partiturestitureituresturesresresspearsonespana.blob.core.windows.net/books/dln1tv-fotocopiables.pdf ·...

PartituresPartituresiiiitituretituretitureturesturesturesuresuresuresresresresesesstttt rrr ssss

08_DLN1T-VAL-END-Partituras-87-187 87 13/4/09 10:45:04

Partitures

88Dóna’m el to © Pearson Educación, 2009. Fotocopiable.

Epitafi de SeikilosAnònim grec

Sintonia d’El equipo AMike Post i Pete Carpenter

«Do, re, mi» Somriures i llàgrimesRichard Rodgers

a


89 Dóna’m el to © Pearson Educación, 2009. Fotocopiable.

Ut queant laxisGuido d’Arezzo

Marxa RadetzkyJohann Strauss, pare

1a vegada 2a vegada

1a vegada 2a vegada


Partitures


«Bald prangt, den Morgen zu verkünden» La flauta màgicaWolfgang Amadeus Mozart

«Germanes mies» Festa d’ElxAnònim

MakayuniTanzanian New Life Band

GRUP 1

GRUP 2

GRUP 3



A la voreta del marAnònim popular valencià

«Quien amores ten» El maestroLluís del Milà

«Marxa triomfal» AïdaGiuseppe Verdi

La meua xiquetaAnònim popular valencià


Partitures


Tema principal de La guerra de les galàxiesJohn Williams

Sintonia d’ Els PicapedraHoyt Curtin

Mareta, maretaAnònim popular valencià

vaig

Exercici de vocalitzacions

Lento

Baixar



«Al·leluia» El MessiesGeorg Friedrich Händel

Allegro

Tema principal de Carros de focVangelis


Partitures


«Der Hölle Rache» La flauta màgicaWolfgang Amadeus Mozart

«Oda a l’alegria» Novena simfoniaLudwig van Beethoven



«Allegro» Xicoteta serenata nocturnaWolfgang Amadeus Mozart


Partitures


«Marxa nupcial» El somni d’una nit d’estiuFelix Mendelssohn

Jo conec una llauradoreta Anònim popular valencià

Yellow submarineThe Beatles

1a vegada 2a vegadaTemps de marxa



A la mar me’n vull anarAnònim popular valencià

«In diesen heil’gen Hallen» La flauta màgicaWolfgang Amadeus Mozart

Larghetto


Partitures


«Caracola» Canciones para niñosXavier Montsalvatge

Con viveza

Despacioso

Despacioso

Així parlà ZaratustraRichard Strauss

Lento

Seqüència rítmica 1


Partitures


Fuga rítmica a dues veus

Peça a dues veus per a flauta: Xicoteta peçaWolfgang Amadeus Mozart

Peça per a flauta 2: Mr. GordonsAnònim popular d’Escòcia

Peça per a flauta 1: Cançó de l’oestAnònim


Avaluacions trimestralsAvaluacionsuuuuluaciluaciuaciuaciouaciouacioacionacionacioncionscionscionsonsonsonsccc oooon

09_DLN1T-VAL-END-Evaluacion-101-101 101 13/4/09 10:45:56


Avaluacionstrimestrals

Nom i cognoms: Curs i grup:

1 Escriu els noms de les notes.

2 Identifi ca en aquesta partitura els elements següents: pentagrama (1), lligadura (2), punt (3), clau (4), línia divisòria (5), calderó (6) i indicador de compàs (7). Col·loca cada número a la casella que li pertoque.

3 Uneix cada element amb la família a la qual pertany:

4 Recordes el nom d’algun compositor del Classicisme? Escriu-ne un parell.

5 Esmenta tres instruments tradicionals.

IIIII Inicial

Violí •

Soprano •

Trompeta •

Flauta •

Pandereta •

Tenor •

Xilòfon •

• Veu femenina

• Veu masculina

• Corda

• Vent-fusta

• Vent-metall

• Percussió d’afi nació determinada

• Percussió d’afi nació indeterminada




1 Què és la contaminació acústica?

2 Escriu les quatre qualitats del so i indica com es representen formalment.

3 Escriu el nom de cinc aparells de reproducció musical.

4 Completa els compassos següents amb les fi gures que hi falten. Fixa’t en l’exemple, i recorda que cada compàs té quatre temps.

5 Per a què serveixen les lletres f, ff, p,F, pp? Escriu el signifi cat de cadascuna d’elles i, després, numera-les de l’1 al 5 i de menys a més intensitat.

p: F:

f: ff:

pp:

6 Separa els compassos de les partitures següents mitjançant les línies divisòries.

IIIII Primer trimestre

Qualitat

Representació formal




7 Uneix cada fase de la respiració amb la descripció corresponent.

8 Quin altre nom també reben les agrupacions de xiquets cantaires?

9 Escriu el nom de vuit instruments de percussió d’altura indeterminada.

10 Respon aquestes preguntes sobre l’edat mitjana:

a) Com es deia el monjo italià que va inventar els noms de les notes?

b) Quins personatges interpretaven música profana durant l’edat mitjana?

c) Com s’anomena la música religiosa més important d’aquest període?

Retenció •

Inspiració •

Expiració •

• S’agafa aire pel nas.

• S’expulsa l’aire, a poc a poc, per la boca.

• Es manté l’aire als pulmons.




1 Uneix cada obra amb el seu autor i amb el gènere al qual pertany.

2 Escriu el nom de cinc instruments musicals electrònics.

3 Els sons poden ser més aguts o més greus i depassar el pentagrama. Per això utilitzem les línies addicionals. Escriu els noms de les notes següents:

4 Classifi ca aquests intervals en ascendents o descendents, i segons la distància que hi ha entre les notes (2a, 3a, 4a, etc.). Fixa’t en l’exemple.

5 Escriu C si la frase és certa i F si penses que és falsa.

Les cordes vocals femenines tenen una longitud entre 1,5 i 2 centímetres.

Les cordes vocals masculines tenen una longitud entre 2 i 3,5 centímetres.

En l’emissió de la veu, hi intervenen la respiració, la producció del so i l’amplifi cació.

La veu infantil és més aguda que la femenina.

6 Posa dos exemples de cantants amb veus de soprano, de mezzosoprano i de contralt.

Soprano: Mezzosoprano: Contralt:

• El amor brujo • John Williams • Jingle

• La guerra de les galàxies • Hoyt Curtin • Banda sonora

• La Gran Vía • Federico Chueca • Òpera

• Els Picapedra • Giuseppe Verdi • Ballet

• La Traviata • Manuel de Falla • Sarsuela

IIIII Segon trimestre

Ascend.

do mi3a




7 Identifi ca les parts de la guitarra: boca, cap, caixa de ressonància, celleta, clavilles, cordes, mànec, trasts.

8 Classifi ca els instruments següents segons el grup que els correspon: fl autí, tuba, fagot, trombó, clarinet baix, fl auta, trompa, corn anglés, clarinet, saxòfon, trompeta.

9 Situa els compositors següents al grup que els corresponga: Arcangelo Corelli, Antonio Vivaldi, Claudio Monteverdi, Franz Joseph Haydn, Georg Friedrich Händel, Henry Purcell, Johann Sebastian Bach, Ludwig van Beethoven, Wolfgang Amadeus Mozart.

10 Explica amb el teu propi llenguatge què és la forma sonata. Quin altre signifi cat té aquesta paraula?

Vent-fusta Vent-metall

Barroc Classicisme




1 D’aquesta relació de característiques, subratlla les que corresponguen a la música tradicional.

És d’autor conegut, la interpreten orquestres simfòniques, es transmet oralment, el compositor és anònim, utilitza instruments electrònics, s’escriu en partitures, s’interpreta a les festes, és pròpia del segle XIX.

2 Escriu cinc exemples d’acords i els noms de les notes que els formen. Després, determina el nom de cada acord. Segueix els exemples.

3 Escriu la forma musical (A, B, C, A’, etc.) del fragment següent:

4 Descriu l’argument i les característiques musicals de La fl auta màgica. Qui n’és l’autor? Quan va compondre aquesta òpera? A quina època pertany?

5 Monodia o polifonia? Escolta amb atenció aquestes audicions i explica quina textura tenen.

IIIII Tercer trimestre

do-re-mi

Acord de 3a

do-sol-mi

Acord de 10a

11

12

16

42




6 Situa les agrupacions vocals següents a l’espai del quadre que els pertoque: cor masculí, coral, escolania, orfeó, cor femení.

7 Uneix cada compositor mitjançant fl etxes amb l’obra que va compondre i amb l’estil musical al qual pertany.

8 Ompli els buits del text següent amb aquests termes: nocturn, lied, sarsuela, simfonia.

9 Escriu el nom de les famílies d’instruments que formen part de l’orquestra.

10 Esmenta cinc estils de música popular urbana.

Al Romanticisme, hi havia moltes formes musicals. Una forma pianística era el 1 ,

mentre que per a veu i piano es componien 2 . Per a orquestra es componien 3 , i per a l’escena, alternant les parts parlades i les cantades, es creaven 4 .

• Romanticisme

• Nacionalisme

• Avantguardisme

• Expressionisme

• Postromanticisme

• Fryderyk Chopin • Dansa hongaresa

• Jacques Offenbach • Les contes d’Hoffmann

• Richard Strauss • Pierrot Lunaire

• Johannes Brahms • Vals del minut

• Igor Stravinsky • La consagració de la primavera

• Francisco Asenjo Barbieri • El barberillo de Lavapiés

• Arnold Schönberg • Així parlà Zaratustra

Veus agudes Veus greus Veus mixtes50 veus 100 veus




1 Què és la contaminació acústica? Si fores l’alcalde o l’alcaldessa del teu poble o ciutat, quines mesures adoptaries per tal de reduir-la?

2 Completa amb fi gures i silencis aquest fragment:

3 Escriu els noms dels sis grups en què es classifi quen els tipus de veu, de més aguda a més greu.

4 Ordena els instruments següents dins de l’espai de la família que els pertoque.

Veus + agudes Veus + greus

• trompa • tambor • violoncel • clavicèmbal • metal·lòfon• trompeta • triangle • pandereta • arpa • fl auta • fagot • mandolina • guitarra • maraques • dolçaina• oboé • trombó • tamborí • tuba • celesta• violí • viola • piano • saxòfon • tible• clarinet • llaüt • fl autí • corn anglés • bandúrria• xilòfon • gong • sonalls • contrabaix

IIIII Final

Corda fregada

Corda polsada

Corda percudida

Vent-fusta

Vent-metall

Percussió d’afi nació

determinada

Percussió d’afi nació

indeterminada

Instrumentstradicionals




5 Uneix mitjançant fl etxes cada compositor amb l’estil musical que va cultivar.

• Avantguardisme

• Nacionalisme

• Renaixement

• Barroc

• Classicisme

• Romanticisme

• Edat mitjana

Guido d’Arezzo •

Tomás Luis de Victoria •

Georg Friedrich Händel •

Wolfgang Amadeus Mozart •

Fryderyk Chopin •

Ruperto Chapí •

Igor Stravinsky •


Exercicis de llenguatge musicalExercicisrrrrrcicisrcicisrcicisciciscicisciciscisciscisisisisssscccc ccc s

10_DLN1T-VAL-END-Lenguaje_musica115 115 13/4/09 10:46:43


Exercicisde llenguatge musical

> Unitat 1

1 Escriu el nom de les notes següents. Després, ordena-les de la més greu fi ns a la més aguda.

2 Respon les tres preguntes següents i localitza, a la partitura, els elements als quals fa referència cadascuna d’elles.

• Quina de les dues primeres notes és més aguda?

• Quina nota té una duració més llarga en l’últim compàs?

• Quina nota és més greu en el segon compàs, la primera o la segona?

3 Escolta amb atenció i escriu, alhora, el dictat musical rítmic.

4 Completa els compassos següents amb notes que representen allò que es descriu en cada cas.

5 Ompli el quadre d’equivalències amb les respostes correctes.

Nota més aguda i de la mateixa durada.

Nota més greu i de la mateixa durada.

Notes més agudes i de menys durada.

Notes més greus i de menys durada.

Notes més agudes i de menys durada.

Quantes semicorxeres

entren en una...?

Quantes corxeres

entren en una...?

Quantes negres

entren en una...?

Quantes blanques

entren en una...?

Quantes redones

entren en una...?



> Unitat 2

1 Ratlla les fi gures i els silencis que hi sobren als compassos següents. Recorda que cada compàs ha de tenir quatre temps.

2 Ompli els espais buits amb les fi gures equivalents que corresponga.

3 Completa aquests compassos amb fi gures i silencis. Observa que el compàs és de i que hi entren quatre pulsacions en cadascun.

4 Redueix les fi gures musicals del pentagrama següent a la meitat del seu valor. Segueix l’exemple. Aleshores, quin compàs hi haurem de posar al pentagrama inferior?

5 El compositor ha oblidat escriure les línies divisòries. Pots posar-les? Estigues atent i observa que el compàs del primer pentagrama és de i el segon, de .




> Unitat 3

1 Dibuixa les pliques corresponents per tal de transformar aquestes notes en blanques. Recorda que les pliques no poden eixir del pentagrama.

2 Descobreix i encercla els errors en l’escriptura de les pliques. Després, escriu al segon pentagrama i d’una manera correcta la melodia.

3 Continua la sèrie melòdica següent i completa els compassos restants. La melodia que en resulta és ascendent o descendent?

4 Per tal de no abusar de les línies i els espais addicionals, en el cas de les notes molt greus s’empra la clau de fa. Escriu el nom, en clau de sol i en clau de fa, de les notes següents:

5 Escriu una escala ascendent i una altra de descendent. Has de començar i d’acabar a la nota do.

6 Encercla les notes que tenen una alteració i escriu-ne el nom.



> Unitat 4

1 El fragment A és rítmic (només té fi gures, blanques i negres). Transforma’l en una xicoteta peça melòdica amb l’ajuda dels noms de les notes. Segueix l’exemple.

A

B

2 Explica amb el teu propi llenguatge què és un interval.

3 Indica amb una fl etxa si els intervals següents són ascendents o descendents. A més, escriu els noms de les notes i escriu en cada cas si es tracta d’intervals de 2a, 3a, 4a, etc.

4 Els intervals poden ser melòdics, si les notes sonen consecutives, o bé harmònics, si sonen d’una manera simultània. Indica com són aquests intervals.

5 En aquest fragment de la Simfonia del Nou Món d’Antonín Dvor̆ák, situa-hi correctament els conceptes següents: [1] interval descendent, [2] 1a part de la frase o pregunta, [3] cadències, [4] 2a part de la frase o resposta, [5] interval ascendent.

MI RE DO RE MI FA SOL FA SOL MI FA RE FA DO RE MI RE DO RE MI FA SOL FA SOL MI FA RE DO

DO MI3a




1 Practica l’escriptura d’intervals harmònics. Escriu la melodia següent a una 3a superior. Segueix l’exemple.

2 Explica amb el teu propi llenguatge què és un acord.

3 Anem a formar acords. Completa cada columna amb els intervals que se’t demanen (3a, 5a i 4a). Segueix l’exemple.

4 Escriu al pentagrama els acords formats a l’exercici anterior. Segueix l’exemple.

5 Per saber el tipus d’acord, hem d’esbrinar la distància o l’interval que hi ha entre la nota més greu i la més aguda de l’acord. Indica el nom dels acords següents. Segueix l’exemple.

6 Practica la creació d’acords i la tonalitat. Encercla els acords més importants en la tonalitat de do major: tònica (I grau) i dominant (V grau).

> Unitat 5

re’

si mi’

sol si

mi si fa

do mi re fa si la sol do’ mi si sol do fa

3a 5a 4a

5a



1 Escriu l’estructura musical de la seqüència rítmica següent: A – A (si les dues parts són exactament iguals), A – A’ (si les dues parts són pràcticament iguals) o A – B (si les dues parts són diferents).

2 Crea una forma musical que tinga l’estructura següent:

A–B–A’–C

3 Quina forma musical té aquesta estructura? A – B – A – C – A – D – A

4 Analitza la Cançó de bressol de Wolfgang Amadeus Mozart. En primer lloc, numera els compassos. Quants n’hi ha? Quantes parts té l’obra? Aleshores, com és la forma musical que en resulta? Argumenta la resposta.

5 Hi ha dos tipus principals de textures, quins són? En un d’ells sona una única melodia; en l’altre, sonen a la vegada diverses melodies diferents.

> Unitat 6


pPassatemps musicalsPassatempssssssatesatemsatematematematemtemptemptempmemmemem sm sm smaaaa eeemmmm

11_DLN1T-VAL-END-Pasatiempos-131131 131 13/4/09 10:48:04

p

132

Passatempsmusicals

( Unitat 1 )

Dóna’m el to © Pearson Educación, 2009. Fotocopiable.

4 Troba a la sopa de lletres els termes següents sobre la música a l’antiga Grècia i a l’edat mitjana:

• aulos

• siringa

• Epitafi de Seikilos

• trobador

• joglar

• cant gregorià

• Guido d’Arezzo

H

N

G

I

C

N

E

E

N

E

H

S

H

J

G

L

P

S

Y

O

C

U

H

I

R

G

Y

A

I

T

T

L

I

U

N

D

Y

A

O

T

L

T

O

R

F

L

R

O

G

D

R

I

T

O

O

R

A

Z

D

E

B

R

E

R

T

E

L

A

U

G

E

R

S

T

D

I

O

Z

U

E

N

O

G

R

Z

S

I

D

R

G

I

O

T

K

C

V

I

A

A

E

I

T

N

U

R

A

S

L

V

L

V

N

X

C

O

O

F

N

R

S O A I T I D U A O D I T N E S S

T

R

S

V

A

I

O

P

O

F

A

E

O

N

I

R

I

N

G

A

R

Q T S

1 Completa aquest sidoku de fi gures musicals, de manera que no es repetisca cap fi gura en la mateixa fi lera o columna.

2 Ordena les peces del trencaclosques i forma cinc paraules relacionades amb el so.

so ra da si so ra

du tu roll al len ci

HORITZONTALS

1 Artista ambulant que interpretava música pels carrers i les places a l’edat mitjana.

2 Estil musical a una sola veu.3 Cant ofi cial de l’Església catòlica.

VERTICALS

1 Qualitat del so que ens permet distingir allò que sona.

2 Absència de so, al revés.3 Músic i compositor que, a l’edat mitjana,

cantava a les corts i als castells.4 Música no religiosa.

3 Completa l’encreuat musical següent:

1

2

3

4

1

2

3


133

( Unitat 2 )


1 L’escala de la fi gura negra: indica la fi gura o les fi gures que equivalen a la suma de les negres que hi ha a cada fi lera.

2 Suma les notes i ompli els buits de la taula amb les fi gures que hi manquen.

+ – =

+ + +

– – –

= = =

D P P

M 3V4

D M

3 Forma amb les peces d’aquest trencaclosques tres paraules que estiguen relacionades amb la gravació sonora.

=

=

=

=

=

=

=

=

+


p

134

Passatempsmusicals


( Unitat 3 )

• altura • interval • línia addicional • nota • sostingut• do major • plica • becaire • pentagrama • escala

1 Localitza a la sopa de lletres sil·làbica els conceptes següents:

CI

DO

GT

BI

A

NI

DO

GU

TR

EU

CI

HU

LO

KI

JI

LO

NAN

RE

TE

DE

MO

UL

SO

JI

LI

KO

NI

LO

DI

JL

LI

PO

AL

LO

PO

TRE

GRA

FE

RE

TU

DA

SA

GE

TE

KI

LI

RA

LU

JI

LA

SA

FE

RE

A

DRA

SA

ET

DA

DE

SE

AR

CI

TA

KU

DE

JU

LU

TU

LU

NAN

OT

SOS

TIN

GUT

O

SA

LI

TE

RE

FA

NI

TE

CON

AG

RE

FE

DE

TE

RE

DI

KI

TER

VAL

IT

AR

MI

NI

LA

BA HU KO FR BE CAI RE KI ER RE IT RE TE IN

NAL

O

CI

DI

AD

A

NI

CA

MI

GT

NO

HU

AR

HY

TA

FE

SE

AR

DA

SA

DO

MA

JOR

XA

KI

OP

OL

GE

VA

BA

LI

HU

LO

ES

CA

LA

VA

DO

TA

JO

MI

PEN

HA

KO

LO

TA

KO

LO

SO

GRA

OI

PO

AF

MA

DE

UP

LI

JI

MO

OP

TE

PLI

CA

LEV

LI

PO

LO

RE

2 Tot seguit, tens quatre paraules mal escrites, amb les lletres desordenades. Ordena-les, i troba-hi els noms de quatre instruments de corda.

LIOVI:

AVOIL:

NPOIA:

PARA:

4 Un copista ha tornat a escriure la partitura d’aquesta cançó, però ha comés cinc errors. Esbrina quins són i explica, amb un llenguatge apropiat, en què s’ha equivocat.

3 Resol aquests dos jeroglífi cs:

Les tenen la .

Qui guanyarà la partida d’escacs?

+ la .

Quantes carteres tens?



( Unitat 4 )

• melodia

• motiu

• resposta

• so

• cadència

• ritme

• altura

• nota

• conjunt

• orquestra

• cançó

• interval

2 Localitza a la sopa de lletres les paraules següents relacionades amb els instruments.

• clarinet

• fl auta

• fagot

• trompeta

• trompa

• oboé

• saxòfon

• trombó

• corn anglés

• vent-metall

• orquestra

H

D

H

T

R

O

M

R

N

G

H

P

H

N

P

O

K

Ñ

Y

R

T

T

H

M

R

T

Y

U

R

T

Q

P

T

U

M

T

Y

U

O

E

P

O

U

P

O

L

A

T

E

E

R

O

T

U

O

A

E

Z

A

R

F

R

T

R

T

Y

L

Q

U

O

E

R

A

T

Y

U

O

E

U

D

F

F

G

E

T

S

A

D

F

G

H

Z

G

X

C

V

O

O

O

E

R

T

F

B

N

A

S

D

O

O

G

H

X

C

E

E

B

N

M

T O K C L A R I N E T B A A Q T Z

N

C

O

R

N

A

N

S

D

F

G

H

J

K

X

N

Y

N

O

F

O

Q A Z

B

O

L

V

M

B

T

B

U

R

P

O

O

P

E

V

P

K

S

E

P

R

E

N

R

T

Q

T

P

L

K

M

L

O

P

E

P

L

S

T

P

L

O

A

L

U

K

L

S

H

J

L

N

T

M

B

O

P

R

O

J

K

L

A

Z

X

C

V

G

L

E

S

Ñ

A

S

D

X

A

S

C

3 La recerca de l’intrús. Esbrina quina paraula hi sobra, a cadascun dels blocs de conceptes (A, B i C), i argumenta la teua resposta.

Theremin

Finale

Música dance

Ones Martenot

Encore

Country

Sintetitzador

Sibelius

Hip-hop

Rythmicon

MIDI

Chill out

A

B

C

A

B

C

1 Col·loca les paraules següents al lloc que els pertoque.


p

136

Passatempsmusicals


( Unitat 5 )1 Fes l’encreuat següent. Per aconseguir-ho, en primer lloc has de descobrir la paraula que falta per

completar la frase i, després, situar-la al lloc que li pertoque.

HORITZONTALS

1 La ... és la sensació desagradable d’un acord.

2 La sensació ... d’un acord rep el nom de consonància.

3 El primer grau pel que fa a la importància d’una tonalitat s’anomena ... .

4 Les notes successives i ordenades formen ... .

VERTICALS

1 Tres o més sons que sonen a la vegada s’anomenen ... .

2 Quan es produeixen dos ... diferents d’una manera simultània (al mateix temps), aleshores parlem d’un interval harmònic.

3 El sistema sonor més important de la nostra cultura es diu ... .

4 La ciència musical que estudia els acords rep el nom d’ ... .

2 Relaciona cada compositor amb el gènere en què va despuntar.

3 Utilitza les lletres següents per omplir l’escala, en blanc, amb els cinc estils de música popular urbana. No es pot repetir cap lletra.

N W O U T

P W C E E

E O A V H

K P P N I

O H P N P

Franz Schubert Giuseppe Verdi Fryderyk Chopin Johannes Brahms

1

1

2

2

3

4

3 4



( Unitat 6 )1 Completa l’encreuat musical següent:

HORITZONTALS

1 Textura que es fonamenta en diverses melodies simultànies.

2 Disposició general d’una obra musical i l’ordenació de les seues parts (veus i instruments).

3 Textura que es basa en una sola melodia.

VERTICALS

1 Ciència que estudia els acords.2 Representació de l’altura del so.3 Distància entre les notes do i re

o suma de dos semitons.4 Element amb què s’estructura la

música, fruit de la unió de diversos motius o semifrases.

5 Xicoteta idea musical fruit de la unió de diverses notes.

6 Estructura que sorgeix quan s’ordenen les idees musicals.

2 La recerca de l’intrús. Esbrina quina paraula hi sobra, a cadascun dels blocs de conceptes (A, B i C), i argumenta la teua resposta.

Cor

Blues

Rock and roll

Orquestra

Ragtime

Heavy

Banda

Jazz

Pop

Grup pop

Pop

Folklore

A

B

C

A

B

C

3 Ordena les lletres de cada fi lera i troba-hi els noms de diferents estils de música popular urbana.

P A R

O P P

U K N P

K C R O

L U S E B

E V A H Y

R G N G E

E G R A G

U

E

1

1

3

3

4

5 6

2 2


pCompositors Biografi esCompositorsmmmm osm osm osm ositositositositoositoositoositorositorositorsitorssitorssitorsooossss torsrsrsrs

13_DLN1T-VAL-END-Compositores-15153 153 13/4/09 10:50:00

p

154

Compositors

Papa Gregori I (Roma, c. 540–12 de març del 604)

Es coneix també com a sant Gregori, Gregori el Gran o el primer Papa santifi cat. Era fi ll d’una acabalada família cris-tiana romana i va rebre una formació intel·lectual sòlida. De jove es va dedicar a la política, i va arribar a ser prefecte de Roma, però va renunciar a la seua carrera política per fer-se monjo. Quan el seu pare va morir, va convertir la casa en un monestir on, actualment, hi ha l’església de Sant Gregori el Gran. Després de romandre uns anys a Cons-tantinoble (Istanbul), va tornar a Roma com a secretari del papa Pelagi II, i quan el Papa va morir el va succeir.

Cal destacar-ne la tasca tan important que va dur a terme per tal de recopilar els cants religiosos. L’any 600 dC va ordenar reunir tots els textos i cants cristians primigenis (himnes, salms, antífones, pregàries, etc.) que s’usaven a les esglésies i llocs de culte de tota la cristiandat. Aquest recull s’anomenà en honor seu Antifonari del cant gregorià, i agrupa cants monòdics per a la litúrgia, sense acompanyament ins-trumental i amb els textos en llatí. L’Antifonari va estar guardat durant anys a l’altar de la basílica de Sant Pere, a Roma, però va desaparéixer durant les guerres constants entre romans i bàrbars.

Al llarg del segle xix, i després d’un procés de recerca inútil, el papa Pius X va encarregar als monjos benedictins del monestir de Solesmes (França) que reconstruïren i catalo-garen el repertori gregorià com a cant ofi cial de l’Església catòlica (Cant gregorià, edició del Vaticà, 1903).

Guido d’Arezzo(Arezzo, c. 991–Avellano, c. 1033)

Monjo benedictí, teòric musical, creador del sistema de notació musical occidental i personatge cabdal de la mú-sica a l’edat mitjana, Guido d’Arezzo va crear un dels tractats de música medievals més difosos. Va desenvolupar-hi un mètode nou d’aprenentatge del cant gregorià i va posar nom a les notes musicals (fi ns aleshores, identifi cades amb les lletres de l’alfabet: A, B, C, D, E, F i G). Per al nou sistema de notació sil·làbica (do, re, mi, fa, sol, la i si), va recórrer a l’Himne de sant Joan Baptista.

Aquesta obra tenia set frases musicals, i Guido va tenir la idea d’utilitzar la primera síl·laba de cadascuna per iden-tifi car la nota escrita i la seua entonació.

Ut queant laxis Perquè els teus servents puguenResonare fi bris celebrar amb veu ben altaMira gestorum les meravellesFamuli tuorum dels teus fets,Solve polluti allibera’n de tota culpaLabii reatum els llavis impurs.Sancte Iohannes. Sant Joan.

D’Arezzo va anomenar aquest mètode solmització o solfeig. I al segle xvii es va canviar el nom de la nota «ut» per «do», perquè era més senzill de pronunciar. Els músics llatins van difondre aquest sistema per tota la Mediterrània.


155

Giovanni Pierluigi da Palestrina

(Palestrina, 1525–Roma, 1594)

Giovanni Pierluigi da Palestrina és el gran compositor del Renaixement, i uns dels autors de música religiosa més rellevants de tots el temps. La seua carrera és una de les més brillants de la història de la música.

Es va formar ja de ben xicotet a l’escolania de la catedral de Santa Maria Major a Roma. Va arribar a ser-ne l’orga-nista i, uns anys més tard, mestre del cor de xiquets can-taires del Vaticà, fi ns que el papa Pau IV va cessar-lo de tots els seus càrrecs pel fet d’estar casat. Tanmateix, va ser mestre de capella de Sant Joan del Laterà, lloc on va es-criure les famoses Lamentacions, i de Santa Maria Major, l’època durant la qual va publicar el primer llibre de mo-tets. Finalment, i després de moltes vicissituds, va arribar a ser el compositor de la capella papal de la basílica de Sant Pere del Vaticà, on hi va romandre fi ns a la mort.

Palestrina volia compondre una música que estiguera pràcticament sempre al servei de la religió catòlica. Per això creia que l’ús de les veus humanes era fonamental, i no es va voler sotmetre mai a la música instrumental. La seua música ve defi nida per la recerca de la sobrietat i l’equilibri perfecte entre text i melodia.

L’obra de Palestrina abasta 104 misses de quatre a vuit veus (entre les quals destaca la Missa del papa Marcel), mo-tets, madrigals sacres i profans, lamentacions, cançons sa-cres, lletanies, magnifi cats i ofertoris.

Tomás Luis de Victoria (Ávila, c. 1548–Madrid, 1611)

Tomás Luis de Victoria és el compositor de música religiosa més rellevant del Renaixement a Espanya. Tota la seua pro-ducció és religiosa i vocal, fonamentalment per a l’ús litúrgic.

Els seus inicis van ser com a xiquet cantaire de la catedral d’Àvila. Després, se’n va anar a Roma per estudiar teologia i música amb Palestrina. Allà va ser ordenat sacerdot i de-signat mestre de capella del Collegium Romanum. Durant aquest període va escriure la part més important de la seua obra.

L’any 1587 va tornar a Espanya, i va ser nomenat capellà i mestre de capella del convent al monestir de Las Descalzas Reales, al servei de l’emperadriu Maria d’Àustria, la ger-mana de Felip II. Els anys en què va exercir el càrrec no van ser molt prolífi cs: tan sols dues edicions noves de misses i l’Ofi ci de difunts a sis veus, escrit l’any 1603 per als funerals de l’emperadriu. Malgrat les ofertes importants d’algunes catedrals, va romandre al servei de Las Descalzas Reales.

En comparació amb la de la resta dels compositors con-temporanis, la producció de Victoria és més bé reduïda. La seua música, sacra únicament, i inspirada en unes convic-cions religioses profundes, evidencia un gran domini tècnic, una qualitat dramàtica intensa i una expressió apassionada que, potser, es podria comparar amb la dels poemes de santa Teresa de Jesús i de sant Joan de la Creu.


p

156

Compositors

Antonio Vivaldi (Venècia, 1678–Viena, 1741)

Compositor i violinista del Barroc, es considera que An-tonio Vivaldi és el creador del concert per a solista.

Va estudiar amb el seu pare, Giovanni Battista Vivaldi, reconegut intèrpret de clavecí i de violí, i amb el com-positor Giovanni Legrenzi. En paral·lel amb els seus es-tudis musicals, va entrar al seminari i es va ordenar sacerdot el 1703. Però les seues qualitats excepcionals com a violinista i compositor van dispensar-lo dels deu-res religiosos, com ara el de celebrar la missa. Aquell mateix any va ser nomenat mestre de violí de l’Ospedale della Pietà, època durant la qual va desenvolupar una tasca important com a professor i compositor. Era un gran virtuós del violí, donava concerts per tot Europa i va publicar les seues obres amb molt d’èxit. El 1713 va escriure la primera de les seues 46 òperes, Ottone in villa, amb un gran domini del vocalisme i del dramatisme. També va ser empresari d’òpera, i va dirigir els teatres de Sant’Angelo i de Sant Mose a Venècia.

Vivaldi emprava grans contrastos i una tècnica virtuo-sística en les seues composicions. Va escriure 470 con-certs, la major part per a instrument solista i orquestra. Les quatre estacions (incloses a Il cimento dell’armonia e

dell’inventione, Op. 8) és una de les seues obres més ad-mirades i interpretades. També va compondre òperes, concerts de cambra, sonates, cantates, serenates, motets, música sacra i oratoris.

Georg Friedrich Händel(Halle, 1685–Londres, 1759)

Compositor alemany del Barroc, es va nacionalitzar anglés l’any 1726. Georg Friedrich Händel és considerat un dels compositors més importants de la història de la música, i un geni en l’homofonia, l’òpera italiana seriosa (opera seria)i l’oratori.

Va nàixer al si d’una família culta i acomodada, però sense tradició musical. Va iniciar els estudis de música el 1694 i es va matricular de dret a la Universitat de Halle. Ben prompte va destacar pel seu talent musical, i el 1703 va entrar com a violinista i clavecinista a l’Orquestra del Te-atre d’Hamburg, on va aprendre l’art teatral.

L’any 1714 va entrar al servei del rei Jordi I d’Anglaterra, i va escriure per a ell obres com ara Música aquàtica, per tal d’entretenir-lo durant els seus passejos fl uvials. El 1717 va començar a compondre per al mecenatge del duc de Chandos, que l’acollí al seu palau de Cannons. Al llarg d’aquesta època va cultivar un gènere que li donaria molt d’èxit, la música vocal inspirada en motius religiosos (en llengua anglesa).

El rei li va concedir, l’any 1719, una subvenció per tal que fundara i dirigira la Royal Academy of Music, amb l’ob-jectiu de representar espectacles operístics. Händel va es-criure llavors diverses òperes.

El 1736 va patir un atac de feridura (apoplexia). Des d’aleshores, va decidir centrar la seua activitat en la música instrumental i l’oratori (Concerti grossi i El Messies). El 1745 va estrenar a Londres, amb gran èxit, Judes Macabeu

i, tres anys més tard, Música per als reials focs artifi cials. El 1751 es va quedar cec. Quan va morir, l’any 1759, fou enterrat a l’abadia de Westminster com a ciutadà britànic.

Händel va desenvolupar una activitat frenètica com a compositor i va escriure més de 600 obres.


157

Johann Sebastian Bach (Eisenach, 1685–Leipzig, 1750)

Compositor alemany del Barroc, Johann Sebastian Bach és un dels personatges cabdals de la història de la música, geni del contrapunt, l’harmonia, la música instrumental i la música vocal religiosa. Pertanyia a una de les famílies de músics més prestigioses (amb més de 120 músics).

Es va iniciar en la música amb el seu pare. Però quan aquest últim va morir, va ser el seu germà gran, Johann Christoph, qui es va encarregar de la seua educació mu-sical. Més tard va completar la seua formació a Lüneburg, on va fer els estudis corals a la prestigiosa escola de Sant Miquel. L’any 1703 iniciava la seua vida professional com a violinista a l’orquestra del príncep de Weimar, i ja va escriure la primera cantata. Des del 1708, va treballar com a organista i músic de cambra per al duc Wilhelm Ernst, a Weimar. Ací va escriure la major part de les seues can-tates i del seu repertori per a orgue. A més de compositor i gran improvisador, era un virtuós del clavecí, l’orgue i el violí. El 1714 va ser nomenat violí concertant de l’or-questra. Però les seues aspiracions a ser-ne el director no van reeixir, i va presentar la dimissió al duc.

L’any 1717, Bach va viatjar a Cöthen per treballar a la cort del príncep Leopold, que el va nomenar director de la seua orquestra. Allà va compondre una gran part de la seua obra instrumental, com ara els sis Concerts de Brandenburg.

L’última etapa de la seua vida va tenir lloc a Leipzig (1723-1750), on Bach va ser nomenat director de l’Escola de Sant Tomàs. En aquesta ciutat va desenvolupar una ac-tivitat musical intensa, tant al terreny religiós com al profà, i hi va escriure les seues obres més importants: la Passió

segons sant Joan i la Passió segons sant Mateu, Missa en si me-

nor, l’Oratori de Nadal, les Variacions Goldberg, l’Ofrena mu-

sical, l’Art de la fuga, etc.

En el decurs de la seua vida va compondre unes 200 cantates religioses, 30 cantates profanes, corals, suites i molts altres gèneres musicals, exceptuant l’òpera.

Franz Joseph Haydn (Rohrau, 1732–Viena, 1809)

Compositor austríac del Classicisme, Franz Joseph Haydn és considerat el pare de la simfonia i del quartet de corda.

Va iniciar la seua formació musical com a cantaire del cor de xiquets de la catedral de Sant Esteve, i va estudiar cant, piano i violí. Quan li va canviar la veu, el van fer fora del cor i ja va començar a escriure obres senzilles.

L’any 1761 va entrar al servei d’una família acabalada hon-garesa com a segon mestre de capella. Uns anys després arribaria a ser primer mestre, i va conservar el càrrec fi ns al 1790. Entre les seues obligacions hi havia la de com-pondre dos concerts per setmana, dirigir les òperes al pa-lau i qualseuol tipus de comesa musical. Les seues obres van establir la forma sonata, que constava de tres movi-ments, dos de ràpids i un d’intermedi o lent. Pel que fa a la música de cambra, va imposar el quartet de corda. El seu estil és elegant, equilibrat i d’una gran riquesa melòdica.

L’any 1781 va conéixer Mozart, i en va dir: «És el com-positor més gran que mai haja conegut, personalment o de nomenada. Té un gust i una saviesa gran per compon-dre». Cap al 1792, el jove Beethoven va viatjar a Viena per assistir a les seues classes de composició.

En un dels viatges de Haydn a Londres, va escoltar El

Messies de Händel. Es va quedar tan impressionat que va decidir compondre un oratori, La Creació, i va tenir la sa-tisfacció d’escoltar-lo a la Universitat de Viena dirigit per Salieri.

Entre la seua obra quantiosa hi fi guren 108 simfonies, 77 quartets de corda, concerts, sonates per a piano, òperes i oratoris.


p

158

Compositors

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756–Viena, 1791)

Wolfgang Amadeus Mozart és considerat el geni més important de la història de la música, per la seua qualitat, innovació i perfeccionisme en tots els gèneres musicals (simfonia, sonata, òpera, concert, quartet) i per la seua producció: 626 obres en 35 anys de vida.

Va iniciar els estudis musicals amb el seu pare, Leopold Mozart, un violinista famós que era al servei del príncep arquebisbe de Salzburg. Mozart tenia un talent innat, i es va convertir en un virtuós del clavecí, el violí i la viola. Componia minuets amb només cinc anys.

El 1763 va iniciar la seua primera gira europea, al llarg de la qual va conéixer l’òpera francesa i va ampliar els seus coneixements sobre la música de les escoles italiana i alemanya (La fi nta semplice, Bastiano e Bastiana).

L’any 1769 va entrar al servei de l’arquebisbe de Salzburg, per a qui va compondre moltes obres (Missa de la coronació

i Idomeneu, rei de Creta). Però aquest lloc no li aportava al compositor ni el reconeixement que mereixia ni una si-tuació econòmica tranquil·la. A més a més, li limitava els viatges per Europa. Raó per la qual Mozart, que se sentia esclavitzat, va decidir trencar la relació amb el seu mecenes i establir-se a Viena. Durant els anys següents va conéixer Haydn –a qui va dedicar alguns quartets de corda–, va prendre contacte amb les obres de Bach i Händel, i va as-solir un estil personal.

A Viena va imposar el seu estil operístic –amb la música com a essència–, amb El rapte del serrall, Les noces de Fígaro,

Don Giovanni, Così fan tutte i La fl auta màgica. L’any 1784 va ingressar a la lògia maçònica de Viena, i el 1791 fou nomenat mestre de capella adjunt de la catedral de Sant Esteve. Tot i així, la seua situació econòmica encara era ben roïna, i Mozart va morir pràcticament a la misèria. La seua obra pòstuma, el Rèquiem, la va concloure un dels seus deixebles.

Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770–Viena, 1827)

Pianista i compositor alemany, Ludwig van Beethoven és considerat el compositor més gran de tots els temps. Va ser un artista innovador, d’esperit lliure, que representa el pas entre el Classicisme i el Romanticisme.

Va nàixer al si d’una família de músics i, donat el seu talent precoç, va rebre ben prompte una educació musical –acu-rada i severa– de piano, orgue i violí. El seu pare volia fer-ne «el nou Mozart». L’any 1787 va viatjar a Viena per rebre classes del genial compositor, però la malaltia i mort de la seua mare el van fer tornar a Bonn poc després d’arribar. El 1792 va fer un segon viatge a Viena per tre-ballar amb Haydn i Salieri, i es va donar a conéixer en un concert amb molt d’èxit.

Els inicis de sordesa van truncar-li la carrera com a intèr-pret, i la pèrdua completa de l’audició va fer que els últims anys de la seua vida estigueren marcats per la soledat, tot i que sempre va seguir component.

Les primeres obres del músic seguien de ben a prop el model del Classicisme (Septimino i els primers concerts per a piano). Al 1801 s’inicia l’etapa de maduresa, amb obres plenament originals en què Beethoven demostra un domini absolut de la forma i l’expressió (l’òpera Fidelio, les seues vuit primeres simfonies, els seus tres últims concerts per a piano, el Concert per a violí). Les darreres obres són les més innovadores i personals, tot i que van ser incompreses a l’època per la novetat del llenguatge harmònic i la seua forma poc convencional (la Novena Simfonia, la Missa so-

lemnis i el últims quartets de corda i sonates per a piano). Aquestes obres anticipen molts dels trets que caracteritza-rien després la música romàntica i, fi ns i tot, la música del segle xx.

Beethoven, com ja va intentar Mozart, va ser el primer músic que va aconseguir independitzar-se i viure dels encàrrecs que li feien. Entre les seues obres hi fi guren simfonies, sonates, quartets de corda, trios, una òpera, con-certs i misses.


159

Johann Strauss, pare (Viena, 1804–Viena, 1849)

Compositor austríac conegut pels seus valsos i polques orquestrals. Johann Strauss va ser el primer d’una saga de músics molt populars i és l’autor de la Marxa Radetzky.

Orfe des dels 12 anys, se’n va fer càrrec la madrastra, que li va fer compaginar el treball com a enquadernador amb les classes de violí i viola. Uns anys després, va obtenir un lloc a l’orquestra local i va entrar al popular Quartet Lan-ner, que posteriorment es convertiria en una orquestra de corda i Strauss acabaria sent-ne el director adjunt.

Va començar a escriure música i va crear el seu propi conjunt, l’Orquestra Strauss, amb la qual va desenvolupar la forma musical del vals fent gires per Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos i Anglaterra. En aquests viatges, recollia temes populars dels llocs on anava i els adaptava. Un re-curs que li va donar fama i reconeixement. El seu estil es basava en melodies d’inspiració popular, compàs de 3/4 i velocitat ràpida.

Strauss va tenir tres fi lls, entre els quals va destacar Johann Strauss júnior, seguidor del seu estil i conegut per obres com ara Al bell Danubi blau i El ratpenat.

L’any 1846, l’emperador Ferran I el va nomenar director musical del Ball de la Cort. La seua obra més cèlebre és la Marxa Radetzky, tot i que també sobreïxen els valsos Carnaval vienés, La vida és ball!, Vals París, Sons del Rin i del

Lorelei, Galop dels xinesos, Galop indi, Polca estimada, Anna,

etc.

Felix Mendelssohn (Hamburg, 1809–Leipzig, 1847)

Compositor polifacètic del Romanticisme, pianista i di-rector d’orquestra, Felix Mendelssohn va posar en reper-tori tota l’obra de Johann Sebastian Bach.

Fill d’una família jueva de banquers, rica i ben posiciona-da, ell i la seua germana Fanny van rebre una educació pràcticament immillorable. Felix era un xiquet prodigi, que tocava el piano amb mestratge i componia peces mu-sicals. Als 9 anys va tocar per primera vegada davant del públic, en un concert de música de cambra, i als 13 anys va compondre la seua primera obra publicada: un quartet per a piano. Va ser un músic precoç, d’un gran virtuosisme, i director d’orquestra.

Va fer uns quants viatges per Anglaterra, país que s’acaba-ria convertint en la seua segona pàtria, i es va establir a Londres. Però després d’estades a Weimar, Munic, Viena, Itàlia, Suïssa i París, l’any 1835 fou nomenat director mu-sical del Gewandhaus de Leipzig.

Entre el 1841 i el 1844 va reorganitzar la vida musical de Berlín, i el 1843 va inaugurar el conservatori de Leipzig. Mendelssohn va tenir un paper molt important pel que fa a la difusió de l’obra de Bach i de Händel. Com a sim-fonista excel·lent que era, va recollir la tradició clàssica de Beethoven en les seues simfonies Escocesa i Italiana, l’ober-tura orquestral d’El somni d’una nit d’estiu i el Concert per

a violí en mi menor.

La mort de la seua germana el va dur cap a una depressió profunda i, poc després, ell també va morir. El seu catàleg sencer abasta 121 obres, entre les quals hi ha oratoris, música escènica, simfonies, concerts, peces per a piano, música per a orgue, lieder, salms, òperes, música religiosa, etcètera.


p

160

Compositors

Fryderyk Chopin (Selazowa Wola, Varsòvia, 1810–París, 1849)

Pianista i compositor polonés, Fryderyk Chopin és el gran compositor romàntic per a piano de tots els temps.

Va iniciar els seus estudis de música als sis anys, amb el seu pare i la seua germana, i ben prompte va començar a compondre (va escriure la Polonesa en sol menor quan tenia set anys ) i a tocar el piano amb mestratge. El seu primer concert davant del públic va ser el 1818 a Varsòvia, i van començar a anomenar-lo «el xicotet Chopin». Quan va acabar els estudis generals, va començar a fer concerts a l’estranger amb molt d’èxit. L’any 1831, i per tal de per-feccionar la seua tècnica, se’n va anar a París –la ciutat on viuria fi ns a la seua mort–, i va gaudir de fama i prestigi per tot Europa. Estimulat per la vida cultural intensa d’aquella ciutat i per la seua llibertat creativa, Chopin donava classes i actuava als concerts, i es relacionava amb tots els artistes de l’època (Delacroix, Liszt i Heine, entre d’altres). Al llarg de tota la seua vida es va sentir molt unit a Polònia, i moltes composicions seues evoquen la música popular del seu país de naixement (masurques, valsos, po-lonese, nocturns, balades, estudis, etc.).

Durant l’època que va viure amb la seua estimada George Sand, Chopin va escriure la major part, i la millor, del seu repertori. Degut a la seua salut fràgil, els metges li van aconsellar repòs al Mediterrani, i va passar l’hivern de 1838 a la Cartoixa de Valldemosa, a Mallorca, on va com-pondre la major part dels 24 preludis. Novament a París, va seguir donant classes, es va separar de Sand, va oferir el seu darrer concert públic a la ciutat i se’n va anar de gira per Anglaterra. Va tornar molt malalt, i l’any 1849 va morir.

Chopin va escriure un total de 264 peces, entre les quals hi ha masurques, estudis, valsos, preludis, nocturns, polo-neses, cançons, sonates, balades, concerts per a piano, etcètera.

Richard Wagner (Leipzig, 1813–Venècia, 1883)

Richard Wagner és el gran geni de la història de l’òpera alemanya. Compositor, director d’orquestra, poeta i teòric musical, és el representant del Romanticisme alemany. Tot i que Wagner, pràcticament, només va compondre música escènica, la seua infl uència musical és ben patent i suposa l’origen dels grans corrents posteriors, des de l’expressi-onisme fi ns a l’Impressionisme.

La infància de Wagner es va veure marcada pel seu padras-tre, actor, pintor i poeta, que li va inculcar l’entusiasme per qualsevol tipus de manifestació artística. Ja d’entrada, la seua gran passió, conjuntament amb la música, era la literatura. Però quan va escoltar la Novena Simfonia de Beethoven es va decantar per la música. Tot i que sense deixar de banda la vocació literària, la qual cosa li perme-tia escriure els seus propis llibrets d’òpera.

Els seus progressos en el camp de la composició van anar lents perquè, degut a la seua situació econòmica inestable, s’havia de dedicar a altres tasques, com ara la transcripció de partitures i la direcció de teatres de províncies. Fins al 1843, amb l’estrena de L’holandés errant, Wagner no va trobar un estil propi. Més tard, Tannhäuser i Lohengrin van ser el punt de partida cap al drama musical i la renovació teòrica i pràctica de la música escènica.

L’aportació d’aquest compositor no va ser tan sols revo-lucionària en l’àmbit formal; Wagner anhelava aconseguir «l’obra d’art total», que sintetitzara tots els llenguatges ar-tístics. Un dels seus seguidors més entusiastes fou el rei Lluís II de Baviera, amb l’ajuda econòmica del qual va poder construir el Festspielhaus de Bayreuth, un teatre exclusivament destinat a representar els seus drames mu-sicals la complexitat dels quals depassava àmpliament la capacitat tècnica de les sales d’òpera convencionals. Wag-ner va dedicar els últims anys de la seua vida a acabar la composició de Parsifal.


161

Giuseppe Verdi (La Roncole, 1813–Milà, 1901)

Giuseppe Verdi és el gran geni de la història de l’òpera ita-liana i també va ser un representant del Romanticisme.

Malgrat que quan començava va intentar entrar al Con-servatori de Milà i fou rebutjat en ser considerat «poc apte per a la música», la seua música gaudí d’una gran popula-ritat i va esdevenir un símbol de l’incipient Nacionalisme italià. Es va identifi car amb el Risorgimento, o moviment d’unifi cació italiana, i va ser objecte d’una veritable ve-neració per part del públic. Després d’estrenar amb gran èxit Oberto (1839), van morir inesperadament la seua dona i els seus fi lls (1840) i, enfonsat i deprimit, va dubtar del seu futur com a compositor. No obstant això, va preparar Nabucco, que es va estrenar amb molt d’èxit.

El seu prestigi es va fer internacional, i va començar a compondre òperes per als teatres de Nàpols, Roma, Venècia, Florència, Londres i París. Les seues primeres obres mestres són Rigoletto, Il trovatore i La Traviata. Una vegada ja consa-grat, va enriquir l’orquestració, el caràcter i el vocalisme dels seus personatges i les trames argumentals en òperes com ara La forza del destino, Don Carlo i Aïda, que va com-pondre per a la inauguració del canal de Suez.

El Rèquiem, compost l’any 1874, representa la culminació de la seua música religiosa. Als 80 anys, després de retirar-se i davant la insistència del seu editor, Giulio Ricordi, i el llibretista Arrigo Boito, va escriure Otello i Falstaff , una tragèdia i una comèdia amb què va culminar el discurs dramàtic de la seua genial producció operística.

Johannes Brahms (Hamburg, 1833–Viena, 1897)

Pianista i compositor alemany, Johannes Brahms és un dels músics més rellevants del Romanticisme.

Va aprendre música amb el seu pare, contrabaixista, qui li va ensenyar a tocar el violí, el violoncel i la trompa. Brahms va fer el seu primer concert el 1848, i durant cinc anys es va haver de guanyar la vida tocant pels bars i els cafés d’Hamburg. L’any 1853 va començar una gira de concerts durant la qual va establir contactes amb altres intèrprets i compositors, com ara Robert Schumann, que el va animar a compondre.

Brahms va continuar la línia estètica traçada per Bach, Beethoven, Schubert i Schumann. El seu estil musical har-mònic, hereu de la transició classicista, s’oposava al dels seus contemporanis Liszt i Wagner, més innovadors en tots els àmbits. L’any 1862 es va establir a Viena, on va ser director de l’Acadèmia de Cant i de l’Associació d’Amics de la Música. Des de l’any 1875 es va dedicar únicament a la composició. Cal destacar les seues quatre Simfonies, hereves de les de Beethoven, i el Rèquiem alemany, que va donar-li fama per tot Europa. També va compondre els Concerts per

a piano, les Danses hongareses, molts lieder i música de cam-bra. La seua obra simfònica va infl uir d’una manera notable els compositors europeus del segle xix.


p

162

Compositors

Isaac Albéniz (Camprodon, Girona, 1860–Cambó-les-Bains, 1909)

Compositor i pianista brillant, Isaac Albéniz és el músic cabdal del Nacionalisme musical espanyol.

Va ser un xiquet prodigi, que va fer el seu primer con-cert als quatre anys al Teatre Romea de Barcelona. L’any 1867 va intentar entrar al Conservatori de París, però no ho va aconseguir perquè era massa jove. Va continuar estudiant a Madrid i, fi nalment, va acabar la seua prepa-ració a Brussel·les, on va rebre el premi extraordinari de carrera. Encara era un xiquet quan es va embarcar, com a polissó, cap a Amèrica, i va actuar a l’Argentina, Brasil, Puerto Rico, Cuba i els Estats Units. Ja una altra vegada a Europa, va perfeccionar la seua tècnica a Leipzig i el 1875 va tornar a Madrid. Alfons XII li va atorgar una pensió que li permetia reprendre els estudis a Brussel·les. Després d’una altra gira per Amèrica, l’any 1883 va tor-nar a Barcelona. Des d’aquell moment, va simultaniejar la composició i l’activitat concertística. El 1890 es va instal·lar a Londres i el 1893 a París, on va establir rela-cions amb els compositors francesos. L’any 1895 es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’òpera Henry Cliff ord. Els últims anys de la seua vida va residir a Niça, la ciutat on va compondre la seua obra cabdal, la Suite Ibèria (quatre quaderns, compostos entre 1906 i 1908). La música d’Albéniz, d’un gran virtuosisme tècnic i inspirada en melodies populars espanyoles, va ser la base del Nacionalisme musical espanyol.

Tot i que també va crear obres per a orquestra i cançons, el compositor destaca, sobretot, per la quantitat i la qualitat de la seua producció pianística: Suite espanyola, Records de

viatge, Espanya: Sis fulls d’àlbum, Serenata espanyola, Mallorca,

Espanya (Souvenirs), Navarra, etc.

Richard Strauss (Munic, 1864–Garmisch, 1949)

Compositor i director d’orquestra alemany, Richard Strauss és el representant màxim del Postromanticisme i mestre indiscutible de l’òpera, del poema simfònic i del liedsimfònic.

Fill de Franz Strauss, va créixer en un ambient musical que el va dur fi ns a les dues activitats en què va brillar: la com-posició i la direcció orquestral. Les primeres obres remar-cables pertanyen al gènere del poema simfònic, i en destaquen Don Juan, Till Eulenspiegel i Així parlà

Zaratustra.

Fascinat per l’òpera, Strauss va escandalitzar el públic als inicis del segle xx amb dos treballs farcits d’audàcies har-mòniques i tímbriques: Salomé i Elektra, aquesta última com a resultat de la primera de les col·laboracions amb el poeta Hugo von Hoff mansthal. El seu estil es va fer després més conservador i buscava la inspiració en el passat (com a El cavaller de la rosa). Mestre en l’art de l’orquestració i gran coneixedor de la veu humana, Ariadna a Naxos, La

dona sense ombra i els anomenats Quatre últims lieder són al-tres composicions importants seues.


163

Igor Stravinsky (Oranienbaum, 1882–Nova York, 1971)

Compositor i director d’orquestra rus, es va nacionalitzar francés i uns anys més tard, estatunidenc. Igor Stravinsky és el representant més qualifi cat de l’avantguarda del segle xx i del ballet. Els seus ritmes abruptes i l’orquestració agressiva van provocar entre el públic un dels escàndols més sonats de la història de la música. Sense perdre mai la seua personalitat, va moure’s d’un estil a l’altre amb una gran facilitat.

La seua carrera com a compositor es pot dividir en quatre períodes. Al primer, rus o primitiu (1905-1913), la seua personalitat destaca a Focs artifi cials, que li va valdre l’encàr-rec d’una obra per als Ballets Russos (L’ocell de foc). A París va continuar la seua col·laboració amb dos ballets més: Pe-

truska i La consagració de la primavera. Stravinsky va dur al lí-mit, als seus ballets, l’herència de l’escola nacionalista russa.

Durant la Primera Guerra Mundial es va traslladar a Suïssa, on va desenvolupar el seu segon període, avantguardista o experimental (1913-1920), que inclou obres com ara Tres poesies de la lírica japonesa, Pibautki o la Història del sol-

dat. Però el seu estil va experimentar un canvi brusc, amb el qual va iniciar l’etapa neoclàssica, caracteritzada per la revisió dels llenguatges del passat i l’homenatge als seus compositors més admirats: Bach, Txaikovski, Händel, Hay-dn i Mozart. En aquest període va adoptar un estil més sever i objectiu.

Després de viure a França, l’any 1939 es va instal·lar als Es-tats Units i va escriure l’òpera The Rake’s Progress. Ací s’ini-ciava el quart període, serial (1953-1971), amb obres més denses i rigoroses, amb ritmes i polifonies complicats: Septet,

Tres cants de Shakespeare, In memoriam Dylan Thomas, Canti-

cum Sacrum i els Rèquiem Canticles, que es van cantar al seu funeral a Venècia.

També va escriure els llibres Cròniques de la meua vida, Poètica musical i, en col·laboració amb Robert Craft, Con-

verses amb Stravinsky.

Krzysztof Penderecki (Debica, Cracòvia, 1933)

Compositor i director d’orquestra polonés, Krzysztof Penderecki és el representant principal de la música textural.

Es va iniciar en la música amb classes privades de com-posició, i va continuar els seus estudis a l’Acadèmia de Música de Cracòvia. Es va graduar l’any 1958 amb les qualifi cacions màximes i va passar a ser professor de l’Acadèmia. Les seues primeres obres mostren una in-fl uència prou clara del serialisme d’Igor Stravinsky, An-ton Webern i Pierre Boulez. Fou un dels introductors de l’avantguardisme als països de l’Est i, especialment, a Polònia.

Va ser el creador d’un expressionisme musical nou. El seu treball es caracteritza per l’experimentació amb recursos nous pel que fa a l’ús dels instruments de corda i de la veu humana, i per l’ús de grans masses sonores (música textu-ral) i clústers (carràs de notes). El 1959, durant el Festival de Tardor de Varsòvia, es van estrenar Strophen, Salms de

David i Emanations, que van impactar el públic i li van valdre el reconeixement internacional. La seua consolida-ció defi nitiva li va arribar amb Lament per les víctimes d’Hi-

roshima, obra mestra de la música textural: 52 instruments de corda avancen en blocs sonors.

Altres obres importants són Polimorphia (BSO per a The

shinning –La resplendor– i L’exorcista), Passió segons sant Lluc

i Dies Irae. A partir de l’any 1970, el seu estil s’ha fet més melòdic.


p

164

Compositors

Steve Reich (Nova York, 1936)

Compositor estatunidenc, Steve Reich és un dels repre-sentants més rellevants del minimalisme.

De xicotet va rebre classes de piano i quan era adolescent va tocar a diverses bandes. Va estudiar fi losofi a a la Uni-versitat de Cornell i va perfeccionar la seua formació compositiva a escoles de música prestigioses. L’any 1963 va acabar la seua primera obra collage, amb gravacions per a la pel·lícula Plastic Haircut de Robert Nelson, i el 1964 va escriure la seua primera obra per a instruments, Music

for three Pianos. Mentrestant, es guanyava la vida com a taxista, va tocar amb la banda San Francisco Tape Music Center (juntament amb Terry Riley) i, una vegada esta-blert a Nova York, va organitzar sessions amb la seua mú-sica als ambients musicals i artístics d’avantguarda. L’any 1971 va formar el seu propi conjunt instrumental, Steve Reich and Musicians.

Steve Reich ha desenvolupat tècniques diferents de com-posició musical: bucles de cinta, efectes de fase i de des-fasament repetits, retroalimentació i allargament del so amb micròfons, etc.

The Beatles (Liverpool, 1962–1970)

The Beatles és el grup de pop-rock que ha tingut més impacte i més infl uència de la història de la música po-pular urbana o música pop. La banda britànica estava for-mada per John Lennon (veu i guitarra), Paul McCartney (veu i baix), George Harrison (guitarra) i Ringo Starr (bateria). El grup va evolucionar del rock and roll al pop-rock (melodies i tornades encomanadisses, ritmes marcats, lletres de temàtica amorosa) i, fi nalment, cap al rock psi-codèlic (amb música concreta).

L’any 1957, a Liverpool, Lennon va crear una xicoteta banda a la qual es van unir McCartney, Harrison i Pete Best. The Beatles (fusió de beetle, ‘escarabat’, i beat, ‘marcar el ritme’) tocaven a diferents bars i van començar a tenir èxit. Brian Epstein, que treballava a la secció de discs d’una botiga, va ser el primer mànager i el responsable de la seua imatge, tan característica, de conjunt seriós, amb vestit a mida, corbata i serrell. Van presentar el seu treball a algunes companyies discogràfi ques, però els van rebutjar fi ns que Georg Martin (EMI) els va contractar.

Pete va ser substituït per Ringo Starr, i el resultat en va ser Love Me Do (1962). Entre 1963 i 1970, van traure al mercat 13 discs (Please Please Me, Help! Sgt., Pepper’s Lonely

Hearts Club Band, Yellow Submarine, Let it Be, etc.), amb els quals van demostrar la seua gran capacitat i qualitat crea-tiva. El 1967, amb la mort del seu mànager Brian Epstein, el grup va iniciar el seu declivi, fi ns a dissoldre’s l’any 1970.


partiturestitureituresturesresresspearsonespana.blob.core.windows.net/books/dln1tv-fotocopiables.pdf ·...

Documents