linialescorts 118

16
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 [email protected] | administració: [email protected] línia lescorts barcelona linialescorts.cat · 30/3/2016 · Núm.118 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals Mobilitat pàg 8 El carrer Joan Güell tindrà aviat un carril bici de punta a punta Música pàg 8 El cicle Dijous de Jazz torna a Can Déu a partir del pròxim 7 d’abril Comerç pàg 10 L’Eix Sants-Les Corts prepara una ruta de tapes renovada Esports pàg 13 El Polo planta cara però queda fora de la Final Four Els estudis avalen la unió del tramvia per la Diagonal L’informe tècnic preveu que les obres costarien 175 milions però l’oposició no ho veu clar i vol més informació pàg 8 Reportatge pàg 3 El sector de la música en viu rep amb esperança la nova normativa municipal pàg 9 S’aferren a la prescripció Els Maristes defensen que 14 dels 16 casos ja no poden ser jutjats Concert pàg 8 Els Black Mountain, amb Stephen Mc Bean al capdavant, presenten nou disc a la Bikini

Upload: comunicacio21

Post on 27-Jul-2016

226 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/linialescorts/pdf/linialescorts_118.pdf

TRANSCRIPT

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

línialescortsbarcelona linialescorts.cat · 30/3/2016 · Núm.118 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Mobilitat pàg 8

El carrer Joan Güell tindrà aviat un carril bici de punta a punta

Música pàg 8

El cicle Dijous de Jazztorna a Can Déu a partirdel pròxim 7 d’abril

Comerç pàg 10

L’Eix Sants-Les Corts preparauna ruta de tapes renovada

Esports pàg 13

El Polo planta cara peròqueda fora de la Final Four

Els estudis avalen la unió del tramvia per la Diagonal

L’informe tècnic preveu que les obres costarien 175 milions però l’oposició no ho veu clar i vol més informació pàg 8

Reportatge pàg 3

El sector de la música enviu rep amb esperança lanova normativa municipal

pàg 9

S’aferren a la prescripcióEls Maristes defensen que 14 dels 16 casos ja no poden ser jutjats

Concert pàg 8

Els Black Mountain, ambStephen Mc Bean al capdavant,presenten nou disc a la Bikini

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 30 març 2016línialescorts.cat

3 | línialescorts.cat30 març 2016Reportatge

Sortir del coma. Així es podriadefinir el significat que té per alsector de la música en viu de laciutat l’anunci de l’Ajuntamentde permetre aquest tipus de mú-sica als bars, restaurants i cafe-teries de la ciutat.

L’anunci, llargament esperatpel sector, va arribar el passat 14de març en boca dels responsablesde Cultura i del Districte de Ciu-tat Vella. El tinent d’alcalde Jau-me Asens, la comissionada BertaSureda i la regidora Gala Pin vandescriure la mesura, que no re-querirà una majoria política per-què es farà efectiva a través d’u-na circular de l’aplicació de la nor-ma en vigor, com el “fruit d’unallarga reivindicació del sector quebusca un rumb diferent a l’hora detractar la música en viu”.

El canvi, que segons Asenscomporta “no tractar la música enviu com a problema d'ordre públic,sinó des del punt de vista cultural”,podria suposar un gran salt qua-litatiu per a un sector que feiatemps que reclamava unes con-dicions millors per poder desen-volupar la seva tasca.

Perquè així sigui, l’Ajunta-ment té previst habilitar una lí-nia de subvencions de 400.000euros per a tots aquells locals quevulguin programar música enviu. Pel que fa a l’horari permès,els locals podran fer música endirecte fins a l’horari de tanca-ment que fixa la seva llicència, aexcepció de les zones més satu-rades dels districtes de Ciutat Ve-lla, Gràcia, Eixample i Sants-Montjuïc, on els concerts haurand’acabar a les 11 de la nit. A ban-da, el permís també anirà lligat aun informe d’impacte acústic,de fins a 30 decibels fins a les 11de la nit o màxim 25 si és més

tard. Tot plegat, segons DanielGranados, que ha assessorat l’A-juntament en la qüestió, ha de su-posar que es rebin una trentenade sol·licituds de la nova llicèn-cia. “Es busca promoure la cul-tura de base, protegir els projec-tes que ja ho fan i garantir el des-cans dels veïns”.

HI HAURÀ SALT QUALITATIU?Ara la pregunta que cal fer-se és:servirà aquesta nova normativaperquè el sector faci un salt qua-litatiu? Des de la Plataforma Mú-sica Viva en Bars, Botigues i As-sociacions afirmen, a través d’uncomunicat, que “la mesura re-presenta un salt qualitatiu peròaixò no vol dir que estiguem eu-fòrics perquè nosaltres volíemfer un salt més gran”. Amb aixòes refereixen al fet que “els pobresho continuaran tenint fotut, moltsllogaters no podran fer les obresi l’ICUB no assumeix el temadels vermuts musicals”.

Més optimista és la valoracióque fan des de l’AMJM (Asso-ciació de Músics de Jazz i Músi-ca Moderna de Catalunya). “Hemrebut amb eufòria i satisfacció lanotícia”, asseguren en relacióamb una decisió que descriuencom a “valenta per part del nouconsistori”. Des de l’AMJM, querecorden que “la música en di-recte a locals de petit format haestat perseguida durant dèca-des”, esperen que ara “es multi-pliqui la presència d’aquesta ac-tivitat cultural a la nostra capital”.

Qui es mostra més escèptic ésel veterà músic de jazz Paco Gar-cía. García, que també celebra lamesura, planteja però una sèrie deqüestions que, a parer seu, podenfer que no sigui suficient per re-llançar el sector de la música enviu. “Si en el seu moment es vamultar el Bel-luna amb 12.000 eu-ros no va ser per falta de permisos,sinó per les altes de la Seguerat So-cial”, apunta Ramírez. Amb aquest

exemple recorda que “la norma-tiva de contractació de músics enespectacles públics estableix queaquests són treballadors percompte aliena i que han de sercontractats per l’organitzador del’espectacle a través d’una relaciólaboral”. Tot seguit, Pérez es pre-gunta: “Quants d’aquests locals pe-tits poden permetre’s aquestadespesa i infraestructura? Per auna actuació d’un trio acústic a 50tristos euros per músic hauran depagar 150 euros més el 21% d’IVA,l’IRPF i l’alta i baixa a la Segure-tat Social de tres persones”.

Vist així, sembla que el sec-tor de la música en viu, tot i queha agafat aire amb l’anunci de lanova normativa, encara hauràde picar pedra per millorar elseu futur. Un exemple d’això ésque la nova regulació no resoluna altra problemàtica: la delslocals que legalment són asso-ciacions culturals, fan concertsi no tenen llicència de bar.

La música en viu agafa aire» El Consistori adapta la normativa i permetrà la música en directe als bars i restaurants de la ciutat

» El sector rep la notícia amb esperança però remarca que cal solucionar altres entrebancs

Albert RibasBARCELONA

El Jamboree i l’Heliogàbal són dos dels locals referents de la música en viu de la ciutat. Fotos: Arxiu i Heliogàbal

Que hi hagi grups de P3 a les es-coles públiques amb 25 alumnesno és un problema per al De-partament d'Ensenyament. Queen alguns d'aquests grups hihagi alumnes amb necessitatseducatives especials, amb ràtiossimilars, no és un problema peral Departament. Que faltin horesde personal tècnic d'educacióinfantil, que es dificulti la seva co-bertura de substitucions per bai-xa laboral i que faltin hores depersonal vetllador per atendrel'alumnat amb limitacions pis-comotrius tampoc no és un pro-blema per al Departament.

Aquestes són greus deficièn-cies que pateixen les escoles pú-bliques d’arreu del país. Enaquest cas a l'educació infantil,però que també és extensible a laprimària i a la secundària obli-gatòria i no obligatòria.

Aquí rau el quid de la polè-mica: mentre el Departamentd'Ensenyament justifica la su-pressió de línies de P3 a causa dela davallada demogràfica, la dis-minució de la natalitat que re-dunda en menys infants per es-colaritzar, nosaltres, la gent deCCOO, com també la resta de lacomunitat educativa, agrupadaen el MUCE (Marc Unitari de laComunitat Educativa), conside-rem que la prioritat és reduir lesràtios escolars per salvar grupsescolars i millorar l'atenció edu-cativa. La nostra proposta són rà-tios de 20 alumnes i de 15 alum-nes amb grups amb infants ambnecessitats educatives especials,a l'etapa infantil, 3-6 anys.

Aquesta proposta està ava-lada amb experiències i normesd'estats europeus amb major

inversió educativa, que milloral'atenció als i les infants. Perquèal cap i la fi la qüestió està en des-tinar més o menys diners a l'es-cola pública. La política retalla-dora de serveis públics de l'actualGovern de la Generalitat és con-tinuista respecte de l'anteriorde Convergència. Al conjunt deCatalunya, 59 escoles estan afec-tades per la supressió d'una líniade P3. Això a hores d'ara, ja queen poden ser més en funció de lapreinscripció que hi hagi. Aques-ta retallada se suma a la que jahem patit en anys anteriors en lí-nies i també amb tancaments

d'escoles. La supressió de grupsincideix en la retallada de do-cents, fent minvar la plantillaeducativa en un moment on caldestinar inversió en la creaciód'ocupació estable i digna.

La retallada afecta sobretotels centres públics, mentre queens consta que hi ha escoles pri-vades concertades que se lespermet tenir grups amb menysde 25 alumnes i en alguns casosfins i tot per sota de 20. Per aixòla nostra exigència és que totesles escoles sostingudes amb fonspúblics tinguin el mateix tracta-ment. Si a la concertada són

viables els grups amb inferior rà-tio, que també es permeti a la pú-blica. Aquest greuge s'incre-menta amb les escoles concer-tades d'elit i que segreguen persexes, que considerem que no fancap funció social, per la qualcosa no haurien de tenir concert.

Mentre la qüestió demogrà-fica és la raó del Govern de la Ge-neralitat per retallar a infantil iprimària, a secundària l’incre-ment notori d'alumnat que arri-ba a aquesta etapa educativarep el mateix tracte retallador: in-suficient dotació pressupostà-ria per eixamplar el nombred'instituts.

La pressió reivindicativa de lacomunitat educativa pública,com també la col·laboració d'a-juntaments afectats per les su-pressions (a diversos municipiss'ha aprovat la moció de CCOOper salvar els grups d'infantil),esta donant efectes positius:congelació de la supressió d'al-gunes línies de P3 previstes finsdesprés de la preinscripció. Defet, aquesta és una de les de-mandes que fem, per tal de no in-duir a la no inscripció i, per tant,condemnar directament l'esco-la. Fins i tot el Departamentestà disposat a rebaixar la ràtioen els centres amb alta comple-xitat educativa a 22 alumnes, quetot i que no és el que plantegem,és un pas. Ara bé, aquests fetss'han de valorar amb cautela imantenir la pressió per evitar lasupressió prevista.

Des de CCOO mantindremde manera activa i perseverantla nostra activitat reivindicativabraç a braç amb la resta de la co-munitat educativa.

| 4Opiniólínialescorts.cat 30 març 2016

publicitat 686 42 95 17línialescorts.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

4Catalunya, terra d’acollidaper Jordi Lleal

Aquests dies, amb el decés de Jo-han Cruyff, s'han escrit molteshistòries sobre el personatge,no només com a esportista, sinótambé com a ciutadà de Catalu-nya, amb la seva fundació i altresaccions socials. En un programade TV3, dedicat a commemorarels seus quaranta anys d’havervingut a Catalunya, entre altresconsideracions sobre el futbol, elBarça, la família, etcètera parla-va de com veia ell com són els ca-talans i, certament, crec quel’encertava i feia diana exacta.Deia que som molt cagadubtesi que, quan ens enfrontem aprendre una decisió, sempre es-tem amb l’ai al cor i ens pre-guntem “i si no surt bé?”. I ell ensproposava “tirar endavant i serpositiu”, que ens manca ferme-sa i convicció en allò que vol-dríem fer i no som prou va-lents. Ens va ben retratar.

Un altre personatge lligat ala història del Futbol Club Bar-celona fou el seu fundador l’a-ny 1899, Joan Gamper, un suísarrelat a Barcelona. A la sevaèpoca, l’any 1925, va tenir pro-blemes amb la dictadura del ge-neral Primo de Rivera per la xiu-lada a l'himne espanyol en unpartit internacional. Un suís i unholandès que es varen integraral nostre país. No tenim reti-cències amb la gent de fora, somun país d'acollida d'aquells quevénen a casa nostra amb actitudpositiva i sense ànims de con-questa o com a propietaris de laparcel·la sense cap respecte perles nostres formes de ser i ambla prepotència del que es creusuperior.

Dos homes que estimarenCatalunya i Catalunya els esti-marà per sempre, perquè sóndels nostres.

Actualitat a la xarxa

#GràciesJohan#FotografiaDEstat #ProuTerror

@Spindoctors_cat: Dels creadors d'Estruc-tures d'Estat arriba... Fotografies d'Estat:Puigdemont rep Matteo Renzi a l'aeroport.#compol.

@omnium: Condemnem els atemptats a#Brussel·les i refermem el nostre compro-mís amb la pau i la solució política delsconflictes arreu del món.

@jofrellombart: Gràcies per haver-nostransformat els somnis en alegries. Mai not'oblidarem, mite. Sempre t'estimarem.#GraciesJohan.

La prioritat és

reduir les ràtios

escolars per salvar

grups i millorar

l’atenció educativa

per Quim Fornés (CCOO)

4Cap tancament a P3!

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 5 | 30 març 2016 línialescorts.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínialescorts.cat 30 març 2016

@KRLS (Carles Puigdemont): Com a pre-sident vull agrair la gran tasca que ha fet laDelegació de Brussel·les per atendre elscatalans afectats pels atemptats.

@AdaColau: Bruselas, Bagdad, Yemen... yahora este terrible atentado en #Lahore(#Pakistan). Profundo dolor por todas lasvíctimas.

@CivitiMarti: Li hem de reconèixer el mi-llor @FCBarcelona_cat de la història, peròtambé canviar una societat de cagadubtesi ploramiques. #GràciesJohan.

Opinió en 140 caràcters

Un diari obert

4No hi ha turisme dolent: hi ha turistes mal informats

Barcelona té en el turisme un dels acti-us més importants, no només del seu pas-sat recent, sinó del seu futur immediat.Això és així gràcies a un model culturalsostingut els darrers trenta anys que haposicionat Barcelona com a capital delmediterrani, i de molts altres conceptesque han ajudat a fer de la nostra ciutat elque és avui: disseny, innovació, cultura,solidaritat, comerç, esport, natura, plat-ja, Gaudí... Tot plegat ofereix una deter-minada perspectiva de la nostra realitat,basada en la qualitat de vida i la cohesiósocial. Conceptes que interfereixen di-rectament en l’activitat econòmica, cul-tural, social i comercial.

Pràcticament tots nosaltres viatgem.Tots fem turisme. Avui ja no és una op-ció dels rics, sinó que s’ha democratitzatamb una política de transports ràpids ieconòmics, amb ofertes i amb la multi-plicitat d’opcions per recórrer altres pa-ïsos. Les noves tecnologies ens han obertels ulls a un món molt més proper i hanafavorit la interculturalitat i les ganes deconèixer altres països, cultures i en-torns naturals.

De forma paral·lela, i en els darrersanys de crisi econòmica, el turisme ha es-tat un dels motors de l’economia catala-na, mentre la resta de sectors patia re-cessió. El turisme no només s’ha man-

tingut, sinó que ha crescut. Avui ja suposala injecció de 20 milions d’euros diaris ala nostra societat.

Durant les darreres legislatures haanat imposant-se la idea de descentra-litzar pel territori les activitats turístiques,en diversos grans nuclis de la ciutat. Ciu-tat Vella, l’entorn de Passeig de Gràcia ide la Sagrada Família no deixaran d’és-ser visitats. Tanmateix, el fet de donar aconèixer nous espais, menys centrals, as-sociats a nous conceptes de ciutat, per-metrà no concentrar els visitants, tots elsdies que són a la ciutat, als mateixos es-pais. Esponjar el turisme cap als barrisque tenen possibilitats d’oferir un nouconcepte de ciutat i vendre’l als operadorsturístics. Esponjar els barris, amb unes ba-ses sostenibles, reduint l’impacte nega-tiu i augmentant el positiu. I això ho acon-seguirem implicant els actors veïnals, lacomunitat local i les empreses de serveisdistribuïdes arreu del territori, per tal defer-los sentir-se actors d’aquest projectecompartit.

Un altre dels elements necessarisper aconseguir aquesta implicació ha deser revertir en aquests barris els efectespositius del turisme, tant culturals comeconòmics. Per això són necessàries po-lítiques preventives. El turisme ha de co-nèixer l’abast de la ciutat, els seus cos-

tums, els seus barris treballadors, els seusmercats locals, la seva diversitat, res-pectant la vida dels seus ciutadans. Aixòes fa, tan sols, informant del que és Bar-celona i els seus barris. Un turista ben in-format sempre serà un turista respectu-ós i un turista que generarà un impactepositiu vers els ciutadans. El sector gas-tronòmic ja és un aliat poderós en aquestsentit, i ho ha de seguir sent, fomentantla restauració propera, de qualitat, local,de mercat.

D’altra banda, cal una política en elcas mediambiental que també preservila sostenibilitat d’aquests barris. Fo-mentar el transport públic per al turis-me, vigilar l’impacte de les deixalles, in-formar el turisme dels horaris, fomen-tar l’ús de la bicicleta, del descans del ve-ïnat, etc. Tot plegat han de ser elementsque es difonguin des del consistori i desdels actors del sector turístic per acon-seguir que la real distribució del turismea la ciutat no sigui només el canvi d’u-bicació d’un problema.

Al mateix temps, no crec en la sobre-regulació que s’ha aplicat. Cal, això sí, te-nir un registre del que existeix, apostar perun segell de qualitat propi, reconèixer lasingularitat i entendre que no hi ha no-més un tipus de turisme, sinó que en unaciutat com la nostra, amb una vintena de

milions de turistes l’any, que és tres copsla població de Catalunya, hi ha una di-versitat molt important respecte als queens visiten. Calen unes polítiques fermes,però mai contra al turisme, sinó a favorde la implicació dels ciutadans i dels pro-pis turistes en la relació que s’estableix en-tre uns i altres durant la seva visita.

És per aquest motiu que hem d’a-conseguir que el turista se senti un ciu-tadà més de la ciutat, un ciutadà tem-poral, que faci seva la ciutat, que la sen-ti com a pròpia. Fins i tot podríem ela-borar aquest discurs al voltant d’uncarnet del bon turista, o d’un segell dequalitat propi, al qual se sumin els ope-radors turístics, i que inclogui no nomésuns serveis de qualitat, i un recorregutturístic adient a les expectatives del vi-sitant, sinó una declaració de turista res-ponsable.

En aquest sentit, Creu Coberta ha cre-gut sempre en aquest turisme responsa-ble i per això he intentat aplicar aquestespolítiques positives durant la meva ges-tió. Amb la creació del Meeting Point, alvoltant dels conceptes de responsabilitat,cultura, ecologia, comerç, civisme... iamb la primera oficina de turisme ges-tionada per una associació privada, hemvolgut posar les bases del que creiem queés exportable arreu de la ciutat.

per Lluís Llanas, president de l’eix comercial Creu Coberta

xxxxx

Parlen elsveïns

Cristian“Afectaria bastantel trànsit. La Dia-gonal és l’espinadorsal de la ciutat.Tallar el trànsit perfer tota la línia alllarg de la Diagonal

causaria moltes molèsties. Sincera-ment, crec que s’hauria de deixar el tra-çat tal com està ara.”

Irene“No crec que aques-ta hagi de ser unaacció prioritària perdos motius. En pri-mer lloc, crec que laciutat ja està bencomunicada i, en

segon lloc, penso que les inversions hau-rien d’anar cap a un altre tipus de serveis.Ara mateix, això no tocaria.”

Rosa“Em sembla bé. Apartir de la plaçaFrancesc Macià nohi ha tants mitjansde transport i seriaun plus per a tota lagent que viu a prop

d’aquella zona de la Diagonal. Potser se-ria molest durant les obres, però el re-sultat seria positiu.”

Mohammed“És una mesuramolt idònia i fins itot es podria dir quearriba tard. S’hauriad’haver fet així desde l’inici. Barcelonas’ha d’adaptar com

més aviat millor al que fan altres ciutatsque troben solucions a la mobilitat res-tringint el trànsit privat.”

Què en penses que Colau vulgui unir el tramvia per la Diagonal?

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 7 | 30 març 2016 línialescorts.cat

Les Corts| 8

línialescorts.cat 30 març 2016

“La millor opció”. Així defineixenels esperats estudis encarregatsper l’Ajuntament, entre les 4 op-cions contemplades, la unió deltramvia per la Diagonal -és l’a-posta del govern-, que van ser pre-sentats la setmana passada pelconsistori.

Durant la presentació dels in-formes la tinent d’alcalde d’Urba-nisme, Janet Sanz, va assegurarque “els resultats dels estudis tèc-nics són clars: ens diuen que és ne-cessari fer-ho, com s'ha de fer i ons'ha de fer”. Sanz va estar acom-panyada d’Oriol Altisench, el co-ordinador dels estudis, que va re-marcar que la unió per la Diago-nal és l’opció que té uns millors re-sultats cost-benefici. La inversiónecessària seria de 175 milions, jaque se n’hauria de fer una de 105

milions a 30 anys vista i una de 70en tramvies i cotxeres. L’estudiapunta que l’impacte positiu delprojecte superaria el seu cost, jaque permetria una reducció de12.500 cotxes diaris a la Diagonali guanyar 118.000 usuaris nous deltramvia. Per la seva banda, la re-gidora de mobilitat, Mercedes Vi-dal, va confirmar que el projecteimplicaria la retirada de dos carrilsde circulació a l’avinguda.

L’OPOSICIÓ NO HO VEU CLARLa presentació de l’estudi no ha fetdesaparèixer els dubtes de l’opo-sició. CiU considera que l’estudi no

permet conèixer el cost final delprojecte, mentre que ERC ha as-segurat que no es pot prendreuna decisió atenent només a qües-tions relacionades amb la mobili-tat. PSC, C’s i PP posen l’accent enel consens necessari per tirar en-davant el projecte i recorden queel metro és prioritari, mentre quela CUP ha dit que vol conèixer si lagestió serà pública o privada.

El debat al voltant d’aquest pro-jecte ha provocat el naixement dela plataforma ‘Salvem la Diagonal’,que s’oposa a la unió del tramviai avisen que podria provocar “ladestrucció” de la Diagonal.

La unió del tramvia és un dels grans projectes de l’actual govern. Foto: Arxiu

Els estudis reforcen la unió deltramvia per la Diagonal de Colau» L’informe tècnic preveu que les obres tindrien un cost de 175 milions» L’oposició no ho veu clar i lamenta que continua faltant informació

Black Mountain presenta el seu disc ‘IV’ a la Sala Bikini

CONCERT4Després de sis anysallunyats dels escenaris la bandacanadenca Black Mountain hatornat a unir-se i aquest diven-dres seran a la Sala Bikini perpresentar el seu no disc, ‘IV’, ambStephen McBean al capdavant.

Nascuts fa dotze anys a Van-couver, Black Mountain es vanconvertir ràpidament en unade les bandes referents de l’es-cena rockera del segle XXI grà-cies a una atractiva mescla depsicodèlia i pop experimentalamb les seves arrels del sudsempre presents. Després detres discos magistrals van deci-

dir aturar-se i tots els membresde la banda van començar dife-rents projectes paral·lels.

Ara, un cop reunits de nou,han apostat per un nou disc querepresenta un gir en el seu es-til. Les noves cançons tenenmolta presència dels teclats ihan tornat a fer servir la caixade ritmes. Un altre dels canvisha estat que, per primera vega-da, la banda ha cedit la pro-ducció del disc a un productor.Divendres el públic podrà gau-dir de magnífiques cançonscom ara ‘Mothers of the Sun’ o‘Florien Saucer Attack’.

Un carril bici travessaràtot el carrer Joan Güell

MOBILITAT4Des de fa deu diesja estan en marxa les obres perconstruir un nou tram de carrilbici al llarg del carrer JoanGüell.

Es tracta d’un doble carrilbici situat al costat Besòs del ca-rrer, entre l’avinguda Diagonali la plaça de Sants i estarà situata l’espai que estava ocupat perun cordó de vehicles, que que-darà desplaçat al primer carrilde circulació per tal de segregarel carril bici dels vehicles i fer-lo més segur. El nou disseny delcarrer farà que aquest sigui d’un

únic carril descendent, cosa queprovocarà la reducció de la ve-locitat mitjana de circulació ievitarà que els cotxes aparquinen doble fila.

Segons el Districte, “aquestnou carril bici millorarà la con-nectivitat en bicicleta entre lapart muntanya i la part mar delsbarris del districte, unint lesvies d’aquestes característiquesque ja hi ha a la Diagonal i ambel recentment inaugurat del ca-rrer Marquès de Sentmenat”.Està previst que les obres acabinel pròxim 8 d’abril.

Tornen els Dijous de Jazzal Centre Cívic Can Déu

MÚSICA4Els Dijous de Jazz jatornen a ser aquí. El Centre Cí-vic Can Déu acollirà a partir delpròxim set d’abril el cicle de pri-mavera, que arriba amb quatrepropostes ben diferenciades.

El primer concert serà lapresentació del projecte musicalde Cesc Miralta, que presentapeces de jazz inspirades en lesobres arquitectòniques de Gau-dí. La representació fa visiblesformes auditives com les línies

rectes, corbes, volums, geome-tries, columnes, escales... Toteselles seran representades de lamà de Cesc Miralta Quartet,amb una llarga experiència en elsector musical jazzístic.

El cicle es completarà el 14d’abril amb l’actuació de Molins& Mezquida Duo, el 5 de maigamb el concert de Ray GelatoEnforcers i Ari Ann Wire seràl’encarregada de tancar-lo elpròxim 19 de maig.

Política | Unió tria el nou executiu del districteUnió Democràtica de Catalunya ha escollit recentment el nou

executiu del Districte, que encapçala el president del partit a les Corts, Matias Ramon. Ramon també és Conseller Municipal del

Grup de CiU a les Corts i portaveu adjunt del grup municipal.

RedaccióLES CORTS

9 | Les Corts línialescorts.cat30 març 2016

Els Mossos eviten un intent derobatori en un pis del districteSEGURETAT4Els Mossos d’Es-quadra van evitar la matinada dediumenge un robatori amb for-ça que estava a punt de produir-se en un pis del districte.

Segons han informat diver-sos mitjans, agents de la co-missaria de les Corts van acon-seguir interceptar els dos pre-sumptes lladres, de nacionalitatgeorgiana, que havien aconse-guit obrir la porta de l’edifici

amb una radiografia. En el mo-ment de la seva detenció, elspresumptes lladres duien al da-munt diferents eines de serra-lleria per intentar forçar l’en-trada d’un pis.

Un cop detinguts els lladresvan declarar en dependènciespolicials. Posteriorment van pas-sar a disposició del jutjat per undelicte de temptativa de robato-ri amb força a interior de domicili.

La plaça del Centre tindrà aviat una pèrgola fotovoltaicaREFORMA4La plaça del Centretancarà aviat la seva reconver-sió amb la instal·lació d’una pèr-gola fotovoltaica, que està pre-vist que estigui acabada abansde l’estiu.

La pèrgola generarà unaenergia elèctrica que reduiràsignificativament el consumelèctric de les 25 lluminàries ques’han instal·lat a la plaça i a l’a-vinguda Madrid. Les plaques escol·locaran en la coberta d’unapèrgola de cinc metres d’alt si-tuada a la part de muntanya dela plaça sobre l’espai de jocs in-fantils. La instal·lació combinaràels mòduls amb peces de fustaper crear un umbracle que per-

metrà l’assolellament durantl’hivern i li farà ombra durantl’estiu.

Des del Districte ha explicatque “per tal d’assolir un alt graud’autosostenibilitat energètica lainstal·lació tindrà una potènciade 12,48 quilowatts i es con-nectarà amb règim d’instal·laciógeneradora assistida”. Per talque aquest subministramentsigui possible, a sota la plaça hihaurà una sala especial queacollirà 15 bateries d’ió de liti ielements de control i transfor-mació de potència.

Durant la nit aportaran l’e-nergia produïda a la xarxa d’en-llumenat públic.

Tot i que en un primer momentels Maristes van sol·licitar pre-sentar-se com a acusació parti-cular en la causa dels presump-tes abusos sexuals de l’expro-fessor d’Educació Física Joa-quín Benítez, la situació ha fet ungir i l’escola demana ara que esconsiderin prescrites 14 de les 16denúncies.

El gir es deu al fet que els ad-vocats de les víctimes i la Fisca-lia es van oposar a què els Ma-ristes poguessin ser acusació

particular, ja que consideren quel’escola podria haver comès de-lictes com l’encobriment. La de-cisió encara s’ha de prendre peròde moment els Maristes han de-cidit alinear-se amb la defensa deBenítez i demanar la prescripcióde 14 denúncies. En un escrit delsMaristes al qual va tenir accés ElPeriódico, l’escola afirma que“en tots els supòsits descrits, elsdenunciants superen el terminide prescripció per al tipus penalque es dedueix de la seva pròpiadenúncia”.

La Fiscalia, per la seva ban-da, considera que només n’hanpreescrit 13, ja que la catorzenapodria ser un cas d’abusos con-

tinuats que no hauria prescritper la seva gravetat.

Qui primer va plantejar si hipoden haver 14 denúncies pres-crites va ser el jutjat d’instrucciónúmero 6 de Barcelona en unapregunta, però la resposta de laFiscalia va ser avisar que uncas podria no haver prescrit. Elcas fa referència a una pre-sumpta víctima que va denun-ciar tocaments entre els anys2005 i 2009. En aquest cas eldelicte d’abusos sexuals seriade caràcter continuat i el termi-ni de prescripció no hauria aca-bat, ja que no han passat cincanys des que el denunciant vacomplir la majoria d’edat.

El cas d’abusos sexuals es va destapar arran de la confessió de Joaquín Benítez. Foto: Arxiu

Els Maristes defensen que 14 de les 16 denúncies han prescrit

RedaccióLES CORTS

Comerç| 10

línialescorts.cat 30 març 2016

Toca canviar per millorar. Aixòés el que pensen a l’Eix Sants-Les Corts respecte de la seva rutade tapes, que arrencarà el prò-xim mes de maig però en laqual ja estan treballant perquèsuperi les tres anteriors. Desde l’associació s’han anunciatcanvis, com ara la reducció deltemps –a només dos mesos– ola variabilitat dels horaris de lamateixa, ja que hi ha bars i res-taurants que, per la seva tipolo-gia, obren i tanquen en horarisdiferents.

La ruta tindrà lloc els dijousi els divendres dels mesos demaig i juny i oferirà el bo i mi-llor de la gastronomia local. Amés, enguany l’associació volfer un pas endavant i “publicitar”encara més la ruta. “Serà més

potent”, asseguren des de l’eix.En aquesta línia, l’associacióintentarà proporcionar tota lainformació degudament perquè“cada persona sàpiga què pottrobar a cada bar amb facilitat”.

Aquesta serà la quarta rutade tapes que organitza Sants-LesCorts. En la darrera, celebrada amitjans de l’any passat, es va ferun balanç positiu i ja es va anun-

ciar que de cara a enguany es re-editaria “amb un format diferenti noves creacions culinàries”,tal com explicava el juliol passata aquesta publicació Josep Es-cofet, president de Sants-LesCorts. “Perquè les coses funcio-nin, cal que es vagin fent canvis”,va afirmar Escofet aleshores.Nou mesos després se segueixtreballant en aquest sentit.

L’Eix Sants-Les Corts preparauna ruta de tapes renovada

» L’entitat la redueix a dos mesos –maig i juny– i la publicitarà més» Els horaris de la iniciativa variaran segons la tipologia del negoci

El Comerç i les Escoles celebra10 anys amb un canvi de ‘look’EFEMÈRIDE4El programa deformació per a escolars de la ciu-tat, El Comerç i les Escoles, harenovat la seva imatge amb unlogotip nou, que vol posar en va-lor “el compromís entre comer-ços i escoles al servei del conei-xement de l’entorn cultural, so-cial i històric de la ciutat”, asse-guren des del consistori.

La gran festa de celebració deldesè aniversari serà el pròxim 12d’abril a la Sala Moragues delBorn Centre de Cultura i Me-mòria, on comerciants, alum-nes i professorat podran visitaruna mostra amb la feina quehan fet al llarg dels últims mesosi podran compartir experiències.

El programa va arrencar

l’any 2006 de la mà de la Direc-ció de Comerç i Consum de l’A-juntament, amb la col·laboracióde l’Institut de Municipal d’E-ducació. En 10, anys, aquesta ini-ciativa s’ha anat consolidant, jaque a cada edició han augmen-tat el nombre de botigues i es-colars participants.

Alguns dels comerços quehan rebut la visita dels escolarsper descobrir oficis i l’activitatcomercial de les Corts han estatla vidreria Collado, Supercarn,Equip Raiders i El Club delsTetes, totes elles associades al’Eix Sants-Les Corts, des d’onasseguren que els infants “que-den bocabadats” i “s’ho passend’allò més bé”.

EXPOSICIÓ4Fins al pròxim 16d’abril, l’Illa Diagonal acull unaexposició de cotxes d’època ambmotiu de la pròxima celebraciódel Ral·li de Sitges, que tindràlloc aquest diumenge 3 d’abril.

Aquesta exposició mostrasis vehicles que han participat enedicions anteriors del ral·li, aixícom el protagonista del cartelld’enguany: un Vauxhall de l’any1904. La resta de vehicles quecompleten l’exposició són unLorraine Dietrich del 1924, un

Franklin del 1922, un David del1914, un Buick del 1908 i, per úl-tim, un La Ponette de 1906.

Per altra banda, aquest dis-sabte, el dia abans del ral·li, de10 del matí a cinc de la tarda esdurà a terme davant de l’Illa latradicional concentració delsvehicles participants en l’actualedició del Ral·li de Sitges.

PROP DE 60 ANYS DE VIDAEl ral·li, que enguany celebra laseva 58a edició, passarà per vuit

municipis: Barcelona, l’Hospi-talet, Cornellà, Sant Boi, Vila-decans, Gavà, Castelldefels i Sit-ges, on finalitzarà.

Durant l’esdeveniment esdonaran premis als vuit partici-pants més elegants i a les tresmillors motos, així com als trescotxes més destacats segons laseva data de fabricació. A més,en aquesta edició hi haurà unguardó del Reial Automòbil Clubde Catalunya (RACC) per al cot-xe català millor conservat.

RedaccióLES CORTS

Els escolars han de fer feina durant les visites a les botigues. Foto: Ajuntament

La història del motor, a l’Illa

La mostra finalitzarà el pròxim dia 16 d’abril. Foto: L’Illa

La ruta de tapes es farà els dijous i els divendres de maig i juny. Foto: Arxiu

Innovació | Taula rodona sobre la digitalització del comerç tradicionalEn el marc de la fira eShow Barcelona, l’Ajuntament –a través de Barcelona Activa– va organitzar el passat dia 16 una taula rodona sobre diferents experiències de digitalització del comerç tradicional.

Els testimonis van venir de la mà de la Llibreria Altaïr, de Ribes & Casals, de Mobles Syez i del Servei d’Estació, que van protagonitzar un debat al voltant de la presència a la xarxa de les botigues de tota la vida.

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 11 | 30 març 2016 línialescorts.cat

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 12 30 març 2016línialescorts.cat

Aquesta pregunta senzilla té unaresposta obvia, oi? I no seria agosaratdir que tothom vol una salut millor,vitalitat i èxit en la seva vida. Si volsaconseguir-ho, aquest és el mo-ment! Per tal d’arribar a aquesta fitano hi ha dreceres ràpides però sí unade segura...

Deixeu que us expliqui una rà-pida però una clarificadora histò-ria...Silvanna ha estat deprimida, li costallevar-se al matí perquè li falta ener-gia. Porta així des de fa un parell d’a-nys. Té problemes a la feina idificultats per criar el seu fill adoles-cent. Quan me la van presentar, Sil-vana era un caos, tant físic commental i emocionalment. “Puc aju-dar-la?” em preguntava a mi mateix.

“Ningú m’ha pogut ajudar” emdeia ella. Jo li vaig respondre: “si-guem realistes, ningú et salvarà.” Ellaem deia que no podia fer res perquèno tenia voluntat i estava molt dèbil.

I li vaig respondre: “llavors no et pucajudar”. Així que Silvanna va decidirprovar amb les forces que li queda-ven i es va proposar fer-ho el millorque podia, el que em va permetrecomençar a cuidar d’ella regular-ment.

Ja han passat dos mesos i la dar-rera vegada que ens vam veurese’m va apropar i em va fer un petóa la galta dreta, somrient i agraint-me les cures. Després em va dir: “Es-pero que la filla de la meva amigaet truqui. Només té 35 anys i la sevavida és un caos. Jo sé que la potsajudar!

No vull fanfarronejar d’aquestahistòria, no vull ser un súper doctor.La veritat és que no crec en els súperdoctors. Crec en les súper persones iel poder de la natura de fer la sevafeina correctament una vegada quenosaltres, els metges, sabem identi-ficar el treball necessari i l’estratègia aseguir.

No necessito dir-vos quantes

persones han arribat a mi amb dife-rents símptomes i dolors (migranyes,fatigues cròniques, mals d’esquena iarticulacions, problemes per dormir,excés d’estrès, fibromiàlgia...). Mal-grat tot, les persones milloren per-què intentem augmentar el seunivell de salut en lloc de tractar di-rectament els símptomes.

Moltes persones diuen que hohan intentat tot quan en veritatnomés han intentat tallar o suprimirels símptomes i el dolor. Poques per-sones són conscients que el seu cosi la seva fisiologia estaran llestes perestar millor, que el seu estil de vidapot ser més interessant i emocio-nant només si som exitosos en aug-mentar el nostre nivell de salut.Millorar la nostra salut repercuteixpositivament en el teu nivell d’ener-gia, és la forma més segura d’arribara la fita de tenir un millor estil devida.

La forma que treballem a BelleVie Institut, que ens permet obtenir

Vols tenir més salut, vitalitat i èxit a la teva vida?

Belle Vie Institut Quiropràctic · C/ Nicaragua, 137 - 7 · 08029 Barcelona · Tel. 93 539 99 44 web: bellevieinstitut.com · mail: [email protected]

“El metge del futur no es limitarà a receptar medicaments, sinó que motivarà als seus pacients a tenir cura del seu esquelet,

de la dieta i en les causes i la prevenció de les malalties”Thomas Edison, 1902

“L’art de curar prové de la natura, no del metge. Per tant, el metge ha de començar

amb la natura amb la ment oberta.”Paracels

resultats tan positius, és la següent:- T’expliquem exactament allò quefem i allò que no.- Ens prenem el temps necessari perescoltar-te.- Et realitzem un examen quiropràc-tic apropiat per tal de mesurar el teunivell de salut.- Si no et podem ajudar, no t’accep-tarem com a pacient.- Si et podem ajudar, et direm com iquins són els resultats que esperem.- Quan tu decideixis començar lesteves cures amb nosaltres, lesdurem a terme utilitzant una barrejaentre mètodes moderns i tradicio-

nals amb la finalitat d’augmentar elteu nivell de salut.

Els efectes secundaris d’aug-mentar el teu nivell de salut són quemilloraràs en tots els aspectes de lateva vida.

Crec firmament que l’èxit enBelle Vie Institut s’aconsegueix a tra-vés de les tècniques que utilitzem, dela mateixa manera que a través delnivell d’atenció que oferim als nos-tres clients. Aquí ningú serà tractatcom un número. Tractem a cada pa-cient i treballem durament per acon-seguir desenvolupar una relació deconfiança i afecte a llarg termini.

13 |

Esportslínialescorts.cat 30 març 2016

No ha pogut ser. El Reial Club dePolo va mostrar aquest cap desetmana una gran imatge i vavendre cara la seva pell però vaperdre contra l’Hockeyclub Ams-terdam (2-1) i no serà a la FinalFour de la Copa d’Europa, que esdisputarà a les instal·lacions dePau Negre a principis del mes demaig.

El Wagener Stadium de la ca-pital neerlandesa va ser l’escenaritriat entre dissabte i dilluns pas-sat per disputar els vuitens i elsquarts de final de la competició.El Polo va derrotar l’Egara en elduel català (3-0), de maneraque els amfitrions eren el darrerobstacle en el camí cap a la des-itjada final.

Els de Carlos García Cuencavan començar el partit molt ins-pirats i van tenir les millors oca-sions dels primers minuts dejoc. El capità Terraza i Lleonarteren els més incisius contra laporteria de Goedegebuure, peròels neerlandesos van aconse-guir el gol quan menys ho me-reixien, a un minut per al finaldel primer quart. Robert Tiggesva aprofitar un refús desprésd’un penal per empènyer des delsegon pal una pilota que MarioFernández no va poder refusar.

Lluny d’arronsar-se, el Polova reaccionar i va tornar a bus-car la porteria contrària. Casa-sayas va assumir el paper depunta de llança de l’equip i vaaprofitar una passada entre líniesper rematar a porteria, però la

fortuna va tornar a esquivar l’e-quip i la pilota va picar contra elpal. En el contraatac posterior aaquesta acció, l’Amsterdam vatornar a mostrar el seu instint as-sassí i l’argentí nacionalitzat ne-erlandès Valentín Verga va fer elsegon gol del seu equip. Noméss’havien jugat tres minuts del se-gon quart i el Polo veia com elseu rival gaudia d’una renda dedos gols sense haver creat gai-rebé cap jugada de perill.

L’inici del tercer quart vacoincidir amb els millors mo-ments de joc del conjunt local,però ja no tornarien a veure por-teria. El Polo feia el que podia peraturar els atacs de l’Amsterdami Fernández va lluir-se en quatreintervencions de mèrit que encaradonaven esperances a l’equip.

Conscients que un gol elstornava a donar vida, els cort-sencs es van llençar a la deses-perada contra la porteria neer-landesa des del primer minut de

l’últim període. L’equip tornavaa tenir el domini territorial i lesmillors ocasions i, també en unajugada elaborada des del punt depenal, Mati Rey va fer el 2-1 alminut 50. El gol va donar ales alPolo, que ho va continuar in-tentant, però va topar amb unmur anomenat Goedegebuure.

TORNA LA LLIGAUn cop ha posat el punt final ales aspiracions europees, l’equiptornarà a posar els cinc sentits enla competició domèstica. Els deCarlos García Cuenca repren-dran la Divisió d’Honor mascu-lina aquest diumenge a dosquarts d’una del migdia contra eltercer, l’Atlètic Terrassa.

Per la seva banda, el primerequip femení, que el passat dia20 va perdre a Madrid contra elComplutense (6-1) rebrà el cuerde la categoria, la UD Tabu-riente, diumenge al migdia alcamp Eduardo Dualde.

El capità Terraza lluita contra un jugador holandès. Foto: EHL

El Polo planta cara però quedafora de la Final Four a Holanda

» Els cortsencs cauen per la mínima contra l’Hockeyclub Amsterdam» L’equip torna a pensar en la lliga i diumenge jugarà a Terrassa

El Joventut derrota el GEiEG i ja és líder en solitari

BÀSQUET4Líders en solitari.El Joventut Les Corts va derro-tar el GEiEG (60-50) en el darrerpartit del grup 3 de la Copa Ca-talunya femenina, que es va ju-gar el passat dia 20, i continuaimparable al capdavant de laclassificació.

Les noies de Sergio Manza-no van refer-se d’un mal co-mençament de partit contra lesgironines i van donar la volta alresultat en el segon quart permarxar al descans amb quatrepunts d’avantatge (27-23).

Els millors minuts de joc del’equip van arribar al tercerquart, quan novament gràcies auna gran defensa i a l’encertd’Àngels Farré i Andrea Cobo,les cortsenques van sentenciar elmatx, marxant amb 12 punts derenda. Les visitants van maqui-llar el resultat al quart període,però la victòria no va perillar.

L’equip jugarà el partit de la si-sena jornada de la segona fase no-vament a casa. El penúltim, elDraft Gramenet, visitarà l’Illadiumenge a dos quarts de vuit.

Marcel Granollers, de l’RCTB,campió al Challenger d’Irving

TENNIS4Bones notícies per aMarcel Granollers. El jugador del’RCTB va trencar una mala rat-xa de gairebé tres anys sense tí-tols al torneig Challenger d’Ir-ving, als Estats Units, el passatdiumenge 20.

Granollers va derrotar el bri-tànic Alja� Bedene per la via rà-pida a la final (6-1, 6-1) i gràciesa aquesta victòria, el tennista faun salt fins al número 73 del ràn-quing de l’ATP. Santiago Giral-do, Mischa Zverev, Lukas Rosoli Ivan Dodig van ser els altres ri-

vals del tennista al campionatdisputat a Texas.

El següent repte del tennis-ta va ser el Masters 1000 de Mia-mi, on no va poder superar la se-gona ronda després de caurecontra el número 16 del món, elbelga David Goffin.

DEL PINO, CAMPIONA CADETEl futur del club també promet.Diumenge passat Marta del Pinova guanyar el títol català cadet ales instal·lacions de la Federaciócatalana, a Cornellà.

Futbol sala | El Les Corts UBAE gaudeix d’uns dies de descansDesprés de dues derrotes consecutives, contra el Barça i el Catgas Santa Coloma, l’AE

Les Corts UBAE gaudirà d’uns dies extra de descans per preparar el següent partit després de la Setmana Santa. L’equip havia de jugar contra el CFS Sagarra en la

vint-i-setena jornada de la lliga, però aquesta es disputarà finalment el dia 19 d’abril.

RedaccióLES CORTS

L’equip celebra la victòria contra el GEiEG. Foto: Fàbrega Finques

| 14Agendalínialescorts.cat 30 març 2016

DILLUNS 4 D’ABRIL19:30 Poesia. La companyia Proartcat s’enca-

rregarà d’un nou Recital Candeu, en el qualels assistents podran degustar una copa devi i un aperitiu mentre gaudeixen del recitalpoètic. / Centre Cívic Can Deu.

DILLUNS 4 D’ABRIL19:00 Creacions: taller de relat curt. Victòria Ber-

mejo serà l’encarregada d’aquest seminari te-màtic de quatre sessions de durada quedóna les claus per aprendre a escriure con-tes breus. / Biblioteca Can Rosés.

DIMARTS 5 D’ABRIL11:30 Pilates nivell intermig amb tonificació.

Primera sessió d’aquest curs trimestral basaten els cinc principis bàsics del pilates, la curade la columna vertebral i l’enfortiment de lamusculatura. / Centre Cívic Can Deu.

A PARTIR DEL 4 D’ABRILTot el dia Orquestres i llibertat. 40 anys de pla-

teria. Mostra fotogràfica que recorda lesquatre dècades de la creació de l’OrquestraPlateria, que es va crear pel Cap d’Any de 1974./ Centre Cívic Joan Oliver - Pere Quart.

FINS AL 23 D’ABRILTot el dia Capbussó urbà.Mostra que explora

projectes arquitectònics nacionals i interna-cional que volen recuperar rius i ports urbanscom a espais de lleure. / Roca Gallery.

DIUMENGE 3 D’ABRIL11:30Funàmbulus. Jornada infantil que consistirà

en un contacontes i un taller plàstic a càrrecd’Àlex Tovar i Àfrica Fanlo, que explicaran unahistòria fantàstica. / Monestir de Pedralbes.

DIVENDRES 8 D’ABRIL17:15 Primera jornada del taller trimestral

Primers passos amb l’anglès, pensat per a nensd’entre 2 i 3 anys. A través de cançons i mú-sica es farà una primera aproximació a l’idioma./ Centre Cívic Josep Maria Trias i Peitx.

DIUMENGE 3 D’ABRIL19:30 Partit d’hoquei herba femení entre l’RC

Polo i la Unión Deportiva Taburiente corres-ponent a la quinzena jornada de la Divisiód’honor estatal. / Pavelló de l’Illa.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Sophie Heydel serà l’encarregada d’u-na nova sessió del Lletra petita, sac derondalles, amb una sessió anomena-da Jump aboard the magic story train,una narració en anglès. / Biblioteca CanRosés.

Sophie Heydel convida tothoma pujar a un tren fantàstic

Dm. 12 d’abril a les 17:30

AGENDA UINZENALQ

El periodista Toni Piqué s’encarregaràde la xerrada Per què ja no et creus elsmitjans de comunicació?, una reflexiósobre l’estat de la professió. / Biblio-teca Miquel Llongueras.

Toni Piqué reflexiona sobre la credibilitat del periodisme

Dj. 7 d’abril a les 19:00

L’argentí Lucas Masciano fa una atu-rada al districte en la seva gira La Ka-linka Tour 2016. El cantautor ha publicatcinc àlbums en els seus 13 anys de ca-rrera. / Sala Bikini.

La Kalinka Tour, de LucasMasciano, arriba a la ciutat

Dj. 7 d’abril a les 23:00

Partit de bàsquet corresponent a la si-sena jornada de la segona fase de laCopa Catalunya entre el Joventut i elDraft Gramenet. / Pavelló de l’Illa.

El Joventut Les Corts rep lavisita del penúltim classificat

Dg. 3 d’abril a les 19:30

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 15 | 30 març 2016 línialescorts.cat

| 16 30 març 2016línialescorts.cat Pròxima edició: 13 d’abril