Jackson Pollock: Numero U

Fitxa tècnica

Títol: Numero U (Boirina d'espígol).

Autor: Jackson Pollock (Cody Wyoming, 1912 – Springs, Long Island, 1956).

Cronologia : 1950.Estil: expressionisme abstracte.Tècnica: oli, esmalt i pintura

d’alumini sobre tela.Dimensions: 1,60 m x 2,59 m.Tema: abstracte.Localització: National Gallery

(Washington).

Obres del mateix autor:

Cavall de fusta: Numero 10 A (1948)

Estiu: Numero 9A (1948)

Biografia de l’autor

Jackson Pollock és l’artista més destacat de l’Expressionisme abstracte. Va començar a estudiar pintura a l’Art Students League de Nova York, on va tenir com a professor al gran muralista Thomas H. Benton, un dels pintors regionalistes més famosos d’Amèrica.Entre els anys 1935 i 1942, Pollock va treballar per al

Work Progress Administration, un projecte concebut pel govern per introduir l’art en els edificis públics. En aquestes primeres obres pinta escenes realistes de la vida nord-americana.

Amèrica avui: activitats amb soterrani (1930)

Cottonpickers(1935)

A partir de 1943, va rebre un gran nombre d’influències – els muralistes mexicans, el Surrealisme, Picasso i els indis navahos de l’Amèrica del Nord – que l’artista va aglutinar, l’any 1947, quan va realitzar el primer dripping consistent a fer regalims i taques cromàtiques damunt la tela per mitjà de moviments ràpids i nerviosos. El resultat de tot això són formes abstractes que poden ser considerades com l’empremta impulsiva de l’artista. Aquest primer dripping va esdevenir una obra cabdal de la nova pintura nord-americana, i Pollock no va abandonar aquest estil fins poc abans de morir.

Alquímia (1947)

El 1945 contrau matrimoni amb la pintora Lee Krasner (1908-1984) que va deixar la seva pròpia carrera artística per dedicar-se en cos i ànima a la cura del seu marit.

Al llarg de la seva vida, Pollock no va ser excessivament valorat, però amb el pas dels anys la seva obra ha anat guanyat en consideració, fins a fer-se un lloc entre les més importants del segle XX.

Lee Krasner: Bird talk (1955)

Descripció formal

Aquest quadre resulta especialment innovador des del punt de vista compositiu, ja que l’artista ocupa deliberadament tota la superfície pictòrica, un estil que es coneix amb l’expressió all-over-painting (superfície completament pintada).

Per a la seva creació, Pollock concebia el quadre com la realització d’un ritual. Fixava la tela a terra, sense cavallet, i posteriorment hi feia regalimar la pintura utilitzant bastons o ganivets, o bé directament del pot fent-hi prèviament algun forat.

Els densos entramats lineals que es van formant pels regalims de diferents colors s’estenen per tota la superfície de la tela, tot reproduint pictòricament els ritmes dinàmics emprats per l’artista en la seva creació

El resultat d’aquesta acció provoca l’abandonament de la idea tradicional de composició en termes de relacions entre parts, atès que no existeix cap centre d’atenció principal, del qual derivin tots els altres elements. Això, fa que l’espectador no tingui cap punt de referència des del qual començar a analitzar l’obra.

Finalment, igual com passa amb la forma, tampoc el color segueix les lleis tradicionals. No existeix una lògica de contrast, sinó el desig de pintar en estat pur. D’altra banda, la profunditat suggerida a la tela no és producte de cap tipus de perspectiva cromàtica, sinó de una simple superposició de les capes de pintura.

Temàtica

U està format per un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela, sense deixar-hi cap mena de vestigi figuratiu. Igualment, donant a l’obra un número com a títol –un fet que esdevindrà recurrent a la major part de la seva obra- en reforça encara més el caràcter abstracte i fa que l’espectador s’enfronti a la pintura sense cap dada que pugui condicionar la seva mirada o limitar l’amplitud del significat emocional que pugui transmetre el quadre.Ritme de tardor. Número 30 (1950)

Datada del 1950, aquesta tela és un dels drippings de mides més grans i resumeix tot el llenguatge plàstic del pintor: gran format, llibertat expressiva i abstracció.

L’obra, que posseeix un dinamisme embolcallant, ha estat comparada per alguns amb els ritmes primaris de la natura i per uns altres, amb la coreografia d’una dansa, el rastre de la qual ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular procés creatiu utilitzat pel pintor.

Actualment, aquest procés creatiu es coneix gràcies a les fotografies i les pel·lícules fetes per Hans Namuth, les quals constitueixen un document gràfic singular dins la història de la pintura.

Models i influències

Els famosos drippings de Pollock són el resultat d’una gran suma d’influències que tenen com a base les experiències i les teories abstractes de Kandinsky.

Paral·lelament, des d’un punt de vista formal l’ús d’una gran tela deriva dels muralistes mexicans, i pel que fa a l’execució de l’obra, s’hi adverteix una doble influència: l’experiència creativa i ritual dels indis navahos, i la tècnica inconscient de l’automatisme surrealista emprada per Miró i per Masson. La intensitat rítmica de les seves creacions pot relacionar-se amb els treballs de Miquel Àngel, El Greco i Rubens, les obres dels quals va admirar i copiar Pollock durant el seu període de formació. André Masson: Alci devorat pels

gossos (1945)

Finalment és força significativa la influència que va exercir l’obra dels darrers anys de Claude Monet, caracteritzada per una pinzellada solta i desdibuixada propera a l’abstracció i que cal situar també en la gènesi de la complexitat de Jackson Pollock.

J. Beuys: I like America and America likes me (1974)

L’obra de Pollock ha estat considerada el paradigma del nou art nord-americà , i el seu particular estil creatiu s’ha volgut veure com un precedent dels happenings i del Body Art.

C. Monet: El pont japonés (1920)