redacció: 93 458 87 80 – linialescorts@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicac o21.com

Història pàg 6

Una ruta permetrà demà conèixer la història de la presó de dones

Equipaments pàg 9

La biblioteca MiquelLlongueras reobre després de la reforma

Comerç pàg 12

Colom assumeix l’àrea deComerç que liderava Ortega

Esports pàg 14

El Joventut les Corts pateixla primera derrota a la lliga

Una apagada elèctrica afectacentenars d’abonats cortsencsL’avaria es va produir dissabte entre les set i les nou del vespre, principalment a la zona de Francesc Macià pàg 6

Solidaritat pàg 11

El Banc dels Alimentsbusca voluntaris peral Gran Recapte

Concert pàg 6

Allison Garcia i la seva banda presenten demà a Can Déu el seu primer EP

El millor, també en salutL’esperança de vida a Pedralbes és la més alta de la ciutat pàg 3

línialescortsbarcelona linialescorts.cat · 11/11/2015 · Núm.109 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 11 novembre 2015línialescorts.cat

3 | línialescorts.cat11 novembre 2015Reportatge

Diga’m de quin barri ets i et diréquina esperança de vida tens.Això no és cap refrany, sinó una deles conclusions que s’obtenen fentun cop d’ull a l’informe anual queelabora l’Agència de Salut Públi-ca de Barcelona (ASPB) i que, perprimer cop en 31 anys, està des-glossat per barris.

Així doncs, aquest estudi, quefa referència al 2014, permet vi-sualitzar la important diferència,i per tant desigualtat, que hi ha enla salut dels barcelonins segons elbarri on viuen i la seva esperançade vida. L’exemple més extremd’aquesta situació és el que esprodueix entre Pedralbes, el barriamb l’esperança de vida més alta

de la ciutat (86,5 anys), i TorreBaró, el barri on l’esperança devida és més baixa (75,2 anys), jaque la diferència és de més d’11anys. Les xifres també indiquenque l’esperança mitjana en els 73barris és de 82,23 anys, cosa quemostra com, a Torre Baró, unapersona té una esperança de midaset anys inferior a la mitjana.

Es tracta d’unes xifres que sies comparen amb una altra ciutatimportant, com podria ser Ma-drid, mostren com a Barcelona ladesigualtat en l’esperança de vidaés major. Segons l’Oficina d’Es-tadística de l’Ajuntament de Ma-drid, la diferència entre l’espe-rança de vida (any 2013) del dis-tricte -no hi ha dades per barris-on és més baixa (Centro: 83,43anys) i el districte on és més alta(Arganzuela: 85,77 anys) és de2,34 anys. A Barcelona, si es fa el

càlcul per districtes, la diferènciaés de quasi quatre anys (3,96) en-tre Nou Barris i les Corts.

Tot i aquestes dades, també calapuntar que l’estudi demostra queel 2014 l’esperança de vida, que can-via notablement si parlem d’homes(80,7 anys) o dones (86,6 anys), hatornat a augmentar a la ciutat, talcom ha fet en els darrers anys, i sesitua entre les més altes del món.

Xavier Bartoll, responsable del’informe, explica que les des-igualtats que mostra l’estudi són“importants i cal estudiar com re-duir-les”. Sobre l’esperança devida, Bartoll comenta que les da-des “no són justificables”, tot ique també apunta que l’estudi re-flecteix que “hi ha diversos indi-cadors positius que mostren bonesxifres en salut”. En la mateixa líniaes mou el Doctor en Geografia dela UAB, Oriol Nel·lo, que diu que

“l’estudi confirma que la segrega-ció urbana té efectes importants enla població. Segons Nel·lo, “la re-lació clara entre les condicions devida i el lloc de residència és pre-ocupant i cal una intervenció ur-bana per millorar els indicadors”.

18 BARRIS COMPLICATSLes conclusions de l’informe re-marquen la necessitat d’actuaren 18 dels 73 barris on es registrenels indicadors de salut més des-favorables. La majoria d’aquestssón de Nou Barris (Can Peguera,Ciutat Meridiana, Roquetes, To-rre Baró, la Trinitat Nova, el Turóde la Peira, Vallbona i Verdum) iCiutat Vella (la Barceloneta, elGòtic, el Raval i Sant Pere, SantaCaterina i la Ribera). També n’hiha de Sant Andreu (Baró de Viver,el Bon Pastor i la Trinitat Vella) ien menor mesura de Sant Martí

(el Besòs i el Maresme), d’Horta-Guinardó (el Carmel) i de Sants-Montjuïc (la Marina del Prat Ver-mell). A l’altra banda hi ha els dis-trictes de les Corts, l’Eixample,Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, queés on es concentren la majoria dels15 barris amb els indicadors méssaludables.

REACCIÓ MUNICIPALLa presentació de l’estudi ha por-tat l’Ajuntament a anunciar que in-vertirà 475.000 euros addicio-nals als barris més necessitats. Lacomissionada de Salut, GemmaTarafa, va assegurar fa uns diesque el consistori posarà en marxaaviat un diagnòstic d’aquests 18barris. Una anàlisi que, segons latinenta d’alcalde de Drets Socials,Laia Ortiz, “serà clau en el pla d’ac-tuació de la ciutat per decidir qui-nes polítiques s’han de canviar”.

Ciutat desigual» L’Agència de Salut Pública detecta diferències importants entre barris pel que fa a l’esperança de vida » L’informe assenyala Pedralbes com la zona de tota la ciutat on els seus veïns i veïnes viuen més anys

Albert RibasBARCELONA

A l’esquerra, Pedralbes, el barri amb una esperança de vida més alta. A la dreta, Torre Barró, on l’esperança de vida és més baixa. Fotos: Google Maps

| 4 línialescorts.cat 11 novembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: linialescorts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

línialescorts.cat

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Opinió

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

En la política espanyola, hi ha unpoderós “trident” unionista. SónMariano Rajoy, Pedro Sánchez iAlbert Rivera, tots tres juguen lapilota de l’unionisme amb tota laseva energia, s’hi juguen la Lliga,i entre ells malden per guanyar laPilota d’Or. Aniran per tots elscamps de la Lliga espanyola, perfer el màxim de gols possibles al’independentisme, per veure siCatalunya queda el darrer i baixade categoria. Amb un Comitè Tèc-nic d’Àrbitres amic que farà el queconvingui, una Real Federació es-panyola que ajudarà en el que si-gui necessari i un Comitè de Com-petició que castigarà als aficionatsindependentistes per estelades,xiulets o per declaracions catala-nistes. Tots tres jugaran barroe-rament repartint guitzes, fent latraveta, aplicaran els Reglaments,segon els convingui, sense capmena de rubor, sempre a favorseu i si cal, tancaran els estadiscatalans per ser declarats territoriespanyol, per alliberar-los sanità-riament del virus independen-tista. Si s’ha de recórrer al Tribu-nal Constitucional perquè pari elpartit a mig jugar, es fa i tan tran-quils que aquí no passarà res.Aquesta tripleta comptarà amb elsuport dels suplents d’altres con-trades ideològiques, que espera-ran que a l’hora del repartimentde trofeus, en puguin arreplegaralgun. Però, així com una tripletafutbolística han de comptar ambuna bona entesa entre ells, la tri-pleta política espanyola encaraque tinguin un objectiu comú (laLliga), la pilota d’Or només la potguanya un d’ells, aquí sí que sal-taran guspires per veure qui s’em-porta el trofeu i veu exaltat el seuvanitós ego. Al temps.

4El tridentper Jordi Lleal

#Invasió#Desconnectant #Moderació

4La crisis y el medio ambienteper Juan José Conejo

A Duran Lleida, això de les sui-tes a l'Hotel Palace i els àpatsamb copa i puro en un reservatd'un restaurant madrileny ennom del catalanisme moderat seli ha acabat. En el millor dels ca-sos, si obté un, dos o tres escons,seguirà vivint de la política comha fet tota la vida. Però la feinade lobbista català als passadis-sos del Congrés i en les altes es-feres polítiques i econòmiquesen nom de Catalunya ja nodóna ni per a un mini job. Aixího van decidir el 77% dels cata-lans que van votar el 27S.

El catalanisme autonòmicque fins fa quatre dies oferia CiUi que el 27S publicitava DuranLleida amb la figura interposa-da de Ramon Espadaler i les si-gles històriques d'Unió, ha que-dat reduït a una força tan ex-traparlamentària com el PartitPirata i el Partit Animalista.Però sentint Duran Lleida pro-digant-se pels mitjans de co-municació assegurant que moltsvotants de Junts pel Sí no són in-dependentistes i es llançaran alsseus braços el 20D, sembla evi-dent que, per primera vegada, elDuran polític està totalmentdesorientat. No ha entès que lapolítica a Catalunya mai no tor-narà a ser com abans. Els cata-lans no volen un negociador:

L'independentisme no té cap in-terès a ser influent a Espanya, il'unionisme no considera queCatalunya hagi d'influir a Es-panya, perquè és Espanya.

Però és que a Madrid tam-poc no en volen, de negociadorscatalans. A Duran Lleida ja fatemps que l'han canviat perAlbert Rivera, el Podemos dedretes que reclamava un ban-quer català. Un home que, comhan estat Duran i CiU a Madrid,només serà un complementdel bipartidisme, però amb l'a-vantatge que s'asseurà sem-pre davant de Catalunya i no alcostat. I com que Duran no haentès aquest canvi de cromos,ha corregut a demanar-li a Ra-joy que el rebi a Moncloa peroferir-se com a mediador en elconflicte.

Albert Rivera, a diferència deDuran, ha llegit correctament larealitat política: el catalanismeclàssic està mort i enterrat, araés l'hora d'ensenyar la cara mésagressiva del nacionalisme es-panyol i s'ha d'ensenyar des deMadrid. La tercera via de Po-demos ja l'esclafaran el mateixRivera i els lobbies econòmicsdes de qualsevol reservat derestaurant.

Article publicat a El Món

per Gemma Aguilera

4Desnonament al Palace

Según los últimos datos esta-dísticos de la Agencia de Resi-duos de Catalunya la crisis eco-nómica ha provocado un des-censo notable en la producciónde residuos industriales. En el2006 se generaron en Cataluñaun total de 5.349 miles de tone-ladas de residuos provenientesde la industria. En el 2013 esta ci-fra desciende a 3.565 miles de to-neladas. Esta caída del 34% po-dría interpretarse como unabuena noticia para los ecologis-tas, pero un análisis en profun-didad nos revela la otra cara dela verdad: la crisis económica esun peligro que se cierne sobre elmedio ambiente.

La ONU advirtió en su in-forme sobre el cambio climáticoque los fondos destinados en laactualidad son insuficientes yque era necesario elevar en200.000 millones de dólares alaño la inversión actual. Un datoirónico: entre Francia, ReinoUnido y España se destinaron472.000 millones de euros al res-cate financiero. La preocupa-ción principal del Protocolo deKyoto fue que el temor a una re-

cesión económica pudiera es-trangular el esfuerzo realizadohasta ahora. Su pronóstico se hacumplido.

Otro dato relevante es queItalia y Alemania solicitaron re-bajas a las exigencias del plan dela UE, que fijaba una reducciónde un 20% en las emisiones deCO2 antes del 2020. Para Italia,cumplir con este objetivo es unpeligro para la industria del au-tomóvil. Por otro lado, Alemania,modelo en aceptar compromisosambientales, solicita que se con-cedan más cuotas de emisión deCO2 gratuitas. Si la UE debilitasu lucha contra el cambio cli-mático, ¿cómo van a luchar laseconomías emergentes comoChina y la India?

Las organizaciones ecolo-gistas creen que aprobar másconcesiones y permisos paraemitir CO2 desencadenaría unefecto en cadena. El informeStern del 30 de octubre de2006 sobre la economía delcambio climático se convirtió enun hito histórico. Ahora no esmás que 700 páginas de papelmojado.

@junqueras: Fa un any del 9N i avui dia 9 alParlament fem realitat el mandat democràtici iniciem el procés constituent cap a laRepública Catalana!

@jaumeclotet: Duran demana a Rajoy unaproposta "atractiva i estimulant" per aCatalunya. No cal; ja la tenim i es diu inde-pendència.

@JoanG-Bcn: No a l'americanitzaciód’una tradició. El dia 31 és el dia de la cas-tanyada i prou. Halloween per als ameri-cans.

5 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com línialescorts.cat11 novembre 2015

@norcoreano: Benzema, Messi, Mascher-ano, Del Nido... si yo fuese Canal Plus iríacomprando los derechos de la liguilla defutbito de Alcalá Meco.

@pilarcarracelas: Està bé això de posar-seEn Comú Podem - Podem En Comú (ECP-PEC). Així, si se la foten, poden tornar adonar la culpa al nom.

@stradlin__: Quién podría imaginar quedetrás de la "plataforma contra les este-lades" en el Camp Nou está Societat CivilCatalana?

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Ara us explicaré una cosa que fa temps querumio. Aquesta cosa de la pàtria que posatan nerviosos els “ciudadanos del mun-do”, que diuen que no ens cal tenir-ne, quela pàtria som els treballadors i les treba-lladores sense fronteres i tota aquellamena de discurs marxista, m’explico, oi?

Miro la definició i pàtria ve del patrisgrec, concepte adoptat pels romans, quedefineix el clan, la terra dels pares, allò quees passa de pares a fills, cap avall en for-ma de fidelitats, lleialtats i identitat coma grup. La història, les emocions, la cul-tura o la llengua. Em pregunto a mi ma-teix si això ho he passat bé als meus fills.Juro que ho provo. I és difícil amb la ton-teria generalitzada que ens envolta, mer-cès a la correcció política, el mestissatgei la xacra hipòcrita i falsa del bilingüismetransversal.

Quan va néixer el meu fill biològic, úni-ca prova genètica del meu pas per aquestmón de Déu, calia posar-li un nom. Po-dria haver fet com demanava en Joan Ca-pri “tant se val, posa-li un número”, peròhom no pot amagar-se de les seves res-ponsabilitats. Aquest pobre fill meu va ve-nir a petar a Catalunya essent la síntesid’uns avis de la Lliga i Acció Catalana –d’aquells que varen fugir o amagar-se l’es-tiu del 36 per sospitosos de vés a saber què,a fi i efecte d’evitar ser afusellats pels ro-jos-, i uns altres avis d’aquells d’ERC i delPSUC que van pagar la seva lleialtat a lavoluntat popular, la Generalitat i la Re-pública, deixant-se matar o mutilar sal-vatgement al front, per a major glòria delsnovel·listes d’esquerres.

Amb aquesta tradició familiar de sín-tesi política, entendreu que em mirés almeu nano i decidíssim amb sa mare fu-gir dels Jordis materns i dels Joaquims pa-terns per tal de trobar-li aixopluc dins delsantoral. Érem l’any 91, l’any de la glori-ficació de l’Espanya olímpica a Barcelo-na, l’any que en Garzón i el govern de laGeneralitat convergent netejaven els car-rers de perillosos independentistes vio-lentíssims per tal de tenir en pau la festaque ens havia preparat el feixista del Sa-maranch.

Indepes de nosaltres, joves i inexperts,vàrem tirar pel dret, i de la bateria de nomsdisponibles que poguessin mostrar en elDNI espanyol del nostre hereu la digni-tat dels seus 30 de 32 cognoms catalans–pobret- en triarem un de ben medievali ben germànic: Bernat: “A la taula d’en

Bernat qui no hi és no hi és comptat”. Pri-mera acció patriòtica cap avall: “Fill meu,aquest nom tan bonic i –encara- poccomú, representa el lligam místic ambaquells cavallers del bon Rei en Jaume queportaren la glòria als Comtes de Barce-lona”. I així, amb aquesta matrícula Ber-nat Dorca Casals Bis Ayguadé i un muntde cognoms i llinatges catalufos l’aban-donàrem a la dissort de l’escola pública,farcida de Kevins, i Jéssicas, a què es fesun home de profit, cosa que ja no podriafer a la mili com son pare.

En Bernat esdevingué, com un servi-dor, presoner de la seva catalanitat origi-nària. Un d’aquests que el que diu es posasempre en dubte pel sol fet mitològic deser membre d’aquesta casta explotadora,amant dels diners, incapaç de governar-se i que només sap fer la guerra per bara-llar-se entre ells i perdre-la que som els ca-talans de soca-rel. Marcat per la místicadels qui parlem català per molestar i sot-mès a la vergonya de suportar els co-mentaris dels votants de Ciudadanossense perdre el seny, les maneres, i l’esperitdemocràtic del mossegar-se la llengua.

Jo no sé què va votar el meu fill Ber-nat les darreres eleccions. Potser Junts pelSí fruit del seu caràcter assenyat i madur,potser la CUP per raons generacionals ide classe, o bé al PACMA per la seva ads-cripció moral a l’animalisme més pur i be-nintencionat. Tant me fa, haurà fet ben feten tots els casos. El que si que tinc clar ésuna cosa que em diu el seu nom, i que crecque ve al cas d’això de la pàtria i el que in-tentem passar, com bonament podem, elspares als fills.

L’any 91 no hi havia Internet, i això degooglejar noms no es feia. Però heus aquíque ja es pot fer, i que buscant i remenantper la xarxa vaig donar-me de morros ambun cavaller mort l’any 1225 i enterrat a l’es-glésia de Sant Martí de Peralada. Pensemque Jaume Primer va néixer l’any 1208,que la batalla de Muret va ser el 12 de se-tembre del 2013 –els catalans hauríemd’anar evitant-ho això de fer la guerra elsmesos de setembre-, i que per tant aquestcavaller és possible que visqués de propaquests esdeveniments. Aquest cavallerpecador, o no, aquest home que proba-blement es va creuar, va veure, o va par-lar amb Pere el Catòlic, o amb Jaume I,doncs era home de qualitat, sabeu com esdeia? Sí, ho heu encertat: Bernat Dorca.Doncs crec que pàtria és això.

4Pàtria és aixòper Carles Savalls

M'heu decebut. Dilluns vaig seguir totsels vídeos i les imatges de l'inici de la le-gislatura al Parlament i ja puc dir que,en un sol acte, a la primera escenifica-ció pública, m'heu trencat. Heu trigatvint-i-quatre hores. Encara no hi ha nigovern per controlar i ja heu utilitzat lameva confiança per fer i desfer el que heucregut oportú.

Recordo quan, durant la campanyaelectoral, condemnàveu la corrupció. Im'agradava. Recordo quan proposà-veu noves formes de fer política. I m'a-treia. I recordo quan afirmàveu sense porque éreu catalans, espanyols i europeus.I m'entusiasmava. I després de cada dis-curs t'abraçaves a l'Albert, Inés. I salu-dàveu i se us veia sensats, coherents iil·lusionats. Aquelles escenes van il·lu-sionar-me a mi també, van fer-me creu-re que per fi algú normalitzaria el debatidentitari i ens regalaria una Catalunyade tots. Vaig pensar que algú ens uniria,de veritat.

Les intervencions de l'Albert eren bri-llants i plenes de sentit, deia el que tot-hom pensava quan els mitjans li ho per-metien. No quiero que me echen de mitierra, la tierra que amo. Y yo tampoco,Albert, pensava, y yo tampoco. I a tu,Inés, Inés, Inesita, Inés, se't veia segu-ra i solvent, se't notava la bona forma-ció i el bon aprenentatge. Cap coma forade lloc, ni un sol error en el discurs. Totplegat em va fer pensar que el llegat deCiutadans estava en bones mans, que va-lia la pena apostar per un projecte que,a banda de lluitar contra totes les xacresd'aquesta societat podrida, es reconei-xia desacomplexadament català, espa-nyol i europeu. Aquell adhesiu, aquellsímbol del cor ple d'identitats, em re-presenta i em dignifica. Sóc aquell cor delquè parleu.

A la primera oportunitat, però, persorpresa i decepció meva, ja heu in-complert el vostre dogma. Com si no us

sentíssiu còmodes en aquella santíssimatrinitat que defensàveu cada dia, com sitot allò fossin només promeses electo-rals. A la primera ocasió que heu tingut,heu ignorat un himne que també és meu,és nostre, com l'espanyol i l'europeu. Heudeixat de banda un símbol que, sigui uncant o una política social, tant se val, ensuneix a tots. I no puc entendre-ho, nopuc entendre perquè no heu aprofitat l'o-portunitat i no us heu sumat a la Cata-lunya plural i de tothom, la que jo haviavotat per tenir un país tranquil, en pau,que surti de la crisi i que s'ocupi de totsels catalans, més enllà de banderes i na-cions.

I és que això no va d'himnes, sinód'hipocresia. De falsedat. M'heu mentit,nois. El vostre projecte és únicament d'a-bast estatal. No teniu cap respecte cap aun símbol legal, constitucional i estatu-tari que sempre ens ha representat a tots,com ho fa també l'himne espanyol. No-més us deveu a un únic projecte, sembla.Dels tres sentiments que defensàveu, heupassat a mostrar-ne només un. Un i prou.Una manera no massa hàbil d'unir-nos,d'acabar amb la farsa d'aquest govern queens vol separats i oblidats. I, sobretot, unamanera inesperada que no entrava dinsdels vostres plans, els plans de concòr-dia que sempre havíeu explicat per ter-ra, mar i aire.

Si aquesta és la vostra mentalitat, siteniu pensat seguir mentint-me, aquíacaba el meu suport. Creia que per fi espodien fer les coses bé en aquest país,però ja veig que us ha devorat unamena d'antic nacionalisme antipàticque ni és inclusiu ni té res a veure ambaquelles proclames que escampàveuals mítings, aquells objectius plens desentit comú en què m'emmirallava. Siaquest és el vostre propòsit, desunir, nocompteu amb mi. Si el que voleu és tren-car un país, aquesta setmana heu per-dut un vot.

4Per què no tornaré a votar C’sper @modernetdemerda

11 novembre 2015

Les Corts| 6

línialescorts.cat

Una ruta per conèixer lahistòria de la presó de donesHISTÒRIA4Un dels espais mésrepresentatius de la repressiófranquista a la ciutat, la presó dedones de les Corts, tindrà a par-tir de demà una nova senyalit-zació que s’inaugurarà amb unaruta guiada durant la qual els vi-sitants podran conèixer la his-tòria d’aquesta presó.

Durant la visita hi haurà di-ferents exposicions orals a càrrecd’especialistes i estudiosos delsespais, així com amb testimonisdirectes. Un cop feta la visita, esdesplaçaran al Camp de la Bota,un altre punt que estrenarà sen-yalització.

La nova senyalització, queha estat desenvolupada pels in-tegrants del Màster en DissenyUrbà de la Universitat de Barce-lona, ha estat promoguda pelprojecte un ‘Futur Monument ala Presó de dones de les Corts’ encol·laboració amb la ComissióMemòria i Gènere. També ha re-but el suport dels Districtes deSant Martí i de les Corts.

L’activitat forma part del pro-grama ‘Franco 40/40, el fran-quisme en quarantena‘, orga-nitzat per l’European Observa-tory on Memories de la Funda-ció Solidaritat de la UB.

CONCERT4La cantant colom-biana establerta a Vilanova i laGeltrú, Allison Garcia, seràdemà al Centre Cívic Can Déuper oferir un concert amb laseva banda, l’Allison GarciaBand, a partir de tres quarts devuit del vespre.

La banda presentarà el seuprimer EP, ‘Romance Salvaje’,publicat el passat mes de maig.Aquest disc suposa un salt en lacarrera de la cantant colom-biana, que recentment ha tan-

cat una etapa com a cantauto-ra acústica per adoptar un for-mat més rocker i elèctric alcostat de la seva banda. ‘Ro-mance Salvaje’ conté quatrecançons que combinen dife-rents estils. S’hi poden trobardes de lletres mesclades amb unso intens i directe fins a melo-dies que evoquen una certanostalgia i que van acompan-yades d’un so més pausat.

El concert de demà a CanDéu arriba després que l’Allison

Garcia Band actués a finals desetembre al Mercat de MúsicaViva de Vic i fa quatre dies a laSala Totxo d’El Vendrell. Un pa-rell de concerts qud demostrenque la banda comença a conso-lidar la presentació del seu EP.

A banda de l’EP i els con-certs, la banda que lidera lacantant colombiana tambéestà gravant el seu primer disc,que està previst que vegi lallum el 2016, juntament ambun videoclip.

Imatge del monument a les dones preses. Foto: Espai de Memòria

Allison Garcia, a Can Déu

Imatge promocional de l’Allison Garcia Band. Foto: Arxiu

Uns 2.000 abonats es van que-dar sense subministramentelèctric dissabte al vespre a di-ferents zones de les Corts, itambé de Sarrià-Sant Gervasi, acausa d’una avaria que va co-mençar a quarts de set com aconseqüència de la detonaciófortuïta d’un cable, segons va in-formar la companyia Endesa. Alcap de mitja hora, la meitatdels abonats va recuperar elservei, però l’altra meitat vacontinuar sense llum fins a lesnou del vespre.

En el cas del districte, l’apa-gada va afectar sobretot elsveïns que viuen a prop de lazona de la plaça Francesc Macià,aproximadament al triangle queformen l’avinguda de Josep Ta-rradellas, Entença i la Diagonal.

Un veí de la zona ha explicata aquesta publicació que quan vaarribar al seu domicili a les vuitdel vespre va veure que no hi ha-via llum. “Davant d’això, vaigmarxar a passejar i quan vaigtornar a casa al cap d’una horaja havia tornat”, detalla.

Una altra veïna de la mateixazona ha explicat a Línia Les Corts

que “al voltant de les set de la tar-da la llum va marxar de cop”. “Es-tava estudiant amb el portàtil i emvaig quedar a les fosques”, la-menta. “Realment va ser un pro-blema perquè vaig haver de dei-xar el que estava fent i vaig per-dre una bona estona de tarda”, esqueixa. En el seu cas, a un quartde nou es va restablir el servei.

Endesa va atribuir l’apagada a la detonació fortuïta d’un cable. Foto: Arxiu

Una apagada elèctrica afectacentenars d’abonats del districte

» L’avaria es va produir dissabte entre les set i les nou del vespre» La zona més afectada va ser la dels carrers propers a Francesc Macià

RedaccióLES CORTS

Castellers | Dimiteix el cap de colla dels ArreplegatsEl cap de colla dels Arreplegats de la Zona Universitària, Agustí Viladrich, va presentar la seva dimissióa principis de mes, tal com va anunciar la colla a través de les xarxes socials. El motiu de la dimissió es

deu al fet que circulés una imatge seva orinant a la plaça de la vila de Vilafranca del Penedès durant la jornada castellera de la vigília de Tots Sants. Gerard Gallego és el nou cap de colla en funcions.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 11 novembre 2015 línialescorts.cat

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 8 11 novembre 2015línialescorts.cat

AVÍS IMPORTANT!

Fotografies de les instal·lacions de la Clínica Dental Esmail

c/ Joan Güell, 180 · Barcelona · Tel. 93 439 24 62

www.esmaildental.com

La CLÍNICA DENTAL ESMAILselecciona pacients que ne-cessiten tractaments amb im-plants. Li oferim el tractamenten condicions especials, prè-via revisió per avaluar les con-dicions de l’os.

Els interessats poden trucar

al telèfon 93 439 24 62 per ala revisió amb el cirurgià i ava-luar cas per cas.

El tractament és totalmentgratuït, només pagament del’implant i la funda. El finan-cem sense interessos.

Places limitades.

La CLÍNICA DENTAL ESMAILselecciona pacients que neces-siten tractament d’ortodònciaper a estudi fotogràfic. Oferim eltractament en condicions espe-cials.

Aparatologia gratuïta (la tèc-nica d’autolligats més moderna

del món), només pagament dela quota mensual del tracta-ment.

Interessats trucar al telèfon93 439 24 62 i reservar torn peravaluar els casos que els ne-cessitin.

Places limitades.

»Seleccionem pacients per a tractament d’ortodònciaper a projecte de freqüències fotogràfiques

» Seleccionem pacients per a col·locació d’implants

9 | Les Corts línialescorts.cat11 novembre 2015

Xerrada al PIJ Les Corts sobre la mobilitat exterior juvenil

JOVENTUT4Des de la setmanapassada està en marxa el cicle dexerrades ‘De Bcn al món’ amb elsjoves i la mobilitat exterior coma eix del seu programa.

El PIJ Les Corts acollirà di-marts que ve a partir de les sis dela tarda una xerrada a càrrec dela multinacional especialitzada enconsultoria ALTEN sobre lesoportunitats internacionals delsector de la tecnologia i de l’I+D.Per assistir-hi només cal fer la ins-cripció. El cicle es completaràamb 14 xerrades més que se ce-lebraran en diferents punts de laciutat fins al tres de desembre.

El cicle ‘De Bcn al món’ s’or-ganitza amb la col·laboraciód’ambaixades, consolats, ex-perts i entitats de reconegutprestigi internacional. L’orga-nització és a càrrec del Depar-tament Joventut de la Generali-tat de Catalunya i el seu serveid’Assessoria en Mobilitat Inter-nacional, i també compta amb laparticipació de la Xarxa Eures dela Comissió Europea.

Els participants coneixeranque cal fer per fer estades en paï-sos com ara Alemanya, Austràlia,Canadà, Estats Units, Japó, Que-bec i Regne Unit.

La biblioteca Miquel Llonguerasva tornar a obrir les seves portesel passat dilluns dia 2 després detres mesos de reforma que hanpermès fer un accés més directea la biblioteca, reordenar la salainfantil, col·locar un servei d’au-topréstec i ampliar l’espai deprestatgeries per poder acollirmés novetats.

Pel que fa al servei d’auto-préstec, es tracta d’una novetatmolt destacada, ja que amb la in-corporació de la tecnologia RFIDper a tot el fons documental, la bi-blioteca s’afegeix a nou més de laciutat que ja disposen d’aquest si-tema, que es va començar a im-plementar fa tres anys.

Amb la reforma acabada, aral’accés a la biblioteca, que com-parteix edifici amb el Centre CívicJosep M. Trias i Peitx, es fa pel nú-mero 58 de la Travessera de lesCorts.

D’altra banda, un cop acaba-da la reforma de la biblioteca, hancomençat les obres d’accés alCentre Cívic Josep M. Trias iPeitx, que és al mateix edifici.

L’objectiu és que aquest accéssigui d’ús propi dels usuaris delCentre Cívic i de la Ludoteca LaTardor. Les obres permetran am-pliar la mida de la porta aprofitantel porxo d’entrada. Mentre durenles obres, l’accés al Centre Cívic ésper la porta de la sala d’actes, al’extrem de l’edifici més pròxim alcarrer Pintor Pahisa.

La biblioteca Miquel Llongueras té des de la seva reobertura servei d’autopréstec. Foto: Arxiu

La biblioteca Miquel Llonguerasreobre després de la reforma

RedaccióLA MATERNITAT I SANT RAMON

El PIJ Les Corts és al Centre Cívic Tomasa Cuevas. Foto: Google Maps

El doctor Gregory Sevilla, titulaten una de les millors escoles dequiropràctica del món i amb 15anys d’experiència en aquestcamp, ha obert una nova con-sulta al barri de Les Corts. L’Insti-tut Belle Vie, situat al número137 del carrer Nicaragua, ofereixels sistemes més avançats d’a-plicació de cures quiropràcti-ques. La seva missió és millorarla qualitat de vida dels pacientsa través de la quiropràctica, unaciència que estudia els proble-mes del sistema musculo-esquelètic. L’aplicació d’aquesttractament resulta en una mi-llora notable del nivell físic,emocional i mental dels pa-cients, fent-los sentir més joves.Què és la quiropràctica?La quiropràctica és la branca

de les ciències de la salut que es-tudia els problemes del sistemamusculoesquelètic, especial-ment de la columna vertebral, iels seus efectes sobre el sistemanerviós i la salut en general. Ésuna solució natural que se cen-tra en l’enfortiment de la salutglobal a través de la potenciacióde les funcions del sistema ner-viós. Aquesta tècnica està pre-parada per al diagnòstic i eltractament de les subluxacionsvertebral i les alteracions patofi-siològiques a través de l’ajusta-ment manual específic.Vine a una de les nostres

xerrades gratuïtes d’introduc-ció a la quiropràctica

L’Institut Quiropràctic BelleVie organitza xerrades gratuïtesd’introducció a la quiropràctica,

cada dimecres de 2:45 a 3:30de la tarda i de 8 a 8:45 delvespre. En aquestes sessions,tindràs l’oportunitat de conèi-xer el doctor Gregory Sevilla idescobrir tots els avantatges dela quiropràctica sense capmena de compromís. Et dona-rem consells pràctics sobre commillorar la teva qualitat de vidatot tenint cura de la columnavertebral. A més a més, la xer-rada és interactiva i té per ob-jectiu aclarir qualsevol tipus dedubte, per tal que puguis sortiramb una idea molt clara de quèés la quiropràctica.

Apuntar-te per reservar elteu lloc a la xerrada o per pren-dre cita al 93 539 99 44 o percorreu electrònic: info@belle-vieinstitut.com.

La clínica quiropràctica Belle Vie obre las portes al barri de les Corts» El doctor Gregory Sevilla encapçala aquest projecte, que té per objectiu millorar la qualitat de vida dels pacients

Belle Vie Institut Quiropràctic · C/ Nicaragua, 137 - 7 · 08029 Barcelona · Tel. 93 539 99 44 web: bellevieinstitut.com · mail: info@bellevieinstitut.com

| 10Barris al dialínialescorts.cat 11 novembre 2015

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Com concretaríem la col·labora-ció entre el Parc Científic i el dis-tricte en favor de la inclusió?L’any passat se’ns va proposar in-corporar-nos en l’Espai d’Inclusió.D’entrada ens va semblar bé perquèsempre hem treballat molt de cos-tat amb el Districte. Vam creure in-teressant sumar-nos-hi conscientsque, per a nosaltres, no és fàcil vin-cular-nos a projectes que signifiquincontractar personal laboral. Vamanar a la sessió que es va fer al Mo-nestir de Pedralbes i va ser molt alli-çonadora perquè vam constatarcom entitats, hotels i empreses vin-culades als serveis han aconseguitdesenvolupar projectes en favorde la inclusió. D’aquí la necessitat deplantejar-nos, ja internament, coma fundació del Parc Científic, què po-díem fer en aquesta línia.

Des de la Fundació?Sí, el Parc Científic està format, peruna fundació que en gestiona els es-pais i que presta serveis als col·lec-tius que acull i, d’una altra, per unasetantena d’entitats que troben enel Parc la seva residència. El que hemfet fins ara és donar difusió a la

constitució de l’Espai d’Inclusió a tra-vés d’eines com la web, comunicatsinterns, etc. I hem posat en valor eldebat sobre aquesta qüestió.

Una visita al Parc fa evident l’a-dopció de mesures vinculades al’accessibilitat...Cert, tot i que entenem que és no-més un primer pas. Hem incorporattot tipus de criteris d’accessibilitat en

allò que té a veure amb millores ar-quitectòniques de les nostres ins-tal·lacions. Però no només això.

L’escolto...Aquests condicionaments d’espaisno només es refereixen a les ins-tal·lacions d’ús propi de la fundaciósinó que també vetllem perquè elsnostres clients tinguin present me-

sures en favor de l’accessibilitat i lainclusió. Són termes molt vius din-tre del llenguatge de la institució.

Quin és el pas següent?Cal anar una mica més enllà, en somconscients. Transcorregut el primerany, ens cal asseure’ns amb gerèn-cia per tal de fer créixer el que ha es-tat, en primer lloc, l’assumpció d’uncompromís i, en segon lloc, unaprimera tanda de mesures que són,en bona part, una declaració d’in-tencions. No vull minimitzar la im-portància del llenguatge, atès queun cop descartades mesures més vi-sibles com poden ser les contrac-tuals, també ajuden a fer créixer pro-jectes d’aquest tipus.

Si s’estableix aquest efecte mul-tiplicador, les xifres són conside-rables.És veritat. Si com capaços de pro-moure accions concretes, crec po-der afirmar que serà així. Hem depensar sempre en el conjunt del ParcCientífic. Aquí hi treballem del nom-bre de 2.200 persones, per tant, se-

ria desitjable que aquestes 2.200 per-sones, o les seves entitats respecti-ves, incorporin el llenguatge i l’acciófavorables envers la inclusió. Es trac-ta que cadascú vetlli perquè, en lamesura de les seves possibilitats, s’a-vanci en positiu.

Els ha costat introduir aquests pe-tits... No sé si dir-ne ‘correctors’?No, la població del Parc està lligada

a la recerca, especialment en l’àm-bit de la biomedicina. Sí que tenim,per exemple, el centre de patents de

la Universitat de Barcelona, o l’FBGen patents, o empreses de serveis as-sociats a la recerca que no provenenpròpiament del camp de la biome-dicina, però aquest és el nostre sec-tor predominant. Per tant, vulguisque no, aquest fet determina un en-focament proper a tot aquest àmbit.Si, a sobre, aculls una entitat com laFundació GAEM, tan propera, i un re-ferent en aquest àmbit, tot suma.

Identifiquem el repte.Per a nosaltres el repte és analitzarel que podem fer a nivell de campusi aprofitar el potencial d’entitatsque són un referent en el camp dela inclusió i que tenim dins el Parc.

N’han parlat, amb GAEM, d’aquestaaposta?Nosaltres, en tant que gestors de lainfraestructura, podem suggerir, fo-mentar, però no imposar. Natural-ment en el cas de la Fundació GAEMés més senzill abordar aquestesqüestions. Hem parlat de la volun-tat de promocionar conjuntamentl’Espai d’Inclusió, on ells ja participen.

Cap d’operacions del ParcCientífic de Barcelona

“El perfil delscol·lectius del Parc ésproper a lainclusió”

“Hem incorporat totamena de criteris

d’accessibilitat en allòque té a veure ambl’arquitectura de les

nostres instal·lacions”

“Per a nosaltres elrepte és aprofitar elpotencial d’entitats

que són un referent enel camp de la inclusió ique tenim dins el Parc”

Entrevistasencera aquí:

Foto

: Rob

ert R

amos

Mesura de Govern |Les Corts vers la inclusióEl Districte de les Corts impulsa des de fa temps una Mesura de Govern que té

com a objectiu avançar en la inclusió de totes les persones que tenen necessitatsindividuals i socials especials. En el treball Construint la inclusió, 18 testimonis

expliquen els projectes que desenvolupen. Aquest és un d’ells. Per saber-ne més:

Rut MartínezLES CORTS

Mercè Colom

11 | línialescorts.cat11 novembre 2015Barris al dia

Lluitar contra la pobresa alimen-tària i el malbaratament, participaren la reducció de l’exclusió, con-tribuir a l’exercici del dret a una ali-mentació suficient i saludable pera tothom, promoure la utilitzaciómés eficient dels recursos i contri-buir al desenvolupament sosteni-ble per a un món més net. Aquestssón els objectius bàsics de la feinadel Banc dels Aliments, l’entitatque, des de l’any 2009, organitzaanualment el Gran Recapte, unacampanya de recollida d’alimentsbàsics que busca garantir que lespersones més necessitades delnostre entorn rebin l’ajuda ali-mentària que necessiten en el seudia a dia.

El president de l’entitat, EduardArruga, explica que encara avui250.000 persones necessiten l’a-juda del Banc dels Aliments, tot ique celebra que aquesta xifra noaugmentés l’any passat. En aquestsentit, el Banc dels Aliments asse-gura que, segons les darreres xifresoficials, aproximadament el 20% de

la població catalana viu en situacióde pobresa.

En l’última edició del Gran Re-capte es van recollir més de 4.600tones d’aliments a tot el país (ba-tent àmpliament el rècord dequantitat d’aliments aconsegui-da en darreres edicions) i, per tant,el repte d’enguany és, com a mí-nim, igualar els resultats del 2014.

Per tal d’assolir aquesta fita, el27 i el 28 d’aquest mes, que és el

cap de setmana triat per a la sete-na edició del Gran Recapte, s’ubi-caran més de 2.000 punts de re-collida de queviures a mercats i su-permercats de tot el país.

BUSCANT VOLUNTARISSi bé l’objectiu del Gran Recapte ésaconseguir aliments, aquesta tascano es pot dur a terme sense lacol·laboració de les desenes de mi-

lers de voluntaris que dediquenuna estona del seu temps durant elcap de setmana al Banc d’Aliments.

Uns 23.000 voluntaris van parti-cipar en el Gran Recapte de l’any pas-sat, però de cara a l’edició d’enguany,l’organització s’ha marcat com a ob-jectiu que la xifra de voluntaris crei-xi fins als 25.000. Per assolir-ho, el Bancdels Aliments ja ha posat en marxala campanya de captació de volun-taris, que es pot formalitzar al portalweb informatiu d’aquesta campan-ya solidària (http://www.granrecap-te.com/ca/voluntariat).

El formulari permet apuntar-secom a voluntari (que cobreix unes3 o 4 hores durant el cap de setma-na) o com a coordinador (l’encarre-gat de coordinar un equip d’entre 2i 5 persones per torn).

Un cop s’hagin acabat les re-collides, el mateix dia 28 també serànecessària la col·laboració de mésgrups de voluntaris que s’encarre-garan de separar i classificar els ali-ments que arribin a les quatre seusque el Banc té a cadascuna de lesprovíncies del país. El procés d’ins-cripcions per a aquesta part delGran Recapte ja està en marxa i espot formalitzar al mateix lloc webde la campanya.

Objectiu: 4.600 tones» Els dies 27 i 28 d’aquest mes se celebrarà la setena edició del Gran Recapte,

l’acció que organitza el Banc dels Aliments per garantir una cobertura alimentària bàsica

SOLIDARITAT4Tot tipus d’a-juda és benvinguda, però l’objec-tiu primordial del Gran Recapte ésaconseguir aliments nutritius dellarga durada, com ara oli, llet i al-tres derivats lactis, llegums cuits iconserves de carn i de peix.

Al mateix temps, el Gran Re-capte vol crear consciència i sen-sibilitzar la societat respecte alproblema del malbaratament ali-mentari.

Les quatre sucursals del Bancvan distribuir més de 22.000 tonesd’aliments durant el 2014, que esvan encarregar de repartir unes700 entitats socials.

A més, per a totes aquellespersones que tinguin dificultats perdesplaçar-se fins als punts de re-collida, l’organització ha habilitatl’opció de fer una donació d’ali-ments online des del mateix por-tal web de la campanya.

Aliments de llarga durada

Uns 250.000 catalansnecessiten l’ajuda del

Banc dels Aliments

RedaccióBARCELONA

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

El repte serà, com a mínim, igualar les 4.600 tones d’aliments que es van recollir l’any passat. Foto: Arxiu

11 novembre 2015

Comerç| 12

línialescorts.cat

Amb gairebé mig mes de no-vembre completat, els comer-ciants de Sants-Les Corts ja es-tan treballant en la campanya deNadal, un període de l’any onarriben a facturar prop del 30%de les seves vendes anuals.

Unes dates tan assenyaladesque necessiten una organitzacióespecial per tal de dinamitzarl’eix i animar els ciutadans apassejar i comprar a les botigues.Una de les primeres activitatsque ja ha posat en marxa l’eix ésel segon concurs infantil de di-buixos per escollir el cartell delTió d’enguany, que tindrà lloc elpròxim 12 de desembre. El cer-tamen està adreçat a infants en-tre cinc i 11 anys i té com a fina-litat “potenciar la creació artísticai la participació ciutadana”, se-

gons l’associació. Els dibuixoshan de ser originals i el tema had’estar relacionat amb la tradiciódel Tió. Les obres es poden pre-sentar fins al pròxim 23 de no-vembre a diverses botigues as-sociades a l’eix.

Per altra banda, Sants-LesCorts també participarà en lacampanya Avui comença Nadal,una iniciativa que posa en mar-xa la Fundació Barcelona Co-

merç als seus setze eixos co-mercials i que arrencarà dillunsque ve. Fins al 30 de novembreles botigues de l’eix donaranxecs als seus clients per les com-pres que facin, amb un importque podran gastar de l’1 al 24 dedesembre.

A més, el pròxim 27 de no-vembre se celebrarà una festad’encesa de llums de Nadal a laplaça de Can Bruixa.

El concurs del Tió obre els actes nadalencs de Sants-Les Corts. Foto: Arxiu

Sants-Les Corts escalfa motorsper a Nadal amb un concurs

» L’associació ja ha iniciat el segon certamen infantil de cartells del Tió» L’eix també participa en la campanya d’ofertes Avui comença Nadal

El periodista Josep MariaUreta, premi Fundació 2015GUARDÓ4La Fundació Barce-lona Comerç va lliurar dijouspassat el seu premi anual a Jo-sep Maria Ureta, periodista es-pecialitzat en economia i es-criptor, “pels seus coneixementsdel comerç de proximitat i laseva tasca continuada en favordel comerç de la ciutat i del seumodel”, afirmen des de l’entitat.

L’acte de celebració va tenirlloc a l’Esfèric de Montjuïc ambla presència de més de 200 per-

sones vinculades al món del co-merç, el director general de Co-merç de la Generalitat, JosepMaria Recasens; el primer tinentd’alcalde i regidor del Districte,Gerardo Pisarello, i el presidentde la Fundació Barcelona Co-merç, Vicenç Gasca.

Ureta va destacar la capaci-tat dels botiguers per “crear co-munitat” i va identificar “el pro-cessament de dades” com elgran repte del futur per al sector.

Els botiguers demanen mésmà dura contra el top mantaPOLÈMICA4L’operatiu contra eltop manta al port que va posaren marxa l’Ajuntament dilluns almatí amb la col·laboració de laGuàrdia Urbana, els Mossos i laPolicia Portuària, sembla haverdonat els seus fruits: un dia méstard, no hi havia ni rastre delgran mercat ambulant que haocupat el Portal de la Pau les úl-times setmanes.

En aquest sentit, els boti-guers han mostrat la seva satis-

facció davant l’operació policial,tot i que esperen que “aquesta nosigui una acció puntual”. A més,insten l’Ajuntament a “evitar”que proliferi cap altre gran mer-cat del top manta a la ciutat.

Per tal de tractar aquestaqüestió, avui dimecres hi hauràuna reunió entre el consistori i lesprincipals associacions comer-cials –és la continuació d’una al-tra celebrada fa dues setmanes–per tractar la problemàtica.

RedaccióLES CORTS

Exposició | Els aires de Moçambic, al Pedralbes CentreEl Pedralbes Centre acull des del passat 1 de novembre l’exposició Mozambik,

que presenta les obres de Dalwa Donoffre, una artista que representa el continent africà amb colors vius. Aquesta mostra, formada per quadres que evoquen aquestpaís, es podrà visitar de manera gratuïta fins al pròxim 30 de novembre al centre.

Colom assumeix l’àrea deComerç en substitució d’Ortega

CARTIPÀS4La renúncia del ja ex-regidor de Gràcia Raimundo Vie-jo –que formarà part de les llistesde Podem per al Congrés–està te-nint, de retruc, un especial efec-te sobre el comerç de la ciutat. Iés que la figura del comissionat deComerç, Consum i Mercats, quefins aleshores requeia en MiquelOrtega, desapareix.

Ortega passa ara a ser el capde gabinet de la primera tinen-ça d’alcaldia, un càrrec que finsara ocupava Eloi Badia, que as-sumeix les competències de Vie-jo al capdavant de Gràcia.

A partir d’ara, les funcions alcapdavant de les àrees de Co-merç i Mercats les agafa el regi-dor d’Ocupació, Empresa i Tu-risme i del Districte de l’Eixam-ple, Agustí Colom. De les com-petències relacionades amb Con-sum se’n farà càrrec el comis-sionat d’Economia Social i Coo-perativa, Jordi Via.

El relleu al capdavant de l’à-rea de Comerç es produeix en unmoment delicat en les relacionsentre botiguers i consistori, ambla problemàtica latent del topmanta, entre altres.

Agustí Colom també és regidor de l’Eixample. Foto: Línia

13 |

11 novembre 2015

Esportslínialescorts.cat

El Joventut les Corts femení vaperdre el seu primer partit deCopa Catalunya dissabte passata domicili contra el CBF Cer-danyola per només tres punts(53 a 50). Les cortsenques novan poder aconseguir la sevavuitena victòria consecutiva da-vant d’un equip vallesà que hatornat a agafar el ritme i espostula com un dels candidatsal títol.

Amb aquest resultat, i la vic-tòria de l’Almeda, el Joventut lesCorts cau a la segona posició icedeix el liderat a un equip cor-nellanenc que està empatat avictòries (7) i derrotes (1) ambles barcelonines.

De les noies de Sergio Man-zano va destacar Garmendia,amb 10 punts, i Solozábal i Fà-

brega, amb nou punts cadascu-na. Pel que fa a les vallesanes,Pérez va ser el gran malson delJoventut les Corts, amb 19punts.

De cara a la pròxima jorna-da l’emoció serà màxima, ja quel’Almeda rebrà a casa un Cer-danyola en ratxa que vol apro-par-se encara més als dos pri-

mers classificats. El Joventutles Corts, per la seva banda,haurà de derrotar diumenge elCEJ l’Hospitalet si vol tornar acol·locar-se en primera posició.En cas de guanyar, i si l’Almedafa el mateix, al Joventut lesCorts li caldria una anotaciómolt alta per trencar amb elbasquetaverage que té amb les

El Joventut les Corts perd el seuprimer partit de Copa Catalunya

» Les cortsenques cauen contra el Cerdanyola i ara són segones» Diumenge podrien tornar a ser líders si derroten el CEJ l’Hospitalet

El RCTB es proclama campióestatal per partida doble

TENNIS4Ja en van 32. L’equipabsolut masculí del RCT Barce-lona va proclamar-se campiód’Espanya de tennis dissabtepassat després de derrotar elChamartín per 4 a 0 en la finaldisputada a les pistes del RCPolo. A més, és la quarta vegadaque l’RCTB es proclama campióestatal davant dels madrilenys. L’equip de Carlos Gómez i AlbertCosta va dominar la final en totmoment i no va donar opcionsals tennistes del Chamartín.

El primer punt el va aconse-guir Gerard Granollers, que vavèncer Joaquín Muñoz per 6-0i 6-1. A continuació, Íñigo Cer-vantes va doblegar Javier Mar-

tí per 7-5 i 6-4. El partit mésemocionant, però, va ser el dis-putat entre Marcel Granollers(RCTB) i Rubén Ramírez(CTCH), els dos millors jugadorsdel campionat, i que va decantar-se a favor del representant cort-senc per 7-6, 4-6 i 6-3. La cire-reta del pastís la va posar AlbertMontañés, que va guanyar Ro-berto Ortega per 6-2 i 6-4.

Aquesta fita s’afegeix a laque van aconseguir les noies, queuna setmana abans va procla-mar-se també campiones esta-tals. En aquella ocasió, les deMarc Pallarès van derrotar tam-bé l’equip femení del Chamartín,en aquest cas per 3 a 2.

Les Corts participa en la Cursa d’Orientació InclusivaINCLUSIÓ4Diversos centres d’e-ducació especial de les Corts i deSarrià-Sant Gervasi van partici-par el passat 29 d’octubre en laprimera Cursa d’Orientació In-clusiva, que va tenir el seu puntde partida al parc de la Vil·laAmèlia, un espai fronterer entretots dos districtes.

En total, hi van participarprop de 200 alumnes de les es-coles Paideia, Durant i Bas, Po-eta Fois i Fàsia, en grups de qua-

tre alumnes. Els competidorsvan haver de buscar una sèrie depunts marcats en un mapa en elmenor temps possible.

Aquesta iniciativa s’emmar-ca en el treball que des de fa anysestan duent a terme els distric-tes de les Corts i de Sarrià-SantGervasi en el camp de la inclusióde les persones amb discapacitat.Altres actes similars són la Millade Sarrià o les olimpíades deVallvidrera.

El Polo d’hoquei derrota el Terrassa i és líder en soltariHOQUEI4El RC Polo d’hoqueiherba va derrotar el passat cap desetmana a casa l’Atlètic Terras-sa per 3 a 1, un resultat que elcol·loca com a líder en solitari deDivisió d’Honor. Els cortsencsencara no han perdut cap partit,i aquesta victòria contra els ega-rencs –el màxim rival a la com-petició– els permet passar unasetmana tranquil·la.

El Terrassa va avançar-sed’hora al marcador, gràcies a

un gol d’Ignasi Guerrero al pri-mer minut de joc. Tot i així, Da-vid Alegre, Xavi Lleonart i ÀlexCasasayas van neutralitzar el golmatiner egarenc i van donar elstres punts al Polo.

La pròxima jornada, el con-junt cortsenc rep a casa el ClubEgara, un equip que ara per araocupa la quarta posició a la lligaamb quatre victòries, un empati una derrota, un balanç que el fasumar 13 punts.

RedaccióLES CORTS

L’equip masculí campió d’Espanya. Foto: RCTB

Marxa | Èxit de la Caminada Internacional de BarcelonaAquest passat cap de setmana va tenir lloc la Caminada Internacional de Barcelona, que va tenir unagran assistència de públic, segons els organitzadors. El primer caminador a creuar la línia de meta va

ser Gabe Abrahams. L’esdeveniment va tenir tres categories diferents de 30, 20 i 11 quilòmetres cadas-cuna i que van sortir i finalitzar a les Cotxeres de Sants, després de recórrer diferents punts de la ciutat.

El Joventut les Corts va perdre per tres punts a Cerdanyola. Foto: CBFC

| 14Agendalínialescorts.cat 11 novembre 2015

agenda@comunicacio21.com

AGENDA QUINZENALDISSABTE 21 DE NOVEMBRE19:00 Concert de la banda Sölar, on presenta-

ran de l’últim disc Another Way. / Botiga FNACde l’Illa Diagonal.

DILLUNS 16 DE NOVEMBRE19:00 Cicle de xerrades sobre l’Art Nouveau Por-

tal del Modernisme. Aquell dia Núria Gil par-larà sobre els vitralls de la Casa Rigalt en elModernisme. / Centre del Modernisme - Pa-vellóns Güell.

DIMARTS 17 DE NOVEMBRE19:00Presentació del llibre Cuina sana en 10 mi-

nuts, a càrrec d’Isma Prados, una obra que noés només un recull de receptes saludables. En-trada gratuïta a la botiga FNAC de l’Illa Dia-gonal.

A PARTIR DEL 17 DE NOVEMBREMatí-Tarda Exposició per commemorar el 25N,

el Dia Internacional per a l’eliminació de la vio-lència de gènere, una mostra gratuïta que tin-drà lloc al Centre cívic Tomasa Cuevas.

FINS AL 30 DE NOVEMBREMatí-Tarda Exposició El Ripoll és ple de vida, una

mostra sobre aquest riu que desemboca al Be-sòs i que té una riquesa faunística que s’hade cuidar i respectar. / Centre cívic Can Deu.

DIMECRES 18 DE NOVEMBRE18:00 Taller sobre La carretera bona, una acti-

vitat on es narrarà aquest conte escrit pel pe-riodista i escriptor Joan Barril. Activitat adre-çada per a nens i nenes entre 4 i 8 anys. / Bi-blioteca les Corts.

DIMARTS 24 DE NOVEMBRE17:30 Sac de rondalles. Contes d’aigua és la his-

tòria d’un peixet petit, una gran peixera, unnen, un geni i un pescador, que viuen tot unseguit d’aventures. / Biblioteca Can Rosés.

DIUMENGE 22 DE NOVEMBREMatí Divuitena Marxa Special Olympics, orga-

nitzat per l’Associació Special Olympics Ca-talunya. / Plaça Reina Maria Cristina.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

En el teatre, com la vida, se succeeixenfets inesperats, com en aquest teatreLowcost, on la sorpresa serà constant.A càrrec de la companyia Katraska. / So-cietat Coral l’Espiga de les Corts.

Matins infantilsTeatre Lowcost

Dg. 22 de novembre a les 11:30

Cicle on es tracta temes bàsics de laciència de manera amena i entenedora,de la mà del doctor David Torrens. Ex-plicació del món subatòmic a partir deles lleis de la física quàntica. / Centrecívic Josep Maria Trias i Peitx.

Conferència sobrela mecànica quàntica

Dm. 17 de novembre a les 18:30

El cantant Ramón Aragall celebra unconcert a la botiga FNAC de l’Illa Dia-gonal per presentar el seu últim tre-ball, Perfil.

ConcertRamón Aragall

Dj. 19 de novembre a les 19:00

Partit corresponent a la novena jornadade competició de Copa Catalunya fe-menina entre el Joventut les Corts i elCEJ L’Hospitalet. / Pavelló de l’Illa.

Partit de bàsquetJ. les Corts-CEJ L’HospitaletDg. 15 de novembre a les 19:30

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 11 novembre 2015 línialescorts.cat

| 16 11 novembre 2015línialescorts.cat Pròxima edició: 25 de novembre