Revista EMM El Faristol

EMM TorellóCRESCENDOAn

y VI

, 1r

quad

rim

estr

e 20

13-2

014

NÚM

ERO

10

SUMARIEDITORIAL I T.E.R.versions (projecte anual curs 2013-2014) I Cròni-

ques d’activitats I Qui és qui? I L’ARTICLE: Pedagogs abans que intèr-prets (o viceversa) I Recursos en línia I L’ENTREVISTA: Estel·la Broto I LA BÚSTIA I Una postal de viatge! I EL MARIDATGE: Cuina i música

Aquest any 2013-2014 no només encetem el nou curs que us presentem amb aquest primer número de la revista de l’any (que ja passa per la desena entrega), també estrenem un nou nom per a la revista (que fins ara tenia un nom molt periodístic i que ara en tindrà un de més musical); estrenem el 50% dels membres del claustre (molt trempats, tots, per cert!); afe-gim un municipi més a les activitats de l’Escola (l’EMM de Torelló); seguim fent créixer el Projecte Anual del centre (aquest any amb el gran projecte TER-versions)...

Corria el curs 2008-2009 quan aquesta revista va prendre vida per primer cop... Editades en paper, les primeres revistes de l’escola oferien un nou espai per complir un dels nostres objec-tius de llarg recorregut: obrir l’escola a tota la comunitat educativa i donar vida a un espai que ha de permetre saber què passa al centre! Ara ja passem pel seu 6è any de vida i reconvertim el nom de la revista en una paraula musical que retrata molt bé el que aquesta escola, aquest claustre, aquests alumnes... en definitiva, el que aquest projecte no para de fer: CRÉIXER!

editorial el 2013-2014 augura època de molts canvis... també a l’Escola Municipal de Música!

El curs passat ens van deixar alguns dels pro-fes que durant molts anys van dedicar part de la seva vida professional a l’Escola. Hi va haver llàgrimes i emoció, incertesa i expecta-ció... Aquest any, en Dani Medina s’ha afegit a l’Equip Directiu junt amb la Montse i en Pepe.

I el claustre s’ha regenerat i fet gran, han pujat al vaixell 8 nous professors i professores carre-gats d’energia, d’il•lusió, de ganes de treballar i de moltes idees!

A la fotografia veureu que després de l’especialitat de cadascú hi ha una o diverses lletres entre parèntesi. Corresponen als pobles on dóna classe cada profe: R és Roda, E és Es-quirol i T és Torelló! Donem la benvinguda a l’Escola Municipal de Música de Torelló, que s’afegeix a la nostra aventura musical!

breumentPer tal de conèixer una mica més els nous professors que s’han incorporat al nostre claustre..., unes preguntes breus!El passat mes de se-

tembre, la cooperativa de Músics Musicop (de la qual en formem part un bon nombre de pro-fes del claustre de l’escola) es va presentar i guanyar al concurs per a la gestió de l’Escola Municipal de Música de Torelló. Tot el claus-tre de professors ens agafem el projecte amb moltíssimes ganes de fer de la música, de la pràctica instrumental i vocal en grup, un fet quotidià, una activitat que ompli l’esperit i que ens faci més humans, a Roda, a l’Esquirol, a Torelló i a tot arreu!

Per acabar aquest repàs del curs que hem en-cetat... pareu atenció: Aquest any el Projecte Anual es multiplica per 3! Ens esperen tres grans concerts: hivern, primavera i final de curs!

CANTAR O BALLAR?CUINAR O MENJAR?BEATLES O ROLLINGS?SOSTINGUTS O BEMOLLS?

sandra

felipe

estel·la

jordi

marc r.

maria

m. josé

miguel

- cantar- menjar

- Beatles

- bemolls

- cantar- menjar- Beatles- bemolls - cantar- menjar

- Beatles

- bemolls

- cantar- cuinar- Beatles- sostinguts- ballar- cuinar- Rollings

- sostinguts

- ballar

- menjar

- Beatles

- sostinguts

- ballar- menjar- Beatles- becaires

- cantar- cuinar- Beatles- bemolls

Esteu preparats?

projecte anual TERversions

Com cada any el curs ha començat amb un nou projecte anual a sobre la taula, un dels eixos al voltant del qual girarà el curs acadèmic i que donarà forma i contingut al Concert d’Hivern, a la Setmana Cultural del mes d’abril i al Con-cert Final.

En aquest projecte musical hi participarem tot l’alumnat de les tres escoles que comparteixen equip docent: Torelló, l’Esquirol i Roda de Ter.

Volem anar molt lluny sense moure’ns de la co-marca! I com ho farem? Aprofitant la riquesa musical de la comarca d’Osona volem establir vincles i crear experiències compartides amb grups de la comarca que es mouen a l’escena musical catalana i que tenen vincles amb algun dels tres pobles.

Entre els objectius amb què neix aquest projec-te hi trobem la voluntat d’oferir a l’alumnat la possibilitat de compartir escenari amb un grup professional; conèixer i explorar ‘per dins’ la

seva música; fomentar la creació de noves for-macions i bandes..., tot plegat compartint-ho amb alumnes de les altres escoles realitzant així un treball col·lectiu molt potent.

Tot l’equip docent estem molt engrescats amb aquest projecte i esperem que sigui, per a tothom, una gran experiència!

LES ADRECES ELECTRÒNIQUESwww.escolaelfaristol.cat

www.emmtorello.comEn aquestes adreces hi podreu trobar

informació general al voltant de l’escola: oferta formativa, calendari, equip docent i altres documents d’interès, fotografies i enregistraments d’activitats, l’accés al

moodle i... moltes coses més!

Podeu contactar amb qualsevol professor/a de l’escola amb les adreces

nom.cognom@escolaelfaristol.catnom.cognom@emmtorello.com

MOODLE El moodle és una eina de comunicació entre professorat i l’alumnat de Forma-ció Avançada. L’adreça del moodle és:

www.escolaelfaristol.cat/moodle

calendari

12 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 14 1516 17 18 19 20 21 2223 24 25 26 27 28 2930

1 2 3 4 5 67 8 9 10 11 12 1314 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 2728 29 30 31

1 2 34 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30

12 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 14 1516 17 18 19 20 21 2223 24 25 26 27 28 2930 31

1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 1213 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28 29 30 31

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

gene

r

dese

mbr

eConcert d

e la Diad

a

Mat

inal: T

aste

ts a

l car

rer

Tallers

de pr

esen

tació

a Tor

elló

Concert Benèfic: Osona

contra el càncer

Aniversari Miquel Martí i Pol

Trobada Fiddle a Martorell

Santa Cecília a les escoles bressol

Fira de Pont

a Pont

Aules Oberte

s Cantad

a de Nadale

s

Concert d’hivernFesta dels Tonis

Enregistram

ent Jingle

Teatre Elise

u

Commemoració del 40è aniver-sari de la mort de Pau Casals

cròniquesDiada - 11 setembre

per Dani Medina

El Faristol va donar el tret de sortida a les ac-tivitats del nou curs amb la tradicional ofrena floral a Bac de Roda per commemorar l'11 de Setembre del 2013. L’acte va tenir lloc a dos quarts d'11 del matí, a la Masia Bac de Roda i va comptar amb l'acompanyament musical del Cor Boira Blava, que va fer una selecció de cançons d’arrel tradicional especialment pre-parades per a l’ocasió. A part de l’ofrena floral i els parlaments dels alcaldes de Roda de Ter i Les Masies de Roda, també hi va haver lectura de poemes a càrrec de la Montserrat Picola i la Roser Anglada, del programa “Desgranant Poesia” de Ràdio Roda. Durant l'acte, també es va fer referència a la figura de Francesc Macià i Ambert "Bac de Roda", a qui enguany s’homenatja el 300 aniversari de la seva mort. L'ofrena d'aquest any va estar marcada per l'emoció que suposava per molts dels assistents participar a la tarda a la Via Catalana, per unir tot el territori català amb una cadena humana per una Catalunya lliure i independent.

Cor Boira Blava als actes de la Diada. Foto: Montse Verdaguer

Concert benèfic “Osona Contra el Càncer”

per Ruben Bes

El passat 20 d’octubre, l’Escola de Música El Faristol de Roda de Ter i l’Esquirol va parti-cipar al Concert Benèfic “Osona Contra el Càncer”que es va realitzar al Teatre Eliseu de Roda de Ter. Aquest concert es realitza anual-ment amb el motiu de recaptar fons per ajudar a la investigació contra el càncer.

En l’ocasió d’enguany, l’alumnat va compartir escenari amb altres escoles de música i dansa del territori, així com amb formacions musicals de l’0sona. Entre tots varen realitzar un es-pectacle artístic de gran qualitat. Cal destacar que tots els grups que no provenien d’escoles de música, tenien integrants que estudien a la nostra escola, fet que fa palesa la repercussió que té el nostre servei en l’entorn musical oso-nenc.

Conjunt de Formació Avançada al Teatre Eliseu. Foto: Dani Medina

cròniquesTallers a Torelló

per Dani Medina

El passat mes d’octubre, l’EMM de Torelló va organitzar tallers musicals oberts a la ciutada-nia per tal de donar a conèixer l’oferta edu-cativa del nou projecte. Durant tres setmanes, qualsevol persona amb coneixements musicals previs (o no), va poder participar al grup de danses tradicionals, al cor d’adults, a la banda, a l’orquestra de corda, a l’orquestra de guita-rres o a la batucada.

Els tallers van tenir lloc a l’edifici vell de l’Escola Fortià Solà, actual seu de l’EMM i van servir d’excusa per poder conèixer els pro-fessors i professores de l’Escola, que enceten projecte musical amb moltes ganes i il•lusió. Fruit d’aquest encontre intensiu, l’Escola Mu-nicipal de Música ha obert un nou grup: el Cor d’Adults, amb en Miguel Gómez.

Cart

ell d

els

talle

rs m

usic

als

ober

ts a

Tor

elló

Commemoració 40è aniversari de la mort de Pau Casals

per Marta Ramon

Aquesta va ser la proposta de commemoració del 40è aniversari de la mort del violoncel•lista Pau Casals des de l'ACEM (Associació Catala-na d'Escoles de Música) en col•laboració amb la Fundació Pau Casals.

Des d’El Faristol també vam retre el nostre particular homenatge al músic interpretant tant a Roda de Ter com a l'Esquirol aquesta melodia tradicional que Pau Casals va popu-laritzar. Durant els seus anys d’exili, sempre la tocava en finalitzar els seus concerts, com a símbol de l’amor i enyorança que tenia a Ca-talunya i també com a símbol de pau. L’última vegada que Pau Casals va tocar el Cant dels Ocells en públic va ser davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, el 24 d’octubre de 1971, amb motiu de l’entrega de la Medalla de la Pau i de l’estrena de l’Himne a les Nacions Unides, que ell mateix va compondre.

Els alumnes de Roda de Música i Moviment 1 juntament amb l'aula de violoncel, vam sortir al carrer amb una interpretació amb violoncel i petita percussió.

A l'Esquirol els alumnes de Cor 1, i l'Ona Coro-mina (flauta), en Roger Vallès i en Xavier Rie-ra (guitarres) van fer una versió del Cant del Ocells amb ritme de bossa nova.

Trobada FIDDLEper Felipe Escalada

cròniques

Santa Cecília a les escoles bressol

per Laia Rovira

El passat 18 de novembre un equip de pro-fessors i professores de l’Escola Municipal de Música vam anar a fer audicions a les escoles bressols de Torelló, Roda de Ter i l’Esquirol. Els nens i nenes més petits van poder gaudir d’una bona estona de música amb diferents instruments com l’acordió diatònic, el violon-cel, l’ukelele, la guitarra, el clarinet i la flauta travessera tot cantant, ballant i provant aquests instruments. Estem molt contents i contentes que aquesta activitat anés tan bé i tenim ganes de re-petir-la l’any vinent!

Esc

ola

Bre

ssol

Bla

ncan

eus

de T

orel

ló.

Foto

: Jud

it Il

lam

ola

Trobada Fiddle a Martorell. Foto: Laura Ruiz

El passat diumenge 17 de novembre, diversos alumnes de violí i violoncel de l'Escola Munici-pal de Música El Faristol van participar a una macro trobada d'instrumentistes de corda a Martorell organitzada per l’ACEM i l’ESMUC. La trobada estava destinada a alumnes de violí, viola, violoncel i contrabaix d’escoles de músi-ca i conservatoris d’arreu de Catalunya, dins el marc del primer Barcelona Fiddle Congress, al voltant de la música de tradició oral celta i es-cocesa, i el jazz i la música moderna.

Guiats per dos músics professionals especialis-tes en aquest repertori anomenat fiddle, Hanne-ke Cassel i Mike Block, l’objectiu de la trobada era oferir una classe-concert multitudinària i participativa, oberta al públic, per muntar un re-pertori conjunt que prèviament vam preparar a l'escola amb els professors. Hi van participar un total de 538 alumnes i professors de 41 escoles de música de diferents poblacions de Catalunya.

Aquesta ha estat la primera edició d’aquesta proposta, una iniciativa que ha d’anar creixent, madurant i consolidant-se. Estem convençuts que aquest tipus d'activitats sempre són enri-quidores per a alumnes i professors perquè ser-veixen per a incentivar nous repertoris dins dels instruments de corda fregada així com establir vincles amb les escoles de música d'arreu de Ca-talunya.

cròniques

Classes obertesper María José Aguilera

La jornada de classes obertes de l’EMM El Faristol i l’EMM Torelló és una proposta que beneficia a alumnes, a les família i amics, i als professors. El fet que els alumnes puguin compartir la tasca que fan a classe amb el seu entorn és un element molt enriquidor i cohesiona, un dels objectiu de tot ple-gat. La darrera jornada ha estat un éxit de participació i ens anima a continuar treballant pel mateix camí. Moltes gràcies per la vostra resposta i us animem a continuar venint i gaudint de la música!

Classes Obertes de Clarinet a Roda de Ter. Foto: Joan Fradera

Fira de Pont a Pont a Roda de Ter

per Marc Crivillé

El passat diumenge 15 de desembre, i com cada any, l’Escola Municipal de Música vam sortir a tocar a la Plaça Major de Roda de Ter en el marc de la Fira de Pont a Pont.

Amb una gran afluència de públic i una fira d’allò més animada, els combos i conjunts de formació avançada i música a mida, juntament amb els cors van oferir un concert de gran ni-vell. Primer els cors, amb la Sandra al capda-vant, ens van fer oblidar el fred i, després, els Combos, amb en Rubén i en Marc, ens van fer ballar. I finalment, el conjunt final va fer ballar fins i tot els gegants!

Moltes felicitats als participants d’aquest concert!

Cor Boira Blava a la Fira de Pont a Pont. Foto: Dani Medina

Cantada de nadales a Torellóper Miguel Gómez

El passat dia 21 de desembre de 2013 el cor d’adults de l’EMM de Torelló va realitzar una cantada de Nadales acompanyat d’una agrupa-ció musical formada per professors de l’escola.

Un públic ben divers va poder acostar-se a la plaça Nova cap al migdia per compartir cançons nadalenques tradicionals, que els més petits van poder acompanyar amb tot tipus d’instruments de percussió, i a més a més fer un tastet dels diferents estils musicals treba-llats pel cor d’adults en les primeres sessions.

L’ambient va ser molt familiar i les veus de Torelló van sonar d’allò més afinades. Esperem que mica en mica aquest cor vagi comptant amb més i més participants.

Cantada de nadales a Torelló. Foto: Montse Anguera

cròniquesFesta dels Tonis a l’EsquirolQuina animalada... de músics!

per Pepe Reche

Festa dels Tonis a l’Esquirol. Foto: Dani Medina

El passat 11 de gener, la Banda i la Batucada de l'Escola van participar en la festa dels Tonis de l'Esquirol. I no ho van fer sols sinó que van acom-panyar a una animalada de músics: l’Agrupació Musical del Maresme (AMM).

Per primera vegada, aquesta banda amb seu a Mataró i formada per una quarantena de músics de totes les edats es desplaçava fins a Santa Ma-ria del Corcó per tocar al passant junt a tot tipus d’animals en la festa de Sant Antoni. I també per primer cop, l’Escola va col·laborar-hi acompan-yant-los just a l’inici i al final de la desfilada. Els alumnes van viure l'experiència de formar part d'una banda tan gran, a més de tocar amb alguns músics ben coneguts a l'Escola com el Ruben o la Montse, amb uns instruments poc habituals per a ells! Un autèntic dia de festa per tothom.

Moltes gràcies a tots els participants des de l'Escola i des de l'AMM i moltes gràcies al Pere Bono, el seu director.

Formació del professoratper Dani Medina

Al llarg del curs, l’equip docent de l’EMM El Faristol i l’EMM Torelló ha programat una sè-rie de sessions de formació i autoformació amb l’objectiu de conèixer-nos més, compartir es-tratègies i recursos didàctics i reflexionar al voltant de diversos aspectes pedagògics (estils d’aprenentatge, maneres de presentar el mate-rial, comportaments, etc.).

Concretament realitzem tres píndoles de for-mació (setembre, gener i juliol) que comple-tem amb el cap de setmana de treball que fem els professors al mes juny que ens serveix per afiançar les bones pràctiques i millorar allò que no acabat de funcionar tenint en compte totes les valoracions i observacions que pares i alum-nes fan a les enquestes de valoració que enviem a tothom les darreres setmanes de curs.

cròniquesEnregistrament del Jingle per al Teatre Eliseu

per Montse Anguera

A partir d’ara, si aneu al Teatre Eliseu de Roda de Ter podreu sentir, abans de començar cada espectacle infantil, un Jingle interpretat per 3 alumnes de la nostra escola (la Mila Vizcaino i la Joana Valls, al piano, i la Irene Orra, al cla-rinet). Un Jingle és una petita falca que dóna la benvinguda als espectadors, recorda que l’espectacle és a punt de començar, que s’han d’apagar els telèfons mòbils... L’enregistrament, que va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Roda de Ter, el va dur a terme en Dani Comas als estu-dis de Ràdio Roda, i la Montse Anguera es va fer càrrec de l’arranjament i les mescles.

Ha estat una experiència molt positiva i el resul-tat és excel·lent. Felicitats a totes tres!

L’enregistrament als estudis de Ràdio RodaFoto: Montse Anguera

Una de les sessions de formacióFoto: Maria Camats

CONCERT D’HIVERN

El passat 25 de Gener a les 17.00 va tenir lloc al pavelló municipal de l’Esquirol el “Concert d’Hivern” essent la primera parada del projecte “T.E.R.Versions” dut a terme per l’equip docent que coordina les Esco-les Municipals de Roda de Ter, L’Esquirol i Torelló, i amb la participació de tot l’alumnat que les integra.

La iniciativa generava gran expectativa per les dimensions del concert (4000 watts de so de potència, escenari de 40 metres quadrats i un dispositiu d’il·luminació profesional) i per la participació dels grups Les Tietes Queques, Nyandú i Oques Grasses que interpretaven els seus te-mes acompanyats per les diferents formacions (instrumentals i corals) de les dues escoles.

L’èxit d’assistència (prop de 700 persones) i la qualitat musical de l’espectacle arrodonien un dia ple d’emocions que es succeïen des de setmanes anteriors amb la preparació, els assajos i les proves de so i primer contacte amb els grups.

Moltes gràcies a tots els participants. Ens veiem a la propera parada a Torelló!

Fotografies: Montse A

nguera

per Dani Comas

qui és qui? Ja coneixeu tots els professors de l’escola? Però... segur que els coneixeu bé? Aquí teniu unes imatges que potser us en faran dubtar. A veure si sabeu qui és qui!

l’articlePEDAGOGS ABANS QUE IN-TÈRPRETS (o VICEVERSA)

per Ruben Bes

Sovint es proposen aquestes dues opcions pro-fessionals, la interpretació i la pedagogia mu-sical, com si fossin oposades o, pitjor encara, jeràrquiques. Com si l'ensenyament musical fos una opció de segona, com si l'únic que pre-tenen els músics "de debò" és tocar. Que totes dues opcions són dignes i combinables ho de-mostren molts professionals que les compagi-nen i, encara més, fan que l'una es beneficiï de l'altra. Potser que expliquem el tòpic per desterrar-lo d'una vegada per totes.

Sempre que m’han preguntat “i tu a què et dediques?”, la meva resposta inconscient sempre ha estat “sóc professor de música”.

El nostre perfil professional es va definint al llarg del recorregut acadèmic i/o professional, i fins i tot m’atreveixo a dir que sabem la di-recció que volem (o creiem voler) agafar, però

la vida ens porta a destins que segurament no imaginàvem al principi. Durant la meva vida acadèmica he cursat dues titulacions, la de Pedagogia per a la Formació Musical Bàsica i General i la d’Interpretació de Teclats (Jazz i Música Moderna), ambdues a l’ESMUC, i ac-tualment tinc la sort de compaginar la meva vida laboral en tots dos àmbits.

Des del primer moment la meva vocació era clarament dedicar-me a la docència, fent de la pedagogia la meva professió, segurament per-què em veia reflectit en alguns dels professors de música que vaig tenir i que em van marcar de per vida. Després vaig començar a sentir inquietud per nous estils de música que vaig descobrir al llarg de la meva vida d’estudiant (abans d’especialitzar-me en jazz i música moderna només havia tingut l’oportunitat d’estudiar música clàssica), fet que em va en-dinsar al món de la interpretació.

Tornant a la meva tesi inicial, la resposta so-bre la meva professió crec que dóna per pen-sar, i crec que no només a mi, sinó a la majoria de persones amb qui comparteixo inquietuds. Ens hem de plantejar què som: professors de

música o músics que fan de professors? Tot i que no imagino la meva vida posant la músi-ca o la pedagogia una al davant de l’altra, ja que per al meu creixement personal i per a la meva felicitat necessito compaginar amb-dues professions, tinc clar el que sóc i vull ser: professor de música. Si matisés, podria des-viar per la tangent el dilema i dir que quan treballo de professor sóc professor i quan tre-ballo d’intèrpret sóc intèrpret, no m’importa mullar-me i defensar amb molta honra que abans que músic sóc professor.

La docència no pot ser entesa com una activi-tat merament lucrativa o d’últim recurs, és im-prescindible tenir vocació per allò que fem; si no és així, fugim del rigor, la professionalitat, l’excel•lència i la qualitat en la nostra activitat professional. Segurament haureu sentit allò de “el qui val, val, i el qui no, ensenya”. M’agrada pensar que, poc a poc, aquesta dita va perdent sentit i es queda en un refrany d’antany. Avui en dia, les institucions educatives es preocu-pen cada cop més per trobar perfils professio-nals que s’interessin per la pedagogia i per dur a terme una docència de qualitat.

Sovint es diu que un docent no té la mateixa responsabilitat que un metge, ja que no juga amb la vida de les persones. Aquesta afirma-ció es vàlida només en una petita part, i és que no juga amb la vida de les persones a curt ter-mini, però si a mitjà i llarg termini. L’educació és un dels pilars fonamentals en el creixement sociocultural de les persones, i els professors de música hi intervenim molt directament. Un pedagog musical ha de vetllar per una bona educació de l’alumnat, per tal d’aconseguir una societat més justa, sensible, creativa i crí-tica. Això ho podem aconseguir a través de la música, que, com la resta d’arts, és una eina potentíssima per arribar-hi.

Els docents tenim una gran responsabilitat, i les persones que exercim ho hem de tenir clar. Si no tenim vocació per allò que fem i no creiem en la tasca que ens és encomana-da, fem que la nostra professió perdi valor. És una sort que l’ESMUC aposti clarament per la formació específica de pedagogia mu-sical, ja que és imprescindible donar un espai formatiu a tots aquells estudiants que tenen aquesta vocació pública, la d’utilitzar la mú-

sica (per tant, l’art) com a mitjà per a educar la societat. La tasca del pedagog musical fins i tot va més enllà, ja que si aconseguim musi-calitzar la societat, incentivant l’apreciació i l’estima per la música, a llarg termini aconse-guirem una societat que “consumeixi” música habitualment i que empleni uns teatres i unes sales de concerts que avui en dia, malaurada-

Article publicat a l’ESMUCdigital (núm. 21), la revista de l’Escola

Superior de Música de Catalunya, l’octubre del 2013.

recursos en línia- RECURSOS PER A LA GUITARRA

En aquest lloc web, elaborat pel guitarrista i compositor suís Jürg Hochweber, hi trobarem un munt de material per a aquest instrument de corda. Hi podrem trobar una llarga llista de composicions seves - agrupades pel grau de dificultat-, amb les corresponents partitures, tablatures i, en molts casos, també acompan-yades d’un vídeo al youtube i un midi.

http://www.hochweber.ch/guitarra.htm

- UNA APP MUSICAL

Practice your music, una aplicació per a mú-sics que permet practicar un repertori de cambra o conjunt amb el teu instrument men-tre, a la pantalla, veus els altres intèrprets. Es poden veure les partitures, silenciar un o més instruments, etc. Un cop seleccionada la peça que volem interpretar, comencem a de-cidir quins aspectes volem treballar, amb quin tempo, quins instruments...

http://www.practiceyourmusic.comConcert d’Hivern

Foto: Montse Anguera

l’entrevista

En aquesta entrevista vull parlar de música, d’allò que uneix les pàgines d’aquesta revista, d’allò que uneix els professors i els alumnes, les classes i les famílies... Parlaré de música en tots els sentits, des de molts dels àmbits imaginables, des d’experiències úniques i irrepetibles a generalitzacions de carrer. Per fer-ho jo, la Sandra Sangiao, li he fet una en-trevista a l’Estel•la Broto, una de les professores que treballa a les tres seus de la nostra escola: l’Esquirol, Roda de Ter i Torelló. Ella serà l’exemple, l’excusa per començar un viatge de reflexions a tra-vés d’aquest art tan especial. En primer lloc pen-so que és interessant fer-se una visió general de l’evolució de l’Estel•la en relació a la música. I a continuació, i sota un títol que relaciona la música amb un altre concepte, l’Estel•la ofereix les seves pròpies reflexions cultivades durant anys i els seus pensaments espontanis sorgits una tarda de desem-bre al bar de Can Planoles.

La música i l’Estel•la: Història de vida musical

Estel•la: Les meves primeres experiències rela-cionades amb la música em van arribar a través de dos mons completament diferents: la flauta de bec a l’escola,i el grup excursionista amb els que anàvem a la muntanya i cantàvem. Durant la pre-adolescència em vénen al cap discos de vinil que ens regalaven els pares. Recordo que a ma mare li agradava molt Ana Belén i el meu pare es decantava més pel jazz, Charlie Parker i Miles Davis... Cap d’ells feia música, de fet, en aquell moment, ningú de la família en feia. Quan tenia 11-12 anys feia extraescolars de pintura però no m'acabaven de fer el pes, vaig decidir deixar-ho i provar amb la música. I des de lla-

vors que no l’he deixada. La meva adolescència es podria definir com una etapa molt roquera. M’encantava el rock espanyol i internacional: grups com Extremoduro, Green Day o Offsprins-ting. Quan vaig decidir que em volia dedicar a la música professionalment els meus gustos mu-sicals van anar variant. Vaig substituir el rock per la música clàssica, el folk i el jazz, que són els estils als quals em sento més unida des de llavors. Em vaig presentar a l’ESMUC. En prin-cipi vola fer interpretació, no em van agafar i vaig entrar a la meva segona opció, pedagogia. Al llarg del temps m’he adonat que havia de fer pedagogia, a part de practicar l’instrument tam-bé m’han ensenyat a fer una cosa que ja duia fent des de feia un parell d'anys: donar clas-ses. Just entrar a l’ESMUC el meu món, però, va trontollar bastant. A l’ESMUC hi havia gent amb nivells instrumentals altíssims i, de vega-des, era difícil evitar comparar-se en un ambient tan competitiu. Vaig veure que encara tenia un camí llarg per recórrer i que tenia moltes ganes de marxar fora per explorar noves vies. Així que durant el tercer curs vaig decidir fer un Erasmus a Finlàndia. Aquella nova situació em va ajudar a començar a trobar-me amb mi mateixa, lluny de la pressió i en un entorn distès. Musicalment vaig experimentar molt, em vaig introduir en

Estel·la Broto, professora de flauta travessera, cambra i conjunt orff a l’EMM Torelló i l’EMM el Faristol

per Sandra Sangiao

el món del jazz i del free i vaig seguir amb la tècnica Alexander, una tècnica corporal que ja havia estat treballant a Barcelona. A nivell per-sonal em va marcar com a experiència de vida; després de tres anys molt intensos a l'ESMUC, vaig tenir l'oportunitat de desconnectar i tenir 10 mesos per viatjar, conèixer gent de tot arreu, conèixer noves músiques i explorar una mica el sistema educatiu finès, que tan conegut és arreu del món. A més, em vaig començar a sentir vin-culada a un lloc concret, el lloc on vaig néixer. Culturalment notava tantes diferències que va-lorava més i més el fet de ser catalana, el fet de ser del Mediterrani. Trobava a faltar el clima, la gent i l’ambient. Quan vaig tornar de Finlàndia, ara fa 4 anys, em sentia renovada i amb les piles carregades. Vaig començar a fer classes i a se-guir el camí que ja havia començat a intuir amb la flauta.

Actualment crec que estic en un punt d’harmonia. D'una banda, he trobat un mitjà d’expressió a través de la flauta. Des que vaig tornar de l'erasmus he estat fent classes de jazz i improvi-sació amb diversos professors i, al mateix temps, he seguit explorant tècnicques corporals com el Cos Art o el Trager. Em van sortint bolos de di-ferents tipus (des de funerals fins acompanyar

escriptors i poetes, bolos amb el grup de world music...) i ho combino amb la pràctica docent, en entorns positius i on es respira il•lusió. Per mi és important poder tenir les dues vies en el meu dia a dia: la pràctica musical i la docència.

La música i l’educació

La música és un mitjà d’expressió diferent que no passa ni per les paraules ni pels números. I això en educació té moltes possibilitats. El més important, per a mi, és saber fer viure aquestes experiències als nens perquè comprenguin que no passa tot per les explicacions. Vull donar-los l’oportunitat de vivenciar la música, de sentir mentre canten, toquen, escolten... La música és, per naturalesa, una activitat col•lectiva que et duu a compartir una estona amb els altres. Aquesta experiència ajuda a desenvolupar les habilitats socials, el llenguatge, l’expressió, l’auto-responsabilitat o la pertinença a un grup.

Els nens no tenen la racionalitat tan desenvo-lupada, no són rebuscats, l’únic que volen és passar-s’ho bé i anar-se’n a casa motivats. Sento que és un treball molt agraït i bonic, pots fer molts jocs i ells ho reben tot amb entusiasme, són com esponges.

La meva relació amb els alumnes s’estableix a partir d’aquí i sempre fora d’un repertori canò-nic i d’una tècnica única i vertadera. És cert que segueixo una mica l’escola francesa però li dono molta més importància al cos.

La música i l’amistat, les relacions

La majoria d’amics que tinc tenen una vincula-ció amb la música, excepte la família i alguns amics de tota la vida. Sempre que he viatjat i m’he endut la flauta m’ha facilitat molt conèixer gent. Toques amb ells i hi connectes d’una manera especial, molt més profunda. La música no té fronteres.

La música i l’amor

Més enllà del món de la parella, l’amor i la mú-sica tenen una estreta relació, ja que per a fer música has de sentir un gran amor per ella. De-dicar-t’hi a mitges tintes no serveix. T’ho has de creure per expressar aquest amor a tots nivells.He de dir que la música m’ha fet sentir coses molt fortes i és això el que m’ha fet seguir to-cant cada dia, és el que m’ha aportat l’energia per a trobar la meva pròpia manera d’expressar a través d’aquest mitjà. Hi va haver un moment en què vaig pensar en dedicar-me només a la

pedagogia però em vaig adonar que necessitava compaginar-ho amb la pràctica del meu instru-ment, és una passió que he de seguir alimentant.

La música i els escenaris

Evidentment aquesta necessitat de tocar es tradueix en la possibilitat de compartir-ho. Ara mateix la Barcelona Ethnic Band és l’únic pro-jecte amb el qual estic regularment en actiu, fa poquet hem tret el nostre primer disc. Estic molt il•lusionada amb aquest projecte, m’aporta molt i crec que és molt interessant. Tinc altres cosetes que van sorgint de tant en tant i que m’aporten novetat i m’enriqueixen.

La música i l’actualitat

Està difícil. Trobar llocs privats per a tocar no surt gaire a compte i en l’àmbit públic no hi ha gaire subvencions. Actualment els criteris per a buscar grups musicals són els diners, així que com menys components millor, nosaltres som set. La situació s’entén però tampoc no ens vo-lem rebaixar i tocar per quasi no res, els músics ens hem de fer valorar per a atorgar el valor que es mereix la música i la cultura en general. Una altra part de la relació música-actualitat

que està en un moment delicat és la música dins l’àmbit educatiu en general. La crisi econòmica ha afectat a les partides per educació, s’estan fent molts ajustos i noves lleis... sembla que tots aquests canvis van en detriment de la música. Les ajudes de la Generalitat cap a les escoles municipals de música cada cop són més min-ses i l’àrea musical es troba cada cop menys present en l’àmbit de l’educació general. Hem d’expressar el nostre rebuig cap a aquests can-vis, les persones que treballem en aquest àmbit, els alumnes, els pares i els experts hem de do-nar valor a la importància de la música a nivell educatiu.

La música i el nostre context: El Faristol de Roda-Esquirol-Torelló

Fa molts anys que segueixo el projecte de prop i sempre havia tingut molta curiositat per tre-ballar-hi. Just he entrat aquest any però vaig viure bastant de prop l’empenta que va agafar l’escola amb un nou enfoc educatiu i les ganes d’un equip per fer un bon treball educatiu a tra-vés de la música. Es fan projectes anuals espec-taculars i la relació del claustre és molt bona i enriquidora.

Torelló és com haver parit un fill que ha sortit

prematur i està a la incubadora. És un fill en estat delicat i ho volem fer molt bé perquè la gent s’animi. Hi ha un equip darrere que treballa molt i m’agradaria que tot tirés endavant. També treballo al Masnou dins un projecte que es va engegar a través d’un projecte final de l’ESMUC de nova visió pedagògica. Estic molt a gust als dos llocs on treballo. Em sento molt afortunada.

Fins aquí els pensaments i reflexions expressats per l’Estel•la. A partir d’aquí ja és camí de cadascú omplir cada espai amb la seva pròpia experiència i sentiments. Fins i tot podeu descobrir i inventar altres relacions que durant la nostra entrevista no han sorgit.

Un lloc on t’ensenyen a to-

car l’instrument

que t’agrada per

poder expres-

sar-te no només

amb paraules.

És un lloc per

divertir-se i

aprendre a fer

música.

l a b ú s t i a

Un lloc on

aprenc a

tocar, cantar

i entendre

partitures.

- Molt maca! M’agrada molt i mai em desapunta-ré!

- He conegut gent que no coneixia!

Rius molt i t’ho

passes molt bé

amb els companys

i els professors

- M’agrada fer concerts

- A mi m’agrada molt

venir perquè tenim un

professor molt alegre.

- És molt xulo!

Durant aquests mesos unes bústies instal·lades a les escoles han recollit les respostes a la pregunta:

Què és per tu l’escola de música? Algunes de les respostes són aquestes.

Moltes gràcies per la vostra participació!

- Ens ho passem molt bé... I estudiem!

- Un lloc on aprens a tocar i a jugar amb les notes.

- Un lloc on puc aprendre amb tranquil·litat el meu instru-ment.

- Passa el temps molt ràpid!

-Cantar i tocar el xilòfon.

- És un lloc per fer i aprendre música

- Aprenc la música!

- M’agrada tocar el violoncel!

DIVERSIÓ +

ALEGRIA

Què és per tu l’escola de música?

Estimades amigues i amics faristolaires,

Fa poquet que hem celebrat el primer trimestre d’aquest meravellós

projecte que estem vivint i construint dia a dia: #Periplus.

En aquests mesos hem viscut un munt d’experiències increïbles, hem

estat a 5 països, hem conegut 48 projectes diferents, hem fet con-

certs, hem viscut a 16 cases de persones que ara ja són amics i formen

part de nosaltres. Estem envoltats d’art i de vida. Veient com creixen

i com es consoliden projectes de música, dansa, teatre, arts visuals,

poesia…en racons del món inesperats, impressionants! Nenes i nens,

joves, adults, de tots els colors i creences que conjuntament creen un

món artístic, amb possibilitat de repensar-se, de tornar-se a escoltar;

observar les seves realitats amb una mirada diferent, autèntica.

Estem aprenent moltíssim. A vegades ens sembla que dir molt és poc..!

més enllà dels projectes, la investigació, la xarxa amb organitzacions i

universitats que estem teixint, els documentals que fem de les expe-

riències i els temes que estem composant, hi ha la part humana. Ens

estem trobant un món obert, amb molt per oferir; la generositat i l’amor;

deixar anar cadenes que són invisibles als ulls; sentir-se com a casa es-

tant tan lluny…superació, reptes, gratitud…aquestes són les paraules que

ens vénen al cap per descriure aquesta aventura.

Els dies ens passen molt ràpid. I tot i que el món ens captiva, ens mou i

ens commou i el temps està ple de novetat…quan sonen notes de colors

i veiem somriures que neixen de la música, recordem la nostra escola de

la vora del Ter i al cor del Cabrerès.

I avui des del Brasil us escrivim aquestes paraules que quan llegiu hauran

travessat molts quilòmetres. Nosaltres estarem descobrint un nou país i

ja a l’equador d’aquest viatge, acompanyats de molta música i molt bona

energia.

Pensant molt en vosaltres, us enviem una abraçada forta!!!

Laia i Ferran

una postal de viatge!els nostres companys Ferran Badal i Laia Serra

ens fan arribar aquest missatge des de...

http://comusitaria.wix.com/peripluses

el maridatge de...CUINA I MÚSICA

En aquest apartat de la revista volem proposar-vos diferents músiques relacionades a diferents plats o viceversa. Que escolteu de gust i mengeu amb les orelles!

el sofregit És sabut de tots els temps que el gran secret del sofregit és la seva cocció lenta, constant i equilibrada. Una essència que es busca des de la simplicitat dels ingredients però amb una ela-boració tranquil•la i pausada i com més llarga i més lenta millor.

En aquest sentit la mú-sica d’Ahmad Jamal (pianista nord-americà influent en la música jazz de la dècada dels 1940) acompanya molt bé el procés. Els seus espais, la seva complexa-senzi-llesa, el seu estil pausat però en constant mo-viment i tota la tradició de la música feta fins aquella època aplegada en un estil el fan un ar-tista propici per a la cocció de dit aliment. Molt recomanable el disc “At the Pershing – But Not For Me”.

la carn a la brasaLa cocció ràpida, intensa i de foc fort de les carns a la brasa és un element molt musical. El xoc directe de la brasa amb el foc fa que aquesta reaccioni sobtada i que la seva cocció comenci de fora cap endins (donant-nos fins i tot la possi-bilitat de jugar amb el punt de cocció).

La música d’Art Blakey (baterista nord-ameri-cà) i els Jazz Messengers compleixen aquests requisits i ens transmeten el xoc d’elements es-sèncials i tradicionals de la música afroameri-cana i el jazz més intel•lectual (com el foc i la carn) de manera visceral i directe. Un risc que ennalteix la condició humana. Molt recomana-

per Dani Comas

ble el seu disc “Moanin’” (que traduït significa “gemecs” “queixes” tals com podrien ser els de la carn en entrar en contacte amb la brasa).

les amanides: un món de fantasiesEl món de les amanides obre moltes portes a la imaginació. Des de la més tradicional fins al més modern passant per infinitat de salses que contenen des d’ingredients dolços (com pot ser la mel) fins a gustos més “estridents” (com la vi-nagreta). Un espai on poden conviure molts ele-ments entre els quals les hortalisses, els fruits secs, les fruites de temporada i fins i tot els for-matges. Tot això en un procés, bé sigui intencio-nat o per pura casualitat, de contínua recerca.

Podem trobar el mateix concepte en la músi-ca ricercata i els estudis per a piano de George Lygeti on la tradicionalitat d’aquest instrument i els elements musicals per exel•lència són de-senvolupats en un extrem nou i desconegut fins al moment, omplint l’orella de sons nous que des-perten en l’oient un munt de noves sensacions i imatges a mig camí entre la tradicionalitat i el surrealisme.

Us invito a provar una amanida de ceba (talla-da molt fina i molt petita) amb préssec (tallat amb daus de tamany gros). Un quart de ceba per préssec.

Com

posi

ció

VIII

, Va

sili

Kan

dins

ky (1

923)

Coordinació, disseny i maquetació: Maria Camats i Marc ReguantEquip redactor: María José Aguilera, Montse Anguera, Ruben Bes, Estel·la Broto, Maria Camats, Dani Comas, Marc Crivillé, Felipe Escalada, Miguel Gómez, Dani Medina, Marta Ramon, Pepe Reche, Marc Reguant, Jordi Rodrí-guez, Laia Rovira i Sandra Sangiao.Col·laboren: Joan Fradera, Montse Verdaguer, Laura Ruiz, Laia Serra i Ferran Badal

Ens interessa molt la vostra opinió! Us agrada la revista? Què hi trobeu a faltar? Us agrada-ria col·laborar amb la comissió? Envieu-nos les vostres opinions a escola.faristol@gmail.com o a emm.torello@gmail.com