LLU

M D

EL N

OR

D05

I PART 31’

Jean SibeliusConcert per a violí i orquestra, en Re menor, op. 47I. Allegro moderato II. Adagio di molto III. Allegro, ma non tanto

II PART 45’

Edvard GriegLes dones de Peer Gynt – Música incidental de la suite núm. 1 més altres números1. En el casament 3A. Halling (violí sol) 4. Lament d’Ingrid 7. A la cova del rei de la muntanya (cor) 11. Cançó de Solveig12. Mort d’ase 13. El matí 15. Dansa àrab (cor) 16. Dansa d’Anitra 21. Escena nocturna (cor i actor)22. Cant dels feligresos (cor a cappel·la) 23. Cançó de bressol de Solveig (instrumental)

Veronika Eberle, violíCor Madrigal (Mireia Barrera, directora)Rubén Gimeno, directorOrquestra Simfònica del Vallès

Dissabte, 14 de gener de 2012, a les 19.00 hLLUM DEL NORD

CONCERT SIMFÒNIC

Amb la col·laboració especial de

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat

Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrpretsa les Impressions des del quart faristol, al nostre web www.osvalles.com

La cultura se succeeix, des de la guerra de Troia, entre Orient i Oc·cident. Sabem que el Sud existeix, però ningú no ens parla del Nord després de Wagner o Tolkien. En aquest concert mirarem cap al Nord, cap a on volen les aus en migració i cap a on l’estrella polar s’obstina a guiar·nos quan estem desorientats. Des de la llum blan·ca i consistent del concert de Sibelius a la peripècia estranya del rar personatge Peer Gynt, per a qui la vida va estar marcada pel pes de les diverses dones que el van anar domesticant. La dona és sempre la llum que ens orienta quan estem perduts i és la força que porta els valors de la humanitat cap al Nord. La dona, els valors d’allò fe·mení, són els pilars de la humanitat. Són el Nord sempre perdut de la humanitat. Atansem·hi les ànimes.

Fundació Orfeó Català-Palau de la Música CatalanaOrquestra Simfònica del Vallès

L’OSV vol aprofundir en el contingut del silenci, des de l’espai del qual emana tota música possible i tot missatge sonor... Aquest és l’objectiu d’incorporar un breu fragment de Bach a cada concert només per re·trobar la relació amb el silenci des de la bellesa de l’organització sublim dels sons. Vol ser un acte de pu·rifi cació per endinsar·nos en el concert amb l’ànima més neta del soroll diari.

En el concert d’avui la violinista Veronika Eberle ens ha confi rmat que, en el cas d’interpretar un bis, el dedicarà a Bach.

El silenci després de Bach

Nou compositors amics ens han regalat una fanfara per celebrar el nostre 25è aniversari. Les interpretarem al llarg de la temporada. La del concert d’avui ens l’ha regalat l’amic Joan Vives.

MOLTES GRÀCIES, Joan, PER LA TEVA FANFARA!

JOAN VIVES I SANFELIU

Estudià piano a l’Acadèmia Marshall, i harmonia, contrapunt, composició, orquestració i direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà. Als vint·i·dos anys estrena el seu primer musical, Granja animal. Com a compositor o director musical ha treballat amb Dagoll Dagom (Glups!, El Mikado, Historietes, T’odio amor meu, Els pirates, La Perritxola, Mar i cel i Boscos endins) i La Cubana (Especial Cap d’Any 1990, Marathon Dancing, Cegada de amor, Les Teresines, Una nit d’òpera, Mamá, quiero ser famoso i Cómeme el coco, negro).

Ha realitzat nombrosos treballs per a la televisió i és autor de les sintonies de Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació, entre d’altres. Ha estrenat també l’obra Vedute Veneziane, un concert per a trompeta piccolo i orquestra barroca, encàrrec de la Fundació Caixa Catalunya, amb Mireia Farrés com a solista. Ha compost també la música de més d’una dotzena de pel·lícules.

Els seus darrers treballs per a l’escena han estat el musical Cuando Harry encontró a Sally (n’és autor de la lletra i de la música), del qual s’ha fet una versió en alemany (Harry und Sally) que ha estat portada per tot Alemanya, i, conjuntament amb Piti Español, el musical familiar Un cau de mil secrets, que es representa a la Pedrera de Barcelona.

Joan Vives va guanyar el Premi Max 2006 a la millor direcció musical per Mar i cel. Viu a Barcelona amb la seva dona, Mercè, i els seus gossos, Max i Dana.

FANFARES per a la celebració

Un petit regal del 25è aniversari de l’OSV

Música de paraules

EL BOSC BLANC, per Francesc Parcerisas

Ella li diu que havien acordat que ell mai no li preguntaria si encara pensava en el bosc blanc. De fet, ja no pensaven en el silenci del bosc blanc, en la densitat de la neu on s’enfondeixen les passes, en l’esgarip de l’ocell que trenca la quietud –una quietud sempre més enllà de la per·cepció dels sentits–; només pensem en allò que ens separa. Li havia repetit que el mateix ésser és un horitzó que ha deixat de ser una línia que delimita espais coneguts i dimensions previsi·bles; ara tot era, afectivament, un joc de llum, de la llum i de l’ombra, de la llum i del blanc, de la sospita blanca que s’acosta melangiosa cap als peus de les ombres. Com un paisatge. Com un paisatge sota una melodia. Com una melodia en un paisatge. No, no cal recordar el sentit de les paraules, com no cal recordar l’emoció sense paraules de la música. No li calen. Allò que, en aquest cas, la música repro·dueix és el degoteig menut que corre per sota la fl onjor del tou de fullara·

ca i molsa que fa de frontera entre la terra i el bosc; les notes intenten resseguir els camins albats que les puntes tendres de les arrels busquen per aferrar·s’hi, per entortolligar·s’hi, per convertir en arrelament les lumi·nescències del fred. Que no li ho torni a preguntar, pensa: que havien que·dat que cadascú ja coneixia prou la càrrega de dolor i de goig que el bosc blanc tenia per a tots dos. Li diria que hi ha una llum que no és la llum del bat del sol, ni la llum crepuscular que anuncia les tenebres; que allò que vol captar és més aviat la llum verdos·enca amb què el capaltard vol colgar els petits pàmpols daurats que sem·blen eixorivir encara el jorn morent. Aquesta llum, però, no és un element de la nostra conversa, ni es corres·pon amb cap país conegut, ni amb cap hora del rellotge: té el so d’una corda tibant que llampegueja amb la solitud de l’infant o del dol jove –una llum massa perfecta i cristal·lina per donar·li el desenvolupament d’un

segment del dia, d’una estació de l’any–. És una llum que vibra amb la ressonància amb què la corda fa vi·brar la fusta –la corba de l’instrument com a silueta desvalguda del cigne damunt les aigües de l’estany, amb el cap una mica cot, o la capçada de l’arbre a l’entrada del bosc, amb els branquillons vinclats sota el pes de la neu que s’hi acumula com una ali·mara apagada des de temps remots–. Que no li ho preguntés –notes mas·sa denses d’una presència que, per contrast, accentua la solitud d’aquest món–, que necessita del silenci per escoltar millor. Que ara, si tanca els ulls, sap que la llum és feta de pin·zellades gruixudes, com un decorat sense massa subtileses i, tanmateix, amb la consistència d’un vidre fred i transparent: verd de festa, groc em·borratxat de mandarina, blau negro·senc d’albergínia, roig encès d’urpes de foc... Que no digui res fi ns que aca·bi aquest opus 47 en re menor.

Francesc Parcerisas (Begues, 1944). És poeta, traductor i crític i, actualment, degà de la Institució de les Lletres Catalanes. El seu últim llibre és Dos dies més de sud (2006).

Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallèsi compta amb la col·laboració de

Sabies que... Per Pere Andreu Jariod

Recomanacions

SIBELIUSConcert per a violí i orquestraJasha Heifetz (violí) · Orquestra Filharmònica de Londres · Thomas Beecham (director)CD EMI (2006)

Concert per a violí i orquestra (en dues versions, l’original i la defi nitiva)Leonidas Kavakos (violí) · Orquestra Simfònica de Lahti · Osmo Vänskä (director)CD BIS (1998)

GRIEGPeer GyntOrquestra i Cor de la Simfònica de Göteborg · Ensemble Vocal Gosta Ohlins · Cor de Cambra Pro Musica · Neeme Järvi (director)CD Deutsche Grammophon (1990)

Peer GyntOrquestra Filharmònica de Bergen · Cor Vest · Ensemble Vocal de Bergen Ole Kristian Ruud (director) CD BIS (2005)

... tant Grieg com Sibelius són conside-rats compositors nacionalistes?Les referències al folklore i les tradi·cions de la seva terra són constants en la seva música. Ambdós van néixer en països escandinaus: Grieg a Noruega, i Sibelius a Finlàndia. Encara avui dia, són considerats els compositors de música clàssica més importants dels seus res·pectius països.

... Jean Sibelius somiava de petit que era un gran virtuós del violí?Des dels 15 anys i fi ns que en va fer 25, Sibelius va dedicar molts esforços i mol·tes hores a l’estudi del violí, fi ns que es va adonar que mai no arribaria a ser un virtuós d’aquest instrument. Tot i això, el músic fi nlandès va continuar tocant el violí, dedicant·hi nombroses peces de música de cambra, a més del concert i altres composicions per a violí i orques·tra.

... el Concert per a violí i orquestra de Sibelius va ser retocat després de l’estrena?Escrit entre la segona i la tercera simfo·nia, una mala crítica apareguda després de la primera audició del concert feta a Hèlsinki i dirigida pel mateix compo·sitor l’any 1904, va motivar que modi·fi qués l’obra. Aquesta versió defi nitiva del concert es va estrenar a Berlín l’any següent, amb Karel Halíř com a solista i Richard Strauss de director.

... la música més coneguda de Grieg té l’origen en un drama de Henrik Ibsen?Ibsen va escriure l’obra de teatre en vers Peer Gynt, que va publicar l’any 1867. Algun temps més tard, el mateix es·criptor noruec va demanar a Grieg que compongués una música incidental (que acompanyés l’acció teatral) per a les pri·meres representacions. L’estrena va ser el 1876. El compositor, però, no va deixar de treballar en aquesta obra fi ns al fi nal de la seva vida, i en va fer diverses re·visions.

... Peer Gynt tracta de les peripècies d’un jove aventurer?És una història fantàstica que es basa en contes i llegendes del folklore de Norue·ga. El protagonista és Peer, un jove se·ductor de no gaire bona reputació, des·vergonyit i nòmada, que sempre defuig el compromís.

... de Peer Gynt s’acostumen a sentir les suites orquestrals?Grieg va compondre vint·i·cinc números musicals per a l’estrena, amb la partici·pació de solistes vocals i d’un cor. El ma·teix compositor va preparar, anys més tard, dues suites (seleccions) per ser tocades amb orquestra sola, que és com s’acostuma a interpretar aquesta músi·ca habitualment. Avui tindrem l’ocasió de sentir també altres fragments de la composició original.

Les dones de Peer Gynt

7. A LA COVA DEL REI DE LA MUNTANYASacrifi queu·lo! Un fi ll de Crist ha seduït la fi lla del rei!!!MORIRÀS!!!· Un jove troll: Li tallo un dit?· Un altre: L’arrossego pels cabells?· Una jove troll: Deixeu·me que li mossegui la cuixa!· Una bruixa troll (amb un cullerot): Cal que l’adobem

amb salmorra?· Una altra (amb un ganivet de carnisser): El faig a la

brasa o rostit al forn?· El Vell de Dovre (lentament i amb totes les seves for-

ces): Prou! Calmeu·vos!

15. DANSA ÀRAB· Ha arribat el Profeta,· soneu fl autes i panderetes! (bis)· El Profeta, el Profeta, el més savi de la terra· cavalca cap a nosaltres sobre el mar d’arena. · El Profeta, el Profeta, el més recte de la terra· navega cap a nosaltres sobre el mar d’arena. · Soneu fl autes, panderetes,· que el Profeta és a la nostra terra.· Soneu fl autes, panderetes, · el Profeta, l’Infal·lible.· Soneu fl autes, soneu les panderetes,· ja és aquí, ja ha arribat el Profeta!

Solo:El blanc del cavall que galopa és llet de les fonts que al Paradís brollen. Inclineu·vos! Ell és el Senyor!Són els seus ulls com estrelles que guien, tendres.

Mai cap nadó podrà vèncerla resplendor que irradien ses ninetes.Brillen com estrelles (bis),

resplendeixen com les estrelles.

Pel desert ha vingut el Profeta,amb el pit tot cobert d’or i perles.Al seu bon pas, tot es féu llum;rere seu, tot restà en la penombra.Pel desert ve el Profetaamb el pit tot cobert d’or i perles,com un simple mortal (bis).La Kaba resta buida, la Kaba buida;ell mateix va proclamar·ho, ell ho revelà.

21. ESCENA NOCTURNAPEER GYNT:Cendres, núvols, pols i boira,material d’edifi car! Farcit de fulles podrides: quin sepulcre emblanquinat!Somni, fum, saviesa mortasón la base d’eixa torrepedra a pedra erigida:la Torre de les Mentides.Fugint del penediment vanitós i prepotent,dalt la torre hi dirà:“La va fer Peer Gynt, el Gran!”.

PEER GYNT (para l’orella): Què és aquest plorar d’infant? Què són aquestes boletes que van rodolant per terra?Que voleu barrar·me el pas? (donant·los puntades de peu). Som les idees, tu ens alimentesfl aques de cames sempre ens engendres.

PEER GYNT: Vaig tenir sols una idea i era camatorta i guenya!Podríem viure com aus al cel, lliures, i no per terra com madeixes grises!

PEER GYNT (s’entrebanca): Bola nècia! Quina barra! Fer entrebancar el teu pare!?! (s’escapa).

Som una consignaque mai no has pronunciat.La teva vida,mandrosa, ens ha anorreat. Pels cucs fressadesfi ns a l’ossada,ens menyspreencom fruita macada.

PEER GYNT: No heu nascut pas perquè sí! Com a adob podreu servir! Som tonadesque encara no has cantat.Quantes vegades tu ens has estroncat!Dins teu furiosesrestàvem esperant; no esperarem pas més dins la teva gola!

PEER GYNT: Reculeu, rebles superfl us!No he tingut temps per a romanços!Som les gotes, que els teus ulls no han vessat.El gel temible fondríem de bon grat.Però al teu cor feble

el gel penetracom una llança…no tenim força!

PEER GYNT: Per plorar al castell de Dovre de tothom vaig ser la riota! Som les obresno realitzades per pors i dubtesvam ser estranguladesquan vindrà el Dia vindrem prest a jutjar la teva vida:seràs condemnat!

PEER GYNT: No em podeu pas condemnarpel que no he fet ni he signat!

VEU D’ASE (des de lluny): Uix! Quin mal conductor! / M’has ben decebut! / Aquí ha nevat fa poc / i ja sents quins esternuts… / Ha errat el camí, / Peer, on és el castell? / El diable t’ha enganyat / utilitzant el teu fuet…

PEER GYNT: Val més que fugi d’aquí! / Que portar els pecats d’un altre / els propis i els del diable, / massa pes serà per a mi.

22. CANT DELS FELIGRESOSBenaurada l’albada, les llengües sagradescom rajos de foc resplendentsper tota la terra encenen lloancesi cants en la llengua del Cel.

BIOGRAFIES

Orquestra Simfònica del Vallès

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfò·nica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.

Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat...

La seva intensa activitat —més de cent actuacions l’any— se centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catala·na, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.

Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas Sin·fónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.

Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén Gimeno.

L’OSV està patrocinada per Fundació Banc Sabadell, Unnim Obra Social, Ajuntament de Sabadell i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Indústries Culturals.

Patrocinadorsprincipals

Patrocinadors

Fundació

WEB www.osvalles.com BLOG www.osvalles.com/blog

www.facebook.com/simfonicadelvalles www.twitter.com/osvalles

Rubén Gimeno és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, formació amb la qual va començar la seva titularitat en la temporada 2009/10.

Així mateix, ha estat director artístic de la Joven Orquesta de la Sinfónica de Galícia durant gairebé una dèca·da, tasca que va compaginar amb el càrrec de violinista de l’Orquesta Sinfónica de Galícia.

Com a director convidat ha col·laborat amb una gran part de les orquestres espanyoles, com Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta Nacional de Es·paña, Orquesta Sinfónica de Teneri·fe, Orquestra d’Euskadi, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Orquesta de Màlaga, Orquestra de València, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Ciu·dad de Granada i Oviedo Filarmónica, entre d’altres.

Fora de les nostres fronteres ha diri·git la Norrkoping Symphony Orches·tra, Gavle Symphony Orchestra, Orquestra de Cambra de Ginebra, Orquestra de l’MMCK (Japó) i l’Or·questra Nacional de Colòmbia, col·laborant amb solistes de la categoria de Dmitri Sitkovetski, Fazil Say, Kirill Gerstein, María Bayo, Midori, Michel Camilo i d’altres.

La seva activitat en el camp de la lírica l’ha portat a dirigir les noves produccions del Teatro Campoamor d’Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua, azucarillos y aguardiente.

Ha dirigit Cádiz de Chueca amb l’Or·questra Simfònica de Galícia, i La del Soto del Parral al Teatro de la Zarzue·la. La temporada 2010·11 va debutar dirigint els Contes d’Hoffmann dins del cicle d’Òpera a Catalunya.

El seu inici en la direcció va pro·duir·se de la mà de James Ross, tot graduant·se a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conservatori d’Estocolm sota el mestratge de Jorma Panula, i va rebre classes de mestres com Alan Gilbert, Esa·Pekka Salonen, Jukka Pekka Saraste i Leonard Slatkin.

Ha enregistrat amb l’Orquestra Sim·fònica d’Euskadi per al segell Claus, dins de la seva sèrie de compositors bascos.

Ha inaugurat la nova temporada de l’Òpera a Catalunya dirigint L’elisir d’amore.

Rubén Gimeno, director

«Aquesta actuació va destacar per un im-pressionant grau de confiança, una expe-riència de lleugeresa insuperable, bellesa musical, flexibilitat i maduresa artística»

Frankfurter Allgemeine Zeitung

Amb només 21 anys Veronika Eberle s’ha convertit en un dels talents més promete·dors d’Alemanya els darrers anys.

Sir Simon Rattle la va presentar al Festi·val de Pasqua de Salzburg 2006, amb un concert de Beethoven amb la Filharmònica de Berlín, fet que suposà el desplegament imparable de la seva carrera internacional.

Darrerament ha obtingut un gran èxit en els seus recitals a Nova York (Carnegie Hall), París (Théâtre de la Ville), Salzburg (Mozarteum) i Munic (Herkulessaal), i ha debutat en concert amb la Filharmònica de Los Angeles, NDR Hamburg i Mozar·teum Salzburg (Mozartwoche), Orchestre Philharmonique de Montecarlo i Scottish Chamber Orchestra. També ha estat artis·ta resident del Marlboro Festival als Estats Units.

Entre els seus projectes de futur cal desta·car el debut en concert amb la Filharmòni·ca de Nova York, la BBC Symphony, la BBC Scottish Symphony, l’Academy of St. Martin in the Fields, l’Orquestra de Cambra de Mu·nic i la Musikkollegium Winterthur.

Veronika Eberle, violí

Va ser fundat per Manuel Cabero el 1951 a Barcelona. El 1993 Mireia Barrera n’assumeix la direcció. L’ac·tivitat del cor se centra en la inter·pretació del repertori contemporani, tot mostrant un especial interès en la divulgació dels autors catalans. Paral·lelament, aborda les obres per a cor i orquestra dels períodes barroc i clàssic.

El Cor Madrigal ha estat dirigit per grans batutes com Celibidache, Co·missiona, Cambreling, Cao, McCreesh, Decker, Foster, King, Mas, Mena, Pablo Pérez, Pinnock, Pons, Oue, Ros Mar·bà, Rostropóvitx, Scimone i Vicent. En l’etapa que Manuel Cabero hi va ser al capdavant, el Cor Madrigal va can·tar en l’estrena mundial d’Atlàntida de Falla i en la primera audició a Espa·nya de la Missa Solemnis de Mozart.

En l’àmbit discogràfic cal destacar l’enregistrament de la música coral de Joaquim Homs, amb motiu del centenari del seu naixement, realitzat per a la Fundació Autor de l’SGAE.

Al Gran Teatre del Liceu ha participat en les produccions de les òperes Kàtia Kabànova de JanáČek, Oedipe d’Enes·co, Le portrait de Manon de Massenet i Les mamelles de Tirésias de Poulenc, i a la cantata La Pesta de Gerhard. El Cor Madrigal ha col·laborat amb l’ar·

tista Perejaume en ocasió de l’aniver·sari de Verdaguer, l’exposició “Ami·dament de Joan Coromines” i a la inauguració de l’exposició “Pessebre Sert” a la Fundació Miró, com també amb la Companyia IT Dansa, que diri·geix Catherine Allard.

De les darreres temporades cal re·marcar les gires per Euskadi i An·dalusia amb l’Orquesta Barroca de Sevilla (Messies de Häendel i Missa en Si menor de Bach), amb l’Orques·ta Sinfónica de Galicia a la Corunya i Lisboa (Lobgesang de Mendelssohn) i amb I Solisti Veneti, i les actuacions als Festivals de Música Antiga de Barcelona i Aranjuez, cicle d’Iberca·mera al Palau de la Música i al Ciclo de Grandes Intérpretes de la UAM a l’Auditorio Nacional de Madrid.

El Cor Madrigal compta amb la col·laboració de l’Institut Català d’Indús·tries Culturals.

Cor Madrigal

Fem comunitat. Compartim emocions

L’any 2009 vam aprovar el Pla Estratègic de l’OSV per als tres anys següents. Entre els valors que el confi guraven i que continuen vigents vam incloure l’AMOR. Una orquestra, el cor de la qual està fet de les emocions que la música crea i transforma, ha de ser permeable a l’amor i ha de vehicular aquest sentiment en totes les direccions. Així ho hem cregut per tal de, a més de millorar tots els aspectes de la realitat artística de l’Orquestra, iniciar una intensa activitat d’àmbit social. Des d’aleshores vertebrem al voltant de la música un ventall d’interrelacions amb entitats molt diverses: escoles, casals de gent gran, escoles bressol, conservatoris, escoles de música, presons, hospitals... La música que emociona internament es converteix així en la música que mou externament.

En aquesta comunitat hi ha moltes altres iniciatives que treballen en la mateixa direcció. Des d’aquí volem aprofi ·tar per oferir·los un espai, tot i que més petit que no pas es mereixen, per presentar·se, per dir on són i què fan... La resta està, també, a les vostres mans.

Som la Simfònica del Vallès

Propers Concerts Simfònics al Palau

EL DE5TÍ DE BEETHOVEN

Mirela Lico, violíÒscar Diago, oboèShi-Yeon Sung, directora

Johann Sebastian Bach: Oratori de Pasqua, BWV 249 (Simfonia)Franz Schubert: Simfonia núm. 3, en Re major, D. 200Ludwig van Beethoven: Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 67

TROMBOMANÍAC

Christian Lindberg, trombó i director

Franz Berwald: Estrella de Soria (obertura)Ferdinand David: Concert per a trombó i orquestra en Mi bemoll major, op. 4Johann Sebastian Bach: Suite per a violoncel (versió trombó)Piotr I. Txaikovski: Simfonia núm. 5 en Mi menor, op. 64

CONCERT

628 GEN. 12

19.00 h

CONCERT

717 MAR. 12

19.00 h

DE L’ETERNITAT AL FUTUR

Beatriz Blanco, violoncel (guanyadora del Premi El Primer Palau 2010)Daniil Tsvetkov, piano (guanyador del Concurs Ricard Viñes 2010)Rubén Gimeno, director

Franz Liszt: Concert núm.1 per a pianoPiotr I. Txaikovski: Variacions sobre un tema rococó, op. 33Johannes Brahms: Simfonia núm. 1, en Do menor, op. 68

CONCERT

831 MARÇ 12

19.00 h