PowerPoint Presentation

Adverbis

Elements invariables

Expressen circumstncies de lloc, temps, mode, quantitat, negaci, afirmaci i dubte.

Modifiquen o complementen:

Altre adverbi

Un verb

Un adjectiu

Una oraci

Poden ser simples, compostos o locucions:

De seguida sabrem qu ha passat (locuci)Ho va saber desps-ahir (compost)Vindran dem (simple)

Adverbis de manera: -ment

Modifiquen el verbParla millor

Arribarem alhora

Acabats en -ment: formaci

A partir del femen (si el tenen) d'un adjectiu o un participi (mantenen l'accent):rpid rpida rpidament, feli feliment

Alguns poden reduir-se i coincidir en forma amb els adjectius (sense flexi): Acudiren rpidament (o rpid)

Adverbis de manera: -ment

Si modifiquen el verb sense comesParla tranquillament.

Si modifiquen una oraci amb comes: Tranquillament, ho va explicar tot.

Dos adv. acabats en -ment seguits, o b no se suprimeix la terminaci en cap dels dos, o b se'n suprimeix la del primer:Ho plantejaren tot sincerament i clarament

Ho plantejaren tot sincerament i clara

Observacions de l'adverbi NO

s preferible utilitzar NO amb: NING, CAP, GENS, RES, ENLLOC, MAI, TAMPOC, EN MA/SA VIDA, NI L'UN/A NI L'ALTRE/A: No han vingut ni l'una ni l'altra

Res no m'agrada tant com...

No ho sabrem mai

Respostes curtes se'n pot prescindir:

Ho havies vist abans? No mai / Mai / Mai no

Quant de temps queda? Gens / No gens

Qu heu pensat? Res / No res

Observacions de l'adverbi NO

OMISSI DE L'ADVERBI NO Quan CAP, NING, RES, ENLLOC, MAI o GENS tenen valor condicional, interrogatiu o dubitatiu:Vols res? (=alguna cosa)

Si necessites cap altra cosa, m'ho dius (=alguna)

Dubte que mai ho diga (=alguna vegada)

Amb oracions amb altre adverbi o introdudes per SENSE: Ho va fer sense que ning ho sabera

Amb expressions que indiquen raresa: Difcilment ho sabr

Observacions de l'adverbi NO

Davant verb en subjuntiu subordinat a un verb de temor (TINDRE POR, TMER, PATIR...), perd el significat negatiu.

T por que no facen tard (=t por que facen tard)

Per tindre carcter negatiu, el verb amb no ha d'estar en indicatiu:

T por que no arribar a temps

Altres adverbis

RERE, DARRERE, ENRERE: sn formes paralleles que s'escriuen amb -e:No estudia i es quedar enrere

Atenci a no confondre'ls amb l'adjectiu darrere/darrera Sempre seuen a la darrera filaB/BEN MALAMENT/MAL:

BEN/MAL davant participi que fa d'adjectiu: Est ben escrit o Est mal escrit

B/MALAMENT darrere verb: Canta b per balla malament

Expressions: Parlar mal d'alg; Jutjar mal alg; Mal si ho fas, mal si no ho fas

Observacions

CORRENTS i CORRENT: el primer expressa rpidament, de pressa. En canvi, el segon s un gerundi amb valor de mode:

Sempre ho fa tot corrents (=rpidament)

Ha vingut corrent

ENLLOC i EN LLOC:

ENLLOC en cap lloc El llibre no est enlloc

EN LLOC en comptes de: Anirem a Barcelona en lloc d'anar a Tarragona

Observacions

POTSER i PODER SER:

POTSER (adv. de dubte com tal vegada, probablement...)+INDICATIU: =tal vegada, probablementPotser hi aniran dem

PODER SER QUE + SUBJUNTIU: Pot ser que hi vinguen dem

Observacions

INCLUSIVAMENT/EXCLUSIVAMENT inclusive i exclusive: El 30 d'abril, inclusivament, acaba el termini

AMB ESCREIX: de ms (con creces)

El favor, li'l retornaren amb escreix

Atenci a l's incorrecte d'adjectius com a adverbis:*recent ACABAT DE: s acabada de nixer*dur, *fcil, *bonic altres expressionsHan treballat de valent per aprovar (*dur...)

Observacions

PERTOT ARREU a tot arreu, en tot lloc, per totes bandes. Plovia pertot arreu

ENSEMS / A L'ENSEMS QUE juntament, alhoraHi arribaren tots ensems

Ho digueren a l'ensems que ho saberen

DALT/BAIX ; DAVANT/DARRERE situacis la xica de darrere de tu.

La teua germana ja est baix?

AMUNT/AVALL ; AVANT/ARRERE moviment

Mou la cadira cap avant

Seguiu senda amunt

Observacions

AL CAPDAMUNT DE al cim de ; al grau ms altVan arribar al capdamunt de la muntanya en quatre hores.

Dins de la seua professi, est al capdamunt

Estan de tu fins al capdamunt (=Estar-ne molt cansat, fastiguejat)

AL CAPDAVALL DE a lextrem ms baix de, a la part inferior de, al fons de; a la fi de, fins a lexhauriment de.

Al capdavall ens esperaven els amics.

Ja he arribat al capdavall, de tant de sofrir.

Al capdavall has vingut! (=finalment)

Observacions: errors usuals

ENFRONT DE o DAVANT DE (*front a)La bici est enfront de / davant de casa

Actuem davant la injustcia!

*front a sols s correcte fer front a alguna cosa o estar front a front: Cal fer front a la injustcia (=afrontar)

Parlaren front a front (=cara a cara)

AL VOLTANT (DE) o A L'ENTORN DE lloc (*alrededor): Aix est al voltant de / a l'entorn de l'estaci

VORA, PROP DE, CAP A aproximadament Arribaren vora / prop de / cap a les vuit