PER UN CRISTIANISME EN LA FRONTERA

Antoni Ferret

PER UN CRISTIANISMEEN LA FRONTERA

Barcelona, 2014

Antoni FerretEdita: emboscall (Jess Aumatell)

www.emboscall.comDipsit legal: B 20619-2014ISBN: 978-84-92563-81-4 Primera edici: setembre de 2014

ndexINTRODUCCI: PER QU EN LA FRONTERA? 5LA UTOPIA CRISTIANA 7EL MITE DELS NGELS 12LATENCI ALS FIDELS 15ELS BISBES, SUCCESSORS DELS APSTOLS? 17CRIST FOU UN RADICAL 19CRIST I LES DONES 21EL CRISTIANISME ALTERNATIU 23UN CRISTIANISME MUTILAT 28DU O DEESSA? 32I, PER QU NO EL DIVORCI? 34DOS MITES ANTIFEMENINS EN LA BBLIA 36EL BOICOT DELS CRISTIANS 38EL COS, EL SEXE I LAMOR 40EL NOU SANEDR 43EL PAPA QUE VOLDRIA 45EL SNODE DE LA FAMLIA 47ELS CRISTIANS/ES, ELS GRANS CULPABLES 49ELS FINS DEL MATRIMONI 51EN VINDRAN DORIENT I DOCCIDENT... 53UNA ESGLSIA DIVORCIADA DE CRIST 55I ELS MOSSENS? 57UNA INFMIA EN LA BBLIA 59EL JESS QUE ENS HAN AMAGAT 62EL JESS DE DUQUESNE. I 67EL JESS DE DUQUESNE. II 73LAVORTAMENT AL LLARG DE LA HISTRIA 78LESGLSIA EN EL MN DAVUI, 1 81LESGLSIA EN EL MN DAVUI, 2 86LESGLSIA EN EL MN DAVUI, 3 91LESGLSIA FORA DEL VATIC! 95LETERNITAT NO T FUTUR 96

LA REFORMA DE LESGLSIA 98LA REFORMA DEL PAPAT, 1 100LA REFORMA DEL PAPAT, 2 102LA SANTSSIMA TRINITAT, EXPLICADA 104LA VINYA DISAES 106LES CATEDRALS, UN DISBARAT 109SOBRE MARIA DE NATZARET 111MATRIMONI HOMOSEXUAL 115UNA MORAL ANTINATURA I ANTIBBLICA 117LA DIALCTICA DEL MN 121PRESERVATIUS I ESGLSIA 126ELS PROFETES 130QU ENS ESPERA DESPRS DAQUESTA VIDA? 132QUINES REFORMES? 135 EL REGNE DE DU 137LA TRAVESSIA PEL DESERT DEL POBLE DISRAEL 139UN ERROR EN LA TEOLOGIA TRADICIONAL CRIS-TIANA? 141

5

INTRODUCCI: PER QU EN LA FRONTERA?

Si ests imbut de lEvangeli, dins lEsglsia catlica actual, enles condicions actuals, no shi pot viure. Thi ofegues. (s clarque s que shi pot viure: passant de tot, per no es tracta pasdaix.)

Lavorrible arrogncia duna jerarquia que no dialoga, que nocontesta. Unes lleis arbitrries, duna altra poca. Una litrgiarecargolada, de tipus medieval. Un luxe insultant. Unes relacionsamb els poders mundans opressius que resulten odioses. Unateologia que t esquerdes, que no concorden. Etc.

Ara b: no ten pots anar, no pots deixar Crist per les misrieshumanes de lEsglsia. Seria un disbarat, una cosa que no tindriacap ni centener. Has de continuar pregant i freqentantleucaristia. No per lEsglsia, sin per Crist.

Per thas dapartar. Fins a un punt que, si fas un pas ms, ja etsfora. Per no el fas, aquest pas ms. Ests al lmit. A la frontera.Divorciat de manera permanent de les estructures i de lesautoritats.

I, per qu a la frontera? Doncs per dues coses: 1) Per respirar,per sentir-te ms o menys lliure daquella faramalla que no potsaguantar. 2) Per acumular forces, de cara a llanar latac, totsjunts, de reconquesta de la Instituci.

Desgraciadament, aix darrer s difcil. Els cristians sn una gentespecficament mal educada. Estan fermament educats enlobedincia. Fins i tot en un excs dobedincia. I els resultaenormement difcil prendre actituds de revolta.

Tot i aix, a la frontera esperem temps millors.

7

LA UTOPIA CRISTIANA

Un dels conceptes ms utilitzats en la predicaci de Jess deNatzaret s el del Regne de Du. Paradoxalment, s un delsmenys utilitzats en la predicaci de lEsglsia catlica. Calreconixer, per, que si Crist el va utilitzar a bastament, en canvi,el va precisar poc. En va expressar molts aspectes, a travsde parboles, dacord amb la cultura oriental, que, com sabem,s ms descriptiva que no definidora. I els cristians i les cristianesshi han perdut... A fe que shi han perdut.

LEsglsia (o les Esglsies), al llarg dels segles, han donat, tantamb la teoria com amb la prctica, almenys tres interpretacions,o maneres, sobretot fctiques, dentendre aquest ideal. 1. La quepodrem anomenar personal o intimista, de bon tros la msdesenvolupada. 2. La comunitria elitista (monstica). 3. Laprofessional i constructora del mn (calvinista).

La ms comuna, si ms no la predicada i proposada de sempre alcom de la gent, seria que el Regne de Du (o lideal cristi,perqu quasi mai no susa aquella expressi) es prepara i es forjaa travs de la relaci ntima de lindividu amb Du, i del seu boncomportament amb cada una de les altres persones. I es realitzaplenament en una vida futura (al Cel), mitjanant el gaudi deDu. Simplificant, potser en excs, podrem dir: pregar, portar-se b i esperar el premi. En aquesta versi, la vida mundana not gaire importncia: ja se sobreentn que s dolenta (un delsenemics de lnima), que ho seguir sent, i que, de fet, nomsconstitueix un seguit de trampes que el bon cristi ha danarsaltant per arribar b el seu dest personal final. La tan anomenadasalvaci s radicalment personal (de cada u), i noms es realitzaen laltra vida.

8

La prctica monstica porta aquest menysteniment de la vidamundana i ordinria a un extrem: la persona que se sent cridadaa un grau de perfecci fuig del mn; en un primer moment eraal desert, i molt aviat es va canalitzar cap als monestirs. Per, encanvi, fa la gran aportaci (en aquesta segona etapa, per ja moltaviat) que la vida cristiana es viu en comunitat, superantradicalment lindividualisme, en una forma de vida en qu elgrup t molta ms importncia que cada una de les persones.La salvaci continua sent personal i per a laltra vida, per esguanya comunitriament. Ara b, la caracterstica principaldaquesta forma de viure el cristianisme s que s bsicamentelitista (i noms pot ser elitista, entre altres raons perqu, si no,sacabaria la humanitat). I al llarg de la histria es va esdevenirque aquesta organitzaci cristiana va ser, durant molt temps, unrgan de poder feudal. Res ms lluny de lEvangeli!! De totamanera, aix amb el temps ha tornat a canviar.

La Reforma protestant, tan rica daspectes positius, com tambdaltres que no tant, per una banda va portar el to individual dela vida cristiana a un mxim, per, a travs de la versi calvinista,va fer una aportaci duna enorme importncia: lideal cristishavia de viure a travs del treball professional, amb lobjectiude construir el mn segons el voler de Du. (Ms modernament,lorganitzaci Opus Dei ha reprs aquesta via, ambcaracterstiques bastant peculiars.) Desgraciadament, aquestcam, probablement ms prxim a la millor soluci que els altres,es va entrampar amb el sistema capitalista i les seves prctiquesquasi tant com ho havia fet la vida monstica amb el feudalisme.Tamb tenia un cert regust elitista: no tothom pot arribar a serun bon empresari o un bon tcnic.

9

Un element com a les tres interpretacions esmentades ha estatcreure que la mateixa estructura eclesistica (menys definidaen el cas calvinista) i el seu lligam amb lestructura civil i lesseves lleis i institucions (all que se nha dit la Cristiandat) jaera, ella mateixa, una prefiguraci del que havia de ser el Regnede Du. Donat el carcter intensament pecamins daquestesestructures (Imperi rom, feudalisme i capitalisme), no cal pasfer-hi cap mena de comentari...

Hi pot haver una altra manera dentendre lideal del Regne deDu. Em guardar prou de dir que sigui la veritable. Dir nomsque s una altra i possible. Tal volta ms convenient i til queles anteriors. El Regne seria una realitat essencialmentcomunitria, que es practicaria en les relacions de les personesentre elles, tant com en la relaci comunitria (per tambpersonal) amb Du. Per en les relacions de les persones entreelles duna manera total: entre persona i persona, entre famlia ifamlia, entre grup i grup, entre pas i pas, entre civilitzaci icivilitzaci. El Regne de Du seria un mn solidari, per en unaperspectiva de ms enll. La seva plenitud no es realitzarianoms en una altra vida, sin en aquesta i en laltra, indistintament.Per de tal manera que la seva realitzaci en aquesta vidacondicionaria la seva realitzaci en laltra. (Aquest pot serlaspecte ms discutible.) Cada pas endavant en la justcia, en lallibertat, en la igualtat, en el progrs tcnic, en unes relacionsms solidries entre les persones i entre els pobles, seria un pasendavant en la realitzaci del Regne de Du predicat per Crist. Iquan sarribs a un punt molt alt duna humanitat fortamentsolidria, aleshores sesdevindria la Segona Vinguda de Crist i lainauguraci de la fase final i definitiva del Regne. En unaperspectiva deternitat. La salvaci seria, doncs, collectiva enla manera darribar-hi. Per, atenci!, cada fracs, cada guerra,

10

cada dictadura, cada revoluci fallida, cada llei injusta, cadacomportament egoista i insolidari, cada actitud passiva, serienpassos enrere en ladveniment del Regne. Aquesta versi estavalada per telegs, alguns de gran prestigi, per minoritaris. Elque alguns no accepten s el condicionament de la SegonaVinguda per part del progrs social (ja que creuen que res no potcondicionar la llibertat divina).

Diversos aspectes concrets daquesta perspectiva sn presentsen les enccliques dalguns papes del segle XX, en la prctica i enels missatges de nombrosos grups cristians i no cristians.Segurament qui ms shi acosta s el moviment de la Teologia delAlliberament dalguns sectors de lEsglsia sud-americana. Faltapotser donar-li una explicaci global i universal. Aleshores enresulta una autntica Utopia cristiana, perfectament comparablea les utopies socials revolucionries dels darrers segles: lanarquistai la marxista. Sen diferenciaria en el fet clau de tenir unaperspectiva deternitat i en el fet tamb clau de no acceptar laviolncia com a mtode de transformaci social. I loposicifrontal que sha viscut en els darrers segles entre cristianisme imoviments revolucionaris era fictcia, fruit dun desgraciatconjunt de falses explicacions i malentesos.

Ara b: lEsglsia ha difuminat, ms que no pas aclarit, aquestaUtopia, i els cristians i les cristianes i la mateixa Esglsia (la catlicai les altres, en general) han estat, histricament, una nosa, unobstacle, per a la transformaci social, i per tant per a ladvenimentdel Regne de Du. I crec que han estat els principals culpablesdel fracs de les utopies socials. Comenant per ser els principalsculpables del fet que els moviments revolucionaris, donat el paperreaccionari exercit pels cristians, shagin decantat a posicions msextremistes que no hauria estat desitjable.

11

Aix, ara que comena una nova utopia, la de Un altre mn spossible, cal que els cristians i les cristianes es treguin la son deles orelles, es desvetllin i es posin en rbita. Que no siguin msuna nosa, sin un ajut positiu en lesfor de la gent de bonavoluntat. Parallelament caldria una autntica conversi cristianade lEsglsia.

(Article inspirat en la lectura del llibre Renixer a la solidaritat, deVctor Codina.)

12

EL MITE DELS NGELS

Un bon lector de la Bblia tard o dhora sha de preguntar: Si hiha uns ngels, que sn missatgers de Du (s el que la paraulaindica, etimolgicament), com s que tantes i tantes vegades, enels textos bblics, Du parla directament a les persones? Duparla directament a aquell amb qui vol comunicar-se, ja siguiAdam, No, Abraham, Moiss, Samuel, un profeta... De vegades,per, apareix un ngel, b per transmetre un missatge o b shifa una referncia.

Per exemple, en el llibre de lxode (el que explica la sortidadEgipte i la llarga estada al desert), de 44 mencions decomunicaci divina-humana, 43 sn directes i un sol cop esmenciona un ngel. En el llibre dels Jutges hi ha 11 relacionsdirectes i 4 mencions a ngels. En el llibre de Jeremies, de 43converses, totes sn directes. I en els primers 25 captols delllibre dIsaes, apareixen 7 dilegs, 6 dells directes i 1 menci alngel. Com a mnim, resulta sorprenent.

Quan un sap que els ngels, amb totes les seves jerarquies(querubins, serafins...) eren un mite de la cultura de Babilnia,on els israelites van passar uns 50 anys dexili (del 587 al 538 aC),la cosa saclareix bastant. Els israelites shaurien deixatimpressionar pel mite babilnic, i els sacerdots que van prendreel poder a Israel desprs de lexili haurien adoptat la creenacom una cosa, al seu entendre, ms adient a la magnificncia i lamajestat de Du. (Avui, per, veurem amb ms simpatia lacomunicaci directa.)

A partir del retorn de lexili, la creena en els ngels hauriaesdevingut normal entre els jueus. I el mateix Crist shi refereix,

13

com una cosa que era corrent en la cultura jueva.

El problema que aleshores apareix s, per qu apareixen ngelsen alguns passatges dels llibres bblics escrits abans de lexili?El problema t una possible soluci en considerar el fet,plenament adms, que els sacerdots de la tornada de lexili, quecreien que tota lexperincia anterior dIsrael, centrada en els reis,els havia portat a la perdici (derrota, destrucci i desterrament),i que calia iniciar una experincia histrica tota diferent, sota laseva autoritat directa, van voler, entre altres coses, fer una relecturai una reelaboraci dels llibres anteriors. Diversos llibres de lAnticTestament que, segons es creu, eren producte dun llarg procsde: a) tradici oral, b) escriptura en textos diversos, c) compilacien un sol text unificat, probablement en la cort de Salom aravan passar per una quarta fase: d) reelaboraci i retocs per partdels sacerdots postexlics.

Aquests nous redactors parcials haurien introdut la figura delsngels en diversos passatges, all on els hagus semblatconvenient, per tal dadaptar la tradici israelita al nou mitedescobert. Algunes vegades ho van fer duna manera proumatussera com perqu es vegi clarament que s aix (s a dir, queuna menci a un ngel s introduda per un redactor posterior).

Vegem-ne dos casos. En el llarg dileg entre Jahv i Moiss alcim de lHoreb (Ex, caps 3 i 4), quan Du encomana a Moiss latasca de tornar a Egipte per alliberar el seu poble, la primeramenci s lngel de Jahv (o del Senyor, segons les traduccions)se li aparegu en una flama de foc enmig duna bardissa, i, encanvi, tot el dileg subsegent es desenrotlla, segons el text, entreJahv o Du i Moiss. (Per la part divina el nom alterna entreJahv i Du en les diverses intervencions, o b, segons la

14

traducci, pot ser entre el Senyor i Du.) Per no surt per enlloclngel esmentat al principi. s molt clar que el text inicial deviadir Jahv se li aparegu en una flama de foc..., i que lngel deva ser introdut per un autor posterior.

Laltre cas s en el llibre dels Jutges (Jt, 6: 11-23), en el dilegentre Jahv i el guerrer Gede, en qu, en una mateixa conversa,surt 7 vegades lngel de Jahv i 4 vegades Jahv. Semblaevident que s un text corregit en qu es van descuidar 4passatges.

En aquest sentit es dna una circumstncia fora interessant, is en els llibres dels profetes, persones que estaven en relacibastant corrent amb Du: en els llibres dels profetes preexlics iexlics no es fa menci dngels, i en canvi s que en surten en elsllibres postexlics, com el de Daniel (que reflecteix la situaci deBabilnia, per que va ser escrit al segle II aC) o el de Zacaries.

B: mentre no hi hagi estudis concloents, deixem-ho en unahiptesi. La hiptesi seria: la creena en els ngels s seguramentun mite babilnic, adoptat pels israelites en el seu exili, convertiten creena nacional a partir daleshores, creena adoptada tambper lEsglsia, i que, si apareix en els llibres de la Bblia anteriorsa lexili s per causa de retocs posteriors dels sacerdots. Hoconsidero noms una hiptesi, per, aix s, molt i moltversemblant.

La concepci religiosa inicial de la Bblia s dun Du prxim,que es comunica amb les persones directament. La concepcisacerdotal (tant dIsrael com de lEsglsia) s dun Du lluny...que utilitza uns missatgers.

15

LATENCI ALS FIDELS

Ezequiel, 34, 11-16.

Aix us anuncia el Senyor, Du sobir: Jo mateix buscar lesmeves ovelles i en far el recompte. Les comptar com el pastorrecompta el seu ramat un dia de nvols i foscor quan retroba lesovelles dispersades; jo les recollir de tots els indrets on shaviendispersat. Les far sortir dentre els pobles, les aplegar de totsels pasos, les far venir a la seva terra i les pasturar a lesmuntanyes dIsrael, en els seus barrancs i en tots els llocs habitatsdel pas. Les conduir als bons pasturatges i tindran la pleta a lesmuntanyes ms altes dIsrael; all, en aquelles muntanyes,reposaran en una bona cleda i trobaran un pasturatge abundant.Jo mateix pasturar les meves ovelles i jo mateix les dur a reposar.Ho dic jo, el senyor, Du sobir. Buscar lovella perduda, recollirlesgarriada, embenar la que shavia trencat la pota i restablir lamalalta, per apartar lovella massa forta i massa grassa. Pasturaramb justcia el meu ramat.

Aquest missatge dEzequiel, que indica la manera de preocupar-se dels dirigents de lEsglsia respecte dels seguidors o fidels, haestat incomplert duna manera escandalosa aquests darrers segles,sobretot de cara a la classe obrera.

Quan el capitalisme va comenar a tractar la classe obrera dunamanera brutal, la reacci de lEsglsia oficial va ser, sempre, engeneral, dabstenci. Hi va haver excepcions, fins i tot brillants,tals com el papa Lle XIII, el bisbe Ketteler, de Magncia, elcanonge Cardijn i tot el seu moviment de la JOC, els sacerdotsobrers de Frana, el sindicalisme cristi de Blgica... Excepcionsesplndides, per la tnica general va ser creure que aix de la

16

qesti social no incumbia lEsglsia, que aquesta shavia docupardel b de les nimes i no del dels cossos.

I els obrers, acollits per altres moviments scio-poltics, es vananar apartant duna Esglsia que no els estimava. I davant delseu apartament, fora dalgunes excepcions com les esmentades,lEsglsia oficial no va reaccionar. Aix de buscar lovellaperduda, recollir lesgarriada no va comptar per a res... Menysencara aix dapartar lovella massa forta i massa grassa. Engeneral, els jerarques i els eclesistics shan sentit millor al costatdels fidels massa forts i massa grassos.

Quantes vegades es t por descandalitzar els massa forts i massagrassos, i, en canvi, ni tan sols es pensa en lescndol permanentenvers els esgarriats!

Per sort, a Amrica llatina hi ha una altra percepci i hi ha haguti hi ha actituds ben diferents.

17

ELS BISBES, SUCCESSORS DELS APSTOLS?

Una de les bases ms importants dautojustificaci de lEsglsiacatlica s el de la successi episcopal respecte dels apstols.Crist hauria nomenat 12 apstols i aquests en el seu momenthaurien designat uns bisbes successors. Aix definiria lautnticaEsglsia. Per llegint el llibre La dona de sant Pere i altres oblitsde lEsglsia, de Valent Fbrega, no queda gens clar que aquestasuccessi sigui del tot certa.

Un estudi del Nou Testament deixa veure els fets segents:

* De primer hi va haver altres apstols que els 12 designats perCrist: Pau (lnic reconegut com a tal), Bernab i Jaume, germde Jess i primer cap de lEsglsia de Jerusalem. Per la sevaactuaci van ser apstols.

* No consta enlloc que cap apstol vagi nomenar un successor,ni que en ocasi de la mort de cap dells, els altres apstols elnomenessin.

* En relaci a les comunitats fundades per Pau, com ara Efes oFilips, quan aquest en parla o shi dirigeix, no ho fa mai a nomdun bisbe, sin que les denominacions sn els qui lapresideixen, els ancians, els zeladors, els bisbes i diaques(en plural), els preveres i diaques. Una varietat de denominacionsi totes en plural.

* En tot el Nou Testament no apareix cap persona anomenadabisbe Tal.

* Els primers textos que ens mostren comunitats encapalades

18

per un bisbe sn dal voltant de lany 100. Sn unes cartes deCliment i dIgnasi dAntioquia. Per ens parlen encara dunadirecci collegiada del bisbe i els preveres.

* Tot fa la impressi que en uns primers moments es van fer lescoses com es va poder i que desprs, necessitats organitzativesvan aconsellar el nomenament dun bisbe president de cadacomunitat.

Considerant aquests fets, es podria dir que els bisbes no serienuna creaci dels apstols de Crist, com es pretn, ni per tantserien de dret div, sin de dret eclesistic, o hum. Com a mximes pot dir que els apstols van designar successors, els quals msendavant es van anomenar bisbes. Per els successors quealguns apstols van establir (concretament Pau, lnic de qui tenimnotcies) ni es deien bisbes ni ho eren: eren collectius.

Si es vol una informaci ms completa, llegiu: Valent Fbrega,La dona de sant Pere i altes oblits de lEsglsia. Barcelona, 2007(Fragmenta Editorial). Especialment pp. 97-111.

19

CRIST FOU UN RADICAL

Caminava pels camins de Galilea, amb un grup dhomes i dones,anant de poble en poble. A curar malalts i predicar sobreladveniment del Regne de Du. No portaven sarr (s a dir:provisions) i confiaven en lacolliment de bona gent que els donsmenjar i sostre en els poblets. Vivien, doncs, en la inseguretat.Sovint havien de dormir al ras i passaven gana, com el dia que,passant vora un camp, van agafar espigues, les desgranaven imenjaven els grans. Shavia de tenir gana, per menjar aquellsgrans crus.

Havien deixat la casa, la famlia i la feina, en favor del Regne. sel que ell demanava als qui el volien seguir. O als qui cridavaperqu el seguissin. Aix de deixar la famlia i la vida normal eraescandals i molt mal vist. Era una deshonra per a la famlia.Figuraven una colla de desassenyats.

Especialment, les dones que el seguien, si no s que anessin ambel seu marit, donaven un exemple escandals, socialment parlant.

Jess mateix fou incomprs per la seva famlia. Consta que endues ocasions la mare i els germans (tenia quatre germans ialgunes germanes) o b uns familiars lanaren a buscar perqucreien que havia perdut el seny. Ell acostumava a dir que els seusgermans i mare eren els qui lescoltaven. La mare i els germanssajuntaren al grup dels deixebles desprs de la seva mort iresurrecci, per no pas abans.

Potser s per aquesta mtua incomprensi que Jess no constaque parls mai de la famlia.

20

(Article inspirat en la lectura de Jess. Una aproximacihistrica, de Jos Antonio Pagola, Barcelona, 2008.)

21

CRIST I LES DONES

En el poble dIsrael, la situaci social de la dona era de totalmarginaci. Reclosa a casa, ni participava en la vida social, ni eraben vist que ho fes. No podia parlar en pblic ni cap home podiaparlar-hi, tret que fos de la seva famlia. Per aix no era encarael pitjor: podia ser repudiada pel marit (i no al revs) i, en aquestcas, quedava desemparada, probablement obligada al treballsexual, el qual, al seu torn, tamb era socialment menystingut.

Jess tamb va trencar aquest motllo. Va formar un grup dedeixebles homes i dones. Aquestes dones o b acompanyaven elmarit, tamb deixeble, o b anaven soles (cosa escandalosa enaquella societat). Els textos ho amaguen, per la mentalitatmasclista, per ens diuen que algunes dones el van acompanyardes de Galilea fins a Jerusalem i van presenciar el seu assassinaten la creu. Aquest grup mixt anava predicant de poble en poble,i ms dalguns cops potser havien de dormir al ras en els seusdesplaaments.

Dintre daquest grup tingu unes amigues preferents (MariaMagdalena, Maria mare de Jaume i Salom), com tamb tinguuna amistat preferent entre els homes (Pere, Jaume i Joan). Hi haindicis per creure que lun una amistat i una estimaci especialsamb Maria Magdalena (persona malalta a qui havia guarit).

El seu tracte amb les dones era el que es pot considerar normal(per no en la societat jueva). Va guarir dones i en una ocasi vapermetre que una treballadora del sexe li ungs els peus.

Per amb qui va trencar ms els motllos socials va ser amb lasamaritana. Era 1) una dona, ser socialment menystingut; 2)

22

samaritana, o sigui dun poble enemic; 3) una dona de vidairregular, perqu vivia amb un home que no era el seu marit. Aaquesta persona, Jess demana un favor: que li doni aigua, i sostuna conversa amb ella. La dona se nestranya: Com s que vs,sent jueu, em demaneu aigua a mi, que sc samaritana? Tambels deixebles, quan tornen, se nestranyen.

La consideraci de la dona en igualtat de condicions s unaassignatura pendent (i urgent) de lEsglsia actual. De lEsglsiaoficial, en lmbit ministerial, perqu en lEsglsia alternativa jaest establerta la igualtat.

(Article inspirat en la lectura del llibre Jess. Una aproximacihistrica, de Jos Antonio Pagola, Barcelona, 2008.)

23

EL CRISTIANISME ALTERNATIU

En la histria del cristianisme, o de la tradici judeo-cristiana,gaireb sempre hi ha hagut la dualitat entre, duna banda,lestructura oficial, dominant, i, daltra banda, ms o menysmarginal, a vegades soterrat, el corrent o els corrents renovadors.En quasi totes les poques, el poder de les jerarquies reials osacerdotals, molt sovint enganxat en interessos diversos, shavist contestat per grups, generalment petits, que han reivindicatloriginalitat i la puresa del missatge i de lestil de vida. PerqulEsperit bufa per on vol, com diria un creient, o b perqu ladignitat humana, com ms se la trepitja, ms es revifa, comdiria un agnstic. Es digui com es digui, el fenomen ha existit.Ara b: la seva petitesa, per una banda, i el fet que la histriasempre lescriuen els vencedors, per laltra, han fet que la cosasigui mal coneguda. Cal, doncs, parlar-ne, perqu es conegui.

* Comenarem pels profetes dIsrael, que, entre el segle VIII iel V aC, van anar marcant una lnia alternativa a la dels sacerdotsoficials i els reis, denunciant injustcies i maldats, advertint deldesastre que vindria, prometent una salvaci final. A vegadesamb paraules dures. I a vegades deixant-hi la pell...

* Crist i desprs els apstols van establir lalternativa renovadorai plena dempenta vivificant i exemplar davant el judaisme oficialdels grans sacerdots i dels fariseus. Tamb hi van haver de deixartots la vida. Els aspectes en qu ms van incidir van ser la curacide malalts i levangelitzaci preferent dels pobres.

* Durant els 3 primers segles, no hi va haver dualitat dins elcristianisme, ja que el corrent oficial i el renovador coincidien,per causa de lempenta inicial, que encara durava, i tamb per

24

causa de la persecuci. De fet, aleshores, la dualitat era entre lesreligions oficials imperials i la nova religi cristiana. Aix vaser especialment evident davant el fet de lesclavitud: dins lescomunitats cristianes, els esclaus eren acceptats en igualtat decondicions que les persones lliures, sels permetia casar-se entreells i entre ells i persones lliures (coses totes elles prohibides perles lleis de lImperi).

* Durant aquests segles i alguns dels segents, els anomenatspares de lEsglsia (autors doctrinals) van donar fe de postulatstan revolucionaris com havien fet, en el seu temps, els profetesdIsrael. Per veure uns exemples: Els rics no haurien datrevir-se a traspassar els llindars de lesglsia (sant Joan Crisstom,segle IV). Qualsevol ric, o s un lladre o s hereu de lladres(sant Jeroni, segle IV).

* Al llarg de lEdat Mitjana, i sobretot entrat el segon millenni,lEsglsia oficial (papes, bisbes, abats, abadesses, canonges) es vaanar corrompent dins el marc del feudalisme i del poder econmicterratinent. Aix va suscitar reaccions de moviments renovadors,entre altres: la reforma cluniacenca (segle XI) i la cistercenca(segle XII), totes dues en el marc dels monestirs benedictins; elsmoviments valds i lalbigs (segles XII-XIII), de carcter laic;els moviments francisc i dominic (segle XIII), ordes religiososnous. El com denominador de quasi tots aquests movimentsera: el retorn a la pobresa de lEsglsia (o el treball agrcola delsfrares) i el retorn a la predicaci de la Paraula de Du. Algunsvan ser acusats derrors terics (ms o menys certs) i reprimitsper una orgullosa jerarquia eclesistica que, amb la sevaarrogncia, no podia veure que ella mateixa estava enfonsadafins al coll en un enorme error fctic.

25

* Els moviments renovadors van continuar als segles segents,petits i locals, i van ocasionar dos famosos martiris: el de JanHus (predicador txec dels segles XIV-XV) i el de GirolamoSavonarola (predicador florent del segle XV), tots doscondemnats com a heretges per uns eclesistics que, en lordredels fets, eren molt ms hertics que no ells.

* Al segle XVI sesdev la Reforma Protestant, gran reaccicontra la corrupci eclesistica, i gran reivindicaci de ladivulgaci i la predicaci de la Paraula de Du, aix com del paperde la fe en la salvaci, tot junt amb diverses altres qestions moltdiscutibles. (Amb quasi tota seguretat, si shaguessin ats elsmissatges de renovaci medievals, no hi hauria hagut ReformaProtestant.)

* Aquell mateix segle, la jovenssima esglsia sud-americana vaexcellir en la ferma defensa dels indis, brbarament explotatspels colons espanyols fins a lextenuaci i la mort. Montesinos,Las Casas, Quiroga, Valdivielso i altres bisbes dorigen espanyolvan donar un valus testimoni evanglic davant la barbrieimperialista. Per la monarquia espanyola va impedir a aquestsbisbes participar en el Concili de Trento.

* A partir del Concili de Trento (1545-63), la corrupcieclesistica va disminuir molt, per, en canvi, lEsglsia es varefugiar en un autotancament en relaci al mn, just quan lasocietat europea iniciaria tot un seguit de canvis i evolucionsmodernitzadores, que lEsglsia catlica es mirava de molt lluny.La culminaci de lautotancament va ser el Concili vatic I (1870).Llavors, les grans preocupacions de lEsglsia i del papat eren:proclamar nous dogmes de fe innecessaris; condemnar totes lesinnovacions de la societat moderna; reivindicar la conservaci

26

dels Estats pontificis, en mala hora aconseguits i en bona horaperduts. Per tamb llavors (o abans: primera meitat del segleXIX) anava sorgint el moviment dels socialistes cristians, quesinterrogava i avanava possibles respostes davant laindustrialitzaci, el capitalisme i lexplotaci obrera. Els pensadorscristians francesos Saint-Simon, Cabet i altres van llanar idees,entorn de les quals es van formar grups dactivistes. Era com laprehistria del socialisme, que desprs seria desdenyosamentanomenada socialisme utpic, per que, vistos els resultats finalsdel socialisme cientfic, no estaria de ms girar-hi una mica elsulls. En acabar el segle, el papa Lle XIII (un cas especial, osigui normal) va recollir una part daquest missatge. Per no nhiva haver pas prou, i la classe obrera va haver danar marxantduna Esglsia que ni la sabia comprendre ni la sabia estimar. Nitampoc la va trobar a faltar...

* El moviment de la JOC (Joventut Obrera Cristiana, Blgica,1912; i entitats similars) i el dels sacerdots obrers (Frana, anys50 del segle XX) van ser les niques (per excellents!) respostesevangliques a aquesta dolorosa deserci.

* El Concili vatic II (1962-65), sota la influncia de diversoscorrents renovadors centreeuropeus, va impulsar un canviextraordinriament important en lEsglsia catlica, sobretot enel sentit dun concepte de lEsglsia ms popular (poble deDu), una litrgia ms participativa i una obertura i un dilegamb el mn. Per, encara, lEsglsia del Vatic II volia compartirels goigs i les esperances i les tristeses i les angoixes de lespersones del nostre temps, sobretot del pobres, per tot aixreferit ms que res a la societat centreeuropea, la que havia donatlimpuls al concili (una societat relativament benestant).

27

* LEsglsia sud-americana, per, en les cimeres episcopalsregionals de Medelln (Colmbia, 1968) i Puebla (Mxic, 1979),confrontada a un continent de pobres i dextrema opressi, vaintentar rellegir el missatge conciliar a la llum del seu mn. I,tot seguint la via de leminent Luther King, el corrent de lateologia de lalliberament (tan mal vist per les autoritats delVatic) intenta combregar no sols amb els goigs, les esperances,les tristeses i les angoixes de la gent del nostre temps, sin tamb(atenci!) amb les seves lluites. Recentment, quan els bisbesbrasilers van decidir que un organisme dependent de la sevaConferncia particips en el Frum Social Mundial que tenialloc al seu pas, al costat dels moviments socials reformistes irevolucionaris de tot el mn, van prendre una decisi histrica,una decisi que tancava el llargussim perode dapartament delEsglsia dels afers del mn iniciat a Trento. Per, vegem: araper ara, noms al Brasil...

* Mentre tot aix passava a lAmrica del sud, a Europa esdesenvolupaven unes maniobres dampli abast, dirigides des delVatic, per intentar encarrilar lEsglsia cap a vies mstradicionals (parcialment, s clar). Avui, com sempre, tenimencara la dualitat entre la burocrcia del poder i lempentarenovadora de lEsperit o dels ideals, o de totes dues coses.

(Article inspirat per la lectura del llibre Renixer a la solidaritat,de Vctor Codina.)

28

UN CRISTIANISME MUTILAT

Atenci: el ttol, encara que ho sembli, crec que no s gensexagerat.

Amb les meves relatives llums, entenc que la fe cristiana hauriade basar-se, amb importncia igual, en dos grans misteris (perdir-ho en la terminologia religiosa habitual): el de la Creaci i elde la Redempci. s a dir: el que explica la realitat del mn, deles persones i de la vida, i el que explica la restauraci del mn,de les persones i de la vida corromputs pels pecats (s a dir: peldesamor i legoisme).

La vida de Crist, tal com ens s coneguda a travs de 4 redactors,en la seva actuaci pblica, va tenir dues grans facetes, que jodiria dimportncia igual o comparable (tant pel seu significatcom pel nombre de casos): la cura de malalts i lensenyament delseu missatge, que anava orientat a una nova manera de viure,centrada en lamor. Sembla fcil dentendre que lensenyamentest relacionat amb la Redempci, o restauraci duna vidaviscuda de manera indeguda. Potser no sembla tan fcil de veure,per crec que s aix, que curar malalts s un fet ntimamentrelacionat amb la Creaci. Objecte de la Creaci s la vida, i lavida est centrada en el cos i en la salut del cos (que s elementfonamental de la felicitat humana). Restablir la salut del cos era(i s) atendre lobra de la Creaci, mantenir-la. Afirmo que Cristva donar, per la via dels fets, una importncia igual a la Creacique a la Redempci. (Assumeixo tot el contingut daquestpargraf sota la meva exclusiva responsabilitat, perqu, que jospiga, lEsglsia no ho ha dit mai aix, segurament per les raonsque veurem tot seguit.)

29

Per, desgraciadament, el cristianisme que ha arribat a nosaltresno s aix dequilibrat. LEsglsia catlica (i em sembla que lesaltres, si fa no fa) ha predicat sempre un missatge bsicamentrelacionat amb la Redempci, i quasi totalment oblidat de laCreaci. La seqncia: pecat - misria humana - necessitat deperd - necessitat de penitncia - salvaci de lnima per damuntde tot - perill de la condemnaci - (en definitiva, un missatge detristesa), ocupava el 90 per 100, com a mnim, de lacci delEsglsia catlica en uns temps que alguns encara recordem.

Per contra, una seqncia que podrem concretar en: grandesa ibellesa de lunivers - respecte per la natura - bellesa del cos hum- gaudi de lamor entre les persones - defensa i reivindicaci deles necessitats del cos hum - defensa de la justcia social, o b haestat inexistent, o b ha tingut una presncia minsa. s cert queden del Concili les coses han canviat bastant, per crec queestem molt lluny dun equilibri entre el component de la Creaci(essencialment alegre i vital) i el component de la Redempci(per si mateix ms aviat tristoide).

A diferncia del que passa amb altres temes, en aquest cas nopodem donar les culpes a la corrupci de lEsglsia medieval.Sembla que el mal ve de ms lluny. Vegem, si no: el Credo mshabitual tan sols dedica a la Creaci una simple frase: creadordel cel i de la terra (i sha acabat!); mentre que la quasi totalitatdel text es refereix a temes relacionats amb la Redempci. LaltreCredo (el de Nicea) diu una mica ms: creador del cel i de laterra, de totes les coses visibles i invisibles (total, res). s a dir:els pares dels primers concilis ja ho van esguerrar. (En aquestsentit matreviria a proposar una hiptesi: lapstol Pau, lasegona ms gran figura del cristianisme primitiu, desprs de Crist,que havia renunciat a un dels aspectes ms plaents de la vida,

30

lamor corporal, podria haver estat el primer inductor daquestgran reduccionisme.)

Els aspectes ms naturals o materials de la vida humana no solsno han estat celebrats, agrats a Du, teologitzats i benets comcalia, sin que sovint han estat menystinguts, deixats de banda, iconsiderats perillosos i fins i tot pecaminosos. Mentre que, encanvi, eren altament valorats la seva renncia (per exemple, lavirginitat) aix com el sofriment. I, alerta!, no vull pas dir que noen tinguin, de valor: el que vull fer notar s el contrast. Enaquest sentit, laspecte de la vida ms indegudament menyspreati reprimit ha estat el sexe. A aquest tema ja he dedicat un altrearticle.

Per hi ha hagut una altra conseqncia terrible, daquestadesviaci religiosa. Com que no es donava gaire importncia alcos, que noms era considerat com lembolcall de lnima,tampoc tenien massa importncia les necessitats corporals. I aixva ser clau, en un moment histricament decisiu. Al segle XIX,quan la classe obrera va ser vctima duna terrible explotacicapitalista (cosa que encara continua en alguns pasos), lEsglsiano shi va amonar gaire. Amb notabilssimes excepcions, s clar,com el papa Lle XIII, el bisbe Ketteler o el jesuta catal parePalau. La norma va ser que lEsglsia considers que all querealment interessava dels obrers era la seva nima, i que aquestaigual es podia salvar en la pobresa que en la riquesa; ms ben dit:millor encara en la pobresa. El resultat va ser la progressivaseparaci de la classe obrera respecte de lEsglsia. Els obrers iobreres, en la mesura que eren defensats per movimentsrevolucionaris (primer socialistes i anarquistes, desprs tambcomunistes), es van anar apartant duna Esglsia que no elsestimava. Si ms no, no els estimava com a persones, sin noms

31

com a nimes. La cosa encara va esdevenir ms trgica: elsmoviments revolucionaris obrers van condemnar lEsglsia percollaboradora (ni que fos passivament) amb la injustcia, ilEsglsia va condemnar els moviments revolucionaris per ateusi materialistes. Va ser la segona gran divisi espiritual delEuropa moderna (la primera, s clar, havia estat la de protestantsi catlics, per cert, tamb imputable, en primer lloc, a lEsglsiacatlica).

Vegem quines conseqncies tan negatives pot portar, al llargdel temps, una concepci equivocada de la fe. I aix pel que fa aall que es veu. Sense comptar el drama dhaver fet viure milionsde persones en una tristor innecessria, no volguda pas per Du.

Per acabar, s clar, cal retornar als orgens. Reelaborar una novateologia (i llenar la vella). No nhi va haver prou amb el Concili,i no sabem si nhi haur prou amb el segent. Per caldr lluitar...Dins lEsglsia hi ha un poder eclesistic enquistat, i caldrlluitar-hi en contra. Una cosa inexcusable s assumir un papercada cop ms important per part dels laics. Els eclesistics solshan portat les coses molt malament. No sels ha de deixar maims sols. Uns i altres junts podem fer molt. Per per a aix caldrtrencar la barrera del poder. Perqu el poder, dins lEsglsia, sabsolutament illegal. Crist va dir que noms hi havia dhaverun servei.

32

DU O DEESSA?

Du-Dea no s mascul. Seria una gran limitaci si ho fos. Per lamateixa ra, tampoc s femen. s un compendi de mascul ifemen. I ha de ser considerat pare i mare alhora, com ja es vafent recentment. Per una tradici secular ms ben dit,millenria ens lha presentat i considerat com a masculnicament. La Bblia t bona part de culpa en aquesta deformaci.Per una banda, la Bblia ha estat afectada per una tradicipreexistent. Per una altra banda, la Bblia lha reforadaconsiderablement, aquesta tradici.

Antigament, s a dir, abans de lescriptura de la Bblia, hi havia alsia Occidental (avui dia, per una mentalitat occidentalista,anomenada Orient Mitj) dus i deesses. La Bblia va sercomenada a escriure uns 1.000 anys abans de Crist. Em refereixo,per tant, als millennis anteriors. Hi havia, doncs, tamb deesses.Tamb hi havia el mite de la serp, que simbolitzava la saviesa ique sassociava sovint a la figura de les deesses. Dissortadamento potser inevitablement els primers autors de la Bblia vanoptar per un Du mascul.

En la histria del poble dIsrael s freqent que es caigui en latemptaci de tenir i adorar dus i deesses dels pobles vens. I hiha una lluita dalguns reis i profetes contra aquesta idolatria. Peruna part de la tendncia que portava a aquesta desviaci era sensdubte latractiu per una divinitat femenina.

I al llarg del cristianisme, el paper desmesurat que ha tingut laVerge Maria en la teologia, en la devoci popular, en la litrgiai en lart no hi ha dubte que ha estat producte de lenyoranapopular duna deessa.

33

Per aquesta marginaci de la divinitat femenina no ha estatneutral. Ha comportat un reforament i una justificaci de lamarginaci de les dones. Aix ja des dels mites del Gnesi.

Efectivament: la serp invita la dona (Eva) a menjar dun fruitprohibit amb la promesa daugmentar la seva saviesa. I la donaho fa i invita Adam. Llavors Du-Dea els castiga. Des daquestmite, la serp, de smbol de saviesa que era esdev smbol dengany,i una bstia menyspreable. I la dona esdev smbol de debilitat ide seducci i de ser la desgrcia de lhome.

Avui dia, en el marc de la lluita per lalliberament de la dona i enel marc del lema que Una altra Esglsia s possible, cal alliberarDu-Dea de la seva limitaci masculina, i considerar-lo, ianomenar-lo, pare i mare. Du-Dea t, i li hem datribuir, totesles caracterstiques de la maternitat: afecte, sollicitud, pacincia...

(Article inspirat en la lectura del llibre Crits de dolor... no elssentiu?, de Sefa Amell, Barcelona, 2010. Sobre el carctermasclista de molts passatges de la Bblia.)

34

I, PER QU NO EL DIVORCI?

Quan Crist condemna el divorci, qu condemna? El divorciexistent en aquell moment en la cultura jueva, o qualsevol menade divorci que pugui existir? La qesti no s pas gens sobrera.s el quid de lafer. El divorci daquell moment era unilateral:lhome podia repudiar la dona, per no a la inversa. Aix era unacosa, i el divorci civil davui dia ns una altra de ben diferent.Crec que persones qualificades (o sigui, telegs, no pas qualsevoleclesistic) haurien descatir sobre aquest tema, que seria clau enla problemtica scio-religiosa de la nostra societat.

Per exemple: les frases en el principi no va ser aix i all queDu un que lhome no ho separi, serien suficients per assegurarque es va referir, de veritat, a qualsevol tipus de divorci? Perqufixem-nos que tot recolza damunt una creena, no pas damuntun fet ms o menys comprovat. Perqu, qu vol dir, el principi?Qu vol dir, que Du un? Crist, en tant que home, podia creure,com es creia en la seva societat (o si, com a Du, sabia una altracosa, se la callava, perqu no era la seva missi revelar-la), que hihavia hagut un principi, s a dir, un acte de principi, comrelata el Gnesi, per ara sabem, per la cincia, que el que hi vahaver s un procs de principi (i de milions danys!). Elmatrimoni va anar sorgint, amb tota probabilitat, dels rebotsculturals que la societat primitiva va anar experimentant. Es potmantenir, en aquestes condicions, la idea duna institucionalitzacidivina inicial? I si es pot mantenir dalguna certa manera, t,doncs, la mateixa eficcia que shavia suposat?

Aqu tenim, certament, em sembla a mi, un cas ben clar deconflicte entre fe i cincia. Vull dir, i que quedi clar: si les cosessexpliquen malament, com desgraciadament sacostuma a fer,

35

que s lnic cas, em sembla, en qu hi pot haver un conflicteentre fe i cincia. En el moment en qu les coses sexpliquenb el conflicte es dissol, sempre o quasi sempre.

I dir ms: si sarribava a una situaci que pogussim anomenarde dubte raonable, o sia que no es pogus demostrar ni unacosa ni laltra, lEsglsia crec que estaria moralment obligada amantenir una actitud de tolerncia, en aquestes qestions. Vulldir, ras i curt, a admetre que es produs un nou vincle matrimonial,encara que fos sub judice.

No es pot amagar que la situaci religiosa de la legi de personesdivorciades i tornades a casar s avui un dels problemes mscoents de lEsglsia, i el prxim Concili caldr que hi prenguiuna posici clara i cristiana (no eclesistica). I, qui serialEsglsia per no admetre aquestes persones (o b destrossar-losla vida) en base a una cosa que no queda ben clara? La frmuladel sub judice (i que Du ho jutgi) fra una bona soluci.

Siguem descaradament clars: al llarg de la Histria, els complicatsenvitricolls i terminologies eclesistics han servit per justificarmoltes coses dolentes. Demano que, per una vegada, serveixinper justificar una cosa tan bona com que una persona visquiamb la persona que estima, ara, i que tanmateix pugui participarde la litrgia i dels sagraments.

36

DOS MITES ANTIFEMENINS EN LA BBLIA

El mite s essencial en la Histria. Lexistncia dels mites en lahistria de la humanitat s omnipresent. Sobretot en les culturesantigues, i no tan antigues. Avui dia el mite t una importnciarelativssima, per a vegades encara compta.

El cristianisme t els seus mites, com totes les religions i creences.El llibre del Gnesi s un llibre de mites. Aquests mites tenenun parallel en les altres cultures antigues, de manera que moltesvegades lautor o els autors del Gnesi copien. O al revs.

Hi ha dos mites del Gnesi que han perjudicat enormement lasituaci histrica de les dones. I encara avui...

1) El mite de la creaci immediata de les persones per Du,modelant-les amb fang, s un mite universal: es troba per tota lageografia del planeta. Segons el llibre Mito, leyenda y costumbresen el libro del Gnesis. Per t dues versions principals: a) Ducrea lhome i la dona simultniament. b) Du crea primer lhomei, desprs, i a partir duna costella o dun os de lhome, crea ladona. s a dir que hi ha una versi igualitria i una altra dedesigual, amb preterici de la dona. (Noms hi ha un cas deversi inversa: una deessa crea primer la dona i desprs crealhome. Noms un sol cas, entre una tribu dindis dArizona.)Per tant lautor (o els autors) del Gnesi va triar. I va triarmalament. Si la versi de preterici de la dona hagus estatuniversal tindria una excusa. Per no.

2) El mite de la influncia dEva sobre Adam per menjar lafruita prohibida t parallels per no s universal. Tampoc lautort (o els autors tenen) excusa. Va triar malament, atribuint una

37

culpabilitat principal de manera arbitrria.

Davant lenorme mal que aquests dos mites han fet al llarg de laHistria, els cristians i les cristianes hem de fer autocrtica. Aquestaha danar dirigida en els segents sentits:

1) Impugnar aquests dos mites.2) Considerar-los un error de lautor (o autors).3) Argir que no sn universals, nica cosa que els podria excusar,que no justificar.4) Exposar que, des dun punt de vista mtic, el pecat de la fruitaprohibida s una mincia, mentre que el primer pecat realmentgreu el va fer un home, Can.5) Argumentar que, des dun punt de vista histric, els pecatsms greus (guerres, etc.) els han fet i planificat homes.

Cal no deixar-se impressionar pel fet de corregir un element dela Bblia, ja que aquests llibres sn, bsicament, obra humana, ila creena que van ser inspirats per Du sha de prendre de manerarelativa, segons els casos i les circumstncies. I en el cas delGnesi la inspiraci s impensable.

38

EL BOICOT DELS CRISTIANS

I de les cristianes. Per, en aquest cas, s ms qesti dhomes.El papa Benet XVI ha publicat una encclica social: Caritas inveritate. Amb aix ha posat relativament al dia la Doctrina Socialde lEsglsia. Feia molt temps que no sen publicava cap, perquno tenim sort amb els papes. I aquesta encclica deixa prou quedesitjar i hi falten temes importants. Per hi ha coses molt bonesque els cristians i les cristianes haurien de saber i practicar.

Ara b, en va esperarem que algun mossn, en alguna homilia,en alguna esglsia, toqui algun daquests punts, per urgir elscristians i les cristianes a posar en prctica all que diu el papa.Ni una paraula. Com si aquesta encclica no shagus publicat.Com si no hagus passat res.

s a dir: els mossens boicotegen el papa i lencclica. Aquesta sla sensaci que jo tinc. I aix s sorprenent, perqu els cristianstenen una sobreveneraci pel papa. Sigui bo o no en sigui tant, elsobreveneren ms que no caldria. Per quan es tracta de la qestisocial, aquesta sobreveneraci sesvaeix misteriosament.Aleshores no hi ha papa que hi valgui.

I aquest fenomen no s pas nou. Ja va comenar amb Lle XIIIi la Rerum novarum, de 1891. I les successives. Si els cristiansi les cristianes haguessin tingut en compte les enccliques socialsdels papes i les haguessin seguit, no haurien fet el mal paper quehan fet en la histria. Al llarg de ms de 150 anys, hi ha hagutgent de bona voluntat que ha lluitat contra les injustcies socialsi sha esforat a transformar la societat. Per els cristians i lescristianes, amb algunes excepcions lloables (el bisbe Ketteler, elcanonge Cardijn i tot el moviment de la JOC, els sindicats cristians

39

de Blgica, el pare Palau a Catalunya, els sacerdots obrers de laFrana de 1950...), no solament no han collaborat amb aquestmoviment sin que lhan boicotejat. Lhan boicotejat votant lesopcions de dreta poltica i donant lloc a governs antisocials i alleis injustes.

Els cristians i les cristianes, doncs, han estat infidels a lEvangelii no shan comportat com a cristians. Sobretot, en aix, handestacat els mossens, que no shan esforat a fer sentir en elsfidels lobligaci de lluitar per la justcia. Els mossens shan sentit,i han estat, de classe mitjana. I han abandonat la classe obrera ala seva dissort. I aquesta ja fa molt temps que sen va anar... Iamb ra.

Suposo que el senyor arquebisbe tamb tindria alguna cosa a dir-hi, sobre la necessitat de parlar en les homilies de lencclica sociali de fer sentir lobligaci dels cristians i les cristianes.

40

EL COS, EL SEXE I LAMOR

Ens han estafat!! I durant segles.

La Bblia (en el captol 18 del Levtic i en les dues versions delDecleg) prohibeix ladulteri. I prou! (De fet tamb prohibeixlincest i la relaci amb animals.) No prohibeix res ms.

En funci de la nostra naturalesa, el fet que un home i una dona(o dues persones del mateix sexe, si s el cas) que sestimin osimplement sagradin es trobin, es despullin, es mirin, es toquin,es besin, sabracin, i, eventualment, es facin lamor, s una cosanatural, bona, bonica, molt bonica i volguda per Du. Una cosaque troba la seva forma ms excellent en el matrimoni, s, perque no ha de ser nicament en el matrimoni. Tamb pot ser enrelacions prematrimonials o postmatrimonials.

Les relacions sexuals extramatrimonials, per part duna personacasada o amb una persona casada, sn adulteri, i sn prohibidesper la moral cristiana autntica. Per, amb tot, no sn cap crim.

Per els eclesistics, que es troben sotmesos a una llei de castedat,ens lhan imposada a tots durant segles. Han anat afirmant ilegislant tota una llarga srie de prohibicions i recomanacions,sense cap base bblica, que han constitut una pseudomoralcristiana, o una moral pseudocristiana, amb la qual ens han castratdall ms maco de la vida.

Tan sols ha restat, aix s, el matrimoni, com a possibilitat decompartir el cos, el sexe i lamor. Per hi ha una realitat bsica, is que molt gent no s casada. Uns encara no sn casats. Altressels ha mort la parella o shan separat.

Des de fa un parell de generacions, molta gent, sobretot gentjove, shan desempallegat daquesta pseudomoral. Per, com una

41

mena de resistncia, encara ha restat una moral laica ambcontinguts semblants.

La Bblia, com hem dit, no avala aquestes prohibicions sobre elcos, el sexe i lamor, sin noms ladulteri. I en molt pocspassatges. I no solament aix, sin que t un passatge (el llibreCntic dels cntics, en castell Cantar de los cantares) quecanta, com el seu nom indica, el cos i lamor.

Vegem-ne un fragment:

Que en sn, de bells, els teus peus amb les sandlies,filla de prncep!

La teva cintura es doblega com un collaretsortit de mans dartista.

El teu llombrgol s una copa rodonaon mai no manca el vi aromtic,el teu ventre s un munt de blat

envoltat de lliris,els teus pits sn com dos cervatells,

com dos bessons de gasela.El teu coll s com una torre de vori;

els teus ulls, com els estanys dHeixbon,vora la porta de Bat-Rabim;

el teu nas, com la torre del Lban,que mira vers Damasc.

El teu cap saixeca com el Carmel,de porpra s la teva cabellera,

un rei s presoner de les teves trenes.Que nets, de bella i fascinant,

amor meu delicis!Ets esvelta com una palmera,els teus pits en sn els rams.

42

Jo mhe dit: Em vull enfilar a la palmera,nagafar els ramells.

Que els teus pits siguin per a mi com rams duna vinya,el perfum de la teva cara, com el de les pomes!

La teva boca s un vi exquisit,que flueix suaument cap al teu estimat

regalimant sobre els llavis endormiscats.

Per viure el plaer del cos, del sexe i de lamor, fora del matrimoni,hi ha dues possibilitats: les relacions lliures i el sexe professional.El sexe professional ha estat tradicionalment anomenat, i encarade vegades ho s, prostituci. Tamb ha estat sempre mal vist.Per la Bblia tampoc el condemna enlloc (fora dun comentaridesfavorable de sant Pau).

43

EL NOU SANEDR

El Sanedr era lrgan judicial (i al mateix temps administratiu)que va condemnar Jess. Era la culminaci de tota lestructurareligiosa jueva.

I jo veig el Vatic com un nou Sanedr. Perqu estic segur que siJesucrist torns a la terra (i no se sabs qui era) i fes i digus lesmateixes coses que laltra vegada, la mfia vaticana el condemnaria(encara que en aquest cas no podria condemnar-lo a mort, quealguna cosa hem guanyat).

La mfia vaticana t un defecte capital: no s elegida per ning,sin que s cooptada pels seus mateixos membres. Es nomenenentre ells. Lexemple ms colpidor s que el papa nomena elscardenals, i els cardenals elegeixen el papa. Un peix que esmossega la cua. I, com a complement, aquesta mfia (tericamentel papa) nomena els bisbes de tot el mn. Aix no hi ha maneraque hi entri aire fresc, que hi hagi renovaci. s una estructurade corrupci.

Aquesta mfia frena en lEsglsia tot intent de renovaci. Responamb el silenci i el menyspreu a cada una de les diferents propostesde canvi que persones de bona voluntat fan sovint. Ells diuenque lEsglsia NO ha de canviar, perqu sha de mantenir fidel aall que va establir Crist. Per aix s una mentida, perqu laimmensa major part de les coses que estan en discussi NO vanser establertes per Crist, sin per dirigents eclesistics.

Especialment, mant hivernada la Doctrina Social de lEsglsia,que alguns papes amb bona voluntat han anat definint. La darreraencclica social (Caritas et veritate, de 2008) t aspectes molt imolt positius, per mancances molt importants. Avui caldria unaencclica que, duna vegada, condemns el capitalisme.

44

Una de les coses ms condemnables de la mfia vaticana s elseu entorn. Lentorn monumental del Vatic s la cosa menysevanglica que es pot imaginar. No es poden predicar la pobresani la solidaritat des daquesta monumental residncia. Un papaen volia marxar, i va morir sobtadament, en estranyescircumstncies.

Tota lestructura del modern Sanedr exhala el contrari de dileg,democrcia, solidaritat, netedat. Duna manera especial vullremarcar lexistncia dun banc i dun servei despionatge. I qus un banc, avui dia? s un instrument de corrupci. Fins i totsha escrit alguna vegada que havia estat comproms amb algunnegoci de trfic darmes.

Per el problema ms important de lEsglsia no s aquestacorrupci i aquestes duresa i resistncia a tot canvi. s una cosamolt pitjor: com passa en el cas de la societat civil, s lexcessivadocilitat dels cristians davant un excessiu respecte (respecte queno es mereix). s la incapacitat de la revolta...

45

EL PAPA QUE VOLDRIA

Amb el risc que la brevetat doni lloc a alguna confusi, matrevira dir que el papa que voldria (perqu crec que s el que caldria)seria aix:

a) Que dialogui, escolti, consulti, comparteixi decisions.

b) Que trenqui les 3 anelles de poder que lempresonen: lEstatdel Vatic, el complex monumental del Vatic i el centralismerom en el govern de lEsglsia. Aquest darrer hauria de ser unasimple coordinaci en els afers prctics i unes comissions obertesa totes les sensibilitats en els afers doctrinals. I situar aquestGovern en un lloc popular, noms que tingui lespai suficientper a la tasca necessria.

c) Que convoqui a un gran debat en tota lEsglsia, i obert a lasocietat, sobre els grans temes: sacerdoci femen, celibat opcional,paper dels laics, significat, paper i lmits del Papat, condemna delcapitalisme, relaci amb les altres Esglsies i religions...

d) Que tregui els cardenals dels llocs de poder i rehabiliti elstelegs sancionats pels rgims anteriors.

e) Que canvi la forma endogmica i oligrquica delegir el papai la faci ms participativa.

f) Que formi una Comissi ben representativa perqu revisiaquelles veritats que sn resultat de la cultura duna pocadeterminada.

g) Que fomenti la teologia de lalliberament, com a expressiactual de lEvangeli.

46

h) Que convoqui les persones cristianes i les de bona voluntat auna gran lluita unida contra la pobresa, les injustcies, lesdictadures, les malalties...

En resum: que faci passar lEsglsia, de la dictadura, del poder,de lespiritualitat evasiva, al respecte a la gent, la participaci, eldileg, la solidaritat i lespiritualitat compromesa.

47

EL SNODE DE LA FAMLIA

Aquest mes doctubre de 2014, daqu a dos mesos, lEsglsiacatlica celebrar un snode (s a dir, una reuni deliberativa debisbes) dedicat monogrficament a la famlia.

La gran novetat daquest snode ser que, per primera vegada,en aquest snode es tindran en compte les opinions expressadespels fidels i els mossens, grcies a una consulta que es va fer.

Caldria que saprofits aquesta ocasi per posar al dia la doctrinade lEsglsia sobre un tema tan important com la famlia, dacordamb els progressos que la conscincia dels fidels i dels mossensha anat fent.

De manera especial jo voldria i creuria convenient que el snodeaprovs els principis segents:

*Considerar que hi ha diversos tipus de famlia:la famlia basada en un matrimoni religis;la famlia basada en un matrimoni civil;la famlia sense matrimoni, o uni lliure;la famlia monoparental;la famlia homosexual;la famlia basada en una uni entre persones (o una persona)separades.

I que totes han de ser reconegudes i totes han de ser cristianes.

I que lEsglsia, quan parli de la famlia no digui la famlia, sinles famlies.

*Aprovar ls lliure de mitjans de control de la natalitat, naturalsi artificials.

48

*LEsglsia ha dacceptar els fidels separats i tornats a casar ambnaturalitat, sense cap discriminaci. Perqu el divorci actual demutu consens s completament diferent del divorci de lpocade Crist, de repudi de la dona per part de lhome. I no podemjutjar sobre el comportament daquestes persones.

*Despenalitzar les relacions sexuals prematrimonials, sobretotentre promesos.

*Acceptar la dissoluci del matrimoni, de mutu consens, percauses greus. Les paraules de Crist es referien al divorci del seutemps.

*Tornar a la doctrina sobre avortament que lEsglsia haviaensenyat durant 18 segles: permetre lavortament durant elsprimers 40 dies, quan se suposa que lembri no t encara elprincipi vital (nima).

49

ELS CRISTIANS/ES, ELS GRANS CULPABLES

Els cristians i les cristianes tenen una gran assignatura pendent:lluitar contra les injustcies socials, lluitar per transformar lasocietat.

He assistit a una multitud de manifestacions i protestes, durantmolts anys, i mai... MAI, no hi he vist cap persona que la conegusde missa o de la parrquia.

Els cristians i les cristianes no sols no es manifesten, sin que,molt pitjor encara, voten ms o menys sistemticament els partitsde dreta, de sempre. s a dir: voten a favor de conservar lesinjustcies. Sn una rmora social.

Durant uns 150 anys (de meitat del segle XIX a finals del XX),una massa nombrosa de gent de bona voluntat han lluitatsocialment per reformar la societat. Eren anarquistes, comunistes,socialistes... i han lluitat esforadament, amb grans sacrificis. Maien la Histria no hi havia hagut un fet semblant. Han lluitat desde les empreses, des dels sindicats o dalguns partits, des del carrero des de les presons. Alguns hi han donat la vida. Tenien diversesideologies i anaven ms ben encertats o no tant. Gent de diversesmaneres de pensar, i de bona voluntat, per amb una absnciaescandalosa: els cristians i les cristianes, que, mentrestant, resaven,es lamentaven... i votaven la dreta.

Al principi s. En la primera meitat del segle XIX, en el marc delmolt interessant moviment anomenant del socialisme utpic, sque hi hagu presncia cristiana o una inspiraci cristiana delmoviment. Per ms endavant, quan el moviment socialista esva anar radicalitzant, la presncia cristiana sesfum. Als cristians

50

els anava pensar, escriure, divulgar, i no lluitar? La radicalitzaciels feia por?

Naturalment, hi ha hagut excepcions. Fins i tot grans excepcions.Els papes que han publicat enccliques socials: Lle XIII, PiusXI, Joan XXIII, Pau VI, Benet XVI. Alguns bisbes, commonsenyor Ketteler (de Magncia). El moviment de la JOC, deprimera meitat del segle XX. El moviment obrer cristi de Blgica.Els sacerdots obrers de la Frana de 1950.

Per la massa dels cristians i les cristianes han boicotejat lesenccliques, comenant pels mossens.

La manca dun poders moviment socialista o comunista cristiha debilitat considerablement el moviment revolucionari, i lhadeixat en minoria. No sols lha debilitat, sin una cosa tanimportant o ms: ha deixat dorientar-lo. El movimentrevolucionari ha adoptat de vegades camins erronis, que lapresncia cristiana podria, eventualment, haver corregit ocompensat.

La versi ms aberrant de la claudicaci cristiana han estat elspartits anomenats democratacristians. Mena de prostituci delnom cristi.

El moviment revolucionari dels 150 anys ha acabat (de moment)en un fracs, per molt diverses causes, la principal de les quals lafalta de participaci i, fins i tot, el boicot, dels cristians i de lescristianes.

Com a cristi practicant i militant comunista, acuso, davant Dui la Histria, els cristians i les cristianes de ser culpables del fracsde la Revoluci.

51

ELS FINS DEL MATRIMONI

Els fins del matrimoni, en la doctrina catlica, segons lexplicacitradicional, sn:1) La procreaci dels fills.2) Lajuda mtua.3) La sedaci de la concupiscncia.

Aquesta formulaci s totalment discordant amb la mentalitatcristiana del nostre temps. Exactament igual com amb lamentalitat popular del nostre temps. Obeeix, aquesta formulaci,a unes idees medievals i clericals. En conseqncia, la declarototalment inacceptable.

Els dos punts que la fan inacceptable sn:*Que la procreaci ocupi el primer lloc. Aix s una mentalitat clerical i medieval productivista i natalista. Dutilitzaci de lespersones per a un fi. Prpia, si de cas, duna poca en qu lelevadamortalitat feia preocupar per la continutat de lespcie. No, encanvi, duna poca en qu el que preocupa s lexcs delcreixement demogrfic.*La sencera expressi la sedaci de la concupiscncia, expressihorrible, per a una mentalitat actual. Implica un horror al sexe,com si fos una cosa dolenta que es pogus tolerar en certescircumstncies. Expressi novament duna mentalitat clerical. Itotalment antihumanitria.

Davant aix, jo proposo aquesta formulaci:1) Fomentar lamor, fsic i espiritual, de les dues persones, dediferent sexe o, excepcionalment, del mateix sexe. Amor,idealment, per a tota la vida.2) Lajuda mtua.

52

3) La procreaci dels fills, quan sigui el moment oport. I, desprs,el seu manteniment i la seva educaci.

Aquesta formulaci tindria els avantatges segents:*Valorar, per damunt de tot, la felicitat de les persones.*Valorar el sexe com una cosa totalment positiva.*Acotar el gran fi de la procreaci en el moment oport.

En conseqncia demano que en el prxim concili (o en unprxim snode) saprovi aquesta nova formulaci dels fins delmatrimoni, o una de molt semblant, amb el mateix esperit.

53

EN VINDRAN DORIENT I DOCCIDENT...

I us dic que vindr molta gent dorient i doccident i sasseurana taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, mentreque els hereus del Regne seran llanats fora, a la tenebra... (Mt8, 11).

LEsperit no est mai quiet. Sempre conspira en favor del pla deDu. I es val de qualsevol persona de bona voluntat, encara queno sigui creient. I les seves empentes corresponen als momentsde major necessitat.

Durant bona part dels segles XIX i XX, davant el drama delexplotaci social de la classe obrera, lEsperit va bufarespecialment. Primer van ser cristians: els socialistes anomenatsutpics. Per la massa dels cristians i cristianes no va pas seguiraquest lideratge. Hi hagu excepcions: el papa Lle XIII o elbisbe Ketteler, especialment. La massa del grup es qued a casai en la missa. Diuen que a Barcelona, per exemple, es van ferpregries perqu el papa (Lle XIII) es converts, ja que creienque shavia desviat.

Per per aquella poca (finals del segle XIX), ja feia dcades quelEsperit havia buscat una alternativa. Van ser els anarquistes iels comunistes. Aix, tal com sona. I eren ateus, per lEsperit notenia manies. Anarquistes i comunistes van donar, durant msdun segle, el testimoni de solidaritat, de lluita, desfor idabnegaci ms gran de la Histria. Ning no havia lluitat maitant com ells, ning no havia estimat mai els seus semblants (totsels treballadors del mn) tant com ells. Van lluitar des del sindicats,des de les empreses, des del carrer, des de les presons. Moltsdells van dedicar la vida a un ideal, i molts la van perdre.

54

Legoisme, linters personal i familiar, s el que correspon a lanatura humana. Tot altruisme, sobretot si s sistemtic, ve delEsperit de Du.

Desgraciadament, no tot va anar b. Quan alguns van arribar alpoder o a situacions de molta influncia, en alguns pasos, vanactuar en alguns aspectes de manera molt incorrecta, fins i totcriminal. I lEsperit els va abandonar... Van acabar fracassant...

Per el testimoni que havien donat i han continuat donant elsmilitants ser reconegut per la Histria (encara que avui semblique no ho sigui). I no sols per la Histria. Molts cristians icristianes, i gent que no ho sn, tindran una sorpresa enormequan arribin a la fase final del Regne de Du i es trobin compactesrengleres danarquistes i comunistes en llocs de preferncia.

Sha complert la profecia de Crist: nhan vingut daltresprocedncies i han passat al davant de molts suposadamentelegits, per que no han estat a laltura de les circumstncies.

Avui tenim un mn en una situaci crtica. Si els cristians icristianes continuen desoint el buf de lEsperit, continuaremtenint sorpreses.

55

UNA ESGLSIA DIVORCIADA DE CRIST

El llibre de Pagola Jess. Aproximaci histrica dna una visiesplndida de la figura i lactuaci de Jess de Natzaret. Visique he procurat transmetre simplificadament en quatre articles(Crist i els pobres, Crist i els pecadors i pecadores, Crist i lesdones i Crist fou un radical). El llibre, per cert, ha estat retiratde les llibreries per ordres annimes.

Una cosa que s inevitable que et vingui a la ment en considerarles actuacions de Crist s que poc sassemblen al que s lactuacide lEsglsia en la seva expressi principal: la jerarquia. A vegadessembla que siguin dues coses que no tinguin gaire cosa a veure.

Si Jess sentia una prioritat pels pobres, predicava en els seusambients (mbit camperol i poblet), els dirigents de lEsglsiasempre sembla que estiguin ms a gust amb els rics i els poderosos.I ells mateixos sovint ho sn. I els pobres hi tenen poca presncia(de vegades no passen de la porta del temple, demanant almoina).s clar que hi ha bones excepcions: una bona part de lEsglsiasud-americana, les institucions assistencials (Crites), lesmissions... Per s suficient?

Crist sapropava als pecadors i pecadores, convivia amb ells i himenjava. LEsglsia ms visible (la dels crrecs superiors) el quefa ms aviat s condemnar i apartar. Ens podem imaginar unbisbe parlant amb una treballadora del sexe? Hi ha una relaciprxima, o fins i tot normal, de lEsglsia institucional ambpersones divorciades i tornades a casar?

Una de les coses que ms sobta dels Evangelis s lactitud deCrist amb les dones. Sobretot quan se sap la situaci extremament

56

marginada que les dones tenien en aquella societat. Sabem queel seu grup de seguidors estava integrat per homes i dones. Cosaque ens ha estat difcil de prendren conscincia, ja que elsEvangelis, escrits per homes, no ens en parlen. (Per sels vaescapar de dir-ho en una ocasi, la del peu de la creu: ...donesque lhavien seguit des de Galilea.) I lEsglsia? Una organitzaciinstitucional totalment masculina (excepte les monges). Totalmentprohibit laccs al sacerdoci. Per qu, aquesta discriminaci? (Hiha una excepci: lEsglsia Anglicana.) En la nostra Esglsia, lesdones sn la majoria dels assistents a missa i les que fan les tasquesparroquials, per la tasca expressament religiosa major que tenens poder llegir els textos bblics. (En una ocasi, en unaparrquia innovadora, he vist una dona predicant.)

Crist va ser un radical. Deia coses que sobtaven i escandalitzaven.Ell i els seus seguidors i seguidores semblaven un grup demarginats, anant de poble en poble. Vivien de manera ms omenys primria. Tenia bona relaci amb els pecadors i pecadores,per no pas amb els grans sacerdots, ni els reis ni els governants.LEsglsia oficial s ben b tot el contrari. En general, i salvantexcepcions (Casaldliga i altres), viuen b, i es fan preferentmentamb autoritats i gent de pes. Van amb una cura especialssimaamb all que diuen... LEsglsia s una mestra en lart de ladiplomcia. Un art de dir les coses sense que sembli que vulguindir res. Una comparaci amb Crist i els seus deixebles serien elscapellans obrers de la Frana de 1950.

Hi ha, grcies a Du-Dea, sectors dEsglsia alternatius.Moviments de renovaci, fins i tot congregacions religioses(jesutes, per exemple), missions del Tercer Mn, institucionsassistencials, ONGs... i gent diversa. Per la cpula... shauriadescombrar!

57

I ELS MOSSENS?

Ja estem acostumats a criticar el papa i els bisbes. I amb quantara!! Per dissortadament les nostres desgrcies no sacaben aqu.Amb els mossens du nhi do, tamb.

Perqu passa que de vegades el papa o els bisbes en fan algunade bona, i aleshores els mossens la boicotegen. La frase s moltforta, ja ho s, per mhi ratifico. Exemples: Fa 2 anys el papa vapublicar lencclica Critas in veritate, que era incompleta,perqu hi mancaven coses importants, per que deia coses molti molt bones, fins i tot algunes de noves en la Doctrina Social delEsglsia, que mereixien ser mpliament comentades. Doncs b:en 2 anys (2 anys!) encara s lhora que els mossens en diguinuna paraula. O b la declaraci del Secretariat de Marginaci delarquebisbat de Barcelona de fa un parell de mesos sobre lasituaci scio-poltica actual a Catalunya. Tampoc, ni una paraula.

Em refereixo, s clar, als mossens que a mi em toca escoltar, elsde la meva parrquia (Santa Eullia de Vilapicina, Barcelona).Seria interessant que els diferents lectors exposessin en uncomentari la seva experincia, a veure si sn ms afortunats quejo, o si la desgrcia est ms estesa.

Els mossens dediquen lhomilia de la missa al comentari delevangeli del dia, cosa que est molt b. Per de tant en tant,posem-li un cop cada dos mesos, haurien de comentar un puntde la Doctrina Social de lEsglsia o dun document social delmagisteri aplicant-lo a la nostra realitat social. Seria uncomplement altament interessant.

58

Levangelitzaci no ha de ser (no s!) una cosa puramentespiritualista. El contingut social hi s imprescindible.

Desgraciadament, en aix els mossens tenen mala pea al teler.Quan estudiaven al seminari, el tema social era tab. No s si araencara s aix. I molts, tot i que dedat avanada, encara no shanreciclat.

59

UNA INFMIA EN LA BBLIA

No cal pas sorprendre-sen, perqu en la Bblia hi ha de tot. Caldir, per, les coses tal com sn.

Una de les ms grans sorpreses que un pot tenir llegint la Bbliaes dna en el cas del llibre de Josu. Aquest llibre ens descriuuna rpida i victoriosa campanya militar de les forces israelitescomandades per Josu, successor de Moiss, que sapoderen dequasi tota la terra de Canaan (la Terra Promesa), excepte lafranja costanera, dominada per filisteus i fenicis.

La cosa ms sorprenent, per, no s la rpida victria sobre lespoblacions que habitaven aquell territori, la poblaci cananea,sin el fet que aquesta poblaci, segons el llibre de Josu, hauriaestat totalment exterminada. Aix, desprs de la conquesta deJeric, van oferir, per a lextermini sagrat a fil despasa, tot elque hi havia a la ciutat, homes i dones, joves i vells, vaques, ovellesi ases (Js 6: 21). I aix successivament desprs de cada ciutatconquistada: la poblaci venuda s sotmesa a total extermini.Per exemple, en tot el fragment de Js 10: 28-40 abunden lesexpressions del tipus van passar a fil despasa tant el seu rei comtota la ciutat, tot all que t vida, sense deixar-ne ni un. Horrors!I el llibre de Josu en diu, daix, lextermini sagrat, s a dir,ofert a Du, legalitzant aix un costum brbar i criminal de moltspobles antics. Per la sorpresa arriba al smmum quan resultaque no sols sexterminava la poblaci venuda, i aquest actesoferia a Du, sin que era Du mateix qui ho havia ordenat(encara que, curiosament, sense precisar quan ni on). En el resumduna srie de conquestes es diu: No en deix cap supervivent.Va destinar a lextermini sagrat tot all que t vida, tal com haviamanat Jahv, Du dIsrael (Js 10: 40).

60

Ara b: si en acabar el llibre de Josu un comena a llegir el llibresegent, el dels Jutges, es troba amb una nova sorpresa. Elcomenament del llibre dels Jutges ens presenta un panoramamolt diferent: un procs de conquesta de la terra de Canaan lent,dificults i menat per cada una de les tribus dIsrael, pel seucompte. I els resultats tamb sn molt diferents: hi ha una barrejade poblaci, entre vencedors i venuts. Per exemple, al llarg delpassatge de Jt 1: 27-35, apareixen frases com els cananeus vancontinuar habitant aquesta regi, els cananeus van viure enmigdells, per sotmesos a tribut, van establir-se entre els cananeusque poblaven la regi, perqu no els van treure, els amorreustenien els fills de Dan [una de les tribus dIsrael] arraconats a lamuntanya. No els deixaven baixar a la plana.

No podem saber del cert, penso, quina de les dues tradicionshistriques s la correcta, si la del llibre de Josu o la del llibredels Jutges, per tota la versemblana, tot el realisme i tota laprobabilitat ens han de decantar per creure que la versi delsJutges s molt ms certa que laltra.

A qu respondria, doncs, la fallcia del llibre de Josu? Jo gosariaaventurar una hiptesi: intellectuals ultranacionalistes del pobredIsrael (autor o autors del llibre, redactors de documents previsusats en la seva compilaci, o collegues daquests) haurienplasmat en el llibre de Josu all que els hauria agradat quehagus ocorregut. Temorosos del enemics, preocupats pelcontagi de nuclis de poblaci que adoraven altres dus, podienpensar: que b que ens hauria anat tot si, amb una conquestafulminant, shagus fet net. Aix atribuen al seu poble uns crimshorrorosos que aquest no havia pas coms (o no tant). I selsatribuen com a glries. I, el que s ms gros, per cobrir la seva

61

responsabilitat, com amb una tapadora, els atribuen a ordres deJahv. Qui gosaria negar que daix sen pugui dir una blasfmia?

Si la meva hiptesi s acceptable, haurem de considerar el llibrede Josu com:1. Un frau histric.2. Una illusi nacionalista, per brbara i sanguinria.3. Una blasfmia contra Du.

Els cristians considerem la Bblia com la paraula de Du. Peraquesta paraula circula a travs de residus histrics, amb totes lesseves impureses. En el cas daquest llibre, es tracta duna autnticainfmia.

En nom de Du i de la pacfica convivncia entre tots els pobles,fidels i infidels, cal acusar aquest llibre i els seus autors, per salvarel missatge de la Bblia, molt i molt diferent que el missatge delllibre de Josu.

62

EL JESS QUE ENS HAN AMAGAT

Jess de Natzaret era galileu. Independentment de la narraciprobablement simblica que el fa nixer circumstancialmenta Betlem, per causa dun viatge, la seva terra i lambient en ques va criar era Galilea. I Galilea era, dins lIsrael daquella poca,una zona marginal, mal vista i mal considerada pels jueus castissos:els de Judea i sobretot de Jerusalem. Era una regi pobra i inculta,i els seus habitants eren considerats quasi com a pagans pelsjueus ortodoxos, per causa del poc coneixement que tenien de laLlei de Moiss. A ms a ms de pobra i inculta i tal volta coma conseqncia era una regi rebel: proporcionava els elementsms durs del moviment zelota (la secta ms extremista dins eljudaisme) i, fins i tot, per les seves muntanyes circulaven nuclisde guerrillers que lluitaven contra limperialisme rom. El termegalileu tenia sovint el significat de rebel i revolucionari.

I Jess va ser una persona radical, com mostra lestudi (no sols lalectura) dels evangelis. En ell es va donar la confluncia de dueslnies de radicalitat: la geogrfico-social de lambient de Galilea ila bblico-histrica de lxode, dels profetes, dels Macabeus...Aquesta radicalitat sobserva en la seva forma de vida, en elsseus costums, en la seva relaci amb les persones i en el seujudici sobre la societat i la religi del seu temps i sobre els dirigentsreligiosos i poltics.

A partir del moment que va descobrir la seva missi proftica, oshi va sentir cridat, o va creure ja arribat el moment de comenar-la, va portar una vida itinerant, de poble en poble, amb un grupde seguidors (alguns tamb galileus) i seguidores atenci aaquest detall, que sempre sens ha amagat tan curosament: tambseguidores. Durant aquella poca, doncs, no tenia residncia fixa

63

ni convivia amb la famlia, sin que vivia una experincia itineranti comunitria. El grup es refiava sovint de lacollimentcircumstancial de la gent, per tamb tenia la seva intendncia,que anava a crrec de les seguidores, no sols amb la sevaadministraci, sin tamb amb els recursos propis daquestes atenci: detall de sempre encara ms amagat.

Els seus costums sobtaven, perqu, encara que es declaravacomplidor de la Llei, se la saltava tranquillament en aspectesdeterminats, poc importants, encara que molt valorats pels jueusortodoxos: lactivitat en dissabte (quan es tractava duna cosaimportant, com curar una persona), els sacrificis rituals (no constaque en practiqus cap), el dejuni, rentar-se les mans abans demenjar, reticncies a pagar el tribut al temple... Daquestes actitudssen dedueix un principi que hauria de ser regla dor per a totcristi o cristiana: la llei ha destar al servei de la persona, i no espot sacrificar la persona en nom de la llei.

La seva relaci amb la gent escandalitzava els benpensants: esrelacionava o menjava amb publicans (cobradors dimpostos, iper aix odiats), pecadors, treballadores sexuals... Per no solsho feia, sin que argumentava que havia de fer-ho: perqu erenjustament els que el necessitaven. Encara que sembla que nodefugia el contacte amb la gent ortodoxa i benpensant, no constaque hi tingus massa afecci. I sobretot i per damunt de tot,destaca la seva predisposici a curar els malalts i la gent quepatia.

La seva condemna dels valors que presidien aquella societati qualsevol altra difcilment podia ser ms contundent nidita amb ms poques i dures paraules: no es pot servir Du i eldiner, felios els pobres, ai de vosaltres, els rics, perqu ja

64

heu rebut el vostre consol, qui vulgui ser el primer, que es posial servei de tots. Amb aix no calia fer grans discursos, encaraque no sabem si, en la prctica, ho va explicar ms detalladament.

I amb les autoritats? Jess no era sacerdot: era el que avui diremun laic. No consta enlloc que tingus cap mena de contacte nide relaci amb ells (lescena de petit al temple probablement ssimblica). En canvi, s que consta que en tenia un conceptebastant negatiu. Sacerdots, doctors de la Llei, lletrats, fariseus(secta reformista dins el judaisme) i altres dirigents del poblejueu sn sovint etiquetats com a hipcrites, durs de cor,orgullosos, i fins i tot com a sepulcres blanquejats. Jess prendistncia respecte dunes jerarquies que, ai las!, no sempre erenmassa diferents dalgunes de les nostres.

La seva opini sobre les autoritats poltiques no era pas gensmillor, encara que per motius obvis no en parls tan directament(o no ens consta que ho fes). (Cal considerar que els tres primersevangelis van ser definitivament redactats entorn de lany 70,quan hi va haver, o hi havia hagut, una brutal repressi militarromana a un moviment revolucionari jueu.) Tanmateix,considerava que els qui figuren com a governants de les nacionsles dominen com si en fossin amos, i els grans personatges lesmantenen sota el seu poder. El text no t prdua, comenantper els qui figuren com a... (expressi noms de Marc, perque insinua manca de legitimitat).

I va ser precisament aquesta actitud hipercrtica, portada almxim amb enfrontaments puntuals amb les autoritats religioses,el que el va portar a la mort. Una mort que la visi tradicional,des de la infncia, de la imatge del santcrist ens ha banalitzat,per que era dolorosssima i extremament cruel. Els romans

65

laplicaven a persones subversives dels pasos ocupats i a esclausfugitius. s un cstig que noms podia sortir del cap de criminalscom eren els governants de lImperi.

Ara b: la radicalitat del missatge de Crist, desprs, al llarg delstemps, lEsglsia lha anada maquillant, adaptant, en gran part,a les convenincies de la societat. Aix s prou evident. El quepotser no s tan conegut s que aquest procs va comenar desde bon principi. Vegem-ho. Les Benaurances (que sn el nuclidel missatge) presenten dues versions, sobretot pel que fa a laprimera. Lc 6, 20 diu: Felios els pobres: s vostre el Regne deDu!. En canvi Mt 5, 3 fa: Felios els pobres en lesperit: dellss el Regne del cel. Per, a ms, Lluc afegeix, desprs: Per aide vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!, i Mateu callaaquesta expressi (i algunes altres). Avui, els estudiosos de laBblia creuen molt ms probablement autntica la versi de Lluc.s a dir: la comunitat cristiana que sexpressava a travs de Mateu,al voltant de lany 70 (segurament jueva) va creure que era millorllimar arestes i fer la cosa ms acceptable als rics i benestants.Per aix no era res, comparat amb el que havia de venir.

Per descriure molt breument el que mereixeria tot un article, oms, diguem que Jesucrist, al llarg de la Histria, ha patit tresgrans fracassos, cada un pitjor que lanterior. El primer, el de laseva mort a mans de les autoritats religioses i poltiques. Aquestfracs noms va ser puntual. Segles desprs, els seus representantses van anar enfangant en all que, precisament, ell creia que erael major obstacle per acostar-se a Du: les riqueses. La imatgeduns bisbes terratinents era la cosa ms antievanglica que espogus imaginar. Per, desgraciadament, encara podia ser pitjor.El feudalisme eclesistic va passar no pas grcies a lEsglsia,sin grcies a la societat civil per encara no nhan desaparegut

66

algunes restes, com ara certs comportaments altament autoritaris.Ms endavant, als darrers segles, quan la classe obrera va serbrutalment explotada pel capitalisme, lEsglsia (amb lloablesexcepcions) sen va desentendre amb la consideraci que allque calia era tan sols la salvaci de les nimes, i els obrers,defensats per altres moviments, coherentment, van anar desertant.Llavors es va arribar a donar labsurd que lEsglsia europea(remarco: leuropea) manqus (quasi) daquella part de la poblaciper a la qual shavia predicat, especialment, lEvangeli: els pobres.Deixava de tenir sentit... I avui estem si fa no fa.

Aix, doncs, crec que no seria gens inexacte dir que nomslEsglsia sud-americana i la dalgunes zones del Tercer Mnpoden atribuir-se, avui, la condici dEsglsia de Crist.

(Article inspirat per la lectura del llibre Por eso lo mataron, de lasrie Hacia la comunidad, de Juan Jos Tamayo-Acosta.)

67

EL JESS DE DUQUESNE. I

El llibre Jess, de Jacques Duquesne (Barcelona, Empries,1996), ens presenta un Jess molt ms hum i comprensible pera la nostra cultura que aquell a qu estem ms o menysmalacostumats.

En comenar el llibre, Duquesne fa una crtica que jo subscrictotalment: els telegs, exegetes, biblistes, reflexionen, estudiensobre la figura de Jess, i debaten i dialoguen entre ells, per lesseves conclusions o hiptesis se les queden. No les comuniquenals fidels, com si fssim menors dedat. Per qu ho fan? Potserper corporativisme intellectual, o per por a quedar en evidncia,si sexposa una hiptesi i desprs aquesta s refutada, o b perpor a la jerarquia, tan immobilista i sempre tan preocupada queno sescandalitzi els febles (per haurem de parlar de qui snels febles). Ara b: darrere aquest silenci dels telegs hi ha moltaignorncia dels creients i les creients i moltes desercions,desercions que potser amb una informaci responsable es podrienevitar. Duquesne s clar: cada dia que passa sabem una micams de Jess (vol dir: coses que siguin histricament crebles).Per, qui se nentera? Els fidels continuen davant el trist dilemade, o combregar amb rodes de mol, o arribar a la conclusi quetot s mentida i plegar, en comptes danar posant al dia la seva fedacord amb la cultura davui. Penso que els telegs haurien dereflexionar molt sobre la seva responsabilitat en una Esglsiaautoritria, amb plantejaments doctrinals de vegades medievals(o greco-romans) i amb un poble fidel altament desinformat.Duquesne escriu el seu llibre (i jo, salvant lenorme distncia, emdisposo a divulgar-ne els punts principals) per explicar als cristiansi cristianes lestat actual de la qesti en els estudis de cristologia.

68

1. Data del naixement de Jess. Aquest punt no plantejacap problema de fe. Com ja s mpliament sabut, el naixementde Crist tingu lloc, segurament, alguns anys abans (potser 6)que aquell que el monjo Dionisi al segle VI va calcular. s a dir: jafa uns quants anys que viurem en el segle XXI (i no calia tantadiscussi per un any ms o menys). Tamb entn lautor que elmes del naixement signora, que molt probablement no va ser eldesembre i que la data de Nadal va ser triada per fer-la coincidiramb el solstici dhivern.

2. La virginitat de Maria. Aix ja s molt ms delicat. El quees pot deduir dun consciencis estudi del Nou Testament sque la creena oficial de la concepci virginal de Jess per partde Maria topa amb dos grans obstacles:

* Noms lafirmen dos dels quatre evangelistes, Mateu i Lluc,mitjanant lanunci de lngel a Maria i el somni de Josep en qurep el missatge de lngel. Per la resta dautors (els altres dosevangelistes, sant Pau i lautor del llibre dels Fets, que es creuque s el mateix Lluc) no sols no consignen aquesta concepcimiraculosa, que haurien dhaver tingut per molt important, sinque no hi fan cap referncia ni directa ni indirecta. Ms encara:sant Pau, que era un fervent defensor de lexcellncia de lestatde virginitat, afirma en un passatge: Du envi el seu Fill, nascutduna dona (una dona, diu ell). Per encara hi ha ms: Mateu,per raonar la virginitat, desprs de relatar el missatge de lngel aJosep, cita unes paraules dIsaes: La verge concebr i tindr unfill... Doncs alerta: se sap que aquesta frase dIsaes havia estatmal traduda al grec: el text hebreu no deia verge sin noia.

* Daltra banda, Mateu i Lluc incorren en una greu contradicci:pretenen a) que Jess s descendent de David, com havia de ser-

69

ho el Messies, b) que Jess ha nascut de Maria verge. Per nopodien ser totes dues coses, perqu per ser descendent de Davidhavia de ser fill de Josep.

Hi ha la possibilitat que Mateu i Lluc afirmessin la concepcivirginal de Jess per defensar daquesta manera algun valor moltimportant (recurs utilitzat en la Bblia i, en general, en la culturaoriental)? S, hi ha dues possibilitats:

* Desprs de la mort i la resurrecci de Jess, alguns jueus, perdifamar les comunitats cristianes, van fer crrer la calmnia queMaria havia tingut alguna relaci amb un soldat rom. Aix eraun argument molt til: si Jess no era fill de Josep, tampoc eradescendent de David; per tant no podia ser el Messies. Els dosevangelistes haurien intentat, pel seu compte i maldestrament,contrarestar la calmnia.

* Una concepci virginal, per tant miraculosa, era un argumentmolt important de cara a demostrar la divinitat de Jess.

Per tant, la virginitat de Maria hauria de ser una creenaparticular, per a aquells i aquelles que la vulguin tenir. s unacosa possible, s clar, per no s probable.

3. Pastors i Reis. Ladoraci