caps catalan ok-2 · 2011-02-10 · caps catalan ok-2.qxp 25/06/2008 14:23 pÆgina 2 q medi ambient...

QU

AD

ER

N C

AP

S T

EM

ÀT

IC // 2008 // E

DIT

A C

AP

SMEDI AMBIENT I SALUTPresentació

Toxicitat ambiental i salut pública: el cas de les dioxines i agents polihalogenatsafins. Eduard Rodríguez-Farré. Professor d’investigació en Fisiologia iFarmacologia (IIBB), CSIC-IDIBAPS

Riscos per la salut de les radiacions no ionizants. Emili Mayayo Artal. Unitatd’anatomia Patològica, Facultat de Medicina, Universitat Rovira i Virgili.Tarragona

Salut i influències químiques des del medi ambient. Carme Valls Llobet.Metgessa. Presidenta Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)

Substàncies químiques, riscos i dret. Núria Sancho Fortuny Universitat deBarcelona

Q

CAPS CATALAN OK-2.qxp 25/06/2008 14:23 PÆgina 2

Q MEDI AMBIENT I SALUT

Junta del CAPS

Carme Valls Llobet,presidenta Mercè Fuentes Pujol, vicepresidenta Albert Ferrís Pellicer, vicepresident Esperanza Aguilà Ducet, secretària Josep Soler Amigo, tresorer Izabella Rohlfs Barbosa, vocal Margarita López Carrillo, vocal Mercè Canet Ponsa, vocal Glòria Borràs Boneu, vocal Carme Borrell Thió, vocal

QUADERN CAPS és ara una publicació no periòdica del CAPS. Paris,150 - 08036 Barcelona. Podeu sol·licitar exemplars de l'antic Quadern (1984-2004) a [email protected] o telèfon 933 22 65 54 www.caps.pangea.org

Reservat tots els drets. Es pot reproduir mencionant: QUADERN CAPS, número, any i autoria, enviant còpia al CAPS. Com és habitual les opinions expressades són responsabilitat del autor o autora. QUADERN CAPS no estarà obligadament d'acord amb elles

Secretaria de redacció: Montserrat Cervera i Núria Agell Producció editorial: CAPS Disseny gràfic: EGGE Traducció al català: Josep Maria Nin Lumbiarres Traducció a l'anglès: TAU Traduccions Imprès a JNP Arts Gràfiques S.L.. Caracas, 23 08030 Barcelona Publicació autoritzada pel Ministeri de Sanitat com SUPORT VÀLID. Ref.S.V.92016 R. ISSN 0213 - 4462. Depòsit legal: 44.331-1991 CAPS, París 150 - 08036 Barcelona - Tel./ Fax 933 226554 -A.E: [email protected]

Aquesta publicació s'ha fet amb el suport de

la col·laboració de

ACDSP-FADSP

2



Q

UA

DE

RN

C

AP

S

SUMARI

Presentació. Carme Valls-Llobet.........................................................................5

Toxicitat ambiental i salut pública. Riscos desconeguts o ignorats? Eduard Rodríguez-Farré. ................................................................................................6

Riscos per la salut de les radiacions no ionizants. Emili Mayayo Artal..........22

Salut i influències químiques des del medi ambient. Carme Valls Llobet. ......28 Substàncies químiques, riscos i dret. Núria Sancho Fortuny...........................42

3



La salut humana, pot tenir relació amb el medi ambient?

Tot i que cada vegada estem analitzant més les conseqüències per a la salut de la terra provocades per l'acció indiscriminada de les persones sobre el medi ambient, també hi ha prou proves científiques del fet que la salut humana pot patir conseqüències greus per l'exposició a contaminants ambientals: no solament el canvi climàtic pot tenir conseqüències per a la salut, també el creixement industrial sense mesures limitadores de les emissions de gasos o residus que contaminen els rius i territoris propers, les emissions de dioxines de les antigues incineradores sense filtres o les emissions d'hidrocarburs resultants de la combustió de la gasolina dels cotxes.

Molts problemes de salut es presenten de manera lenta i insidiosa. Per tant, són difícils de diagnosticar i de relacionar amb l'exposició prèvia a determinats productes. Manca, doncs, recerca específica sobre l'efecte dels tòxics ambientals en la salut i una ciència més sistematitzada que ens permeti fer docència i donar una formació adequada als professionals sanitaris que després han d'atendre la ciutadania que arriba a la consulta. A hores d'ara, la història laboral de les persones afectades per exposicions ambientals no s'incorpora de manera sistemàtica a la història clínica, i quan es presenten conseqüències com tumors i càncers

no s'hi poden relacionar, ni fer estudis retrospectius o prospectius. Si no s'incorporen sistemàticament aquestes relacions sempre mancarà una ciència més específica de la salut dels éssers humans en relació amb el medi ambient.

El CAPS (Centre de Anàlisi i Programes Sanitaris) ha estudiat des de la seva creació (1983) tots els riscos biològics, psicològics, socials, culturals i ambientals que afecten la salut de la població, i per això va crear una línea especifica de recerca i de divulgació sobre aquesta àrea. En el benentés que la col·laboració amb altres entitats fa més eficient la seva tasca, per això va planificar durant el curs acadèmic 2006-2007 un cicle de conferències sobre medi ambient i salut que en part es recullen en aquest Quadern. El cicle va ser organitzat pel CAPS conjuntament amb ADQUIRA(Associació de persones afectades per productes químics i radiacions) ASDSP, (Associació en defensa de la salut pública) i les Plataformes de Salut i Medi Ambient de Ciutadans pel Canvi. Agraïm la col·laboració de totes les entitats en l'organització dels actes i volem agrair en especial al CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) l'oportunitat de poder editar les conferencies en català i la seva traducció al castellà i l'anglès.

Com podeu comprovar tot fent la lec

tura de les seves pàgines, el primer article del professor Eduard Rodriguez Farré, sobre toxicitat ambiental i salut pública, ens senyala els efectes sobre la salut de les dioxines ambientals, tema molt important per la seva gran difusió en la natura i la seva lenta introducció en les persones; el del professor Emili Mayayo, sobre les radiacions no ionitzants, presenta les seves investigacions fetes a la Universitat Rovira i Virgili sobre les relacions de les ones de baixa freqüència i la salut, que tantes polèmiques han suscitat en relació amb la telefonia mòbil sobre la salut; al meu article parlo de les influències químiques sobre la salut i els seus riscos, i detallo un cas d'afectació de persones en els seus llocs de treball per aplicacions repetides; per últim, la Professora Núria Sancho, amb el seu article sobre substàncies químiques, riscos i dret, ens explica els avatars que ha sofert la Iniciativa Reach, i el futur que té la aplicació de aquesta iniciativa a Espanya i Catalunya.

Esperem que el document esdevingui un instrument útil per a totes les persones interessades en la salut i en la prevenció de riscos.

5



TOXICITAT AMBIENTAL I SALUT PÚBLICA: EL CAS DE LES DIOXINES I AGENTS POLIHALOGENATS AFINS

Eduard Rodríguez-Farré Unitat de Neurotoxicologia Ambiental Agrupació de Salut Ambiental, Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), Institut de Salut Carlos III i Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB), CSIC-IDIBAPS C/ Rosselló, 161, E-08036 Barcelona, Espanya [email protected]

1. Interacció xenobiòtic - regulació gènica

Paracels deia a la Tertia Defensione que només la dosi fa el verí1. Si bé això continua sent innegable, en la toxicologia actual hauríem d'afegir que també "el subjecte fa la dosi i la res-posta tòxica". El concepte científic ha de considerar el fenomen tòxic com la interacció entre l'agent químic i el subjecte biològic, la resposta del qual estarà condicionada en molts casos pel polimorfisme genètic de l'espècie. Les anomenades genèricament dioxines (vegeu-ne més endavant la definició) representen un paradigma d'interacció entre un agent xenobiòtic -substància química aliena a la vida- i els complexos sistemes de regulació de l'expressió gènica. De fet, es poden considerar agents prototipus de toxicitat epigènica, ja que no danyen el genoma directament, tot i que moltes de les seves manifestacions simulen alteracions genètiques. La investigació duta a terme sobre aquests compostos ha permès desvetllar una sèrie de mecanismes de toxicitat insospitats i encunyar tota una sèrie de nous conceptes tòxics, com ara els d'agents amb acció d'hormones "ambientals" -xenohormones- o disruptors endocrins, la carcinogènesi epigenètica, la immunosupressió tòxica, etc. Així mateix, ha

plantejat un conjunt de problemes no resolts tant en el camp de l'epidemiologia i la toxicitat com en el de l'avaluació de riscos ambientals i sanitaris per exposició a quantitats minúscules d'aquesta mena de xenobiòtics, i en alguns casos els màxims admesos diaris s'han situat en l'ordre del picogram (10--12 g; vegeu la nota 5 amb unitats).

Des d'una òptica general, la noció de toxicitat epigenètica es troba encara en formació i requereix incorporar múltiples i nous coneixements abans de poder cristal·litzar en una teoria conceptualment coherent del fenomen tòxic en aquest domini biològic. Genèricament, es pot considerar que l'epigenètica abraça aquells fenòmens en els quals el funcionalisme dels gens i cromosomes és modulat o generat per factors distints que la seqüència de l'ADN per ella mateixa (Lewin, 1998). Per tant, els xenobiòtics que indueixen modificacions epigenètiques no afecten l'estructura de l'ADN o els cromosomes -no són genotòxics en sentit estricte-, però alteren els processos d'expressió gènica amb el resultat final d'un desequilibri de l'homeòstasi cel·lular i de l'organisme, desequilibri que pot conduir a la manifestació de diverses patologies. Els mecanismes de toxicitat epigenètica que, en princi

pi, susciten més interès són aquells en què els xenobiòtics actuen sobre els processos de metilació de l'ADN, d'acetilació o fosforilació de les histones i de l'activació dels factors de transcripció, totes elles funcions que juguen un paper central en la regulació de l'expressió gènica (Strahl i Allis, 2000; Jin et al., 2004). En la pràctica, però, un gran nombre d'investigacions s'ha centrat sobre els receptors citoplasmàtics d'hormones i altres senyalitzadors endògens que actuen com a factors de transcripció activats per lligands (molècules que es fixen a la proteïna receptora). Després de l'activació i trasllat al nucli, aquests factors de transcripció intervenen mitjançant diversos i complexos mecanismes en la regulació de l'expressió gènica. Nombrosos xenobiòtics poden interaccionar amb aquests factors de transcripció originant ulteriorment una desregulació de l'expressió de gens determinats. Sembla que aquesta constitueix la forma més freqüent de toxicitat epigenètica. Entre els factors de transcripció sobre els quals actuen agents tòxics hi ha el receptor X del pregnà, el d'estrògens, el constitutiu d'androstà, el d'àcid retinoic, el de glucocorticoides, l'activat pels proliferadors de peroxisomes, etc. En tots aquests casos existeix un lligand fisiològic específic del receptor, al qual

1"Dosis sola facit venenum" en la sintètica i perdurable versió llatina de l'original alemany de Die dritte Defension (1538), en el qual s'enuncia literalment: "Was ist das nit Gifft ist? Alle Ding sind Gifft/und nichts ohn Gifft/Allein die Dosis macht das ein Ding kein Gifft ist" (Què és el que no és verí? Totes les coses són verí/ i res no manca de verí/Tan sols la dosi fa que una cosa no sigui verí). Philippus Aureolus TheophrastusBombastus von Hohenheim (Einsiedeln, Suïssa, 1493; Taverna del Cavall Blanc, Salzburg, Àustria, 1541), alquimista i metge més conegut com a Paracels, va introduir diverses terapèutiques i va trencar amb la pràctica escolàstica tradicional.

Quadern CAPS Temàtic / 2008 6

mailto:[email protected]



dóna la seva denominació (Goodwin et al., 2002; Goodwin i Moore, 2004; Bombail et al., 2004). D'altra banda, hi ha factors de transcripció per als quals no es coneix l'existència de lligands endògens. El de més transcendència toxicològica és l'implicat en la toxicitat de dioxines, una qüestió sobre la qual se centren els apartats següents.

2. Definicions i terminologia: què són les dioxines i el seu origen.

La denominació "dioxines" s'ha de considerar imprecisa, per bé que útil, per designar genèricament un ampli conjunt d'agents químics caracteritzat per l'analogia dels seus efectes tòxics i un mecanisme de toxicitat comú. Inclou un nombre superior a 500 compostos, els quals s'agrupen en diverses categories químiques. El grup més conspicu està format per aquells agents que donen nom al conjunt i l'estructura base dels quals la constitueix el nucli aromàtic dibenzop-dioxina polihalogenat, en especial per clor o brom (vegeu la fig. 1).

L'estructura química consisteix en dos anells benzènics connectats per un parell d'àtoms d'oxigen. Cadascun dels vuit àtoms de carbó sense enllaç amb l'oxigen es pot unir a àtoms d'altres elements, halògens en aquest cas. El nombre d'àtoms de clor o brom present en les dioxines oscil·la entre 2 i 8. Així, doncs, el grup de les policlorodibenzo-p-dioxines (PCDDs) constitueix el més important toxicològicament, i es troba com un contaminant mediambiental ubic. Les diferents possibilitats de cloració de la dibenzo-p-dioxina determinen l'existència de 75 congèneres de PCDD, i l'agent més notori és la 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina (TCDD), un dels compostos més tòxics coneguts i la dioxina de referència. Existeixen també polibromodibenzo-p-dioxines (PBDDs), agents d'alta toxicitat però quantitativament menys presents que les PCDDs. El segon grup en consideració són els dibenzofurans polihalogenats, l'estructura dels quals difereix de l'anterior en el fet que els dos anells benzènics estan units per un sol àtom d'oxigen i un enllaç carboni-carboni, que formen

Fig. 1. Fórmula química general de les policlorodibenzo-p-dioxines (PCDDs), els policlorodibenzofurans (PCDFs) i els policlorobifenils (PCBs). El nombre d'àtoms de clor pot variar entre 1 i 4 per a Clx i entre 0 i 4 per a Cly en el cas de les PCDDs i els PCDFs, i se situen en distintes posicions i donant lloc a 75 i 135 congèneres respectivament. Quan el Cl es troba en les posicions 2,3 (Clx) i 7,8 (Cly) del PCDD dóna lloc a la 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina (TCDD), la molècula tòxica de referència de tot el grup. La cloració en els PCBs se situa entre 1 i 5 per a Clx i entre 0 i 5 per a Cly, podent-se formar 209 congèneres.

el nucli furà central (fig. 1). Els policlorodibenzofurans (PCDFs) formen un grup de 135 congèneres diferenciats pel grau i la posició de la cloració. També s'hi troben furans bromats (PBDFs). Tant les dioxines pròpiament dites com els furans posseeixen la característica que es tracten d'agents que no han estat mai produïts intencionadament (excepte en petita escala per a estudis de laboratori). En tot cas, es tracta de subproductes generats inadvertidament en diversos processos industrials, tals com la fabricació de productes químics clorats (herbicides organoclorats2 , clorur de vinil i policlorur de vinil, clorobenzens, etc), blanqueig de la pasta de paper, processos metal·lúrgics i de fosa de metalls, etc. Tanmateix, en les últimes dècades la principal font de generació i emissió de PCDDs/PCDFs la constitueixen els processos de combustió utilitzats a les plantes d'incineració de residus urbans, a les de residus químics o perillosos i a les de deixalles hospitalàries, etc., així com als forns de combustió que utilitzen pneumàtics usats i residus plàstics per a la generació d'energia (pràctica àmpliament en ús a les factories cimenteres). (US EPA, 1994 i 2000; IARC, 1997; Tuomisto et al., 1999.) El tercer grup d'importància està integrat pels bifenils polihalogenats, en especial els policlorats (PCBs: policlorobifenils). En aquests compostos els dos anells benzènics estan units per un enllaç entre carbonis i les possibilitats de cloració arriben a formar 209 congèneres (fig. 1). A diferència dels agents anteriors, els PCBs han estat produïts durant més de cinquanta anys

2 Els herbicides organoclorats són a l'origen del coneixement de les dioxines. Durant la guerra del Vietnam l'exèrcit dels EUA va utilitzar una barreja d'herbicides anomenada "agent taronja" per defoliar àmplies àrees forestades en les quals s'ocultaven forces de la guerrilla del Viet-cong. El defoliant, disseminat en mils de tones des d'aeronaus que volaven a baixa alçada, consistia en aproximadament parts iguals dels esters butílics dels àcids 2,4-diclorofenoxiacètic (2,4-D) i 2,4,5-triclorofenoxiacètic (2,4,5-T) sense purificar. Aquests herbicides es feien servir en agricultura des de feia dècades. L'agent taronja també contenia proporcions relativament altes de 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina, la qual era un subproducte de la manufactura del 2,4,5-T. Grups de veterans que van manifestar diversos trastorns en tornar de la guerra van explicar els seus problemes de salut amb l'exposició a l'agent taronja, i posteriorment els van considerar similars als induïts experimentalment pel TCDD. Aquests veterans van portar davant els tribunals les set empreses productores de l'herbicida per a l'exèrcit dels EUA. Les reclamacions van ser resoltes extrajudicialment mitjançant l'establiment d'un fons de 180 milions de dòlars per compensar els veterans i les seves famílies per les discapacitats atribuïdes a l'exposició a l'esmentat agent. Informes clínics del Vietnam refereixen milers de casos -sense compensació- entre la població local exposada a l'agent. Aquests herbicides van ser prohibits cap a 1980.

7



com a productes comercials -Aroclor, Kenechlor, Clophen, etc.- destinats a múltiples usos. En forma de barreges de diferents congèneres -caracteritzades pel seu contingut en clor-, han estat utilitzats, donada la seva gran estabilitat química i baixa inflamabilitat, com a materials aïllants en equips elèctrics (olis dielèctrics en transformadors), en productes plàstics, en fluids hidràulics, en materials piroretardants, etc. En pràcticament totes les barreges de PCBs hi ha com a impureses quantitats variables de dioxines, especialment PCDFs. A causa de la seva extremada persistència en el medi ambient, la producció de PCBs va ser prohibida en molts països a partir de 1980. Tanmateix, grans quantitats continuen encara en ús en aplicacions industrials i elèctriques, a edificis, pintures, etc. (Tuomisto et al., 1999; Baars et al., 2004).

3. Disseminació i presència ambiental de les dioxines.

Donades les seves característiques fisicoquímiques, les dioxines són compostos lipòfils molt estables davant la degradació química i microbiològica i, per tant, constitueixen un grup de contaminants orgànics persistent i ubic en el medi ambient. Tant els PCDDs com els PCDFs i el PCBs s'han detectat a tot arreu del planeta i en pràcticament tots els medis (aire, aigua, sediments, animals aquàtics i terrestres, etc). Això inclou els productes d'alimentació humana. Els continguts més alts de dioxines es troben en els sediments i en els ecosistemes biològics, on es poden biomagnificar les concentracions presents a determinades espècies a través de les cadenes tròfiques. Les àrees més contaminades corresponen als països industrialitzats, on hi ha les fonts d'emissió quantitativament més importants i nombroses, si bé els últims anys

s'observa una tendència a la disminució com conseqüència de les legislacions introduïdes en els anys noranta que limiten les emissions de les incineradores a l'atmosfera (dioxines totals<0,1 ng/m3) i, també, pel desplaçament de les indústries contaminants a països en vies de desenvolupament amb menors controls mediambientals. Com s'ha indicat en l'apartat anterior, avui dia la principal font d'emissió de dioxines radica en la incineració de residus. A principis dels anys vuitanta es va detectar que, juntament amb els contaminants convencionals, les plantes de combustió de residus generaven i difonien a l'atmosfera PCDDs i PCDFs. Fins aleshores, aquests agents es trobaven en l'ambient en quantitats petites originades pels usos esmentats anteriorment. S'ha demostrat que a la dècada dels anys vuitanta la incineració de residus va esdevenir la principal font planetària de dioxines ambientals, de manera que va substituir, en una escala molt més gran, l'originada per la utilització d'herbicides organoclorats (primera causa fins aleshores). Convé tenir present que pràcticament no existeixen productes organoclorats naturals i, encara menys, substàncies del tipus de les dioxines, absents a la natura biològica. Les anàlisis de sediments de sèries cronològiques seculars ben datades mostren que la presència de dioxines és nul·la o ínfima fins a finals del segle XIX o principis del XX, quan sembla que aquests agents van començar a incrementar-se de manera ininterrompuda i paral·lela al desenvolupament de la indústria química i altres activitats que fan servir productes clorats. Així mateix, s'ha pogut comprovar que en teixits humans o animals antics ben conservats (mòmies, cossos congelats en el pergelisòl àrtic, etc.) els nivells de PCDDs/PCDFs determinats són nuls o molt més baixos que els trobats avui dia (Ligon et al., 1989; Schaum et

al.,1993). La valoració de la disseminació ambiental i de l'exposició a dioxines requereix disposar d'un coneixement ampli dels nombrosos i complexos factors que determinen la propagació del contaminant. El procediment utilitzat per l'EPA (1994) per a aquest tipus d'avaluació consisteix en set passos i implica la integració de diversos models específics. A la figura 2 s'esquematitza aquest model, construït per avaluar l'exposició múltiple a dioxines i el seu impacte biològic i sobre la salut humana. S'hi representen el destí, el transport i les relacions de transferència per a les emissions de dioxines i altres agents, com ara metalls pesants- a l'atmosfera per part d'una planta incineradora de residus. Els diferents passos a caracteritzar en aquest model d'impacte ambiental i exposició humana són els següents: 1) identificació de la font, 2) estimació de les taxes d'alliberació, 3) valoració de les concentracions en els punts d'exposició, 4) caracterització dels patrons d'exposició i dels grups de població exposats, 5) integració dels diferents escenaris d'exposició, 6) estimació de l'exposició total, i 7) valoració de les incerteses. Per les seves notables propietats tòxiques i omnipresència ambiental, tant les dioxines com els furans i PCBs formen part dels dotze principals contaminants orgànics persistents (COPs)3

establerts pel Conveni d'Estocolm de 2001 per a la seva eliminació prioritària (PNUMA, 2003). Així mateix, el PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) està promovent la creació d'inventaris d'emissions de dioxines i furans a escala internacional i nacional (PNUMA, 1999). Diversos països han publicat recentment aquests inventaris, com ara Argentina (SAyDS, 2004), Cuba (CITMA, 2003) o Uruguai (MVOTMA, 2002).

3El Conveni d'Estocolm -ratificat el 2005- va definir dotze COPs (POPs en anglès: Persistent Organic Pollutants) l'eliminació dels quals és prioritària. Aquests són: aldrín, PCBs, clordà, DDT, dieldrín, dioxines, endrín, furans, heptaclor, hexaclorobenzè, mirex i toxafè. Observeu que tots ells són productes organoclorats.




Taula I l'administració d'una dosi letal, l'ani-Valors estimats de la DL50/30 dies (dosi oral única) de policlorodibenzo-p- mal desenvolupa lentament una síndioxines drome de consumpció, amb anorèxia,

pèrdua de pes, atròfia del tim, hepatomegàlia, alteració del nivell de lípids i

Cloració Cobai Ratolí

4. Toxicitat aguda de les dioxines.

Els compostos inclosos en el grup de les dioxines posseeixen una toxicitat aguda molt dispar segons l'agent i l'espècie animal considerada. El patró de c l o r a c i ó - o h a l o g e n a c i ó d e l s PCDDs/PCDFs i dels PCBs és d'una gran importància per determinar el grau de toxicitat de la substància. Si bé entre les dioxines hi ha agents la toxicitat aguda dels quals se situa entre les més potents conegudes, especialment la del compost prototip, la TCDD (2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina), el rang de toxicitat dels integrants del grup difereix en diversos ordres de magnitud. A la taula I es poden observar aquestes diferències en funció del nombre i posició dels àtoms de clor a la molècula de PCDD. Noteu com la posició de la cloració pot modificar dràsticament la toxicitat: tal és el cas, per exemple, entre la DL50 (dosi letal

50)4 de la 1,2,4,7,8-PeCDD (pentaclorodibenzo-p-dioxina) -1125 µg/kg- i la de la 1,2,3,7,8-PeCDD -3 µg/kg-, on el simple canvi d'un clor de la posició 4 a la 3 incrementa unes 375 vegades la potència tòxica; en canvi, la DL50 d'aquesta última és similar a la de la 2,3,7,8-TCDD (valors referits al cobai; un fenomen anàleg succeeix amb el ratolí).

Tot i aquestes àmplies diferències, la toxicitat aguda d'un nombre significatiu de PCDDs i PCDFs és considerablement elevada quan es compara amb la d'altres agents "clàssics" considerats altament tòxics (per exemple, amb els 2.000 µg/kg de l'estricnina o els 500 µg/kg de la d-tubocurarina). La toxicitat aguda de les dioxines presenta la peculiaritat de ser diferida. Cap dosi, per alta que sigui, no mata l'animal d'experimentació en un lapse de temps breu, com és el cas amb la majoria d'agents deleteris. Després de

aminoàcids, lesió hepàtica i porfíria en alguns casos, etc., i es mor al cap de tres o quatre setmanes quan la seva massa corporal ha disminuït fins a un 30-40% (Pohjanvirta i Tuomisto, 1994). No es disposa de cap interpretació fisiopatològica d'aquesta síndrome. A causa d'aquesta toxicitat aguda diferida, la DL50 de les dioxines s'expressa com a mortalitat als trenta dies, tal com s'enuncia a les taules I i II. Aquest tipus de toxicitat aguda és summament infreqüent, i s'esdevé, per exemple, amb les radiacions ionitzants i el metilmercuri. Una altra característica de la toxicitat aguda de les dioxines és la seva gran variabilitat entre espècies i, fins i tot, intraespècie. Experimentalment, la DL50 de la TCDD se situa entre els 0,6 µg/kg i els 3-10 mg/kg segons l'espècie animal considerada, i es calculen en uns 70-100 µg/kg la dosi tòxica aguda per als humans (similar a la d'altres primats); en tot cas, es tracta de valors extremadament tòxics. S'han descrit toxicitats encara més grans en peixos. La taula II mostra els valors de la DL50/30 dies per a diverses espècies. Noteu com les diferències entre soques de la mateixa espècie -rata Long-Evans davant la rata Han/Wistar o ratolins C57 i DBA- són més grans que entre espècies (Pohjanvirta i Tuomisto, 1994; Safe i Wormke, 2003)5 . La toxicitat dels diferents compostos dels grups PCDDs, PCDFs i PCBs s'expressa en relació amb la del TCDD, definint-se un factor d'equivalència tòxica (TEF: Toxic equivalency factor o TCDD equivalency factor) per

3 El Conveni d'Estocolm -ratificat el 2005- va definir dotze COPs (POPs en anglès: Persistent Organic Pollutants) l'eliminació dels quals és prioritària. Aquests són: aldrín, PCBs, clordà, DDT, dieldrín, dioxines, endrín, furans, heptaclor, hexaclorobenzè, mirex i toxafè. Observeu que tots ells són productes organoclorats. 4La DL50 és la dosi (expressada en mg o µg/kg de pes corporal) que causa la mort en el 50% dels animals exposats. 5A les taules i al llarg del text s'utilitzen unitats estàndard del sistema mètric decimal. A la literatura toxicològica encara es pot trobar l'expressió de quantitats o concentracions en mesures no estàndard com ppm (parts per milió), la qual cosa equival, p. ex., a 1 mg/kg, 1 µg/g, etc. Convé tenir present que el bilió (billion) utilitzat en anglès dels EUA -i amb freqüència en el Regne Unit- equival al miliard o mil milions en el sistema mètric decimal (109) i que el trilió (trillion) és el nostre bilió (1012), per la qual cosa les expressions ppb (part per bilió) i ppt (parts per trilió) en anglès -utilitzades amb freqüència a la toxicologia de dioxines- es presten a confusió, ja que corresponen a 1µg/kg i a 1 ng/kg, respectivament. Les unitats i abreviatures que emprem en aquest article són: pg (picogram)=10-12 g; ng (nanogram)=10-9 g; µg (microgram)=10-6 g.

9



a cada congènere, cosa que permet quantificar-los en forma de concentracions de toxicitat equivalent a la del TCDD (Teq: TCDD equivalent quantity o Toxicity equivalent). Els valors de TEF varien entre 1 (el propi del TCDD) i 0,00001. A la taula III s'enumeren els valors assignats per l'OMS als diferents congèneres de PCDDs, PCDFs i PCBs. Els valors de TEF permeten expressar la toxicitat de mescles de diversos agents d'aquests grups en forma d'equivalents tòxics del TCDD (Van den Berg et al., 1998).

Fig. 2. Model de disseminació ambiental i exposició múltiple a dioxines per a avaluarne l'impacte ecològic i sobre la salut humana.- El diagrama considera el destí, transport i relacions de transferència per a les emissions a l'atmosfera d'una planta incineradora de residus.

Espècies

Truita Peix zebra Pollastre Cobai Rata (Soques usuals) Rata ( Long-Evans) Rata (Sprague-Dawwley) Rata (Han/Wistar) Ratolí(soques usuals) Ratolí(C57BI/6) Ratolí(DBA/2) Conill Hàmster Gos Macaco rhesus

LD50(ug/Kg)

0,074 2,5 22-50 0,6-2 22-45 10 60 1000 Taula II

Valors de la toxicitat aguda 114-300 (DL50/30 dies) de la 2,3,7,8-tetraclo182 rodibenzo-p-dioxina (TCDD) en

2570 diferents espècies animals. Els valors115 de la DL50 corresponen a la dosi oral 1157-5051 única administrada, excepte en pei

xos en els quals és calculada segons100-200 laconcentració d'agent determinada70-100 en el sac vitel·lí.

10



Taula III Factors d'equivalència tòxica (TEF) per a les policlorodibenzo-p-dioxines (PCDD), els policlorodibenzofurans (PCDF) i els policlorobifenils (PCB) amb TEF>0 en relació amb la toxicitat de la 2,3,7,8-TCDD. Es considera que altres congèneres no indueixen efectes tipus dioxines.

CONGÈNERES TEF DE L’OMS

PCDDs 2,3,7,8-TCDD 1,2,3,7,8-PeCDD 1

1,2,3,4,7,8-HxCDD 1

1,2,3,6,7,8-HxCDD 0.1

1,2,3,7,8,9-HxCDD 0.1

1,2,3,4,6,7,8-HpCDD 0.1

OCDD 0.01 0.0001

PCDFs 2,3,7,8-TCDF 0.1 1,2,3,7,8-PeCDF 0.05 2,3,4,7,8-PeCDF 0.5 1,2,3,4,7,8-HxCDF 0.1 1,2,3,6,7,8-HxCDF 0.1 1,2,3,7,8,9-HxCDF 0.1 2,3,4,6,7,8-HxCDF 0.1 1,2,3,4,6,7,8-HpCDF 0.01 1,2,3,4,7,8,9-HpCDF 0.01 OCDF 0.0001

PCBs (no orto) 3,3’,4,4’-TCB (77) 0.0001 3,4,4’,5-TCB (81) 0.0001 3,3’,4,4’,5-PeCB (126) 0.1 3,3’,4,4’,5,5’-HxCB (169) 0.01

Mono-orto PCBs 2,3,3’,4,4’-PeCB (105) 0.0001 2,3,4,4’,5-PeCB (114) 0.0005 2,3’,4,4’,5-PeCB (118) 0.0001 2’,3,4,4’,5-PeCB (123) 0.0001 2,3,3’,4,4’,5-HxCB (156) 0.0005 2,3,3’,4,4’,5’-HxCB (157) 0.0005 2,3’,4,4’,5,5’-HxCB (167) 0.00001 2,3,3’,4,4’,5,5’-HpCB (189) 0.0001

·Valors TEF ratificats per l'OMS (Van den Berg et al., 1998) ·Per als PCBs s'indiquen entre parèntesis els nombres de referència assignats a cada congènere per la IUPAC (International Union of Pure and Applied ·Chemistry) ·DD: dibenzo-p-dioxina. DF: dibenzofurà. B: bifenil ·TC: tetraclor. PeC: pentaclor. HxC: hexaclor. HpC: heptaclor. OC: octaclor

TEF (TCDD equivalency factor o toxic equivalency factor): factor de toxicitat relativa aplicat a cada congènere de PCDDs, PCDFs o PCBs en relació amb la toxicitat de la 2,3,7,8-TCDD. El TEF permet calcular la TEQ o Teq (TCDD equivalent quantity o Toxicity equivalent), la quantitat o concentració d'un congènere donat equivalent a la toxicitat del 2,3,7,8-TCDD. S'obté en multiplicar la quantitat determinada d'un agent pel seu factor d'equivalència tòxica (TEF). Al 2,3,7,8-TCDD se li assigna el valor .TEF=1. Així, per exemple, el 2,3,4,7,8-PeCDF (pentaclorodibenzofurà) amb un TEF=0,5 ha de doblar la seva dosi per induir el mateix efecte que el 2,3,7,8-TCDD. L'ús del TEF és molt útil per expressar la toxicitat de barreges de congèneres, situació usual en la pràctica, especialment amb els PCBs.

11


Taula IV Vides biològiques d'eliminació (t½) d'alguns PCDDs/PCDFs d'importància

CONGÈNERE VIDA MITJANA ANYS

2,3,7,8-TCDD 1,2,3,7,8-PeCDD 1,2,3,4,7,8-HxCDD 1,2,3,6,7,8-HxCDD 1,2,3,7,8,9-HxCDD 1,2,3,4,6,7,8-HpCDD OCDD

2,3,7,8-TCDF 1,2,3,7,8-PeCDF 2,3,4,7,8-PeCDF 1,2,3,4,7,8-HxCDF 1,2,3,6,7,8-HxCDF 1,2,3,7,8,9-HxCDF 2,3,4,6,7,8-HxCDF 1,2,3,4,6,7,8-HpCDF 1,2,3,4,7, 8,9-HpCDF OCDF

6 – 10 9 – 16

8 13 – >70

5 – 9 3 – 7 6 – 7

0 – 4 0.9

5 – 20 3 – 6 4 – 6

? 2 – 6 3 – 7

3 0.2 – 2

toxicològica

·DD: dibenzo-p-dioxina. DF: dibenzofurà ·TC: tetraclor. PeC: pentaclor. HxC: hexaclor. HpC: heptaclor. OC: octaclor ·PCDD: policlorodibenzo-p-dioxina ·PCDF: policlorodibenzofurà



5. Toxicocinètica.

La incorporació de les dioxines a l'or-ganisme es pot produir per inhalaciód'aire, partícules, cendra o pols conta-minats. Això no obstant, l'exposiciódirecta per via inhalatòria representa,generalment, una petita proporció deltotal que ingressa en l'organisme, laprincipal porta d'entrada del qual ésl'oral amb els aliments contaminats. Enel tracte gastrointestinal l'absorció deles dioxines és molt elevada (80-90%),tot i que pot variar segons les caracte-rístiques lipòfiles de cada congènere.Després de passar a la sang, les dioxi-nes es distribueixen ràpidament pertots els òrgans. El teixit adipós consti-tueix el principal dipòsit de dioxines.Adosis elevades, una part important

també s'acumula en el fetge. Atesa laseva alta liposolubilitat i pràcticamentnul·la solubilitat en aigua, les dioxinesno poden ser excretades per l'orina. Amés, la seva metabolització és ínfima onul·la. La combinació d'aquests factorsdetermina que la seva eliminació del'organisme sigui extremadamentlenta. En humans, la vida mitjana d'eli-minació (t½)6 ½) se situa entre sis ideu anys en el cas del TCDD i enmolts altres congèneres aquests valorsde magnitud són similars. La taula IVrepresenta aquests valors per a algunsPCDDs i PCDFs. Uns períodes tanprolongats de vida mitjana d'elimina-ció impliquen un alt poder acumulatiude les dioxines en l'organisme. De fet,fins i tot a baixes exposicions, les dio-xines s'acumulen en l'organisme

durant dècades i arriben a constituirquantitats totals importants (Tuomistoet al., 1999).

6. Mecanismes de toxicitat:alteració de la regulació del'expressió gènica (toxicitatepigenètica).

Per bé que nombrosos aspectes delsmecanismes de toxicitat de les dioxi-nes -siguin PCDDs, PCDFs, PCBs oagents polihalogenats similars- conti-nuen sense ser elucidats, els estudisexperimentals desenvolupats en l'últi-ma dècada permeten establir un quadregeneral de l'acció patogènica d'aquestsxenobiòtics. En síntesi, l'activitat deles dioxines s'exerceix a través d'unacomplexa cadena d'interaccions ambreceptors citoplasmàtics i nuclearsinvolucrats en la regulació de l'expres-sió gènica, la resultant final de la qualés l'estimulació, la inhibició o la desre-gulació de la transcripció de nombro-sos gens, cosa que dóna lloc a l'expres-sió de múltiples respostes tòxiques(vegeu l'esquema de la figura 3). Elsfactors de més rellevància implicats enaquests mecanismes es descriuen acontinuació.Receptor d'hidrocarbur d'aril. Lesdioxines que arriben a la cèl·lula s'u-neixen amb una afinitat altíssima -Kd(constant de dissociació) de l'ordre pM(picomolar) les més tòxiques al nM oµM les menys- a una proteïna citoplas-màtica soluble denominada receptord'hidrocarbur d'aril (AhR, de les siglesen anglès: aryl hydrocarbon receptor),també designada com a receptor dedioxines (Poland i Knutson, 1982;Whitlock, 1993). En sentit estricte, elreceptor Ah és un factor de transcrip-ció l'activació del qual depèn de laseva unió a lligands. La massa molecu-lar aparent d'aquest receptor varia con-

6La vida mitjana t½ representa el temps requerit per eliminar el 50% de l'agent (tòxic, fàrmac...) present en l'organisme. Davant una exposició contínua, es calcula que l'equilibri entre entrada i eliminació s'asso-leix després d'un període equivalent a 5 t½ (vegeu per a aquest concepte i per a d'altres de generals en toxicologia Silbergeld, 2001).



Fig. 3. Mecanisme de toxicitat de les dioxines. L'esquema representa l'entrada de la molècula de dioxina a la cèl·lula i la seva unió al receptor d'hidrocarbur d'aril (AhR), que es troba en el citoplasma formant un complex amb dues proteïnes de xoc tèrmic (HSP90), una proteïna X associada 2 (XAP2) i una proteïna de 23 kDa (p23). El complex multiproteic [dioxina-AhR]-2HSP90-XAP2-p23 ingressa al nucli i es dissocia en interaccionar amb la proteïna Arnt (translocalitzador nuclear del receptor Ah), i es forma un heterodímer [dioxina-AhR]-Arnt. L'heterodímer s'uneix a un element de resposta a xenobiòtics (XRE) de l'ADN i inicia l'activació o la desregulació de diversos gens, l'expressió de la qual donarà lloc a les respostes tòxiques (vegeu-ne la descripció en el text).

siderablement entre les espècies de vertebrats estudiades: s'ha informat sobre valors des de 95 kDa (ratolí C57BL/6) fins a 145 kDa (truita arc iris). En humans i rates se situa al voltant dels 106 kDa (Pohjanvirta et al., 1999). El receptor Ah es troba acoblat a dues proteïnes de xoc tèrmic -també anomenades d'estrès- HSP90 (Heat shock protein de 90 kDa), la funció principal de les quals és assegurar un plegament adequat del receptor, és a dir, mantenir la conformació tridimensional requerida per a la seva funció. Aquestes proteïnes HSP sovint s'anomenen xaperonines. Així mateix, en el citoplasma unes altres dues proteïnes es troben acoblades al receptor Ah: la proteïna X associada 2 (XAP2: X-associated protein 2) i una proteïna de 23 kDa (p23), les funcions de les quals són pràcticament desconegudes, tot i que s'ha formulat que contribueixen a estabilitzar el factor de transcripció AhR en repòs (vegeu la figura 3) (Denison i Nagy, 2003). La unió de la molècula de dioxina amb el receptor Ah desencadena un procés

que trasllada el complex proteic descrit -[dioxina-AhR]-2HSP90-XAP2p23- al nucli cel·lular. La naturalesa del procés de translació pel citoplasma i a través de la membrana nuclear és desconeguda, si bé es pot formular la hipòtesi que la unió de la dioxina amb el receptor Ah modifica la conformació d'aquest de tal manera que possibilita la translocalització del complex al nucli. Convé tenir present que la unió amb el receptor Ah no és exclusiva dels agents tipus dioxina que es consideren en aquest article. Nombrosos xenobiòtics de naturalesa molt dispar posseeixen afinitat per aquest receptor -en especial, hidrocarburs aromàtics policíclics (el 3-metilcolantrè és un prototip)-, i fins i tot algunes substàncies naturals, com ara flavonoides (per exemple, la ß-naftoflavona). En tot cas, l'afinitat d'aquests compostos és molt menor que la de les dioxines -més o menys un milió de vegades inferior-, i les seves Kd se situen en el rang µM (Denison i Nagy, 2003). Un aspecte notable a considerar en relació amb el receptor Ah consisteix

que ara com ara no s'ha identificat cap substància endògena -endobiòtic- que sigui el seu lligand fisiològic. Això contrasta amb els altres receptors identificats com a factors de transcripció, que són activats per hormones i altres agents. Intentar conèixer quina és la funció fisiològica d'un receptor de característiques tan complexes i amb una afinitat tan alta per agents antropogènics de creació recent constitueix un camp d'investigació en continu desenvolupament.

Translocalitzador nuclear del receptor d'hidrocarbur d'aril. En arribar al nucli, el complex multiproteic [dioxina-AhR]-HSP90-XAP2-p23 interacciona amb una proteïna anomenada translocalitzador nuclear del receptor Ah (Arnt: Ah receptor nuclear translocator). L'Arnt és un factor de transcripció específicament nuclear la massa molecular del qual varia entre 90 i 130 kDa segons les espècies (97 kDa en cèl·lules humanes). El resultat de la interacció és la formació d'un heterodímer [dioxina-AhR]-Arnt i la dissociació de les altres proteïnes del complex (HSP90, XAP2 i p23). La proteïna Arnt anteriorment va ser considerada un mer transportador del receptor Ah des del citoplasma -on se suposava que s'esdevenia la dissociació del complex multiproteic- fins al nucli (definint-se com a transportador AhR), però de fet solament s'uneix amb l'AhR quan aquest ja es troba a l'interior del nucli. Per a la constitució de l'heterodímer proteic és indispensable que el receptor Ah es trobi unit a la dioxina o a un altre lligand afí. L'heterodímer format s'ubica -per l'acció localitzadora d'ambdós components- en un segment específic de l'ADN anomenat DRE/XRE (dioxin responsive element/xenobiotic responsive element), el qual respon a l'acció de l'heterodímer modificant l'activitat de transcripció gènica (Whitlock, 1999; Denison i Nagy, 2003; Safe i Wormke, 2003).

13



Elements de resposta a dioxines/xenobiòtics a l'ADN. Els factors de transcripció -proteïnes cel·lulars- s'uneixen a l'ADN en llocs de reconeixement específics presents a les regions reguladores de l'expressió gènica. Aquesta unió, en la usual direcció 5' del gen regulat pel factor de transcripció, desencadena el procés que porta a l'expressió del gen en qüestió. La regió reguladora o promotora de nombrosos gens conté llocs de reconeixement concret per als factors de transcripció constituents de l'heterodímer [dioxina-receptor Ah]-Arnt. Aquests llocs d'unió de l'heterodímer són coneguts com a elements de res-posta a dioxines (DREs), o també, d'una manera més genèrica, elements de resposta a xenobiòtics (XREs). Consisteixen en un curt segment d'ADN, la seqüència del qual més freqüent és 5'-TXGCGTG-3', en la qual X és usualment T o A. Els components de l'heterodímer, sense dissociar-se, s'uneixen a diferents parts del DRE/XRE: el complex [dioxina-AhR] a 5'-TNGC i l'Arnt a 5'-GTG-3' (Whitlock, 1999), tot i que això només s'ha mostrat en la transactivació de certs gens (els del citocrom P-450 1A1 o CYP1A1, un enzima hemoproteic del sistema metabolitzador de xenobiòtics present al reticle endoplàsmic). La unió de l'heterodímer al DRE/XRE de l'ADN origina una cadena de fets que porten a l'expressió -però també a la inhibició o desregulació- de múltiples gens, cosa que a través dels ARNm es tradueix en variacions de la síntesi de les proteïnesdeterminades pels dits gens. És interessant indicar que els DREs/XREs poden estar ubicats a una distància superior a milers de bases del lloc d'iniciació de la transcripció del gen diana (Whitlock, 1999). Un exemple il·lustratiu de l'increment de la transcripció induït per les dioxines el constitueix la regió reguladora del gen CYP1A1, la qual conté múltiples XREs que mostren el marcat incre

ment (més de 100 vegades) en els nivells d'ARNm i proteïna CYP1A1 després de l'exposició a lligands del receptor Ah.

7. Manifestacions tòxiques de l'exposició a dioxines (respostes tòxiques).

Com s'ha indicat prèviament, els DREs/XREs han estat descrits a les regions reguladores o promotores de nombrosos gens. Tanmateix, els mecanismes que porten de la interacció dio xina-receptor Ah a la resposta tòxica són extremadament complexos i encara se'n desconeixen la majoria dels factors i processos. D'altra banda, la toxicitat sembla dependre del context cel·lular i de l'ADN regulador o promotor, de l'estat de fosforilació, de la interacció amb altres factors no dependents del receptor Ah, etc. (Safe i Wormke 1993), i també de les característiques específiques de l'òrgan o sistema en el qual es manifesta la resposta i de la seva vulnerabilitat. En ratolins transgènics mancats de receptor Ah (AhR-null o knockout: gen AhR anul·lat) les dioxines no indueixen la majoria dels efectes tòxics que els són propis. En aquests ratolins no es detecten nivells d'ARNm per al CYP1A1 i altres proteïnes l'expressió de les quals és regulada per regions de l'ADN que contenen DREs/XREs. Tanmateix, per bé que l'anul·lació del gen AhR confereix resistència a la toxicitat de les dioxines, els animals amb aquesta condició manifesten una sèrie de fenotips anòmals. Entre els més patents hi ha una patologia hepàtica associada a altes taxes l'apoptosi. Aquesta patologia sembla que està originada per una acumulació anormal d'àcid retinoic que indueix l'activació del factor ß transformador del creixement cel·lular (TGF-ß: transforming growth factorbeta), la qual cosa resulta en una important estimulació de l'apoptosi. Així mateix, aquests ratolins presenten

una deficiència notable del sistema immunitari perifèric, amb una baixa taxa de cèl·lules T. Això porta a la mort prematura per infeccions oportunistes. Uns altres canvis fenotípics inclouen fibrosi cardíaca, hiperqueratosi i hiperplàsia cutànies, expressió anòmala de citocines, etc. Les observacions efectuades en aquesta mena de ratolins suggereixen algunes de les funcions fonamentals del receptor Ah, important en l'homeòstasi cel·lular, tot i que avui dia encara no és factible traçar un quadre adequat del seu paper fisiològic (González i Fernández-Salguero, 1998). En relació amb la funció fisiològica de la proteïna Arnt, el desconeixement és encara més gran que amb la del receptor Ah. En tot cas, ha de ser important, ja que la seva manca és letal. Els ratolins amb el gen Arnt anul·lat no sobrepassen el desè dia de desenvolupament fetal (postembrionari), i s'observen greus anomalies en la vascularització del sac vitel·lí. Alguns autors afirmen que aquesta letalitat reflecteix la participació de l'Arnt en múltiples vies de senyalització, tals com les que intervenen a les respostes de transcripció davant una baixa tensió d'oxigen (Whitlock, 1999). La variabilitat de la resposta tòxica a les dioxines pot estar, si més no en part, relacionada amb el polimorfisme del receptor Ah i de la proteïna Arnt que s'ha descrit en soques de rata. A la taula II es mostrava com les rates Long-Evans són unes mil vegades més sensibles a la toxicitat aguda del TCDD (10 µg/kg) que les rates Han/Wistar (10000 µg/kg). Aquesta major sensibilitat es correlaciona amb un elevat contingut citoplasmàtic de llocs de fixació específics per al TCDD (receptor Ah) al fetge i el pulmó de la soca Long-Evans en comparació amb els que expressa la Han/Wistar. Així mateix, el receptor Ah de les primeres té una massa de 106 kDa -similar al de la majoria de soques de rates de laboratori- en con-




trast amb els 98 kDa de les Han/Wistar. També la concentració d'Arnt nuclear és tres vegades superior a les Long-Evans que a les Han/Wistar. Queda per establir com aquestes diferències funcionals i estructurals del receptor Ah i la proteïna Arnt confereixen la notable resistència a la toxicitat del TCDD que posseeixen les rates Han/Wistar i si això passa, com és probable, en altres espècies (Pohjanvirta et al., 1999). Per avaluar els riscos per a la salut humana tenen una gran importància els efectes no aguts i les manifestacions diferides de les dioxines. Avui dia es considera que aquestes actuen fonamentalment com a "xenohormones". Si bé durant molt de temps s'ha prestat una gran atenció a la inducció de càncers per les dioxines, avui dia se'n concedeix molta més a les accions immunològiques (immunodepressió), que, juntament amb les alteracions de la reproducció (infertilitat, activitat antiestrogènica, inhibició de la síntesi de testosterona, embriotoxicitat, etc.), són els efectes coneguts més sensibles produïts per les dioxines en els mamífers, incloent-hi els humans. Aquests efectes es manifesten amb quantitats corporals de dioxines unes cent vega-des menors que aquelles associades a la inducció de neoplàsies. Així mateix, les evidències més recents reforcen la conclusió que la sensibilitat dels humans als efectes de les dioxines que hem esmentat és similar a l'observada en els animals d'experimentació i que sembla que no existeix un llindar per a determinades respostes tòxiques a aquests agents. Aquestes accions són les que porten a preconitzar una disminució de les concentracions màximes permissibles de dioxines en el mitjà i els aliments (US EPA, 1994; IARC, 1997; WHO, 2000; EU-SCOOP, 2000). A la taula V s'enumeren diverses manifestacions tòxiques observades després de l'exposició a dioxines i relacionades amb els nivells de TCDD acumulats a

l'organisme. Algunes d'elles es descriuen succintament a continuació.

Cloracne. Una de les característiques tòxiques més patents de l'exposició a dioxines, furans, PCBs i agents similars és la inducció de cloracne. Molt abans de la identificació d'aquests compostos s'havien descrit manifestacions cutànies en treballadors de la indústria química subsegüents a accidents laborals. Tals manifestacions es van relacionar amb l'exposició al clor, i per això es va anomenar cloracne el quadre caracteritzat per la presència de barbs a la cara (al voltant d'ulls i orelles principalment), tòrax i genitals. Així mateix, apareix hipertricosi, hiperpigmentació, conjuntivitis i metaplàsia de la glàndula de Meibom (glàndula sebàcia que lubrica les parpelles). Els pacients de Yusho (vegeu més avall) van desenvolupar aquesta simptomatologia, també observada en persones exposades a dioxines després de l'accident de Seveso (Itàlia)7 . El cloracne és una resposta tòxica a dioxines que s'ha observat solament en humans. En formes relativament similars pot ser reproduït experimentalment en el macaco rhesus (Macaca mulatta), que desenvolupa lesions facials similars a les dels humans, i també a la superfície interior de l'orella del conill, tot i que no en altres parts de la pell d'aquest. No s'indueix en la majoria de les espècies estudiades al laboratori (Safe et al., 2003).

Disrupció endocrina. El TCDD i altres dioxines són prototip d'agents disruptors endocrins. Actuen amb una gran potència modulant o interferint directament o indirectament amb nombroses vies de senyalització endocrina. Entre les respostes tòxiques produïdes per les dioxines destaquen manifestacions similars a les observades en la disfunció tiroïdal. Experimentalment s'ha comprovat una disminució dels nivells circulants d'hormona tiroïdal T4. Alguns PCBs s'uneixen a la proteï

na fixadora de l'hormona tiroïdal i interfereixen amb la seva funció. D'altra banda, el TCDD és un potent antiestrogènic, que inhibeix múltiples respostes induïdes pels estrògens en diversos teixits (úter, glàndula mamària, etc). També s'han detectat una disminució dels nivells de testosterona i un increment de l'hormona luteïnitzant. Aquestes alteracions tenen conseqüències sobre el funcionalisme del sistemareproductor. Experimentalment s'observen nombroses alteracions secundàries a les alteracions hormonals originades per dioxines. Això no obstant, els mecanismes d'acció inicials continuen sense ser elucidats (Safe et al., 1998; Safe i Wormke, 2003; Miller et al., 2004).

Endometriosi. L'endometriosi és un trastorn del sistema reproductor femení d'etiologia desconeguda i causa important d'esterilitat. Consisteix fonamentalment en el creixement de cèl·lules endometrials -components de la mucosa uterina sensibles als estrògens- en teixits extrauterins. En estudis duts a terme en macacos rhesus exposats de forma crònica (quatre anys) a baixes quantitats de TCDD s'ha mostrat que aquest agent indueix la presència d'endometriosi i que l'afecció persisteix després de cessar l'exposició (observada mitjançant laparoscòpia deu anys després de suprimir el tractament amb TCDD). En aquests estudis es va determinar que la incidència d'endometriosi es correlaciona amb l'exposició al TCDD i que la gravetat del trastorn depèn de la dosi administrada. Es va constatar una endometriosi entre moderada i greu en el 43% de femelles exposades a 5 ng/kg i en el 71% d'aquelles exposades a 25 ng/kg de TCDD (Rier et al., 1995).

Immunotoxicitat. Hi ha nombroses proves experimentals i epidemiològiques que mostren que el sistema immunitari és una de les formacions biològiques més sensibles a l'acció de

7L'accident va ocórrer el 1976 en una fàbrica ubicada a Seveso (a prop de Milà) quan va explotar un reactor de producció de triclorofenol i va alliberar diversos quilos de TCDD al medi en forma de núvol químic que va escampar l'agent fins a sis quilòmetres de la planta. La població de l'àrea afectada fou evacuada i des d'aleshores s'ha efectuat un seguiment epidemiològic de les persones exposades.

15



Taula V Manifestacions tòxiques en humans i animals exposats a dioxines. Relació entre efectes i nivells de 2,3,7,8-TCDD (OMS-TEQ) a l’organisme

Efectes Espècie Nivells a l’organisme

n/kg pes

Cloracne Humans 36–3000

Síndrome de consumpció Rata 5000 (ED50)

Immunotoxicitat (atròfia tímica) Rata 5000 (ED50)

Promoció tumoral Rata 2500

Pes disminuït en néixer Humans 1400 (matern)

Disminució hormona tiroïdal (T4) Rata 3000 (ED50)

Creixement disminuït Humans 47 (matern?)

Endometriosi Macaco rhesus 27–69 (LOEL)

Càncer Hàmster 100

Disminució nombre

d’espermatozoides

Rata 64 (LOEL, fetal)

Neurotoxicitat del

desenvolupament

(aprenentatge instrumental)

Macaco rhesus 42 (LOEL)

(matern)

Tolerància a la glucosa alterada Humans 13–110

Disminució testosterona Humans 13

Alteració subconjunt limfòcits Tití 6–8

Susceptibilitat viral incrementada Ratolí 7–10 (LOEL)

Increment d’expressió d’IL1â Ratolí 10 (LOEL)

Inducció del receptor EGF Rata 3 (LOEL)

Inducció enzima CYP1A1 Rata

Ratolí

Rata

1 (LOEL)

23 (LOEL)

300 (ED 50)

Fons (sense efectes) Humans 9

Fons (sense efectes) Ratolí 4

LOEL (lowest observed effect level): nivell —de dosi— més baix al qual s’observa un efecte.

ED50 (median effective dose): dosi efectiva 50, aquella que causa el 50% de l’efecte màxim.

Dades d’US EPA (1994) i Tuomisto et al. (1999).




les dioxines i agents similars. Els efectes més notables consisteixen en atròfia del tim amb la consegüent pèrdua limfocitària, immunosupressió, pancitopènia, caquèxia i promoció tumoral. La immunotoxicitat apareix a dosis baixes de dioxines. En primats s'han induït respostes immunitàries amb només una dosi de 10 ng/kg de TCDD. En ratolins cal repetir aquesta dosi quatre vegades per produir una immunodeficiència detectable. En tot cas, les alteracions immunitàries conseqüents a les dioxines incrementen la susceptibilitat a les infeccions de tota mena (Lundberg et al., 1990; EPA, 1994).

Carcinogènesi. Les dioxines i els furans -i en especial el TCDD- posseeixen activitat tumorígena en els animals de laboratori i són considerats carcinògens humans per l'Agència Internacional d'Investigació del Càncer (IARC, 1997). Com que els PCDDs/PCDFs no són agents genotòxics, és a dir, no causen mutacions, es tracta de carcinogènesi epigenètica originada probablement per la seva acció com a promotors tumorals i mitjançada pel receptor Ah (Safe, 2001), tot i que aquest mecanisme no permet excloure altres vies d'actuació. Tal seria el cas observat en fibroblastos embrionaris mancats de receptor Ah, en els quals els lligands d'alta afinitat per aquest receptor, que és el TCDD, modifiquen la proliferació i diferenciació cel·lular i alteren el control del cicle cel·lular a les fases G2 i M. Tanmateix, els mecanismes pels quals el receptor Ah influeix sobre la diferenciació i proliferació cel·lular són mal coneguts. En cèl·lules deficients en receptor Ah la sobreproducció de TGF-ß sembla que és el factor primari que causa baixes taxes de proliferació i incrementa l'apoptosi, la qual cosa suggereix que el receptor influeix en la producció de TGF-ß i en el control del cicle cel·lular (Elizondo et al., 2000). En un altre ordre conceptual, l'anàlisi

de les diferents dades epidemiològiques ha fet considerar les dioxines com a carcinògens "generals", amb potencialitat en múltiples localitzacions, en les poblacions humanes més altament exposades que han estat estudiades (principalment, homes adults). Aquestes observacions són coherents amb els resultats experimentals obtinguts en animals de laboratori i concorden amb el que es pot esperar del mecanisme d'acció conegut de les dioxines, especialment la seva activitat carcinògena com a promotor, és a dir, modificant les funcions cel·lulars de tal manera que facilita l'acció d'altres agents amb capacitat cancerígena directa. L'acció promotora -facilitadora- de les dioxines probablement s'exerceix en la majoria de teixits.

Yusho. El 1968 prop de 1.200 persones al Japó van consumir oli d'arròs contaminat accidentalment amb PCBs i, com es va comprovar posteriorment, amb PCDFs. Aquestes persones van desenvolupar una síndrome coneguda com "Yusho" (oli en japonès). Entre d'altres manifestacions, va aparèixer el cloracne de forma prominent, així com alteracions generals, especialment un increment en l'excreció de porfirina i canvis immunològics. Les dades epidemiològiques apunten a un excés de mortalitat per càncer en els homes. Aquestes característiques de la síndrome la relacionen més amb l'exposició a altes concentracions de TCDFs que amb els PCBs. L'exposició ha estat estimada en 154 ng (Teq)/kg/dia. Va presentar unes característiques similars la intoxicació per oli d'arròs contaminat amb PCBs esdevinguda a Taiwan el 1979 i que va afectar 2.069 persones (coneguda en aquest cas com Yu-Cheng). L'exposició fou del mateix ordre de magnitud que en la síndrome Yusho. (EPA, 1994; Tuomisto et al., 1999).

Alteracions del desenvolupament El moment del desenvolupament de l'in

dividu en el qual té lloc l'exposició a dioxines posseeix una importància crítica, no solament pel que fa a la gravetat de l'efecte, sinó en el tipus d'efecte que es manifestarà. L'exposició prenatal d'animals de laboratori al TCDD causa greus alteracions en el desenvolupament embrionari i fetal, i és característica l'aparició d'hidronefrosi i paladar fes. Els estudis en ratolins mancats de receptor Ah indiquen que la teratogenicitat del TCDD és mitjançada en part per aquest receptor, però que altres mecanismes independents de la presència de l'AhR també contribueixen a la toxicitat del TCDD sobre el desenvolupament (Peters et al., 1999). Aquest és un dels camps on més incògnites subsisteixen sobre la toxicitat d'aquests agents organoclorats, especialment en els aspectes relatius a l'exposició fetal via materna.

8. Exposició humana a dioxines i avaluació del risc.

Les multiformes manifestacions tòxiques produïdes per les dioxines (vegeu l'apartat anterior i la taula V) presenten nombrosos aspectes sense elucidar. Si bé avui dia es disposa d'una certa visió del mecanisme molecular de toxicitat, aquest es circumscriu especialment a aspectes determinats, concretament a l'extrema inducció del CYP1A1, el paràmetre més assequible experimentalment. Per contra, encara hi ha un gran buit de coneixement entre els processos descrits d'interacció amb els factors de transcripció i modificació de l'expressió gènica i les manifestacions nocives observades. No es disposa per a la major part de respostes tòxiques de cap explicació fisiopatològica que permeti comprendre el pas de l'alteració de la regulació gènica al trastorn clínic. Davant la manca d'una aproximació fonamentada en els mecanismes de toxicitat subjacents als efectes concrets observats, l'avaluació del risc s'ha establert en funció de les dades empíriques disponibles, fonamentalment a)

17



l'alta afinitat pel receptor Ah, b) l'extremadament prolongada vida mitjana d'eliminació, que comporta una important i permanent acumulació de dioxines en l'organisme i, per tant, una acció contínua, i c) les dades epidemiològiques i experimentals que mostren condicions de vulnerabilitat en funció d'edat, sexe, fase del desenvolupament, etc. L'anàlisi i modelatge d'aquests paràmetres, entre d'altres, va portar l'EPA (1994) primer i després l'OMS (2000) a establir límits màxims admissibles diaris (ADI: admisible o average daily intake) de l'ordre d'1 a 2 pg/kg (Teq per pes corporal). Els aliments són la principal font d'exposició humana a dioxines, especialment aquells amb un alt contingut en greixos. Avui dia la càrrega corporal mitjana de dioxines se situa en 30-60 ng/kg (expressats en Teq en greix), xifra que equival a 300-600 ng (Teq) per persona. Aquests valors estan molt a prop de les concentracions més baixes que poden causar efectes sobre la salut. Alguns grups de població (nens lactants, persones amb un alt consum de peix, etc.) estan exposats a quantitats més elevades d'aquests agents i, per tant, a un risc més gran (Tuomisto et al., 1999; Porta et al., 2002; Baars et al., 2004; Rodríguez-Farré, 2006). A la taula VI es mostren els valors estimats d'ingesta diària de dioxines en alguns països. Als EUA el principal

Taula VI

aportament de dioxines prové de la ingestió de carn bovina, 42,2 pg Teq/dia -el 39,3% del total- (consum mitjà diari durant tot l'any de 88 g/dia de carn amb un contingut de 0,48 pg Teq/g), seguit dels derivats lactis i la llet (18,4% i 16,5% del total respectivament). A Alemanya i el Regne Unit la principal font d'exposició a dioxines correspon també a la ingesta de carn i ous (32 i 34% del total diari, respectivament), mentre que als Països Baixos es troba en el consum de peix (26%).

D'altra banda, el contingut de dioxines a la llet materna representa avui dia el factor d'exposició més important per als humans; en els nens lactants se sobrepassen els límits màxims d'ingesta diaris establerts a determinats països. Així doncs, la llet humana en els Països Baixos conté dioxines entre 10100 pg Teq/gram de greix, 11,4 pg Teq/g de greix a Suècia, 20 a França, 27 a Alemanya, etc. Es determinen també xifres similars o superiors en la llet de vaca. Donada la llarga vida mitjana de les dioxines en l'organisme humà (al voltant de deu anys quan es fa una mitjana de tots els congèneres; vegeu la taula IV), es detecten quantitats apreciables en la majoria de teixits, especialment en el greix, amb valors de 19135 pg Teq/gram de greix en pannicle adipós.

Exposició diària humana a les dioxines en diversos països (valors mitjans de fons estimats)

País pg Teq/dia

Ingesta diària a la dieta

EUA 108 Alemanya 85-158 Països Baixos 121-126 Canadà 140-290 Regne Unit 125

Quadern CAPS Temàtic / 2008

Amb la finalitat d'aconseguir una reducció progressiva de l'exposició a dioxines i de la càrrega en l'organisme humà d'aquests agents, la Unió Europea va establir una regulació, en vigor des de juliol de 2002, per la qual estableix límits màxims de dioxines en una sèrie de productes alimentaris. Els valors d'aquests límits es mostren a la taula VII.

L'avaluació dels riscos per a la salut humana determinats per les dioxines implica un exercici d'una gran complexitat atesos els nombrosos factors i incerteses que intervenen en el procés. Un model apropiat per a aquesta mena d'avaluació -en tot cas aproximadaconsisteix en la utilització d'un sistema d'anàlisi integrada com el representat a la figura 4. Per a això es requereix una informació molt detallada dels paràmetres a considerar i l'elaboració d'algoritmes de previsió prospectiva (simulador LIMES). El sistema de predicció de risc està constituït per diversos models matemàtics complexos que consideren en conjunt els aspectes més rellevants implicats en l'avaluació, des de l'emissió i dispersió de les dioxines pel medi abiòtic i el biològic fins a l'exposició humana i els seus efectes tòxics (Zaikin et al., 1993).

18

19Quadern CAPS Temàtic / 2008


Fig 4. Model de sistemad'anàlisi integrat per a l'a-valuació de riscos determi-nats per les dioxines enhumans. El model utilitzaun simulador LIMES per aelaborar i integrar els algo-ritmes generats pels dife-rents submodels del siste-ma analitzat.

PRODUCTES

NIVELLS MÀXIMS DE DIOXINES (PCDDS + PCDFS)

(PG WHO-PCDD/F-TEQ/G DE GREIX O DE

PRODUCTE

Carn i productes carnis procedents de

- Remugants (bovins, ovins)

- Aus i caça de granges

- Porcs

- Fetge i productes derivats

3 pg WHO-PCDD/F-TEQ /g greix




Carn (múscul) de peix i productes de

pesqueries i productes similars

4 pg WHO-PCDD/F-TEQ /g pes Fresc

Llei i productes lactis, incloent-li la

mantega


Ous de gallina i productes de l’ou 3 pg WHO-PCDD/F-TEQ /g greix

Olis i greixos

– Greix animal

– de remugants

– d’aus i caça de granges

– de porc

– greix animal barrejada

– Oli vegetal

– Oli de peix per a ús humà





0.75 pg WHO-PCDD/F-TEQ /g greix


Taula VIILímits màxims de dioxines en aliments[Regulació de la Unió Europea en vigor des de juliol de 2002]


20 Quadern CAPS Temàtic / 2008


Bibliografia

Baars AJ, Bakker MI, Baumann RA, BoonPE, Freijer JI, Hoogenboom LAP,Hoogerbrugge R, Van Klaveren JD, LiemAK, Traag WA, De Vries J. (2004)."Dioxins, dioxin-like PCBs and non-dio-xin-like PCBs in foodstuffs: occurrenceand dietary intake in The Netherlands".Toxicol. Lett. 151: 51-61.Bombail V, Moggs JG, Orphanides G(2004). "Perturbation of epigenetic statusby toxicants". Toxicol. Lett. 149: 51-58.CITMA (Ministerio de Ciencia, Tecnologíay Medio Ambiente)-PNUMA: Inventarionacional de fuentes y liberaciones de dioxi-nas y furanos.-Cuba, Año 2000. Informefinal. L'Havana, Cuba, 2003. 102 pp. [Espoden obtenir exemplars d'aquest informea: PNUMA, Productos Químicos, 11-13,Chemin des Anémones, CH-1219Châtelaine (Ginebra), Suïssa; [email protected]].Denison MS, Nagy SR (2003). "Activationof the aryl hydrocarbon receptor by struc-turally diverse exogenous and endogenouschemicals". Ann. Rev. Pharmacol. Toxicol.43: 309-334.Elizondo G, Fernandez-Salguero P, SheikhMS, Kim GY, Fornace AJ, Lee KS,Gonzalez FJ (2000). "Altered cell cyclecontrol at the G(2)/M phases in aryl hydro-carbon receptor-null embryo fibroblast".Mol. Pharmacol. 57: 1056-1063.EU-SCOOP 2000: European CommissionScientific Co-Operation on QuestionRelating to Food. Assessment of dietaryintake of dioxins and related PCBs by thepopulation of the EU Member States. Task3.2.5, Final Report Scoop/Diox/Report/1, 7de juny de 2000. European Commission,Directorate-General Health and ConsumerProtection, Brussel·les, 2000. 115 pp.González FJ, Fernández-Salguero P(1998). "The aryl hydrocarbon receptor.Studies using the AHR-null mice". DrugMetabol. Dispos. 26: 1194-1198.Goodwin B, Redinbo MR, Kliewer SA(2002). "Regulation of CYP3A gene trans-cription by the pregnane X receptor". Ann.Rev. Pharmacol. Toxicol. 42: 1-23.Goodwin B, Moore JT (2004). "CAR:detailing new models". Trends Pharmacol.Sci. 25: 437-441.IARC (International Agency for Researchon Cancer) Working Group on theEvaluation of Carcinogenic Risks to

Humans: Polychlorinated dibenzo-para-dioxins and polychlorinated dibenzofurans.IARC Monographs on the Evaluation ofCarcinogenic Risks to Humans, vol. 69,IARC Press, Lió, 1997.Jin B, Park DW, Nam KW, Oh GT, Lee YS,Ryu DY (2004). "CpG methylation of themouse CYP1A2 promoter". Toxicol Lett.30: 11-18.Lewin B (1998). "The mystique of epige-netics". Cell 93: 301-303.Ligon WV, Dorn SB, May RJ, Allison MJ(1989). "CDD and CDF levels in Chileanmummies dated about 2800 years beforepresent". Environ. Sci. Technol. 23: 1286-1290. Lundberg K, Grovnik K, Goldschmidt TJ(1990). "2,3,7,8-tetrachlorodibezo-p-dio-xin (TCDD) alters intrathymic T-cell deve-lopment in mice". Chem. Biol. Interact. 74:179-190.Miller KP, Borgeest C,Greenfeld C, TomicD, Flaws JA (2004). "In utero effects ofchemicals on reproductive tissues in fema-les". Toxicol. Appl. Pharmacol. 198: 111-131.MVOTMA (Ministerio de Vivienda,Ordenamiento Territorial y MedioAmbiente): Inventario Nacional deLiberación de Dioxinas y Furanos.Uruguay - 2000. MVOTMA, Montevideo,2002. 58 pp.Peters JM, Narotsky MG, Elizondo G,Fernandez-Salguero PM, Gonzalez FJ,Abbott BD (1999). "Amelioration ofTCDD-induced teratogenesis in arylhydrocarbon receptor (AhR)-null mice".Toxicol. Sci. 47: 86-92.PNUMA (Programa de las NacionesUnidas para el Medio Ambiente):Inventarios de dioxinas y furanos.-Emisiones nacionales y regionales dePCDD/PCDF. PNUMA, Ginebra, Suïssa,1999. 134 pp. [Es poden obtenir exemplarsd'aquest informe a: PNUMA, ProductosQuímicos, 11-13, Chemin des Anémones,CH-1219 Châtelaine (Ginebra), Suïssa;[email protected]].PNUMA (Programa de les Nacions Unidesper al Medi Ambient): Eliminando losCOPs del mundo: guía del Convenio deEstocolmo sobre Contaminantes OrgánicosPersistentes. PNUMA, Secretaria delConveni d'Estocolm, Ginebra, Suïssa,2003. 22 pp. [Informació dispo-nible a [email protected] y enhttp://www.pops.int.]

Poland A, Knutson JC (1982). "2,3,7,8-Tetrachlorodibenzo-p-dioxin and relatedhalogenated aromatic hydrocarbons, exa-mination of the mechanism of toxicity".Ann. Rev. Pharmacol. Toxicol. 22: 517-554.Pohjanvirta R, Viluksela M, Tuomisto JT,Unkila M, Karasinska J, Franc MA,Holowenko M, Giannone JV, Harper PA,Tuomisto J, Okey AB (1999)."Physicochemical differences in the AHreceptors of the most TCDD-susceptibleand the most TCDD-resistant rat strains".Toxicol. Appl. Pharmacol. 155: 82-95.Pohjanvirta R, Tuomisto J (1994). "Short-term toxicity of 2,3,7,8-tetrachlorodiben-zo-p-dioxin in laboratory animals: effects,mechanisms, and animal models".Pharmacol. Rev. 46: 483-549.Porta M, Kogevinas M, Zumeta M, SunyerJ, Ribas-Fitó N (2002). "Concentracionesde compuestos tóxicos persistentes en lapoblación española: el rompecabezas sinpiezas y la protección de la salud pública".Gac. Sanit.16: 257-266.Rier SE, Martin DC, Bowman RE, BeckerJL (1995). "Immunoresponsiveness inendometriosis: implications of estrogenictoxicants". Environ. Health Perspect. 103,Suppl 7: 151-156.Rodríguez-Farré E: "Toxicidad epigenéticade xenobióticos". A: GenéticaToxicológica (Mudry MD & Carballo MA,Ed.). De los Cuatro Vientos Editorial,Buenos Aires, 2006. Cap. XXIII, pp. 575-603 [ISBN 987-564-563-X].Safe S, Wang F, Porter W, Duan R,McDougal A (1998). "Ah receptor agonistsas endocrine disruptors: antiestrogenicactivity and mechanisms". Toxicol. Lett.102-103: 343-347.Safe S (2001). "Molecular biology of theAh receptor and its role in carcinogenesis".Toxicol. Lett. 120: 1-7.Safe S, Wormke M (2003). "Inhibitory arylhydrocarbon receptor-estrogen receptor across-talk and mechanisms of action".Chem. Res. Toxicol. 16: 807-816.SAyDS (Secretaría de Ambiente yDesarrollo Sustentable). Inventario nacio-nal de liberaciones de dioxinas y furanos.-Argentina 2001. Publicat per SAyDS,Ministerio de Salud, Buenos Aires, 2004.77 pp.Schaum J, Cleverly D, Lorber M, PhillipsL, Schweer G. Sources of dioxin-like com-pounds and background exposure levels.A: H. Fiedler et al (editors): Dioxin'93.-




Risk Assessment and Management.Organohalogen Compounds, vol. 14, pp319-325. Publicat per Austria FederalEnvironmental Agency, Viena, 1993.[ISBN 3-85457-132-1].Silbergeld EK (directora del capítol):Toxicología. Capítol 33, vol I. 83 pp. A:Enciclopedia OIT (OrganizaciónInternacional del Trabajo). Enciclopedia deSalud y Seguridad en el Trabajo (directorad'edició: JM Stellman). Edició espanyola:Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales,Madrid, 2001. 4 volums [n'hi ha l'edicióelectrònica d'accés lliure ahttp://www.mtas.es/insht/EncOIT/Index.htm].Strahl BD, Allis CD (2000). "The languageof covalent histone modifications". Nature,403: 41-45.Tuomisto J, Vartiainen T, Tuomisto JT.

Synopsis on dioxins and PCBs. KTL(National Public Health Institute), Divisionof Environmental Health, Kuopio,Finlàndia. 1999. 52 pp.US EPA: Health assessment document for2,3,7,8-tetrachlorodibenzo-p-dioxin(TCDD) and related compounds. USEnvironmental Protection Agency, Officeof Research and Development. WashingtonDC, 1994. EPA/600/BP-92/001, 6 volums[revisions, setembre de 2000:http://www.epa.gov/ncea/dioxin.htm].

Van den Berg M, Birnbaum L.S, BosveldATC, Brunström B et al. (1998). "Toxicequivalency factors (TEFs) for PCBs,PCDDs, PCDFs for humans and wildlife".Environ. Health Perspect. 106: 775-792.Whitlock JP (1993). "Mechanistic aspectsof dioxin action". Chem. Res. Toxicol. 6:

754-763.Whitlock JP (1999). "Induction of cytoch-rome P4501A1". Ann. Rev. Pharmacol.Toxicol. 39: 103-125.WHO: Interlaboratory quality assessmentof levels of PCBs, PCDDs and PCDFs inhuman milk and plasma. WHO EuropeanCentre for Environment and Health,Bilthoven, Països Baixos, 2000.Zaikin S, Fedorov L, Gordov A. Dioxinexposure around a chemical plant inRussia: Human risk assessment and limitconcentrations forecast. A: H. Fiedler et al.(editors): Dioxin'93.- Risk Assessment andManagement. Organohalogen Compounds,vol. 14, pp 27-29. Publicat per AustriaFederal Environmental Agency, Viena,1993. [ISBN 3-85457-132-1].




RISCOS PER A LA SALUT DE LES RADIACIONS NOIONITZANTS

Pròleg

Les controvèrsies fan avançar el món.N'hi ha de tota mena i en tots elscamps; el mateix dia a dia és una grancontrovèrsia: per a uns pot ser un grandia, i per a altres, un dia horrorós. Alllarg de la història de la ciència hi hahagut grans i importants controvèrsies,amb uns autors a favor d'un fet i d'al-tres en contra, o viceversa. Això nosolament passa en el camp de la medi-cina, sinó també en qualsevol camp dela ciència, de les humanitats o de lavida social. Hi ha múltiples exemplesd'aquestes controvèrsies, que s'han tra-duït en lluites dialèctiques, en discus-sions, en oratòries o en escrits i hanarribat a generar batalles o han portatalguns autors a ser cremats a la fogue-ra. N'hi ha prou de recordar les discus-sions per la forma de la Terra, que pera uns era plana i per a altres era rodo-na.En el tema que ens porta a col·lació -siles radiacions no ionitzants o, el que ésel mateix, la radiofreqüència o elscamps electromagnètics, tenen riscosper a la salut- s'està generant una grancontrovèrsia, i esperem que no s'arribia les batalles que citàvem més amunt.Hi ha molts científics que creuen queno són nocives, opinió que rep elsuport ferm de tota la indústria de latelefonia mòbil. No obstant això, d'al-tres, cada vegada més, estem conven-çuts que són nocives i que tenen efec-tes negatius per a la salut. Aquestsefectes no es produeixen a curt termi-

ni, sinó que podem dir que són acumu-latius i que danyen a mitjà o llarg ter-mini, com veurem en el desenvolupa-ment d'aquest escrit.Hi exposem un raonament lògic i himostrem els estudis realitzats, tant al'esfera de l'epidemiologia com a la del'experimentació bàsica in vivo o invitro. Alguns d'aquests estudis els hemrealitzat nosaltres mateixos sota ladirecció del professor LeopoldoAnghileri i hi hem participat diversosprofessionals de les ciències de lasalut. El nostre equip multidisciplinariha abordat el tema en un model expe-rimental ja utilitzat per altres investi-gadors i hem arribat a clares conclu-sions: les radiacions de radiofreqüèn-cia no són innòcues en animals modi-ficats genèticament i, entre altres pato-logies, produeixen diversos tipus decàncers, com ara limfomes i leucè-mies.

Introducció

La patologia ambiental és un repteque té la nostra societat. Cada vegadahi ha més factors que contaminen elnostre ambient i que fan que aquestpateixi multitud de canvis, molts delsquals influeixen en el canvi climàticque experimenta el nostre món. No calesmentar totes les seqüeles secundà-ries que segueixen a aquests efectes:podríem destacar-ne les pluges desme-surades, els terratrèmols, els tsunamis,l'efecte "El Niño", que són notícia dià-riament als nostres diaris o telenotí-

cies. Però quan els metges, els patò-legs, ens referim a la patologiaambiental, ho fem referint-nos a lescauses que afecten l'home i el seuorganisme. La contaminació de l'aire,les lesions per medicaments, els agentspatògens no terapèutics, la drogoad-dicció i també les radiacions sónalguns dels agents que ens danyen ique alteren el funcionament del coshumà, ja sigui de manera directa oindirecta. El dany pot ser agut o crònic,lleu o greu, focal o general, i provocaun ampli ventall de patologies, la méstemible de les quals és el càncer. Hi haaltres patologies que es pot considerarque alteren el nostre organisme i quesón patologies serioses per a aquellsque en pateixen. Aquests efectes sónd'índole molt diversa; podem citar-neles cefalees, l'insomni, la irritabilitat,l'excitació, les nàusees, els vòmits iuna llarga llista de patologies inespecí-fiques que alguns autors, com ara elDr. Gómez-Perretta, han enquadrat enl'anomenada "síndrome microones".

Radiacions

Si prenem les radiacions com a causade patologia, les podem dividir en dosgrans grups les radiacions ionitzants iles radiacions no ionitzants. Les pri-meres són aquelles en què les ones,durant l'absorció, perden un electró,cosa que provoca alteracions en lescèl·lules del cos humà. Aquests canvissón suficients per produir moltes igreus lesions a l'organisme, sobretot a

E. Mayayo ArtalHospital Universitari de Tarragona Joan XXIII. Universitat Rovira i Virgili. [email protected]




les unions de les molècules de l'ADN,amb alteracions a les proteïnes il'RNA. És ben conegut que aquestspetits canvis submoleculars podencomportar greus i importants conse-qüències, sobretot mutacions genèti-ques, malformacions i diversos tipusde càncers. Aquestes gravíssimes con-seqüències desgraciadament s'hanpogut estudiar en accions de radia-cions atòmiques com les ocorregudes aHiroshima i Nagasaki o en el malrecordat accident de la central nuclearrussa de Txernòbil. Per a tots és fàcilrecordar-les i hem vist les nefastesconseqüències succeïdes en aquestesciutats i els seus voltants en tants itants reportatges realitzats. Aquestsdanys perduraran durant desenesd'anys, ja que les seqüeles de la irra-diació nuclear romanen molts -massa-anys. No solament els humans, sinótambé altres espècies d'animals i plan-tes, i sobretot el medi ambient, patei-xen aquestes nefastes accions.L'aparició de nombrosos càncers, leu-cèmies, malformacions i alteracionsgenètiques van ser i són gravíssimesconseqüències de les radiacions ionit-zants. Però no solament l'energia atò-mica hi està implicada; un altre tipusde radiacions, com els raigs X o lesradiacions gamma, provoquen patolo-gies similars, tot i que no de maneratan aguda, ja que els efectes són alllarg dels anys. Prenem, per exemple,els raigs X, molt útils en medicina peral diagnòstic de patologies internes: sino s'utilitzen amb protecció i atenció, ala llarga provoquen serioses complica-cions, cosa que demostra que actuenper acumulació d'energia. Se sap quesón necessàries més de 500.000 petitesdosis per poder arribar a produir càn-cer, tot i que no a totes les persones elsen produeix per igual. Hi ha altres fac-tors coadjuvants, com són els agentscocarcinogènics o els carcinogènics,entre els quals cal citar els oncògens.

Radiacions no ionitzantsPerò no és la meva intenció allargar-

me en les radiacions ionitzants, queajuden a comprendre millor el proba-ble dany o els efectes negatius de lesradiacions no ionitzants, que són eltema d'aquest escrit. Les radiacions noionitzants es poden definir com aque-lles radiacions que, en interacció ambla matèria, no generen ions perquè elseu contingut energètic és relativamentbaix. Aquestes radiacions electromag-nètiques vénen determinades per lafreqüència, la longitud d'ona i l'ener-gia. Són fonts d'aquest tipus de radia-ció diversos instruments o ginys físicsque l'home ha produït. Però també hosón les radiacions naturals com el sol oles radiacions ultraviolades, els famo-sos raigs UVA, ben coneguts com aproductors de lesions en el cos humà,sobretot a escala superficial o cutània,atès que produeixen degeneració delcol·lagen, carcinomes de pell o mela-nomes. Alguns dels instruments fabri-cats per l'home, productors de radia-cions no ionitzants, els podem veure ala taula núm. 1.

Eefectes de les radiofreqüèn-cies

Els efectes d'aquestes radiacions que

produeixen els ginys que hem esmen-tat s'han agrupat en tres tipus:

a) Efectes tèrmics, que són els canvisque es produeixen en l'organisme quans'eleva un grau centígrad la temperatu-ra corporal. Aquests efectes són excep-cionals i es necessita una alta dosi d'e-nergia per produir-ne. Però cal recor-dar que els forns microones eleven deforma molt ràpida la temperatura percoure els aliments que nosaltres hiintroduïm. També cal recordar que unllarg temps de conversa telefònicaeleva la temperatura local amb escalfa-ment de la zona periauricular.

b) Efectes atèrmics, que són els queprodueix l'organisme per pal·liar l'aug-ment de la temperatura a causa del'augment d'un grau centígrad. Aquestscanvis no tenen cap efecte i són neces-saris per a la compensació; per exem-ple, l'elevació de la sudoració, l'enrogi-ment o la sensació d'escalfor.

c) Efectes no tèrmics, molt discutits icontrovertits, ja que serien els queespecíficament podrien produir danycel·lular. Són efectes a llarg termini i

Taula núm. 1. Alguns dels diversos productors de radiacions no ionitzants:

• Les torres d’electricitat d’alta tensió • Els microones • Els raigs làser • Les antenes de telefonia • Els telèfons mòbils • Les estacions base de telèfons mòbils • Els radars • Els imants • La televisió i la ràdio




són els que molts autors neguen, cosaque també fan les empreses de telefo-nia mòbil. Serien els canvis produïts ales molècules, als ions o a les cèl·lulesdel nostre organisme. Aquests efectessón els més importants per a nosaltres.

Si s'accepta la capacitat de les radia-cions no ionitzants de produir aquestsefectes sobre les estructures cel·lularso tissulars, no solament dels humans,sinó també d'animals o plantes, podemdeduir que hi ha efectes i canvis. Noobstant això, aquest és el cavall debatalla i són molts els investigadorsque neguen o no accepten aquests can-vis, per uns motius o d'altres. Cal pun-tualitzar que molts dels treballs cientí-fics publicats, tot i que diuen que notroben canvis en els experiments rea-litzats o en les seves observacions epi-demiològiques, tanquen aquestes con-clusions dient que no es pot certificarque, a la llarga, puguin produir canvisi que són necessaris més estudis iobservacions per a un coneixementprecís de les accions, perquè els efec-tes es produeixen al cap dels anys i,com és ben sabut, s'han de reflectir uncop passats més de deu anys.

Autors més conscienciats amb aquestagreu problemàtica que ens espera sónmés objectius: asseguren que hi haefectes per a la salut i comparen elsseus resultats amb els succeïts en altrescasos d'una envergadura similar, comsón els efectes perniciosos del tabac,de l'asbest, del mercuri, del plom i demolts i molts productes nocius per a lasalut. El gran problema que hi ha ambles radiacions no ionitzants és que, acausa de les seves característiques físi-ques, l'efecte no es pot veure ni perce-bre pels sentits. Això és un gran des-avantatge que pot portar a especularsobre els seus efectes. Com que esnecessiten instruments o detectors perpoder-ne apreciar la irradiació, si nose'n disposa, es pot qüestionar davantel gran públic l'acció positiva sobre lespersones. Potser és el que interessa a la

indústria. S'està realitzant un experi-ment d'ampli abast que, amb el temps,mostrarà la seva veracitat, com va ocó-rrer amb el tabac o els metalls pesants.Malgrat això, avui dia ja disposem dediverses proves o exemples que enspoden fer reflexionar i, d'aquestamanera, confirmar una acció positivade la radiofreqüència. Si agafem dosaparells de telefonia mòbil en emissiói hi posem al mig un ou, en un tempsno gaire prolongat d'emissió ja espoden observar canvis que, a la llarga,es tradueixen en un enduriment de lesestructures, el mateix que succeeixquan l'escalfem amb aigua calenta: espot dir que hi ha efectes tèrmics.

Un altre exemple: si agafem un tubfluorescent dels que utilitzem a casa iel posem a sota d'una línia elèctricad'alta tensió, sense cap connexió acables, arribarà a encendre's.Recordem que quan agafem un avióse'ns adverteix que hem d'apagar elstelèfons mòbils i altres instrumentssimilars, ja que poden interferir en lanavegació de la nau. Cal esmentarespecialment un tipus de radiofreqüèn-cia de la qual sí que coneixem els efec-tes i les conseqüències, els raigs làser.

És ben conegut que, quan s'utilitzen apotència de watts, l'efecte produït enels teixits és de destrucció i necrosi. Sis'utilitzen a dosi de mil·liwatts, comemeten els raigs làser de baixa potèn-cia, els efectes són bioestimulants,però a llarg termini d'irradiació podenarribar a produir efectes negatius,sobretot en zones més sensibles onobles, com ara els ulls. Resumint, sino fossin perjudicials per a la salut, perquè aquest afany a camuflar les ante-nes o a crear les picoantenes? Aquestsexemples són un clar exponent que hiha efectes nocius, els quals neguensobretot els interessos de les granscompanyies. Un altre exemple de l'e-xistència d'aquests efectes són un tipusde companyies que actuen d'una mane-ra totalment oposada: són empreses

que han creat o tret al mercat diversosproductes que serveixen per neutralit-zar els efectes de les radiacions noionitzants. Així doncs, una importantcompanyia de cosmètics parisenca hallançat al mercat mundial un producteque, segons la publicitat, repara elsefectes de la radiofreqüència i neutra-litza els canvis en el col·lagen i, enconseqüència, sobre l'envellimentcutani. Així mateix, la indústria angle-sa Exradia ha tret al mercat una bateriaespecial l'acció de la qual rau en laneutralització de les radiacions noionitzants produïdes pels telèfonsmòbils. El mateix director executiud'aquesta empresa, James Lawler, enuna entrevista realitzada amb motiu dela fira internacional 3GSM, que vatenir lloc a Barcelona, diu amb totaseguretat que sí que està ben provatque la telefonia mòbil té efectes nociusper a la salut, però que molts callen.Afirma, a més, que les molèculesd'ADN es trenquen de forma contínua,però que les radiacions electromagnè-tiques impedeixen que el mecanismeque té el nostre cos per reparar aquestdany funcioni correctament.

Hi ha molts més exemples que ens fanforts en l'acció dels camps magnètics ola radiofreqüència en les estructuresdel cos humà. Des de fa temps s'utilit-za en terapèutica mèdica, sobretot enrehabilitació i fisioteràpia, la magneto-teràpia o les microones per pal·liar eldolor i també com a instrument quirúr-gic per destruir tumors i càncers.D'això es desprèn una deducció moltsimple, que són certs els efectes sobreles cèl·lules o el cos humà. El seumecanisme no està gaire ben definit,però els resultats són objectivables.

Dades cièntifiques

Com sorgeix la necessitat de conèi-xer els efectes negatius de la radio-freqüència?

L'observació és el primer atribut dels




científics, però no n'és exclusiu.Moltes persones, mitjançant l'observa-ció, han pogut detectar i detecten can-vis entorn dels efectes de la radiofre-qüència.

Dos són els vessants en què es patei-xen de manera desmesurada aquestsefectes: el que afecta a persones elec-trosensibles, sobre les quals s'accen-tuen de manera desmesurada els efec-tes microones, dels quals parlarem mésendavant, i l'electrocontaminació,aquesta contaminació invisible que esprodueix en ambients o esferes en con-tacte amb antenes, com els habitantsde les cases confrontants a les ubica-cions de les antenes, que pateixen unmarcat increment d'efectes negatius,sobretot càncers o augment de la mor-talitat. Tot això ha portat moltes perso-nes o grups de persones a manifestar laseva contrarietat davant d'aquestes ins-tal·lacions. Si de manera poc científicales persones han detectat i són cons-cients de l'alta incidència de patologiesen el seu cos com les que es reflectei-xen a la taula núm. 2, els científics leshan aprofundit i aprofundeixen enestudis els resultats dels quals mostrend'una manera molt convincent que lasospita popular és real. Tenim un ampliventall d'estudis científics que sí quereflecteixen aquests efectes negatiusels quals es poden agrupar en estudisepidemiològics i estudis experimen-tals. Els estudis clínics no són possi-bles de realitzar o s'han realitzat deforma parcial pel fet que no hi ha casu-

ística o no s'han de realitzar ja queentrarien en problemes ètics.

Estudis epidemiològics. . Es publi-quen des de fa alguns anys i són obser-vacions de professionals de la sanitatque van ser alertats dels canvis pro-duïts en els seus pacients. Un dels pri-mers treballs va ser el del Dr. MilhardJr, publicat a la prestigiosa revista demedicina New England Journal ofMedicine. El treball reflecteix lesseves observacions en treballadors decamps elèctrics i magnètics, en elsquals troba un augment de leucèmies.Posteriorment han aparegut moltsaltres treballs en els quals s'insisteix enla incidència de tumors i leucèmies,però també de patologies no tan greus.

Cal destacar l'equip dels doctorsHardell i Mild, oncòlegs suecs que, enestudis realitzats en poblacions de laseva Suècia natal, han trobat un consi-derable augment de tumors cerebralsen usuaris de telefonia mòbil o telefo-nia sense fils, fins a un 4,10% més degliomes i neurinomes de l'acústic. Und'aquests autors, el Dr. Kjell Mild, haarribat a dir que "les persones que uti-litzen assíduament els telèfons mòbilstenen un 240% més de risc que unapersona normal de patir un tumormaligne a la banda del cap on utilitzenel telèfon". Wolf i Wolf han observatresultats semblants en el seu estudirealitzat a Israel, a la ciutat deNetanya. Assenyalen que les persones que resi-

deixen diversos anys a prop d'una esta-ció base de telefonia mòbil tenen unrisc de 4,15 vegades més d'incrementarla incidència de càncer. L'estudi fet aAlemanya, en concret el que es va rea-litzar a la ciutat de Naila, va obteniruns resultats similars, amb un incre-ment d'incidència de càncer. A Gijón,un grup d'estudiants de batxillerat vandur a terme un estudi, alertats per l'altaincidència de càncer en determinadeszones de la seva ciutat, en el qual vanarribar a la conclusió que aquestes altaincidència es manifestava en relacióamb la ubicació de les antenes. Perfinalitzar la molt llarga llista de tre-balls i investigacions, cal citar que elsestudis de diversos autors plantegen lapossibilitat d'incidència en l'etiologiade la malaltia d'Alzheimer.

Al nostre país, el Dr. Claudio GómezPerretta i l'equip d'investigació del'Hospital Universitari La Fe deValència, també alerten d'aquestsperills i en el seu últim estudi epide-miològic, realitzat a La Ñora, trobenque els pacients en contacte amb lesantenes de telefonia presenten unasimptomatologia que ells denominen"síndrome microones" amb cefalees,insomni, vertigen, alteracions visuals ide la marxa, desordres de la pell, ten-dència depressiva, així com problemescardiovasculars, dificultat de concen-tració i pèrdua de gana. Aquesta clíni-ca coincideix amb la que presentenmolts dels habitants de cases pròximesa ubicacions d'antenes o estacions detelefonia mòbil.

Aquests treballs i molts d'altres ensalerten d'efectes negatius de l'ús/abúsdels telèfons mòbils o de residir a propd'estacions base. Això ha motivat mol-tes reunions i grups d'estudis, com araREFLEX, CEMFEC, PERFORMA,INTERPHONE i BIOINITIATIVE,que arriben a la conclusió que la radio-freqüència i els camps magnètics sónpossibles carcinògens i que l'exposicióprolongada pot causar leucèmia en els

Taula núm. 2. Riscos sobre la salut humana:

• càncer • leucèmia/limfoma • genètiques • aparell reproductor • esfera neuropsíquica • sistema immunològic • aparell cardiovascular • sistema hematopoètic




nens, entre altres patologies.

En línia més precisa, s'han desenvolu-pat els treballs experimentals tant invivo com in vitro, no solament enmodels animals, sinó també en cultiusde cèl·lules o en alguns voluntaris ques'han deixat irradiar per comprovar elscanvis de registres en els encefalogra-mes, on es veuen alteracions de les fre-qüències de l'activitat cerebral. És enaquest apartat on nosaltres hem realit-zat les nostres experiències, de lesquals comenten ara els resultats.

Els treballs in vitro són els que es rea-litzen al laboratori amb mostrescel·lulars i se n'obtenen els resultats abase d'estudis bioquímics o d'un altretipus similar, no objectivats amb can-vis morfològics. Entre d'altres treballs,podem destacar el de Tice i Cols que,després de radiar cèl·lules sanguínies,van observar dany a l'ADN dels limfò-cits i la presència de micronuclis quees tradueixen en lesions en els cromo-somes. L'any 2001 Sykes i els seusajudants van observar que la radiacióde radiofreqüència danya la recombi-nació de la freqüència de reparació del'ADN. Més recentment, l'any 2006,l'equip del Dr. Szmigielski a Polòniademostra un augment significatiu deresposta als mitògens i una alta activi-tat immunogènica dels monòcits, de laqual cosa es dedueix que les cèl·lulesdel sistema immunològic poden serdanyades i les defenses dels individusalterades.

Pel que fa als treballs in vivo, es realit-zen en models experimentals sobreanimals que serveixen com a referent ique han estat seleccionats per fer-ho.Habitualment són ratolins, rates,cobais i conills perquè, tot i que es pottreballar amb animals més grossos,això implica una limitació pel que fa alnombre. Tots els treballs es plantegensota els codis de l'ètica i sota els con-trols de sanitat veterinària, i no espoden realitzar si no s'està habilitat per

a la manipulació animal. Han estatdiversos els treballs realitzats en l'ob-servació dels efectes de la radiofre-qüència; una referència d'aquests tre-balls és el que va realitzar el Dr.Repacholi a Austràlia. Al cap de mésde dos anys d'intentar publicar els seusresultats, l'any 1997 va sortir a la llumel seu treball realitzat amb ratolinsmodificats genèticament que posseei-xen una major predisposició a desen-volupar limfomes. Després d'unes pau-tes d'irradiació i d'una observacióexhaustiva, valorant-ne els controls,s'hi arriba a la conclusió que la radio-freqüència eleva el risc de patir limfo-ma en el model experimental utilitzat.Altres treballs posteriors han contraditaquests resultats, fins i tot han arribat anegar-ne els efectes. Les experiènciesdel Dr. Anghileri a França, amb el qualjo he col·laborat en estudis histopato-lògics, que s'han realitzat amb assajosamb doble cegament, tornen a repro-duir els resultats obtinguts perRepacholi i posen de manifest que hiha linfomagènesi i carcinogènesi.

Després d'irradiar una hora setmanaldurant un període de quatre mesosgrups de ratolins modificats genètica-ment perquè desenvolupessin limfo-mes, es van controlar aquests grupsfins als divuit mesos (els ratolins tenenuna vida mitjana de vint-i-quatremesos) i després es van sacrificar elsque seguien vius. Un cop realitzadesles autòpsies, es va observar unengrandiment de molts òrgans, sobre-tot limfoides, amb ascites limfoide. Enels estudis es va poder comprovarl'augment d'infiltració limfoide atípicaen molts dels òrgans vitals, així comun augment de la cel·lularitat limfo-blàstica en sang i cavitats. Tot això ensva portar a les conclusions postuladesper Repacholi, és a dir, que hi ha unincrement considerable de tumors,sobretot limfoides, en aquests animalsd'experimentació. A més, varem estu-diar-ne el possible mecanisme d'acciói, atès que el Dr. Anghileri ha contri-

buït amb nombrosos treballs científicsa trobar mecanismes d'acció de la car-cinogènesi, es va constatar que l'altera-ció de l'ió calci, ja descrita l'any 1945,era un dels mecanismes d'acció mitjan-çant els quals la radiofreqüència delstelèfons mòbils produeix els efectestumorals. En treballs posteriors hempogut comprovar que, a més, fa faltauna predisposició genètica, ja quealtres espècies de ratolins no modifi-cats genèticament no són subsidiàriesde desenvolupar aquestes patologies.Tampoc no varem trobar afectacionstumorals al cervell, excepte la infiltra-ció leucèmica de les meninges.

Totes aquestes experiències s'hanposat damunt la taula en nombrosesreunions d'experts realitzades perabordar les conseqüències de les radia-cions no ionitzants. Llocs com Friburg,Alcalà, Creta i Benevent han acollitcientífics, epidemiòlegs i ecologistesque han plasmat les seves discussionsen manifests dirigits als governants ique han alertat que cal ser prudents. Elnostre món i els seus habitants no hand'estar -ni poden estar-ho- sota eldomini de les ones.

Conclusions

He intentat presentar un raonamentsobre si les radiacions no ionitzants -o,el que és el mateix, la telefonia mòbil-presenten riscos per a la salut. Compassa amb qualsevol controvèrsia,depèn del lloc des d'on es miri. No pre-tenc anar en contra dels avanços tèc-nics, però, com qualsevol avanç, calmirar-lo amb prudència, i més quan hipoden estar involucrats la salut de lespersones i el medi ambient. Hi ha mol-tes evidències que l'abús de les radia-cions no ionitzants, ja siguin de radio-freqüència, de camps magnètics o d'unaltre tipus, produeix i provoca canvisen la salut de les persones.L'observació, els estudis epidemiolò-gics i els estudis experimentals refor-cen la sospita dels ciutadans. No




siguem malpensats i no deduïm que lescompanyies de telefonia volen cap malper als usuaris i habitants pròxims a lesestacions base; simplement, van a laseva. Els científics hem d'alertar, noalarmar, que hi ha efectes sobre lasalut, com bé s'ha demostrat i s'ha rati-ficat en treballs científics. A més, enreunions d'experts, com les realitzadesa Friburg, Alcalà, Creta i Benevent,han unit els seus esforços per reclamarals governants una regulació de lesemissions de les radiacions amb unanormativa actual. Els experts en tele-comunicacions posseeixen mitjans itècniques per disminuir-ne les emis-sions. Només fa falta una normativaadequada als temps i a les demandesdels estudis científics. Sens dubte, sónnecessaris més estudis i treballs.Mentre arriben, la prudència és el méscoherent. Prudència que, sobretot, s'hade tenir amb els més joves, els que no

han acabat el seu desenvolupamentcorporal, com són els nens i adoles-cents. L'abús d'ara pot tenir greus con-seqüències en un futur. Vostès, lectors,tenen la paraula.

Bibliografia

1.- Anghileri LJ et al. "Radiofrequency-induced carcinogenesis:cellular calcium

homeostasis changes as a triggering fac-tor". Int J Radiat Biol , 2005; 81: 205-9.2.- Anghileri LJ et al. "Evaluation of healthrisk caused by radio-frequency acceleratedcarcinogenesis: the importance of proces-ses driven by calcium ion signal". Eur JCancer Prev, 2006; 15: 191-5.3.- Anghileri LJ et al. "Iron-radiofrequencysynergism in lymphomagenesis".Immu-nopharm Immunotox, 2006; 28: 175-83.4.- Hardell L, Mild KH. "Tumor risk asso-ciated with use of cellular telephones orcordless desktop telephones". World J SurgOncol, 2006; 4: 74-82.

5.- Mayayo E et al. "Short term ultrastruc-tural changes in soft tissue after LLLTHelium-Neon laser treatment". LaserTherapy, 1989; 1: 119-25.6.- Milham S Jr et al. "Mortality from leu-kaemia in workers exposed to electricaland magnetic fields". New Engl J Med,1982; 307: 249.7.- Repacholi MH et al. "Lymphomas in

mu-pim 1 transgenic mice exposed to pul-sed 900 MHZ electromagnetic fields".Radiat Res, 1997; 147: 631-40.8.-Tice RR et al. "Genotoxicity of radiofre-quency signals. Investigation of DNAdamage and micronuclei induction in cul-tured human blood cells".Bioelectromagnetics 2002; 23: 113-126.9.- Trelles MA and Mayayo E. "Bone fac-ture consolidates faster with low-powerlaser". Laser Surg Med 1987;7:36-45.10.- Trelles MA and Mayayo E. "Mast cellsare implicated in low power laser effect ontissue". Laser in Medical Science1992;7:73-8.




SALUT I INFLUÈNCIES QUÍMIQUES DES DEL MEDIAMBIENT

Per primera vegada a la història delmón, avui tot ésser humà està exposatal contacte amb productes químicsperillosos, des que neix fins que mor1.

El creixement industrial de principisdel segle XX va ser moltes vegadesdesordenat i sense coneixements delsefectes que, a curt, mitjà i llarg termi-nis, tenien sobre la salut els nous pro-ductes emprats a l'agricultura, a laindústria tèxtil de tints i estampació,als hospitals i als quiròfans, a lesmateixes indústries de producció dematerial d'oficina, indústries quími-ques, farmacèutiques, etc. Els efectessobre la salut d'aquestes exposicionss'han començat recopilar en els darrersvint anys. És difícil establir relacionsde causalitat entre el producte utilitzati les conseqüències sobre la salut per-què de vegades les persones estanexposades al lloc de treball, i tambétenen exposició ambiental, ja sigui ales grans ciutats o a les zones agríco-les.

A diferència de les radiacions ionit-zants, l'efecte dels productes químicsdepèn de les dosis i de la repetició del'exposició. També hem de partir de labase que els avenços en la síntesi desubstàncies noves, siguin insecticidesde nova generació, desinfectants, pin-tures o tints, han suposat una millorade la qualitat de vida de moltes pobla-cions del món. En aquesta indústria enconstant renovació, moltes noves sín-tesis de substàncies menys perjudicials

per a les persones substitueixen anti-gues formulacions, les quals o bé hanestat prohibides, com va succeir el1972 amb el DDT, o bé les mateixescases comercials ja no en comercialit-zaran l'ús en l'àmbit domèstic o al sec-tors dels serveis, com és el cas delclorpirifos, dels quals només es tolera-rà l'ús a l'agricultura.

Formes d'entrada dels produc-tes que poden ser nocius per ala salut

L'aiguaEls contaminants químics hidrosolu-bles i els metalls pesants es podenintroduir en els éssers humans i en elspeixos o els mol·luscs mitjançant l'ai-gua dels rius i del mar. Molts són elsexemples d'aquests efectes com és l'es-càs desenvolupament dels caràctersdels peixos i mol·luscs mascles, a lesproximitats dels deltes dels rius o deles ries gallegues. El fet d'haver trobata les aigües del riu Ebre, davant elpoble de Flix, una gran quantitat dedetrits procedents de les fàbriques pro-peres, amb hexaclorobenzè i altressubstàncies, i que els nens d'aquestalocalitat neixin amb nivells alts d'a-quests productes al cordó umbilicalsón exemples de com la contaminacióambiental pot afectar les persones i dela persistència de contaminants a l'ai-gua2. L'enfonsament de vaixells carre-gats de petroli o subproductes -com haocorregut amb el vaixell Prestige- ha

contaminat lentament els mars, comtambé ho han fet el desballestament ila neteja de vaixells grans i d'esbarjo oel moviment de terres dels llits delsrius, prèviament contaminats, que esdeixen mar endins, les quals contenennivells alts de dioxines i metallspesants. L'aigua de pluja ha estat eva-porada de llocs potencialment conta-minats, per la qual cosa conté algunsinsecticides. Com que a l'alta muntan-ya l'aigua de pluja s'emmagatzema enllacs, els insecticides es dipositen a lesaigües més profundes. Per això moltsdels contaminants es poden trobar enaquestes fondàries3.

L'aireA través de l'aire es poden transmetreels contaminants volàtils, com elsinsecticides, que pels seus usos agríco-les o de desinsectació de locals, hotels,escoles, piscines, serveis de transportpúblic, o contenidors que recullen resi-dus han de ser sotmesos a desinsecta-cions freqüents. Però també els hidro-carburs procedents de la combustió degasolina a través del tub d'escapamentdels cotxes són un contaminant ja queactuen com a disruptor endocrí i conte-nen metalls pesants com el plom. L'úsestès de les aplicacions d'insecticidess'uneix a l'emissió d'altres gasos coml'òxid nitrós, l'anhídrid carbònic i elssulfats procedents de la indústria quí-mica o de les altes concentracions devehicles en autopistes i autovies.

Tant en el cas de l'aigua com en el de

Carme Valls-LlobetMetgessa. Presidenta del Centre d'Anàlisi i Programes [email protected]




l'aire podríem parlar d'una veritableglobalització de la contaminació.

Els alimentsEls aliments poden contenir algunsdels productes orgànics persistents quees dissolen en medis greixosos (liposo-lubles) com la carn, el peix, la llet i elsseus derivats, de l'entorn en què viuenels animals que després es fan servirper al consum humà. També en casosde frau contra la salut pública s'handescobert contaminacions per l'ús depinsos per a la fabricació dels qualss'han utilitzat olis industrials (recordeuel cas dels pollastres belgues) o antiti-roïdals, derivats estrogènics, clembu-terol o altres que s'han fet servir persimular un pes més alt dels animals enel moment de portar-los a l'escorxador.La presència de contaminants als ali-ments és una preocupació constant deles autoritats sanitàries i un treball devigilància epidemiològica de la salutpública d'acord amb el Convenid'Estocolm que tot seguit descrivim.Els resultats de la presència de conta-minants del Conveni d'Estocolm aCatalunya van ser publicats durantl'any 2006 al Butlletí Epidemiològicde Catalunya4. En estudis fets alsEstats Units per l'agència que controlala salut ambiental (EPA), la ingesta dedioxines i bisfenols policlorats (PCB)procedia en un 37 % de productes lac-tis, i en un 26 % del peix, seguit de lesconserves de tonyina i del pollastre.

Conveni d'EstocolmEl denominat Conveni d'Estocolm de2001, ratificat l'any 2005, va definirdotze productes d'eliminació priorità-ria a tots els països del món atenent elsseus efectes tòxics, la seva presència almedi ambient i la seva persistència al'interior del cos humà, ja que tots sónproductes organoclorats. Aquestessubstàncies van ser anomenades conta-minants orgànics persistents (COP) (enanglès, POP, persistent organic pollu-lants). Aquests productes són: l'aldrín,el PCB, el clordà, el DDT, el dieldrín,

les dioxines, les endrines, el furan,l'heptaclor, l'hexaclorobenzè, el mirexi el toxafè.

A Catalunya, des de l'any 2005, repre-sentants del Departament de Salut, juntamb altres representants del DARP(Departament d'Agricultura, Rama-deria i Pesca), CSIC (Consell Superiord'Investigacions Científiques), ACA(Agència Catalana de l'Aigua) i ARC(Agència de Residus de Catalunya) ialtres organismes, sota la coordinaciódel Departament de Medi Ambient iHabitatge, treballen en la vigilància iel control dels contaminants delConveni d'Estocolm des de diferentsvessants: vigilància dels aliments,reducció d'emissions al medi ambient,identificació i localització de les fontso substitució de les substàncies conta-minants per altres d'innòcues.

Efectes negatius per a la salut:·Teratogènics

·Genotòxics

·Inductors de canvis en la salut reproductiva i en el desenvolupament delfetus·Disruptors endocrins

·Carcinogènics

·Neurotòxics

·Hipersensibilitat química múltiple

·Inductors de processos autoimmu-nes i d'alteracions de la immunitat·Inductors de la fatiga crònica i de lafibromiàlgia.

Tots els efectes són negatius per a lasalut, però els quatre primers afectentambé la salut del fetus en cas d'emba-ràs, i els sis últims afecten sobretot lasalut de les persones exposades. Senseànim de ser exhaustiva, i atenent laresta de ponències que conformenaquest cicle, a l'exposició següent emcentraré a relatar les correlacions ques'han establert en la literatura científicaen relació amb els productes cancerí-

gens i el tipus de càncer que podenproduir, així com els riscs de l'exposi-ció a insecticides tant des del punt devista de l'anàlisi de la literatura cientí-fica com de l'experiència concreta deformar part de l'equip investigador quedes de fa deu anys va començar adetectar a Catalunya persones exposa-des laboralment als insecticides i afec-tades per accidents de treball.

Exposició a productes químicsi risc de càncer

Ha estat una de les correlacions que,tot i que és difícil d'obtenir, ha capgiratel panorama de la prevenció en salutlaboral i ha permès unes millors estra-tègies de prevenció. El CAPS (Centred'Anàlisi i Programes Sanitaris) va serpioner en la divulgació d'aquestescorrelacions en el Quadern CAPSpublicat l'any 19875 . Des de la dècadadels 80 es va començar a conèixer quel'exposició a herbicides com el clorfe-noxi, que podia produir sarcomes deteixits tous; l'exposició a creosotes,càncer de pell; l'exposició a dibromcloropropà, que podia incrementar elcàncer de pulmó; el dibromur d'etilè,que incidia a produir limfomes, i l'òxidd'etilè, en l'aparició de leucèmies i càn-cer d'estómac i pulmó.L'exposició a formaldehid àmpliamentusat en la indústria de la fusta, delmoble, en indústria paperera, tèxtil,producció de plàstics, en hospitals ilaboratoris, pot tenir conseqüènciescarcinogèniques àmplies. Pot produirla malaltia de Hodgkin, leucèmies,càncer de boca, faringe, pulmó, nas,pròstata, bufeta d'orina, càncer decòlon, de ronyó, de pell i tumor cere-bral.

L'exposició a olis minerals no tractatss'ha associat a l'aparició de càncer depell, escrot, nas, pit, pulmó, bufeta,còlon, faringe i boca. En una correla-ció inversa i revisant les causes de càn-cer de pàncrees, podem assegurar s'es-tà incrementant entre els treballadors




exposats a diverses substàncies quími-ques amb un RR (risc relatiu) de 12.0per a l'exposició de nitrofèn, de 7,4 pera persones exposades a DDT durantmés de 47 mesos, de 5,0 per a personesexposades a Ethylan, de 4,8 per a per-sones exposades algunes vegades aDDT davant les quals no han estatexposades mai, de 4,5 per a personesexposades a nitrofenol, de 4,1 per apersones exposades a tetraclorur decarboni, i de 4,1 per a persones expo-sades a Dinocap6.

Moltes d'aquestes associacions nohavien estat detectades per falta defonaments científics que les establis-sin. Actualment fóra recomanable quea les històries clíniques s'incloguessinsistemàticament les exposicions labo-rals i accidentals a substàncies quími-ques com un element més que s'ha decorrelacionar a l'hora d'establir rela-cions de causa-efecte amb algun tipusde càncer o altres efectes sobre lasalut.

L'increment del càncer ocupa-cional entre les dones.

Ha estat difícil avaluar l'increment delcàncer ocupacional en el sexe femení,ja que no hi ha treballs d'investigacióen aquest camp en què s'incloguindones, com hem demostrat que haviaocorregut amb els problemes cardio-vasculars de les dones.

Una revisió de 1.233 treballs epide-miològics sobre càncer ocupacionalpublicats entre 1971 i 1990 va posar demanifest que només un 14 % presenta-ven alguna anàlisi de resultats ambdones blanques i un 2 % amb donesd'altres ètnies7. Per aquest motiu elsdocuments que es van presentar en elprimer Congrés de Baltimore sobre laSalut de les Dones: Ocupació, Càncer iReproducció, van ser majoritàriamentrevisions, i estudis deductius més queno pas estudis originals en els qualss'estudiessin els problemes específics

de les dones en relació amb la sevafeina.

La segona conferència de 1998 ja vaposar de manifest algunes relacionscausals que no havien estat relaciona-des anteriorment: l'exposició laboral il'increment de càncer de pulmó entredones no fumadores a Europa; el pos-sible paper dels dissolvents en l'etiolo-gia del càncer de mama i el càncer deronyó; l'increment de melanomes, càn-cer de bufeta urinària entre les donesagricultores a Itàlia; i l'augment de riscde càncer d'ovari, estómac i esòfagentre dones exposades al benzè, el talccontaminat amb asbest, i altres produc-tes en la indústria d'impressió a Rússia.

L'última conferència del 2002 vaestrènyer el cèrcol en les relacionsentre l'increment del càncer i l'ocupa-ció. Es confirma la relació entre donesque presenten leucèmia i l'exposició albenzè, altres solvents, clorur de vinil,fàrmacs antineoplàstics, pesticides,treballadores d'indústries de processosd'aliments, indústria tèxtil o de la con-fecció. S'observa un increment delcàncer de pulmó entre les dones expo-sades a asbest, metalls (com l'arsènic,el crom, el níquel i el mercuri), treba-lladores de manufactures de vehiclesamb motor, serveis de menjars o cos-metologia i perruqueries. El càncer debufeta urinària s'incrementa en lesdones que treballen en tintoreries,indústria tèxtil, de plàstics, de la pell,en la utilització de pintures, neteja ensec, i treballadores de l'assistènciasanitària. Els tumors cerebrals són mésfreqüents en treballadores de perru-queries, assistència sanitària, indús-tries químiques, indústries de plàstics imanufactures electròniques i d'ordina-dors8. Els treballadors de laboratorisbiomèdics d'Israel, en observació de1960 a 19979, presenten un incrementde càncer de tiroide, d'ovaris i demama entre les dones, i de pròstata,melanoma i leucèmia entre els homes.En les indústries de cuir de Bielorússia

les dones presenten un increment decàncer de pàncrees, de cos i cèrvix ute-rina, melanoma i càncer de ronyó10.Els embarassos de les metgesses quetreballen en l'especialitat d'anestèsiatenen més factors de risc amb nensamb baix pes en néixer, índex més altde mortalitat perinatal, i increment defills amb malformacions congènitesdel sistema cardiovascular11,12.

Aquests mateixos autors posen demanifest que els estudis fets només enhomes no són suficients per descriureels riscs en les dones ja que hi ha mol-tes diferències: relacionades amb lagenètica, el metabolisme i altres fac-tors hormonals; relacionades amb elstipus de treballs i les diferències dedistribució de tasques en un mateix tre-ball, -ja que no és el mateix el treballd'un jardiner que transporta plantesamb un vehicle de tracció mecànica,com fan els homes, que no pas plantar-les una a una, amb la consegüent inha-lació de pesticides i contacte físic-;relacionades amb l'ús i l'eficàcia del'equip protector subministrat -ja que ales dones se'ls dóna un equip ambmenor protecció o no en reben cap-;relacionades amb factors relacionatsamb les tasques que es desenvolupenfora de la feina; o riscs relacionats ambel càncer ginecològic o la salut repro-ductiva que no pot ser estudiat enhomes.

També s'han descrit efectes sobre lafunció tiroide en dones de Flix(Catalunya) i no pas en homes. La fun-ció tiroide estava disminuïda en lesdones que havien estat exposades ahexaclorobenzè i PCB en fàbrica, encomparació amb les que no havien tre-ballat. Els nivells dels dos productesen sang es correlacionaven amb la dis-minució del T4 lliure i amb l'augmentde la TSH, indicadors d'hipofunciótiroide.

Susan Kennedy conclou que en l'epi-demiologia de la valoració de les expo-




sicions a productes ambientals i elspossibles cancerígens s'hauran d'ex-plorar si hi ha diferències de gènere,tant pel tipus de treball fet, com per lespràctiques de treball i les mesures pro-tectores, com per la necessitat d'utilit-zar instruments de mesura de les expo-sicions sensibles a les diferències desexes, així com en la valoració de dife-rències sobre la salut dels treballadorsi les treballadores, que pot ser diferent.Les substàncies químiques liposolu-bles són més fàcils d'acumular en lespersones amb més teixit gras (precisa-ment el sexe femení presenta gairebéun 15 % de matèria grassa superior almasculí), la qual cosa fa que les donessiguin possibles bioacumuladoresquímiques dels productes que hi ha almedi ambient i als llocs de treball.

L'exposició laboral o acciden-tal a pesticides i els efectessobre la salut a curt i llarg ter-minis.

En primer lloc afecta la població detreballadors i treballadores de l'agri-cultura i, de vegades, segons una malamanipulació o per falta d'informació,també afecta les seves famílies, ambun risc més elevat per als nens de curtaedat i fins i tot durant el desenvolupa-ment fetal. Encara que en el món des-envolupat els treballs agrícoles els fanmajoritàriament els homes, a l'Àfricasubsahariana i a les zones menys des-envolupades del món, el 75% del tre-ball agrícola el fan dones. En aquesteszones menys desenvolupades s'utilit-zen insecticides que, com el DDT, esvan prohibir al món occidental des de1972. Afecta també els treballadors iles treballadores que els fabriquen, queels manipulen, que els apliquen. Podenproduir efectes sobre la salut dels tre-balladors i les treballadores de centreslaborals en els quals s'han aplicatinsecticides sense seguir normes d'a-plicació, o sense respectar els mètodesinnocus de neteja posteriors a l'aplica-ció. Finalment, l'exposició més subtil i

continuada es deu a la contaminació del'aigua i dels aliments per pesticides13

(Porta 2002).

·Càncer i exposició ocupacional a

pesticides.

Els insecticides organoclorats s'hanrelacionat amb l'increment de càncerde mama en dones postmenopàusiquesi amb l'increment del risc de limfomano hodgkinià i leucèmia en agricultorsa Itàlia14 . Un dels primers estudis queva analitzar la mortalitat en agricultorsentre els anys 1970 i 1979 va assenya-lar respecte a treballadors d'altresindústries que la mortalitat per limfo-ma no-hodgkinià era molt elevat, ambuna OR (odd ratio) d'11,2; seguit perl'increment de càncer de ronyó ambuna OR de 9,0; de càncer de pròstataamb una OR de 2,1 i de càncer decòlon amb una OR d'1,915.

Posteriorment, una anàlisi de la morta-litat entre grangers i grangeres16 queassenyala per primera vegada diferèn-cies de mortalitat entre sexes, va posarde manifest l'increment de risc de càn-cer de mama en homes que treballenen granges amb una OR d'1,72; de càn-cer de testicles, amb una OR d'1,32; decàncer de pàncrees, amb una ORd'1,20; de melanomes, amb una ORd'1,22; i de càncer de pròstata, ambuna OR d'1,14. En canvi, entre lesdones que treballen en granges el càn-cer d'estómac va ser el que va produirmajor mortalitat, amb una OR d'1,88,seguit pel càncer de ronyó, amb unaOR d'1,44; del melanoma, amb unaOR d'1,18 i del mieloma, amb una ORd'1,10.

Si observem la mortalitat en treballa-dors exposats a herbicides del tipusPhenoxy, trobem una alta incidènciade càncer del sistema respiratori ambuna SMR de 3,2; de càncer de mamaen homes amb una SMR de 2,56, i demama en dones exposades a l'herbici-da, de 2,16; de sarcoma de teixits tous

amb una SMR de 2,03; de càncer deronyó amb una SMR d'1,6; de limfomano hodgkinià amb un SMR d'1,35 i demieloma amb un SMR d'1,2117.

·Càncer infantil per exposició dels

pares a pesticides.

L'efecte genotòxic dels pesticides s'haposat de manifest per l'increment de lapresència de molts tipus de càncerentre els fills i les filles dels treballa-dors agrícoles que han estat exposats apesticides. Diverses revisions hanposat de manifest un increment delcàncer testicular amb una OR de 8,518.dels sarcomes d'Ewing, amb una ORde 7,819, ; dels tumors cerebrals, ambuna OR de 6,720; dels tumors deWilms, amb una OR de 3,2421. de lesleucèmies amb una OR de 2,522, , i del'osteosarcoma, amb una OR de 2,1(19). Els treballs que correlacionenaquests tumors amb l'exposició delspares als pesticides han suposat unaraó més per limitar les exposicionsrepetides les quals, encara que aparent-ment no perjudiquin la salut dels paresi les mares, sí que afecten l'espermato-gènesi i la càrrega genòmica delsòvuls.

·Exposició domèstica a pesticides icàncer infantil.

Gràcies a la recopilació de treballs iestudis que la professora MarionMoses ha fet al seu centre d'estudi pera la investigació sobre l'exposició apesticides a San Francisco (Califòrnia)s'ha pogut demostrar que determinatstipus de càncer i tumors són més fre-qüents en nens i nenes que han estatexposats a les seves llars a la presènciade pesticides. Els més freqüents, ambuna OR major de 3,2, són el sarcomade teixits tous, leucèmies, tumors cere-brals, limfomes, tumor de Wilms i càn-cer testicular23.

* Agraeixo la col·laboració de N. Moreno, F. López Crespí, J. Obiols, J. Márquez, J. Brosa, J.Peña, M. Juncadella i M. Baselga, sense el treball i dels quals no s'hagués pogut detectar la magnitud i l'abast d'aquest proble-ma




·La salut reproductiva en perill.L'increment de les malformacionscongènites i l'exposició a pesticides.

En les mares exposades a insecticidesal seu lloc de treball s'han trobat incre-ments de prematuritat, avortamentsespontanis, baix pes en néixer i nensamb una disminució del perímetre cra-nial. També s'ha descrit increment demalformacions congènites sobretotdels genitals, amb un augment d'epis-pàdies, hipospàdies i testicles d'ascen-sor, perquè la seva mida és més reduï-da. També s'ha descrit l'increment denaixements amb anencefàlia, la pre-sència d'espina bífida i increments demalformacions de paladar i llavi lepo-rí. A Iowa s'ha descrit un gran incre-ment de la freqüència de llavi leporínou mesos després d'haver aplicatinsecticides als camps24. És molt inte-ressant la següent revisió publicada el2006 sobre l'efecte de l'exposició apesticides i la disrupció de la funcióhormonal del sistema reproductiu deles dones25. La disrupció es pot pre-sentar en totes les fases de la regulacióhormonal: en la síntesi, en l'allibera-ment i l'emmagatzemament, en eltransport i l'eliminació, en el reconei-xement de l'hormona i el receptor, i elseu acoblament, en l'activació hormo-nal postreceptor, en la funció tiroide ien el sistema nerviós central.L'exposició a pesticides també pro-dueix una disminució de l'espermato-gènesi, i una interferència amb l'ovula-ció i amb el dèficit de fase luteínica,per la qual cosa incrementa l'esterilitatfemenina i masculina.

·La malaltia de Parkinson i l'expo-sició a pesticides.

L'exposició als herbicides està relacio-nada amb la presència de la malaltia deParkinson, amb una OR de 4,10.L'exposició a insecticides es relaciona

amb una OR de 3,55 i, en general, eltreball en l'agricultura incrementa l'a-parició de la malaltia de Parkinsonamb una OR de 2,79, segons un estudifet a Michigan el 199826. A Alemanyatambé s'ha descrit un increment de laincidència de malaltia de Parkinson enels treballadors que utilitzen organo-clorats, fosfats alquilants i preservantsde la fusta27.

D'allò general a allò concret.Estudi de l'exposició a insecti-cides aplicats als llocs de tre-ball.*

Coneixem des de fa temps les dificul-tats que té la ciència biomèdica perprendre en consideració els problemesde salut de les dones: des de la invisi-bilitat dels símptomes i les patologiescardiovasculars (Healy B, 199128 ),per l'absència de dones en les cohortsd'investigació de la dècada dels 80 als90, fins a la invisibilitat dels proble-mes de salut en relació amb les condi-cions de treball, precisament per l'ab-sència d'investigacions en salut ocupa-cional en les quals s'incloguin dones(Messing K, Seifert A.M.29 ). En aten-ció primària és més probable que unaqueixa sigui considerada en primerlloc com a psicosomàtica si la personaque la presenta és del sexe femení (un25 % de les demandes de dones davantun 9 % de les demandes d'homes vanser considerades psicosomàtiques)(Bernstein, 200130).

El biaix de gènere en atenció sanitàriaés degut a la falta d'investigació enmorbiditat diferencial i a la visióandrocèntrica que té l'home com anorma. La rigidesa de la visió centradanomés en l'home ha produït biaixos enel moment del diagnòstic, tant per con-siderar que emmalalteixen igualmenthomes i dones, quan hi ha diferències,com per considerar, a l'inrevés, que

com que són diferents no poden tenirproblemes similars, o bé perquè notenen en compte els condicionantsbiopsicosocials de les malalties (Valls-Llobet, 2001)31. A més dels biaixos enels diagnòstics, també se n'han produïtde gènere en els mètodes d'exploració,en la valoració de la normalitat en lesanàlisis clíniques, i en l'aplicació deteràpies sense cap diferenciació persexe, ni en dosi ni en via administrada.El procés que explicarem és el de lavisibilització de la simptomatologia dedones exposades al seu treball a l'apli-cació d'insecticides sense complir nor-mes de seguretat, a la demostració queels seus símptomes no eren histèrics opsicosomàtics sinó a demostrar la sevarelació amb l'exposició en el lloc detreball, el procés de col·laboració entreles dones afectades, els sindicats queles representaven, els experts i lesexpertes que van elaborar protocols dediagnòstic i qüestionaris per detectarles persones afectades en les exposi-cions i els juristes que han aconseguitles indemnitzacions en els tribunals dejustícia. En definitiva, el procés seguitdes de la invisibilitat fins a la indem-nització.

·La història de les primeres exposi-cions

El 8 d'agost de 1994 apareixen formi-gues en un laboratori de microbiologiad'un hospital (un edifici tancat sensepossibilitat de ventilació) de tercernivell. L'empresa contractada per a lesdesinsectacions fa una primera aplica-ció d'insecticides durant el cap de set-mana, i el personal que hi treballava esvan sentir bé en tornar a la feina. Laplaga de formigues va reaparèixer el21 d'agost. L'endemà es va fer unasegona aplicació d'insecticida que enparaules de l'empresa "acabaria ambtots els problemes". El 23 d'agost lestreballadors (totes dones, infermeres otècniques de laboratori) acudeixen al




seu lloc de treball. Senten que l'am-bient és irrespirable, i comencen a tro-bar-se malament. Noten picors al coll,al nas i als ulls, tenen tos irritant queno millora en sortir de l'habitació, sen-sació de nàusees, dolor abdominal iestat de confusió mental. Les personesexposades en són trenta-sis, però unesdeu treballadores se senten molt pitjordes del primer moment.

·La reacció de l'equip de prevenció

Les treballadores acudeixen al serveide medicina preventiva del mateixhospital, on en un primer moment elssímptomes s'atribueixen a fenòmensal·lèrgics individuals i no se'ls recoma-na que abandonin el lloc de treball jaque el servei nega que hi hagi capmena de toxicitat. Com que els símpto-mes es repeteixen durant la setmanasegüent, el personal canvia de lloc detreball a la planta superior mentre esneteja la planta amb una màquina devapor calent. Les treballadores despla-çades i altres que no havien estat expo-sades els primers dies comencen a sen-tir-se malament, amb rampes, parestè-sies a les extremitats i confusió mental,pèrdues de memòria, o bé empitjorenels símptomes respiratoris i neurolò-gics que van presentar el primer dia.Van acudir de nou al servei de medici-na preventiva de l'hospital, que vadiagnosticar les dones afectades com a"persones hipersensibles i nervioses" itot el conjunt d'afectades com un"fenomen d'histèria col·lectiva". Encanvi, el setembre de 1994 el Centrede Seguretat i Condicions de Salut enel Treball (CSCST, que depèn delDepartament de Treball de laGeneralitat de Catalunya) va rebre unaconsulta del grup de treballadoresafectades, per l'aparició i la persistèn-cia de simptomatologia posterior a untractament amb plaguicides als localsde la seva feina. En el moment de laconsulta es desconeixien els productesque havien estat aplicats als seus llocsde treball. La certificació de la casa

aplicadora, que es va emetre posterior-ment a la consulta, certificava l'ús d'unsol producte (piretroide), malgrat queles analítiques fetes posteriorment evi-denciaven la presència d'algun altreproducte.

·La formació de l'aliança de CAPSi CC.OO.

La Dra. Neus Moreno, especialista ensalut ocupacional que forma part de ladirecció del Sindicat ComissionsObreres (CC.OO.) i també és sòcia delCAPS, treballava aleshores al CentreNacional de Condicions de Treball iestava en contacte amb la Dra.Francisca López i el Dr. Jordi Obiols(biòleg i farmacèutic). Davant deldubte sobre el producte al·legat perl'empresa aplicadora (piretroide), vandecidir obtenir mostres de la pols del'habitació i del filtre de l'aire condi-cionat, en què es van trobar restes deDiazinon (organofosforat), inclòs apetites microboles de cera perquè laseva disseminació fos més lenta. Aixòva explicar la ràpida disseminació enaplicar vapor calent que va estendrel'exposició per la via de l'aire condicio-nat als pisos superior i inferior de laprimera planta afectada.

En aquest moment l'acció del sindicatmajoritari a l'hospital i del comitèd'empresa va ser decisiva per agrupartotes les persones afectades i per poderrecollir les mostres de pols a les habi-tacions i a l'aire condicionat, i perpoder agrupar les persones exposades iles afectades. Atès que hi havia confu-sió en els primers resultats i bigarradaclínica que presentaven les personesafectades, el sindicat va fer una con-sulta al CAPS per saber si es podriaobjectivar la patologia de les pacients,ja que es continuava considerant quepatien una "síndrome d'histèria col·lec-tiva" i se'ls etiquetava d'aquesta mane-ra.·Objectiu de l'estudi

Es va considerar que l'objectiu eraverificar l'exposició i diagnosticar l'a-fectació. Com que els símptomes quevan presentar les primeres afectadeseren de tipus neurològic, amb granconfusió mental, pèrdua de força,excés d'olfacte i trastorns de la mens-truació, i era molt difícil trobar provesobjectives, el CAPS va formar un grupd'experts en col·laboració amb els res-ponsables de salut laboral del sindicatCC.OO., d'experts en salut laboral, id'experts i expertes del CAPS, quehavien estudiat a fons la morbiditat dedones. Les persones afectades tambévan formar un equip de treball perexpressar el més ordenadament possi-ble els seus símptomes i per participaren el procés d'investigació. El primerpas va ser verificar que en les aplica-cions s'havien fet servir productes quepodien produir toxicitat neurològica, iel segon diagnosticar quin tipus d'afec-tació fisiopatològica s'havia produït enles persones afectades. A més, la disse-minació de la informació donada pelssindicats i per les afectades, participantconjuntament en rodes de premsainformatives, va permetre conèixeraltres casos que van ser estudiats ambla mateixa metodologia.

Metodologia

a) Sindicat i Centre de Seguretat iCondicions de Salut en el Treball(CSCST). Formació de la mostra

El primer incident, que en aquellmoment semblava excepcional, va serconegut a través de la informació queva difondre el mateix sindicat entre elsseus delegats de prevenció i entre laciutadania per mitjà de rodes de prem-sa i aliances entre els advocats i lespersones afectades. Es van començar adetectar sèries de casos afectats per lamateixa simptomatologia, que posavende manifest una llista de factors de l'úsde plaguicides en els interiors ques'haurien de considerar en futures apli-cacions per evitar accidents similars.




Habitualment es tracten amb plaguici-des zones que posteriorment són ocu-pades per treballadors i treballadoresque han de desenvolupar la seva activi-tat laboral, i molts edificis i molteszones de treball no disposen de possi-bilitats de ventilació exterior. En altrescasos la presència contínua de perso-nes fa que no es puguin plantejar deter-minats tractaments i, tanmateix, s'hanfet amb les persones treballant-hi dins.L'ocupació posterior feta ràpidament isense que els locals en els quals s'hanaplicat els plaguicides haguessin estatventilats ha desencadenat problemesmèdics a molts treballadors i, enalguns casos, de manera immediata.

La casuística que s'ha recollit és de tre-balladors que han estat víctimes d'ex-posicions accidentals, encara que calcomentar que altres usuaris dels cen-tres tractats, no solament els treballa-dors, han pogut estar exposats. S'ha detenir especial atenció quan aquestsusuaris poden ser persones amb carac-terístiques especials: nens, personesamb diferents minusvàlues, personesgrans, malalts o gestants. El nombred'accidents que van arribar al CSCSTno podia ser atribuït a la casualitat sinóa la sistemàtica aplicació de plaguici-des ambientals (no només quan hi hagialguna plaga) i de vegades a les aplica-cions incorrectes. La nostra culturaurbana fa que no s'accepti la presènciad'insectes o paràsits que en altres cul-tures s'accepten. En molts casos lesseves picades produeixen molèsties ila necessitat de tractaments mèdics. Enaltres casos (la sanitat, la indústria ali-mentària, l'hoteleria, etc.) la sevaabsència és imprescindible. Tambépoden ser vectors de malalties. Sen'han estudiat un total de setze inci-dents , dels quals deu es van definircom a brots i els altres sis casos hanarribat de manera individual. El nom-bre de casos registrats al CSCT deBarcelona fins al finals del 2000 va serde 314, dels quals 262 van ser dones

(83,4 %) i 52 homes (16,6 %).

b) Desenvolupament dels qüestionaris

L'any 1998 es va fer una revisió al pri-mer grup de treballadors que havienarribat al centre oficial (CSCSTB)com a conseqüència de la denúncia al'autoritat laboral per desinsectacionsque havien generat queixes en els tre-balladors usuaris dels locals de treball.De la revisió de la casuística sobreaquest risc, amb una experiència acu-mulada de vuit incidents i vuitanta-sistreballadors implicats en els primerstres anys, constatem la conveniènciade racionalitzar la caòtica (aparent-ment), rica, profusa i difusa semiòticaque presentaven. Aquesta primerarevisió va ser sol·licitada pelDepartament de Sanitat per acompliruna moció aprovada pel Parlament deCatalunya que alertava la xarxa sanità-ria catalana. La revisió en el CSCSTBdels historials mèdics dels primers vui-tanta-sis implicats va permetre recupe-rar una acumulació de 1.927 símpto-mes que es podia agrupar en 201 símp-tomes diferents, als quals anomenemprimaris, i que recollien textualmentles queixes dels treballadors implicats.

En un treball consensuat per dos met-ges i un diplomat en Infermeria segonsla similitud i l'analogia de les sevesexpressions, els 201 símptomes prima-ris van ser comprimits, agrupats ireduïts a 58, als quals denominem tipi-ficats. Aquests símptomes van definirels 58 ítems del QüestionariBarcelona-Plaguicides , el qual d'a-questa manera va quedar dissenyat.Aquesta reducció eliminava l'anàrqui-ca profusió semiòtica primària, i vafacilitar la manipulació i alhora va evi-denciar una afectació difusa de gairebétots els sistemes de l'organisme humà.Amb la hipòtesi d'una fisiopatologianeurogènica, que era plausible teninten compte la toxicologia dels insectici-des i que eren evidenciats pels resultats

dels primers estudis clínics fets alServei de Neurofisiologia Hospitalària(Hospital de Bellvitge), consensuada-ment amb un neurofisiòleg, es vanclassificar els símptomes tipificatsfisiopatològicament segons el sistemaorgànic del qual podien ser una expres-sió patològica. Cada un dels 58 símp-tomes va ser assignat a 14 sistemes quees van definir com a possibles afectatsi efectors responsables de la sevamanifestació clínica.

Una vegada dissenyat el QüestionariBarcelona-Plaguicides , ha rebut unadoble avaluació: una primera per com-provar-ne l'aplicabilitat, i una altra percomprovar-ne la utilitat. L'avaluacióprimera es va fer aplicant-lo a treballa-dors aparentment normals, com a con-trols no exposats a plaguicides.Aquests treballadors aparentment nor-mals i sans eren usuaris d'un Circuit deReconeixements Mèdics del CSCSTde Barcelona. Aquesta avaluació es vafer dues vegades: el maig de 1998 ambun grup control de 86, aparellats ambel grup d'implicats exposats i, poste-riorment, es va fer una altra compara-ció amb un grup doble de controls,amb un total de 172 controls. Per cadaimplicat es feien dos controls acoblatsaleatòriament per edat i sexe.

Amb mostres dels controls -aleatòries iestratificades per sexe i grups d'edat-similars a les dels 86 implicats es vancomparar els resultats del qüestionarientre els dos grups. En les dues com-paracions es va constatar la total apli-cabilitat del qüestionari. Hem d'afegirque el qüestionari era ben acceptat pelsenquestats, s'entenia i autocontestavaen un temps mitjà de vint minuts. Enfer l'explotació dels resultats es vaconstatar que per als símptomes dedotze ítems hi havia diferències signi-ficatives entre els controls i els impli-cats. Aquests símptomes són els que esvan definir com a símptomes cardi-nals.




c) CAPS. Procediments diagnòstics

Havent-hi la sospita d'exposició aorganofosforat, que mata les plaguesparalitzant el sistema nerviós de cadaun dels individus, disminuint-ne elsnivells de colinesterasa sèrica i aug-mentant-ne els nivells d'acetilcolina, elprimer objectiu va ser objectivar si elsistema nerviós central estava afectat.Les proves habituals com ara EEG iEMG no van ser concloents perquè noestaven alterades en tots els casos iperquè només permeten detectar l'a-fectació de troncs gruixuts del sistemanerviós perifèric. La col·laboració del'equip de neurofisiologia del Dr. J.Penya i després de la Dra. M.Juncadella i el Dr. Ruben, va aplicaruna bateria de proves que avaluen lafunció atencional, la funció executiva,la memòria i velocitat de processamentde la informació, i que permeten ana-litzar la pèrdua fina de funcions cogni-tives i de memòria, i objectivar proble-mes de pèrdua d'activitat del sistemanerviós central (s'utilitza en el diag-nòstic precoç de l'Alzheimer). Tambées van fer potencials evocats, senso-rials, visuals i acústics RNM i SPECT.

L'afectació de les mucoses i l'arbre res-piratori es va objectivar amb explora-ció clínica i test de metacolina. Es vaexplorar la possible disrupció endocri-na, amb bateria d'anàlisi que detecti lesdisfuncions hipofisiària i hipotalàmica(GH, IgF1, somatostatina, TSH, FSH,LH). Es van observar els trastornsmenstruals amb els nivells de 17-beta-estradiol i de progesterona el dia 22 delcicle, i la corba de temperatura basalen dones i la testosterona total i lliureen homes; l'alteració de la immunitatdescrita en les exposicions cròniques aorganofosforats, amb els ANA (anti-cossos antinuclears i anticossos antiti-roïdals); la fatiga crònica, possible perl'afectació mitocondrial directa delsorganofosforats (Moreno, 1990), ana-litzant la clínica per si complia els cri-teris de Fukuda, determinant els

nivells d'àcid làctic i pirúvic, i el testNIRS (near-infrared spectroscopy).

Resultats. Les exposicions

a) Els diagnòstics

El nombre total de persones exposadesfins a 2005 va ser de 681, de les quals302 van resultar afectades (291 dones i11 homes) (vegeu el quadre 1).

Encara que inicialment la clínica de lespersones afectades era molt bigarrada ies va presentar de forma insidiosa, elssímptomes que afectaven els sistemesrespiratori i neurològic es van presen-tar des del primer moment de l'exposi-ció, i els que afectaven el sistemaendocrinològic, autoimmune, i lesalteracions hipofisiàries es van presen-tar de dos a quatre mesos després del'exposició o de les reexposicions ini-cials. Les síndromes inicials es vanproduir per la inhibició de la colineste-rasa sèrica que produeixen els organo-fosforats, que paralitzen d'aquestamanera el sistema nerviós dels insec-tes, incrementant-ne els nivells de ace-tilcolina (Namba, 1971; Coye, 1986;Joffe, 2001; Ranjabar, 2002) i produei-xen símptomes per l'estímul delsreceptors nicotínics i muscarínics.

Per aclarir l'aproximació clínica i elstractaments hem classificat33 en sissíndromes la clínica que han presentatles persones afectades:

Síndrome respiratòria. Es manifestaamb irritació de les mucoses nasal,bucal i faríngia, mucositat nasal i bron-quial, tos, dolor en empassar, dispnea,salivació, llagrimeig i excitació de l'ol-facte. Aquests símptomes els va pre-sentar el 100 % de les persones afecta-des des del primer moment de l'exposi-ció. L'exploració clínica va mostrarfaringes envermellides, hiperactivitatbronquial i test de metacolina positius.Els símptomes eren semblants als des-crits per l'exacerbació dels receptorsmuscarínics per l'excés d'acetilcolina.

Síndrome neurològica. Es manifestaamb la presència inicial d'un estat deconfusió mental, maldecap frontal,pèrdua de rapidesa de resposta, pèrduade memòria i de capacitat de concen-tració, rampes i parestèsies a les extre-mitats superiors i inferiors, pèrdua deforça muscular i sensació de fatiga.Aquests símptomes es van presentarimmediatament després de les exposi-cions i van empitjorar progressivamenten les persones que havien estat reex-posades, encara que fos amb dosis bai-xes. Aquesta síndrome ja ha estat des-crita a la literatura com a afectació crò-nica del sistema nerviós central induïtper organofosforats34. La síndromes'ha presentat en el 100 % de les perso-nes afectades. Les exploracions clíni-ques han donat com a resultat un alen-timent dels potencials cognitius ivisuals, resultats alterats del test neu-

Persones exposades: 681 dones 518 (75,9 %) homes 163 (23,6 %) Persones afectades: 302 dones 291 (96,3 %) homes 11 (3,7%) Lleument afectades: 52 dones i 7 homes Moderadament afectades: 107 dones Greument afectades: 132 dones i 4 homes

Quadre 1




ropsicològic, lentitud del fluix sangui-ni a la zona temporal i frontal objecti-vada per l'SPECT, i alteracions en laressonància magnètica cerebral ambpèrdua de mielina, que s'observa en un60 % de casos un any després de l'ex-posició.

Síndrome de disrupció endocrinaamb excés de secreció d'estrògens. Esva manifestar en les dones afectadesamb metrorràgies, que es van presentarun mes després de l'exposició, ciclesmenstruals més curts, presència decoàguls, presència o agreujament de lasíndrome premenstrual, increment dela mastopatia fibroquística i, mig anydesprés, increment de fibromiomesuterins. En els homes es van observardificultats en l'erecció i impotènciasexual. En l'exploració es va trobarincrement de 17-betaestradiol en lasegona fase del cicle, deficiència deprogesterona, anèmia i deficiència deles reserves de ferro (nivells baixos deferritina).

Síndrome de parasimpaticotoniahipotalàmica amb hipersecreció del'hormona de creixement. Mig anydesprés de les primeres exposicions esva observar en algunes persones expo-sades un creixement de la mida delspeus, ja que van incrementar un núme-ro la mida de les sabates que utilitza-ven. En estudiar les hormones hipofi-siàries es va observar l'increment de lasecreció d'hormona de creixement(GH), dos o tres vegades per sobre delsvalors normals, però sense arribar axifres compatibles amb les observadesen l'acromegàlia. La secreció d'IGF1estava disminuïda, i la de somatostati-na, el factor inhibidor de la GH, estavadisminuïda o abolida en la majoria delscasos. L'exploració de la hipòfisi vaassenyalar increment de la mida en un30 % dels casos, i en deu persones quevan estar exposades a repetides expo-sicions, s'ha hagut d'extirpar una tumo-ració hipersecretora de GH.

Síndrome d'estimulació d'autoim-munitat. Al cap de sis mesos de lesprimeres exposicions, les personesafectades desenvolupen un incrementde fenòmens autoimmunes, amb l'apa-rició o increment de títols d'anticossosantinuclears, anticossos antitiroïdals,anticossos anticitomegalovirus, i anti-cossos anti-Epstein-Barr.L'hipotiroï-disme s'ha desenvolupat en un 73 % deles persones afectades, i l'hipertiroïdis-me, en un 5 %, xifra tres vegades mésgran que la població normal.

Síndrome de fatiga crònica (SFC). Al80 % de les persones afectades es vapoder diagnosticar al cap de sis mesosuna síndrome de fatiga crònica, quecomplia els criteris de Fukuda ambalteració de la funció mitocondrial,amb baixos nivells de la secreció del'àcid pirúvic, la qual cosa reflecteix eldany mitocondrial directe que podenprovocar els organofosforats, tal comva demostrar Moreno (1990).

Hipersensibilitat química múltiple(HQM) o intolerància ambientalidiopàtica35 . Un 70 % de persones exposades hadesenvolupat una síndrome d'hipersen-sibilitat química múltiple, que persis-teix dotze anys després de la primeraexposició. Aquesta afectació àmplia-ment invalidant els impedeix poderacudir a centres comercials, centres delleure o desplaçar-se amb determinatstransports públics. Es reprodueixen elssímptomes davant de molts diversos

tipus d'aerosols, colònies, i altres pro-ductes volàtils. S'alteren l'EEG il'SPECT funcionals. No s'altera morfo-lògicament el sistema nerviós centralllevat que es tracti d'organofosforats ode neurotòxics.

L'afectació va ser molt més intensa iles conseqüències sobre la salut vanser pitjors per a les persones que vanser exposades a dosis baixes i repeti-des. Les síndromes més invalidants pera les persones afectades han estat elCOPIND, l'SFC, i la HQM, ja que elsimpedeix desenvolupar qualsevol tipusde treball, per la qual cosa la sevainvalidesa ha comportat una indemnit-zació. Un 20 % dels casos que vanpoder ser tractats a la setmana següentde les exposicions es van poder recu-perar, encara que s'ha observat unasensibilització a l'exposició a organo-fosforats en llocs públics (transportspúblics, restaurants, etc.).b) Riscs observats en les exposicions(quadre 2)

Per intentar evitar l'increment creixentd'exposicions que eren lesives per a lespersones exposades l'equip d'experts iexpertes, juntament amb els represen-tants sindicals, van elaborar un índexamb la descripció de les exposicionsper conèixer-ne les causes més comu-nes que van fer més persistent l'exposi-ció. Hi destaca sobretot l'aplicació ensuperfícies absorbents com per exem-ple moquetes, catifes, cortines o paper,que fan persistir la presència d'insecti-

Condicions que han agreujat les exposicions Aplicació en superfícies absorbents No hi ha mesures de seguretat a les zones tractades Escassa informació a les treballadores La neteja posterior no es fa correctament Els tractaments són repetitius i preventius La ventilació no és correcta després de l'aplicació Es desconeixen els períodes de seguretat, o no es respecten Aplicació d'ingredients no autoritzats Aplicació amb persones presents dins l'habitació Empreses aplicadores no registrades

100 % 100 % 93,8 %

84 % 78,6 %

75 %

65 % 62,5 % 38,3 %

25 %

Quadre 2




cides a les habitacions. L'escassa infor-mació de les treballadores i dels treba-lladors dels riscs de l'aplicació d'insec-ticides per a la seva salut, i el fet ques'han fet molts tractaments preventiusamb les persones que treballaven enels llocs de treball, sense avisar-les isense ventilar les habitacions, han estatun dels greus problemes detectats enescoles, centres sanitaris, hotels i jut-jats.

Els terminis de seguretat per a l'aplica-ció de productes organofosforats i,sobretot, dels que també contenen clor,com els clorpirifòs, no està ben esta-blert en relació amb les possibles reex-posicions, per la seva especial persis-tència en el temps (referència). Aixího constata un estudi36 en el qual lapersistència dels clorpirifòs actiu a lasuperfície de les joguines d'una guar-deria era de més quinze dies, quan eltermini de seguretat establert per alproducte havia de ser de 48 hores coma màxim. Les normes de seguretat exi-geixen que mai no siguin presents per-sones a l'habitació quan s'apliqui elproducte, i hem constatat que a travésde l'aire condicionat es pot disseminarl'exposició ambiental a les plantes

superiors i inferiors. No es considera ladifusió del producte a través de la ven-tilació en edificis tancats.

Les persones més greument afectadesvan ser les que van ser sotmeses diver-sos dies a la mateixa exposició, les quevan haver que netejar les zones en lesquals s'havia aplicat insecticida sensefer servir precaucions com per exem-ple màscares o guants i utilitzant pro-ductes de neteja clorats, quan només espot fer servir l'aigua, i les persones quehavien estat sotmeses a reexposicionsper haver utilitzat els productes men-sualment amb les treballadores o elstreballadors a l'interior.

c) Els resultats del qüestionari (quadre3 i 4)

L'anàlisi del qüestionari mostra que elssímptomes de dotze ítems diferenciensignificativament els controls i elsimplicats. Aquests símptomes són elsque es van definir com a símptomescardinals. La segona avaluació es vafer aprofitant les dades de 67 d'impli-cats -dels 86- que havien estat estu-diats pel Servei de NeurologiaHospitalària. Es van utilitzar els diag-

nòstics finals de neurofisiologia, quevaloraven els casos estudiats en quatregrups: no afectat, lleument afectat,moderadament afectat i greumentafectat, com a gold stàndard. Amb latècnica de les corbes ROC es va inten-tar trobar els valors de tall sobre elnombre de símptomes tipificats, delssímptomes cardinals i dels sistemesafectats per obtenir un triple criteri quepermetés definir amb el resultat delqüestionari els casos de no-afectació,els casos sospitosos d'afectació lleu,els casos sospitosos d'afectació mode-rada i d'afectació més greu. La impor-tància de definir els no afectats varesultar molt útil tant per tranquil·litzarels treballadors asimptomàtics sobre laseva actuació en l'accident com perdiscriminar en la seva aplicació, endiferents temps, els qui eren candidatsa fer-se un estudi neurofisiològic mésprofund, amb la finalitat de no col·lap-sar el servei públic hospitalari que feiael seguiment.Els resultats van ser bons, amb unsvalors acceptables i suficients pel quefa a l'especificitat i la sensibilitat. Elsresultats d'aquest mètode objectiu devigilància de la salut reactiva han estatsatisfactòriament vàlids. El qüestionari

Prevalences percentuals de la semiòtica cardinal en el col·lectiu de persones afectades sobre 184 afectats que acumulen 680 símptomes cardinals Ordre Símptomes cardinals % 1r Cefalees 71,7

2n Astènia – fatiga crònica 52,7 3r Dificultats respiratòries 42,9 4t Trastorns olfactius 35,3 5è Alteracions menstruals 31.3 6è Trastorns gustatius 27,1 7è Nàusees – vòmits 25,5 8è Disestèsies linguals 21,2 9è Fasciculacions musculars 18,5

10è Astènia muscular 18,5 11è Diarrees 14,1 12è Disestèsies orolabials 14,1

Prevalences sistèmiques dels afectats sobre 314 afectats que acumulen 1.439 sistemes afectats Sistemes orgànics afectats %

1r II. Dèrmic i mucoses. Símptomes irritants 97,2 2n I. Neuropsíquic del sistema nerviós central 100 3r III. Propioceptiu del dolor 88,0 4t V. Exteroreceptors sensorials 83,2 5è IV. Símptomes generals 72,8 6è VIII. Colinèrgic secretor 54,9 7è VII. Propioceptiu sensitiu. Disestèsies 52,7 8è XII. Digestiu 43,5 9è X. Respiratori 42,9

10è VI. Neuromuscular del sistema nerviós perifèric

40,8

11è XI. Dèrmic tegumentari, símptomes no irritants 32,6 12è IX. Menstrual 31,3 13è XIII. Cardiovascular 24,5 14è XIV. Excretor, urinari 24,5

Quadre 3 Quadre 4




ha de ser aplicat en diferents tempsdesprés de l'exposició accidental. Eltemps d'observació per a l'aparició dequeixes és de 28 dies. La persistènciade queixes al cap de tres mesos fa sos-pitar una certa irreversibilitat del pro-cés desencadenat.Tots els casos qualificats inicialmentcom a greus estan en situació d'invali-desa permanent o en tràmit per serqualificats. No s'ha detectat cap con-tradicció en els casos dels no afectats.Hi poden haver més oscil·lacions a leszones mitjanes de la classificació i ladiscriminació entre lleus o moderatspot comportar més dificultats, per laqual cosa cal exigir, posteriorment,una atenció clínica més directa feta perserveis especialitzats.

d) L'ús dels resultats

Acció dels sindicats, associació d'a-fectades i acció parlamentària.L'associació de persones afectades,que es va denominar ADQUIRA(Associació de Persones Afectades perProductes Químics i RadiacionsAmbientals), juntament amb represen-tants sindicals i el grup d'experts delCAPS, en vista dels resultats, de lademostració de l'afectació a curt, mitjài llarg terminis, i una vegada conegu-des les condicions que afavoreixen elsresultats adversos, es va proposardifondre la informació entre la pobla-ció laboral de Catalunya i d'Espanya, iproposar iniciatives legals perquè noes realitzessin més aplicacions d'insec-ticides sense el control adequat.

Per fer-ho, una diputada que formavapart del grup d'experts va presentaruna interpel·lació parlamentària sobreels casos. Es va aconseguir una moció(març del 2001) perquè a les personesafectades els fessin un seguiment en uncentre sanitari públic de referència i esva instar al Govern perquè prenguésmesures de control sobre les empresesaplicadores i sobre els sindicats peraconseguir una millor formació dels

delegats de prevenció. Aquest mateixgrup va ser cridat pel Govern autonò-mic a col·laborar en la redacció d'undecret per evitar l'aplicació indiscrimi-nada d'insecticides. Així mateix elCAPS i ADQUIRA, i l'Institut de laDona de l'Estat espanyol van promou-re un curs de formació per al segui-ment de persones afectades, que es vafer el maig del 2005, entre les metges-ses i els metges de tot Espanya ques'han incorporat a la Xarxa CAPS iprofessionals sanitaris en salut i gène-re que agrupa uns 175 professionals del'Estat espanyol, i als quals se'ls mantéinformats sobre les novetats.

El novembre de 2005, es va fer un con-grés juntament amb la xarxa europeaPAN (Pesticides Action Network), enquè es van comunicar els resultats d'a-quest estudi i es va comprovar queEspanya, i en concret Catalunya, eraun dels països europeus amb major uti-lització d'insecticides, per les xifres devendes que van proporcionar altresmembres de la xarxa europea, ja queeren dades no accessibles per al nostreequip des d'Espanya. La cooperacióinternacional ha permès concretar lessospites que ja tenia l'equip d'investi-gació. La mateixa xarxa està pressio-nant el Parlament Europeu per millorarl'anomenada Iniciativa REACH, per ala reavaluació de substàncies quími-ques ambientals en la seva repercussiósobre la salut humana. Dins d'aquestareavaluació es va constituir un grup detreball entre els experts i els membresde la Càtedra de Veterinària de la UAB(Universitat Autònoma de Barcelona)per determinar els efectes dels clorpiri-fòs en la salut humana ja que vamconèixer que la UE volia autoritzar-nela utilització en llocs tancats sense res-triccions. En acabar aquest article,hem aconseguit que la mateixa casacomercial, després de conèixer elsestudis que assenyalen la persistènciade clorpirifòs en llocs tancats, retiril'esmentada aplicació i només s'auto-ritzarà la utilització del producte a l'a-

gricultura i amb mesures de proteccióper als agricultors.

Indemnització dels casos

Les persones greument afectades, 132dones i 4 homes, que van ser exposatsaccidentalment al seu lloc de treball ocom en el cas d'un home (aplicadord'insecticides) al qual li va bolcar elproducte dins la seva furgoneta, o d'unaltre home aplicador, a qui no vandonar cap tipus d'instrucció sobremesures de seguretat i no utilitzavamàscara ni guants, van sol·licitarindemnització per accident de treball.Després de fracassar en l'intent d'a-cord, els advocats dels sindicats es vanreunir amb el col·lectiu d'afectats iamb els experts que havien estudiat elsprimers casos i van decidir iniciardemandes judicials.

Les demandes es van fer als Jutjats delSocial, i en vuit casos al Jutjat delPenal. La dificultat legal era establir larelació causa-efecte entre els símpto-mes que presentaven les personesafectades i l'exposició, tal com ha suc-ceït amb altres tipus de demandes judi-cials per a la indemnització de treballa-dores (Lippel, 2004). Les empresesaplicadores negaven la utilització deproductes com els clorpirifòs o altresorganofosforats i al·legaven només lautilització de piretroides. Per a això esva formar un equip de treball entre lestreballadores, els experts i els advo-cats, que van preparar les exposicions acuradament i van unir forces. S'haaconseguit ja els judicis de 68 d'afecta-des, la indemnització de 38 casos ambel reconeixement d'accident laboral i lainvalidesa absoluta de 27 entre les per-sones afectades. S'han iniciat altresjudicis sense que encara n'hi hagiresultats.




La visibilització social.

Les sinergies mútues entre afectades(formació d'ADQUIRA), experts iexpertes coordinats pel CAPS i elsrepresentants dels sindicats han acon-seguit que la societat s'adoni del pro-blema i que els problemes de les donestreballadores siguin presos amb serio-sitat. Els judicis guanyats i les indem-nitzacions, és a dir, el fet que sigui unacompensació econòmica ha fet prendreseriosament els problemes i els símp-tomes que van presentar majoritària-ment les dones després d'haver estatexposades als insecticides. Es vanestablir suports per mitjà dels sindicatsde periodistes per al seguiment en elsmitjans de comunicació, premsa, ràdioi televisió tant els judicis realitzats,com dels resultats de la investigació.Dels avenços científics, dels avençosen els tractaments, i dels cursos de for-mació s'ha fet un seguiment continuata la ràdio i la premsa diàries.

Lliçons que podem obtenir d'aquestaaproximació

Una de les primeres lliçons és per a lesempreses aplicadores i per a les empre-ses que demanden l'aplicació:

·No s'ha de desinsectar de manerapreventiva.·En les aplicacions cal dir sempre laveritat sobre el producte o exigir-ne lacomposició.·Cal respectar els terminis de segu-retat.·S'han d'externalitzar les mesures deprecaució.·Cal revisar els terminis de seguretaten determinats llocs (no són vàlids enllocs tancats)

Lliçons per a les mútues sanitàrieslaborals i per al sistema d'assistènciasanitària pública:

·Cal atendre els treballadors de

manera immediata quan presentinsímptomes.·S'han d'utilitzar mètodes millors enels serveis d'urgències.·Cal tractar de seguida les personesafectades ja que no tan sols van patirseqüeles les treballadores que van sertractades abans d'una setmana de l'ex-posició.

Lliçons per als sindicats i les associa-cions de persones afectades i per alstreballadors

·La disseminació de la informació i laformació dels delegats de prevenció idels professionals sanitaris l'han fet elssindicats als seus delegats de preven-ció i l'associació de persones afectades(ADQUIRA) amb un gran èxit d'assis-tència als seus cursos.·No es podria haver avançat si no fosamb els mètodes d'investigació parti-cipativa.

·La formació dels delegats de pre-venció ha de ser continuada perquè lanova incorporació de treballadors faque no estiguin avisats dels perills quecorren.

Conseqüències científiques i hipòteside treball per a futures investiga-cions

La resposta a aquestes preguntesrequerirà ulteriors investigacions, peròja que la primera causa d'invalidesaprofessional són els problemes muscu-loesquelètics, ni sindicats ni governsno poden deixar d'estimular la investi-gació per respondre-la.El problema de l'aplicació d'insectici-des en els llocs de treball sense seguirnormes clares de prevenció és un pro-blema molt seriós perquè ha provocatconseqüències molt greus per a la salutde 132 dones i 4 homes. En primerlloc, han calgut molts anys de sofri-ment fins a aconseguir el diagnòstic ila demostració que els problemes de

salut que patien eren provocats perl'exposició a insecticides. En segonlloc, perquè les persones que van con-tinuar treballant, encara que estavenexposades a baixes dosis, van tenir unaafectació més greu i crònica del siste-ma nerviós central, fatiga crònica i hanacabat afectades de fibromiàlgia en un70 % de casos. Precisament els treballsde Pall37 (2004) i Bell38 (1998 i 2003)assenyalen la possibilitat que un 70 %dels casos de fibromiàlgia sigui acausa de l'exposició a substàncies quí-miques en els llocs de treball (insecti-cides, solvents i altres) que s'associenamb freqüència a la hipersensibilitatquímica múltiple. La hipòtesi fisiopa-tològica és l'agressió repetida de lazona hipotàlem-hipòfisi per microtrau-matismes físics o químics, que acabenproduint disrupció endocrina i altera-cions de la immunitat.

A més, l'increment de l'exposició quees produeix en la societat industrial, iel fet que les persones afectades repro-duïen els símptomes en molt diversosllocs públics, planteja un repte per a lasalut pública. Són aquestes exposi-cions l'origen d'un increment detumors i de malalties autoimmunes enpoblació laboral, sobretot en dones?Estan relacionades amb l'increment deldolor muscular generalitzat, de lafibromiàlgia i dels casos de fatiga crò-nica? La resposta a aquestes preguntesrequerirà ulteriors investigacions, peròja que la primera causa d'invalidesaprofessional són els problemes muscu-loesquelètics, ni sindicats ni governsno poden deixar d'estimular la investi-gació per respondre-les.

Bibliografia

1Carson, Rachel L. (2005). Primaverasilenciosa. Biblioteca de Bolsillo.2Ribas, N. y Sunyer, J. (2003).Breastfeeding, Exposure toOrganochlorine Compounds, andNeurodevelopment in Infants. Pediatrics,111, e580-e585.




3Grimalt, J 1994. Risk excess of soft-tissueand thyroid cancers in a community expo-sed to airborne organochlorinated com-pound mixtures with a high hexachloro-benzene content. Int. J. Cancer 56: 200-2034BEC. Butlletí epidemiològic deCatalunya. Presència de contaminants delConveni d'estocolm en els aliments deCatalunya. Part I, i Part II. Números 2 i 3del 2006.5CAPS (1986). Carcinógenos en el mediolaboral. Quadern Caps, 7 (monográfico). 6Garabrant, D. H., Held, J., Langholz, B.,Peters, J. M. y Mack, T. M.(1992). DDTand related compounds and risk of pancre-as cancer. J Nat Cancer Inst, 84, 764-771.7Zahm, S. H. y Blair, A.. (2003).Occupational cancer among Women:Where Have Been and Where are Wegoing?.American journal of industrialmedicine, 44(6), 565-758Zahm, S. H., Ward, M. H y Blair, A.(1997). Pesticides and cancer.Occupational Medicine. 12(2), 269-89.Review. 9Shaham, J., Gurvich, R. y Kneshet, Y.(2003). Cancer incidence among labora-tory workers in biomedical research androutine laboratories in Israel: Part II-nestedcase-control study. Am J Ind Med. 44(6),611-26.10Veyalkin, I. V. y Milyutin, A. A. (2003).Proportionate cancer mortality among wor-kers in the Belarussian tanning industry.American Journal of Industrial Medicine,44(6), 637-642.11Pharoah, P. D., Day, N. E., Duffy, S.,Easton, D. F. y Ponder, B. A. (1997).Family history and the risk of breast can-cer: a systematic review and meta-analysis.Int J Cancer,71, 800-9. . 12Ribas-Fitó, N., Sunyer, J., Sala, M.yGrimalt, J. O. (2003). Cambios en las con-centraciones de compuestos organoclora-dos en las mujeres de Flix, Tarragona . GacSanit, 17(4), 309-311.

13Porta, M., Kogevinas, M., Zumeta, E.,Sunyer, J. y Ribas-Fitó, N. (2002).Concentraciones de compuestos tóxicospersistentes en la población española: elrompecabezas sin piezas y la protección dela salud pública. Gac Sanit, 16, 257-266.14Miligi, L., Costantini, A. S., Bolejack,V., Veraldi, A., Benvenuti, A. et al. (2003).Non-Hodgkin's lymphoma, leukemia, andexposures in agriculture: results from theItalian multicenter case-control study Am JInd Med, 44(6), 627-36.15Alavanja, M. C., Blair, A., Merkle, S.,Teske, J. y Eaton, B. (1988). Mortalityamong agricultural extension agents. Am JInd Med, 14(2), 167-76.16Blair, A., Sandler, D., Thomas, K.,Hoppin, J. A., Kamel, F. et al. (2005),Disease and injury among participants inthe Agricultural Health Study. Am JEpidemiol, 161(2), 121-35.17Kogevinas, M., Becher, H., Benn, T.,Bertazzi, P. A., Boffetta, P. et al. Cancermortality in workers exposed to phenoxyherbicides, chlorophenols and dioxins: anexpanded and updated international study.Am J Epidemiol, 145, 1061-75.18Kristensen, P., Andersen, A., Irgens, L.M., Bye, A. S. y Vagstad, N. (1996).Testicular cancer and parental use of ferti-lizers in agriculture. Cancer EpidemiologyBiomarkers & Prevention, 5(1), 3-9.19Hum, L., Kreiger, N. y Finkelstein, M.M. (1988). The relationship betweenparental occupation and bone cancer risk inoffspring. Int J Epidemiol, 27(5), 766-71.20Cordier, S., Iglesias, M. J., Le Goaster,C., Guyot, M. M., Mandereau, L., Hemon,D. (1994). Incidence and risk factors forchildhood brain tumors in the Ile deFrance. Int J Cancer, 59(6), 776-82.21Sharpe, R. M., Fisher, J. S., Millar, M.M., Jobling, S. y Sumpter, J. P. (1995).Gestational and lactational exposure of ratsto xenoestrogens results in reduced testicu-lar size and sperm production. Environ

Health Perspect, 103(12), 1136-43.22Meinert, R., Kaatsch, P., Kaletsch, U.,Krummenauer, F., Miesner, A. y Michaelis,J. (1996). Childhood leukaemia and expo-sure to pesticides: results of a case-controlstudy in northern Germany. Eur J Cancer,;32A(11), 1943-8.23Moses, M., 1999 Moses, Marion(1999).Cancer and Occupationa exposureto pesticides. Pesticide Education Center24INew Genetic Mutations Found ThatMay Cause Cleft Lip/palate. University ofIowa, Jeff Murray Lab/Bridget Riley)w w w . s c i e n c e d a i l y . c o m / r e l e a -ses/2007/03/070305202710.htm 25Bretveld, RW, Thomas CM, ScheepersPT, Zielhuis GA, Roeleveld N.Pesticideexposure: the hormonal function of thefemale reproductive system disrupted?Reprod Biol Endocrinol. 2006 May 31;4:30. Review.26Gorell, J. M., Johnson, C. C., Rybicki,B. A., Peterson, E. L. y Richardson, R. J.(1998). The risk of Parkinson's diseasewith exposure to pesticides, farming, wellwater, and rural living. Neurology, 50(5),1346-50.27Seidler A et al. Possible environmental,occupational, and other etiologic factorsfor Parkinson's disease: a case-controlstudy in Germany Neurology. 1996May;46(5):1275-84.28Healy B. The Yentl syndrome. N Engl JMed 1991; 325:. 274-5.1991; 325:274-5.29Messing K, Seifert AM, Escalona E. The120-seond minute: Using analysis of workactivity to prevent psychological distressamong elementariy school teachers. J-Occup-Health-Psychol.1997;2(1):45-62.30Bernstein B, Kane R. (1981). Physicians'attitudes toward female patients. MedicalCare, 19 (6), 600-831Valls-Llobet, C. "El estado de la investi-gación en salud y género". En Perspectivasde género en salud. Fundamentos cientifi-cos i socioprofesionales de diferencias




sexuales no previstas. Grupo de Salud delSeminario Interdisciplinar de Estudios dela Mujer de la Universidad de Zaragoza.Minerva Ediciones, 2001.32López Crespí, F., Baselga, M., Brosa, J.,Obiols, J., Márquez, J. y Valls-Llobet, C.(2000). Plaguicidas de uso ambiental: Unriesgo poco conocido. Quadern CAPS, 29.33Valls-Llobet C.(2000). Consecuenciasclínicas a corto, medio y largo plazo defumigaciones en lugares de trabajo.Quadern CAPS, 29.34Jamal, G. A. (1997). Neurological

syndromes of organophosphorus com-pounds. Adverse Drug React Toxicol Rev,16(3), 133-70. Review.35Sparks, P. J. (2000). Multiple chemicalsensitivity/Idiophatic environmental into-lerance. Occupational Medicine, 15(3),601-9. Review.

36Pall, M. L. (2004). The simple truthabout multiple chemical sensitivity.Environ Health Perspect, 112, A266-A267.37Pall, M. L.y Anderson, J. H. (2004). Thevanilloid receptor as a putative target of

diverse chemicals in multiple chemicalsensitivity. Arch Environ Health, 59(7),363-75. Review.38Bell, I. R., Baldwin, C. M. y Schawartz,G. E. (1998). Illness from low levels ofenvironmental chemicals: relevance tochronic fatigue syndrome and fibromyal-gia. Am-J-Med, 105(3A), 74S-82-S.




SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES, RISC I DRET

Introducció.

Tot just es tracta d'obrir el debat jurídicsobre la teòrica prevenció i el principide precaució, altament complexos pelsexperts en la toxicitat de les substàn-cies químiques. Estem parlant delmajor i més important escrutini públici control de la toxicitat de les substàn-cies químiques que s'ha produït maisota el principi de legalitat, sota laregulació europea.El Reglament relatiu al registre, l'ava-luació, l'autorització i la restricció deles substàncies i preparats químics(REACH), aprovat pel parlament euro-peu, quantitativament suma quasi1.000 pàgines de text de llargària;30.000 substàncies que hauran de serregistrades durant els pròxims 11 anys;es parla que com a mínim un milió desubstàncies més hauran d'ésser testa-des en animals; bilions d'euros s'estal-viaran a nivell de costos d'assistènciasanitària. El procés REACH identifica-rà substàncies químiques potencial-ment nocives (com les que causen càn-cer o danys genètics materials) i lesclassificarà com a substàncies que pro-voquen "la més alta preocupació".Al ser un reglament comunitari, és uninstrument jurídic dels que es qualificacom a dret secundari o derivat, actetípic descrit a l'article 249 del TCE (iart. 161,1 TCEEA). D'acord amb

aquesta disposició, el Reglament és uninstrument comunitari que es caracte-ritza de la manera següent: és un acteobligatori, doncs els reglaments comu-nitaris són actes jurídics obligatoris entots els seus elements, tant en el resul-tat com en les modalitats d'aplicació iexecució de l'acte. També són actesd'abast general (adreçats a destinatarisindeterminats ja siguin estats membreso persones físiques o jurídiques). I, amés, són directament aplicables a cadaestat membre. Tenen efecte directedoncs no es requereix una transposiciódels estats membres. Finalment, escaracteritzen pel fet que es publiquenal Diari Oficial de la Unió Europea(DOUE). Entren en vigor en la dataque determinen o als vint dies de laseva publicació. El seu objectiu ésgarantir l'aplicació simultània i unifor-me del dret comunitari en tots elsestats membres.Certs experts diuen que no existeix "lasubstància verinosa", sinó que el verí -el fet de ser "nociu" vull dir- radica enla "dosi”1 subministrada. En canvi,sembla que si seguim el parer de certaliteratura científica que també pren encompte el principi de la grandària delparticulat, segons aquesta, ens podematrevir a dir que aquest principi de latoxicitat segons la dosi, és d'allò méscriticable. La primera crítica fonamen-tal llençada vers el sistema REACHper les noves substàncies químiques és

que aquest s'orienta vers un "riskassessment" basat en la "producció pervolums". No obstant, sembla que, din-tre de les implicacions societals de lesnanotecnologies i els nanomaterials,els "petits volums o quantitats" de par-tícules a nanoescala de certes substàn-cies químiques -processades en pro-ductes de consum, com joguines per acriatures- poden provocar seriososperills i riscos físics per a la salut. Pertant a vegades, com es pot veure a laFigura 1, els danys personals físics percausa ambiental poden derivar d'unaqüestió de "toxicitat" que depèn direc-tament de la grandària del particulat, ique no només s'articula sobre la qües-tió del tonelatge o quantitat de particu-lat... tal qual disposa REACH.En aquesta línia, justament dintre deles reclamacions que es troben a migcamí entre els nanovisionaris i elsnanoescèptics, els equips d'assessoriajurídica en dret d'assegurances aportenuna valuosíssima informació respected'això. Se centren en els conceptes decomprendre i controlar la taxonomiade la representació dels diferents tipusde "risk assessment" vers les substàn-cies químiques a nanoescala, i la sevabioacumulació en el organismes de lespersones junt amb les partícules desubstàncies químiques a escala con-vencional (a nivell "macroscòpic" i"microscòpic", que visualment compa-rades amb les nanopartícules, són

1En la toxicologia dels pesticides sempre es cita el vell paradigma, imputable a PARACELSUS, denominat pare de la toxicologia: 'la dosi fa el verí.' El Dr. en medicina PARACELSUS va escriure que totes lescoses són venenoses i que de fet res deixa de contenir verí: només la "dosi" permet que certes coses no siguin verins." És a dir, segons aquest eminent doctor, la regulació jurídica s'ha de basar en el principi dequè les substàncies sovint considerades tòxiques poden ser benignes o beneficioses en petites dosis, i a la inversa una substància benigne habitualment como l'aigua pot ser mortal si és "sobre-consumida". Aixíés com EDWARD FARBER identifica el pensament del Dr. PARACELSUS, en el seu llibre The Evolution of Chemistry (Farber, 1952).

Dra. Núria Sancho FortunyDoctora en Dret. European Research Project Manager d’[email protected]; [email protected]




reputades pels experts com de la gran-dària d'un elefant). Les companyiesd'assegurança no creuen poder assumirels costos d'assegurar certes categoriesde danys personals provocats per lesnanopartícules de certes substàncies ipreparats químics, ni sota l'especialitatde REACH, ni sota la Directiva sobreresponsabilitat per danys ambientals(2004/35/UE), de 30 d'abril de 20042 ,que preveu un règim específic de res-ponsabilitat per contaminació. I ésobvi que, seguint els principis "lexspecialis derogat lex generalis" i "lexposterior derogat lex prior" -deixant debanda les transposicions nacionals i lamanca d'obligatorietat per ara de lapràctica majoria de les obligacions queimposa REACH-, desvela la inoportu-nitat de l'absència de regulació dequalsevol material particulat que noarribi a les quantitats mínimes que exi-geix REACH en funció de les tones,tal com estan disposades al calendaride Registre. Actualment, la regulacióno té en compte les categories dedanys ocasionats per aquests riscos iels possibles efectes en cascada quecomporta el particulat a nanoescala.Ara com ara, l'únic que es pot fer en ladefensa de litigis ambientals i ocupa-cionals respecte de la imputació de res-

ponsabilitats derivades dels tracta-ments de medicina legal en relacióamb un "ecological tort" és relacionarel REACH amb la Directiva de respon-sabilitat ambiental no transposada, jaque no hi ha d'altres instruments legalsque cobreixin el buit que existia perprotegir la salut i la vida de les perso-nes enfront de danys de tipus toxicolò-gic i reactiu. L'aplicació dels principis"lex specialis derogat lex generalis" i"lex posterior derogat lex prior" refer-ma aquesta postura, que és la que elmateix sector assegurador defensa demanera molt clara. el propi sector asse-gurador defensa de manera molt clara.En definitiva, aquí les respostes jurídi-ques a les crítiques al REACH nomésvénen de la mà del valuós anàlisi neu-tral del experts, dels investigadors i deles empreses que s'inverteixin enI+D+i, i del desenvolupament que elsector assegurador en doni de la nano-citec (nanociència i nanotecnologia),en democràcia, sobretot quan es potdonar la hipòtesi que hi hagi "quanti-tats" de particulat que quedin sota unestat de "no-dret", és a dir de "no-regu-lació" en cas de danys greus i irrever-sibles en la salut de les persones.S'ha d'afegir, que per optimitzar el des-ideratum cost/benefici -ratio- de

REACH, hi ha experts que sol·liciten,a més, informació toxicològica bàsicaaddicional per a 20.000 substànciesentre 1 i 10 tones (test de toxicitataguda). També es demana un informede seguretat química per les 30.000substàncies cobertes per REACH(anomenat "Chemical Safety Report" -"CSR"-), la reintroducció del "principide diligència deguda" per a totes lessubstàncies químiques, així com l'es-tricta aplicació del principi de substitu-ció en la fase d'autorització i la revisióo control de conformitat obligatòria enun nombre mínim de dossiers regis-trats. Em refereixo als dossiers que hande ser objecte del Registre que imposaREACH.De fet, l'estudi Sheffield demostra laimportància de que existeixin dadessobre la seguretat de les substànciescreades en baix volum, en petitesquantitats, vull dir. Per la personaexposada a la química al lloc de tre-ball, no importa si el proveïdor pro-dueix la substància en volums per sotade les 10 tones o per sobre de les 1.000tones. Les propietats de la substànciasón el que compta i el que hauria decaure sota l'escrutini de les dadesobjecte del registre. Em refereixo alsdossiers que han de ser objecte delRegistre que imposa REACH.

Risk assessment del REACH

Botelles que contenensubstàncies químiques

Basat en la Producció per volums de substàncies químiques

Antoine Lavoisier (pare de la química moderna)

Paracelsus, pare de la toxicologia, va escriure:“Totes les coses són verí, i res és lliure de tenir verí, només la “dosi” permet que res esdevingui verinós."

-Principi de “toxicologia” (Dr. Paracelsus): “qüestió de dosi”

-Principi de l’”efecte cóctel” (Dr. Olea, Nicolás;Dr. Porta, Miquel): “qüestió de barreja”

-Principi del “tamany” del particulat: “qüestió de grandària”/talla”

¿Quinaés laqüestió?

Fig. 1.

2Els estats membres de la UE han de transposar aquesta Directiva abans del 30 d'abril de 2007.




Aquesta legislació que hauria de prote-gir la salut humana i el medi ambientpodria acabar provocant danys a l'eco-nomia europea. Els esforços per a tro-bar l'equilibri fa anys que duren i hanobert un debat viu. Per una banda, elscientífics han parlat de l'increment decasos de càncer, mutació i disrupciódel nostre sistema hormonal i, per altrabanda, s'ha centrat en una mena d'espi-ral d'una cinta roja, on els preus crei-xen i les pèrdues de llocs de treball esveuen tant com els negocis es mouen, ideslocalitzen, allunyant-se d'Europa.El fet que cadascun dels estats mem-bres de la Unió Europea hagi de pren-dre decisions i estiguin obligats a cer-car com aplicar el Reglament REACH(que va esdevenir obligatori des del elmes de juny de 2007) ens situa en uncontext inèdit. Per primera vegada, elnostre dret es relaciona amb la matèriade les substàncies químiques. Aquesteses troben arreu: en els productes deconsum domèstic -des dels pijamesdels nens, passant pels ordinadors, finsals televisors i productes de neteja.Però, realment, quina és la càrregatòxica existent en el nostre entornambiental? Al voltant de 80.000 subs-tàncies químiques són d'ús corrent.S'estima que aproximadament un 0,5%d'aquestes substàncies són canceríge-nes. Certes substàncies químiquescomporten una "posada en perill" de lasalut de les perso nes. Existeix la "sos-pita seriosa" que entre 4.000 i 8.000d'aquestes substàncies són "potencial-ment" tòxiques. Prop del 45% dels ali-ments frescos presenten residus de pla-guicides.

El perill toxicològic que comporten lessubstàncies químiques es relacionaamb la utilització de certs componentsque poden ser ingerits o bé inhalats. Hiha pocs estudis toxicològics in vitro ien animals i, a més, aquests establei-xen l'existència de riscos potencials de

toxicitat. Les reaccions inflamatòrieslocalitzades i l'emergència de modifi-cacions genètiques de les cèl·lules quepoden evolucionar vers un disfuncio-nament més o menys important delsòrgans tocats, com un càncer3 sónobjecte de dos informes britànics pio-ners publicats en l'àmbit toxicològic,sobre les nanopartícules -"nanosizedparticles" (NSP; < 100 nm)- manufac-turades. En ells, es constata que lesnanopartícules manufacturades hau-rien de ser tractades com a perillosesfins que no es demostrin innòcues. Elproblema, però, és que això, moltscops no es fa, i que a més, requereixtota una sèrie de regulacions, tant din-tre del laboratori com fora. En aquestsinformes els analistes reclamen reco-nèixer per llei allò que molts científicsfa temps que admeten: substàncies quesón innòcues en grans quantitats podenser perilloses si es redueixen a partícu-les de milmilionèsima de metre. Ningúno sap si una certa nanopartícula(UFPs, "ultrafines particles", és a dir,partícules ultrafines) pot danyar elshumans o l'entorn, però se sap quegrans dosis d'algunes partícules podenperjudicar els animals. De moment, jaha estat demostrat com nanopartículesde carboni inhalades poden arribar alcervell. Les nanopartícules ja estanpresents a diversos llocs, des dels fumsde motors a les cremes que porten unfactor de protecció respecte els rajossolars. Els analistes confronten elsresultats d'antics estudis biocinèticsamb NSP vers estudis epidemiològics itoxicològics més nous realitzats ambUFP aerotransportades, i tots afirmenque cal informació sobre seguretat i elsperills potencials amb caràcter urgent.

A més, amb prou feines sabem quin ésl'impacte de les substàncies químiquessobre la salut. L'impacte sobre la salutsovint es manifesta en forma d'al·lèr-gies (el 47% dels infants europeus les

pateixen), però la manca d'estudis clí-nics no permet avaluar amb precisióaltres riscos com ara càncers, asmes ialteracions al sistema reproductiu,malalties cutànies, irregularitats endo-crines o irritacions cutànies, entre d'al-tres. Moltes substàncies químiquespresenten el que s'anomena "ToxicitatPersistent Bioacumulativa" (PBT)capaç d'acumular-se en els teixits gras-sos del cos humà i concentrar-se alllarg del temps encara que ho fem ambexposicions a dosis mínimes. Un altregrup de productes químics molt pre-sents en l'aire de les cases (molt espe-cialment als garatges adossats on tan-quem vehicles de motor), escoles illocs de treball són els coneguts comComponents Orgànics Volàtils (VOC)com ara els òxids de nitrogen i sofre, elmonòxid de carboni, el formaldehid, elbenzè, l'isopropanol, els fenols, l'ace-tona, etc. que s'evaporen i romanen enl'aire que respirem. Provoquen cefale-es, irritacions als ulls, a la gola i a l'a-parell respiratori, asma, depressions,fatiga crònica i fins i tot càncers; alho-ra que exposicions perllongades afec-ten el fetge, els ronyons i el sistemanerviós i estimulen la síndrome de sen-sibilitat química. Entre els productesquímics d'origen antropogènic trobemels retardadors de flama bromats en elformatge, els ftalats en el pernil, i elsmetalls pesants en el peix que men-gem. De fet, els metalls pesants són elsproductes químics més nocius i els quecosta més d'eliminar.... Les molèculesquímiques tòxiques envaeixen el nos-tre règim alimentari, agrícola, etc. con-taminant el nostre entorn i l'home.Càncers, desordres neurològics, per-torbacions hormonals, al·lèrgies, etc.estan cada vegada més vinculades aaquesta contaminació generalitzada,sovint invisible als nostres ulls, peròque no passa inadvertida pel nostreorganisme que en pateix els efectes. En definitiva, els mateixos investiga-

3Günter Oberdörster, A Inhalation Toxicology; Günter Oberdörster, Eva Oberdörster, and Jan Oberdörster, Nanotoxicology: An Emerging Discipline Evolving from Studies of Ultrafine Particles, Environ HealthPerspect 113, 2005, pp.823-839. Jim Giles, Els riscos sanitaris de les nanopartícules, Nature, 5-8-04, vol. 430, p. 599; Bergeson LL, Auerbach B. 2004. The Environmental Regulatory Implications ofNanotechnology. Daily Environment Report No.71. Washington, DC: Bureau of NationalAffairs,Inc.:http://www.lawbc.com/other_pdfs/The%20Environmental%20Regulatory%20Implications%20of%20Nanotechnology.pdf (accés 30 Març 2007).




dors arribem a la conclusió que mainingú ha treballat fent recerca científi-ca en aquesta línia per a generar dadesestadístiques esbiaixades a nivell toxi-cològic. És a dir, quan es comenci atreballar en aquesta línia, s'hauran degenerar dades esbiaixades. Penso quecal interpretar que aquesta, és de fet,una obligació implícita que comportapolíticament en sí mateix, elReglament REACH. Per tant, en casd'absència d'aquest tipus d'estudi sobrela seguretat, es tractaria de segregar,diferenciar les diferents causes-danysambientals. Òbviament aquesta tascaexcedeix amb molt l'objectiu d'aquestarticle.

La manca d’una llei que regulidetalladament el principi deprecaució.

En aquests moments, el que manca ésuna llei que reguli detalladament elprincipi de precaució. Aquesta man-cança es compensa amb el fet de recla-mar una adaptació permanent i contí-nua del reconeixement legal de la con-taminació per productes químics i eldanys pel cos humà.Aleshores, fins a quin punt la llei té encompte les persones amb la síndromede sensibilitat química, fibromiàlgia, idolor crònic? Jurídicament, si no esregula detalladament el principi deprecaució a l'interior de cada EstatMembre, aquests quadres clínics i laseva etiologia complexa no es prenenen compte. Així que el debat jurídics'emmarca en la manca d'adaptació dela normativa als riscos de desenvolu-pament i al principi de precaució4 . Lallei no té present aquests trastorns que

responen a una simptomatologia com-plexa relacionada amb els sistemesfisiològics bàsics: nerviós, hormonal,immunitari, respiratori, cardiovascu-lar, ossi, digestiu, etc. Aquestes perso-nes després d'haver estat sotmeses al'exposició a una determinada substàn-cia química, sempre han acabat desen-cadenant a posteriori un quadre clínicconegut com sensibilitat química múl-tiple (SQM), també definit com a into-lerància ambiental idiopàtica (IAI).El cert és que fins ara, la indústria noha fet més que produir substàncies quí-miques. I aquestes, seguint el seu propicamí, s'han introduït en els alimentsque mengem procedents del mediambient o bé de l'empaquetat. És sotaaquesta perspectiva que són analitzatstradicionalment pels efectes danyosossobre la base que cal anar 'productequímic' per 'producte químic'.En un recent estudi5 han estat trobadesdosis baixes de velles i noves substàn-cies químiques a la llista de la comprad'aliments bàsics com el pa marró, lamantega i la llet. Inclouen els pestici-des prohibits com el DDT6 els retarda-dors de flama bromats7 ftalats que sónplastificants i olors artificials. La lite-ratura científica ha discutit si, agregatsen nivells superiors, són potencialmentdanyosos pels éssers humans.De fet, es considera que el fetus, amesura que es va desenvolupant, ésmolt sensible a les parts per bilió desubstàncies químiques, i que aquestessón preocupants per als seus nivells dedesenvolupament neurològic. Però, amés, s'ha d'afegir que el nadó fins i totencara pot veure's més afectat, un cops'ha demostrat científicament que totesles persones estem exposades a un còc-tel químic. Aquests productes químics,

incloent-hi el pesticida DDT handemostrat trobar-se en quantitats ele-vades a les anàlisis de sang realitzadesprèviament per certes organitzacionsecologistes.

Els experiments realitzats en animals ien cèl·lules del cos humà, suggereixenque alguns productes químics podenser un factor en els canvis hormonals,càncers i les deficiències immunològi-ques. Els doctors que han barrejat bai-xos nivells de compostos químicsestrogènics han trobat que la força hor-monal de la barreja és significativa8.

Molts científics9 es plantegen la incer-tesa sobre l'efecte de la combinació deproductes químics a les nostres dietes.Alguns pensen que no comporten capefecte afegit. El que podem dir, certa-ment, no és tant simple i pot haver-hialguns efectes antagònics. Alguna gentels absorbeix i d'altra gent no ho fa, pertant, es donen grans diferències segonsla persona.Així que aquest és un tema discutidís-sim per la major part de científics. Elque posen en dubte és que els beneficisd'alguns dels productes químics com-pensin els riscos. Per exemple, en elcas dels perfluorocarbons químics(PFC) que s'utilitzen en materials noadhesius, podríem recordar que, si lasuperfície que embolica l'aliment escrema i s'adhereix a qualsevol cosa,s'aconsegueix un gran nombre d'agentscarcinògens produïts en el procés.

De fet, quina relació hi ha entre elsPFC i els aliments que es cremen? ElsPFC s'utilitzen en materials que enva-sen certs aliments, així com per a apli-cacions com a tintura repel·lent. Els

4Grandjean P., Implications of the precautionary principle for primary prevention and research. Annu Rev Publ Health 2004; 25: 199-223.5The World Wildlife Fund UK. El Professor John Henry descriu l'impacte de certs químics en nen nonat, i el qualifica d' "especulació". Les substàncies químiques estan presents, generalment, en una part perbilió o menys i afirma que és necessari dur a terme una recerca més estricte, més severa, abans d'exigir certes modificacions a la llei, demanant que aquesta sigui més dura. Després del debat de la Unió Europeasobre substàncies químiques perjudicials iniciat amb REACH, ara es continua demanant una legislació més ferma, més rígida.6PORTA, M., Conocer la contaminación por compuestos tóxicos persistentes y prevenir sus efectos: ¿utopías asequibles?, Quadern CAPS 2004; 32, pp. 76-84, especialment sobre l'efecte cóctel p.79. IBARLU-ZEA, JJ, FERNANDEZ, MF, SANTA-MARINA, L, OLEA-SERRANO, MF, RIVAS, AM, AURREKOETXEA, JJ, EXPOSITO, J, LORENZO, M, TORNE, P, VILLALOBOS, M, PEDRAZA, V, SASCO, AJAND OLEA, N., Breast cancer risk and the combined effect of environmental oestrogens. Cancer Causes Control, 2004, 15, pp. 591-600. (Veure en aquest article la Figura núm. 1).7Productes químics inclosos a tèxtils i plàstics per reduir o limitar el risc de propagació del foc.8Andreas Kortenkamp, Expert Independent sobre els tòxics a la London School de Farmàcia, de la Universitat de Londres.9Colin Berry es patòleg i toxicòleg i antic president del Comitè Consultiu sobre els pesticides que aconsella el govern.




PFC i els seus "precursors" (un "pre-cursor" és una substància que està for-mada per descomposició, deteriora-ment, o una reacció química) s'utilit-zen per fer embolcalls, superfíciesantiadherents en articles de consumque poden anar des de cassoles per cui-nar, cobertures que portin una caparepel·lent en qualsevol objecte, des decatifes i mobles, passant per les bossesde crispetes que van al microones i elsembalatges de menjar ràpid o fast-food.Un altre exemple de substàncies quí-miques són els mescs artificials.Aquests també es veuen en el denomi-nat fenomen del "consumerisme",quan volem que la nostre casa faci unadeterminada olor, les habitacions facinuna olor d'una manera particular, operquè la nostra roba tingui una olorparticular quan acabem de rentar-la.Probablement, hi ha poca justificacióen aquest tipus d'àrea, com és el sectorde la llar, per guardar, i continuaremprant, aquests compostos perquèsón tant persistents com bioacumula-bles. M'explico: Els experts diuen queels PFC i els mescs són substànciespersistents. Si apliquem el principi desubstitució, el que hauríem de fer éssubstituir-los per substàncies que nosiguin nocives. Això és el que seriamés correcte. Però la normativa "noobliga" fins a aquest punt d'exigència.L' Agència d' Estàndards Alimentaris il' Associació de les IndústriesQuímiques diuen que els nivells deproductes químics no són individual-ment nocius sinó que ara estan mirantcom s'agreguen a la nostra dieta. Notothom10 pensa que hi hagi una raó pera que el públic en general es puguiveure afectat excessivament pels resul-tats produïts pels informes científics.Per tant, hi ha una quantitat significati-va de treball que necessàriament s'hau-

ria de fer per a mirar l'efecte resultantde l'addició de diferents substànciesbarrejades entre si, en el sentit d'estu-diar com una substància ha pogut reac-cionar amb una altra, per veure endefinitiva quin és l'últim producte d'a-questa reacció. Fins ara, hem tingut unrègim existent que, per diverses raons,després de posar-se a prova, no haaconseguit obtenir la confiança de laindústria, que òbviament ni moltmenys s'ha arribat a guanyar la con-fiança de la gent (tant consumidors,com ciutadans corrents, els dretsambientals dels quals juntament ambels drets de consum dels diferents arti-cles i productes comercialitzats al mer-cat, estan teòricament tan ben recone-guts a l'article 45 i 51 de la ConstitucióEspanyola de 1978).La legislació europea de 1981 exigiaque tots els nous productes químicss'haguessin testat prèviament. Però laindústria utilitza milers de substànciesquímiques en els productes que, donatque ja estaven en el mercat abans de1981, no s'han testat el seu efectes pera la salut humana i el medi ambient.Està sota les autoritats sanitàries públi-ques testar les substàncies que ellespensen que poden ser perilloses. Lalegislació que s'ha discutit alParlament Europeu, i que s'ha d'imple-mentar obligatòriament durant aquestany sobre el registre, l'avaluació i l'au-torització dels productes químics pro-curarà testar substàncies químiquesmoltes velles i gradualment substituiro imposar controls majors sobre lessubstàncies químiques perilloses.

En referència a certs grups de substàn-cies químiques, per exemple, ¿quinessón les substàncies químiques ques'han trobat en una llista bàsica de lacompra d'aliments britànics? 12 pesti-cides organoclorats, incl. (inclòs)

DDT, HCB, lindà11, clordà; 44 bife-nils policlorats (PCB); 33 retardantsbrominats de flama, incl. 31 PBDE +HBCD i TBBP-A; 8 perfluoronats quí-mics (PFC), incl. PFOS i PFOA; 8 fta-lats, incl. DEHP, DBP, BBP; 4 mescsartificials, AHTN i HHCB, acetona delmesc (musk ketone MK), mesc xilè(MX); isòmers d'alquilfenols, delnonilfenol (NP) i de l'octilfenol (OP);5 Organotins, incl. TBT (tributiltin). Is'ha de pensar que totes aquestes subs-tàncies han estat trobades en una llistabàsica d'aliments britànics: mantega,formatge, porc, salsitxes, ous, llet, olid'oliva, pit de pollastre, filets de peix,salmons, tonyina, mel, pa integral i sucde taronja.Posant un altre exemple, podem refe-rir-nos als productes químics que pro-voquen riscos cerebrals. Els investiga-dors afirmen que els químics tòxicspoden causar una pandèmia de desor-dres cerebrals degut a una regulacióinadequada. Un informe identifica alvoltant de 200 productes químicsindustrials, incloent els metalls, elssolvents i els pesticides12 , , que podenpotencialment causar danys al cervell.Els estudis han demostrat que la baixaexposició a algun d'aquests productespot conduir a defectes neurocomporta-mentals en nens13 .

De fet, certs experts britànics conti-nuen dividits sobre els resultats. Un decada sis nens d' arreu del món pateixenel desenvolupament d'una inhabilitatcom l'autisme i la paràlisi cerebral. Lescauses són desconegudes, però elsinvestigadors cerquen a través dediversos estudis anteriors, i de dadesestadístiques ja creades, la manera dedemostrar com alguns productes quí-mics poden causar certs efectes en elcervell. L'equip de la universitat South

10Steve Elliott és l'executiu de l'associació de la indústria de productes químics. 11V. el Reglament CE núm. 850/2004 del Parlament europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, sobre contaminants orgànics persistents (COP) i pel qual es modifica la Directiva 79/117/CEE (publicat alDOUE núm. L 229, de data 29 de juny de 2004) que va entrar en vigor per a tots els estats membres el 20 de maig de 2004- estableix un marc jurídic comú amb mesures destinades a eliminar la producció, lacomercialització i l'ús de contaminants orgànics persistents, que asseguri la coordinació comunitària amb els convenis d'Estocolm, Rotterdam i Basilea. El que fa és prohibir directament la producció, la comer-cialització i l'ús dels COP produïts de forma intencional recollits en el Conveni i de tres més: clordecona, hexabromobifenil i lindà.12Veure aquí la Figura 2, relacionant els pesticides amb lla malaltia de Parkinson.13V. l'informe de l'equip de la universitat South Denmark i l'Escola de Medicina Mount Sinai de Nova York


Denmark i l'Escola de MedicinaMount Sinai de Nova York afirma quefixar els efectes de la contaminacióquímica industrial és extremadamentdifícil perquè els símptomes pot serque no es desenvolupin fins al cap de

molts anys.Aquest informe diu que el plom, queva ser utilitzat en gasolina a partir de1960 fins 1980, il·lustra el risc fins i totde l'exposició baixa dels productesquímics industrials pels nens. D'acordamb el que és sabut sobre els efectestòxics del plom, això podria haverreduït l'índex d'intel·ligència (IQ), dis-minuint la distància d'atenció, retar-dant el motor de coordinació i provo-cant un augment de l'agressivitat. Elsinvestigadors diuen que els cervellsque estan en procés de desenvolupa-ment -entenent aquests cervells ques'estan definint, formant, des del fetusfins a l'adolescència- són molt méssusceptibles als productes químicstòxics que els dels adults. D'altres pro-ductes químics, incloent el metilmer-curi, l'arsènic i els bifenils policlorats

(PCB's), també han estat estudiats enprofunditat, mostrant que causen pro-blemes neurocomportamentals. Elscientífics identifiquen 202 productesquímics industrials amb el potencial decausar danys al cervell humà i el dia-

grama sobre l'extensió del coneixe-ment sobre les substàncies químiquesneurotòxiques, diu que s'ha d'identifi-car literalment amb la punta d'un ice-berg enorme. El coneixement científicactual assolit a diferents treballs derecerca està demostrant que més de1.000 substàncies químiques són neu-rotòxiques en animals, i que per tant,són també probablement molt nocivespel cos humà.Entre diferents perills ocults, podemcitar el plom. Els efectes neurotòxicsdel plom en adults eren ben conegutsen temps dels romans, en un informeaustralià de fa 100 anys va ser la pri-mera descripció d'un enverinamentepidèmic en nens. També podem citarel metilmercuri i els bifenils policlo-rats (PCB's). El cervell humà és unòrgan preciós i vulnerable. Com l'opti-

ma funció cerebral depèn en la integri-tat de l'òrgan, encara que el dany siguilimitat pot tenir conseqüències serio-ses. Només poques substàncies, com elplom i el mercuri, estan controladesamb la finalitat de protegir els nens.Altres 200 substàncies químiques quesón conegudes per ser tòxiques pel cer-vell humà no estan regulades per pre-venir els efectes adversos pel fetus oels nens petits14 .

De les 100.000 substàncies químiquesregistrades pel seu ús comercial a laUnió Europea l'any 1981 i de les80.000 registrades als Estats Units,només menys de la meitat han estatsubjectes a la prova bàsica d'haverestat testades. Els investigadors endiferents treballs de recerca en aquestcamp afirmen que només ha estatrecentment que l'estat de coses hacomençat a canviar amb el programaREACH de la Unió Europea. Que ésobvi que REACH hauria de conduir aassolir la més estricta regulació de lessubstàncies químiques en cas que hihagi una indicació anticipada sobre elseu potencial per a provocar un "efec-te tòxic seriós". Per tant, molt proba-blement, els investigadors tenen posatel dit a la nafra; perquè aquest és unàmbit important, complex i que no espot de deixar de banda15 . . Però elsresultats han estat extremadament dursa nivell provatori com el fet que l'efec-te de les substàncies químiques nosembla produir casos d'anormalitatsflagrants, però pot contribuir a canviard'alguna manera la normalitat del fun-cionament dels sistemes de controlnormals. No obstant, experts en latoxicologia de la Universitat deLondres afirmen que si bé els autorsd'aquestes publicacions han plantejatun tema que hauria de comportar una

Fig. 2

Malaltia de Parkinson

A la foto es pot veure una tomografia per emissió de positrons, perquè aquesta pot revelar activitat dopaminèrgica minvada als ganglis basals (patró característic) i facilitar el diagnòstic de la malaltia de Parkinson.

Alguns científics han suggerit que la malaltia de Parkinson pot ésser per una toxina externa o interna que destrueixi selectivament les neuronesdopaminèrgiques. Un factor de risc ambiental tal com l’exposició a pesticides, o una toxina en el subministrament d’aliments, només és un exemple, d’entre molts d’altres, de la classe de desencadenants externs que els experts afirmen que poden, hipotèticament, ocasionar la malaltia de Parkinson.



14Philippe Grandjean & PJ Landrigan, Developmental neurotoxicity of industrial chemicals, The Lancet, Full article Published Online November 8, 2006, DOI:10.1016/S0140-6736(06)69665-7,http://www.euractiv.com/ndbtext/Lancet.pdf.15Mark Hanson.




preocupació significativa, no és menyscert que l'evidència a l'hora d'arribar ales conclusions li manca cert rigor 16.

Debat sobre el reglamentREAC (EC) 1907/2006 pelregistre, avaluciaó i autoritza-ció de les substàncies químiques

REACH és el recent reglament que haestat aprovat a nivell d'Europa i dels25 estats membres de la Unió Europeael 18 de desembre de 2006 sobreRegistre, Avaluació, Autorització iControl de substàncies químiques(REACH). Va entrar en vigor l'1 dejuny de 2007.

És a dir, ja ha passat a ser d'implemen-tació obligatòria des d'aleshores17 .S'ha de tenir en compte que REACHés un reglament comunitari que integrael dret derivat dels tractats, com actejurídic dictat, procedent de les institu-cions comunitàries. És a dir, al ser unreglament comunitari és obligatori ivinculant en tots els seus elements idirectament aplicable a tots els estatsmembres, per sobre de la legislaciónacional. Però, Qui s'encarregarà desupervisar que les nostres autoritatspúbliques realment l'apliquen a nivellde la normativa interna?, Qui s'assegu-rarà de comprovar que les administra-cions i empreses compleixen l'esmen-tat reglament REACH?

Tot i ser un reglament absolutamentinèdit i pioner, nou en dret, implica laculminació d'un procés de revisió de lapolítica i la normativa europees desubstàncies químiques iniciat l'any2001 amb la publicació del Llibreblanc. Estratègia per a la futura políti-ca en matèria de substàncies i prepa-rats químics18. REACH és l'acrònim en anglès de

"Registre", "Avaluació" i "Autoritza-ció" de "Substàncies Químiques" subs-tituint la legislació caòtica actual, quepermet pràctiques com les agroalimen-tàries o les higièniques a través de lautilització de certs detergents, l'ús depesticides a l'agricultura, la venda depintures, fibres tèxtils, ordinadors oplàstics amb substàncies tòxiques osospitoses d'induir al·lèrgies, càncers iinfertilitat, entre altres malalties.

El registre inclourà 30.000 substànciesproduïdes o importades per la UnióEuropea en quantitats que superin latona anual. Quan se sap que moltessubstàncies químiques són perillosesen quantitats d'uns pocs grams, el límitd'una tona pot desvirtuar totalmentl'esperit de REACH com a norma. Pertant, el debat que porta a qüestionar elprincipi de toxicitat sobre el qual s'es-tructura REACH, radica en una qües-tió d'escala, de la grandària del particu-lat que respirem, ingerim, i transpirema través de la pell… El principi com-plementari és el de que certes substàn-cies són perilloses per l'escala (lananoescala).

-Així, que des de l'1 de juny de 2007,quan va entrar en vigor el Reglament,els usuaris intermedis s'han de prepa-rar per transmetre informació a lacadena de subministrament quan siguinecessari, incloses les fitxes de dadesde seguretat (FDS). Teòricament, desd'aleshores que ja van començar lesresponsabilitats dels usuaris interme-dis de transmetre informació en lacadena de subministrament de lessubstàncies químiques.De manera subsegüent, des de l'1 dejuny de 2008, s'haurà d'iniciar el pre-registre per les substàncies en fasetransitòria; a partir d'aleshores, l'Agència esdevé operativa; fet queimplica l'inici dels Fòrums d'intercanvi

d'informació (FIIS) que es gestionarana partir del sistema web RECH-IT, quecoordinarà l'Agència; l' inici del regis-tre; l'augment de les responsabilitatsdels usuaris intermedis; l'inici del pro-cés d'avaluació; i l'inici del procésd'autorització.

Respecte al preregistre: és molt acon-sellable preregistrar, ja que això per-met acollir-se al règim transitori, elqual concedeix terminis més llargs pertal d'implementar les fases de registre,en funció del volum i la perillositat.Dura sis mesos.En relació a l'inici del registre: lessubstàncies que no s'han preregistrat ique es fabriquen o importen en volumssuperiors a 1 tona/any s'han de regis-trar immediatament.Dintre de les obligacions dels usuarisintermedis, qualsevol ús que no estiguiinclòs a l'escenari d'exposició de lafitxa de dades de seguretat s'haurà decomunicar a l'Agència.

Els usuaris intermedis que desitgin quel'ús que fan de les substàncies s'inclo-gui com a ús identificat en la sol·lici-tud de registre, hauran de transmetre lainformació requerida al seu proveïdorabans del termini de registre que elscorrespongui.

En últim lloc d'aquesta primera etapa,a l'inici del procés d'autorització, s'i-dentificaran les substàncies denomina-des "molt preocupants" i s'establirà lallista de candidats per ser avaluats. Uncop una substància s'hagi inclòs a lallista de l'annex XIV, ja se'n podràsol·licitar l'autorització.-El 30 de novembre de 2008, finalit-zarà el preregistre per les substàncies ipreparats químics en fase transitòria; ies donarà l'inici de l'intercanvi dedades d'assaigs en els FIIS. S'ha derecordar què s'entén per "preparat quí-

16Alan Boobis.17V. la versió en anglès REACH Regulation (EC) No 1907/2006 of the European Parliament and of the Council of 18 December 2006 and Directive 2006/121/EC of the European Parliament and of the Councilof 18 December 2006 amending Council Directive 67/548/EEC were published in the Official Journal on 30 December 2006.18 V. Commission of the European Communities: White paper, Strategy for a Future Chemicals Policy (COM2001 88 final, 2001). http://europa.eu.int/comm/environment/chemicals/pdf/0188_en.pdf (accèsMarç 28, 2007).




mic", i que aquest és una barreja osolució de dos o més substàncies quí-miques.

No obstant a la finalització del prere-gistre, els fabricants, importadors ousuaris que fabriquin, importin o utilit-zin per primer cop una substància enfase transitòria tindran la possibilitatde preregistrar-la, sempre que presen-tin a l'Agència la informació requeridaen els sis mesos següents a la primerafabricació, importació o ús, i mai des-prés dels dotze primers mesos.

En quant a l'inici de l'intercanvi dedades d'assaigs als FIIS. Serà obligato-ri compartir les dades sobre assaigsamb animals vertebrats. Com a màximal cap d'un mes que un membre delsFIIS hagi sol·licitat un assaig, se lihaurà de proporcionar una prova delseu cost, per tal de determinar el preuque han de pagar tots els que necessi-tin les dades de l'assaig.-A partir de l'1 de juny de 2009, esproduirà l'inici del procés de restric-cions. A partir del 30 de novembre del2009, finalitzarà el 1er termini per a lacomunicació dels usuaris intermedisreferent als usos de les substàncies enfase transitòria (per a les que han dequedar registrades abans del 30 denovembre de 2010).

De fet, s'entén que en finalitzar aquestprimer termini, els usuaris intermedishauran de comunicar l'ús que fan de lessubstàncies al proveïdor. Com es potveure a la gràfica, aquest primer termi-ni és per a les substàncies que han dequedar registrades abans de l'1 de des-embre de 2010. -A partir de l'1 de juny de 2010, esproduirà l'inici de l'inventari de classi-ficació i etiquetatge. A partir del 30 denovembre del 2010, finalitzarà el pri-mer període de Registre per les subs-tàncies en fase transitòria. Hauran dequedar registrades les substàncies:

a) amb volums iguals o superiors a

1.000 tones/any; b) cancerígenes,mutàgenes i tòxiques per a la repro-ducció amb volums iguals o superiorsa 1 tona/any; c) perilloses per al mediambient (R50/53) amb volums iguals osuperiors a 100 tones/any. Per tant, a l'inici de l'inventari deClassificació i Etiquetatge, s'haurà depresentar la classificació de totes lessubstàncies subjectes a registre i/oclassificades com a perilloses.

En cas que la classificació i l'etiquetat-ge no siguin homogenis entre les dife-rents empreses, es fa un esforç per tald'harmonitzar-les.

-En conseqüència, a partir del 30 denovembre de 2010, quan finalitzi elprimer període de registre per a lessubstàncies en fase transitòria, a partird'aquest moment, serà il·legal fabricaro importar qualsevol substància d'a-quest grup que no hagi estat registrada.

-A partir de l'1 de juny de 2011, esproduirà l'inici de la notificació desubstàncies contingudes en articles. Apartir del 30 de novembre del 2011,finalitzarà el termini per a la notifica-ció de substàncies contingudes en arti-cles. A aquests efectes la norma enténque un article és un objecte que, durantla seva fabricació, rep una forma o dis-seny especial que determina la sevafunció més que la seva composicióquímica.

Dintre de l'inici de la notificació de lessubstàncies contingudes en articles,s'haurà de presentar a l'Agència unanotificació d'informació si una subs-tància reuneix els criteris per ser clas-sificada com a molt perillosa (presenten la llista de candidates a autoritza-ció) i està present en un article enquantitats anuals superiors a 1tona/any o en concentració superior a0,1% en pes/pes. Es disposa de 6mesos per fer la notificació a partir delmoment en què la substància s'inclou ala llista.

-A partir del 31 de maig del 2012,finalitzarà el segon termini per a lacomunicació dels usuaris intermedisreferent als usos de les substàncies enfase transitòria que en fan al proveïdor(per a les que han de quedar registra-des abans de l'1 de juny de 2013).-A partir del 31 de maig del 2013,finalitzarà el segon període de registreper a les substàncies en fase transitò-ria. A partir d'aquest moment és il·legalfabricar o importar qualsevol substàn-cia d'aquest grup que no hagi estatregistrada. Hauran de quedar registra-des les substàncies amb volums igualso superiors a 100 tones/any.

A partir del 31 de maig del 2017, fina-litzarà el tercer termini per a la comu-nicació dels usuaris intermedis refe-rent als usos de les substàncies en fasetransitòria que en fan al proveïdor (pera les que han de quedar registradesabans de l'1 de juny de 2018).

-A partir del 31 de maig del 2018 fina-litzarà el tercer període de registre pera les substàncies en fase transitòria. Apartir d'aquest moment serà il·legalfabricar o importar qualsevol substàn-cia d'aquest grup que no hagi estatregistrada. Han de quedar registradesles substàncies amb volums entre 1 i100 tones /any.

REACH ara funciona tant per a subs-tàncies "existents" com per a substàn-cies "noves" i es basa en un sistemaque combina bàsicament tres ele-ments: o Registre: fabricants i importadors desubstàncies en quantitats superiors a 1tona/any han de presentar una sol·lici-tud de registre a l'Agència, proporcio-nant, entre d'altres, la informació rela-tiva a: identitat de la substància, pro-pietats fisicoquímiques i toxicològi-ques, usos, volums de previstos i pro-posta de classificació i etiquetatge.Aquí s'ha d'afegir què s'entén com unasubstància. Segons REACH, una subs-tància és tot element químic i els seus




El registre: calendari

23.000 substàncies1-100 t/a

4.300 substàncies- 100-1.000 t/a

2.700 substàncies- +1.000 tones/a- CMRs + 1 tona- PBT/vPvB

(R50-53) +100 tones

Pre-

regi

stre

(vol

unta

ri)

Posa

da e

n fu

ncio

nam

ent

de l’

Agè

ncia

Eur

opea

01/06/2007

01/06/2008

01/12/2008 01/01/2009

Agència: llistat de substàncies i dels seus terminis a internet

01/12/2010

Inici de l’inventari de classificació i etiquetatge

01/06/2013 01/06/2008

compostos naturals o obtinguts en unprocés industrial.Avaluació: l'Agència du a terme l'ava-luació dels dossiers de registre (com amínim n'avalua un 5%). Totes les pro-postes d'assaigs complementaris sónavaluades. Les autoritats competents

dels estats membres, juntament ambl'Agència, duen a terme l'avaluació deles substàncies. S'avaluen les substàn-cies produïdes o importades en quanti-tats superiors a 100 tones/any i les querepresenten un risc important per a lasalut humana i el medi ambient (cance-

rígenes, mutàgenes, tòxiques...), inde-pendentment de les quantitats.Autorització: aquest procediment estàdestinat a les substàncies extremada-ment preocupants. La Comissió conce-deix autoritzacions únicament per ausos específics de la substància.




En definitiva, de fet, totes les substàn-cies químiques haurien d'estar registra-des entre 2007 i 2018 a l' Agència decontrol de Hèlsinki. El major problemaha estat el plantejat per les 2.000 subs-tàncies que més inquietud desperten.Durant l'any 2005, el ParlamentEuropeu va aprovar que fossin substi-tuïdes obligatòriament, però la pressióde les empreses i els governs (ambAlemanya al capdavant) ha aigualit laresolució final. Les substàncies peri-lloses seguiran així sent legals encaraque existeixin alternatives menys noci-ves.

D'altra banda, respecte les nanopartí-cules, hi ha qui entén que independent-ment a que quedin sotmeses aREACH, a més a més una nano-espe-cífica regulació haurà de ser imple-mentada tant horitzontalment (aplica-ble a tots els usos), com verticalment(respecte els productes específics).Així que les exigències tècniquesespecíficament dirigides als nanomate-rials, s'hauran d'aplicar segons el sec-tor específic de legislació (aplicableper exemple als instruments mèdics,en cosmètica, etc.), sense tenir encompte d'altres consideracions.

Alternativament, les exigències delREACH poden ser redreçades entemps (pels productes que es trobin enla fase" de preregistre i registre), men-tre està pendent la definició i l'acorddel mètode de test i les metodologiesde "risk assessment". Els avantatgesd'aquesta aproximació serien l'anclatgerespecte una base científica, mentreque els desavantatges inclouen la pro-nunciada pressió pública per a prendremesures precaucionals restrictives( que em semblen del tot justificadesper la incertesa científica ).

¿Com, on i per què el legisla-dor ha de regular contamina-ció química?

Des del punt de vista epidemiològic,

allò amb el que es troba l'expert regu-lador és una manca absoluta en la reco-pilació de dades objectives i indepen-dents sobre el nombre de malalties imorts provocades per la contaminacióquímica, així com sobre els seus possi-bles efectes acumulatius i en cascadaen el temps (des de la immediatesa enque es pot produir un dany a la vida ila salut de la persona, fins les méssèries seqüeles neurològiques quepoden anar apareixent anys desprésd'una exposició tòxica, que a més pre-senten un caràcter irreversible). Aixíque, d'entrada, s'hauria de veure enquina mesura el REACH pot contri-buir a esmenar la falta d'informacióque existeix sobre els danys i perjudi-cis soferts en termes de salut de lespersones. Seria necessari que el legis-lador examinés i creés les dades esta-dístiques, la freqüència anual del per-judici sofert, posterior augment o node riscos de malalties, estimacions,nivell de gravetat .

Per tant s'haurien de tenir en comptedades i paràmetres com: epidemiolo-gia, exposició, ecotoxicologia, expolo-gia, perillositat, nivell de tolerabilitat,acceptabilitat del risc, reducció de laprobabilitat, les dades actuarials,marge d'errors humans, marge deculpa de concepció per part del o dels"responsables" de la gestió, atzar,dades registrades, nombre d'accidents,de ferits, d'evacuats i de morts estocàs-tiques ocasionades, riscos creixents odecreixents, agreujaments, origen del'accident, productes, per anys...

També caldria saber si les dades sónexactes, el país, el lloc, si les xifres querepresenten la realitat són o no com-pletes. Altres dades que caldria conèi-xer serien els costos totals, els danysmaterials -generalment assegurats-, lespèrdues directes, les pèrdues indirectes-a vegades assegurades-, els efecteseconòmics col·laterals de context, ladescontaminació o despeses de recu-peració, pèrdua de clients per mala

publicitat, pèrdua de confiança credití-cia dels bancs, accionaris, augment deles primes de l'assegurança, etc., laretirada del mercat del producte, l'obli-gació de prendre noves mesures pre-ventives, les mesures curatives (danysi/o indemnitzacions, controls i audito-ries internes, taxa d'accidents, despe-ses addicionals).

De fet, cal fer una monitorització epi-demiològica de les malalties cròni-ques, càncers, l'estandardització deprocediments, els problemes de mar-ques dels productes ecològics que ser-veixin d'identificadors; la certificaciód'AENOR -Asociación Española deNormalización y Certificación- ISO14000; aplicar els Principis Generalsde Monitoratge ( tal i com marca laDirectiva IPPC ) en l'elaboració deproductes,etc....

Aquest ens pot semblar que és un llis-tat de termes sense connexió. Però, síque estan connectats. Aleshores s'ha deveure, quina relació tenen, donat queestan relacionats entre ells. Aquestaterminologia en la seva globalitat esrefereix a les normes tècniques, o lexartis. Marquen la responsabilitatsegons els paràmetres de diligènciadeguda segons l'estat de l'art -la certifi-cació, les ecoauditories...constitueixenprocediments de gestió de riscos.

Tampoc existeixen dades d'informaciósobre quin és el temps d'incubació?Quin és el temps d'exposició en l'ori-gen de la contaminació? Quan esdonen "successives" exposicions, comesbrinar jurídicament els diferentsdanys juxtaposats?

Realment existeixen al voltant d'unes30.000 substàncies químiques (compols fines, residus d'amiant, substàn-cies que creen al·lèrgies, etc.). Laqüestió és saber si el desenvolupamentactual de materials químics sintètics éscompatible amb la salut. Posem, percas, l'alimentació: els tòxics de síntesis




més perniciosos són els policlorobife-nils (PCB), les dioxines (de 75 isòmerso policlorodiebenzodioxines i de 135,policlorodiebenzofurans) i els insecti-cides organoclorats (DDT o hepta-clor). Dels policlorobifenils podem dirque són derivats de la indústria huma-na utilitzats en olis per a transforma-dors i màquines hidràuliques. L'únicadioxina reconeguda per l'OMS comcarcinogènica és la 2.3.7.8 tetracloro-dibenzodioxina (TCDD). En quant alDDT, podem definir-lo com un tòxicparadoxal. Ningú dubta del seu impac-te negatiu sobre la cadena tròfica, peròs'ha de reconèixer que ha salvat tantesvides com les sulfamides o els antibiò-tics. Els límits permesos per dioxines ala UE són 1 pg/dia, mentre que l'OMSeleva el límit a 2 pg/dia. S´ ha calculatque els europeus ingerim una mitjanade 0,95 pg/dia de dioxines, que estanpresents en vegetals, carns, ous i pei-xos. La quantitat de dioxines d'un peixés deu vegades major que la d'un ou.Totes elles són substàncies d'ús comú,presents a la nostra vida quotidiana iels seus efectes sobre la salut dels tre-balladors, consumidors i mediambient, es desconeixen fins almoment.

En definitiva, si no hi ha dades estadís-tiques, s'hauria de donar un major pesal nivell de Recerca, Desenvolupamenti innovació (R+D+i), aspecte que potser no promociona prou REACHsegons els indicadors que preveuen elseconomistes. Manca aquest tipus d'in-formació d'anàlisi experimental, tant anivell qualitatiu com quantitatiu, res-pecte les dades. Es desconeixen quinsnivells hemàtics poden assolir certstipus de polsegueres (substàncies quí-miques en pols, en suspensió) de subs-tàncies químiques, ni si aquests nivellshemàtics poden ser pròxims a les taxestòxiques.

Una cronologia dels casosd’accidents provocats persubstàncies químiques durantaquests darrerrs 20 anys.

Sota el punt de vista jurídic, resultamolt interessant organitzar una crono-logia sobre riscos tecnològics majors,els accidents provocats per substànciesquímiques, en els quals la incertesa foupresent en el moment en el que vansucceir els fets. Malauradament, lessubstàncies químiques han causat esta-dísticament moltes morts d'innocentsen alguns accidents. L'única manerad'entendre quins són els fets de fonsque han motivat l'inici de l'activitatlegislativa de la Unió Europea són lapresentació dels casos judicials vincu-lats als costos econòmics i els proble-mes per assumir el cost dels danys.Aquesta activitat legislativa de la UnióEuropea té la finalitat de prevenir elsaccidents que es puguin produir en l'e-xercici de l'activitat de determinadesindústries per la presència de substàn-cies perilloses, limitant les seves con-seqüències a la població i al mediambient i vetllant per la seguretat delstreballadors al seu lloc de treball.

Com que és obvi que falten les dadesestadístiques, s'ha de posar en dubtefins a quin punt es podrà donar una efi-caç aplicació al Reglament REACHjunt la resta de la normativa. En conse-qüència, és necessari fer referència alssegüents casos, succeïts durant aquestsúltims vint anys, perquè són remarca-bles pels danys causats, i perquè enmolts d'ells no s'arriba a iniciar ni elprocés judicial. Per tant, és importantintentar respondre a la pregunta, quinssón aquests casos judicials?.

1.- El cas de l'hexaclorofè, conegutcom el cas del talc Morhange, 1972. Elhexaclorofè està prohibit des d'alesho-res, quan el talc Morhange va produir

a França la intoxicació de 204 nadons,dels quals en varen morir 36, i 8 vanquedar amb seqüeles irreversibles.

2.- El cas Flixborough (Regne Unit),1974. Es va cobrar la vida de 28 treba-lladors. És un altre cas que judicial-ment hem d'unir a la pèrdua de vides,el cost econòmic dels danys que esvaren ocasionar.

3.- El cas Seveso, 1976. Estan impli-cades la tetraclorodibenzodioxina(TCDD) o les dioxines (policlorodi-benzo-paradioxinas). Les 'dioxines'són contaminants ambientals ubicus -estan a tot arreu-. Es parla en generalde dioxina, però s'han identificat jamés de 75 dioxines diferents. Arrel d'a-quest accident s'han aprovat les nor-mes següents. La Directiva Seveso82/501/CEE. La Directiva 96/82/CEdel Consell Europeu relativa al controldels riscos inherents als accidentsgreus en els que intervinguin substàn-cies perilloses, "Seveso II", i LaDirectiva 2003/105 del ParlamentEuropeu i del Consell, "Seveso III",per la que es modifica la Directiva96/82/CE19.

4- El cas Amoco Cadiz, 1978. Altresaccidents derivats d'hidrocarburs delpetroli, com aquest cas amb el vessa-ment de tones de petroli.

5.- El cas dels Alfacs, 1978. És remar-cable l'explosió del camió que trans-portava propilè liquat davant delCàmping dels Alfacs (Alcanar) alDelta de l'Ebre l'any 1978 a Espanya.El propilè és un gas extremadamentperillós, asfixiant, inflamable i explo-siu, que va causar la mort de 216 per-sones.

6.- El cas de gas liquat de Mèxic,1984. també la que es va produir en unmagatzem de gas liquat a Mèxic el1984, que va causar la mort de 500

19L'art. 12 de la Legge Testo Unico 1934 referent a l'assegurança obligatòria front als accidents laborals obliga als industrials a declarar al National Institute of Work Accidents (INAIL). Existeix una llista(annex 4 del Testo Unico) dels danys que haguessin hagut de comptar amb una assegurança.




persones, 7000 ferits i 200.000 eva-cuats.

7.- El cas d'AZF, 2001. L'explosió a lafàbrica química AZF de Tolosa deLlenguadoc, a França, el 21 de setem-bre de 2001 va provocar la mort de 29persones, i va devastar lesinstal·lacions de molts barris.

8.-Txernòbil, 1986. L'accidentradioactiu de Txernòbil el 1986 deconseqüències esfereïdores i que esmereix no ser oblidat mai. També cal destacar tres fuites de pro-ductes tòxics que marquen un abans iun després: Bhopal, Seveso i Basilea.Aquests casos han fet patent que sónmolt lents els treballs de reparació i lapesadesa en els processos d'indemnit-zació a través de l'assegurança.

9.- El cas de Bophal, 1984. A Bophal(Índia) a causa d'un accident (produïtel 3 de desembre 1984), una fàbricaquímica de pesticides propietat de lacompanyia americana Union Carbideva experimentar en 1984 una fuitaverinosa del gas d'isocianat de metilque va matar cinc mil persones i vaafectar la salut de 150.000 personesmés (MIC "methyl isocyanate")20. Almenys 15.000 van morir per malaltiesrelacionades amb el MIC21. Els super-vivents encara pateixen problemescrònics respiratoris i d'altres malalties idolors. Per exemple, dolors als ulls,ceguesa o cataractes, nàusees, vòmits,dolors abdominals, diarrea, problemesreproductius o mortalitat infantil.Quant a la resposta jurisdiccional, elcas Bophal il·lustra l'escandalosaimpunitat de la qual actualment gau-deixen les companyies transnacionals.

És a dir, en aquest context s'hauriahagut d'habilitar una Sala del Tribunalper tractar els contenciosos referentsals deutes exteriors. Per tant, aquestcas, com molts d'altres, posa de mani-fest la manca d'un grup d'institucionsjurídiques que s'hauria de crear, i quecorresponen als drets dels negocis. Enaquest cas, podríem imaginar diversessales del Tribunal del Dret delsNegocis de les Nacions Unides(NNUU), amb competències específi-ques, una de les quals, coneguda com asala penal, jutjaria els actes econòmicscriminals.

Com se sap, d'altra banda, ja fa tempsque existeixen una sèrie de tribunalsinternacionals de justícia, alguns d'ellscreats abans, fins i tot, de la fundacióde les Nacions Unides (NNUU). Elsaltres són la conseqüència recent de ladenúncia de crims de guerra i crimscontra la humanitat. D'entre les dife-rents propostes sobre la institucionalit-zació d'una justícia internacional, ladoctrina afirma que convindria crearun grup d'institucions jurídiques dirigita consolidar els drets dels individus idels pobles reconeguts per NacionsUnides. Podria inspirar-se en elTribunal Europeu de Justícia el qual,en els àmbits de les seves competèn-cies, podrien recórrer directament lesvíctimes - individus i col·lectius- sensehaver de passar per l'autorització prè-via de l'Estat del qual depenen. Però espodria -de fet, s'hauria- d'ampliar elsàmbits de competència de la justíciainternacional (per incloure els dretssocials, entre d'altres) i potser preveu-re, a tal efecte, unes sales específiquesdel Tribunal dels Drets dels Individus idels Pobles de lles Nacions Unides

(NNUU).10.- El cas de l'Agent Orange, entre1962 i 1971. Fa referència a les intoxi-cacions dels soldats que van lluitar a laGuerra de Vietnam, patint importantsdanys donat que l'herbicida conteniadioxina. La qüestió va acabar sensesentència, en forma de transacció en180.000.000 de dòlars. Com en aquestcas, també en altres judicis, els danyss'acaben manifestant tardanament,com l'asbest o la dioxina, i que venendoctrinalment denominats sota l'ex-pressió: " Delayed ManifestationInjured".

11.- El cas de l'11 de setembre, 2001.Pensem en la combustió de més de2.400 substàncies químiques produïdadesprès dels atemptats de l'11 desetembre a les Twin Towers. Aquestcas va canviar el cicle de riscos cobertsper l'assegurança. S'ha de tenir presentque la major part de les assegurancesambientals venen absolutament condi-cionades pel límit assegurat i, per des-comptat, els danys derivats del terro-risme queden fora de cobertura. Aquífactors com les estadístiques, el pro-blema del "pricing" de les primes i lesindemnitzacions, l'especulació o lafalta de transparència tot això són lestendències que marquen la pujada deles primes. És a dir, las quanties de lesprimes de l'assegurança de riscambiental desprès de l'11 de setembre,han experimentat una pujada de preusper a determinats riscos. Quan el costés tan elevat que el risc esdevé "inasse-gurable", la indústria asseguradoramostra la tendència a buscar la sobre-capitalització, l'acumulació de benefi-cis.

20I a banda dels accidents com el de Bophal i d'altres incidents, milions de persones es veuen diàriament obligades a conviure en atmosferes tòxiques i irritants de fàbriques, zones industrials i megalòpolis comMèxic o Saõ Paulo.A algunes ciutats d'Europa de l'Est i de Sibèria, com Cracòvia, Katowice o Miskolc, l'aire contaminat es fa notar a les estadístiques sanitàries -menys esperança de vida-, més taxa de mortalitat infantil, més càn-cers respiratoris. El desastre de Txernòbil, a més dels morts i ferits que va produir directament, ha deixat una seqüela molt important d'alteracions hormonals, immunològiques i, probablement, genètiques aUcraïna. Els habitants de Cracòvia assisteixen impotents a la destrucció per l'atac de la pluja àcida d'un dels conjunts monumentals més importants d'Europa, mentre a la veïna ciutat industrial de Nowa Hutapocs treballadors arriben sans a l'edat de jubilar-se.En el cas de l'atmosfera, qualifiquem generalment de contaminació o pol·lució l'existència, en proporcions extremament elevades, de compostos químics que formen part de l'aire. El terme es pot aplicar també ala presència de substàncies noves i a l'alteració de les condicions físiques originals (temperatura, radiacions, soroll, etc.). El terme " 'emissió " es refereix al focus on s'origina la contaminació (fàbriques, transports, etc.) i el " d'immissió" pren en consideració els llocs on es reben els efectes (ciutats, rius, persones, etc.). Emissions i immissions poden tenir significats diferents, ja que durant el procés de transport dels contaminants aquests es poden concentrar, dispersar o modificar.21Tim Edwards, procedent de la "International Campaign for Justice for Bhopal".




La llista d'activitats que generen subs-tàncies químiques a més de restar sot-meses a REACH, són objecte de laDirectiva de responsabilitat ambien-tal22 hauria d'haver inclòs totes lesactivitats que suposes un perill pelmedi ambient, i estendre's al transport,la mineria, els pesticides, els aliments,els materials de construcció d'edificis,la radiació, la contaminació per carbu-rants: és a dir, s'hauria d'estudiar l'úsde totes les substàncies i activitats, pera detectar a través de les dades, quinessón les perilloses. En tots aquestscasos, des del punt de vista de la res-ponsabilitat tècnica, hi ha danyscoberts per l'assegurança. Però, en lamajor part dels casos, s'estableixenconvencions per obtenir indemnitza-cions ràpides a través de l'assegurança.En molts casos, com en el cas d'AZF,el nombre de víctimes no asseguradesera important. Com s'ha dit, el quesempre es recrimina és que són massalents els procediments d'indemnitzacióa través de l'assegurança, ja que elsperitatges i contraperitatges paralitzenles accions judicials.

Acords i millores necessàries,buits i defectes legals.

Exactament, quines i quantes substàn-cies químiques venen regulades pelReglament REACH?. Els POPs (Persistent Organic Pollu-tants) són els anomenats contaminantsorgànics persistents. Els CMR són contaminants químics,classificats com carcinogènics, muta-gènics, o tòxics per a la reproducciósegons la Directiva 67/548/EEC delConsell Europeu relativa a la classifi-

cació, embalatge, i etiquetatge desubstàncies perilloses. Els PBT són persistents, bioacumula-tius, i tòxics. Els vPvB (Very Persistent, veryBioaccumulative) són molt persis-tents, molt bioacumulatius.En segon lloc, ens interessa saberquins són els principis del ReglamentREACH, així com esbrinar quins sónels defectes d'informació que presentael REACH. El Reglament REACH vea instaurar un sistema integrat únic deregistre, avaluació i autorització de lessubstàncies químiques. AquestReglament té els principis jurídicsbase per l'anàlisi dels riscos que gene-ren les substàncies químiques per lasalut de les persones i el mediambient23.

S'ha de tenir present que el desenvolu-pament de moltes de les malaltiesactuals són conseqüència de la degra-dació del medi ambient. La contamina-ció química és una amenaça greu pelsnens i per la supervivència de l'home.Estant en perill la nostra salut, la delsnostres fills i la de les generacionsfutures, és l'espècie humana la que estàen perill. Per tot això, s'hauria de pro-hibir l´ ús de productes de caràctercancerigen, mutagènic o tòxic per a lareproducció de l'home. Clarament,s'hauria d'aplicar més i millor el princi-pi de substitució. Així com aplicar elprincipi de precaució als productesquímics que representen un presumpteperill greu i "irreversible" per a lasalut. S'ha de promoure l'adopció delímits internacionals per a la protecciódels nens i l'embrió. El principi desubstitució és probablement un dels demajor importància en termes de càrre-ga financera i els costos de responsabi-

litat jurídica pel sector industrial i lesPIMES. Com s'ha dit a la introducció,aquest Reglament haurà de ser imple-mentat a Espanya durant el 2007.Exactament, obliga a regular l'avalua-ció de riscos ocasionats per substàn-cies químiques per la certificació isubscripció d'assegurances. AquestReglament serà el futur pilar de tota lalegislació concernent al registre, ava-luació, i autorització de substànciesQuímiques (REACH). A partir delmoment en que entri en vigor, haurande registrar-se totes les substànciesproduïdes o importades que s'elaborinen quantitats de "més d'una tona " " perany ", exceptuant aquelles que nosiguin considerades com perilloses.REACH està descrit per alguns com lallei més important de la Unió Europead'aquests últims 20 anys. El ParlamentEuropeu va votar en plenari la novalegislació. Encara que conté algunesmillores, i ha assolit la categoria deReglament que assegura la protecciódavant les substàncies perilloses, trac-ta de responsabilitzar a les empreses ials negocis per a que demostrin que elsproductes químics que utilitzen sónsegurs. També intenta animar la "subs-titució" de productes químics perillo-sos amb els més segurs, per estimularel sector dels productes químics en larecerca i en el desenvolupament denous productes.

El Reglament REACH analitza tot allòreferent a les dades identificatives,propietats fisicoquímiques, toxicològi-ques i ecotoxicològiques, usos, exposi-ció humana i ambiental, classificació,etiquetat i envasat, fitxa de dades deseguretat, avaluació de riscos prelimi-nar i proposta de mesures de gestió deriscos. REACH abasta qualsevol ús

22Aixi com la Directiva Restriction of Hazardous Substances Directive (RoHS) 2002/95/EC (Directive 2002/95/ec of the European Parliament and of the Council of 27 January 2003 on the restriction of the useof certain hazardous substances in electrical and electronic equipment, Article 4, sobre Prevenció, paràgraf 3er ) adoptada el mes de Febrer de 2003 per la Unió Europea. La Directiva RoHS havia de començar aproduir efectes en Juliol 1, 2006, però s'ha de recordar que no és una llei; sinó que és simplement una directiva comunitària.S'ha arribat a dir que es va produir la combustió de més de 2400 substàncies químiques, en el cas de les Twin Towers. La major part d'elles identificades com 'potencialment tòxiques' pels humans són: l'asbest,el plom, el mercuri, les dioxines i furans, diesel fuels i olis, benzens i d'altres Compostos volàtils orgànics COV ( veure la Directiva 1999/13 referent a la limitació de les emissions de compostos orgànics volà-tils degudes a l'ús de dissolvents en determinades activitats industrials). El Project Olive ReLeaf afirma que la major part d'individus que van ésser exposats, van patir 8 o més dolors de salut sèries incloent: pro-blemes respiratoris severs, problemes digestius, erupcions a la pell, insomni, ansietat, depressió, l'augment de pes i la pujada de la pressió sanguínia, letargia, i recurrents mal de caps. Mt Sinai Study, revela queaproximadament el 70 per cent dels prop de 10.000 treballadors que varen ésser testats des de 2002 fins l'any 2004 tenien nous o substancials empitjoraments als problemes respiratoris mentrestant i desprèsd'haver treballat sota aquelles condicions ( Environmental Health Perspectives, the journal of the National Institute of Environmental Health Sciences). 23Veure la versió en angles REACH Regulation (EC) No 1907/2006 of the European Parliament and of the Council of 18 December 2006 and Directive 2006/121/EC of the European Parliament and of theCouncil of 18 December 2006 amending Council Directive 67/548/EEC were published in the Official Journal on 30 December 2006.; Commission of the European Communities: White paper, Strategy for aFuture Chemicals Policy (COM2001 88 final, 2001). http://europa.eu.int/comm/environment/chemicals/pdf/0188_en.pdf (accès Març 28, 2007).




donat a una substància, des de la sevafabricació fins la seva eliminació, i elsriscos que la utilització de l' esmentadasubstància pot comportar en els llocsde treball. Encara que el seu objectiuinicial és el de substituir unes 40 dife-rents normatives existents, realmentnomés constitueix un petit pas cap unmodel innovador de gestió de substàn-cies químiques. Entre les noves mesu-res adoptades, les empreses hauran d'a-portar dades respecte els impactes a lasalut i al medi ambient de les substàn-cies químiques que s'hagin d'importaro es produeixin en grans quantitats Amés, la nova legislació té un mecanis-me que obliga a substituir les substàn-cies químiques persistents i bioacumu-latives sempre i quan existeixin alter-natives més segures. Els ciutadanstenen el dret de sol·licitar informaciósobre la presència de determinadessubstàncies químiques pernicioses enarticles de consum. Fins i tot abans lesempreses químiques podien posar enel mercat qualsevol substància quími-ca sense subministrar informació sobreel seu impacte a la salut i el mediambient. A més, les substàncies quími-ques perilloses només es prohibiendesprés de que sortís a la llum l'escàn-dol sobre la seva alta toxicitat.Com a part negativa d'aquestReglament, existeixen alguns buitslegals que encara permetran l' utilitza-ció continuada de moltes substànciesquímiques que són coneguts cancerí-gens, que provoquen defectes. Per tant,sota el prisma de l'assessoria jurídicaen litigis de responsabilitat, és obvique REACH té per objectiu reduir almínim els riscos pels treballadors,aplicant-los de forma immediata en elsEstats Membres en forma deReglament. A través de la Directiva98/24/CE, els Estats membres de laUE podran establir valors límits, els

llindars.L'acord plasmat pel REACH portat aterme pel Consell Europeu cedeix alprincipi d'obligatòria substitució de lessubstàncies "extremadament alar-mants" ( disruptors endocrins24 subs-tàncies carcinogèniques, substànciesmutagèniques, substàncies tòxiques...)sempre i quan existeixin alternati-ves25. A partir d'ara, els industrialshauran de complir una anàlisi de lespossibles alternatives, però no estaranobligats a complir la substitució sipoden provar que els riscos estan"vàlidament controlats". A més, elConsell Europeu va votar la simplifi-cació dels tests requerits per a les subs-tàncies produïdes en quantitats demenys de 100 tones. I, encara que elParlament hagi definitivament adoptataquest reglament, serà necessari espe-rar fins el 2008 per a que aquestareglamentació comenci a ser aplicada.

Emmarcant REACH dintre dela legislació de prevenció deriscos laborals.

Es pot considerar que la nova normaREACH millorarà la salut laboral delstreballadors i treballadores i la protec-ció al medi ambient, comportant unavenç significatiu respecte a la situacióactual en el control de les substànciesquímiques. També comportarà unimportant canvi pel que fa a la càrregade la prova, o, dit d'una altra manera,que la demostració que una substànciano perjudica el medi ambient ni lasalut dels treballadors, a partir d'ararecaurà en qui la produeixi. La novanorma unifica la legislació existentsobre les substàncies químiques i crea-rà l'Agència de Seguretat Química. Apartir d'ara, les empreses que vulguinproduir o importar alguna de les subs-

tàncies presents en el mercat europeuen quantitats superior a les 10 toneshauran de realitzar una avaluació delsriscos per a la salut dels treballadors itreballadores i el medi ambient, cosaque implica l'obligació d'incloure uninforme de seguretat química que espresentarà a l'hora de registrar-la. Tot iels avenços, sembla digne de condem-na que el Parlament europeu hagirebaixat considerablement les exigèn-cies inicials de la norma REACH i quehagi cedit a les pressions de la indús-tria. Així doncs, la norma aprovadadeixa fora l'obligatorietat d'eliminarles substàncies cancerígenes i mutàge-nes, encara que existeixin alternativesen el mercat, i només afectarà 30.000de les 100.000 substàncies que existei-xen en el mercat. Tampoc serà obliga-tori l'informe de seguretat química pera les substàncies que es produeixen enquantitats menors a les 10 tones. Tot iaixí, és positiva l'aprovació de lanorma, després d'un debat perllongatdurant més de set anys.

Fora del Reglament REACH, hem detenir present tota la normativa existenten matèria de prevenció de riscos labo-rals, doncs també regula el riscos ori-ginats per les substàncies químiquesper la nostra salut. L'article 18 de laLlei 31/1995, de 8 de novembre dePrevenció de Riscos Laborals (BOE nº269, de 10 de novembre), i l'article 9del Reial Decret 374/2001 sobre laprotecció de la salut i seguretat delstreballadors contra els riscos relacio-nats amb agents químics al treball,estableixen l'obligació de l'empresarid'informar els treballadors sobre elsriscos derivats de la presència de subs-tàncies químiques perilloses en el llocde treball. Les etiquetes dels envasos iles fitxes de dades de seguretat delsproductes també aporten informació

24¿Què és un disruptor endocrí? (ED, "endocrine disruption"), doncs aquest és una substància o barreja exògena que altera la funció o funcions del sistema endocrí, causant efectes adversos en la salud d'unorganisme intacte, o la seva "progenie" o poblacions o subpoblacions (European Workshop on the Impact of Endocrine Disrupters on Human Health and Wildlife, Weybridge, 2-4/12/1996, OLEA, N.,FERNÁNDEZ, M.F., ARAQUE, P., OLEA-SERRANO, F., (Perspectives in endocrine disruption), Perspectivas en disrupción endocrina, Laboratorio de Investigaciones Médicas. Hospital Clínico. Universidadde Granada, Gac Sanit 2002;16, 3, pp. 250-6.25Això és el que precisament critica LE CURIEUX-BELFOND, OLIVIER, REACH : vers une Europe chimique plus propre ? http://www.cite-sciences.fr/francais/ala_cite/science_actualites/sites... - 19k -15/12/2006.




sobre els riscos que poden tenir sobrela salut i el medi ambient, alhora queinformen sobre com evitar-los i reduir-los.

També s'ha de comptar amb l'article 26de la Llei de prevenció de riscos labo-rals s'intitula "Protecció de la materni-tat", i en la posterior modificació d'a-quest article per la Llei 39/1999.Igualment, i s'ha de tenir present l'an-nex I i II de la Directiva 92/85/CEE il'article 4 de la Directiva 92/85/CEE. Aquestes normes, ofereixen proteccióa les treballadores embarassades, cre-ant un llistat no exhaustiu dels agentsfísics, biològics, procediments i condi-cions de treball ( s'esmenten en l'article6 de la normativa les "prohibicionsd'exposició"). Les treballadores emba-rassades han d'estar prou protegidescontra aquests agents pel seu estatd'immunització front alguns delsagents químics contemplats, compoden ser el plom i derivats, en lamesura en què aquests agents siguinsusceptibles de ser absorbits per l'orga-

nisme humà (afecten l'estat immunolò-gic de la dona). La salut de la dona gestant, la del fetusi la del lactant pot veure's afectada perl'exposició a agents químics. És a dir,cal tenir en compte totes aquelles subs-tàncies químiques, en la mesura que sesàpiga que posen en perill la salut deles dones embarassades i del nen enca-ra no nascut o en període de lactànciamaterna. Hi ha una sèrie d'agents quí-mics, que es considera que podenimplicar lesions fetals i/o provocar undespreniment de la placenta, en parti-cular, fatiga mental i física i altrescàrregues físiques vinculades a l'acti-vitat de la treballadora. Cal tenir en compte els següents agentsquímics, en la mesura en què se sapque posen en perill la salut de lesdones embarassades i del nadó encarano nascut i sempre que no figurenencara en l'annex II d'aquesta directi-va. Així hi ha les substàncies etiqueta-des amb les frases R40 (possibilitatd'efectes irreversibles), R45(podencausar càncer) i R46 (poden causar

alteracions genètiques hereditàries).Els agents químics següents: 1.Auramina. 2. Hidrocarburs aromàticspolicíclics presents en la sutja, el qui-trà, la brea, el fum o les pols de lahulla. 3. Pols, fum o boires produïdesdurant la calcinació i l'afinat elèctricde les mates de níquel. 4. Àcid fort enla fabricació d'alcohol isopropílic. Elmercuri i derivats. Els medicamentsantimitòtics. El monòxid de carboni.Els agents químics perillosos de pene-tració cutània formal. Aquestes subs-tàncies es produeixen en els procedi-ments industrials següents: en la fabri-cació d'auramina; en treballs que supo-sen exposició als hidrocarburs aromà-tics policíclics presents en el sutge, elquitrà, la brea, el fum o les pols delsutge; en treballs que suposen exposi-ció al pols, al fum o a les boires pro-duïdes durant la calcinació i l'afinatelèctric de les mates de níquel; tambéen el procediment amb àcid fort en lafabricació d'alcohol isopropílic.

Dona en el seu últim mes d’embaràs

77% d’Endosulfan-diol

9è Mes Embaràs

74% de Lindà

5è Mes3r Mes1r Mes

Embrió Fetus a les 8 Fetus a les 18 Fetus a les 38 setmanesa les 4 setmanes setmanes setmanes de la fertilitzacióDisponible en: http://www.3dpregnancy.com/static/pregnancy-week-6.html

Menjar i nutrició durantl’embaràs

Pesticides

Percentatge present a les mostres de les placentes

96 % de DDE (resulta de la ingestió del DDT).

ingesta a través de la

Cordó umbilical

Cordó umbilical

Líquidamniòtic

Placenta

Corió

Sac de gemma

Conducte vitel·lí

Placenta

¿ Com arriben a la

placenta?

% de Pesticides la placentaDona embarassada i fetus:




Bibliografia bàsica

-GRANDJEAN P., Implications of the pre-cautionary principle for primary preven-tion and research. Annu Rev. Publ. Health2004; 25: 199-223.-IBARLUZEA, J.J., FERNáNDEZ, M.F.,SANTA-MARINA, L., OLEA-SERRA-NO, M. F., RIVAS, A. M., AURREKOET-XEA, J.J., EXPÓSITO, J., LORENZO, M.,TORNE, P., VILLALOBOS, M., PEDRA-ZA, V., SASCO, A..J. AND OLEA, N.,Breast cancer risk and the combined effectof environmental oestrogens. CancerCauses Control, 2004, 15, pp. 591-600.-LÓPEZ, F., Olores que ponen enfermo,Noticias IDI, El País Digital, 5/2/2008.-OLEA, N., FERNÁNDEZ, M.F., ARA-QUE, P., OLEA-SERRANO, F.,(Perspectives in endocrine disruption),Perspectivas en disrupción endocrina,Laboratorio de Investigaciones Médicas.

Hospital Clínico. Universidad de Granada, Gac. Sanit. 2002;16, 3, pp. 250-6.- PORTA, M., Conocer la contaminaciónpor compuestos tóxicos persistentes y pre-venir sus efectos: ¿utopías asequibles?,Quadern CAPS 2004; 32.- PORTA, M., ET AL., The influence oflipid and lifestyle factors upon correla-tions between highly prevalent organoch-lorine compounds in patients with exocri-ne pancreatic cancer, Environ Int,Elsevier, 14 May 2007,doi:10.1016/j.envint.2007.05.005.-PORTA, M., Role of organochlorine com-pounds in the etiology of pancreatic can-cer: a proposal to develop methodologicalstandards. Epidemiology 2001;12, pp. 272-6.-PORTA M., Persistent organic pollutantsand the burden of diabetes. Lancet, 2006,368, pp. 558-9.-PORTA M., ZUMETA E., Implementingthe Stockholm treaty on POPs

[editorial].Occup Environ Med 2002, 59,pp.651-2.-PORTA M., MALATS N, JARIOD M,GRIMALT JO, RIFÀ J, CARRATO A, ETAL. Serum concentrations of organochlori-ne compounds and K-ras mutations in exo-crine pancreatic cancer. Lancet 1999°,354,pp. 2125-9.-PORTA M., GUARNER L, CARRATO A,RIFÀ J, SALAS A, ET AL. Associationbetween coffee drinking and K-ras muta-tions in exocrine pancreatic cancer. JEpidemiol Community Health 1999b, 53,pp.702-9.-PORTA M, COSTAFREDA S, MALATSN, GUARNER L, SOLER M, GUBERNJM, ET AL., Validity of the hospital dis-charge diagnosis in epidemiologic studiesof biliopancreatic pathology. Eur JEpidemiol 2000, 16, pp. 533-41.




QUADERN CAPS (1983-2004)

QUADERN CAPS n.1 Sobre la Reforma Sanitaria. (Agotado)QUADERN CAPS n.2 La salud y el conflicto nuclear. (Agotado)QUADERN CAPS n.3 Sistema sanitario y personal médico.QUADERN CAPS n.4 Ordenación territorial de los sistemas sanitarios. (Agotado)QUADERN CAPS n.5 El accidente nuclear de Palomares. 1966-1986.QUADERN CAPS n.6 El repte sanitari. In memoriam Jordi Gol.QUADERN CAPS n.7 Carcinógenos en el medio laboral. In memoriam Josep M. Jaén.QUADERN CAPS n.8 Tendencias actuales en Educación Sanitaria. (Agotado)QUADERN CAPS n.9 Las radiaciones ionizantes y la salud.QUADERN CAPS n.11 Los médicos en los hospitales públicos.QUADERN CAPS n.13 Acogida de la demanda de aborto.QUADERN CAPS n.14 Documento: Tecnología médica y Calidad de Vida (Simposium Internacional).QUADERN CAPS n.15 Documento: Medicina y Comunicación.QUADERN CAPS n.16 Documento: Mujer y Calidad de Vida. (Simposium Internacional). (Agotado)QUADERN CAPS n.17 Documento: La Salud en España: Problemas pendientes.QUADERN CAPS n.18 Documento: La medicina clínica. Una praxis a debate. (Agotado)QUADERN CAPS n.19 Documento: La Bioética como propuesta.QUADERN CAPS n.20 Documento: Muerte cerebral, Trasplante de Órganos. (Agotado)QUADERN CAPS n.21 Documento: Mujer, Salud y Trabajo.QUADERN CAPS n.22 Documento: IN MEMORIAM JESUS MARCOS.QUADERN CAPS n.23 Documento: La atención hospitalaria al enfermo moribundo. QUADERN CAPS n.24 Documento: Mujeres, Trabajo, Salud.QUADERN CAPS n.25 Documento: Estado de Bienestar. QUADERN CAPS n 26 Documento: Ética médica, aquí y ahora. (Agotado)QUADERN CAPS n.27 Documento: Atención primaria.QUADERN CAPS n.28 Documento: ONG y Cooperación en salud. QUADERN CAPS n.29 Documento: IV Conferencia sobre disruptores endocrinos. (Agotado)QUADERN CAPS n.30 Documento: Impacto del neuroliberalismo en la relación profesional sanitario-paciente.QUADERN CAPS n.31 Documento: Género, desarrollo y salud reproductiva. Aprender para cooperar. QUADERN CAPS n.32 Documento: Inmigración y prevención de la salud: estrategias e instrumentos.

Les persones interessades en rebre els números de la col·lecció periòdica de QUADERN CAPS ho poden sol·licitar a CAPS,carrer París 150 - 08036 Barcelona. Tel: 933226554 [email protected] i els hi enviarem al preu de 5 €, despeses incloses. El pagament es pot fer o bé ingressant al número de compte del CAPS. 2100 0781 49 0200081043 o enviant un xec a nom deCAPS.A la nostra web: www.caps.pangea.org podeu trobar penjats dels números 28 fins al 32.


Centre d’Anàlisi i Programes SanitarisDes de la seva creació al 1983, el CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) és una associació de professionals de la salut, sense ànimde lucre, de caràcter Interdisciplinar, la finalitat de la qual és l’impuls i el foment d’activitats científiques, de debat i de reflexió que contribueixina la millora de les condicions de vida i salut de la ciutadania.

Q

caps catalan ok-2 · 2011-02-10 · caps catalan ok-2.qxp 25/06/2008 14:23 pÆgina 2 q medi ambient...

Documents