal de Physique, de Chimie et d'Histoire Naturelle, 66: 2 19-220.15 Debilly, E. 1828: Notice sur les volcans Oteints des environs d'Olot en Catalogne. Annales des Mines,4(5): 18 1-210.16 Lyell, C. 1832-33: Volcanos of Olot, in Catalonia. Dins: Principles of geology, 2 ed. (London, J.Murray), 3:183-193.17 Referències citades: Saint-Malo [ca. 18301: [Sobre los volcanes de Oloti. Revista de Gerona, 20(6): 161-169(1895); Texidor i Cos, J. 1884: Noticias de fenOmenos volcánicos en Cathlufia, desde los tiempos prehistóricos.Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1(8): 461-529; Faura i Sans, M. 1913:Sismologia catalana. Dins: MemOries de Ia Institució Catalana d'HistOria Natural, 1(2): 1-4; Basil iMates, J.M. 1931: Sobre la regió volcOnica d'Olot, dins: Géologie de Ia Meditérranée Occidentale, 2(4), n° 19.18 Gelabert, J. 1904. Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona. Viader, Sant FelIu de GuIxols.1 vol. 120 pp, 1 mapa.

fou probablement el primer en afirmar taxativament que no hi hague emissió de lava,ni de cap altre producte volcanic; una conclusió que Sole confirmarà després d'exa-minar atentament la zona on suposadament haurien tingut Iloc les erupcions.

ELS "VOLCANS D'AIRE"

Primeres descripcions

Probablement el primer autor en publicar l'existència dels bufadors d'Olot fou elfrare Francesc Diago, dominic valencià i cronista de la Corona d'Arago, en unadescripció del Principat de comencaments del segle xvii:

Hacia el Norte Ia tierra de Aulot, que es muy nombrada por susfuentes de ayre1...] defrente de la ciudad de Aulot, a Ia qua! baña el rio Fluvia, ay doze fuentes deayre, que de noche y de dia, en el invierno y verano, dan de si un dulce ayre, en elinvierno caliente, y en el verano talmente fresco, que a penas se puede sufrirporpoco

Fig. I. Vista d'Olot i els tres cons volcànics, presa des de Ia Costa de Pujo!: el Montolivet a i'esquerra,el Montsacopa darrera Ia vila; i la Garrinada a I'extrem dret. Dibuix de Lye!!, reproduIt a !a portada delvol. III de!s Principles of Geology (1833).

Fig. I. View of the volcanoes around Olot, from the hill of Pujo!: Montolivet (!eft); Montsacopa (behindthe village); Garrinada (right edge). Sketch from Lye!!, frontispiece of his Principles of Geology,vol. III (1833).

tiempo que sea; de manera que los naturales de la tierra meten en el verano en estascuevas susfiascos de agua, que le resfria de tal manera, que se haze muyfria. 19

El text del P. Diago es publicà al revers del mapa Cataloniae Principatus Novis-sirna et accurata descriptio, des d'on passà en els mateixos termes als grans Atlas set-centistes de Mercator i de Blaeu, i d'aquI a les monografies del Principat obra deMarcillo i de Pere Marcà, 20 aixI corn a tota una sèrie de publicacions sobre geografia,rneravelles i viatges editades al llarg de tot el XVIII i fins ben entrat el xix.21

Primeres interpretacions

El viatger Willughby, que passà per Olot el 3 de seternbre de 1664, visità els bufadors,i recoilh la teoria popular segons la qua! eren causats pel rnoviment de 1' aigua subterrània:

It is a hole or cave, out of which continually issues a cool air 1...] they say that itis the water running and falling down under the ground that makes these Spiracula,which is not unlikely.. •22

Per a Marcà, en canvi, els bufadors estaven relacionats amb els terratrèrnols, queen aquella època s'atribuIen a l'existència de cavitats en el subsôl:

Els terratrèrnols procedeixen dels vents que es formen dins les venes i cavernesde la terra, amb un impuls que iluita i s 'esforca per a sortir en ilibertat. Per aixà noés d'estranyar que aquesta població algun dia s'hagues ensorrat per una extrernitudde la terra, essent aixI que, la part que fou abandonada estava suspesa sobrecavernes ocultes, on els vents s 'originen contInuament, corn es pot comprovar cadadia per algunes petites esquerdes dels que s 'obren passos. 23

19 Diago, F. [1604]: Descripción latina de Cathaluna in Vrints, Cataloniae Principatus Novissima etaccurata descriptio. Transcripció - de l'edició de 1605 - a: Moliné i Brasés, E. 1909: La descripció deCatalunya del Pare Diago. Butli. de l'Acadèmia de Bones Lietres de Barcelona, 9(33):20-27. Aquestdocument cartogràfic s'edità a Anvers per encàrrec de la Diputació del General de Catalunya.20 Referències: Mercator, G. 1613?: Catalonia Specialius. Dins: Atlas sive Cosmographicae Med itationesde Fabrica mundi etfabricati natura 1...] Studio Judoci Hondij, Amsterdam, J. Cloppenburgij (hem con-sultat l'edició de 1632, pp. 182-185); Blaeu, J.: 1624?: Le grand Atlas ou cosmographie blaviane. Ed. fac-sImil de la de 1656-1672 a: Theatrum orbis Terrarum Ltd, Amsterdam, 1967; Marcillo, M. 1685: Crisi deCataluna, hechapor las naciones estrangeras. Barcelona, Mathevat. Marcà, P. 1688: Marca hispanica, sivelimes hispanicus hoc est, geographica & historica descriptio Cataloniae Ruscinonis, & circumjacentiumpopularum ... ab anno 817 ad anno 1528 ... ex edit. Sth. Baluzzi. ParIs, Fr. Muguet. Trad. Catalana per J.Icart: Marca hispanica (o Pals de lafrontera hispànica). Llib. Josep Sala i Badal, Barcelona, 196521 Per exemple, a: Der Schau-Blatz von Spanien und Portugal (Amsterdam, 1704), i les versions al francesi a l'italià: Les deuces de l'Espagne et du Portugal (Leiden, 1715); Lo stato presente della Spagna (dins Lostato presente di tutti i paesi, e popoli del mondo, Venezia, 1745). També a: A tour through Spain andPortugal (el fals viatge d'Udal ap Rhys, Londres, 1750); l'Atlas de Tomàs Lopez (Madrid, 1757); laGeografla nueva de Espafla, de Jordan y Frago (dins la Geogiafia Moderna de Lacroix; Madrid, 1779);L'Atlante Espaflol d'Espinalt (Madrid, 1783) i l'Itinéraire descriptf de l'Espagne de Laborde (ParIs, 1808).22 Willughby, F. [16641: A relation of a voyage made through a great part of Spain in Ray, J. 1673:Observations topographical moral & physiological.., made in a journey through the low countries [...]Londres, J. Martin; pp. 466-499.23 Marcà, P. 1688, op. cit. nota 20.

La hipbtesi de l'escalfament solar

Un Discurs filosàfich, escrit probablement a comencaments del s. xviii, qualificaels bufadors de "volcans d' aire", i pretén demostrar que es deuen a la influència delcalor del sol sobre el vapor contingut en una roca porosa que anomena tosca:

es lo calor grant del sol que donant de pie en aquella montanya cavernosa, yprenent mesforsa La sua activitat en la tosca naturalment mes apta pera /0 caior quealtres pedres converteix en aire las parts mes sutils de algunas venas de aygua 6vapors aqueos que calenta en las entranyas de La terra, y no trobant aqueli aire aixIconvertit per hon exir sinó per las bocas deis Bufadors.

En la mateixa lInia de pensament, el metge Tomàs Clarasó, en la seva histôrianatural del Principat, dedica forca espai als bufadors: els associa també a la pedratosca, i els compara a un fenomen que Virideti havia descrit en una cova existent propde la vila de Baume-les-Nones, a la Borgonya. 25 En opinió de Clarasó, el so!, enescalfar 1' aire contingut dins la piedra pumicosa el dilata i en dissipa la humitat.Aquesta opinió la contestà el cèlebre metge valencià Andreu Piquer, a qui Clarasó sot-mete el manuscrit:

confieso, no obstante que es explicacion ingeniosa, y nada vulgar, pero que seopone a la experiencia. Pues siendo pressiso para este efecto que el sol penetrenotable en la profundidad de La tierra no tiene inteligenciafacil.. •26

Defensà Clarasó la teoria solar al•legant que el calor del sol penetra desigualmentsegons la constitució del terreny, i a més hi ha el calor intern que es distribueix me-gularment, i que la porositat de La piedra pumicosa afavoreix la penetració del calor.Observa també que els bufadors no es reparteixen per tot el territori olotI, sinó queabunden sobretot al peu de la muntanya de Batet i rodalies.

L'explicació atmosfèrica

A finals del xvm, Espinalt assegura que el funcionament dels bufadors és nomésestacional:

24 Discurs filosófich sabre els bufadors d'Olot, manuscrit que existia a la Biblioteca Episcopal. Elpublicà Font i Sagué a Lo Geronès (1904, cita de Gelabert). El vol. III de Notas histôricas de Olot (1907,

pp. 7 1-92) n'insertà, sota les inicials J. C. V. y S. i amb una nota adjunta de Francesc Bolos, una cOpiafeta 1' any 1838 probablement del canonge Ripoll, qui 1' atribuI al jesuIta Marcillo; una atribució més quediscutible: en la seva Crisi, Marcillo no fa més que repetir les cites antigues, sense preocupar-se perl'origen del fenomen. Si les inicials es corresponguessin amb les de l'autor, es podria pensar en un altreolotI illustre: Joan de Vayreda i Soler [1675-17511, doctor en ambdós drets.25 Tomàs Clarasó, 1737: Punto académico. Singularidades de la historia natural del Principado deCataluna; Dins: Iglésies, J. 1963: Singularidades de la historia natural del Principado de Cataluña. Textde 1 'any 1737 [...] Barcelona, Fundació Massot i Palmés. (La identitat de 1' autor consta en 1' arxiu del'Acadèmia Mèdica Matritense, on el diposità). La comparació amb el fenomen de Baume-les-Nones ésdel tot improcedent, perquè el que hi ha en aquella localitat és en realitat una cova glaçada, segons Legrand dictionnaire géographique de Bruzen de la Martinière.26 A. Piquer: [Contestació al cliscurs de T. ClarasO]. Ibid.

En tiempo de calor sale siempre un ayre con tanto Impetu, que apaga una vela1...] lo mas particular es, que en todo el invierno no soplan; en empezando el calorsopian tambien masfrio, y con mayor fuerza, asIque disminuye ci calor decaen tam-bien[.. .1 los hay en abundacia, unos salen a las calies, otros dentro de las bodegas,y en el campo hay muchos... 27

L' academic DIaz de Valdés els comparà a uns que existeixen a Itàlia:Los montes Coleos que se celebran, y con razon en Italia, y cuyos impetuosos

vientos se aprovechan alii para refrescar sus habitaciones, los tenemos nosotros enOlót, y sus vecinos hacen uso de ellos.. 28

En Bolos (1820) trobem ja la interpretació correcta dels bufadors, que funcionengràcies a la diferència de densitats de l'aire; i que la diferència estacional de tempe-ratura és només aparent. En el mateix sentit, Lyell, que els visità 1' any 1830:

I visited one of these bufadors in the beginning of August, 1830, when the heat ofthe season was unusually intense, and found a cold wind blowing from it, which mayeasily be explained, for as the external air when rarefied by heat ascends, the cold airfrom the interior of the mountain rushes in to supply its place.29

ELS PRODUCTES DEL VULCANISME

Identificació de la puzzolana

Es molt interessant que s'esmenti l'existència de la puzzolana en algén hoc delregne d'Arago en un manuscrit de finals del s. XVI atribuIt a Pedro Juan de Lastanosa:

Hallase en Italia una especie de arena negra, la qual ellos en su iengua la ila-man porceiana que mezclada con calcina haze se una materia tan fuerte comopiedra despues de ser seca 1...] esta especie de arena se halla en Roma y enNapoles y en otros lugares de Italia, y dIxome uno que la havIa visto aca enEspaña en Aragon, mas que no se acordaba en que lugar, porque ella conocia muybien. 30

27 Article "Olot". Dins: Espinalt i Garcia, B. 1778-1795: Atlante español 6 descripcion general de todoel Reyno de Espania. (13 vols) Madrid, A. Fernández, vol. 6 (1783): 202-215.28 DIaz de Valdés, P. [17911: Discurso sobre la historia natural con respecto a Catalunya. Dins: Tratadossobre laftsica del clero y otros puntos dtiles y provechosos de las ciencias naturales. Barcelona, 1806.Ofic. M. Texero; pp. 1-62. Posteriorment Saint Malo els comparà amb els del Mont Ventoux i els delVesubi.29 Lyell, Ch, 1833, op. cit.30 Los veinte y un libros de los ingenios, y maquinas de luanelo (mss. de finals del s. xvi), t. 4, fol. 259r.Publicat (1983) pel Colegio de Ingenieros de Caminos, CC. i PP. de Madrid, edició a cura d'A. GarciaDiego, 2 vols. L'atribució a Lastanosa és de N. Garcia Tapia; tradicionalment havia estat atribuIt aJuanelo Turriano, i per Garcia Diego a l'enginyer hidràulic Sitoni. L'aragonès Pedro Juan de Lastanosa[ca. 1500-1576] fou conseller de Felip II; havia intervingut en la portada d'aigua a Nàpols des de Serino(1559), i hauria escrit el côdex entre 1654 i 1575. (Garcia Tapia, N. 1987: Pedro Juan de Lastanosa ypseudo Juanelo Turriano; Llull, 10: 51-74).

Atès que no hi ha cap altre aflorament d' aquesta roca en tot el regne, el text üni-cament pot fer referència a la greda d'Olot. AlgtI fou capac de comparar, doncs, lagreda olotina amb les del Vesubi i Rorna jrnés de dos segles abans que ho fes1' arquitecte Celles!

Les falses ruInes del Bose de Tosca

L'any 1678 l'historiador Roig i JalpI interpretà corn a ruInes d'antigues construc-cions les curioses forrnacions del Bosc de la Tosca. 31 A Roig ii cridà l'atenció la dis-posició caôtica dels blocs en petits rnunts, rnds que la prôpia naturalesa de la pedra.Zamora ja descartà aquesta opinió, corn es veurà més endavant.

També Bolos, notant la falta de pedres treballades, assegurà que totes les roqueseren de lava porosa i basalt, i entre elles la puzzolana.

Aseguran [...] que en este lugar existia una grande ciudad ilamada Basea, quedicen que era la que Plinio llama Bassus 1...] y quefué destruida por los terremotos.pero no hallo en que pueden apoyar su opinion [...]:porque si suponen que esta ciu-dad era tan considerable, y fue destruida por terremotos, Como no existen algunosvestigios que lo confirmen? Como no se encuentran algunas piedras que demuestrenhaber sido labradas? Como no se descubren fragmentos de paredes, quicios y otrasinfinitas ruinas que en tal caso no puedenfaltar? 32

No obstant, creia aquest autor que a! segle xv s'havia enregistrat activitat vol-cànica en aquest indret, corn ja s'ha dit rnés amunt. Fou Lyell qui comparà posterior-ment aquestes forrnacions amb les de les colades modernes de l'Etna, o les de Come,prop de Clerrnont.33

ClarasO, en el seu rnanuscrit de 1737, parlant dels bufadors, els associa a una rocaa la que anomena tophus:

Tambien se encuentra en las vecindades de Olote una piedra pumicosa parecidaen todo al Lapis Pumex, pero verdaderamente se llama Tophus 1...] una piedra

31 Roig i JalpI, J.G. 1678. Resumen historial de las grandezas y antiguedades de Ia ciudad de Gerona.Barcelona, J. Andreu. 1 vol. 526 pp.32 Bolos, F. 1820. Assegura aquest autor que abans de la colonització agrIcola de finals del xvm, el Boscde Tosca era un malpaIs erm del tot: era una cosa admirable el observar desde alguna eminencia aquelvasto y árido campo de piedras, sin que se viese apenas una sola planta por no haber allI ni casi ungrano de tierra vegetal para poder crecer: pero a pesar de lo mucho que se afanan en ilenar las cavi-dades, en cultivarlas, y en ext raer aquella grande abundancia de pied ras volcanizadas ... no pueden ile-gar a destruir de modo alguno el aspecto áspero y escabroso de este terreno, ni hacerfructificar muchoIa tierra sino a fuerza del incesante trabajo y del abono ... No obstant, les respostes al questionari deZarnora el descriuen corn un grande bosque ilano.....muy cubierto de arboles, y todo de montones depiedras movedizas ... (Biblioteca del Palau Reial de Madrid, 1112436).u Lyell, 1833, op. cit.

porosa muy simil al lapis pumex, hasta en lo ligero, bien que hay otra especie peropesada 1...]

L'any 1768, el Sr. Francesc Roca i Codina, 35 un dels membres de la Real Confe-rència PhIsica Experimental de Barcelona, comunicà a la institució (21 d'agost) quea la rodalia d'Olot s'hi trobaven tres especies de piedra pómez: blanca, roja yobscura. La comunicació fou ilegida durant la 12 junta de vacances de la corpo-ració tinguda el 30 d'agost; i s'acordà demanar-li'n mostres para colocarlas en elgavinete de historia natural y ver si son de utilidadpara las artes. Malauradament,la Conferència no fou capac d'identificar correctament les roques, que en opinió delsecretari Subiràs:

unas parecen de las que llaman esponjas petrficadas y las otras estalactitescomo las de la fuente de la Reina, que entregué a la Conferencia. Resolvió la juntase entregaran al Sr. Custode y con un extracto de la carta del Sr Roca se pasaseaviso a la Direccion de historia natural encargandola de su descripcion en la juntade su turno.36

No consten altres diligencies respecte de les mostres d'Olot, ni si varen ingressara la col•lecció de productes minerals que la Direcció d'HistOria Natural de la Confe-rència s'havia proposat formar (5/8/1766); haurien estat potser les primeres roques dela col•lecció.

El crater del Montsacopa

El volcà més proper a Olot era tradicionalment un lloc d'oració i pelegrinatgeon s'hi havia construIt mes d'una capella. La de Sant Francesc estava situada al cimde la muntanya i li donava nom; s'hi pujava per tal de demanar el benefici de lapluja. En l'Atlante Español, obra de Bernat Espinalt, s'hi troba una descripció de lacuriosa morfologia del Montsacopa, sense que l'autor n'insinuI en cap moment1' origen volcanic:

Clarasó, op. cit. L' autor basà el seu escrit en el contingut del museu Salvador; perO del text es desprènque coneixia be la rodalia d'Olot. El terme tophus (fr. tuf; it. tufo; cast. tofo o tuba), s'aplicava a roquesde gran porositat, que igual podien ser volcàniques (lapis pumex) que travertIniques (lapis tophaceus);cosa que creava confusió.

Francesc Roca i Codina [1710-17711, notari apostolic i familiar del Santo Oficio a Olot. Sembla queilnicament tingué relació amb la Conferència durant l'estiu de 1768: sollicità ésser admès el 29 de junyi fou nomenat conferent de la Direcció d'Agricultura (6 de juliol). La Conferència li demanà dades sobreel carbó de la comarca (20 d'agost); no ens consta la resposta. Després de la consulta de les vulcanites,demanà certificat de conferent, i ja no se'n torna a tenir notIcia; mon al cap de tres anys.36 Actes de la Real Conferencia PhIsica Experimental, juntes de vacances 12 i 17, setembre de 1768.Dins: Iglésies, J. 1964: La Real Academia de Ciencias Naturales y Artes en el siglo xviii. Memorias deIa R. Ac. Ciencias y Artes de Barcelona, 36(1), n° 707: 1-635. La Font de la Reina és un barn deCapellades on lii ha un important jaciment de travertI. La confusió entre el travertI sedimentari i la pumi-ta volcànica es fa evident en aquest escrit del conferent Bell a Subiràs: Piedra pómez se halla en abun-dancia ... en Vacarisses, de suerte que Ia mayor parte de las casas están construidas de dicha piedra.También me han dicho se halla mucha de ella en San Pedro de Montgrony ... de suerte que Ia iglesiaestafabricada de dicha piedra (Iglesies, bc. cit.).

INTRODUCCION

A LA 'HtSTORIA NATURAL,

r A LA

GEOGB.AFIA FISICA DE ESPA1A,

D. Guillermo Bowles.

Lo Mo,o I k D.F,.,,,o MMw,.

Aio D

Está la villa situada a la falda de un pequeno monte, defendida del ayre delNorte: tiene este monte Ia particularidad de cultivarse, y sembrarse por dentro, yfuera por estar su cima como una copa, de donde viene el llama rse Monsacopa, sinestancarse en ella el agua, por ser la tierra tan esponjosa, que sume al instante.37

Per a aquest autor, ci terme tosca equivalia ai casteilà piedra pómez.

PRIMERES REFERENCIES AL VULCANISME INACTIU

Dos voicans que es toquen (1775)

L'any 1775 Bowies, en ia seva Historia natural,aplega tots eis coneixements que a i'època estenien sobre ci vulcanisme peninsular. 38 En ciprimer catàleg de les regions voicàniques espa-nyoles, sobre ics que no s'havia publicat encaracap dada, es limita a citar de passada alguns aflo-raments —no tots volcànics, corn ci lapis delPirineu o la lidita de Montserrat, que creu de lamateixa naturaiesa que ci basalt—. PerO identificacorrectament les roques volcaniques de Ia rodalia

Fig. 2. Portada de Ia Introducción a Ia Historia Natural deEspana, de W. Bowles, on per prirnera vegada es dóna notI-cia de dipOsits volcànics a Catalunya (1775).

Fig. 2. Title page of the Bowles's Introduction to theNatural History of Spain, where the first news of a volcanicregion in Catalonia were reported (1775).

3' Bernat Espinalt i Garcia, 1778-1795: o p . cit. L' autor, nascut a Santpedor, era oficial del Correo Generalde Ia Corte. La part de l'Atlante que correspon a Catalunya ocupa 4 vols: els 4 i 5, impresos en 1781; els6 i 7, publicats el 1783. Segons diu explicitarnent l'autor, l'article Olot (vol. 6, pp. 202-215) fou escritl'any 1776. L'autor interpreta ingènuament l'etimologia del topOnirn; en l'altre extrem, Corornines cau enl'artificiositat i arriba a un resultat completament inacceptable, perquè presuposa l'existència d'activitathistOrica: "que en perlodes eruptius formava cobricel (corn una copa) damunt de Ia ciutat [d'OlotI"(Onomasticon, 5, 378). Més probablement s'hauria de pensar en l'arrel cop, que s'aplica, entre d'altres, aobjectes en forma de cavitat o conca al capdarnunt d'una altra cosa i que en provençal significa pica depedra, escudella segons el Diccionari Etimolôgic del mateix autor. També al Vivarais hi ha un beau crate-re de Ia coupe (Délarnetherie, a Journal de Physique, 58, p. 72)38 Bowles, W.: Continuación del discurso sobre Ia Platina, y observaciones acerca de los antiguos volca-nes de España. Dins: Bowles, W. 1775: Introducción a Ia Historia Natural, y a Ia GeografIa FIsica deEspaña, irnpr. F.M. de Mena. Madrid, pp. 168-176. William Bowles [1714-17801, irlandès de Cork, haviaestudiat histOria natural, quImica, metalldrgia i astronomia a Paris; viatjà per Franca i els districtes rninersde la SaxOnia I d'Hannover. El 1752 el govern espanyol el contractà per a visitar les mines i establir unGabinet d'Histôria Natural i un laboratori de quImica a la Cort. Visità aleshores Almadén I gran part de lapeninsula, i posteriorment es dedicà a la docimàsia o analitica de minerals.

d'Almagro i del cap de Gata, que sens dubte observà personalment. Fa també una vagareferència a la regió volcànica de Catalunya, tot i que no la situa amb precisió:

En Cataluña, entre Gerona y Figueras, bastante cerca de la mar hai dos mon-tañas piramidales de igual altura que se tocan por sus basas, y tienen todas lasseñales de haber sido antiguamente Volcanes; y aunque al pie se yen muchos moldes6 huecos donde ha habido conchas petrficadas, son cosa posterior al Volcan; y siem-pre que se hallan pet nfl caciones cerca de Volcanes, demuest ran su muchaantigiiedad, pero cinco 6 seis mu aflos bastan para eso, y aun para mucho mas.

Si comparem aquesta descripció amb la que fa Bolos del Montsacopa i la Garri-nada (casi sus bases se tocan: su figura y elevación es a corta diferencia la mismaque Ia de este 6ltimo) haurem d' admetre que Bowles fa referència a aquests dos vol-cans, tot i que no en sap el nom ni la situació —no es pot dir que siguin a prop de lacosta - perquè la observació no era seva, sinO que Ii havia estat comunicada.

L'obra de Bowles assolI gran difusió per Europa, mitjançant les tres edicionsespanyoles (1775, 1782, 1789), les traduccions francesa (1776) i italiana (1783), laversió anglesa de Dillon, (1780) i una traducciO alemanya d'aquesta. Tots els natura-listes que visitaren en endavant la peninsula (Townsend, Cordier, Maclure, etc.)tingueren en ella un punt de partida. La vaga referència a la regió volcànica catalanaprobablement la tingué present DIaz de Valdés quan reclamava conèixer la situaciódels antics volcans de Catalunya. 4° La seva influència es detecta també en l'edició de1806 del viatge de Swinburne: en l'explicació al panorama que es divisa des del fortde Bellaguarda, l'editor inserta el text seguent:

A gauche on voit la mer s 'étendre au loin jusqu 'a ce qu 'elle disparaisse derriereune chaine d'hautes montagnes dont les cimes coniques annoncen une origin vol -canique; quelques unes sont découpées et d'autres sontcouronnées de tours antiqueset ruinées. 41

El viatge de Francisco de Zamora (1787)

Les observacions sobre el terreny dels craters i els productes del vulcanisme de larodalia d'Olot que el mes d'agost de 1787 va registrar Francisco de Zamora en el seudietari de viatge sOn prou conegudes.42 Zamora comencà ci seu viatge el 13 d'agost de

Bowles, op. cit. , p. 173.40 DIaz de Valdès [1791], op. cit.41 Swinburne, H. 1806: Picturesque tour through Spain. London, E. Orme. Explicació del gravat "Le fortde Bellegarde".42 Zajriora F. [1787]: Sexta salida: De Barcelona a Granollers, Vique, Olot, Camprodon, Puigcerdh. Bergay Manresa. Dins: Diario de los viajes hechos en Cataluña de Francisco de Zamora 1...] a cura de R.Boixareu. Barcelona, Curia!, Documents de Cultura, 3 (1973): 54-113. Eljutge Francisco de Zamora [1757-1812] arribà a Catalunya l'any 1784 i començà una sèrie de viatges pel principat el 19 de marc de l'anyseguent. Viatjava sol amb un mosso, es documentava abans de sortir, i als pobles enquestava els religiososi d'altres persones instruIdes, que en general desconfiaven d'ell, segons dec!arà. El seu llibre de viatges varomandre inèdit fins 1973. La documentació que va aplegar es conserva a la biblioteca del Palau Reial deMadrid. Vegeu també: Sole, L. 1975: Predescubrimiento de la region volcánica de Gerona. Estudios geo-gráficos, 140-141: 1069-1076; versió catalana (1982) a Ciència, 2(13): 6-9.

1787. El dia 24, després d'estar-se uns dies a Vic, allotjat a casa dcl Baró de Sabassona,Antoni Ferrer i Llupià, emprengué viatge en direcció a Olot. L'endemà arribà al Pla d'enBas, que, sembrat de fajol, II sernblà un ilac. Passà per Sant Esteve, Hostalets i Les Preses:

Desde aquI se va al hostal de Bos de Tosca, en cuyas cercanlas se advierten unasruinas considerables de población antigua, de la cual habla Roch en la "Historia deGerona ". Pero segán la ligereza de la piedra y demás que hay alil y en las cercanIasde Olot, se puede inferir haber habido en este territorio algán volcán.43

Veuen l'ermita de Sant Roc i la mina d'aigua que abastia Olot; passen un pont dedos ulls sobre el Fluvià; visiten el convent i les esglesies del Tura i de St. Esteve; laplaca del Mercadal i alguna fàbrica. El dia 6 aconsegueixen una relació de plantes dela rodalia (a la farmàcia Bolos, probablement); pugen el Montsacopa, que

tiene en su eminencia una profundidad a manera de un sombrero puesto bocaarriba, de donde toma su nombre 1...] La espresada hondura de montana parece una"boca de Vesubio ", lo que junto a que cuanta agua entra alli no se detiene ni achar-ca y a que las arenas, tierras piedras y bujarones ayudan esta opinion, me parece queaqul ha habido algün volcán .44

El dia 27 anaren a Castellfollit, on apunta que lo que llaman el volcán es un ilanosobre un despeñadero horrible, que tiene una vista hermosa. 45 El dia 28 sortiren endirecció Camprodon pd Pla de Bianya (vegeu l'itinerari a la Fig. 3).

Les notes de Zarnora deriven de 1' observació directa sobre el terreny; ara b, lesinterpretacions dels materials volcànics no son seves, cosa que explica que es fixi enuns afloraments i en passi per alt d'altres, corn notà Sole; cosa comprensible tenint encompte que el viatger, bon observador, no era, perO, naturalista, i menys encara unconeixedor dels productes del vulcanisme. Per exemple, afirmà que la muntanya deMontserrat s'hauria format per volcans,

cuyas lavas han formado las ridiculeces que tienen, especialmente a la parte delmediodIa y poniente, que cabalmente es donde hay mas cavernas y menos aguas 46

Els volcans d'Olot en Iletra impresa (1788, 1797)

La primera referència concreta al vulcanisme olotI en lietra irnpresa apareix l'any1788 en el volum corresponent a Catalunya del monumental Viaje de Espanad'Antoni Ponc, que descriu les propietats de les roques de la rodalia d'Olot —la pedraferral, la tosca i la sorra negra— i n'apunta l'origen volcanic:

Se encuentra en el territorio de Olot, ademas de una piedra blancafirme, y abun-dante para sillares, otras especies, y son las que llaman piedra ferral muy pesada, y

Zamora, F. op. cit.Ibid. Notem que la descripció del crater és semblant a la d'Espinalt (1783), op. cit.

" Ibid. Es inversemblant aquest topônim en un bc on no hi ha cap volcà, i que pressuposaria la incoTora-ció prèvia del mot al llenguatge popular, cosa més que improbable abans del s. xix. Sembla més probable unamala transcripció de bolcar (en el sentit de "caure de tomballons", Coromines, Dicc. Etim. 2, p. 63). Tirigui'spresent també el mot comarcal volca o bolca, en un sentit no ben establert, perô potser —apuntem- corn a limito marge: "les bolques d'un camp" (ibid.). El terme volcà no ci documenta Coromines abans de 1805.46 Ibid., p. 286.

I! (A } )(_—;: —---- - 7Ei Salient- '-

,:• Les Preses

If LJ7PAU

Ia ilamada tosca, especie de pomez, porosa, yfacil de trabajar quando sale de Ia can-tera, endureciéndose despues. Hay otra especie de esta clase misma todavIa más lige-ra, y porpsa; pero muy a propósito para bóvedas, tabiques, &c. Algunas, aunque degran tamaño, se mantienen por su notable ligereza encima el agua. La arena negraque se ha/la en Ia Villa, y sus cercanIas hace buena mezcla con Ia cal. Estos ,nateria-les parecen efectos de algtn antiguo volcán.47

Fig. 3. Itineraris dels primers exploradors de Ia regió volcànica. 1: volcans; 2, altres dipOsits volcànics,3: Itinerari de Francisco de Zamora, del 24 al 28 d'agost de 1787; 4: Indrets probablements visitats perPourret, l'estiu de 1796 (i de 1797?); 5: Itinerari de William Maclure, del 25 al 28 de gener de 1808.

Fig. 3. Trips of the early surveyors of the volcanic region. 1: volcanos; 2: other volcanic deposits; 3:Francisco de Zamora's trip, August 24-28 th, 1787; 4. Sites probably visited by Pourret in summer 1796(and 1797?); 5. Maclure's trip, January 25-28 th, 1808.

A. Ponç: Viage de España, en que se da noticia de las cosas mas apreciables, y dignas de saberse,que hay en ella. 18 vols. Vol. 14, Catalufla; pp. 113-114 Madrid, Vda. Ibarra, 1788. Antoni Ponç i Piquer11725-17921, erudit, academic i pintor, no arribà a acabar el seu projecte. L'autor, segons diu, escriguéel volum sobre Catalunya abans de 1785, any en què el va actualitzar; no viatjà, perO, a Olot, sinó quees limita a citar una comunicació d'una disringuida persona sobre el bisbat de Girona.

El viatge de Ponç va ésser traduIt a l'italià i ampliat pel jesuIta valencià exiliatAntoni Conca, qui el publicà a Parma pocs anys després. D'aquesta manera apareguél'any 1797 una segona referència al vulcanisme de la Garrotxa; l'autor noes va limi-tar, perô, a copiar Ponç, sinô que hi va afegir Ia descripció del crater del Montsacopaque havia publicat Espinalt:

Olot é situata alla falda di un piccolo monteconcavo nella sua cima, onde si pUô dire, che sicultiva per di dentro e per difuori, ne vi siferma1 'acqua, per essere la terra motto spugnosa 1...]Net SUO distreto si trovano vane spezie de pietre,delle quali due sono pomici, una cioè pesante, éfacile a lavorarsi quando si estrae delle cave;1 'altra cosI leg giera, che insino i massi pià grandigalleggiano su I 'acqua. Queste, ed una spezie diarena nera, che s 'amalgama assai bene collacalcina, sembrano effetti di alcun vulcano. 48

Fig. 4. Retrat d'Antoni Ponç i Piquer, que en el seu Viage deEspaña (vol. 14, 1788) inclogué Ia descripció de les roquesde la rodalia d'OIot i en suggeri l'origen volcanic.

Fig. 4. Portrait of Antoni Ponç i Piquer, who made a des-cription of Olot rocks and suggested their volcanic origin invol. 14 (1788) of his ViagedeEspana.

PRIMERS ESTUDIS GEOLOGICS

Viatge de Pourret a Olot (1796)

Fugint de les consequències de la revolució francesa, el naturalista narbonès PierreAndré Pourret L9 s'exilià a Barcelona, on, gràcies a la protecció de l'acadèmic Dfazde Valdés i del general Filangeri, començà a treballar en la histôria natural delPrincipat, abans de passar a la Cort l'any 1798. Un dels temes pels que s'interessà foula regió volcànica:

Pendant mon séjour a Barcelone je m 'y occupai serieusement de 1 'histoirenaturelle de Catalogne, etj 'yfis des proselytes qui mefaciliteren les moyens d 'yfairemes excursions avec avantage. J'y mis en ordre le riche herbier des Salvadors, et

48 Conca, A: 1793-1797. Descrizione odeporica della Spa gna in cui spezialmente si dà notizia delle cosespertanti alle Belle Arti digne dell'atenzione del curioso viaggiarore. 4 vols. Parma, Stamperia Reale. T.4 (1797), pp. 226-227.' Pierre-André Pourret [1754-18 181, botanic occità que s'havia interessat per la flora de Ia provIncianarbonesa, els Cistus espanyols i Ia histôria natural de Ia Xampanya; havia dirigit el gabinet d'histOrianatural de l'arquebisbe de Tolosa, a Paris. Era, doncs, un expert botanic, amb coneixements de zoologiai mineralogia.

j'ajoutai la nomenclature moderne a celle de Tournefort et de Gaspard Bauhin 1...]Je suis chargé d'écrire l'histoire naturelle du Montserrat, etj'y entrepris l'histoiredes volcans éteints des environs de la ville d'Olot... 50

Efectivament, l'estiu de 1796, a pocs mesos de l'acabament de la Guerra Gran,Pourret va efectuar un viatge a Olot, amb la intenció de trobar-se amb el jove apote-can Francesc Bolos, 51 a qui sens dubte coneixia de quan aquest s'estava a Barcelonaa la farmàcia dels Carbonell.

Gràcies a la conespondència publicada per Garganta se sap que entre ambdOss'establI una cordial relació, i que el frances actuà corn a mestre de Bolos —aleshoresjove ilicenciat-, gràcies a la seva superior expeniència. Pourret, que sembla respondrea una invitació del facultatiu, ii anuncià el viatge en una carta de 9 de juliol que no facap referència als volcans.

Je serai rendu a Olot a 1 'époque de votre retour pour vous aider a mettre votrescollections en ordre et les étiquetter [...]j'ai regardé comme inutile d'aller a 011ottandis que vous n 'y seriez pas. Car mon intention n 'est que d'y aller pour vous et denous trouver ensemble.52

D'una carta datada 24 de setembre es desprèn que Pourret i Bolos varen recôrrerplegats els volcans de la rodalia de la vila; veieren la lava en les excavacions que esfeien al Firal i recolliren notIcies sobre un antic ilac, el Bosc de Tosca i el terratrèmolde 1427.

Pourret escriu en aquest document les prirneres observacions cientIfiques sobreels volcans. A propôsit d'una excavació que liavors es practicava al caner de St. Farriolcomenta que segurament tota la ciutat està sobre la lava de la rnuntanya deSt. Francesc (el Montsacopa); seguidament es fixa en els diferents colors de la greda,i suposa que la roja és la més superficial. En la mateixa carta, Pourret acusa rebutd'una tramesa de mostres de lava, i demana a Bolos que faci observacions cornple-mentàries sobre les cavitats trobades, la potència de les capes, i si la terra o la cendraestà per sota o sobre la lava porosa. També que comprovi si una muntanya que varenveure de liuny era volcànica, que n'hi enviI mostres, i també de la guixera. Li reco-mana, a rnés, que observi amb els seus cosins el Bosc de Tosca i que ho escrigui tot;pregunta on podria haver estat el liac de què els parlaren, i si hauria existit en tempsdel tenatrèmol de 1427.

Es probable que Pourret visités la regiO volcànica a! menys una segona vegada,segons es desprèn de la comparació entre la carta de 1796 i la seva memôria sobre elsvolcans,53 atès el superior grau de coneixement que demostra en el segon delsdocuments. Aquell any projectava passar algun temps a Vic, on s'havia de trobaramb Bolos. 54

50 Pourret: Carta a Lapeyrouse, 3/[111816. Museum d'Histoire Naturelle de Paris (MHNP).51 Francesc Bolos [1773-1844], farmacèutic Ilicenciat a Barcelona (1793) i installat a la botiga familiard'Olot desprOs de la Guerra Gran (1796), hereu de la tradiciO naturalista d'Antoni BolOs i de Joan Minuart,publicà la primera memOria sobre els volcans (1820). Vegeu-ne la biografia per Garganta, M. 1936:Francisco Bolos y la cultura de su tie inpo, Barcelona, Verdaguer.52 Pourret: Carta a BolOs, 9/7/[1796jj in Garganta, 1936, op cit.

Es publicà aquesta memOria dins: Palassou, 1823: Nouvelles mémoires pour servir a l'histoire natu-relle des Pyrenées et des Pays adjacents; Pau, impr. de Vignancour; pp. 91-112.

Pourret: Carta a Bolos, 14 de juny? de 1797. Dins: Garganta, 1936, op.cit.

Primeres observacions geolbgiques

Els escrits de Pounet que ens han arribat permeten reconstruir en part el seu pasper la regió volcànica. Sobre el terreny, Pourret observà personalment una sèried'afloraments volcànics: els craters de Montsacopa - que mesurà-, la Garrinada, elMontolivet; les Bisaroques, l'Aigua Negra i el Croscat; aixI corn els basalts prismàticsde Casteilfollit i de Sant Roc, i la colada del bosc de Tosca (Fig. 3). Tarnbè examinàla guixera i les serralades del Corb i de Santa Magdalena, on hi trobà fOssils;s'equivocà en canvi en suposar volcànics, vistes de liuny, les serres de Sa Corona, deSant Miquel i la Costa de Pujol.

En les excavacions que aleshores es practicaven al Firal tingué ocasió d'estudiarles cavitats de i l'estratigrafia de les laves, que trobà comparable a la dels aparellsvolcànics:

En pratiquant les susdites excavations [...]l 'on se vit plus d'une fois arrété par degrandes boursoufiures quiformen de spacieuses cavernes, dont les parois luisans ont uncertai aspect de machefei ou ressemblen a certaines hematites a mamelons, enforme destalactites. Elles se trouven entrecoupées d'épaisses zones de cendres et de scones delaves noires a leur base, et qui passen insensiblement a la couleur de la lie de yin a leursuperficie. Elles paraissent identiques avec celles qui recouvrent la croute des montagnesqui conserven encore quelques restes de leur cratère, et on recu les injures de l'air.55

Observà els basalts a Sant Roc, Batet i Castelifollit, i els trobà idèntics:La montagne de Batet, qui peut être considerée comme le volcant éteint le plus

considerable des environs d'Olot: il est aussi un des plus anciens; car la montagneest presque partout cultivée et a perdu la plus grande partie de sa forme primitive.Mais dans ses ravins on découvre la masse de lave solide qui compose son noyau; etcelle-ci descend jusque beaucoup au-dessous du lit de la rivière du Fluvia, oil elles'épure, devient d'un grain plus fin, et ne dzffère d'aucune manière des colonnes debasalte sur lesquelles est aussi le chateau de Castell-Follit

RecollI informacions orals i escrites en recerca d'antecedents histOrics. Els eruditslocals l'informaren de 1' antiga existència d' un liac; aixI corn de ruInes d'una murallaantiga. En els arxius de la vila buscà sense exit notIcies de les erupcions:

il put a son aise puiser dans les archives de cette ville, tous les renseignements etnotices dont il avait besoin pour son histoire topographique. . .57

Consultà els textes publicats, corn el de P. Marcà, que assegurava que es conser-vaven restes de construccions antigues a l'altra nba del Fluvià; el del P. Mariana, quiopinava que la vila fou arrasada per volcans i terratrèrnols l'any 1420; el de Bowles,del que criticà la imprecisió en la situació de la regió volcànica.

Intentà establir una cronologia de les laves, opinant que hi havia hagut diversosperlodes eruptius separats per llargs intervals; cap d'ells era posterior a 1422, fins i totpodrien ésser molt anteriors a aquesta època. Aflrrnà que la muntanya de Batet —quecreia enterament volcànica- era més antiga, i el Montsacopa més modern.

Pourret: Mémoire de M. I'abbé Pourret, sur divers volcans éteints de Ia Catalogne ... dins: Palassou,1823, op. cit.56 Ibid.

Ibid.

Descoberta de l'olivI (1798)

A Madrid, Pounet comunicà les mostres de laves que ii trameté Bolos al Museud'Histôria Natural, destinades al Gabinet Mineralègic que Christian Herrgen haviaformat pour 1 'instruction de ses elèves. En aquestes mostres els mineralogistes hitrobaren 1' olivI, un mineral recentment descobert:

Je vous préviens que nous y avons fait la découverte d'une nouvelie substanceconnuë depuis peu sous le nom d'oiivine. Vous la reconnoitrez facillement. Elie esttrès répandue dans les laves so/ides. Elie est briliante et jaunâtre. J'avais étéion gtems en doute si ce ne seroient pas des cristaux de topaze caicinés, ou du schoriverd aiteré 58

La notIcia del descobriment es va publicar (1799) en un periodic cientIfic de lacapital, sense precisar-ne la procedència de les mostres.

La memOria de Pourret sobre els volcans (1797-1799)

Com se sap, Pounet escrigué una memOria sobre els volcans que no anibà a publi-car. La memOria original constava de dues parts, que foren ilegides respectivament ales academies mediques de Barcelona i Madrid:

Pendant son séjour a Barceionne, M. / 'abbé Pourret résolut de pubiier un essaid'histoire des voicans éteints de la Cata/ogne; ii en iut ia premiere partie, dansdifférentes seances, a l'Académie des sciences de cette yule; et appe/é a Madrid en1797, ii en acheva ia lecture a celle de la capitale, qui deigna en approuverl'impression... 60

Cosa que permet datar-la: la primera part és anterior a la marxa de Barcelona(1797) i la segona d'abans de la sortida de Madrid (1799). Es probable que s'haguéspublicat en el segon volum de memOries de l'Acadèmia de Madrid, perO sembla quela sèrie va quedar aturada després del primer. També és probable que Cavanillesrebutgés incloufe-la en els seus Anales. Per altra banda, 1' autor no disposava de recur-SOS per a publicar-la a les seves despeses:

faute de secours et de moyens, le manuscrit resta dans ie portefeuiiie de i'auteuret i'accompaigna avec ses autres écrits a Orense, pendant les dix ans de sa premiereretraite en Ga/ice.6'

En arribar a Orense, li comunicà a BolOs que pensava completar la memOria ambles observacions que havia fet aill sobre plutonisme i termalisme, i publicar-la després:

58 Pounet: Carta a Bolos, 6/juny/98. (Garganta, 1936).9 Vegeu mds avail, nota 73. Herrgen, en descriure les mostres del Real Gabinete, diu: el tamaflo de los

granos es muy pequeflo, y no presenta seflal ninguna de cnstalización (!).60 Palasson, 1823, op. cit. AixI ho comunicà també a Pourret Lapeyrouse: je lus Ia premiere partie anotre académie de Barcelonne, et dont Ia seconde me mérita des éloges de celle de Madrid, lors que jeme trouvais en situation de pouvoir assister personellement a ses seances (Pourret: Carta a Lapeyrouse,3/[1]11816. MHNP). On din Academic des Sciences i Académie de Barcelonne, s'ha d'entendreAcademia de Medicina Pràctica de Barcelona.61 Ibid. El perIode a què fa referència va de la seva arribada al pals fins ala invasiO francesa (1799-1809?).

pienso unir los dosfenómenos que se me presentan [plutonisme i termalisme] conlo que tengo ya expuesto en mi obra sobre los volcanes extinguidos de Olot, obra quepienso resucitar luego que tenga bastante tiempo para ponerla en limpio, y mis con-veniencias para imprimirla. 62

No es varen materialitzar, perô, aquestes intencions del canonge: la memOria noes va publicar, maigrat un nou intent fet l'any 1802, romanent en el seu arxiu personal.Arran de la insurreció contra la ocupació napoleènica, Pourret s'hague d'exilar: Je nepensais que l'on put me faire un crime de ma naissance dans un pals oft j'avaisdonné... de preuves de mon attachement et de mon zèle pour sa prosperité, et oft jepouvais me flatter d'avoir été constamment chéri et honoré. Cependant le nomfrancais devint si odieux, sur tout parmi le bas peuple, que je me vis publiquementinjurié et pro ba blement j 'eusse été victime de lafureur populaire, Sije n 'eusse pris leparti d'aller me refugier dans les montagnes du Vierzo 63•

Els materials del cientIfic no quedaren indemiies, i si be en pogué recuperar unapart, en perdé una altra, inclosa la mernOria sobre els volcans:

Malheureusement mes papiers restés a Orense éprouverent le Sort de mes plusprecieux effets, lorsque ma maison y fut pillé et sacagée. La fureur de détruire 'e-tendit également sur quelques cartons de mon grand herbier mais enfin mes genss'occupen a ramasser et entasser les restes épars de mespapiers, avec lesquelsje mesuiS retrouvé ici au bout de sept ans. MaiS ils se trouven si tronquéS et si en desordre,qu 'il ne m 'est plus possible de penser a les remetre sur leur courant... 64

Els treballs de Francesc Bolos (1796-1802)

Sota la protecció de Pourret, Bolos encetà una breu etapa corn a investigador quees pot seguir, al menys fins 1802, en la correspondència publicada per Garganta. Alllarg de sis anys Bolos s'ocupà d'aplegar materials per a la histària natural de lacornarca. Entre 1796 i 1798 Pourret l'inicià en la pràctica de l'herborització, se ii oferIper a ordenar i etiquetar les seves col•leccions, heretades deis seus avantpassats, i peracompanyar-lo al camp, cosa que va fer, corn hem vist; li donà consells per herboritzara! RossellO, el posà en contacte amb els botànics rossellonesos. Un cop a Madrid, liprocurà la corresponsalia del Reial JardI i intentà aconseguir-li el nomenarnentd'acadèmic a la Mèdica Matritense, per a la qual cosa i'esperonà a escriure una topo-grafia rnèdica comarcal. Al Reial JardI presentà Pourret els resultats de l'herboritza-ció rossellonesa de Bolos.

D'aquesta breu etapa corn a investigador, s'han trobat els escrits seguents: Planta-rum Olotensium Catalogus, escrit abans de 1801 segons Garganta; Catalogue desOiseaux qui se trouven dans les environs d'Olot, datat 1801; un cataleg de quadrtIpe-des, insectes, artrOpodes i mol . luscs, sense data. No s'ha trobat en canvi un escrit sobreels volcans que declarà haver escrit abans de 1800; aquest tema es discutirà rnés avail.

62 Pourret: Carta a Bolos 8/set11799 in Garganta, 1936.63 Pourret: Carta a Lapeyrouse, 31[1]/ 1816. MHNP.64 Ibid.

Difusió dels materials volcànics

Una de les tasques que Bolos portà a terme d'OIot estant va ésser difondrel'existència del vulcanisme mitjancant Ia tramesa de col•leccions de vulcanites ad'altres naturalistes. En la introducciO a Ia segona edició de la seva Noticia declarabayer enviat mostres a diverses ciutats:

Envié de todas las especies de productos volcánicos a mis corresponsales deMadrid, Paris, Montpellier y de otras partes, para hacerles partIcipes de lo que yoacababa de descubrir y asegurarles, por medio de los productos volcànicos por mlremitidos, de Ia verdad de lo que les anunciaba.

Les primeres trameses varen ser per a Pourret: consta la del 19 de setembre de1796 a Barcelona. Al menys una altra tramesa, instada pet clergue en dues cartesdatades l'estiu de 1798, va arribar a Madrid, destinada segons Bolos al baró deForrell, ambaixador de Saxônia.65

El botanic Joan Ametlier i Mestres rebé una col•lecció de roques volcàniques(1800). També en sol•licità una tramesa Auguste Jesse, que coneixia per Pourretl'existència de la regió volcànica:

Je sais que votre pays est entouré de productions volcaniques, quelles y son abon-dantes, aussi je ne crams pas d'etre indiscret par le peu de soin qu 'elles donnen aramasser a vous prier de me les faire connaitre

Al cap d'uns mesos hague d'insistir en la seva demanda; no ens consta si aconse-guI les col•leccions demanades:

J'emporte le désir de continuer mes recherches et d'augmenter mes collections,vous eutes Ia bonté de me promettre qu 'avec le tems vous choisiriez quelques échan-

ti/ions de mineralogie et des productions volcani -ques. Je compte sur votre promesse, avec le temsje vous prie de les envoyer a votre frere... 67

Fig. 5. Francesc Bolos (1773-1843), farmacèutic d'Olot inaturalista, un dels primers estudiosos del vulcanisme olotI,autor de Ia primera monografia sobre Ia zona volcànica(1820). COpia d'un retrat (original de PanyO, Ca. 1830),propietat del Centre Excursionista de Catalunya.

Fig. 5. Francesc Bolos (1773-1843), local pharmacian andnaturalist, one of the first surveyors of the vulcanism aroundOlot, and the first who published a monograph on the vol-canic region in 1820. Copy of a portrait by Panyó (Ca. 1830),from the Centre Excursionista de Catalunya.

Bolos, 1841: Discurso preliminar, dins: Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de OlotBarcelona, vda. Pla, pp. i-viii66 A. Jesse: Carta a BolOs, 7/6/1800 in Garganta, 1936, op. cit.

A. Jesse: Carta a BolOs, 22/12/1800, Ibid.

La tramesa més important, sens dubte, es la que va fer a Montpeller per tal d'ob-tenir la classificació de les vulcanites: constava de 37 mostres. La resposta la va rebred'un estudiant anomenat Pages, qui la va obtenir del professor Draparnaud: resulta-ren ésser 16 basalts, 9 laves, 10 escOries i 2 productes d'oxidació de les laves. 68

No hem pogut documentar la trarnesa de laves a ParIs, que podria haver tingutalguna influència en la posterior observació de cOdols de lava als al•luvions delFluvià; és possible que aquesta troballa de Cordier no fos del tot casual.

Un escrit primerenc de Francesc Bolos sobre els volcans (1799?)

Ja s'ha dit que Pourret encoratjà Bolos a observar i escriure sobre els volcans;cosa que aquest va fer, corn queda clar en una carta del botanic Ametller datada 1 dejuny de 1800; aquest naturalista i academic s'oferI per a liegir-lo en norn seu (Sesobreentén que a l'Acadèmia de Ciències de Barcelona):

Asimismo, si Vm no tiene inconveniente, seria para mi el mayor gusto leher estetrabajo que dice Vm. haver hecho sobre los volcanes de esse Pahis, pues ademas deque representa unas curiosidades recomendables a los que se han dedicado a la His-toria natural, siendo este un parto literario de Vm. podré cebar mi gusto, y recogernuevas noticias a mi corta instruccion. Si conviene a Vm. lo tenga vigilado lo sabrehacer y si le conviene lo lea en nombre de Vm, lo hare igualmente.69

No es va produir la lectura, ni tampoc ha aparegut el text de Bolos, i és de creureque si s'hagues conservat en l'arxiu familiar, Garganta l'hauria publicat. Doncs be,inclou aquest autor en la biografia de BolOs un text sense data que parla ileugerarnentdels volcans, juntament amb d' altres observacions geolOgiques i topografiques, for-mant part d'una sèrie d'observacions que conformen una topografia mèdica d'Olot.70

Suposa Garganta que Bolos escrigué aquest text per tal de complaure Yàflez, quicap a 1821 li'n dernanà un per tal de publicar-lo a la revista de la Societat de SalutPOblica. No obstant, Bolos aleshores ja havia publicat la Noticia..., i és de creure queen faria esment, o be que en donaria un extracte; en canvi les notes geolOgiquesque conté el docurnent en questió son molt elementals, i semblen seguir la carta de

68 Pages: Carta a Bolos, 9/11/1802 in Garganta, 1936, P. 109-112. Inclou a peu de pàgina la rectificaciOde Draparnaud sobre un suposat cristall de guix, escrita de ma de BolOs en un paper sense data:Draparnaud ayant traité attentivement par divers reacttfs les cristaux qui recouvraient le n° 37 desechantillons volcaniques, s 'est convençu que s 'était de la zeolite et non du gypse.69 Ametlier: Carta a Bolos, 1/6/1 800 in Garganta, 1936.70 Es tracta de l'escrit Datos para una topografia medica de Olot in Garganta, 1936, pp. 175-181.Suposa el biOgraf de Bolos molt més tardana aquesta topografia, basant-se en Ia demanda que ii va ferYàflez l'any 1821 per tal de publicar-la en el periodic que editava la societat de farmacèutics; perO és elcas que els requisits que es demanaven aleshores per a les topografies mediques eren molt exhaustius,depassant de llarg la modesta nota de BolOs. Un detall descarta que fos escrita aquell any de 1821,l'estiu del qual fou sec i calorós (Quintana Marl, 1938: Assaig sobre el Clima d'Olot); mentre que elmanuscrit de Bolos afirma que l'estiu de l'any que la va escriure era molt humit. D'altra banda, se sapque el metge olotI Domènec Torà escrigud l'any 1822 una topografia de la comarca que no fa cap esmentdel vulcanisme; possibiement un motiu suficient per a impedir-ne la publicació, com de fet s'esdevin-gué. (J. Danés Torras: El centenari d'un manuscrit oloti 20 ed, Olot, impr. Aubert, 1948; Bibl. Olotina,n° 7. Originalment publicat al ButlletIMensual del Collegi de Metges de Ia ProvIncia de Girona, 1922 ?).

Pourret de 1796. Sembla evident que estan escrites abans de rebre la classificació deles roques de 1802; i per altra banda diu el document que 1' acompanyen un catàleg deplantes, més una relació de quadnpedes, aus, insectes i altres animals autôctons;materials datats cap a 1801 71 Si tenim en compte que Pourret havia demanat a Bolos,per tal d'ingressar a l'Academia Mddica Matritense, una memôria:

A mon retour a Madrid 1...] je me propose de solliciter pour vous des lettresd'académicien de la Ri. Academia [Médica] matritense 1...] ilfaut presenter quelquemémoire. Pourquoi ne m 'enverriez vous pas quelque chose? Quelque découverte parexemple que vous eussiezfait en pharmacie, quelqu 'observation en médécine, ou bienquelques remarques sur la constitution physique de votre climat, ou bien enfinquelque dissertation sur quelqu'objet d'histoire naturelle qui put avoir quelque rap-ports sur la sante etc. 72

es pot pensar que BolOs escrigué aquest text entre 1798 i 1799 per tal d'ingressara l'Acadèmia de Madrid; no obstant la sortida precipitada de Pourret de la Cortbloquej aria el procés indefinidament. Aquest text seria el nucli inicial del que espublicà posteriorment corn a Noticia ...; no aquesta mateixa, que conté informacionsposteriors, corn es veurà.

Ressó dels treballs de Pourret i Bolos

Els estudis de Pourret i Bolos sobre el vulcanisme no es publicarien sinó molttardanament; en el seu moment ünicament s'arribaren a imprimir indicacions vagues,si no errônies, procedents del personal del Real Gabinete, a qui Pourret havia comu-nicat les mostres, perô no la localitat, potser intencionadament, pel fet que tenia lamernôria pendent de publicaciO.

Es coneguda la cita de Herrgen de 1799 en un treball sobre mineralogia d'Es-panya, que a propOsit de l'olivI comenta:

Olivino. Se ha/la con bastante abundancia sembrado en una lava compacta, decolor gris azulado en Cataluña 1...] áltimamente he recibido unaporcion de estefOs-sil, pero ignoro el paraje de su yacimiento y solo me acuerdo haber oIdo que es decerca de Gerona.73

En el mateix treball Herrgen fa constar l'existència de mostres de basalt deCatalunya en el Gabinete, sense precisar-ne tampoc la localitat.74

Tambd Thalacker, col•lector de la mateixa institució, va fer una vaga referència ala regió volcànica de Catalunya Fins i tot és molt probable que la insôlita notIcia de

Assegura Garganta que el Plantarum Olotensium Catalogus de Bolos és anterior a 1801, i podria ésserel mateix que va trametre al JardI Reial l'any 1798; per altra banda, la relació d'ocells, publicada a NotasHistóricas de Olot (3:108-123), porta data de 1801.72 Pourret: Carta a Bolos, 6/6/1798 in Garganta, 1936.

Herrgen, 1799: dins Tratado de materiales para la geografIa mineralógica de Espana, Anales de histo-na Natural, 1 (oct. 1799), pp. 8-9. Bolos (1841) considera aquesta cita corn la prirnera del vulcanismeolotI, i l'atribueix a la comunicació de Pourret. Cazurro (1906) en fa una lectura literal i suposa que lesmostres eren del Puig d'Adri, volcà d'un grup no descrit abans de Bolos (1841).

Ibid. Anales n° 3 (rnarç 1800), p. 249.Cita de BolOs, 1841, op. cit.

l'existència d'una regió volcànica al voltant de Burgos publicada el 1803 al Jour-nal de Physique no sigui més que una localització errônia de la regió olotina. Lacomunicació era de Proust, citant Garcia Fernández, ambdós molt relacionats amb elpersonal del Real Gabinete.76

Alguns naturalistes de Barcelona (Jesse, Ametlier) i Montpeller (Draparnaud,Saura, Pages, Garriga) estaven assabentats per Pourret o Bolos del vulcanisme olotI;perO res no trascendI per ells a la premsa.77

"REDESCOBRIMENTS" DELS VOLCANS

Els côdols basàltics del Fluvià (1802)

L'any 1802 l'enginyer de mines i geôleg L. Cordier viatjà a través d'Espanya ambdesti a les illes Canaries, precisament per tal d'estudiar el vulcanisme de l'arxi-pelag; 78 abans havia reconegut el d' algunes regions franceses: al Vivarès hi havia trobatcolades modernes formades per basalt prismatic. Va venir a Catalunya amb Bruun Near-gaard. Va pujar la Maladeta, cim considerat inaccessible. Poe després, en una nota de1803, reconeixia haver vist fragments de roques volcàniques en un bc sense concretar:

Une reconnaissance de la Catalogne nous a présenté plusieurs filons de rochesamygdaloIdes au milieu de couches calcaires coquillères anciennes. Beaucoup defragmens de roches volcaniques nous font soup conner 1 'existence de volcans éteintsdans l'Aragon.

Segons revela en una nota posterior, els fragments de vulcanites els havia trobatal hit del Fluvià, prop de Figueres, on probablement buscava el vulcanisme esmentatper Bowles:

J'ai reconnu que les laves compactes qui existent, mêlées avec des scones ordi-naires, dans le lit de la Fluvia 1... ] ne dzfféraient point du basalte des terrains vol-caniques démantelés et sans cratères. 80

No consta si va remuntar el riu fins a Olot; perO ho estimem probable, pel fet queMaclure, que sens dubte seguia les passes de Cordier, sabia perfectament on es trobavaha regió volcànica. Després seguI ha ruta cap al sud, fins a Càdis, on s'embarcà, visi-tant pel camI les mines de sal de Cardona; aixi corn el Cap de Gata, on va veure-hibancs de basalt.

76 Garcia Fernandès vien de prouver que les environs de Burgos, capitale de la Castille-Vieille, sontentièrement volcanisés 1...] M. Fernandès en a rapporté des basaltes, des olivines, des ponces, des puz-zolanes, des pierres-ponces, des wakes, des argues cuites, etc, etc. (Proust, L. 1802 : Extrait d'unelettre... sur la substance mdtallique qu'il avait cru nouvelle, et qui n'est que de l'urane. Journal dePhysique, t. 55, p. 457 ; també a : Nouveau dictionn. d'Hist. Nat., ParIs, 1804, art. "Volcans", t. 23, p.395-445.). L'olivI, Si flO ens equivoquem, dnicament s'havia trobat a Olot.

Vegeu la correspondència de Bolos a Garganta, 1936.78 L. Cordier era deixeble del célebre Dolomieu. Delamétherie donà notIcies del seu viatge a Espanya a:Discurs préliminaire, Journal de Physique, 58 (1804): 72-74.

Cordier, L. 1803: Extrait d'une lettre de L. Cordier a J.C. Delamétherie; Journal de Physique, 56:220-223)80 Cordier, L. 1828: Nota al peu del treball de Debilly, Annales des mines, 4(5), p. 205.

El viatge de W. Maclure (1808)

L'any 1808, l'il•lustre geOleg William Maclure 81 va fer un viatge per Espanya,seguint aproximadament la ruta marcada per Cordier. Amb la companyia del botanicMathieu Tondi sortI de Perpinyà el 23 de gener, i passaren a La Jonquera. El 25, desd'Orriols, després de comprovar l'existència deis côdols de laves al llit del Fluvià, esdirigiren a Olot, no seguint el curs del riu, corn sembia desprendre's de la nota quepubiicà, sinO per la via de Banyoles. En anibar a Sallent (que escriu Salse, i tambéSallis) trobaren les primeres laves, que cregueren inicialment fossilitzades pels gresoseocènics:

in passing a little river near the village of Salse saw first the lava in placeon the edge of the river and the hill above a kind of freestone appearing to coverthe lava after that found the calcair blue full of numolite which deped under thelava at the bridge close by the tavern which is likewise a blacksmith shop, we werelodged.82

El 26 arribaren a Oiot desprès de travessar més de 3 llegues de materials volcànics—excepte el clap de la Costa de Pujol, envoltat de laves-; i recorreren la rodalia de la vila,aixecant dos tails: un en direcció N fins a ia guixera i un altre en clirecció W fins a anibara 1'Eoce; persistint en i'error de creure la lava inferior a l'Eocè, segurament per ia sevaposició topogràficament inferior.

nous traversâmes 4 lieues d'un pays volcanique autour d'011ot, et nous yobservâmes plusieurs courans de lave, des cendres volcaniques, ou de Pouzzolane;enfin, des cratères non encore effaces, etc, etc... 83

El 27 visiten Olot i s' entrevisten amb el farmacèutic Bolos, 84 qui els inforrnà delsterratrèmois de 1427 i les suposades erupcions d'Amer; aixI corn dels jaciments mine-rals de la rodalia; i probablement del fet que un corrent de lava en direcció a l'oesthavia corregut una ilegua pel fons de les vails.

81 William Maclure [1763-1840], geOleg escocès i socialista utôpic, que intentà aplicar les seves teoriesa Espanya durant el trienni liberal [Vegeu: Gil Novales, A. 1979: William Maclure, socialista utOpico deEspania (1808-1840); Univ. Autônoma de Barcelona; pp. 15-16; i els dietaris dels seus viatges europeus,A: Doskey, J.S. 1988: The european journals of William Maclure; Memoirs of the American Philoso-phical Society, v. 171]. El propôsit del viatge de 1808 era geologic, segons escrigub posteriorment: WhenIfirst traveled in Spain it was a geological expedition, which forced me out of the great roads into themountains, where I found the inhabitants the most hospitable, kind people lever was amongst 1...] thoseisolated on the solitary farms in the mountains, were honest, faithful and hospitable (Maclure, 1835:Opinions on various subjects, I, 457; cita de Gil Novales). El tram del viatge corresponent a Catalunyaha estat estudiat per Sole, L. 1984: El socialista utOpic Maclure i la descoberta del vulcanisme olotI. Rev.de Girona, 107: 87-92.82 Dietaris de Maclure. Apunts del dia 25 de gener de 1808. La localitat escrita Salse o Sallis ja la inter-pretà correctament Gil Novales corn a Sallent. No obstant, Sole assegurà que el viatger passà per Sales(de Llierca); cosa que no s'ha d'admetre: ni el carnI passa per Sales, ni allI hi ha roques volcàniques. Elperfil geolOgic que dibuixà pel pont de Sallis no difereix rnds que en la interpretació i l'orientaciO delque aixecà Lyell a Sallent, publicat als Elements. Maclure no pujà a Olot per Argelaguer, sinó per lacarretera alternativa que, sortint de Banyoles, passava, segons Zarnora, per Miana, Porqueres, SantMiquel de Camprnajor, Sallent i Santa Pau (6 hores), i tornà pet mateix camI; cosa que explica, per altrabanda, perquè no va veure la colada de Castellfollit.83 Maclure, W. 1808, op. cit.

Dc tornada aixequen un esquerna topografic, un tall geologic a Salient, i compro-yen que el corrent de lava ha ompiert el fons de Ia vail malgrat que aparentment scm-bla cobert peis gresos.

On both sides of the road the stratified hills offreestone red & grey above 300 feethigh the walley filled with lava and Scoria sometimes appearing to be under the free-stone thus.85

El 28 surten de Banyoles en direcció a Girona i la Seiva, i de camI troben méscOdois volcànics al Hit del Ter. A I'Hostal de Ia Granota comproven que I'edifici estàconstruIt amb lava porosa procedent d'una pedrera propera. L'endemà identifiquennoves vuicanites prop de Macanet de ia Selva, i també a Tordera, que pei seu estat deconservació interpreten corn a antigues:

In the bed of the river [Ten, I found much more lava than in the bed of theFluvia 1...] Near Mezanet there is a lake, nearly surrounded with lava which is mostlycovered by soil.., in a state of decomposition which shows that it has been of ancientformation. 86

En arribar a Barcelona, després de passar per Montserrat i Cardona (12 de febrer),.rerneten a Paris per la via de Cette les mostres de vulcanites en una caixa retolada

WM8. 87 El viatge prosseguI per València, Mürcia,Granada, fins a Càdis, on s'embarcaren a la vistade la situació béiica que vivia ci pals, renunciantal viatge a Madrid que havien projectat.

Fig. 6. Retrat de William Maclure (1763-1840), consideratcorn un dels pares de Ia geologia rnodema. Viatjà a Olot acornençaments de 1808 I publicà seguidament Ia primeracornunicació cientIfica de Ia zona volcànica catalana. Gravatpublicat a Pan-American Geologist, 43 (2) (sept. 1925).

Fig. 6. Portrait of William Maclure (1763-1840), consideredone of the fathers of modem geology. He went to Olot inJanuary of 1808, and later published the first scientific noteabout the volcanic region of Catalonia. Engraving from Pan-American Geologist, 43 (2) (sept 1925).

84 Bolos, qui sospità de les intencions de Maclure, - el prengué per un espia frances -, ens revela quetransportaven les seves observacions sobre un mapa: En nuestras con versaciones cientificas reparé quesu principal objeto era el de formar un exactIsimo mapa de este pals montuoso y fronterizo, porque apoco rato de tratar de mineralogla, luego sacaban el mapa que iban arreglando, y en mi presencia cob-caban en él todo lo que hablan visto, con los nombres de las poblaciones, rlos, riachuelos, montes, cami-nosy senderos que me pedian, cuyo mapa seguramente se trabajaba a proposito para Ia invasion fran-cesa del año siguiente. (Bolos, 1841. Discurso preliminar; dins: Noticia ...)85 Dietari de Maclure, apunts del 27 de gener in: Doskey, 1988, op. cit.86 Ibid87 Gil Novales, 1979, op. cit.

Primeres comunicacions cientIfiques (1808-1818)

Els principals resultats del viatge foren comunicats per Maclure al director del Jour-nal de Physique en una carta del dia 12 de febrer, un extracte de la qual es publicà en elnürnero de marc d'aquella revista, esdevenint la primera nota que de manera inequlvocacomunicava a la cornunitat cientIfica l'existència de la regió volcànica, les dimensionsde la qual eren superiors a les del Vesubi.88

Les mostres recollides per Maclure foren estudiades per Cordier, qui les trobàanalogues a les observades al hit del Fluvià. L'estudi dels minerals microscôpics queportà a terme sobre aquelles hi revelà que es tractava de veritables basalts, malgratésser modernes; corn ho va fer constar en el seu treball de 1815 sobre laves de totesles edats. 89

L'any 1815 l'abbé Palassou es fa ressó de la nota de Maclure, en fer constar elcaràcter volcanic de la rodalia d'Olot i esmentar el terratrèrnol de 1428:

Ii n 'est pas inutile d'ajouter que le terrain est volcanique autour d'Olot, enCatalogne, qu 'une eruption détruisit en 1428. 90

Fig. 7. Perfil geolOgic del pont de Salient, segons Maclure. Notes de camp, apunt del dia 27 de generde 1808.

Fig. 7. Maclure's geological cross-section at the bridge of Salient. From his field notebook, january 27, 1808.

88 Maclure, 1808, op. cit. Bolos declarà no haver conegut aquesta nota fins a la visita de Lyell.89 Publicat al Journal de Physique, 83 (1815), pp. 135 i ss; (nota al peu a: Debilly, 1928, op. cit.)90 Palassou, 1815: Liste de plusieurs tremblements de terre ressentis dans les PyrOnées et les pays situésau pied de ces montagnes. Dins: Nouvelles mémoires pour servir a l'histoire naturelle dels Pyrénées etdes pays adjacents. Paris, Vignancour, pp. 260-284.

JOURNALDE PHYStQUE,

DE CHIMIE,

D'HISTOIEE NATURELLE

ET DES ARTS,DES PLANCHES EN TAILLE-DOtJCE

P.. 3.-C. DFLAMCTHEaJL

A P53115,Cl.. COURCIER, P..'tMChi.lq,...

5,., a.. A.p.I,.,., 5,.

L'any 1818, Maclure esmentà Ia regió volcànica, juntament amb Ia del Cap deGata, que també visità, en un treball sobre origen de les roques:

all of which leave no doubt in my mind of their volcanic origin. In all of them Ifound abundance of basalt; in some of them the greatest part of the solid lavas wereinform of basalt. 91

També va fer constar que les capes de cendra de diferents colors imitaven a Olotl'estratificació de les roques neptunianes.

Més endavant (1826), Daubeny publicà un ampli resum de la nota de Maclure de1808 en un treball sobre els volcans, Ia lectura dcl qual fou precisament Ia que induILyeIl a visitar la regió volcànica l'any 1830.92

El "descobriment" del general Lamarque (1812?)

En una guia d'Espanya publicada per Bory de Saint Vincent l'any 1823 s'asseguraque un dels generals francesos que ocuparen Olot durant Ia guerra fou el veritabledescobridor dels volcans:

c 'est dans celles-ci [hauteurs occidentales et meridionales qui le separent dubassin du Ten vers le sud-est et non loin d 'Olot particulièrement, qu 'on trouve des vol-cans éteints parfaitement conserves. Personne n 'avait indiqué I 'existence de ces monsignivomes avant le general Lamarque qui, le premier; en reconnut les cratères.93

Fig. 8. Portada del volum del Journal de Physique en el quees publicà Ia primera comunicaciO cientffica del vulcanisme(vol. 66, 1808).

Fig. 8. Title page of the Journal de Physique in which thefirst scientific communication on the volcanic region waspublished (vol. 66, 1808).

91 Maclure, W. 1818: Essai on the Formation of Rocks, or an inquiry into the probable Origin of theirpresent Form and Structure. Journal of the Acad. of Natural Sciences of Philadelphia, 1(1818), pp. 332i 328. Es publicà traduIt al frances a: Journal de Physique, 1(2), juny 1818.92 Daubeny, Ch. 1826: A description of active and extinct volcanos; with remarks on their origin, theirchemical phenomena, and the character of their products. London, Phillips; p.248.

Bory de Saint Vincent, J.B. 1823: Guide du voyageur en Espagne. ParIs, L. Janet; p. 155.

No hem pogut localitzar la font de St. Vincent. Es cert que Lamarque s'estiguéa Olot l'any 1812, on hague d'executar un decret de Decaen —qui va reconstruir elfortI del Montsacopa— datat el 30 de maig. Posteriorment (1826-1830) es publicàel Voyage pittoresque de Langlois, que inclou una vista del cingle de Castelifollit(Fig. 9) i cita el general Lamarque, perô no fa cap referència als volcans. 94 No ésimpossible que el general fos capaç d'identificar els craters si n'hagues vistd'altres prèviament; perô també podria haver-li comunicat Bolos, que en aquellaèpoca formava part del consell municipal. Obviament cap dels tres tenia notIcia dela nota de Maclure.

Fig. 9. Vista de Ia cinglera basàltica de Casteilfollit, segons Langlois. Gravat del Voyage pittoresque etmilitaire en Espagne (Paris, Ca. 1830).

Fig. 9. A view of Castellfollit and the basaltic colonnade, by Langlois. Engraving in: Voyage pittoresqueet militaire en Espagne (Paris, Ca. 1830).

Langlois, M.0 [1826-1830]: Voyage pittoresque et militaire en Espagne dédié a S.E. Mr. Le Mal.Gouvion St. Cyr Pair de France. Paris, Engelmann & Cie. Langlois, ajudant de camp de St. Cyr, fou undels oficials encarregats de fortificar el Montsacopa. Tornà a Catalunya l'any 1826 corn a artista.

ELS VOLCANS, A LA RE VISTA DE LA JUNTA DE COMER

L'anunci del rector Mirambell (1817)

El prevere Francesc Mirambeil95 havia residit a Olot durant la guerra; acabada la qualfou admès academic a la de Ciències de Barcelona (9/4/1817) amb una memOria d' agri-cultura sobre el mestail, la qual ilegI ci 25 de juny de 1817. En una carta a Bolos escritapocs dies després, Mirambeli li fa saber que pensa publicar aiguna cosa sobre els volcans:

Poco hace tuve que escribir de asuntos de ésa villa de OlOt 1...] Es natural, queen las memorias de Agricultura y Artes de Barcelona del Agosto proximo a conti-nuacion de un discurso mb se publicará una nota sobre el antiguo volcan de esavilla, sepultado antiguamente bajo la lava de aquel en edades muy remotas, comotambien sobre los bufadors, sobre las famosas cosechas del rubion, ocasionadas sinduda del gran abono de esas tierras volcanicas, etc. 96

El discurs anunciat es va publicar, efectivament, en ci nümeros de juliol i agost;perO no en canvi la nota sobre els voicans; ünicament una referència aIliada a lesterres volcaniques inciosa en i'esmentat discurs:

Los labradores de Olot vivenfelices sembrando en sus tierrasfrescas, gredosas y vol-canicas el rubiOn ofajol comün el cual es muy amante de tales tierras y de aquel clima.97

El 7 de gener de 1818 l'acadèmic J.B. Foix acusa rebut d'una col•iecció de roquestramesa pci rector de Prats, entre ies quais hi havien algunes mostres de basalt.98

Dictamen i membria de l'arquitecte Celles (1819-20)

A començaments de 1819 el catedràtic d' arquitectura de la Junta de ComercAntoni Celles va ésser cridat a Olot per tai d'informar sobre l'estat de i'esglesia deSt. Esteve, necessitada d'algunes reparacions, i se'n va adonar que els materials usats

Francesc Mirambell i Giol [1761-1822], rector de Prats del Lluçanès, havia estudiat a Cervera i alseminari de Vie; fou vicari de Campdevànol i de St. Hipôlit de Voltrega abans de 1789; capellà de St.MartI Sesgueioles i de Sant Vicens de Prats (1804). Durant la guerra fou membre de la comunitat de pre-veres d'Olot (hi consta el 19 d'abril de 1809; Notas histdricas de Olot). Fou, segons Colmeiro, cones-ponsal de Lagasca. Formà un mapa de Sant MartI i deixà manuscrits d'histôria i numismàtica que pas-saren al canonge Ripoll. Segons Elias de Molins,fue el tipo de verdadero enciclopedista: a todo se dedi-caba y en todo pretendIa entender96 Mirambell, F.: Carta a Bolos, 25/7/1817 in Garganta, op. cit. Bolos hi havia tingut un contacte episto-las previ a propOsit d'unes monedes (29/12/18 14).

' Mirambell, F. 1817: Discurso sobre la siembra del mezcladizo. Memorias de Agricultura y Artes, 5(1):1-20, i 5(2): 49-64.98 Ibid; també a: Diario de Barcelona, 9/1/18 18.

Antoni Celles i Azcona [1775-1835], arquitecte, pensionat a Madrid (1793), i a Roma (entre 1803 i1815) per tal d' estudiar arquitectura i art monumental; en tornar a Barcelona la Junta de Comerç li con-fià la càtedra d'arquitectura (11 set. 1817). Posteriorment excavaria les columnes del caner ParadIs; din-gina la reconstrucciO del monestir de Montserrat i publicaria articles sobre nobles arts al Diario deBarcelona. Vegeu Montaner, J.M. 1988: L'estada a Roma de l'arquitecte català Antoni Celles, 1803-1815. L'Avenç, 120: 16-24.

dPLICACIIT DE LOS M4TEJ1IALP.3

VOLCANI10005 00 04' 0iLL11 OK 00011

Poll 0. ANTONIO CELLOS Y 4ZC0N4.Orq011lKO. o.d101LO a. ,&Ul a. ....a.utK d 5. h,,0Kld0 y a. S. ç,j,,

a. ía ,rnnlanza grat000 as arqIa.t ttora . cOublsCs tts ía Ooaad a. Csr.Ios p211 ía

aa CaiaICl,.

1831117 II?

IV LA 080111, U 0. 2000110 1101 0751005 01cAStOR. 01 0. 5. All. Dl 1824.

en la construcció eren comparables a les vulcanites que havia vist utilitzar a Romaamb la mateixa finalitat, materials que coneixia molt be:

Habiendo estado en dicha villa a evacuar una comision de arquitectura vi unacierta tierra, que los naturales liaman greda, Ia que a primera vista me pareció queera semejante a Ia tierra 6 puzolana de que habla Vitruvio; en efecto después de algu-nas preguntas supe que los habitantes Ia mezclan con cal para la construccion de susedficios 1...] En las paredes note que Ia mezcla era muchIsimo mas dura en los sub-terraneos, que en las que estan fuera de tierra, y que en las obras hidrdulicas liegaa petrficarse, lo que mayormente me hizo sospechar que dicha greda era tierra queparticipaba de las calidades de la volcanizada. Asimismo observe que algunas pare-des eran formadas de cierta piedra Ilamada tosca parecida en todo a Ia toba de quehabla también Vitruvio 1...] igualmente observe que los puntos de apoyo de los edi-ficios los construyen en Olot con grandes masas de lava porosa 6 compacta Ilamadapiedra ferral por su dureza y color semejante al hierm [...].b00

Tot seguit va visitar Celles la gredera, comprovant Ia presència dels materials vol-cànics in situ. Després va consultar amb personas instruidas (Bolos?) que ii varenconfirmar les propietats constructives dels materials, i li van fer saber que a la vilas'explicava que en temps antics hi havien hagut volcans. Després el varen acompan-yar al Montsacopa, on va comprovar la morfologia del crater, observant-ne la formade con invertit i Ia composició (greda, escôria i lava); igualment amb el Montolivet,la Garrinada i el Bosc de Tosca.

Dictaminà que els problemes de l'església no venien dels materials, que erenexcel•lents, sino de l'incorrecte tractament durant la construcció:

Fig. 10. Portada de Ia tirada a part de Ia memOria de CellesAzcona sobre els materials volcànics d'Olot i les seves apli-cacions (1820).

Fig. 10. Title page of the special issue of Celles Azcona'smemory on the volcanic rocks of Olot and their uses (1820).

Celles, A. 1820: Noticia de Ia aplicación de los materiales volcanizados de Ia villa de Olot a ciertasespecies de construcciones de obras y mayormente a las de hidráulica. Memorias de Agricultura y Artes,11(2): 79-80; 11(3): 113-123. Ja havia notat Zamora (1787) que el temple de St. Esteve s'estava enfon-sant, por haver querido unir Ia obra nueva con la vieja (Zamora, op. cit).

Los materiales son excelentes, pero como son demasiado absorbentes, era pre-ciso, que al construir la obra, se hubieran bañado muchIsimo supuesto que la arenaes legltimamente puzolana 6 arena volcanizada y la manposteria es una piedra pómezó lava de un antiguo volcan que hubo en este pals cuyos montes y crater se conser-van 1...] sus cimientos son muy solidos, pero de poqulsima profundidad; situadossobre cierta tierra volcanizada... 101

Va fer portar a Barcelona mostres dels materials volcànics:.y resultó que al comparar estos materiales con otros que conservo del Vesuvio,

los hallé tan semejantes que hube de separarlos para no conftrndirlos.Escrigué aleshores una memOria sobre les propietats dels materials, que presentà

a l'Acadèmia el 28 de juny de 1820, juntament amb mostres de materials volcànics;que Yàñez llegI en el seu nom el 22 de novembre. La memôria, que li valgue a Cellesl'ingrés a aquella institució, es publicà ala revista de lajunta de Comerc a continuacióde la de Bolos, en el nOmero d'agost d'aquell any. En ella, Celles assegura que elsmaterials procedeixen de volcans; compara la greda a la puzzolana i la tosca a la"tufa". Descriu els seus experiments per a fer-ne maons, i comprova que tenia lesmateixes propietats que les que s'importaven de l'estranger per a obres hidráuliques.Conclou que seria més economic emprar les vulcanites d'Olot que les importades.

La Noticia de Francesc Bolos (1820)

Precedint la memOria de Celles, les Memorias de Agricultura publicaren la primeramonografia sobre els volcans, signada per Francesc BolOs, amb un prOleg de l'editorCarbonell y Bravo.' 02 La "Noticia de los estinguidos volcanes de Ia villa de Olot, dela naturaleza de sus productos, y de sus aplicaciones" es publicà en els quaderns 6 delvolum 10, (corresponent al primer semestre de 1920); iii 2 del vol 11, (corresponental segon semestre), sota l'epIgraf de "QuImica", ocupant un total de 43 pàgines.

Conté les descripcions dels cons volcànics de Montsacopa, Montolivet, Garrinadai Sta. Margarida; del Bosc de Tosca i dels bufadors de Batet, més algunes notes sobre

101 Celles, A. [1819]: Copia de la relación del reconocimiento que hizo de dicha Iglesia por orden ycomisiOn de la Junta de la Obra de la misma, D. Antonio Celles F...], a 4 de Abril de 1819. Dins: Notashistóricas de Olot, 2 (1906):100-108.102 Francesc Carbonell i Bravo [1758-1837] FilOsof (Ciutat de Mallorca, 1775); farmacèutic (Barcelona,1789), metge (Osca, 1795) i doctor en medicina (Montpeller, 1801); estudià quImica i mineralogia aMadrid. Catedràtic de quIniica a la Junta de Comerç (1805-1808 i 1816-1822); i després a la Universitatde Barcelona, on també s'ocupà de la càtedra de mineralogia. Les relacions amb Bolos es remunten alstemps d'estudiant d'aquest, que realitzà les pràctiques de farmàcia a la botiga dels Carbonell, aBarcelona, abans de 1795. Segons Yàfiez, Carbonell visità els volcans en companyia de BolOs aquell anyde 1820: ... visitó en compaflha de su discIpulo los puntos volcanizados de dicho territorio, al paso quequedó pasmado de cuanto se presentaba a su observación le reprendió con libertad porque miraba conindferencia objetos tan preciosos e ignorados en España, sin haber publicado nada sobre ellos (Yàflez,A. 1847: Elogio histOrico del doctor D. Francisco Javier de BolOs Germá de Minuart ... leldo en lasobredicha academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona en sesiOn pOblica estraordinaria cele-brada en 11 de abril de 1847. Barcelona, Hered. Vda. Pla, 1 op. 32 pp). Molt probablement foren lesnotIcies que portà Celles d'Olot les que motivaren el viatge.

coTIcIADE LOS ESTINGUIDOS 1"OLCNES

DE LA VILLA DE OLOT,

ILE LA NATURALEZA F SU3 PRODLCTOS,

Y DR RID APLICACIONES.

POR EL D D. FRANCISCO BOLOS.pi& 1, F,,d hS N

dd Rn! J.!fl linNind, M,djd, Sci I S. I.R..IS@sI,d .Nmk, 0"W" 1,! F" d, I.

,g?i&N pn ! REF NnuaE4d, 5, F!d,l,Nj, y

d.n.dG en I. FLOE S. LIZ S.F,,ed. N.

2N LA OFICINA DR D. ANTONIO BRUSI ISXPRESON

UR CADARA TIES. SE. 455

E%TI1GIJ1DOS VOLCANES

PROVINCTA OR ORVOVA,

D. 0. TRANcIICO BOLOg

ISQflDS IDLGION

BARCELONA.

5141.

terratrèmols, I'aigua i vegetació de les rodalies, i un capitol sobre les aplicacions delsmaterials volcànics. Hi ha també sengles capitols dedicats a esbrinar l'edat de leserupcions i Ia possibilitat que se n'enregistrin de noves, on conclou que malgrat ques'interpreten corn a volcànics els fenôrnens que van destruir la vila d'Amer acomencaments del segle xv, no son d'esperar noves erupcions.

Maigrat que el mateix Bolos donà a entendre en el prôleg a la segona edició quehavia escrit aquesta memôria l'any 1796, el cert és que alguns details fan pensar quela memôria fou reelaborada i que no adquirI la forma definitiva fins al moment de Iapublicació, corn ja havia suposat Garganta: aixI, la noticia del terratrèmol(12/8/1798); Ia cita de Herrgen i la canongia de Pourret (1799); el seu cataleg deplantes (Ca. 1801); Ia presència de zeolita (1802); una cita de Garcia Fernández(1803); la noticia de la voladura del fortf del Montsacopa (1814); aixI corn el capitolde les aplicacions de les vulcanites, que sembla inspirat en Ia memôria de Celles, i unareferència a! mes de noviembre áltimo, que serien de 1820.

D'aquest article se'n va fer una tirada a part, sense data, perô amb una portadaposterior a 1826 (!) i anterior a 1831, corn es pot deduir dels titols que s'hi atribueixena I'autor. Citen aquesta tirada a part Lyell (1833) I Carez (1881); és molt rara: imnica-ment n'hem aconseguit veure un exemplar a l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera(Fig. II) i dos facsfmils d'un altre exemplar a I'Acadèrnia de Ciències i a Ia Biblioteca

Fig. 11. (esquerra) Portada de Ia tirada a part de Ia Noticia... de Bolos. Sense data (post-1826).Fig. 11 (left). Title page of the special issue of the Noricia... by Bolos, undated (post-1826).

Fig.12. (dreta) Portada de Ia segona edició de Ia Noticia... de Bolos (1841).Fig. 12 (right). Title page of the second edition of the Noticia... by Bolos (1841).

de la Facultat de Geologia. Posteriorment 1' autor en faria una nova edició, conside-rablernent ampliada i amb un esquerna cartogràfic, l'any 1841 (Fig. 12).

La public ació de la rnernôria ii valgué a 1' autor 1' accés a diverses societats cientI-fiques i literàries, aixi corn ésser considerat corn un dels escriptors catalans enel Diccionari de Tones Arnat, i la reputació de geOleg i gran cientIfic; aixi corn1' atribució del descobriment dels volcans.'03

Repercussions en la premsa de l'època

Arnb la mernOria de Bolos quedava perfectament explicat el caràcter volcanic dela regió olotina, corn reconegué Yàflez:

Los fósiles volcánicos que abundan tanto en las inmediaciones de Olot y nos con-vencen de la existencia de algunos volcanes antiguos en dicho territorio ... lacircunstancia de ser todavia visibles los cráteres de los estinguidos volcanes y lasdemas particularidades expuestas con la mayor precision en la erudita memoria delDr D. Francisco Bolos [...] nos persuaden que dichos terrenos son de los modernosentre los producidos por elfuego.

Una rnernOria estadIstica sobre el Principat, de 1824, recull les observacions deCelles sobre Ia utilitat dels productes volcànics:

Las lavas, pozzolanas y algunos otros productos volcOnicos, abundan en lascercanIas de Olot, cuyo territorio hasta cerca de Amer presenta una escuelainstructiva de volcanes extinguidos 1...] Estas pozzolanas son tan esquisitas parala construccion de obras hidraulicas como las mejores que vienen de Italia, porcuyo artIculo no deberIa sacarse un real del reino, teniéndolas en el pals tan abun-dantes como superiores en calidad, segOn se ha esperimentado por personasinteligentes.l°5

El Diccionario Geográfico de Miñano (1826-27) inclou en l'article "Olot" unresurn de la rnernôria de BolOs, arnb Ia qual cosa l'existència de la regió volcànica eraincorporada a les publicacions geogràfiques de caràcter general. 106

103 Vegeu Garganta, 1936, op. cit. Heus aquI la nOmina de tItols academics i honorIfics de Bolos: cones-ponsal de la Societat Farmacèutica de Barcelona (12/2/1821); soci de merit de Ia Reial SocietatEconOniica d'Amics del Pals de Madrid (25/8/1822), primer ajudant de Farmàcia de I'Exèrcit i escut defidelitat de concessiO reial (25/2/1826); corresponsal de la Reial Academia de Medicina de Barcelona(1/7/1831); corresponsal de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona (18/12/1833); soci de l'Acadèmia deBones Lietres de Barcelona (11/5/1839); ide la Reial Academia de la HistOria (24/4/1841).104 Yáfiez, A. 1821-22: Noticia de algunos petrefactos que se encuentran en la Conca de Tremp. Dins:Periódico de la Sociedad de Salud Pdblica de CataluCa, 1: 303-318.105 Breve noticia sobre la posición geográfica del Principado de Catalufla, creación de su condado, y des-cripción estadIstica del mismo. Dins: Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña[...] mandadaformarpor el señor intendente general de este ejército yprincipado don Vicente de Frigola.Barcelona, Brusi, 1824. Aquest escrit es publicà també al Diario de Barcelona el 5 de gener de 1832.106 Miflano, S. 1826-27: Diccionario geográfico-estadIstico de España y Portugal. (11 vols), vol. 6, p.310-311. Per semblant en el Diccionario geografico Universal 1...] por una Sociedad de Literatos(Barcelona, Torner, 1832). El de Pascual Madoz (Madrid, 1845 i ss.) hi afegeix la descripció de la colum-nata basàltica de Castellfollit

1\1 E M 01 II E

Do M. L' 5.OD POURRET,

sun flIvrnS coLOsso rrn.',cs ftc IS CtttLoGNF,

Mu or stOO ret 5.!. PALASSO!J.

Er SEQOEL IL A JOINT QUr.LQECS QD.sERVATIOIS

IQO3UIIftE OPII1TE 013 (iI1IJNSTLIN.

lT)ro longtcms rn! Palo osostooccupe rrcuoili,r tics oits pour servir it litistoire no Loroijedes Pyr3ndcs et des pays odpocciin. M. Proust,edidhrochimistes psembre sic l'tnStiLUt do France,outDO Cs. lu bontd do 1iolormrr quo M. lubbdPourret ovals olcscr,ti des ma5,res nolconlq005duos I. parnie do 'a Cotoloytic contIQssC COLICnlaulno Jr Monsagoco, ii s'cscprcsso do prior ccrIibee outurulttte , c31i t3 en Espeqor, tie uieutnnlunhljarr scs ol,scr,uucos stir Ce, prodriitsdot Pros nouierrutns cc quil rut It. booL3 do(a,rc. Sot, support &snL trop iourc,Suot pour nopoint en dooccr r0000tSsaLsCe rout qus Sr Iiorcttt ii cut titode , M. Polu.sou n51,tire gullsjul .ourontgrti do cello publications. vs do copierltLttiralc,nent Jr rticit dccc bus obsernutcur 1110

louse pun gull or soitennisapti runime uco denproductions los plus propres is douantc quclquc

DUES MEMORIES OBLIDADES

Les notes de Pourret, segons Palassou (1823)

Ja s'ha dit que Ia rnernôria que escrigué Pourret sobre els volcans es va perdredurant Ia guena; no obstant, l'any 1823, Palassou publicà les restes de la memOriaoriginal. Segons declara, s'assabentà per Luis Proust de les observacions del botanic,Ii dernanà que li'n cornuniqués els resultats, —Ce qu 'ii eu la bonté defaire— •107

En aquesta rnernôria s'intenta fixar els limits de Ia regió volcànica; es fa referèn-cia a alguns aparells volcànics corn el Montsacopa, Ia rnuntanya de Batet, que l'autorcreu enterament volcànica, la colada del bosc de Tosca, notant la diferència amb elsdipOsits dels aparells volcànics; s'hi indiquen d'altres punts volcanitzats; s'esmentaper primera vegada Ia columnata basàltica de Castelifollit; es discuteix I'opinió (deBolos) expressada per Maclure en el sentit que els volcans havien destruIt Olot; no esdubta en canvi, seguint Mariana, que hi havia hagut erupcions abans de 1422, entreles quals la que suposadarnent hauria destruIt Amer.

La redacció d'aquesta mernôria reconstruIda ésnecessàriament posterior a Ia nota de Maclure,que cita, i anterior a 1818 (any en què rnorIPourret); anterior per tant a Ia publicació de laNoticia de BolOs, per be que es publicà més tar-danarnent respecte d'aquesta (1823). Atès quePourret no tornà a Catalunya després de 1798,és de creure que les notes publicades correspo-nen a les observacions fetes durant el seu viatgede 1796 (i potser un segon viatge de 1797). Peraquesta raó s'ha utilitzat aquesta mernOria en Iareconstrucció dels indrets visitats per Pourret enaquelles dates.

Fig. 13. Article de Palassou que recull les antigues observa-cions de Pourret a Ia rodalia d'Olot in Nouveiles mémoirespour servir a / 'histoire naturelle des Pvrenées (Pau, 1823).

Fig. 13. Memoir of Palassou including Pourret's earlyobservations on the Olot region in Nouvelles mémoirespour servir a I 'histoire naturelle des Pyrenées (Pau, 1823)

107 Sembla que el cèlebre quImic tornà al seu pals arran de Ia invasió napoleônica. PerO no queda clar siPourret va refer Ia memOria; més aviat les seves cartes a Lapeyrouse insinuen el contrari. En una cartadatada 14/2/1816 diu: Je n 'ai Pu trouver queiques petits manuscrits qui m 'interessoient le plus; d'autresfurent mis en pièces, er a tours ceux qui puren être ramassés curéusément dans Ia rue, ii man que diffe-rents feuiilers. ii m 'est impossible d 'en remplir aujourd 'huy les lacunes, surtout de mon histoire nature-lie du Montserrat er de celie des voicans de Cata/ogne. Aixi, sembla que es publicaren les restes de lesnotes originals, sense refer.

La memôria de Debilly (1828)

L'enginyer de mines E. Debilly, que treballava amb Dufrénoy i Beaumont en laconfecció del mapa geologic de Franca, visità la regió volcànica un cop pacificadala zona (1826), i comptà amb les explicacions i la memOria publicada per Bolos corna guia.108

Efectivament, Debilly va aixecar algunes vistes dels volcans i va prendre mostresde les laves. A continuació, 1' any 1828 la revista Annales des Mines inclogue una notaseva sobre la regió volcànica' 09. L'autorjustificà en la publicaciO per l'escassa difusiódel treball de BolOs, i en la seva apreciació que aquest era incomplet sous plusieursrapports. Feu constar, perO, 1' autor, que devia nornbroses informacions a Bolos, i quela seva mernOria ii havia servit de guia.

Per be que inclou paragrafs sencers de la rnemOria de Bolos, Debilly fa aportacionsnotables a l'estudi dels volcans: els cornpara amb els de la serralada dels Puys del'Alvèrnia, deduint que sOn volcans moderns; estableix que colades i piroclastes tenenla mateixa edat; nega que la muntanya de Batet fos enterament volcànica, corn pensavaPourret; descriu per primera vegada la colada de Castelifollit i en busca l'origen en uncrater de la vail del Turonell; descriu tarnbé els volcans Croscat i la Cot; distingeix elstipus petrolOgics de les laves: compactes (pedra ferral), varietat de transició, lavesporoses (3 varietats) i puzzolanes o sones volcaniques; nega, no obstant, que les lavescompactes es puguin classificar corn basalts, cosa que li mereix una replica de Cordier,que aquest autor fa constar en una nota al peu del treball:

Les ayant, au reste, soumis en 1815 1...] a une épreuve plus decisive etplus sureque l'étude des caractères extérieurs, je n'ai trouvé aucune difference entre lanature des minéraux microscopiques qui en composen la pâte et celles desminéraux microscopiques qui constituen la pâte des basaltes des terrains vol-caniques démantelés. Les laves compactes d'Olot, quoique modernes, sont donc devrais basaltes. Cette identité n 'est d'ailleurs qu 'un cas particulier d'un phénomènegeneral, les laves pyroxéniques de tous les ages étant composées des mêmes élé-mens minéralogiques."°

El que fa, perO, realment remarcable el treball, és el fet que per primera vegadaporti un esquerna cartogràfic on s 'hi representa la situació dels volcans Montolivet,Garrinada, Montsacopa, del Turonell, ci Croscat, La Cot i Sta. Margarida, prenentcorn a referència la xarxa fluvial i els relleus que envolten el Pla d'Olot, a escala1:115.000 aproximadament (Fig. 14). L'acompanyen dues làmines una de lamuntanya de Batet vista des del Montsacopa (Fig. 15), i una altra de la columnatabasàltica de Casteilfollit (Fig. 16 i 17).

108 El Mapa Geologic de Franca es començà a formar l'any 1825. Sota la direcciO de De Beaumont iDufrénoy. Debilly, seguint les passes de Cordier, visità el Mont Perdut (amb Marrot i Dufrenoy); tambévisità Cardona, en un trajecte que esdevindria classic (Lyell el va fer l'any 1830, en sentit myers).Aquesta visita seria una de les tres que Bolos va rebre de naturalistes francesos: En tres épocas diferen-tes han venido eruditos franceses que no solo han seguido los terrenos volcanizados que yo describo,sino que tambien han dibujado y copiado los puntos de vista mas chocantes, llevándose muchos frag-mentos volcanizados (Bolos, F. 1841, op. cit.).109 Debilly, 1828, op. cit.110 Cordier, L. 1828: Annales des Mines, 4(5), p. 205: nota al peu

('uu'i 'La ('ot

('ot (t( M uuez't C

1,l((( J'a

$ø*\F! M,tt#*

An,uii.e,r de.,Af'w, Toc PT .Ii/hB.i

)! V (1C b a

Fig. 14. Primer esquema cartogràfic publicat de la regió volcànica, per Debilly. A notar el valor relatiud'algunes distàncies, a més de situacions errOnies corn la de la costa de Pujol, el Fluvià aigues amuntd'Olot, Sta Pau i el grup de volcans del seu terrne in Annales des Mines, t. IV (1828).

Fig. 14. The first cartographic sketch of the volcanic region, by Debilly. Some citings are approximateonly and others are erroneous in Annales des Mines, t. IV (1828).

Escassa difusió de les notes de Palassou i Debilly

Ambdues publicacions tingueren poc ressó a aquesta banda dels Pirineus: forenpràcticament ignorades pels contemporanis i per la majoria dels autors posteriors.No les citen els repertoris de la Comisión del Mapa Geologico de Espana; actual-ment s'ha d'acudir per consultar-les a biblioteques estrangeres, atès que sonintrobables al nostre pals.

Entre els pocs autors que les han tingut en compte, esmentarem el contemporaniRozet, en el seu curs de geologia publicat a ParIs (1830): cita el treball de Debilly, ien subratlia la més important de les seves conclusions, que és l'analogia que presen-ten les vulcanites olotines amb les de l'Alvèrnia. Alguns autors del segle xix es limi-ten a citar-los bibliograficament; dnicament Carez i M. San Miguel demostrarenhaver-los ilegit; el segon aprecià especialment el treball de Debilly, del que afirmà quehavia estat escrit amb veritable esperit cientIfic. 111

Descobriment del vulcanisme

Des de mitjan segle xix s'ha vingut assenyalat Francesc BolOs corn a desco-bridor del vulcanisme olotI; ünicarnent Cazurro 112 s'apartà de la tendència gene-ral en suggerir que probablement BolOs havia recollit dels seus avantpassatsl'origen dels coneixements del vulcanisrne, basant-se en que Domènec Bolos iNoguera s'havia establert a Nàpols: una hipôtesi que Sole 113 qualifica de comple-tament gratulta. Garganta, a falta de proves, invoca la certesa moral en favor deldescobriment de BolOs:

Bolos dOna a entendre . . quefou ell, després dels seus estudis a Barcelona, el ve-ritable descobridor sense rebre insinuacions de ningá 1...] tinc la certesa moral quese li deu també la seva descoberta, cosa notable si es recorda que Olot havia estatvisitat amb anterioritat per naturalistes de la talla de Quer i Minuart. 114

Sole, malgrat haver d' admetre un pre-descobriment anterior, representat per lesanotacions de Zamora, manté que Bolos és el veritable descobridor, al•legant queGarganta ho hauria dernostrat documentalment."5

" Referències citades: Rozet, 1830: Cours élémentaire de géognosie, Paris, p. 390; Carez, 1881:Volcans rdcents; dins: Etude des terrains crétacés et tertiaires du nord de l'Espagne. Paris, Savy, pp.299-303; San Miguel, 1951: Un siglo de investigaciones volcánicas en Espana. IGME, Libro Jubilar(1849-1949), t. 2: 55-56.112 Cazurro, M. 1906. Introducción [a Ia Memoria sobre las formaciones volcánicas de la Provincia deGerona . . . 1. Memorias de la R. Soc. Esp. Historia Natural, 4: 165-182.

Sole, L. 1975, op. cit.114 Garganta, M. 1934, op. cit." Sole, 1975, 1984, op. cit.

Fig. 15. El volcà de les Bisa-roques, vist des del Montsa-copa; primera representaciógràfica d'un dels volcans olo-tins, per Debilly. Gravat in:Annales des Mines, t. IV (1828).

Fig. 15. A view ot the Bisa-roques volcano, taken fromthe Montsacopa, by Debilly.It's the first graphic represen-tation of one of the Olot volca-noes. Engraving from Anna/esdes Mines, t. IV (1828).

Fig. 16. Vista de Ia columnata basàltica de Casteilfollit, per Debilly. Anna/es des Mines, t. IV, 1828.

Fig. 16. A view of the basaltic colonnade at Castelifollit, by Debilly. Anna/es des Mines, t. IV, 1828.

En realitat, tots els autors que han tractat el tema no fan més que donar per bonala versió que el mateix Francesc Bolos va escriure en el prôleg a la segona ediciO dela seva Noticia, sense tenir en compte d' altres consideracions; i fins i tot anant mésenllà encara: Bolos no pretén haver descobert els volcans en realitat; Unicament haverestat el primer en escriure sobre ells.

No obstant, aquesta versió clàssica del descobriment no és avui sostenible. Lesanotacions de Bowles, Ponc i Zamora, escrites entre 1773 i 1788, maigrat la sevaimprecisiO i ileugeresa, demostren ben clarament que algti havia interpretat correc-tament l'origen dels productes del vulcanisme ja abans del naixement de FrancescBolos, encara que no ho publiqués. Sobre la identitat del veritable descobridor il'any del descobriment no es poden fer més que especulacions. Admetent que üni-cament qui hagues reconegut abans una regió volcànica, activa o no, estava encondicions d'identificar un vulcanisme inactiu, i que Bowles recollI la notIcia encercies illustrats de la Cort, tot sembla apuntar cap als botànics Quer i Minuart, 116

que coneixien be les regions volcaniques d'Itàlia, que estigueren més o menysrela-cionats amb Olot, i que alhora eren catedràtics al Reial JardI de Madrid. Es decreure que, d'haver estat Quer el descobridor, n'hagués fet algun comentari en laseva Flora Española (publicada entre 1762 i 1764); perO, malgrat les nombrosesreferències ala comarca d'Olot, que l'autor va trepitjar cap a 1740, no diu res de lesvulcanites; cosa lôgica, atès que l'any 1740 encara no s'havien comencat adescriure les regions volcaniques inactives. Per altra banda, tenim que Minuart esta-va vinculat a Olot per raons familiars, que es jubilà l'any 68 del JardI Botanic, imorI l'any 72. AixI doncs sembla més probable que fos aquest botanic, potser capal final de la seva vida, l'autor del descobriment. En principi, el fet es podria situarentre la publicació de la Flora de Quer (1764) i la tramesa de pumites que va ferRoca i Codina a l'Acadèmia de Ciències (1768), probable indici que ja se'n sospi-tava 1' origen volcanic.

Notem també que de la regió volcànica olotina se'n tenia notIcia concreta (i novaga, com a la Cort) a Catalunya abans de 1785: en dOna fe Ponc, citant una descrip-ció del bisbat de Girona, i també Zamora, que no en cita la font. No sembla, perô, queels cercles assabentats fossin els academics, tampoc les autoritats locals (no hem tro-bat cap referència als volcans en les respostes del corregiment de Vic al questionaride Zamora) i mes aviat s'ha de pensar en cercles religiosos, potser a l'entorn del SantOfici, punt de coincidència entre, el principal informador de Ponç (Rodriguez Lasso,inquissidor fiscal), el familiar olotI Roca i Codina, i Pedro Diaz de Valdés, queesmentaria els volcans, els bufadors en els seus escrits de 1791.

116 Josep Quer i MartInez [1695-1764], cèlebre botanic rossellonès. L'any 1733 passà a Nàpols i SicIlia;estudià a Pisa amb Tilli i a Bolônia amb Monti. Enrolat a l'exèrcit espanyol, herboritzà a Catalunya,Aragó i València (1740); assistI a la campanya italiana de 1741 corn a cirurgià militar, i tornà a CatalunyaI'any 1744. Segons Gómez Ortega, va ésser amic de Bowles. Joan Minuart [1693-1768] va ser deixeblede Jaume Salvador i apotecari a Sant Cugat; continua estudis a Itàlia; herboritzà per Catalunya i Espanya,sol o en cornpanyia de Quer, Antoni Bolos i Vélez. Fou professor del Reial JardI Botanic (1755), quanho era també Quer. Estava familiarment relacionat arnb Antoni Bolos [1714-1772], apotecari d'Olot,avantpassat de Francesc Bolos.

Primers estudis geologies

El segon punt poc clarificat és el de la paternitat dels primers estudis sobre elsvolcans. Arran de l'afirmació de Bolos d'haver escrit la seva Noticia l'any 1796,117i desconeixent l'abast dels treballs de Pourret, tots els autors resolen la questiO afavor del primer, basant-se en les insinuacions d'aquest i a que passa en silenci laintervenció del frances. Per a Yàñez va ésser Bolos el primer en estudiar la regió vol-cànica, comparant-la amb les del Vivarès i la de 1'Alvèrnia —cosa completarnentincerta: la comparaciO es deu a Debilly-; també les aplicacions dels materials 118

Segons Riera (1926) i San Miguel (1931), Bolos és l'iniciador indiscutible de l'es-tudi del vulcanisme olotI. D'altres, (BolOs i Vayreda, 1931; Garganta, 1934, 1936)maigrat reconèixer la influència de Pourret, no dubten de les reivindicacions deBolos. 119 Garganta intenta argurnentar-ho basant-se en que Pourret no reivindicà laidentificació del vulcanisme:

D 'aquI podria inferir aigil que Pourret fou el primer que estudià els volcansd'Olot. Només, perô, pot arribar a aquesta conclusió qui desconegui el natural dePourret. Pourret, que en les seves cartes emprava un to una mica presumptuós,tractant d'aquells terrenys no s'hauria pas oblidat de dir que era eli el que haviaposat en ciar la seva naturalesa voicànica. A la iletra que he esmentat més amuntdemana notIcies a BolOs deis terrenys volcànics d'Olot. Es de creure, doncs que lamemO na de Pourret reflectia el criteri de Bolos 120

Aquest argument queda invalidat, perô, si admetern que és versemblant que tantPourret corn BolOs tinguessin notIcia d'un descobriment anterior. 121 L'existència delsvolcans la podrien haver conegut per diverses vies: en documents de l'arxiu de la far-macia Bolos (originals de Minuart, o d'Antoni Bolos); per comunicació oral recolli-da a Barcelona o a Olot; o simplement liegint la referència d'Antoni Ponç, publicadal'any 1788.

Un altre punt que no ha estat suficientment aclarit, és el de la capacitat del joveBolos per emprendre estudis geolôgics en general, i vulcanolôgics en particular. Totsels autors passen per alt que el farmacèutic, aleshores jove ilicenciat, no podia haveradquirit a la Barcelona de l'època cap mena de formació geolôgica, i encara rnenysvulcanolôgica.

117 Bolos, F. 1841: PrOleg a la 2 edició de la NotIcia. A partir de Yàñez 1847, autors corn Ezquena,Carez, Vidal, i Riera arribaren a afirmar que Bolos havia publicat la seva memOria sobre els volcansl'any 1796.118 Yàñez, 1947, op. cit.119 Riera, F.X. 1926: El congrés geolOgic intemacional: una excursiO cientIfica i un comentari bibliogra-fic. Revista d'OIot, 1(6): 9-11. San Miguel, M., 1931: Los investigadores de la zona volcánica y su obrageológica. Regió volcànica catalana Olot-Girona. Expedició C-4 del XIV Congr. Geol. mt., ActeRememoratiu. Ed. Revista d'Olot i Ciència, pp. 15-17. Bolos i Vayreda, A., 1931: L'obra geolOgica deFrancesc Xavier de BolOs. Ibid, p. 19-21.120 Garganta, 1934, op. cit.121 Cosa molt probable sabent que Pourret explorà a plaer els arxius olotins, que Bowles i Bolos sem-blen utilitzar una font comuna, i que l'arxiu Bolos, a part dels materials del botanic Antoni Bolos iNoguera, havia aplegat les restes del de Minuart.

No s 'ha de retenir 1' opinio de Yàñez, segons el qual Bolos empezó sus trabajosbotdnicos solo y sin otro auxilio que el de los libros... 122 La visita de Pounet hauriatingut hoc, segons aquest autor, quan el farmacèutic ja era un cientIfic famOs, cosa entot cas no anterior a 1820, any de la publicació de la Noticia; perôja Garganta va cor-regir aquesta apreciació en reconèixer la influència de Pourret sobre Bolos:

Pourret le habla como un maestro, le busca relaciones, le indica los caminos aseguir Es sin duda el hombre que más ha contribuido a la formación de Bolos. Fuesu mentor y su padrino, aunque Yañez 1...] pase por alto esa influencia. 123

En realitat qui passa per alt la influència de Pourret és el mateix Bolos, en el pro-leg a ha segona edició de la Noticia, on no esmenta per a res el seu mestratge. No aixIPourret, qui, fent referència al seu deixeble escriu:

Parmi mes anciens eleves de Botanique, j'en laissai un en Catalogne dont jem'honorais et qui dans le tems me fit différentespretieuses remises deplantes que luyavoient été communiquées par MM. Barrera, Bonafos, & 124

Es un fet que Pourret tenia l'any 1796 més de vint anys d'experiència de camp,al marge de ha que pogués haver adquirit als principals gabinets d'histOria naturalde ha capital de Franca en el perIode que estigué al servei de l'arquebisbe de Tolosa;i que coneixia be el Midi frances, on s'hi havien descrit aparells volcànics.Necessàriament, BolOs adquirI els coneixements elernentals de geologia i vul-canologia al costat de Pourret, igual que adquirI les instruccions basiques sobre lamanera d'herboritzar. La relació amb Pourret fou, també en altres sentits, altamentprofitosa per a Bolos: el botanic frances l'introduI no solarnent en la pràctica del'herborització i la classificació de les plantes, sinO també en l'observació de lesroques, molt especialment les volcàniques; a més, l'introduI en els cercies botànicsde la cort i del Rosselló; ii procurà el tItol de corresponsal del Reial JardI i intentàque ingressés corn a academic a Madrid. No obstant, per les raons que siguin, BolOsno deixà cap constància d'aquesta influència, ni en els seus escrits ni entre les sevesamistats, entre les quals la de Yàflez. El més probable és, doncs, que fos Pourret quiensenyés els volcans a Bolos, i no a! revés, corn s'ha vingut repetint al llarg degairebe dos-cents anys. AixO explicaria ha sorpresa que el rnateix BolOs no deixà deconsignar en ha introducció a la seva Noticia, en reconèixer els volcans a! costat dePourret l'estiu de 1796:

Colocado en mi botica en 1797 [sic], y hechos los primeros paseos cientificospor nuestras montañas inmediatas, me sorprendI sobremanera al observar losproductos volcánicos y los cráteres que tantas veces habIa visto y pisado sinconocerlos... 125

Un altre punt interessant és la data en què va escriure BolOs la seva prirneraNoticia, i què va escriure exactarnent. Segons Carbonell y Bravo en el prOheg a haNoticia, Bolos tenia ya mucho tiempo hace dispuesto y completado este trabajo. Elmateix Bolos afirmà haver-ha escrit h'any 1796, cosa que ha fet que alguns autorshagin afirmat posteriorrnent que l'havia publicada en aquella data tan reculada.

122 Ybàflez, 1847, op.cit.123 Garganta, 1936, op. cit.124 Pourret: Carta a Lapeyrouse, 3/[1]/1816. MNHNP.125 Bolos, 1841, op. cit.

Ja Garganta observà, peró, que Bolos hauria reelaborat i addicionat el seu treballdiverses vegades. 126

Ara be; no hi ha dubte que Bolos havia escrit alguna cosa sobre els volcans abansde 1800, segons comunicà aquell any a! botanic Joan Arnetiler. Aquest treball no elconeixern; perô es de suposar que, ampliat i actualitzat, seria el nucli de la Noticiaposterior. Fern constar la possibilitat que aquest treball inicial podria estar contingutdins d' una Topografia mèdica no datada que publica Garganta suponsant-la de 1821.En realitat es tracta d'unes notes elementals que no profunditzen en els volcans ni fanreferència a escrits anteriors, cosa que fa pensar que foren redactades al comencarnentdels estudis; en tot cas abans de la classificaciO de les laves de 1802. Per altra banda,el treball anava acornpanyat de ilistes d' ocells i d' altres animals; probablement lespublicades a Notas históricas de Olot, una d'elles datada el 1801. Segons indica elbiOgraf de BolOs, aquest treball es troba (en part?) en el dietari manuscrit Libreta enque se notan todos losfenomenos, casos raros y curiosidades que acaecen en esta deOlot en el año de 1798; en aquest cas la nota de Bolos sobre els volcans hauria d'ésserno anterior a i'll d'agost de 1798, data del tenatrèmol que inaugura el dietari.Aquesta topografia encaixa perfectament amb el requeriment de Pourret d' escriureuna topografia mèdica per tal que BolOs pogués ingressar a l'Acadèmia MédicaMatritense: Bolos hauria acomplert la seva part; perO la sortida precipitada de Pour-ret de Madrid l'estiu de 1799 hauria bloquejat la continuació del procés.

Inspirà Pourret la redacció de la Noticia corn insinua Garganta?:Ciertosfragmentos de la correspondencia dan motivos para sospe char que Pourret

pudo inspirar al menos en parte, la Noticia 1...] ya que le habla en una de sus cartasde una obra suya sobre el mismo tema, que no llegó a publicarse.127

Es de creure que sense els ensenyaments, consells, requeriments i mestratge de Pour-ret, difIcilment Bolos hauria arribat a escriure res sobre els volcans: ja el 1796 li diu queposi per escrit totes les notes que pogués obtenir. Sens dubte que BolOs utilitzà les dadescomunicades per Pourret oralment o per carta, perô és gairebé segur que no disposà dela mernôria escrita pel clergue entre 1797 i 1799, de rnanera que arnbdós escrits, ques'han de considerar corn els primers treballs cientIfics sobre la regió volcànica, forenelaborats paral .lelament. Es dubtós que Pourret hi seguIs treballant des d'Ourense, cornes proposava fer; mentre que BolOs hi seguf treballant fins, al menys, 1802.

Primeres comunicacions cientIfiques

El fet que no es publiquessin els escrits de Pourret i BolOs els va fer perdre la prio-ritat de la comunicació cientIfica, que obtingué Maclure gràcies a la publicaciO de lesobservacions efectuades en una breu estada Olot a començarnents de 1808. La nota

126 La Noticia conté diverses referències cronolOgiques que fan pensar que el gruix del treball no és ante-rior a 1803. I fins i tot de més modernes, probablement afegides el mateix any de la publicació: a les cape-lies del Montsacopa, destruIdes pels francesos el 1814 i reconstmides tres anys després; a l'ds de mate-rials volcànics en les construccions romanes, una informació que 1' arquitecte Celles degué comunicar aBolos en la seva visita a Olot el 1819.127 Garganta, 1936, op. cit.

que pubiicà a continuació es tinguda per la primera comunicació cientIfica sobre laregió volcànica; no es tracta, perO, d'una descripció regional, sinó iinicament de laprimera notIcia d'una extensa regió voicànica inactiva.

Bolos s'atribuI el paper d'inforrnador de Maclure, i ii recriminà que no l'esmen-tés en el seu escrit:

Avanzó alguna expresion relativa a los extinguidos volcanes que yo le havia ensenado;pero no tuvo la generosidad de publicar que me debiese aquellas noticias.128

Per a Riba, hi ha un "cas Maclure": l'eminent geOleg s'hauria apropiat del treballde i'obscur farrnacèutic d'Olot:

La malifeta ha quedat ben palesa 1...] sembla que els anys no passin, perô aixOii qualificatius molt greus, pirateria cient(fica? La manca de generositat, la gelosia,l'enveja, son defectes universals i persistents.'29

Acusacions molt greus, tant més sorprenents pel fet d'apuntar contra un delsprimers veritables i grans geOlegs de la histOria. Maclure, que en la seva ilibreta decamp dibuixa els primers tails geolôgics de ia regió voicànica (els primers fets aCatalunya), no necessità apropiar-se dels coneixements de BolOs, senzillamentperquè abans d'entrevistar-se amb eli el dia 27 ja portava dos dies reconeixent lesvuicanites per ia rodaiia d'Olot, corn es desprèn de les seves notes de camp. Es certque Maclure inclogué en ia seva iota dades faciiitades per Bolos sense esmentari'inforrnador: es tracta de les notIcies histôriques, fonamentalment (terratrèmois isuposades erupcions medievais) que apareixen consignades en ies notes del dia 27;perô aixO no ha de treure merits a Maclure, qui s'entrevistà amb Bolos desprds, i noabans, de reconèixer els volcans.

Fins aquI no s'havia tingut notIcia de la intervenció de Cordier en l'estudi de laregió volcànica. Cordier i Maclure treballaren coordinadarnent, corn ho prova el fetque les mostres que Maclure envià a Paris foren estudiades i publicades l'any 1815per Cordier (prirnera comunicació petrolôgica sobre la regió volcànica). Cordier jahavia vist l'any 1802 els côdols de lava del Fluvià; de manera que Maclure ja enconeixia l'existència. Més encara: l'escocès sabia que havia d'anar a Olot per trobar-hi la regió volcànica, corn es desprèn de les notes que escrigué a Orriols, i no hiarribà seguint el curs del Fluvià, sino que hi anà directarnent des de Banyoles perSalient. Atès que no hi ha indicis que Cordier hagués passat per Olot durant el seuviatge —altrament ho hauria fet constar en els seus escrits posteriors—, es planteja lapossibilitat que en els rnedis geolôgics parisencs fos ja coneguda l'existència de laregió volcànica catalana, ja sigui per BolOs directament; o be a través de cortactesamb Montpellier, on estaven al corrent dels treballs de Bolos; per informacionsportades a Paris per naturalistes ben informats, 130 o be per les notIcies publicades perPonç i Conca.

128 Bolos, 1841, op. cit.129 Riba, 0, 1996, op. cit.130 Bolos assegura haver trames mostres de vulcanites a ParIs (Bolos, 1841, op. cit.). Garriga, que procedentde Montpeller passà a ParIs l'any 1801, podria haver portat la notIcia. Fins i totes podria pensar en Méchain,que en 1792 i 1793 efectuà treballs geodèsics per la rodalia d'Olot en ci curs de la seva campanya de mesu-ra del meridià, desprds de passar per Barcelona, on estigué en contacte amb els medis il•lustrats de la ciutat.

Primeres memories descriptives

La Noticia de Bolos, publicada (1820) en la revista de la Junta de Cornerc deBarcelona s'ha de seguir considerant indiscutiblernent corn la prirnera descripciOregional de la zona volcànica de la Garrotxa. Ara be, la publicació d' aquesta obra es deua una decisió personal del Dr. Carbonell i Bravo, sense la intervenciO del qual és decreure que el rector Mirarnbell ii' arquitecte Celles s'haurien avancat a Bolos; perô Car-bonell cedI la prioritat a aquest, sabent que ja havia estudiat els volcans durant la sevajovenesa; fins i tot és rnolt possible que sense la intervenció de Carbonell aquesta notano s'hagués publicat rnai: publicar no sernbla que hagues entrat rnai en els plans deBolOs. L'escrit no adquirI forma definitiva fins poc abans d'ésser publicat. 131 Aquesttreball li valgue a 1' autor el reconeixernent de diverses societats cientIfiques I literàries,aixi corn el dels autors posteriors. Maigrat l'escassa difusió que tingué (sembla queBolos el va difondre tardanarnent corn a tirada a part, després de 1826), tingué la virtutd'incorporar el coneixernent de la regió volcànica a obres de caràcter general, corn elDiccionari Geografic de Miñano, i els que seguiren posteriorment.

Una segona rnernOria sobre la regió volcànica, injustarnent rnenystinguda al nostrepals, és la que publicà Debilly l'any 1828 a Paris. Seguint la pauta de la Noticia deBolos, de la que arriba a extractar paragrafs sencers, 1' autor hi afegeix les seves prôpiesobservacions, descrivint per primera vegada dipOsits corn la colada de Casteilfollit o elvolcà Cruscat, i precisant el vulcanisrne de la rnuntanya de Batet (Fig. 17). A rnés, hiafegi la prirnera documentaciO grafica, inclôs un petit esquema cartografic.

Primers esquemes cartogràfics

Alguns autors sernblen donar a entendre que Bolos fou 1' autor del prirner esque-ma cartografic de la regió volcànica; cosa cornpletarnent incerta. D' altres atribueixena Maclure el prirner esquerna cartografic, basant-se en les declaracions de BolOs:

siguieron varias alturas que lo eran [volcanizadas] y otras que no, puesobserve que no se paraban en esto, y en nuestras conversaciones cient(ficas reparéque su principal objeto era el formar un exactIsimo mapa de este pals montuoso yfronterizo, porque a poco rato de tratar de mineralogla, luego sacaban el mapa queiban arreglando, y en mi presencia colocaban en él todo lo que hablan visto, con los

131 Estimem probable la intervenció de Carbonell en la redacció definitiva de l'article, especialment enels capitols més especulatius, corn els dedicats a discutir la possibilitat de noves erupcions, la naturale-sa de les vulcanites i l'origen dels volcans: Carbonell estava incomparablement més preparat que Bolosper a discutir aquestes matèries, i a més, disposava de bibliografia. La intervenció en els articles aliensen vistes a la publicaciO sembla habitual a l'època. AixI, Yàñez, quan demana a BolOs una topografiamèdica del terme, li diu: Si las ocupaciones de V No le permiten ordenar dichos conocimientos, noimporta: remitanos V Los datos y no faltara quien se encargue de darles una forma regular (Yàflez:Carta a BolOs, 24/3/1821, publicada per Garganta, 1936, op. cit.). Aquesta hipotètica intervenció deCarbonell explicaria el qualificatiu de mestre que BolOs II aplica. Està descartat que Carbonell fos mes-tre de BolOs en l'etapa d'estudiant d'aquest, al menys en mineralogia i geologia; matèries que aquellestudià a Madrid després de 1803.

- OLOT Batet

nombres de las poblaciones, rIos, riachuelos, montes, caminos y senderos que mepedIan, cuyo mapa seguramente se trabajaba a propósito para la invasion francesadel año siguiente.132

Bolos va interpretar a la seva manera els propôsits de Maclure; no obstant, lavelocitat a la que viatjava l'escocès descarta que el seu objectiu principal fos aixecarun mapa; si que probablement afegien informaciO obtinguda sobre el terreny al queportaven; ignorem si s'ha conservat aquest mapa. En la seva Ilibreta de camp hidibuixà uns esquemes cartogràfics tan toscos i elementals que amb prou feinesmereixen el qualificatiu de tals.

Fig. 17. Esquema comparatiu de les àrees descrites per les pnmeres monografies sobre Ia regió volcànica. I:volcans; 2: altres dipOsits volcànics; 3: Area descrita per Bolos (1820); 4: Area descrita per Debilly (1828)

Fig. 17: Comparative sketch between areas which are described in the oldest monographic works on thevolcanic region: 1: volcanos; 2: other volcanic deposits; 3: Area described in BolOs's paper (1820); 4:Area described by Debilly (1828).

132 Bolos, 1841, op. cit.

Corn a prirner esquerna cartografic publicat s'ha de considerar el de Debilly—tretze anys anterior al de Bolos— que es limita a assenyalar la situació dels principalsvolcans i colades, be que molt esquemàticament i arnb errades significatives. Elsegueix el de Lyell (1833), que és el primer que mereix el qualificatiu de geologic,perquè conté una primera representació de l'extensió dels afloraments volcànics. Elde BolOs (1841) es el tercer de la sèrie: assenyala amb un trac de color els limitsaproximats de la regió volcànica, exclosa la de la vall de Llémena; i amb nürneros lasituació de vuit volcans: 4 dins la regió i 4 en aquesta vall, que encara no havien estatdescrits.

1. Molt abans que la regió volcànica de la Garrotxa fos reconeguda corn a tal,s'havien assenyalat a la comarca dos fenOmens suposadarnent volcànics: les "erup-cions" de 1427 1 els "volcans d'aire" de Batet.

2. A finals del segle XVI ja s'havien identificat correctarnent les puzzolanes percomparaciO amb les de Nàpols.

3. La identificació del vulcanisme inactiu és amb tota seguretat anterior a 1775.No es va publicar, ni ens ha arribat manuscrita; perO les notIcies varen arribar alsrnedis il•lustrats de Madrid —molt probablement al JardI Botanic—; i Barcelona, desd'on varen transcendir a la premsa. No se sap amb certesa quan es va produir ni quiva ésser-ne el responsable; perO es poden aventurar corn a més probables el perIode1764-1768 i el nom del botanic Minuart.

4. Les prirneres referències concretes al vulcanisme d' Olot en lletra impresa estroben en el volum 14è del Viage de Espana, d'Antoni Ponç, (1788), i en el vol. 4 dela versió italiana d' aquesta obra, publicada per Antoni Conca a Parrna 1' any 1797.

5. Entre 1796 i 1797 Pourret inicià els primers estudis cientIfics dels volcans, queprosseguI el seu deixeble Bolos fins, al menys, 1802. Les rnostres foren enviades aclassificar a Madrid (1798) i Montpeller (1802), respectivament. No obstant, elsresultats d' aquests treballs romangueren inèdits durant molts anys. Els primers escritssobre els volcans que podem considerar corn a cientifics son els manuscrits de Pour-ret (1796) i de BolOs (1799?).

6. L' any 1802, 1' enginyer i geOleg Cordier, localitzà cOdols de lava al llit del Flu-via. Seguint les seves passes, Maclure (1808) reconegué ràpidarnent la rodalia d'Oloti publicà la primera comunicació cientIfica sobre la regió volcànica. Les rnostres reco-llides per Maclure foren analitzades per Cordier; els resultats es publicarien l'any1815 (prirnera comunicació petrolOgica).

7. Després de 1817, Carbonell i Bravo s'interessà pels antics treballs de Bolos iels va incloure, degudament actualitzats a la revista de la Junta de Comerc, no senseque prèviament el rector Mirambell intentés publicar una nota sobre els volcans, i1' arquitecte Cellés certifiqués (1819)1' origen volcanic dels materials olotins, gràciesal seu coneixement dels materials ernprats en les antigues construccions romanes. LaNoticia de BolOs, prirnera monografia publicada sobre la zona volcànica, valgué alseu autor el reconeixement de les institucions cientIfiques i literàries del pals.

8. L'any 1823, Palassou va incloure les antigues notes de Pourret en una de lesseves memories miscel•lànies sobre els Pirineus. Tenint en compte que Pourret no vatornar mai més a Olot, el que publicà Palassou ha de correspondre a les seves obser-vacions anteriors a 1797; be que reelaborades a la vista de la nota de Maclure, quecita; i son anteriors en tot cas a la mort de l'autor (1818).

9. En 1828, Debilly publicà una nova mernOria sobre la regió volcànica, ambobservacions prOpies sobre sectors encara no descrits per Bolos i un primer esquemacartogràfic amb la situaciO dels volcans principals.

10. La histOria del descobriment, tal corn s'ha explicat fins ara, deriva d'un escritreivindicatiu de Francesc Bolos que ignora sisternàticament les aportacions delsgeOlegs francesos, fins i tot la del seu rnestre Pourret. L'acceptació acrItica d'aquestescrit i la sobrevaloraciO del paper de BolOs per part dels seus exegetes ha donat llocal paradigma encara vigent, que ara es fa necessari revisar.

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 10: 127-177 (2001); 2 làmines de 44 x 73 cm plegades a part

Estudi geologic de la vail d'Alinyà i ia seva rodaiia(Pirineu cataià, Espanya)*

Joan ULLASTRE** i Alicia MASRIERA***

ULLASTRE, J. i MASRIERA, A. Geological study of the Alinyà Valley and itssurroundings (Catalonian Pyrenees, Spain).

This study is the explanatory account of the original geological cartography toscale 1:25.000 of the Alinya Valley and its surroundings, presented here. It corres-ponds to an area of 130 Km 2 approximately.

The Alinyà Valley, a natural protected region in the Catalonian Pyrenees, is ofparticular interest due to its complexity. It corresponds to NE border of the strikeslip Segre fault, and joins two very differents stratigraphic and paleogeographiccompartments: to the W, the eastern border of the N half of the South PyreneanCentral Unit; to the E the Port del Comte Unit, that belongs to the Pedraforca Unit s. 1.

The stratigraphic analysis is the main part of this work. We identified a total of24 main stratigraphical units with 13 secondary distinctions. Ultra a modest repre-sentation of the Triassic and the Jurassic terrains, the Cretaceous terrains on one sideand the Eocene terrains on the other, occupy almost all the region. New findings havebeen described in the field of stratigraphy and paleogeographical evolution.

The tectonic analysis is relatively brief and is accompanied by a schematicchronology of the main structural events which affected this region from UpperCretaceous to Upper Paleogene times, all considered in a much more extensiveregional setting.

A final comment on the morphology and groundwater hydrology is presented.

Key words: Geological cartography, Stratigraphy, Tectonics, Mesozoic,Cenozoic, Pyrenees, Catalonia, Spain.

*Treball realitzat en el marc d'un estudi pluridisciplinar que a més de la geologia tracta els aspectesedafolôgics, botanics, zoolOgics i de geografia humana.**Ronda de Sant Pere, 50. 08010 Barcelona, Espanya.

Museu de Geologia, Parc de Ia Ciutadella. 08003 Barcelona, Espanya.

RESUM

Aquest estudi ye a ser la memôria explicativa de la cartografia geolOgica origi-nal, a escala 1:25.000, que l'acompanya. Agafa una superfIcie d'uns 130 km 2, en laqual hi ha l'espai protegit d'Alinyà. Situada en el vessant S del Pirineu català, ésuna zona complexa corresponent a l'extrem NE de la falla transcorrent del Segre,que posa en contacte en aquest hoc dos compartiments estratigràficament i paleo-geografica molt diferents: a l'W 1' acabament oriental de la meitat N de la unitat sud-pirinenca central; a l'E la unitat del Port del Comte, que pertany a la zona delPedraforca s. 1.

L'anàhisi estratigrafica ocupa la major part de l'estudi. S'han distingit un totalde 24 terrenys principals amb 13 distincions secundàries. Ultra una modesta repre-sentació de Triàsic i de Jurassic, els terrenys del Cretaci per un costat i de l'Eocèper l'altre son els que ocupen gairebe tota la zona. Han estat trobades diferentsnovetats en el camp de l'estratigrafia i de l'evolució paheogeogràfica.

L'anàhisi tectônica, relativament breu, ye acompanyada d'una cronologiaesquemàtica dels principals esdeveniments estructurals que afectaren ha zona desdel Cretaci superior fins al Paleogen superior, considerats en un marc regional moltmds amphi.

Unes pinzellades sobre la morfologia i ha hidrohogia subterrània son el cohofód'aquest treball.

Paraules clau: Cartografia geolbgica, Estratigrafia, Tectônica, Mesozoic,Cenozoic, Pirineu, Catalunya, Espanya.

RESUMEN

Este estudio viene a ser la memoria exphicativa de la cartografla geohogica ori-ginal, a escaha 1:25.000, que lo acompafla. Corresponde a una superficie de unos130 Km2, en ha cual se hahha el espacio protegido de Alinyà. Situada en ha vertienteS del Pirineo catalán, es una zona complej a correspondiente al extremo NE de hafalla iranscurrente del Segre, que pone en contacto en este lugar dos compartimen-tos estratigrafica y paleogeográficamente muy diferentes: a l'W la terminaciónoriental de ha mitad N de la unidad sudpirenaica central; al E ha unidad del Port delComte, que pertenece a la zona del Pedraforca s. 1.

El anáhisis estratigrafico ocupa ha mayor parte del estudio. Se han diferenciadoun total de 24 terrenos principales con 13 distinciones secundarias. Ultra unamodesta representación de Triásico y de Jurásico, los terrenos del Cretácico por unlado y del Eoceno por el otro son los que ocupan prácticamente toda la zona. Se hanencontrado diferentes novedades en el campo de ha estratigrafIa y de la evoluciónpaheogeográfica.

El anáhisis tectónico, relativamente breve, viene acompaflado de una cronolo-gIa esquemática de los principales acontecimientos estructurales que afectaron hazona desde el Cretácico superior hasta el Paleógeno superior, considerados en unmarco regional mucho más amphio.

Unas pinceladas sobre la morfologIa y ha hidrologIa subterránea son el cohofónde este trabajo.

Palabras dave: Cartografia geológica, Estratigrafla, Tectónica, Mesozoico,Cenozoico, Pirineos, Catalufla, Espaiia.

Introducció 131Marc geologic regional 133Estratigrafia 135

Reflexionsprèvies 135Els terrenys: unitats i edat 136

K - Triàsic superior 136Li - Triàsic terminal i Liàsic inferior 136L2 - Liàsic mitjà-superior 137J - Dogger-Maim 137Ci - Cretaci inferior 138

1. Les calcàries Cii 1392. Els materials calcarioterrIgens Ci2 1403. Ci3-Csl - Albià superior - Cenomanià inferior continentals 1414. Les bauxites B 142

Csl - Cenomanià superior - Turonià 143Cs2 - Senonià inferior 144

1.SWd'Alinyà 1442. Flanc N del sinclinal de Perles 1453. Sinclinal d'AInat 1454. Limit Cs2-Cs3c 146

Csi-2 - Lliscament gravitacional de Cretaci superior 146Cs3 - Senonià superior 146

1. Unitat oriental o del Port del Comte 1472. Unitat occidental o sud-pirinenca central p.p 148

Mc-Ei-2 - Maastrichtià i Paleocè continentals 1481. El Maastrichtià continental (Mc) a la unitat oriental 1492. El Paleocè basal (El) 1503. El Danomontià - Thanetià (Ei-2) 1504. El Maastrichtià - Paleocè continentals (Mc-E 1 -2) a la unitat occidental 151

E3-5 (marl) - Ecl-Cgl (continental) - Eocè inferior-mitjà 1521. E3a - Ilerdià inferior - base del superior 1532. E3b - Ilerdià superior fluviomarl 1533. E3c-4 - Ilerdià terminal - Cuisià mitjà 1544. E4 - Cuisià mitjà - superior 1555. E4-5 - Cuisià superior - ?Lutecià inferior 1566. Ed - Calcàries lacustres 1567. Cgi - Detritic continental 157

Cg2 - Eocè superior - Oligocè 157Q - Quaternari 158

TectOnica 158Grans unitats sedimentàries i estructurals 158

Anàlisi estructural 159Unitat sud-pirinenca central p.p 159

1. Subunitat de Sant Pere-Montan 159

2. Subunitat de Turp-Perles 160

Unitat del Port del Comte 161

1. Sector de la Roca de la Pena - Pedro dels Quatre Bathes 161

2. Falla de Coil de Boix (BO) - Coll d'Ares (CA) i escates d'Alinyà 162

Cronologiaestructural 163

Trets geomorfolOgics i d'hidrologia subterrània 164

Conclusió 165

Exphicació abreujada de les làmines (piegades a part) 166

Notes 168

Apèndix 171

Bibhiografia 172

La vail d'Alinyà i la seva rodaiia, situada a ia comarca de l'Alt Urgell (Pirineucatalà); emmarcada a tramuntana pei riu de Lavansa i els Caps de ia Mua i de la Guàr-dia; a migdia per ies senes de Turp, de Campelles i d'Odèn; a sol ixent pels puntsculminants de la serra del Port del Comte: La Gespeguera (2331 m) i el Pedro delsQuatre Bathes (2382 m); i a ponent pei riu Segre; constitueix un paratge singular.Abrupte peis grans desnivehls de més de 1800 m; intrincat per ia seva peculiar estruc-tura geolOgica; de contrastos morfolOgics d'acord amb eis materials i amb l'estructurade plecs i falles i també per les accions chimatiques actuals que han modelat ies fonda-iades, els congostos i les hlaus, i ies d'un passat geologic immediat que han donat hoca grans acumulacions de pedruscall de gelivació a les parts més alteroses de les vahls.

Tot plegat ha condicionat ha natura dels sOls, de ha vegetació i la fauna; i, ambl'afegito de determinats fets histOrics (1), del poblament humà: escàs, dispers enmintisculs agrupaments (fins i tot abans del despoblament de les darreres epoques),aferrat a una natura inclement migrada de recursos (2), corn si fos una herència direc-ta d'aquehls primers pobladors que bastiren el dolmen de Coil Durau.

La nostra comesa es tractar d'exphicar el substrat de tots els fets biolOgics ihumans que concorren en aquesta contrada, és a dir: la geologia. L' aixecament d'unacartografia geolOgica acurada ha estat el primer i fonarnental pas. En fer aquesta feinahem conegut amb cert detail els diferents terrenys des del punt de vista hitolOgic icronoestratigràfic mitjançant la identificació de fOssils caracterIstics; també hemsabut de ha seva disposició estructural; i, amb 1' ajut de coneixements adquirits ante-riorment en l'ampli marc de les serralades sud-pirinenques entre els rius Cinca i Llo-bregat, hem pogut escatir les relacions que en l'espai i en el temps han tingut lesdiferents unitats geolOgiques, dissemblants pel seu origen paleogeografic perO que, enl'actualitat, es juxtaposen en aquest insOlit indret del Pirineu català.

No se'ns escapa que ha tasca es delicada: per la complexitat dels fets geolOgicsque convergeixen en aquest hoc; per les subtilitats en què es fonamenten certes inter-pretacions, que només eixamplant el marc d'estudi es poden anibar a capir corn argu-ments de pes; per la controvèrsia que poden promoure. Procurarem ser objectius isenzills presentant més fets que interpretacions, no usant ni abusant de la terminologiaenrevessada. Esperem poder reeixir.

Abans de cloure aquesta introducció volem agrair a ha Institució Catalana d'HistOriaNatural la confianca que va depositar en nosaltres per fer l'estudi geolOgic de l'espaiprotegit d'Alinyà en el marc d'una investigació pluridisciplinar, i a ha FundaciO Ter-ritori i Paisatge l'ajuda financera.

Al professor Dr. Roll Schroeder (Frankfurt, Alernanya) un reconeixement especialls-sim per ha seva generositat en atendre pacientment les nostres reiterades peticions relativesala determinació especffica de les orbitolines, imprescindible per a millorar el coneixementestratigràfic dels tenenys que pertanyen al Cretaci inferior. També hem d'agrair-li ha mdi-cació d'un petit, perO important, aflorament d'Eocè que ens havIem descuidat, aixI cornhaver-nos deixat consultar un document inèdit relatiu a una petita part de ha regió.

A Jaurne Costea (tècnic del Museu de Geologia de Barcelona) un sentit agraI-ment per ha dedicació esmercada a fer les nombroses preparacions de roques, queens han estat necessaries per a l'estudi microscOpic d'algunes biofàcies.

Hem de fer constar també la nostra gratitud envers els diferents especialistesque, desinteressadament, han intervingut en la determinació de certes faunes talcom queda expressat en el hoc oporti, perO que, no obstant aixô, tot seguit esmen-tern: Sebastià Caizada, Bernard Clavel, Jean Charollais, Lukas Hottinger.

MARC GEOLOGIC REGIONAL

En la part central del vessant sud de l'istrne pirinenc, entre el lImit de 1' alta carenaprimària o zona axial (3) i la depressió de l'Ebre, un seguit de relleus, que des delLlobregat a l'E fins el Cinca a 1'W assoleixen una llargària d'uns 150 km i una amplà-na maxima d'uns 60 km, son coneguts pels geOgrafs corn a Prepirineu.

No obstant aixô, els geOlegs hi distingeixen diferents unitats de N a S: 1, la franjade materials paleozoics i triasics d'estructura complexIssirna anomenada dels Noguera(Séguret, 1972; Zwart, 1979), que comença a l'W en el meridià de Benasc i s'estroncaa l'E just enfront de Lavansa sobreposant ilurs elements tectonics darnunt la sèrie delCadI, la qua! està constituIda pels materials posteriors al Perrnotrias que recobreixennormalment el socle pirinenc; 2, la zona sud-pirinenca de la qual exposarem una visiósintètica tot seguit; 3, la zona plegada de 1' avantpaIs de l'Ebre, que es manifesta ambcaracterIstiques rnolt diferents a un costat i a l'altre de la lInia d'accidents del Segre: al'E es veuen les notabilIssimes acumulacions de conglomerats (Ohiana, Sant Llorençde Morunys, Berga) i a l'W s'observa una subtil combinació de tectOnica i sedimenta-ció evaporItica i detrItica (Ullastre y Masriera, 1995, 1999) que exclogue la deposicióde les grans masses de conglomerats de l'expressada regió oriental.

Fig. 1. Situació de la vail d'Alinyà en el marc geologic regional. Terrenys: 1, Paieozoic i Permotrias delPirineu "axial". 2, Paleozoic i Triàsic inferior i mitjà alloctons de la zona dels Noguera. 3, Sèrie del CadI:recobriment normal, mesozoic-cenozoic, del sOcol paleozoic. 4, Terrenys mesozoics-cenozoics de la zonasud-pirinenca desplaçats en relació a la sèrie del CadI. 5, Terciari marl (Cuisià superior a Priabonià) de lazona plegada de l'avantpais i de la sèrie del CadI. 6, Evaporites de i'Eocè superior de la zona plegada deI'avantpaIs. 7, Terciari continental sincrOmc i posterior a la tectOnica de l'Eocè mitjà-superior.Accidents (): a, Paleoaccident de Coil de Nargó - Pedraforca. b, Paleoaccident del Montsec - Ensija -Catllaràs. c, Paleodiapir de Les Aveilanes (36) d, Encavalcaments produIts durant i després de l'Eocèmitjà-superior indiferenciats. e, Encavalcament produIt durant i'Eocè superior. f, Falies verticals o pro-peres a la vertical i failes en direcció més o menys encavalcants produIdes durant i desprds de l'Eocèmitjà-superior.

Fig. 1. Location of the Alinyà Valley within the geological setting of the region.Stratigraphic units: 1, Paleozoic and Permotrias of the "axial" Pyrenees. 2, Ailochthonous Paleozoic andLower and Middle Triassic of the Noguera Zone, 3, CadI unit: normal cover (mesozoic-cenozoic) of thepaleozoic basement. 4, Mesozoic-Cenozoic of the South Pyrenean zone displaced in relation to the Cadlunit. 5, Marine Tertiary (Upper Cuisian to Priabonian) of the folded zone offoreland and the CadI unit.6, Upper Eocene evaporites of the folded zone offoreland. 7, Continental Tertiary synchronous and pos-terior to the Middle-Upper Eocene tectonics.Tectonic symbols (35). a, Coll de Nargo-Pedraforca paleo-fault. b, Montsec-Ensija-Catllaràs paleo-fault.c, Les Avellanes paleo-diapir (36) d, Thrusts produced during and after the Middle-Upper Eocene undif-ferentiated. e, Thrust produced during Upper Eocene. f, Vertical faults or reverse faults and strike-slipfaults with moreor less thrusting produced during and after the Middle-Upper Eocene.

La zona sud-pirinenca, extensa i complexa pel que fa a la seva evolució paleo-geografica i estructural, comprèn les series mesozoiques i cenozoiques allOctonesque hi ha a cada costat de la lInia d'accidents del Segre. A ponent l'anomenadaunitat sud-pirinenca central (Sdguret, 1972), a ilevant la zona tectônica del Pedra-forca sensu lato (Ullastre et al, 1990; Ullastre y Masriera, 1996) en la qualincloem el massIs del Port del Comte i les escates tectôniques d'Alinyà - Tuixén -La Coma.

La part catalana de la unitat sud-pirinenca central conté: sobre el Triàsic supe-rior, una sèrie juràssica i eocretàcia molt potent a! N (Bóixols, Organya), que esredueix vers el S (Montsec, ? Turp) i és inexistent a les Serres marginais; i, una sèrieneocretàcia, també molt potent, que constitueix el substrat preterciari de la Concade Tremp i es redueix progressivament cap al N i cap a! S, direcció en la qua! esdisposa en discordança sobre el Jurassic, sovint amb la interposició de bauxites.Deixant a part les deformacions tectôniques antecenornanianes, aquest gran dorninisedimentari fou afectat durant el final del Cretaci, el Paleocè i 1'Eocè inferior pertres grans accidents: el de Coli de Nargo, el del Montsec (Ullastre et al., 1987;Ullastre et Masriera, 1992, 1996) i un darrer accident, anaiitzat fa poc (Ullastre yMasriera, 1999), relacionat amb la irrupció diapIrica del Trias de les Avelianes.Aquests accidents compartimentaren la unitat en qUestió, condicionant la sedimen-tació marina de l'Eocè inferior, que se suposa no ultrapassà cap al N el massIs deBóixols - Organya.

El mateix dispositiu sedimentari i tectonic ha estat identificat per nosaltres a 1'Edel Segre a la zona del Pedraforca. Aihora, hom ha establert les relacions d'aquestazona amb 1'W de la sèrie del CadI i !es relacions de les escates d'Alinyà - Tuixén -La Coma juntament amb el Port del Comte amb les Serres marginals a l'W del Segre(Ullastre i Masriera, 2000) per un costat i amb l'esmentada zona del Pedraforca perl'altre. De tal manera, és plausible irnaginar que fins les albors de 1'Eocè mitjà lasèrie del CadI, la zona del Pedraforca s. 1. i la unitat sud-pirinenca central s ' alineavende l'E a l'W tot formant una panunitat que els movirnents tectOnics tangencials i endirecció intralutecians i posteriors vingueren a desgavellar.

L'evolució subseguent, fins que la zona del Pedraforca queda a la fi coilocada alS del CadI i les estructures maastrichtianes i paleOgenes, que afectaven corn hem ditla unitat sud-pirinenca central i aquesta zona, son truncades per la massa rIgida delPort del Cornte empesa cap al N, és vertaderament complexa, donat que es desenvo-lupa al llarg de tot 1' Eocè mitjà-superior, 1' Oligoce i part del Neogen (Durand-Delgaet al., 1989) en una combinaciO continuada de tectOnica i sedimentació.

Al nostre entendre, els desplaçarnents tangencials intraeocens es produIren en elsentit NW-SE. Moviments posteriors sensiblement ortogonals en el sentit SW - NEhan estat demostrats en els nostres treballs.

Pel que fa al problema de l'existència de més o menys Terciari autOcton sota launitat sud-pirinenca central a l'W del Segre (sobre el qual només es disposa de duesdades objectives que hem de creure fiables: el sondeig Isona 1 bis i el Corniols 1)direm que la seva solució constitueix la clau de la restitució al seu iloc de les unitatssud-pirinenques, és a dir d'estimar en quina mesura son al•lOctones (Roure etChoukroune, 1992).

En aquest context trobem la vail d'Alinyà (Fig. 1), estructurada sobre la prolon-gació NE dels accidents del Segre. Amb un compartiment a l'W que pertany a la uni-

tat sud-pirinenca central i un compartiment oriental (les escates d'Alinyà i el massIsdel Port del Comte) que hauria estat estretament vinculat a les Serres marginals i que,aihora, a través de la vora S i E de la zona del Pedraforca, es relacionava en un pas-sat geologic amb l'W del CadI. I, amb una miniiscula unitat intermèdia, de materialseocens comparables als de Sant Llorenc de Morunys - Queralt, que pertanyia al'avantpaIs SE que s'instaurà a partir del Cuisià superior.

La descripció que farem, tot seguit, de l'àrea en qüestió, posarà de manifest lesprofundes diferències que hi ha entre ambdós compartiments i la complexitat de lafranja de iliscament tectOnic en direcció que els separa. I, constatat aquest fet iextralimitant el camp d'observació i consideració, podrem relacionar amb més omenys certesa —com ja ho hem fet— unes unitats amb les altres mitjancant argumentsindirectes d'ordre estratigrafic; podrem destriar la successió d'episodis tectOnics isedimentaris en el temps; perO, al capdavall, pel que fa a les causes eficients que hanintervingut fins arribar a l'actual disposició caOtica de les diferents unitats creiemque ignoramus et ignorabimus.

ESTRATIGRAFIA

REFLEXIONS PRE VIES

Qualsevol intent de cartografia geolOgica planteja un problema fonamental: l'elec-ció de les unitats estratigràfiques a representar; elecció que només podrem fer, ambdesigual fortuna, després d' adquirir un coneixement, directe i lliure, forca aprofunditde la regió que tenim davant, cosa que, certament, no s'aconsegueix amb facilitat.

Els criteris que es poden seguir en aquest afer son diversos. Uns poden ser pura-ment litoestratigràfics i geomètrics; d'altres sequencials per tectOnica o eustatisme;uns altres bio i cronoestratigràfics. Tots per si sols tenen inconvenients.

Els primers, aplicats a una regió complicada estructuralment, com és el cas, sovintson insuficients per aclarir les relacions en 1' espai i en el temps de les diferents for-macions litolOgiques. Els criteris seqUencials son relativament fàcils d'aplicar quan estracta d'identificar discontinuItats majors de caràcter regional, perO sumament deli-cats quan volem destriar per sota d'allO que en dirIem les megaseqüències, i semprees necessita prendre en consideraciO, a més de la disposiciO sedimentària, l'edat rela-tiva dels materials sense la qual cosa es poden cometre greus equivocacions. L'elec-ció d'unitats en funció només de la seva edat no és pas convenient tampoc si es tractade plànols a una escala detallada, ja que difIcilment es poden reconèixer a cop d'ulldamunt del terreny; aixO no obstant, hem de tenir present sempre que la datació delsterrenys és la dada fonamental per conèixer la geologia d'una regió; sense aquestadada tota interpretaciO pot esdevenir errOnia.

Nosaltres, com sol ser habitual en una regió que no és pas inexplorada (Guérin-Desj ardins et Latreille, 1961), hem seguit un criteri mixte on les unitats, maigrat ante-posar la seva edat, tenen un sentit litolOgic important i a voltes també els seus lImitscoincideixen amb discontinuItats majors, imprescindibles per esbossar l'evoluciópaleogeografica i estructural.

ELS TERRENYS: UNITATS I EDAT (4)

K - Triàsic superior

Les margues bigarrades rogenques i els guixos de fàcies Keuper son ci compo-nent principal. Aquest terreny està poc representat a 1' area cartografiada, maigratque s'intueix una existència forca important en el corredor de fractura que vade Coil de Boix (BO) al Coil d'Ares (CA) sota el pedruscail o la cobertora edàficai vegetal.

Les carnioles son escasses; i ics ofites, que solen trobar-se en aquest terreny,només es veuen aquI en dos petits afloraments prop de Les BoIgues (LB): un a i'W,pincat en ci pla de faiia quc puja pci barranc de L'Aizina (5), i'aitrc al costat mateixdcl corral. Aquest darrer aflorament fou indicat per Closas-Miralles (1954).

Vers la part superior sol haver-hi un enriquiment en filades calcariodolomitiques(fàcies retiana) que es pot observar molt be al Coilet dci Bas (CB) precedint ci termeque ye a continuació.

Li - Triàsic terminal i Liàsic inferior

El pas de les fàcics continentals evaporItiques a les carbonatiques marines deplataforma molt soma, es vcu corn hem dit al Coiiet dci Bas (CB). Al SW dci coil, enci vessant, en mig dels esbaidregalls, tenim ci Trias superior margós i guixenc; en cicoil mateix les margucs sOn grises, beig o rogenques i comencen a tenir intcrcaiacionscarbonatiques; puj ant cap al NW trobem, de baix a dait:

- Bancs margocalcaris dolomitics.- 0,5 m de bretxa calcària.- Calcàrics amb estructura més o menys laminada cxccpcionalment amb alguns

ostracodes.- Calcàrics amb intcrstrats ileugerament argilosos quc contenen diminutes radio-

les i plaques d'cquinoIdeus (cf, "calcàries amb Diademopsis" de Fauré, 1984).—Brctxcs calcariodolomItiqucs potcnts.Dcsprés venen caicàries dolomItiques en capes no gaire potents i calcàries oolItiques.El limit superior del que s'ha cartografiat corn Li, quan ci contacte amb la unitat

liàsica immediata és normal, ye marcat per la prcsència d'una crosta ferruginosa("hard ground"), equivalent a una discontinultat major de caràcter regional. Un hocapropiat per veure amb prccisió aqucst limit és al SE del Tossal dc 1' Aliga (TA). Homobserva, de dalt a baix:

- Sostre: "margocalcàrics arnb pcctInids" dc Fauré (1984), quc contcnen, a rnés,braquiôpodcs, bcicmnits i Beaniceras luridum, ammonit dcl Plicnsbaquiàinferior (=Carixià), (Fauré, 1984, p. 27-28, fig. 4).

- "Hard ground" sinemurià.- Calcàrics oolitiqucs amb abundant fauna silicificada (gastrôpodcs, corals...) del

Sinemurià.En la unitat litoestratigràfica anaiitzada es considera quc lii estan rcprcscntats cls

estatgcs Rctià - Hcttangià i Sincmurià.

L2 - Liàsic mitjà - superior

Per damunt de la discontinuItat sinemuriana ja hem dit abans que hi trobem les"margocalcàries amb pectInids", que ocupen la part baixa de i'estatge Piiensbaquia(antigament anomenat Charmouthià).

A sobre es troben les "caicàries biociastiques roges" molt riques en braquiôpodes,belemnits i ammonits. Fauré (1984, P. 28) ens dóna una successió observada a Aiinyàamb la fauna caracteristica del Pliensbaquia superior (=Domerià) - Toarcià basal.

Les margocalcàries i margues amb braquiôpodes i les margues gris-blavoses quesegueixen ("margues amb Dumortieria") estan molt ben representades al Coil deFumers (CF). Pertanyen al Toarcià.

El limit cartografic amb la unitat següent son eis bancs de l'ostreid anomenatGryphaea sublobata.

En els afloraments de Liàsic mitjà - superior que hi ha representats en el piànoigeologic difIcilment podrem identificar-hi junts tots els termes assenyalats, que cons-titueixen la successió compieta. La tectOnica, en uns hoc n'és la responsable; enaltres, la cobertora de detritus. On la sèrie apareix amb major normalitat és en el yes-sant dret del barranc de l'Alzina, entre el peu sud-oriental del Tossal de i'Aiiga (TA)i ei Coil de Fumers (CF).

El mur d'aquesta unitat son els bancs de Gryphaea ja esmentats, els quals es con-sideren (Peybernès, 1976; Fauré, 1984) de la part baixa de l'Aalenià, estatge a cavalldel Liàsic i del Dogger.

On les condicions d'observació son bones —per exemple a! Coil de Fumers (CF)—es poden veure les prirneres capes que al Pirineu es jutgen corn l'inici del Dogger:corresponen a la biozona de Serpula quadricristata. Aquest serpUlid es troba en mar-gocalcàries oncoiItiques groguenques i, rnaigrat que la seva distribució estratigraficavertical és àmplia i per tant cronolOgicament poc precIs, a les regions sud-pirinenques(Serres marginals, Montsec...) sol aparèixer només a la base de les dolomies negresque s'hi superposen i que s'han vingut atribuint a! Jurassic mitjà-superior.

Aquestes dolomies destaquen en el paisatge pel seu color fosc. Dificilment hi tro-barem fOssils i per aixO la seva edat exacta és incerta. La potència varia forca. A lafranja que va del SE del Tossal de l'Aliga (TA) al Coil de Fumers (CF) es mostrenpotents; a Els Castelions (CT), en canvi, per damunt de les capes margoses ambGryphaea, el Dogger està representat per un banc d'un metre o poc més de dolomia,que suporta vestigis de bauxita; aixO pel que fa als afloraments del compartimentoriental o del Port del Cornte. A l'W de la fractura de Coll de Boix (BO) - Coild'Ares (CA), les dolomies negres apareixen en comptats indrets: Bertró (BE),N d'Ahinyà, W del Tossal de Baiinyó (TB), per citar els liocs on son més visibles; ala serra de Turp, al SW de Santa Pelaia (SP), tenen una espessor reduIda.

Excepcionalment, quan disminueix la doiomitització, cap a les parts més aites dela unitat, poden aparèixer calcàries amb l'eventual presència d'organismes atribuIblesal Maim. A BertrO (BE), per damunt de les dolomies, hi ha caicàries en capes

centimètriques a decimetriques més o menys plegades disharmônicament, seguidesd'un horitzó de margocalcàries amb restes de fauna bentOnica, tot plegat precedint elCretaci inferior ben datat.

Tenint en compte que el cicle sedimentari del Cretaci inferior fou globalmenttransgressiu sobre el Jurassic fins l'Aptià superior i regressiu durant l'Albià - Ceno-mania inferior, és normal que el sostre del Dogger-Maim sigui diferent segons la posi-ció paleogeografica que ocupava cada unitat en el moment que es produI lasedirnentació d'aquest cicle. En efecte, a l'W d'Alinyà el Dogger-Malrn (Jc) té aldamunt les calcàries marines (Cii) de base diacrOnica: Neocomià a! N, Aptià superioral centre; al S les fàcies continentals de 1' Albià - Cenornanià inferior (Ci3 - Cs 1) sonles que descansen sobre el Jurassic assenyalat amb la lletra b (Jb). A les unitats estruc-turals de 1'E d'Alinyà, que originàriament estaven més al S de la serra de Turp, el sos-tre de les dolomies juràssiques (Ja) és una discontinuItat major aquI i allà reblerta perles bauxites, que segons els estudis de Combes (1969) i Combes et Peybernès (1996),es formaren a partir del Bedulià, és a dir durant el Cretaci inferior alt, (Ullastre,1998b; Ullastre i Masriera, 2000).

L' anàlisi de les caracterIstiques i de 1' evolució sedimentària d' aquests materialscretacis és l'objectiu de l'epfgraf seguent.

Ci - Cretaci inferior

En la cartografia d' aquest terreny hem fet una distinciO litolOgica elemental: unterme inferior (Cii) format per calcàries franques, massives de color clar, de caire"urgonià"; i un terme superior de calcàries argiloses, margocalcàries o margues (Ci2).Aquests dos termes, a l'escala de l'aflorament, es presenten un damunt de l'altre jasia en sèrie normal o invertida. No obstant aixO, degut a la tectônica, no es pot pasassegurar que els materials Ci2 siguin tots cronolOgicament posteriors a totes lescalcaries Cii, considerant el problema a l'escala de l'àrea cartografiada; aixô vol dirque, és possible que hi hagi canvis laterals de fàcies: pas de calcàries a margues oviceversa. Aquesta possibilitat, corn veurern, esdevindrà un fet, que es constata a tra-yes de certs indicis cartogràfics i sobretot de l'estudi d'algunes faunes que ens hanpermès fer datacions precises.

Hem convingut tambd a distingir un Ciin - Ci2n d'un Cils - Ci2s, prenent perlInia divisôria la fractura de la Font de Codonyes (FC) - Forn. Els termes N, asse-nyalats amb la n, son els que corresponen a la part alta de la sèrie poc tectonitzadadel congost d' Organya i que aparentment no presenten problemes de sincronia entrecalcàries Ciin i margues Ci2n. Els termes S, assenyalats amb la s, els trobern en unazona força trasbalsada per la tectônica, especialment a la franja lirnitada per la fallade la Font de Codonyes (FC) - Forn i els cims del Tossal de Balinyó (TB) - Roca delsCollars (RC) - Roc de Galliner (GA), la qual cosa dificulta saber quines eren on-ginàniament les relacions entre un terme i 1' altre més enllà del que horn constata a1' aflorarnent.

Dit aixô, tractarern tot seguit de descriure, datar els termes i esbrinar el millorpossible aquest problema, anunciant ja que una anàlisi més reeixida no està ara alnostre abast.

1. Les calcàries Ci]

En el sector N, les calcàries del Cretaci inferior les trobem a la marge esquerra del riude Lavansa (Ciln). Son els tiltims termes de la successió del congost d'Organya quecomença a 1'W de Montan de Tost amb la "bretxa limit" a Ia base, d'edat Malm-?Berriasia, icontinua amb mes de 2000 m de potència de calcàries, en general marines, del Neocomià-Barremià-Aptià basal (Peybernès, 1976; Berástegui et al., 1990; Schroeder et al., 2000).

Al S del riu de Lavansa els terrenys Ciin son calcàries marines amb rudistes ocalcàries depositades en un ambient mes confinat (lacunomarI o lacunolacustre) ambcarOfits i anèlids.

Dins l'àrea al S de la falla de la Font de Codonyes (FC) - Forn, on el Cretaci infe-rior 1 ha estat convencionalment assenyalat amb la s, son comptats els punts en quèes poden analitzar els materials Cii s partint del contacte amb les dolomies subj acentsconsiderades juràssiques (Jc), i encara no pas de tots disposern de determinacions pre-cises per saber-ne l'edat exacta.

Aquests liocs d'especial interès son: Bertró (BE), La Masieta (LM), SE de la Fontde Codonyes (FC), W de Roca de Narieda (RN) - Tossal de BalinyO (TB), W de laRoca dels Collars (RC), E de Canelles i anticlinal de la cota 1433 a! N d'Alinyà.

Al NW de BertrO (BE), per darnunt d'una sèrie que cornprèn diferents termes delJurassic (del Lias al Dogger-Mairn), de baix a dalt s'observa:

- Mur: calcàries plegades disharmônicarnent seguides d'un horitzó de margo-calcàries amb restes de fauna bentônica.

- Calcarenites oolItiques ferruginoses amb Choffatella cf. pyrenaica i altresmicroforaminifers (Neocomià).

- Calcàries dares amb orbitolInids: Valserina gr. bronnimanni - charollaisi,Paleodiclyoconus cuvillieri, Falsurgonia pileola (6), fauna caracterIstica delBarrernià inferior.

- Calcàries micrItiques fosques- Falla- Sostre. margocalcàries i margues del Ci2s de Forn.A La Masieta (LM), per sobre de les dolomies (Jc), hi ha calcàries marines i calcà-

ries amb carOfits que podrien ser del Neocornià-Barrernià.Al SE de la Font de Codonyes (FC), les calcàries Ciis, que estan en contacte amb

les dolomies (Jc), contenen orbitolInids i carôfits probablement barremians.L'anticlinal de Roca de Narieda (RN) - Tossal de Balinyó (TB) mostra per 1'W el

nucli amb les dolomies (Jc); el seu estudi té un interès especial corn tot seguit esveurà. La successió que tenirn al N del Tossal de Balinyó (TB) és la següent:

- Mur: dolomies fosques (Jc) atribuldes al Jurassic superior.- Calcarenites amb Valdanchella miliani (6) del Valanginia inferior.- Calcàries micrftiques amb vetes de calcita espàtica; contenen algues i foraminIfers.- Calcàries marines amb orbitolInids, i lacunolacustres amb carOfits; s'hi ha iden-

tificat: Paleodictyoconus cuvillieri, Valserina sp. (6) del Barrernià inferior.- Potent successiO de calcàries que constitueixen els cingles superiors, que en

bona part son de 1'Aptià.- Sostre: calcàries argiloses del Ci2s.Al SW del Tossal de Balinyó (TB), damunt d'un aflorarnent de dolomia (Jc) vol-

tat de calcàries Cils, tenim una sèrie carbonàtica subvertical amb un fort cabussament

al S, en la qual des dels primers metres s'hi troba Mesorbitolina parva i M. texana (6)de l'Aptià superior.

D'aixO en resulta que, a despit d'allô que alguns autors han afirmat (7), en el corn-partiment de Roca de Narieda (RN) - Tossal de Balinyó (TB) hi ha un Cretaci inferior(Cils) que comprèn, per damunt de les dolomies (Jc), diferents termes cronoestra-tigràfics, alguns dels quals nornés estan representats en allô que podriem dir el flanc Nde l'anticlinal. AixI doncs, sota la vertical del cirn de la Roca de Narieda (RN) tenirnde baix a dalt un Neocomià - Barremià - Aptià, mentre que al S del Tossal de Balinyó(TB) es l'Aptià superior el que està en contacte immediat amb el substrat jurassic.Heus aquI una prova (que matisarern després) del diacronisme del sostre de les dolo-mies juràssiques (Jc), del qual hem fet esment en pariar d' aquest terreny.

A l'W de hi Roca dels Collars (RC) es pot veure corn els horitzons farcits d'orbi-tolines (Mesorbitolina de l'Aptià superior) del lImit Cils - Ci2s estan en contactesedirnentari amb les dolomies (Jc) que hem atribuIt al Jurassic.

A l'E de Canelles ala base de les calcàries Cils es troben algunes capes amb orbi-tolines aptianes, més amunt son frequents les algues coralinàcies.

Al N d'Aiinyà, i'anticlinal de la cota 1433 mostra en el seu flanc N, de baix a dalt,la successió segUent:

- Mur: dolomies fosques (Jc) del Jurassic superior.- SuperfIcie de discordança.- 1-2 m de calcàries amb orbitolines indeterminades.- SuperfIcie de discordanca.- 3-4 rn de bretxa calcària grollera, ferruginosa, amb glauconita i ostreids.- Calcàries detrItiques a la base; després amb aigues, corals..., eventualment

orbitolines de l'Aptià superior (Mesorbitolina texana) (6)- Sostre: margocalcàries Ci2s.En el flanc S sembla que desapareix el primer banc de caicàries amb orbitolines i

també la bretxa. Les caicàries Cils, amb algues, corals..., orbitolines..., tenen unaintercalació lleugerament tenIgena amb braquiôpodes, equinoIdeus...

L'anàlisi precedent ens fa pensar, en una primera impressió, que en efecte hi hauna diacronia de N a S en els terrenys del Cretaci inferior (Cii) immediats a les dolo-mies assenyaiades amb el sImbol Jc, i que aquest Cretaci va dipositar-se sobre unsubstrat irregular. No obstant aixO, que probablement en bona mesura és cert, horn potcreure també que les dolomies atribuIdes al Jurassic no pas sempre tinguin iinicamentaquesta edat (recordem ia faita, en general, d' arguments paleontoiôgics), la qual cosapodria ésser si admetem una dolomitització diagenètica postjuràssica i per tant la pos-sibilitat d' afectar materials de la base del Cretaci inferior. Aiguns contactes més omenys difusos entre dolomies (Jc) i caicàries del Ciis podrien ser un indici d' aquestfenôrnen hipotètic, (verbigràcia: SE de ia Font de Codonyes (FC); aflorament rodejatde Cils en ei flanc S del Tossai de BalinyO (TB); E de Canelles).

2. Els materials calcarioterrIgens Ci2

Eis terrenys Ci2n a la vall de Cabó (a i'W del Segre) tenen una potència maximade més de 2500 rn, i contenen diferents horitzons d'interès amb ammonits, equinoI-deus, orbitolines... (Roseli, 1967; Peybernès, 1976). Cap a l'E es redueixen progres-

sivament: a Voloriu tenen uns centenars de metres i en el meridià d'AInat (Al) zerometres. En aquest fet ha intervingut un factor d'ordre sedirnentari poc estudiat i unalaminació tectOnica evident aT N d'AInat (Al).

Aquests materials, a! S de la falla de la Font de Codonyes (FC) - Fom, esdevenenmés carbonàtics que no pas al N. Les fàcies paleontolOgiques no hi abunden; maigrataixO en donarem tot seguit unes poques dades.

En el compartiment que hi ha entre aquesta falla i el feix de fractures del N deRoca de Narieda (RN), vers la base dels tenenys cartografiats corn Ci2s, hi hem reco-negut la presència de Palorbitolina lenticularis (6), espècie amb una distribució estra-tigrafica àmplia (del Barremià superior al lIrnit Bedulià - Gargasia). Una mica mésamunt, estratigràficament parlant, en el vessant N del torrent de les Tines que solcade l'E vers l'W aquest cornpartiment, hi hem trobat Toxaster collegnoi (8), equinoIdeuaptià (Bedulià - Gargasia inferior). Hem de dir que gran part de les margocalcàriesCi2s son aparentment azoIques.

A l'indret de la Roca dels Collars (RC) les margues Ci2s, sovint farcides d'orbi-tolines de l'Aptià superior, s'indenten amb les calcàries "urgonianes" Cils.

En el sinclinal de Sant Pere, les capes del seu flanc N mostren de baix a dalt:- Mur: dolomies Jc i calcàries Cils amb intercalaciO de margues Ci2s.- Margocalcàries amb bancs zoogènics d'orbitolines de l'Aptià superior.- Margocalcàries amb una desapariciO forca sobtada de les orbitolines.- Margocalcàries arnb grans ostreids i braquiôpodes (Cyrtothyris middlemissi) (9),

ocupant l'eix del sinclinal.Els bancs amb orbitolines de l'Aptià superior que acabem d'assenyalar es retro-

ben a l'E, al peu del Tossal de BalinyO (TB), en el contacte entre Cils i Ci2s; i a l'W,una mica per sota del Coll de la Massana (CM), en el contacte, en aquest cas meca-nitzat, entre les dues unitats esmentades.

En el flanc S invertit de l'anticiinal de Ta cota 1433 del N d'Alinyà a les margo-calcàries Ci2s hi hem trobat Toxaster collegnoi (8), l'edat del qual ja ha estat indicada.

Dit aixô, ens sembla plausible concloure que 1' edat dels materials Ci2 oscillaentre un Aptià inferior (Bedulià) i un Aptià superior baix (Gargasia); no pot excloure'sl'existència d'un Aptià terminal que estigués representat en alguns nivells superiorson les rnargues tenen un cert caràcter euxInic i per tant les faunes caracterIstiques quepermetrien una datació o sOn absents o difIcils de trobar.

3. Ci3-Csl - Albià superior - Cenomanià inferior continentals

Son terrenys que afloren només en el flanc N de l'anticlinal asimètric de Turp,entre l'E del Coil de la Travessa (TR) i l'ermita de Santa Pelaia (SP).

Formen una estreta franja de margues amb lignits situada entre les dolomies delJurassic mitjà - superior i les calcàries del Cenomanià superior.

Coneguda d'antic pel seu interès miner (10) fou estudiada per Peybernès (1976,p. 367), qui la considerà de l'Albià superior en haver-s'hi trobat carOfits del gènereAtopochara (Clavatoraceae).

Més tard, Grambast-Fessard (1980) va estudiar els utricles procedents de Turpcreant l'espècie Atopochara brevicellis (1 1) Després, Feist (1981) va retrobar 1' espèciecatalana a la part baixa del Cenomanià superior de la regiO francesa de Var. Per aixO,

en un treball nostre (Ullastre y Masriera, 1989), yam pensar que en aquestes marguesamb lignits podia estar representada la transició de 1'Albià al Cenomanià (12).

Les margues, en general, son grises, amb les susdites filades de carbó; no obstantaixô, podem veure a més horitzons ferruginosos a la base i algunes intercalacions demargocalcaries. Juntament amb els carôfits s'hi troben restes de gastrôpodes.

Es tracta de roques compactes, argiloses, de color rogenc amb clapes blanques,plenes de pisôlits ferruginosos, riques en ôxids i hidrOxids d' alumini, apreciades corna rnena d'aquest metall. Es consideren originades a partir de formacions pedolôgiquesque ocupaven el marge continental sud-pirinenc en una època postjuràssica que des-prés precisarem.

Les trobem en aflorarnents inconnexos, degut a la seva sedimentació en bossesd'origen càrstic. Corn ja s'ha dit, el seu substrat son les dolomies juràssiques (Ta) deles unitats a l'E de la gran fractura de Coli de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA); unitatsque, abans dels trasllats tectonics cenozoics, ocupaven una posició meridional en rela-ció a la unitat sud-pirinenca central a i'W d'Aiinyà i per tant formaven part d'una vorade conca en iniciar-se el Cretaci inferior.

Les bauxites d' aquesta regió pirinenca foren estudiades i divulgades per Closas-Mirailes (1954). Anant del NE cap el SW trobern els aflorarnents seguents: al S delClot del Ferrer (FE) es veuen vestigis bauxItics seguint la faila que posa en contacteel Cretaci superior (Cs3b) amb el Jurassic (Ta); entre L'Alzina i La Vail del Mig (VM),a peu de carretera, trobem el dipOsit més notable; al NE de Llobera (LL) es veuen yes-tigis entre les capes detrItiques del Cretaci superior (Cs3a) i ies dolomies (Ta); final-ment, a Els Castellons (CT) es troben restes de materials bauxItics damunt d'unDogger doiomItic molt reduIt (Ta) que té per sostre liims arenosos i gresos (Cs3a) ambrudistes i corals ("Cyclolites" = Cunnolites) probablement del Santonià superior.

AixI doncs, el sostre de les bauxites és el Cretaci superior silicoclàstic (Cs3a) ambuna edat variable segons els ilocs: en uns ens és desconeguda; en un altre (Els Caste-lions, CT) és presumible que sigui santoniana superior (segons la fauna fOssil troba-da per Closas - Miralies, 1954 i retrobada per nosaltres, Ullastre i Masriera, 2000);fora de l'àrea estudiada, al Coil de Jou del rnassIs del Port del Cornte, els materialsdetrItics equivalents al Cs3a, s'han considerat del Maastrichtià segons un estudi espo-ropolInic (Bilotte, 1984, 1984-1985).

Pel que hem dit sabem que les bauxites es troben entre un Dogger-Malm calca-riodolornItic i un Senonià inferior terminal silicoclàstic. No obstant aixO, per a poderprecisar més l'edat del fenomen bauxItic, és precIs fer una comparació dels materialsencaixants de la regió d'Alinyà amb el de les Serres marginals (concretament del hocanornenat Font de la Forradella) on s'ha pogut identificar en el mur ia presència deCretaci inferior continental (Valanginia - Beduiià), (Combes, 1969; Peybernès, 1976;Uilastre, 1998b).

Aquesta comparaciO, inclosa en un treball nostre (Ullastre i Masriera, 2000) en elque es fa notar ha identitat cronoestratigràfica (Santonià superior) del sostre de lesbauxites d'Els Castellons (CT) i el de la Font de la Forradella (AlOs de Balaguer), ens

fa pensar que tant les bauxites d'un hoc corn de l'altre es dipositaren després delBedulià i abans del Santonià superior. Els raonaments de Combes (1969) i de Corn-bes et Peybernès (1996) permeten creure que es formaren durant l'Aptià-Albià.

Cs! - Cenomanià superior - Turonià

La base de la unitat estratigrafica que anem a tractar és una important disconti-nuItat que es manifesta en bona part de les regions sud-pirinenques.

AquI la regressió marina albovraconiana —probablement iligada a la tectônica epi-rogènica antecenomaniana— va comportar la manca de sedimentació o la deposició defàcies diverses segons els liocs. En efecte, a la regió cartografiada, a l'època, es dipo-sitaren materials lacustres (Ci3-Csl) ala serra de Turp; mentre que, ala resta, la incer-ta atribució a l'Aptià terminal - Albià de les darreres roques terrIgenes del Cretaciinferior fa pensar que no hi hague sedimentació. Més a l'W, en canvi, les "marguesnegres del barranc i'Inglada i de Bóixols" a l'altre costat del Segre poden considerar-Se, ja amb seguretat, aibianes; i anant més a l'W encara, a la serra d'Aulet, trobaremuna certa continuItat sedimentària entre el Cretaci inferior i el Cenomanià (Souquet,1967; Garrido y RIos, 1972; Schroeder, 1973; Peybernès, 1976).

AixI doncs, el Cenomanià superior en aquest indret sud-pirinenc hem de conside-rar-lo discordant sobre un substrat d'edat variable del NW vers el SE, marcant l'inicide la transgressió del Cretaci superior.

El Cenomanià superior - Turonià està representat en una bana de calcària queacostuma a destacar encinglerada, donada la seva resistència a l'erosió enfront delsmaterials més tendres que sempre té a sota (margues del Ci2 o del Ci3 - Csl) i sovinttambé a sobre (margocalcàries i margues del Cs2), com per exemple es veu a! sincli-nal d'AInat (Al) (prolongació oriental del de Santa Fe d'Organya).

A la base, les calcaries, una mica argiloses, contenen prealveolines que caracte-ritzen el Cenomanià superior; més amunt, els foraminIfers bèntics desapareixen i lescalcàries, massives i compactes, passen a ser una micrita plena de microscôpics orga-nismes planctànics: les "fissurines", protozous de posició sistemàtica dubtosa (incertaesedis), perO que constitueixen una microfàcies paleontoiOgica molt particular i estesaa les regions pirinenques i també en altres de la Tetis cretàcia. Aquestes calcàries éstambé habitual anornenar-les "calcàries amb Pithonella", per ésser aquest un delsgèneres més corrents de les "fissurines".

A l'W de Canelles la barra cenomanoturoniana suporta, en manifesta discordançaangular i erosiva, les bretxes roges del Maastrichtià continental - Paleocè (Mci-El -2)les quals no son allies que la continuació oriental de les de Sallent i de Coil de Nargóa la dreta del Segre (Ullastre et al., 1987).

A la serra de Turp, a uns 1000 m al SW de l'errnita de Santa Pelaia (SP), es veuarnb precisió la unitat estratigrafica que ens ocupa i el pas a ia unitat superior delSenonià inferior (Cs2).

De baix a dalt horn observa:- Mur: margues amb lignits (Albocenomanià continental, Ci3 - Cs 1).- SuperfIcie de discordança.- Calcàries amb prealveolines (Praealveolina gr. cretacea, P ovum, P. simplex)

del Cenornanià superior; (13)•

- Calcàries micrItiques amb "fissurines" (Pithonella, Stomiosphaera...) del Turonià.- Crosta ferruginosa ("hard ground" presenonià inferior).- Calcària arenosa ferruginosa (1 m).- Calcarenita grisa (3-4 m).- Caicàries grises amb Idalina antiqua i altres foraminIfers (10-15 m).- Gresos groliers ferruginosos.- Calcàries arenoses amb Lacazina del Santonià; (14)Corn en altres ilocs del Pirineu, el Coniacià (prirner estatge dels dos que forrnen

el Senonià inferior) no està caracteritzat paleontolOgicament, el que no vol pas dir queno hi hagi, poc o molt, sediments d' aquesta edat.

Cs2 - Senonià inferior

Per analitzar, encara que sigui molt breument, aquests terrenys, farern les distin-cions seguents: 1, SW d'Alinyà, és a dir el vessant N de la serra de Turp on la suc-cessió no està trasbalsada per la tectônica; 2, flanc N del sinclinal de Perles, onapareixen en una franja reduIda per raons tectonosedirnentàries i en gran part afecta-da per una falla encavalcant: 3, sinclinal d'AInat (Al), o sia la proiongació oriental delsinclinal de Santa Fe d' Organya.

Al vessant N de la serra de Turp el "hard ground" presenonià, suara assenyalat, dsel preludi d'un canvi en la sedimentació relacionat amb 1' exundació perifèrica delfons de la mar turoniana; mar que s'estima mancada d'influències continentals, tran-quil .la i d'una fondària no pas superior a uns pocs centenars de metres, donada lapresència massiva de la diminuta fauna planctônica. Per damunt d'aquesta superfIcieferruginosa considerem que s' inicia el Senonià inferior (Coniacià - Santonià) carac-terizat per una sedirnentació siiicocalcària i caicariodetrItica, contraposada a la prece-dent sedimentació fonamentalment bioquImica.

Tal corn ha quedat exposat en parlar del sostre del Cenomanià - Turonià (Cs 1) alsw de Santa Pelaia (SP), els primers metres de calcàries gresoses i calcàries grisesamb miliôlids tenen una edat incerta; no obstant aixô, ben aviat els gresos caicaris ques'hi superposen contenen les primeres Lacazina del Santonià.

Seguint 1' antic camI de bast que des de Santa Pelaia (SP) per la Vail del Lluc (VA)mena a Canelles es tallen totes les capes senonianes del monociinal de Turp. Lescapes basals amb Lacazina son en general gresoses; venen després calcarenites ambVidalina hispanica fins gairebé un coll; d'aquI el camI es decanta a ponent per baixara la fondalada on la Vail del Liuc, que remunta de N a S, torca al SW cap al Coil deia Travessa (TR) encaixada en eis materials margocalcaris que hi ha a continuació.

En els primers nivells de margocalcàries noduloses, a part d'una macrofaunadiversa (braquiôpodes, algun fragment d'ammonit...), s'hi troben forarninIfers carac-terIstics: Lacazina elongata, Orbitoides hottingeri (15), Meandropsina vidali.

Al vessant solei de la capcalera de la Vail del Liuc (VA) o barranc de l'Ossa, propdel hit del torrent hi ha una intercalació centimètrica de marga dura arenosa amb glau-conita rica en foraminIfers (16) i briozous. Més amunt les calcàries argiloses tenenesponges, equinoIdeus, rudistes i altres lamelibranquis, braquiôpodes (entre els qualshi ha rinconèl•lids asimètrics)...

Per sobre ye el tram carbonàtic intermig de la serra de Turp, més resistent al'erosió, destacant pel seu relleu, en el qual es considera que comenca el Senoniàsuperior (Cs3c).

2. Flanc N del sinclinal asimètric de Perles

El Senonià inferior (Cs2) apareix en una estreta franja que va de Canelles a ElPortell (EP), himitada al N per una fractura una mica encavalcant deguda a la tectOni-ca relativament recent.

A i'W de Canelles, el sinclinal, de flancs més fortament asimètrics encara que aPerles, té l'eix situat en mig dels materials continentals del Maastrichtià - Paleocè(Mc-E1-2) i el flanc N, absolutament aprimat per les successives discordances delfinal del Cretaci, a causa de 1' aixecament del compartiment al N del paleoaccident deColl de Nargo (discordances ben manifestes a Salient de Coil de Nargó, Ullastre et al,1987). Els materials d'aquest flanc s'aphiquen en discordanca erosiva sobre el Ceno-mania - Turonià (Cs 1) o be sobre petits afloraments de calcarenites ferruginoses queconsiderem del Senonià inferior (Cs2).

A l'E immediat de Canehles es troben, a la franja esmentada, algunes filades decalcaries amb Lacazina i margocalcàries groguenques i grises amb Micraster. Enaquest hoc el limit superior del terme Cs2 son calcàries noduloses que localmenttenen un banc d'Hippurites radiosus del Senonià superior (Cs3c).

Al NW de Perles ha franja de Cs2, en posició estratigrafica invertida, té marguesamb braquiOpodes (presència de rinconèl•lids asimètrics) i margocalcàries grises ambMicraster, rarament Conulus i altres equinoIdeus.

A El Portell (EP), prop del contacte mecànic del Cii s, es continua trobant Laca-zina donant fe de la presència del Santonià (Cs2).

Al S del Pla de ha Mula (ML), en una situació estructuralment comphexa en rela-ció al sinclinal de Perles, a continuació d'un breu testimoni de calcàries del Cenoma-nià - Turonià (Csl) forca laminat pels esforcos mecànics, es troben calcàries ambmiliôlids (a vegades amb Lacazina) i margocalcàries amb rinconèh•lids asimètrics,Micraster...; tot en sèrie invertida cabussant al NE.

3. Sinclinal d'AInat (Al)

En el flanc S (Forn), per damunt de les calcàries micrItiques amb "fissurines" delTuronià, es veuren calcarenites amb miliôlids i calcàries noduloses argiloses.

A AInat (Al) mateix, de N a S i de baix a dalt tenim:- Mur: calcàries del Turonià, (Csl).- Calcarenites amb miliôhids.

- Calcàries noduloses argiloses.- Margues amb abundants Micraster ocupant el fons del sinclinal.Observi's, finalment, que el Senonià inferior (Cs2), pel que hem dit, canvia sen-

siblement de fàcies de S a N. En efecte, a! S dominen les roques carbonatiques ambalguns horitzons detrItics terrIgens, mentre que al N (franja septentrional de Perles isinclinal d'AInat) son les roques terrIgenes les domintants. Totes, està clar, forendipositades en un medi marl.

4. Limit Cs2 (Senonià inferior) - Cs3c (Senonià superior)

En una sèrie "comprensiva" corn ara la de Turp-Perles (cf "sèrie d'Aubenç-Valldarques"; Bilotte et al., 1975) es fa difIcil establir i tracar d'una manera precisael limit —en aquest cas— entre Senonià inferior i superior, ja que les faunes caracterIs-tiques no es troben sempre i a tots els mvells.

No obstant aixè, la desaparició de les Lacazina i l'aparació del Praesiderolitesdouvillei (17) i dels Orbitoides amb llotges laterals desenvolupades (0. tissoti, s.s.) haestat el criteri de distinció en sentit vertical. Aquesta renovació de fauna es produeixdesprés d'un important paquet de calcàries argiloses, amb fauna poc caracterIstica odifIcil de trobar, que hi ha aproxirnadament cap a la base del tram més carbonàtic inter-medi de la serra de Turp; aixô pel que fa al flanc S del sinclinal de Perles.

En el flanc N, coincidint amb la desaparició dels Micraster i eventualment ambl'aparició de Hippurites radiosus, Orbitoides tissoti o dels "gresos d'Areny" hemtracat la llnia convencional de separació entre ambdOs senonians.

Csl-2 - Lliscament gravitacional de Cretaci superior

Sota un sImbol diferenciat hem representat en el plànol geologic un conjunt depaquets d' ordrë decamètric a hectornètric de terrenys Cs 1 i Cs2 situats a! NE deFigols (Les Casanoves, LC; Lligonàs, LI), que per la seva disposició desordenadafeien de mal cartografiar d'altre manera.

També ens va semblar escaient no dibuixar-los corn aflorarnents in situ (com vanfer Guérin-Desjardins et Latreille, 1962, en el seu mapa) ja que el seu desordre norespon pas a alguna de les fases tectOniques que hagin pogut afectar la regió sinó auna "atracció al buit"dels paquets calcaris del Cretaci superior reposant sobre un subs-trat plastic margós (Ci2n), deguda a 1' aprofundiment de les banancades periferiquesamb 1' ajut de fenOmens de solifluxió.

Cs3 - Senonià superior (18)

Al contrari del que passa amb els terrenys del Senonià inferior, que només estanrepresentats a la unitat a l'W de la falla de Coll de Boix (BO) - Coll d'Ares (CA), elSenonià superior (Campanià - Maastrichtià) el trobem tant a un costat corn a 1' altre

d' aquesta fractura divisOria, encara que sota fàcies diferents, degudes a la posiciopaleogeografica que ocupaven arnbdues grans unitats en el moment de la sedimenta-ció. Tot seguit les tractarem per separat.

1. Unitat oriental o del Port del Comte

Del terme silicoclàstic Cs3a, base de la transgressió marina del Cretaci superior ales zones paleogeograficament més internes, i de la seva probable diacronia ja n'hemdit alguna cosa en parlar del sostre de les bauxites. AixI doncs, només hi afegirern queson sorres i graves de quars, sovint rubefactades, que excepcionalment (Els Caste-llons, CT) tenen llirns arenosos amb fauna marina atribuIble al Santonià superior, perôque en general son azoIques i comparables als "conglornerats d'Adraén" de la litera-tura geolôgica regional; que es troben ben representats a les Serres marginals, a laregió d'Alinyà, a l'extrem oriental de la zona del Pedraforca i a la sèrie del CadI onhi ha la localitat tipus. D'aquests terrenys n'hern fet al•lusió repetides vegades en elsnostres treballs i estan pendents, des de i'any 1990, d'un estudi acurat (Ullastre et al.,1990, pp. 171 i 178; Ullastre y Masriera, 1996, pp. 219 i 248-249, fig. 2).

Els terrenys assenyalats amb el sImbol Cs3b son tots calcàries marines. Tant elsque trobern a les escates d'Alinyà, entre el Coil d'Ares (CA) al NW i Les BoIgues(LB) al SE, corn els que forrnen part del nucli de l'anticlinal de la Roca de la Pena ila seva prolongaciO SW, tenen caracterIstiques similars.

S'hi ha distingit (Bilotte, 1978) un terme inferior de caicàries esculloses ambrudistes i Ufl terme superior de calcàries detrltiques dipositades en un medi marl quel-corn més profund i obert primer perO que fou molt restringit al final.

Tot plegat constituIa una plataforma carbonàtica relacionada arnb el maxim de latransgressiO del Cretaci superior.

Bilotte (1978) ens assenyala en el terme inferior una associació de rudistes de lesfamilies dels Hippurites i dels Radiolites i un requienid (Apricardia sicoris) trobats aAlinyà (Els Castellons, CT) (19), que considera del Maastrichtià; no obstant aixO,actualrnent, algunes formes citades es creu que van aparèixer al Campanià superior iper tant l'edat d'aquestes calcàries podria osci11ar entre el final d'un estatge i elcomençament de l'altre.

En una mostra amb macroforaminIfers recollida al flanc NW d'Eis Castellons(CT), per damunt de les capes arnb rudistes, hem pogut identificar-hi Orbitoides tis-soti i Praesiderolites que probablement conespon a l'espècie dordoniensis, espèciesque si be s'extingiren entre el Maastrichtià inferior i cornencarnents del superior (20),hem d'admetre que tingueren el seu apogeu en el Carnpanià.

Astre (1932) va descriure un radiolites nou, trobat al Tossai de l'Aiiga (TA) ai NEde L'Alzina, arnb el nom de Radiolites alsinanus. Aquesta espècie, perO, creiem queno ha estat pas mai revisada, i ignorem per tant si es vàlida o no. Astre indica tambéhaver-hi trobat Apricardia toucasiana (bivalve descrit per d' Orbigny 1' any 1847 ambel norn de Requienia toucasiana).

El terme superior a les calcàries esculloses referides, a més de l'orbitôidid i elcalcarInid assenyalats a les capes inferiors, conté nombrosa fauna bèntica (Causet al., 1988, pp. 111 i 113) (16), essent perô els briozous els que li donen caràcter.

Generalment son calcàries detrItiques, a vegades amb glauconita. A les parts més altesde la successió carbonàtica apareixen micrites amb miliOlids propis d'un medi marlcostaner que va precedir la sedimentaëió del Maastrichtià continental (Mc).

2. Unitat occidental o sud-pirinenca central p.p.

El Senonià inferior d' aquesta unitat el trobem constituint el sinclinal de Perles, siexceptuem la petita franja a l'W de Coil de Boix (BO) que representa el curt flanc SEde l'anticlinal de Turp.

Ja s'ha indicat la seva asimetria de flancs, la qual cosa fa que la successió més potentestigui en ci flanc S. Maigrat aixô, l'erosió del riu de Perles, seguint els plans d'estratifi-cació, que cabussen al N, ha desmanteliat els nivells més alts d'aquest flanc, corn ara les"margues de Perles" que nornés es poden veure en el fons del sinclinal i en ci seu flancN; i també els "gresos d'Areny", ültim terrne de la sèrie que ha estat preservat al NE dePerles. Tot plegat en virtut d'estar les capes del flanc septentrional invertides i encaval-cades per les calcàries Cils, la qual cosa ha dificultat l'erosió i la total desaparició.

Referint-nos al flanc S del sinclinal de Perles (vessant N de la serra de Turp) diremaltra vegada que en ci paquet carbonàtic intermedi hi ha aproximadamentl'inici del Campanià, primer estatge del Senonià superior (Cs3c). En efecte, al NNW delCollet del Bas (CB) i també en el llit del torrent de Coil de Boix (TO) les primeres calcà-ries assenyalades amb ci sImbol Cs3c contenen Praesiderolites douvillei (17) forcaabundants i eventualment Orbitoides cf. tissoti, foraminIfers propis del Campanià.

En ci fons del sinclinal, les "margues de Perles", terme litolOgic superior molt tec-tonitzat, a penes tenen fauna i encara rnal conservada. Aixô no obstant, en el flanc N,aprirnat per les discordances intrasenonianes ja esrnentades, s'hi troba alguna inter-calació carbonàtica amb fossils caracteristics:

A l'E de Candles hi ha un banc d'Hippurites radiosus del Campanià superior (21);també hi hem trobat una calcarenita amb Orbitoides tissoti.

A i'ESE d'El Portell (EP) hi ha una intercalació calcària farcida de Lepidorbitoi-des socialis amb un Index d'aplanament molt elevat (22) acompanyats de calcarinids(Siderolites) i rarament 0. tissoti. Si aquesta associació fos una vertadera tafocenosihaurlem de creure que es d'edat Maastrichtià inferior; per contra, si els rars 0. tissotihan estat resedimentats l'edat dels L. socialis podria ser més alta.

Al NE de Sant Ponç (P0), altra volta en ci flanc S del sincinal de Peries, les mar-gocalcàries del Cs3c contenen Sirtina cf. orbitoidformis (23) i escassos Lepidorbitoides.

Els "gresos d'Areny", que es conserven només a l'W, tocant ci Segre (Ullastre etal., 1987, p. 6, fig. 2), i també al NE de Peries, ocupant l'eix del sinclinal de flanc NWinvertit, son l'ültim terme marl del Cretaci.

Mc - E1-2 - Maastrichtià i Paleocè continentals

Suara hem parlat de les darreres capes marines del Senonià, estimant-les delMaastrichtià inferior. Després ens ocuparem de l'Eocè inferior marl també ben datat.Doncs be, entre ambdós terrenys marins hi trobem un seguit de formacios continentals,

cronolOgicament I petrografica distintes i força ben estudiades, que alguns encaradesignen amb l'obsolet norn de "garumnià" (a vegades amb rnajdscula corn si no s'ha-guessin desiliurat del tot de l'encara més obsolet sentit d'estatge estratigrafic propo-sat per Leyrnerie l'any 1862).

A Franca, aquesta expressió fou ben aviat abandonada, on avui ningil no en fa us,i també a Catalunya quan els terrenys als quals es referia eren tractats per autors fran-cesos (verbigracia: Carez, 1881; Dalloni, 1930); aixô tenint en compte que era un"estatge" frances i algun "xovinista" podia haver estat interessat a conservar-lo.

A Catalunya, en canvi, la més fresca literatura geolôgica continua conservant-lo(amb "devoció" fins i tot), maigrat les nombroses investigacions que fan injustificableemprar-lo, i més encara quan horn pot constatar l'avenc que els francesos han fet enel coneixernent d'aquests terrenys nord-pirinencs d'enca l'època de Leymerie, i lesmInimes diferències que hi ha amb els equivalents meridionals o sia els del nostrePirineu. PodrIem dir que és una questió de repataneria per no dir d'ignorancia.

Ens ha semblat convenient aquest prolegornen aclaratori donat el cas que estemen una regió on els terrenys continentals del Maastrichtià i dcl Paleocè estan benrepresentats i presenten gairebé totes les fàcies que ii son cornunes. Dit aixô, passa-rem doncs a anaiitzar-los sintèticarnent, (24)• Abans, perô, quatre mots sobre lescircumstàncies paleogeografiques.

A les acaballes del Cretaci la rnar es retirà cap a l'W i en els soics estructurals quealeshores s'estaven formant, entre la unitat de Bóixols - Coil de Nargo - Pedraforcaal N i la depressió de 1' Ebre al S, s' instaurà un règirn sedimentari d' antuvi iacunar (enespecial ai sector septentrional on la mar trigà mds a retirar-se) que progressivarnentpassà a ser netarnent continental en tot i'àmbit sud-pirinenc català.

El dornini de la sedimentació carbonàtica lacustre i terrIgena argilosa i sorrencas'estengué a les planes més o menys pantanoses dels soles estructurals; no obstantaixô, a les marges actives d'aquests solcs s'hi dipositaren franges de cOdols i cairellsprocedents dels relleus emergents.

Tant les fàcies continentals de planes corn les dels vessants que s' erosionaven estroben presents a la regió d' Alinyà. Hem d' advertir, perô, que la posició relativa entreunes i allies no és pas l'original. La tectônica del Terciari superior i'ha trasbalsada. Al'E s'hi veuen les primeres; a l'W de Canelles les de côdols i cairells.

1. El Maastrichtià continental (Mc) a la unitat oriental

La gran fractura en direcció de Coll de Boix (BO) - Coll d'Ares (CA), prolonga-ció NE dels accidents del Segre, és la responsable de que la unitat oriental o del Portdel Comte es trobi juxtaposada a l'extrem E de la unitat sud-pirinenca central. Mal-grat aixô hem de dir que les fàcies continentals maastrichtianes a l'E d'aquesta fallason identiques a les que es troben a! S de les serres del Montsec - Aubenc - Turp.

La successió de terrenys que s'observa de baix a dalt a les escates d'Alinyà - Portdel Cornte és la segUent:

- Mur: calcàries lacunars del Senonià superior, (Cs3b).- Caicàries lacustres amb restes de gastrôpodes i carOfits; sovint lleugerament

fètides. Poden arribar a tenir 10-20 m o més de potència.

1-2 m de calcàries quelcom noduloses amb hits de margues grises. Es un horitzónc en carôfits ("capes amb Septorella"). Horn pot identificar-hi dues associa-cions de baix a dalt:10 Septorella brachycera

Peckichara cancellataPlatychara caudata

20 Septorella ultimaPeckichara sertulata

en qualsevol cas pot trobar-s'hi a mésSphaerochara sp. cf. senonensisMaedleriella sp. A

i també pot haver-hi filades interrnèdies amb barreja d' arnbdues associacions.Llims argilosos rojos.Gresos amb ciment calcari a vegades arnb oncôlits (horitzó 1 de mineralspesants arnb granat - distena - estaurolita). Per 1' ocasional presència de frag-ments d'ossos de dinosaure es considera el darrer terreny del Cretaci. Son els"gresos amb rèptils" que amb tanta regularitat es troben en la major part de lesunitats sud-pirinenques des del Noguera Ribagorcana al Liobregat. La potènciaés de menys de cinc metres a la zona cartografiada.L!ims arenosos rojos; eventualment amb una fliada d'ordre decimètric de gresospoc consolidats (horitzó 2 de minerals pesants amb turmalina-granat-andalusita).Sostre: "calcària de Valicebre" del Danomontià, (El).

2. El Paleocè basal (El)

Abans de tota altra cosa, hem de dir que els terrenys paleocens orientals tenen tambéuna gran analogia amb els que es troben a! S de les serres del Montsec - Aubenc - Turp.

Els primers materials paleocens estan representats en la "calcària de Vallcebre",la qua!, junt als "gresos amb rèptils" i a les "capes amb Septorella" que jeuen per sota,ds un dels nivells guia més fide!s dels terrenys continentals del Maastrichtià - Paleocèsud-pirinenc entre el Ribagorçana i el Llobregat.

Es tracta d'una barra de caicàries !acustres i palustres amb una potència maxima de20-30 m. A vegades amb nôduls de sliex. Extremadament pobre en vestigis de fossils. Noobstant aixO, a la base pot haver-hi alguna filada de margues grisenques que, en certsindrets sud-pirinencs ens ha donat abundants carOfits del Paleocè més baix (Danomontià).

El pla superior d'aquesta barra acostuma a estar ple de figures de corrosió proba-blement pedogenetiques.

3. El Danomontià - Thanetià (El-2)

A l'E de la falla de Coll de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA), a continuació de lescalcàries El, es troba una sèrie continental en bona mesura detrltica fina, que s ' enri-queix en bancs carbonàtics quan ens acostem a 1'Eocè inferior marl, i que té les matei-xes analogies que acabem de referir.

La seva edat l'hem establert, essencialment, per cornparació amb les series idèn-tiques que hi ha a i'w i a l'E (sud del Montsec i zona de Pedraforca respectivament)on hem pogut estudiar-hi una abundosa flora de carôfits distribuIda en diferentsnivells, que van del Danomontià al Thanetià superior, entre els quals s'hi intercala eldel famós gastrôpode Vidaliella gerundensis; (Ullastre y Masriera, 1998).

La successió més completa i vistosa és la del nucli de l'anticlinal de la Roca de laPena. De baix a dalt horn hi observa:

- Mur: "calcària de Vailcebre" (El).- Alternanca de margues, limolites i bancs calcaris, de tons rogencs i ocres. Espe-

cialment nc en Microcodium (agregats carbonàtics, esferulItics radiats,microscôpics, de suposat origen organic; incertae sedis).

- Horitzó de limolites rosades i groguenques (sense Microcodium) amb Vidaliellagerundensis.

- Banc calcari seguit de limolites amb Microcodium cada cop rnenys abundant.- Calcàries arnb gastrôpodes lacustres.- Tram de teneny atalussat cobert de pedruscall.- Calcàries micrItiques lacustres fètides, amb Microcodium dispers a la base.- Sostre: calcàries lacunars amb miliôlids, seguides de calcàries amb Alveolina de

l'Ilerdià (E3a).Al SSE del Cap de la Mua (MU) hi ha un aflorament que, maigrat que no s'hi

veuen els termes inferiors del E1-2 per raons tectOniques, és interessant per analitzarel pas del continental al marl. En efecte, anant del N cap al S s'observa:

- Mur: Maastrichtià continental (Mc) en posició invertida, cabussant al N.- Falla inversa.- Margues ocres i grisenques del Paleocè (El-2) invertides o subverticals.- Guixos intercalats.

Margues argiloses grises cabussant a! S amb carOfits: Maedleriella sp. cf.lehmani, Microchara sp.; poblaciO comparable a la trobada per nosaltres a l'ex-trem W de 1' anticlinal de Campilong (Berga).

- Capa amb oncôlits.- Margocalcàries grises amb Ostrea.- Margues ocres i grisenques amb pseudocarnioles.- Terreny cobert per la vegetació.- Calcàries amb Alveolina dolioliformis, A. (Glomalveolina) lepidula, Orbitolites

biplanus de l'Ilerdià inferior (base de la unitat E3a).- Més arnunt es troba, a més, A. globula, A. avellana (25)Finalment, direm que en el cami del Coll de Fumers (CF) a Les BoIgues (LB) en

arribar a dalt el Serrat del Pla de l'Anca (PA) es troba, discordant sobre el Senoniàsuperior marl (Cs3b), una bretxa calcària amb ciment argilos roig, pisOlits ferrugino-sos, a vegades Microcodium i, excepcionalment, oncôlits calcaris; els elements soncalcàries del Senonià. L'hem considerat, amb certa reServa, del Paleocè (El-2).

4. El Maastrichtià - Paleocè continentals (Mc -E1-2) a la unitat occidental

Les fàcies del Maastrichtià - Paleocè de la Conca de Tremp i de Coll de Nargo,primer lacunars amb lignits, després lacustres i terrlgenes continentals, tenen ilur

continuació oriental en 1' estreta franja de terrenys sincrônics que hi ha al vessant Nde la vail del riu de Perles entre el Segre i el llogaret de Canelles; indicada en el nos-tre piano! amb el signe Mc - E1-2.

Estan disposats en un estretissim sinclinal de flancs asimètrics: el meridional, forcacomplet, mostra la transició del Senonià superior marl (Cs3c) al Maastrichtià continental;en el flanc N es produeix un bisell estratigràfic, essent les bretxes superiors (probable-ment paleocenes) les que es presenten discordants damunt les calcàries del Cenomaniàsuperior - Turonià (Cs 1) o eventualment del Senonià inferior (Cs2) verticalitzades.

En certs indrets de la meitat occidental d' aquesta franja, es pot observar la suc-cessió estratigrafica sense estar afectada substancialment per la tectOnica. En efecte,a uns 400 m a l'E del Segre hom veu de baix a dalt:

- "Margues de Perles" de color gris (Cs3c), a un costat i a i'aitre del hit del riu dePerles.

- Marga dura, arenosa, micàcia; a vegades amb ostreids prop del contacte amb elsgresos superiors.

- 10-15 m de "gresos d'Areny"; iltim terme del Senonià superior marl Cs3c- 6-8 m de margues arenoses i gresos amb filades carbonoses. Tenen ostreids a ha

base; a la resta abunden els carôfits, ostracodes, gastropodes... Hem estudiat elscarôfits de dues mostres, una prop del mur i una altra prop del sostre. La mostrainferior ha donat:Peckichara cancellataPorochara malladaePlatychara turbinataPlatychara caudataLa mostra superior ha donat:Peckichara sp. cf. cancellata (forma nana)Microchara punctata (26)

- 15-20 m de margues grises i ocres més o menys carbonoses; tenen filades ambostracodes i Porochara malladae.

- 15-20 rn de himohites rogenques.- 40-50 rn de himohites ocres, grises i rogenques.- 3-4 m del calcàries lacustres.- Llirns arenosos i bretxes calcàries rojos; ha matriu conté, eventualment, pisOhits

ferruginosos i Microcodium. SOn els materials més alts del terme Mc-El -2.Els carôfits esmentats indiquen la presència del Maastrichtià continental.

L' existència del Paleocè és hipotètica.

E3-5 (marl) - Ecl-Cgl (continental) - Eocè inferior-mitjà

Els terrenys eocens els trobem o be pinçats al lharg de ha fractura de Coil de Boix(BO) - Coil d'Ares (CA) o a les unitats a l'E d'aquesta fractura (escates d'Ahinyà -massls del Port del Comte) que, corn rnanta vegades s'ha dit, aleshores ocupaven unaposició molt diferent a h'actual.

Imaginant-nos les susdites unitats situades al SE de ha unitat sud-pirinenca central- zona del Pedraforca podem avancar una visió sintètica del que fou l'evolució tecto-nosedimentària en aquesta època.

Després de l'etapa paleocena de règim continental la transgressió marina esvaI elssolcs estructuals que es formaven vers la fi del Cretaci i les albors del Paleocè, donantiloc a la sedimentació carbonàtica ilerdiana. A les acaballes de l'Ilerdià s'instaurà unasedimentació fluviomarina seguida d'una transgressió efImera. Un bombament tectô-nic ilerdocuisià determinà 1' establiment d' una conca d' avantpaIs al SE, produint-sesedimentació continental per un costat i marina per 1' altre.

Tot seguit 1' anàlisi dels terrenys ens donarà una bona part de les proves en què essosté aquesta brevIssima sIntesi introductOria, complementades amb els coneixementsprovinents de les regions limItrofes a l'estudiada.

1. E3a - Ilerdià inferior - base del superior

Representa la unitat estratigrafica més baixa de la sèrie eocena. Aflora extensa-ment, perô, gairebe l'iInic lloc on es pot veure completa, és a la Roca de la Pena. Enels altres hoes, o la base està coberta pels enderrocs, com és el cas del vessant NWd'Els Escots (EE) o del Tossal de Cambrils (TC); o només afloren les capes superiors,com a! llarg de l'anticlinal de Prat Major (PM) - Tossa Pelada (TP).

La successió carbonàtica E3a, d'uns 250 m de potència mInima, és complexa pelque fa als detalls sedimentolôgics (Betzler, 1989 a, b), amb petits episodis de trans-gressió-regressió que es manifesten a través de la granulometria, les faunes o lapresència de glauconita.

Les primeres capes amb Alveolina son de l'Ilerdià inferior (biozona d'A. cucumi-formis = SBZ 5 de Serra-Kiel et al., 1998); les darreres de la biozona d'A. corbarica= SBZ 8 de l'Ilerdià mitjà. Al sostre hi ha alguns metres de calcàries una mica argi-loses, en petits bancs, d'edat dubtosa, coronades per una crosta ferruginosa ("hardground") sovint ben manifesta.

D'aquesta successió cal destacar un fet: ha major part (uns 200 m o més) pertanya l'Ilerdià inferior 1 i 2 (biozones d'A. cucumforinis = SBZ 5 i A. ellipsoidalis = SBZ6). Per damunt hem pogut identificar-hi uns pocs metres d'Ilerdià mitjà 2(biozona d'A. corbarica = SBZ 8). No podem pas assegurar que manqui del tot 1'I-lerdià mitjà 1 (biozona d'A. moussoulensis = SBZ 7). De qualsevol manera, l'enormediferència de potència entre un Ilerdià i 1' altre fa pensar, d' acord amb Betzler (1989a, p. 81), en ha intervenció de certs moviments tectonics sinsedimentaris que contra-rrestaren 1' acusada subsidència de l'inici de l'Eocè inferior; impressió que veuremconfirmada mes endavant en estudiar els terrenys del Cuisià, (27)•

2. E3b - Ilerdià superior fluviomarI

Es tracta d'un episodi sedimentari relacionat amb una rehativa retirada de la maro emersiO d'origen incert, que no sols afectà el massIs del Port del Comte sinO tambéha vora E de les Serres marginals (Ullastre i Masriera, 2000), ha vora S de la zona delPedraforca, ha sèrie del CadI i més a l'E encara, (Ullastre et al., 1990, p. 183 i 185).

A la regió que estudiem està constituIt per margues arenoses amb intercahació degresos vermells o grisos, que havien estat aprofitades pels cultius agrIcoles i que avui

dia acostumen a coincidir amb una franja de pastures. AixI doncs, la vegetació so!dificultar l'examen precIs de la successió; es veu, perô, gairebe sempre el mur i el sos-tre que sembla pertànyer encara a i'Iierdià terminal.

Maigrat aquesta dificultat la identificació és clara i en diferents indrets pot estu-diar-se amb un cert detail. Vegem dos exemples:

Prop de ia font d'Eis Assents (EA) es veu de baix a dalt:- Mur: calcàries ocres en bancs centimètrics (E3a).- im de calcària gresosa amb alveolines.- 1-2 m de margues ocres.- 1 m de gresos rojos.- 10-15 m de margues ocres i grises.- 1-2 m de margues i gresos rojos.- Tram cobert per la vegetació.- Sostre: contacte per falla amb les calcàries E3c-4.Al SE de la Serreta (ST) de baix a dalt s'obsérva:- Mur: calcàries E3a amb Alveolina ilerdensis, A. (Glomalveolina) lepidula,

Orbitolites... de 1' Ilerdià mitjà-superior.- Margues ocres.- Calcària ocre amb milièlids i alveolines.- Margues arenoses grisenques amb ostreids.- Gresos grisos.- Margues arenoses grisenques amb ostreids.- Sostre: calcàries E3c-4 amb alveolines (Iierdià terminal - Cuisià).

3. E3c-4 - Ilerdià terminal - Cuisià mitjà

Amb aquest sImbol hem designat els terrenys carbonàtics de 1'Ilerdià terminal -Cuisià mitjà que venen a continuació de les dues unitats estratigràfiques abans des-crites. Tenen una extensió similar; no obstant aixô, mentre la unitat E3a aflora en elseixos dels anticlinals, aquesta, que és estratigraficament més alta, ocupa els sinclinalscorn a consequència d'un principi d'inversiO de relleu per erosió.

Hem dit que el sImbol E3c-4 agrupa sediments d'un espai considerable de tempsi que pertanyen a dos estatges diferents; aixô no vol pas dir, perô, que a tot arreu hiestiguin tots representats. En efecte, en certs indrets l'erosió pot haver fet desaparèi-xer una part dels sediments; en altres ésser difIcil saber-ne 1' edat exacta per falta defaunes caracterIstiques o pot haver-hi hagut llacunes sedimentàries. En alguns ilocs,perô, aquest terme es mostra forca complet.

Un punt interessant per l'estudi d'aquest terme el tenim en els flancs del sinclinalde Vall-lionga (VL), en el hoc on hi ha els cortals.

Per fer un tall NW-SE seguirem primer el curs de la rasa de Vall-llonga quan torcavers el NW i podrem aixI observar ha successió d' aquest flanc; després, seguint ha rasade ha Cabaneta, que desemboca davant els cortals de Vall-ilonga (VL), podem analit-zar la successió del flanc SE.

En el hoc esmentat, el flanc NW mostra de baix a dalt:- Mur: terme silicoclàstic E3b, forca cobert pels esbaldregalls.

- Cingle de calcàries inaccessible a peu seguint la rasa.- Calcarenites amb miliôlids.- Calcàries amb alveolines (cf. Alveolina schwa geri, A. rugosa del Cuisià inferior.- Calcàries amb miliôlids.- Sostre: calcàries lacustres (Ed).En el flanc SE, seguint l'esmentada rasa, de baix a dalt s'hi veu:- Mur: terme silicoclàstic E3b.- 2-3 m de calcàries amb alveolines i grava de quars a la base.- Calcàries amb alveolines, probablement del Cuisià inferior. A continuació

venen algunes desenes de metres sense o amb poques alveolines.- 0,5 m de calcàries amb miliôlids i nôduls de silex.- Algunes desenes de metres de calcàries amb miliOlids.- Calcàries amb alveolines i grava de quars ala base; ileugerament gresoses cap a dalt.- Calcàries amb alveolines que destaquen per l'excepcional abundància de for-

mes microesferiques de fins a 2 cm o més de liargada, mentre que les formesmegalosfèriques son molt petites perô amb una voluminosa megalosfera.Segons L. Hottinger, que ha tingut l'amabilitat d'examinar aquest material, sonformes que pertanyen al grup d'Alveolina levantina Hottinger, 1960, sensepoder-ne precisar la generació Si flO ds fent-ne un estudi acurat, (28)•

- Banc (2 m) d'Assilina (cf. A. laxispira) i petits Nummulites lenticulars - born-bats amb forta granulacio central (cf. N. burdigalensis cantabricus), (29)•

- Calcàries amb petites alveolines fusiformes.- Calcàries amb miliôlids i Orbitolites.- Sostre: calcàries lacustres (Ed).Les faunes reconegudes en les calcaries superiors d' aquest flanc SE indiquen cer-

tament la presència d'un Cuisià mitjà (SBZ 11).Comparant els dos flancs sembla que la sèrie cuisiana eStà desigualment repre-

sentada: a! NW amb el Cuisià inferior mentre que al SE amb el Cuisià inferior i mitjà.Aquest fet vindria a ser, doncs, una primera corroboració del que hem dit abans enparlar de l'Ilerdià E3a sobre la tectônica sinsedimentària.

4. E4 - Cuisià mitjà - superior

En el flanc SE de l'anticlinal de Prat Major (PM) - Tossa Pelada (TP) hi ha unarepresentació de terrenys marins cuisians que, creiem, no es troba a l'altre flanc. Enefecte, en el vessant oriental de La Gespeguera (GE, 2331 m) les calcaries eocenesE4, cabussant al SE, presenten les fàcies següents:

- Mur: calcàries de la part més alta del terme E3c-4 amb petites alveolines fusi-formes i equinoIdeus.

- Bancs calcaris farcits d' assumes i petits nummulits.- Calcàries amb Assilina laxispira-maior i Nummulites (a vegades silicificats), (30)•

- Sostre: falla que posa en contacte els materials nummulItics E4 amb calcariesestratigràficament més baixes (E3a; E3c-4).

Les esmentades assilines del terme E4 indiquen una edat Cuisià mitjà-superior.Abans hem dit que en el flanc NW (fons del sinclinal de Vall-llonga, VL) per damuntdel Cuisià inferior-mitjà marl (E3c-4) hi ha calcàries lacustres (Ed). Aquest dispositiu

ens fa creure que mentre pel costat SE es produIa sedimentació marina per 1' altre(NW) la sedimentació era lacunar i lacustre.

Heus aquI, doncs, al nostre entendre, una segona corroboració de i'apuntada inter-venció en aquests fets de la tectônica sinsedimentària intracuisiana.

5. E4-5 - Cuisià superior - ?Lutecià inferior

Corn a resuitat d'una tectônica capriciosa trobem uns petits afloraments d'Eocè(E4-5) pincats al ilarg de la fractura de Coil de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA). El mésmeridional al NW d'Els Castellons (CT); un altre a Alinyà mateix; un de petitIssim a!N de i'Alzina; i un darrer quasi tocant a! Coll d'Ares (CA).

L'aflorament del NW d'Els Castellons (CT) es troba gairebe al capdavali del barrancque baixa del Collet del Bas (CB) en direcció NE, poc abans de confluir amb el riu d'A-linya - Perles. Entre la part baixa del vessant esquerra i el ilit del torrent s'hi veu el segUent:

- Calcàries amb Lacazina del Senonià inferior (Cs2).- Falia subverticai amb vestigis de margues roges i calcàries doiomItiques del

Trias superior.- Conglomerats i gresos; eventuaiment amb nummulits (Nummulites gr. partschi,

N. manfredi, N. praelaevigatus) (31) i Assilina maior del Cuisià superior.- Margues i filades milimetriques a centimètriques de gresos groguencs amb

miliôiids.- Margues gris-blavoses amb restes de vegetais.Els materials eocens (E4-5) cabussen vers al NW i probablement estan invertits de

ta! manera que, estratigraficament, primer foren eis congiomerats i després les margues.L' aflorament d' Alinyà té el Keuper margós i guixenc a cada costat. Pel SW una

falla obliqua a ia seva direcció general posa en contacte l'Eocè (E4-5) amb ies calcà-ries del Senonià inferior (Cs2). Consisteix en un important paquet de margues beix ogris-biavoses arnb alguna capa centimètrica de caicària i petites filades de gresos ambhieroglifts de base. S'hi troben miliôlids i restes de vegetals; cal destacar la presènciade Fabularia, Spirolina...

Els restants afloraments son una estretIssima ilenca de margues i alguna fina capade gresos amb miiiOlids, presonera entre fractures NE-SW (cf Coil d'Ares, CA).

Des del punt de vista paleogeografic aquests materials eocens podrien haver estatrelacionats amb les capes més baixes de i'Eocè de Sant Liorenc de Morunys (vali delCardener entre Sant Llorenc i La Coma, Sole-Sugranes, 1972, p. 2) i els conglome-rats de Queralt - margues superiors (Soié-Sugrafles y Claveil, 1973, p.2; Ullastre yMasriera, 1998, p. 106, fig. 4).

6. Ed - Calcàries lacustres

En el fons del sinclinai de Vail-llonga (VL), en paraconformitat amb ies calcàriesmarines del Cuisià (E3c-4), s'hi troba aquesta forrnació.

Corn ja s'ha dit, pel costat NW reposa sobre les calcàries del Cuisià inferior; pelcostat SE ho fa sobre un Cuisià mitjà tarnbé caicari.

El millor aflorament el tenim en el flanc NW. AllI s'observa de baix a dait:- Mur: calcaria am.b miliôlids (E3c-4).- 2-3 rn de calcàries lacustres en bancs decimètrics, afectats per plecs disharmô-

nics d'ordre metric. Contenen ostracodes; a l'extrem NE hi hem trobat, a més,carôfits (tiges i girogonits malauradament encastats) i seccions de gastrOpodes.

- 1-2 m de calitx carbonàtic amb horitzons argilosos.- Sostre: conglomerats del terme Cgl.Maigrat la manca d' arguments paleontolôgics concloents horn s ' inclina a creure

que aquestes calcàries son del Cuisià.

7. Cg] - Detritic continental

Es una formació de llims arenosos rojos i conglomerats que trobem a cada costatde l'anticlinal de la Roca de la Pena, amb un cabussament prôxim al del substrat car-bonàtic ilerdocuisia; aixô significa que la seva deposició fou anterior al plegament iper tant molt més antiga que la dels conglomerats Cg2 netament discordants.

En el flanc S de 1' anticlinal, és a dir a la Vall-lionga (VL), es veu aquesta forma-cio plegada en sinclinal. De baix a dalt hi veiem la successió seguent:

- Mur: calitx carbonàtic amb horitzons argilosos del terme Eel.- Conglornerat de calcàries eocenes incloses en una matriu d' argiles i ilims are-

nosos ocres amb horitzons pedogenetics que contenen "nines" calcàries.- Argiles i llims arenosos rojos amb restes de gastrôpodes.- Alternança de ilirns arenosos rojos i conglomerats bretxoides.- Progressiu augment dels conglomerats.- Sostre: conglornerats discordants Cg2.En el flanc N, al SSW de Les BoIgues (LB), horn pot veure amb precisiO el con-

tacte entre els termes E3c-4 i Cgl. De baix a dalt s'observa:- Mur: calcaries amb miliôlids (E3c-4).- Alguns centimetres de calcària marrO clar on hem trobat Microcodium.- Superficie ferruginitzada amb petites fissures reblertes de sediments detrItics fins.- Argiles i ilims arenosos rojos que progressivament passen a les bretxes i con-

glomerats superiors.- Sostre: falla que posa en contacte la unitat del Port del Comte amb les escates

d' Alinyà.cal remarcar l'absència de les calcàries lacustres Eel en aquest flanc N.Es plausible creure que aquesta formaciO sigui de l'Eocè mitjà. Si fos aixi, el con-

junt Ecl-Cg 1 seria un Cuisià - Lutecià continentals comparable al que es troba en elsinclinal de Tragó de Noguera a les Serres marginals (Ullastre y Masriera, 1999;2000, p. 162, fig. 4).

Cg 2 - Eocè superior - Oligocè

Conglomerats discordants fossilitzant les estructures generades durant les fasesmajors de la tectônica sud-pirinenca

a) Dipositats damunt la unitat del Port del Comte, a l'E de la falla de Coil de Boix(BO) - Coil d'Ares (CA); compostos de calcàries mesozoiques i cenozoiques.

b) Dipositats damunt la unitat sud-pirinenca central a 1'W de l'esrnentada fractu-ra; a més de les calcàries mesozoiques, que dominen a les capes baixes, tenen cOdolsde Paleozoic.

Son considerats aixI tots els terrenys (al . luvials, col•luvials i eluvials) geolôgica-ment més modems.

S'hi agrupen els escassos terrenys d'alluviO (de la hera del riu de Perles, delSegre); els enderrocs de gravetat i els estratificats ("grezes hitées"), els peus de yes-sant coberts de pedruscall, a voltes fixat per un sôl i vegetació, formant clapers sovintdestinats al conreu; també els sediments acumulats al fons de petites depressions cars-tiques localitzades a les calcàries del Cretaci inferior a l'E de Bertró (BE) i a les calcà-ries de l'Eocè inferior de ha unitat del Port del Cornte (Prat Major, PM; L'Estany, ES;voltants de la Tossa Pelada, TP i Pedro dels Quatre Batiles).

GRANS UNITATS SEDIMENTARIES I ESTRUCTURALS

La important falla en direcció senestre de Coll de Boix (BO) - Coll d'Ares (CA)(Fig. 2), continuació NE dels accidents del Segre (Fig. 1), posa en contacte dos corn-partiments molt dissemblants per ha seva constitució estratigrafica i per tant també perllur origen paleogeografic.

En efecte, a h'E hes escates d'Alinyà i ha unitat del Port del Comte, amb una sèriepostjuràssica reduIda als dipôsits de bauxita, un Cretaci superior poc potent i un Eocèmolt ben representat, comja s'ha dit, son elements a rehacionar amb el marge sud-piri-nenc català (Serres marginals - unitat del Port del Cornte - vora S i E de ha zona delPedraforca - sèrie del CadI).

A l'W, en canvi, tenim una porció de la part més septentrional de ha unitat sud-pirinenca central dividida en dues subunitats articulades per ha franja d'inestabihitattectonosedimentària rnaastrichtiana - paheocena de Canehles.

A la subunitat de Sant Pere-Montan, al N, ha sèrie postjuràssica comprèn un Cre-taci inferior de gran potència, perô que es redueix considerablement vers el S sensesaber exactament fins a quin punt desapareix sota la subunitat meridional (32); i unCretaci superior que va del Cenomanià al Santonià, sense poder precisar quan vadeturar-se la sedimentació cretàcia, malgrat saber per observacions fetes més a l'W(Ullastre et al., 1987) que corn a mInim el Cretaci terminal marl no va arribar a dipo-sitar-s'hi; tampoc sabem si l'Eocè marl va deixar algun sediment en aquest sector.

La subunitat de Turp-Perles té ai 5, per damunt del Jurassic, un Cretaci inferior ter-minal de fàcies continental; el Cretaci superior comprèn els termes assenyalats a la

subunitat septentrional mds un Senonià superior marl molt potent que fineix amb elsterrenys del lImit Cretaci-Terciari de Canelles, en els quals queden palesos dos fenô-mens: la regressió marina finicretàcia (fàcies lacunars i continentals) i la inestabilitattectOnica (discordanca sobre la subunitat N amb deposició de bretxes).

ANALISI ESTRUCTURAL

Unitat sud-pirinenca central p.p.

1. Subunitat de Sant Pere-Montan

Està dividida en dos sectors per la falla de Font de Codonyes (FC) - Forn de direc-ció WSW-ENE primer i NE despres, de pla subvertical o lleugerament encavalcant alN (talls Iii III).

El sector NNW correspon a la part alta de la sèrie del Cretaci inferior del congostd'Organya. Hi trobem també una extensa representació del Cretaci superior formant elsinclinal d'AInat (Al), equivalent a la continuació oriental del de Santa Fe d' Organya.Cal fer notar la falta de coincidència de l'eix del sinclinal a un costat i a l'altre delSegre, amb un decalatge d' 1 km vers el N de la porció oriental de l'eix (AInat, Al).

-J4

I-zwC)

4C)z

km

4C)c0Li..1- a

4:TIUeiFFig. 2. Grans unitats sedimentàries i estructurals de l'àrea estudiada. Explicació en el text.

Fig. 2. Main sedimentary and structural units of the studied area. Explanation in text.

Aixô ha estat possible gràcies a la falla NNE-SSW del Pont d'Espia (al S de FIgols)per un costat i a un desenganxament a nivell de les margues aptianes (Ci2n) de Volo-riu, que ha conduIt a fer desaparèixer aquestes margues a l'E d' "El Rètoi" (ER) i a queel Cretaci superior (Csl) encavalqués el Cretaci inferior calcari (Ciin), (tall III).

El sector al S i al SE de la falia de Font de Codonyes (FC) - Forn presenta unaestructura complexa, car en una bona part d'aquest sector és on es produeix un certcanvi lateral de fàcies entre el Cretaci inferior margós o margocalcari (Ci2) i el Cre-taci inferior calcari de fàcies "urgoniana" (Cii). De la part occidental i meridionald' aquest sector podem destacar diferents elements estructurals, limitats al NE per lafalla de La Masieta (LM) - Coll de la Massana (CM), aquests son:

a) un compartirnent al S de la Font de Codonyes (FC) separat del de Roca deNarieda (RN) pel qüe en realitat és un feix de petites falles amb un salt acumulat gensevident (33)•

b) el compartiment de Roca de Narieda (RN) - Tossal de Balinyó (TB), que formaa l'W una mena d'anticlinal amb dues culminacions, amb el flanc S cabussant nor-malment i el flanc N trUncat per un fort escarpament; cap a l'E aquesta estructura esresol en el que té 1' aparenca d'un sinclinal invertit (talls liii):

c) el sinclinal de Sant Pere, que cap a l'W desapareix a partir de Caneiles per esde-venir una successió normal i cap a l'E s'estreny formant-se al S un acusat bombamentperianticlinal (cota 1433); entre Canelies i El Portell (EP) el limit meridional del sin-clinal de Sant Pere és una falla que encavaica lleugerament la subunitat de Turp-Per-les (talls I a IV).

Dins del sector al SE de la faila de Font de Codonyes (FC) - Fom, al NE de lafalla de La Masieta (LM) - Coll de Massana (CM), tenim 1' anticlinal de Roc de Galli-ner (GA) amb el flanc S parcialment laminat, i i'encavalcament de Bertró (BE) (tallIV) que lamina les margocalcàries Ci2s de Coil Durau (CD); més al NE hi ha els plecslaxes del Pelat de Casal (PC) - Roca dels Morruts (RM).

2. Subunitat de Turp-Perles

Està formada per 1' anticlinal de Turp i el consecutiu sinclinal de Perles (tall II).L' anticlinal de Turp té una acusada asimetria de flancs, deguda en bona mesura a

ia desigual gruixària de sediments cretacis. El flanc S és curt i prim per raons sedi-mentàries i laminació tectOnica; a més, la falla de Coll de Boix (BO) - Coll d'Ares(CA) l'ha tallat en bisell, fent-lo desaparèixer més enllà del meridià de Santa Pelaia(SP) anant cap el NE.

El flanc septentrional cabussa normaiment uns 45° vers el N a la part occidental,variant cap el NNW i el NW a mesura que ens acostem a Aiinyà. Al SE de Perless'observa una petita flexió (tall III), que respon, probablement, al joc de les falles deSanta Pelaia (SP), i del torrent de Coli de Boix o del Bas (TO) on hi ha una injeccióde margues del Trias superior.

Del sinclinal de Perles, que en bona part és seguit pel riu de Perles - Alinyà, caldistingir dos segments: un a l'W i l'altre a l'E de Caneiles.

A 1'W de Canelles l'eix es troba dins els materials continentals del Maastrichtiàsuperior-Paleocè (Mc-Ei-2) que fossilitzen el paleoaccident que articulava la subunitat

de Turp-Perles i la subunitat de Sant Pere-Montan (tall I); en realitat, aquestminUscul sinclinal és només el resultat d'una verticalització tardana de les capes atas-conades del front actiu d'una discordança progressiva finicretàcia i paleocena.

A l'E de Canelles, en canvi, és tot ben diferent: una falla encavalcant, relativa-ment recent, limita ambdues subunitats i fou determinant en la formació del vertadersinclinal de Perles. Sinclinal que primer, just a l'E de Canelles, és normal per esde-venir després invertit (tails Iii III); aihora passa de la direcció W-E a la SW-NE. Pelcostat NE queda truncat per una falla ortogonal que determina una disposició forcaestranya entre Sant Ponç (P0) i El Porteil (EP).

Unitat del Port del Comte

Per raons sedimentàries i paleogeogràfiques pertanyen a aquesta unitat les escatesd'Alinyà i i'Eocè margós pincat al llarg de la falla de Coil de Boix (BO) - Coll d'Ares(CA). Aquests petits elements estructurals seran anaiitzats després de tractar el sectorde la Roca de la Pena - Pedro dels Quatre Batlles, és a dir el més extens de la unitat.

1. Sector de la Roca de la Pena - Pedro dels Quatre Bathes

Està afectat per tres plecs consecutius amb una direcció aproximada NE-SW.L'anticlinal de la Roca de la Pena - Urdiet al NW, el sinclinal de Vall-llonga (VL) -La Serreta (ST) al centre, i l'anticlinal de Prat Major (PM) - Tossa Pelada (TP) al SE.

L'anticlinal de la Roca de la Pena, cap el SW, té el flanc septentrional parcialmenteliminat per la tectônica i posteriorment ha estat esventrat per l'erosió; tot plegat ha fetdesaparèixer la coberta de calcària eocena donant lloc a una mitja comba a l'E de LesSorts (SO) i ha permès veure els terrenys mesozoics que constitueixen el nucli. La dis-posició d' aquests terrenys al SW de Les Sorts (SO) mostra que en realitat 1' anticlinalcontinua fins l'indret d'Els Castellons (CT) on és tallat amb una certa obliquitat per lafalla de Coil de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA), de tal manera quea partir d'aquI i finsa! Coll de Boix (BO) la desaparició del flanc NW i de la xarnera es total. L'eix del plecfa una sinuositat i d'una direcció SW-NE passa a W-E per tornar després a la direccióprimera; i té una tendència a elevar-se cap el NE. En quant a ia seva geometria podemdir que a J'W de la Roca de la Pena (cota 1921) el plec és simètric (tail VI), mentre quemes enllà d'Urdiet (cota 2131), a La Serreta (ST), és més aviat una flexió (tall VIII).El flanc SE, en el hoc d'Els Escots (EE), s'inverteix, afectant les capes que hi ha perdamunt dels materials incompetents del Paleocè margós (tall V).

El sinclinal de Vaii-llonga (VL) - La Serreta (ST) és forca regular pel que fa a ladirecció. L'eix s'eleva vers el NE (La Serreta, ST) i el SW (Tossal de Cambrils, TC)i es deprimeix al centre (cortals de Vall-ilonga, VL). Geomètricament parlant, ésbastant simètric en el tram central (tail VI), passant a ser ha part côncava de l'esmen-tada flexió a La Serreta (ST) (tall VIII). A Marcus (MA), malgrat trobar-se el sinclinalfossilitzat pels conglomerats discordants Cg2, es dedueix que té les caracterIstiquesd'un plec invertit (tall V); ha qual cosa ha estat possible mercès a! joc de ha fallaNNW-SSE que hi ha entre Marcés (MA) i el Tossal de Cambrils (TC).

L'anticinal de Prat Major (PM) - Tossa Pelada (TP) és un plec laxe en bona mesurasimètric (tails V a VIII). L'eix s'eleva vers ci NE on sofreix una inflexió quant a ladirecció. En el flanc SE hi ha una fractura, que limita amb 1' anticlinal esventratd' Odèn fora de 1' area cartografiada (vegi's mapa de Guérin-Desjarthns et Latreille,1961), de la qual en surt un petit segment en ei nostre plànoi entre La Gespeguera(GE) i el Pedro dels Quatre Bathes.

2. Falla de Coil de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA) i escates d'Alinyà

Aquesta gran fractura NE-SW és una faila en direcció senestre; cosa que esdedueix de la natura dels compartiments que posa en contacte (estratigraficamentdiferents) i del context paleogeografic i estructural sud-pirinenc. El seu pla no éspossible analitzar-lo perquè, generalment, està cobert pci Quaternari o be corres-pon a injeccions de Triàsic superior rnargós i guixenc (K) que per la seva plastici-tat no ofereix proves del tipus de moviment. Només en tres indrets es veu cicabussarnent i algunes estries: un al SW d'Alinyà (contacte entre ci Cretaci Cs2 il'Eocè E4-5) (tall V); l'altre al N de L'Alzina (tall VII); i l'ültim a pocs metres alSW del Coil d'Ares (CA) on es veu un contacte net entre les margues eocenes (E4-5) i les calcàries del Cretaci superior (Cs3b) amb estries subhoritzontals sobre unpla de falla vertical.

Les escates d'Alinyà no son més que un retail de la unitat del Port del Comte atas-conat entre dues grans falles: la de Coil de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA) en direcció,i la del S de Liobera (LL) - barranc de L'Alzina - Les Bolgues (LB) subvertical pri-mer (tall VI) i encavalcant cap ci SE després (tall VIII).

Estan formades per diferents iàmincs encavalcants resultants de petits piecsfallats. A l'E de Llobera (LL) hi ha una unitat menuda que pot interpretar-se corn unanticlinal de flancs molt verticalitzats; Un d' ells parcialment laminat (tall VI). Entreci Cap de la Mua (MU) i el Tossal de i'Aliga (TA) hi tenirn un sinclinal amb el flancNW invertit (tails VII i VIII) i que conserva en ha seva xarnera un aflorarnent de calcà-ries de l'Ilerdià (E3a). Al SE del Coil de Furners (CF), una faila inversa separa ci Lià-sic (Li) del p1cc invertit anterior del Cretaci superior (Cs3b) de la làmina del Serratdel Pla de l'Anca (PA); quc al seu torn encavaica una darrera làmina, molt estreta, hade Les BoIgucs (LB), que reposa damunt de i'Eocè del massIs del Port del Comte(vessant N d'Urdiet, 2131 m) (tall VIII).

Aquests elements estructurals de disposició cornplexa continuen en direccióNE fins a Tuixén (fora de l'àrca cartografiada) on torcen cap el SE seguint la vaildel Cardener; ahlà, la seva vergència passa a ésser ortogonalment oposada a laque s'observa a Alinya; és a dir, si a Alinyà les escates tenen vergència SE a lavail del Cardener (La Coma) la tenen cap a! SW (Fig. 1). En aquest recorregut csprodueix ci que nosaitres hem anomenat la "virgació" (o canvi de direcció) deles escates d'Aiinyà - Tuixén - La Coma, deguda al dcsphacament vers el NNW-NE dcl rnassIs del Port del Cornte en relació a ha unitat sud-pirinenca central quetenim a l'W de la faila de Cohl de Boix (BO) - Cohl d'Ares (CA), (Uhlastre yMasriera, 1996).

Cronologia estructural

Fent nostra la divisa de l'objectivitat hem de dir que, quant als esdevenirnentsestructurals, res no podrem saber del que succeI abans de les acaballes del Cretaci. Laregió estudiada és petita per aquest afer.

Pel que fa a l'estructuració postcretàcia hem constatat els efectes, a partir de l'he-terodoxa juxtaposició de compartiments que s'endevina tingueren ilur origen en unapaleogeografia que s'anà modificant amb el temps. Perô, necessàriament, també hau-rem de destriar les etapes evolutives que han afectat el sector estudiat partint d'unconeixement regional molt més ampli.

En va maldarem per una explicació raonable dels fets circurnscrits en el limitatmarc de la cartografia adjunta. I, també en va cercarern una cornprensió fàcil del quees pugui dir sense haver aprofundit en el coneixement de les regions limItrofes,havent-nos desliiurat per avancat dels prejudicis teôrics i de tot postulat que no hagiestat passat pel sedàs de la crItica més rigorosa.

AixI doncs, la cronologia dels fets estructurals que breument exposarern s'had'entendre amb l'ajut de les referències bibliografiques que considerern adients i ques'indicaran quan s'escaigui.

Que la regió estudiada hagi estat afectada per la tectônica antecenomaniana mésenllà del que pugui ser una epirogènesi, queda en el terreny de les hipOtesis tal cornho hem plantejat en la nota 32.

En canvi, que a finals del Cretaci i les albors del Paleocè hi hague a la regió unaactivitat tectônica important és un fet ben provat. Es llavors quan la franja E-W deCanelles actua de xarnera entre un compartiment al N que s' aixeca i un compartirnentmeridional subsident. La natura d'aquest paleoaccident, que es prolonga vers l'W finsel peu de Sant Corneli i a 1'E té la seva representació en el vessant S del pic de Pedra-forca, ha estat motiu de controversia. Uns han volgut veure-hi un mantell maastrich-tià, sense valorar quina part del movirnent correspon al Cretaci i quina és posterior.Altres —corn nosaltres—, consideren que el component principal del moviment fou ver-tical (Ullastre et al., 1987; Ullastre y Masriera, 1996). Sigui com sigui l'encavalca-ment vers el S es mInim i respon a les fases majors de la tectônica sud-pirinenca (Eocèmitjà-superior i posteriors) i no pas a la fase finicretàcia.

Fent abstracció dels elements estructurals que hi ha a l'E de la falla de Coll deBoix (BO) - Coil d'Ares (CA) i posant-los mentalment en relació amb les Serres mar-ginals del NE de Balaguer (Fig. 1), tal corn estaven fins gairebd l'inici de 1'Eocè mitjà,podrem entendre com la unitat del Port del Comte fou afectada per la tectônica del'Eocè inferior (Ilerdià-Cuisià), ben manifesta a tota la unitat sud-pirinenca central deN a S (Ullastre et Masriera, 1992; 1999; 2000), i que va quedar reflectida en l'evolu-ció sedimentària d' aquest Eocè tal corn s'ha deduIt de 1' anàlisi estratigrafica.

Tot plegat coincidia, probablernent, arnb un desenganxament a nivell del Trias dela cobertora mesozoica-cenozoica sud-pirinenca que es desplacava, pensem, del NWcap al SE. Coetàniament i posterior a aquest desplaçament tangencial, que s' accentuàa partir del Lutecià mitjà, s'inicià el joc de la falla transcorrent del Segre, en virtut dela rotació horària del panel! crostal de la Catalunya oriental, provocant el desplaca-ment vers el NE de la unitat del Port del Comte i de tota la zona del Pedraforca finsquedar en la posició actual. Aquest fetes va produir durant 1'Eocè superior i 1'Oligoceprincipalment.

La falla de Coil de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA) (prolongacio NE dels accidentsdel Segre), responsable de la juxtaposició dels compartiments tan dissemblants que hiha a un costat i a l'altre de la vall d'Alinyà, fou activa fins abans de la deposició delsdarrers conglornerats discordants que forrnen el Pla de les Guàrdies a l'W de Cambrils,fora de l'àrea cartografiada. Aquests conglomerats, d'acord amb les datacions consig-nades in Ullastre y Masriera (1996, PP. 226-227), son de 1'Oligoce o fins i tot posteriors.

La falla encavalcant cap al S que limita la subunitat de Turp-Perles arnb la de SantPere-Montan (Fig. 2), així corn altres failes paral•leles que hi ha més al N, els piecs quehi venen associats, i tarnbé l'encavalcarnent d'AInat (Al), sOn fenôrnens consegüentsa! funcionarnent de la faila transcorrent de Coli de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA).

La falla de la Font de Codonyes (FC) - Forn, si be sembla anterior ais conglome-rats Cg2b, ha tingut un joc posterior ja que els afecta una rnica.

TRETS GEOMORFOLOGICS I D'HIDROLOGIA SUBTERRANIA

La regió estudiada es caracteritza per tenir un reileu netament estructural en gene-ral conforme, iocalment fossilitzat pels conglomerats terciaris Cg2. No s'hi aprèciacap fenomen remarcable d'inversió, ni d'inadaptació a l'estructura corn a consequèn-cia de sobreimposició o d'antecedència; exceptuant una part del curs del riu de Lavansa,que talla transversaiment l'eix d'un anticlinal entre Montan de Tost i la Roca delsMorruts (RM) i que podria ser epigènic.

AixI doncs, les valls segueixen els sinclinals o s'han excavat seguint les gransfractures: la depressiO d'AInat (Al) en el fons de la continuació oriental (desplacadacap el N) del sinclinal de Santa Fe d' Organya (penjat a i'W del Segre); la vall de SantPere en el fons d'un sinclinal corn tarnbé el curs inferior del riu de Perles - Alinyà; laVall-llonga (VL) coincidint arnb un sinclinal tarnbé; les capcaleres del riu de Perles -Alinyà rnodelades seguint ei gran corredor de fractura que va de Coil de Boix (BO)a! Coll d'Ares (CA) i el d'Alinyà a Les Bolgues (LB).

No obstant aixô, alguns segrnents de cursos fluvials tenen un caràcter cataclinal ihan tallat els terrenys calcaris perpendicularment a la direcció de les capes donant lloca certs engorjats: el del riu de Perles - Alinyà entre arnbdues poblacions; eis de la partinferior dels torrents de Coll de Boix o del Bas (TO) i de la Vall del Lluc (VA) afluentsde l'esquerra del riu de Perles; el del camI de Forn, a l'E irnrnediat de Coll Durau; elsdels trarns inferiors de les rases de la Cabaneta i de 1'Escura afluents de 1' esquerra dela Vall-llonga (VL); ei del barranc que baixa d'Urdiet (2131 rn) a Les BoIgues (LB).Uns pocs segments de torrents tenen un curs anaciinal: ei torrent de Vall-ilonga (VL)quan torca al NW és el més bell exernple.

Els cirns i les carenes solen correspondre, corn és normal en un relleu conforme,arnb les cuiminacions anticlinals, vegi's: Roca dels Morruts (RIVI), (1340 rn); Tossalde Balinyó (TB), (1206 m); Roc de Galliner (GA), (1635 rn); serra de Turp; Roca dela Pena - Urdliet; Prat Major (PM) - Tossa Pelada (TP), (2378 rn).

En la denudaciO dels vessants, ultra la caiguda de blocs i pedruscall que donà hoca talussos caôtics especialment a! peu d'escarpaments, son ben rnanifestos els fenô-mens de disgregacio sota pretèrites condicions periglaciais, a partir dels 1200 rnd'altitud, que formaven acurnulacions de detritus estratificats ("grezes hitées"). També

un gran iliscarnent gravitacional per solifluxió a! NE de FIgols és remarcable (terrenyscartografiats sota el sImbol Cs 1-2), corn a fenornen relacionat amb 1' evolució d' uncingle calcari amb un substrat plastic.

Un carst nival amb nombroses dolines es pot veure entre la Tossa Pelada (TP) i elPedro dels Quatre Bathes a més de 2300 rn d'altitud; lapiaz important a les calcàries"urgonianes" (Cils) a! NE de la cota 1433 damunt d'Alinyà i dalt la Roca delsMonuts (RM) i alguna dolina a l'E de Bertró.

Pel que fa a la hidrologia subterrània dues surgències remarcables: a l'W la Fontde Codonyes (FC) que drena les calcàries del Cretaci inferior i que surt per una fallaque encavalca ileugerament les margues aptianes de Rornanins - Voloriu; a l'E L'Ai-guaneix on surten les aigues pluvials i nivals de la Muntanya d'Alinyà - Pedro delsQuatre Bathes, canalitzades subterràniament per la Vall-lionga (VL) i que tenen pernivell de base les margues del Paleocè continental, (34)•

La Font d'Els Assents (EA) al peu d'Urdiet i la Font de la Figarosa al NW de SantPere tenen un cabal forca important i regular. La resta dels nombrosos punts d' aiguaque hem localitzat son, en general, fontetes relacionades amb petites àrees de capta-ció i que tenen per nivell de base local horitzons margosos diversos.

L'objecte principal del treball ha estat fer una cartografia geolôgica raonada i deprimera ma, que millorés els documents dels nostres predecessors, la qual cosa no dspossible de fer sense tenir un coneixement forca aprofundit dels tenenys mesozoics icenozoics sud-pirinencs, evidentment adquirits amb anterioritat. AixI doncs, el docu-ment que presentem no és sols el resultat de la feina feta en els dos darrers anys sinóel d'una experiència acumulada.

No obstant aixO, molts problemes d'ordre estratigràfic (principalment) i estructuralcorn a consequència se'ns han presentat; particularment en estudiar el Cretaci inferior i1'Eocè. Alguns han quedat forca ben resolts; altres queden per estudiar; en conjunt, perô,tenim ha impressió d'estar fent una aportació significativa a! coneixement de la regió.

Certes novetats en l'estratigrafia del Cretaci inferior i en ha seva anàhisi estructu-ral ens semblen importants per entendre corn es passa d'un cornpartiment amb Creta-ci inferior a un altre adjacent que no en té. I, també pensem que seran una via perreinterpretar l'estratigrafia i h'estructura del Cretaci inferior del pic de Pedraforca.

L'estudi de la part occidental del massIs del Port del Comte ha tingut corn a nove-tat la descoberta de nous terrenys, amb una disthbució que ens permet entrellucar laseva evolució tectonosedimentària i les relacions que tingué el massIs (fins hes alborsde h'Eocè mitjà) amb les Serres marginals del NE de Balaguer per un costat i amb lazona del Pedraforca per un altre.

Creiem també que, el fet d'haver ehegit en fer ha cartografia unes unitats estratigrà-fiques en hes quahs l'aspecte hitolOgic es important, i d'haver-nos abstingut d'interpretarquan els afloraments queden amagats sota ha coberta en genera! coh•luvial i edàfica, potcontribuir a que aquest document sigui titil no sols als geôhegs sinó alliora ahs geo-morfOlegs, edafOlegs, biOlegs, geègrafs; ja que, maigrat el menysteniment que sovint esté de ha geohogia, aquesta és el substrat de tot eh que esdevé en un territori. La interpre-tació de qualsevol fet biolOgic o huma quedara coixa sense aquest recolzament.

EXPLICACIO ABREUJADA DE LES LAMINES (pie gades a part)

PLANOL GEOLOGIC (37)

K - Triàsic superior: margues bigarrades rogenques i guixos de fàcies Keuper;eventualment carnioles i ofites.

Li - Triàsic terminal - Liàsic inferior: margocalcaries dolomItiques, calcàriesamb estrubtura laminada, bretxes calcariodolomItiques i calcàries oolItiques; comprènels estatges Retià-Hettangià i Sinemurià.

L2 - Liàsic mitjà-superior: margocalcàries amb pectInids, calcàries bioclastiquesroges, margues gris-blavoses i bancs amb Gryphaea; comprèn els estatges Pliensba-quià, Toarcià i Aalenià inferior.

J - Dogger-Malm: margocalcàries oncoiltiques, dolomies negres, eventualmentcalcàries; les distincions a, b, c, responen al tipus de materials que aquesta unitat té alsostre.

Cii - Neocomià - Barremià - Aptià: calcàries marines de caire "urgonià", a vega-des amb episodis lacunars o lacustres amb carôfits; les distincions n, s, tenen finali-tats descriptives.

Ci2 - Aptià: margues, margocalcàries i calcàries argilosos del Bedulià - Gargasia- ?; les distincions n, s, tenen finalitats .descriptives.

Ci3 - Csl - Albià superior - Cenomanià inferior continentals: margues amb hg-flits; presència de carôfits.

B - Bauxites: roques compactes, argiloses, de color rogenc amb clapes blanques,plenes de pisôlits ferruginosos; dipbsitades després del Bedulià i abans del Santoniàsuperior.

Csi - Cenomanià superior - Turonià: calcàries amb Praealveolina, calcàries ambPithonella ("fissurines").

Cs2 - Senonia inferior: calcàries a vegades gresoses, margocalcàries i margues; lapresència del Coniacià és dubtosa, només el Santonià està ben caracteritzat.

Cs 1-2 - Lliscament gravitacional de Cretaci superior: paquets d' ordre decamètrica hectomètric de terrenys del Cenomanià superior - Turonià i del Santonià, amb dis-posició caôtica.

Cs3 - Senonià superior: a, sorres i graves de quars; b, calcàries marines organô-genes i detrItiques, calcàries lacunars; c, calcàries, margues i "gresos d'Areny". En elconjunt hi ha representats els estatges Campanià i Maastrichtià inferior.

Mc - Maastrichtià continental: calcàries lacustres, llims argilosos rojos, gresoscalcaris i lhims arenosos rojos.

Mc-Ei-2 - Maastrichtià - Paleocè continentals: margues arenosos i gresos amblignits, himohites rogenques, calcaries lacustres, llims arenosos i bretxes calcàries rojos.

El - Paleocè basal: calcàries lacustres i palustres cf "calcària de Vallcebre".Ei-2 - Danomontià - Thanetià: margues, limolites i bancs calcàris, rogencs i

ocres, amb Microcodium; calcàries lacustres.E3 - Ilerdià: a, calcàries amb alveolines; b, episodi fluviomarl amb margues are-

noses i gresos vermells 0 grisos.

E3c-4 - Ilerdjà terminal - Cuisià mitjà: calcàries amb miliOlids i calcàries ambalveolines; localment banc calcari amb assumes i nummulits.

E4 - Cuisià mitjà-superior: calcàries amb assumes i nummulits.E4-5 - Cuisià superior - ? Lutecià inferior: conglomerats i gresos ambnummu-

lits i assumes, margues amb algunes filades primes de calcàries i de gresos.Ed - ? Cuisià continental: calcàries lacustres amb ostracodes; eventualment carOfits.Cg 1 - ? Eocè mitjà continental: argues i ilims arenosos ocres amb congiomerats,

argues i ilims arenosos rojos, conglomerats bretxoides.Cg2 - Eocè superior - Oligoce: conglomerats discordants. a, dipositats damunt de la

unitat del Port del Comte; b, dipositats damunt de la unitat sud-pirinenca central.Q - Quaternari: terrenys al•iuviais, coi•iuviais i eluvials més recents.

1, contactes normals o sedimentaris ja siguin concordants o discordants.2, contactes mecànics, és a dir: falles normals, inverses, en direcció, encavalcaments.3, eix d'anticlinal. 4, eix de sinclinal. 5, eix d'anticlinal invertit. 6, eix de sinclinalinvertit. 7, direcció i cabussament de capes en posició normal. 8, direcció i cabussa-ment de capes invertides.

Topbnims abreviats

AI=BA=BE =BO=CA=CB =CD=CF =CG=CM =C0=CP =CS =CT =EA=EC =EE =EP =ER=ES =FC =FE =

AInatBaiinyóBertróCoil de BoixCoil d'AresCoiiet del BasCoil DurauCoil de FumersCal GaitanegraColi de la MassanaCortassaCoil de Cal PenyaCastellàsEls CastellonsEls AssentsEi CoilEis EscotsEi Porteli"Ei Rètoi"L'EstanyFont de CodonyesClot del Ferrer

GA=GE=GU=LB =LC =LI =LL =LM =LS =LT =MA=ML =MU=PA=PC =PE =PM =P0=RC=RG=RM =RN =

Roc de GailinerLa GespegueraCap de ia GuardiaLes BoIguesLes CasanovesLligonasLioberaLa MasietaLa Sala"Les Triiies" de ClariàCortais de MarctIsPia de ia MulaCap de la MuaSerrat del Pla de i'AncaPelat de CasalCal PenyaPrat MajorSant PoncRoca dels CollarsRoca de Cal GoiletRoca deis MorrutsRoca de Narieda

RP = Roca de PegueraSA = Corral del SastreSE = La SerraSO = Les SortsSP = Santa PeiaiaST = LaSenetaTA = Tossal de 1'AligaTB = TossaldeBaiinyóTC = Tossal de Cambrils

TG = TossaldeGaupTO = Torrent de Coil de Boix o del BasTP = Tossa PeladaTR = Coil de ia TravessaVA = Vail del Liuc o

barranc de l'Os o de l'OssaVL = Vail-liongaVM = La Vail del Mig

Tails seriats i orientats interessant, els quatre primers, i'extrem orientai de la unitatsud-pirinenca central i, la resta, la unitat del Port del Comte. L'eix vertebrador entre unsi altres és la gran faiia en direcció senestre de Coli de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA).

SImbois iguals ais dei piànoi geologic amb i'afegito d'aiguns classics signesiitolOgics que permeten patentitzar i'estructura.

Persistència d'un gran domini rural (restes d'un domini senyorial molt més gran) que fins benentrada la passada centiiria (segle xx) estava en mans dels descendents de la casa ducal de Car-dona i Medinaceli ("La Duquessa", segons la veu del poble).Maigrat la poca abundància dels terrenys conreables la seva fertilitat és elevada. La riquesa ensaborosos prats ds, perô, destacable a l'estatge subalpI.La conveniència de l'expressió "zona axial", des d'un punt de vista geologic, ha estat tot sovintquestionada per raons paleogeogràfiques i tectOniques (Peybernès, 1976; Souquet et at., 1977;Fontboté, 1991).D'ara endavant, tinguin-se sempre presents les làmines corresponents a! planol i als tails geolOgics.En general, els topOnims que no han estat indicats en el nostre plànol sOn trets dei Mapa Comar-cal de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. D'ara endavant ja no farem notar més aquest aciariment.Determinacions especIfiques degudes a Roif Schroeder (Universitat de Frankfurt).Peybernès (1976, p. 195) diu textualment: "Au-delà du flanc meridional du synclinal d'Orgaiiadont l'axe est occupé par le Crétacé superieur du Santa-Fe, le Jurassique se reploie dans le longanticlinal longitudinal de Montanisell-Boixols dont la voüte est recoupée au Sud de la ville d'Or-gafia par le cours du Sègre (au niveau du pont de Figols). Tous les profils relevés sur les flancs decet anticlinal montrent la constante superposition des calcaires urgo-aptiens supérieurs (U4) surles dolomies kimméridgiennes. Ainsi est révélée la disparition brutale et spectaculaire du Néoco-mien, du Barrémien et de l'Aptien inférieur, si puissamment développés (plusieurs milliers demetres) dans la coupe d'Organa, située quelques kilomètres a peine plus au Nord".Berástegui et at. (1990), acceptant com a bones les datacions de Peybemès (1976) i sense mésindagacions, s'afanyen a presentar una cosa imaginaria i perfecta "in terms of sequence strati-graphy" (pp. 254-255, fig. 5) quan defineixen la seva Roca Narieda sequence".Com ho demostren les nostres investigacions, en el "lower carbonate body" d'aquesta seqUèncias'hi troba el Valanginià inferior i el Barremià inferior, el que significa que en aquest cos carbonà-tic hi ha una representació de les seves sequències d'Hostal Nou i de Prada i en conseqüència la"Roca Narieda sequence" queda invalidada mentre no hi hagi qui la redefineixi.

(8) EquinoIdeus determinats per Bernard Clavel (Universitat de Lyon).(9) BraquiOpodes determinats per Sebastià Caizada (Museu GeolOgic del Seminari Conciliar de

Barcelona).(10) Vegi's: Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi, publicada a

Barcelona vers el 1925; vol. Provincia de Lieyda per CeferI Rocafort, pp. 492-493, Alinyà, ondiu: "Si troban també mines de hulla a Perles".

(11) MartIn-Closas (2000, pp. 95-96) considera Atopochara brevicellis Grambast-Fessard, 1980, sinO-nim d'A. trivolvis; encara que més endavant (pp. 101-114) no surtA. brevicellis en cap de les sino-nImies de les respectives varietats.AixO ens fa pensar en la indecisió que l'autor té en relaciO a l'espècie creada a Turp. I, plana eldubte també sobre si l'autor ha tingut o no un coneixement directe de l'espècie.A la bibliografia no surt referenciat el treball on Grambast-Fessard va fer la descripció de la novaespècie.A la p. 96 quan cita A. brevicellis Grambast-Fessard, 1980 fa constar "lam. 1, fig. 1-11". En rea-litat només les figs. 7-8-9-10-il d' aquesta làmina son representacions d'A. brevicellis.Sobre el treball de Feist (1981) —referenciat a la bibliografia— que estudia A. brevicellis del Ceno-mania de Le Revest-les-Eaux (Var, Franca), MartIn-Ciosas no en diu res.

(12) En el treball d'Ullastre y Masriera (1989) s'hi han de fer les rectificacions seguents: p. 56,l'explicació del nivell 1 de la fig. 3 ha de dir margas 4-5 m; p. 57, on thu "laguno-lacustre" ha dedir lacustre.

(13) Per l'estudi de les prealveolines vegi's: Reichel (1936), Hottinger (1974).(14) Sobre les Lacazina i altres grans miliOiids vegi's: Hottinger et al. (1989).(15) Astre (1927) descriu uns Orbitoides procedents de la serra de Turp (recollits a mig cami de Santa

Pelaia a Canelles per la Vail del Lluc) sota el nom de Monolepidorbis sanctae-pelagiae, var. densai var. vacuolaris.Més tard, Neumann (1972) eis considera sinOnims d'Orbitoides tissoti, var. densa i var. douvilleirespectivament. Gorsel (1978, p. 39) estima que M. sanctaepelagiae és un sinOnim d'O. douvillei(Siivestri) (=Linderina ?douvillei Silvestri, 1910).L'Orbitoides hottingeri de van Hinte (1966), (cf. Monolepidorbis dordoniensis in Hottinger,1966), que apareix en el Senonià inferior (Santonià), és jutjat per Neumann (1972) com un sinO-nim d'O. tissoti var. densa; no obstant aixO, diferents autors (Hottinger y Rosell, 1973; Bilotte etal., 1975; Gorsel, 1978; Caus et al., 1988) continuen citant-lo com una espècie diferent.L'espècie d'Astre (1927) amb les dues varietats, sOn formes de transició entre l'O. hottingeri ambun dObil recobriment lateral i l'O. tissoti (s.s.), descrit per Schiumberger (1902), amb llotgeslaterals nombroses.

(16) Caus et al. (1988, p. lii) en dóna una llista d'espècies. Sobre aquest treball hem d' assenyalar que,si be es pot consultar amb profit pel que fa a la fauna de foraminIfers del Cretaci superior, per laresta cal prendre grans precaucions ja que hi ha nombrosos disbarats (vegi's la rectificació d'undels més grossos in Ullastre y Masriera, 1989).

(17) Gènere i espécie nous descrits per Wannier (1983) que corresponen en part ala denominada infor-malment raça minor del Siderolites vidali Douvillé, 1910.

(18) Entenem per Senonià superior l'aplec dels estatges Campanià i Maastrichtià marins sense preci-sar si estan més 0 menys representats o si en manca cap.

(19) Jaciment situat a la cota 1105 al SW d'Alinyà (corresponent al hoc d'Eis Castellons, CT) del fulld'Organyà nOm. 253 del "Mapa topográfico nacional de Espafla a escala 1:50.000" publicat el 1934.

(20) Wannier (1983) considera que Praesiderolites dordoniensis és del Campanià superior; aixO noobstant, la taula 5 de "Mesozoic and Cenozoic Sequence Stratigraphy of European Basins"(SEPM Special Publication, n° 60, 1998) consigna ha desaparició d'aquesta espècie en el Maas-trichtià inferior (69,89 Ma). La mateixa taula 5 ens diu que Orbitoides tissoti va desaparèixer alcomençament del Maastrichtià superior (68, 54 Ma).

(21) L'edat de l'Hippurites radiosus ha estat objecte de polèmica des de fa anys. Espècie que marcal'inici del Dordonià de Coquand, ha seguit els avatars d'aquest estatge obsolet (Neumann, 1980;Philip et Bilotte, 1983). Durant anys admesa com a forma maastrichtiana ha estat darrerament situa-da cap al final del Campanià (72,71 Ma) (taula 5 de "Mesozoic and Cenozoic.....; vegi's nota 20).

(22) Gorse! (1975, P. 32) dóna un valor de 8,3 a la relació cliàrnetre /gruix dels L. socialis procedentsde la "sena dels Homes Morts" al SSW de Salàs de Pallars (p. 25), immediatament per sota dels"gresos d'Areny".

(23) Sirtina orbitoidifonnis Brönnimann et Wirz, 1962 és el genotipus d'un rotàlid amb caràcters orbitoidalsque segons Gorsel (1974, p. 335; 1978, p. 93) podria ser considerat corn un ascendent de Clypeorbis.

(24) En fer aquesta anàlisi, i a fi d'orientar el lector, haurIem de citar repetides vegades els treballs onnosaltres hem judicat el "garunlnià" i exposat els coneixements que en tenim. Arnb la intenciód'evitar una carregosa reiteració, donarern aquI, de cop, la referència de tots els nostres treballs enels quals es fonamenta el que direm sobre el Maastrichtià i el Paleocè continentals.A tat efecte vegi's: Masriera i Ullastre (1981), (1982), (1983), (1988), (1990); Ullastre i Masriera(1983) (1998). Sobre els conglomerats del limit Maastrichtià-Paleocè de Sallent de Coll de Nargó- Canelles - Pedraforca vegi's a més: Ullastre et al. (1987). Sobre les bretxes paleocenes de For-nols (W del CadI) - Montsec vegi's: Ullastre et al. (1990), Ullastre et Masriera (1992).

(25) Per a l'estudi de les alveotines vegi's: Hottinger (1960); Drobne (1977); per a la biozonació, amés, Serra-Kiel et al. (1998).

(26) Espècie descrita per Feist (in Feist et Colombo, 1983) que només es coneixia a la localitat tipus:barranc de la Posa (Isona, Conca de Tremp).

(27) Tenint present que durant l'Eocè inferior el massIs del Port del Comte estava unit encara a lesSerres rnarginals del NE de Balaguer (Ullastre i Masriera, 2000), és plausible creure que hi ha unarelació causa-efecte entre els fets sedimentaris observats a la part occidental del massIs del Portdel Comte (Muntanya d'Alinyà) i la brutal discordança intrailerdiana vista a les Serres marginalsa! N d'Os de Balaguer (Ullastre y Masriera, 1999, p. 92, fig. 4).

(28) Sobre el grup d'A. levantina hi ha discrepancies entre Hottinger (1960) i Hottinger (1974). L'any 1960Hottinger considerava el grup format per 1' espècie A. cremae i la nova espécie A. levantina, admetentl'existència de formes de transició.

(29) Per l'estudi dels nummulits i assilines vegi's Schaub (1981).(30) En aquestes calcàries, l'any 1977, yam trobar-hi un cranc de l'espècie Harpactoxanthopsis kressen-

bergensis (Meyer) (segons la determinaciO que va fer Mossèn LluIs Via), que fou ltegat al MuseuGeolOgic del Seminari Conciliar de Barcelona, on es conserva catalogat amb el ntirnero 28.330.

(31) Determinacions d'A. Blondeau (Paris) que consten en un treball inèdit de Wilhelm, fet l'any 1976,segons ens ha comunicat el seu professor Rolf Schroeder (Frankfurt).

(32) Sobre el problema que suscita la juxtaposiciO de compartiments o unitats amb Cretaci inferiornotable i sense o escàs Cretaci inferior, deixant de banda les teories que propugnen l'existènciad'encavalcaments de gran amplitud per explicar aquest fet, cal prendre en consideració un altre fetque no s'ha tingut rnai en cornpte: el de la tectOnica i consegUents erosions antecenornanianes.En efecte, a les unitats sud-pirinenques hom ha acceptat des de fa anys una certa discordança aescala regional entre els materials del Cretaci inferior i els de la transgressió cenomaniana (Rosell,1963, 1967, Souquet, 1967; Peybernès, 1976; etc.); no obstant aixO, l'anàlisi cartogràfica delMontsec (Ullastre, 1998a, p. 185, làmines I, Iii Il) ens demostra, a més, que una important tectO-nica de fractura (?NE-SW) anterior al Cenomarnà superior posa de sobte en contacte comparti-ments amb i sense Cretaci inferior.Si acceptern —com sembla ésser necessari— que les serres d'Aubenç i de Turp son la continuacióNE de la unitat del Montsec, estarem davant d'un fet intrigant: a l'extrem més oriental del Mont-sec, just abans de desaparèixer sota els conglomerats de Corniols i de la conca del Rialb, el Cre-taci inferior té una certa entitat, com ho demostren les evidències de superfIcie (Ullastre, 1998a,làmina IV) i el sondeig Comiols 1 (Ullastre y Masriera, 1996, p. 237 i p. 246, fig. 1) que va tra-vessar uns 450 m de Cretaci inferior; en canvi, a 13 km al NNE, el sondeig Isona 1 his (ibid, p.238 i p. 246, fig. 1) va travessar només uns 80 m de Neocomià, i al SE de la serra d'Aubenç (queapareix a 9 km a l'ENE del songeig Comiols 1) i també a la de Turp la seva absència és absoluta(excepciO feta de l'Albocenomanià continental de Turp). L'existència d'un accident (?NW-SE)antecenomanià sota els conglomerats terciaris discordants de la conca del Rialb sembla ser unaexplicaciO plausible; i diem antecenomanià perquè a l'E del Montsec és el Cenomanià superior-Turonià el que reposa discordant sobre el Cretaci inferior i és el mateix terreny o l'immediat supe-rior (Santonià) el que es troba discordant darnunt el Jurassic a les serres d'Aubenç-Turp.

El paper que pugui tenir aquesta tectOnica en la desaparició N-S del Cretaci inferior és aixI mateixuna questió per pensar-hi.

t33 ) Un estudi estratigràfic cornparatiu i tectOnic molt detaliat dels dos compartiments adjacents, pot-ser podria aportar alguna hum sobre aquest punt dificuitós.

(34) Les aigUes d'aquestes dues surgències havien estat conduldes fins uns saitants a fi de produir l'e-nergia eièctrica que consumien els pobles de FIgols (Font de Codonyes, FC) i d'Alinyà (L'Ai-guaneix) només fa unes decades.

(35) El mot accident l'estem emprant, deliberadament, en el sentit ambigu que en tectOmca li ha estatdonat pels francesos: terme que designa tota superfIcie de contacte anormal, és a dir mecànic otectOnic, corn son les falles verticals o longitudinals, els encavalcaments i aitres contactes mecà-nics. El prefixe paleo vol significar que, a despit de l'estat en què s'observi actualment, l'anàlisimeticulosa de les relacions entre tectOmca i sedimentació ens han fet deduir que és un accident(de natura imprecisa) que va començar a funcionar en una època geolOgica molt reculada, ante-rior a la fase orogènica principal.

(36) Tant els paleoaccidents assenyalats a la zona sud-pirinenca en qUestió corn el paleodiapir de LesAvelianes començaren a funcionar, d'acord amb les proves obtingudes i detalladarnent exposadesen els nostres treballs, a finals del Maastrichtià, perliongant la seva activitat al Paieocè i l'Eocèinferior. La tectOnica posterior els removiiitzà en bona part, fins arribar a l'estat actual, essentnecessari per a jutjar-los i definir-los destriar la part de moviment que correspon a cada època.

(37) La cartografia geolOgica de la vail d'Alinyà i la seva rodalia (uns 130km 2) ha estat realitzada ambcura, sense idees preconcebudes ni escatimar-hi esforços sobre el terreny. S'han utilitzat, corn afons topogràfic per a treballar al camp, fotografies aèries estereoscOpiques que permeten distingiramb claredat afloraments de roques de tan sols algunes desenes de m 2 de superffcie i seguir elscontactes entre unitats estratigràfiques i estructurals amb gran precisiO, ja que a cada moment esveu amb nitidesa el punt exacte que horn trepitja.No obstant aixO, un cop tret el fons fotogràfic per imperatius editorials, la cartografia resultant,maigrat la seva qualitat, deixa de ser un mapa per esdevenir un esbOs, ja que -faita el relleu quel'esteroscopia ens dóna, i la identificació d'un indret sobre aquest tipus de document esdevé pocfàcil, tot i les referències toponImiques i altimètriques que s'hi hagin inclOs.Per altre costat cal tenir present la gradació d'escales que hi ha (en una fotografia no rectificada)entre els fons de les valls i els cirns de les muntanyes, Ia qual cosa dóna una pianimetria impreci-sa amb una escala promig aproximada, especialment en una regió tan accidentada corn és la queha estat objecte d'estudi.AixI doncs, la cartografia resultant té un valor essencialment qualitatiu, ja que ha planimetria arri-ba a tenir diferències més o menys significatives sobre l'escaia de referència, malgrat les rectifi-cacions que bonarnent hem pogut fer.Tots aquests avantatges i inconvenients eis fern avinents a fi i efecte que el lector, amb la sevabenevolència, sigui indulgent davant ha tasca acomphida.La majoria de les referències toponImiques i la totalitat de les ahtimètriques sOn tretes del mapacomarcal a escala 1:50.000 de i'Institut Cartografic de Catalunya.

Espècies que tenen la localitat tipus dins la regió d'Alinyà:Atopochara brevicellis Grambast-Fessard, 1980. Al NE del Cogullo de Turp.

Albià superior-Cenomanià inferior (Ci3-Cs 1). Vegi's nota (11)."Monolepidorbis sanctae-pelagiae" Astre, 1927. A l'WSW de l'ermita de Santa

Pelaia (SP). Senonià inferior (Cs2). Vegi's nota (15).Radiolites alsinanus Astre, 1932. Al NE de L'Alzina; en el Tossal de 1'Aliga (TA).

Senonià superior (Cs3b).

Astre, G. 1927. Sur Monolepidorbis Foraminifère voisin des Lindérines et desOrbitoIdes. Bull. Soc. geol. France, 4 sèrie, 27: 387-394, 1 lam.

Astre, G. 1932. Les faunes de Pachyodontes de la province catalane entre Segre etFraser. Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, 64 (1): 31-154, 8 làms.

Berastegui, X., GarcIa-Senz, J.M. and Losantos, M. 1990. Tecto-sedimentary evolu-tion of the Organyà extensional basin (central south Pyrenean unit, Spain) duringthe Lower Cretaceous. Bull. Soc. géol. France, (8), 6 (2):251-264.

Betzler, Ch. 1989a. The Upper Paleocene to Middle Eocene between the RIo Segreand the RIo Liobregat (Eastern South Pyrenees): Facies, Stratigraphy andStructural Evolution. TUbinger Geowissenschaftliche Arbeiten, A, 2: 1-113;Appendix: 1-21.

Betzler, Ch. 1989b. A carbonate complex in an active foreland basin: the Paleogeneof the Sierra de Port del Comte and the Sierra del Cadi (Southern Pyrenees).Geodinamica Acta, 3: 207-220.

Bilotte, M. 1978. Le Crétacé supérieur des Sierras del CadI, de Port del Comte et deOden (Troncon catalan - Pyrénées). C. R. Sc. Phys. et Hist. Nat. Genève, 13 (1):16-22.

Bilotte, M. 1984. Le detroit des Aspres: nouvel élément de la paléogéographie est-pyrénéenne a la fin du Crétacé. Strata, 1: 23-3 1

Bilotte, M. 1984-1985. Le Crétacé supérieur des plates-formes est-pyrénéennes.Strata, (2) 1: 45 pls; (2) 5: 1-438, 121 figs., 53 tbls.

Bilotte, M., Souquet, P. et Wallez-Fondecave, M. J. 1975. Echelles de Foraminifèresplanctoniques et benthiques dans le Campanien et le Maestrichtien sud-pyréné-ens. C. R. Acad. Sc. Paris, série D, 280: 255-258.

Bronnimann, P. and Wirz, A. 1962. New Maastrichtian Rotaliids from Iran and Libya.Ed. geol. Helv., 55: 5 19-528.

Carez, L. 1881. Étude des terrains crétacés et tertiaires du Nord de l'Espagne. SavyEdit., Paris: 1-327, 72 figs, 2 mapes.

Caus, E. , Rodés, D. y Sole-Sugranes, Ll. 1988. Bioestratigrafia y estructura delCretácico superior de la Vall d'Alinyà (Pirineo oriental, prov. de Lleida). ActaGeol. Hispànica, 23 (2): 107-118.

Closas-Miralles, J. 1954. Las bauxitas del NE de Espana. C.R. Congr Géol. mt.,Alger, 1952, sect. XII, fasc. 12: 199-223.

Combes, P.J. 1969. Recherches sur la genèse des bauxites dans le nord-est de1'Espagne, le Languedoc et 1'Ariège (France). Mém. C.E.R.G.H., III-IV: 1-375.

Combes, P.J. et Peybernès, B. 1996. Succession des faciès, misc en place des bauxi-tes et structuration des Pyrdnées au Crétacé inférieur. C. R. Acad. Sci. Paris,sdrie II a, 322: 669-676.

Dalloni, M. 1930. Étude géologique des Pyrénées catalanes. J. Carbonel Edit., Alger:1-373, 65 figs., 12 làms., 1 mapa.

Drobne, K. 1977. Alvéo!ines paléogenes de Ia Slovénie et de l'Istrie. Mém. SuissesPaléont., 99: 1-132.

Durand-Delga, M., Mdon, H., Masriera, A. et Ullastre, J. 1989. Effets d'une phasetectonique compressive, affectant du Miocène supérieur, date palynologique-ment, dans la zone de la Pedraforca (Pyrénées catalanes, Espagne). C.R. Acad.Sci. Paris, série II, 308: 1091-1098.

Fauré, Ph. 1984. Le Lias de la partie centro-orientale des Pyrénées espagnoles(Provinces de Huesca, Lérida et Barcelona). Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, 121:23-37.

Feist, M. 1981. Charophytes du Crétacé moyen et données nouvelles sur 1' evolutiondes Clavatoracées. Cretaceous Research, 2: 319-330, 4 figs., 1 taula.

Feist, M. et Colombo, F. 1983. La limite Crétacé-Tertiaire dans le nord-est del'Espagne, du point de vue des Charophytes. Géologie Méditerranéenne, 10 (3-4):303-326.

Fontboté, J.M. 1991. Reflexions sobre la tectOnica dels Pirineus. Mem. R. Acad.Cienc. y Art. Barcelona, 3a época, (889), 50 (7): 301-352.

Ganido, A. y RIos, L.M. 1972. SIntesis geolOgica del Secundario y Terciario entre losrios Cinca y Segre, Bol. Geol. y Mi España, 83: 1-47.

Gorse!, J.T. van, 1974. Some complex Upper Cretaceous Rotaliid Foraminifera fromthe Northern border of the Aquitaine basin (SW France) II. Koninkl. Nederl.Akademie van Wetenschappen, series B, 77(4): 330-339, 4 làms.

Gorse!, J.T. van, 1975. Evolutionary trends and stratigraphic significance of the LateCretaceous Helicorbitoides-Lepidorbitoides lineage. Utrecht Micropaleont.Bull., 12: 1-99.

Gorse!, J.T. van, 1978. Late Cretaceous Orbitoidal Foraminifera, in Foraminifera,vol. 3, Academic Press, New York: 1-120.

Grambast-Fessard, N. 1980. Description de deux espèces nouvelles d'AtopocharaPeck (Clavatoraceae, Charophyta). Géobios, 13 (1): 129-135, 3 figs, 1 lam.

Guérin-Desjardins, B. et Latreille, M. 1961. Étude géologique dans les Pyrénéesespagnoles entre les rIos Segre et Liobregat (provs. de Lérida et Barcelona). Rev.Inst. Fran cais Pétrole, 16 (9): 922-940. Traducción in Bol. Inst. Geol. y Mm.Espana, 1962, 73: 329-369.

Hinte, J.E. van, 1966. Orbitoides hottingeri n. sp. from Northern Spain. Koninki.Nederl. Akademie van Wetenschappen, series B, 69 (3): 388-402. 2 làms.

Hottinger, L. 1960. Recherches sur lesAlvéolines du Paléocène et de 1'Eocène. Mém.Suisses Paléont., 75-76, 18 làms., 1 taula, 117 figs.

Hottinger, L. 1966. Foraminifères rotaliformes et OrbitoIdes du Sénonien inférieurpyrénéen Ed. geol. Helv., 59: 277-301, 6 làms.

Hottinger, L. 1974. Alveolinids, Cretaceous-Tertiary Larger Foraminifera. EssoProduction Research-European Laboratoires: 1-84, 24 figs., 106 làms.

Hottinger, L., Drobne, K. and Caus, E. 1989. Late Cretaceous, Larger, ComplexMiliolids (Foraminifera) Endemic in the Pyrenean Faunal Province. Facies, 21:99-134, láms. 2 1-29.

Hottinger, L. y Rosell, J. 1973. El Cretácico superior del Montsec. XIII Coloq.Europeo Micropaleont., España: 61-73.

MartIn-Closas, C. 2000. Els carOfits del Jurassic i el Cretaci inferior de la PeninsulaIbèrica. Inst. Est. Catalans, Arxius sec. ciènc., 125: 1-304.

Masriera, A. et IJilastre, J. 1981. Contribution des minéraux lourds a la litho-stratigraphie du Crétacé terminal des Pyrénées catalanes et quelques consequencespaléogéographiques et tectoniques. C.R. Acad. Sci. Paris, série II, 293: 179-182.

Masriera, A. y Ullastre, J. 1982. Hipótesis y problemas acerca del origen de las aso-ciaciones de minerales pesados del Senoniense del Pirineo catalán. Cuad. Geol.Ibérica, 8: 949-963.

Masriera, A. et Ullastre, J. 1983. Essai de synthèse stratigraphique des couchescontinentales de la fin du Crétacé des Pyrénées catalanes (NE de l'Espagne).Geologie Méditerranéenne, 10 (3-4): 283-290.

Masriera, A. y Ullastre, J. 1988. Nuevos datos sobre las capas maestrichtienses conSeptorella: su presencia al norte del Montsec (Pirineo catalán). Acta Geol.Hispànica, 23 (1): 71-77.

Masriera, A. y Ullastre, J. 1990. Yacimientos inéditos de Carófitas que contribuyen afijar el lImite Cretácico-Terciario en el Pirineo catalán. Rev. Soc. Geol. España,3 (1-2): 33-41.

Neumann, M. 1972. A propos des OrbitoIdidés du Crétacé supérieur et de leursignification stratigraphique. I - genre Orbitoides d' Orbigny (1847). Rev. deMicropaléont., 14 (4): 197-226.

Neumann, M. 1980. Campanien in Les étages francais et leurs stratotypes. MémoireduB.R.G.M., 109: 161-170.

Peybernès, B. 1976. Le Jurassique et le Crétacé inférieur des Pyreneesfranco-espag-notes entre la Garonne et la Méditerranée. These Doct. Sci. Nat., Toulouse: 1-459.

Philip, J. et Bilotte, M. 1983. Les Rudistes du Sénonien de la France. Précisions stra-tigraphiques sur le Dordonien. Geologie Méditerranéenne, 10 (3-4): 183-192.

Reichel, M. 1936. Étude sur les Alvéolines, ler fasc. Mém. Soc. Paléont. Suisse, 57:1-93, 9 làms, 16 figs.

Rosell, J, 1963. Sobre la existencia de la discordancia precenomaniense en el Prepirineode la provincia de Lérida. Notas y Corn. Inst. Geol. y Mi España, 72: 71-80.

Rosell, J. 1967. Estudio geológico del sector del Prepirineo comprendido entre losrIos Segre y Noguera Ribagorzana (Provincia de Lérida). Pirineos (1965), 75-78: 1-225, 1 mapa.

Roure, F. et Choukroune, P. 1992. Apports des données sismiques Ecors a la géologiepyrénéenne: structure crustale et evolution des Pyrénées in "Proyecto hispano-frances Ecors-Pirineos", Madrid: 63-79.

Schaub, H. 1981. Nummulites et Assilines de la Téthys paléogene. Taxinomie, phy-logenèse et biostratigraphie. Mérn Suisses Paléont., 104-105-106: 1-238, 18 tau-les, 116 figs., 97 làms.

Schiumberger, M. Ch. 1902. Deuxième note sur les Orbitoides. Bull. Soc. géol.France, 4e série, 2: 255-261, 3 làms.

Schroeder, R. 1973. El corte de Aulet (Prov. de Huesca) evolución de las orbitolinasen el lImite del Cretáceo inferior-superior. XIII Coloq. Europeo Micropaleont.,Espafla: 129-137.

Schroeder, R., Clavel, B., Conrad, M.A., Zaninetti, L., Busnardo, R., Charollais, J. &Cherchi, A. 2000. Correlations biostratigraphiques entre la coupe d' Organya(Pyrénées Catalanes, NE de l'Espagne) et le Sud-Est de la France pour l'inter-valle Valanginien-Aptien. Treb. Mus. Geol. Barcelona, 9: 5-41.

Séguret, M. 1972. Étude tectonique des nappes et series décollées de la partie cen-trale du versant sud des Pyrénées. Publ. Ustela. These Doct. Sci., Montpellier,série Géol. struct., 2: 1-162, 12 làms., 3 mapes.

Serra-Kiel, J. Hottinger, L., Caus, E., Drobne, K., Ferrández, C., Jauhri, A.K., Less,G., Paviovec, R., Pignatti, J., Samsó, J.M., Schaub, H., Sirel, E., Strongo, A.,Tambareau, Y., Tosquella, J. and Zakrevskaya, E. 1998. Larger foraminiferalbiostratigraphy of the Tethyan Paleocene and Eocene. Bull. Soc. géol. France,169 (2): 281-299.

Solé-Sugrafies, L. 1972. Nota sobre una discordancia en el Eoceno medio delPrepirineo oriental. Acta Geol. Hispánica, 7 (1): 1-6.

Solé-Sugranes, L. y Clavell, E. 1973. Nota sobre la edad y posición tectónica de losconglomerados eocenos de Queralt (Prepirineo oriental, prov. de Barcelona).Acta Geol. Hispánica, 8 (1): 1-6.

Souquet, P. 1967. Le Crétacé supérieur sud-pyrénéen en Catalogne, Aragón etNavarre. Pubi. Lab. Géol. Un. Toulouse: 1-529, 24 làms., 1 mapa.

Souquet, P., Peybernès, B., Bilotte, M. et Debroas, E.J. 1977. La chamne alpine desPyrénées. Géol. Alpine, 53: 193-216, 4 làms.

Ullastre, J. 1998a. Boceto para un mapa geológico detallado del frente del Montsec (Pin-neo catalano-aragonés, Espafia). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 7: 175-186, 6 làms.

Ullastre, J. 1998b. Replica a la publicación de cierto juicio estratigrafico relacionadocon las bauxitas de la sierra de Boada (Alôs de Balaguer, Pirineo leridano).Geogaceta, 23: 155-156.

Ullastre, J., Durand-Delga, M. y Masriera, A. 1987. Argumentos para establecer laestructura del sector del pico de Pedraforca a partir del análisis comparativo delCretácico de este macizo con el de la region de Sallent (Pirineo catalán). Bol.Geol. y Mi Espafla, 98 (1): 3-22.

Ullastre, J., Durand-Delga, M. y Masriera, A. 1990. Relaciones tectónicas y sedi-mentarias entre la serie del CadI y la zona del Pedraforca (Pirineo catalán). Treb.Mus. Geol. Barcelona, 1: 163-207.

Ullastre, J. et Masriera, A. 1983. Le passage Crétacé-Tertiaire dans les regions sud-pyrénéennes de la Catalogne: données nouvelles. Geologie Méditerranéenne, 10(3-4): 277-28 1.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1989. Discusión de algunas apreciaciones estratigráficasrelativas al "Cretácico superior de la Vall d'Alinyà" (Pirineo oriental, Lérida).Acta Geol. Hispànica, 24 (1): 55-58.

Ullastre, J. et Masriera, A. 1992. L' accident frontal du Montsec (Pyrénées catalano-aragonaises, Espagne): sa signification et ses multiples jeux. C.R. Acad. Sci.Paris, série II, 315: 579-586.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1995. El Mesozoico de Artesa de Segre: precisiones estrati-graficas y análisis tectónico-sedimentario del "frente" sudpirenaico entre Artesay Camarasa (Pirineo catalán, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 4: 18 1-209.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1996. Evolución tectónica de las unidades sudpirenaicas alW y al E de la lInea de accidentes del Segre (Pirineo catalán, Espafla). Treb. Mus.Geol. Barcelona, 5: 2 13-253.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1998. Nuevas aportaciones al conocimiento estratigraficodel Paleoceno continental del Pirineo catalán (España). Treb. Mus. Geol.Barcelona, 7: 95-128.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1999. Análisis estratigrafico del Paleogeno del sinclinal deTragó de Noguera: su importancia en la geologIa regional (Pirineo catalano-ara-gonés, Espafia). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 8: 85-111.

Ullastre, J. i Masriera, A. 2000. Noves dades sobre les relacions paleogeografiquesdel massIs del Port del Comte amb les Serres marginals sud-pirinenques (Pirineucatalà, Espanya). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 9: 155-165.

Wannier, M. 1983. Evolution, biostratigraphie et systematique des Siderolitinae(Foraminifères). Rev. Española Micropaleont., 15 (1): 5-37

Zwart, H.J. 1979. The geology of the central Pyrenees. Leidse geol. Mededelingen, 50(1): 1-74, 19 làms. amb mapes i talls geolôgics.

Joan ULLASTRE i Alicia MASRIERA

2001

ESCALA aproximadahoritzontal i vertica(

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 10 (2001)