PARC RECERCABIOMÈDICA BARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Setembre de 2016 NÚM. 97 www.prbb.org GRATUÏT

DESTACAT / HIGHLIGHT

Editorial

Now CREAL ISGlobal

After three years of suc-cessful par tnership supported by the Govern-

ment of Catalonia’s SUMA pro-gramme, the integration of the CREAL and ISGlobal was com-pleted on June 30. The result is a new ISGlobal which ranks amongst the world leaders in global health research and knowledge transfer, with a priva-te-public board led by the Fun-dació Bancària ”la Caixa”. Our activity takes place on two cam-puses: Campus Clínic, around Hospital Clínic, and Campus Mar at the PRBB. The research is organised into 30 groups working on areas ranging from environ-mental factors, like air pollution and radiation, to communicable diseases, such as malaria and Chagas, and non-communica-ble diseases, including neuro-developmental problems and metabolic disorders in children, cancer and respiratory diseases.

ISGlobal aims to produce new, reliable scientific knowledge that can make a difference and be translated into both health improvements in vulnerable populations and reduced health inequalities.

Josep M. Antó

CREAL ara és ISGlobal

Després de tres anys d’una col·laboració re-eixida amb el suport del

programa SUMA de la Generali-tat, el 30 de juny es va comple-tar la integració entre CREAL i ISGlobal. El resultat és un nou ISGlobal que se situa entre els líders mundials en recerca i translació en salut global, i amb un patronat privat-públic pre-sidit per la Fundació Bancària ”la Caixa”. L’activitat d’ISGlobal es duu a terme en dos campus: el Campus Clínic, a l’entorn de l’Hospital Clínic, i el Campus Mar, al PRBB. La recerca s’orga-nitza en 30 grups que treballen en àrees que van des de factors ambientals —com la contami-nació atmosfèrica o les radia-cions— fins a malalties trans-missibles —com la malària o el Chagas— o malalties no trans-missibles —com problemes del neurodesenvolupament i tras-torns metabòlics en nens, el càn-cer o les malalties respiratòries.

ISGlobal té com a objectiu produir coneixement científic nou i fiable que pugui marcar la diferència i ser aplicat per mi-llorar la salut de les poblacions vulnerables i per reduir les desi-gualtats en salut.

Josep M. Antó

Brainy Tongue: ciència i gastronomia

Dues disciplines en què Es-panya destaca internacional-ment, la recerca biomèdica i l’alta cuina, han unit esforços per endinsar-se en els misteris que regeixen la percepció i la sensitivitat. El restaurant amb dues estrelles Michelin Muga-ritz, el CRG i el Basque Culinary Center (BCC) han presentat el projecte conjunt Brainy Ton-gue. La seva primera acció serà el simposi «The Sensory Logic of the Gastronomic Brain», que

tindrà lloc del 24 al 26 d’octubre al BCC. Hi intervindran una vin-tena de prestigiosos genetistes, enginyers, físics i neurocientífics al costat de cuiners de renom internacional per discutir qües-tions com ara un futur disseny d’experiències gastronòmiques a mida segons el perfil genètic dels comensals o com perce-bem i integrem estímuls quan ens disposem a menjar.

Brainy Tongue: Science and gastronomy

Two disciplines in which Spain stands out internationally, bio-

Maruxa Martínez-Campos

La biologia de sistemes està guanyant terreny a Barcelona, i també al

PRBB. Del 16 al 20 de setembre tindrà lloc a la ciutat la Confe-rència Internacional sobre Bio-logia de Sistemes 2016 (http://www.icsb2016barcelona.org/), organitzada pels investigadors al PRBB Jordi García-Ojalvo (UPF), i Luis Serrano i James Sharpe (CRG), juntament amb la Societat Internacional de Bio-logia de Sistemes (ISSB). I com a tancament d’aquesta trobada, el Simposi anual del Departa-ment de Ciències Experimen-tals i de la Salut (DCEXS) de la UPF es durà a terme a l’auditori del PRBB el 21 de setembre. Ai-xí, el cinquè simposi anual del DCEXS-UPF, que és gratuït, es

dedicarà a l’emergent camp de la biologia de sistemes, que té com a objectiu entendre les cèl·lules i els organismes en el seu conjunt, utilitzant una combinació inter-disciplinària de teoria, simulaci-ons i mesuraments quantitatius dels processos biològics. Més de 700 biòlegs, físics, en-ginyers i altres experts vindran a aquestes dues trobades a Bar-celona provinents de més de 40 ciutats —des d’Oxford fins a Har-vard o Tel Aviv— per discutir tant els temes més bàsics, com ara les xarxes de modelatge o les interac-cions ecològiques, com els d’apli-cació, per exemple en la medicina personalitzada o la biotecnologia. El Simposi DCEXS acabarà amb un premi al millor pòster realitzat per un jove investiga-dor —un impuls per a la propera generació de científics en aquest camp prometedor.

The rise of quantitative and systems biology

Systems biology is taking Bar-celona — and the PRBB — by storm. From Septem-

ber 16-20, the 2016 International Conference on Systems Biology (http://wwww.icsb2016barce-lona.org/) is being held in the city, organised by PRBB-based researchers Jordi Garcia-Ojalvo (UPF), Luis Serrano and James Sharpe (CRG), together with the International Society for Systems Biology (ISSB). The closing event for this meeting is the UPF’s De-partment of Experimental and Health Sciences (DCEXS) annual symposium, which will take place in the PRBB Auditorium on Sep-tember 21. This 5th DCEXS Sym-posium, a free event, will there-fore be devoted to the emerging field of systems biology, whose

goal is to understand living cells and organisms as a whole, using an interdisciplinary combination of theory, simulations, and quan-titative measurements of biologi-cal processes. More than 700 biologists, physicists, engineers and other experts, from more than 40 citi-es across the globe, will attend these two meetings in Barcelo-na. From places including Ox-ford, Harvard and Tel Aviv they will come together to discuss the most basic systems biology, like modelling networks and ecolo-gical interactions, to the most applied, such as personalised medicine and biotechnology. The DCEXS Symposium will conclude with an award for the best poster by a young rese-archer — a boost for the coming generation of scientists in this promising field ■

L’auge de la biologia quantitativa i de sistemes

medical research and haute cuisine, have joined forces to delve into the mysteries sur-rounding perception and sen-sitivity. The 2-star Michelin restaurant “Mugaritz”, the CRG and the Basque Culinary Cen-ter (BCC) have presented a joint project: Brainy Tongue. Its first event will be the symposium “The Gastronomic Sensory Lo-gic of the Brain”, which will take place from 24th to 26th October at the BCC. Around twenty re-nowned geneticists, engineers, physicists and neuroscientists will join internationally recog-nised chefs to discuss issues in-

cluding the future design of di-ning experiences tailored to the genetic profile of the guests and how we perceive and integrate stimuli when we eat ■

Net

wor

k pl

ot b

y M

arça

l Gab

aldà

Sag

arra

Ciència www.prbb.org | setembre de 2016 2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Els elements mòbils, una eina per estudiar l’adaptació

La física també importa en el desenvolupament

JOSEFA GONZÁLEZ – GRUP DE RECERCA EN GENÒMICA EVOLUTIVA I FUNCIONAL (IBE: UPF-CSIC)

Mari Carmen Cebrián

Josefa González va tornar a Barcelona el 2011 des de la Universitat de Stan-ford per iniciar el seu grup de recerca

en genòmica evolutiva i funcional a l’IBE. El formen quatre investigadors postdoc-torals, dues estudiants de doctorat, una estudiant de màster i una tècnica de labo-ratori. «Normalment tenim estudiants de grau i de màster que vénen a fer les pràc-tiques i als estius també vénen alumnes d’instituts, alguns d’ells gràcies al progra-ma Joves i Ciència», diu González. La seva línia de recerca és entendre com els organismes s’adapten a l’ambient. Volen identificar les mutacions adaptati-ves —aquelles que, en lloc de ser perju-dicials, poden dur a una adaptació millor de l’organisme al seu ambient— i enten-dre els mecanismes moleculars pels quals aquestes mutacions produeixen el canvi adaptatiu. Estudien sobretot els elements mòbils, fragments d’ADN que poden sal-tar d’una part a una altra del genoma. «Hem demostrat en treballs anteriors que són una font considerable de mutacions adaptatives, així que són una bona eina per estudiar l’adaptació», explica. Fan servir la mosca Drosophila mela-nogaster perquè és un bon model per es-tudiar l’adaptació a causa de la seva his-tòria evolutiva. Igual que els humans, és originària d’Àfrica i fa només entre 10.000 i 16.000 anys que va sortir del continent i es va adaptar a viure a tots els ambients. Els elements mòbils estan presents en tots els organismes. En alguns d’ells re-presenten tan sols l’1% del genoma, pe-rò en molts d’altres en constitueixen una part molt important, fins al 80%. Als hu-mans, més de 2/3 parts del genoma són elements mòbils. «No podem entendre l’estructura ni l’evolució del genoma si no entenem la dinàmica dels elements mò-bils, ja que són molt abundants i un com-ponent del genoma molt actiu, capaç de generar reordenacions cromosòmiques», explica la cap del grup.

De mosques a humans

Un dels projectes que el grup està co-mençant consisteix a comparar el paper dels elements mòbils en les vies de res-posta a estrès en Drosophila i en humans.

«Les vies de resposta a estrès estan molt conservades a nivell cel·lular en tots els organismes perquè des de l’inici de la vida els organismes han estat sotmesos a estrès ambiental», explica la biòloga. També estudien els mosquits Anophe-les, que tenen una gran capacitat d’adap-tació a l’ambient que contribueix a la seva habilitat per transmetre la malària. Intenten veure si, com en Drosophila, els elements mòbils fan una funció im-portant en l’adaptació dels Anopheles. En una altra línia d’investigació estudi-en la dinàmica poblacional dels elements mòbils. «Volem entendre quins són els factors a escala poblacional que deter-minen que algunes espècies tinguin més elements mòbils, o que aquests siguin més actius», diu González. Als humans, només una petita part dels elements mò-bils són actius, es mouen i provoquen mutacions que causen malalties; en can-vi, a Drosophila la majoria són actius.

Apropant la seva recerca a la societat

El grup està molt implicat en la divulgació de la ciència i participa en diferents activitats, principalment amb la plataforma La Ciència al Teu Món (LCATM). Ara mateix està posant en marxa el projecte de ciència ciutadana «Melanogaster, Catch the Fly». «L’objectiu és que estudiants entenguin què és un pro-jecte d’investigació, per què es fa i quina és la seva importància. I a nosaltres ens ajuden a fer la col·lecta de les poblacions naturals de Drosophila», conclou la investigadora.

Laia Cendrós

Científics del CRG dirigits per Jérôme Solon han descrit els mecanismes físics que impulsen els moviments

cel·lulars col·lectius i controlen la posició dels segments durant el desenvolupament de la mosca de la fruita. Els investigadors es van centrar en la involució del cap, un procés durant el qual l’epidermis s’estén cap endavant per embolicar el cap i cobrir

completament l’embrió. Van descriure que el moviment de l’epidermis és impulsat en part per un cable contràctil d’actomiosina a la part frontal del teixit en moviment. Així, es forma un anell contràctil que genera els moviments de teixit de la mateixa manera que propulsem un sabó de la mà amb no-més prémer-lo. Aquests anells contràctils són presents regularment al llarg de tot l’embrió, generant la tensió circumferen-cial que condueix a la difusió i posiciona-ment de les cèl·lules al llarg de l’organisme.

Physics matters for positional control during development

Scientists at the CRG led by Jérôme Solon have described the physical mechanisms that drive collective

cell movements and control segment position during fruit fly development. They focused on head involution, a process during which the epidermis spreads anteriorly to envelope the head and fully cover the embryo. They found

that epidermal movement is, in part, dri-ven by a contractile actomyosin cable at the front of the moving tissue. So, a con-tractile ring forms and generates tissue movements in just the same way as we can propel a bar of soap from our hand just by squeezing it. These contractile rings are present regularly throughout the embryo, generating the circumfe-rential tension that leads to the sprea-ding out and positioning of cells in the organism ■

Mobile elements, a tool for studying adaptation

Josefa González returned to Barcelona in 2011 from Stanford University to set up her Evolutionary and Functional

Genomics research group at the IBE. It is made up of four postdoctoral re searchers, two PhD students, a Master’s student and a lab technician. “Normally we have first degree and Master’s students who come to do practicals, and in the summer we get kids from high schools, some of them thanks to the Joves i Ciència programme”, says González. Their research is centred around un-derstanding how organisms adapt to the environment. They want to identify adaptive mutations — those that, ins-tead of being harmful, can better adapt an organism to its environment —, and to understand the molecular mechanisms through which these mutations produce adaptive change. They look in particular at mobile elements, fragments of DNA that can jump from one part of the geno-me to another. “In previous work, we have demonstrated that these are a considera-ble source of adaptive mutations, so they are a good tool for studying adaptation”, explains the researcher. They use the fruit fly Drosophila mela-nogaster because it is a good model for working on adaptation due to its evolu-tionary history. Just like humans, it origi-nated in Africa and it only left that con-tinent between 10,000 and 16,000 years

ago, subsequently adapting to live in all environments. Mobile elements are present in all organisms. Sometimes they represent only 1% of the genome, but in many ca-ses they are up to 80%. In humans, more than 2/3 of the genome comprises mobi-le elements. “We cannot understand the structure or evolution of the genome if we don’t understand the dynamics of mobile elements, as they are extremely abundant and a very active component of the geno-me, able to generate chromosomal rear-rangement”, explains the scientist.

From flies to humans

One of the group’s new projects involves comparing the role of mobile elements in stress response pathways in Drosophila and humans. “Stress response pathways are well conserved at the cellular level in all organisms because, since the beginning of life, living things have been subjected to environmental stress”, explains González. They also look at Anopheles mosqui-toes, whose enormous capacity to adapt to the environment contributes to their ability to transmit malaria. They try to see if, as in Drosophila, the mobile elements play an important role in the adaptation of Anopheles. In another line of research they study the population dynamics of mobile ele-ments. “We would like to understand what population-level factors determi-ne the fact that some species have more mobile elements, or that these are more active”, says González. In humans, only a small proportion of the mobile elements are active, move and cause mutations that lead to diseases; in contrast, in Drosophi-la most are active.

Taking research closer to society

The group is heavily involved in sci-ence dissemination and participates in various activities, primarily through La Ci-ència Al Teu Món (LCATM), the “science in your world” platform. Right now they are launching the citizen science project “Mela-nogaster, catch the fly”. “The aim is for stu-dents to learn what a research project is, why we do them, and why they are important. And it helps us collect natural populations of Drosophila”, concludes the researcher ■

El grup de recerca en genòmica evolutiva i funcional de l’IBE (CSIC-UPF)

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 setembre de 2016 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Reprogramar cèl·lules de la retina per regenerar fotoreceptors Laia Cendrós

Investigadors dirigits per Pia Cosma, professora d’investigació ICREA al CRG, en col·laboració amb l’Institut

Aragonès de Ciències Mèdiques, la Uni-versitat de Saragossa i Ferrer Internacional, han identificat una ruta per a la reprogra-mació cel·lular que permet regenerar fun-cionalment els fotoreceptors en un model en ratolí de retinitis pigmentària. La retini-tis pigmentària és un conjunt de trastorns genètics poc freqüents que causen degene-ració de la retina a causa d’una pèrdua de fotoreceptors, les neurones especialitzades i sensibles a la llum que permeten la visió. «El nostre treball demostra que és possi-ble reprogramar cèl·lules de Müller o neu-ròglies —un tipus de cèl·lules que acompa-

nyen les neurones a la retina—, per acon-seguir fotoreceptors. Aquest descobriment podria representar una nova estratègia terapèutica per revertir la degeneració de la retina», afirma Daniela Sanges, que va realitzar la major part dels experiments. En treballs anteriors, Cosma i el seu equip van descriure com cèl·lules derivades de la medul·la òssia que tenien la via de senyalit-zació Wnt activa es podien fusionar amb les cèl·lules glials de la retina, creant cèl·lules híbrides. Ara, han demostrat que aquestes cèl·lules híbrides es poden diferenciar en fotoreceptors en ratolins. «Sense tota la fei-na que vam fer prèviament no hauria estat possible demostrar que es poden trans-formar, in vivo i de forma eficient, cèl·lules glials de la retina en fotoreceptors. Hi ha molts passos a seguir i cal conèixer perfec-tament cadascun d’ells», explica Sanges.

photoreceptors. This could represent a therapeutic strategy for reversing retinal degeneration”, states Daniela Sanges, the person responsible for conducting most of the experiments in the study. In previous work, Cosma and her team described how cells derived from bone marrow that had the Wnt signalling pathway activated, could be fused to the retinal glial cells, creating hybrid cells. Now, they have shown these hybrid cells can be differentiated into photoreceptors in mice. “It would not have been possible to demonstrate that retinal glial cells can be efficiently differentiated into photo-receptors in vivo without our previous work. There are many steps to follow and you need to understand each perfectly”, states Sanges ■

Regenerating photoreceptors by reprogramming glial cells

Researchers led by Pia Cosma, an ICREA research professor at the CRG, in collaboration with

the Aragon Health Sciences Institute, the University of Zaragoza, and Ferrer In-ternational, have identified a cell repro-gramming route to functionally regene-rate photoreceptors in a murine model of retinitis pigmentosa. This group of rare genetic disorders causes retinal degene-ration due to a loss of photoreceptors, the specialised light-sensitive neurones that enable eyesight. “Our work demonstrates that it is possible to reprogramme retinal Müller glial cells, a type of cell that accompa nies retinal neurones, to differentiate into

L’IMIM participa en un estudi contra la malària

Descobert un nou avantpassat dels humans

Marta Calsina

El Grup de Recerca en Farmacologia de Sistemes de l’IMIM dirigit per Jordi Mestres ha estat un dels prop

de 200 participants en el projecte Mala-ria Box, una iniciativa innovadora finan-çada per Medicines for Malaria Venture. Aquesta associació, creada per potenciar el desenvolupament de medicaments contra la malària, ha enviat sense cost 400 compostos amb activitat antimalàri-ca a 193 grups de recerca del món acadè-mic i de la indústria de 29 països, per tal que els poguessin estudiar. L’única con-dició: que els resultats es publiquessin i es divulguessin en accés obert. Així, segons recull la revista PLOS Pathogens, s’ha caracteritzat el mecanis-me d’acció d’un terç dels compostos, i s’han confirmat les toxicitats potencials

Jordi Lanuza

Científics de l’IBE (UPF-CSIC) han descobert un nou tipus d’homínid actualment extingit que va viure al

sud-est asiàtic. Aquesta espècie, a l’igual que els neandertals o els homínids de De-níssova, es va creuar amb els humans mo-derns fa desenes de milers d’anys. Els resultats publicats a la revista Na-ture Genetics confirmen el potencial de la genòmica per construir el passat. Els primers autors de l’estudi, Mayukh Mon-dal (IBE) i Ferran Casals (UPF), han col-laborat amb l’Institut Nacional de Genò-mica Biomèdica de l’Índia per analitzar l’ADN d’un grup de pigmeus de les illes Andaman, a l’oceà Índic. Els científics han vist que el seu ADN conté fragments que no corresponen als humans moderns, ni als neandertals ni als homínids de Denís-

i els indicadors de seguretat en humans. També s’han identificat oportunitats de reutilització d’alguns compostos per al desenvolupament de nous fàrmacs contra els patògens de babesiosi, toxoplasmosi, tripanosomiasi, criptosporidiosi, esquis-tosomiasi o filariosi, altres malalties obli-dades per la indústria fins ara. El grup de l’IMIM ha determinat els problemes de seguretat dels 400 compos-tos processant-los amb el programari CT-link, i validant les prediccions in vitro, tot aportant informació de quins compostos s’han de prioritzar per optimitzar l’equili-bri entre eficàcia i seguretat. «Aquest projecte demostra l’immens poder de proporcionar accés obert a les dades i de com fent una petita inversió per adquirir i distribuir compostos, es pot catalitzar el descobriment de fàrmacs per a dotzenes d’indicacions diferents», con-clou Mestres.

sova. Així doncs, aquest ADN pertanyeria a un homínid extint que comparteix un ancestre comú amb els altres però que té una història diferenciada. Segons Jaume Bertranpetit, el qual ha liderat l’estudi, «en un futur proper esperem obtenir el geno-ma complet d’aquest homínid a partir de restes fòssils». Els resultats també mostren que la sor-tida de l’home modern de l’Àfrica fa uns 80.000 anys va tenir lloc en una única mi-gració, de la qual tots els humans moderns som descendents, fet que desmenteix la hi-pòtesi que els pigmeus d’Andaman podrien ser el resultat d’una migració anterior.

New human ancestor discovered

Scientists at the IBE (UPF:CSIC) have discovered a new type of now-extinct hominid that lived in Southeast Asia.

This species, like the Neanderthals and the

The IMIM takes part in an innovative project against malaria

The systems pharmacology research group at the IMIM led by Jordi Mes-tres was one of the nearly 200 parti-

cipants involved in the Malaria Box project, an innovative initiative funded by the Me-dicines for Malaria Venture. This associati-on, set up to promote the development of anti-malarial drugs, has provided research groups from academia and industry from 29 countries with free access to 400 antimalarial compounds, so that they could study them. The only condition was that the results had to be published in an open access format. According to the article in PLOS Pathogens, the mechanism of action of one third of the Malaria Box compounds has been characterised and their poten-tial toxicity and human safety indicators have been determined. The researchers

Denisovans, hybridised with modern hu-mans tens of thousands of years ago. The results, published in Nature Gene-tics, confirm the potential of genomics to build a picture of the past. The first au-thors of the study, Mayukh Mondal (IBE) and Ferran Casals (UPF), in collaboration

Ferran Casals, Mayukh Mondal and Jaume Bertranpetit, left to right

Auth

or: J.

Lan

uza

with Partha Majumder of the National Institute of Biomedical Genomics in In-dia, analysed the DNA of a group of indi-viduals from the Andaman Islands in the Indian Ocean. They found that their DNA contains fragments that do not corres-pond to modern humans, Neanderthals or Denisovans. They concluded that this DNA must belong to an extinct hominid that shared a common ancestor with the others but had a different history. Accor-ding to Jaume Bertranpetit, principal in-vestigator of the study, “in the near future we hope to obtain the complete genome from fossil remains”. The results also show that the so-called Out of Africa migration that took place 80,000 years ago, and from which all mo-dern humans arose, came about in a sin-gle wave, unlike the previous hypothesis that the Andaman pygmies were the re-sult of a previous migration ■

have also identified new opportunities for reusing some of the compounds to deve-lop new drugs for combating babesiosis, toxoplasmosis, trypanosomiasis, cryptos-poridiosis, schistosomiasis, and filariasis pathogens, many of which have been ne-glected by the industry until now. The research group at the IMIM deter-mined the safety issues of the 400 com-pounds by processing them using the CT-link software. The predictions were then validated in vitro, providing information about which compounds had to be pri-oritised in order to optimise the balance between efficacy and safety. “This work demonstrates the immense power of providing open access to detec-tion data and emphasises how a small ad-ditional investment to help acquire and distribute compounds can catalyse the discovery of drugs for various symptoms”, concludes Mestres ■

Ciència www.prbb.org | maig de 2011 4Ciència www.prbb.org | setembre de 2016 4

ENTREVISTA / INTERVIEW

«Cal que el pacient es coresponsabilitzi de la seva salut»

ROBERTO ELOSUA – EPIDEMIOLOGIA I GENÈTICA CARDIOVASCULAR (IMIM)

Maruxa Martínez-Campos

Quina és la situació actual de les malalties cardiovasculars?

Continuen sent la principal causa de mort de la nostra societat, però el seu impacte s’està reduint. El con-

trol dels factors de risc ha millorat molt els darrers anys —per exemple, molta més gent sap que és hipertensa, es tracta i es controla, gràcies a la tasca de prevenció dels metges de família. Tanmateix, els factors que no es poden medicalitzar no estan millorant tant. El pes i l’obesitat estan augmentant i això es traduirà en un increment de diabetis en el futur. Canviar els estils de vida costa molt, però és l’estratègia més eficient per prevenir les malalties cardiovasculars.

Però han disminuït els nivells dels factors de risc de la població?No necessàriament. Tot i que els nivells de colesterol, per exemple, es redueixin, els llindars del que es considera «nivells alts» es revisen contínuament i han anat baixant. Els llindars, però, són arbitraris. Per exem-ple, tots hem sentit a dir que un colesterol per sobre de 200 mg/dL és alt; però sabies que el 70% de la població adulta en té més de 200 mg/dL? Llavors, cal medicar el 70% de la població? Hi ha gent amb risc alt que no es medica, i gent amb risc moderat que no ho necessitaria i ho fa. Potser abans de baixar els llindars del que es considera «co-lesterol alt» hauríem d’assegurar-nos que tractem els que de veritat el tenen alt.

Estem medicalitzant massa?Podem acabar etiquetant a tothom com a «hipertens» o «amb colesterol alt» i trac-tant-los de per vida. I abans de la medicalit-zació es poden fer moltes coses, perquè molts d’aquests factors de risc depenen de l’estil de vida, la dieta, el consum de tabac, l’activitat física. És molt important educar i adquirir aquest estil de vida saludable ja a la infància. L’arteriosclerosi es pot posar en marxa a ni-vell intrauterí!

A qui correspon prendre la decisió d’iniciar un tractament?Cal una negociació entre el metge i el pacient. El metge hauria de poder dir «el teu risc és del 10%. Com que ja fas un estil de vida saluda-ble, recomanem tractament, que és de per vida i té aquests possibles efectes secundaris. Què vols fer?». Hem d’individualitzar, evitar la relació paternalista amb el metge i que el pacient es coresponsabilitzi de la seva salut. També cal que s’entengui que el tractament no és una garantia de no tenir un infart, ni el no-tractament és una certesa que en tindràs un. És un joc de probabilitats.

El coneixement genètic ens ajudarà a tenir una medicina personalitzada?Conèixer les bases genètiques ens ajuda-rà a entendre millor els mecanismes de la malaltia, a definir millor el risc individual i a prendre decisions més refinades. Però intento fugir del concepte de «medicina personalitzada» com aquella basada en els teus gens. Tota medicina és —o hauria de ser— personalitzada. Encara que parlem d’un simple refredat, estem tractant amb

persones i donant el tractament adequat per a cada individu.

“Patients should also be responsible for their health”

What is the current situation in the world of cardiovascular diseases?

They are still the leading cause of death in our society, but are having less impact. The control of risk fac-

tors has improved a great deal over recent years, for example, more people know they have high blood pressure, and this is kept under control thanks to the preventive work of family doctors. But the factors that cannot be medicalised are not improving as much. Weight and obesity are increasing, and this will result in more cases of diabetes in the future. Changing lifestyles is very dif-ficult, but this is the most efficient strategy for preventing cardiovascular diseases.

But have risk factor levels decreased in the population?Not necessarily. Even though cholesterol levels, for example, are going down, the thresholds of what are considered “high levels” are continually reviewed and these have been falling. But the thresholds are arbitrary. For example, we’ve all heard that cholesterol above 200 mg/dL is high; but did you know that 70% of the adult popu-lation has more than this level? So, should 70% of the population take medicine for this? There are high risk people who take no thing, and people with a moderate risk who do not need to medicate and yet they do. Maybe before we lower the threshold of what is considered “high cholesterol” we should try to make sure that we’re treating the people who really do have a high level.

Are we overmedicating?The problem is that we could end up label-ling everyone as having “hypertension” or “with high cholesterol” and treating them for life. And prior to medicalisation we can do many things, because so many of these risk factors depend on things like lifestyle, diet, tobacco use, and physical activity. It is very important to educate people and encourage them to start this healthy life-style already in childhood. Atherosclerosis can start before you are born, in the womb!

Who should make the decision to start treatment?It must be a negotiation between the doc-tor and patient. The doctor should be able to say “your risk is 10%. As you already have a healthy lifestyle, we recommend treat-ment, which is for life, and has these poten-tial side effects. What do you want to do?” We have to look at each case individually, avoiding a parental relationship with the doctor and making the patient take respon-sibility for their health, too. You should also understand that treatment is no guarantee of not having a heart attack, and that non-treatment does not mean you will have one. It is a game of probabilities.

Will genetic knowledge help us have personalised medicine?Understanding the genetic bases of dis-eases will help us better understand their mechanisms, to better define individual risk and make more refined decisions. But I try to get away from the concept of “per-sonalised medicine” as that based on your genes. All medicine is — or should be — personalised. Even when we talk about a simple cold, we are treating people, and we give the treatment appropriate for each individual ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

PERFIL / PROFILEGuipuscoà i metge de formació (Universitat de Navarra), Roberto Elosua va venir a Barcelona l’any 1990 i s’hi va quedar. El 2002 va deixar la pràctica clínica per dedicar-se íntegrament a la recerca en malalties cardiovasculars. Des d’aleshores treballa a l’IMIM. Casat amb una catalana de Vic, tenen tres fills i tots ells estudien en les àrees de la biomedicina i l’enginyeria.

From Gipuzkoa and with medical training from the University of Navarra, Roberto Elosua came to Barcelona in 1990 to stay. In 2002 he left cli-nical practice to devote himself entirely to research into cardiovascular diseases. Since then he has been working at the IMIM. He is married to a Catalan from Vic and has three children, all of whom are studying in the fields of biomedicine and engineering.

LISET MENÉNDEZ DE LA PRI-DA, Monday September 26. Menéndez de la Prida, from the Neuronal Circuits Laboratory, Instituto Cajal, CSIC in Madrid, Spain, aims to understand the

function of the hippocampal and para-hippo-campal circuits in the normal and the epilep-tic brain. She is interested in how complex patterns of activity are produced with a spe-cial emphasis in the cellular and synaptic rules that govern circuit dynamics. To tackle these questions she uses different in vitro and in vivo preparations. She focuses on different forms of activity, including several types of oscillations and epileptiform events. She has been invited by Rafael de la Torre and Adrià Tauste (IMIM).

MARIA BARNA, Friday Sep-tember 30. Barna, from the Stanford School of Medicine, Stanford, US, studies how intri-cate control of gene expression and cell signalling is regulated

on a minute-by-minute basis to give rise to the remarkable diversity of cell types and tissue morphology that form the living blue-prints of developing organisms. Her re-search aims to add a new dimension to the understanding of how cells “know” where to go, when to move and differentiate by em-ploying novel technologies that probe these questions at a highly molecular and nanos-cale level. She has been invited by Fátima Gebauer (CRG).

FILIPE PEREIRA, Monday Oc-tober 3. Pereira, from the Uni-versity of Coimbra – Center for Neuroscience and Cell Biology, Coimbra, Portugal, is interes-ted in understanding how he-

matopoietic cellular identities, especially hematopoietic stem cells, are specified du-ring development, and in using this knowledge to manipulate blood cells for re-generative medicine and cell therapy. To in-vestigate the mechanisms of blood specifi-cation he uses two complementary approac-hes, cellular reprogramming and program-ming through gene transduction and mouse genetics. He has been invited by Alessandra Giorgetti (CMRB).

LIDA ORTA, Monday October 10. Orta, from the Medical Scien ces Campus of the Uni-versity of Puerto Rico focuses on the design, implementation and evaluation of ergonomic

proceses to prevent Muscleskeletal Disor-ders in the workplace. She has been partne-ring with personnel from the Parc del Mar-Servei Salut Laboral in several projects gea-red to improve workers’ participation in the development of ergonomic improvements for their workplaces. She has been invited by Fernando García Benavides (CISAL-UPF).

MICHAEL SIEWEKE, Friday Oc-tober 14. Sieweke, from the Centre d’Immunologie de Mar-seille-Luminy, France, studies the molecular and cellular me-chanisms of self-renewal and

cell fate choice that guide the differentiation from hematopoietic stem cells to macropha-ges. He is interested in the regulation of these processes by transcription factors, particularly of the Maf family. Currently he develops research projects investigating the lineage commitment of hematopoietic stem cells, self-renewal and reprogramming in ma-ture macrophages and the role of mo-nocyte/macrophage subtypes in inflamma-tion and tissue regeneration. He has been invited by Thomas Graf (CRG).

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 setembre de 2016 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

were not seen. In this way the study pu-blished in Biological Psychiatry points to the CB1R receptors in the hippocampus as a possible pharmacological target for pre-venting smoking relapse ■

Un nou interruptor al cor de les cèl·lules mare Laia Cendrós

Científics del CRG han descobert un interruptor molecular que per-met canviar entre diferents ver-

sions de gens i que podria ser crucial per a la conservació de les cèl·lules mare a totes les espècies animals. Molts animals barregen i encaixen parts dels seus gens per produir diferents proteïnes, un procés cone-gut com a empalmament alternatiu o «tall i unió» en el qual els factors de transcripció juguen un paper clau. El grup de Manuel Iri-mia va descobrir que les planàries, uns cucs

molt simples, també fan empalmament alternatiu en les cèl·lules mare, però utilit-zen unes altres molècules: CELF i MBNL, les quals actuen com una espècie d’inter-ruptor del «yin i yang», fent que les cèl·lules s’alternin entre diferents patrons de «tall i unió». La CELF guia els patrons vinculats a la autoregeneració de cèl·lules mare, men-tre que l’MBNL afavoreix la diferenciació a altres tipus cel·lulars. «Descobrir aquest mecanisme a les planàries suggereix que és molt antic i important. Compren-dre’l podria millorar els mètodes per ge-nerar i diferenciar cèl·lules mare», diuen a l’article publicat a eLife.

ternative splicing in their stem cells, but with two families of molecules, CELF and MBNL, which work as a kind of “yin and yang” switch, enabling cells to flip bet-ween different patterns of alternative spli-cing. CELF guides gene splicing patterns linked to the self-renewal of stem cells, while MBNL favours differentiation. “Dis-covering this kind of alternative splicing mechanism across such a wide evolutio-nary range suggests that it is very ancient and important, and understanding how it works could help improve methods for generating and differentiating stem cells”, say the authors of the paper in eLife ■

“Yin and yang” switch lies at the heart of animal stem cells

Scientists at the CRG have discove-red a new molecular switch that flips between different versions

of genes and which could be crucial for maintaining stem cells in all animals from simple flatworms to humans. Ani-mal cells “mix and match” parts of their genes to give way to different proteins, a process known as alternative splicing, in which transcription factors play a key role. The team led by Manuel Irimia found that planarians, simple flatworms, also use al-

Raül Toran

Un estudi liderat per ISGlobal ha trobat que prendre paracetamol durant l’embaràs s’associa amb

símptomes de l’espectre autista en nens i amb símptomes d’inatenció i hiperacti-vitat en tots dos sexes. Els resultats, pu-blicats al International Journal of Epide-miology, també mostren que l’efecte és dependent de la freqüència d’ús del me-dicament. Els investigadors van reclutar 2.644 parelles mare-fill, van avaluar els

nens i van preguntar a les mares si havien pres paracetamol durant l’embaràs. Als cinc anys, els nens exposats a paraceta-mol tenien un 40% més de risc de símp-tomes d’hiperactivitat o impulsivitat que els no exposats. Tant nens com nenes ex-posats de forma persistent van mostrar un rendiment pitjor en l’examen de la falta d’atenció i la impulsivitat, mentre que no-més els nens van presentar un increment de símptomes de l’espectre autista. Tot i així, cal fer estudis amb mesuraments més exactes de les dosis i avaluacions risc- benefici.

Els efectes del paracetamol durant l’embaràsEffects of exposure to paracetamol during pregnancy

Astudy led by ISGlobal has found that paracetamol used during pregnancy is strongly associated

with autism spectrum symptoms in boys and attention-related and hyperactivity symptoms in both genders. The findings, published in the International Journal of Epide miology, also show these associati-ons depend on the frequency the drug was taken. Researchers recruited 2,644 mot-her-child pairs, evaluated the children and

asked mothers about how often they used paracetamol during pregnancy. When assessed at age five, exposed children had close to 40% higher risk of presenting hype-ractivity or impulsivity symptoms. Persis-tently exposed children showed poorer performance on a test measuring inatten-tion and impulsivity, while only boys showed more autism spectrum symptoms when they had been persistently exposed to paracetamol. However, the authors stressed that further studies should be conducted with more precise dosage measurements and risk versus benefit assessments ■

La diabetis augmenta el risc de morir per càncer Rosa Manaut

Un estudi coordinat per investiga-dors de l’IMIM i publicat a Dia-betis Care, ha descrit per primera

vegada a Espanya que la diabetis melli-tus no només augmenta el risc de mo-rir per causes cardiovasculars, sinó que també incrementa significativament el risc de morir per neoplàsies, infeccions, malaltia pulmonar obstructiva crònica i malalties amb afectació hepàtica i renal. «Els resultats del nostre estudi mostren que les persones amb diabetis tenien el

triple de risc que la població general de morir per malalties hepàtiques, renals i per cardiopatia isquèmica; mentre que aquest risc era del doble quan ens refe ríem a l’ictus i als càncers localitzats en fetge i còlon-recte. Patologies com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, les infec-cions, la insuficiència cardíaca i el càncer de pulmó suposaven un augment de més del 50% del risc en població diabètica», explica Maria Grau, coordinadora de l’es-tudi. Per dur a terme aquest estudi es van analitzar 56.000 participants sense malal-tia cardiovascular prèvia, de 35 a 79 anys d’edat, dels quals 8.600 eren diabètics.

Diabetes increases the risk of dying from cancer and other diseases

Astudy coordinated by IMIM re-searchers and published in Dia-betes Care has, for the first time

in Spain, found evidence that diabetes mellitus not only increases the risk of dying from cardiovascular problems, but also significantly increases the risk of mortality linked to cancers, infecti-ons, chronic obstructive pulmonary di-sease, and hepatic and renal diseases.

“The results of our study show that people with diabetes have triple the risk of the general population of dying of liver, kidney or heart disease, while the risk was doubled for stroke and li-ver or colorectal cancer. Diseases such as chronic obstructive pulmonary di-sease, infection, heart failure and lung cancer carry an increased risk of more than 50% for the diabetic population”, explains Maria Grau, coordinator of the work. The study involved the analysis of 56,000 participants aged 35 to 79 who had no previous cardiovascular disea-se, 8,600 of whom were diabetic ■

Alteracions de memòria per deixar de fumar Carolina Pozo

Deixar de fumar és difícil i diver-sos estudis suggereixen que els efectes secundaris vinculats a

fer-ho —físics, afectius i cognitius— són en part els que promouen la recaiguda en l’hàbit. Ara, un estudi liderat per Fernan-do Berrendero a la UPF ha descobert que el receptor neuronal CB1R juga un paper important en els dèficits en l’atenció i les alteracions de la memòria vinculats a la manca de nicotina. Mitjançant una anà-lisi morfològica de les neurones, l’equip ha observat un descens en el nombre d’espines dendrítiques madures (les zones en què te-

nen lloc les sinapsis) després de quatre dies sense consumir nicotina. En eliminar els receptors CB1R en una zona de l’hipocamp, aquests canvis en les neurones, així com els dèficits de memòria induïts per l’abstinèn-cia a la nicotina, no van ser observats. Així, l’estudi publicat a la revista Biological Psy-chiatry revela els receptors CB1R a l’hipo-camp com una possible diana farmacològi-ca per prevenir la recaiguda al tabac.

New player in the memory change linked to quitting smoking

Stopping smoking is difficult, and several studies suggest that the side effects linked to the cessation of ni-

cotine consumption (physical, emotio-nal and cognitive) are partly what make people start again. Now, a study led by Fernando Berrendero at the UPF has dis-covered that the neuronal receptor CB1R plays an important role in the attention deficit and memory disturbance asso-ciated with a lack of nicotine. By morphologically analysing the neu-rones, the team observed a decrease in the number of mature dendritic spines (i.e., areas where synapses occur) after four days with no nicotine consumption. When eliminating the CB1R receptors lo-cated in an area of the hippocampus, these neuronal changes, as well as the memory deficits induced by nicotine withdrawal,

Ciència www.prbb.org | maig de 2011 4Ciència www.prbb.org | setembre de 2016 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Per què l’exposoma?Lea Maitre

Des dels anys vuitanta, la recerca mèdica ha intentat trobar l’origen de les malalties als nostres gens,

amb un entusiasme causat pels avenços tecnològics en la seqüenciació de l’ADN. No obstant això, sabem que gairebé la mei-tat de la mortalitat mundial es pot atribuir a exposicions ambientals com, per exemple, partícules en l’aire, el consum de sal, d’al-cohol o el consum actiu o passiu de tabac. El medi ambient és un sistema complex in-terconnectat i fins ara només ha estat me-surat de forma irregular, analitzant un com-ponent cada vegada. Gràcies a increïbles avenços en la potència de càlcul i platafor-mes analítiques, avui parlem del concepte «exposoma», que es defineix com el con-junt de totes les exposicions a les quals un individu se sotmet des de la seva concepció fins a la mort i que ha arribat per quedar-se. L’exposoma es pot dividir en tres domi-nis. El primer és l’entorn extern en general, incloent-hi l’entorn urbà, els factors climà-tics, el capital social i l’estrès psicològic, que es poden mesurar utilitzant dades de teledetecció per satèl·lit, fonts nacionals i cohorts. El segon domini és l’entorn extern específic, incloent-hi els contaminants com ara pesticides i subproductes plàstics, que es poden mesurar directament en mostres d’orina o de sang, així com la dieta, me-surada mitjançant qüestionaris; l’activitat física, mesurada amb els telèfons mòbils, i

el tabaquisme. L’últim domini és l’ambient intern, incloent-hi factors biològics com ara el metabolisme, la microflora intestinal, la inflamació, les infeccions i l’estrès oxidatiu, mesurables amb anàlisis d’orina i de sang. Entendre l’exposoma té un enorme po-tencial per a la salut, perquè els factors am-bientals són potencialment modificables. Per exemple, l’exposició a la contaminació de l’aire pot reduir-se mitjançant la plani-ficació urbana i del transport. No obstant això, sorgeixen problemes complexos en aquest camp. Per exemple, harmonitzar la informació recopilada a diferents països planteja problemes importants: és «una vida còmoda» a Noruega el mateix que a Grècia després de la crisi econòmica del 2009? Els investigadors també han d’assegurar-se que es respecti la sensibilitat específica de cada país a la privacitat de les dades personals. Però un cop som capaços de recopilar i interpretar l’enorme volum de dades de l’entorn d’un individu, podem imaginar un

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTONOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

Papallones bessonesEl microbioma del metro

Tot i semblar la mateixa papallona, aquestes dues imatges són d’espè-cies diferents. La de la dreta, Spia-

lia rosae, identificada recentment per ci-entífics de l’IBE, és la primera nova espè-cie de papallona descrita a Europa des de fa 20 anys. Havia passat desapercebuda perquè és una espècie críptica quasi indi-ferenciable de la seva espècie bessona, la Spialia sertorius (a l’esquerra). Les dades genètiques de l’equip de Roger Vila apunta-ven que hi havia més d’una espècie del gè-nere Spialia a la Península Ibèrica, però en mirar-les a través d’un microscopi d’alta re-solució no veien cap diferència. La pista de-finitiva va arribar quan van veure un exem-plar de S. rosae a Sierra Nevada que parava a posar un ou en una rosa. «Les altres Spialia posen els ous en unes plantes anomenades pimpinelles», diu Vila. Així van identificar la nova espècie, que es distingeix tan sols per l’ADN mitocondrial i els hidrocarburs cuti-culars, és a dir, l’olor que desprenen.

Científics del CRG van passar el 21 de juny recollint mostres en el me-tro de Barcelona, en col·laboració

amb el departament de qualitat i medi ambient de TMB. Van fer el mateix inves-tigadors de 54 ciutats a tot el món, de Nova York a Hong Kong o Sydney. Tots ells parti-cipen en el projecte MetaSUB, que pretén establir un «mapa de l’ADN» mundial dels microbis presents al transport públic. Hi ha 10 vegades més bacteris que cèl-lules humanes al nostre cos. Com adquirim noves espècies de bacteris depèn de l’ambi-ent on ens trobem i del tipus de superfícies que toquem. El projecte MetaSUB, de cinc anys de durada, permetrà estudiar com canvia el microbioma segons el temps atmosfèric, el flux de gent, la netedat de l’estació, el barri on es troba o els materials del seu mobiliari. «També desenvoluparem nous estàndards en el camp de la metagenòmica i optimitza-

Twin butterflies

Although they look like the same, the-se are images of two different butter-fly species. The one on the right, Spi-

alia rosae, recently identified by scientists at the IBE, is the first new species described in Europe for 20 years. It had gone unnoticed until now because it is a cryptic species, very difficult to distinguish from its twin, Spialia sertorius, shown on the left. The te-am of Roger Vila had genetic data suggesting that there was more than one species from the genus Spialia on the Iberian Peninsula, but looking at them through a high-resolu-tion microscope they were impossible to tell apart. The clue came when they saw a speci-men of S. rosae laying an egg on a rose. “The other Spialia lay their eggs on other plants”, says Vila. This is how they identified the new species, which is only distinguished by its mitochondrial DNA and cuticular hydrocar-bons, i.e., its particular odour ■

rem els mètodes per a cada pas del projecte: la recollida de mostres, l’aïllament de l’ADN i l’ARN, la seqüenciació i la visualització de les dades», expliquen Daniela Bezdan i Stephan Ossowski (CRG).

Mapping the metro’s microbiome

Scientists at the CRG spent June 21st collecting samples in the Barcelo-na metro, in collaboration with the

TMB’s quality and environment depart-ment. Other researchers were doing the sa-me in 54 cities worldwide, from New York to Hong Kong and Sydney. They are all ta-king part in the Metasub project, aimed at establishing a global “DNA map” of the mi-crobes present in public transport systems. There are 10 times more bacteria than human cells in our body. The way we ac-quire new species of bacteria depends on our environment and the surfaces we touch. Metasub, a 5-year-long project, will look at how the microbiome changes according to the weather, the flow of people, the cle-anliness of the station, the neighbourhood where it is located, or the materials in its fixtures and fittings. “We are also deve-loping new standards in the field of me-tagenomics and optimising methods for each step of the project: sampling, isolation of DNA and RNA, sequencing and data visualisa tion” explain Daniela Bezdan and Stephan Ossowski (CRG) ■

© F

otog

rafia

de

Juan

Car

los

Vice

nte

futur en el qual una aplicació de seguiment intel·ligent i una simple anàlisi de sang reve-laran tota la gamma de productes químics als quals estem exposats, i el metge serà ca-paç de fer recomanacions mèdiques, dietè-tiques o de comportament específiques per reduir l’exposició contínua a aquests químics o per mitigar els seus impactes.

Why the exposome?

Since the 1980s, medical research has been racing to find the origin of di-seases within our genes. This general

excitement has been due to technological advances in DNA sequencing. However, we know nearly half of global mortality can be attributed to environmental exposures such as to airborne particles, salt intake, alcohol, or active and passive tobacco smoking. The environment is a complex interlinked system and has so far only been measured on a one-by-one basis, in very patchy way. The concept of the “exposome”, defined as every exposure to which an individual is subjected from conception to death, is fina-lly here to stay thanks to advances in com-putational power and analytical platforms. The exposome can be divided into three domains. The first is the general external environment, including the ur-ban environment, climate factors, social capital and psychological stress. This can be measured using data from satellite re-mote sensing, national resources and co-horts. The second domain is the specific

external environment, including conta-minants such as pesticides and plastic by-products that can be directly measured in urine or blood samples. It also includes diet, measured using questionnaires, physical activity, measured with mobile phones, and smoking. The last domain is the internal environment, including biological factors such as metabolism, gut microflora, inflammation, infections and oxidative stress based on laboratory analysis of urine and blood samples. Understanding the exposome offers a huge opportunity to improve health, be-cause environmental factors are poten-tially modifiable. For example, exposure to air pollution can be reduced through smart urban and transport planning. However, complex challenges arise in this field. For example, harmonising infor-mation collected from different countries poses problems: is “comfortable living” in Norway the same as in Greece after the economic crisis in 2009? Researchers also must ensure that country-specific sensiti-vity to personal data privacy is respected. But once we are able to compile and interpret the enormous volume of data in an individual’s environment, we can ima-gine a future where a tracking app and a blood test will reveal the whole array of chemicals we are exposed to, and a doctor will be able to make medical, dietary, or behavioural recommendations to reduce exposure to those chemicals or mitigate their impact ■

La dieta forma part de l’exposoma

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 setembre de 2016 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Alessandra Giorgetti Viareggio (Itàlia), 1973

Postdoc al CMR[B]

Què és el millor de la teva feina? L’emoció i l’adrenalina que se sent quan una hipòtesi, una idea o un experiment que havia planejat funciona.

Quina és la qualitat que més aprecies en un científic?El rigor i l’honestedat; qualitats que, malauradament, en alguns casos escassegen.

Què significa per a tu fer recerca?Donar una resposta a allò que sembla impossible de resoldre. És vital ser curiós i que et motivi el repte de descobrir allò que és encara un misteri.

Un consell a un jove científic? Que la recerca és com el matrimoni: cal compromís, dedicació, entusiasme i afecte. Als meus estudiants sempre els aconsello que abans d’entrar en aquest món estiguin convençuts que aquesta és realment la seva vocació. No es fa recerca per diners, sinó per passió!

Quan se t’ocorren les idees?Les meves millors idees han sorgit conversant amb col·legues que investiguen en altres disciplines. És molt important fomentar la interacció i les sinergies entre científics de diferents àmbits.

Què és el millor de Barcelona?De totes les ciutats on he viscut (Milà, Nova York...), Barcelona és on em sento més a gust. Té absolutament de tot i la gent és oberta i càlida, com el seu clima.

What’s the best about your job?The excitement and adrenaline you feel when a hypothesis, idea or experiment that you have planned actually works.

What quality do you most appreciate in a scientist?Rigor and honesty. Qualities that unfortunately are sometimes in short supply.

What does doing research mean to you?Finding an answer to a problem that seems impossible to solve. It is essential to be curious and to let that motivate you to find out things that are still a mystery.

Any advice for a young scientist? That research is like a marriage, you need commitment, dedication, enthusiasm and affection. I always tell my students that before entering this world they have to be convinced that it really is their vocation. You don’t do research for money, you do it for passion!

When do you think up your ideas?My best ideas have come from talking to colleagues who do research in other disciplines. It is very important to encourage interaction and synergies between scientists from different fields.

What’s the best about Barcelona?Of all the cities I have lived in (Milan, New York, etc.), Barcelona is where I feel most comfortable. It has absolutely everything and the people are as open and warm as the weather ■

6 X 6

Premis Especials / Special awards4 X 4

1. PIGS-ZeClinics2. Polyclonal Antivolley3. Los descartes de al lado

CLASSIFICACIÓ FINAL CATEGORIA «CRACKS»/ FINAL CLASSIFICATION “CRACKS” CATEGORY

Equip Fair Play / Fair Play team «Los descartes de al lado»

Nom més original / Most original name «Helado Oscuro»

Equip més lluitador / Best fighter team «Half a Zorrolocos»

Most valuable female player Mariana López

Most valuable male player Valerio di Carlo

El passat 21 de juliol es van celebrar a la platja del Somorrostro les finals de les lligues 6x6 i 4x4 de la catego-

ria «Cracks» del Campionat de Vòlei Platja del PRBB. La platja es va omplir d’uns 100 residents i amics que van animar els seus equips des de les sis de la tarda. En aca-bar, com cada any, jugadors, amics i resi-dents van participar a la Festa d’Estiu del PRBB que va començar amb el lliurament de premis de la mà de la ORG. Entrepans,

cervesa i música van posar el colofó a una calorosa nit d’estiu, en la que, una vegada més, ens vam sentir privilegiats de treba-llar al PRBB.

Playing and partying away the summer at the PRBB

On July 21, the finals of the “Cracks” categories of the 4x4 and 6x6 lea-gues of the PRBB Beach Volley

Championship took place at the Somor-rostro Beach. Cheered by around a hun-dred spectators, they took place from 6 to 8pm. As usual, once the matches finished, players, friends and residents attended to the Summer Party that began with the ceremony award presented by La ORG. Snacks, beer and music put the finishing touch on a warm summer night, in which, once again, we felt privileged to work at the PRBB ■

1. El públic va animar molt durant les finals / The public was very excited during the finals 2. Celebrant la victòria / Celebrating the victory 3. La final 6x6 entre The Flying Penguins i Volycomb / The 6x6 final between The Flying Penguins and Volycomb 4. La final 4x4 entre PIGS-ZeClinics i Polyclonal Anti-Volleys / The 4x4 final between PIGS-ZeClinics and Polyclonal Anti-Volleys 5. El DJ Kosi a càrrec de la música / DJ Kosi entertained the public 6. Els equips van pujar a recollir els premis / The teams collected their prizes 7, 8 i 9. Residents del Parc gaudint de la festa / PRBB residents enjoying the party

Un estiu amb vòlei i festa al PRBB ESPECIAL / SPECIAL

1

5 6

7 98

2 3

4

© T

oni V

illen

/ P

RB

B

1. Volycomb2. The Flying Penguins3. Half a Zorrolocos

Edifici www.prbb.org | setembre de 2016 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Ajudant de redacció i edició:Mari Carmen Cebrián

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)Carolina Pozo (UPF)

Glòria Lligadas (CRG)Mireia Nel·lo (CMRB)Raül Torán (ISGlobal)

Jordi Lanuza (IBE)María Escrivá (FPM)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:www.cegeglobal.com

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTHReptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

AGENDA

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Reimund Fickert

Després del gran èxit de la primera i la segona edició de la Bio-Busi-ness School del CRG, la tercera es

va dur a terme del 12 al 16 de setembre al PRBB. Els 20 participants seleccionats, del CRG, del Barcelona Institut de Ciència i Tecnologia (BIST) i d’altres instituts de l’aliança EU-Life, van aprendre sobre els reptes, oportunitats i eines per transferir amb èxit coneixements bàsics del labora-tori al mercat. El curs, de cinc dies, es va compondre de diversos mòduls que combinaven con-ferències i tallers en què es motivava els participants a través de pràctiques i exem-ples de la vida real. Pablo Cironi, cap de l’Oficina de Transferència de Tecnologia del CRG, i el seu equip van convidar nou conferenciants externs d’empreses de bi-otecnologia i de capital risc a Barcelona, així com del VIB a Gant (Bèlgica) i de la Universitat de Harvard. Amb l’ajuda dels professors i el conei-xement adquirit sobre com identificar, protegir i transferir invencions cap a la in-dústria, els participants van tenir l’opor-tunitat de transformar les seves pròpies idees de negoci en un projecte comercial inicial.

From lab to market

After the enormous success of the first and second edition, the 3rd CRG BioBusiness School took pla-

ce from September 12-16 at the PRBB.

Del laboratori al mercat

The 20 participants selected from the CRG, the Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) and other EU-Life institutes learned about the challen-ges, opportunities and tools involved in successfully transfering basic knowledge “from the lab to the market”. The 5-day course comprised several modules combining lectures and work-shops, motivating the participants using hands-on and real-life examples. Pa-blo Cironi, head of the CRG Technology Transfer Office, and his team invited 9 ex-ternal speakers from biotech and venture capital compa nies in Barcelona, as well as the VIB in Ghent (Belgium) and Harvard University. With the help of the lecturers and the knowledge acquired on how to identify, protect and transfer inventions to in-dustry, the participants had the opportu-nity to develop their own business ideas into initial marketable projects ■

Deu professors de la UPF entre els 100 científics espanyols més citats al món. El rànquing de científics a Espanya, publi-cat pel Laboratori de Cibermetria del CSIC, es basa en les dades de Google Scholar Ci-tations i inclou 10 professors de la UPF, set dels quals són investigadors de centres del PRBB. Xavier Estivill, cap de grup al CRG, ocupa l’11a posició. A la posició 24 hi ha Josep Maria Antó (ISGlobal), seguit de Roderic Guigó (CRG), que ocupa la 33. Jaume Bertranpetit (IBE – UPF CSIC) es col·loca el 56è a la llista, seguit de l’investi-gador ICREA Ricard Solé, Francesc Calafell i el també professor d’investigació ICREA Luc Steels, tots ells de l’IBE.

Ten UPF professors amongst the 100 globally most-cited Spanish scientists. The Ranking of Scientists in Spain, publi-shed by the Cybermetrics Lab at the Spa-nish National Research Council (CSIC), is based on data from Google Scholar Ci-tations , and includes ten UPF professors, seven of whom are researchers at PRBB centres. Xavier Estivill, group leader at the CRG is in 11th position. 24th is Josep Maria Antó (ISGlobal), followed by Roderic Guigó (CRG) at 33rd. Jaume Bertranpetit (IBE:UPF-CSIC) is positioned 56th on the list, followed by ICREA researcher Ricard Solé, Francesc Calafell and another ICREA research professor, Luc Steels, all at the IBE.

Barcelona acull la School of Molecular and Theoretical Biology (SMTB) per a estudiants de secundària internacionals. Aquesta iniciativa finançada per la Zimin Foundation i coordinada pel CRG en col-laboració amb la UPF, la Fundació Pere Tarrés i el Howard Hughes Medical Institu-te (HHMI). Va reunir 80 estudiants de se-

cundària d’arreu del món que, del 2 al 18 d’agost, van treballar en projectes de recerca reals al costat de científics destacats.

Barcelona hosts the School of Molecular and Theoretical Biology for secondary school students. This initiative funded by the Zimin Foundation and coordina-ted by the CRG with the collaboration of UPF, the Pere Tarrés Foundation, and the Howard Hughes Medical Institute (HHMI). It brought together 80 secondary school students from around the world, who from August 2-18 worked on real scientific pro-jects together with outstanding researchers.

Un estiu ple de ciència. L’IBE i el CRG han participat al programa Barcelona Internati-onal Youth Science Challenge (BIYSC), or-ganitzat per la Fundació Catalunya - La Pe-drera. L’IBE hi va desenvolupar un projecte sobre la diversitat oculta dels oceans liderat pel Multicellgenome Lab, i el CRG, va propo-sar la seqüen ciació per explorar l’evolució i la biodiversitat. D’altra banda, l’IBE va preparar un curs sobre diversitat i evolució anomenat «Explora el bosc», en col·laboració amb l’Ex-ploratori dels Recursos de la Natura a Berga.

A summer of science. The IBE and CRG participated in the Barcelona International Youth Science Challenge (BIYSC), organi-sed by the Catalunya - La Pedrera Founda-tion. The IBE developed a project about the hidden diversity of the oceans led by Multi-cellgenome Lab, while the CRG’s project was about using sequencing to explore evolution and biodiversity. The IBE also prepared a course on diversity and evolution called “Ex-plore the Forest”, in collaboration with the Natural Resources Exploratory in Berga ■

AGENDA21 de setembre. 5th DCEXS Sympo-sium on “Quantitative Biology: a systems-level approach to life”. More information: http://eventum.upf.edu22 de setembre. Dynamics of geno-me structure - ERC Synergy project “4DGENOME” workshop. More info: www.crg.eu/content/events1 d’octubre. Jornada de Portes Ober-tes del PRBB. Experiments, visites i xerrades durant tot el dia i per a tota la família, openday.prbb.org5 d’octubre. “Peer mentoring sche-me”, an Intervals course with Louise Schubert. From 2:30pm to 5:30pm. Only for PRBB residents. Registration at http://intervals.prbb.org5 d’octubre. EMBL in Spain, a joint CRG-EMBL alumni meeting. Registration: www.crg.eu/content/events 6-7 d’octubre. 15th edition of the CRG Symposium “Evolution & Medicine”. More information at www.crg.eu7 d’octube. Trobada anual de la comu-nitat estadística de Catalunya al PRBB. www.isglobal.org/events 17 i 24 d’octubre. “Make your re search viral: social networks and science”, an In-tervals course. Only for PRBB residents. intervals.prbb.org

#EllipseViatgera (http://bit.ly/EllipseViatgera) Guanyador del concurs d’agost / Winner of the August contest: Quirze Rovira (UPF)

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org