L'hospital a den parlen els politi

rxa a Incaicom un llamp

A S A . AJOR

rt.u

Catalina AmerAnunciació M* BauzàRafel Pau CortèsBernat FortezaJaume GualMaria MartínPere MassutíMateu MatheuPere QuetglasEsperança RamisMiquel Àngel RayóPere RayóAntoni Rodríguez

ADMINISTRACIÓ:Delegació d' Inca d1 OCB

EDITA:Inca-Revis ta .OBRA CULTURAL BALEARD1INCA.A p a r t a t de Correus 156C a r r e r V i d a l , 5

DIPÒSIT LEGAL PM 451-1986

IMPRESSIÓ: I . L l e v a n t .

L·a responsabilitatclels articles signatsrecau únicament damunt els seusautors

JOANFUSTER

INDAGACIONSI PROPOSTES

1J-S MILIURSOMU-Sl*

Portada d'un llibre amè de Joan Fuster. Ésel núm. 53 de la col·lecció MOLC (tapesgrogues) d'Edicions 62. La seva prosasegueix el consell de Josep Pla: Fes quellegir en català no sigui una tortura.

Jocs QŒDlimpics

Ja som ben entrada la canícula d'aquest estiu 92. I ambella arribà el gran esdeveniment de l'any: els JocsOlímpics de Barcelona. Mai la llengua catalana i les

quatre barres afegides a l'esport havien tengut la repercussióplanetària que han tengut. A partir d'ara, explicar a l'estrangerque som una cultura distinta a l'espanyola de la comunitatnacional majoritària de la península serà un poc més bo defer. Explicar, per exemple, que per a nosaltres ens és mésfonamental l'obra d'un Joan Fuster, posem per cas, que la deCamarón de la Isla (per molt que ens pugui agradar el flamenc),ja que parlam de dos morts recents.

Un gran repte iniciat amb il·lusió ja fa uns anys i quefinalment ha culminat després d'un enorme esforç sobretotfet pels catalans del Principat, que amb valencians imallorquins som la nació que -en proporció als habitants-aporta més a l'Estat. A Inca n'hi va haver també d'il·lusió,però... la flama passà de llarg pel poble -mirau la foto onpassa com un llamp pel Novedades-, fent-se el relleu a l'inqueraTrinitat Martínez devers la carretera de Sineu. Tot unsímptoma d'altres coses, com ara la inversió de l'HospitalComarcal a Inca, que no haurien de passar de llarg. Hempensat, després de les polèmiques del passat juliol als diarisprovincials i a les televisions locals, que les nostres primeresautoritats n'havien de parlar. Això no ha fet més que començar.(Valga l'exemple de Manacor).

Com de llarg tampoc va passar per nosaltres aquestamescla de religiositat, art i poesia inèdita que enrevoltarena les acaballes del mes de Maria, i encara ara, nostra Donainquera SANTA MARIA LA MAJOR.

Esperem que els llibres que trieu -entre els que usrecomanam la Corona Poètica editada per l'Ajuntament sota elmestratge del canonge P. J. Llabrés- siguin unabona companyia

u sota el sol d'aquest estiu tan ple d'esdeveniments. •

SUMARI

WÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊm 4PXXVè. ANIVERSARI CORONACIÓ PONTIFÍCIA

LfHospital a debat _Activitats OCB

E! Constància puja a 3e.22 a 27¡•111I Conversa

Educació20 a 2111 a 12

5o CanonCOPIA DORAS- CALCULADORAS -M. E. E. -FAX

AVOA. CIUTAT DE LLOMPOC, 146

a n t e s : GRAN VIA COLON.

TEL. 505391 - FAX. 505125INCA

PSOE

Jaume Armengol,PSOE

1.- ¿Quin hospital considera prioritari, el d'Incao el segon de Palma?

El d'Inca, essent-ne, tanmateix, solidariamb d'altres, entre ells el segon de Palma,per descongestionar Son Dureta.

4.- ¿En quin termini creu que hauria d'entrar enfuncionament el futur hospital d'Inca?

L'Hospital d'Inca, basant-me en realitatscrues, jo diria que seria un èxit que es posàsen marxa a les acaballes d'aquest segle. Unaaltra cosa molt distinta són les necessitats.

5.- ¿Què en pensa que es desviïn les inversionscap altres llocs de l'Estat, amb celebracions i obresfaraòniques, i es tengui marginada la nostraComunitat?

Si és així com afirma vostè no en pucpensar bé. Tanmateix, qualsevol afirmacióha d'anar acompanyada de proves, xifres icomparances, del contrari cal qualificar-lad'afirmació gratuïta.

2.- ¿Quans de llits creu que hauria de tenirl'hospital d'Inca?

Els suficients per a la població de laComarca, però basant-se amb lahumanització del servei. Entre 165 i 200.

un èxit que

es QwOptiêst se$¡

3.- ¿S'ha de dur endavant aquesta construccióamb capital públic o privat? En el cas que sigui unainversió pública, ¿qui creu que l'hauria de fer:l'INSALUD, la Comunitat Autònoma oconjuntament?

Amb capital públic, INSALUD, encaraque tampoc no renunciaria a una financiacióconjunta, si calgués.

6.- ¿Quines mesures de pressió s'haurien de ferper aconseguir l'hospital d'Inca?

Sóc una persona dialogant per natura. Crecen el diàleg i en la capacitat de raonament iconvenciment de les persones, evidentment enun Estat de Dret. Molt distint seria si parlàssimd'una Dictadura. •

P

1 (-- f<> 11 KH Uü H(i

)7aO() INCA

l i )

Restauraciones INCArestauración muebles

y antigüedades

G. Luque,76T. 50 5559 Inca

unió

Joana Maria Coll, Unió Mallorquina

RESPOSTES:

1.- Rotundament, el d'Inca. Per raó queels servíeis s'han d'acostar al ciutadà perquèsiguin eficients. Ens estranya que el PSOEno ho entengui així amb qüestions fiscals(Delegació d'Hisenda), laborals (INEM),judicials 0 u t J a t s ) . etc. etc.

2 - Perquè la sanitat sigui humanitzada ieficient creiem que 200 llits són elsnecessaris. Així ho recomana VOrganitzacióMundial de la Salut (OMS).

3.- La construcció de l'hospital d'Incas'ha de dur endavant amb capital públic.Aquesta inversió l'ha de fer l'organismeque té competències i, en aquests moments,la nostra Comunitat no té competènciesplenes en Sanitat.

4 - L'empresa privada fa un hotel de milplaces en un any. Per fer un hospital de 200places, ¿vostè dirà? Tan sols hi falta voluntatper fer-ho i gestors competents.

5.- Fa més de vint anys que s'estandesviant les inversions del Govern Central,tot i que en aquests darrers anys el PSOEn'ha multiplicat el pressupost. Veiem mésinversions en unes zones determinades.Pensam que ens segueixen discriminantgreument.

6 - No serien necessàries mobilitzacionsni mesures de pressió si el PSOE tenguésuna mica més de sensibilitat social.

Perfectament es pot fer l'Hospital de 200places a Inca i després un de 300 places aPalma. Es cobririen, així, totes lesnecessitats de l'illa. •

pe rat i va ¿Pagesa de ¿Mallorca

Avinguda dels Reis Catòlics, 53

INCA Mallorca

Tel 503124

CENTRO DE IDIOMAS

ACADEMIA HUNDÍS

INGLES FRANCES ITALIANOALEMÁN SUECO POFfTUGUES

Hostals, 54-1.° - Tel. 88 06 25 - INCA (Mallorca)

PereRotger, Partit Popular

1.- El d'Inca, sense cap dubte.És una necessitat imperiosa i, aben segur, descongestionarà SonDureta.

2.- Per donar un bon servei ifer un hospital més humanitzat ala vegada que sigui realista pelseu manteniment, unes 200places.

3.- Crec que hauria de seramb capital públic costejat perl'INSALUD, ja que seves són lescompetències actualment. Arabé, en cas de mancança de re-cursos públics, estam a favor dela iniciativa privada; peròperquè això sigui adient,l'INSALUD hauria de concertarseriosament i donar plenesgaranties de continuïtat al capi-tal privat.

4.- Primer, aprovar-se ja, aramateix. Si així es fa, en dos anyspodríem gaudir d'un hospitalcomarcal a Inca.

5.- Pens que el Govern Cen-tral abans de fer obresfaraòniques, primer, hauriad'atendre les nostres necessitats(que són moltes); hauria de res-

pectar les decisions del nostreParlament (Pla Directori Sanitari)que considera, entre d'altres co-ses, prioritari l'hospital comar-cal d'Inca abans que el segon dePalma; i complir allò promès,com és ara el Pavelló Cobert Esco-lar M-3 d'Inca, que a hores d'arahauria d'estar ple de nins i ninesfent esport.

En definitiva, quetransferesqui d'una vegada pertotes les competències i, ben se-gur, que ens anirà millor.

ifflÍMímWííMiíií%e>\

INSTITUT DE PSICOLOGIAINCA

* Psicologia escolar* Psicologia clinica (adults i infants)HORARI DE CONSULTES:17,30 h. - 20.30 h. de dilluns a divendres10 h. - 13 h. dimecres i dissabtes

Tel. 88 12 82C/. PEREZ GALDÓS, 147 BAIXOS - INCA.

GUARDERIA MENUTSAvinguda Germanies 43-45-47

Tel 50 33 8707300 INCA - Mallorca

MATRICULA ABIERTA

PERSONAL

ESPECIALIZADO

florartesaniadecoració

C/. Aigua, 1 Tel. 50 49 05 INCA

• Colchas

• Cortinas

Qaaar dst Colchón

Calle Hostals, 3Teléfono 50 55 82

07300

Plaza España, 33

I N C A (Mallorca)

6.- Totes. Moure tots els fils.Involucrar a totes les forcespolítiques, culturals i socials. Endefinitiva, fer una gran platafor-ma reivindicativa.

Pressionar l'INSALUD perquèmodifiqui el seu pla o bé perquèclarifiqui d'una vegada per totescom i de quina manera vol con-certar amb la iniciativa privada.

Si això no és suficient, creiemque s'haurien d'emprendremesures de pressió de tot tipus:concentració de ciutadans davantla Delegació del Govern,sensibilitzar a tota la societat illuitar fins aconseguir allò quetots volem: l'hospital comarcald'Inca a INCA. •

Àngel Garcia,Independents d'Inca

1.- Independents d'Incades del seu naixement téclar el seu objectiu: elcreixement de la nostraCiutat i de la seva zonad'influència.

Sense cap dubte és del totnecessària per a Inca laconstrucció d'un hospital co-marcal que tendriabàsicament les funcions dedescongestió dels hospitals del'INSALUD de Palma(bàsicament Son Dureta) i,d'altra banda, la creació d'unnucli de serveis queenrevoltarien el nou hospitalque, en tot cas, potenciaria lanostra ciutat d'Inca.

Per tant, sense cap dubte,Independents d'Inca creu queés del tot prioritari l'hospitald'Inca, sense perjudici de lanecessitat de la construcciód'un segon "gran hospital" a

PELUQUEROSALON ESTETICA

Calle San Bartolomé, 49 - Tel. 50 30 13 - INCAPara mayor comodidad RESERVE HORA

b¿ Sebal cbC 1. F. E 07 221 85¿

Avda. Reyes Católicos, 99Teléfono (971)502846

07300 I N C A(Mallorca)

SAEZ-TORRENS, S.A.Concesionario Citroën

CITROËN

CI. Juan de Austria, 104-110Teléfono 50 12 52

07300 INCA (Baleares)

8_

[VE DE LA PÀG. ANTERIOR]

Palma, al mateix temps queel d'Inca o després, però encap cas, abans.

2 - Aquesta qüestió en capcas és política, sinóexclusivament tècnica. En-cara que el percentatge del0'8% per habitant residentdins la zona d'influència noseria gens ni mica disbaratat.

3.- Creiem que optaríemper una iniciativa o per l'altrasegons la qualitat de lesprestacions ofertes. En totcas, el més important és elbon funcionament del'hospital, sia amb unainversió pública, privada omixta.

4 - El més curt possible.

5.- En cap cas s'ha de vul-nerar el principi constitucio-nal de solidaritat.

6 - L'objectiu final justifi-ca qualsevol tipus de pressió,dins el respecte a les perso-nes i dels seus dretsinviolables. •

Bernat Amengual, PSM

de Maltona

1.- Estic en total desacordamb el plantejament del pro-blema. El PSOE empral'estratègia de dividir l'opiniópública per a amagar el dèficitd'inversions públiques del'Estat a Mallorca.

En el cas de l'hospitalenfronten inquers contraciutadans de Palma i la sevaàrea d'influència. Si el proble-ma es planteja així, una vegadamés guanyarà el centralismemacro-cefàlic de Ciutat a laPart Forana i els inquers ensortirem perdent. Cal tenirpresent que a Palma n'hi ha

més d'un d'hospital: Son Duretaes pot comptar com a dos (gene-ral i materno-infantil), l'HospitalGeneral, la Creu Roja, la clínicaVerge de Lluc, l'Hospital Militar, el]oan March a Caubet, a més amés, de tota la xarxa privada(Policlínica Miramar, Rotger, Pla-nas, Femenias, Juaneda). Entrel'oferta pública, privada i militarPalma en té molts de llistshospitalaris. La comarca d'Inca,cap.

Per criteris de distribuciógeogràfica de la xarxa hospitalàriai per criteris d'atenció a poblaciódesatesa és inqüestionable queEL PROPER HOSPITAL QUE ESCONSTRUESQU1 A MALLOR-CA S'HA DE CONSTRUIR A LACOMARCA D'INCA. Per estruc-tura viària així com per serveiscomplementaris és lògic queestigui ubicat a Inca.

Opin que és impresentable elfet que una Comunitat quedurant una sèrie d'anys ha estatla primera de l'Estat en renta percapita, segur també qued'impostos per capita, estigui moltper davall de la mitjana estatal dellits hospitalaris per habitant. Totaixò sense comptar la poblacióflotant, que en el nostre cas ésdesproporcionada. S'han deconstruir, per tant i per aquestordre, els hospitals de Manacor,Inca i segon de Palma.

Una altra punt que caldesemmascarar de la demagògiadel PSOE és que si accepta quel'hospital d'Inca sigui privat-concertat amb l'Insalud, ¿per quèno signa, ara mateix, l'Insaludconcerts amb les clíniquesprivades, per resoldre el proble-ma sanitari de Palma?

2.- Els tècnics recomanen queen tengui entre 160 i 200. Tambédiuen, que més important que elnombre de llits és quel'equipament sia tecnològicamentcapdavanter, per tal de poderaccelerar les fases de diagnosi itractament i així reduir els diesd'estada per persona atesa.

3.- L'Hospital d'Inca l'ha deconstruir el qui tenga lescompetències i els diners. Les

competències les té l'Insalud i elsdiners dels nostres imposts elMinisteri d'Hisenda del Governde Madrid. Les Institucionspúbliques tenen obligació desatisfer les necessitats bàsiquesdels ciutadans o, si més no, ambaquest fi recapten els imposts. Lasalut és un dret i una necessitatbàsica. Crec, per tant, que el pri-mer hospital que es construesquia Inca ha de ser PÚBLIC. Entencque la iniciativa privada pot bastirtants hospitals com vulgui, peròque té una funció diferent:complementària i/o especia-litzada. Està molt bé que hi hagiclíniques i/o institucionsprivades com la Barraquer,Dexeus, Rupert etc., però la xarxabàsica ha de ser de titularitatpública.

i mi-WÊÊÊÊÊ

llitsLa co-no en

Pel que ens han deixat saber,ni les competències de recaptaciód'imposts ni les de sanitat estandins del paquet a transferir delGovern Central a l'Autonòmicsignat pel PP i el PSOE. Ara bé, D.Gabriel Cañellas declarà, al seudia, que a canvi de signar el "Pac-to Autonómico" la ComunitatAutònoma Balear rebria unsquaranta-cinc mil milions depessetes per a invertir en infraes-tructura. Desconec si l'Hospitald'Inca entra dins la gratificacióper signar el pacte.

4.- Si féssim una enquesta a lespersones que han hagut d'anarpersonalment a rebre atenció obé han hagut d'acompanyar unfamiliar a algun dels hospitals dePalma (perquè n'hi ha més d'un),m'imagin que dirien que fa deuanys que hauria d'estar enfuncionament. Si ho demanéssima la resta de ciutadans, m'imagin

que contestarien que demàmateix. Personalment, som del'opinió dels primers.

5.- El fet de militar al PSM-Nacionalisíes de Mallorca implicacreure que som un Poble i quetenim el dret i la capacitatd'autogovernar-nos. Un delsavantatges que tendríem enqualitat d'independents (oconfederats amb sobiraniaeconòmica) és que ensestalviaríem part dels vuitantamil milions de pessetes que enscosta CADA ANY als ciutadansde les Illes Balears i Pitiüses,segons diuen els economistes,mantenir l'Estat espanyol.

Els nacionalistes del PSM creimamb la solidaritat i estamdisposats ajudar tots els Pobles(tan de l'Estat com també del'estranger) que ho han de me-nester, que en són massa. Unacosa ben diferent és haver definançar trens d'alta velocitatmentres nosaltres hem d'anar,amb un trenet del tercer món,malgrat la bona voluntat que hiposen els actuals gestors de laFEVE, així com tenir una pèssimaxarxa de carreteres i una xarxasanitària de la que ja n'hem parlat.

6.- Depèn:Si l'hospital ha de ser de capi-

tal privat, crec que no cal fergaire cosa. Sembla que el PSOE iel PP ja ho tenien concertat,segons es pot deduir de lesmanifestacions del Conseller deSanitat i del portaveu del PSOE,Paco Obrador, al debat de TV-Inca.

Si volem que l'hospital siapúblic i que es contruesqui aramateix, crec que tota mesura seràpoca. Cal fer prendre consciènciai part a tota la gent que ens envoltai, mitjançant els mètodesconeguts i habituals, pressionarels polítics del PSOE per fer-loscanviar el criteri.

L'AJUNTAMENT D'INCA ÉSUN CATALITZADOR INDIS-PENSABLE PER A FER FRULLARQUALSEVOL INICIATIVACONDUENT A ACONSEGUIRUN HOSPITAL PÚBLIC PER AINCA. •

Preguntes adreçades als partitspolitics amb representació mu-nicipal:

1. £ Quin hospital consideraprioritari, el d'Inca o elsegon de Palma ?

2. ¿ Quan de l l i t s creu quehauria de tenir l'hospitald'Inca ?

3. ¿ S'ha de dur endavantaquesta construcció amb capi-tal públic o privat? En el casde sigui una inversió pública,¿qui creu que l'hauria de fer,l'INSALUD, la ComunitatAutònoma o conjuntament ?

4- ¿ En quin termini creu quehauria d'entrar en funcionamentel futur hospital d'Inca ?

5. ¿ Què en pensa que esdesviïn les inversions cap aaltres llocs de l 'Estat, ambce leb rac ions i obresfaraòniques, i es tengui mar-ginada la nostra comunitat ?

6. ¿ Quines mesures de pressiós'haurien de fer per aconseguirl'hospital d'Inca ?

CALIDAD j PRECIO

nlUtNnillllllUIIIIIIIIIIIIIHTnilllllllMIIIIUIIIMIIIMIIIIIItlMilllllllllllllMlln'i

SUPER INCA

RANSICarrer can Vidal. 36 07300 INCA (MALLORCA)

PERELLÓAUTOESCUELA

Preparación para la obtención del los permisos de la clase:

A l , À2, Bl , B2, y CI (Camión)Closes TEÓRICAS y PRACTICAS durante todo el día

Bisbe Llompart, 111 Enti*. Tel. 50 28 64. INCA

Restauraciones INCArestauración muebles

y antigüedades

G. Luque,76T. 50 5559 Inca

Carretera Palma - IncaTelèfon 50 46 90

C C \< 0 E '.'< I O *! A H ! O n F î ¡ ' ' .". \

Automotor Inca s.a.Audi EXPOSICIÓN Y VENTA

CARRETERA PALMA ALCUDIA, KM 29 (Jim!') CÚV < !•! • r.Tel. (971) 50 16 50 - 5407300 INCA (MALLORCA)

'vih,idos ;.{'[ |¡i mañana ¡ihicitu

¿Per què una reformadel sistema educatiu?

T ot i que pugui ésser dis-cutible, m'atrevesc a fer

algunes consideracions sobre elsistema educatiu actual i les se-ves mancances, per altra part potésser interessant veure,breument, les principalsaportacions del nou sistema.

Era necessari donar solució alsproblemes estructurals, espe-cíficament educatius.

RAONS QUE SEMBLAPODIEN FER NECESSÀRIA LAREFORMA:

En el sistema educatiu actualhi podem analitzar algunes in-suficiències i disfuncionalitats:

- Manca de configuració deltram educatiu, previ a l'esco-laritat obligatòria (EducacióInfantil). Aquesta pràcticamentestava en mans de la iniciativaprivada, sobretot en el tram 3 a6 anys. Les escoletes infantils(guarderies) també erend'iniciativa privada i, en algunsllocs, d'inicitiva municipal.- L'escolaritat obligatòria acabaals 14 anys mentre que l'edatmínima per poder accedir almón del treball està en els 16.Molts d'alumnes no seguien ianaven abans a fer feina.- Hi ha una doble titulació alfinal de l'EGB, que marcava, jaals 14 anys, als joves, fent unadiferència, que molt sovint te-nia unes implicacions socials.- L'actual Formació Professionales presenta com una viasecundària, ensenyança massaacadèmica i allunyada del mónproductiu. Els alumnes que nohavien aprovat l'EGB, fracassa-ven a l'FP perquè aquestapresentava tot un seguitd'assignatures similars al BUP,encara que amb un nivelld'exigència no ta'n alt.

- El BUP, que a la Llei Villar

Palasi de 1970 es presentava coma "unificat" i "polivalent", haresultat massa academicista, i encap cas terminal, semprepropedèutic, en el sentit de quènomés prepara per anar a laUniversitat, mai per al món deltreball. Per això de cada anyhem vist amb més freqüènciacom alumnes, que havien acabatel BUP, passaven per FP 2 per tald'aconseguir una qualificaciólaboral necessària i que el BUPno els havia donat.- Es produeix un desajust entreles característiques de la deman-da de la societat i les condicionsde l'oferta en l'àmbit del'Autonomia Universitària.

TRETS FONAMENTALS ARESSALTAR DE LA NOVAORDENACIÓ:

- L'educació, en el seu nivellbàsic, s'estén a tota la poblaciófins als 16 anys. L'alumne hauràde prendre la decisió sobre elseu futur dos anys més envantque ara, això pot fer que tenguimés maduresa intel·lectual i hu-mana a l'hora de planificar el seudemà.- La nova Llei vol aconseguirdonar resposta a la progressivaintegració de la nostra societat

en el marc de la Comunitat Euro-pea, fet que exigeix afrontar lacompetitivitat, mobilitat i lliurecirculació de mà d'obra.- Davant l'accelerat canvi delsconeixements i dels processosculturals i productius, es preténadaptar el sistema educatiu a lesnoves realitats que aquest canvireporta. Per això es dóna tantaimportància a les novestecnologies i a l'adaptació de lanova formació professional.

OBJECTIUS FONAMENTALS IBÀSICS DE L'EDUCACIÓ:

Les lleis, decrets i ordresministerials sempre presenten,abans d'entrar al seu articulat,normalment al preàmbul ointroducció, tot una càrregad'intencionalitat i principis bàsicsd'interpretació de la norma ques'ha de desenvolupar.

De la lectura del preàmbul de laLOGSE n'he tret els queja consi-deren objectius bàsics ifonamentals de l'educació en ge-neral i de la nova llei. Els resumiriabreument:

1.- Proporcionar una formacióplena, que faci possible a l'educant:

a) Arribar a conformar la sevapròpia i essencial identitat.

IL·

b) Fer-se amb una concepcióexacta de la realitat que l'envolta.c) Conèixer i fer una valoracióètica i moral d'aquesta mateixarealitat.

2.- Desenvolupar la capacitat del'home per exercir, de forma críticai en una societat plural, la llibertat,la tolerància i la solidaritat.

3.- Conèixer i exercitar els valorsque fan possible la vida en societatavui, en la doble vessant individuali comunitària.

4.- Adquirir hàbits de convivènciai respecte mutu.

5.- Preparar per a la participació enles distintes activitats de la societat.

6.- Aconseguir avançar en la lluitacontra la discriminació i ladesigualtat.

7.- Rebre els coneixements i sabersque assegurin una millor adequaciói resposta a les creixents i canviantsnecessitats col·lectives.

Sens dubte cada un d'aquestspunts és motiu de reflexió profun-da i tots, pares, ensenyants ialumnes, en podem treure unesconclusions i fer-ne unesadaptacions diàries a l'escola i a lavida.

JAUME GUAL MORA,Inspector d'Educació

Ja des d'un principi s'abordà el procés de la reforma educativaamb serenor, fora presses, reflexió contínua per arribar a la maduració

i a conclusions vàlides i coherents.Es va creure que el camí millor per arribar a conclusions vàlides era el

de l'experimentació prèvia, que produiria un procés d'anàlisi i donariavalidesa als canvis que es creien desitjables. Per això:

Any 1983: Es donen autoritzacions a determinats centres perquècomencin les experimentacions, ja a partir del curs 1983-84. Entre aquestscentres hi ha l'Institut d'FP Pere de Son Gall de Llucmajor. En un principies pensava en petites reformes a distints trams dels nivells: Cicle superiord'EGB, FP, Preescolar, etc.

Any 1985: L'OCDE (Organització de Cooperació i DesenvolupamentEconòmic), en el mes de desembre, fa públic un document d'anàlisi iavaluació de la realitat educativa del nostre país, basant-se amb un informesobre el sistema educatiu espanyol, elaborat pel CIDE (Centre nacionald'Investigació i Documentació Educativa).

Any 1986: Com a conseqüència de l'informe anterior, es canvia lapolítica educativa del Ministeri, d'uns canvis parcials, que es pensaven feri ja es feien, es pren la ferma decisió d'emprendre, amb profunditat, unareforma total del sistema educatiu.

Any 1987: Amb la voluntat d'ordenar l'Educació fins a ben entrat elsegle XXI, es cregué imprescindible un ampli consens, seguint el camíd'un ampli debat, contràriament aquesta Reforma no assoliria els fruitsdesitjats. Per això el ministre Maravall presenta la Proposta per al Debat.

Any 1988: Es completa la proposta amb un document sobre laFormació Professional.

Any 1989: Ja el Ministre Solana presenta el Llibre Blanc per a laReforma. En ell hi trobam reflectides les coincidències en els objectiusessencials i incorporades les aportacions fetes amb fonament, com aconclusions del debat, per tots els sectors de la Comunitat Educativa, aixícom altres estaments, sindicats, partits polítics, associacions empresarials,institucions religioses, etc.

Any 1990: Es presenta al Parlament el Projecte de Llei Orgànica d'OrdenacióGeneral del Sistema Educatiu (LOGSE). Es pot dir que fins al darrer momentel Ministre va dialogar amb les distintes forces i es varen incorporar novesaportacions. En aquestes negociacions fou una peça clau l'actual ministrePérez Rubalcaba.

Després dels tràmits parlamentaris, el dia 3 d'octubre, es aprovada laLlei, aquesta es sancionada pel Rei Joan Carles i es publica el mateix dia alButlletí Oficial de l'Estat.

LES FULLESPERENNES

Diuen que sempre plou quan no hi haescola, i si això fos cert, no hi hauria mancad'aigua...

Avui capvespre, un altre avorrit diumenged'un llarg pont, una desitjada i persistentpluja de primavera cau amb monotoniallenegant per les letàrgiques fulles dels tests.De les branques dels plàtans despunten ambrenovada força les tendres fulletes promete-dores d'ombra d'estiu.

Estava fullejant ara les altres fulles, lesdels llibres, amb el plaer que dóna rellegirantigues i immarcescibles paraules,col·leccionades per ami amb maniática afecció,quan vet aquí que hi trob aquestes de JoanAlcover que m'han motivat a transcriure-les:

"Va haver-hi un temps que Catalunyasemblava dir: seré treballadora, serémercadera, seré rica, tindré telers, tindrémans, tindré conreus, i no tindré literaturao seré tributària de Castella, i no tindrépoesia o la llavor poètica florirà dins un testde terra manllevada".

I en terra manllevada hi floriren poetestan grans -si em permeteu la broma- com lacopa del Pi de Formentor. Costa, Riber,Maragall, Alcover, i més apropat, el PareColom. Tots ells escriuen ambintermitències, en castellà i en català. Clarque, quan la llavor pròpia es va sembrar enterra nostra, va donar fruits esplèndids...

Ja s'ha fet de nit, una nit freda i desplaentd'hivern. Sent relliscar els cotxes damuntl'asfalt, i quan s'atura el vent una rítmicagotera fa sonar l'envelat com un tamborllunyà.

Les paraules d'Alcover m'han fet acabaraquest diumenge plujós amb renovada saba,tan necessària per al camp i per a la mevaparaula de secà.

Catalina Amer Vives,

MAIG DEL 1992

PARSA - FORLADYEQUIPAMIENTO DE COCINAS

Pza España. 24 Tel 5O IO 13 I NC A

RECAMBIOS Y ACCESORIOS

DEL AUTOMÓVIL

RECAMBIOS CENTRO, S.A.]

Tels 50 23 2550 42 94

Cristo Rey. 4107300 - INCA - Mallorca

FOTO ESTUDI

palmer,8Inca T505763

LIA oficial

FOTOGRAFIAPROFESSIONAL

fastREVELATGES

XXVe. ANIVERSARI d e i aCORONACIÓ PONTIFÍCIA

de SANTA MARIA LAMAJOR

E l passat dia 28 de maig tinguélloc a la nostra ciutat una

celebració força important i de cairepopular: El XXV aniversari de laCoronació Pontifícia de Santa Mariala Major. Durant tot el mes de maiges varen celebrar diversos actes enhonor a nostra Madona d'Inca.

Un personatge clau en aquest XXV*aniversari fou Mn. PERE JOANLLABRÉS, el qual organitzà icoordinà de manera brillant elsdiferents cultes i manifestacionsreligioses que solemnitzaren irememoraren aquest XXVe ani-versari.

El dia 18 de maig es va inaugurarl'exposició d'art marià en el centreparroquial de Santa Maria la Majoron el P. Gabriel Llompart, C.R.pronuncià una conferència sobre"Imatges i figures de Santa Maria aInca".

Hem de dir que Santa Maria laMajor gaudeix d'una simpatia popu-lar, i al llarg del temps, la devoció haarrelat dins Inca. En tenim força béde testimonis. Encara avui recordamla multitudinària concentració degent en el Camp Nou del Constànciaon tingué lloc la coronació pontifíciaen què el Cardenal Arcadi MariaLarraona llorejà nostra Verge el dia28 de maig de 1967, obtenint delPapa Pau VI' el Breu apostòlic.

Inca ha honorat des de tempsimmemorial Santa Maria la Major. Jaen el segle XIV (a finals) en què Perede Sant Joan cisellà aquesta tallagòtica, la devoció mariana ha anat enaugment. "SANTA MARIA LA MAJOR NOÉS UNA PRESÈNCIA LLUNYANA DE LA MAREDE DÉU QUE CAL ANAR A CERCAR ENFORA,SINÓ QUE ÊS UNA VIVA I AMOROSA ENMIGDEL POBLE! EN LES PENES ! ALEGRIES, ENLES ANGUNIES I ESPERANCES, EN EL TREBALL

I L'ESPLAI, EN L ' E S P L E T I L'ESTRETOR, EN LAFIRA, EN LA MAESTRE1IA, EN LA INDUSTRIA"(Pere Joan Llabrés i Martorell, "Cultei devoció a Santa Maria, Mare de Déu,a Inca").

El dia 19 de maig Mn. TeodorSuau, director del Centre d'EstudisTeològics de Mallorca parlà sobre"La vertadera efígie bíblica de Maria deNazaret".

El dia 21 de maig el P. JosepAmengual, Missioner dels SS.CC,prior de Lluc i professor del CETEM,pronuncià una conferència sobre"Maria, Mare de l'Església".

El dia 25 de maig Mn. Pere JoanLlabrés, professor del CETEM, donàuna conferència sobre "E! culte litúrgica Santa Maria, la Mare del Senyor".

El dia 26 de maig, Mn Pere Fiol,historiador i rector de Muro versàsobre "La devoció popular a la Mare deDéu".

Un acte de gran religiositat popu-lar i devoció mariana va ser la Vetllade Santa Maria la Major. Legats detota Inca oferiren una Ofrena deflors a la nostra Verge. Lesagrupacions folklòriques d'Incaenboniquiren i brodaren aquestafesta de caire popular i festiu.

Com a cloenda d'aquest XXV*aniversari tingué lloc una celebracióeucarística, presidida pel Bisbe deMallorca, segons els textosconfirmats i aprovats per Roma, eldia 6 de maig de 1992. Segons Mn.Pere Joan Llabrés, el DIA DE SANTABDON I SANT SENÉN, la missaserà ara segons els textos aprovatsper la Congregació de Sagraments i delCulte. INCA, PER TANT, TÉ DUESMISSES PRÒPIES APROVADES PERLA SANTA SEU.

Un esdeveniment digne d'elogi id'aplaudiment fou la reinstauraciódel ball dels cossiers per la Revetlad'Inca. Encara que no tenim unadocumentació escrita d'aquestaDANSA RELIGIOSA i una de les mésantigues i típiques de Mallorca, aInca també es ballava el ball delscossiers. Segons les persones quehan fet aquesta recerca, feia més decent anys que a Inca no es ballavaaquesta dansa i que de cap manera és

una innovació sinó una recuperació.Un valor folklòric que Inca haviaperdut i que hem recobrat. "LA DAN-ZA RELIGIOSA SIGUIÓ PRACTICÁNDOSE CONTODA SEGURIDAD EN LOS TEMPLOS DE LAISLA; PUES EN NUESTROS DÍAS AÚN LOS"COSSIERS" DE MONTUIRI Y ALGAIDA, DELOS QUE HABLAREMOS MAS ADELANTE,DANZAN DURANTE EL OFERTORIO Y DAN-ZARON LOS DE ALARÓ, SINEU, INCA,MANACOR Y OTROS PUEBLOS, A PESAR DELA REAL CÉDULA QUE DIERA CARLOS 111EN 1 7 7 7 , PROHIBIENDO LOS BAILES EN LAIGLESIA, ATRIOS Y CEMENTERIOS" ( A N T O -nio Galmés, "Mallorca, Menorca, ¡bi-za. Folklore").

Sembla que a Inca, com a altrespobles de Mallorca, es varen prohi-bir aquestes danses per la mateixaesglésia, ja que els rectors i vicariscreien que aquesta dansa dificultavael culte religiós.

En un proper número parlaremdels cossiers a Inca amb un granconeixedor del nostre ball folklòric aInca: Joan Huguet. •

BERNAT FORTEZA

JL5.

TAULA DE SANTA MARIA D'INCA. Joan DAURER,

Segle XIV.

Sta. M*, la Major amb corones distintes.

L'ARTMARIÀINQUER

L f exposició organitzada, amb motiu delXXVè. Aniversari de la Coronació

^ Pontifícia de Santa Maria la Major,el passat mes de maig, ens va sorprendremolt gratament. Els ciutadans d'Inca notenim ocasió de poder veure exposicions degran qualitat i per tant volem agrair la sevaorganització a totes les entitats i personesque feren possible aquesta mostra i moltespecialment a Jaume Puigserver, rector deSanta Maria la Major, a Pere-Joan Llabrés iMartorell, a Gabriel Llompart i a Joana Ma.Palou.

També es força interessant el catàleg quees va editar amb motiu d'aquesta exposicióque conté, a més de les obres reproduïdes,escrits de les persones abans esmentades.

D'entre l'obra pictòrica exposada, voldriadestacar, primerament, la Taula de SantaMaria d'Inca, obra de Joan Daurer, pintord'origen català. Formava part del tríptic queera el retaule major de l'antiga parròquiad'Inca en el segle XIV i és una de les obrescabdals de la pintura gòtica mallorquina. Lafigura de la Mare de Déu es representa sobreun fons daurat i aguanta amb el braç esquerreel Nin Jesús i li ofereix, amb la mà dreta unocellet. El Nin sosté amb les dues mans unacinta que duu la inscripció: Ego sum luxmundi (Sóc la llum del món). Sota els peusde la Mare de Déu hi ha quatre escuts,repetits de dos en dos; el centrals represen-ten l'escut d'Inca i en cadascun dels doslaterals s'hi troben tres brotets de mata.Aquests darrers deuen correspondre a lafamília del donant. Tancant la taula, per lapart inferior, es veu una inscripció que diu:"JOAN DAURER, PINTOR, M'A

PINTADE L'ANY MCCCLXXIII".

És la primera obra medieval ma-llorquina datada i signada.

Les dues taules de Pere Terrenes,pintor de la segona meitat del segleXV, són les altres pintures gòtiquesque es conserven a Inca. Possiblementeren les taules laterals d'un tríptic.Una d'elles representa El matrimonide sant Joaquim i santa Anna il'Anunciació a Maria. És moltinteressant l'expressió dels dos espo-sos que s'abracen baix de la miradad'un àngel; a la part superior hi trobaml'escena de l'Anunciació. El detalls iel paisatge que es veu per una finestramostren l'arribada de les influènciesde la pintura flamenca a Mallorca.L'altra taula representa La Visitadode Maria a santa Elisabet i elnaixement de Jesús. A la part inferiorhi ha la Mare de Déu jove amb unagran cabellera conversant amb santaElisabet i a la part superior es repre-senta el naixement de Crist. Al fons ia la banda esquerra hi trobam unacasa en ruïnes i a la dreta un paisatge.

Del segle XVI sobresurten lespintures de Mateu Llopis, jove, toteselles conservades en el Monestir deSant Bartomeu: El taller de Natzaret,Crist a la tomba entre Maria, santJoan i Maria Magdalena i El retauletde la Mare de Déu del Roser. ElsLlopis, pare i fill, treballaren permoltes esglésies de Mallorca i pelMonestir de les monges jerònimesd'Inca. De formació valenciana, sónuns dels pintors més destacats delsegle XVI.

També s'exposaren moltes pinturesanònimes de tema marià, algunes prouinteressants com La Sagrada Família,d'inicis del segle XVII, quadreconservat a les monges tancades queté una predel la amb quatre escenes dela vida de Jesús; o Santa Maria laMajor, del segle XVIII, tela que cobriael cambril de la Mare de Déu.

TAULES de Pere Terrenes, conservades al Monastir de Sant Bartomeu,Segle XV.

LA PIETAT

Capella de les ànimes.Eslèsia parroquial deSant Domingo,

Finals del Segle XVII

_L7

Gran part de les esculturescorresponien a l'època barroca(segles XVII i XVIII). Algunesd'elles formen part de retaules comLa Pietat, talla policromada definals del segle XVII que es trobaa la capella de les Animes, al'església de Sant Domingo; laMare de Déu de l'Esperança, deprincipis del segle XVII, al'església de Sant Francesc; laMare de Déu de la Candelera, delsegle XVII, que es conserva al'església del monestir de santBartomeu; o la Mare de Déu morta,talla policromada del segle XVII,de l'església de Sant Domingo.Altres són imatges processionalscom La Dolorosa, del segle XVIII,que es un simple maniquí per ves-tir i tan sols la cara i les mans sóntallades i policromades; o la Marede Déu dels Angels, del segle XVII,que es troba a Sant Francesc.Anteriors a l'època barroca, delsegle XVI, són la Mare de DéuMorta de l'església de Santa Mariala Major i la Mare de Déu deGràcia, obra de Gabriel Mòger,que es conserva al Convent de santFrancesc.

Finalment s'exposaren objectesde culte com dos reliquiaris, baci-nes, una capa pluvial, antiguesgonelles de Santa Maria la Major iel Nin Jesús etc. Destaca un Píxide,de plata, del segle XIV, amb el quees portava el viàtic als moribunds.

Creiem que l'art religiós a Incaés prou important per a repetirexposicions d'aquest tipus i, talvolta, per crear, com ja s'ha dit enalguna ocasió, un museu d'artreligiós a la ciutat. •

PERE RAYÓ BENNÀSSAR

EL TALLER DE NAZARET de Mateu Llopis, fill, Segle XVI.

OBJECTES DE CULTE. Entre altres, dos reliquiaris i dues bacines

dels segles XVIII i XIX.

IE.

LA DOLOROSA. Cara i mans de fusta tallada; vestitde vellut negre i de roba de fil amb randes,Segle XVIII. [Foto de dalt dreta]

MARE DE DÉU DE GRÀCIA de Gabriel Moger.Convent de Sant Francesc, 1500.[Foto de dalt esquerra]

CRIST A LA TOMBA ENTRE MARIA,SANT JOAN

I MARIA MAGDALENA.

Mateu Llopis, fill.

Segle XVI.

CORONA POÈTICAA

SANTA MARIA LA MAJORD'INCA

KN EL XXVe ANIVERSARI

DE LA SEVA CORONACIÓ PONTIFÍCIA

E l dia 21 de maig de 1992, a laparròquia de Santa Maria la

Major d'Inca tenia lloc l'ofrena de laCoronació Poètica en el XXV.aniversari de la coronació Pontifíciade nostra Madona d'Inca. Unavetllada on els versos i la músicas'agermanaren per homenatjar i ve-nerar la nostra Verge.

Per fer una petita recordança,hem de dir que el 30 de juliol del1990, publicaren una lletra de convitAntoni Pons Sastre, batle d'Inca iJaume Puigserver i Capellà, TOR,rector de la parròquia de Santa Mariala Major d'Inca. Aquesta lletra deconvit anava adreçada a tots elspoetes de llengua catalana per tal deteixir una corona poètica, inspiratsen un tema marià. La revista "Lluc"i "Serra d'or" animaren a laparticipació.

El llibre és un vertadera joiapoètica mariana on els nostres poetes

illencs, delPrincipat, del PaísValencià, del'Alguer, hi hanpres part. Feiatemps que Incano havia acollittants de poetesjunts. Cal desta-car la presènciade Miquel Gayà,Josep Ma

L 1 o m p a r t ,Gabriel JanerManila, el PareMiquel Colom,TOR, AlexandreBallester, JaumeSantandreu, et.Tampoc podemdeixar de banda a

Blai Bonet, Climent Forner, JoanPerucho, Guillemd'Efak, entre altrescantaren versos plens de lloança aSanta maria la Major.

Ressonància poètica, on els ver-sos amarats de devoció marianaenjoiaren la nostra Verge i feren unacorona ben guarnida d'estimació il'oferiren tots ensems dins una niton els nostres millors poetes illencsferen presència. Un recital depoemes que semblava tot unesdeveniment encisador.

Mn. Pere Joan Llabrés foul'encarregat de recollir i ordenar elmaterial rebut i l'Ajuntament d'Incael patrocinador.

Mn. Llabrés obrí l'acte amb unesparaules de presentació: "Aquí, alcor de l'illa major, en aquest vespreflairós deprimavera, els vostres cantorsenamorats us han portat una coronaflorida amb lluïssor de Renaixença,recordant i revivint la que amb fervent

entusiasme us dedicà Miquel Duran elprincipi de segle; us la portam tambémesella de batec vital, generós i fort deles generacions noves; us l'hem teixidaharmoniosa i conjuntada amb el to feri tendre de la llengua dels nostrespares".

Tot seguit, l'escriptor i poetajosepMa Llompart, exposà la importànciade la poesia com a lloança religiosavers les nostres imatges marianes.

El llibre té dues parts: la primera,una seixantena de poesies inèdites,i la segona, una antologia de poemesd'autors que han cantat a Maria.

Cal destacar en aquesta vetlladael concert de polifonia mariana perl'orfeó "L'Harpa d'Inca", dirigit pelreconegut director D. MiquelAguiló. Es va estrenar el "Magnificatde Santa Maria la Major", músicadel P.Antoni Martorell, TOR, i lletrade Mn Pere Joan Llabrés.

L'actuació extraordinària del'Harpa d'Inca donà brillantor a lafesta. Vertaderes joies del cant marià,sota la batuta del seu director,ompliren de goig i satisfacció a totsels presents, Hem de dir que L'Harpad'Inca gaudeix d'una forta estima.Des de l'any 1921 en què fou funda-da per Miquel Duran ijaume Alberti,elpoble inquer es pot sentir orgullósd'aquesta coral que broda tots elsactes en què hi pren part. Els seusnombrosos recitals en són unamostra. •

BERNAT FORTEZA

2Û_

CONVERSA... amb Discos BABA

4 4 fy ojos, la gent és boja"MJ diu na XESCA, tot just

posa el peu a l'escaló del portal dela tenda de discos de la qual ellan'és la dependenta. Ràpidament iamb el propòsit d'evitar qualsevoltipus de malentès, afegeix "bé!,vull dir amb això, que mai saps elque et poden arribar a demanar.Tot va sempre a l'inrevés del quenosaltres hem planificat. Quan tucreus que la gent s'aproparà percomprar aquells discs dels quenosaltres n'hem duit un majornombre de còpies, aleshores la gentacudeix sol·licitant aquella músi-ca que menys t'esperes". I és queja ho deia Joan Manuel Serrat a lacançó "Cada loco con su tema",en la que, per altra banda, diu tambéque prefereix ' ' ganar a perder' ', laqual cosa, tot plegat, ens indueix apensar amb un xic de malícia iaprofitant l'avinentesa, que podriatractar-se en el seu cas d'una menade justificació personal - o bé demissa de difunts- per haver deixatsoterrat sense escrúpols aquellSerrat encara no estrangeritzat dels

ahnent...

PETS,

del rock, SAU O

anys setanta. Però tot això - iperdonau la nostra intromissió- ésuna altra història que res té a veureamb la CONVERSA que ara ensocupa i que caldria tornar avertebrar.

Milions d'hores de musica de tottipus, tantes com hores manquenals qui voldrien estar-ne gaudint,s'emmagatzemen en el petit localde Discos Baba on hem anat perparlar amb Francesca Pons, quequasi sempre podem trobar rera eltaulell, amb paraules de la qualhem encetat aquesta entrevista.

' 'És molt difícil respondre apre-guntes de la classe: ¿Quina castade música escolta la gent més jove?¿Ieh més grans? O bé, ¿i quina ésla música o els grups més venuts ?"."El que és ben cert és que lapublicitat hi fa molt. Aquells discs,cassettes o compacts de grups oestils musicals que la gent nocomprava excessivament i que de

cop i volta tothom vol tenir a casaseva (R.E.M., Guns' & Roses oPixies, entre molts altres) ésgràcies a que han estat degudamentpromocionats per la televisió oaltres mitjans. La venda esprodueix a onades. A vegades enstrobam amb clients que s'anticipenals nostres mateixos representantsi que coneixen millor que nosaltresel mercat discogràfic."

Malgrat tot i a força d'insistiraconseguim esbrinar, d'una mane-ra un tant simplista i en la mesuraque el tema ho permet, algunes deles tendències més generals. ' 'Hiha música que mai no passa i a lagent sempre li agrada tornar asentir. A tots ens agrada recordar.És per això que normalment tenenèxit aquells discs recopïlatoris detemes que en el seu moment forenmolt escoltats"."Hi ha tambéaquells grups dels que mai esdeixen de vendre discs d'una ma-

S-ESCAIRE DISCOTECAI N C A

s'escaireABIERTO CADA DIA

BAJOS "BAR SA PUNTA C/ REMTAOORBS/I

DISCOS

C VIDAL, 51 TL 88 02 83

_2L

nera constant' ' diuen referint-se alsmites delrock, siguin vius omortspera la història de la música.

És un bon moment per acomprovar si la mort d'un músic iel procés de mitificació d'aquestque d'això se'n deriva quedareflectit en les xifres. "No hi hadubte que és així, fixa 't en el cas deRoy Orbison, que pràcticamentningú coneixia, o en el cas recentde Freddie Mercury, que tot i serprou conegut ha fet incrementarenormement amb la seva mort lesvendes del seu grup, QUEEN." Unprocés de mitificació impulsat sensdubte pels mitjans de comunicacióper una banda, i per les casesdiscogràfiques, per l'altra, que noes poden permetre obviaroportunitats tan sucoses comaquestes. És el que podem dir-ne' necromercantilisme'.

"A Inca, la gent nomostra un gustdesorbitat per la mú-sica més comercial..."

' lEl rocken català ha tengut unagran acceptació des de que es va

donar a conèixer aquí, obrint-seles portes amb el grup SOPA DE

CABRA, que actualment i desprésdel seu darrer treball, ha cedit ellideratge als PETS [que actuarenper Sant Abdon/, SAU o als UMPAH-

PAH" continuen, reprenent així lesdissertacions en les que estàvemenvescats. "Altres estils musicalscom el New Age creen cada diamés adeptes, en canvi hi ha estilscom és ara la música 'màquina ' o'bacalao ', música 'disco ' en gene-ral, que només es ven a una clien-tela d'una mitjana d'edat no supe-rior als quinze anys "."Hi ha tambéaquells que només s'interessenperun gènere musical determinat- mú-sica clàssica, blues, jazz, ... Sóncompradors molt exigents i bastantespecialitzats, i per aquest motiumals de servir.""A Inca, la gentno mostra un gust desorbitat per lamúsica més comercial, sovint essenten atrets per un mercat moltmés marginal", ens diuenfinalment.

La nostra tertúlia continua mésencara i reprèn noves formes mésenllà del que puguin esserpredileccions estrictament musi-cals, però ara ja tocam el dòs.

Per la nostra banda, continuaremrumiant sobre el personatge/cauntautor que -a remolc de lesnostres dèries personals, val a dir-ho- ens hem permès deixar aterraren aquesta entrevista i el fet que,per estrany que pugui semblar, siaplicam el codi que establí LA TRIN-

CA en el llunyà Far West, s'estimi"un siux más que el séptimo decaballería' ' (Cada loco con su tema.1983), quan nosaltres continuampensant que hauria de ser tot elcontrari. •

MIQUEL ÀNGEL RAYÓ I MARTÍN

BotigaLa Florida

Plaça Espanya. 19

Inca (Mallorca)

TL

sew al Cardei* Vidal/ 5 e.t\imao\

ACTIVITATSREALITZADES ELS MESOS

DE MAIG I JUNY

Església de Mancor: Capella de St.Antom Abad on s'hitroba l'urna que conté el braç i la sang de St. Probus.

CONÈIXER L'ENTORN:

Mancor de la Vall

El dissabte 9 de maig un grup demés de 20 persones visitàremMancor. Primer anàrem al'església, edifici neoclàssic delsegle XIX, projectat per FraMiquel de Petra. A l'interior elque més va cridar l'atenció foul'urna que conté un braç i la sangde Sant Probus, a la capella deSant Antoni Abat. Els quivolgueren, pujaren al campanar.

Després, ens dirigírem a peu aM assa nella on ens hi esperava elbatle de Mancor, Gabriel Pocoví iel senyor de la possessió, IgnaciColl Moragues. Ens passejàremtambé pel llogaret on sobresurt laconstrucció de la casa delgarriguer. Allà prop hi ha lapossessió de Son Maga que ensva mostrar el seu propietari.

Tornant a Mancor vam visitarSon Morro, ambunabella façana;hi sobresurten el portal de pedra,amb arc de mig punt, i duesfinestres renaixentistes. Acontinuació anàrem a la Font de laVila i els Rentadors, conjunt quefa poc ha estat rehabilitat onbeguérem aigua fresca.

El grup a la clastra de Massanellai efbatle de Mancor "

Hi ha el senyor de la possessió, IGNACI COLL MORAGUES.GABRIEL POCOVI POU. A la foto d'abaix, rentadors de Mancor.

Casa del garriguer al llogaret de Massanella.

Finalment, el batle de Mancor ensva rebre a la sala de sessions del'Ajuntament, obsequiant-nos ambdiverses publicacions de la vila ioferint-nos un aperitiu i cava.

Pensam continuar aquestes visitesen la propera temporada visitantSineu, Campanet, Selva, Caimari...,sempre en dissabte matí.

P° r t al d'entrada a la possessió de Son Maga.

El grup Obra Cultural Balear-lnca en els BANYS ÀRABS. Ciutat.

ConèixerCiutat

El dissabte, 13 de juny, férem unitinerari urbà per Ciutat de Ma-llorca. El grup tornà a ser de mésde20persones. Anàremi tornàremamb tren.

Les visites més significativesforen:

L'església de SantaMargalida, antiga esglésiagòtica edificada tot d'unadesprés de la conquesta de Ma-llorca per Jaume I, encara quesofrí una reforma important enel segle XIV. S'hi establiren,primer els franciscans iposteriorment les mongesagustines de Santa Margalida.Aquestes monges forenexclaustrades l'any 1837, i elconvent gairebé desapareguédestinant el seu solar a hospitalmilitar.- La Col·lecció March d'ArtEspanyol Contemporani, ambobres de 36 artistes espanyols degran prestigi, entre ells desta-quen els pintors Picasso, Dalí,Miró, Gris, Tapies, Barceló ... iels escultors Chillida i JulioGonzález.- L'església de Santa Eulalia,començada a la primera meitatdel segle XIV, durant la segonaetapa del regnat de Jaume II. La

planta del temple és de tresnaus i giróla, cosa única aMallorca. Tota l'obrapertanya l'art gòtic, exceptuant lafaçana que s'aixeca en el segleXIX i és neogòtica.- El Museu de Mallorca, quees troba al palau de Ca la GranCristiana, i que conserva unaimportant col leccio de pintu-ra gòtica. Són moltinteressants també les salesdedicades a 1 ' arqueologia mu-sulmana, que no vam podervisitar, degut a problemes depersonal que té el museu.- Els banys àrabs, un delspocs restes arquitectònicsconservats de l'època islàmicaa les illes Balears.

Acabàrem la visita a Ciutat ala clastra del Convent de SantaClara.

Hom a minim, dues

Excursió a l'arxipèlag de Cabrera

Per acabar les activitats programades en el darrertrimestre del curs 1991-92, el dissabte 27 de juny,tingué lloc l'excursió a l'arxipèlag de Cabrera.

Donàrem la volta a l'illa de Cabrera, observàremles altres illes i illots. Una vegada a terra vam visitarel Castell, el Monument als francesos i vam nedar aSa Plageta. Ens va acompanyar una eixerida guiad'ICONA. Abans de deixar l'illa nedàrem a laparadisíaca Cova Blava.

L'arxipèlag de Cabrera està format per un grupd'illes i illots situades al sud de Mallorca. Es tractad'una prolongació de la serra de Llevant queemergeix de la mar. Les illes més importants que elformen són na Foradada, na Pobra, na Plana,l'Esponja, la Conillera, na Redona, Cabrera, l'illade ses Bledes, l'illa de ses Rates, els Estels i laImperial.

La superfície total de l'arxipèlag es de 14 km2,que representa el 0,28% de les Balears. L'illa deCabrera té 14,03 km. de costa i els illots un total de38,3 km., el que fa un total per a l'arxipèlag de 52,33km. de litoral, que suposen el 4,22% de la costa deles Balears.

Té un relleu molt muntanyós, malgrat la seva pocaaltaría, amb un màxim al puig de na Picamosques,de 172 m. Aquest fet determina que la seva costasigui molt retallada, amb moltes cales i entrants.

Poc es coneix del poblament antic de l'arxipèlag.Errònies llegendes conten el naixement d'Anníbala Conillera. Tenia una gran importància a les rutesde l'època clàssica. El port natural és molt abrigati molt segur en cas de temporal. A finals del segleIV sabem dePexistènciad'unmonestir, documentatper una epístola tramesa per sant Agustí al superiorde la comunitat.

El primer propietari de l'Illa després de laconquesta del rei Jaume I, fou Ferrari de SantMartí, paborde de Tarragona. En el segle XV esconstruí el castell, únic element dissuasiu contra elsatacs dels pirates argelins. L'actual edificació és elresultat de reconstruccions i restauracions.

El 1809, durant la guerra contra Napoleó, lavictòria de Bailen va tenir repercussions importantsper a les Balears, i en concret per a Cabrera. Elspresoners conegueren la fam, les malalties i unagran misèria. Menjaren herbes salvatges, sargantanes

i rates, i fins hi tot va haver-hi casos d'antropofagia.El captiveri va durar cinc anys. En total, hi hagué3.400 baixes, la majoria morts per les malalties o lafam. El tractat de Pau de 1813, entre Napoleó i FerranVII, suposà la llibertat per als francesos que haviensobreviscut. El 1847, una esquadra de la marinafrancesa desembarcà a l'illa i construí un monument,en record de tots els que hi quedaren.

El 1890 heretà l'illa Jacint Feliu i Ferrà. Els Feliuferen grans millores, fundaren VILA CRISTINA,

repoblaren l'illa de vinya i la dotaren d'un serveiregular de vaixells a vapor que la unien amb Palma.

El 1916, durant la Gran Guerra, l'Estat espanyol1 ' expropià a la família Feliu per qüestions de defensa.

Actualment l'arxipèlag de Cabrera, juntament ambles aigües i fons marins que l'envolten, és ParcNacional Marítimo-Terrestre amb una flora i unafauna de gran valor. •

.....^............ ............

[ADALT]

Port de Cabrera. Al fons, Sa Plajeta.

Inscripció feta per un presoner francès(sembla que Fleury Grapain) a les paretsdel Castell,

El grup de l'OCB-Inca a l'escala delCastell.

[ABADC]

Es Castell de Cabrera.

[FOTO DE LA PÀGINA ANTERIOR]

26

P er valorarei Pacte Autonòmicpot esser interessant analitzarsi les competències que es

transferiran a la Comunitat Autònomade les nies Balears com a conseqüènciadels Acords, juntament amb les queja té la CAIB, significaran assolir perpart de la nostra Comunitat el sostrecompetencial de les comunitatsautònomesd'autonomia plena.

La meva opinió és que, ambindependència de destacar que totincrement de competències és

positiu i que quanaquest es consumipossiblement laComunitat tendra eldoble de personal ihaurà duplicat el seupressupost, però noassolirem encara elsostre competencial deles comunitatsd'autonomia plena perles següents raons:

-No s'ampliaran elsDecrets de traspassos deserveis aprovats a l'etapaautonòmica, Decrets

que comparatsamb els seus anàlegsreferitsa tes Comunitats Autònomesd'autonomia plena s'observa que hiha una forta rebaixa en elsde Balears.

Per exemple, mentres al ReialDecret de Traspàs de Serveis a la

Generalitat en matèria de Cultura esdisposa que "¡a Generalitat deCatalunya i l'Administració de l'Estatcol-laboraran entre ells per assegurarla deguda representació de lesmanijestacions ae cultura catalana enles activitats que desenvolupal'Administraciódet'Estatverpromourela presència cultural d'Espanya al'estranger" .La. clàusula anterior noapareix en els Decrets de traspassosde serveis a la CAIB en matèria deCultura.

- Les funcions sobre les matèriesi, a vegades, les matèries descrites enels Acords Autonòmics que seranobjecte de transferència a vegadessón més restrictives o limitades que

EL PACTE AUTONÒMICES INSUFICIENT

*

les descrites en els Estatutsd'Autonomia de les ComunitatsAutònomes d'au tonomiaplena.

Així, mentre que a les Comunitatsd'autonomia plena s'han transferit eldesenvolupament legislatiu il'execució de la legislació bàsica del'Estat en matèria de Seguretat Socialaixí com la gestió del seu règimeconòmic, segons els Acords just estransferiran a les ComunitatsAutònomes la gestió de lesprestacions i serveis socials del siste-ma de la SeguretatSocial (1NSERSO).

- Gràcies als Acords es reforça unmecanisme de "cooperació" Estat-Comunitats Autònomes que endeterminats casos pot significar unlímit a l'exercici de fes competènciesde les Comunitats Autònomes. Sónles anomenades conferènciessectorials que tendrán, entre d'altresobjectius, la planificació oprogramació conjunta i que, si bé engeneral adoptaran les decisions perconsens, podran arribar a adoptaracords per majoria. Basta veure queen matèria d'Educació la creació denous centres i la implantació de nousestudis "se realizara de acuerdo con loscriterios de planificación general queserán acordados en la ConjerenciaSec-torial".

- El contingut i abast definitiu deles competències descrites als AcordsAutonòmics dependrà, a més a més,dels decrets de traspassos de serveis-per cert, sobre dues matèries jas anuncia en els Acords que no n'nihaurà- i dels mitjans financers que estransfereixin.

- Només falta a les llistes a transfe-rir la competència en matèria deseguretat pública i seguretat social.Les Balears tampoc tendrán lacompetència legislativa en matèriade comerç interior, ni la competènciaen matèria de Règim Local, ni lescompetències en matèriad'administració de l'Administracióde Justícia, ni les competències plenesen matèria de Dret Civil, per posarexemples significatius.

Tot això ens permet arribar a les

següents conclusions:1) Les competències que rebrà la

Comunitat Autònoma de lesllles Balears

com a conseqüència dels Acords sóninsuficients, limitades i, algunes d'elles,com és el cas de l'ensenyament, einaessencial per a la normalització d'unallengua, arribarà amb un retard de mésde quinze anys respecte de les ComunitatsAutònomes que tenen llengua oficialpròpia.

2) L'increment de competències nosignificarà assolir per part de laComunitat Autònoma de les Illes Balearsel sostre competencial de les Co munitatsAutònomes d'autonomia plena (PaísBasc, Catalunya, Andalusia, Galícia,Navarra), ni les del País Valencià oCanàries, ni el de les competències del'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears(incloses les expectants), ni el de lescompetències descrites a la Proposicióde Reforma de l'Estatut d'Autonomia deles Illes Balears aprovada pel Parlament,el dia 29 de gener del 1991, i presentadaa les Corts Generals.

3) Aquest increment competencialpodria constituir una passa més en elprocés cap a la institucionalització de

Les Balears

l'autogovern ple, sempre que la sevaassumpció no signifiqui tancar el procésde transferències de competències a laComunitat Autònoma de les Illes Balearsi Pitiüses •

BARTOMEU COLOM I PASTOR

* BARTOMEU COLOM I PASTOR forma part de la Juntadirectiva d'OCB que presideix Antoni Mir. Professortitular a la Facultat de Dret de la Universitat de ¡es IllesBalears, la seva tesi doctoral versà sobre règimadministratiu comparat entre diverses illes europees. Ésespecialista en Dret Administratiu i en temes del'Estatutd'Autonomia i de la Llei de NormalitzacióLingüística. Membre de la Plataforma Cívica perl'Autogovern, explicà les seves idees en un acte pública Ciutat i en l'article de la pàgina anterior a DIARIOde MALLORCA dijous 16 de juliol. Pel seu interès,l'hem reproduït.

JOAN FUSTER 1922-1992

La desaparició de Joan Fuster a començaments d'unestiu que no volia començar ha servit, justament, perprovocar la reflexió. L'OCB organitzà un acte a Ciutatper parlar de l'autor de Nosaltres els valencians. JosepMelià, autor a la manera fusteriana de Els mallorquins,i Francesc Burguera glosaren la figura de l'escriptor deSueca. Tant des del punt de mira patriòtic com en eld'intel·lectual -en el sentit més ample del terme-, tots,valencians i mallorquins especialment, ens hem morttambé un poc.

VIIAMOVAPAPCLCIIA YLI·lttIA

Coita y Llobera,70S

-x sonto

IWOtttATICA YNuciLCf orici»*

Hutali, 47

ÓPTICA REAL

C/ Obispo Llompart 2Tel ôô QÑ 4007300 INCA

Cjualdeua

General Luque, 85 (esq. Torreta) - Tel. 50 02 20 - INCA

FÁBRICA D'ARTICLES DE PELI

guantsbosses

peces de vestit

i marroquinena en (joneta!

Gran Via de Colon INCA Telèfon 60 19 00

HUMORISME SERIOS

El diccionari defineix així l'humorisme: "Estil literari en ei que s'agermanala gràcia i la ironia, el que és alegre i el que és irisí". Aquí teniu una tria defrases i pensament de reconeguts autors, tan genials com aquestes paraulesque de forma amena i amable poden arrancar un somriure, tal vegadamélancolie, com a defensa intel·ligent davant els problemes de cada dia.

* Si funciona, no ho arreglis.* Beneït sigui qui no espera res, perquè mai serà defraudat.* Estimats ecologistes i grups d'associacions de verds: A més d'estimarel germà arbre, heu d'estimar el germà home.* Abans les dones es ruboritzaven quan s'avergonyien, ara s'avergonyenquan es ruboritzen.* El món necessita homes amb imaginació; és a dir: dones.* No hi ha persones tan buides com les que estan plenes de sí.* La meva forma de bromejar és dir la veritat. És la millor broma del món.* El matrimoni més feliç que podria imaginar-me seria el de un sord amb unacega.* L'estat matrimonial es nomena sant perquè compta amb molts màrtirs.* AMOR: Estat d'imbecil·litat transitòria.* CLERECIA: Personal de terra de Déu.* Déu em perdonarà. És el seu ofici.* Res envalenteix tant el pecador com el perdó.* Guarda'm d'aquell en qui tene la meva confiança, que de qui desconfií, emguardaré sol.* La primera meitat de la vida ens l'espenyen els nostres pares, i la segona,els nostres fills.* Només hi ha una veritat absoluta; que la veritatés relativa.* Tot el món es queixa de la seva memòria, però ningú de la seva intel·ligència.* Només encerten quan rectifiquen.* Deixau-los murmurar, ens deixen comandar.* Era com un gall que creia que el sol sortia per sentir-lo cantar.* Tot el món diu bogeries; només és lamentable quan es fa solemnement.* Jo mai seria soci d'un club que em volgués admetre a mi.* Consultaré el meu misser i, si accepta el cas, en contractaré un altre.* No sieu de cap escola, sobretot, no de la meva.* Qui pot governar una dona, pot governar una nació.* Crec en l'existència de Déu, malgrat totes les beneitures que m'han contatper a fer-m'ho creure.* No. No sóc feliç, ni falta que em fa.* Què feliç sóc, des que m'he resignat a no ésser-ho!

CATALINA AMER VIVES

Ja tornam a ser una altra vegada ambtots vosaltres i tal com us anunciàvem

al nostre article anterior, la introducciód'avui anirà de productes de temporada.

Aquest mes en què ens trobam, eraabans el de la gran varietat de fruites ihortalisses, i diem abans perquè la cosaha canviat, possiblement per bé, ja queels hivernacles i la millora en els transportsha fet que, per una banda es pugui conreari recollir fruita fora de la seva normaltemporada, i per l'altra, tenir a l'abastproductes que, si bé a les nostrescontrades no són propis del temps,produits a altres terres ens augmenten lavarietat, i així les nostres places i mercatstenen una gran varietat de colors queomplen a caramull l'arc de Sant Martí.

Convé però centrar-nos primer en lesfruites que són nostrades i trobam:l'albercoc tardà, molsut i dolç (elprimerenc ja s'ha acabat); tota la granvarietat de prunes des de la vermellaencesa fins a la groga, passant per totauna gama de colors; la cirera, que mossènRiber qualificava com a "dolça recadapicada d'ocell"; el melicotó, amb granquantitat de varietats, a quina mésexquisida; la pera, la poma, i un llargenfilall més. No convé però, que ensoblidem d'una fruita que encara que siguimolt humil, no per això és menyssaborosa, ens referim a les figues en totesles seves varietats i amb tots els diferentsnoms que reben, segons que, qui lesanomeni sigui d'un o altre lloc de la

5o CanonCO PI A DOR AS - CALCULADOR AS - M . E. E. -FAX

AVDA. CIUTAT DE LLOMPOC, 146

a n t e s : GRAN VIA COLON.

TEL. 505391 - FAX. 505125INCA

LA CUINA

"MOUSSE" FREDAD'ALBERGÍNIES

Ingredients:

- 1,5 Kg. d'albergínies- 1/2 I.- 4

- 4- 1

Elaboració:

de lletoussal i pebrebòtomàtigues maduresbranqueta de moraduixoli d'oliva

Pelau les albergínies, tallau-les de per llarg i posau-les ambremull amb aigua i sal durant uns minuts, per tal que perdinl'amargor.

Colau-les i fregiu-les dins d'una paella, amb oli, fins que siguinben rosses.

Posau-les dins d'un recipient i afegiu-hi els ous, la llet, la sal iel pebrebò i triturau-ho; després es posa tot dins d'un motllerectangular i s'enforna a bany Maria durant 40 minuts a fornmoderat.

Mentrestant es prepara una salsa amb les tomàtigues pelades iassaonades que triturarem i passarem pel colador xinès (les tomàti-gues han de ser crues).

Una vegada cuit el pastís i després de refredat, el desmotllaremi el servirem dins d'una palangana amb la salsa al fons, decoradaamb unes fulles de moraduix.

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Ja que a la recepta ha sortit el moraduix, avui parlaremd'herbes aromàtiques, així no digueu:

"mejorana""orégano""tomillo""eneldo""hinojo""ajedrea""romero""perifollo""cebollino""albahaca"

perperperperperperperperperper

moraduixorengatem o farigolaanetfonollsajolidaromanícerfullporradellalfabeguera

|VE DE LA PÀG. 2 8 |

nostra terra: flors, roges, martinenques,agostenques, albercoc, bordissot blanca0 negra, de coll de dama, hivernenca,paratjal, de la senyora, verdal... i moltesmés. (Tanta sort que la maledicció bíbli-ca a la figuera no va arribar al seu fruit).

El raim en alguna de les seves classesa finals de juliol ja es pot treure a taula;les síndries i melons a més del plaer quesuposa menjar-los ens ajudaran a repo-sar l'aigua que la forta calor de l'estiu ensva eliminant mitjançant la sudació.

Uns altres productes que, a l'hora depreparar el menjar que hem de posar ataula cada dia, ens ajudaran molt, enaquesta època, són les tomàtigues, elspebres, les cebes, els enciams, elscogombres, etc. que fan que la falta degana que propícia la calor, es vegivençuda pel delit de menjar un bontrempo, una bona amanida, i tal vegada,sortint de la nostra tradició, un bongaspatxo.

1 pensant en els productes anomenats,podem fer algun menjar que siguiapropiat a la temperatura i xafogor queacostumam patir -o hauríem de patir,perquè aquest juliol comença benfredorenc- aquests dies; és a dir unmenjar que ens sigui fàcil de preparar,que ens ocupi poc temps i que guanyi ensabororet l'apatia que se sent a l'hora deseure a taula.

En primer lloc i dalt del nostre "podi"culinari hi hem de posar el trempo, queper la varietat d'ingredients que el con-forma es converteix en un menjar senzill1 molt saborós que a l'hora de degustar-lo, pot deixar ben ple a la persona mésmenjadora, gràcies a les "muies" que s'hifan.

Una altra bona menjua d'estiu, queveritablement és més laboriosad'elaboració (però no mès difícil), és elnostre tumbet, que amb patates, pebres,albergínies, carabassó i tomàtigues, re-sulta d'una exquisidesa extraordinària.

Basta però ja de preàmbuls, i anem alque és el nostre objecte, és a dir unarecepta de cuina.

Creiem que no cal donar-vos lesreceptes ni de trempo ni de tumbet, jaque, amb tota seguretat, les sabeu ferprou bé i a més amb aquest punt perso-nal que fa que cada una d'elles siguiúnica i irrepetible.

Avui us proporcionarem una receptatambé ben apropiada per aquest temps.Vegi's el quadres adjunts. •

3ü_

La torxa olímpica passà COM UN LLAMP el 23 del mes dejuliol.

Els més vells del lloc recordaven quan va venir en Franco. Els no tan joves, quanel encara Príncep de Borbó passà també com un llamp amb un bon cotxe. Tothomanava preparat. Els independentistes demanant al món INDEPENDÈNCIA enangles, la gent en senyeres repartides per lAjuntament (fins i tot els del PSOE iPP en duien) i les forces de seguretat... amb una fiissera! Malgrat les cabriolesdel nostre improvisat fotògraf T. Rodríguez, la flama a la foto d'avall no es veutant com la porra. Només hi feia falta el batle fent de Toni Isbert i Sa Revetlapreparada per actuar i ja tenim BIENVENIDO MISTER MARSHALL H.

Tornam a 3a.

E I Constància, com tots sabeu, és unclub de futbol que anys enrera aixecava

passions. Afeccionats de tou la part forana ifins i tot de Ciutat, baixaven a Inca tots elsdiumenges aanimar-lo i gaudir del millor futbolque en aquell moment es podia oferir a lanostra illa.

Cas apart era el Alfonso X/17, desprésanomenat "Mallorca", que disfrutava de totsels favoritismes institucionals i arbitrals(recordem el Sr. Cruellas el 20-5-1945).

Aquell esplendor que el Constànciaaconseguí es va apagar degut a una forta crisi.Els anys finals de la dècada dels vuitanta hi vahaver el risc que fossin els darrers de la sevahistòria. Però fa molt poc temps va sorgir unadirectiva jove, amb ganes de fer feina, unsjugadors quasi tots inquers, que desinteres-sadament s'oferiren a aixecar el nostre estimatClub. Una primera temporada a Preferent enquè es va fer un papermolt digne. I una segonatemporada en què, animats, directiva i jugadorsprojectaren pujar l'equip de categoria.

Així, amb una sèrie de jugadors de reforç,començà la temporada 1991-92. El 25 d'agostdel 1991 s'encetà la lliga a Muro. Es perd en eldarrer minut de penal molt discutible; en elsegon partit ens visita el Campos i es torna aperdre per penal dubtós. En els següents deupartits s'aconsegueixen tan sols dotze punts ies decideix cessar l'entrenador Sr. Esteban. Elseu substitut fou l'inquer Sr. Garriga. Amb ell,el Constància aconsegueix arribar al final delcampionat ocupant la tercera posició de lataula classificatòria, lloc que li dóna opció ajugar la lligueta d'ascens a tercera divisió esta-tal.

Hem de destacar, al llarg de la temporada, lagran quantitat d'errades arbitrals que s'hanproduït en contra del Constància. Sobretot, esrecorda, per demencial, l'arbitratge del Sr. DíazOrtega. En contrapartida, hem de donarl'enhorabona al Sr. Armenta Fernández per laseva tècnica arbitral.

El 23 de maig del 1992 començà la lliguetad'ascens en què aconsegueix, triomfalment,deu punts dels dotze possibles, marcant onzegols i rebent-ne tan sols tres.

Hem de destacar a tots els jugadors de laplantilla i al seu entrenador. Molt especialmenta Kiko Oliva, capità i màxim golejador del'equip.

El Constància, amb aquest ascens, iniciauna nova època, en la que podrà assolir moltsd'èxits, si compta amb l'ajut dels afeccionats.

RAFEL P. CORTÈS

; f

• - • • • .

Temporada 91-92De dalt abaix i d'esquerra a dreta de la foto:

Pere Quetglas (C)Rafel Perelló (C)Paco Oliva (C)Toni Martorell (PORT)Toni Llobera (DE)Pere Reinoso (DE)Paco Mateu (DE)Tomeu Vallespir (d)Xisco Pol (d)Jesús Martín (C)Tomeu Garcia (s.g.)Miquel Garriga (E)Àngel Garcia (P)Toni Pujadas (vP)Toni Queglas (DA)Pep Corró (DE)Joan Quetglas (Ma)Víctor Segarra (C)Bernat Sampol (DA)Rafel Arrom (DA)Pep Pizà (DE)Toni Ferrari (DA)Miquel Escarrer (DE)Alfons Torres (DE)Tomeu Pericas (DE)Absent:Miquel March (POR)

DE:C:

defensacentre-

campistaPORT: porterDA: davanterE: entrenadors.g.: Secretari

GeneralPresident

Vice-President

d: directiuMa: massatgista

P:vP:

Con apenas 5.000al mes Sa Nostra

me da el

Pts.

Y cuando Sa Nostradice que da el 10%,

es un 10%.SA NOSTRACAJA DE BALEARES

ABIERTO DE LUNES A SÁBADO

PELUQUERÍA Y ESTETICA• METODO DE EQUILIBRIO NATURAL PIROCHE

• DEPILACIÓN ELÉCTRICA

• SAUNA Y SOLARIUM

GIMNASIA ACTIVA Y PASIVA

Y O G A RELAJACIÓN - REHABILITACIÓN ESPALDA

POSTURAS AL ALCANCE DE TODOS

PROFESORA TITULADA

Avda. d'Alcúdia, 6-1.° - Tel. 50 31 66 - INCA