La revista que t'ajuda a llegir en catalàNúm

. 3

MÚSICA I ESPECTACLESA L’AIRE LLIURERUTES I EXCURSIONSCULTURA POPULARCONÈIXER EL MÓNSALUTDE PERTOT ARREUGASTRONOMIA

Foto

graf

ia: L

ondo

n Ey

e. P

ep N

ieto

Una invitació a descobrir la flora,la fauna i els paisatges d’una illa

discreta i d’una gran bellesa

RUTES I EXCURSIONS

Sa Dragonera, parc natural

3

4

GASTRONOMIA

10

Oli deMallorca

Una denominaciód’origen ambpersonalitat

A L’AIRE LLIURE

12

Tornen lesavarques

Amb el bon temps, tornenles sandàlies menorquines,

les clàssiques i les modernes

Benvinguts aLondresLa ciutat dels lords i delspunks vista des dels ulls d’unjove fotògraf mallorquí

CULTURA POPULAR 6El salt de laBella DonaAl centre de la serra de Tramuntana, Lluc amaga històries religioses i profanesrelacionades amb fets extraordinaris

DE PERTOTARREU

8

KoldoRoyoUn mallorquínascut a SantSebastià

MÚSICA I ESPECTACLES

Art Escènica Mallorca,Menorca, Eivissa iFormentera

17

SALUT18 31 demaig,

DiaMundial

senseTabac

Facilect · Núm. 3 · Març 2009

Edició i administració:

COFUC. Consorci per al Foment de laLlengua Catalana i la Projecció Exterior dela Cultura de les Illes BalearsC. d’Alfons el Magnànim, 29, 1r pis, porta 607004 PalmaTel.: 971 78 46 82 · Fax: 971 78 46 80

Adreça electrònica: publicacions@cofuc.caib.es

Assessorament lingüístic: Paraula. Centre de Serveis Lingüístics

Disseny i maquetació:singularcomunicacion.es

Impressió:Bahía Industria Gráfica

Publicitat:singularcomunicacion.esTel.: 871 94 86 86comercial@facilect.com

Dipòsit legal:xxxxxx

www.facilect.com

CONÈIXER EL MÓN

14

4

Sa Dragonera,parc natural

RUTES I EXCURSIONS

Text de FACILECT

Fotografies del Departament de Medi Ambientdel Consell de Mallorca

Situada a ponent de Mallorca, davant la costa occidentaldel municipi d’Andratx, i molt propera a la població de SantElm, sa Dragonera és una prolongació de la serra deTramuntana, i reprodueix a petita escala les característiquesestructurals d’aquesta.

És una illa llarga (4 quilòmetres) i estreta (un quilòmetre com amàxim), amb una superfície de 288 hectàrees i 352 metres d’alturaal punt culminant.

En els anys setanta, una promotora va comprar sa Dragonera iva iniciar un projecte urbanístic per construir-hi 1.200 habitatgesi un port esportiu as Calafats per a 600 embarcacions. El projecteva generar una gran protesta ecologista, que va acabar l’any1984, quan l’Audiència Nacional va decretar que l’illa no es podiaurbanitzar.

L’any 1987, el Consell de Mallorca comprà l’illa de sa Dragonera,i l’any 1995, el Govern de les Illes Balears va declarar-la, juntamentamb es Pantaleu i sa Mitjana, parc natural.

Actualment, és un refugi per a centenars d’animals i un jardíde milers de plantes, a més té una gran àrea d’influència marinavital per a la fauna litoral del parc.

Un dels principals atractius que ha tinguthistòricament per a les persones és que hi ha un

avenc amb aigua potable a uns 25 metres deprofunditat.

5

Hi ha diferents empreses que organitzen diàriament excursionsal parc des de Sant Elm i des del Port d’Andratx. En arribar a saDragonera, podem triar entre quatre itineraris guiats per descobrirla flora, la fauna i els paisatges d’una illa discreta i d’una granbellesa.

Més informació a l’adreçahttp://www.conselldemallorca.cat/dragonera

6

CULTURA POPULAR

Al centre de la serra de Tramuntana, Lluc amagahistòries religioses i profanes relacionades amb fetsextraordinaris, des de miracles de la Mare de Déu fins aaparicions d’ovnis.

Entre les llegendes més conegudes hi trobam la del salt de laBella Dona, que relata la història d’una dona bella com capaltra, fet que la convertia en el centre d’atenció de totes lesmirades i que va provocar que el seu marit caigués senseremei dins el pou de la gelosia.

Sabent que era molt beata, la va convèncer per anar alsantuari de Lluc. Pel camí, la va convidar a treure el cap pergaudir de la vista des d’un barranc i, aprofitant aquestmoment, la va empènyer per matar-la.

Turmentat pels remordiments, va pujar al monestir a demanarperdó a la Verge, i hi va trobar la seva esposa agenolladaresant davant la imatge de la Mare de Déu i demanant perdóper al seu marit.

Desolat, l’espòs li va preguntar com havia sobreviscut, i ella liva respondre que això ho havia de demanar a la Verge.Finalment, varen tornar a casa, i el marit, que va ser perdonat,no va tornar a tenir gelosia mai més.

Un final ingenu i moralitzant, en la línia d’altres rondalles icontes populars. Però el més curiós, sens dubte, és el títol dela història, que ha donat nom a un dels paratges mésespectaculars del camí que uneix Caimari i Lluc.

El saltde la Bella DonaText d’Aina SolerFotografia de Miquel SeguíIl·lustració de Tomeu Mulet

La història ha donat nom a un dels paratges més espectaculars del camí que uneixCaimari i Lluc, punt de pas i de trobada d’excursionistes, cicloturistes i turistesmotoritzats quasi tots els caps de setmana i dies festius.

8

NEIX EL 12 DE SETEMBRE DE 1958 A SANT SEBASTIÀ. S'INICIA EN L'OFICI DE CUINER A L'ANTONIO BAR, PROPIETAT

DEL SEU PARE, A LA CAPITAL DONOSTIARRA. LA SEVA FORMACIÓ ES COMPLETA AMB CUINERS DE LA TALLA I EL

RECONEIXEMENT DE JUAN MARI ARZAK I LUIS IRÍZAR, ENTRE D’ALTRES. DESPRÉS D'UN TEMPS A MÈXIC I FRANÇA,L’ANY 1986 S'ESTABLEIX A MALLORCA COM A CAP DE CUINA DEL RESTAURANT PORTO PÍ.

EL 1989 INAUGURA EL RESTAURANT QUE DUU EL SEU NOM AL PASSEIG MARÍTIM DE PALMA, QUE MANTÉ OBERT

DURANT DINOU ANYS, EN QUÈ COMPAGINA LA TASCA COM A EMPRESARI I CUINER AMB LA SEVA VOCACIÓ DE

COMUNICADOR MULTIMÈDIA. DIRIGEIX EL PORTAL GASTRONÒMIC WWW.AFUEGOLENTO.COM I COL·LABORA AMB

NOMBROSOS MITJANS DE COMUNICACIÓ ESCRITA, RÀDIO I TELEVISIÓ. A MÉS, PARTICIPA COM A JURAT, PONENT O

COL·LABORADOR EN CERTÀMENS, CURSOS, JORNADES, TROBADES, ETC.

Integrar-se és una qüestiód’actitud, de respecte, desupervivència?

És un poc de tot, en el fons sónaquestes tres coses. En el meu cas, hacoincidit que m’agraden els costumsi la manera de ser de la gent d’aquestaterra. Per això vaig decidir quedar-m’hi. Crec que moltes vegades espresumeix molt del lloc on s’ha nascuti, tanmateix, el lloc on neixes és unaccident. Allò que importa és ondecideixes viure, i que aquesta decisiómeditada et permeti sentir-te tand’aquí com els qui hi han nascut.

Adaptar-se a la vida i als costumsde l’illa és més fàcil avui o ho eramés en els anys vuitanta?

Cada moment té els seus avantatgesi les seves dificultats. L’inconvenient,a Mallorca, per als de fora, no ésadaptar-se a uns costums, sinó elsdesplaçaments: no pots agafar elcotxe i anar a veure un familiar aSaragossa o a Barcelona.

Avui dia, la cuina s’ha convertiten un vehicle d’expressió i decomunicació més que no en unaprofessió?

No, la cuina és una professió, i a mésés magnífica per expressar-se, peròcom qualsevol altre professional queutilitza bé el seu ofici. Amb la mevacuina sempre m’he pogut expressari comunicar, però, en definitiva, el meuofici és cuiner.

Us motivaria més obrir un segonKoldo Royo, un Antonio Bar o unxou de cuina en directe?

Excepte les segones parts, tota la restaem motiva. En aquests moments esticobservant, pensant i escoltant elsprojectes de gent que té propostesinteressants. Després de molts d’anysfent feina, em feia falta aturar-me perpoder iniciar una aventura diferent.

Fent balanç dels més de vint anysde relació amb Mallorca, ussentiu compensat en el terrenypersonal i professional?

Sí, em sent realitzat. La veritat és quejo mai no he demanat compensacions,ho faig perquè m’agrada, i no demanres més. Vull estar aquí.

Heu rebut nombroses distincionsnacionals i internacionals perla vostra trajectòria professional(moltes d’aquestes, a les nostresilles). Què significa per a un basc

Koldo Royo«M'agraden elscostums i laidiosincràsiad'aquesta terra. Per això vaig decidirquedar-m’hi»

DE PERTOT ARREUFo

togr

afia

de

Paol

a M

arco

n, B

ibia

na L

attu

ca i

Rosa

na P

ita.

ser nomenat, per exemple,mallorquí de l’any?

Quan ets jove tots els premis estan béperquè et fan molta d’il·lusió. Però etcontaré una anècdota: el premi mésdivertit que tenc és el Ramon Llull.Des de fa temps tenc la carta d’unpresident del Govern en què emfelicita perquè me’l meresc..., i encarano me l’han donat.

Quin tòpic sobre les Illes o elsillencs heu de desmentir omatisar més vegades quan sortiude viatge?

El tema que els illencs són tancats; joacostum a dir que són observadors.És una terra on ha arribat molta de

gent que s’hi està un any i se’n va,d’aquí aquesta expressió típica de «javeurem què fa aquest foraster». Aixòfa que la gent no s’obri a la primera.És el mateix que jo ara faig: observar,esperar i pensar «què farà aquestforaster?».

Des del punt de vista de lagastronomia, hi ha una fronteraobjectiva entre aberració igenialitat?

Generalment, per arribar a lagenialitat se solen fer moltesd’aberracions; però així és lagenialitat, és el que queda, i allò altrees difumina.

«Moltes vegades es presumeix del lloc on s’ha nascut, però el lloc on neixes és un accident. Allòque importa és on decideixes viure, i que aquesta decisió meditada et permeti sentir-te tan d’aquí

com els que hi han nascut.»

Carrer Emperadriu Eugènia · 07010 Palma (Mallorca) · Centre Cultural S’Escorxador · Tel.: 971 750 421 · www.batxamexico.es

10

GASTRONOMIA

Oli deMallorca,ambpersonalitatpròpiaText de Cristòfol SuredaFotografies de Joana Pérez

11

Ja en temps de la Corona d’Aragó, en elsegle XIII, s’exportava l’oli de Mallorca alnord d’Àfrica perquè era molt apreciat perles seves característiques peculiars.

Amb els anys, les exportacions es varenampliar cap al sud de França i altresdestinacions de manera continuada, i l’olies va convertir en una font de riquesaper a moltes de finques de l’illa.

Actualment, gaudeix de prestigiinternacional, i és un dels productes típics

de qualitat, amb denominació d’origen,de les Illes Balears.

La serra de Tramuntana ha estat el llochabitual on s’han conreat les oliveres. Lesplantacions tradicionals tenen unaantiguitat d’uns 500 anys, ja que els arbreshan perdurat al llarg dels segles.

Les tres varietats d’oliva cultivadespermeten obtenir olis diferenciats degran qualitat. L’oliva mallorquina aportaa l’oli suavitat, dolçor i sabor d’ametlla

madura; la varietat arbequina dota l’oli

de sabor de fruita verda, mentre que la

picual hi aporta els atributs de picant i

amarg.

L’oli d’oliva verge extra amb Denominació

d’Origen Oli de Mallorca també té variants,

ja que es pot condimentar amb ingredients

imprescindibles de la cuina mediterrània

(alls, llorer...) perquè adquireixi el gust

del component afegit.

La Denominació d’Origen Olide Mallorca està composta per

372 productors, 1.400hectàrees, 7 tafones i 11

envasadors. L’any 2008, vaproduir 126.211 litres d’oli.

Es diu que el 80% de lesoliveres de Mallorca tenen una

edat mitjana de 500 anys.

12

Amb elbontemps,tornenlesavarques

A L’AIRE LLIURE

Text de FACILECT

Un temps eren rústiques, amb solesreciclades de pneumàtics usats i en un úniccolor de pell natural. Avui en dia, han entrata formar part de les col·leccions dedissenyadors, i les calça qui cerca lacomoditat per sobre d’altres qüestions.

Les trobam a les botigues de calçat endiferents colors i acabats, amb dissenysavantguardistes i dibuixos innovadors idivertits. Reis, actors, empresaris o políticsutilitzen aquest calçat còmode, original, frescper a l’estiu i fàcil de combinar amb tot.

Fabricada artesanalment amb pell i gomade pneumàtic, el fet de confeccionar lesavarques és un art, ja que cal que la partsuperior sigui consistent. Per aconseguir-ho, una vegada cosida es posa una formaa l’interior perquè la pell s’hi adapti i no esdeformi.

A Menorca, la tradició de fer avarques estransmet de pares a fills, i podem trobarfàbriques d’aquest calçat, generalment

La típica sandàlia menorquina s'haconvertit en un producte més de lamoda actual, quan abans noméss'utilitzaven per fer feina al camp, jaque era un calçat resistent, còmode ieconòmic.

13

Una còmoda tradiciómenorquina reconvertida enobjecte de disseny i moda

internacional.

empreses familiars, as Mercadal, Alaior,Ciutadella i Ferreries. També podem trobaravarques en determinades botigues de laPenínsula i a Europa, i fins i tot en botiguesvirtuals a Internet.

Es fabriquen des del número 18, per ainfants; en aquest cas, les talles més petiteses fan amb sola microporosa (goma ambaire injectat) perquè siguin més lleugeres iflexibles.

Antonio Fernández Coca, reconegutil·lustrador, creatiu i professor de la UIB, ésl’autor dels dissenys innovadors per a unaprestigiosa marca menorquina de calçat:«És una oportunitat de reinventar elconcepte de sandàlia tradicional i fer sentirespecial la persona que la calça. A més, ésun producte que resisteix molt bé el tempsde crisi que vivim.»

Més informació a l’adreçahttp://www.fiestadepies.com

14

A Londres, s’hi respira història i art pertot;és un lloc on conviuen el perfeccionisme,l’ordre i la rigidesa; és la ciutat dels lordsi dels punks, una ciutat alhora clàssica imoderna. En definitiva, una urbs decontrasts en què es pot trobar de tot.

És impossible enumerar tot el que Londrespot oferir. Tot i així, comentaré les visitesque més em varen sorprendre.

El London Eye (l’ull de Londres) és una rodades de la qual es pot observar una vistaespectacular de tota la capital britànica. Ladurada del viatge és d’uns trenta minuts.No és barat, però val la pena.

A Camden Town, a la zona nord deLondres, famosa pel seu mercat, s’hi respirauna atmosfera diferent i sempre està plenade gent. És un lloc imprescindible per als

Benvinguts a LondresText i fotografies de Pep Nieto

Londres és una de les capitals més palpitants iatractives del món. Cultural, monumental, caòtica,elegant, frenètica…, la ciutat cosmopolita perexcel·lència.

CONÈIXER EL MÓN

La ciutat dels lords i dels punks, una ciutat clàssica

15

i al mateix temps moderna on es pot trobar de tot.

amants d’articles de segona mà (roba,llibres, discs, pòsters…).

També faré menció de dos museus moltdiferents entre si. La Tate Modern és unaantiga fàbrica hidroelèctrica reconvertida enun dels museus d’art contemporani mésgrans del món. D’altra banda, la NationalGallery Portrait, situada just darrere de laNational Gallery, té una col·lecció basadaexclusivament en retrats de personatgeshistòrics importants que també incloufotografies, caricatures, dibuixos i escultures.

En la gran varietat d’oferta cultural queofereix Londres, mereixen una menció apart els musicals. Aquest gènere popularviu a mig camí entre el teatre i l’òpera i, diarere dia, guanya nous adeptes.

És del tot obligat passejar pels concorregutscarrers o prendre una cervesa en un delsfamosos pubs de la ciutat.

16

Des del meu punt de vista, diria que els londinencs sónrespectuosos i educats, tot i que no sempre estan disposats afer l’esforç d’entendre qui tracta de parlar anglès. Malgrat tot,em va cridar molt l’atenció la convivència perfecta d’una barrejade cultures tan diferents.

Si us agraden les artsescèniques, us convidam aconnectar d'una maneradiferent amb tota l’actualitatcultural de l'arxipèlag.

Al portal www.artescenic.es hitrobareu tota la informació delnostre panorama escènic:programació cultural, notícies,entrevistes, comentaris,agenda, etc. També hi hainformació completa delsfestivals que es programenanualment a les Illes Balears.

La A invertida és la marca queutilitza el Govern de les IllesBalears per indicar el seucompromís amb la promoció del’oferta cultural de qualitat enl’àmbit de les arts escèniques.

Concebut com a punt detrobada per difondre lesactivitats que es relacionen ambalguna de les disciplinesartístiques que requereixen lapresència de públic en directe,el portal ofereix informació detots els actes que hi ha d’havera les Illes Balears i, alhora, és

una plataforma que ajuda adivulgar tots els festivals que esfan a l’arxipèlag al llarg de l’any.

En accedir al lloc web,l’internauta hi troba, ja a l’inici,una agenda en què es recull eldia a dia de l’actualitat escènica

a les quatre illes i que estàorganitzada amb un calendariperquè el visitant pugui disposarde tota la informació que siguidel seu interès.

A més a més, us hi podeuregistrar i demanar que us

enviïn totes les novetats percorreu electrònic, o tambépodeu fer comentarismitjançant el bloc d’ArtEscènic.

Més informació a l’adreça http://www.artescenic.es

Art Escènica Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera

Text de FACILECT

MÚSICA I ESPECTACLES

18

SALUT

Cada 31 de maig, l’Organització Mundial de la Salut convocael Dia Mundial sense Tabac, una iniciativa dirigida a recordarels grans perjudicis que suposa el tabac per a la societat,no tan sols per als fumadors. Aquest és un dels problemesmés greus de salut pública.

La nicotina és una droga amb un poder d’addicció tan fort comel de la cocaïna o l’heroïna. Malgrat això, són molts els fumadorsque han aconseguit deixar aquest hàbit en els darrers anys, i moltsmés encara els que volen fer-ho però no troben el moment, lamotivació o l’ajuda que millor s’adapti a la seva situació.

Per mitjà de la xarxa d’atenció primària de l’IB-Salut, podeuinformar-vos de les diferents alternatives i dels programes d’ajudaper deixar de fumar.

Més informació a l’adreça http://www.infodrogues.caib.es

Test de FagerströmAquest test us permetrà valorar el grau de dependència que teniude la nicotina. Es tracta de marcar una única resposta per a cadapregunta. En acabar, heu de sumar les puntuacions de les 6 preguntesi anotar el resultat a «puntuació total». Després, ja podeu valorar-lo.

Ser més o menys dependent de la nicotina no té per què marcarels resultats al final del tractament, ja que, de vegades, a una personamolt dependent no li costa tant reduir el consum de cigarrets coma una altra que inicialment és menys dependent. Cada fumador ésdiferent; per tant, el resultat estarà condicionat a molts altres factors.

1. Quants cigarrets fumes diàriament?Menys d’11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .0Entre 11 i 20 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1Entre 21 i 30 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2Més de 30 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

2. Fumes més al matí que a l’horabaixa?Sí ...........................................................................1No..........................................................................0

3. Quan fumes el primer cigarret després d’aixecar-te?En el moment d'aixecar-me ....................................3Entre 6 i 30 minuts després ....................................2Entre 31 i 60 minuts després ..................................1Més d’1 hora després .............................................0

4. Quin cigarret consideres més important?El primer ................................................................1Qualsevol altre........................................................0

5. També fumes quan estàs malalt?Sí ...........................................................................1No..........................................................................0

6. Et costa no fumar on està prohibit?Sí ...........................................................................1No..........................................................................0

PUNTUACIÓ TOTAL:Menys de 3 punts o igual: poc dependent de la nicotina4, 5 i 6 punts: dependent de la nicotinaIgual o superior a 7: molt dependent de la nicotina

31 de maig,Dia Mundial sense Tabac

JOC LUDICOLINGÜÍSTIC

Sopa de lletres: Trobau i encerclau les paraules quecorresponen als sis dibuixos següents. Us donam unaajuda amb cada dibuix.

Solució: margalida, panada, xot, cuiner, avarques, motxilla.

També és un nom de persona.

Ofici del nostre entrevistat. Mirau les pàgines 12 i 13. Molt útil si vas d’excursió.

N’hi ha de pèsols i de carn. Mascle de l’ovella.