els signes de puntuació.pdf

5/11/2014 Melete - Print Module

https://poliformat.upv.es/portal/tool/96480cd0-16c8-4951-9dd8-c8264f1b57f8/print_module.jsf?printModuleId=468418563 1/13

imprimeix

Note: You can choose to save the module's content as a PDF document, instead of printing.To do so, click on the 'Print' link above. In the window that appears, select the PDFprinter as the printer of choice, then click 'Print' and enter any additional information needed.

8. ElS SIGNES DE PUNTUACI

Domini de les regles avanades de l's dels signes de puntuaci.

8.1. Introducci: funci dels signes de puntuaci

Llicncia Creative Commons

Els signes de puntuaci sn els instruments de qu ens valem per fer que un text siga comprensible i per

transmetre al lector el ms aproximadament possible els diferents continguts i matisos expressius que tindria

el text si es diguera oralment.

En el camp de la puntuaci sovint ens trobem amb diverses opcions vlides, totes correctes; s a dir, els

textos sovint admeten diverses opcions de puntuaci segons el gust personal de lautor. En altres casos,

per, ls de certs signes de puntuaci s obligat.

Aix no obstant, el fet que hi haja ms d'una puntuaci correcta i possible per a una mateixa seqncia de

paraules no vol dir de cap manera que siga indiferent puntuar-la d'una manera o d'una altra: cal saber que a

cada puntuaci hi correspon un contingut expressiu o intenci comunicativa diferent, s a dir, que dues

puntuacions diferents aplicades a una mateixa seqncia de paraules donen lloc, de fet, a dos textos

diferents.

Hi ha dos tipus de funcions:

a) Funcions textuals: les que estan relacionades amb lentonaci s a dir, amb la modulaci que

donarem al text si en frem una lectura en veu alta o amb la sintaxi.

b) Funcions convencionals: els mateixos signes tenen uns altres usos molt ms especfics, poc o, de

vegades, gens relacionats amb la sintaxi i lentonaci, els quals sn fruit d'unes convencions que s'han

adoptat per a unificar des del punt de vista grfic certs missatges o conceptes molt concrets. Algunes

d'aquestes funcions poden ser especfiques de cada llengua, d'altres sn convencions compartides per

diverses llenges i conformen el que es diu tradici cultural.

s el cas, per exemple, de la coma en les adreces, les dates, les frmules de comiat de les cartes, el nom o

la citaci de certs textos legals, l'expressi de nombres decimals...; el punt en les abreviatures,

l'enumeraci d'apartats, les representacions horries, els nombres que expressen quantitats...; els dos

punts en certes frmules d'alguns documents administratius (EXPOSE, DEMANE, CERTIFIQUE, etc.)...; els

parntesis en la designaci d'apartats i pargrafs d'un text, les frmules matemtiques...; el gui curt en

les dates, etc.

8.2. Qestions generals de les funcions textuals




A banda de la sintaxi, l'entonaci, la intenci comunicativa i un cert marge per al gust personal, la puntuaci

d'un text tamb depn de la llargada de les frases: a una mateixa estructura sintctica li pot convenir ms o

menys anar amb una coma segons la llargada del fragment. Per exemple:

Si plou no hi anirem (No marquem la pausa amb una coma perqu el fragment s molt curt).

Si dem fa mal temps i tu no ens hi pots acompanyar perqu tens el cotxe avariat, no hi anirem (En aquest

cas marquem la pausa amb una coma perqu el fragment s ms llarg; la pausa s ms marcada que en

l'exemple anterior).

Abans de tractar cada un dels signes de puntuaci, cal recordar quin s l'ordre usual o neutre de la frase:

(1) Si plou, no hi anirem (Amb la pausa ms marcada i, per tant, amb un mats expressiu diferent)(1)

Tant una frase com l'altra admetrien la puntuaci inversa.

Si dem fa mal temps i tu no ens hi pots acompanyar perqu tens el cotxe espatlat no hi anirem

(Considerant que aquesta

frase t la mateixa estructura que la primera i que, per tant, amb una pausa ms breu, pot anar sense la

coma, tot i que s ms convenient de posar-la-hi per a facilitar-ne la comprensi, atesa la llargada de

la frase condicional).

(2) El verb pot anar precedit de pronoms febles, de l'adverbi no o de certs sintagmes adverbials o

preposicionals.

(3) (4) Si el complement directe i el complement indirecte estan representats per pronoms febles, l'ordre

no s el mateix que quan apareixen els complements explcits: primer va el complement indirecte i

desprs el directe.

(5) Els altres complements (complements que indiquen el temps, el lloc, la manera, etc.), els hem posatentre parntesis perqu, de fet, generalment es poden collocar en diverses posicions dins la frase:davant, darrere o al mig. Els complements representats per pronoms febles unes vegades han d'anardavant, unes altres han d'anar darrere i de vegades poden anar davant o darrere del verb.

s convenient saber quin s l'ordre neutre perqu quan volem remarcar expressivament algun dels elements

de la frase sovint el desplacem i, per tant, alterem l'ordre neutre. Moltes vegades aquests canvis d'ordre s'han

de marcar (o es poden marcar) amb una coma i amb l'entonaci corresponent.

8.3. Coma (,)




La coma s el signe de puntuaci que t ms funcions assignades.

En general, indica una pausa menor.

Va immediatament desprs del carcter precedent, i la segueix un espai en blanc.

Sutilitza, fonamentalment, en els casos segents:

a) Per a separar els elements duna enumeraci o els membres duna oraci coordinada.

Expliqueu qu sn els polisacrids, assenyaleu-ne els diversos tipus i analitzeu el

paper biolgic que tenen.

b) Quan saltera lordre lgic de loraci; quan un element ha estat desplaat del lloc habitual,

la pausa que hi ha entre aquest element i la resta de loraci sassenyala amb una coma.

Lexamen, lheu de fer en una hora i trenta minuts.

Entenem com a ordre lgic de loraci el segent:

1 subjecte, 2 certs sintagmes adverbials i preposicionals, la negaci no i els pronoms febles,

3 verb, 4 complements forts (directe, indirecte, preposicional, atribut i predicatiu), 5

circumstancials. De vegades, per, pot anar al principi de la frase un element que estableix el

marc, el lloc o el temps, sense cap coma.

Ahir es va aprovar la proposta del conseller.

c) Quan hi ha un incs, s a dir, un fragment duna seqncia que es pot suprimir

(juntament amb els signes de puntuaci que el delimiten) sense que aix afecte la seqncia,

ni en el significat ni en lestructura sintctica. Cal escriure entre comes els incisos

corresponents a subordinades relatives explicatives i apositives, com tamb els que sn

vocatius. En el cas de fragments o oracions finals, condicionals, temporals, locatives i modals,

ls o no de les comes depn de la llargria del fragment afectat, com tamb en el cas de

causals, concessives, adversatives i participials, en qu la coma s potser ms obligatria.

Esmenteu, almenys, tres doblets lxics.

Els homes som, per dir-ho amb una sola paraula, llenguatge.

Els animals domstics, que sempre representen un perill, han de ser controlats.

La meua cosina, la filloga, investiga en la branca de la dialectologia.

Ell, per tal de resoldre el problema, va aplicar el teorema de Taylor. (final).

Lalumne, si t problemes a lhora de puntuar b un text, no podr escriure amb

claredat . (condicional).



Els romans, quan volien passar-sho b, acudien al circ. (temporal).

Les persones, en els pasos en qu el sistema educatiu s efica i coherent,

manifesten un respecte major per les lleis (locativa).

Cal preparar la dissoluci amb precisi, de manera que la proporci dcid siga

1/3, perqu la reacci es produsca segons hem previst. (modal).

No es pot, pel simple fet dhaver comprovat experimentalment la hiptesi quatre

o cinc vegades, pensar que ja ha estat confirmada. (causal).

Daquest preparat, encara que lanalitzes, no aconseguirs descobrir-ne la

composici . (concessiva).

No va donar suport a la proposta, ans al contrari, la va criticar. (adversativa).

Aquest investigador, acabats els experiments, en public els resultats en una

revista cientfica de divulgaci .(participial).

d) Generalment, per a indicar les oracions subordinades: finals, causals, condicionals,

temporals, locatives, modals, concessives, adversatives, etc.

Ella va tornar a explicar el tema, perqu els alumnes lentengueren millor.

Si vols resoldre lequaci, primer has dallar-ne la incgnita.

Els seus companys han visitat Tabarca, on han estudiat el tema del modelat

costaner.

e) Per a separar oracions incompletes o ellptiques.

En el primer tall geolgic hi ha dues roques metamrfiques; i en el segon, una.

f) Quan es duplica un element que ha estat dit abans en forma de pronom.

No ha dit quant li costar, a l'usuarig) Sempre que calga desfer alguna ambigitat o facilitar la

lectura del text.

Finanaran els projectes les rees d'Ecologia i Medi Ambient, Economia i Finances, iLogstica.

[Sense l'ltima coma no queda ben delimitat el nom de cada rea.]



h) Recordem que no es posa coma entre el subjecte i el verb o entre el verb i un

complement, independentment de la longitud daquests.

INADEQUAT

Els arquitectes, pintors i escultors ms importants de la primera etapa del

Renaixement itali, van deixar a la ciutat toscana de Florncia moltes de les seues

grans obres.*

Sempre acaba dient, que el valor dels diners s relatiu.*

i) Per a marcar un nom en vocatiu i, tamb, el destinatari duna carta.

Escolta, Llus, presenta la sollicitud.

Benvolguda amiga,

Remarques:

a) Cal evitar la fragmentaci excessiva i tamb l'absncia total de coma en les frases llargues i

complexes.

b) No s'ha de collocar coma entre el subjecte i el verb o entre el verb i el seu complement.

c) No es posa coma entre el penltim i lltim element d'una enumeraci quan ja hi ha les

conjuncions i, o.

d) Per evitar confusions, es colloca coma davant la conjunci i, especialment quan aquesta

coordina dues frases perfectament separables.

e) En certs contextos, la distinci entre dos sentits molt diferents depn de ls de la coma o del lloc que

ocupa.

8.4. Punt (.)


Marca una pausa ms llarga que la indicada per la coma i assenyala el final duna oraci completa que

no est enllaada amb cap altra (per mitj de per, i, per, perqu, si, que... )

Va immediatament desprs del carcter precedent, i el segueix un espai en blanc.

Sutilitza, fonamentalment, en els casos segents:

a) El punt (o punt i seguit) susa al final duna oraci que no est enllaada sintcticament amb la

segent.



Tenim una histria literria a les mans, i ara s el moment destudiar-la. Hem de mesurar la justa vlua

de tota pea literria.

b) El punt i a part susa quan la relaci entre les oracions s ms llunyana. Desprs daquest signe hi ha

sempre un canvi de pargraf.

Tenim una histria literria a les mans, i ara s el moment destudiar-la. Hem de mesurar la justa vlua de

tota pea literria.

Finalment, creiem que ha arribat el moment dassentar les bases duna literatura real.

c) El punt final indica lacabament dun text, una separaci entre conceptes, apartats, captols, etc., ms

gran que la indicada pel punt i a part.

Remarques:

- No es colloca punt en les xifres que indiquen anys o ordres.

L'any 2000 s l'ltim del segle XX.

Consulteu la pgina 1253 de la nova Gramtica descriptiva.

- No es colloca punt desprs dels signes d'exclamaci i interrogaci, al final dels ttols i subttols ni en les

datacions.

Hola a tothom!

Valncia, 13 de juny de 2004

- Mai no duen punt ni les sigles ni els smbols.

Hem recorregut 25 Km i 700 m per arribar a la meta.

En els horaris se separen amb un punt les hores dels minuts. No s'han d'utilitzar la coma ni

els dos punts amb aquesta finalitat.

La reuni ser a les 17.30 h a l'aula magna.

Per a marcar l'acabament de les abreviatures fem servir el punt.

dir.

8.5. Punt i coma(;)


Marca una pausa de llargada intermdia entre la de la coma i ell punt. Va immediatament desprs del

carcter precedent i el segueix un espai en blanc.

Sutilitza, generalment, en els casos segents:



a) Quan dues oracions van separades per conjuncions i la segona no t un enlla perfecte amb lanterior

(per exemple, perqu hi ha un canvi de subjecte).

Des del punt de vista tic s inadmissible; perqu lacceptes, has de qestionar el sistema actual de valors

morals.

b) Per a separar les parts duna oraci que tenen segments interns separats amb comes.

Relaci dels finalistes de les proves esportives: en llanament de javelina, Rosa Valls; en nataci, Llus

Ros; en carrera dobstacles, Natlia Llopis.

c) Per a separar dues oracions independents per amb una relaci estreta, sobretot si la segona s unaobservaci o un comentari de la primera.

Les proves es faran durant el mes de juny; al juliol, per tant, les facultats podran estar tancades.

d) En les oracions introdudes amb per o sin quan l'oraci que va davant t comes internes.

Han pogut reunir-se, nhan parlat tant com han volgut, tothom hi ha pogut dir la seua i aportar-hiarguments; per aix no impedir que lrgan competent hi tinga la darrera paraula.

8.6. Dos punts (:)


Van immediatament desprs del carcter precedent i els segueix un espai en blanc.

1. Introdueixen els elements d'una enumeraci. Aix no obstant, es pot introduir una enumeraci sense

haver de recrrer als dos punts.

Material necessari per a l'experiment: un matrs, aigua, cid clorhdric i hidrxid de potassi.

2. Introdueixen exemples, illustracions, demostracions o advertiments.

Hi ha paraules que sn invariables en singular i en plural: temps, llapis, cactus, fons, dilluns, dimarts,

dijous, etc.

3. Introdueixen explicacions: proves, causes, conseqncies, conclusions, etc.

La manca d'aigua s un problema greu: sense aigua no es pot viure.

4. Introdueixen citacions textuals o declaracions, les quals comencen amb majscula i van entre

cometes (si sn frases completes la citaci comena amb majscula i conserva el punt final abans de

les cometes de clausura. Si s una frase completa introduda amb que, aquesta partcula no s'ha de

collocar a linterior de les cometes, ni anar seguida de dos punts. En aquests casos no duu

majscula inicial ni el punt final).

I acaba el seu contundent judici afirmant: No sap el que perd amb les anlisis microscpiques de



l'activitat sexual i amb lexclusi de tota la resta.

8.7. Interrogac (?) i exclamaci (!)



Els segueix una majscula quan marca el final d'una frase.

Solen utilitzar-se en textos d'opini i en entrevistes o citacions.

Indiquen, respectivament, la pregunta directa i loraci emftica, exclamativa o de

manament.

s preferible usar-ne nicament el signe de tancament, per hom pot servir-se del signe

d'obertura d'interrogaci en oracions llargues ms d'una ratlla en qu la percepci

tardana del signe final en dificulte la interpretaci

En qu consisteix el mite de la caverna de Plat?

Ja nhi ha prou, de morir-se cada dia! Desterrem lavorriment!

Remarques:

b) Tant el signe dinterrogaci com el dadmiraci porten un punt i, per tant, no cal escriuren

un altre quan tanquen una frase. No obstant aix, els altres signes de puntuaci shi

mantenen.

c) Els signes dinterrogaci i dadmiraci es poden escriure junts quan es vol expressar

alhora un to exclamatiu i de pregunta.

Sers capa dactuar amb tanta malcia!?

8.8. Gui llarg (-)


El gui llarg, o simplement gui que no s'ha de confondre amb el guionet ni amb el gui mitj, serveix

per marcar i diferenciar incisos. Els mots o les frases daquests incisos solen tenir una vinculaci al text

superior a la que tindrien si anaren entre parentesis per inferior a la que tindrien si anaren entre comes.

a) A linterior d'una frase, emmarquen un element de contrast, en general brusc des del punt de vista

sintctic. Destaquen ms netament el fragment que allen, sobre el qual es vol cridar latenci: pot

tractar-se d'una observaci, d'un comentari, d'una ironia.

El pressupost ha estat calculat s la informaci que sens ha facilitat sobre la base de [...]

b) Susa en una seqncia o srie delements duna enumeraci.



La comissi t com a objectius prioritaris:

la formaci de persones,

ladministraci de bns comuns,

la gesti de despeses dels propietaris.

c) En els dilegs, el gui sense espai en blanc darrere s el signe de puntuaci amb qu es diferencien

les diverses intervencions dels interlocutors i les acotacions:

La notcia digu en Ral ha estat molt ben rebuda.

I s clar, home va respondre Pau. Tothom esperava aquest canvi.

Remarques:

a) Els guions no sn exactament equivalents a les comes que allen incisos. Les comes delimiten incisos

estretament lligats a la frase. Els guions, en canvi, introdueixen en la frase elements de contrast, sobre els

quals es vol cridar l'atenci.

b) Els guions es diferencien dels parntesis en el fet que aquests allen elements considerats accessoris.

c) Quan emmarquen un fragment, s'ha de deixar un espai en blanc abans del gui d'obertura i un desprs

del gui de clausura (si no hi ha una coma desprs).

Confluncia amb altres signes de puntuaci

a) Dins un incs marcat amb guions no podem usar el punt per s el punt i coma i els dos punts.

Quan parlem del temps de la meteorologia; la climatologia s totalment diferent oblidem la visi que en

tenen els llauradors [...]

b) No escriurem gui de tancament dun incs quan darrere hi ha un punt final de pargraf (fins i tot

en text de dileg i en acotacions de text teatral).

Passejarem per la plaa Major, la catedral i el museu de lAlmod edifici impressionant que ha estat

rehabilitat fa poc de temps.

Fes-me un favor, Joan: dem em compres el peridic de bon mat va dir el pare.

c) Davant d'un gui dincs no podem utilitzar coma, ni punt i coma, ni dos punts, per aquests

signes s que poden anar darrere d'un gui.

Van passar els gegants i cabuts els vens ho miraven tot des de la balconada, la xirimita i

el tabal ressonaven en la plaa i [...]

Hem de tenir-ho tot preparat llibres, bolgrafs, una llibreta de notes; per ens far falta,

sens dubte, una PDA i [...]



8.9. Parntesis ( )


Cal deixar un espai en blanc abans del parntesi d'obertura i un altre desprs del de

clausura.

Generalment, el fragment emmarcat pels parntesis comena amb minscula i acaba

sense punt.

S'utilitza per a intercalar en una frase aclariments breus, informacions complementries,

referncies i dades complementries:

localitzacions geogrfiques, sigles i acrnims desprs d'un nom sencer o la seua

explicitaci, dades tcniques, dates,

traducci adjunta, exemples breus, autor d'un text o d'una obra, etc.

Els colors ms intensos (roig, groc, verd i blau) sn els ms habituals en la pintura de J. Smith.

Aquell mateix any (1965) els partits poltics encara calndestins [...]

Remarques:

a) El parntesi d'obertura no va mai precedit d'una coma.

b) El parntesi de clausura, el pot seguir una coma, segons el context en absncia del

segment allat.

c) S'escriuen entre parntesi els prefixos dels nmeros de telfon.

8.10. Claudtors [ ]


Cal deixar un espai en blanc abans del claudtor d'obertura i un altre desprs del de clausura.

1. Poden ser utilitzats com a parntesis a l'interior de parntesis.

2. Indiquen supressions i addicions en una citaci.

3. Emmarquen el mot llat [sic]

4. En lingustica, els claudators s'usen per a marcar els sons i les transcripcions fontiques.

La persona interessada [Joan Saranova] va presentar la documentaci en el Registre General.



Hi ha tamb una altra por de lescriptor []. s la por de buidar-se.

8.11. Punts suspensius (...)


nicament sn tres punts.


Indiquen que hi ha una interrupci.

Els segueix una majscula quan marquen la interrupci total d'una frase.

1. Indiquen que una enumeraci queda oberta. En aquest cas, equivalen a etctera

(etc.); l's d'un d'aquests dos procediments exclou l'altre.

Moltes onomatopeies imiten les veus dels animals: els mus dels gats, els bels de lovella, els brunzits del

mosquit

2. Collocats al final d'una frase, indiquen que aquesta es deixa voluntriament inacabada.

Revivia en el record la remor etria de les palmes, lolor de la plvora pels horts, els

reflexos multicolors de lestany dels

necs

3. Els punts suspensius admeten la coma darrere per no davant.

Parleu-ne discutiu tant com vulgueu, per no us baralleu.

4. Collocats entre claudtors, indiquen la supressi d'un fragment en una citaci

Hi ha tamb una altra por de lescriptor []. s la por de buidar-se.

8.12. Les cometes


Hi ha, fonamentalment, tres tipus de cometes: dos modalitats de cometes dobles (les baixes o llatines i les

altes o anglosaxones ), i a ms les simples (' '). En els usos generals administratius, quan cal usar les

cometes dobles, s preferible l's de les cometes altes ( ), que sn les que estan disponibles en tots els

teclats d'ordinador, i si cal posar entre cometes alguna paraula o expressi dins d'un text que ja est entre

cometes, poden utilitzar-se les simples.



L'orador acab el discurs amb les segents paraules: Aquest tema podria donar lloc a una altra conferncia,

que potser podrem titular 'Com fer servir la baixa laboral com a alternativa als dies blaus'. Conec el

conferenciant idoni.

s de les cometes dobles

Les cometes dobles s'usen en els casos segents:

Ttols de conferncies, comunicacions, ponncies i discursos, amb majscula noms en la inicial del ttol:

El ttol de la conferncia ser Les noves tecnologies i el medi ambient.

Ttols de captols o parts d'un llibre:

El captol segon t com a ttol Qestions de nomenclatura.

Ttols d'articles en diaris i revistes:

L'article Tribus urbanes fou publicat en El Temps.

Noms de colleccions de llibres o altres obres:

Est en la collecci Papers de Sociolingstica.

Citacions textuals:

Segons Fuster, La unitat colloquial s qui sost un idioma, no la llengua escrita, i aquella s ms difcil

d'aconseguir.

Per a ressaltar una paraula per a donar-li un segon sentit connotat, en alguns casos irnic o amb certa

reserva o atenuaci, o b per a reproduir un s anterior a manera de citaci, es poden usar les cometes

altes:

Els "sabuts" de la reuni, en realitat, no tenien ni idea del tema de qu es tractava.

Els ttols de cursos, projectes, beques, premis, etc., no s'han d'escriure entre cometes, sin en lletra

redona.

s de les cometes simples

Les cometes simples s'usen en els casos segents:

Per a indicar el significat d'una paraula o expressi:

El mot mesa significa conjunt de persones que dirigixen una assemblea.



8.13. Autoavaluaci

Instructions: A continuaci, feu l'examen autocorrectiu sobre els continguts que heu estudiat enaquesta unitat.

Autoavaluaci 8.13

Podeu comprovar les respostes en l'apartat "Exmens", punxant sobre Comentari.

els signes de puntuació.pdf

Documents