la bellesa que declina

La bellesa que declinaSergi Álvarez Riosalido

Tomorrow, and tomorrow, and tomorrowCreeps in th! petty pace from day to day

To the l"t syllabe o# recorded time

Macbeth, acte V, escena 5

La bellesa que declinaSergi Álvarez Riosalido

maig-juny de 2014

Sonet 18William Shakespeare

Shall I compare thee to a summer's day?Thou art more lovely and more temperate.Rough winds do shake the darling buds o# May,And summer's le"e hath all too short a date.

Sometime too hot the eye o# heaven shin$,And o%en ! h! gold complexion dimmed,And every fair from fair sometime declin$,By chance or nature's changing course untrimmed;

But thy eternal summer shall not fadetNor lose poss$sion o# that fair thou ow'st,Nor shall death brag thou wander'st in h! shadeWhen in eternallin$ to time thou grow'st.

Se long " men can breathe or ey$ can see,So long liv$ th!, and th! giv$ life to thee.

És que puc comparar-te a un jorn d’estiu,quan tu ets més adorable i més clement?Brots tendres bat l’oratge intempestiui el bon temps s’interromp sobtadament.

Hi ha cops que un fulgor ardent el cel dominai cops que l’or del cel a penes dura;tota bellesa fatalment declinaper l’atzar o pel curs de la Natura.

Però jo veig perenne el teu estati sense perdre un bri de gentilesa.No et retindrà la Mort al seu costatsi un vers etern el teu encant palesa.

Mentre l’ull miri i l’home no hagi mort,viurà el meu vers i et donarà suport.