som i serem 1 [15]

La revista digital del Lleida Nº15 · GRATUIT

SAIFE ALAMI — EXILIATS AL NORD — ELS ‘NÚMERO 12’ — JAVIER ZUBILLAGA

36.36.36.36. PUIG SOLSONA PUIG SOLSONA PUIG SOLSONA PUIG SOLSONA EN EXCLUSIVAEN EXCLUSIVAEN EXCLUSIVAEN EXCLUSIVA

És un gran: això és el que pensa tota l’afició blava, a qui Joan Ramon Puig Solsona es va guanyar a pols, tant com a jugadors, com a segon entrenador. El de Puigverd, ens dedica una estona per a respondre les nostres preguntes, i les dels lectors

22222222.... ETERN MIKIETERN MIKIETERN MIKIETERN MIKI Sempre estarà als nostres cors, un jugador exemplar, un lluitador nat però, sobretot una gran persona: no hi ha cap altra explicació que haver-se format al Lleida. DEP.

42424242.... MARIANO AZCONAMARIANO AZCONAMARIANO AZCONAMARIANO AZCONA Pot presumir de ser el màxim golejador del club. En les sis temporades que va estar al Camp d’Esports, va marcar les generacions d’aficionats de llavors, que no recorden un davanter igual.

DES DE LA REDACCIÓDES DE LA REDACCIÓDES DE LA REDACCIÓDES DE LA REDACCIÓ

Presentem el primer número de la se-gona temporada de la revista i el quinzè del nostre projecte. Hem ampliat contin-guts i els continguts són més amplis. En aquest primer aniversari de la revis-ta hem aconseguit les col�laboracions de Francesc Latorre, Sergi Puy i Ferran Montardit i, seguint el model de maque-tació que ja vam fer servir a finals de la temporada passada, ens ha quedat una edició prou acceptable. Disfruteu-la!

04. La Imatge ···················································································································································· 06. Món Blau ····················································································································································

14. Temporades històriques 1939-1940 ···················································································································································· 16. Cara a cara Asier i Mata ····················································································································································

18. El teu onze ····················································································································································

20. Toni Seligrat, el retorn ····················································································································································

24. Els ‘Número 12’ ····················································································································································

26. Saife Alami ····················································································································································

28. Exiliats al Nord ····················································································································································

32. Miki Roqué, no t’oblidem ···················································································································································· 36. Entrenadors Javier Zubillaga ····················································································································································

38. Entrevista Puig Solsona ····················································································································································

44. Llegendes Mariano Azcona ····················································································································································

46. Blau al Firmament La navalla d’Almendralejo ···················································································································································· 48. Entorn ····················································································································································

51. Carta oberta d’Oriol Jové ····················································································································································

52. La veu de l’aficionat

28.28.28.28. TONI SELIGRAT, TONI SELIGRAT, TONI SELIGRAT, TONI SELIGRAT, EL RETORNEL RETORNEL RETORNEL RETORN Com a nou entrenador que és del Lleida, és mereix un reportatge. Mirem la seva etapa a l’amateur, la seva trajectòria, els seus reptes i objectius en la seva nova etapa com a entrenador,…

FOTOGRAFIA: JORDI GUARDIOLA

EL CONVIDAT En el seu primer partit fora de la banqueta després de quatre anys, Emili Vicente va presenciar des de la llotja del Camp d’Esports el Lleida - Peña Sport al costat del director esportiu, Jordi Esteve i de l’exjugador dels 90, Xavier Bartolo.

4 REVISTA SOM I SEREM

Victòria en l’estrenaVictòria en l’estrenaVictòria en l’estrenaVictòria en l’estrena ·····················································································································································································

EL LLEIDA INNAUGURA LA LLIGA ····················································································································································································· AMB UN 2-0 CONTRA EL PEÑA SPORT ·····················································································································································································

Després d’una pretemporada amb molts dubtes, derro- tes ‘in extremis’, poca connexió de la defensa amb l’atac, , absències com la de Saife, la lesió d’Imaz i altres factors, pocs ens pensàvem que jugaríem com ho vam fer. L’equip però, va saber reaccionar després d’una primera part ensopida mitjançant (48’) i Mira- món (56’), victòria que deixa el Lleida en un liderat fictici.

La brúixola blavaLa brúixola blavaLa brúixola blavaLa brúixola blava ··················································································································································································································································································································································

COLORADO TORNA AL LLEIDA, ON EXERCIRÀ DE LÍDER ···················································································································································································································································································································································

El Lleida emigraEl Lleida emigraEl Lleida emigraEl Lleida emigra al nordal nordal nordal nord ······························································································································································································································································································································

JUGARÀ AMB BASCOS I NAVARRESOS, ENTRE D’ALTRES ······························································································································································································································································································································

Serà el millor fitxatge que haurà fet el Lleida aquest estiu. Álex Colorado torna al Lleida després d’un any a l’Albacete. És un migcampista de molta qualitat i tècnica, com ja va demostrar fa dues temporades al Camp d’Esports, on va

deixar de peu una afició que aplaudeix el seu retorn. Ara, amb la marxa del capità Jaume Delgado, serà la brúixola del mig del camp del Lleida, que fa un salt de qualitat que li anirà molt bé per encarar una temporada complicada.

contra tres equips càntabres, dos aragonesos, quatre navarresos, vuit del País Basc i els dos equips de la ciutat de Logronyo. El principal dilema és la distància que s’haurà de recórrer en els

desplaçaments ja que, tot i que el Lleida s’estalviarà els vols amb avió a Balears, els viatges seran més i més llunyans, cosa que compensarà el bon futbol i els mítics estadis del nord d’Espanya

A proposta de la Real Federación Española de Fútbol i ratificat per la directiva blava, el Lleida competirà aquest any al Grup II de la Segona Divisió B, el també anomenat Grup Nord. D’aquesta manera, el Lleida jugarà

EL P

UEB

LO D

E AL

BAC

ETE

CAR

LES

MR

IAN

DA

FUSS

BALL

TEM

PEL


v

La vellaLa vellaLa vellaLa vella guàrdiaguàrdiaguàrdiaguàrdia canvia d’airescanvia d’airescanvia d’airescanvia d’aires ··············································································································································································

SE’N VA LA COLUMNA BLAVA ·············································································································································································

Per Oriol Jové CAP DE REDACCIÓ

Consciència Consciència Consciència Consciència adormidaadormidaadormidaadormida

Hi ha situacions a la vida en què un es planteja certes coses. Coses que la gran majoria de la gent troba normals però que no haurien de ser així. Un exemple d’això és amb el que em vaig trobar ara fa uns dies. Estant amb uns companys i en vigília d’allò que li diuen la Supercopa de España, va sortir el tema de la porra del partit. Jo vaig contestar que m’era igual i que passava d’allò. Llavors, amb cara de sorpresa em miren amb cara de sorpresa tot dient: “no ets del Barça?” com si fos quelcom molt greu! I jo que me’ls miro i nego plàcidament. Llavors amb expressió de més sorpresa em fan: “ets del Madrid??” Aquest fet, si més no, em va sorprendre i es- pero que em compren- guin i entenguin que això no és lo normal. Penso que és un clar reflex de la situació que, per desgràcia o, per sort per alguns, travessa el nostre país. I no em mossego la llengua a l’hora de dir-ho. Alguns equips de l’estat que es creuen representants de tot el que els envolta i això fereix cada cop més tot el futbol espanyol i la resta dels 18 equips de Primera, els 22 de Segona, els 80 de Segona B i els centenars d’equips que no tenen la sort d’estar en una categoria més o menys professional. No cal anar gaire lluny per veure un clar exemple del que estan llegint. Només que surtin al carrer i tombin a qualsevol bar, quiosc o fins i tot a la mateixa vorera, contin quantes converses sentiran sobre aquests dos equips i quantes sobre l’equip de la nostra ciutat, renombrat fa dos anys, amb un Camp d’Esports buit mentre al Riu Segre tothom celebrava la consecució de títols d’un altre equip. Això fa pena.

Sota ‘Paus’Sota ‘Paus’Sota ‘Paus’Sota ‘Paus’

PAU TORRES I PAU NÚÑEZ REFORCEN LA PORTERIA

La porteria és de les posicions que ha sofert més canvis. Han marxat Víctor Ibáñez (Cartagena), Alberto Montero (Sestao) i Sergi Palau (Binefar); i per contra, s’ha fitxat a Pau Torres (Ceuta), Pau Núñez (Sant Andreu) i Raül Palau (pujat del juvenil). Aquest últim jugarà amb el filial, per tant, la porteria d’aquest any del Lleida queda sota ‘Paus’.

Després de diverses temporades al Camp d’Es-ports, alguns jugadors importants dins l’equip han canviat el color de la seva samarreta. És el cas del capità Jaume Delgado (Alavés), de David Gi-ménez (Tudelano) i de Jerson (Balaguer). A remarcar que el Lleida jugarà enguany contra els dos primers.

Eduard Estadella, president del Lleida l’any del primer ascens a Primera, trobaria el seu reflex en el vicepresident del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu. Els dos dirigeixen o van dirigir un club, a part d’assemblar-se també físicament.

Què passi el Què passi el Què passi el Què passi el que està que està que està que està passant no passant no passant no passant no és lo norés lo norés lo norés lo nor----mal. El mal. El mal. El mal. El futbol està futbol està futbol està futbol està en crisi.en crisi.en crisi.en crisi.

JUD

IT A

ND

REU

LL

EID

A ES

POR

TIU


Seligrat, nou entrenadorSeligrat, nou entrenadorSeligrat, nou entrenadorSeligrat, nou entrenador

······································································································································································································································································································································ EL VALENCIÀ TORNA AL LLEIDA, ARA PER ENTRENAR-LO ······································································································································································································································································································································

Toni Seligrat torna al Lleida, ple d’il�lusió després de dos temporades al Gandia i dos més a l’Olímpic, equips que, en el seu primer any, va aconseguir ascendir a Segona B des de Tercera. Per intentar-ho ell, ha rebut tretze reforços, als quals se’n

podria sumar un més. Pels qui no ho recordin, Seligrat va jugar al Lleida Amateur des del 92 al 94, amb Juan Carlos Oliva a la banqueta. El mateix Oliva, ens parla del valencià al reportatge que li hem preparat. Molta sort Toni!

Dos ‘ex’ a EuropaDos ‘ex’ a EuropaDos ‘ex’ a EuropaDos ‘ex’ a Europa ·················································································································································································································

RAYO A L’EUROPA LEAGUE I JORGE A LA ················································································································································································································· CHAMPIONS ·················································································································································································································

Mala sort ha tingut en aquest sentit l’Asteras de Trípoli, on juga l’exblau Rubén Rayos ‘Rayo’ que, tot i que va eliminar l’Inter Baku a Azerdbaijan (a penals) en la segona ronda, va caure en la tercera contra el CS Marítimo tot i el gol del valencià en l’anada (1-1 i 0-0 a Portugal). Per altra banda, Jorge Giménez que juga la Lliga de Campi- ons amb el Vardar, va caure a la segona ronda 3-2 (3-2 i 0-0) contra el Bate Borisov.

>>>>>>>> Pau Bosch: Amb l’arribada de Biel Medina i Molo, Seligrat l’ha situat de parella de Colorado a falta d’un possible fitxatge. Serà interessant saber qui cau de l’onze. >>>>>>>> Saife Alami: El marroquí ha estat considerat per la marca Nike, entre els jugadors que més promet de tota Espanya. Veurem si Seligrat li dóna minuts i demostra el que és. >>>>>>>> Alabès: L’equip de Vitòria s’ha reforçat molt i molt bé i és un dels grans candidats a promocionar. El que fou finalista de la UEFA torna a la càrrega. >>>>>>>> Pau Núñez: Tot i que el ‘teòric’ porter titular ha de ser Pau Torres, el mallorquí no li posarà fàcil jugar, o almenys, més del que ho va tenir Víctor Ibáñez. Te bagatge per la categoría.

LLEI

DA

ESPO

RTI

U

RU

BÉN

RAY

OS

CAR

LES

MIR

AND

A


El gol de Sobregrau,El gol de Sobregrau,El gol de Sobregrau,El gol de Sobregrau, el millorel millorel millorel millor ··········································································································································

ELS USUARIS DEL PORTAL ··········································································································································

DEL LLEIDA, VOTEN EL GOL ··········································································································································

DE JAUME AL MANACOR ·········································································································································· COM EL MILLOR (11-12) ··········································································································································

La gent del fòrum ww.unioes portivalleida.com van escollir el gol de Jaume Sobregrau contra el Manacor al Camp d’Esports (3-0). Poc a dir. Espectacular el gol: volea del barceloní des de la línia de tres quarts i la pilota entra per l’escaire, batent a Gaspar que poc va poder fer. Els gols que la gent podia votar eren el de Genís al camp de l’Huracán, el de Saife a Gandia, el d’Asier contra el Sant Andreu i el d’Imaz contra l’Olímpic.

Pau hereda el braçalet Pau hereda el braçalet Pau hereda el braçalet Pau hereda el braçalet ··································································································································································································

RELLEVA DELGADO EN LA CAPITANIA ····································································································································································································

Després de quatre anys a l’equip, el vestidor i el cos tècnic li han donat el braçalet al de Fondarella, tot un líder en defensa i ara reciclat al mig del camp. El segueixen en aquesta funció Miki Massana i Carlos Barreda.

Un jove veteràUn jove veteràUn jove veteràUn jove veterà ···························································································································································································································

MIKI INICIA LA SEVA CINQUENA CAMPANYA ···························································································································································································································

Serà la seva cinquena temporada dins el vestidor blau i tot i tenir només 23 anys, és el jugador de l’equip que més temporades porta al club. Tot i no ser un clar titular, és un dels pilars d’aquest projecte ‘de la terra’. A més, aquest any, igual que en l’anterior, ha estat nombrat segon capità. El segon que porta més anys es Pau Bosch, amb quatre.

Per Sergi Puy

La victòria que La victòria que La victòria que La victòria que nenenenecessitàvemcessitàvemcessitàvemcessitàvem “Como una bocanada de aire fresco” que dirien els castellans, així ha estat pel Lleida Esportiu guanyar al Penya Sport aquest passat diumenge. 4 mesos feia ja de la tràgica derrota de la temporada passada al Narcis Sala, allí vam perdre les poques opcions de play-off que teníem, i des d’aquell moment tot han estat males notícies pels aficionats blaus. 4 mesos on han passat moltes coses. Tot i no haver entrat en les posicions de play-off, amb les que tant s’havia somiat al camp d’esports, hi havia la sensació que sent el primer any de projecte el que s’havia fet és ficar la primera pedra perquè arribessin els èxits en un futur no molt llunyà. Aquesta esperança es va esvair però quan no es va arribar a un acord, o van convidar a marxar, a l’Emili Vicente. El Toni Seligrat és un gran entrenador però l’Emili era una altra cosa. Primer cop. A això se li van afegir les baixes de pilars de l’equip com Jerson i Jaume, uns fitxatges que amb l’excepció de Colorado i Biel Medina no van despertar il�lusió, rumors, alguns possiblement malintencionats contra els Esteve, resultats discrets a la pretemporada, mal estat de la gespa, etc. A ningú va sorprendre quan a uns dies del primer partit es va anunciar que la xifra de socis era tan sols de 700. S’arribava doncs al primer partit de lliga amb un estat de gran pessimisme, ja sabem però que el millor en aquests casos és que comenci a rodar la piloteta. I el millor és que la piloteta va entrar. Es va guanyar el partit amb solvència i donant molt bona imatge. Colorado va tornar a donar mostres de la seva classe, el lleidatà Pere Milla va meravellar, Biel Medina va ser un mur i fitxatges que podrien oferir algun dubte a l’afició com Miramón, Molo o Mata van complir amb escreixos. Ara som líders i a l’horitzó tenim dos partits il�lusionants, el proper al mític camp de las Gaunas i després un interessant partit de copa contra l’Eibar. Del pessimisme s’ha passat a l’optimisme. Fins i tot s’ha anunciat que finalment la campanya de captació no va tant malament com es deia i que supera la xifra de socis de l’any passat a aquestes alçades. Us imagineu però que en comptes de guanyar haguéssim perdut? Que segueixi entrant la piloteta, si us plau! Visca el Lleida i força Lleida!

Quatre mesos de la tràgica derrota del Lleida al Narcís Sala que esgotaven les poques opcions de play-off. Fitxatges que podien oferir algun dubte a l’afició com Miramón, Molo o Mata van complir amb escreixos. Tot i els rumors d’abans de començar la lliga, la campanya ha aconseguit superar el número d’abonats de l’exercici anterior

EL

ME

GÀ

FO

N

REU

S D

EPO

RTI

U

EL 9

ESP

OR

TIU

LLEI

DA

ESPO

RTI

U

10 REVISTA SOM I SEREM 9 REVISTA SOM I SEREM

Articles d’opinió Resultats i classificació Cròniques i prèvies dels partits Don Gols Lleida Bàsquet

XARXES SOCIALS DEL DIARI DELS BLAUS

Traspassa Traspassa Traspassa Traspassa Miki RoquéMiki RoquéMiki RoquéMiki Roqué ·············································································································································

MIKI ROQUÉ ENS DEIXA AMB ··············································································································································

23 ANYS VÍCTIMA DE CÀNCER ·············································································································································

Miki Roqué, futbolista del Betis, nascut a Tremp i sorgit de la pedrera del Lleida va morir el passat 24 de juny a l'edat de 23 anys víctima d'aquesta punyetera xacra que arrasa tot el que troba pel camí: el càncer. Un tumor pèlvic del qual va ser operat el maig del 2011 s'ha endut per davant un noi que tenia tota una vida per fer el que i agradava: jugar a futbol però que malauradament, ni la seva joventut ni les seves ganes de viure han estat suficient per vèncer.

Al vestidor local del Camp d’Esports hi ha un petit altar.

El va portar l’aragonés nascut a França, Virgilio Hernández quan jugava al club blau, en l’època a Primera del 1993. Virgilio era un catòlic molt fidel, i va portar una Verge del Pilar que encara veuen els jugadors d’avui quan es vesteixen per jugar.

» La revista complirà aquest octubre un any del seu llançament. » Televisió de Catalunya parla de la revista al Telenotícies Comarques del passat dilluns 20 d’agost.

» Segueix-nos a Twitter i a Facebook, les xarxes socials de la revista Som i Serem. Cada cop som més gent! » Hem arribat al mig centenar de subscriptors que reben la revista al seu correu electrònic.

#GràciesEmili#GràciesEmili#GràciesEmili#GràciesEmili ····························································································································································

EMILI VICENTE DEIXA LA BANQUETA ···························································································································································· BLAVA 4 ANYS DESPRÉS ····························································································································································

Després de quatre temporades al capdavant del conjunt lleidatà (com UE Lleida i com Lleida Esportiu), el canvi d'entrenador va sorprendre a tots ja que el treball d'Emili Vicente sempre va ser molt ben valorat. Quan tothom estava convençut de la seva renovació, unes divergències entre els directius i els ajudants del tècnic motivar que Emili, per solidaritat, no acceptés les condicions ofertes i de la nit al dia la directiva es va treure un nou ‘míster’ de la màniga: Toni Seligrat

SPO

RT

PAN

INI


.

www.assistpc.es Travesia San Bartomeu, 2 25110 Alpicat (Lleida) Tel: 606 660 528 E-mail: [email protected]

1939-40: Guerra i futbol a : Guerra i futbol a : Guerra i futbol a : Guerra i futbol a LéridaLéridaLéridaLérida ·······················································································································································································································································································································································

LA PRIMERA TEMPORADA EN L’EXISTÈNCIA DEL CLUB. ·······················································································································································································································································································································································

QUEDA PRIMER A SEGONA REGIONAL I EN DEU ANYS ARRIBA A PRIMERA ·······················································································································································································································································································································································

Poca informació tenim del que va succeir a Lleida fa 73 anys. Com a mínim pel que respecta a l’esport. L’equip de la ciutat era a Segona Regional, una categoria de poc interès per la gent que no fos seguidora dels mateixos equips que conformaven el grup de les terres de ponent de la Segona Regional la temporada 1939-1940. Els històrics Francesc Pirla, Josep Vidal i companyia van ser protagonistes d’una grandíssima temporada que només va aixafar la Unión Deportiva Olot en la promoció d’ascens. Anem a pams: El Lérida Balompié (primer nom que va rebre l’entitat) va ser fundada, com hem explicat anteriorment, l’estiu de 1939, un cop superada la guerra civil que va assotar la ciutat durant tres anys, quan un grup de directius del Lérida SC i del Calaveres, amb el suport dels germans Maristes i del

president de l’AEM, propietari del camp de futbol de la carretera de Cor-bins van unir forces. El primer presi-dent fou Sebastià Tàpies i el soci nú-mero 1, Honorio Abizanda. El Lérida Balompié juga de blau, comença a Segona Regional i el seu escut és pràcticament idèntic a l’actual. El primer partit és un amistós amb el Borjas Blancas, el 5 de novembre del 39, que acaba amb victòria per 4-0. El primer golejador és Pirla. Després de l’excel�lent estrena del Lleida, l’equip rep el Tarragona Fútbol Club, al qual endossa un 6-0. La ratxa de victòries amb un resultat ampli s’acabaria la jornada següent al camp de l’Igualada, on els blaus van perdre per una ajustat 2-1. L’equip entrenat per José Pérez només perdria un partit més en tota la lliga. Les victòries continuen i l’equip venç 4-1 al Valls i, posteriorment, guanya 1-2 al Reus Nacional a domicili. Aixa s’acabava la primera volta, amb el Lleida líder amb 8 punts.

La competició torna al camp del Borjas, on es guanya per un altre contundent 1-4, seguidament guanya 1-2 a Tarragona i, aconsegueix guanyar a casa 2-0 con-tra el gran rival d’aquella temporada: l’I-gualada. El segon partit que es va per-dre d’aquella temporada fou al camp del Valls, on els blaus ho van fer per dos gols a zero. Ja classificats matemàticament per a la promoció d’ascens, els de la Terra Ferma rebien al cuer de la categoría, el qual només havia aconseguit 3 punts: el Reus Nacional, a qui van endossar ni més ni menys que un 6-1. Amb la gent eufòrica el Lleida havia de jugar la promoció a Manresa contra l’Olot. Potser, fruit d’aquesta eufòria, el Lleida va rebre un 5-1 que els deixava a Segona Regional un any més. Cal dir, però, que el Lleida no només va pujar l’any següent, si no que, pocs es devien pensar que, deu anys després s’assoliria el definitiu ascens a Primera Divisió i l’arribada dels de la Terra Ferma a l’olimp del futbol espanyol.


ORÍGEN DELS COLORS DEL LLEIDA Si la samarreta del Lleida és de color blau no és per casualitat. El blau el va heretar el Lérida Balompié de l’AEM, després de la fusió d’aquest amb l’SC i el Calaveres. Un blau que ja portava l’equip del Secà pel blau del vel de la Verge Maria, emblema del col�legi Maristes.

ENTRENADOR:

José Pérez

PORTERS

Paumé Margó DEFENSES

Anguera Planella CENTRECAMPISTES

Roca Aguilar Roses Aldomà DAVANTERS

Bademunt Baiget Pirla Vidal Ros Molins

Ripoll González Rodes Calafell Bonet Vendrell Tol Codina Albareda Sellart Manonelles Rubio

Roses, Aldomà, Planella,

González i Aguilar (de peu)

Baiget, Pirla, Vidal, Molins i

Albareda (ajaguts)

El Lleida va fer una gran temporada però es va estavellar contra l’Olot a la promoció

>> En acabada la guerra, vindria la reorganització de la ciutat i la fundació del Lleida

RAM

ON

RIU

S


REGAT: Mata té més habilitat per encarar els defenses i regatejar-los. En canvi, Asier sempre busca l’última passada i el forat per definir. GOL: No seria correcte comparar-los per xifra golejadora, ja que la temporada passada en van fer una de similar: Asier deu i Mata nou. XUT: Molts recordaran el golàs d’Asier contra el Sant Andreu de la temporada passada, amb un xut de fora l’àrea que va valer l’empat. PERSONALITAT: Asier és un treballador com n’hi han pocs, sempre correcte en la posició dura del mitja-punta i que, tot i així ha estat dels millors en les tres campanyes a Lleida. VELOCITAT: Mata és molt més veloç que Asier, que té recursos per aguantar la pilota a falta de que arribin els interiors. Mata va fer molts gols la temporada passada anant-se’n per velocitat, especialment un a Lugo.

Segurament la referència en atac del Lleida d’aquest any falta de veure com encaixen els nouvinguts amb Imaz. De posicions iguals i de característiques totalment contràries. Però, qui és millor, Mata o Asier? Un enfrontament interessant...

FOTOGRAFIES: CARLES MIRANDA

� Jaime Mata Arnáiz � Davanter � Madrid � Medeix 1,84 m. i pesa 75 kg. � Va ingressar al Pegaso madrileny en categoria infantil i ha estat allà fins donar el salt al primer equip. � Debuta a Prefe-rent amb el Pegaso i ascendeix a Tercera, on juga dues tempo-rades, sent traspas-sat al Socuéllamos a la meitat de la sego-na. � El Rayo Valleca-no es fixa en ell i el fitxa a l’estiu de 2010, tot i que es cedit al Móstoles. � La temporada següent (11-12) re-torna al recient as-cendit Rayo B i n’és el màxim golejador juntament amb Ray-co (9). � És un jugador amb bons moviments, que té capacitat de caure a banda per habilitar els seus companys. � Va bé en el joc d’esquena i aeri.

� Asier Eizaguirre Rosa � Davanter � Irún (Guipúscoa) � Medeix 1,88 m. i pesa 78 kg. � Des que va sortir de les categories inferiors de la Reial Societat al 2003 ha estat en 7 equips diferents. � L’experiència és un grau i el basc pot presumir d’això, ja que mai ha jugat en cap categoria que no fos la Segona B, exceptuant les dues primeres temporades al filial donostiarra. � És un jugador ofensiu, que li agrada tocar la pilota i el joc aeri. � És punta, tot i que al Lleida ha jugat per darrera del davanter. També pot caure a banda. � Va ser campió d’Espanya Juvenil amb la Reial Societat � L’any passat va ser el màxim golejador de l’equip. � Aquest any ha estat escollit tercer capità.

És cert que, la diferència d’edat sigui el punt que desequilibri la balança entre Asier (31) i Mata (23)

però desde SOM I SEREM hem escollit a ASIER EIZAGUIRRE perquè s’ha guanyat el

respecte i l’admiració dels seus companys, que l’han nomenat capità. A més, Asier ha

demostrat molt més i sempre compleix amb nota la seva labor sacrificada.

VEREDICTEVEREDICTEVEREDICTEVEREDICTE

ENVIAN’S LA TEVA ALINEACIÓ

Tot aficionat al futbol porta un entrenador a dins. SOM I SEREM et convida a treure el teu. Envian’s la teva alineació amb els que creus que han set els millors jugadors de la història blava a revistasomiserem @gmail.com i… presumeix de banqueta!

JOSEMI

JAMES

CANTERO

CALDERÓN

AMAVISCA

PORTERIA. ‘TUBO’ FERNÁNDEZ Destacava per la se-va espectacularitat i les seves sortides.

LATERAL DRET. JAIME QUESADA Autor de l’històric gol al Camp Nou l’any 93. Lateral titular del 92 al 94

LATERAL ESQUERRA. LECUMBERRI Deu temporades a l’equip el van con-vertir en capità i lí-der. Dels millors la-erals que ha vist el Camp d’Esports.

CENTRAL. QUIQUE ÁLVAREZ Central contundent amb un llarg recor-regut per primera i segona.

CENTRAL. BABUNSKI Jugador de poca tècnica però molt treballador. Interna-cional amb Macedò-nia

MIGCENTRE. ROA El cervell de l’equip durant sis tempora-des. Organitzador.

INTERIOR DRET. GERARD ESCODA Tot i que en la seva segona etapa no va estar a l’altura, era un extrem molt ràpid

INTERIOR ESQUERRA. AMAVISCA Va arribar cedit pel Valladolid. Va estar amb la selecció als Jocs Olímpics de Barcelona 92’

MITJAPUNTA. CALDERÓN Molt treballador i amb arribada a l’à-rea. Juntament amb Roa, van fer una gran parella.

DAVANTER. JAMES CANTERO Poc a dir. Un davanter matador

DAVANTER. JOSEMI 72 partits i 30 gols. Una autèntica brutalitat. Jugador amb tècnica i molt veloç. Va jugar a primera amb el Mallorca cedit pel Lleida.

ENTRENADOR. JOSÉ MANUEL ESNAL MANÉ Va agafar el Lleida a finals de la 88-89 i no va poder evitar el descens a Segona B. Quatre anys més tard estava celebrant l’ascens a Primera. Un entrenador que va deixar empremta. Va deixar el càrrec a finals de la 94-95.

N

ROA

LECUMBERRI

BABUNSKI

QUIQUE

ÁLVAREZ

JAIME

TUBO

FERNÁNDEZ

ESCODA

BANQUETA. ● ROBERTO (PORTER) ● BRUNO SALTOR ● SEBASTIÀ HERRERA ● PEDRO GÁLVEZ

● VIRGILIO ● GLARÍA ● SÁNCHEZ PLANELLES ● SALILLAS ● PABLO GÓMEZ ● CRUSAT ● AZCONA

La seva trajectòria com a futbolista passa per equips amateurs de poc renom i de ben jove va deixar les botes per la banqueta. Va passar d’entrenar equips com el Teruel, l’Atlètic Ciutadella i l’Sporting Mahonés a témer per la seva vida a Grècia i a ascendir consecutivament dos equips a Segona B fins aterrar al Camp d’Esports com a substitut de l’entranyable Emili Vicente.

LLEI

DA

AL M

INU

T


1 ASCENDIR A SEGONA DIVISIÓ Retornar el Lleida on es mereix és el principal objectiu de Toni Seligrat, i fer-ho en el mínim temps possible, un repte.

2 FER OBLIDAR A L’EMILI Fins que la piloteta no entri seran comparats. Estem segurs que ho a-conseguirà tot i que només hi hagi una manera: com-plint el 1er repte.

3 CONTINUAR L’APOSTA PER LA GENT DE CASA I seguir, d’aquesta manera, amb el projecte de Vicen-te i Gil.

4 ADAPTAR-SE AL NOU COS TÈCNIC Ja que l’ha impo-sat el club. Gerard Albadalejo serà una peça clau.

5 GUANYAR-SE A L’AFICIÓ Com ja va fer en la seva etapa a l’A-mateur del Lleida però, els lleidatans no perdonen.

UN CENTRAL DISCRET Josep Antoni Seligrat Bernal (20-10-68 a Torrent, Comunitat Valenciana) ha arri-bat a Lleida amb la il·lusió de tornar al Camp d’Esports, on ja va jugar a l’Ama-teur blau des del 1992 al 1994 i ara, amb la confiança dels germans Esteve, agafa el relleu d’Emili Vicente, que va posseir el seient principal de la banqueta més propera al Gol Nord les últimes quatre temporades. La vida de Seligrat es resumeix en una vida tranquila però ambiciosa, sempre amb el cap ben alt i un somriure d’orella a orella. La seva vida esportiva no és gaire dife-rent. Debuta a mitjans dels 80 al CD Tor-rent, l’equip del seu poble, on s’està fins al 88, quan ve a Lleida per cursar a INEFC i jugar al Balaguer. La resta de la seva carrera futbolística transcorreria en equips propers a Lleida, per poder com-paginar-la amb els estudis. L’estiu de 1991 fitxa pel Borges i, l’any següent ar-riba a l’Amateur del Lleida sota les or-dres de Juan Carlos Oliva, amb qui sem-pre ha mantingut una vida molt paral·lela ja que, uns anys després de ser el seu entrenador a l’Amateur se’l va endur a l’est per ser el seu segon a l’Aris, però això ja ho comentarem més endavant... Després de dos anys a l’equip blau amb qui va aconseguir l’ascens a Regional coincidint amb l’ascens del primer equip a Primera, va marxar a Tremp durant du-es temporades més. A partir d’aquí va estar un any a Binefar, un a Barbastro i un a Fraga. La temporada 1999-00 torna a Tremp, on s’està fins a Nadal abans d’ingressar a l’Alcampell, on acaba la temporada i s’hi queda la següent, la seva última com a futbolista. BUSCANT NOVES AVENTURES El mateix Alcampell decideix donar-li el comandament de l’equip l’any següent. La temporada 2002-03 torna a Lleida, i entra a la UE Bordeta d’on marxaria l’any següent en fitxar pel Teruel. L’any se-güent decideix marxar a les Illes Balears, acceptant l’oferta de l’Atlètic Ciutadella i, posteriorment la del Sporting Mahonés, on s’està fins el 2007, quan Oliva (com ja havíem dit abans) el reclama per ser el seu ajudant a l’Aris de Salònica grec, on les coses no van anar bé. Van ingressar al club de la mà de Manel Ferrer i, el ma-teix Ferrer, després d’haver-se jugat no-més un partit de lliga els va trucar des de Barcelona, dient-los-hi que havia deixat

CAR

LOS

RU

IZ

SEG

RE

PED

RO

CAS

TRO

VER

DE

ÀNG

EL G

ARR

ETA


N’OPINA...

Juan Carlos Oliva Entrenador d’en Toni a l’Amateur del Lleida De Seligrat només puc dir que era un professional entrenant en un equip amateur. Volia viure del futbol, es va sacrificar per això, i al final ha trobat el seu camí. Pensava com a entrenador, inquiet, amb una dedicació difícil de trobar en aquests anys. M´alegro molt pel seu recorregut, que no s´aturi.

el projecte i els recomanava que tornes-sin ells també. Va ser un error anar a l’entrenament de l’endemà, on els hi van prendre el cotxe (propietat del club) i, quan van tornar a casa els havien precintat el pis. Tot i això van aconseguir concertar una reunió amb el president i els va dir que no volia tenir contacte amb gent ‘tacada’ d’en Ferrer amb una frase que els va fer es-garrifar: “Grècia i Turquia no són com la resta d’Europa que coneixeu. A partir d’ara, quan aneu pel carrer, serà millor que mireu enrere”. Això els va fer tornar immediatament a casa. Després d’aquesta terrible experiència torna a la seva terra per ascendir el CF Gandia a Segona B i, posteriorment fer el mateix amb l’Olímpic de Xàtiva. Aquest estiu ha tornat a Lleida, causa de la no renovació d’Emili Vicente. Esperem que la seva carrera es consolidi aquí i guanyi una mica d’estabilitat, ja que rara-ment ha estat més de 2 anys en un club. Demoment son els anys pels que ha sig-nat. Per molts anys Toni! ■

JUAN

CAR

LOS

OLI

VA

SEG

RE


Bernal • Edat: 24 (la 1992-93) • Lliga: 1992-1993 • Titulars en la seva posició: Virgilio • Amb un llarg camí en les categories inferiors de grans equips, Juan Ignacio Bernal, no va fer-se mai un lloc en l’onze titular, intervenint 24 vegades en una substitució al llarg de la temporada, entrant en acció un total de 24 partits.

Milinković • Edat: 24 (la 1992• Lliga: 1993-1993• Titulars en la seva posició: Andersen• Amb un llarg camí en les categories inferiors de grans equips, Juan Ignacio Bernal, no va fer-se mai un lloc en l’onze titular, intervenint 24 vegades en una substitució al llarg de la temporada, entrant en acció un total de 24 partits.

Quan el partit

s’encalla, la

pilota no vol

entrar, al mig

del camp es

fonen els

ploms o gri-

nyola l’estruc-

tura d’un e-

quip és el mo-

ment en que

els entrena-

dors decidei-

xen girar el

cap a la ban-

queta i donar

entrada als

´número 12´.

Bernal, Romo,

Vilnova o Da-

vid Giménez

són alguns

d’aquests fut-

bolistes que

no necessiten

més de mitja

hora per deci-

dir el partit

amb gols sal-

vadors, velo-

citat per ban-

da i serenitat

en mig d’una

taquicàrdia

David • Edat: 26 (la • Lliga: 2008• Titulars en la seva posició: Jorge i Genís• Va arribar de l’Hospi la 2008-2009 i va ser ttres quar-tes parts de la campa-nya, número que es va veure reduït les tres següents, sent el revulsiu preferit de l’entrenador per a les segones parts. La passada temporada ha estat la millor en relació partits

Milinković • Edat: 25 (la 199• Lliga: 1993-1993• Titulars en la seva posició: Andersen• El balanç della temporada a Primera fou d’un gol cada 116 minuts. Una gran dada si tenim en compte que una cinquena part dels gols d’aquell any van portar la seva firma i, tot i no ser el davanter titular va ser el màxim golejador.

Dalmedo • Edat: 26 (la 2011-12) • Lliga: 2008-2012 • Titulars en la seva posició: Xisco i Miramón • L’Ignasi està cridat a ser el ‘número 12’ a-questa temporada. L’any passat en més d’una o-casió es va posar l’equip (el Badalona) a l’esque-na. Ve amb un balanç de 426 min - 0 gols. Va arribar a Badalona a l’hivern per la desfeta del Mahonés.

PAN

INI

PAN

INI

ARXI

U

NÀS

TIC

DE

TAR

RAG

ON

A


Jorge Sola • Edat: 22 (la 1994-95) • Lliga: 1994-1996 • Titulars en la seva posició: Salillas • Un autèntic revulsiu que va aportar velocitat per banda i algun que altre gol. Un dels molts navarresos que ha tingut el Lleida al llarg dels anys. En dos temporades, cinc partits complets i cinc gols. Un suplent de luxe. AGRAÏMENTS A DANI BADIA PER LA FOTOGRAFIA

Vilanova • Edat: 29 (la 1997-98) • Lliga: 1997-1998 • Titulars en la seva posició: Roa i Calderón • Mai va ser un titular absolut però si un suplent de molta qualitat pel mig del camp del Lleida. 1114minuts i 3 gols van ser el seu balanç en la única temporada que va estar al Lleida de Juande Ramos. Bon llan- çador de faltes.

Milinković

24 (la 1992-93) 1995

Titulars en la seva Andersen

Amb un llarg camí en les categories inferiors de grans equips, Juan Ignacio Bernal, no va

se mai un lloc en itular, intervenint

24 vegades en una substitució al llarg de la temporada, entrant en acció un total de 24

Lezaun • Edat: 25 (la 2004-05) • Lliga: 2003-2005 • Titulars en la seva posició: Arnal i Nakor • Una de les peces claus en l’ascens a Segona A de la campanya 2003-04 va perdre protagonisme a la categoria de plata l’any següent. Tot i això, va jugar 835 minuts en 33 partits, sortint a una mitja de 25 m. per partit jugat. Féu un gol que va valer un punt a Tenerife.

Eneko Romo • Edat: 26 (la 2005-06) • Lliga: 2005-2006 • Titulars en la seva posició: Jacobo i Juanlu • Migcampista que va arribar del Rayo, llavors a Segona B. Les xifres que deixa en la seva única temporada de blau demostren la confiança que el míster tenia en ell a l’hora de canviar un partit, encabint 533 minuts en 22 partits. •

Milinković

(la 1993-94) 1995

Titulars en la seva Andersen

El balanç del bosni en la temporada a Primera

u d’un gol cada 116 minuts. Una gran dada si tenim en compte que una cinquena part dels gols d’aquell any van portar la seva firma i, tot i no ser el davanter titular va ser el màxim

David

(la 2011-12) 2008-2012

Titulars en la seva Jorge i Genís

Va arribar de l’Hospi la 2009 i va ser titular

tes parts de la nya, número que

es va veure reduït les tres següents, sent el re-vulsiu preferit de l’entre-nador per a les segones parts. La passada tem-porada ha estat la millor en relació partits-gols.

DAN

I BAD

IA

MU

ND

O D

EPO

RTI

VO

PAN

INI

PAN

INI


Inclassificable. Saife Alami està mostrant tal repertori en els pocs mesos que porta com a blau, que és difícil reduir a una sola paraula el seu cabal de recursos. El futbol del marroquí ha seduït la gent de Nike a base de velocitat, potència física i desbordament. No viu a l'àrea, sinó que la colonitza en estampida. Obre espais, toca, aguanta la pilota. Ha mecanitzat el joc del Lleida en un tres i no res. És un tren d'alta velocitat.

FFFFitxaitxaitxaitxa Nom: Saifeddine Alami Bazza Lloc i data de naixement: 19/11/92 a Beni Mellal (Marroc) Altura: 1,73 m. Pes: 70 kg. >> TRAJECTÒRIA

> 2010/11: UE Lleida juv. > 2011: Lleida Esportiu >> ESTADÍSTIQUES 11-12

> 87 Min. (8 PJ) > 1 Gol (Gandia 0-3 Lleida)

No ha tingut una vida fàcil, però a Saife li somriu la vida més que mai. Assentat al Lleida, li arriba ara l'oportunitat amb 'The Chance'. Quan tot just era un nen i tenia set anys, la família de Saife va decidir abandonar la seva localitat natal, Beni Mellal, al centre del Marroc, i reunir-se amb el seu pare, que ja abans havia recalat a Espanya per motius de treball. L'adaptació li va ser senzilla, potser per-

què era encara un nen. El futbol va ser aquest element que li va permetre una ràpida adaptació. Saife Alami és un jugador a qui li agrada el futbol com a espectacle. Ell mateix es defineix a la perfecció: "Sóc un jugador de toc i que li agrada jugar en espais curts". En tres quartes parts del camp és mortal. La seva visió de joc i la seva manera de conduir la pilota recorden a la millor escola brasilera. És un dels dos representants espanyols que han guanyat per dret propi una de les 16 places que, a partir de l'any que ve lluitaran per entrar a la Nike Academy. El marroquí va aconseguir posar d'acord a tècnics i periodistes, sent un dels jugadors més destacats de la final global Nike 'The Chance'. Una petita perla que el Lleida ha de cuidar perquè no caigui i s’esberli. De fet, Emili Vicente el va fer pujar l’any passat del juvenil i, amb només 87 minuts en tota la temporada ja va aconseguir un gol. El seu debut es va produir el 16 d’octubre de 2011, en el Lleida - Huracán coincidint, per cert, amb la segona entrega de la història d’aquesta revista. Segons Daniel Sanz (periodista del Marca) “és orgull de tot el país”. Pel Lleida és molt més. ■


ESTU

DI F

OTO

GR

ÀFIC

CAR

LOS

NIK

E



AREA

11

REU

S D

EPO

RTI

U


CAR

LES

MIR

AND

A

La Federació va anunciar el passat estiu una decisió tan sorprenent com inesperada: el Lleida Esportiu passaria a jugar al grup del nord. Contràriament al que podria semblar a la capital del Segrià estan encantats amb el canvi. Jordi Esteve, director esportiu del club, ho confirma a Futbolcatalunya.com: "Sobretot a nivell de rivals és un honor. Servirà de motivació per a l'equip i ens marquem uns objectius molt ambiciosos". Per si de cas, el directiu ja s'ha encarregat de desmentir que els donessin la possibilitat de triar: "En cap moment vam tenir la possibilitat de tornar al grup 3 i encara que ens ho haguessin proposat ho haguéssim rebutjat". Després d’onze anys el Lleida formarà part del Grup II de Segona B de nou, el que amb els anys ha estat colonitzat per bascos, navarresos, càntabres i riojans.

RFE

F

CAR

LES

MIR

AND

A

ALABÈS: Natxo González 11-12: 6è | Mendizorroza

AMOREBIETA: A. Intxaurraga 11-12: 6è | Urritxe

ATHLETIC: Ziganda 11-12: 6è | Lezama

BARAKALDO: I. Zurimendi 11-12: 6è | Lassearre

EIBAR: G. Garitano 11-12: 6è | Ipurua

GIMNÀSTICA: José Gómez 11-12: 6è | El Malecón

IZARRA: Raúl Marco 11-12: 6è | Merkatondoa

SD LOGROÑÉS: T. Abadía 11-12: 6è | Mundial 82

UD LOGROÑÉS: P. Calvo 11-12: 6è | Las Gaunas

NOJA: A. Viadero 11-12: 6è | La Caseta

OSASUNA: A. Merino 11-12: 6è | Tajonar

PEÑA SPORT: S. Amatriain 11-12: 6è | San Francisco

RACING: R. Alonso 11-12: 6è | La Alberícia

REAL SOCIEDAD: M. Kodro 11-12: 6è | Zubieta

REAL UNIÓN: I. Idiakez 11-12: 6è | Stadium Gal

SESTAO: J.L. Ribera 11-12: 6è | Las Llanas

TERUEL: J.A. Embela 11-12: 6è | Pinilla

TUDELANO: J.M. Lumbreras 11-12: 6è | J.A. Elola

ZARAGOZA: A. Monserrate 11-12: 6è | Ciudad Deportiva

1 MIRANDÉS 11 ZAMORA 2 PONFERRADINA 12 REAL SOCIEDAD 3 EIBAR 13 OSASUNA 4 AMOREBIETA 14 REAL UNIÓN 5 UD LOGROÑÉS 15 GIMNÁSTICA 6 ALABÈS 16 PALENCIA 7 GUIJUELO 17 ARANDINA 8 ATHLETIC 18 SEGOVIANA 9 SALAMANCA 19 LEMONA

10 SESTAO 20 BURGOS

SELIGRAT ENCAIXA EN EL GRUP 2 Un dels motius, entre d'altres, que fan que el Lleida Esportiu li agradi la nova localització són les instal�lacions esportives: "Els estadis són millors que els del grup 3. La majoria són estadis i es respira un bon ambient de futbol". Pel que fa als terrenys de joc el director esportiu exposa que en el grup 3 "hi ha 12 o 13 camps de gespa artificial" mentre que el grup del nord "només un". Una de les claus en aquesta nova etapa és Toni Seligrat. El nou entrenador procedeix de l'Olímpic de Xàtiva i la temporada passada va realitzar un gran any. El nou tècnic és un amant de l'estratègia, la qual "és un factor desequilibrant a la Segona B, on hi ha molta igualtat" El nou Lleida de Seligrat no es diferencia molt del d'Emili Vicente. Segons Esteve són entrenadors "similars", tot i que amb Seligrat l'equip serà "més agressiu i traurà profit de l'estratègia". Pel que fa a la plantilla segueix bona part del gruix de les últims temporades "en una clara mostra de compromís per part dels jugadors". Els fitxatges que ha dut a terme l'entitat han estat "gent amb il�lusió i que cobreix les possibles carències de l'equip".

AFICIÓ I CLUB VOLEN EL PLAY-OFF Tot i que "la crisi limita els recursos i cada vegada és més difícil gestionar el club" el Lleida Esportiu somia amb arribar a Segona Divisió A. Jordi Esteve exposa que "cal anar diumenge a diumenge, aconseguir la permanència com més aviat millor" i després "arribar al play-off". Cal recordar que el Lleida fa dues temporades que voreja la zona de promoció, però no hi ha acabat entrant en cap ocasió. Passi el que passi hi ha un fet indiscutible: la comunió entre afició i equip és total. "Creiem que el club representa a la nostra terra i els nostres jugadors s'identifiquen amb ella" exposa Esteve, que afegeix que "el Lleida té bona salut, tots estimem la zona on vivim i la unitat de tots és indiscutible". El lema de 'Som i serem' és la mostra més clara del que parla el director esportiu. Ara caldrà veure com evoluciona aquest procés embrionari de creixement que està patint l'entitat.

HISTÒRIA AL GRUP SEGON El Lleida va ser un dels que ‘pels pèls’ van aconseguir la Segona B en el seu primer any d’existència (77-78). Llavors només hi havia dos grups: l’1 per a l’Espanya oest, i el 2 per a l’est (més o menys) i, el Lleida va quedar a un pas del descens (16è). No sortiria de la Segona B i en concret del Grup II fins la 81-82, que hi va haver reestructuració i van passar al Grup I. La temporada 86-87 va ser un pèl estranya, ja que només es formà un grup (de 22). El Lleida, va quedar segon i va aconseguir l’ascens. Fins la 89-90 no tornaria el Lleida a la categoria de bronze i va estar a Segona A fins la 01-02. Des de llavors, el Lleida sempre ha estat a Segona B (exceptuant 2004-05 / 2005-06 a 2A) això si, en diferents grups. Per exemple, el primer cop que el Lleida va estar en el grup III fou la temporada 2002-03, la segona després del retorn i des de llavors sempre ha estat en aquest grup.

CLASSIFICACIÓ 11-12 ELS NOUVINGUTS BARAKALDO, IZARRA, SD LOGROÑÉS, NOJA, PEÑA SPORT, RACING B, TUDELANO (Ascendits). LLEIDA, TERUEL, ZARAGOZA B (Grup III).

El Lleida tornarà a estadis mítics com Ipurua, Mendizorroza o Las Gaunas


El març de l'any passat els jugadors del Betis van rebre una garrotada. Tomás Calero, el cap dels serveis mèdics de l'equip, va reunir a tota la plantilla al vestidor per comunicar-los que el seu company Miki Roqué tenia un tumor maligne a la pelvis. Va deixar el futbol per intentar curar-se. Però el passat diumenge dia 24 de juny es van assabentar que el jugador no havia superat el tractament que seguia a Barcelona. Tenia 23 anys. El món del futbol va quedar commocionat. Format a les categories inferiors del Lleida, va sortir molt jove d'Espanya per anar al Liverpool, un dels grans clubs europeus. Va ser Rafa Benítez, llavors a la banqueta ‘red’, qui va voler comptar amb aquest central elegant que es va convertir en el jugador més jove a debutar amb el Liverpool en un partit de la Lliga de Campions. Va ser davant el Galatasaray i tenia només 17 anys. El Liverpool va decidir cedir-lo i va passar per l’Oldham Athle- �

LLEGEIX UN ARTICLE SOBRE MIKI ROQUÉ: http://lo-lleidata.blogspot.com.es/2012/06/miki-roque.html


THE

SUN


tic, el Xerez i el Cartagena, fins que va recalar al filial del Betis el 2009. Dos anys després Pepe Mel va fer debutar-lo amb el primer equip ‘verdiblanc’, quan aquest militava a Segona Divisió. Miki Roqué era un professional exquisit que tenia inquietuds més enllà de la pilota. Com la música. Era un apassionat d'U2. Segons després que es conegués la notícia de la seva mort, Twitter es va omplir de missatges de con-dol. "Una abraçada molt gran a la família de Miki Roqué. El vaig co-nèixer quan ell jugava al Liverpool i jo al United. Descansa en pau amic", va escriure Gerard Piqué. Amb el central del Barcelona, i amb Carles Puyol, va tenir Roqué una relació estreta que es va de-mostrar, entre moltes coses, quan el van ajudar a trobar metge a la ciutat per lluitar contra el tumor. Puyol va lluir una samarreta amb "Ànims, Miki" després de guanyar la Lliga de Campions el 2011. Des del Betis també van arribar paraules d'elogi per al jugador i força per a la seva família. "Se n'ha anat un lluitador ple d'il�lusió pel futbol i per triomfar a Primera, ens deixa un buit etern difícil d'omplir", va dir Pepe Mel.

El president del club, Miguel Guillén, va afegir: "Se'ns n'ha anat el número 26. Ha lluitat amb tota la força del món, però aquesta malaltia ha pogut amb ell. La seva força ens feia confiar en ell. Mai hem volgut admetre que pogués marxar aquest jugador d'elit i aquesta gran persona ". En el seu funeral, més de 600 persones van fer que l’església Valldeflors de Tremp quedés petita, ja que si van acostar gent de varis clubs de futbol entre ells, del Betis, del Sevilla, del Madrid i del Barcelona; molta gent del poble i els amics del futbolista, que van portar el taüt. ■

FitxaFitxaFitxaFitxa

Nom: Miquel Roqué Farrero Lloc i data de naixement: 08/07/88 a Tremp (Lleida) Alçada: 1,88 m. >> TRAJECTÒRIA

> ¿¿ ??/05: UE LLEIDA (Categories Inferiors) > 2005/06: Liverpool > 1980/81: Oldham Ath. > 1982/83: Xerez > 1983/84: Cartagena > 1990/91: Betis

>

El mateix 2006 debutava en Champions contra el Galatsaray sent el jugador més jove en la història del Liverpool en jugar la Champions League. En aquell partit tenia 17 anys i va entrar substituint a Xabi Alonso i va suposar un ingrés de 30.000 € pel Lleida. Euros que, malauradament, no van ser aprofitats. Sis minuts de campió per un campió.

LO-L

LEID

ATÀ

DAN

I BAD

IA


FFFFitxaitxaitxaitxa Nom: José Javier Zubillaga Martínez Lloc i data de naixement: 12/08/59 a Logronyo (La Rioja) >> TRAJECTÒRIA

> 2005/06: Real Unión > 2006/07: Real Unión > 2007/08: UE Lleida >> PALMARÉS

> 1 Promoció d’ascens a 2ª (Real Unión, 06/07)

L'exentrenador del Lleida i actual director esportiu de l'Alabès té al cap una visió integradora del futbol, el que li permet valorar tot amb perspectiva i raonament. Després de l'èxit a Irun, i del pas discret per al Camp d'Esports, ha tingut l'horçar aquest estiu al qual molts creuen el millor equip de Segona B i té la possibilitat de reescriure la història del club de Vitòria. És algú que pateix i gaudeix, però sempre des de l'esfera de la tranquil�litat i l'autocontrol.

CÓ

RD

OBA

DEP

OR

TE


José Javier Zubillaga va ser l’entrenador de la UE Lleida la temporada 2007-2008. Nascut a Logronyo fa 52 anys, va entrenar el Reial Unió d'Irun les dues últimes temporades abans d’entrar al club blau. La 2005-2006 va agafar l'equip el mes de gener i el va classificar cin-què al grup segon de Sego-na B, quedant-se a un pas de jugar la promoció d'as-cens. La següent campanya ja va poder deixar els bas-cos en zona de promoció, però van caure en la prime-ra eliminatòria contra l'Ala-cant. Zubillaga havia estat anteri-orment director esportiu de l'Alabès i l’Osasuna, coordi-nador tècnic del Logronyès i també va ser director espor-tiu del futbol base de la Re-ial Societat, concretament en l'equip Juvenil. Com a futbolista havia jugat al Bar-ceo, la Reial Societat i l'Es-panyol. Les gestions per fitxar-lo les va portar directament el lla-vors encara conseller dele-gat del club, Josep Men-chón, que ho va portar amb la màxima discreció. Zubillaga s'adaptava perfec- tament al perfil que buscava el Lleida: un tècnic jove, més o menys conegut pel seu passat com a futbolista i que, sobretot, conegués el mercat futbolístic de la Se-gona Divisió B per fitxar ju-gadors per formar una plan-tilla econòmica i amb garan-ties per a la temporada. La 2007-2008 del Lleida no passarà precisament a la història del futbol espanyol, ni tan sols a la pròpia del club. Zubillaga va estar només u-na temporada al Lleida, classificant-lo en la posició 13 del grup III de Segona B,

aconseguint un total de 48 punts. El seu equip va guanyar 11 partits, que corres-ponen al 29% de victòries, havent empatat també 15 partits, i havent-ne perdut 12. Els homes de Zubi van aconseguir realitzar 38 gols, però va encaixar-ne 44 més. En acabar la temporada, al juny, Zubillaga va tornar als despatxos i Emili Vicente a-gafà les regnes de l’equip blau fins aquest estiu, que l’ha substituït el valencià Toni Seligrat, procedent de l’Olímpic de Xàtiva. Des de llavors no ha tornat a asseure’s en cap banqueta però ha passat per l’Arcàngel de Córdoba i actualment està a Mendizorroza. S’espera que vingui aquesta temporada a observar jugadors al Camp d’Esports. Vindrà com a rival però no se li pot negar que forma part de la nostra història. Recentment ha fitxat jugadors de bastant renom a a la categoria i ha presentat un Alabès amb aspiracions tal com els re-clama l’afició vitoriana.

Tot i venir amb bones referències d’Irun, Zubillaga va aconseguir una discreta tretzena plaça amb el Lleid a

DN

A

DIA

RIO

AS


Ha passat per molts dels estaments del club. Actualment, és l’entrenador de por-ters de l’escola. Joan Ramon Puig Solsona (Puigverd, 1952) però, també va ser jugador de l’entitat durant sis temporades. En l’èpo-ca de Jordi Gonzalvo, va tornar al club per ser el segon entre-nador i per fer una funció inèdita per algú que havia estat mig-campista.

“D’aquí a dos o tres anys podria sortir algun bon porter”

“D’aquí a dos o tres anys podria sortir algun bon porter”


FFFFitxaitxaitxaitxa Nom: Joan Ramon Puig Solsona Lloc i data de naixement: 13/12/84 a Puigvert (Lleida) Altura: 1,68 m. Pes: 66 kg. >> TRAJECTÒRIA

> 1965/70: FC Barcelona (Base) > 1970/74: FC Barcelona Atlètic > 1974/76: UE Lleida > 1976/78: Real Valladolid > 1978/80: Rayo Vallecano >> PALMARÉS

> 1 Ascens a 2ª (Barça At., 73/74)

Oriol Jové / Lleida Revista SOM I SEREM

FOTOS: Lleida Esportiu, Joan Ramon Puig Solsona

LLEI

DA

ESPO

RTI

U


Com va ser el teu debut amb el Lleida? La temporada 1974-1975 es va produir el meu debut ja que a més de jugar a futbol vaig fer el servei militar. Hi vaig jugar també la següent temporada i posteriorment en una segona etapa. Quin ha estat el teu millor moment amb la samarreta blava? La veritat es que varen ser temporades difícils, especialment la primera, que vam estar a punt de baixar a Regional. Què vas sentir, des de la banqueta, quan es va pujar a Primera Divisió? Que estàvem fent història; una alegria meravellosa; és d’aquells moments difícils de descriure perquè tots els sentiments hi estan barrejats. Quan jugaves al Lleida com et pensaves que estaria el club esportiva, econòmica i socialment a curt-mig termini? Esportivament, vaig poder pensar que el Lleida arribaria a jugar de nou a Primera Divisió i que jo tindria l’honor de formar part de l’equip tècnic, i respecte al tema econòmic a curt, mig i llarg termini sempre ha estat fatal, i el final ja el coneixem tots. Per què, tant ara com abans, sempre has tingut lligams amb els nens de la base? Perquè ells son el futur i perquè els nois que surten d’aquesta base i arriben a jugar amb el Primer Equip, ho viuen d’una forma diferent i aporten sempre un grau d’implicació més

gran i això, és important en un club. Com és que, sent migcampista has acabat sent entrenador de porters? Perquè vaig entrar al club de la mà d’en Jordi Gonzalvo i, a part de ser el seu segon, em va dir que també entrenés els porters. Ara mateix, el Lleida té porters de futur a la pedrera? No és gens fàcil jugar de porter. Però potser

En un concentració, el jugador En un concentració, el jugador En un concentració, el jugador En un concentració, el jugador Teixidó es va amagar dins deTeixidó es va amagar dins deTeixidó es va amagar dins deTeixidó es va amagar dins de llll armari i quan el seu company armari i quan el seu company armari i quan el seu company armari i quan el seu company d'habitaciód'habitaciód'habitaciód'habitació,,,, Tanco el va obrir Tanco el va obrir Tanco el va obrir Tanco el va obrir per canviarper canviarper canviarper canviar----se de roba es va se de roba es va se de roba es va se de roba es va emportar un emportar un emportar un emportar un ensensensensurt de mort, urt de mort, urt de mort, urt de mort, perquè perquè perquè perquè a ma ma ma méééés a ms a ms a ms a méééés, el primer s, el primer s, el primer s, el primer es va posar a xisclar com un es va posar a xisclar com un es va posar a xisclar com un es va posar a xisclar com un boig i l'ensurt encara va ser boig i l'ensurt encara va ser boig i l'ensurt encara va ser boig i l'ensurt encara va ser mes espectacularmes espectacularmes espectacularmes espectacular.... JJJJo hi era o hi era o hi era o hi era present perque n'estaba present perque n'estaba present perque n'estaba present perque n'estaba assabentat.assabentat.assabentat.assabentat.

JRPS

JRPS


JRPS


Un partir al camp del BinéUn partir al camp del BinéUn partir al camp del BinéUn partir al camp del Biné----far, l'àrbitre xiula un penal a far, l'àrbitre xiula un penal a far, l'àrbitre xiula un penal a far, l'àrbitre xiula un penal a favor nostre i quan un comfavor nostre i quan un comfavor nostre i quan un comfavor nostre i quan un com----pany estaba a punt de tirarpany estaba a punt de tirarpany estaba a punt de tirarpany estaba a punt de tirar----lo, el Biota lo, el Biota lo, el Biota lo, el Biota ----per variarper variarper variarper variar---- s'es s'es s'es s'es----tava discutint i insultant tava discutint i insultant tava discutint i insultant tava discutint i insultant

amb un rival fins al punt de amb un rival fins al punt de amb un rival fins al punt de amb un rival fins al punt de donardonardonardonar----li un li un li un li un escupitajescupitajescupitajescupitajoooo amb tamb tamb tamb tant mala sort que en ant mala sort que en ant mala sort que en ant mala sort que en aquell moment pasaquell moment pasaquell moment pasaquell moment passsssaaaavvvva jo a jo a jo a jo per davant i meper davant i meper davant i meper davant i me l va l va l va l va

empastar en plena galta.empastar en plena galta.empastar en plena galta.empastar en plena galta.

porter. Però potser en un termini de tres o quatre anys en pugui sortir algun. Quin ha estat, per tu, el millor

porter de la història del Lleida? El Lleida ha tingut bons porters: Arbea, Jaime Juan, Amigó, Arumí,... però per a mi, el millor de tots tècnicament parlant ha estat Mauro Ravnic. Quina era la teva relació amb l’expresident Màrius Duran? Extraordinària. Tant com quan tots dos formàvem part de la nostra estimada Unió Esportiva Lleida, com quan ja n’estàvem fora. Encara a dia d’avui el trobo a faltar. Per mi va ser el millor president que hagi tingut mai el Lleida. Ja que sempre vas ser l’etern segon, de quin entrenador vas aprendre més? (Enviat per FERRAN) Sense cap mena de dubte, d’en Mané. ■

EN EL PRÒXIM NÚMERO…EN EL PRÒXIM NÚMERO…EN EL PRÒXIM NÚMERO…EN EL PRÒXIM NÚMERO…

GONZALO ARGUIÑANOGONZALO ARGUIÑANOGONZALO ARGUIÑANOGONZALO ARGUIÑANO

Gonzalo Arguiña-no, l’ex jugador blau, serà l’entre-vistat del pròxim número de la re-vista SOM I SE-REM. Envia’ns la pregunta que li

vulguis fer a [email protected], indicant a l’assumpte “secció entrevista” i signant amb el teu nom.

JRPS


LLEI

DA

ESPO

RTI

U

L’Alcalde, al GamperL’Alcalde, al GamperL’Alcalde, al GamperL’Alcalde, al Gamper ···································································································································································································································································································································

ÀNGEL ROS ERA PRESENT AL TROFEU GAMPER DEL FC BARCE LONA; ···································································································································································································································································································································

I AL CAMP D’ESPORTS L’ALCALDESSA ACCIDENTAL, MONTSE PARRA. ···································································································································································································································································································································

En els últims dies hi han hagut crítiques d’un sector de l’afició que carregava contra el Paer. Va estar al Gamper i no al Camp d’Esports. A més, va ‘tuitejar’: “Excel�lent primera part del Barca. L'equip jugant com sempre, mes el Jordi Alba, i el Tito. De moment, bon inici !!” i “Gran inici de Lliga, i el gol de Villa, la component mes sentimental del partit. Enhorabona !!!!!”. Això porta a plantejar-nos si tenim un alcalde compromès amb Lleida

AIXÍ JUGAVAAIXÍ JUGAVAAIXÍ JUGAVAAIXÍ JUGAVA La passa al mig del camp, arrenca a córrer, despenja la pilota i puja l’1-0 al marcador mentre l’afició coreja el seu nom. Com un tigre; famolenc de gol. Lluitant amb ungles i dents fins aconseguir el seu únic objectiu. Amb un futbol digne de veure i amb un treball, constància i sacrifici que, sense ser un ‘geni’ de la tècnica el van portar molt lluny. FOTOGRAFIES: E. OMEDES

FFFFitxaitxaitxaitxa Nom: Mariano Azcona Murugarren Lloc i data de naixement: 17/07/60 a Andosilla (Navarra) Partits: 238 Gols: 95 >> TRAJECTÒRIA

> 19??/??: CD Izarra > 19??/??: Peña Sport FC > 1980/81: CA Osasuna > 1982/83: RSD Alcalà (Cessió) > 1983/84: CA Osasuna > 1984/90: UE LLEIDA > 1990/91: UE Sant Andreu > 1990/91: UE LLEIDA (Cessió) > 1991/93: UE Sant Andreu > 1993/94: Tudelano >> PALMARÉS

> 1 Ascens a 2ª (89/90)

ariano Azcona Muru- garren neix a la localitat navarresa d’An- dosilla el diumenge 17 del mes de juliol de 1960. Comença a jugar a futbol a l'e-quip del poble, passant per l’I-zarra i el Penya Sport abans de jugar al Club Atlètic Osasu-na, equip punter navarrès amb el qual juga 13 partits a Prime-ra dividits en tres temporades, sent cedit a la RSD Alcalá en finalitzar la segona d'elles en haver de realitzar el servei militar a Madrid. Es tanquen les portes de l'e-quip “rojillo” i decideix accep-tar l'oferta de la UE Lleida, bon destí per als jugadors na-varresos dels vuitanta, on juga sis temporades consecutives que signifiquen la seva consa-gració com a golejador i li o-bren les portes del Sant An-dreu, que deixa, després de tres campanyes més, per tor-nar a casa i penjar les botes al CD Tudelano. És a l’abast de ben pocs poder dir que ets el màxim

golejador de la història d’un club. Azcona pot presumir d’això i de ser l’ídol majoritari de les generacions d’aficionats de finals del 80. Sempre llui-tant a l’àrea i treballant com ningú, el nou del Lleida va a-conseguir una mitjana de gai-rebé 16 gols per temporada: una brutalitat a l’abast de ben pocs i es que, amb Roberto Álvarez a la banqueta i amb gent com Rubio, Maza, Le-kumberri, Palau i Txema, es començava a gestar aquell mític equip que posteriorment ascendiria a Primera Divisió de la mà de Mané. Mariano Azcona, entre altres coses va visitar el Camp d’Es-ports la temporada passada (10-11-2011) per conèixer la nova directiva i saludar a l’E-mili, excompany seu. També és el protagonista del llibre de Joan Ezquerra López “Azcona Abrelatas” publicat recent-ment. Hem pogut ‘caçar-lo’ per Navarra i estem al corrent del que es dedica ara però això, ja ho explicarem un altre dia. ■

Molts recorden l’ascens a Primera Divisió de la temporada 1992-93 com un dels mi-llors moments de la història del club. Cal però, mirar què és va fer per arribar a ‘dalt’: indiscutiblement el descens a Segona B de la temporada 89-90 va catapultar el se-güent a Primera i, la peça clau del nou as-cens la temporada següent fou sens dubte Mariano Azcona ja que, sense els seus gols, el Lleida no hauria quedat entre els millors i ves a saber per quants anys haurí-em estat al ‘pou’. Gran mèrit del navarrès.


se’ns va acostar un aficionat per parlar amb nosaltres. “Oye –va dir-me- ¿por qué cantas tan fuerte los goles del Lleida?”. Tan didàc-ticament com em va ser possible vaig ex-plicar-li que fèiem la narració del partit per una emissora de Lleida, que els nostres o-ients eren lleidatans i seguidors de l’equip blau i que, per tant, tenia tota la lògica que féssim una trans- missió favorable als inte-ressos del seu rival d’aquell dia. Amb cara d’haver quedat poc convençut, va contraata-car: “¿Y por qué hablas en catalán?”. Amb la mateixa educació vaig dir-li que la nos-tra emissora, Segre Ràdio, feia tota la pro- gramació en català i que a Lleida aquesta era la llengua normal de relació entre no-saltres. Ell que em sosté la mirada, que fa com que s’ho pensa i em diu: “¿A que te corto los cables y se acaba lo de cantar los goles del Lleida y lo de hablar cata-lán?”. Potser amb un punt d’inconsciència vaig somriure. De cap manera podia pen-sar que ho digués de debò. Havia d’estar fent broma per força! Fins que vaig veure que es treia una navalla de la butxaca i que la desplegava a un pam dels meus nassos… Si em punxen no em treuen sang! Per sort, un capellà amic seu va es-tirar-lo del braç, se’l va endur, i la cosa va quedar aquí. Potser la memòria em traeix i el record s’ha deformat amb els anys, pe-rò encara em sembla veure aquella fulla lluent, d’un tamany que de cap manera havia de ser còmode de dur a la butxaca d’uns pantalons. No va ser l’única vegada que ser català em va portar problemes. Crits a Toledo, tracte hostil a Leganés, insults al camp del Rayo Vallecano, escupinades dels ultres de l’Atlètico de Madrid a Majadahonda, llançament d’objectes a Almeria… Per sort mai va arribar la sang al riu i si bé vam passar per més d’una situació desagradable, també ho és que a gairebé a tot arreu la gran majoria de la gent es va comportar amb nosaltres amb exquisida correcció. Sobretot els dies que el Lleida no guanyava. ■

decisiva en aquest camí, tot i que –afor- tunadament– enguany segurament serien igualment benvinguts a la majoria de camps del Grup II de Segona B, atenent a la tradicional germanor futbolística i com-prensió que el nostre fet diferencial té a Euskadi o Navarra. Potser eren altres temps -tampoc no fa tant-, però recordo molt vívament la ve-gada en que parlar en català va estar a punt de portar-me alguna cosa més que problemes. Era al camp de l’Extre-madura, a Almendralejo, la temporada 1994-95. Aquell club, avui desaparegut, s’estrenava a Segona A dos anys abans d’ascendir a Primera, on arribaria a jugar les temporades 96/97 i 98/99. Però aquell 30 d’octubre de 1994, estava molt lluny d’estar preparat per acollir un partit de fut-bol professional. Al camp no hi havia cabi-nes per a les emis-sores de ràdio i em va tocar fer la transmissió per Segre Ràdio assegut a la grada al costat de l’amic Jo-sé Carlos Monge i envoltat d’espectadors. A la mitja part, amb el Lleida per davant amb un gol de Roa al minut 21 (vam aca-bar guanyant 0-2 amb un altre gol de Vi-cente a la se-gona meitat), la gent va co-mençar a passar pel nostre costat de camí al bar de l’estadi, obligant a aixecar-nos per deixar-los pas mentre continuàvem parlant en directe. Quan, finalment, vam acomiadar la transmissió i fèiem una pau- sa mentre no començava el segon temps,

A les portes d’un 11 de setembre que enguany es preveu especialment reivindicatiu amb l’aspiració de la indepen- cia com un objectiu polític que guanya adeptes i que encara en tindrà més si descarrila la proposta de Pacte Fiscal que persegueix el Govern d’Artur Mas, em venen a la memòria les múltiples vegades en que, seguint el Lleida per Espanya, em va tocar haver de justificar-me per ser ca-talà o per fer la meva feina en la nostra llengua. No vull pensar en quines situaci-ons poden haver de viure els companys a qui els to-qui anar a segons quins camps d’Espanya en el cas que les aspiracions nacionals del país avancessin de forma


················································································

Per Jordi Guardiola Periodista

················································································

JOR

DI G

UAR

DIO

LA


L’Alcalde, al GamperL’Alcalde, al GamperL’Alcalde, al GamperL’Alcalde, al Gamper ···································································································································································································································································································································

ÀNGEL ROS ERA PRESENT AL TROFEU GAMPER DEL FC BARCE LONA; ···································································································································································································································································································································

I AL CAMP D’ESPORTS L’ALCALDESSA ACCIDENTAL, MONTSE PARRA. ···································································································································································································································································································································

En els últims dies hi han hagut crítiques d’un sector de l’afició que carregava contra el Paer. Va estar al Gamper i no al Camp d’Esports. A més, va ‘tuitejar’: “Excel�lent primera part del Barca. L'equip jugant com sempre, mes el Jordi Alba, i el Tito. De moment, bon inici !!” i “Gran inici de Lliga, i el gol de Villa, la component mes sentimental del partit. Enhorabona !!!!!”. Això porta a plantejar-nos si tenim un alcalde compromès amb Lleida

El ‘gust’ de TatxoEl ‘gust’ de TatxoEl ‘gust’ de TatxoEl ‘gust’ de Tatxo ··································································································································································································································

EL QUE VA SER ACCIONISTA DEL LLEIDA, ··································································································································································································································

OBRE UN RESTAURANT AMB JAUME ··································································································································································································································

ROURES I FERMÍ PUIG ··································································································································································································································

El cuiner Fermí Puig ja ha trobat socis per obrir el seu propi restaurant. L’antic xef de El Drolma, que va deixar aquest establiment l’any passat, s’ha associat amb els propietaris del grup audiovisual Mediapro, Jaume Roures y Tatxo Benet. El que fou accionista del Lleida, provarà una nova faceta després de l’escàndol a Lleida que segurament ningú vol recordar.

Confusió al Confusió al Confusió al Confusió al SegreSegreSegreSegre

El nostre cap de redacció, l’Oriol Jové, va quedar ben sorprès en llegir la pàgina 28 del Diari Segre de dilluns 31 de juliol. La notícia de JCM parlava de l’stage del Lleida al Montanyà, i com a curiositat va afegir les parelles de jugadors a l’Hotel. Fins aquí tot bé. Resulta, que a l’stage hi havia 21 jugadors, i el que havia quedat desaparellat era Ignasi Dalmedo, que el van aparellar amb l’utiller que segons el Segre era el nostre cap de redacció, l’Oriol Jové que el van confondre amb Walter Litwin. Utiller per un dia.

Alí, desnonatAlí, desnonatAlí, desnonatAlí, desnonat ·················································································································································

ALI BENHALIMA, FORA DEL ················································································································································· SEU DOMICILI PER BANKIA ·················································································································································

Es tracta del desnonament que Bankia té previst fer a la família d’Ali Benhalima (exjugador del Lleida del 1990 al 93) del carrer Anselm Clavé de Lleida el proper 13 de setembre. Es reclama a Alí 9.000€, el que li queda d’hipoteca. L’al-gerià diu que els pagarà però que ara mateix no disposa d’aquesta quantitat. La PAH i la xarxa ja s’han mobilitzat.

EL C

ON

FID

ENC

IAL

FAR

RÉ-

GAR

CÍA

OR

IOL

JOVÉ


Estimat lector, Fa dotze mesos que vam iniciar un projecte. El projecte de la revista Som i Serem. Un projecte sobre el qual teníem molts dubtes. En primer lloc per la reduïda massa social i en segon pel poc interès de la ciutat amb el seu equip professional a Segona B, que ve a ser el mateix. Es per aquest motiu que volem agrair-li el seu suport i confiança dipositats en nosaltres. Això per començar. Després també m’agradaria donar les gràcies a tots els col·laboradors: al Ferran Montardit, al Jordi Guardiola, al Guille Landa, al Jordi Brescó, al Sergi Puy i al Francesc Latorre. Gràcies a ells la revista és com és i ha arribat on ha arribat. També vull agraïr a Uniserveis, 2Care, AsistPc, Neteges Segrià, Ona SPS i Actualitat Lleida per confiar en nosaltres des del primer dia. Cas apart mereix el Diari dels Blaus, que gràcies amb l’agermanament que tenim hem pogut créixer més com a mitjà de comunicació. Al Lleida. I no només al sentiment i els colors que si, d’acord, són el motiu pel qual existeix Som i Serem, si no al departament d’àrea social i de premsa. Gràcies per la vostra ajuda i disposició en tot el que ens fa falta. A l’equip de Lleida de Televisió de Catalunya. Gràcies per obrir-nos al món. Gràcies pel vostre interès i per valorar-nos. També a l’Adrià Gallego, al Rubén Rayos, al Miki Massana, al Jesús Imaz, a la penya És un sentiment, a l’Emili Vicente, al Ramon Verdú, al Carlos Barreda, al Jaume Delgado, al Genís Soldevila i al Joan Ramon Puig Solsona. Gràcies per respondre a les nostres preguntes. Per acabar, no voldria descuidar-me d’agrair a persones, la feina la qual, no surt publicada. Gràcies a la Marisol, al Josep Maria, a la Mercè, al Marc, a la Ita, a l’Eugeni, al Josep i a la Soledad. Gràcies pels vostres consells i la vostra ajuda. I gràcies a la resta de gent que ha fet possible, en definitiva, la revista. Aprofito l’avinentesa per anunciar-li que la revista passarà a ser trimestral aquesta temporada, principalment, per falta de temps, un dels problemes que pot arribar a comportar-nos un projecte com aquest. Això si, és veurà compensada amb una ampliació dels continguts. Molt agraït per tot,

Revista SOM I SEREM

Arquitecte Bergós, 19

25196, Lleida

Catalunya Setembre 2012

OriolJovéOriolJovéOriolJovéOriolJové Oriol Jové, cap de redacció

Cap de redacció: Oriol Jové

Colaboren: Jordi Guardiola, Ferran Montardit, Sergi Puy, Dani Badia, i Miquel Vidal.

Contacte, Subscripcions, Publicitat: [email protected] NOTA: Som i Serem no es responsabilitza de cap comentari dels seus col·labora-dors.

EN AQUESTA EDICIÓ:

Fotografies: El Pueblo de Albacete, Fussball Tempel, Reus Deportiu, Judit Andreu, Àngel Gar-reta, Pedro Castroverde, Diari Sport, El 9 Esportiu, Carlos Ruiz, Ramon Rius, Diari Segre, Estudi Fotogràfic Carlos, Nike, Panini, Gimnàstic de Tarragona, Juan Carlos Oliva, Carles Miranda, Dani Badia, The Sun, Lo-Lleidatà, DNA, Diario As, Córdoba Deporte, Lleida Esportiu, Arxiu J.R. Puig Solsona, BDFutbol, Jordi Guardiola, E. Omedes, El Confidencial, Lleida al Minut, Oriol Jové, Farré-García, Joan Estornell, RFEF, Area 11.

Agraïments: Lleida Es-portiu, Dani Badia, As-sistPC, Uniserveis, 2CA-RE. Editorial Milenio, Se-gre, BDFutbol.

························································································

Per Ferran Montardit ························································································

neixes la ciutat perquè hi has estudiat i hi has viscut. Fins i tot estaves vinculat en el món hos-teler si no vaig mal encaminat... Tens la pinta de ser un home de club, treballador i compromés... pensa que et mirarem amb lupa tot el que faràs i fins que la pilo-ta no entri seràs comparat amb l'Emili. Però si entra i entra molt... tots contents. Esportivament en deus saber força perquè t'ho has treballat molt bé a l'Olímpic de Xàtiva i tinc entés que vas publicar un llibre de futbol amb el Salva Cambray, exentrenador del ju-venil del Lleida. I cuida'ns el planter, que això als de Lleida ens agrada molt. I paciència amb els Esteve, que a vegades fan coses rares, però ja els ani-ràs coneixent. Benvingut de nou a aquesta ciutat que és el bres-sol de molts valencians que al s.XIII van baixar cap allà baix. Sort i a partir d'avui ja estem tots amb tu.

J. ESTORNELL

1. Gràcies Emili pels anys que has estat al nostre club, sigui Unió Esportiva Lleida o Lleida Esportiu. Has tingut plena dedicació i cada any que has fet l'hem considerat un èxit, sempre amb el mateix aiaiai al setembre per acabar dignament al maig. Gràcies Emili per ser un savi del fut-bol, jo pensava que els savis del futbol eren tots de la ma-teixa edat que Luis Aragonés o Vicente Cantatore, i per en-senyar-nos a l'afició tot el que has volgut posar en pràctica. Gràcies Emili per quedar-te al Lleida quan vas tenir la possi-bilitat d'anar-te'n a l'Espanyol, on segur que haguessis co-brat (més) i haguessis viscut més tranquil. Gràcies Emili per haver-nos descobert que hi ha lleidatans que juguen al futbol i que ju-guen bé, molt bé. Fa no gai-res temporades el Jesús I-maz, el Gerson Bosch o el Pau Bosch estarien jugant vés a saber per on i ara els tenim a Lleida. Hem desco-bert el planter. Gràcies Emili per aguantar el que has aguantat. A l'Annabel Junyent, al Tatxo Benet, als administradors concursals, als Esteve Brothers... i a a-questa afició de general que als 5 minuts ja comencem a xiular si no trenem 3 passa-des ben fetes al mig del camp. Gràcies Emili per ser un bon, molt bon entrenador, però so-

bretot bona persona. No he sentit mai cap periodista, ni ju-gador ni exjugador, ni aficionat dir res contra la teua persona. De ben segur que seràs l'entre-nador més recordat després del Mané tot i no haver aconseguit cap ascens. Ni Juande Ramos, ni Víctor Muñoz amb les planti-lles que van tenir van arribar al teu nivell d'entranyabilitat per l'afició. Gràcies Emili perquè suposo que algun dia tornaràs a treba-llar pel Lleida i seràs ben rebut. I gràcies Emili perquè, tot i que portis l'esquena plena de forats dels punyals que t'ha degut cla-var la directiva les últimes set-manes, quan aquesta tingui la decència de fer-te un homenat-ge tu vindràs. Sort! 2. Benvolgut Toni Seligrat. Ja t'aviso per davant que no ets l'entrenador que voldria la majo-ria de l'afició. Volíem la continuï-tat de l'Emili, però la teua opció ha estat molt bona. Em feia molta por que aparegués aquí un paio que no conegués ni el club, ni la ciutat, ni la història. Un entrenador d'aquells que el dia de la seua presentació sol-ten un "sempre he volgut entre-nar aquí". Penso que tu ets molt vàlid. Ja saps què és estar al Lleida, ja vas viure un ascens quan eres jugador d'aquell mític equip que es deia Lleida Ama-teur i entrenava el Juan Carlos Oliva. Va ser la temporada 93- 94, però va quedar eclipsat pel millor Lleida de la història. Co-


SOM

I SE

REM

Nº 1

5 | w

ww

.revi

stas

omis

erem

.tk

LLEI

DA

AL M

INU

T

som i serem 1 [15]

Documents

continguts sn ms amplis

carta oberta doriol

joan ramon puig solsona

entrevista puig solsona

edici prou acceptable

llegendes mariano azcona

tes in extremis

nmero 12 javier zubillaga