innovaciÓ i metodologies d’avaluaciÓ a la...
TRANSCRIPT
Treball Final de GrauMartí Melo [email protected]
Educació Infantil. Curs 16-17Tutora: Reina Capdevila
URL - Blanquerna
INNOVACIÓ I METODOLOGIES D’AVALUACIÓ A LA UNIVERSITAT
INTRODUCCIÓ:
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
Infantil Primària Secundària Universitat
“The world is changing,
and the world of education needs to change in turn”John Cowan
MARC TEÒRIC:
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
INNOVACIÓ EDUCATIVA
● Actiu● Autònom● Reflexiu● Cooperatiu● Responsable
Fernández (2006)
Obligatòria en una Facultat d’Educació
Canvi de rols:
PROFESSOR TRANSMISSOR
ALUMNE CONSTRUCTOR
MODEL DIDÀCTIC: DEL TRIANGLE AL TETRAEDRE.
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
Contingut
Professor AlumneContingut
Professor Alumne
Mètode
Contextos
Ferrández (1996)
DIMENSIÓ FORMATIVA DE L’AVALUACIÓ:
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
Indicadors de bones pràctiques:
Coherència Proporció
Explicitació Contextualització
Diagnosi Continuïtat
Multiagent Multiinstrument
Acreditació Flexibilitat
Formació Metaavaluació
Cano et al (2010)
● Oportunitat d’aprenentatge i desenvolupament.
● Aprenentatge significatiu i funcional.
● Vinculada al desenvolupament de
competències.
● Processos vs resultats.
● Prendre consciència del propi procés d’EA.
OBJECTIUS:
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
Les metodologies d’avaluació que s’empren a Blanquerna són generadores de reflexió, aprenentatge i col·laboren en els processos de creixement personal i professional de l’alumnat?
● Identificar punts forts i febles de les metodologies d’avaluació que es duen a terme a la Facultat d’Educació.
● Valorar l’aplicació de metodologies considerades innovadores a la FPCEE de Blanquerna.
Les metodologies d’EA que s’empren a la Facultat d’Educació de Blanquerna s’ajusten al canvi que està succeint?
MÈTODE: Recerca, en un paradigma sociocrític.
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
QÜESTIONARIS
Al professorat:
Educació Primària i/o Infantil, FPCEE
40 participants
A l’alumnat:
3r, 4t i 2a titulació d’EI i EP, FPCEE
109 participants
AVALUACIÓ
INNOVACIÓ
RESULTATS: Avaluació
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
Coherència
Quantitativa o
qualitativa?
Figura 1: Coherència (professorat) Figura 2: Coherència (alumnat)
Figura 3: Qualitativa o quantitativa (professorat) Figura 4: Qualitativa o quantitativa (alumnat)
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
Continuïtat
Progressió
Figura 5: Continuïtat (professorat) Figura 6: Continuïtat (alumnat)
Figura 7: Progressió (professorat) Figura 8: Progressió (alumnat)
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
Autonomia i autoaprenentatge
Processos reflexius
FormativaFigura 9: Autoregulació (professorat) Figura 10: Autoregulació (alumnat)
Figura 11: Reflexió (professorat) Figura 12: Reflexió (alumnat)
RESULTATS: Innovació
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
L’únic projecte interdisciplinar que l’alumnat considera és la Performance d’Educació física, musical i plàstica de 3r.
Codocència Performance Flipped Classroom
Figura 13: Codocència (professorat) Figura 14: Performance (professorat) Figura 15: Flipped Classroom (professorat)
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
SeminariProfessorat Alumnat
Figura 16: Seminari (professorat) Figura 17: Seminari (alumnat)
CONCLUSIONS:
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
Identificar punts forts i febles de les metodologies d’avaluació
Valoració del professorat Valoració de l’alumnatDiscrepància entre
col·lectius
Valorar l’aplicació de metodologies considerades innovadores
SeminariPoca presència de:
CodocènciaPerformances creativesFlipped Classroom
LIMITACIONS I PROSPECTIVA:
Introducció Marc teòric Objectius Mètode Resultats Conclusions Limitacions
Complexitat del procés d’EA
Anàlisi simplificat
Taxa resposta 30%
No permet fer generalitzacions
Percepcions globals
Situacions particulars
Anàlisi profund de les variables del procés
d’EA i la seva interacció
Estudi d’un cas particular
BIBLIOGRAFIA:● Bishop, J. Verleguer, M. (2013) The flipped classroom: A survey of the research. American Society for Engineering Education.
Recuperat de https://www.asee.org/public/conferences/20/papers/6219/view● Cowan, J. (1998) On becoming an innovative university teacher. Reflection in action. Editorial McGraw Hill. New York● Fernández March, A. (2006). Metodologías activas para la formación de competencias. Educatio Siglo XXI, 24, 35-56.
Recuperat de http://revistas.um.es/educatio/article/view/152/13● Ferrández, A. (1996) El formador en el espacio formativo de las redes. Educar, 20, 43-67.
Recuperat de http://www.raco.cat/index.php/Educar/article/view/42297/94908● Gandol, F. (2012) Del Triángulo al tetraedro didáctico. http://ididactic.com/edblog/del-triangulo-al-tetraedro-didactico-didactica-liquida/● MIF, (2016). Programa de millora i innovació en la formació de mestres. Grup de treball sobre el model formatiu. Per una millora de la formació dels docents a
Catalunya. Reflexions i propostes.● López Noguero, F. (2005) Metodología participativa en la Enseñanza Universitaria. Madrid: Narcea Ediciones.● Pagès, T. Cornet, A. Pardo, J. (Coords)(2010) Buenas prácticas docentes en la universidad. Modelos y experiencias en la Universidad de Barcelona. Barcelona:
Octaedro/ICE-UB○ Barbé, C. (coord) Halbaut, L. Arzótegui, M. García, E. Pérez, P. Aparicio, R. Entorno docente y evaluación.○ Buscà, F (coord) Capllonch, M. Cladellas, L. Calvo, J. Martín, M. Padrós, M. Sistemas de evaluación formativa y participativa en docencia universitaria: un
estudio de casos aplicado a la formación del profesorado○ Cano, E. (coord) Lleixà, T. Ion, G. Tierno, J.M. Criterios de una buena práctica de evaluación.○ Colén, Mª T. (coord) Capllonch, M. Evaluación de competencias transversales a través de una carpeta de aprendizaje virtual.○ Ferrer,V. (coord) Nuri, A. Carmona, M. Freixa, M. La interdisciplinariedad en el proyecto de evaluación integrada○ Pagès, T. Blasco, J. Viscor, G. Gallardo, A. Carbonell, T. Ibarz, A. Alva, N. Fernández, J. Aplicación de metodologías activas para conseguir un aprendizaje
profundo.● Oliver, J. (2002) La formació dels mestres i les mestres en organització escolar: una qüestió oberta. Guix Núm 282. 78-81.● Paredes, J. i de la Herrán, A.(Coords.) (2010) Cómo enseñar en el aula universitaria. Madrid: Ediciones Pirámide
○ Hernández, F. La creatividad performática en el aula universitaria. Experiencias de aprendizaje que pueden favorecer la creatividad del estudiante en actividades presenciales y no presenciales.
○ Rubia,B. Experiencias colaborativas universitarias apoyadas en e-learning.○ Valle, J. El proceso de Bolonia: Un nuevo marco de aprendizaje para la educación superior.
● Salinas, J. Marín, V. (2016) La universidad entre lo real y lo virtual: una trayectoria no lineal para la didáctica universitaria. Notandum 44-45. Recuperat de http://www.hottopos.com/notand44/1SalinasMarin.pdf