competic 2 c1

38
COMPETIC 2 OMPETIC 2 ultura, participació i civisme ultura, participació i civisme digit digital. al. C OM OM I COGNOMS COGNOMS:................................ :................................ N

Upload: mariona

Post on 25-Dec-2015

42 views

Category:

Documents


10 download

DESCRIPTION

competencia 1 del competic 2

TRANSCRIPT

Page 1: COMPETIC 2 C1

CCOMPETIC 2OMPETIC 2

ultura, participació i civismeultura, participació i civismedigitdigital.al.CC

OMOM IICOGNOMSCOGNOMS:................................:................................NN

Page 2: COMPETIC 2 C1

ÍÍNDEXNDEX DEDE CONTINGUTSCONTINGUTSAutoria.......................................................................................................................................2

T-1. RECURSOS INFORMATIUS I PARTICIPATIUS DE LES TIC I INTERNET...............................................3pràctica 1: participar en discussions i debats virtuals................................................................................3Pràctica 2: Realitzar compres i vendes.................................................................................................4Pràctic 3: Aprendre i formar-se..........................................................................................................6Pràctica 4: Realitzar tràmits administratius...........................................................................................7Pràctica 5: Emmagatzemar i compartir informació...................................................................................8

T-2. POSSIBILITATS LABORALS DE LES TIC I INTERNET..............................................................10Pràctica 1: Emprar cercadors de feina................................................................................................10Pràctica 1: Promocionar les pròpies aptituds i actituds professionals............................................................11Pràctica 3:Promocionar la pròpia activitat laboral com a emprenedor..........................................................13 Pràctica 4: Publicitar i vendre productes i serveis..................................................................................14Pràctica 5: Crear sinergies i contactes amb altres professionals..................................................................14 Pràctica 6: Realitzar estudis comercials i de mercat...............................................................................15

T-3. TRÀMITS ADMINISTRATIUS.......................................................................................15Pràctica 1: Sol·licitar i reservar serveis de salut, educació i altres...............................................................15Pràctica 2: Fer pagament de taxes i impostos.......................................................................................16Pràctica 3: Realitzar altres tràmits disponibles......................................................................................17

T-4. LA SIGNATURA DIGITAL..........................................................................................18Pràctica 1: Entendre el concepte de signatura digital..............................................................................18Pràctica 2: La importància de la signatura digital...................................................................................18Pràctica 3: Sol·licitar la signatura digital.............................................................................................20Pràctica 4: Emprar la signatura digital en gestions a Internet.....................................................................22Practica 5: Reconèixer connexions segures i certificades durant la navegació a Internet....................................22

T-5. EINES COL·LABORATIVES AVANÇADES I LES XARXES SOCIALS....................................................23Pràctica 1: Detectar necessitats i requeriments.....................................................................................23Pràctica 2: Crear un espai de discussió virtual (fòrum).............................................................................24Pràctica 3: Crear un diari personal (bloc).............................................................................................24Pràctica 4: Crear una enciclopèdia virtual (“wiki”).................................................................................25Pràctica 5: Les xarxes socials...........................................................................................................25

T-6. “MULTI-USER VITUAL ENVIRONMENT” (MUVE)...............................................................27Pràctica 1: Entendre el concepte d'entorn virtual multi-usuari...................................................................27Pràctica 2: Diferenciar l'ús lúdic de l'educatiu en aquests tipus d'eina...........................................................27

T-7. LA SINDICACIÓ DE CONTINGUTS: RSS...........................................................................29Pràctica 1: Entendre el concepte de sindicació de continguts....................................................................29Pràctica 2: Captar fonts d'informació per sindicar-s'hi..............................................................................29https://www.youtube.com/watch?v=srrGEU1dNt4..................................................................................30

T-8. MECANISMES I MITJANS D'ACCÉS A INTERNET..................................................................31Pràctica 1: Conèixer els requisits per accedir a Internet...........................................................................31Pràctica 2: Emprar el telèfon mòbil per accedir a Internet........................................................................32Pràctica 3:Limitacions d'accés a Internet.............................................................................................33

T-9. DRETS I DEURES DELS INTERNAUTES............................................................................33Pràctica 1: Conèixer els drets i deures fonamentals dels usuaris d'Internet: protecció de dades, imatge i intimitat....33

T-10. LA REALITAT AUGMENTADA....................................................................................38T- 11. LES DADES OBERTES (OPEN DATA)...........................................................................39

AAUTORIAUTORIA

Esther Subias ,Azu Vázquez ,Pep Mòdol.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 1

Page 3: COMPETIC 2 C1

TTEMA 1EMA 1

TT-1. R-1. RECURSOSECURSOS INFORMATIUSINFORMATIUS II PARTICIPATIUSPARTICIPATIUS DEDE LESLES TIC TIC IIIINTERNETNTERNET

PRÀCTICAPRÀCTICA 1: 1: PARTICIPARPARTICIPAR ENEN DISCUSSIONSDISCUSSIONS II DEBATSDEBATS VIRTUALSVIRTUALS..

Un dels grans avantatges que ens ofereix el món d'Internet és la interacció ila comunicació amb altres persones.

Podem diferenciar dues tipologies de comunicació entre persones usuàriesd'Internet:

• la comunicació que es realitza en temps real -síncrona-

• i la comunicació que no es realitza en temps real -asíncrona-.

En l'àmbit de les discussions, xerrades i debats virtuals ens centrarem en la segona tipologia.

La Comunicació Asíncrona A Través De La WebLa Comunicació Asíncrona A Través De La Web

Existeixen multitud de possibilitats per comunicar-nos amb altrespersones, d'arreu del món, a través de les plataformes web. Així, éshabitual la presència de fòrums virtuals en moltes plataformes, de lesquals posarem algun exemple:

✔ Espais dels mitjans de comunicació.

✔ Blocs i pàgines web personals.

✔ Plataformes de continguts i espais multiusuari.

✔ Fòrums generalistes, temàtics o especialitzats.

Sovint aquests espais requereixen que la persona usuària s'identifiqui,com a mínim, amb el seu nom i adreça de correu electrònic. També ésfreqüent que la comunicació no sigui pública fins que la persona o persones moderadores de l'espai

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 2

Page 4: COMPETIC 2 C1

verifiquin la seva idoneïtat, que en general, s'ha d'adequar al següent:✔ Fer referència a l'àmbit que tracta.✔ Seguir les normes de comunicació a Internet, que es basen en el respecte a les altres

persones i en l'ús de l'anomenada "etiqueta" virtual.

Avui en dia, i gràcies a la bona connectivitat que ens ofereixen els dispositius mòbils, lacomunicació és cada vegada més freqüent, arribant a produir-se veritables converses en temps reala través de fòrums. Ens trobem davant d'una nova manera d'interactuar.

PPRÀCTICARÀCTICA 2: 2: RREALITZAREALITZAR COMPRESCOMPRES II VENDESVENDES

Comprar a InternetComprar a Internet

Amb Internet, s'obre un ventall molt important d'oportunitats, queestan vinculades al que actualment s'anomena e-comerç o comerçelectrònic. D'aquesta manera, ja està a l'abast de qualsevol personausuària d'Internet la possibilitat de realitzar compres i vendes deproductes, recursos, serveis, etc.Tipologies de comerç electrònic:

✔ E-comerç que ofereix productes únicament a travésd'Internet.

✔ El comerç que, tot i tenir punts de venda presencials, ofereix també els seus serveis enlínia.

✔ El comerç mixt, que ofereix els seus productes a través d'estratègies de diferenttipologia, tot fent servir les TIC (trucades telefòniques, correus electrònics, botiguesvirtuals, etc.)

http://youtu.be/udrnq7iwwf0

En algunes ocasions, la compra en línia no implica elpagament per mitjans electrònics. Cada botiga estableixels procediments que li resulten més convenients.

Què cal tenir en compte en el moment de comprar per Internet?Què cal tenir en compte en el moment de comprar per Internet?

Hi ha un seguit de factors molt rellevants que estan vinculats a la seguretat de les nostres dadespersonals:

✔ Hem d'adquirir els productes només en espais web que ens inspirin total confiança.✔ No hem de proporcionar dades bancàries a no ser que estiguem en un entorn protegit

(hem de verificar les condicions de transmissió de la comunicació: l'ús d'elementsd'encriptació o codificació i de connexions segures).

✔ Cal tenir molt en compte les condicions de la venda: llegir els contractes i/o requisits icondicions establertes en el servei. Si aquestes condicions no estan explicitades, ésmillor no realitzar la compra i consultar amb persones expertes en consum electrònic.

✔ En aquests contractes s'especifiquen els drets i obligacions de cada una de les parts, aixícom les vies de resolució dels possibles conflictes que puguin sorgir (jurisdicció i lleis

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 3

Page 5: COMPETIC 2 C1

aplicables, informació legal, ús de mediadors de consum o juntes arbitrals de consum,etc.)

✔ Abans de realitzar la compra, hem d'estar segurs que coneixem la identitat del venedor:nom o raó social, domicili, dades de contacte, etc.

Com realitzar una compra?Com realitzar una compra?

El següent videotutorial mostra un exemple de realització de compra en línia:

http://youtu.be/fglgkbobuti

Realitzar vendes per InternetRealitzar vendes per Internet

Encara que no es tracti d'una activitat extremadament freqüent en l'àmbit personal, és possible queuna persona vulgui oferir un determinat producte a través de la xarxa mundial. Existeixen moltespàgines especialitzades en aquesta qüestió i una de les més conegudes és eBay. Aquesta companyia

ofereix un sistema fàcil i intuïtiu per vendre productes.

En primer lloc, cal registrar-se com a usuari de laplataforma, a través d'un formulari i acceptar lescondicions d'ús. Tot seguit rebrem un correu electrònicamb un codi de verificació que haurem d'activar.

Apartir d'aquí, només caldrà seguir lesinstruccions de la plataforma: crear un comptede venedor (implica el pagament d'una petitataxa), preparar la informació relativa a l'articleque volem posar a la venda i fer l'anunci.Haurem d'establir un preu mínim i aquest hauràd'incloure les despeses d'enviament de l'article alcomprador. Finalment, rebrem informació sobreles ofertes realitzades i contactar amb elcomprador per realitzar el cobrament. Ebayfacilita solucions PayPal que garanteixen laseguretat de la transacció.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 4

Page 6: COMPETIC 2 C1

PPRÀCTICRÀCTIC 3: 3: AAPRENDREPRENDRE II FORMARFORMAR--SESE

La possibilitat de realitzar formació en línia (coneguda com a e-learning) és molt valorada per lespersones estudiants. Els EVA (Entorns Virtuals d'Aprenentatge) són entorns virtuals que ofereixenmultitud de prestacions, d'entre les quals destaquem:

✔ Accés web a l'entorn virtual, sense necessitat que l'estudiant realitzi cap instal·lacióen el seu equip.

✔ Accés en línia als materials formatius. Aquests poden tenir diferents formats de text imultimèdia i, fins i tot, ser interactius. D'aquesta manera s'afavoreix la motivació del'estudiant i se cerquen diferents estratègies per a la millor comprensió delscontinguts.

✔ Disponibilitat d'eines de comunicació síncrones i asíncrones, de forma integrada.D'aquesta manera els tutors o consultors poden mantenir un contacte molt freqüentamb els seus estudiants, si així ho desitgen: taulers, correus electrònics, fòrums,xats…

✔ Espais de treball en grup i de treball individual.✔ Eines que faciliten la gestió del grup: inscripcions, comunicació de les qualificacions,

etc. Sovint s'incorporen sistemes de seguiment que permeten al professorat fer unseguiment de les connexions dels seus estudiants.

✔ Calendaris i eines de planificació, tant pel que fa als docents com per als estudiants.

Els entorns virtualsEls entorns virtuals

Un dels entorns virtuals d'aprenentatge més coneguts en el món educatiu és elMoodle, un entorn basat en els principis pedagògics constructivistes i que esdistribueix gratuïtament sota la llicència Open Source. El nom de "Moodle" provédel seu disseny modular, "Modular Object-Oriented Dynamic Learning

Environment" (Entorn d'Aprenentatge Dinàmic i Modular Orientat a l'Objecte), que facilita poderafegir de forma ràpida i dinàmica, continguts que motivin a l'estudiant. El Departamentd'Ensenyament disposa de la plataforma Moodle Odissea com espai de formació per als seusprofessionals.

Existeix d'altres entorns virtuals, ja que la major part de les universitats en disposen. Vegem unexemple de l'entorn virtual de l'UOC:

http://youtu.be/qhalfqe33ea

YouTube: La meva UOC

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 5

Page 7: COMPETIC 2 C1

PPRÀCTICARÀCTICA 4: R 4: REALITZAREALITZAR TRÀMITSTRÀMITS ADMINISTRATIUSADMINISTRATIUS

Els tràmits administratius són imprescindibles en les nostres vides: ens relacionem amb tota menad'entitats, empreses i administracions públiques que requereixen de nosaltres, amb forçafreqüència, diferents tipologies d'informacions i gestions. Avui en dia, les eines virtuals enspermeten realitzar una gran part d'aquests tràmits administratius.

La Generalitat de Catalunya ha creat recentment una Oficina Virtual de Tràmits que recopila iofereix informació al voltant dels tràmitsadministratius, tot assenyalant tots aquells que espoden realitzar a través d'eines virtuals.L'entorn de navegació de l'Oficina Virtual de Tràmitsés molt intuïtiu i en l'espai central podem trobar:

✔ La classificació temàtica

✔ Les novetats o serveis més utilitzats:

✔ D'altres serveis que l'OVT ofereix a les persones usuàries.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 6

Page 8: COMPETIC 2 C1

La informació inicial es complementa amb l'accés directe al cercador de tràmits, guies irecomanacions, etc.Cal tenir en compte que, per realitzar alguns d'aquests tràmits, hem de disposar de certificatdigital, que garanteix la nostra identificació davant de l'administració pública. No obstant això, nosempre és imprescindible.

PPRÀCTICARÀCTICA 5: E 5: EMMAGATZEMARMMAGATZEMAR II COMPARTIRCOMPARTIR INFORMACIÓINFORMACIÓ

Les eines digitals ens permeten emmagatzemar i compartir informació i, nonomés en els nostres sistemes informàtics personals o professionals, sinó tambéen la xarxa d'Internet.Existeixen multitud de plataformes que ens permeten fer-ho de forma pública oprivada: els blocs, les "wikis", les plataformes multiusuari, els repositoris decontinguts -documents de text, imatges, vídeos, àudios, presentacions, etc.-,els sistemes de correu electrònic -adreces de correu, llistes de subscripcions,

fòrums-, les pàgines web, etc., són eines que ben aviat es convertiran en imprescindibles en lesnostres vides.Cal destacar que, darrerament, s'està popularitzant l'ús d'eines com ara Drive o Dropbox. Aquestsrecursos ofereixen espai virtual per a què els usuaris puguin desar els seus arxius i, si ho desitgen,els puguin compartir.

Drive de Google permet a l'usuari penjar tota menad'informació i tenir-la sempre disponible, des dequalsevol connexió a Internet. Aquest vídeo enspresenta alguna de les prestacions del que el Driven'ofereix.

Un altre servei popular és Dropbox. Resulta interessant visitar

https://www.dropbox.com/tour .

D'una banda, existeixen d'altres serveis que permeten compartir la informació de forma temporal o provisional. Són recursos molt útils quan es tracta d'enviar un conjunt d'elements, a través d'Internet, a altres persones. En fer servir aquestes eines, l'emissor de la informació te la garantia de què aquesta serà esborrada passat un cert temps: *Yousendit**, WeTransfer... entre d'altres.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 7

Page 9: COMPETIC 2 C1

Servidors a InternetServidors a Internet

També hem de considerar la utilitat dels servidors a Internet: es tracta d'aquells ordinadorsconnectats a la xarxa amb la única funció de "conservar i servir informació". És habitual que algunespersones usuàries i moltes entitats, institucions i empreses, els facin servir per desar informacióque és rellevant i que volen conservar.Podem definir que existeixen, des del punt de vista de l'ús que en fem, diferents tipologies deservidors:

✔ Servidors de fitxers: poden desar la informació de l'usuari i oferir-la de formapública o privada (protegida per sistemes de contrasenyes, per exemple). Podenformar part d'una intranet (xarxa interna) o no.

✔ Servidors de pàgines i serveis web: conserven la informació relativa als documents iserveis disponibles a través de la "WWW" (World Wide Web).

✔ Servidors de correu electrònic: són màquines destinades a la gestió iemmagatzematge de la informació i els serveis de correu electrònic.

N'existeixen d'altres tipus, però hem volgut destacar els més importants. Cal tenir en compte queaquestes tipologies no són excloents i que és possible trobar una màquina o servidor que realitzimés d'una funció de forma simultània.Qualsevol persona usuària pot contractar l'ús d'un servidor (existeixen nombrosos serveisd'allotjament) per un preu relativament raonable.

TTEMA 2EMA 2

TT-2. P-2. POSSIBILITATSOSSIBILITATS LABORALSLABORALS DEDE LESLES TIC TIC II I INTERNETNTERNET

PPRÀCTICARÀCTICA 1 1: E: EMPRARMPRAR CERCADORSCERCADORS DEDE FEINAFEINA

Cercar feina a través de les eines i serveis virtuals és una gran solució i cadadia més persones i empreses opten per l'ús de les plataformes existents, quehan anat consolidant i millorant els seus serveis.

Serveis a les empresesServeis a les empreses

Els sistemes de cerca de feina per Internet ofereixen diferents oportunitats a les empreses iinstitucions que ofereixen llocs de treball. En presentarem algunes:

✔ Publicació a Internet de les seves ofertes de treball: definició de l'oferta, condicions,requisits, etc.

✔ Difusió d'aquestes ofertes a través de butlletins electrònics i comunicacions decorreu.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 8

Page 10: COMPETIC 2 C1

✔ Cerca de les persones candidates més adequades, a través de la consulta a lesseves bases de dades de currículums. Aquesta operació es realitza atenent als criterisde consulta que s'estableixin: qualificacions professionals, preferències delscandidats, ubicació geogràfica, etc.

✔ Sistemes de gestió de les candidatures rebudes: classificació dels currículums,etiquetatge, registre del procés d'entrevista, etc.

Tot i que en el seu inici, aquests serveis eren gratuïts, en l'actualitat requereixen una petitainversió per part de les empreses que ofereixen els llocs de treball i volen fer servir la tecnologiade les borses de treball. No obstant això, hi ha excepcions (com és en el cas dels serveis públics degestió de l'oferta i la demanda).

Serveis a les personesServeis a les persones

Un dels més grans avantatges que la societat de la informació ha ofert a les persones és lapossibilitat de cercar feina sense desplaçar-se en l'espai geogràfic.

Les borses de treball en línia permeten a les persones usuàries introduir la seva informaciópersonal (dades personals, de contacte, laborals, d'estudis, qualificacions, etc.) de manera quequeden indexades en les bases de dades i poden ser trobades en una cerca automàtica o bé serenviades a petició de la persona candidata.

Aquesta informació pot ser actualitzada per la persona usuària en qualsevol moment, de maneraque el currículum i definició de les seves capacitats pot arribar a definir-se amb molta precisió iexactitud. És important tenir en compte que les empreses poden arribar a rebre moltescandidatures i que presentar una bona definició del nostre perfil laboral és important.

Algunes recomanacions: cercadors de feinaAlgunes recomanacions: cercadors de feina

✔ Resulta imprescindible conèixer els serveis que ofereix el portal Feina Activahttps://feinaactiva.gencat.cat/web/guest/home del Servei d'Ocupació de Catalunya i,concretament, el seu Cercador d'ofertes de feina.

Aquest espai web ens ofereix la possibilitat de cercarofertes a partir de l'ús de diferents criteris, com ara:categoria i subcategoria, província i localitat. Un cophem localitzat una oferta interessant, podem enviar lanostra candidatura.

✔ També podem actualitzar i gestionar la informació del nostre currículum vitae.

✔ Un dels portals comercials més coneguts és Infojobs.Aquest portal ofereix a les persones usuàries lapossibilitat de registrar iactualitzar el seucurrículum i donar d'altacerques automàtiques amb

una certa periodicitat. Gràcies a aquesta prestació, lespersones candidates reben en el seu correu electrònicinformació puntual sobre aquelles oportunitats que poden serdel seu interès. "Infojobs" envia també informació sobreoportunitats de formació.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 9

Page 11: COMPETIC 2 C1

✔ Laboris és també un portal molt interessant, que ofereix prestacions similars alsanteriors. Destaca, per la facilitat del seu ús, el cercador d'ofertes.

És important destacar que la major part de les prestacions que ofereixen aquests portalsespecialitats ja estan disponibles a través de dispositius mòbils (telèfons intel·ligents, tabletes,etc.)

És habitual que aquests portals incloguin informació, en clau d'assessorament, que potresultar de molta utilitat per a les persones que cerquen oportunitats laborals. Feina Activaofereix un bon conjunt de recursos. https://feinaactiva.gencat.cat/web/guest/recomanacions .

PPRÀCTICARÀCTICA 1: P 1: PROMOCIONARROMOCIONAR LESLES PRÒPIESPRÒPIES APTITUDSAPTITUDS II ACTITUDSACTITUDS PROFESSIONALSPROFESSIONALS

Internet permet la circulació d'una gran quantitat d'informació. Molta d'aquestainformació està protagonitzada per persones que:

✔ Disposen d'un espai web o bloc.

✔ Participen en fòrums virtuals.

✔ Formen part de xarxes socials.

✔ Comparteixen informació personal, documents, fotografies, vídeos, etc., que els "retrata"des de cert punt de vista.

✔ etc.

Tota la nostra activitat pública a Internet, o la major part, pot ser trobada pels cercadors mésimportants (recordem que són eines molt potents) i, per tant, cal tenir aquest aspecte enconsideració. Quan participem a Internet ho fem en una gran àgora pública i les nostres accionsqueden registrades i poden ser observades. Cal, per tant, tenir en compte aquest aspecte quanentrem i participem a Internet.

És precisament per això, que la xarxa mundial ens ofereix grans oportunitats per promocionar-nospersonalment, i mostrar les nostres actituds (de diàleg, intercanvi, col·laboració, aprenentatge,etc.) i aptituds (coneixements, sabers, experiències, etc.).

Des del primer moment que comencem a participar a la xarxa, comencem a crear-nos una identitatdigital:

"La identitat virtual fa que els altres ens reconeguin i ens tinguin en consideració a la societat xarxa, unacomunitat amb normes de convivència pròpies. La socialització en el món virtual arribarà a ser tanimportant com en el món físic, i això és, senzillament, perquè les relacions de confiança (o desconfiança) ide poder (o contrapoder) també s'estan construint a Internet. Conèixer els avantatges i els riscos de teniruna presència a Internet és fonamental per gestionar adequadament la identitat digital. Dominar les formesi les eines amb què cada persona pot construir la seva presència, visibilitat i reputació a la xarxa ésimprescindible per continuar vivint en societat a l'era de la informació."

Més informació: http://www.identitatdigital.cat

La nostra identitat virtual, formada per la suma de les nostres actuacions, és una bona carta depresentació pel que fa a les possibilitats laborals que ens ofereixen les TIC i Internet.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 10

Page 12: COMPETIC 2 C1

Els videocurrículum i d'altres estratègiesEls videocurrículum i d'altres estratègies

En un escenari com Internet, hi ha moltes oportunitats per tal de presentar-se davant dels altres deforma atractiva, original i, sobretot, molt completa.

Existeixen pàgines web dedicades a agrupar la informació dels usuaris, de manera que qualsevolpersona que vulgui informar-se sobre ells, pugui trobar totsels vincles i enllaços que el candidat vulgui presentar.

És el cas d'About.me.

No obstant això, si hi ha alguna estratègia que estàtriomfant són els videocurriculums.

http://www.videocurriculum.es/index.phpjump=home_seccion&seccion=quees

A http://www.tu-video-curriculum.com/ trobarem unmunt d'exemples i d'informació de gran utilitat.

Finalment, hi ha d'altres estratègies que podenresultar realment útils. Com a exemple, l'empradaper Philipe, que va presentar el seu CV en elformat de la coneguda botiga virtual Amazon: ell,era el producte en venta. En menys de 24 horesva rebre 80.000 visites al seu CV i, per suposat, jaha trobat feina.

PPRÀCTICARÀCTICA 3:P 3:PROMOCIONARROMOCIONAR LALA PRÒPIAPRÒPIA ACTIVITATACTIVITAT LABORALLABORAL COMCOM AA EMPRENEDOREMPRENEDOR

Si el nostre perfil és el d'una persona emprenedora, podem tenir en compte lesoportunitats que Internet ens ofereix per promocionar-nos:

✔ Podem disposar d'un espai web o bloc personal, on anarpublicant informació sobre les nostres activitats laborals.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 11

Page 13: COMPETIC 2 C1

✔ És recomanable cercar informació sobre els nostres possibles clients i establir-hicontacte. Enviar i rebre informació en el nostre àmbit d'influència són accionspromocionals molt interessants. Per això, s'ha de fer amb una certa mesura i deforma personalitzada, evitant convertir-se en un generador d'SPAM o correu brossa.

✔ Participar en espais públics: si els nostres clients o les persones del nostre àmbitdisposen de plataformes que ofereixin la possibilitat de participar-hi, ho podem feramb l'objectiu de donar-nos a conèixer, establir contactes i relacions, etc.

✔ Mantenir-nos informats de forma constant per poder detectar i apreciar lesoportunitats que s'ofereixen al mercat.

✔ Participar en les xarxes socials professionals del nostre sector o àmbit d'actuació.

I, sobretot, mantenir una identitat digital clara, sòlida i d'acord amb les normes i convencionssocials de la xarxa d'Internet.

PPRÀCTICARÀCTICA 4: 4: PPUBLICITARUBLICITAR II VENDREVENDRE PRODUCTESPRODUCTES II SERVEISSERVEIS

De la mateixa manera que podem fer servir les eines digitals per promocionar-nos com a emprenedors, ho podem fer per publicitar i vendre productes iserveis. Cal tenir en compte, però, que Internet forma part del món real, i que,per tant, cal actuar d'acord amb la legislació vigent.

Si disposem d'un producte o marca, és convenient aconseguir que tingui presència a Internet. Cadadia és més habitual que les persones consumidores cerquin informació a la xarxa sobre elsproductes que els interessen o que estan avaluant.

Com fer difusió d'un producte, marca o servei?Com fer difusió d'un producte, marca o servei?

Existeixen diferents possibilitats, més o menys formals:

✔ Podem generar una pàgina web, on ubicarem informació més o menys estàtica sobreel nostre producte. Els correus electrònics informatius, si responen a l'interès delsnostres clients potencials, també són de gran utilitat. Cal evitar, això és cert,generar un volum tan excessiu que puguin ser considerats correu brossa.

✔ També és possible i habitual crear un bloc, on anar publicant informació amb unaalta freqüència. Les possibilitats d'actualització que aquesta tecnologia permet avuien dia són molt interessants.

✔ Podem generar continguts de diferents tipologies i penjar-los als espais web 2.0 dela xarxa: presentacions, imatges, fotografies, àudios, vídeos… que ofereixininformació complementària sobre els nostres productes. No hem d'oblidar que elsnostres clients potencials també participen en la xarxa social.

✔ A través de les eines digitals, podem cercar el contacte amb persones interessadesen el nostre producte o que estiguin involucrades en el mateix sector del mercat. Elscontactes interpersonals són, habitualment, font de riquesa i d'intercanvi.

PPRÀCTICARÀCTICA 5: C 5: CREARREAR SINERGIESSINERGIES II CONTACTESCONTACTES AMBAMB ALTRESALTRES PROFESSIONALSPROFESSIONALS..

Pel que fa a l'exploració de les possibilitats laborals d'Internet i de les TIC,un factor molt rellevant és la generació i el manteniment d'una bona xarxade contactes professionals.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 12

Page 14: COMPETIC 2 C1

Les xarxes socials, especialment aquelles que estan generades al voltant dels àmbits professionals,són una gran oportunitat.

Linked-In és una d'aquesta xarxa socials professionals: en ella les persones enregistrades exposenels trets més significatius del seu perfil laboral. Existeixen multitud de grups en el marc d'aquestaxarxa (i se'n poden generar de nous) on les persones enregistrades intercanvien informació,enllaços, dialoguen, etc. Fins i tot, en algunes ocasions, es publiquen ofertes de feina (que,habitualment, corresponen a perfils molt especialitzats).

A aquests entorns virtuals hem de sumar les possibilitats que ens ofereixen d'altres eines:

✔ El correu electrònic, com a mecanisme de comunicació interpersonal.

✔ Les llistes de distribució i fòrums especialitzats.

✔ La interacció que podem mantenir, amb caràcter general, a través de les eines de laweb 2.0.

És tan important oferir una bona informació com interactuar amb la informació que d'altrespersones ofereixen. Una bona política de comunicació i de relació a través de la xarxa ens ajudaràa generar i mantenir contactes amb altres professionals.

PPRÀCTICARÀCTICA 6: 6: RREALITZAREALITZAR ESTUDISESTUDIS COMERCIALSCOMERCIALS II DEDE MERCATMERCAT

Aprofitar el gran ventall d'informació que ens ofereix Internet, ens permetràrealitzar estudis comercials i de mercat.

D'una banda, podem cercar informació sobre el sector d'un determinat productei accedir a tota la informació que hi estigui relacionada.

D'una altra banda, a través de l'ús de formularis i enquestes digitals, podem realitzar estudis demercat entre els nostres potencials compradors. Existeixen moltes eines informàtiques que enspermetran analitzar els resultats des de diferents punts de vista: estadístics, econòmics, financers,etc.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 13

Page 15: COMPETIC 2 C1

TTEMA 3EMA 3

TT-3. -3. TTRÀMITSRÀMITS ADMINISTRATIUSADMINISTRATIUS

PPRÀCTICARÀCTICA 1: S 1: SOLOL··LICITARLICITAR II RESERVARRESERVAR SERVEISSERVEIS DEDE SALUTSALUT, , EDUCACIÓEDUCACIÓ II ALTRESALTRES

Sol·licitar i reservar serveis de salut, educació i altresSol·licitar i reservar serveis de salut, educació i altres

Tal com hem vist en el tema anterior, amb... o sense certificat digital hi ha un munt de tràmits quees poden realitzar a través d'Internet. En aquesta secció ens centrarem en alguns d'ells, els qualsens serviran com a exemples que podem fer extensius a la resta de gestions. Recordeu que a travésde l'Oficina virtual de tràmits http://www20.gencat.cat/portal/site/ovt podem obtenir informacióexhaustiva sobre aquestes gestions.

Sol·licitar serveis de salutSol·licitar serveis de salut

Tot i que encara no és un servei universal, a la major part dels centres d'atenció primària deCatalunya es pot demanar dia i hora de visita, a través d'Internet.

Les visites amb el metge o metgessa de família o amb el pediatra,infermera, especialista en odontologia o treballador social, es podenconcertar fàcilment. Només cal disposar de la targeta sanitària individual.

En primer lloc, cal entrar a l'apartat de programació de visiteshttp://www.gencat.cat/ics/usuaris/visites.htm del web de l'Institut Català de la Salut i seguir lesinstruccions. Haurem d'introduir el codi d'identificació personal (CIP) que figura a la nostra targetasanitària. El sistema, automàticament, ens assignarà una proposta de data i hora per a la visitamèdica. Nosaltres podem acceptar-la o modificar-la, segons ens convingui, escollint una nova data iun nou horari.

Si fos necessari, també podrem anular la cita. Només hauremd'entrar novament en l'espai virtual.

Sol·licitar serveis d'educacióSol·licitar serveis d'educació

A través de l'OVT podem obtenir informació sobre les ofertes educatives.

Veurem un exemple sobre la tramitació de la inscripció en línia al programa Parla.cat.

https://www.youtube.com/watch?v=_x78j-x_ga0

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 14

Page 16: COMPETIC 2 C1

PPRÀCTICARÀCTICA 2: F 2: FERER PAGAMENTPAGAMENT DEDE TAXESTAXES II IMPOSTOSIMPOSTOS

Abonar taxes i impostos, sense realitzar cap desplaçament, també és un dels grans avantatges dequè disposem gràcies a la societat de la informació. Tot i que cada un dels tràmits virtuals té lesseves peculiaritats, en general, segueixen el mateix sistema:

✔ Omplir un formulari on desem les dades que volem fer constar. És freqüent trobarque hi ha un seguit de camps obligatoris.

✔ Escollir la forma de pagament que més ens convé.

✔ Realitzar el pagament, a través de mitjans digitals que ens proporciona la nostraentitat bancària.

Vegem un exemple concret. Efectuarem una simulació de pagamentde les taxes oficials obligatòries per tal de realitzar l'examen ACTIC.Prèviament ens hem enregistrat a la plataforma i hem donat curs auna sol·licitud per a la prova d'avaluació.

https://www.youtube.com/watch?v=2fmk-z1q4ri

PPRÀCTICARÀCTICA 3: R 3: REALITZAREALITZAR ALTRESALTRES TRÀMITSTRÀMITS DISPONIBLESDISPONIBLES

L'Oficina Virtual de Tràmits ens informa d'una gran quantitat de tràmits realitzables de formavirtual. Cal parar atenció a la informació que ens presenta i seguir les instruccions adequadament.

Els tràmits virtuals més sol·licitats són:

✔ Impost de successions per herència.

✔ Proves ACTIC.

✔ Subvencions per instal·lar la TDT a llars sense cobertura.

✔ Targeta acreditativa de la discapacitat.

AltresAltres

Descriurem, tot seguit, alguns dels serveis que podem obtenir amb... o sense el certificat digital,des de qualsevol ordinador connectat a la Xarxa d'Internet.

✔ En la nostra relació amb l'Agència Tributaria i através de la seva "Oficina virtual": presentar declaracions d'impostos, comprovar lesdades i modificar-les, demanar l'esborrany de ladeclaració de renda, etc.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 15

Page 17: COMPETIC 2 C1

✔ Servei d'Ocupació de Catalunya, a través del servei de Tramitació "on line": renovarla demanda, sol·licitar informes, consultar el CV, etc.

✔ A l'Oficina Virtual de la Seguretat Social: demanar un Informe de Vida Laboral,sol·licitar un duplicat de document d'afiliació, consultar l'estat d'una determinadaprestació, etc.

✔ A través del portal e-tributs.net podem obtenir informació sobre els tributs quegestiona l'Agència Tributària de Catalunya i realitzar els tràmits més habituals en elsprocediments tributaris.

✔ Els ajuntaments de diferents ciutats també ofereixen diversos serveis, molts d'ellssota el concepte de "la carpeta ciutadana" que constitueix un espai virtual on cadapersona pot consultar les diferents tramitacions que ha realitzat anteriorment o queestà cursant en l'actualitat. L'Ajuntament de Barcelona és un bon exemple d'aquestapràctica.

TTEMAEMA 4 4

TT-4.-4. L LAA SIGNATURASIGNATURA DIGITALDIGITAL

PPRÀCTICARÀCTICA 1 1: E: ENTENDRENTENDRE ELEL CONCEPTECONCEPTE DEDE SIGNATURASIGNATURA DIGITALDIGITAL

Entendre el concepte de signatura digitalEntendre el concepte de signatura digital

La signatura digital ajuda a identificar-nos virtualment, tot imitant la nostrasignatura manual (per dir-ho d'una manera força col·loquial). Amb la nostrasignatura electrònica podem acreditar la nostra identitat quan realitzemcomunicacions, tràmits o gestions davant de les empreses, les entitats i lesinstitucions públiques i privades.

Aquesta acreditació és totalment fiable, ja que hi ha una institució pública quecertifica la validesa de la signatura. Per això, hem d'actuar amb diligència i prendre lesprecaucions necessàries per evitar que qualsevol altra persona conegui les contrasenyes queprotegeixen aquesta signatura. La nostra signatura és i ha de ser intransferible.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 16

Page 18: COMPETIC 2 C1

En resum, es tracta d'una eina o utilitat que ens permet "signar" documents digitalment, de maneraque amb la nostra signatura electrònica podem aconseguir les mateixes finalitats que amb la nostrasignatura "manual"

PPRÀCTICARÀCTICA 2: L 2: LAA IMPORTÀNCIAIMPORTÀNCIA DEDE LALA SIGNATURASIGNATURA DIGITALDIGITAL

El Consorci d'Administració Oberta de Catalunya, un ens realmentespecialitzat en aquests temes, defineix la signatura digital de la següentmanera:

"La signatura electrònica és un concepte legal, neutral des d'una perspectivatecnològica, que dóna cobertura a l'ús de qualsevol tecnologia que permeti obtenir lesmateixes funcions, amb tècniques electròniques, informàtiques i telemàtiques, que la

signatura de documents en suport paper."

Per tant, amb la signatura electrònica, i sempre que la nostra contrapart (aquella persona oinstitució amb la qual estem "signant" un document) estigui ben preparada, podrem autentificar-nos

i fer declaracions i signar documents a tots els efectes (fins i tota efectes jurídics i judicials).

http://youtu.be/qstfqisyowg?list=pl30a21ae3075f2c6f

Hem de tenir en compte que el seu ús encara no s'ha estès i que,per tant, no és molt freqüent. Això no obstant, cada vegada més, les administracions públiquesestan incorporant aplicacions d'aquest tipus de signatura.

La signatura digital o electrònica ens evitarà desplaçaments innecessaris i ens ajudarà a realitzardiferents tipus de tràmits a través de la xarxa d'Internet.

Un bon exemple, el trobarem descrit al vídeo: "Eines d'administració electrònica per a la millora dela gestió municipal", un document elaborat a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Mostra totesles eines d'Administració electrònica que serveixen per millorar la gestió municipal. S'accedeix a lainformació pública i a la realització de tràmits mitjançant la Seu electrònica. Altres eines són:registre electrònic, idCAT, e-TAULER, e-NOTUM, Via Oberta, iArxiu, gestor expedients, TCAT.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 17

Page 19: COMPETIC 2 C1

https://www.youtube.com/watch?v=lawgjp9bz1m

Tipologies de signaturesTipologies de signatures

Hi ha diferents tipologies de signatures, en aquest espai ens limitarem a esmentar-les:

✔ Classificació establerta a la Llei 59/2003:• Signatura electrònica ordinària.• Signatura electrònica avançada.• Signatura electrònica reconeguda.

✔ Classificació segons la naturalesa de la signatura:• Signatura electrònica convencional.• Signatura electrònica normativa.

Usos i procediments relacionats amb IDCatUsos i procediments relacionats amb IDCat

http://youtu.be/6l-mj_7vpra?list=pl30a21ae3075f2c6f

PPRÀCTICARÀCTICA 3: S 3: SOLOL··LICITARLICITAR LALA SIGNATURASIGNATURA DIGITALDIGITAL

Existeixen diferents entitats que poden donar-nos una signaturadigital. De fet, una de les primeres institucions en prestar aquest servei va ser la "Fábrica Nacionalde Moneda y Timbre" a través del seu departament CERES (CERtificación ESpañola). Aquesta entitatofereix a la ciutadania l'anomenat certificat FNMT Clase 2CA.

El nou DNI electrònic, http://www.dnielectronico.es/ també porta incorporada una signatura digital,tot i que són molts els ciutadans que desconeixen el seu funcionament.

A Catalunya, l'Agència Catalana de Certificació és l'entitat responsable de garantir la identitatdigital de la ciutadania i disposa d'un conjunt de certificats que són admesos en la gran majoria deles institucions i empreses de l'Estat. El certificat corresponent a la ciutadania s'anomena IdCat.

Els certificats idCAT permeten als ciutadans i ciutadanes:

✔ Signar i xifrar documents en format electrònic.

✔ Signar i xifrar correus electrònics.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 18

Page 20: COMPETIC 2 C1

✔ Realitzar tràmits i consultes en línia amb tota garantia i agilitzant-ne les gestions,etc.

Podem accedir a una llista dels tràmits més habituals, al web de Catcert.cat

El procés de sol·licitudEl procés de sol·licitud

https://www.youtube.com/watch?v=u_8lnhtcmwc

Estudiarem la forma de sol·licitar-ho, tot iniciant el tràmit de formavirtual. Per començar, entrarem en l'espai web

d'http://www.idcat.net. A partir d'aquí seguirem, pas a pas, les instruccions concretes que ensfacilita l'espai web. És important consultar sempre aquesta font, ja que de forma periòdica es van

presentant actualitzacions d'aquesta informació:

Iniciar el procés de sol·licitud del certificat digital. Caldrà omplir unformulari amb les nostres dades personals.

Presentar-se davant d'una entitat que pugui validar la nostra identitat real. És una gestió que calrealitzar de forma personal i presencial, ja que és l´única manera que disposa l'administració percomprovar la veracitat de les dades que hem introduït. Caldrà queens presentem amb la nostra documentació (el DNI).

És probable que la mateixa entitat col·laboradora ens lliuri elnostre certificat en un clauer USB, juntament amb lescontrasenyes que el protegeixen.

El procés d'instal·lació i configuració de laEl procés d'instal·lació i configuració de lasignatura digitalsignatura digital

Un cop hem obtingut el nostre certificat digital personal, caldràrealitzar unes petites operacions en el nostre ordinador, per tal deposar-lo en funcionament. Aquestes operacions estan en funció delsistema operatiu que tinguem instal·lat i, per tant, és recomanableseguir, pas a pas, les instruccions que dóna l'entitat certificadora.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 19

Page 21: COMPETIC 2 C1

Avantatges del Clauer idCATAvantatges del Clauer idCAT

✔ Portabilitat: es pot dur a tot arreu com una clau més.

✔ Seguretat: l’accés a la clau privada està protegit amb paraula de pas, i elscertificats allotjats en el clauer no queden en l’ordinador, un cop s’extreu el clauer.

✔ Compatibilitat: basat en els estàndards PCSK11 i CPS, és a dir, compatible ambaplicacions que els utilitzin: "Firefox", "Internet Explorer" i també per sistemesoperatius "Linux" i "MAC".

✔ Admissió d’altres certificats: s’hi poden importar altres certificats, emesos perCATCert o no.

✔ Ús com a memòria USB: per emmagatzemar els fitxers que es vulgui.

✔ Actualització del programari: es pot actualitzar el programari descarregant l’últimaversió que es publica al web www.idcat.cat/clauer, molt útil en cas de detectar unavulnerabilitat que s’hagi de corregir de forma massiva.

PPRÀCTICARÀCTICA 4: E 4: EMPRARMPRAR LALA SIGNATURASIGNATURA DIGITALDIGITAL ENEN GESTIONSGESTIONS AA I INTERNETNTERNET

Quan naveguem per Internet i accedim a un tràmit o gestió que requereix que la persona usuàrias'identifiqui amb una signatura digital, trobem informació que ens alerta d'aquest fet.

Es presenten dues alternatives:

✔ O bé la pàgina web ens sol·licita autorització per accedir al nostre certificat i ensdemana que introduïm la contrasenya que el protegeix (és el cas dels certificats queprèviament hem instal·lat en el navegador).

✔ O bé ens demana que cerquem el certificat a través del nostre sistema informàtic. Ésel cas dels certificats IdCat que estan desats en el clauer.

Alternativament, s'ofereix una altra ruta només en el cas d'aquells serveis que es poden realitzarsense disposar de certificat. La persona usuària podrà, enaquestes ocasions, identificar-se posteriorment.

En el següent videotutorial podem observar com es potrealitzar una gestió amb certificat digital:

https://www.youtube.com/watch?v=41kh_y64uz4

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 20

Page 22: COMPETIC 2 C1

PPRACTICARACTICA 5: R 5: RECONÈIXERECONÈIXER CONNEXIONSCONNEXIONS SEGURESSEGURES II CERTIFICADESCERTIFICADES DURANTDURANT LALA

NAVEGACIÓNAVEGACIÓ AA I INTERNETNTERNET..

Hi ha un parell d'elements que ens poden ajudar a identificar, més enllà de la informació que ensofereixi una determinada pàgina web, si estem navegant a través d'una connexió segura icertificada.

✔ L’adreça de l’espai web comença per “https”. Aquesta “s” final ens garanteix quela informació viatja per un canal segur (les dades passaran per un procés d'encriptació)

✔ La presència d'una icona amb forma de cadenat. Ens garanteix que la pàgina estàconstruïda per una institució determinada. Si passem el ratolí per sobre o fem clic en la icona, elnavegador ens informa de qui està verificant l'autenticitat de l'espai web.

TTEMA 5EMA 5: :

TT-5. -5. EEINESINES COLCOL··LABORATIVESLABORATIVES AVANÇADESAVANÇADES II LESLES XARXESXARXES SOCIALSSOCIALS

PPRÀCTICARÀCTICA 1: D 1: DETECTARETECTAR NECESSITATSNECESSITATS II REQUERIMENTSREQUERIMENTS

Detectar necessitats i requerimentsDetectar necessitats i requeriments

Quan parlem de fer servir eines col·laboratives avançades, és molt importantfer una primera detecció de les nostres necessitats i dels requeriments als qualsles eines escollides hauran de donar resposta.

D'una banda:

✔ Necessitem generar, realment, una nova eina col·laborativa?Disposem ja d'alguna eina que ens ofereixi el mateix servei?

✔ Existeix alguna eina o plataforma que ens ofereixi les prestacions que requerim i ala qual ens puguem afegir?

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 21

Page 23: COMPETIC 2 C1

✔ Abans de realitzar l'elecció: tenim coneixement d'ús satisfactori d'aquesta eina?Podem nodrir-nos amb l'experiència d'alguna altra persona o grup de persones?

I d'una altra:

✔ Quines són les nostres necessitats? Perquè i per a què necessitem aquestes noveseines?

✔ Qui participarà en aquesta o aquestes noves eines col·laboratives? Quin és el seuperfil i habilitats tecnològiques?

L'espai virtual està ple d'eines i canals en desús i cal tenir en compte que, tot i que sovint sóngratuïtes per a nosaltres (a nivell d'usuari) el cost de manteniment del maquinari i programarinecessari per mantenir-les en funcionament és important. El suport a la indústria tecnològica l'hemd'evitar, sempre que sigui possible.

En aquest capítol, presentarem algunes eines col·laboratives, com ara els canals de xerrada enlínia, els espais de discussió virtual, els diaris personals i les enciclopèdies virtuals. En el momentde crear aquestes eines, és important escollir bé i fonamentar les nostres decisions en factors inecessitats realistes.

PPRÀCTICARÀCTICA 2 2: C: CREARREAR UNUN ESPAIESPAI DEDE DISCUSSIÓDISCUSSIÓ VIRTUALVIRTUAL ( (FÒRUMFÒRUM))

Les tecnologies ens permeten fer quelcom més que participar. Podem generar els nostres propisespais de participació, com ara els de discussió virtual o fòrums. Amb les utilitats que Google ensofereix i, concretament, amb els GoogleGroups podem gaudir de moltes funcionalitats, com ara:

✔ La generació d'un espai de participació virtual.

✔ Definir quines persones hi podran participar i amb quines condicions.

✔ Gestionar a través d'una interfície molt senzilla el seu funcionament.

A més a més, les persones participants podran definir si desitgen rebre missatges de correuelectrònic automàtics quan hi hagi una participació.

En el següent tutorial observarem el procés de creació d'un espai de discussió virtual i veurem queresulta molt senzill convidar a altres persones a participar-hi. Potser trobareu algunes petitesdiferències respecte al funcionament actual de l'eina, ja que les tecnologies evolucionen de formamolt ràpida.

https://www.youtube.com/watch?v=oeqhup2n24k

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 22

Page 24: COMPETIC 2 C1

PPRÀCTICARÀCTICA 3 3: C: CREARREAR UNUN DIARIDIARI PERSONALPERSONAL ( (BLOCBLOC))

Crear un diari personal, un bloc, a Internet, és relativament senzill. En aquesta ocasió, hem escollitl'eina Blogger, de la companyia "Google", ja que simplifica molt el procés i l'acompanya ambinstruccions senzilles i clares.

Podeu veure una demostració en el següent videotutorial. El funcionament actual de l'eina és moltsimilar al que es mostra al vídeo, amb algunes petites diferències. La part essencial es manté:

https://www.youtube.com/watch?v=wc_ezuspnue

PPRÀCTICARÀCTICA 4 4: C: CREARREAR UNAUNA ENCICLOPÈDIAENCICLOPÈDIA VIRTUALVIRTUAL (“ (“WIKIWIKI”)”)

La generació de coneixement de forma col·laborativa és una de les més grans aportacions de lanova societat de la informació. Les "wiki" són les grans protagonistes.

D'entre les seves funcionalitats més importants, destaquem que:

✔ Permeten la construcció col·laborativa, pràcticament en temps real, deconeixement.

✔ Faciliten la participació de múltiples persones.

✔ Proporcionen eines de revisió de les diferents versions dels documents, de maneraque els canvis es poden desfer i també refer.

Novament, hem escollit una eina de "Google" per mostrar com crear una enciclopèdia virtual. Estracta del Sites, una eina que proporciona les funcionalitats d'una "wiki" i que, de la mateixamanera, serveix per construir pàgines web senzilles.

En el següent videotutorial veurem el procés de creació d'una "wiki" amb aquesta eina:

https://www.youtube.com/watch?v=kr7capuau5g

PPRÀCTICARÀCTICA 5: L 5: LESES XARXESXARXES SOCIALSSOCIALS

Algunes de les xarxes socials més populars, dirigides a persones adultes són Facebook, Twitter,Google+ i LinkedIn, tot i que cal dir que n'hi ha moltes més.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 23

Page 25: COMPETIC 2 C1

Tot i que cada una de les xarxes té un funcionament específic i particular, al final es tracta d'espaison les persones participants comparteixen uns continguts i interactuen amb altres persones.

FacebookFacebook

Es tracta d'una xarxa social amb un gran èxit al nostre país. La propia companyia facilita molt bonmaterial https://www.facebook.com/help/345121355559712/ per a totes les persones que vulguinregistrar-se a aquesta xarxa.

Facebook està sempre al centre de la polèmica en relació a les seves polítiques de seguretat. Peraixò, abans de començar, cal llegir atentament les condicions d'ús i els contractes que caldrà signarper tal de ser usuari. INTECO va elaborar una guia al respecte:

http://www.slideshare.net/guadalinfo.torredonjimeno/guia-inteco-facebook

Nota: tot i no estar del tot actualitzada, ofereix consells que ésimportant tenir en compte

És interessant llegir sobre de les polítiques de seguretat, https://www.facebook.com/help/325807937506242/de Facebook.

Microbloging: TwitterMicrobloging: Twitter

De característiques similars als blocs, aquestes eines permeten la publicació de missatges de text ohipertext molt breus (per exemple, de 140 caracters) de forma molt senzilla i a través de diversossistemes simplificats: eines web, missatges des d’un telèfon mòbil, missatgeria instantània, o partird’aplicacions especialment dissenyades a tal efecte. És habitual que un determinat grup d’usuarisenllacin els seus microblocs i interaccionin amb les comunicacions d’altres persones del seu grup.Una de les eines més populars de microblogging és Twitter. Per a facilitar el seu ús, es poden ferservir programes de gestió, com ara Hootsuite o Tweetdeck.

És habitual fer servir un hashtag per a etiquetar els continguts iafavorir la comunicació de diferents "tuiteros" sobre un mateixtema. N'existeixen hashtags o marcadors de tot tipus. Tambéexisteixen eines que permeten publicar el contingut dinàmic end'altres espais. Són el Widgets.

Per a començar a fer servir Twitter, no hi ha res millor queconsultar els consells de la pàgina oficial,https://support.twitter.com/articles/332061# .

Com a utilitat concreta, podem observar l'evolució del compte de Twitter de Feina Activa,https://twitter.com/feinaactiva/

Google+Google+

La xarxa social de Google ofereix un funcionament similar a les anteriors, pel que fa a lacompartició dels continguts de tot tipus i a la interacció d'altres persones. No obstant, com toteselles, també presenta les seves peculiaritats.

A aquest vídeo, podrem veure una bona demostració. https://www.youtube.com/watch?v=cbimlk6cets

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 24

Page 26: COMPETIC 2 C1

Per tal d'entendre el seu funcionament, us recomanem llegir la documentació,https://www.google.com/intl/ca/+/learnmore/features.html# que ha elaborat en català la pròpiacompanyia.

LinkedInLinkedIn

Aquesta xarxa social és temàtica, i centra tota la seva activitat en les relacions laborals. Al següenttutorial, podem observar els trets més essencials d'aquest recurs:

http://image.slidesharecdn.com/linkedinjunio12-120708094418-phpapp01/95/exprimiendo-linkedin-hasta-la-ultima-gota-1-638.jpg?cb=1392194929

TTEMA 6: EMA 6:

TT-6. -6. “M“MULTIULTI--USERUSER VITUALVITUAL ENVIRONMENTENVIRONMENT” (MUVE)” (MUVE)

PPRÀCTICARÀCTICA 1: E 1: ENTENDRENTENDRE ELEL CONCEPTECONCEPTE DD''ENTORNENTORN VIRTUALVIRTUAL MULTIMULTI--USUARIUSUARI

Els Entorns Virtuals Multi Usuari o MUVE, són construccionstecnològiques en tres dimensions que representen un món virtual.

En aquests mons viuen els seus residents, és a dir, lesrepresentacions gràfiques dels usuaris participants. Dit d'unamanera més senzilla: hi viuen els personatges i cada personatgepertany a una personal real que és qui interactua amb laplataforma a través d'ell o d'ella.

Els mons virtuals permeten als participants "viure" una mena de vida paral·lela o segonavida. Aquesta vida es regula per determinades normes i pautes de comportament sovintgenerades pels propis protagonistes.

Un dels exemples de món virtual més conegut és SecondLife ,http://secondlife.com/ .

https://www.youtube.com/watch?v=r74hki-jchy

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 25

Page 27: COMPETIC 2 C1

PPRÀCTICARÀCTICA 2 2: D: DIFERENCIARIFERENCIAR LL''ÚSÚS LÚDICLÚDIC DEDE LL''EDUCATIUEDUCATIU ENEN AQUESTSAQUESTS TIPUSTIPUS DD''EINAEINA

És ben cert que els mons virtuals poden resultar una bona eina per gaudir del temps lliure. I tambéque no es tracta de jocs, sinó d'espais d´intercanvi i relació que imiten la vida real.

En un En un món virtualmón virtual::

✔ les persones conversen, intercanvien informació, de forma molt dinàmica;

✔ es construeixen pautes socials d'interacció;

✔ s'expressen els compromisos socials i polítics, les opinions, els valors, les idees;

✔ hi ha sistemes de venta i compra d'objectes;

✔ es construeixen edificis, espais, parcs… en algunes ocasions, aquestes construccionssón imitacions força fidels a espais físics reals

✔ i en resum, es duu a terme una vida en societat: hi ha casaments, concerts,conferències, exposicions, accions formatives, etc.; tot el que es pot donar en el món real pottenir reflex en el món virtual.

Aspectes educatius dels MUVEAspectes educatius dels MUVE

Hi ha experiències educatives molt sòlides que es recolzen en els mons virtuals.

✔ un món virtual permet desenvolupar de manera espectacular la creativitat i lasimulació, a més a més de les habilitats i competències relacionades amb les tecnologies.

✔ facilita l'aprenentatge interactiu: els xats, els fòrums i les interaccions tenen uncaràcter obert i les agrupacions dels participants es realitzen per interessos. D'aquí que l'intercanvide la comunicació es doni a nivell internacional.

✔ resulten molt atractius per als seus participants.

Institucions com la UOC o la Universitat de Barcelona tenen un lloc a "Second Life".

El risc d'addiccióEl risc d'addicció

En algunes ocasions s'han detectat certs problemes d'addicció a aquests mons virtuals i per això caltenir una certa consciència d'aquests riscos i prevenir-los: dedicar moltes hores a un món virtual vaen detriment de la nostra presència en el món real.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 26

Page 28: COMPETIC 2 C1

TTEMA 7EMA 7: :

TT-7. L-7. LAA SINDICACIÓSINDICACIÓ DEDE CONTINGUTSCONTINGUTS: RSS: RSS

PPRÀCTICARÀCTICA 1 1: E: ENTENDRENTENDRE ELEL CONCEPTECONCEPTE DEDE SINDICACIÓSINDICACIÓ DEDE CONTINGUTSCONTINGUTS

La sindicació de continguts o RSS permet rebre, de forma molt eficaç i senzilla,informació actualitzada de les pàgines web favorites de la persona usuària.Aquesta tecnologia treballa de forma automàtica i ràpida.

Per tal que una persona pugui rebre informació de les novetats en una pàginaweb cal:

1. que la plana web tingui disponible el servei RSS.2. que la persona usuària tingui el que s'anomena un lector RSS, és a dir, quedisposi o bé d'un programari específic o bé que hagi obtingut un servei desindicació de continguts en línia (a través d'una pàgina web).

Els lectors RSS estalvien temps ja que, gràcies a la seva lectura, les persones s'assabenten, entemps gairebé real, de les novetats en les pàgines web que han escollit prèviament. Resulten degran utilitat en el cas de les web que s'actualitzen amb una certa freqüència.

PPRÀCTICARÀCTICA 2 2: C: CAPTARAPTAR FONTSFONTS DD''INFORMACIÓINFORMACIÓ PERPER SINDICARSINDICAR--SS''HIHI..

Per començar, tenim dues possibilitats:

✔ Treballar amb un programari lector de RSS. Existeixenaplicacions específiques i cal tenir-les en compte (per exemple,Feedreader oRssReader); no obstant, avui en dia, la majoria dels navegadors poden llegirRSS.

✔ Una altra opció és fer servir webs especialitzades que funcionen com aplicacionsen línia o disponibles a través de dispositius mòbils (d'entre les més populars trobem Netvives iFlipboard).

RSS amb aplicacions en líniaRSS amb aplicacions en línia

En aquest espai centrarem el nostre treball en la sindicació de continguts a través d'aplicacions enlínia, ja que ofereix alguns avantatges que considerem molt convenients:

✔ La lectura de les nostres fonts d'informació estarà sempre disponible, des de

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 27

Page 29: COMPETIC 2 C1

qualsevol ordinador o dispositiu mòbil

✔ Evitarem instal·lar programari i actualitzacions d'aquest programari en el nostreordinador.

Ens centrarem en l'ús del Netvibes, ja que aquesta plataforma ens ofereix serveis complementarisque, en un futur, poden ser de gran utilitat. El següent videotutorial ens presenta una petita

demostració de com donar-se d'alta i sindicar-se als continguts.

https://www.youtube.com/watch?v=srrgeu1dnt4

Revistes digitalsRevistes digitals

Darrerament proliferen les revistes digitals, confeccionades de forma personalitzada en base a lespreferències del usuari, qui ajusta l'eina de forma molt senzilla. Estan bassades en la tecnologiaRSS.

Flipboard és una de les més significatives. Al següent tutorial podrem veure els trets méssignificatius (vídeo en anglès)

https://www.youtube.com/watch?v=4kbyjudnw2y

I el següent en csatellà:

https://www.youtube.com/watch?v=ulqkelb_peg

Una eina molt similar és Paper.li. http://paper.li/

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 28

Page 30: COMPETIC 2 C1

Consultar i manipular i eliminar la informació sindicadaConsultar i manipular i eliminar la informació sindicada

Els lectors de continguts ens permeten realitzar diverses accions i, entre d'altres, tenim lapossibilitat de:

✔ Adquirir noves fonts de continguts✔ Eliminar fonts de continguts✔ Enviar els continguts escollits.

TTEMA 8: EMA 8:

TT-8. M-8. MECANISMESECANISMES II MITJANSMITJANS DD''ACCÉSACCÉS AA I INTERNETNTERNET

PPRÀCTICARÀCTICA 1 1: C: CONÈIXERONÈIXER ELSELS REQUISITSREQUISITS PERPER ACCEDIRACCEDIR AA I INTERNETNTERNET..

Per accedir a la gran xarxa mundial és precís disposar de dos components que es complementenentre si:

✔ Maquinari

✔ Programari

MaquinariMaquinari

És imprescindible fer servir algun tipus de maquinari que ens permetiinteractuar amb els continguts d'Internet. Alguns dels dispositius que ens hofaciliten són:

✔ Un ordinador de sobretaula o portàtil.

✔ Una PDA (Assistent Digital Personal) o agenda electrònica. Un dels models mésconeguts és la "BlackBerry".

✔ Un telèfon mòbil que tingui capacitat per connectar-se a Internet.

✔ Una tableta digital.

Tots aquests aparells han d'estar preparats, de forma que disposin d'un port amb capacitat d'establiruna connexió amb la xarxa (és a dir, una connexió capaç de rebre i transmetre un tipus de dadesanomenades "no de veu") i establir protocols IP/TCP.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 29

Page 31: COMPETIC 2 C1

També és necessari tenir un proveïdor que ens faciliti l'accés a Internet. La connexió es potrealitzar a través de:

✔ Línia telefònica convencional, usant la Xarxa Telefònica Commutada com a medi detransmissió de dades (amb Mòdem, ADSL o RDSI).

✔ Connexió per satèl·lit.

✔ Connexió mòbil (2G, 3G).

✔ Connexió wifi.

El programariEl programari

Cal que el maquinari que fem servir estigui dotat d'un sistema operatiu i delprogramari que ens permetrà visualitzar les dades.

En els ordinadors personals és necessari:

✔ Un sistema operatiu (Windows XP, Windows Vista, Linux, Mac-OS).

✔ Un navegador (Mozilla Firefox, Opera, Safari, Explorer, Flock, entred'altres).

Tanmateix, hi ha diferents programes que ens facilitaran l'accés a determinats serveis, com ara:

✔ Un programari de gestió de correu electrònic: Mozilla Thunderbird és de programarilliure, però també podeu utilitzar Microsoft Outlook, Outlook Express o programes de correuwebcom Gmail.

✔ Programari de missatgeria instantània: el Pidgin és de programari lliure, però n'hid'altres prou coneguts i gratuïts: Windows Live Messenger, Skype, Yahoo Messenger, etc.

Cal saber que per als dispositius mòbils (telèfons, PDA, etc.) existeixen diferents sistemes operatiusi aplicacions, tot i que en aquest curs no aprofundirem en ells.

PPRÀCTICARÀCTICA 2 2: E: EMPRARMPRAR ELEL TELÈFONTELÈFON MÒBILMÒBIL PERPER ACCEDIRACCEDIR AA I INTERNETNTERNET..

Recentment s'està imposant l'ús dels telèfons mòbils per accedir a Internet, jaque les grans companyies els estan promocionant, tot oferint tarifes planesrealment econòmiques. S'ha de tenir en compte que un telèfon mòbil no és unordinador de sobretaula i que, per tant, té les seves limitacions.

Ja és molt freqüent trobar que els proveïdors de pàgines web i serveis a travésde la xarxa Internet en dissenyen accessos simplificats, de manera que la

navegació, a través d'aquests tipus de dispositius, resulti més senzilla per a la persona usuària.

Així, les institucions financeres, les empreses i entitats tracten d'adaptar-se als nous mercats, totoferint solucions viables a les noves tecnologies que arriben als usuaris.

Qualsevol dispositiu mòbil, per tal de navegar per Internet, ha de tenir:

✔ Un sistema operatiu, que habitualment acompanya el maquinari. N'hi ha del tipuspropietari i també de programari lliure (el sistema operatiu Android està aconseguint una gran

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 30

Page 32: COMPETIC 2 C1

quota de mercat).

✔ Un conjunt d'aplicacions que permetin a la persona usuària accedir als serveis: unnavegador, un sistema per visualitzar els continguts (imatges, textos, etc. són imprescindibles).

✔ Un proveïdor dels serveis de connectivitat.

En funció de la marca i model del maquinari, podem trobar aplicacions complementàries, queajudaran a l'usuari a visualitzar i generar nous continguts: vídeos, àudios, aplicacions concretes…No obstant, cal tenir en compte que aquestes aplicacions només són compatibles amb els modelsmés avançats d'aquest maquinari.

PPRÀCTICARÀCTICA 3 3:L:LIMITACIONSIMITACIONS DD''ACCÉSACCÉS AA I INTERNETNTERNET..

Tot i que Internet va néixer com una xarxa mundial, construïda gràcies a lasuma de recursos, lliure i d'accés universal, amb el pas del temps algunesentitats, empreses i institucions han començat a crear limitacions d'accés.

Posarem alguns exemples:

✔ Algunes empreses i institucions limiten o veten l'accés adeterminades pàgines web de la xarxa, per tal d'evitar "distraccions innecessàries" dels seustreballadors i treballadores. D'aquesta manera, és habitual trobar que els espais web de les xarxessocials o les zones de jocs, no es poden visualitzar.

✔ Determinats països, i d'acord amb la seva política interna, veten l'accés a algunespàgines web per tal d'evitar que la seva ciutadania tingui al seu abast la gran quantitatd'informació que ofereix la xarxa. Es tracta d'una forma de control polític, basada en el control icensura de l'accés a la informació. Són prou conegudes les lluites que la companyia "Google" hatingut amb alguns països asiàtics.

TTEMAEMA 9: 9:

TT-9. D-9. DRETSRETS II DEURESDEURES DELSDELS INTERNAUTESINTERNAUTES

PPRÀCTICARÀCTICA 1 1: C: CONÈIXERONÈIXER ELSELS DRETSDRETS II DEURESDEURES FONAMENTALSFONAMENTALS DELSDELS USUARISUSUARIS

DD'I'INTERNETNTERNET: : PROTECCIÓPROTECCIÓ DEDE DADESDADES, , IMATGEIMATGE II INTIMITATINTIMITAT..

Els drets i deures fonamentals dels usuaris d'InternetEls drets i deures fonamentals dels usuaris d'Internet

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 31

Page 33: COMPETIC 2 C1

Els drets de protecció de dades, imatge i intimitat són una garantia per a lespersones usuàries d'Internet.

A Catalunya, existeixen dues institucions que són elements clau en la vigilànciad'aquesta protecció:

✔ L'Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT).L'Agència Catalana de Protecció de Dades és una autoritat independent que vetlla perquèles entitats que tracten les nostres dades respectin el dret a la protecció de dades decaràcter personal.

✔ El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT).

La proteccióLa protecció

Es consideren dades personals les dades referents a la nostra persona i que ens identifiquen opoden contribuir a la nostra identificació: nom, cognoms, DNI, adreça postal i electrònica, númerode telèfon, característiques físiques, veu, fotografies o altres imatges, etc.

També són dades personals les que fan referència a l'origen racial o ètnic, la salut i la vida sexual, iles que revelen la ideologia, l'afiliació sindical, la religió i les creences. Aquestes dades esconsideren sensibles i estan especialment protegides per la llei.

Totes les persones tenim el dret fonamental a la protecció de les nostres dades personals, que implica lapossibilitat de controlar què es fa amb aquestes dades, és a dir, de saber qui té informació sobre nosaltres,quina és aquesta informació, d'on prové, per a quina finalitat es tenen les dades i a qui es faciliten, en tantque es tracta d'informació que no pertany a qui la gestiona, sinó al titular de les dades. Font: APDCAT

Quins drets tenim sobre les nostres dades personals?Quins drets tenim sobre les nostres dades personals?

Respecte de les nostres dades personals, tenim dret a (Drets ARCO):✔ ser informats al respecte de les dades que qualsevol entitat, empresa o

institució conserva,✔ a accedir-hi i consultar-les✔ i rectificar-les o cancel·lar-les i oposar-nos-hi.✔ També tenim dret a revocar el consentiment que prèviament haurem atorgat

per tal que les nostres dades es conservin en fitxers i/o registres. D'altres drets són:✔ Dret d'impugnació de valoracions.✔ Dret a la indemnització.

Podem ampliar aquesta informació a http://www.apdcat.net/ca/contingut.php?cont_id=156&cat_id=184

L'APDCAT ha publicat uns manuals adreçats als més joves de la família i també als adults que elsenvolten, que contenen recomanacions de gran interès. Els trobareu en aquests enllaços:

✔ Projecte CLI - Prometeo 2008-09: manual pràctic de 9 a 11 anys

✔ Projecte CLI - Prometeo 2008-09: manual pràctic de 12 a 14 anys

✔ Projecte CLI - Prometeo 2008-09: manual pràctic de 15 a 17 anys

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 32

Page 34: COMPETIC 2 C1

El CESICAT ha desenvolupant un conjunt de guies i recomanacions,http://www.cesicat.cat/ciutadans/ dirigides a la ciutadania i que resulten de gran interès per tald'entendre els drets de protecció i conèixer les recomanacions més interessants.

PPRÀCTICARÀCTICA 2 2: C: CONÈIXERONÈIXER ELSELS DRETSDRETS II DEURESDEURES REFERENTSREFERENTS ALAL COMERÇCOMERÇ ELECTRÒNICELECTRÒNIC..

Els drets i deures dels consumidors, a Catalunya, són competència del'Agència Catalana del Consum, qui s'encarrega de vigilar el seucompliment i de fer recomanacions al respecte.

Al nostre país, la normativa bàsica és:

✔ Real Decret Legislatiu 1/2007, text refós de la Llei General pera la Defensa dels Consumidors i Usuaris.

✔ Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic,modificada per la Llei 56/2007.

✔ Real Decret 1906/1999, de contractació telefònica o electrònica amb condicionsgenerals de la contractació.

Aquestes normes, estableixen un seguit de drets i obligacions:

✔ Obligacions d'informació prèvia: estan relacionades amb l'accés fàcil, directe,gratuït i permanent a la informació comercial, la prohibició de comunicacions comercials nosol·licitades, l'obligatorietat d'indicar de forma clara els preus dels productes, les condicions delservei, etc. També inclouen la necessitat d'identificar clarament l'empresa que comercialitza elsproductes.

✔ Obligacions contractuals: els drets que el consumidor té a rebre, juntament amb elproducte o de forma prèvia, un justificant de la transacció i/o el contracte que la regula, el dretde desestimació, etc. Cal tenir en compte que els contractes es consideren celebrats, per defecte,en el domicili del comprador (fet que afecta a la jurisprudència aplicable).

✔ La normativa també estableix que les empreses que presten els serveisd'intermediació tenen una certa responsabilitat.

En resum, podríem dir que els drets de consum es relacionen amb:

✔ La informació.

✔ La transparència.

✔ L'equilibri entre els drets del consumidor i els de l'empresa o prestador del servei.

✔ Contingut d'ampliació:

✔ El Consum del S.XXI,http://www.consum.cat/documentacio/11689.pdf unapresentació de Bernat Vilaseca, de l'Agència Catalana del Consum.

✔ Informació sobre el Comerç Electrònic, http://www.consum.cat/temes_de_consum/comerc_electronic/index.html de l'Agència Catalana del Consum.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 33

Page 35: COMPETIC 2 C1

••PPRÀCTICARÀCTICA 3 3: C: CONSCIENCIARONSCIENCIAR ALSALS USUARISUSUARIS RESPECTERESPECTE DEDE LALA PROPIETATPROPIETAT

INTELINTEL··LECTUALLECTUAL..

La propietat intel·lectualLa propietat intel·lectual

Es pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i laintel·ligència; ja siguin literàries, artístiques o científiques. És una propietatuna mica especial, ja que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir,la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible; el que fa que siguiun concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar.

Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius enrelació amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. També és importantressaltar, que les lleis protegeixen l'obra resultant, no el procés de creació. És a dir, que les idees, mètodes,sistemes o procediments no queden protegits per la legislació de propietat intel·lectual. Només quedaprotegida la seva expressió literària o científica, però no la idea continguda, que per tant no pot ser objectede registre.

Font: Viquipèdia

El respecte a la propietat intel·lectualEl respecte a la propietat intel·lectual

Les tecnologies permeten i faciliten la ràpida reproducció i redistribució dels continguts. Ésprecisament per això que l'ètica i el civisme de les persones és tan important. En el món digital, calrespectar la propietat intel·lectual, de la mateixa manera que és obligatori fer-ho en els altresàmbits de la vida quotidiana i professional.

••PPRÀCTICARÀCTICA 4 4: D: DRETSRETS DD''AUTORAUTOR II TIPUSTIPUS DEDE LLICÈNCIESLLICÈNCIES..Sovint ens passa que volem fer servir imatges, arxius multimèdia (vídeo, so), presentacions, textoso documents que hem trobat per Internet i que ens semblen molt adequats als nostre propòsitsformatius. Però "aparcarem" el codi ètic? Respectarem la propietat intel·lectual? En aquest recursparlem del que podem i no podem fer servir de forma pública (és a dir, no privada).

El que no podem fer servir:

✔ Si un recurs no explicita de forma específica el contrari, hem d'entendre (perquèaixí ens ho marca la llei) que està protegit i no està permès el seu ús fora del context original.

✔ No podem fer servir un recurs si hi trobem una llicència del tipus "copy-right".El que sí podem fer servir.:

• Els recursos identificats de manera clara amb llicències que ens permeten el seu ús (avegades, els usos es permeten sota certes restriccions). Hi ha diferents tipologies dellicències, però citarem les més habituals:

✔ Llicència copyleft. Aquesta llicència utilitza la legislació pròpia delsdrets d'autor per assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada puguifer servir, modificar i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades.Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el "copyleft" és el contrari que el

"copyright".

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 34

Page 36: COMPETIC 2 C1

✔ Domini públic. És la situació en què queda una obra un cop finalitza eltermini de protecció dels drets de propietat intel·lectual. Aquest termini va des dels 50anys com a mínim fins als 100 anys, en funció de la legislació aplicable.

✔ GNU: Aquest tipus de llicència atorga la possibilitat de distribuir eldocument de forma comercial o no, sempre amb el mateix tipus de llicència. El tretmés important és que no permet utilitzar mitjans tècnics per impedir o controlar lalectura de successives còpies de les còpies.

✔ Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir lesbarreres legals per compartir treballs creatius. Les llicències d'aquesta tipologia combinen quatreconceptes bàsics i és en funció d'aquesta combinació que poden fer ús de les obres llicenciades.

✔ Reconeixement. En fer servir l'obra, cal citar la seva autoria.

✔ No comercial. No se´n pot fer un ús comercial.

✔ Sense obres derivades. Es permet o no fer treballs derivats de l'obra original.

✔ Compartir igual. En publicar les obres (o els seus derivats) calllicenciar-les amb el mateix tipus de llicència.

Tots aquells materials de generació pròpia o els realitzats per aquelles persones que ens hanatorgat el seu permís per fer-ne difusió pública (de forma explícita). Cal tenir en compte que l'aulaformativa es considera un àmbit públic i no privat.

El dret de citacióEl dret de citació

Totes aquestes restriccions queden matisades pel dret de citació, que té una definició poc precisa isubjectiva. S'entén, amb caràcter general, que hom pot citar l'existència d'una obra (una imatge,un llibre, un text) a partir de la reproducció d'un fragment de la mateixa. La legislació aplicable enel nostre país (espanyola) estableix que existeix el dret quan:

✔ es tracti d'obres ja divulgades.✔ la seva inclusió es realitzi a títol de citació o per a la seva anàlisi.✔ només es realitzi amb finalitats docents o d'investigació.

En qualsevol cas, és obligatori citar la font de la informació i el nom de la persona autora de l'obracitada.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 35

Page 37: COMPETIC 2 C1

TTEMAEMA 10: 10:

TT-10. L-10. LAA REALITATREALITAT AUGMENTADAAUGMENTADA

Tomando la definición de Raúl Reinoso, un verdadero especialista, la Realidad Aumentada (RA) esuna escena real, vista por un usuario, más una escena virtual generada por un ordenador (undispositivo digital).

Del mateix autor, us recomanem la visualització de la següent presentació:

http://image.slidesharecdn.com/realidadaumentadayeducacin-110829004947-phpapp02/95/realidad-aumentada-y-educacin-hello-mixed-world-1-728.jpg?cb=1314597147

Realidad Aumentada y Educación - Hello Mixed World!from Raúl Reinoso

Concretament, consisteix en un conjunt de dispositius que afegeixen informació virtual a la informació física jaexistent. No substitueix la realitat física, sinó que afegeix un entorn fictici (per exemple, dades informàtiques) almón real. Amb l'ajuda de la tecnologia (per exemple, afegint la visió per ordinador i el reconeixementd'objectes) la informació del món real que envolta l'usuari es converteix en interactiva i manipulable. Lainformació digital sobre l'entorn i els objectes pot ser superposada al món real. Font:Viquipèdia.

A la pàgina web aumenta.me podem trobar mil i una aplicacions de RA.

TTEMAEMA11: 11:

T- 11. LT- 11. LESES DADESDADES OBERTESOBERTES ( (OPENOPEN DATADATA))

La Generalitat de Catalunya, ho defineix així: "L’open data és una filosofia i una pràctica querequereix que certes dades siguin de lliure accés per a tothom, sense limitacions tècniques o legals. En elsector públic, tenir accés a les dades de l’administració garanteix la transparència, l’eficiència i la igualtatd’oportunitats a l'hora de crear valor. La transparència perquè es poden consultar i tractar dades que venendirectament de les fonts oficials, l’eficiència perquè ciutadans i organitzacions poden crear serveis de forma

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 36

Page 38: COMPETIC 2 C1

més ajustada en col·laboració amb l’administració; i la igualtat d’oportunitats perquè l’accés és el mateixper a tothom."

La Comissió europea considera que les dades públiques han de ser reutilitzades, tant per laciutadania com per les empreses, ja que això a més de transparència, suposa un motor aldesenvolupament de la societat de la informació i el coneixement sobretot per al sector delscontinguts digitals.

Per aquest motiu, han legislat a favor amb la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de lainformació del sector públic, que transposa la Directiva 2003/98/CE del Parlament Europeu i del Consell.

Podeu consultar la guia del Proyecto Aporta per a més informació sobre la reutilització de dades.

Visiteu la pàgina web Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya per tal d'accedir a algunes deles aplicacions més interessants d'aquest projecte.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index. 37