moviments artístics

Moviments Moviments artísticsartístics

Moviments artístics



Fauvisme


Fauvisme

• Moviment pictòric d’origen Francès, què té el seu punt àlgid en el Saló de Tardor del 1905. Finalitza el 1907. El terme Fauvisme ve de Fauves (feres), terme que va emprar el periodista Louis Vauxcelles per qualificar-los.


• Trets característics de la seva obra:

– Intenten deslligar el color del seu referent objectual, real, per alliberar tota la seva força expressiva. Ús de colors purs, violents, lluminosos.

– Reacció provocativa vers les sensacions visuals de l’impressionisme i reacció contrària i virulenta vers el repte que suposava la fotografia.

– Temes figuratius: paisatges, nus, retrats representats esquemàticament per emfatitzar la bidimensionalitat del suport.

– Pinzellada impetuosa.


Influències:

-L'art africà i oceànic-L’experiència cromàtica del postimpressionisme, el color poètic de Gauguin i la pinzellada de Toulouse-Lautrec.

• L’estètica fauvista va desenvolupar-se paral·lelament a l’estètica expressionista, però no va adoptar el contingut tràgic d’aquesta.

• L’art fauvista va rebre poc suport dels crítics i marxants. El públic, per la seva part, el va rebre amb hostilitat.


Matisse

• L’alegria de viure (1905-1906)Oli sobre tela, 174x238 cmFundació Barnes, Merion, Pensilvania


• Luxe, calma i voluptuositat, 1904 (Nova York, The Museum of Modern Art)


• Marquet pintant un nu, 1904-1905 (París, Musée National d'Art Moderne )


• Retrat amb franja verda, 1905 (Copenhague, Statens Museum fot Kunst)

• Retrat de Madame Matisse. Esbós, 1905 (Niça, Musée Matisse)


André Derain

• Dos barcasses, 1906 Oli sobre tela. 80x97,5 cm (París, Musée National d'Art Moderne)


• La principal preocupació de Derain era el joc de la llum;

“La substància de la pintura és la llum”

• André Derain, neix a Chatou, París, el 1880. Comença a formar-se per enginyer, però canvia d’idea i comença a pintar.

L’exposició de van Gogh celebrada a París el 1901 i l’amistat amb Vlaminck marquen els inicis de la seva obra.


• Big Ben, Londres, 1905 (Troyes, Musée d'art moderne)


• Pont de Charing Cross, Londres, 1906 (París, Musée d'Orsay)


• Muntanyes de Colliure, 1905 (Washington, National Gallery of Art)


• La Dansa, 1906

(Col·lecció particular)


Maurice de Vlaminck

• Les Cases a Chatou, 1905-1906 (Chicago, Art Institute)


• El Pont de Chatou,1906 (St.Tropez, Musée de l´Annonciade)


• Retrat de dona,1905-1906 (Col·lecció particular) • Retrat de Derain,1905 (Col·lecció particular)



Expressionisme


Expressionisme• Sorgeix entre 1900 i 1925, especialment a Alemanya i països germànics.

• Tendència que es manifesta en dos coneguts grups:

– L’associació Die Brücke (el Pont), fundada a Dresde 1905, dissolta 1913

– I Der Blaue Reiter (el Genet Blau), Munich.

• El terme expressionisme comença a utilitzar-se de manera generalitzada el 1910 al voltant de la revista i de la galeria Der Sturm, de Berlín.

• L’ascens dels nazis al poder va acabar de manera violenta amb l’expressionisme alemà, que van titllar de degenerat. Molts pintors d’aquest grup van veure’s obligats a emigrar als Estats Units.

• Després de la segona guerra mundial la crítica i els col·leccionistes van tornar-li el prestigi arravatat.


• L’art va ser el mitjà amb el qual van expressar la neurosis individual i la consciència de rebel·lió davant el malestar econòmic i social d’un món que s’encaminava cap a la primera guerra mundial.– Els expressionistes van plasmar la misèria física i moral de

l’ésser humà.• Pel membres de Der Blauer Reiter, calia que la renovació anés més

enllà de l’àmbit de les formes, calia fer renéixer el pensament.

• Influències i característiques:– La pintura atormentada del noruec Edward Munch i la pinzellada

impetuosa de Vincent van Gogh.– L’ús de la xilografia– L’art africà i oceànic, pel seu impuls vital, pur, originari, primitiu.

• Ús de colors intensos, violents, sovint bruts, amb el predomini del roig i del negre.

• La pinzellada s’aplica de manera violenta.


Edvard Munch

• La dansa de la vida, 1899-1900Oli sobre tela, 125,5x190,5 cm. Galeria Nacional, Oslo


Emil Nolde

• Natura morta amb ballarines, 1914 (París, Centre Georges Pompidou)


• Barca de pesca. Xil·lografia, 1907


Oscar Kokoschka

• El Cavaller errant, 1916 (Nova York, The Solomon R. Guggenheim Museum)


• Pietat, 1908


Ernst Ludwing Kirchner

• Carrer, 1907 (Nova York, The Museum of Modern Art)


• Cinc dones al carrer, 1913



Cubisme


• 1907 és la data que marca l’inici del Cubisme i les Senyoretes d’Avinyó, de Picasso, l’obra fundadora.

• Des d’un punt de vista artístic, conflueixen en aquest moviment:

– El joc intel·lectual, la representació del que se sap en detriment del que es veu des d’un punt de vista concret.

– La influència de l’escultura primitiva que aporta simplificació.


• L’evolució estètica del Cubisme es desenvolupa en tres etapes:– El Cubisme de Cézanne (1907-1909)– El Cubisme analític o hermètic (1909-1912). Es

multipliquen els punts de vista, es descompon geomètricament el fons i el tema fins una figuració il·legible.

– El Cubisme sintètic (1912-1914). Introdueix el paper enganxat a la tela (collage), i posteriorment: partitures, fusta, metall, cordill…

• El 1908 el crític Louis Vauxcelles escriu sobre una exposició de Braque: “El señor Braque desprecia la forma, lo reduce todo (…) a meros cubos”.

• Gertrude Stein encapçala la llista de mecenes i defensors d’un moviment que marcarà tota l’Avantguarda europea.


Pablo Picasso

• Les senyoretes d’Avinyó.

Oli sobre tela, 224x233 cm

Museu d’Art Modern de New York


Braque

• Natura morta: la taula, 1928(Washington, National Gallery)


• El Vetllador, 1912

(París, Musée National d´Art Moderne)


Juan Gris

• Home al cafè, 1912 (Philadelphia, The Museum of Art)



Futurisme


Eadweard Muybridge

• Fotògraf (1830-1904)• Va dedicar-se a enregistrar el moviment

d’animals i de l’ésser humà.


• El Futurisme apareix oficialment el 1909 a Itàlia, quan Filippo Tommaso Marinetti (1876-1944) publica un article al diari Le Figaro.

• El 1910 un grup d’artistes: Umberto Boccioni, Giacomo Balla, Russolo, Gino Severini publiquen el Manifest Tècnic de la Pintura Futurista.

• El Futurisme va tenir un gran ressò a Itàlia I va manifestar-se en totes les arts: Pintura, Literatura, cinema, teatre, escultura.


• L’art Futurista troba com a referents : la pintura Post-impresionista, el divisionisme I el cubisme analític.

• No van recórrer a l’ús de la fotografia per visualitzar la descomposició del moviment.

• S’esforçaran per plasmar el pas del temps.

• Des de la sensibilitat individual intentaran plasmar en la seva obra la fascinació pel món tecnològic, l’elogi a la modernitat,…


Giacomo Balla

• Llum d’arc, 1909

(Nova York, The Museum of Modern Art)


• Noia corrents a un balcó, 1912 (Milà, Civica Galleria d’Arte Moderna)


• Cadències del violinista, 1912 (Londres, The Tate Gallery)


• Ràpids: camins de moviment, 1913 (Nova York, The Museum of Modern Art)


• Arbres mutilats, 1918 (Roma, Collezione Campilli)


Umberto Boccioni

• Autoretrat, 1908 (Milà, Pinacoteca di Brera)


• La Ciutat que puja, 1910 (Milà, Col·lecció Mattioli)


• Estats d’ànim: Els qui se’n van, 1911 (Nova York, The Museum of Modern Art)


• La Càrrega dels llancers, 1915 (Milà, Pinacoteca di Brera)



Dadaisme


• Moviment internacional, apareix el 8 de febrer de 1916 a Zuric, i a la revista Cabaret Voltaire el mateix any. Desapareix el 1924 després de deixar emprempta a Berlín, Colònia, New York, Paris,…

• El terme Dadà és fruit d’obrir atzarosament un diccionari; no significa res però va unir un grup d’intel·lectuals i artistes que expressaven la seva disconformitat mitjançant la destrucció, l’humor, l’escàndol, la violència, la provocació… des de manifestacions artístiques com la pintura, la literatura,…

• Defensaven una expressió artística pura, original, sense lògica, lluny dels cànons i corses de l’època.

– Pel que fa la pràctica artística destacar l’ús de noves tècniques com:

• El fotomuntatge, rayogrames, muntatges (collage) escultòrics, pictòrics,…


Man Ray

• Rayogrames


Marcel Duchamp

• Nu baixant una escala, n II (1912)

Oli sobre tela, 146x98 cm

Museu d’Art de Filadèlfia


• El gran vidre.(1912-1923)Oli, vernís, paper i fil de plom sobre vidre. 277,5x175,8 cmMuseu de Filadèlfia


• Roda de bicicleta sobre un tamboret, 1913. Rèplica de l’original desaparegut


Francis Picabia

• Quadre molt estrany sobre la terra, 1915Oli I pintura metàl·lica sobre cartró, plata I pa d’or sobre fusta. 125,7x97,8 cmCol·lecció Peggy Guggenheim, Venècia.



Surrealisme


• Moviment que agafa el relleu del Dadaisme.

• En els seus orígens va ser eminentment literari, però va desenvolupar-se en les arts plàstiques i en el cinema (Luis Buñuel)

• Els surrealistes van denunciar la corrupció de la societat i van perpetuar el sentit de rebel·lia i provocació dels Dadaistes.

• Va caracteritzar-se, també, per creure en els somnis, l’atzar, l'al·lucinació i l’inconscient (teoria de l’inconscient formulada per Freud). Així els artistes surrealistes exploraren el món interior, els somnis, l’imaginari, la ironia, l’insòlit,,..., tots ells fonts inesgotables i misterioses.


Dalí

• La Temptació de Sant Antoni, 1946 (Brussel·les, Musées royaux des Beaux-Arts de Belgique)


Max Ernst

• Un Cavall una mica malalt, 1920 (Nova York, Museum of Modern Art)


• L'Elefant Célèbes, 1921 (Londres, Tate Gallery)


• El Segle XX, 1960-1961

(Bâle: Galerie Ernst Beyeler)


Joan Miró

• Paisatge (La Llebre), 1927 (Nova York, The Solomon R. Guggenheim Museum)


• Interior holandès I, 1928 (Nova York, The Museum of Modern Art)


• Sèrie "Constel·lacions": La Poetessa, 1940 (Nova York, Pierre Matisse Gallery)

moviments artístics

Education