bachcage - fundaciosunol.org€¦un corpus musical propi que representa la culminació de la...

4
Programa: Francesco Tristano Schlimé (1981-): Monument (2006) Johann Sebastian Bach (1685-1750): Partita n.1 BWV 825 en Sib major Prelude – Allemande – Courante – Sarabande John Cage (1912-1992): In a landscape (1948) Johann Sebastian Bach: (cont.) Partita n.1 BWV 825 en Sib major Menuet I – Menuet II – Gigue Johann Sebastian Bach: 4 Duets BWV 802-805 Interpretats en alternança amb: John Cage: Estudis Australs n. II, IV, VIII (1974-1975) Francesco Tristano: Tyke Op – Interludi (2009) John Cage: Child of Tree (1975) (1h 10min sense interrupció) COMISSARIAT : Arnau Horta 29 – 30.04.2009 (20H) Rosselló 240 / 08008 Barcelona T 93 496 10 32 / F 93 487 20 19 www.fundaciosunol.org [email protected] N I V E L L Z E R O BachCage.04 La naturalesa segons John Cage Francesco Tristano Schlimé, (piano)

Upload: others

Post on 26-Oct-2019

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: BachCage - fundaciosunol.org€¦un corpus musical propi que representa la culminació de la composició barroca i antecedeix l’era del classicisme musi-cal. Expandint l’àmbit

Programa:Francesco Tristano Schlimé (1981-):Monument (2006)

Johann Sebastian Bach (1685-1750):Partita n.1 BWV 825 en Sib majorPrelude – Allemande – Courante – Sarabande

John Cage (1912-1992):In a landscape (1948)

Johann Sebastian Bach:(cont.) Partita n.1 BWV 825 en Sib majorMenuet I – Menuet II – Gigue

Johann Sebastian Bach:4 Duets BWV 802-805

Interpretats en alternança amb:

John Cage:Estudis Australs n. II, IV, VIII (1974-1975)

Francesco Tristano:Tyke Op – Interludi (2009)

John Cage:Child of Tree (1975)

(1h 10min sense interrupció)

comissariat: Arnau Horta

29 – 30.04.2009 (20H)

Rosselló 240 / 08008 BarcelonaT 93 496 10 32 / F 93 487 20 [email protected]

NIVE LL ZERO

BachCage.04 La naturalesa segons John Cage

Francesco Tristano Schlimé, (piano)

Page 2: BachCage - fundaciosunol.org€¦un corpus musical propi que representa la culminació de la composició barroca i antecedeix l’era del classicisme musi-cal. Expandint l’àmbit

Coincidint amb l’exposició Col·loquis. Primera part que la Fundació Suñol acull fins el 3 d’octubre, el Nivell Zero es convertirà també en el marc d’una conversa insòlita i sugge-rent. Amb un programa doble ideat per a l’ocasió, el pianista Francesco Tristano Schlimé ens convida a un diàleg musical entre Johann Sebastian Bach i John Cage. A través d’un pro-grama ininterromput en el que les obres dels dos compositors s’alternen i intercanvien diversos fragments, Tristano es pro-posa esborrar les marques del temps i dels estils respectius per dibuixar una seqüència de peces (de notes, de sons…) que, de forma anticlimàtica, parteix de les formes musicals més denses i complexes i finalitza al llindar del silenci, amb els sons produïts per fulles i branques de Child of tree.

Bach, mestre universal del contrapunt i pilar indiscutible de la tradició musical occidental; Cage, heterodox “activador sonor” (en paraules de Carmen Pardo Salgado) i responsable últim d’una radical reformulació de l’art musical a través de la indeterminació, l’atzar i l’acceptació del valor epistemològic del silenci. Representants de dos paradigmes aparentment oposats i separats per gairebé tres segles, Bach i Cage poden semblar dues figures irreconciliables; però, com veurem (i escoltarem), els paral·lelismes entre tots dos són diversos.

Bach i Cage van comprendre i aprehendre allò que els envoltava i posteriorment ho van incorporar, d’una manera o d’una altra, en la seva pròpia música. Bach va assimilar i sintetitzar les aportacions i les ensenyances de compositors anteriors com Buxtehude, Vivaldi o Corelli i va donar forma a un corpus musical propi que representa la culminació de la composició barroca i antecedeix l’era del classicisme musi-cal. Expandint l’àmbit de l’art musical més enllà de la nota-ció tradicional i dels límits estrictes de la partitura, Cage es va imbuir del pensament de Duchamp i dels procediments de Rauschenberg i va inscriure les formes de la naturalesa circumdant en les seves obres. Els “Estudis Australs” que

s’inclouen en el programa són un exemple especialment cla-rificador d’aquesta interpenetració entre l’escriptura musical i les formes del món: utilitzant una sèrie de cartes astrals com a partitura, Cage llegeix i toca segons la posició dels estels en el pentagrama. Cadascún a la seva manera, Bach i Cage coincideixen, així, en la seva voluntat de rellegir i reescriure allò que els envolta i els precedeix.

No cal dir que aquesta apropiació i revisió d’allò “ja escrit” (un concepte clau en la terminologia de la postmodernitat que aquí sembla especialment apropiat) respon, en el cas de Bach i de Cage, a motius i finalitats diferents. El primer recopila i sintetitza en un procés de revisió i perfeccionament lingüístic; el segon posa en crisi aquesta mateixa lingüística musical i inscriu en el seu lloc la lògica del ready-made. És precisament per això que resulta sorprenent comprovar com, des d’una perspectiva formal (ja sigui observant l’aspecte puntillista que compartei-xen sobre la partitura els “Duets” i els “Estudis Australs” o bé escoltant “In a landscape” entre la “Sarabanda” i el primer “Minuet” de la “Partita n.1”), la música de Bach i la de Cage estableixen, efectivament, un diàleg coherent i estimulant.

Construir aquest diàleg al piano és el propòsit dels dos concerts que Francesco Tristano presentarà al Nivell Zero sota el títol BachCage.04. La naturalesa segons John Cage. El resultat és un continuum musical on es posen de manifest els paral·lelismes formals entre el pre-classicisme de Bach i l’avantguardisme (en el sentit més literal i legítim del terme) de Cage.

Arnau Horta

BachCage.04 La naturalesa segons John Cage

Page 3: BachCage - fundaciosunol.org€¦un corpus musical propi que representa la culminació de la composició barroca i antecedeix l’era del classicisme musi-cal. Expandint l’àmbit

BachCage.04 La naturaleza según John Cage

Francesco Tristano Schlimé, (piano)

Programa:Francesco Tristano Schlimé (1981-):Monument (2006)

Johann Sebastian Bach (1685-1750):Partita n.1 BWV 825 en Sib majorPrelude – Allemande – Courante – Sarabande

John Cage (1912-1992):In a landscape (1948)

Johann Sebastian Bach:(cont.) Partita n.1 BWV 825 en Sib majorMenuet I – Menuet II – Gigue

Johann Sebastian Bach:4 Duets BWV 802-805

Interpretados en alternanza con:

John Cage:Estudis Australs n. II, IV, VIII (1974-1975)

Francesco Tristano:Tyke Op – Interludi (2009)

John Cage:Child of Tree (1975)

(1h 10min sin interrupción)

comisariado: Arnau Horta

29 – 30.04.2009 (20H)

Rosselló 240 / 08008 BarcelonaT 93 496 10 32 / F 93 487 20 [email protected]

NIVE LL ZERO

Page 4: BachCage - fundaciosunol.org€¦un corpus musical propi que representa la culminació de la composició barroca i antecedeix l’era del classicisme musi-cal. Expandint l’àmbit

Coincidiendo con la exposición Coloquios. Primera parte que la Fundació Suñol acoge hasta el 3 de octubre, el Nivell Zero se convertirá también en el marco de una conversación insólita y sugerente. Con un programa doble ideado para la ocasión, el pianista Francesco Tristano Schlimé nos invita a un diálogo musical entre Johann Sebastian Bach y John Cage. A través de un programa interrumpido en el que las obras de los dos compositores se alternan e intercambian diversos frag-mentos, Tristano se propone borrar las marcas del tiempo y de los estilos respectivos para dibujar una secuencia de piezas (de notas, de sonidos...) que, de forma anticlimàtica, parte de las formas musicales más densas y complejas y finaliza en el umbral del silencio, con los sonidos producidos por hojas y ramas de Child of tree.

Bach, maestro universal del contrapunto y pilar indis-cutible de la tradición musical occidental; Cage, heterodoxo “activador sonoro” (en palabras de Carmen Pardo Salgado) y responsable último de una radical reformulación del arte musical a través de la indeterminación, el azar y la aceptación del valor epistemológico del silencio. Representantes de dos paradigmas aparentemente opuestos y separados por casi tres siglos, Bach y Cage pueden parecer dos figuras irreconcilia-bles, pero, como veremos (y escucharemos), los paralelismos entre ambos son diversos.

Bach y Cage comprendieron y aprehendieron lo que les rodeaba y posteriormente lo incorporaron, de una manera u otra, en su propia música. Bach asimiló y sintetizó las aportaciones y las enseñanzas de compositores anteriores como Buxtehude, Vivaldi o Corelli y dio forma a un corpus musical propio que representa la culminación de la composición barroca y ante-cede la era del clasicismo musical. Expandiendo el ámbito del arte musical más allá de la notación tradicional y de los límites estrictos de la partitura, Cage se imbuyó del pensamiento de Duchamp y de los procedimientos de Rauschenberg e inscribió

las formas de la naturaleza circundante en sus obras. Los “Estudios Australes” que se incluyen en el programa son un ejemplo especialmente clarificador de esta interpenetración entre la escritura musical y las formas del mundo: utilizando una serie de cartas astrales como partitura, Cage lee y toca según la posición de las estrellas en el pentagrama. Cada uno a su manera, Bach y Cage coinciden, así, en su voluntad de releer y reescribir lo que les rodea y les precede.

Huelga decir que esta apropiación y revisión de lo “ya escrito” (un concepto clave en la terminología de la posmoder-nidad que aquí parece especialmente apropiado) responde, en el caso de Bach y de Cage, a motivos y finalidades distintas. El primero recopila y sintetiza en un proceso de revisión y perfeccionamiento lingüístico, el segundo pone en crisis esta misma lingüística musical y inscribe en su lugar la lógica del ready-made. Es precisamente por ello que resulta sorpren-dente comprobar cómo, desde una perspectiva formal (ya sea observando el aspecto puntillista que comparten sobre la partitura los “Duetos” y los “Estudios Australes” o escuchando “In a landscape” entre la “Sarabanda” y el primer “Minuet” de la “Partita n.1”), la música de Bach y la de Cage establecen, efectivamente, un diálogo coherente y estimulante.

Construir este diálogo al piano es el propósito de los dos conciertos que Francesco Tristano presentará en el Nivell Zero bajo el título BachCage.04. La naturaleza según John Cage. El resultado es un continuum musical donde se ponen de manifiesto los paralelismos formales entre el pre-clasicismo de Bach y el vanguardismo (en el sentido más literal y legítimo del término) de Cage.

Arnau Horta

BachCage.04 La naturaleza según John Cage