16 · DIARI DE VILANOVA LOCAL · 1 d’abril de 2016

ENTREVISTA

JORDI LLEÓjordi.lleo@diaridevilanova.catVILANOVA I LA GELTRÚ

El doctor en Innovació Política i investigador i professor sobre la transformació Urbana per la Uni-versitat d’Oxford Igor Calzada serà un dels ponents de la sessió informativa de Neàpolis sobre els nous fons Feder i la relació amb les TIC, la cohesió territorial i la inter-nacionalització. A la jornada tam-bé hi prendran part, Ariadna Llo-rens, regidora d’Innovació i TIC, Arnau Gutiérrez, assessor de l’Ofi-cina d’Europa i Estratègia Interna-cional de la Diputació de Barcelo-na, i David Ferrer i Eduard Falcó la Direcció General de Telecomu-nicacions i Societat de la Genera-litat.

Igor Calzada, per la seva visió comparada de les regions metro-politanes i ciutats a escala mun-dial, és una veu més que autorit-zada per parlar de processos de-mocràtics i políticament innova-dors en ciutats i regions, posant una especial atenció a les compe-tències territorials i la descentra-lització de poder. Calzada, d’en-trada, indica que no es poden entendre les remodelacions urbanes sense la descentralit-zació, l’assoliment de més co-tes d’autogovern o, fins i tot, la independència. Amb això el professor d’Oxford és contun-dent, el territori no es trenca, no es mou de lloc. Per a Calza-da, l’important són els fluxos ter-ritorials i establir planificacions estratègiques supraterritorials. És un greu error no vincular les transformacions urbanes amb les reivindicacions terri-torials. Sense anar més lluny, Catalunya no és la mateixa de fa temps. La seva transforma-ció no es pot desvincular del dret a decidir.

Calzada té molt clar que la tota-litat de les converses polítiques es produeixen en la confrontació de paradigmes més que en la recer-ca pragmàtica de ponts entre les idees polítiques. És la seva aposta per la innovació política. Ha ar-ribat l’hora de democratitzar i socialitzar un debat que està en ‘stand by’. Ja és hora que li

“És un error no vincular les transformacions urbanes amb les reivindicacions territorials”

IGOR CALZADA

arribi el torn a la política i crec que s’han de deixar enrere li-mitacions, vetos i inèrcies, diu el professor d’Oxford.

Com un dels més destacats ana-listes dels processos urbans, Igor Calzada posa sobre la taula un se-guit de dades molt interessants. Actualment, la meitat dels habi-tants del planeta viuen en ciutats, més de la meitat de la població viu al sud-est asiàtic, la Xina i l’Índia. Es calcula que el 2050 el 72% de la població viurà a les ciutats. Ac-tualment, el 80% del PIB mundial es genera a les ciutats. El panora-ma de les ciutats globals de Nova York, Tòquio i Londres, deixa un seguit de nous jugadors que se-gons ell no han d’aspirar a un àm-bit ni local ni global per no aca-bar competint. Calzada és un im-pulsor de la denominació trans-local per a les noves dinàmiques urbanes. El problema no és la mida. Per exemple, una ciutat com Vilanova té uns elements molt bons. Cal veure com s’en-foquen aquests potencials per

entrar en les xarxes de ciutats, alienar-se internacionalment i tenir una bona planificació estratègica. Per a Calzada, no s’ha de pensar en un concepte smart city estàndard. Cal que les regions i les ciutats s’organitzin en una col·laboració entre muni-cipis, les empreses del mateix sec-tor tinguin sinergies amb l’admi-nistració i, sobretot, amb l’entra-mat social. Un PIB elevat no és suficient si no està ben equili-brat amb la societat del benes-tar, sentència Calzada. Però afe-geix un matís important: a una ciutat li cal ser un centre de perifèria. Per exemple, Fer-ran Adrià és clau com a cen-tre, ha desenvolupat una acti-vitat que dóna ‘know how’ des de la innovació i la creativitat.

Quan se li pregunta al profes-sor si aquest creixement urbà és irreversible i si és aconsellable de cara a la sostenibilitat, la seva res-posta mostra una relativització de les noves dinàmiques: els pro-cessos urbanitzables són expo-nencials. No són irremeiables, es poden surfejar les onades de tendències, governar-les i regular-les. És bo o dolent? És el que hi ha. Cal molta capaci-tat d’acord entre territoris per no emprendre activitats noci-ves. La urbanització té punts positius però, si ens fixem en la Xina, en el seu procés urbà, ens podem esgarrifar. Però el canvi climàtic no el resoldrem anant tots a viure al camp.

Per últim, Calzada fa la recep-ta d’un bon model urbà: les ciu-tats no són reproduïbles, han de ser singulars i úniques, no es poden trobar ciutats mimè-tiques. Cal trobar solucions urbanes en el camp de l’ener-gia, la mobilitat i les TIC. Però han de ser mesures sociotèc-niques. El gran repte és cons-truir ciutats socialment inno-vadores. Els grans temes, com la violència de gènere o els desnonaments, han d’estar a l’agenda de les ciutats. Cal un sector públic flexible, un sec-tor privat solidari una societat civil desperta i cal recórrer al món de l’acadèmia, la forma-ció i els emprenedors.

PROFESSOR DE LES TRANSFORMACIONS URBANES A LA UNIVERSITAT D’OXFORD

“La mida de les ciutats no és el problema,

han d’estar ben alineades”

“Les ciutats no són reproduïbles, han de

ser singulars i úniques, no mimètiques”

“Vilanova té bons elements, es tracta de com entrar en la xarxa

de ciutats”

Igor Calzada serà un dels ponents de la jornada sobre els nous Feder, aquest dimecres a Neàpolis

Una jornada amb les claus internacionals Aquest 2016 s’obren les convocatòries dels nous fons Feder. Uns ajuts que han d’afectar els territoris catalans, sobretot en matè-ria d’innovació i d’estructu-res d’especialització. El Gar-raf com a territori comú i els seus municipis, en especi-al Vilanova, estan pendents d’aquesta línia de suport eu-ropeu que ha de permetre un salt qualitatiu en la interna-cionalització dels seus pro-jectes i de la seva estratègia econòmica. Una jornada es-pecífica de dimecres donarà les claus de les noves convo-catòries europees dels prò-xims quatre anys.