la edad media en cataluña y aragón
TRANSCRIPT
L’EDAT MITJA A CATALUNYA I
ARAGÓ
Santi Alarcón i Irene Lucena
INTRODUCTION
We are going to talk about the High and Late Middle Ages in
Catalonia and The Crown of Aragon.
First, we got the information, then we synthesize the information
and we made schemes. We also found pictures in WebPages
provided by the teacher. Finally we made the slides.
We found the information in the WebPages provided by Rosa
Matalí, in our notes and in the history book.
TEMA 4: ELS ORÍGENS DE
CATALUNYA
POLÍTICAINTERIOR
-Primers comtats catalans
•1er comtats catalans nomenats pels francs.
•Després es fan hereditaris. Primer pas Guifré el Pelós.
•Borrell II demana ajuda al rei de França quan Almansor destrueix
Barcelona, però li negà.
Independència de França (988)
-Formació Corona d’Aragó
• Peronella Ramon Berenguer
↑ ↑
Filla rei d’Aragó Comte Barcelona
Unió Catalunya i Aragó
EXTERIOR
•Ser via per protegir la frontera
del sud, on es trobaven els
musulmans.
•Va ser creada pels reis francs.
•Arribava des de Barcelona fins a
Pamplona.
Marca hispànica
Occitània
• Impuls econòmic (SXI). Això va iniciar la expansió a Occitània (1069)
Ramón Berenguer I
•Causes favorables
•Ramón Berenguer III Dolça Provença
(1112)
•Adquisició de drets sobre terres occitànies.
•Annexió per motiu d’herència de territoris.
•S XIII Rei França vol recuperar terres.
•Pere I + nobles occitans V.S francesos.
•Victòria: LLuis IX de França a Batalla de Muret.
SOCIETAT
Característiques:
Primera meitat S XI Procés de feudalització.
Senyor feudal
dona un feu impostos, ajuda militar i fidelitat
vassall
•casa comtal de Barcelona cap del sist. Feudal català.
•Governadors barons (càrrec hereditari)
•Pagesos esdevenen serfs.
Relacions amb els musulmans
Comtes envien ambaixades a Còrdova. Estableixen relacions
comercials i culturals.
Pacten 1010 catalans defensen al califa d’un atac dels berbers.
Poc a poc, els comtes van anant baixant la frontera.
1035 Desmembració califat de Còrdova. Comtes de Barcelona i
Urgell exigeixen el pagament de tributs (pàries).
ECONOMIA
Creixement econòmic i urbà (S XI).
Característiques: progressos tècnics
Augment producció agrícola ampliació terres de conreu
• artesania avenç a les ferreries.
• comerç interior per millorar agricultura
•Creació mercats rurals
•Augment població a les ciutats.
•Bon comerç Catalunya és un lloc de pas entre Al-Andalus i
Europa.
LA CRISI AL S XIV
1348 Pesta Negra
Senyors feudals mals usos pagesos degut als seus mals ingressos.
Mor Martí I l’Humà. Dos candidats Ferran Antequera (Trastàmara)
Jaume Urgell
Guanya en Ferran pel Compromís de Casp (1412)
Lluites socials i polítiques (1455-1485)
Enfrontaments
Pagesos emigren a la ciutat = despoblament rural.
Problemes alimentació
Revolta dels Remences (1462)
Biga v.s Busca
La guerra civil (1462-1472)
CULTURA (romànica)
A les ciutats i al camp
Arquitectura característiques Grans proporcions
Planta basilical
Complement decoratiu d’arquitectura
Escultura La fusta policromada era molt utilitzada.
La decoració és a l’àbsis,
Pintura als murs i a les taules.
ANNEXE
Origen d’Aragó
i de Pamplona
• S. IX Hispans de Jaca fan fora als francs
d’Aragó.
Els Arista fan fora als francs de
Pamplona.
•S. X Aragó s’annexa a Pamplona.
Regna Sanç Garcés II.
•S. XI Sanç Garcés III reparteix els
territoris entre els seus fills:
•Garcia, Navarra.
•Ferran, comtat de Castella.
•Ramír, comtat d’Aragó.
•Gonçal, Sobrarb i Ribagorça.
TEMA 5: CATALUNYA DINS LA
CORONA D’ARAGÓ (S XIII-XV)
POLÍTICA
Exterior
Territoris conquerits
Mallorca València Mediterrània
Jaume I Jaume II
Consolat de Mar
Era un tribunal.
Representant de la ciutat amb poder judicial cònsol.
Primer Consolat de Mar Barcelona (1260)
XIV Barcelona 42 Consolats de Mar.
Interior
Institucions del
govern
•Corts Oligarquia constitucions
3 tipus de lleis capítols de cort
actes de cort
braç reial (burgesia), nobles i clergat.
•Generalitat recaptar impostos (generalitats)
l’antic nom era diputació.
Es trobava a les ciutats.
5 consellers a cada ciutat
•Consells municipals
consell de Cent
SOCIETAT
Grups socials
Privilegiats
Noblesa
Clero
No privilegiats
Mà major (burgesos rics)
Mà mitjana ( mercaders, artistes i artesans de prestigi)
Mà menor (artesans, obrers, pagesos i pobres).
ECONOMIA
Població augmenta entre els segles XII-XIII a causa de la millora
econòmica.
Activitats econòmiques
Agricultura Gran expansió S XIII per l’augment de la
superfície conreada.
Activitat artesana Per cobrir necessitats humanes o productes de
luxe.
Comerç Activitat més important.
És la base de la prosperitat econòmica.
1250-1350
més prosperitat econòmica
CULTURA
Art gòtic
Arquitectura religiosa.
Arquitectura
Arquitectura civil.
Escultura XIV màxima esplendor.
Pintura : Dominà la pintura
lineal i la italiana.