al vallès occidental.al vallès occidental. ajuntament de...

Projecte Bàsic Projecte Bàsic Projecte Bàsic Projecte Bàsic i Executiu de l’Ampliació del Vestíbul de la Sala Miguel Hernándezi Executiu de l’Ampliació del Vestíbul de la Sala Miguel Hernándezi Executiu de l’Ampliació del Vestíbul de la Sala Miguel Hernándezi Executiu de l’Ampliació del Vestíbul de la Sala Miguel Hernández de Sabadell, de Sabadell, de Sabadell, de Sabadell, al Vallès Occidental.al Vallès Occidental.al Vallès Occidental.al Vallès Occidental. PromotorPromotorPromotorPromotor

Ajuntament de Sabadell ArquitectaArquitectaArquitectaArquitecta

Anna Segura Busuldu Sabadell, desembre del 2008

Projecte Bàsic i Executiu de l’Ampliació del vestíbul de la Sala Miguel Hernández de Sabadell Anna Segura Busuldu

- 2 -


- 3 -

ÍÍÍÍndexndexndexndex 1 Memòria descriptiva

1.1 Agents 1.2 Emplaçament 1.3 Informació prèvia

1.3.1 Estat actual de l’edificació 1.3.2 Reportatge fotogràfic

1.4 Descripció del projecte 1.4.1 Descripció general

1.4.1.1 Àmbit de l’actuació. Programa funcional 1.4.1.2 Criteris compositius

1.4.2 Compliment de la normativa urbanística 1.4.3 Descripció geomètrica

1.4.3.1 Quadre general de superfícies útils 1.4.3.2 Quadre general de superfícies construïdes

2 Memòria constructiva

2.1 Enderrocs 2.2 Sustentació de l’ampliació 2.3 Sistema estructural 2.4 Sistema envolvent 2.5 Acabats 2.6 Instal·lacions 2.7 Equipament

3 Compliment del CTE i altres reglaments

3.1 Prestacions de l’edifici 3.2 Seguretat estructural 3.3 Seguretat en cas d’incendi 3.4 Seguretat d’utilització 3.5 Estalvi d’energia 3.6 Salubritat 3.7 Protecció enfront del soroll 3.8 Enderrocs i residus d’obra 3.9 Relació de la normativa d’aplicació

4 Annexes

4.1 Càlcul de l’estructura 4.2 Memòria de les instal·lacions 4.3 Pla de control de qualitat 4.4 Instruccions d’ús i manteniment

5 Plec de condicions

5.1 Plec de clàusules administratives 5.2 Plec de condicions tècniques particulars

6 Amidaments

7 Pressupost

7.1 Quadre de preus agrupat per capítols 7.2 Resum de capítols

8 Termini d’execució previst


- 4 -

Memòria DescriptivaMemòria DescriptivaMemòria DescriptivaMemòria Descriptiva

1.1. Agents.1.1. Agents.1.1. Agents.1.1. Agents.

L’autora d’aquest Projecte Bàsic i Executiu és l’Anna Segura Busuldu, arquitecta col·legiada al COAC amb el nº34663.

El projecte ha estat encarregat per l’Ajuntament de Sabadell. 1.21.21.21.2. Emplaç. Emplaç. Emplaç. Emplaçament.ament.ament.ament.

La Sala Miguel Hernández és un equipament cultural situat a la ronda Roureda nº 24. És

un edifici aïllat que dóna a la ronda per la façana sud i al carrer de Costabona per la façana oest. Façanes tancades i alienes a l’activitat o el soroll d’aquests vials. L’edifici està situat en una illa de petits blocs aïllats de planta baixa i tres plantes pis rodejats per espai públic peatonal. Les façanes nord i est de l’equipament donen a aquest espai públic, que és per on es produeix l’accés, unes placetes que fan de “coixí” entre el trànsit rodat de la ronda i l’activitat lúdica de la Sala. 1.3. Informació prèvia.1.3. Informació prèvia.1.3. Informació prèvia.1.3. Informació prèvia.

1.3.1 Estat actual de l’edificació.1.3.1 Estat actual de l’edificació.1.3.1 Estat actual de l’edificació.1.3.1 Estat actual de l’edificació. Pel que fa a la seva distribució:

Ens trobem amb un edifici força antic que consta bàsicament de dos cossos. Un

volum principal que acull la caixa escènica i el pati de butaques, i un volum auxiliar, de menys dimensió, per on es produeix l’accés tot fent les funcions pròpies d’un vestíbul. En aquest volum auxiliar s’hi ubica també un petit despatx i els serveis higiènics del recinte. La geometria hexagonal de la planta del cos principal permet segregar-ne petits racons a on s’hi instal·len els elements tècnics propis d’una sala d’espectacles (projecció i control) a més d’albergar els espais destinats a instal·lacions (quadres elèctrics, caldera…). A sota l’escenari hi trobem un soterrani a on s’hi ubiquen uns modestos vestuaris. Pel que fa a l’estructura i les solucions constructives:

Uns pòrtics de pilastra de maó ceràmic i encavallada mixta de formigó i tirant d’acer, aguanten la coberta a dues aigües del cos principal. El tancament perimetral de la sala també és de maó ceràmic. Pel que fa a la planta baixa tot sembla indicar que aquest mur és massís amb 30cm de gruix mentre que en l’espai del sotacoberta hi trobem l’aparell propi d’un mur “caputxí” (el full de 15 exterior es lliga puntualment amb un envà interior). A partir d’una inspecció ocular podem suposar que la coberta queda configurada a partir d’unes corretges de formigó que es recolzen sobre les encavallades, un encofrat perdut recolzat sobre la base inferior d’aquestes biguetes fet d’una doble capa d’encanyissat, un planxer de formigó i un acabat de placa de fibrociment (això és una primera hipòtesi que caldria confirmar en cas d’ampliar l’àmbit d’aquesta intervenció i tocar la coberta).

Els volums annexos al cos principal, entre ells el volum del vestíbul objecte d’aquesta

intervenció, compten amb una estructura de murs de càrrega i pilastres de maó massís. Les cobertes són planes.


- 5 -

La caixa escènica queda elevada respecte el pati de butaques, amb una estructura

independent per a suportar els elements auxiliars dels muntatges escènics. Aquesta estructura consisteix en unes pilastres ceràmiques laterals que aguanten unes jàsseres grecades i biguetes metàl·liques.

El pati de butaques, amb 308 places, compta amb una solera inclinada i un cel ras

de placa de guix. Aquest cel ras queda suportat per una subestructura de fusta (rastrells i taulons) recolzada sobre la base de les encavallades.

Com ja s’ha comentat, es tracta d’un edifici tancat i hermètic que, exceptuant les

sortides d’emergència, pràcticament no té cap obertura. L’únic parament vidriat és la façana del vestíbul a on hi trobem unes balconeres d’acer (de col·locació recent) que cobreixen la totalitat de la façana d’aquesta peça.

Fins aquí arriba l’anàlisi del conjunt de l’equipament ja que a partir d’ara ens centrem

amb el que és l’objecte propi d’aquest projecte: el vestíbul i la seva ampliació. Les mancances del volum principal de la sala (a nivell de seguretat davant d’un incendi, seguretat d’ús i altres normatives d’aplicació) comporten la redacció d’un segon projecte de Rehabilitació de la Sala Miguel Hernández a on es planteja a la propietat la ineludible necessitat d’intervenció i les solucions proposades.

1.3.2 Reportatge fotogràfic.1.3.2 Reportatge fotogràfic.1.3.2 Reportatge fotogràfic.1.3.2 Reportatge fotogràfic. Aspecte exterior de l’equipament:

1.Accés des de la Ronda Roureda


- 6 -

2.Vial peatonal per on es produeix l’accés al vestíbul

3.Cantonada c/ Costabona-Ronda Roureda, l’edifici configura un volum tancat que dóna l’esquena als vials principals


- 7 -

4. Placeta peatonal annexa a la façana posterior

5. Volums de menys dimensió (vestíbul i oficina) annexes al cos principal (sala d’espectacles)


- 8 -

Aspecte interior:Aspecte interior:Aspecte interior:Aspecte interior:

6 i 7. Vistes interiors del vestíbul objecte d’aquesta intervenció


- 9 -

1.4. Descripció del projecte.1.4. Descripció del projecte.1.4. Descripció del projecte.1.4. Descripció del projecte.

1.4.1 Descripció general.1.4.1 Descripció general.1.4.1 Descripció general.1.4.1 Descripció general.

1.4.1.1 Àmbit de l’actuació. Programa funcional.1.4.1.1 Àmbit de l’actuació. Programa funcional.1.4.1.1 Àmbit de l’actuació. Programa funcional.1.4.1.1 Àmbit de l’actuació. Programa funcional.

L’àmbit d’actuació del projecte Bàsic i Executiu present, és el vestíbul de l’equipament. A nivell de programa, la intervenció es redueix a ampliar en la mesura del possible la superfície útil del vestíbul tot ocupant part del vial peatonal d’accés. Com es pot apreciar a simple vista, la dimensió actual del vestíbul 59.66m2 és del tot inadequada per l’aforament de la sala (308 places). Amb aquesta intervenció es corregirà lleugerament aquesta mancança.

Com ja s’ha posat de manifest, paral·lelament a aquest primer projecte Bàsic i Executiu d’ampliació de vestíbul, s’ha redactat un projecte més ampli que comprèn la rehabilitació integral de la sala tot adequant-la a la normativa vigent.

1.4.1.2 Criteris compositius.1.4.1.2 Criteris compositius.1.4.1.2 Criteris compositius.1.4.1.2 Criteris compositius.

La proposta és força conservadora a nivell compositiu ja que no proposa cap canvi radical ni busca un protagonisme especial. Planteja un volum net que s’annexiona sense cap tensió amb el volum existent. L’entorn i les proporcions del carreró peatonal d’accés en fan descartar sense cap mena de dubte una intervenció volumètricament més agosarada.

Es proposa, doncs, un petit volum de planta baixa, amb la façana completament envidriada i la coberta plana, que passa a ocupar un espai trapezoïdal exterior que actualment ja quedava segregat del vial peatonal i feia de “coixí” entre aquest i el vestíbul. Es manté el remat de façana actual tot enrasant-la amb els volums annexos. Es valora l’encert compositiu de les fusteries actuals d’acer i es proposa reutilitzar-les en el nou pla de façana, tot reduint costos i, evidentment, minimitzant el residu de l’obra.

1.1.1.1.4.24.24.24.2 Compliment de la normativa urbaCompliment de la normativa urbaCompliment de la normativa urbaCompliment de la normativa urbanísticanísticanísticanística....

El planejament vigent és el Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell. El pla

qualifica l’illa com a equipament cultural (clau c-7), ordenada segons volumetria específica, amb un índex d’edificabilitat neta d’1,00 m2st/m2s i una ocupació màxima del 60%. L’edifici existent hi dóna compliment ja que està clarament per sota d’aquests dos paràmetres (i.e.n actual=0.62, ocupació actual=41% aproximadament). L’ampliació proposada també queda dins d’aquests marges, respecta doncs la normativa vigent.


- 10 -

1.1.1.1.4.3 Descripció geomètrica4.3 Descripció geomètrica4.3 Descripció geomètrica4.3 Descripció geomètrica....

A continuació s’adjunta el quadre general de superfícies útils i construïdes de l’equipament. Aquest projecte planteja ampliar la superfície del vestíbul 27m2 útils que en representen 28.52m2 de construïts.

SUPERFÍCIES ÚTILS PLANTA BAIXA

sup. actual ampliació TOTAL

Vestíbul 59.66m2 27.00m2 86.66m2

Auditori 250.00m2 250.00m2

Escenari 94.00m2 94.00m2

Oficina 20.50m2 20.50m2

Serveis S1 7.90m2 7.90m2

S2 8.80m2 8.80m2

S3 4.90m2 4.90m2

Pas Pas 1 16.00m2 16.00m2

Pas 2 28.00m2 28.00m2

Pas 3 1.80m2 1.80m2

Pas 4 8.50m2 8.50m2

Pas 5 2.70m2 2.70m2

Sala tècnica Quadres electr. 6.70m2 6.70m2

Caldera 12.20m2 12.20m2

Projecció i ctrl. 12.70m2 12.70m2

TOTAL: 561.36m2

PLANTA SOTERRANI

sup. actual

Vestidors 90.00m2 90.00m2

TOTAL: 90.00m2

PLANTA ALTELL

sup. actual

Espai tècnic sobre escenari 50.50m2 50.50m2

TOTAL: 50.50m2

SUPERFÍCIE ÚTIL TOTAL DE L’EQUIPAMENT 701.86m2 SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA

sup. actual ampliació TOTAL

PLANTA BAIXA 587.44m2 28.52m2 615.96m2

PLANTA SOTERRANI 117.80m2 117.80m2

PLANTA ALTELL 86.30m2 86.30m2 SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA TOTAL DE L’EQUIPAMENT 820.06m2


- 11 -

2. Memòria constructiva2. Memòria constructiva2. Memòria constructiva2. Memòria constructiva....

2.1 Enderrocs.2.1 Enderrocs.2.1 Enderrocs.2.1 Enderrocs. Es procedirà al desmuntatge de la fusteria actual d’acer de la façana. Es farà amb cura ja que no es preveu la substitució de vidres existents. S’emmagatzemarà i es deixarà protegida i a punt per a la seva posterior recol·locació. Pel que fa a la persiana metàl·lica, no es preveu la seva reutilització, per tant quedarà classificada dins del “contenidor” reservat a residu metàl·lic. S’enderroca la caixa de persiana i la fullola de tancament des de caixa fins a jàssera longitudinal del vestíbul. Es desmunta el rètol existent de lletres corpòrees i s’emmagatzema fins a la seva recol·locació, es procedeix igualment amb les 5 luminàries exteriors (focus sobre el rètol). S’enderroca paviment de rajola ceràmica i possible solera exterior dins de l’àmbit de la intervenció. S’enderroca vorera perimetral de formigó que configura els dos graons entre la cota del carrer i la plataforma a ocupar. S’arrenca el paviment existent interior del vestíbul. Es realitzen les cates necessàries (se’n preveuen cinc) per tal de localitzar i determinar la composició del fonament existent a sota dels murs de càrrega laterals i de les pilastres centrals (a partir d’aquí es veurà la necessitat d’un reforç i se’n concretarà la seva execució). Es realitzarà un segon paquet de cates per a determinar la composició i estat de conservació de la coberta actual del vestíbul. A no ser que es detecti cap patologia, no s’hi preveu cap intervenció. S’eliminarà el cablejat de la instal·lació elèctrica existent a la totalitat del vestíbul. Els diferents residus (ceràmics, metàl·lics...) quedaran classificats a peu d’obra i es gestionaran en funció de la seva naturalesa. 2.2 Sustentació de la construcció2.2 Sustentació de la construcció2.2 Sustentació de la construcció2.2 Sustentació de la construcció.... S’executaran les rases perimetrals per a l’execució de les riostres que fixa el plànol d’estructura (R-0 i R-1). Si és necessari, es rebaixarà la plataforma d’accés per tal de que la nova solera quedi enrasada amb la solera existent. S’executaran les riostres segons plànols, en el cas de R-1 apareix un muret superior encarregat de contenir les terres de l’àmbit ampliat. Degut a la pendent del carrer peatonal d’enfront, l’ampliació quedarà 50cm per sobre de la rasant exterior en el seu punt més desfavorable. Les riostres seran de formigó i s’armaran amb barra d’acer de diàmetre variable, segons el plànol d’estructura. El perímetre interior de la intervenció quedarà resseguit per la riostra R-0, de menys dimensió, que serà l’encarregada de rigiditzar el conjunt. Això és una previsió, caldrà confirmar-ne la seva execució amb la DF ja que dependrà directament de l’informació obtinguda de les cates a la fonamentació existent i el reforç que se’n derivi. Es realitzarà una solera de formigó amb malla electrosoldada i capa de graves inferior en tot l’àmbit de l’ampliació. 2.3 Sistema estructural.2.3 Sistema estructural.2.3 Sistema estructural.2.3 Sistema estructural. Es proposa una estructura de pilar i biga metàl·lica. Quatre pilars metàl·lics de secció quadrada (2 UPN 100 enfrontades) quedaran enrasats amb el pla de façana i suportaran una jàssera perimetral IPE 260. L’estructura de la coberta, també metàl·lica, quedarà suportada per aquesta jàssera i una altra IPE 260 encastada directament en el pòrtic existent (es per això que es preveu el reforç de la seva fonamentació). Es fa la previsió d’uns daus de formigó per al correcte assentament de la jàssera metàl·lica en els murs i pilastres d’obra existents (veure plànol d’estructura). Es faran els controls de qualitat en soldadures exigits en el Pla de Control de Qualitat. S’aplicarà el gruix de pintura necessària (de propietats ignífugues) per tal d’aconseguir una Resistència al foc R90.


- 12 -

El forjat de la coberta (28.50m2) serà de planxa col·laborant, amb una llum entre corretges de 1.5m. S’executarà un muret perimetral de bloc de formigó (lligat amb rodons d’acer a la jàssera inferior i massissat) de 60cm d’alçada que serà l’encarregat de tancar el perímetre de la coberta plana. A nivell de tasques pròpies de ferrer cal preveure soldar un “passamans” i platina vertical a l’extrem del braç metàl·lic del focus exterior per tal de modificar el seu sistema de suport. Actualment aquest braç es colla horitzontalment sobre la base del muret perimetral i en la recol·locació es proposa que passi a tenir un suport vertical collat a la cara posterior del mur per tal de garantir l’estanquitat de la unió.

2.4 Sistema envolvent.2.4 Sistema envolvent.2.4 Sistema envolvent.2.4 Sistema envolvent. La solució proposada en coberta és de coberta plana transitable convencional: formació de pendents amb formigó alleugerit, aïllament amb plaques de poliestirè extruït de gruix 7cm, impermeabilització a partir d’una doble capa de membrana asfàltica, una capa de rajola basta com a protecció de la impermeabilització i una capa de rajola fina d’acabat. Es realitzaran els minvells pertinents amb rajola ceràmica i retorn de la impermeabilització contra el muret posterior existent i els murs laterals. S’executarà un aiguafons que resseguirà la cara interior del muret de bloc de formigó. La pendent de l’aiguafons serà cap a l’esquerra, anant a buscar un baixant exterior vist (existent) que evacua actualment les aigües pluvials del volum annex de l’esquerra (banys). Es col·loca embornal de PVC i es condueixen les aigües pluvials de la nova coberta a partir d’un tram penjat al cel ras (1.5m de tub de PVC de 110cm de diàmetre) que va a buscar el baixant existent. Es col·loquen els colzes i les derivacions necessàries pel seu correcte funcionament sense reduir en cap cas la secció del diàmetre d’evacuació. Es col·loca un sobreeixidor (gàrgola) per a garantir l’evacuació de les pluvials en cas d’obturació del sanejament. Des de la base inferior de la jàssera perimetral fins al remat del muret tenim un pany de façana que es s’aplaca amb panell tipus Trespa (perfileria metàl·lica, unions segons les prescripcions del fabricant, plafó rígid de poliestirè extruït, cambra d’aire i panell exterior). Es proposa que el color d’acabat sigui un blau cobalt tipus el revestiment actual. El remat superior del muret de la coberta serà de planxa metàl·lica. Es recol·loquen les fusteries d’acer existents i s’executa una nova balconera (B1) que tanca el nou pany lateral de la façana. Aquesta nova balconera serà un full fix de 160x235cm, conformat a partir de perfileria tubular d’acer igual que l’existent. L’envidrament serà a patir de vidre stadip 3+3. 2.5 Ac2.5 Ac2.5 Ac2.5 Acabats.abats.abats.abats. Els nous panys de paret interiors al vestíbul es trasdossaran amb tauler de fusta DM amb propietats ignífugues. El pany oposat a l’accés (cantó esquerre) és el més vistós i s’hi proposa l’estampació d’una imatge pròpia de l’activitat de la sala (especialitzada en espectacles infantils i juvenils) que “conquereixi” l’ambient interior del vestíbul. Segons l’imatge escollida es plantejarà la tècnica a seguir (vinil, serigrafiat...). El panell trasdossat de la dreta s’acabarà pintat. El cel ras de l’ampliació serà de placa de cartró guix amb perfileria oculta, abasta exclusivament l’àmbit de l’ampliació, tot respectant l’enguixat existent a l’àmbit de vestíbul actual. Acabat pintat de color a escollir (igual que l’actual). Es preveu pintar de nou tots els paraments actuals del vestíbul (parets i sostre). Tots els revestiments interiors garantiran una reacció al foc C-s2, d0.


- 13 -

A nivell de paviment es proposa la substitució del paviment actual per tal de tenir una lectura global del nou vestíbul (l’existent més l’ampliació). Es preveu una capa de regularització sobre la solera existent i la col·locació d’un nou paviment de pedra natural blanca (marbre). El marxapeu i ampit exterior també seran del mateix material. La part de paviment exterior que queda a la rasant del carrer actual, es pavimentarà amb peça ceràmica fina (20x20) igual a l’existent. Es col·locarà barana d’acer per pintar ((tubular de secció rectangular d’acer per pintar en forma de muntant vertical i passamà horitzontal soldat a perfileria d’acer de la fusteria exterior)com a mesura de seguretat entre el marxapeu inclinat de l’extrem de l’àmbit d’accés i el desnivell provocat per la pendent del carrer. Acabat pintat igual que fusteria existent 2.6 Instal·lacions.2.6 Instal·lacions.2.6 Instal·lacions.2.6 Instal·lacions. A nivell d’instal·lació elèctrica es preveu l’adequació de la totalitat d’aquesta instal·lació del vestíbul al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Això implica substitució de cablejat i mecanismes. A l’àmbit de l’ampliació es col·locaran luminàries encastades de baix consum. La façana quedarà il·luminada pels focus actuals que es tornaran a col·locar. Execució d’instal·lació elèctrica exterior segons normativa vigent (REBT). L’eliminació de les persianes comporta l’execució d’un sistema alternatiu per a garantir la seguretat del recinte. Es col·locarà un sistema de videovigilància (1 càmera) amb sistema d’alarma incorporat. Nova instal·lació de megafonia que inclou centraleta de megafonia, cablejat i altaveus segons indicacions de l’enginyer. S’efectuaran les ajudes de ram de paleta a aquells industrials que ho requereixin 2.7 Equipament.2.7 Equipament.2.7 Equipament.2.7 Equipament. Recol·locació de rètol existent, amb fixacions mecàniques, aptes per a l’intempèrie.


- 14 -

3333. Compliment del CTE i altres reglaments. Compliment del CTE i altres reglaments. Compliment del CTE i altres reglaments. Compliment del CTE i altres reglaments....

3333.1.1.1.1. Prestacions de l’edifici. Prestacions de l’edifici. Prestacions de l’edifici. Prestacions de l’edifici.... Com ja s’ha explicat, l’àmbit d’aquest projecte Bàsic i Executiu és exclusivament l’ampliació ampliació ampliació ampliació del vestíbul de la Sala Miguel Hernándezdel vestíbul de la Sala Miguel Hernándezdel vestíbul de la Sala Miguel Hernándezdel vestíbul de la Sala Miguel Hernández. La justificació del compliment de la normativa vigent fa referència doncs a l’àmbit del projecte que ens ocupa i no entra a analitzar la totalitat de l’equipament, cosa que es fa en un segon projecte sobre la Rehabilitació de la Sala Miguel Hernández. L’ampliació entra dins de l’àmbit general d’aplicació del CTE i de la LOE. Àmbit particular d’aplicació del CTE: DB Seguretat estructural

S’hi dóna compliment ja que l’ampliació es considera “nova construcció” i està inclosa dins de l’àmbit d’aplicació general del CTE

DB SI Seguretat en cas d’incendi S’hi dóna compliment ja que l’ampliació es considera “nova construcció” i està inclosa dins de l’àmbit d’aplicació general del CTE

DB SU Seguretat d’Utilització S’hi dóna compliment ja que l’ampliació es considera “nova construcció” i està inclosa dins de l’àmbit d’aplicació general del CTE

DB HE Estalvi d’energia Aplicació específica per cada secció HE 1 Limitació de la demanda energètica

Queda exclòs ja que la l’ampliació forma part (és el mateix volum a nivell tèrmic) de la “reforma d’un edifici existent amb una superfície útil inferior a 1000m2 i a on no es renova més del 25% del total dels seus tancaments”

HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques S’hi dóna compliment ja que l’ampliació està inclosa dins de l’àmbit d’aplicació general del CTE. S’aplica el RITE vigent.

HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació S’hi dóna compliment ja que l’ampliació es considera “nova construcció” i està inclosa dins de l’àmbit d’aplicació general del CTE

HE 4 Contribució solar mínima d’ACS No s’hi dóna compliment ja que en l’àmbit de la intervenció (ampliació vestíbul) no hi ha demanda d’ACS

HE 5 Contribució solar fotovoltaica No és d’obligat compliment per aquest ús de l’edifici. No s’hi dóna compliment.

DB HS Salubritat HS 1 Humitats en la construcció

S’hi dóna compliment ja que l’ampliació està inclosa dins de l’àmbit d’aplicació general del CTE

HS 2 Eliminació de residus No és d’obligat compliment per aquest ús de l’edifici (ampliació). No s’hi dóna compliment.

HS 3 Qualitat de l’aire interior No és d’obligat compliment degut a l’ús de l’edifici (ampliació), tot i això s’aplicaran criteris similars als fixats en aquest DB HS 3

HS 4 Subministrament d’aigua L’ampliació proposada no preveu cap element d’aquesta instal·lació


- 15 -

HS 5 Evacuació d’aigües residuals

L’ampliació proposada no preveu cap element d’aquesta instal·lació DB HR Protecció enfront del soroll

La intervenció queda exclosa ja que és una obra d’ampliació en edifici existent Decret 21/2006 d’Ecoeficiència

L’ús de l’ampliació (Pública concurrència, sala d’espectacles) no és un dels usos en que és obligatori donar compliment a aquest decret.

Març 2008 Oficina Consultora Tècnica COAC 1 / 3

PRESTACIONS DE L’EDIFICI Per donar compliment a les exigències bàsiques del CTE

Ref. Projecte

Prestacions de l’edifici segons el CTE i la LOE

Les prestacions que l’edifici projectat ha de proporcionar s’entenen com el conjunt de característiques qualitatives o quantitatives de l’edifici, identificades objectivament, que determinen la seva aptitud per complir les exigències bàsiques del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

Els Documents Bàsics del CTE (DBs) estableixen uns nivells o valors límits de les prestacions dels edificis i de les seves parts. Mitjançant aquests nivells o valors es caracteritzen les exigències bàsiques i es quantifiquen, en la mesura en què el desenvolupament tecnològic i tècnic de l’edificació ho permeti (art. 3 de la Part I del CTE)

En funció de l’abast del projecte (ús característic de l’edifici, tipus d’intervenció, etc.) i de l’àmbit d’aplicació general del CTE i de l’específic de cada Document Bàsic, es determinaran les prestacions que haurà de presentar l’edifici per complir les exigències bàsiques. (Veure document informatiu Àmbit d’aplicació del CTE) Quan s’hagin de complimentar altres normatives, es farà tenint en compte el seu àmbit d’aplicació. En el cas de que en el projecte s’apliquin Documents reconeguts, caldrà fer-ne referència.

La definició concreta de les prestacions, ordenades per exigències bàsiques, es farà a l’apartat de la Memòria relatiu al “Compliment del CTE i d’altres reglaments i disposicions”.

Requisits bàsics LOEart. 3

Prestacions segons normativa específica

Funcionalitat Projecte (1)

Utilització - La disposició i dimensió dels espais i la dotació de les instal·lacions faciliten la realització adequada de les funcions previstes a l’edifici.

D.259/2003 Habitabilitat

Normativa usos

Accessibilitat - Es permet a les persones amb mobilitat o comunicació reduïdes l’accés i circulació per l’edifici segons la normativa específica.

D.135/95d’accessibilitat

Telecomunicacions - Facilita l’accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i informació d’acord amb el que preveu la normativa específica.

RD Llei 1/98, RD 401/2003, altres

Requisits bàsics LOE art. 3

Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de les prestacions establerts en els Documents Bàsics

Seguretat Projecte (1)

SE Seguretat estructural (art. 10 Part I del CTE)

SE 1 Resistència i estabilitat

- La resistència i l’estabilitat seran les adequades perquè no es generin riscos indeguts, de forma que es mantingui la resistència i l’estabilitat enfront de les accions i influències previsibles durant les fases de construcció i usos previstos dels edificis, i que una incidència extraordinària no produeixi conseqüències desproporcionades respecte a la causa original i es faciliti el manteniment previst.

SE Seguretat Estructural

SE 2 Aptitud de servei - L’aptitud al servei serà conforme amb l’ús previst de l’edifici, de forma que no es produeixin deformacions inadmissibles

DB SE

DB SE-AE

DB SE-A

DB SE-C

DB SE-F

DB SE-M

EHE, EF, NSR

SI Seguretat en cas d’incendi (art. 11 Part I del CTE) DB SI (2)

SI1 Propagació interior

- Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’interior de l’edifici. DB SI 1

SI 2 Propagació exterior

- Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’exterior, tant en l’edifici considerat com a d’altres edificis.

DB SI 2

SI 3 Evacuació d’ocupants

- L’edifici disposarà dels mitjans d’evacuació adequats perquè els ocupants puguin abandonar-lo o arribar a un lloc segur dins del mateix en condicions de seguretat.

DB SI 3

SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis

- L’edifici disposarà dels equips i instal·lacions adequats per fer possible la detecció, el control i l’extinció de l’incendi, així com la transmissió de l’alarma als ocupants.

DB SI 4

SI 5 Intervenció de bombers

- Es facilitarà la intervenció dels equips de rescat i d’extinció d’incendis. DB SI 5

SI Seguretat en cas d’Incendi

SI 6 Resistència al foc de l’estructura

- L’estructura portant mantindrà la seva resistència al foc durant el temps necessari perquè es puguin complir les anteriors exigències bàsiques.

DB SI 6

(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica. (2) En edificis i establiments industrials es dona compliment a les exigències bàsiques amb l’aplicació del Reglament de Seguretat en cas d’incendis d’establiments

industrials, RSCIEI (RD 2267/2004).

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

ampl. vestíbul SMH




Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de les prestacions establerts en els Documents Bàsics

Habitabilitat Projecte (1)

HE Estalvi d’energia (art. 15 Part I del CTE) DB HE

HE 1 Limitació de la demanda energètica

- L’edifici disposarà d’una envolvent que limiti adequadament la demanda energètica necessària per aconseguir el benestar tèrmic en funció de el clima de la localitat, de l’ús de l’edifici i del règim d’hivern i d’estiu, així com per les seves característiques d’aïllament i inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar, reduint el risc d’aparició d’humitats de condensació superficials i intersticials que puguin perjudicar les seves característiques i tracten adequadament els ponts tèrmics per a limitar les pèrdues o guanys de calor i evitar problemes higrotèrmics als mateixos.

DB HE 1

HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

- L’edifici disposarà d’instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips.

- Aquesta exigència es desenvolupa actualment en el vigent Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE, i la seva aplicació quedarà definida en el projecte de l’edifici.

DB HE 2

HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

- L’edifici disposarà d’instal·lacions d’il·luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i eficaces energèticament disposant d’un sistema de control que permeti ajustar l’encesa a l’ocupació real de la zona, així com d’un sistema de regulació que optimitzi l’aprofitament de la llum natural, en les zones que reuneixin unes determinades condicions.

DB HE 3

HE 4 Contribució solar mínima d’ACS

- Una part de les necessitats energètiques tèrmiques derivades de la demanda d’ACS o de climatització de piscina coberta, segons CTE HE 4, es cobrirà mitjançant la incorporació en l’edifici de sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d’energia solar de baixa temperatura adequada a la radiació solar global del seu emplaçament i a la demanda d’aigua calenta de l’edifici.

- Els valors derivats d’aquesta exigència tenen consideració de mínims, sense perjudici de valors que puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent a les característiques pròpies de la seva localització i àmbit territorial.

DB HE 4

HE Estalvi d’Energia

HE 5 Contribució solar fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

- Si l’edifici està inclòs en l’àmbit d’aplicació del CTE HE 5 incorporarà sistemes de captació i transformació d’energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics per a ús propi o subministrament en xarxa.

- Els valors derivats d’aquesta exigència bàsica tindran la consideració de mínims, sense perjudici de valors més estrictes que puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent a les característiques pròpies de la seva localització i àmbit territorial.

DB HE 5

HR Protecció enfront del soroll (art. 14 Par I CTE)HR Protecció enfront del soroll

- L’edifici es projectarà, construirà, utilitzarà i mantindrà de manera que els elements constructius que conformin els seus recintes tinguin unes característiques acústiques adequades per:

* reduir la transmissió del soroll aeri,

* reduir la transmissió del soroll d’impactes,

* reduir la transmissió de vibracions de les instal·lacions pròpies de l’edifici, i

* per limitar el soroll reverberant dels recintes.

DB HR

NBE-CA/88 (3)

(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica. (2) Es pot donar compliment amb la NBE-CA-88 en els projectes que sol·licitin llicència abans del 24 d’octubre de 2008

4

4

4




Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de les prestacions establerts en el Document Bàsic

Seguretat Projecte (1)

SU Seguretat d’Utilització (art. 12 Part I del CTE) DB SU

SU 1 Caigudes - Es limitarà el risc de que els usuaris pateixin caigudes, per a lo qual els terres seran adequats per a afavorir que les persones no rellisquin, ensopeguin o es dificulti la mobilitat. També es limitarà el risc de caigudes en forats, en canvis de nivell i a escales i rampes, facilitant la neteja dels vidres exteriors en condicions de seguretat.

DB SU 1

SU 2 Impacte o enganxada

- Es limitarà el risc de que els usuaris puguin patir impacte o enganxades amb els elements fixes o practicables de l’edifici.

DB SU 2

SU 3 Immobilització en recintes tancats

- Es limitarà el risc de que els usuaris puguin quedar accidentalment immobilitzats a recintes.

DB SU 3

SU 4 Il·luminació inadequada

- Es limitarà el risc de danys a persones com a conseqüència d’una il·luminació inadequada en zones de circulació dels edificis, tant interiors com exteriors, inclòs en cas d’emergència o de fallida de l’enllumenat normal.

DB SU 4

SU 5 Alta ocupació - Es limitarà el risc causat per situacions amb alta ocupació facilitant la circulació de les persones i la sectorització amb elements de protecció i contenció en previsió del risc d’aixafament.

DB SU 5

SU 6 Ofegament - Es limitarà el risc de caigudes que puguin derivar en ofegaments a piscines, dipòsits, pous i similars mitjançant elements que restringeixin l’accés.

DB SU 6

SU 7 Vehicles en moviment

- Es limitarà el risc causat per vehicles en moviment atenent-se als tipus de paviments i senyalització i la protecció de les zones de circulació rodades i les de les persones.

DB SU 7

SU Seguretat d’Utilització

SU 8 Acció del llamp - Es limitarà el risc d’electrocució i d’incendi causat per l’acció del llamp mitjançant instal·lacions adequades de protecció contra el llamp.

DB SU 8

Habitabilitat Projecte (1)

HS 1 Salubritat (art. 13 Part I del CTE) DB HS

HS 1 Protecció enfront la humitat

- Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua procedent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrenties, del terreny o de condensacions, disposant mitjans que impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin l’evacuació sense producció de danys.

DB HS 1

HS 2 Recollida i evacuació de residus

- L’edifici disposarà dels espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats per ells d’acord amb el sistema públic de recollida de tal manera que es faciliti l’adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.

DB HS 2

HS 3 Qualitat de l’aire interior

- L’edifici disposarà de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de forma habitual durant l’ús normal dels edificis, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants.

- Per tal de limitar el risc de contaminació de l’aire interior de l’edifici i de l’entorn exterior de façanes i patis, l’evacuació dels productes de combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici, amb independència del tipus de combustible i de l’aparell que s’utilitzi, d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques.

DB HS 3

HS 4 Subministrament d’aigua

- L’edifici disposarà de mitjans adequats per a subministrar a l’equipament higiènic previst aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficients per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa.

- Els equips de producció d’aigua calenta amb sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.

DB HS 4

HS Higiene, salut i protecció del medi ambient

HS 5 Evacuació d’aigües

- Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb les escorrenties.

DB HS 5

(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica.

4

4

4

4

4

4

4

4


- 16 -

3.3 Seguretat en cas d’incendi3.3 Seguretat en cas d’incendi3.3 Seguretat en cas d’incendi3.3 Seguretat en cas d’incendi.... SI 1 Propagació interior.SI 1 Propagació interior.SI 1 Propagació interior.SI 1 Propagació interior.

L’ampliació que ens ocupa no configura un sector d’incendis independent al vestíbul existent, pel seu ús tampoc es classifica com un local o zona de Risc Especial. La reacció al foc dels elements constructius serà CCCC----s2, d0s2, d0s2, d0s2, d0 en revestiments de parets i sostres i EEEEFLFLFLFL en paviments.

SI 2 Propagació exteriorSI 2 Propagació exteriorSI 2 Propagació exteriorSI 2 Propagació exterior. L’ampliació no presenta cap mitgera o mur colindant amb altres edificis, ni pel que fa a tancaments verticals ni a cobertes. La façana enfrontada queda a més de tres metres respecta a la del nostre edifici, amb la qual cosa es dóna compliment a aquest apartat.

SI 3 Evacuació d’ocupantsSI 3 Evacuació d’ocupantsSI 3 Evacuació d’ocupantsSI 3 Evacuació d’ocupants Es mantenen les dimensions de pas d’evacuació actuals tot donant compliment a aquest apartat (és correcte el nº de sortides, la longitud del recorregut d’evacuació i el dimensionat dels seus elements). L’aplicació de la normativa fa referència exclusiva a l’àmbit d’intervenció d’aquest projecte (el vestíbul) i no entra a analitzar les condicions d’evacuació de l’interior de la sala, anàlisis que es fa en el projecte específic de Rehabilitació de la Sala Miguel Hernández.

SI 4 Detecció, control i extinció d’incendi.SI 4 Detecció, control i extinció d’incendi.SI 4 Detecció, control i extinció d’incendi.SI 4 Detecció, control i extinció d’incendi. El vestíbul comptarà amb un extintor portàtil d’eficàcia 21A-113B.

SI 5 IntervenSI 5 IntervenSI 5 IntervenSI 5 Intervenció de bombersció de bombersció de bombersció de bombers A pesar d’ocupar part de la via pública, l’accés dels bombers es pot realitzar perfectament ja que l’aproximació a l’edifici es pot realitzar des de la plaça posterior que compleix els requeriments establerts per a l’aproximació i la maniobra.

SI 6 Resistència al foc de l’estructura.SI 6 Resistència al foc de l’estructura.SI 6 Resistència al foc de l’estructura.SI 6 Resistència al foc de l’estructura. Elements estructurals principals: R90

3.4 3.4 3.4 3.4 Seguretat d’UtilitzacióSeguretat d’UtilitzacióSeguretat d’UtilitzacióSeguretat d’Utilització

SU 1 Seguretat enfront al risc de caigudes.SU 1 Seguretat enfront al risc de caigudes.SU 1 Seguretat enfront al risc de caigudes.SU 1 Seguretat enfront al risc de caigudes. Lliscament de paviments. Classe exigible:1 No hi ha discontinuïtats ni desnivells en el paviment. La barrera de protecció de l’accés tindrà una alçada mínima de 90cm i no serà escalable. La superfície d’envidrament és accessible des del nivell de terra.

SU 2 Seguretat enfront al risc d’impacte o d’atrapament.SU 2 Seguretat enfront al risc d’impacte o d’atrapament.SU 2 Seguretat enfront al risc d’impacte o d’atrapament.SU 2 Seguretat enfront al risc d’impacte o d’atrapament. L’altura lliure de pas en les zones de circulació és superior a 2,2m, igualment és l’altura mínima del rètol sortint de la façana. La superfície envidriada de les fusteries resistirà sense trencar-se un impacte de nivell 3 o tindrà una ruptura de forma segura.

SU 3 Seguretat enfront al risc d’atrapaSU 3 Seguretat enfront al risc d’atrapaSU 3 Seguretat enfront al risc d’atrapaSU 3 Seguretat enfront al risc d’atrapament en recintesment en recintesment en recintesment en recintes. Les portes tindran un sistema de desbloqueig que evitarà l’empresonament eventual dins del recinte.

SU 4 Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada.SU 4 Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada.SU 4 Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada.SU 4 Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada. Nivell mínim d’il·luminació interior a nivell del terra: 50lux Es disposarà d’enllumenat d’emergència que senyalitzi el recorregut d’evacuació, concretament la sortida del recinte.

SU 5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupacióSU 5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupacióSU 5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupacióSU 5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació No és d’aplicació en l’àmbit que ens ocupa.

SU 6 Seguretat enfront al risSU 6 Seguretat enfront al risSU 6 Seguretat enfront al risSU 6 Seguretat enfront al risc d’ofegament.c d’ofegament.c d’ofegament.c d’ofegament. No és d’aplicació en l’àmbit que ens ocupa.

SU 7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment.SU 7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment.SU 7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment.SU 7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment. No és d’aplicació en l’àmbit que ens ocupa.


- 17 -

SU 8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp.SU 8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp.SU 8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp.SU 8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp. No és necessària la col·locació d’un parallamps en aquesta intervenció concreta. Com ja hem dit estem analitzant estrictament l’àmbit de l’Ampliació de vestíbul, el resultat d’un anàlisi global de l’equipament indica que sí que és necessària la col·locació d’un parallamps, col·locació que es contempla en el projecte de global de Rehabilitació de la Sala Miguel Hernández

3.5 DB HE Estalvi d’energia3.5 DB HE Estalvi d’energia3.5 DB HE Estalvi d’energia3.5 DB HE Estalvi d’energia

HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques.HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques.HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques.HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques. S’aplica el RITE vigent

HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació. Pendent del projecte d’il·luminació (àmbit del vestíbul).

3.6 DB HS Salubritat3.6 DB HS Salubritat3.6 DB HS Salubritat3.6 DB HS Salubritat

HS 1 Humitats en la construcció.HS 1 Humitats en la construcció.HS 1 Humitats en la construcció.HS 1 Humitats en la construcció. Murs: l’ampliació no preveu l’aixecament de cap mur. Terres: Grau d’impermeabilitat:1 Solució constructiva: C2 Façanes: Grau d’impermeabilitat:

Zona pluviomètrica: III Classe d’entorn: E1 Zona eòlica: C Grau d’exposició al vent: V3 Grau d’impermeabilitat mínim:3

Solució constructiva: R1+C2 Composició del full principal: R1: revestiment discontinu rígid C2: bloc de formigó Coberta: Solució constructiva: es compleixen les condicions de coberta

plana exigides en aquest apartat Formació de pendents: mínim 1%

Es disposarà de capa separadora entre aïllament tèrmic i impermeabilització La impermeabilització es prolonga 20cm com a mínim per sobre de la protecció de la coberta. Encontre amb el parament amb 5cm de radi de curvatura.

3.7 DB HR Protecció enfront del soroll3.7 DB HR Protecció enfront del soroll3.7 DB HR Protecció enfront del soroll3.7 DB HR Protecció enfront del soroll

La intervenció queda exclosa ja que és una obra d’ampliació en edifici existent


- 18 -

3.83.83.83.8 Enderrocs i residus d’obra.Enderrocs i residus d’obra.Enderrocs i residus d’obra.Enderrocs i residus d’obra.

Obra:

Situació:

Municipi :

(tones) (m3)

residu d'excavació 31,60 t 18,59 m3

Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent

(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 0,542 0,00 0,512 0,00

formigó 0,084 0,00 0,062 0,00

petris 0,052 4,00 0,082 2,50

metalls 0,004 1,18 0,0009 0,15

fustes 0,023 0,00 0,0663 0,00

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

residu d'enderroc

SALA MIGUEL HERNÁNDEZ, RONDA ROUREDA 24

SABADELL Comarca : VALLÈS OCCIDENTAL

AMPLIACIÓ DE VESTÍBUL DE LA SALA MIGUEL HERNÁNDEZ

RE

SID

US

Reh

abili

taci

ó i A

mpl

iaci

ó

Dec

ret 2

01/1

994

- D

ecre

t 161

/200

1

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

Gen

er d

e 20

05

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- IT

EC

)

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

FITXA PEL COMPLIMENT DE: DECRET 201/1994 i DECR ET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la co nstrucció

RESIDUS Rehabilitació i ampliació

1/2

fustes 0,023 0,00 0,0663 0,00

vidre 0,0006 0,00 0,004 0,00

plàstics 0,004 0,00 0,004 0,00

betums 0,009 0,00 0,0012 0,00

fibrociment 0,01 0,00 0,018 0,00

0,7286 5,178 t 0,7504 2,65 m3

residu de construcció Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,05 1,425 0,045 1,30obra de fàbrica 0,015 0,428 0,018 0,51

formigó 0,032 0,912 0,0244 0,70

petris 0,002 0,057 0,0018 0,05

altres 0,001 0,029 0,0013 0,04

embalatges 0,038 1,083 0,08 2,28fustes 0,0285 0,812 0,067 1,91

plàstics 0,00608 0,173 0,008 0,23

paper i cartró 0,00304 0,087 0,004 0,11

metalls 0,00038 0,011 0,001 0,03

residu de construcció 2,508 t 3,58 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

1,18 t 0,15 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 1,18 t 0,15 m3

fusta en bigues reutilitzables

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

residu d'enderroc

RE

SID

US

Reh

abili

taci

ó i A

mpl

iaci

ó

Dec

ret 2

01/1

994

- D

ecre

t 161

/200

1

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

Gen

er d

e 20

05

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- IT

EC

)

1/2

si X no

Metalls si X no

Fustes si no

Plàstics si no

Vidre si X no

Potencialment perillosos si X

Altres no perillosos si no

X

RE

SID

US

Reh

abili

taci

ó i A

mpl

iaci

ó

Dec

ret 2

01/1

994

- D

ecre

t 161

/200

1

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

Gen

er d

e 20

05

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- IT

EC

)

S'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus de l'enderroc en contenidors o espais reservats pels seguents residus

Els residus es gestionaran fora de l'obra en:

Instal·lacions de reciclatge

RESIDUS Rehabilitació i ampliació

Petris, obra de fàbrica i formigó

FITXA PEL COMPLIMENT DE: DECRET 201/1994 i DECR ET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la co nstrucció

GESTIÓ DE RESIDUS

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no t enen la consideració de residu

2/2

X

Adreça

31,60 t 18,59 m3

7,69 t 6,23 m3

Càlcul de la fiança 18,59 m3 6,01 111,73 euros6,23 m3 12,02 74,88 euros

m3

186,61 euros

Notes: (1) Quantitat total de residu si no es reutilitza a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada

(2) Quantitat total de residu

Total de residus d'excavació

Total de residus de construcció i enderroc

24,82

Total fiança

Codi

VOLUM TOTAL DELS RESIDUS

eu/m3

eu/m3Residus d'enderroc, construcció i vials (2)

Residus d'excavació (1)

RE

SID

US

Reh

abili

taci

ó i A

mpl

iaci

ó

Dec

ret 2

01/1

994

- D

ecre

t 161

/200

1

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

Gen

er d

e 20

05

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- IT

EC

)

Nom ,adreça i codi de gestor dels residus ( de cret 161/2001)

Nom

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

2/2


- 19 -

3.93.93.93.9 Relació de la normativa d’aplicació.Relació de la normativa d’aplicació.Relació de la normativa d’aplicació.Relació de la normativa d’aplicació.

Codi Tècnic de l’Edificació

CTE DOCUMENTS D ’AJUDA

Normativa Tècnica

Oficina Consultora Tècnica març 2008 1/10

CTE Normativa tècnica març 2008 Normativa tècnica general aplicable als projectes d'edificació d’acord al CTE

El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents.

És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al·lusió a l'esmentat decret i especifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció.

Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació, CTE, es deroguen diverses normatives i per donar compliment a les noves exigències bàsiques s’han d’aplicar els documents bàsics, DB, que composen la part II del CTE.

Degut a l’ampli abast del CTE, aquest es referència tant en l’àmbit general com en cada tema indicant el document bàsic o la secció del mateix que li sigui d’aplicació A més, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció de l’ús previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte. Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)


Requisits bàsics de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Funcionalitat

Normativa en funció de l’ús: Habitatge

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges

D 282/91 (DOGC: 15/1/92)

Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Llibre de l'edifici

D 206/92 (DOGC: 7/10/92)

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges

D 158/97 (DOGC: 16/7/97)

Requisits mínims d’ habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat

D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d’errades: DOGC: 6/02/04)

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions

Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007)

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)


REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment



REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción

Real Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007)

Salubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

CTE DB HR Protecció davant del soroll

RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i correcció d’errades (BOe 20/12/2007 i 25/1/2008) Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88, aplicable com alternativa al DB HR fins al 24/10/2008

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006


Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)


Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE 14/12/93)

Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada



Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias (Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària



Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)


Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios

Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Instal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008) Entrada en vigor el 29/2/2008 per a les sol·licituds de llicència

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión. (deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006


Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Residus d’obra i enderrocs

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)


- 20 -

4. Annexes.4. Annexes.4. Annexes.4. Annexes.

ANNEX DE CÀLCUL DE L'ESTRUCTURA

Annex de càlcul de l’estructura pàgina 1

ANNEX DE CÀLCUL DE L'ESTRUCTURA 1.- Índex. 2.- Accions previstes al càlcul. 3.- Anàlisi i dimensionat de l’estructura. 4.- Materials. 5.- Mètode de càlcul. 6.- Criteris de dimensionat. 7.- Procés constructiu. 8.- Manteniment de l'estructura. 9.- Pla de control de qualitat de l’estructura.


2. Accions previstes al càlcul.

S’han determinat d’acord amb el Codi Tècnic de l’Edificació DB-SE-AE, "Seguretat Estructural: Bases de Càlcul i Accions a l’Edificació", així com la Norma NCSE-02, "Norma de Construcció Sismorresistent: Part general i edificació", les següents accions i els seus valors característics, que la norma classifica en funció de la seva durada en: A. Permanents. A.1. Pes propi ( )G : Càrrega deguda al pes de l'estructura i als pesos de tots els elements constructius i instal·lacions fixes. A.2. Pretesat ( )P . A.3. Accions del terreny ( )G . B. Variables ( )Q . B.1. Sobrecàrrega d’ús:La sobrecàrrega de tot el que pot gravitar sobre l’edifici per raó del seu ús. B.2. Accions sobre baranes i divisòries. B.3. Acció del vent. B.4. Accions tèrmiques. B.5. Càrrega de neu C. Accidentals ( )A : C.1. Sisme. C.2. Incendi. C.3. Impacte. En relació a les consideracions i definicions establertes, les accions considerades en el càlcul de l'estructura de l'edifici i els seus valors característics són les següents:

2.1.- Avaluació dels pesos propis :

Per a la determinació dels pesos propis dels materials i elements constructius emprats, s'han pres com a referència els valors del fabricant, i en el seu defecte, els que figuren a les taules de l’Annex C dins el DB SE-AE (CTE) i d’acord amb les dimensions nominals dels elements definits al projecte.

2.2.- Càrregues gravitatòries aplicades : 2.2.1.- Càrregues puntuals:

2.2.1.a - Actuant de manera simultània amb la sobrecàrrega uniformement repartida a les zones de transit i aparcament de vehicles. 2.2.1.b - Actuant de manera independent i no simultània a la resta de casos. Els valors els obtenim a la Taula 3.1 del DB SE-AE “Valors característics de les sobrecarregues d’us”.

2.2.2.- Càrregues lineals:

2.2.1.a: Càrregues lineals permanents degudes al pes dels elements constructius suportats, es recullen a l’Annex C. “Promptuari de pesos i coeficients de frec intern” del DB-SE-AE. 2.2.1.b: Càrrega lineal variable de barana.


2.2.1.c: Càrregues lineals variables degudes l’acumulació de neu a un aiguafons, recollit al DB-SE-AE 3.5.4 “Acumulació de neu”.

2.2.3.- Càrregues superficials: Les càrregues doptades queden detallades a la documentació gràfica:

2.2.3.a –Càrregues superficials permanents, degudes al pes propi i al pes dels elements constructius. 2.2.3.b. - Càrregues superficials variables: - b.1: Sobrecàrrega d’us. Els valors els obtenim a la Taula 3.1 del DB SE-AE “Valors característics de las sobrecarregues d’us”. - b.2: Sobrecàrrega de Neu que s’obté de l’expressió de l’apartat 3.5.1 del DB SE-AE:

kn sq ·µ= µ és el coeficient de forma segons 3.5.3. DB SE-AE

1=µ per cobertes amb inclinació o30≤ 0=µ per cobertes amb inclinació o60≥

(per la resta de casos s’ interpola linealment)

ks el valor característic de la sobrecàrrega de neu sobre el terreny horitzontal segons l’apartat 3.5.2. i l’annex E, Taula E.2 al DB SE-AE en funció de la zona i l’altitud de l’emplaçament.


2.4.- Acció del vent.

Són les càrregues produïdes per el vent sobre els edificis en totes les direccions. Es considera una força perpendicular a la superfície de cada punt exposat, o pressió estàtica,

eq expressada com:

pebe ccqq ··=

bq Pressió dinàmica del vent. Aquesta s’ha obtingut a partir del mapa del la figura D.1 Valor bàsic de la velocitat del vent vb a l’Annex D. Acció del vent, dins el DB-SE-AE.

ec Coeficient d’exposició. La altura del punt considerat és la mesurada respecte el punt mig de la rasant del terreny a la façana a sobrevent. El valor s�