pronoms forts i febles
TRANSCRIPT
PowerPoint Presentation
Pronoms
Pronoms personals forts o tnics
Pronoms febles o tons
Consideracions generals
Forma i funcions: Subjecte, CD, Atribut, CI, CC, CRV i CPred.
Usos pleonstics dels pronoms.
Pronoms sense valor sintctic.
Abs del pronom reflexiu se.
Combinaci de pronoms
Pronoms personals forts
Referits a persones.
Funci: subjecte o complement.
Persona
Singular
Plural
MajestticCortesia
1a
Jo, mi
Nosaltres
Ns
2a
Tu, vost
Vosaltres, vosts
Vs
3a
Mascul
Ell
Femen
Ella
Reflexiu
Si
Pronoms personals forts
SI
Si es refereix a persones, s millor emprar ell/a mateix/a, ells mateixos, elles mateixes.El fet, en si mateix, no s negatiu
El vestit se lha cosit per a ell mateix
VOST, VOSTS
Fa referncia a 2a persona per, concorda amb el verb en 3a.Vost, qu volia?
NS, VS
s majesttic (jerarquies militars o eclesistiques). Referits a la 1a i la 2a persona del singular tot i concordar amb el verb en 1a i 2a del plural. Ns, rei dArag
VS: s de cortesia (documents administratius, textos instructius). s genric (tant masc. com fem.) i sempra tant per al singular com per al plural.Em plau convidar-vos
NOSALTRES
Plural de modstia o dautoria.
Pronoms personals forts
ELL, ELLA, ELLS, ELLES
No es poden emprar per referir-se a ssers inanimats, cal buscar alternatives:Suprimir-losAnirem amb cotxe o sense?
Substituir-los pels pronoms febles EN o HINo s si se'n faran crrec
Emprar relatiuss una pellcula en la qual...
Pronoms personals febles
Referits a elements de loraci que no cal repetir.
Vols un te? No, no en vull.
Vols ara la llibreta? No, no la vull, grcies.
Vols aquest te? No, no el vull.
Dna el llibre a Sara. Val, ara lil done.
Abans es dedicava a la msica, ara ja no shi dedica
Funcions: subjecte, CD, CI, CN, Atrib., CC, CRV i CPred.
Pronoms personals febles
Collocaci
Darrere del verb
InfinitiuGerundiimperatiu
Jaume, portan cincComportant-te aix no millorarsEs resumeix en acabar-ho tot
Davant o darrere
Passat perifrstic i perfrasis
La va acompanyar al metgeAcabar tornant-hiHo hauran de reconixer
Davant del verb
Resta de formes
Li han fet un regalEm feren una sorpresaNo lhavia vist mai tan contenta
Pronoms personals febles
Forma i posici dels pronoms en relaci al verb:
Davant del verb
ReforadaVerb comenat per consonant
Em portars a casa?
ElididaVerb comenat per vocal
Lha portada a casa
Darrere del verb
PlenaVerb acabat en consonant o diftong
Porteu-me a casaPortant-ne ms
RedudaVerb acabat en vocal
Portam a casa
Pronoms personals febles
La collocaci davant o darrere del verb segueix la norma segent:
Han danar sempre junts -davant o darrere-.Me la dnes? Dna-me-la
Lapstrof va tant a la dreta com siga possible. Quan se'n va? Ja se n'ha anat
Atenci EL+EN> LEN (no *len perqu no hi ha cap pronom le)
Posposats al verb, el 1r pronom pren forma plena o reduda i, el 2n l'adopta reforada:
Agafals-la; donar-nos-en
Pronoms personals febles
El pronom que va darrere daltre pronom acabat en s, adoptar la forma reforada:
Torneu-los-els
SE davant US, no sapostrofa:
Se us atendr de seguida
ME, TE i SE mantenen la forma plena quan es combinen davant els pron. femenins de 3a LA, LES:
Te la contar si ell vol (la histria)
Pronoms personals febles: combinaci i collocaci
Ordre de collocaci dels pronomsReflexiu - CI - CD - en hi/ho
Joan, emportat els xiquets a la platja > refl.+CD+CCLloc
Joan, emporta-tels-hi
Emporta't les xiquetes de ca la tia > refl.+CD+CCLloc (prep. DE)
Emporta-te-les-en
L'aire se t'endugu la roba estesa al jard > refl.+CI+CD+CCLloc
L'aire se te la hi endugu
Pronoms personals febles
Forma dels pronoms
LI, HI, HO i LES (pl. de LA) mai canvien de formaHi venia; deixa-ho!; porta-les; dna-li.
VOS i US sn intercanviables excepte si el verb acaba en vocal, en aquest cas noms saccepta VOS:Us portareu b! Vos portareu b! Porteu-vos b! (*porteu-us)
LA segueix les regles daccentuaci davant I i U tones:La pissarra, ja no la usem gaire
SE s preferible si el verb comena per so [s]:Daix ja no se sent res
Se solen emprar les formes plenes en certes expressions:Tant se val! Tant me fa! Com te dius? Du te guard!
Pronoms personals febles
Forma: HO
Es pronuncia [o] darrere dun verb acabat en consonant o diftong decreixent:Deixeu-ho all [deixwo]
Canviant-ho ara ser millor [canvinto]
Es pronuncia [u] o [ew] davant dun verb comenat per consonant o en combinaci amb els pronoms em, et i es:Li ho portar ara mateix [liwprta]
Mho portar dem [mewportar] o [muportar]
La combinaci HO+HI>LHI (mirar ltima diapositiva)Has portat tot aix al cotxe? S, ja lhi he portat
Pronoms personals febles: CD
Amb verbs transitius, complementant-ne el significat.
Identificaci:
Transformar loraci a passiva:
Jaume ha vist (a) Joanna Subj.CD
Joana ha sigut vista per JaumeSubj. Verb en veu passiva (SER conj.+PART.)C. Agent
Substituir el CD pel pronom feble corresponent de 3a persona (el-els; la-les)
He vist (a) Joanna > Lhe vista
Pronoms personals febles: CD
Sols porten preposici A en els segents casos:
Davant pronoms personals forts: Em va acusar a mi
Si el CD es troba a linici de loraci: A Jaume, avui no lhe vist
Quan el CD s el 2n terme duna comparaci: Lestimava ms que a la seua mare
Oracions recproques: Es miraren luna a laltra
Opcionalment, antropnims sense article: He vist (a) Joanna
Per desfer ambigitats:Davant dun relatiu, per a desfer lambigitat: El xic a qui saludares s Marc
Quan el CD s linterrogatiu QUI i el subj. est en 3a sg.: Qui ha sentit Merc?(QUI pot ser CD o subj.)
A qui ha sentit Merc? (QUI s CD)
Davant de tots, totes, tothom, ning: Avisa a tothom del que ha passat
Altres: Testima com a Maria
Pronoms personals febles: CD
Pronom
Tipus de CD
Exemple
EL ELSLA LES
Determinat (art., demostr. o poss.)
Porta aquells llibres Portals
EN
Indeterminat
Quantificat (num., indef., adv. de quantitat o quantitatiu)
Tens fam? No, no en tincHas trobat 3 monedes? S, nhe trobat 3Has vist molta gent? S, nhe vist molta (Atenci: cal mantindre el quantificador)
HO
Pronom neutreOr. Subord. Subst.
Saps aix/el que ha passat? S, ho s.
ES
Or reflexives o recproques
Jaume i Marc sestimem molt
Pronoms personals febles: CD
Atenci:
Tota elisi dun CD ha de ser substituda per un pronom.
Es fa concordana en gnere i nombre si el participi va posposat a un pronom de 3a en funci de CDHas vist la jaqueta? No, no lhe vista
Has vist les jaquetes? No, no les he vistes
Has vists els pantalons? No, no els he vists (menys habitual)
Pronoms personals febles: Atribut
Atribut definit (introdut per article, demostratiu, possessiu o noms propis): EL, ELS, LA, LESAna s la meua amiga > Ana l's
Eixa s Jlia o no l's?
Verbs copulatius
+ nom; adj.; adv
ser, estar, semblar, parixer, aparentar i creures
expressa qualitat, estat o aparena del subjecte, amb el qual concorda en gnere i nombre. Tamb concorda en nombre amb el verb.
Pronoms personals febles: Atribut
Atribut indefinit (introdut per article indefinit, sense article o preposici): HOElla ja est b per, ell encara no ho est
Sembla una bona estudiant > Ho sembla
Aix s de veres o no ho s?
Atribut partitiu (introdut per de en construccions ponderatives que expressen mfasi): EN
No saps com ns, de bonic, eixe poble!
Pronoms personals febles: CI
Sempre es refereix a persones o ssers personificables.
Indica la persona destinatria o beneficiria de lacci. Va unit al verb mitjanant la preposici A:
Regala a mi el llibre > Regalam el llibre
Pronoms personals febles: CI
Els CI sn invariables en gnere:
Regala a Pau el llibre > Regala-li el llibre
Regala a Marta i Mar el llibre > Regalals el llibre
Atenci:
No es pot confondre el CI introdut per A amb el CC de destinaci introdut per PER A:Li donar aix a Marta # Aix s per a Marta
Atenci, no es pot emprar el pronom SE per referir-se a el CI de 3a no reflexiu:Li ho vaig explicar tot *Sho vaig explicar tot (Se lo expliqu todo)
Pronoms personals febles: CI
CI inanimatEl CI precedit de la preposici a relacionat amb un antecedent inanimat pronominalitza HI:
Quan li donen pa, hi pega bons mossos (CI inanimat: al pa)
Atenci perqu aquest CI pot interpretar-se com un CCLlocVan regalar mobles a l'associaci Hi van regalar mobles (CI inanimat: a l'associaci)
Pronoms personals febles: CN
Sempre va introdut per la prep. de i pronominalitza en EN.
Indica possessi, pertinena o especificaci del nom -o de ladjectiu en funci datribut- al qual acompanya.
Conta els resultats de loperaci. En conta els resultats.
Daquell institut, Llusa nera professora
Arriba lpoca dels exmens. Narriba lpoca
Vaig llegir el llibre per, nhe oblidat el ttol (del llibre)
Pronoms personals febles: CN i CAdj.
Atenci en combinaci amb el CD: pot quedar incls en la substituci, es pot substituir el CN solament o triar quin complement es substitueix:
No s la resposta de la qesti
CN CD
No la s
No en s la resposta
Si tant el CD com el CN pronominalitzen en EN, sols es podr substituir un complement:
Compraran uns quants llibres de lectura
CN CD
En compraran un quants llibres (CN)
En compraran uns quants de lectura (CD)
Pronoms personals febles: CC
Expressen circumstncies de lloc, manera, temps, causa, finalitat, companyia, quantitat, instrument.
Pronominalitzen en HI:
Elles miren de rell i el tamb hi mira (CCM)
Tramet la documentaci per internet. La hi tramet (CCMitj)
ATENCI: el CCLloc introdut per la prep. de, pronominalitza en EN:
Vns del banc? S, ara en vinc. (CCLloc introdut per DE)
Vas al banc? S, ara hi vaig. (CCLloc)
Pronoms personals febles: CC
Els CC introduts per locucions del tipus damunt/davall/a sota de, davant/darrere de, dins de, prop/a la vora de, al voltant/a lentorn de, etc.: HI i mantenen ladverbi o la locuci:
No deixes res (al) damunt del sofNo hi deixes res (al) damunt
Ella sempre sasseu darrere dellElla sempre shi asseu darrere
Pronoms febles: CRV
Complement introdut per una preposici regida pel verb.
Pronominalitza HI EXCEPTE de > EN:
No sadona de res > No se nadona
Es van rebellar contra la injustcia > Shi van rebellar.
Mireia convida les amigues a sopar > Mireia hi convida les amigues.
Pronoms febles: CRV
Si el CRV s una oraci dinfinitiu, les prep. en o amb canviaran per a o de:
Es complauen a/de preparar la festa
Confien a/de vncer
Caiguda preposicional quan el CRV s una or. introdua per la conj. que:
No accedeix que el canvien de feina (*a qu el canvien...) No hi accedeix.
Per fer la pronominalitzaci, en ambds casos haurem de tindre en compte la preposici que regix el verb originriament.CRV introdut per locuci prepositiva+de: HI (la loc. prep. no se substitueix)
N'hi ha prou que els uns voten a favor d'un projecte perqu la resta hi vote en contra
Pronoms febles: CRV
No es poden enllaar verbs de rgim diferent amb un mateix complement:
Veig una cosa i en parle (*veig i parle duna cosa)
Si el verb reclama un CRV ja citat, caldr substituir-lo necessriament per un pronom:
No es va presentar a lexamen i ara sen lamenta
Volia presentar-se a lexamen per no shi presentar
Pronom febles: CPred.
Un adj. o un participi que complementa alhora el verb i el nom que fa de subj. o de CD dor. predicatives i per tant, hi concorda.
Elles arribaren cansades (complementa el subj.)
Portes el barret mal collocat (complementa el CD)
Pronominalitzaci:
Verbs amb idea de canvi o transformaci HIAcabar, aparixer, mantindres, quedar-se, trobar-se, resultar, presentar-se...
Verbs factitius o causatius ENDir-se, elegir, nomenar, designar, triar, fer-se (membre, soci), fer de (treballar de)
Consideracions generals
La redundncia o pleonasme sol ser incorrecta i cal evitar-la:
No shan demprar pronoms si no es substitueix res:*Nhi havia molta gent
Cal evitarr la coincidncia del pronom i el complement a qu fa referncia:No se nha adonat (*No sha adonat de res)
Cal separar amb una coma el compl. representat pel pronom de la resta de lor. Aix no cal si el compl. est al principi de lenunciat, per caldr repetir-lo obligatriament:Ho tens, aix?
En aquell pis no hi tocava el sol
Consideracions generals
Pronoms sense valor sintctic: matisen el significat del verb per, no tenen correspondncia amb cap compl. de lor.:
EN
Verbs anar-sen, eixir-sen, tornar-sen, pujar-se, baixar-se, vindre-sen (enfonsar-se ocaure) El pantal se nentra
Verb dir De qui viatjava antigament, en direm avui turista?
Verb portar (comptar)
HI
Verb haver-hi
Verbs de percepci: veure-shi, clissar-shi, sentir-hi La iaia ja no hi clissa gaire; No mhi veig b!
Verbs amb sentit especfic: jugar-shi, trobar-shi (sentir-se cmode/a), tocar-hi (escaure, convenir), valdre-shi, donar-shi
Expressions anar-hi o estar-hi a favor o en contra
SE
Verbs pronominals, indica impersonalitat: Es parl de tot un poc
Consideracions generals
Abs del pronom reflexiu SE:
Cal evitar combinar SE amb un pronom feble referit a persona:Es veia trista (*Se la veia trista)
Cal evitar-lo quan existeixen alternatives:Quan u/un s jove (*Quan ss jove)
Pronoms personals febles: restriccions en la combinaci
No es poden combinar pronoms idntics.
No es pot combinar EN+HO, caldr decidir quin substituir.
He tret aix de larmari > Ho he tret de larmari/Nhe tret aix *Nho he tret
No es pot combinar HO (CD neutre) amb HI (adv.), tot i que alguns parlars ho resolen canviant el pron neutre pel masc. EL:
Deixa aix en el calaix > Deixa-lhi *Deixa-ho-hi
Tot i ser possibles, sn estranyes les combinacions segents:
LI+HI: Li portava flors a casa > Li hi portava flors
LEN: Lhan nomenat president, len nomenaran dem
LAN:Va traure la documentaci del despatx > Lan va traure