manual

Lofici

118

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS

Manual de documents i llenguatge administratius

CAPALERADE

LORGANISME

COS

COMIAT

SALUTACI

ASS

UM

PTE

IDENTIFICACIDEL DESTINATARI

SIGNATURA

EXEMPLE 2ESQUEMA

Us trametem, adjuntes, les cpies de les factures que han estat impagades per la vos-tra empresa per tal que feu les gestions oportunes a fi de satisfer el deute que heu con-tret amb aquesta Universitat.

El gerent de la Universitat de Valncia

Jaume Traver i Roig

- Valncia, 6-4-2001- R/n JAB/gmi- R/v- Assumpte Impagament de factures

Serveis DSLSr. Vicent Carceller i BoscC/ Alboraia, 33, 3r, 2a46010 Valncia

ESQUEMES I EXEMPLES

DEFINICI

En lmbit administratiu, el recurs s un document mitjanant el qual lapersona interessada demana a una autoritat que anulle o modifique unaresoluci o un acte administratiu que considera perjudicial per als seus inte-ressos o contrari als seus drets.

CARACTERSTIQUES

El recurs es pot redactar amb els mitjans grfics que es considere oport,per shi ha de mantenir lestructura bsica que fixa la Llei 30/1992, dergim jurdic de les administracions pbliques i del procediment adminis-tratiu com, modificada per la Llei 4/1999 (BOE nm. 12, de 14 degener). Ladministraci, per, pot facilitar un model unificat per a la inter-posici de recursos.

La persona que interposa el recurs ha dusar-hi la primera persona del sin-gular (jo), que respon a un estil ms directe de redacci administrativa i iden-tifica clarament lemissor. La referncia a la destinaci es pot fer de maneraimpersonal o, si es prefereix, emprar-hi la segona persona del plural (vs).

El temps verbal que susa en els recursos s el present dindicatiu.

El format del document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).

ESTRUCTURA

0. Capalera

La identificaci de lorganisme que ofereix el model de recurs sha de ferdacord amb les normes didentitat corporativa de la instituci, i respectar,doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels mar-ges, el tipus de paper, etc.

1. Identificaci de qui presenta el recurs

Cal identificar de manera obligatria la persona que recorre o, si s el cas,el seu representant, amb les dades segents:

Nom i cognoms.Document didentitat.Adrea postal completa o lloc i mitj a lefecte de notificacions.

Sempre que es consideren rellevants per al procediment shi poden afegirdades opcionals, com ara el telfon, la professi, etc.

El recurs

119

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


2. Formulaci del recurs

Consta duna exposici en qu es concreta lacte que s objecte de recurs.Es pot obrir amb una allusi a la normativa legal corresponent i, a conti-nuaci, desprs de la frmula de recurs (FORMULE RECURS... o INTERPOSERECURS...), en majscules i negreta, cal que hi consten les dades segents:

El crrec o lrgan que va dictar la resoluci i la data.La identificaci de lexpedient.La data de la notificaci.

Lallusi a la normativa tamb es pot posar desprs de la frmula derecurs.

3.Allegacions

Aquest apartat comena amb el ttol ALLEGACIONS, en majscules i negre-ta. Desprs shi exposen els fonaments de dret i els motius en qu es basala interposici del recurs. Tamb shi fa constar, si escau, la documentacique es presenta adjunta.

Les allegacions shan de redactar de manera sinttica i en pargrafs dife-renciats.

4. Sollicitud

Sintrodueix amb la paraula SOLLICITE (o SOLLICITUD), en majscules inegreta. Desprs, dos punts i, introduda per la conjunci Que (en majs-cula inicial), la petici concreta que es fa: la revocaci o modificaci de laresoluci objecte de recurs.

Les altres peticions o remissions que es puguen fer a les allegacions shan deredactar en pargrafs diferents i introduir-les tamb per la conjunci Que.

5. Signatura

Com que les dades que identifiquen la persona que signa el recurs ja cons-ten al principi del document, no cal repetir-ne en aquest apartat el nom iels cognoms; nhi ha prou amb la signatura.

6. Dataci

La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (enxifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt).

7. Destinaci

rgan, centre o unitat administrativa a qu sadrea el recurs. Normalmentsexpressa al peu del document i en majscules.

El recurs

120

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


TERMINOLOGIA I FRASEOLOGIA

...que visc al carrer de Jaume Roig, nmero 14, pis 4t, de Valncia... Dacord amb larticle 115 de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les

administracions pbliques i del procediment administratiu com... ...contra la resoluci dictada pel rector de la Universitat d... el dia 5 de

febrer de 2002, en lexpedient instrut sobre..., en el qual sc personainteressada...

La resoluci em va ser notificada el dia 8 de gener de 2002. ...i presente, adjunta a aquest recurs, la documentaci que prova... ...la qual cosa acredite amb els documents annexos que indique tot

seguit. ...dacord amb la declaraci presentada per... ...dacord amb el que estableixen el Reial decret... i els Estatuts de... ...en aplicaci de..., sobre... SOLLICITE: Que es dicte resoluci per revocar la resoluci. SOLLICITE: Que dicteu resoluci per revocar la que s objecte de recurs. Demane que es modifique la resoluci que s objecte daquest recurs en

els termes segents: ...fent s del dret que em confereix larticle... ...dacord amb els criteris generals establerts per... i la normativa apro-

vada...

REMARQUES

Els tipus de recursos administratius, el procediment, els terminis i tambaltres aspectes sobre el seu contingut i estructura estan fixats per la Llei30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procedi-ment administratiu com (especialment el captol II, que comprn de lar-ticle 107 al 119) i per la Llei 4/1999 que la modifica.

Segons aquesta Llei, hi ha tres tipus de recursos: el recurs dalada, que sin-terposa davant del titular de lrgan superior jerrquic del que va dictarlacte, quan aquest no posa fi a la via administrativa, en el termini dun mes;el recurs potestatiu de reposici, que es presenta contra actes que posen fi a lavia administrativa davant del mateix rgan que els va dictar, en el terminidun mes, i el recurs extraordinari de revisi, que es presenta contra els actesferms en la via administrativa, davant de lrgan administratiu que els vadictar i noms en els supsits que preveu larticle 118 de la Llei 30/1992.

El recurs

121

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Un altre cas ben diferenciat de recursos administratius s el dels anomenatsrecursos contenciosos administratius, que regula la Llei 29/1999, de 13 dejuliol, de la jurisdicci contenciosa administrativa, i amb els quals es plan-tegen accions judicials contra actuacions de ladministraci pblica o rela-cionades amb normes de rang inferior al de llei.

En tot cas no hem de confondre el recurs amb la reclamaci; aquesta s unaacci que la persona interessada ha de formular com a requisit previ alexercici davant de la jurisdicci civil o laboral de tota classe de demandescontra ladministraci fonamentades en el dret privat o laboral.

El recurs

122

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


El recurs

123

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUSESQUEMES I EXEMPLES


Joan Castellet i Pons, tcnic de manteniment de la Universitat Jaume I, amb el DNInmero 18679940, amb domicili a Castell de la Plana, plaa del Bisbe Pont i Gol,nmero 6, codi postal 12002 i telfon 964240322,

Dacord amb larticle 114 de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracionspbliques i del procediment administratiu com,

FORMULE RECURS DALADAContra la resoluci dictada pel gerent de la Universitat Jaume I de Castell el dia 6dabril de 2001, en lexpedient instrut sobre la concessi dun perms, per realitzarfuncions sindicals, en el qual sc la persona interessada.La resoluci em va ser notificada el dia 9 dabril de 2001.

ALLEGACIONSLa resoluci no respecta la normativa vigent pel que fa a la legislaci sindical, jaque larticle 10, apartat h, del Conveni collectiu per al personal laboral de les uni-versitats pbliques valencianes, el qual ms daplicaci, diu que es concediranpermisos per realitzar funcions sindicals, de formaci i/o representaci de personal,en els termes que reglamentriament es determinen per als funcionaris pblics.

En aquest mateix sentit, larticle 10, de la Llei orgnica 11/1985, de 2 dagost, dellibertat sindical, en lapartat 2 estableix que les seccions sindicals constitudeslegalment poden nomenar, en empreses de 750 fins a 2.000 treballadors, 2 delegatssindicals; i en lapartat 3 daquest mateix article es preveu que aquests delegats sin-dicals tinguen les mateixes garanties que les establertes legalment per als membresdel comit dempresa o dels rgans de representaci que sestablisquen en les admi-nistracions pbliques.

La documentaci que us vaig presentar per sollicitar el perms justificava el nome-nament que em va fer la secci sindical per a la tasca encomanada.

SOLLICITEQue es revoque la resoluci que s objecte de recurs.

Castell de la Plana, 16 dabril de 2001

RECTORAT DE LA UNIVERSITAT JAUME I

CAPALERADE LORGANISME

(SI ESCAU)

SOLLICITUD

DATACI

SIGNATURA

IDENTIFICACI DE QUIPRESENTA EL RECURS

RECURS

ALLEGACIONS

DESTINACI

EXEMPLE ESQUEMA

DEFINICI

La resoluci s un document amb qu un rgan de ladministraci expres-sa la decisi que ha pres sobre un assumpte i que generalment comporta la-cabament del procediment administratiu.

CARACTERSTIQUES

La redacci de les resolucions pot seguir dos models:

El primer presenta una estructura amb apartats ben diferenciats que sin-trodueixen amb epgrafs identificadors (RELACI DE FETS, FONAMENTS DEDRET,RESOLUCI), en majscules i negreta, i usa oracions independents perexpressar els continguts. s el model cada vegada ms usat, especialment enles sentncies judicials, i preserva millor els principis de simplicitat i com-prensibilitat del llenguatge administratiu.

Un altre model, usat noms per a resolucions curtes, sestructura com unanica frase que comena amb oracions subordinades, unes introdudes pervist/a (part expositiva) i altres, desprs de punt i a part, introdudes perats/a (part argumentativa); a continuaci, i en un pargraf diferent, lora-ci principal (part dispositiva) introduda per RESOLC, en majscules inegreta.

El tractament personal que cal usar-hi s, per a lemissor, la primera per-sona del singular (jo), si es tracta dun rgan unipersonal, o la tercera per-sona del singular (ell/ella), si dicta la resoluci un rgan collegiat; per alreceptor, tot i que la resoluci s un acte del procediment administratiu enel qual no sexpressa el destinatari, cal emprar, si sescau, la segona perso-na del plural (vs).

El temps verbal que susa en les resolucions s el present dindicatiu.

El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).

ESTRUCTURA

0. Capalera

La identificaci de la instituci que dicta la resoluci sha de fer dacordamb les normes didentitat corporativa de lorganisme, i respectar, doncs,elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, eltipus de paper, etc.

La resoluci

124

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


1. Identificaci de lexpedientCal expressar-hi les dades que permeten a lemissor identificar el documenti classificar-lo amb la resta de documentaci generada pel procediment.

Aquest apartat s opcional.

2. Relaci de fetsTamb anomenada part expositiva; shi ha de fer constar els diferents fets iaccions seguits des de linici de lexpedient.

Per facilitar la visualitzaci i la comprensi del contingut conv expressar-lo en pargrafs diferenciats i de manera sinttica; lepgraf introductori s:RELACI DE FETS.

En el model ms senzill aquest apartat comena per Vist/a...

3. Fonaments de dretEn aquest apartat, tamb anomenat part argumentativa, es fa referncia demanera succinta a les disposicions legals en qu es basa la resoluci; lep-graf introductori s: FONAMENTS DE DRET.

En el model ms curt el text sintrodueix per Ats/a...

Si no es tracta de resolucions motivades, aquest apartat es pot ometre.

4. ResoluciTamb anomenada part dispositiva, s una exposici de la decisi presa,encapalada per una frmula lingstica com ara: RESOLC, Aquesta ComissiACORDA o HE RESOLT; tamb es pot introduir o concloure amb frases i con-nectors com ara: Fent s de les atribucions que mhan estat atorgades, Per aix, Enconseqncia, etc.

5. RecursosCal expressar els recursos que siguen procedents contra la resoluci, lr-gan administratiu o judicial davant del qual shan de presentar i el terminiper interposar-los, sense perjudici que les persones interessades en puguenexercir qualsevol altre que consideren oport.

6. SignaturaShi ha de fer constar, en primer lloc, i amb article, el crrec que dicta laresoluci; desprs, la signatura, i, per acabar, el nom i els cognoms. Desprsdel crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci.

Si la resoluci semet per delegaci, cal fer-ho constar (p. d., a ms dex-pressar la disposici o acte en qu es fonamenta la capacitat de resoldre.

La resoluci

125

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


7. Dataci

La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (enxifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt).


...amb data... hem rebut una sollicitud... ...fou examinat linforme de... ...ha presentat la documentaci exigida... ...desprs destudiar la proposta... ...a proposta de la comissi de... ...dacord amb la proposta presentada per... ...la Llei 30.../larticle... atorga competncies a... per emetre resolu-cions... ...dacord amb el que fixa el Decret... i la normativa de... ...en aplicaci de..., sobre... Vist/a... Vist que... Ats/a... Ats que... ...fent s de les atribucions que em confereix larticle... ...dacord amb els criteris generals establerts per... i la normativa apro-vada... Contra aquesta resoluci, que posa fi a la via administrativa, podeu inter-posar recurs... davant d... en el termini d..., sense perjudici que pugueu fers de qualsevol altre recurs que considereu oport.

REMARQUES

El contingut i lestructura de les resolucions administratives estan ampla-ment establerts per la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administra-cions pbliques i del procediment administratiu com (especialment pelsarticles 42, 43, 44, 55, 89, 93, 113, 117, 119, 124, 138), i per la Llei4/1999 (BOE 14-1-99), que la modifica.

Ja en van fixar els requisits formals lOrdre de 10 de gener de 1981 (BOE14-1-81) i lOrdre de 7 de juliol de 1986 (BOE 22-7-86). I tot i que aques-tes dues disposicions han estat derogades pel Reial decret 1465/1999, de17 de setembre (BOE 25-9-99), el contingut resulta suficientment relle-vant i actual com per considerar-les de referncia obligada.

La resoluci

126

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Dacord amb larticle 13.2 de la Llei 30/1992 no es poden delegar com-petncies sobre la resoluci de recursos en els rgans administratius quehagen dictat els actes objecte de recurs. A ms, en les resolucions admi-nistratives que sadopten per delegaci cal indicar expressament aquestacircumstncia i es consideraran dictades per lrgan delegant.

La comunicaci de les resolucions a les parts interessades es fa mitjanantun document especfic anomenat notificaci (vegeu aquest document en lapgina 125).

En alguns casos susa la proposta de resoluci, document intern generat perlrgan inferior al que ha de resoldre i que cont el text que es proposaper a la resoluci definitiva.

La resoluci

127

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


La resoluci

128

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS ESQUEMES I EXEMPLES


Expedient nm. 9887 de la Universitat dAlacant.

RELACI DE FETS1. El dia 2 dabril de 2001 Antnia Vizcarro Llopis va presentar un escrit, amb elnmero de registre 1223, en qu recorria contra la denegaci de lajuda assistencialque havia sollicitat per al curs 2000-2001.2. La Comissi Econmica ha revisat les dades aportades per la interessada delsmrits aportats i ha comprovat que hi va haver un error en la baremaci.

FONAMENTS DE DRET1. La legislaci vigent atorga la competncia en aquests afers a la ComissiEconmica, amb el vistiplau del rector.2. La disposici 1998/99 del Rectorat daquesta Universitat estableix els requisitsmnims que cal reunir per aconseguir ajudes assistencials. Per tant,

RESOLCAcceptar la reclamaci de referncia i ordene que siga pagada la quantitat concedi-da a partir del dia 2 de maig de 2001.

Contra aquesta resoluci, que no posa fi a la via administrativa, es pot interposar unrecurs dalada, davant del Rectorat, en el termini dun mes comptador a partir deldia segent al de la notificaci.


RESOLUCI

RECURSOS

SIGNATURA

IDENTIFICACIDE LEXPEDIENT

RELACI DE FETS

FONAMENTSDE

DRET

DATACI

EXEMPLE 1ESQUEMA

La vicerectora de Docncia(p.d. Resoluci de 23-9-2000)

M. Josep Benavent i Vilar

Alacant, 6 dabril de 2001

La resoluci

129

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS



IDENTIFICACIDE LEXPEDIENT

FETS

RAONS

RESOLUCI

RECURSOS

SIGNATURA

DATACI

EXEMPLE 2 ESQUEMA

Vista la sollicitud presentada per Josep Mir i Pladevall el dia 20 dabril de 2001,amb el nmero de registre 3423, en qu demana la convalidaci de les matriessegents:

Introducci al Laboratori QumicReactors Qumics i Processos IndustrialsTermodinmica dels Processos Irreversibles

Ats que dels informes preceptius de la Comissi Assessora de Convalidacionsdaquesta Universitat es dedueix que no s procedent la convalidaci demanada, jaque no hi ha una correspondncia exacta de continguts i de crdits,

Aquesta Comissi de Convalidacions

RESOL

No concedir la convalidaci sollicitada.

Contra aquesta resoluci, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar unrecurs contencis administratiu davant del Jutjat Contencis Administratiu deValncia, en el termini de dos mesos comptadors a partir del dia segent al de lanotificaci.

La presidenta de la Comissi de Convalidacions

Isabel Bellver i Guardiola

Valncia, 24 dabril de 2001

ESQUEMES I EXEMPLES

DEFINICI

El saluda s un document formal de carcter protocollari usat per a comu-nicacions breus (agraments, felicitacions, salutacions) que no forma part nide la gesti ni del procediment administratius.

CARACTERSTIQUES

El saluda s un document destructura i continguts molt establerts, quenoms sha demprar en casos molt concrets dalta formalitat. Nomslusen els alts crrecs de ladministraci i pot ser fcilment substitut peraltres documents com la carta, la invitaci, etc.

El tractament personal que cal utilitzar-hi s la tercera persona del singular,tant per a lemissor (ell/ella) com per al destinatari (vost).

Lestabilitat dels diferents elements que configuren el saluda fa que, quasisempre, noms calga emplenar el contingut, el nom del destinatari i la datasobre el model fet a la impremta.

El carcter diferenciat del saluda entre els altres documents de qualsevolprocediment administratiu, afegit al carcter formal i protocollari que elcaracteritza, permet disposar el text centrat; a ms, si es considera oport,shi pot anteposar als crrecs els tractaments protocollaris que hi escaiguen.

El format daquest document s, generalment, ISO A5 (148 mm x 210 mm).

ESTRUCTURA

0. Capalera

La identificaci de la instituci a la qual pertany el crrec que saluda sha defer dacord amb les normes didentitat corporativa de lorganisme, i res-pectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les midesdels marges, el tipus de paper, etc.

1. Identificaci de qui saluda

Shi ha de fer constar el crrec i el nom de lorganisme al qual representa.En aquest document es pot introduir el crrec amb el tractament proto-collari que hi corresponga, encara que, generalment, s aconsellable pres-cindir-ne.

2. Frmula de salutaci

La frmula de salutaci es redueix a la paraula SALUDA impresa en un par-graf independent, en majscules i negreta.

El saluda

130

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


3. Cos del saluda

En aquest apartat es fa constar el nom i els cognoms del destinatari i lainformaci sobre el motiu de la salutaci (agrament, felicitaci, etc.), permitj dun text breu. Els diferents verbs que estructuren les oracions sen-llacen amb la conjunci i.

4. Signatura

En el cas del saluda, la signatura es redueix a posar la rbrica a sota del nomde la persona que fa la salutaci, i que ja apareix imprs en el document.

5. Frmula de comiat

Les estructures que serveixen de frmules de comiat en el saluda sn moltsimilars i, convencionalment, es redueixen a les segents: es complau aexpressar-li el testimoniatge de la seua consideraci; o aprofita locasi per testimo-niar-li la seua consideraci.

6. Dataci

La dataci sestructura segons els components segents: la localitat (jaimpresa), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt).Optativament shi pot posar tamb el dia (en xifres).


SALUDA ... el seu bon amic... i li agraeix... SALUDA ... la senyora... i la felicita per... SALUDA ... el senyor... i es complau a invitar-lo a...

REMARQUES

En valenci no sha de posar la preposici a davant del nom del destinata-ri, ja que el verb saludar s transitiu. Exemple: La rectora de la UniversitatdAlacant / SALUDA / el senyor Maties Grau...

Cal usar els tractaments protocollaris amb precisi, dacord amb la legis-laci i els usos tradicionals. En tot cas shan de restringir a casos destric-te protocol.

sndic/sndica de GreugesIllustrssim/Illustrssima Illm. / Illma.

deg/degana de facultatIllustrssim/Illustrssima Illm. / Illma.

El saluda

131

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


director/directora descola universitriaIllustrssim/Illustrssima Illm. / Illma.

director/a dinstitut universitariIllustrssim/Illustrssima Illm. / Illma.

gerentIllustrssim/Illustrssima Illm. / Illma.

president/presidenta del Consell dUniversitatsExcellentssim/Excellentssima Excm. / Excma.

rector/rectoraExcellentssim/a i Magnfic/a Excm. i Mgfc. / Excma. i Mgfca.

secretari/secretria general del Consell dUniversitatsIllustrssim/Illustrssima Illm. / Illma.

secretari/secretria general duniversitatIllustrssim/Illustrssima Illm. / Illma.

vicedeg/vicedeganaIllustrssim/Illustrssima Illm. / Illma.

vicegerentIllustrssim/Illustrssima Illm. / Illma.

vicerector/vicerectoraExcellentssim/Excellentssima Excm. / Excma.

Aquests tractaments han danar units al crrec (lHonorable ConsellerdAdministraci Pblica) i no a la persona (lHonorable Senyora Puig) i el gne-re dels termes sha dadaptar al sexe de la persona a la qual pertany (Illus-trssim Deg/Illustrssima Degana).

Aix mateix, els crrecs, que han danar sempre en minscules, es posen enmajscules quan van acompanyats del tractament protocollari.

...lExcellentssimVicerector de la Universitat deValncia.la Molt Honorable Presidenta de la GeneralitatValenciana.lExcellentssim i Magnfic Rector de la Universitat Jaume I, el senyor Carles Sos.

El saluda

132

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


El saluda

133

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUSESQUEMES I EXEMPLES


EXEMPLE ESQUEMA

La secretria general de la Universitat Jaume I

S A L U DA

el professor Francesc Herrero Prior i li agraeix la collaboraciprestada per lInstitut de Tecnologia Cermica, que presideix,

en els actes dobertura del curs acadmic 2000-01.

Maria Planells i Verdeguer

aprofita locasi per testimoniar-li la seua consideraci.

Castell de la Plana, novembre de 2000


IDENTIFICACIDE QUI SALUDA

SIGNATURA

COMIAT

SALUTACI

COS

DATACI

DEFINICI

La sollicitud (o instncia) s un document per mitj del qual una personasadrea a ladministraci amb una demanda sobre una matria reglada queinicia un procediment administratiu.

Quan la sollicitud es fa sobre matria que no ha estat legislada pels poderspblics susa el document anomenat petici.

CARACTERSTIQUES

Habitualment les administracions pbliques tenen models impresos desollicituds que els ciutadans noms han demplenar; solen ser models dife-rents adaptats a la gesti concreta de la demanda que fa la persona quesollicita i amb estructures molt diverses segons la matria de qu tracta, elsarguments que shi exposen, etc.

Aquest MANUAL proposa dos models de sollicitud, un de ms esquemtic,i un altre que conserva lestructura tradicional de desenvolupament de lor-dre lgic duna oraci: subjecte (identificaci de qui sollicita), verbs(EXPOSE i SOLLICITE) i complements (exposici dels continguts). No obs-tant aix, cal adaptar el disseny del document a les necessitats de la gestiadministrativa.

En les sollicituds sha devitar les frmules de tractament protocollari i decortesia, especialment al comenament i a linterior del document.

La persona que redacta el document ha dusar preferentment la primerapersona del singular (EXPOSE, DEMANE...); si el document apareix subscritper ms duna persona, per, es pot usar la primera persona del plural(EXPOSEM, SOLLICITEM...).

Per fer referncia a la destinaci del document cal emprar el tractament devs (...i us demane que...). Si qui sollicita vol despersonalitzar el destinatari potusar la tercera persona del singular (SOLLICITE: Que lAjuntament d... em con-cedisca...).

A la sollicitud es pot annexar documents que justifiquen la petici o quecompleten les dades de limprs.

El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).

La sollicitud

134

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


ESTRUCTURA

0. Capalera

La identificaci de lorganisme que ofereix el model de sollicitud sha defer dacord amb les normes didentitat corporativa de la instituci, i res-pectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les midesdels marges, el tipus de paper, etc.

1. Identificaci de qui sollicita

El redactor o redactora sha didentificar, obligatriament, amb el nom i elscognoms, el document didentitat, el domicili, el districte postal i la locali-tat on viu. A ms pot posar-hi altres dades que puguen resultar dintersdacord amb la petici que fa: lloc i data de naixement, telfon, professi,lloc de treball, etc.

Opcionalment es pot enllaar aquest apartat amb el segent usant el pro-nom us.

2. Exposici de fets

Aquest apartat, on sexposen els motius i els fets que justifiquen la sollici-tud, sintrodueix amb el mot EXPOSE, amb majscules i negreta; desprs,dos punts i Que, conjunci completiva que introdueix (amb un verb conju-gat) cada frase que es fa servir per exposar els fets. Aquestes frases shandescriure deixant un marge fins a la posici de la partcula Que, per remar-car visualment el mot EXPOSE i el cos de lexposici (vegeu lesquema).

Si shavia usat el pronom us com a enlla entre els apartats 1 i 2, cal usartamb alguna forma que connecte aquest apartat amb el segent; exemples:per la qual cosa us, per aix us, per tant us, etc.

Segons els casos, el model esquemtic de sollicitud pot resultar ms acla-ridor; aix, en lloc de redactar frases enllaades amb el verb (EXPOSE) per lapartcula Que, es pot encapalar lapartat amb la frmula EXPOSICI DEFETS; desprs, introduts per numerals (1r, 2n, 3r, 4t, 5...) i separats perpargrafs, els fets.

En les peticions no cal posar aquesta part expositiva.

3. Sollicitud

Aquest apartat sintrodueix amb el mot SOLLICITE o DEMANE, amb majs-cules i negreta; desprs, dos punts i Que, conjunci completiva que intro-dueix la frase (amb un verb en forma personal) que expressa la sollicitud.

La sollicitud

135

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


La sollicitud

136

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Aquestes frases shan descriure deixant un marge fins a la posici de la par-tcula Que, per remarcar visualment el mot SOLLICITE i el nucli de lasollicitud (vegeu lesquema).

Segons els casos nhi ha prou a introduir-lo amb la frmula SOLLICITUD;desprs, el contingut corresponent expressat en pargrafs independents ipreferiblement numerats, si nhi ha ms dun.

4. Signatura

Noms shi ha de posar la signatura, ja que el nom i els cognoms ja constenen lapartat de les dades de la persona que redacta la sollicitud.

5. Dataci

La data, situada desprs de la signatura i alineada al nivell del marge esquerreinicial establert per les dades de la persona que sollicita, sestructura de lamanera segent: en primer lloc, la poblaci; desprs, el dia (amb xifres), lapreposici de, el nom del mes escrit en lletres minscules, la preposici dei lany escrit en xifres, i sense punt. La dataci no porta punt final.

La sollicitud s un document que sha de registrar; per tant, la data que tvalidesa, i a partir de la qual es considera iniciat el procediment, s la delregistre dentrada, no la data de redacci del document.

6. Destinaci

Aquestes dades se solen escriure en majscula i shan de situar al peu mateixde lescrit, independentment don haja quedat la dataci.

Les sollicituds, precisament per tractar-se de demandes sobre matriareglada, no shan dadrear a cap rgan personal de ladministraci, sin ala unitat administrativa competent. No passa aix en el cas de la peticique, a ms de lrgan administratiu, tamb pot adrear-se al crrec respon-sable.


...nascut/uda a... ...domiciliat/ada a... ...que visc a... ...amb domicili a... Per aix us... ...i amb DNI nm. ... carrer d... , nmero..., pis..., porta...

plaa d... , telfon... Que shan convocat unes... Que, tenint en compte que... ...i, com que reunisc els... ...dacord amb el que estableix... ...com a... ...que treballe a... Que em siga concedida... Alacant, 24 dabril de 2000 Primer. La concessi d... Que accepteu aquesta petici... ...cosa que acredite amb la documentaci annexa. ...circumstncies que queden provades amb el document de lannex.

REMARQUES

Tot i que els diccionaris estableixen la sinonmia dels mots instncia isollicitud, sha de considerar, dacord amb la Llei 30/1992 de rgim jur-dic de les administracions pbliques i del procediment administratiucom (article 70, especialment), com a terme preferent sollicitud i coma secundari instncia.

Cal redactar de manera clara i senzilla, i sistematitzar la informaci enpargrafs separats per facilitar la visualitzaci del contingut. Shan derebutjar les expressions tradicionals redundants o innecessries, humi-liants o afalagadores, i evitar frases de salutaci i comiat, i frmules desollicitud (Merc que espera obtenir perqu considera que s justa, Grcia quedemana de lamabilitat de V. I., Cosa que sollicita perqu s de dret, etc.).

Si la persona que firma la sollicitud actua mitjanant un representant, calposar-hi tamb les dades daquest, com si fos la persona interessada.

La Llei 4/1999, de modificaci de la Llei 30/1992, de rgim jurdic deles administracions pbliques i del procediment administratiu com,regula, en larticle 43, el silenci administratiu en procediments iniciatsamb la sollicitud duna persona interessada.

La normalitzaci dels documents administratius, i especialment lamplia-ci de larticle 70 de la Llei 30/1992, ha estat regulada posteriorment,en lmbit de ladministraci general de lestat, pel Reial decret1465/1999, de 17 de setembre (BOE nm. 230, de 25 de setembre).

La sollicitud

137

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


La sollicitud

138

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS ESQUEMES I EXEMPLES


Albert Fabregat March, amb document didentitat nm. 18845673, amb domicili aValncia, codi postal 46045, carrer de lArquitecte Arnau, nm. 15, pis 1r, telfon963668675, com a auxiliar administratiu del Registre de la Direcci TerritorialdEducaci i Cincia de Valncia, us

EXPOSE: Que la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci de laGeneralitat ha convocat les proves per obtenir el certificat de grau ele-mental de valenci, el dia 2 de juny de 2001, a Valncia.

SOLLICITE: Que em concediu perms laboral el dia 2 de juny de 2001, de 8 h a15 h, per poder presentar-me a les proves esmentades.

Valncia, 2 de maig de 2001

DIRECCI TERRITORIAL DEDUCACI I CINCIA. VALNCIA

IDENTIFICACIDE QUI SOLLICITA

EXPOSICI

SOLLICITUD

SIGNATURA

DATACI

DESTINACI

EXEMPLE 1ESQUEMA

La sollicitud

139

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS



(DESTINACI)


SOLLICITUD

SIGNATURA

DATACI

EXEMPLE 2 ESQUEMA

Sollicitud de certificatSERVEI DE DOCNCIA I ESTUDIANTS

Dades personals

Nom i cognoms: ................................................................................................................. DNI: ..................................................Adrea: .......................................................................................................................................... Telfon: ........................................Localitat: ..................................................................................................................................... Codi postal: ............................Titulaci: ..................................................................................................................................... Curs: ...............................................

Tipus de certificat

Certificat personal de notes.Amb nota mitjana.Sense nota mitjana.

Renovaci del carnet de famlia nombrosa. (Gratut)Estar matriculat/ada. (Gratut)Prrroga en el servei militar. (Gratut)Prrroga en la prestaci social substitutria. (Gratut)Curs daptitud pedaggica (CAP).Religi.Valenci.

24 crdits.40 crdits.Pla de formaci lingisticotcnica / Reciclatge del professorat.

Altres

Pagament (16,49 euros. Si sou famlia nombrosa: 8,25 euros)

Domiciliaci bancria: entitat: ................ sucursal: ................ DC: ............. c/c: ................................Universitat Jaume I: entitat: 2077 sucursal: 0580 DC: 42 c/c: 3104549646

(Signatura)Castell de la Plana, ........ d ................................ de 200 ........

ESQUEMES I EXEMPLES

La sollicitud

140

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Mart Granell i Camahort, amb document didentitat nm. 23847679, amb domicilia Nquera, codi postal 46113, carrer de la Pilota, nm. 8, pis 3r, telfon 963860506,com a professor del Taller de redacci i creaci literria que simparteix a la vostraUniversitat durant els mesos de maig i juny de 2002 organitzat pel Vicerectorat deCultura, us

DEMANE: Que ens concediu una quantitat de 500 euros per tal de comprar mate-rial bibliogrfic i informtic per al curs.

Valncia, 28 de juny de 2002

RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE VALNCIA


SOLLICITUD

SIGNATURA

DATACI

CRRECA QU SADREA

EXEMPLE 3 [PETICI]ESQUEMA

ESQUEMES I EXEMPLES

PART IIEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU

DEFINICI I ESTIL

DEFINICI

El llenguatge administratiu s un registre lingstic formal que es carac-teritza per usar una terminologia (culta, tcnica i unvoca) i una fraseolo-gia especfiques, i en part compartides amb altres llenguatges despeciali-tat com el jurdic, leconmic o linformtic, sobre la base de la llenguaestndard.

s el model de llengua que usa ladministraci pblica i amb la qual es con-fecciona la documentaci administrativa, es redacten les lleis i normativalegal diversa, i es realitza la gesti prpia de ladministraci.

Com a registre, es defineix atenent els elements segents:

a) Els comunicants sn els ciutadans i els funcionaris, o els funcionarisentre si; sn, doncs, persones que no es coneixen o que sols tenen unarelaci professional.

b) El nivell de formalitat s alt, per amb variacions, segons la situacids, que pot anar de la solemnitat de la concessi dun doctorat hono-ris causa a la impersonalitat de la redacci dun informe o a la tramita-ci dun expedient.

c) La matria objecte de comunicaci s la gesti de ladministraci i delsinteressos dels ciutadans com a collectivitat i individualment, a la qualsha daplicar el marc legal corresponent.

d) El canal de comunicaci predominant s lescrit, en paper o en suportinformtic, per tamb pot ser oral.

e) La situaci ds sesdev a les dependncies de ladministraci.f ) La intenci dels comunicants pot ser molt diversa: informar, reivindicar,

justificar, argumentar, sollicitar, felicitar, rectificar, negar, agrair...

La combinaci diversa daquests elements tamb produeix variaci lings-tica dins del mateix tecnolecte: no s el mateix tipus de llenguatge admi-nistratiu el que susa en una universitat, en un jutjat, en una ambaixada, enun hospital, etc.

ESTIL

El lxic i la fraseologia propis del llenguatge administratiu sn, en granpart, producte duna herncia secular que ha perms conservar arcaismes iformes tradicionals, algunes anacrniques, que resulten desconegudes per ala llengua general.

145

LLENGUATGE

ADMINISTRATIU[ Definici i estil ]


Actualment tamb shi recull un cabal lxic molt important procedent deles noves tecnologies, especialment a causa de la informatitzaci de la ges-ti administrativa.

Cal tenir en compte que moltes formes del llenguatge administratiu tenenaccepcions particulars, registrades o no pels diccionaris, que permeten unamajor precisi a lexpressi administrativa.

El llenguatge administratiu valenci, que durant molts anys ha estat substi-tut pel castell i ha vist interrompuda la prpia tradici, es defineix a par-tir de:

a) El retrobament amb la tradici de la llengua, heretada especialment delmodel unitari de llengua creat per la Cancelleria Reial. El model actualha quedat fixat des dels anys vuitanta, grcies especialment a ls gene-ralitzat que nhan fet les diferents administracions pbliques, i ha sabuttrobar un equilibri entre tradici i modernitat.

b) La coherncia amb les normes internacionals de llenguatge administra-tiu: criteris de normalitzaci i disseny de documents (format del paper,expressi de dates...), solucions terminolgiques coincidents, simplifica-ci i transparncia de la redacci administrativa..., que vinculen de lamateixa manera totes les llenges oficials i ls que sen fa a les adminis-tracions pbliques.

c) Ladministraci on sha dusar, amb una forta tradici monolinge, i queactualment t dues llenges oficials. El valenci ha de superar els ele-ments aliens procedents del castell administratiu ms ranci. A ms, la-parici del multilingisme, cada vegada ms pals en algunes administra-cions com ara lacadmica, obliga a trobar solucions homognies i con-vergents aplicables a les diferents llenges en contacte.

CARACTERSTIQUES

El llenguatge administratiu ha de mantenir, en conjunt, una homogenetatbsica de la llengua, dels documents, de la terminologia, de les conven-cions, dels formats i qualitats del paper, etc., en tots els mbits de la matei-xa administraci, amb independncia dels serveis i de les persones quenhagen de fer s.

Els textos administratius han de ser prctics, i aconseguir que la transmissidinformaci siga efica i rpida. Per assolir aquest objectiu sha dactuarsobre dos aspectes bsics: la llengua i el format dels documents.

UNITAT LINGSTICAI DOCUMENTAL

UNIFORMITAT

FUNCIONALITAT

146

LLENGUATGE

ADMINISTRATIU [ Definici i estil ]


La redacci, en benefici de lagilitat en la lectura i de la millora de la com-prensi, ha de ser clara i sense ambigitats; conv evitar les oracions exces-sivament llargues i de difcil comprensi.

Cal redactar les oracions seguint lordre lgic de la frase: subjecte, verb icomplements. Aquesta estructuraci de les frases facilita la comprensi,cosa que resulta especialment important en el llenguatge administratiu, enqu ha de predominar la funci comunicativa.

Que la Gerncia tramite lordre danullaci del pagament Que per la Gerncia es procedisca a portar a terme la remissi deloportuna ordre conduent a lanullaci del pagament

Aprofita l'ocasi per saludar-vosAprofita l'avinentesa per manifestar a vost el testimoni de la seuams distingida consideraci

El cap del Servei ha de firmar el certificat sobre convalidacionsEs procedir a firmar, quan correspondr, el certificat sobre conva-lidacions pel cap del Servei

Us envie, adjunta, la documentaci corresponent a lexpe-dient X perqu en feu la tramitaci pertinentPerqu en feu la tramitaci pertinent us adjunte, de lexpedient X, ladocumentaci corresponent

La fraseologia dels textos sha dentendre sense dificultats; en redactar-loscal tenir present el nivell de coneixement de les persones destinatries. Lesoracions senzilles i directes sn preferibles a les frmules tradicionals, enalguns casos enrevessades, arcatzants i redundants.

Us tramet, adjunta, una Tinc lhonor dadjunt acompanyar a V.I. una

Cosa que es fa pblicaCosa que es fa pblica per al general coneixement

Conv substituir frases fetes i nexes especfics del llenguatge administratiutradicional per enllaos oracionals i fraseologia ds ms generalitzat i actual.

Segons / Dacord ambAts el tenor de

PerA instncia de

Per aA lobjecte de / A fi de

LLENGUATGE

CLAREDAT

ORDRE LGIC

COMPRENSIBILITAT

FRASEOLOGIA

NEXES LINGSTICS

147

LLENGUATGE



PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

El llenguatge administratiu s un registre lingstic que disposa de frmulesespecfiques i daltres vinculades al llenguatge jurdic: terminologia (ofici,meritar, resoluci), fraseologia (he resolt, si escau), tractament protocollari(honorable, illustre diputada), abreviacions (r/n, fra.), etc., amb lobjectiu da-conseguir precisi i univocitat; per tant, cal usar la prpia terminologia espe-cialitzada duna manera rigorosa, per no abusiva, i fer servir mots i expres-sions que no comporten ambigitat de significats.

Per exemple, cal tenir en compte lespecialitzaci semntica dalguns ter-mes, com ara exposar, que sempraria en una sollicitud, i fer saber, quecorrespondria a un ban; o seleccionar els mots ms entenedors per a dife-rents tipus de receptors: buscar/cercar, entregar/lliurar, passat/proppassat.

En aquest sentit, ls duna terminologia especfica no pot comportar laincomunicaci ni la confecci de textos de difcil comprensi per ls dar-caismes, neologismes, etc., llunyans a la llengua estndard; per tant, els ter-mes i les frmules fixes caracterstics del llenguatge administratiu han deser seleccionats amb lobjectiu daconseguir una comunicaci efectiva i efi-ca, sense perdre, per, el nivell formal propi daquest registre lingstic.

Abans de tot / Primer de totDantuvi

No obstant aixNogensmenys

Ladquisici de programariLadquisici de software s

Lestil directe es fa ms entenedor per als ciutadans, facilita la comunicacii el text no perd objectivitat ni rigor: les frases actives, doncs, sn preferi-bles a les passives i a les impersonals, i les positives, a les negatives.

DecidiscEs decideix

Decidims decidit

La carta senviar dillunsLa carta no senviar fins dilluns

Cal usar rectament els temps verbals; aix, sha de reservar el temps futur pera accions que encara no shan esdevingut, i no per substituir fets del present

PRECISI SEMNTICA

ASSEQUIBILITAT

TERMINOLGICA

ESTIL DIRECTE

ORACIONS ACTIVES

TEMPS VERBALS

PERFRASIS VERBALS

148

LLENGUATGE



PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

ni per expressar lobligaci, per a la qual cosa cal usar les perfrasis correspo-nents. Aix mateix, en la redacci administrativa, sn preferibles les formespersonals dels verbs a les impersonals i el mode indicatiu al subjuntiu.

El rector comenta que en la reuni del dia [En una acta]

El rector va comentar que en la reuni del dia [En una acta]

Lestudiant ha demplenar la sollicitud i lha de registrar

Lestudiant emplenar la sollicitud i la registrar

Labundant s de participis i gerundis caracteritzava el llenguatge adminis-tratiu tradicional, al qual conferia un estil retric i barroc. s desaconsella-ble, doncs, ls absolut del participi per iniciar una oraci.

Quan acabe el termini, cal presentar

Acabat el termini, es presentar

Aix mateix, hi ha alguns usos del gerundi que resten espontanetat a lex-pressi lingstica, ja que en ocasions sn calcs daltres llenges o no estanreconeguts per la normativa.

La concessi del premi reconeix la tasca La concessi del premi reconeixent la tasca

Resoluci que concedeix la petici aResoluci concedint la petici a

Tamb s incorrecte usar linfinitiu amb valor imperatiu.

Us demanem que confirmeu la vostra presncia a la reuni

Us demanem confirmar la vostra presncia a la reuni

Heu datendre les instruccions segents: llegiu el document,elaboreu la proposta i redacteu linforme

Heu datendre les instruccions segents: llegir el document, elaborarla proposta i redactar linforme

No s aconsellable la substituci daccions verbals per substantius, els qualsaccentuen lestil nominalista que caracteritza el llenguatge administratiu;labs daquesta nominalitzaci resta claredat a lexpressi i lallunya de lshabitual de la llengua.

FORMES PERSONALSDELS VERBS

PARTICIPIS

GERUNDIS

INFINITIUS

ESTIL NOMINAL

149

LLENGUATGE



PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

Avisar

Donar avs

Usar

Fer-ne s

Inscriure

Procedir a inscriure

Cursar

Donar curs

Aix confirmaAix ve a confirmar

Lemissor dun escrit administratiu sha dexpressar en la primera personadels verbs (jo, nosaltres) i el destinatari en la segona persona (vs, vosaltres).

Aprofite locasi per saludar-vosAprofite locasi per saludar-lo/la

Us comunique que les seues ordres snLi comunique que les seues ordres sn

El llenguatge administratiu ha dexpressar sempre un respecte per linter-locutor i emprar un tipus de llengua que defuja frmules tradicionals quefacen trobar-se al ciutad en situacions dhumiliaci o inferioritat respecteals crrecs de ladministraci pblica.

Sollicite

Suplica / Prega

Sollicite

Respectuosament pregue que es dignen concedir-me

El llenguatge administratiu no ha de parafrasejar ni ser redundant; cal fer unllenguatge simple i sobri que evite els recargolaments i les repeticions inne-cessries i defugir-hi els elements grfics i lingstics superflus. Aix doncs,no sha de fer referncia als ttols ni als tractaments personals, especialmentals protocollaris, dins del text o en els encapalaments (En, Excma. Sra.,etc.); tamb conv evitar ls de parells de sinnims, que sn claramentredundants.

TRACTAMENTPERSONAL

RESPECTE

EDUCACI

BREVETAT

150

LLENGUATGE



PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

Aquest Rectorat, vist linforme, considera que

Aquest Rectorat, vist i ats linforme, considera i estima que

Lalumnat ha demplenar els impresos desprs de

Els alumnes i les alumnes procediran a omplir els impresos desprs de

Lliure aquest certificat a lefecte de

I, perqu conste, i a petici de linteressat, lliure aquest certificat

Cal exigir el justificant

Cal exigir el preceptiu i necessari justificant

En els textos administratius, no pot haver-hi elements subjectius (expres-sions excessivament familiars o valoracions personals) que trenquen la rela-ci purament formal i de carcter pblic de la comunicaci administrativa,com ara ls de frmules de salutaci i de comiat amb paraules excessiva-ment cordials, afectuoses o contradictries.

Senyor,

Estimat amic,

Distingit senyor,Distingit company,

Us salude atentament, [En una carta]

Aprofite aquest ofici per saludar-te afectuosament,

La fraseologia i la terminologia administratives shan dusar amb propietati no sotmetre la lgica del discurs a convencionalismes propis dun llen-guatge administratiu obsolet. Cal mantenir la coherncia textual i atendresempre el contingut, el destinatari, la matria...

Us comuniquem que la vostra petici dajut econmic haestat denegada

Ens plau comunicar-vos que la vostra petici dajut econmic ha estatdenegada

Els textos administratius han de ser gramaticalment correctes, tant en ellxic com en lortografia, la morfologia i la sintaxi. Sha de remarcar lanecessitat daccentuar correctament les paraules, de ser coherents en lsde majscules i minscules, de restringir laparici dabreviacions, de pun-tuar adequadament...

OBJECTIVITAT

SENTIT COM

GRAMATICALITAT

151

LLENGUATGE



PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

Les sollicituds shan demplenar abans de lacabament deltermini

Les sollicituds shan de cumplimentar abans de lacabament deltermini

Les persones interessades han demplenar les sollicituds

Les sollicituds shan demplenar pels interessats

Les persones interessades poden accedir als estudis de tercer cicle

Les persones interessades, poden accedir als estudis de tercer cicle

Si no s possible la inscripci

De no ser possible la inscripci

Cal restituir al llenguatge administratiu partcules gramaticals (preposi-cions, articles, conjuncions) que tradicionalment sometien i configuravenun model lingstic telegrfic i sense naturalitat.

Us tramet, adjunta, la fotocpia de lacta de la sessinmero 23

Tramet adjunta fotocpia acta sessi 23

Us demane que accediu a aquesta petici

Demane accediu a aquesta petici

En lexpressi lingstica, ladministraci no pot fer distincions entrehomes i dones; per tant, el llenguatge administratiu ha deliminar termes iexpressions sexistes o amb connotacions discriminatries.

La persona interessada

Linteressat

Qui subscriu

El/La qui subscriu

El funcionariat

Els funcionaris

Els impresos i formularis han de resultar fcils demplenar. Cal defugir labsde quadres, trames grfiques i acolorides, barreja de diferents tipus i cossosde lletres, etc., que dificulten la comprensi i, segons els casos, la resposta.

NO OMISSIDELEMENTS ORACIONALS

LLENGUATGEIGUALITARI

IMPRESOS

152

LLENGUATGE



PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

Sha dordenar lespai de manera racional i pensant en el lector, de maneraque la distribuci espacial de les parts del text permeta una primera infor-maci visual i una posterior lectura gil i efica, a ms de facilitar la identi-ficaci del document i dels elements bsics que lintegren.

Actualment hi ha una tendncia molt estesa a lesquematitzaci dels docu-ments, de manera que shi facilita la replega dinformaci, leliminaci deconceptes innecessaris i el processament informtic de les dades.

Segons els casos, i per aconseguir la comprensi dels textos adreats als ciu-tadans en qu, per exemple, sempren mots de terminologia administrativade difcil comprensi (com ara meritar, via de constrenyiment, marmessor...), espot recrrer a ls de recursos grfics (notes al peu, crides al marge...), ilingstics (sinnims, termes complexos...), de manera que sassegure lacomprensi dels continguts i la transmissi de la informaci.

Els textos administratius shan destructurar en pargrafs separats, demanera que a cada un corresponga una idea diferent; conv evitar les frasesi els pargrafs massa llargs, i usar adequadament els signes de puntuaci.

Com a criteri orientatiu, els pargrafs no conv que tinguen ms de tres fra-ses, i que una frase no ocupe ms de tres lnies.

Sha de tenir cura que els documents siguen nets, sense ratlladures ni esbor-ralls, amb les paraules alineades als marges, etc. s a dir, sha devitar queun text semble haver estat fet sense atenci i desordenadament.

ESQUEMATITZACI

ACLARIMENTS

PARGRAFS

PULCRITUD

CLAREDAT VISUAL

153

LLENGUATGE



En la redacci administrativa cal ser coherents en ls de convencions gr-fiques, com ara les abreviacions o les majscules; en el primer cas, no senpot abusar i, en tot cas, cal dir-ne el significat la primera vegada que apare-guen; en el segon, cal usar-les dacord amb els criteris establerts ms difo-sos posant atenci a no barrejar els diferents usos.

El Punt dInformaci i Assessorament de Centre de laUnitat de Suport Educatiu ha presentat

El PIAC de lUSE ha presentat

La Universitat Jaume I, la Universitat de Girona i laUniversitat de les Illes Balears (a partir dara UJI, UdG iUIB, respectivament) han signat un conveni

LUJI, la UdG i la UIB han signat un conveni

La rectora, lalcalde i el president del Tribunal Superior deJustcia van assistir a lacte

La Rectora, lAlcalde i el President del Tribunal Superior de Justciavan assistir a lacte

La consellera de Treball i el director general de BenestarSocial van rebre les reivindicacions de ladministrativa ilordenana del Museu dArt

La Consellera de Treball i el Director General de Benestar Social vanrebre les reivindicacions de ladministrativa i lordenana del MuseudArt

El llenguatge administratiu, doncs, no renuncia als trets que el caracteritzencom a llenguatge despecialitat, per busca la naturalitat en lexpressi pertal de transmetre la informaci de manera ms efica i aproximar ladminis-traci als ciutadans.

CONVENCIONS

ABREVIACIONS

MAJSCULESI MINSCULES

154

LLENGUATGE



PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

PREFERIBLE

NO RECOMANABLE

TRACTAMENT PERSONAL I PROTOCOLLARI

TRACTAMENT PERSONAL

En la redacci dun document administratiu participen un emissor, que elredacta, i un receptor, a qui se li adrea o qui el rep; depenent del tipus dedocument ser ladministraci el subjecte (en una resoluci, per exemple) oel ciutad (en una sollicitud), i, consegentment, caldr usar el tractamentque millor sadiga amb la naturalesa de lacte administratiu; cal mantenir lamateixa persona verbal i el mateix tractament durant tot el document.El tractament general que cal usar en llenguatge administratiu s senyor isenyora. Cal destriar els tractaments tradicionals valencians dels castellans ieliminar formes com Seor Don i la traducci literal Senyor En. Les formesde tractament no valencianes, si susen, sescriuen amb majscula: Sir, Don,Monsieur, Frau.Tamb cal usar les majscules en les formes abreujades delstractaments en valenci: Sr., Dra., Excma. i Magfca. Rectora, etc., per caltenir present que les designacions de crrecs pblics sescriuen amb mins-cula inicial: rector/a, conseller/a, gerent, president/a...

1. El redactor o redactoraPot emprar, per a si mateix, tres tractaments diferents, segons les persones delverb: primera (jo) i tercera del singular (ell/ella) i primera del plural (nosal-tres). Cal, per, diferenciar-les per donar a cada una el seu valor distintiu.

1.1 Primera persona del singular

s el tractament ms habitual en documents administratius en qu es vol indi-vidualitzar la persona que redacta. El seu carcter directe sadiu millor que latradicional tercera persona en la major part dels documents unipersonals: cer-tificat, ofici, resoluci, sollicitud i informe. Exemples: Us tramet els documentsque..., Us comunique que dem..., CERTIFIQUE: Que..., Us envie la invitaci...

1.2 Tercera persona del singular

Representa un predomini de lobjectivitat i dna un to dimpersonalitat alescrit, ja que allunya la persona dels fets i estableix un distanciament entrequi escriu i a qui sescriu: reflecteix un grau mxim de formalitat.Actualment sempra quasi exclusivament per al saluda: Lalcalde delAjuntament de Castell saluda el president de la Generalitat i li fa saber que...

1.3 Primera persona del plural

Aquest tractament es fa servir per remarcar el valor collectiu del centre odepartament que tramet el document ms que el sentit individual de qui

157

LLENGUATGE

ADMINISTRATIU[ Tractament personal i protocol.lari ]


signa, per tamb susa en textos signats individualment per significarrellevncia, elegncia, modstia (ofici, carta i sollicitud). Exemples: Us tra-metem els documents que ens demanreu..., Us comuniquem que prximament..., Elllibre que hem publicat...

2. El receptor o receptoraQuant a la persona a qui sescriu, es poden distingir tres tipus bsics de trac-tament: vost, vs i tu.

La forma tu no sescau ben b al llenguatge propi de la relaci adminis-trativa, que demana un distanciament respectus entre qui remet i la per-sona destinatria; noms s adequat en la correspondncia privada o encasos de gran amistat i confiana mtua; el tractament de tu es pot utilit-zar, doncs, en la correspondncia no oficial quan hi ha una relaci prviade confiana, encara que normalment es considera totalment fora de llocdins de la documentaci administrativa oficial.

Depenent del contingut (informal i extern al procediment administratiu) idels destinataris (estudiants, per exemple), resulta convenient emprar eltractament de tu en la mesura que es pot fer ms prxim el missatge alreceptor o receptora.

Els escrits no administratius admeten el tractament de tu per la relaci msdirecta que estableixen.

2.1 Tercera persona del singular

El tractament de vost estableix una relaci distant entre qui escriu i a quisescriu, i manifesta una mxima formalitzaci de la relaci. s ms fre-qent en la comunicaci oral que en lescrita.

Amb ls de vost els verbs i els possessius han danar en tercera persona, cosaque allunya linterlocutor, i a ms condueix a frases equvoques o sexistes;per exemple:

Ha arribat lagent amb la seua documentaci (la que vost li ha confiat o ladell mateix?).

El client ens ha confiat el seu nom (el nom del client o el meu?). Com ja saben... (ells o vosts?). Ens plau convidar-lo (i si lescrit sadrea a una dona o a ms duna persona?).

Aquest tractament es reserva quasi exclusivament per al saluda. Altresexemples: Crec que (vost) voldr actuar..., Li fem saber que..., Caldr que apor-te la documentaci...

158

LLENGUATGE

ADMINISTRATIU [ Tractament personal i protocol.lari ]


2.2 Segona persona del plural

El tractament de vs s el ms adequat en el llenguatge administratiu, ja queshi troba alhora un sentit de cordialitat i de respecte, a ms d'haver estatemprat tradicionalment pel valenci.

Permet substituir en linterior dels textos les titulacions recarregades pel pro-nom feble corresponent sense que hi haja cap minva de consideraci: Ens plauconvidar-vos a...

El fet que vs coincideix amb vosaltres en ls de la segona persona dels verbs(us trametem), en els pronoms febles (porteu-nos), en els possessius (els vostresescrits), etc., evita lestranyesa que hom podria suposar a un s no habitual delllenguatge oral actual.

La segona persona del plural dels verbs t lavantatge que coincideix mor-folgicament en tot el domini lingstic: trameteu,disposeu..., mentre que ambvost, la tercera persona del singular t molta varietat diatpica: trameta/tra-meti, dispose/disposi...

S que pot resultar afectat ls del pronom personal vs, pel poc s que senfa actualment i la connotaci arcaica que comporta, per en tot cas hi hamoltes possibilitats de construir les frases sense posar-lhi: Perqu en pren-gueu coneixement...

A ms a ms, ls de vs permet unificar el tractament a persones de sexediferent, ja que sha de tenir en compte que la destinaci de lescrit pot serun home o una dona; per exemple, les frases Em permet de saludar-lo (o salu-dar-la) o Em plau convidar-la (o convidar-lo) amb vs perden tota la crregasexista: Em permet de saludar-vos o Em plau convidar-vos (vegeu Tractamentigualitari, apartat 3.2).

Pel que fa a aquest aspecte, cal adaptar els tractaments, els crrecs, etc., alsexe de la persona a qui es refereixen:La presidenta, senyora Carme Cassany...La jutgessa, la metgessa, la senyora degana...

Aix doncs, en la documentaci administrativa s recomanable seguirlesquema segent ds dels pronoms i formes verbals, tant pel que fa alemissor com al receptor:

Persona que escriu el document: 1a persona del singular (jo)1a persona del plural (nosaltres)

159

LLENGUATGE



Persona a qui va dirigit el document: 2a persona del plural (vs)

Exemples:Us tramet (jo), adjunt, el certificat que ens vau demanar (vs)Us comuniquem (nosaltres) que les vostres peticions han estat revisadesUs faig saber que...Ens plau remetre-us...

TRACTAMENT PROTOCOL.LARI

Sentn per tractament protocollari el ttol de cortesia que es dna a unapersona per la seua dignitat, autoritat, crrec o rellevncia social.

Hi ha dos tipus de tractament protocollari: un satorga a ttol personal (dis-tinci, crrec, herncia, etc.), i un altre, segons el crrec que sexerceix enladministraci; mentre que aquest t un carcter temporal, el primer svitalici. En un llenguatge administratiu actual, modern i democrtic, calreduir al mxim lexpressi dels ttols i tractaments protocollaris quecorresponen a persones per ra del crrec que ocupen; en tot cas no shandusar per a crrecs inferiors jerrquicament a director o directora general.

La soluci ms raonable s tendir a fixar el tractament de senyor i senyoracom a introductor universal i bsicament nic dels crrecs pblics de lad-ministraci.

Altres estaments socials tenen el seu tractament especfic; aix, Monsenyor sun ttol donat als cardenals, arquebisbes i bisbes, i Senyoria sempra en lm-bit parlamentari i judicial.

Els tractaments En/Na/N no sn recomanables en un llenguatge adminis-tratiu modern, perqu tenen una distribuci geogrfica desigual i, en lac-tualitat, als llocs on sutilitzen, no ho fan per expressar respecte i distancia-ment, sin familiaritat prpia dun registre colloquial.

Les titulacions especfiques estan normalment regulades per la llei, i per tantcal ajustar-shi. No hi ha cap ra que justifique tan gran quantitat de tracta-ments i titulacions com susen en lactualitat en llenguatge administratiu.

La reglamentaci legal dels tractaments personals protocollaris no nabas-ta ms que un nombre limitat. Per tant, ls de molts dels tractaments quehabitualment apareixen en els documents administratius tenen el seu possi-

160

LLENGUATGE



ble origen, ms en el costum i la inrcia administrativa, que en una regula-ci de carcter legal.

Conv, doncs, eliminar aquests tractaments dels escrits administratius.Noms es poden usar, i amb precisi, en documentaci protocollria (invi-taci, saluda) i en actes solemnes de mxima representaci pblica.

Les lletres inicials daquestes frmules sescriuen amb majscules, tant si estracta de la forma plena com de labreujada. Cal tenir en compte que, quanel tractament protocollari va acompanyat del crrec, aquest tamb sex-pressa, de manera excepcional, amb majscula. Exemple: Molt HonorablePresident de la Generalitat, per senyor Jaume Ribs, president de la Generalitat.

El tractament protocollari ha danar unit al crrec (lHonorable Conseller) ino a la persona (lHonorable Senyor Puig), per tant cal emprar-hi la frmulasegent:

1r.Tractament.2n. Crrec.3r. Nom de la persona (precedit per senyor/senyora).

Exemple: Excellentssim i Magnfic Rector de la Universitat Jaume I, senyor CarlesSerrat i Climent.

Alguns tractaments apareixen precedits pel possessiu Sa; aquest cas, atpic,exigeix la introducci de la partcula el entre el tractament protocollari i elcrrec: Sa Santedat el Papa Joan Pau I, Sa Majestat el Rei dEspanya, Sa Altesa Reialel Prncep dAstries.

Aquesta mena de tractaments canvien el possessiu Sa per Vostra quan susenen segona persona: Vostra Senyoria, Vostra Senyoria Illustrssima.

Hi ha ocasions en qu susen diferents tractaments per al mateix crrec; perexemple, a un cardenal correspon el tractament protocollari dEminentssimi Reverendssim, per en ocasions sel cita com Sa Excellncia Reverendssima,o tamb (cardenals, arquebisbes i bisbes) com a Monsenyor, tot i que aquestseria ms aviat un tractament personal que protocollari.

Sha devitar, en tots els casos, els usos incorrectes de tractaments que hanestat regulats legalment i la tendncia a usar ttols superiors als que corres-ponen als crrecs; cal tenir en compte, per, que si una persona que t untractament protocollari vitalici, o a la qual ha estat atorgada una condeco-raci honorfica, ocupa un crrec al qual correspon un tractament diferent,preval el superior.

161

LLENGUATGE



Pel que fa a ladministraci de la Uni Europea no hi ha cap normativacomunitria que regule el tractament protocollari dels seus crrecspblics; en la prctica, cada pas aplica els seus usos amb lestabliment deparallelismes amb els propis crrecs; aix, shi fa lequiparaci entre undiputat a les Corts Generals i un eurodiputat al Parlament Europeu, entreun comissari i un ministre, entre el president de la Comissi Europea i elpresident del Govern de lestat, etc.

En tot cas, tamb shi ha de restringir ls dels tractaments protocollaris acasos destricte protocol, o no emprar-los, com es fa a Alemanya, on nomsusen les formes senyor/senyora.

LLISTA DE TRACTAMENTS PROTOCOL.LARIS

Universitat

deg/degana de facultatIllustrssim/a

director/directora descola universitria o dinstitut universitariIllustrssim/a

director/directora dinstitut universitariIllustrssim/a

gerentIllustrssim/a

president/presidenta del Consell dUniversitatsExcellentssim/a

rector/rectoraExcellentssim/a i Magnfic/a

secretari/secretria general del Consell dUniversitatsIllustrssim/a

secretari/secretria general duniversitatIllustrssim/a

sndic/sndica de Greuges o defensor/defensora de la comunitat universitriaIllustrssim/a

vicedeg/vicedeganaIllustrssim/a

162

LLENGUATGE



vicegerentIllustrssim/a

vicerector/vicerectoraExcellentssim/a

Administraci de lestat

ambaixador/ambaixadoraExcellentssim/a

cap destat (i el/la cnjuge)Excellncia

defensor/defensora del PobleExcellentssim/a

delegat/delegada del Govern de lestat a la comunitat autnomaExcellentssim/a

delegat/delegada provincialIllustrssim/a

diputat/diputadaExcellentssim/a

director/directora generalIllustrssim/a

ministre/ministraExcellentssim/a

president/presidenta del Congrs dels DiputatsExcellentssim/a

president/presidenta (i vocalies) de les reials acadmies centrals de lestatExcellentssim/a

president/presidenta del GovernExcellentssim/a

president/presidenta del SenatExcellentssim/a

president/presidenta del Tribunal de ComptesExcellentssim/a

163

LLENGUATGE



prncep/princesa; infant/infanta; pare, mare i germans del reiAltesa Reial

rei/reinaMajestat

secretari/secretria dEstatExcellentssim/a

secretari/secretria general de delegaci en una comunitat autnomaIllustrssim/a

secretari/secretria general de la Casa de Sa Majestat el ReiExcellentssim/a

senador/senadoraExcellentssim/a

subdirector/subdirectora generalIllustrssim/a

subsecretari/subsecretriaIllustrssim/a

vicepresident/vicepresidenta del GovernExcellentssim/a

mbit judicial

deg/degana dels collegis oficials dadvocats (i procuradors)Illustrssim/a

fiscal daudincia provincialIllustrssim/a

fiscal del Tribunal Superior de JustciaIllustrssim/a

fiscal/fiscal de sala del Tribunal SupremExcellentssim/a

fiscal en cap daudincia provincialIllustrssim/a

fiscal en cap del Tribunal Superior de JustciaExcellentssim/a

fiscal general de lestatExcellentssim/a

164

LLENGUATGE



jutge/jutgessaSenyoria Senyor/a

magistrat/magistrada daudincia provincialIllustrssim/a Senyoria Illustrssima

magistrat/magistrada de lAudincia NacionalIllustrssim/a Senyoria Illustrssima

magistrat/magistrada del Tribunal Superior de JustciaIllustrssim/a Senyoria Illustrssima

magistrat/magistrada del Tribunal SupremExcellentssim/a Excellncia

magistrat jutge/magistrada jutgessaIllustrssim/a Senyoria Illustrssima

president/presidenta daudincia provincialIllustrssim/a Senyoria illustrssima

president/presidenta de lAudincia NacionalExcellentssim/a Excellncia

president/presidenta del Consell General del Poder JudicialExcellentssim/a

president/presidenta del Tribunal ConstitucionalExcellentssim/a

president/presidenta del Tribunal Superior de JustciaExcellentssim/aExcellncia

president/presidenta del Tribunal SupremExcellentssim/aExcellncia

secretari/secretria general del Consell General del Poder JudicialExcellentssim/a

Administraci autonmica

acadmic/acadmica de lAcadmia Valenciana de la LlenguaIllustrssim/a

165

LLENGUATGE



adjunt/adjunta a la Sindicatura de GreugesExcellentssim/a

conseller/consellera de la GeneralitatHonorable

diputat/diputada de les CortsIllustre

director/directora general de conselleriaIllustrssim/a

lletrat/lletrada major de les CortsHonrat/ada

president/presidenta de la GeneralitatMolt Honorable

president/presidenta del Comit Econmic i SocialIllustrssim/a

president/presidenta del Consell Valenci de CulturaIllustrssim/a

president/presidenta de les CortsMolt Excellent

secretari/secretria (primer/a i segon/a) de les CortsExcellent

secretari/secretria del ConsellHonorable

secretari/secretria general de conselleriaIllustrssim/a

secretari/secretria general de la Sindicatura de ComptesIllustrssim/a

secretari/secretria general de la Sindicatura de GreugesIllustrssim/a

sndic/sndica de GreugesExcellentssim/a

sndic/a major de la Sindicatura de ComptesExcellentssim/a

vicepresident/vicepresidenta (primer/a i segon/a) de les CortsExcellent

Administraci local

alcalde/alcaldessaSenyor/a

alcalde/alcaldessa de Barcelona i de MadridExcellentssim/a

166

LLENGUATGE



alcalde/alcaldessa de capital de provnciaIllustrssim/a

alcalde/alcaldessa de municipis de ms de 100.000 habitantsIllustrssim/a

president/presidenta de diputaci provincialIllustrssim/a

president/presidenta de les diputacions provincials de Barcelona i de MadridExcellentssim/a

Esglsia catlica

arquebisbe i bisbeExcellentssim i Reverendssim

canceller secretariMolt Illustre

canongeMolt Illustre

cardenalEminentssim i Reverendssim

deg del captol duna catedralIllustrssim

papaSantedat

president de la Conferncia Episcopal EspanyolaExcellentssim i Reverendssim

prevereMossn

rector dun seminariIllustrssim

superior/superiora general dorde i de congregaci religiosaReverendssim Pare/Reverendssima Mare

vicari general o episcopalIllustrssim

Exrcit

almirall/almirallessaExcellentssim/a

capit/capitana generalExcellentssim/a

167

LLENGUATGE



coronel/coronelaIllustrssim/a

general/generalaExcellentssim/a

tinent general/tinenta generalaExcellentssim/a

168

LLENGUATGE



Abreviatures

Tractaments AbreviaturesEminentssim i Reverendssim Emm. i Rvdm.

Excellncia Exc.

Excellent Exc.

Excellentssim/a Excm./ Excma.

Excellentssim/a i Magnfic/a Excm. i Mgfc./ Excma. i Mgfca.

Excellentssim i Reverendssim Excm. i Rvdm.

Honorable Hble.

Honrat/ada Ht./ Hda.

Illustre I.

Illtre.

Illustrssim/a Illm. / Illma.

Im./ Ima.

Molt Excellent M. E.

M. Exc.

Molt Honorable M. H.

M. Hble.

Molt Illustre M. Illtre.

M. I.

Mossn Mn.

Respectable Rble.

Reverendssim Pare/Reverendssima Mare Rvdm. P. / Rvdma. M.

(Sa) Altesa Reial S. A. R.

(Sa) Majestat S. M.

(Sa) Santedat S. S.

(Sa) Senyoria S. S.

Senyor/a Sr. / Sra.vost v.Vostra Altesa V. A.Vostra Altesa Reial V. A. R.Vostra Excellncia V. E.Vostra Reverncia V. Rev.Vostra Santedat V. S.Vostra Senyoria V. S.

169

LLENGUATGE



LLENGUATGE IGUALITARI

INTRODUCCI

Ladministraci pblica, gestionada sobre unes bases democrtiques basti-des per les lleis i lactual model de societat, ha de fer tots els esforos pos-sibles per aconseguir un llenguatge igualitari, que evite les discriminacionsque shi han produt tradicionalment, especialment locultaci de la donapel llenguatge.

Si el llenguatge dna mostres de discriminaci sexual s perqu reflecteixla realitat social, descriu all que veu; a mesura que la societat canvia, lallengua sadapta a la nova realitat (ns un exemple clar ladequaci del llen-guatge a la rpida evoluci que sha experimentat en els oficis i en les pro-fessions). Algunes propostes antisexistes pretenen canviar, de sobte, lesestructures gramaticals duna llengua que han estat creades al llarg delssegles, que han evolucionat al mateix temps que els seus parlants i que hantingut laportaci descriptors i intellectuals.

s ben cert que el sistema lingstic es mostra, en molts casos, asimtric,no neutral, i que la distinci de gnere s arbitrria i independent de lavoluntat dels parlants, per b que no s la llengua la que discrimina, sin lespersones amb ls que en fan.

En conseqncia, en la mesura que les persones i les mentalitats evolucio-nen cap a postulats no discriminadors, la llengua tamb ho far. Sn elsusuaris i les usuries actuals de la llengua els qui han de posar tot el seuinters a accelerar aquests canvis irreversibles.

S IGUALITARI DEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU

De totes les possibilitats que ofereix la llengua per evitar un s sexista delllenguatge noms es tindr en compte a continuaci les que es poden apli-car amb garantia dxit a textos escrits.

En tot cas, no es pot oblidar que lobjectiu principal del llenguatge s lacomunicaci, i que la seua eficcia sha de basar en criteris deconomia ifuncionalitat; en llenguatges despecialitat com ara ladministratiu i el jur-dic, a ms, no es pot caure en ambigitats, cal buscar-hi lexactitud i la pre-cisi. Sha de procurar, doncs, que no hi haja cap possibilitat dequvoc alhora dinterpretar un text pel fet dhaver usat algun recurs antisexista i,evidentment, que aquest no vaja en contra de la normativa de la llengua.

Els diferents procediments que hi ha per redactar textos sense connotacionsmasclistes ni feministes no es poden aplicar sistemticament a tots els casos,cal estudiar-ne el context oracional i el marc textual.

173

LLENGUATGE

ADMINISTRATIU[ Llenguatge igualitari ]


RECURSOS LINGSTICS I GRFICS

1. s de noms collectius en sentit genric

Ls de termes masculins en sentit genric est tan arrelat en linconscientlingstic de les persones que la major part de parlants no sadonen, quanels usen, de locultaci sistemtica que es fa de les dones en el llenguatge.

El recurs ms recomanable, perqu complica menys les estructures sintc-tiques dels textos, tot i que estilsticament hi fa perdre vivacitat i simplici-tat, s ls de noms collectius en sentit genric.

1.1 Referits a persones

el funcionariat i no el funcionari o la funcionrialalumnat i no lalumna o lalumneel professorat o el personal docent i no la professora o el professor

Cap la possibilitat de substituir un substantiu amb marca sexista per un sin-tagma introdut pel mot persona ms ladjectiu adient:

la persona interessada i no la interessada o linteressatles persones afectades i no els afectats o les afectadesles persones candidates i no les candidates o els candidatsles persones llicenciades en Filologia i no els fillegs o les fillogues

Tamb es pot emprar la perfrasi la persona responsable de; per exemple:

la persona responsable del Rectorat i no el rector o la rectorala persona responsable de lAlcaldia i no lalcaldessa o lalcalde

Per aix no sempre es pot resoldre satisfactriament en tots els casos; perexemple: lAlcaldia i el Rectorat han signat un acord...

Hi ha casos en qu la llengua no ha creat els noms collectius idonis:

el secretariat (conjunt de secretaris i de secretries)lobrerat (conjunt dobrers i dobreres)el metjat (conjunt de metges i de metgesses)el filologat (conjunt de fillegs i de fillogues)

174

LLENGUATGE

ADMINISTRATIU [ Llenguatge igualitari ]


Segons els casos, les connotacions despectives o altres possibles accepcionsfan desaconsellable ls dalguns termes collectius.

1.2 Referits a organismes, institucions i serveis: termes collectius perdesignar rgans unipersonals (crrecs)

s especialment recomanable usar termes collectius o genrics en textoslegals, on el que importa s el crrec com a instituci, ms que la personaque locupa; una redacci amb aquests elements pot resultar al principi unpoc inusual, per la despersonalitzaci que saconsegueix sadiu perfecta-ment amb una concepci de ladministraci sense connotacions sexistes.Aix:

la Secretaria i no la secretria o el secretarila Gerncia i no la gerent o el gerentla Direcci i no el director o la directorala Regidoria, lAlcaldia, el Rectorat, la Delegaci...

En alguns casos es produeix ambigitat pel fet de coincidir el crrec i la seuo loficina que aquest ocupa; ls habitual daquest recurs ha de permetreevitar lestranyesa que causa la designaci drgans unipersonals amb ter-mes collectius o genrics.

En tot cas sempre es pot optar, a lhora de designar el crrec, per ls de ladoble forma completa lalcalde o lalcaldessa (punt 2.3) o perfrasis del tipusla persona responsable de lAlcaldia (punt 1.1).

La llengua disposa duna srie de paraules de significat collectiu que, jun-tament amb perfrasis, poden evitar la connotaci sexista dels escrits; cadacontext nexigir una de diferent:

alcaldia cos professiagrupaci equip professionalalumnat funcionariat professoratassemblea gent poblaciassociaci gerncia pblicciutadania grup qualsevolcollectiu infncia rectoratcollegi joventut regidoriacomunitat personal venatconjunt presidncia voluntariat

175

LLENGUATGE



2. s de dobles formes, masculina i femenina, especialment en formu-laris i en textos administratius oberts

Aquests recursos (2.1, 2.2 i 2.3) sn recomanables en formularis i en tex-tos administratius oberts en qu el ciutad o ciutadana ha demplenar buits,per no es poden emprar en textos seguits, perqu es fa molt difcil aplicar-hi concordances amb altres elements gramaticals com adjectius o pronomsi evitar que, formalment, no resulte carregat i difcil de llegir. Aix, perexemple, resulta inadequat: Es comunica a tots/es els/les matriculats/ades...

Una possibilitat bastant raonable s fer constar els dos gneres noms en elnucli gramatical, i deixar la resta de partcules amb la concordana habitual:Es comunica a tots els estudiants i estudiantes matriculats...

En altres ocasions es pot ometre el terme conflictiu; aix, en un formulariadministratiu, podem deixar un espai en blanc per posar el nom i els cog-noms (o posar nom i cognoms, ms dos punts i espai en blanc), i evitar unaindicaci sexista com Sr./Sra.

Aplicaci de les dobles formes:

2.1 Addici de la terminaci femenina a la masculina

Fer laddici de la terminaci femenina a la masculina, s a dir, descom-pondre morfemticament les paraules que tenen marca sexual i expressar elmorfema mascul i femen separats per una barra inclinada o, en menyscasos, per parntesis.

senyor/a rector/acatedrtic/a secretari/riaciutadan(e)s molt(e)s presentador(e)s

2.2 Addici de la forma femenina completa a la masculina

senyor/senyora rector/rectoracatedrtic/catedrtica secretari/secretria

Grficament si susa ms duna paraula, shan de posar en lnies diferents:

Distingit professor, Benvolguda companya,Distingida professora, Benvolgut company,

176

LLENGUATGE



2.3 s de dobles formes, sense abreujar i coordinades (sense barra inclinada)

El fet de poder posar en primer lloc tant el terme mascul com el femen,i fins i tot alternar lordre al llarg del text, evita la consideraci de qualse-vol dels dos gneres com a accessori.Aquest recurs, per, resulta inadequatsi es repeteix molt a linterior del text, perqu, evidentment, comporta larepetici de paraules:

Benvolguts senyors i senyores,anunciem a les candidates i candidats que...

En aquells casos en qu els substantius sn de gnere diferent, dacord ambla normativa actual, els adjectius i participis que shi refereixen han de con-cordar en mascul plural:

els candidats i les candidates presentats a les eleccions...

Si es vol aplicar una concordana in extremis, amb la duplicaci tamb dad-jectius i altres paraules, sobtenen solucions inviables, tant normativamentcom pragmticament:

els professors invitats i les professores invitades dels catedrtics i de les catedrtiquesadscrits i adscrites a la Facultat...

quan els/les candidats/ates hagen estat elegits/ides...

Hi ha propostes que no recull, actualment, la normativa lingstica; perexemple, fer concordar ladjectiu o el participi amb el gnere del substan-tiu ms prxim o majoritari:

una estudianta, un sindicalista i una professora han estat premiades per...Benvolgudes mares i pares,

Recapitulant, a linterior del text, doncs, el recurs a les formes dobles sinviable si es vol aplicar sistemticament a tots els elements variables, ja queentrebanca la lectura de manera considerable. No obstant aix, si sopta peraquest criteri, es pot fer variar nicament la paraula principal i mantenir enmascul gnere no marcat la resta delements gramaticals:

quan els candidats/ates hagen estat elegits...el professorat invitat dels catedrtics i catedrtiques adscrits a la Facultat...quan siguen nomenats els vicerectors i les vicerectores escollits per...

177

LLENGUATGE



3. Construccions ms neutres i altres recursos lingstics

3.1 Cal emprar, segons els casos, construccions menys personalitzades:

linforme tcnic i no linforme del/la tcnic/allicenciatura en i no llicenciat o llicenciada enamb domicili a i no domiciliat/ada apropietat de i no propietari o propietriaentre si i no entre ells o entre ellestothom i no tots o totesqui haja presentat sollicitud i no els qui hagen presentat sollicitud

3.2 En la correspondncia administrativa, per exemple, conv usar, perreferir-se a la persona destinatria, el tractament de vs (en lloc de vost),perqu permet unificar el tractament a persones de sexe diferent, ja que caltenir en compte que el receptor o receptora de lescrit pot ser un home ouna dona:em permet saludar-vos i no em permet de saludar-lo (o saludar-la)em plau convidar-vos i no em plau convidar-la (o convidar-lo)

3.3 Usar la passiva reflexa o oracions impersonals:heu dintentar que es renuncie a i no heu dintentar la renncia dels interessats asha de presentar limprs i no els estudiants han de presentar limprs

3.4 Canviar la redacci en la pronominalitzaci, en la forma verbal oemprar altres possibilitats que permet la llengua, de manera que es man-tinga el mateix sentit per sevite la marca sexista:

analitzem el problema i no analitzem el problema al qualal qual ens enfrontem ens veiem enfrontats

es va intentar que i no es va intentar sentengueren entre si que sentengueren entre ells

4. El gnere i les professions, crrecs i oficis

Levoluci de la societat ha fet que moltes professions exclusives fins aradhomes passen a ser exercides per dones, i a linrevs. En aquest cas, calseguir el que diuen els diccionaris normatius, que clarament afavoreixen el

178

LLENGUATGE



gnere dels oficis, professions i crrecs dacord amb el sexe de la personaque els exerceix. Normalment s suficient afegir al terme mascul el mor-fema corresponent: assessor/a, rector/a. En altres casos, per, sn invariablesi s un altre element oracional, normalment un article, el que adscriu elterme a un sexe o a un altre. Exemples:

Variables

Invariables

En els casos invariables, la marca de femen o de mascul ve indicada pelsdeterminants que shi anteposen: el conferenciant / la conferenciant, el lder /la lder.

Cal remarcar la tendncia actual a feminitzar els noms doficis i professionsque han passat a s

manual

Documents

tamb shi fa constar

recurs formule recurs

lapersona interessada

mantenir lestructura

estil ms directe

tifica clarament lemissor

adrea postal completa

recursconsta duna exposici