PARC RECERCABIOMÈDICA BARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Juliol-agost de 2016 NÚM. 96 www.prbb.org GRATUÏT

DESTACAT / HIGHLIGHT

Editorial

Festa major

June to October is festa ma­jor time and the PRBB also celebrates its own particu­

lar festival on the first Saturday of October each year: the Open Day. October 1 this year will see the ninth edition of this event, which year after year surpri­ses its organisers by both how much the public enjoy it as well as the enthusiastic involvement of the volunteers. The success of the event de­pends largely on the work done in the preceding months and now, at the close of this edi­tion, many hands are needed to organise the activities, imple­menting the changes and im­provements that came up from last year, and incorporating new ideas and proposals. The working groups are shaping the various spaces and content and are open to anyone who would like to do their bit towards orga­nising the day, everyone doing what they can and according to their interests. The project will be finalised in September and all the details will be sorted out so that everything runs smo­othly. Like all festivals, of course!

Elvira López

Festa major

De juny a octubre és temps de festes ma­jors i al PRBB també

celebrem cada any la nostra particular festa major el primer dissabte d’octubre: l’Open Day. Enguany, l’1 d’octubre tindrà lloc la novena edició d’aquesta jornada, que any rere any sor­prèn els mateixos organitzadors per la seva bona acollida entre el públic i també per l’entusiasta implicació dels voluntaris.

L’èxit de la jornada depèn en gran mesura de la feina feta en els mesos anteriors i ara, al tancament d’aquesta edició, són necessàries moltes mans per treballar en l’organització de les activitats, implantar els canvis i millores que van sorgir en la darrera edició i incorporar noves idees i noves propostes. Els grups de treball estan do­nant forma als diferents espais i continguts i estan oberts a la participació de qui tingui ga­nes d’aportar el seu gra de sorra a l’organització de la jornada, cadascú segons les seves possi­bilitats i interessos. Al setembre serà el moment d’ajustar el pro­jecte i organitzar fins a l’últim detall perquè tot surti bé. Com a totes les festes majors, vaja!

Elvira López

Preparats, llestos... vòlei!

«Sis dies, dues hores, 21 minuts i 32 segons restants». Això és el primer que veiem en visitar la renovada web del campionat de vòlei platja (www.bvprbb.org) i ens indica que les finals i la festa d’estiu que les succeeix s’apro­pen. Després de 321 partits jugats per 56 equips, formats per més de 500 membres i exmembres del PRBB, el 21 de juliol de 18

a 20 h es jugaran a la platja del Somorrostro les finals de la cate­goria «Cracks» de les modalitats 4 x 4 i 6 x 6. Tot seguit, a la plaça interior de l’edifici es lliuraran els premis (enguany, amb algu­na novetat) i començarà la festa, com sempre amenitzada pel DJ Kosi. A la sorra, als passadissos, als despatxos i als laboratoris ja s’ensumen, es veuen i s’escol­ten les ganes d’estiu i de festa. En gaudirem plegats el proper dia 21!

Laia Cendrós / Rosa Manaut

Un equip liderat per Rafael de la Torre a l’IMIM i Ma­ra Dierssen al CRG de­

mostra que un compost present al te verd, l’epigalocatequina gal­lat (EGCG), juntament amb un protocol d’estimulació cognitiva, pot millorar algunes de les capa­citats intel·lectuals en les perso­nes amb síndrome de Down, així com la connectivitat fun cional del seu cervell. La troballa és fruit d’un llarg procés d’inves­tigació bàsica, farmacològica i clínica que posa de manifest la importància de la col·laboració i la multidisciplinarietat en la re­cerca translacional. Les persones amb síndrome de Down tenen tres còpies i no dues del cromosoma 21. Això fa que els gens d’aquest cromo­

soma es trobin sobreexpressats. Dierssen havia mostrat que, en ratolins, l’EGCG compen­sa aquest excés i inhibeix el gen DYRK1A, relacionat amb algunes capacitats cognitives. «Teníem la gran oportunitat de portar els nostres resultats cap a la pràctica clínica i ens calia un grup expert en neurofarmacologia per fer un assaig clínic. L’equip liderat per de la Torre ha estat el millor com­pany de viatge», diu Dierssen. Els resultats de l’assaig clínic, realitzat amb 84 persones d’entre 16 i 34 anys, han estat publicats a The Lancet Neurology. Tot i que no és cap cura, és la primera vegada que un tractament millora algu­nes funcions cognitives en perso­nes amb síndrome de Down. Els investigadors volen repetir­lo amb nens, on esperen que els resultats siguin encara millors, a causa de la seva major plasticitat cerebral.

New pharmacological avenues for Down’s syndrome

Ateam led by Rafael de la Torre at the IMIM and Mara Dierssen at the CRG

has shown that epigallocatechin gallate (EGCG), a compound pre­sent in green tea, together with a cognitive stimulation protocol, might improve intellectual capa­city in individuals with Down’s syndrome, as well as modifying the functional connectivity of their brains. The discovery is the fruit of extensive basic, pharma­cological, and clinical research efforts, and shows the importan­ce of research cooperation as part of a multidisciplinary translatio­nal research strategy. Down’s syndrome sufferers ha­ve three, rather than two, copies of chromosome 21. This means that

genes present in this chromosome are overexpressed. Dierssen had demonstrated in mice that EGCG compensates for this excess and inhibits the gene DYRK1A, invol­ved in certain cognitive functions. “We were confronted by a great opportunity to translate our re­sults to patients, and we needed neuropharmacology experts to conduct a clinical trial. The team led by de la Torre has been the best travelling partner”, says Dierssen. The results of the clinical trial involving 84 people aged 16 to 34 have been published in The Lancet Neurology. Even though it is not a cure, it is the first treatment that improves some cognitive func­tions in people with this syndro­me. Now, the researchers plan to repeat the trial on children, where they believe results might be even better as children have more brain plasticity ■

Nou tractament per a persones amb síndrome de Down

Ready, steady… volley!

“Six days, two hours, 21 minu­tes and 32 seconds left.” This is the first thing one sees when visiting the new website of the PRBB beach volleyball championship (www.bvprbb.org), reminding us that the end of the tournament and the summer party that follows are getting closer. After 321 matches played by 56 teams and more than 500 current and former members of the PRBB,

the finals of the “CRACKS” cate­gory for the 4x4 and 6x6 groups will take place on Somorrostro Beach on July 21st, from 6pm to 8pm. Later, in the building’s inner square, the top teams will receive their awards (this year with some novelties) and the music will start with DJ Kosi. On the sand as well as in the corridors, offices and labs one can already smell, see and hear the enthusiasm for the summer party and holidays. Join the party on Thursday 21st! ■

© F

oto

de l’

IMIM

(CRG

/IM

IM)

Ciència www.prbb.org | juliol-agost de 2016 2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Investigant l’inici del càncer gastroesofàgic

Identificades 58 proteïnes implicades en la fecundació

MANUEL PERA – GRUP DE RECERCA EN CARCINOGÈNESI ESOFÀGICA – IMIM

Mari Carmen Cebrián

Manuel Pera va arribar a l’Hos­pital del Mar el 2004, provinent de l’Hospital Clínic després de

fer la seva tesi a Hannover (Alemanya) i d’una estada de recerca a la clínica Mayo als Estats Units. Actualment coordina el grup de carcinogènesi gastroesofàgica a l’IMIM, que va formar junt amb Carme de Bolós. «Ha estat una fructífera col­laboració entre una investigadora bàsica i un clínic», diu orgullós el metge. L’interès del grup és entendre l’inici del càncer gastroesofàgic. En condicions nor­mals, l’epiteli de l’esòfag és de tipus esca­mós, amb cèl·lules aplanades a la super­fície. Però a causa del reflux crònic es pot produir una inflamació a l’epiteli de l’esò­fag distal i part d’aquest epiteli pot esde­venir de tipus columnar. «Això es coneix com a esòfag de Barrett», explica Pera.

Identificant les primeres passes

El grup està interessat a entendre els me­canismes moleculars implicats en la for­mació de l’esòfag de Barrett, ja que és el precursor de l’adenocarcinoma, un tumor maligne. No se sap exactament l’origen de Barrett: si són les cèl·lules gàstriques que migren amunt o si és el mateix esò­fag el que es transforma. «Probablement hi estan implicades les cèl·lules mare a l’epiteli escamós de l’esòfag, les quals en un ambient inflamatori es diferencien en un fenotip columnar que posteriorment esdevé intestinal», diu el metge i inves­tigador. En un dels seus principals projec­tes, van fer un seguiment de pacients als quals s’havia extirpat l’esòfag, paci­ents que constitueixen un bon model de Barrett. «A l’operació substituïm l’esò­fag per l’estómac: tubulitzem l’estómac i l’unim a la part d’esòfag que queda. Així els pacients es curen del problema esofàgic, però els queden seqüeles, com el reflux. En conseqüència, gairebé el 50% d’aquests pacients acaben desen­volupant llengüetes d’epiteli columnar al tros d’esòfag que els queda», explica Pera. La recollida de mostres d’aquests pacients i el seu seguiment va perme­tre als investigadors obtenir informació sobre aquest procés a nivell molecular.

Buscant el mecanisme genètic

Se sap que el gen CDX2 és el master gene de la diferenciació intestinal. En condicions normals, s’expressa al colon i l’intestí, però no a l’estómac ni a l’esòfag. Els investigadors van veure que a les mostres dels pacients que desenvolupaven esòfag de Barrett s’ex­pressava CDX2 en l’epiteli de l’esòfag. Van ampliar el projecte per investigar per què unes glàndules expressaven CDX2 i d’altres no. Un possible mecanisme podrien ser els microRNAS, ja que se sap que alguns regulen CDX2. Ara, el grup està buscant ele­ments implicats en l’activació o inhibició de CDX2 comparant el perfil d’expressió de miRNAs entre les glàndules que expressen CDX2 i les que no l’expressen. «La microdis­secció de les glàndules és tot un repte, hem d’extraure RNA a partir de molt poc teixit; ho fem en col·laboració amb Roger Anglada, de la UPF, així com amb Lara Nonell, del servei de microarrays de l’IMIM», explica el metge. Però Pera no només combina la recerca bàsica amb la clínica. Ha estat president de la Societat Europea de Malalties de l’Esòfag i coordina a Catalunya el registre europeu Eurecca (European Registration of Cancer Care) que recull dades de resultats de cirur­gia gastroesofàgica per tal d’optimitzar­ne els procediments. També coordina dues assig­natures de Medicina de la UPF­UAB i va crear l’Associació Quirúrgica Gimbernat per a estu­diants, on s’organitzen tallers i xerrades sobre aspectes artístics, filosòfics o històrics de la cirurgia. «Si volem bons professionals en el futur, cal cuidar els estudiants, formar­los en una vessant humanística», afirma Pera.

Carolina Pozo

Investigadors de la UPF liderats per David Andreu i Ricardo Gutiérrez­Gallego han identificat 58 proteïnes

de l’esperma de bou implicades en la fer­tilització. L’estudi s’ha publicat a Molecu­lar & Cellular Proteomics. La unió entre l’espermatozou i l’òvul està precedida per unes interaccions cel­lulars que condueixen l’espermatozou

cap a les trompes de Fal·lopi i perme­ten la seva fusió amb el nucli de l’òvul. Aquestes interaccions es basen en la unió específica entre molècules de sucre presents a la superfície dels òvuls i unes proteïnes, les lectines, presents a la su­perfície de l’espermatozou. Les lectines de bou identificades són en molts casos idèntiques a les humanes i, segons els autors, contenen informació estructural que podria facilitar el diag­nòstic i tractament de la infertilitat.

Identified 58 proteins involved in fertilisation

Scientists from the UPF led by David Andreu and Ricardo Gutiérrez­Ga­llego have identified 58 proteins in

the bovine sperm involved in fertilisation. The study has been published in Molecu­lar & Cellular Proteomics. The union between sperm and egg is preceded by a series of cell interactions that will first lead the sperm towards the

fallopian tubes and then allow its fu­sion with the nucleus of the egg. These interactions are based on specific recog­nition between sugar molecules at the egg surface and lectines, proteins at the sperm surface. The bovine lectines identified are, in many cases, identical to those in hu­mans and, as the authors point out, con­tain structural information that could be used to facilitate infertility diagnosis and treatment ■

Investigating the start of gastroesophageal cancer

Manuel Pera arrived at Hospital del Mar in 2004, from Hospital Clínic and after doing his PhD thesis in

Hannover, Germany, and a research stay at the Mayo Clinic in the US. He now coordi­nates the Gastroesophageal Carcinogenesis group at the IMIM, a team he set up together with Carme de Bolós. “It has been a fruitful collaboration between a basic researcher and a clinical one”, says the proud doctor. The group tries to understand how the gastroesophageal cancer starts. Under normal conditions, the epithelium of the oesophagus is squamous­type, with cells flattened along the surface. But chronic reflux can cause inflammation of the distal epithelium in the oesophagus, and part of it can become columnar. “This is known as Barrett’s oesophagus”, explains Pera.

Identifying the first steps

The group is interested in understanding the molecular mechanisms involved in the formation of Barrett’s oesophagus, as this is the precursor of adenocarcinoma, a malig­nant tumour. No one knows the exact origin of Barrett’s: whether it is the gastric cells that migrate upwards, or if the oesophagus itself is transformed. “Probably the stem cells in the squamous epithelium of the oesopha­gus are involved in this: when in an inflam­matory environment, they differentiate into a columnar phenotype that later becomes intestinal”, says the physician and researcher.

In one of their main projects, they moni­tored patients who had their oesophagus surgically removed, as they are a good mo­del for Barrett’s. “We replace the oesopha­gus by making the stomach tubular and joi­ning it on to the remaining oesophagus. In this way, patients are freed of their oesop­hageal problems, but there are repercussi­ons, such as reflux. Consequently, almost 50% of these patients end up developing tabs of columnar epithelium in the part of their oesophagus that is left”, says Pera. Samples collected from these patients and their follow­up have allowed them to learn about this process at the molecular level.

Finding the genetic mechanism

It is known that the CDX2 gene is the mas­ter gene for intestinal differentiation. Under normal conditions, it is expressed in the colon and intestine, but not in the stomach or oesophagus. The researchers saw that in samples from patients who developed Bar­rett’s oesophagus CDX2 was expressed in the epithelium of the oesophagus. They expanded the project to look at why some glands but not others expressed CDX2. One mechanism could involve the microRNAs, as some of them are known to regulate CDX2. The group is trying to find elements involved in the activation and inhibition of CDX2 by comparing the expression profiles of miRNAs from glands that express CDX2 and others that do not. “The micro­dissection of glands is a huge challenge. We have to extract RNA from very little tissue and we do this with Roger Anglada (UPF), and Lara Nonell (IMIM’s microarray service)”, explains the doctor. But Pera does not only combine basic with clinical research. He has been presi­dent of the European Society for Diseases of the Esophagus and coordinates the Catalo­nian part of Eurecca (European Registration of Cancer Care), a registry that collects data on gastroesophageal surgery in order to op­timise procedures. He coordinates two Me­dicine courses at the UPF­UAB and set up the Gimbernat Surgical Association for stu­dents, which organises workshops and talks on the artistic, historical and philosophical aspects of surgery. “If we want good profes­sionals in the future it is necessary to look after our students, training them in the hu­manistic side of things, too”, states Pera ■

Carme de Bolós, Manuel Pera, Mar Iglesias i Marta Garrido

Troben un detonant de les leucèmies limfoblàstiques agudes TRosa Manaut

Investigadors de l’IMIM i la UB han publicat un estudi a Leukemia en què demostren que la via de senyalització

de la ß­catenina és primordial per a l’apa­rició de les leucèmies limfoblàstiques agudes T, el càncer infantil més freqüent i que es manifesta en els primers 10 anys de vida. La via de la ß­catenina col·labora amb l’activació de la via de Notch, una al­teració genètica molt freqüent en aquests pacients de leucèmia. Aquest treball, dirigit per Anna Bigas i Lluís Espinosa, ha demostrat també que hi ha un fàrmac que pot inhibir aquest senyal en models animals i que, si en ra­tolins s’administra el fàrmac precoçment, les leucèmies no apareixen o desaparei­xen. «La presència d’alteracions en la via de la ß­catenina en altres tipus de càncer

ja era coneguda de fa temps. El que és nou és el seu paper en les leucèmies lim­foblàstiques agudes», explica Bigas. La via de la ß­catenina es podria valorar ara com un biomarcador que permetés avaluar el pronòstic de les leucèmies primàries.

Trigger for T-cell acute lymphoblastic leukaemia found

Researchers from the IMIM and UB have published a study in Leuke­mia demonstrating that the ß­cate­

nin signalling pathway is essential for the emergence of T­cell acute lymphoblastic leukaemia, the most common childhood cancer that manifests in the first 10 years of life. The ß­catenin pathway col­laborates with the activation of the Notch pathway, which is commonly altered in patients with leukaemia. This work, led by Anna Bigas and Lluís Espinosa has also shown that the­re is a drug which can inhibit this signal in animal models. If the drug is admi­nistrated to mice early on, leukaemia either does not appear or disappears. “The presence of alterations in the ß­cate­nin pathway in other types of cancer has been known for some time. What is new is its role in acute lymphoblastic leukae­mia”, says Bigas. The ß­catenin pathway could now be used as a biomarker for evaluating the prognosis of primary leukaemia ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 juliol-agost de 2016 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Una nova font d’energia cel·lular per a situacions d’emergènciaLaia Cendrós

En un article publicat a Science, in­vestigadors del CRG liderats per Miguel Beato, en col·laboració amb

la UPF, l’IRB i la URV, han descrit una no­va via per generar energia en el nucli de la cèl·lula. En condicions normals, les cèl·lules generen ATP als mitocondris per cobrir les seves necessitats energètiques. L’ATP també és generat al citoplasma, sobretot en cèl·lules de càncer. Però aquestes du­es fonts d’ATP no són suficients quan, per exemple, el genoma pateix un dany con­siderable i cal una reprogramació global

de l’expressió gènica. «En aquestes situ­acions, les cèl·lules bloquegen les rutes de producció d’ATP als mitocondris i al citoplasma per centrar tota la seva acti­vitat en el nucli», comenta Roni Wright, primera autora del treball. Els científics han identificat els enzims implicats en aquest procés i han descrit com s’activen en resposta a senyals d’es­très. Un dels principals actors en l’ober­tura de la cromatina i en la reparació de l’ADN danyat, la poliADPribosa (PAR), ha resultat ser clau per a la síntesi d’ATP en el nucli, així com l’enzim NUDIX5, que utilitza els blocs d’ADPribosa deri­vats de la degradació de PAR per generar ATP.

need to globally reprogramme their gene expression pattern. “In these situations the cells block their mitochondrial and cytosolic ATP production and concentrate on producing energy in the nucleus,” says Roni Wright, first author of the paper. The researchers have identified the enzymes involved at this process and how these are activated in response to stress signals. Poly­ADP­ribose (PAR), one of the main players in chromatin decompaction and DNA damage repair, is one of the cor­nerstones for nuclear ATP synthesis, as is the enzyme NUDIX5, which uses the buil­ding blocks of ADP­ribose derived from the degradation of PAR to generate ATP ■

A new energy source inside cells for exceptional situations

In a paper published in Science, rese­archers at the CRG led by Miguel Bea­to, in collaboration with the UPF, IRB

and URV, have described a new pathway that generates energy within the cell nu­cleus. In normal conditions, cells generate ATP in the mitochondria to cover their energy requirements. Particularly in can­cer cells, ATP can also be generated in the cytoplasm. But these sources of ATP are not sufficient when, for example in res­ponse to extensive DNA damage, the cells

Descobreixen els factors genètics essencials per crear glòbuls vermellsMireia Nel·lo

Investigadors de la Universitat de Lund (Suècia) i del CMRB han iden­tificat els quatre factors clau que per­

meten convertir cèl·lules de la pell en cèl­lules precursores de la sang. L’estudi ha estat publicat a Cell Reports. Amb l’ajuda d’un retrovirus, van in­troduir diferents combinacions d’uns 60 gens dins del genoma de cèl·lules de la pell, fins que van aconseguir conver­tir­les en glòbuls vermells, una fita única fins ara. L’estudi mostra que només qua­tre gens són necessaris per a aquesta re­programació.

L’experiment ha estat dut a terme en ra­tolins a Lund, i Julián Pulecio, del CMRB, ha fet una validació preliminar que mos­tra que també és possible reprogramar cèl·lules humanes. Aquesta tècnica per­metria fer glòbuls vermells personalitzats per a transfusions de sang, però això està encara lluny de convertir­se en una reali­tat clínica.

Key genetic factors for producing red blood cells discovered

Researchers at Lund University (Sweden) and the CMRB, have identified the four key factors that

allow the reprogramming of skin cells to

produce red blood cells. The study has been published in Cell Reports. With the help of a retrovirus, they in­troduced different combinations of over 60 genes into the skin cells’ genome, until they successfully converted the skin cells into red blood cells, a unique milestone. The study shows that only four genes are necessary for this reprogramming. The experiment was performed on mice in Lund, and Julián Pulecio from the CMRB has done a preliminary validation which indicates that it is also possible to repro­gramme human cells. The technique would allow personalised red blood cells to be made for blood transfusions, although this is still far from becoming a clinical reality ■Erythroid progenitors derived from fibroblasts

Grup de recerca en cèl·lules mare i càncer de l’IMIM, dirigit per Anna Bigas i Lluís Espinosa

© P

hoto

fro

m t

he C

MR

B

Ciència www.prbb.org | maig de 2011 4Ciència www.prbb.org | juliol-agost de 2016 4

ENTREVISTA / INTERVIEW

«Estic molt orgullós d’haver estat part de la revolució de CRISPR»

FRANCISCO M. MOJICA – UNIVERSITAT D’ALACANT

Maruxa Martínez-Campos

Com vas descobrir CRISPR?

El 1993, fent el doctorat, estudiava com els arqueobacteris halòfils so­breviuen a les altes salinitats dels

seus hàbitats. Vaig trobar algunes seqüèn­cies d’ADN que es repetien fins a 15 vega­des seguides, amb espais entre elles. Això era molt estrany: havien de ser importants! Així que, en acabar la tesi, em vaig posar a estudiar­les més a fons. 10 anys més tard, mentre estava de vacances a les salines de Santa Pola a Alacant —on els arqueobacte­ris havien estat aïllats—, vaig passar­me pel laboratori per analitzar l’ADN i aleshores em vaig adonar que alguns dels «separa­dors» entre les repeticions eren seqüències de virus que aparentment donaven im­munitat als bacteris contra aquests virus. Immediatament vaig anar a explicar­ho a la meva dona i li vaig dir que un dia això rebria un premi Nobel. Tot i així, no vaig imaginar mai el que vindria...

Com funciona CRISPR?Imagineu que els bacteris mantenen un àlbum de fotos dels virus que els ataquen (cada «espaiador» és una foto). Quan són atacats per un virus, aquestes fotos s’utilit­zen per reconèixer el virus i guiar una pro­teïna Cas (proteïna associada a CRISPR) a tallar el seu genoma de forma precisa.

Per què és tan important?Aquesta especificitat i capacitat de tallar la converteixen en una eina brillant per a l’edi­ció genoma! No se’m va ocórrer en aquell moment, perquè jo pensava només en els bacteris, però un cop que d’altres ho van fer funcionar en cèl·lules de mamífer, les aplica­cions no han parat d’arribar. Es pot utilitzar per corregir les mutacions que causen una malaltia o per estudiar la funció de gens.

Com t’ha afectat a tu la revolució CRISPR?Moltes persones amb problemes genètics ara em truquen per preguntar com les puc ajudar. Jo no sóc metge, de manera que no els puc dir gaire cosa, excepte que això tri­garà anys..., però la veritat és que les coses van tan ràpid! Tot just el mes passat es va donar llum verda al primer assaig clínic en humans de CRISPR, que modificarà limfò­cits T per combatre el càncer. És realment increïble. Em fa sentir molt orgullós haver estat part d’aquest descobriment.

Has pensat mai a canviar la teva recerca per estudiar les aplicacions de CRISPR?No; jo sóc microbiòleg. Estic interessat a comprendre com funciona el sistema. Encara no sabem com els bacteris adqui­reixen aquesta immunitat o com distingei­xen entre l’ADN del virus i el seu propi. I aquesta investigació bàsica és important, com la història de CRISPR ha demostrat. De vegades, la recerca bàsica oberta, no dirigida, pot tenir resultats més sorpre­nents que aquella aplicada o específica. CRISPR­Cas és un sistema immune adap­tatiu, amb la capacitat de «fer fotografies» de nous virus. Imaginem que poguéssim trasplantar­lo a una persona i fer que fun­

cionés com ho fa en els bacteris. Seria una immunització a la carta! Però, perquè això passi, hem d’entendre com funciona en bacteris. Aquesta és la meva feina.

“I’m incredibly proud of having been part of the CRISPR revolution”

How did you discover CRISPR?

In 1993, for my PhD, I was studying how halophilic archaea survive the high salinities of their habitats. I found

some DNA sequences that were repeated about 15 times in a row, with spaces in between. This was very weird: they had to be important. So, after my PhD I set out to study them more in depth. Ten years later, while on holiday at the Salinas de Santa Pola in Alicante — where the archaea had been isolated from — I went to the lab to analyse the DNA and realised that some “spacers” between the repeats were se­quences from viruses that apparently gave bacteria immunity against those viruses. I immediately went to my wife and told her one day this would get a Nobel Prize. Still, I never imagined what was to come…

How does CRISPR work?Imagine that bacteria keep a photo al­bum of the viruses that attack them (each “spacer” is a photo). When they are at­tacked by a virus these photos are used to recognise the virus and guide a Cas (CRISPR associated) protein towards it to precisely cut its genome.

And why has it become so important?That specificity and ability to cut make it a brilliant tool for genome editing! It

didn’t occur to me at the time, because I was thinking only of bacteria, but once other people made it work in mammalian cells, applications kept on coming! It can be used to correct mutations that cause diseases or to study gene function.

How has the CRISPR revolution affected you?Many people with genetic problems now call me to ask how I can help them! I’m not a doctor, so I can’t really tell them much, except that this will take years… but the truth is, things are going so fast! Just last month the first clinical trial of CRISPR in humans was given the green light, to modify T cells for fighting cancer. It’s really amazing. It makes me feel so proud of ha­ving been part of this.

Have you thought of changing your research to concentrate on CRISPR applications?No — I’m a microbiologist. I’m interested in understanding how the system works. We still don’t know how bacteria acquire this immunity or how they distinguish be­tween virus DNA and their own. And this basic research is important, as the CRIS­PR story has shown! Sometimes, open, non­directed basic research may have more amazing outcomes than applied or targeted research. CRISPR­Cas is an adaptive immune system, with the ability to “take pictures” of new viruses. Imag­ine if we could transplant it into a person and make it work like it does in bacteria. It would be immunisation à la carte! But for this to happen, we need to understand how it works in bacteria. That’s my job ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

DUANQING PEI, Monday July 18. Pei, Director Gene-ral at the Guangzhou Institu-tes of Biomedicine and Health, in Guangzhou, Chi-na, studies the structure

and function of Oct4, Sox2, FoxD3, Essrb, and Nanog, and their interdepen-dent relationship towards pluripotency. Based the understanding of these fac-tors, the Pei lab was the first in China to create mouse iPSCs using a non-selecti-ve system, and then improved the pro-cess and disseminated the technology in China by providing resources and training workshops. Now, he continues to explore new ways to improve iPSC technologies, dissecting the reprogramming mecha-nisms driven by Oct4/Sox2/Klf4 or fewer factors, and employing iPSCs to model human diseases in vitro. He has been invited by Ángel Raya (CMRB).

DIEGO L. MEDINA, Monday July 25. Medina, from the Telethon Institute of Gene-tics and Medicine in Pozzuo-li, Italy, focuses on the dis-covery of new “druggable”

targets and the development of pharma-cological strategies to treat rare genetic diseases. For this, he uses cell biology approa ches and high-content imaging technology. In particular, he relies on RNAi-based screenings and he is cur-rently using CRISPR technology, siRNA-mediated silencing and overexpression of fluorescent reporter genes to genera-te suitable cellular models and multi-pa-rametric read-outs to be used in several screening projects. He has been invited by Ángel Raya (CMRB).

KARSTEN WEIS, Friday Sep-tember 9. Weis, from the Institute of Biochemistry, ETH Zurich, Switzerland, is interested in nuclear organi-zation, intracellular trans-

port between the nucleus and the cyto-plasm, nuclear pore structure and functi-on and mRNA transport and degradation. He focuses on the nuclear pore complex function and assembly and the mRNA di-rectional transport across the nuclear pore complex. He aims to understand how the regulation of mRNA degradation contributes to the regulation of gene ex-pression and how does the three-dimen-sional organization of the genome affect gene expression. He is also interested in the roles of the GTPase Ran in interpha-se and mitosis. He has been invited by Manuel Mendoza (CRG).

DAVINA SIMOES, Monday September 19. Simoes, from the Pulmonary Rehabi-litation Centre in Athens, Greece, aims at understan-ding the mechanism of regu-

lation of dendritic cells immune respon-ses. She demonstrated that Opn is highly expressed in the lungs of asthma-tic patients and of mice with allergic airway inflammation and exerts dual and opposing effects on Th2-mediated aller-gic airway disease. She also contributed with important findings on the effect of exercise rehabilitation in skeletal muscle remodelling and inflammation from pati-ents with Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD), opening new frontiers for studying and treating respiratory diseases such as asthma and COPD. She has been invited by Esther Barreiro (IMIM).

PERFIL / PROFILEEl microbiòleg espanyol Francisco J. M. Mojica (Elx, 1963) va ser el descobridor de CRISPR, que en els últims anys ha creat una revolució en la biomedicina a causa de les seves nombroses potencials aplicacions. Mojica, que recentment va rebre el premi Jaume I de recerca bàsica, va arribar al PRBB a explicar la història de CRISPR i el que significa.

The Spanish microbiologist Francisco J. M. Mojica (Elche, 1963) discove-red the CRISPR system, which has, in recent years, taken biomedicine by storm due to its many potential applications. Mojica, who recently recei-ved the Jaime I Award for Basic Research, came to the PRBB to explain the history of CRISPR and what it means.

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 juliol-agost de 2016 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Gènere i baixes laborals: efectes de la crisiCarolina Pozo

El Centre d’Investigació en Salut Laboral de la UPF (CiSAL) ha pu­blicat un article a la revista So­

cial Science and Medicine que determi­na l’impacte de la crisi econòmica en la salut dels treballadors, centrant­se en la durada de les absències laborals per ma­laltia comuna. L’equip liderat per Fernando Benavi­des ha comparat dades provinents de vuit mútues, d’un milió de treballadors durant els anys 2006 i 2010. Els resultats mostren un ascens de 441.689 episodis d’incapaci­tat per malaltia comuna el 2006 a 541.419

el 2010. Aquest ascens va ser molt més marcat en el cas de les dones, tot i que la seva durada va disminuir. En un altre estudi, publicat a Journal of Epidemiology and Community Health i centrat en les baixes per afectacions musculoesquelètiques com lumbàlgia o ciàtica, els autors han analitzat més de 350.000 casos entre el 2005 i el 2008 i han vist que aquestes baixes són més llargues en dones. «És probable que això es degui a les desigualtats a l’hora de dividir el treball remunerat i el do­mèstic. Les dones solen assumir múlti­ples rols, cosa que els provoca una so­brecàrrega de treball que pot influir en la salut», diu Benavides.

in 2010. This increase was most notable in the case of women, even though the dura­tion of these episodes was shorter. A second study, published in the Journal of Epidemiology and Community Health, is based on cases of sick leave due to muscu­loskeletal disorders, like lower back pain and sciatica. The researchers analysed more than 350,000 cases from between 2005 and 2008 and have seen that this type of absen­ce is longer among women. “It is very likely that this is due to the inequalities caused by the gender­related division of paid and domestic labour. Women tend to assume multiple roles, causing overload that can influence their health and therefore the du­ration of their sick leave”, says Benavides ■

More gender differences in time off work due to the economic crisis

The Centre for Research in Occupa­tional Health at the UPF (CiSAL) has published a study in the jour­

nal Social Science and Medicine, in which they have determined the impact that the global economic crisis has had on the health of workers, focusing on the dura­tion of sick leave due to common illnesses. The team led by Fernando Benavides compared data from eight insurance companies that covered nearly one mi­llion workers in 2006 and 2010. The results show a rise in common illness sick leave: from 441,689 episodes in 2006 to 541,419

Una millor planificació urbana podria evitar mortsRaül Torán

Un pioner estudi publicat a la re­vista Environmental Health Pers­pectives i dut a terme per investi­

gadors d’ISGlobal, estima que es podrien posposar gairebé 3.000 morts prematu­res a Barcelona si es complissin les re­comanacions internacionals d’exposició per a l’activitat física, la contaminació de l’aire, el soroll, la calor i l’accés als espais verds.

Els investigadors han desenvolupat una eina d’Avaluació d’Impactes en Sa­lut de la Planificació Urbana i del Trans­port (UTOPHIA, per les sigles en anglès) i l’han aplicat a Barcelona. Van estimar l’exposició a múltiples determinants en salut i les dades de mortalitat d’1.357.361 residents de Barcelona majors de 20 anys. «El compliment de les recomana­cions podria augmentar l’esperança de vida mitjana en 360 dies i comportar un estalvi econòmic de 9.300 milions d’eu­ros cada any», explica Natalie Mueller.

The researchers developed a tool called the Urban and Transport Planning Health Impact Assessment (UTOPHIA) and applied it to the city of Barcelona. Exposure estimates and mortality data were available for 1,357,361 Barcelona residents aged more than 20. “Complian­ce with the recommended levels was estimated to increase average life expec­tancy by 360 days and result in economic savings of 9.3 billion € per year”, says Na­talie Mueller, first author of the study ■

Better urban planning could avoid 20% of premature deaths

Apioneer study published in the journal Environmental Health Perspectives led by researchers at

ISGlobal, estimated that almost 3,000 deaths in Barcelona are premature and preventable if international exposure recommendations for physical activity, air pollution, noise, heat, and access to green spaces were followed.

vermells emprats. Els investigadors han demostrat que aquesta limitació pot ser superada usant tres fotons de longitud d’ona més llarga, fet que permet la mani­pulació genètica no invasiva amb espe­cificitat espacial, temporal i de tipologia cel·lular. L’equip coliderat pel professor d’in­vestigació ICREA Ángel Raya va marcar cèl·lules musculars del cor d’embrions de peix zebra i va observar que la progènie d’aquestes cèl·lules en peixos adults esta­va marcada de manera permanent sense causar cap dany remarcable als teixits.

Més llum per estudiar les cèl·lules en profunditatMireia Nel·lo

Un estudi liderat pel CMRB i l’IBEC i publicat a la revista del grup editorial de Nature Light: Science

& Applications presenta una tècnica per activar cèl·lules ubicades en profunditat en teixits, in vivo i a llarg termini, sense causar cap dany a l’organisme. L’activació de l’expressió de gens en les cèl·lules mitjançant dos fotons està limi­tada a cèl·lules properes a la superfície a causa de l’elevada dispersió dels fotons

More light to go deeper into living cells

Astudy led by the CMRB and IBEC published in the journal from the Nature Publications Group

Light: Science & Applications, presents a technique for activating cells located deep within tissues, in vivo, without da­maging the organism in any way. Protein expression in cells had previ­ously been activated by using two pho­tons, but this was limited to cells near the surface due to the high scattering of

the red photons used. The researchers have shown that this limitation can be overcome by using three longer­wave­length photons, which allow for non­invasive genetic manipulation in vivo with spatial, temporal and cell­type specificity. The team, co­led by the ICREA re­search professor Ángel Raya, labelled heart muscle cells in zebrafish embryos and found that the progeny of these cells in adult fish were permanently la­belled without causing noticeable tis­sue damage ■

Nous elements en malalties neurodegenerativesLaia Cendrós

Segons un estudi dut a terme per científics al CRG i publicat a Cell Reports, les gotes formades per al­

gunes molècules dins les cèl·lules podri­en ser un primer pas crucial en el desen­volupament d’agregats sòlids de proteïnes en algunes malalties neurodegeneratives. Recentment s’ha descobert que algunes proteïnes, juntament amb l’ARN, poden formar grànuls líquids dinàmics dins les cèl·lules, que es fan i es desfan de forma espontània. L’equip liderat pels professors d’investigació ICREA Gian Tartaglia i Ben Lehner ha predit quines proteïnes tin­drien més probabilitat de formar aques­

tes gotes basant­se en les seves propietats físiques. Han vist que les proteïnes que formen grànuls líquids tendeixen a estar desorganitzades i s’adhereixen a molècu­

les d’ARN. Quan els nivells de proteïnes i d’ARN assoleixen un punt crític, espon­tàniament es formen gotes dins les cèl­lules. Els científics van descobrir que els grànuls líquids «segrestaven» molècules vitals per a les cèl·lules, interferint en el seu creixement i funcionament normals.

“Blobs” inside cells could be key to neurodegenerative diseases

According to a study from rese­archers at the CRG published in Cell Reports, liquid droplets of

molecules inside cells could be a crucial first step in the development of the solid protein clumps found in neurodegenera­tive diseases.

It has recently been discovered that some proteins, together with RNA, can form dynamic liquid granules inside cells, which spontaneously form and fall apart. The team led by the ICREA re search professors Gian Tartaglia and Ben Lehner have predicted which pro­teins might be likely to form these blobs based on their physical properties. They showed that proteins forming liquid gra­nules tend to be quite disordered, and also bind to RNA molecules. Once the levels of proteins and RNA reach a critical point, blobs spontaneously form inside the cells. They discovered that the liquid granules are “mopping up” vital mole­cules that cells need, interfering with their normal growth and function ■

Tartaglia i Lehner amb la primera autora, Benedetta Bolognesi

Ciència www.prbb.org | maig de 2011 4Ciència www.prbb.org | juliol-agost de 2016 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Virus i bacteris: iguals o diferents?

Mari Carmen Cebrián

Els bacteris i els virus són invisibles a ull nu, poden estar presents gai­rebé en qualsevol ambient i molts

d’ells ja existien quan a la Terra no hi ha­via encara éssers vius majors. A banda d’aquestes característiques comunes, pe­rò, hi ha grans diferències entre ells. Una de les principals és que els virus necessiten un hoste viu —una planta o animal— per multiplicar­se, mentre que la majoria dels bacteris poden créixer en superfícies inerts. També difereixen en la mida, ja que els bacteris solen ser fins a 100 vegades més grans que els virus. Així doncs, podem veure molts bacteris amb un microscopi òptic, mentre que els virus, excepte alguns de gegants, només es po­den detectar per microscòpia electrònica. També es diferencien en l’estructura i composició: la majoria de bacteris comp­ten amb una paret cel·lular, i dins d’aques­ta paret hi ha el citoplasma, els ribosomes i l’ADN bacterià, així com algun plasmidi amb ADN extracromosòmic. Els virus, per contra, tenen una estructura més simple, que, per regla general, consisteix només en el seu genoma cobert per un embolcall proteic: la càpside vírica. Aquesta diferència estructural entre ambdós microorganismes explica la seva reacció oposada als antibiòtics. Els antibiò­tics ataquen estructures dels bacteris, com ara la paret cel·lular, i poden conduir així a la seva mort o evitar que es multipliquin. Atès que la paret cel·lular dels bacteris té una estructura diferent de la de la mem­brana cel·lular de les cèl·lules humanes, els antibiòtics només ataquen les primeres. No obstant això, els bacteris tenen una gran ca­pacitat d’adaptació, la qual explica que so­vint desenvolupin resistència als antibiòtics. Els virus, en canvi, no posseeixen meta­bolisme propi: envaeixen algunes cèl·lules del cos i s’apoderen de la maquinària de la cèl·lula, redirigint­la per produir els seus propis components. Tampoc no tenen paret cel·lular i per això els antibiòtics no poden atacar­los. En el cas de moltes infec­cions víriques, com els refredats, el tracta­ment es limita a calmar els símptomes de la malaltia, però són les defenses de l’orga­nisme mateix les que han de fer la resta. En alguns casos, pot ser difícil determi­nar si és un bacteri o un virus el que està causant alguns símptomes; moltes malal­ties —com ara la pneumònia, la meningi­tis i la diarrea— poden ser causades per qualsevol d’aquests dos microbis.

Viruses and bacteria: the same or different?

Bacteria and viruses are invisible to the naked eye, can be present in almost any environment, and

many of them were already in existence when the Earth still had no higher living organisms. Apart from these common features, however, there are major diffe­rences between them. One of the most significant is that vi­ruses need a living host, a plant or ani­mal, in order to reproduce, while most bacteria can grow on inert surfaces. They also differ in size, since bacteria are usually up to one hundred times larger than viruses. We can see many bacteria through an optical microscope, where­as viruses, with the exception of certain giants, can only be detected using elec­tron microscopy. Additionally, they have differing structures and compositions; most bac­teria have a cell wall, and within this are the cytoplasm, ribosomes and bacterial DNA, as well as some plasmids with ex­trachromosomal DNA. In contrast, vi­ruses have a simpler structure that, as a rule, comprises only its genome covered by a protein envelope known as the viral capsid. This structural difference between the two microorganisms explains their con­trary reactions to antibiotics. Antibiotics attack bacterial structures, such as the cell wall, and may cause death or pre­vent them from multiplying. Since bac­terial cell walls have a different structure to the cell membranes of human cells, antibiotics only attack the former. Howe­ver, bacteria have an enormous capa­city for adaptation, explaining how they often develop resistance to antibiotics. Viruses, on the other hand, do not have their own metabolism: they invade cells in the body and take over the cell’s machinery, redirecting it so it produces their own components. They do not have cell walls either, so antibiotics cannot attack them. In the case of many viral infections such as colds, treatment is li­mited to relieving the symptoms of the disease, but it is the body’s own defences that have to do the rest. In some cases, it may be difficult to determine if it is a bacteria or virus cau­sing certain symptoms; many diseases, such as pneumonia, meningitis and di­arrhoea, can be caused by either of these two microbes ■

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Dins el foratLa funció bàsica de la làmina basal

és donar suport a les cèl·lules epi­telials i separar­les d’altres tipus

cel·lulars. Entre d’altres proteïnes, està formada per diferents molècules, com di­versos tipus de col·lagen, elastina, fibro­nectina o laminina. Aquesta imatge de fluorescència ha estat feta per Raúl Peña, del grup de recerca en transició epiteli­mesènquima i progressió tumoral dirigit per Antonio García de Herreros a l’IMIM. Mostra la localització de la laminina (en vermell) en una zona del fetge, al voltant d’una vena central d’un lòbul hepàtic de ratolí. Els nuclis cel·lulars han estat te­nyits de color blau amb DAPI. Podeu veure més imatges científiques de Raúl Peña al seu compte d’Instagram: https://www.instagram.com/estudiovdf.

Inside the hole

The basic function of the basal lami­na is to support the epithelial cells and separate them from other cell

types. Among other proteins, it is made up of different molecules, including seve­ral types of collagen, fibronectin, elastin,

and laminin. This fluorescence image was taken by Raúl Peña, from the Epithelial­mesenchymal Transition and Tumour Progression research group directed by Antonio García de Herreros at the IMIM. It shows the location of the laminin (in red) in an area of the liver, around a central vein of a mouse’s hepatic lobe. The cell nuclei have been dyed blue with DAPI. You can see more of Raúl Peña’s scien­tific images in his Instagram account: https://www.instagram.com/estudiovdf ■

RESSENYA / REVIEW

Ciència i art exposen el bestiari medieval

Jordi Lanuza

Durant el mes de juny va tenir lloc la inauguració de l’exposició «Bes­tiari», del pintor Perico Pastor i el

científic Xavier Bellés, a l’església de Sant Miquel de la Seu d’Urgell. «Bestiari» consta de 44 panells amb imatges d’algunes de les bèsties més representatives de l’edat mit­jana i explicacions del simbolisme que les acompanya. L’exposició és un pas més en la col­laboració del pintor i el científic per ela­borar una nova col·lecció de dibuixos dels animals de l’època, tant reals com imagi­naris. Bellés, director de l’Institut de Bio­logia Evolutiva (CSIC­UPF), aporta el seu coneixement científic i històric, i Perico el transforma en peces artístiques, amb apa­rença descriptiva i voluntat pedagògica. Dues mirades, la científica i l’artística, damunt de l’univers animal tal com el veia i l’entenia l’home medieval, en una mescla de fets reals i imaginaris dels quals calia extreure una lliçó simbòlica i moral, que encara avui resulta fascinadora. Aquesta exposició, organitzada per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Museu

Diocesà, s’emmarca en la programació de la desena edició de la mostra de cinema de muntanya dels Pirineus, PICURT, que se ce­lebra al voltant de les mateixes dates a l’Alt Urgell i a Andorra.

Science and art come together in an exhibition on the mediaeval Book of Beasts

June saw the opening of the exhibi­tion “Bestiary” by the painter Perico Pastor and scientist Xavier Bellés in

the church of Sant Miquel in La Seu d’Ur­gell. “Bestiary” comprises 44 panels with images of some of the most representative animals of the Middle Ages as well as ex­planations of their symbolism. The exhibition is another step in the co­llaboration between the artist and the sci­entist to develop a new collection of dra­wings of both real and imaginary animals of that epoch. Bellés, director of the Insti­tute of Evolutionary Biology (IBE: CSIC­UPF) provides the scientific and historical knowledge, while Perico transforms this into descriptive and educational artworks. Two viewpoints, the scientific and artis­tic, of the animal world as it was seen and understood by mediaeval man, involving a mixture of reality and imagination from which it was necessary to extract a symbo­lic and moral lesson –something which is still fascinating today. This exhibition, organised by La Seu d’Urgell Town Hall and the Diocesan Mu­seum, is part of the tenth edition of the mountain film festival in the Pyrenees, PICURT, held around the same dates in both Alt Urgell and Andorra ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 juliol-agost de 2016 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

María Soria Almería, 1984

Estudiant predoctoral, IMIM

Quins són els teus hobbies? M’agrada llegir, restaurar mobles, fer esport: anar en bici, nadar..., i m’encantaria escalar!

Quin és el teu millor defecteSóc molt despistada i un pèl cridanera.

Quin talent t’agradaria tenir?Tenir més aptituds artístiques.

Quin és el teu escriptor favorit? Eduardo Mendoza.

Quina és la darrera pel·lícula que has vist?Spotlight.

Defineix-te en una paraula.Sincera.

Quins errors excuses més fàcilment?Depèn del dia.

Quines característiques valores més en una persona?La bondat i la tranquil·litat.

Què és el que més t’agrada dels teus amics?Que m’estimen tal com sóc.

Quin és el millor consell que has rebut mai?La caritat ben entesa comença per un mateix.

Què és l’últim que t’ha sorprès?El resultat de les eleccions generals!

What are your hobbies?I like reading, restoring furniture, cycling and swimming, and I’d love to do some climbing!

What is your worst failing?I am very absent­minded and a bit loud.

What talent would you like to have?Having more artistic skills.

Who is your favourite writer?Eduardo Mendoza.

The last movie you saw?Spotlight.

Describe yourself in one word.Sincere.

What mistakes do you more easily excuse?Depends on the day.

What characteristics do you value most in a person?Kindness and inner peace.

What do you like most about your friends?That they love me just the way I am.

What is the best advice you’ve ever received?Charity begins at home.

The last thing that surprised you?The result of the general election! ■

ESPECIAL: ENTREVISTA A UN CIENTÍFIC / INTERVIEW WITH A SCIENTIST

Mai no és massa d’hora per entrar en contacte amb la ciència. El CRG rep anual-ment uns 500 estudiants de primària i fa dos anys va començar al parc l’activitat «Entrevista un científic», ja consolidada, en què nens de primària fan preguntes a un investigador d’un dels centres del parc. «Ets famós per la teva feina?», «Quan ens trenquem alguna cosa, perdem ADN?», «Quan crees un fill, alguna de les teves cèl·lules va cap a ell o ella?» o «Per què amb la vista podem distingir els colors?» són alguns exemples de les originals preguntes que es fan aquests petits científics en potència. Tot seguit, passegen pel PRBB, coneixen algun dels laboratoris i es vesteixen com a científics per observar en directe els diferents estadis de desenvolupament de peixos zebra, acompanyats de Juan Ramos, de l’estabulari del PRBB. Alguns dels implicats expliquen a El·lipse com han viscut l’experiència.

From (budding) scientist to scientist

It is never too early to get in touch with science. Every year the CRG welcomes about 500 primary school students, and two years ago the “Interview a scientist” activity started at the PRBB, where primary school children question a researcher from one of the centres at the park. “Are you famous for your work?”, “When we break something, do we lose DNA?”, “When you create a child, do some of your cells go towards him or her?”, and “Why can we distinguish colours?” are some examples of the original questions asked by these budding little scientists. They then tour the PRBB, visit laboratories, and dress as scientists to observe the different developmental stages of zebrafish, with the help of Juan Ramos from the PRBB animal facility. Some of the stars of this activity tell El·lipse what it was like.

De (mini) científic a científic

Diego Hartasanchez Frenk (Investigador, IBE)

«Viure la fascina­ció d’un grup de nens i nenes quan

escolten per primer cop el nom de Dro­sophila melanogaster o quan veuen com de semblants són els humans i els peixos en les primeres fases del desenvolupa­ment, fa que t’adonis de com n’és de fàcil motivar ments joves que visquin la cièn­cia, i que experimentin i explorin en el seu dia a dia. Va ser una gran experiència per a mi.»

“Experiencing the amazement of a group of children when they hear the name Dro­sophila melanogaster for the first time, or when they see that humans and fish are so alike in their early stages of develop­ment, makes you realise how easy it is to motivate young minds to experience science, and explore and experiment in their everyday lives. It was a wonderful experience for me.”

Ariadna Adell Barbas (4t, Escola PROA)

«Va ser la millor excursió de l’any! Vam parlar amb u n a b i ò l o g a d e veritat, l’Eulàlia

Puigdecanet. A la classe li havíem pre­parat un munt de preguntes. Ens va ex­plicar que els gens humans són llibres amb la informació de cada ésser humà: el color dels ulls, l’alçada, la forma de la cara. Ens van regalar una bata, uns guants i un “kit del científic”, i vam anar al labo­ratori, on vam ajudar a fer un experiment amb pipetes de veritat. Al final, vam po­der veure al microscopi un peix zebra; va ser molt emocionant veure com estaven

fets per dins! A tots ens va agradar molt aquesta excursió i alguns ja diuen que volen ser científics quan siguin grans.Volem tornar amb els pares a les portes obertes d’octubre per ensenyar el que vam veure!”

“It was the best trip of the year! We talked to a real biologist, Eulàlia Puigdecanet. In class we had prepared a lot of ques­tions. She explained that human genes are books with all the information about every human being: eye colour, height, face shape. We were given a lab coat, gloves and a ‘science kit’ and went to the lab and helped do a real experiment with pipettes. At the end, we saw a zebrafish through the microscope, it was very ex­citing to see what they are like inside! We all really enjoyed this trip, and some of my friends now say they want to be scien­tists when they are older. We want to go back to the PRBB with our parents on the Open Day, to show them what we saw!”

Silvia Chafino (Investigadora, IBE)

«Va ser una expe­riència molt en­riquidora i tot un repte explicar la meva investigació

a nens, ja que de vegades és complicat simplificar alguns conceptes. Però em vaig adonar que els nens són molt espavi­lats i molt curiosos i que tenen les matei­xes inquietuds que nosaltres. Algunes de les preguntes van ser molt originals i molt gracioses; no hi ha res com la imaginació d’un nen! Aquesta experiència em va re­cordar que la ciència és divertida i plena d’idees boges i que sóc una privilegiada per fer del meu hobby la meva professió.»

“It was a very enriching experience and a challenge to explain my research to chil­dren, because sometimes it is difficult to simplify concepts. But I realised that chil­

dren are very clever and very curious and have the same interests as us. Some ques­tions were very original and funny, there’s nothing like a child’s imagination! This experience reminded me that science is fun and full of crazy ideas and I am privi­leged to make my hobby my profession.”

Sílvia Gómez Serrano (Tutora de 5è primària del Col·legi Maria Auxiliadora Sepúlveda)

«Valorem molt que els nanos puguin conèixer un centre d’in­vestigació del nivell del PRBB, ja que el te­nim a prop, però els és desconegut. L’en­trevista al científic va estar molt bé, així com la posterior explicació sobre el peix zebra, amb el vídeo i la interacció amb els nens. Els alumnes aprenen un munt de coses que a les aules no treballem, com per exemple que s’experimenta amb mos­ques o el procés evolutiu. Els alumnes van quedar encantats de mirar pel micros­copi; seria superenriquidor poder ma­nipular més els instruments científics!»

“We really appreciate the fact kids can visit such a high­level research park as the PRBB, since physically it is close by yet unknown to them! The interview with the scientists was very good, as was the subsequent explanation of the zebrafish, with a video and interaction with the children. Students learn a lot of things here that we don’t do in the classroom, including things like experiments with flies, and the evolutionary process. The students were delighted with the microscope; it would be great if they could handle more scientific instruments!”

Juan Ramos (Veterinari a l’estabulari del PRBB)

«Quan et conviden a participar en un taller per a nens, creus que seràs

tu qui els ensenyarà a ells i que el difícil serà adaptar el llenguatge a la seva reali­tat. Res més lluny de la realitat! Són ells els qui t’ensenyen a veure les coses amb uns altres ulls i a analitzar la realitat amb uns altres criteris. A més, una part im­portant de la ciència és divulgar i donar a conèixer el nostre treball d’una ma­nera entenedora, i no hi ha millor canvi de xip que fer­ho amb un nen. Genial!»

“When you’re invited to participate in a workshop for children, you think it will be you teaching them and the complexity will lie in adapting the language to their reality. Nothing could be further from the truth! It is they who teach us to see things from another perspective and to analyse reality using other criteria. In addition, an important part of science is outreach and making our work known in a way that is understandable. And there’s no better way to look at something in a new light than seeing it through a child’s eyes. A great experience!” ■

Edifici www.prbb.org | juliol-agost de 2016 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Ajudant de redacció i edició:Mari Carmen Cebrián

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)Carolina Pozo (UPF)

Glòria Lligadas (CRG)Mireia Nel·lo (CMRB)Raül Torán (ISGlobal)

Jordi Lanuza (IBE)María Escrivá (FPM)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:www.cegeglobal.com

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTHReptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

AGENDA

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Carolina Pozo

El 7 de juliol es va celebrar a l’auditori del PRBB la Nit de la Biologia, una iniciativa de la Societat Catalana de

Biologia (SCB), amb el DCEXS­UPF com a amfitrió. Durant l’acte es va fer lliurament dels primers Premis SCB a les persones o institucions que més han contribuït al des­envolupament i la difusió de les ciències bi­ològiques dins el territori de parla catalana. El Premi a la Trajectòria Professional va ser entregat a Joan Massagué i Solé, el qual va ser distingit amb el títol de soci honorari de l’SCB. També es van repartir els premis a un Article Científic, amb una dotació eco­nòmica de 2.000 euros; el Premi a la Divul­gació, dotat amb 1.000 euros; el Premi al Jove Investigador, de 500 euros; i el Premi a un Treball de Recerca de Batxillerat, amb un iPad mini. Els premis van ser entregats per Josep Clotet i Joandomènec Ros, pre­sidents de l’SCB i de l’Institut d’Estudis

El DCEXS acull la primera Nit de la Biologia

Catalans, respectivament; Arcadi Navar­ro, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat; Jaume Casals, rector de la UPF, i Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament.

The DCEXS holds the first “Biology Night”

July 7 saw the first Biology Night being held in the PRBB Auditorium, an initia­tive of the Catalan Biology Society (SCB),

with the DCEXS­UPF acting as host. The ceremony included the presentation of the first SCB Awards to people and institutions that have contributed to the development and dissemination of biological sciences in the Catalan­speaking region. The Professional Career Award was given to Joan Massagué i Solé, who received the title of honorary member of the SCB. Other prizes awarded were the Award for a Scien­tic Paper, involving a cash prize of €2,000; the Outreach Award, worth €1,000; the Young Researcher Award, that came along with €500; and even an award for Baccalau­reate Research, which was accompanied by an iPad mini. The awards were presented by Josep Clo­tet and Joandomènec Ros, presidents of the SCB and IEC (Institute for Catalan Studies) respectively, Arcadi Navarro, the Generali­tat’s Secretary of Universities and Research, Jaume Casals, Rector of the UPF, and Gem­ma Tarafa, Barcelona City Council’s Health Commissioner ■

Pilar Navarro rep la 1a beca de recerca «Carmen Delgado / Miguel Pérez-Mateo contra el cáncer de páncreas». La cap de grup de l’IMIM va rebre la beca de l’Aso­ciación Española de Pancreatología i l’Aso­ciación Cáncer de Páncreas pel projecte «Galectina­1: una nueva diana para el de­sarrollo de herramientas diagnósticas y terapéuticas para el cáncer de páncreas». La beca està dotada amb 40.000 euros, import recaptat a l’edició passada de la «Carrera Popular de las 2 ciudades contra el Cáncer de Páncreas», una iniciativa soli­dària que es va portar a terme simultània­ment entre Las Rozas (Madrid) i Alacant.

Pilar Navarro receives the 1st “Carmen Delgado / Miguel Pérez-Mateo against pancreatic cancer” research fellowship. The group leader at the IMIM received this grant from the Asociación Española de Pan­creatología and Asociación Cáncer de Pán­creas for the project “Galectin ­1: a new target for developing diagnostic and therapeutic tools for pancreatic cancer”. The scholarship is endowed with 40,000 euros, raised in the last edition of the “Popular Race of the two cities against pancreatic cancer” a charita­ble initiative that took place simultaneously between Las Rozas (Madrid) and Alicante.

Michela Bertero, nomenada membre de la European Open Science Policy Platform. La cap de l’Oficina Internacional i d’Afers Científics al CRG i cofundadora d’EU­LIFE actuarà com a representant d’EU­LIFE dins d’aquesta plataforma, que proporcionarà assessorament sobre el desenvolupament i aplicació de polítiques de ciència oberta a Europa. Està formada per representants dels diferents grups d’interessats, inclo­ent­hi les universitats, organitzacions de

recerca, acadèmies i societats, organismes finançadors, organitzacions de ciència ciu­tadana, editors, biblioteques i plataformes.

Michela Bertero nominated member of the European Open Science Policy Plat-form. The head of the International and Scientific Affairs Office at the CRG and co­founder of EU­LIFE, will act as EU­LIFE re­presentative on this new platform, which will provide advice on developing and im­plementing open science policy in Europe. It comprises representatives from univer­sities, research organisa tions, academies and societies, funding and citizen­science organisations, publi shers and libraries.

Juan Valcárcel, escollit president de l’RNA Society per a 2017-2018. El cap de grup del CRG i professor d’investigació ICREA serà el president d’aquesta societat científica internacional sense ànim de lu­cre, amb més de 1.000 membres dedicats al foment de la recerca i l’educació en el camp de l’ARN. La Societat comprèn la re­cerca d’ARN en el sentit més ampli: des del ribosoma fins a l’spliceosome, dels virus d’ARN a ARN catalítics i dels long nonco­ding RNAs als microARNs.

Juan Valcárcel elected President of the RNA Society for 2017-2018. The group leader at the CRG, and ICREA research professor, will be president of the non­profit, international scientific society with more than 1000 members dedicated to fos­tering research and education in the field of RNA science. The Society encompasses RNA research in the broadest sense: from the ribosome to the spliceosome, from RNA viruses to catalytic RNAs, and from long non­coding RNAs to microRNAs ■

AGENDA

12 i 13 de setembre. El «Campus Gu-tenberg de la Comunicació i Cultura Científica» tindrà lloc al PRBB i al Cam-pus Mar de la UPF. Més informació a http://gutenberg.bsm.upf.edu

12-16 de setembre. Third CRG Bio-Bussiness School, organised by the CRG’s Technology and Business De-velopment Office. More information: http://tbdo.crg.eu

21 de setembre. 5th DCEXS Sym-posium on “Quantitative Biology: a systems-level approach to life”. More information: http://eventum.upf.edu

1 d’octubre. Jornada de Portes Ober-tes del PRBB. Experiments, visites i xerrades durant tot el dia i per a tota la família. Més informació: openday.prbb.org

6-7 d’octubre. 15th edition of the CRG Symposium “Evolution & Medicine”. More information at http://www.crg.eu

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org

#EllipseViatgera (http://bit.ly/EllipseViatgera) a la Gay Parade de Dublín, Irlanda Guanyadora del concurs de juny: Anna Pijuan (UPF) / Winner of the June contest: Anna Pijuan (UPF)