TARDOR 2002 · REVISTA DE L’INSTITUT ALACANTÍ DE CULTURA "JUAN GIL-ALBERT"· NUM. 47 · 21 €

VIURE EN VALENCIÀ À ALACANTJORDI COLOMINA I CASTANYERBRAULI MONTOYA ABADANTONI MAS I MIRALLESGRÀCIA JIMÉNEZ TIRADOJORDI VAYÀ I OLCINAANNA R. SERRANO I CATALINAJOAQUIM E. VICTORIANO I LAVINYA JOAN CARLES MARTÍ I CASANOVA VICENT BROTONS RICOTUDI TORRÓ FERREROENRIC PELLÍN I CATALÀCARLES SEGURA I LLOPESJOSEP FORCADELL SAPORTJOSEP MARTINES PERESJOAN IVARS I CERVERAVICENT BELTRAN I CALVOANNA ESTEVE GUILLÉNJULI MARTÍNEZ-AMORÓSXIMO ESPINÓS FELIPEJOSEP M. BALDAQUÍ ESCANDELLVICENT BROTONS RICOJOAN BORJA I SANZGABRIEL SANSANO I BELSOTOMÀS MESTRE I DAMIÀ JOSEP LLUÍS MARTOS SÁNCHEZEZEQUIEL MOLTÓ I SEGUÍMIKEL L. FORCADA ZUBIZARRETAJOSEP M. MARTÍNEZ POLOTRINI MORA ILLÁN

"CANELOBRE" És una publicació de l'Institut Alacantí de Cultura "Juan Gil-Albert",

Organisme Autònom de la Diputació Provincial d'Alacant

Número 47Tardor 2002

21 €

Deposit Legal: A. 227-1984I.S.S.N. 0213-0467

CANELOBRE

DIRECTOR:JORGE A. SOLER DÍAZ

SECRETARIA:CARMEN MARIMON LLORCA

CONSELL ASSESSOR:CAYETANO MAS GALVAÑ

ROSA Ma CASTELLS GONZÁLEZ ROSA MONZÓ SEVA

JORDI COLOM1NA I CASTANYER JOSÉ PAYA BERNABÉ

JOSÉ MANUEL PONS AGUILAR ÁNGEL LUIS PRIETO DE PAULA

DISSENY:LLORENÇ ΡΙΖΑ

JOSÉ PIQUERAS

El present número de Canelobre, titulatVIURE EN VALENCIÀ A ALACANT

ha sigut coordinat per Jordi Colomina i Castanyer

ŒA

1Î VALLKC

IA

LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

EN VALENCIÀ A LES COMARQUES

MERIDIONALS

Josep M.Baldaquí EscandellVicent Brotons Rico

CR

EAR

EN

VAL

ENC

IA

LA LITERATURA INFANTIL I JUVENILEN VALENCIA A LES COMARQUES

MERIDIONALS

Josep M. Baldaquí Escandell Vicent Brotons Rico

ELS ORÍGENS DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL AL PAÍS VALENCIA

1 País Valencià veurà la llum la primer obra de literatura infantil i juvenil (LIJ) el 1926 a la ciutat de València. Es tracta de Cuentos per ais meus chiquéis (ensays de novela infantil) de Vicent Pla i Mompó. A aquesta obra en seguiren altres com Contes per a infants. De la ima­ginació nòrdica, de Joaquim Reig (1930); Tombatossals, de Josep Pascual Tirado (1930); E'astúcia i la força, de Teodor Llorente i Falcó; Remordiment, de Josep Cebrian; El violí, d'Elisa Garcia; etc. La major part d'aquestes obres es caracteritzaven per ser d'escassa volada literària.

Al 1934, l'editorial "Artes y Letras" publicà una sèrie de deu contes de l'autor de LIJ més prolífic de l'època, el ja esmentat Josep Cebrian (E/s reis dels pobres, El coixet, Paella, El xiquet francés, etc.). Foren moltes les entitats que durant la segona República i la Guerra Civil engegaren inciatives destinades a la promoció de la LIJ en la nostra llengua a València i Castelló: Lo Rat-Penat, la Societat Castellonenca de Cultura, l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, la Conselleria de Cultura, etc.

L'ambient bèl·lic i el final de la guerra, amb la consegüent repressió en tots els àmbits, també en el cultural i l'idiomàtic, tallà de soca-rel totes les tímides, però prometedores, ini­ciatives destinades a crear una literatura infantil al País Valencià.

DE 1939 A 1970

La dècada dels 40 va ser culturalment i literàriament un territori erm per a quasi tot. Molt més encara per a la nostra llengua al País Valencià. La represa cultural que s'enceta molt lleument als 50 comptà amb unes primeres obres narratives que, tot i no ser estrictament LIJ, trobaren en aquest públic, de manera minoritària, és clar, els seus principals consu­midors. Ens referim als tres volums de Rondalles valencianes (1950-1958), Rondalles gironi­nes i valencianes (1951) i Narracions de la Foia de Castalla (1953), totes publicades per l'edito­rial Torre i recopilades i escrites per l'escriptor castallut resident a València des de mitjan dècada dels anys trenta, Enric Valor. L'arrelament a les comarques meridionals no només venia donat per l'origen de l'escriptor sinó per les mateixes fonts orals i els llocs on Valor localitza la majoria de les rondalles: l'Alcoià, el Comtat, la Marina i les Valls del Vinalopó.

Altres autors valencians que conrearen la literatura infantil en aquest període foren Enric Soler i Godes, Josep Mascarell, Leopold Martínez Vidal i el propi Joan Fuster amb Un món per a infants (1959). La poca LIJ d'aquest període, editada quasi tota a València, es caracte­ritza bàsicament per dos trets: beure directament o indirecta de la tradició i ser, en alguns casos, excessivament moralista.

Si des de 1939 els canvis polítics al nostre país no havien estat gens significatius, el socials, culturals, educatius i idiomàtics sí que ens distanciaven considerablement de la primera postguerra. Malgrat el marc constrenyedor de la dictadura, la incorporació d'una nova

214

LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL EN VALENCIA A LES COMARQUES MERIDIONALS

josty M. BalíL·ijuí Escandell & Vicent Brotons Rico

generació a les acaballes dels seixanta anirà intro­duint gradualment diversos elements que a la llarga provocaran el gir sociopolític de finals dels setanta. Aquestes ànsies de canvi també es reflec­tiran en la LIJ.

Els 60 discorren amb la mateixa feblesa que els anys anteriors. Enric Valor continua publicant la seua obra narrativa inspirada en la tradició oral valenciana (el 1964 publicà el primer volum de Meravelles i picardies. Rondalles Valencianes en l'e- ditorial L'Estel) i que ofereix aquesta ambivalèn­cia de tractar-se d'uns textos que interessen tant els adults com els infants. Aquesta problemàtica referida al receptor de l'obra -infant escolar/adult- la resoldrà en bona part quan a finals del vuitanta publique, en col·laboració amb Rosa Serrano, les versions infantils de les rondalles. Versions que actualment coexistei­xen en el mercat junt a les originals: la infantil, editada per Tàndem-Albatros i la d'adults, diguem-ho així, per Edicions del Bullent.

La dècada dels 60 la tancarà Joan Fuster publi­cant en La Galera, editorial barcelonina que donarà cabuda a partir d'aquest moment a diversos autors valencians, l'obreta sobre el cicle de l'arròs titulada Abans que el sol no creme (1969).

UNS INICIS TÍMIDS: LA DÈCADA DELS SETANTA

La dècada dels setanta suposa l'inici del canvi en la producció de literatura infantil al País Valencià. La producció editorial d'aquests anys està molt directament lligada al món de l'ensenyament, ja que encara no n'hi ha un públic lector consolidat ni s'ha bastit l'entra­mat editorial necessari. De tota manera, és l'època que comencen a aparèixer nous autors de gran qualitat que preparen tímidament el camí per al que serà l'eclosió dels anys vui­tanta i noranta.

La dècada s'obri amb les publicacions de Carme Miquel, mestra nascuda a La Nucia (la Marina Baixa) i profundament lligada als moviments de renovació pedagògica, que comença a publicar obres com ara Un estiu a la Marina Alta (1970), el recull Açò diu que era (1971) o Marieta, o les bromes d'un rei (1975), entre d'altres. De la mateixa època és l'antolo- gia Veles i vents, de Ferran Zurriaga amb il·lustracions de Manolo Boix. Una altre llibre de qualitat que procedeix del món de l'ensenyament és El llibre de Pau (1976), dels mes­tres Teresa Pitxer, Victòria Navarro i Alfred Ramos.

Juntament amb els nous autors n'hi ha d'altres, més veterans, que publiquen obres per a xiquets i xiquetes. És el cas de Maria Mulet (1930-1982), amb els reculls de poemes i can­çons Veus de xiquets (1971) i Nadal al cor (1975) i el llibre de lectures escolars Pere (Diari d’un xiquet) (1978) o el castellonenc Miquel Peris Segarra (1917-1987).

El creixent ambient polititzat i de compromís d'aquestos anys va fer possible Γaparició d'o­bres que dins del gènere de l'assaig tractaven de posar en contacte els més jóvens amb qües­tions "prohibides" pocs anys abans, com El dia nacional del País Valencià (1977) i 25 d'abril. Dia de les llibertats del País Valencià (1979) o Història del País Valencià (1979), de Ricard Blasco.

Ja cap al final de la dècada dels setanta començarà a publicar una de les principals autores valencianes de literatura infantil: parlem d'Empar de Lanuza, la qual inicia la seua carrera

215

amb El savi rei boig (1979). Tota la seua extensa obra es caracteritza per la qualitat i la diver­sitat, que ens sorprèn contínuament, i per la coherència i la creativitat que presenta.

En aquest període va destacar en la promoció de la literatura infantil i juvenil valencianes la Federació d'Entitats Culturals del País Valencià (FECPV). Aquesta federació va crear al 1969 el concurs de redacció infantil "Joanot Martorell". Fruit de la producció dels xiquets i xiquetes són volums com ara Els xiquets i les xiquetes escriptors (1975), recopilació realit­zada per la professora de la Universitat de València natural de Beneixama (L'Alcoià), Maria Conca. A més d'editar nombroses publicacions, la FECPV convoca des del 1981 el premi de literatura infantil "Enric Valor", que va guanyar en la primera edició Marisa Lacuesta amb el llibre Tres i no res en la boca d'un drac (1982), obra il·lustrada pe l'aspenc (Vinalopó Mitjà) Miquel Calatayud.

Algunes iniciatives interessants de començament dels 80 foren dutes a terme des de la Diputació de València. A través de la Institució Alfons el Magnànim engegà una col·lecció de Fullets per a l'Escola, textos entre divulgatius i literaris adreçats als infants: Cants de tre­ball, de Ferran Zurriaga; La paraula és una aventura, de Rosa Serrano; Estimem la nostra llen­gua, de Carme Miquel... tots publicats el 1981. La mateixa institució publicà Contalles popu­lars valencianes (1981), arreplegades per Josep Batallen

Durant aquells anys, el País Valencià va veure com les esperances de canvi sociopolític i cultural, alimentats inicialment per una minoria conscienciada, foren fent-se realitat molt a poc a poc, i això influí decisivament en el desenvolupament d'una LIJ de producció i consum propi (a la qual caldria afegir la que des dels anys seixanta es produïa a Catalunya). La transició, les llibertats i les noves institucions democràtiques anirien facili­tant el desenvolupament de Tidioma i la cultura propis als àmbits literaris. Amb la Constitució Espanyola de 1978, l'Estatut d'Autonomia de 1982 i la instauració de la Generalitat en aquest mateix any, els canvis qualitatius i quantitatius, entre els quals cal considerar l'oficialització de l'idioma i la seua presència a l'escola com a determinants, seran tan importants que donaran lloc a un autèntic canvi revolucionari pel que fa la situa­ció de la literatura infantil i juvenil al nostre país.

Uns mesos abans d'aprovar-se la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, l'escriptor Bernat Capó (Benissa, 1928) publicà El rossinyol del pou d'avall, conte editat per l'antiga Caixa d'Estalvis d'Alacant i Múrcia. Es tracta d'una bella història protagonitzada per un ocellet, ambientada en un medi rural i amb unes certes reminiscències de literatura oral tradicio­nal. Capó, a més d'exercir com a periodista en diversos mitjans de comunicació valen­cians, ha conreat també la narrativa, en general, i la narrativa per a infants en particular. Dins d'aquest gènere cal incloure l'obra citada i El cant de l'alosa, conte publicat el 1986 per la Diputació de València

LA LLEI D'ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ I ESCOLA VALENCIANA:LA DÈCADA DELS VUITANTA

L'aprovació el 1983 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, coneguda com a Llei d'Alacant, va permetre la introducció del valencià com a assignatura de l'ensenyament infantil, primari i secundari i va significar un impuls sense el qual no pot entendre's el boom que coneixerà la literatura infantil i juvenil valenciana a partir d'aquest moment. Un altre fenomen que impulsarà aquest procés és la popularització de les Escoles d'Estiu, con­vocades pels Moviments de Renovació Pedagògica. Des d'aquest àmbit comencen a popu­laritzar-se les tècniques d'animació a la lectura i es consoliden grups de mestres al voltant de la literatura infantil i juvenil.

1 És a dir, aquelles produccions literàries que si bé no estan concebudes per al públic infantil, aconsegueixen interes­sar aquests lectors i passen a formar part del seu repertori literari.

w216

LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL EN VALENCIA A LES COMARQUES MERIDIONALS

Josep M. bMiíjhí escíiiM & 'Vicent Brotoiis Rico

La dècada dels vuitanta va suposar també l'inici de Linte­res de les institucions valencianes per la promoció de la literatura infantil i juvenil, a partir de premis com ara el "Tirant lo Blanc", de la Diputació de València, o les publi­cacions de la Institució Alfons el Magnànim, de la matei­xa Diputació, de la Diputació d'Alacant, de l'Ajuntament de València -entre d'altres ajuntaments- o de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. La col·lecció Biblioteca Infantil, d'aquesta Conselleria, va arribar a publicar un volum molt considerable de títols que van contribuir notable­ment a la difusió de la literatura infantil entre els valen­cians.

El 1984 començava a publicar literatura infantil i juvenil l'editorial Gregal. Les seues col·leccions van donar aixo­pluc als principals autors valencians de la literatura infantil i juvenil, alguns ja coneguts i altres nous valors que es donen a conèixer. Es de destacar el projecte d'a- daptació i publicació de les Rondalles valencianes d'Enric Valor, que posava a l'abast dels lectors més jóvens la rique­sa lingüística i literària del patrimoni popular dels valencians. També en la mateixa edito­rial va publicar Carme Miquel Barrets barata rialles (1984). Malauradament, diverses cau­ses van estroncar el projecte de l'editorial Gregal, que feia fallida cap a la fi de la dècada.

En el conjunt del País Valencià la dècada dels vuitanta va suposar la consolidació de molts dels autors que van començar a publicar en els anys setanta i l'inici de la producció de nous autors que estaven cridats a ser figures destacades del món de la literatura infantil i juvenil. És el cas d'autors com Joan Pla, Fina Masgrau, Carles Cano, Vicent Pascual, Maria Dolors Pellicer, Pasqual Alapont o Mercè Viana. Lògicament, també continuen la seua pro­ducció autors que havien destacat en la dècada anterior, com ara Empar de Lanuza, Maria Conca, Carme Miquel o Rosa Serrano.

Pel que fa a les comarques del sud, tot just comencen a desvetlar-se durant la segona mei­tat d'aquesta dècada. El 1985 comença la seua producció literària Joaquim González Caturla (Alacant, 1951), que estava cridat a ser un dels escriptors més destacats del pano­rama literari alacantí. Les seues primeres obres, els reculls de literatura popular titulats Rondalles de l'Alacantí (1985) i Rondalles del Baix Vinalopó (1987), publicades totes dues per la Diputació d'Alacant, suposen un revulsiu per a l'adormissat món literari del sud valen­cià, i coneixen un èxit important perquè aconsegueixen interessar tant el món adult -que recuperarà gràcies a aquestes obres una part de la seua infantesa- com per al món dels infants i dels jóvens. És interessant assenyalar com els reculls de literatura popular, si bé no sempre van dirigits al públic infantil o juvenil, juguen un paper molt important en la iniciació dels infants en el món de la literatura, per la qual cosa hi ha autors que la consi­deren dins de la literatura guanyada.1

També és remarcable el fet que quan comença el procés de recuperació d'una literatura minoritzada siguen les obres d'arreplega folklòrica les que en un primer moment connec­ten més fàcilment amb els gustos d'un públic desconeixedor de la producció literària culta però interessant en allò que reconeix com al seu patrimoni literari oral (Baldaquí, 1993: 26).

La producció de literatura infantil i juvenil de Joaquim G. Caturla continua durant els darrers anys de la dècada amb Un estiu amb Flora (1989), obra difícil de classificar que recu­pera el món de la infantesa de l'autor, l'adaptació per a jóvens del Llibre de les Bèsties de Ramon Llull (que es pot considerar com un clar exemple de literatura guanyada), i la narra­ció infantil titulada La cova del llop marí (1990), publicada en la col·lecció Biblioteca Infantil de la Generalitat Valenciana.

217

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és, segurament, la principal de les autores en llengua cata­lana nascuda a les comarques alacantines. Malgrat que no s'ha prodigat en aquest camp, no hem d'oblidar que el 1986 va presentar la seua primera contribució a la literatura infan­til i juvenil, l'obra narrativa titulada El Secret d'en Toni Trull. De tota manera, l'allunyament de l'autora de les comarques alacantines i el fet d'estar publicada en una editorial del Principat (on l'autora viu des de fa molts anys) són les causes que la publicació d'aquesta obra tinga poca repercussió en el món de la literatura infantil alacantina.

També el 1986 va publicar l'il·licità Gaspar Jaén i Urban (Elx, 1952) la que fins ara ha estat la seua única contribució al món de la literatura juvenil: Àngels d'algeps en el corredor de l'or­gue, que va veure també la llum en la col·lecció institucional Biblioteca Infantil. Posteriorment, Gaspar Jaén ha continuat la seua producció literària en el món de la poe­sia i la narrativa per a adults.

També en la mateixa col·lecció es va publicar l'obra de literatura infantil de Joan J. Ponsoda i Sanmartín (Benimantell, 1945). L'autor, originari de La Marina però establit a Sant Joan d'Alacant, va publicar el 1987 la narració infantil titulada Salda, la reina mora, que va anar seguida el darrer any de la dècada de l'interessant poemari titulat Gori-gori, rum- rum (1990), publicat també en la mateixa col·lecció. Aquest llibre contribueix a omplir l'im­portant buit que hi ha de poesia escrita per als infants, que és encara un gènere molt defi­citari en el nostre entorn. L'autor, pedagog de formació, va publicar el 1989 un remarcable article, titulat "Literatura Infantil. Lectura i educació (reflexions sobre unes necessitats",2 3 4 on reflexiona sobre els reptes que la literatura infantil i juvenil tenia plantejats en el País Valencià a finals dels vuitanta.

Cap al final de la dècada comença la seua producció Pepa Guardiola (Xàbia, 1953). L'any 1988 veuen la llum El llop i la cogullada i el recull de contes populars de la Marina Alta titu­lat Contes de Riu-rau. Totes dues obres són publicades sota el paraigua de les edicions ins­titucionals. Un any després es donava a conèixer com a escriptora de literatura infantil

l'alcoiana (encara que resident a la ciutat de València) Anna Miró Bardisa (Alcoi, 1965), amb la publicació de Un drac mínim (1989), que es va publicar en la col·lecció Biblioteca Infantil de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.

El darrer any de la dècada Joaquim Espinós (Benilloba, 1962) publi­ca Tins que va traure el cap el rossinyol (1990), també en una edició de caràcter institucional. L'autor, nascut a la comarca del Comtat però resident a Alacant des de la seua joventut, iniciava així la dedicació al gènere de la literatura infantil que complementa la seua produc­ció en els camps de la poesia i la narrativa breu.

Veiem doncs com la dècada dels vuitanta suposa el despertar de la literatura infantil i juvenil valenciana a les comarques alacantines, on es constata un cert endarreriment respecte de les comarques centrals del país. La nòmina d'autors és encara reduïda i els escrip­tors, procedents en un percentatge altíssim del món de l'educació, viuen al marge dels canals industrials i comercials de la producció literària infantil i juvenil, cosa que els obliga sovint a recórrer a les edicions promocionades per les institucions. Pel que fa l'obra

2 Publicat a la revista La Relia, 7 (Elx, maig de 1989), pp. 47-59.3 És el cas de Bruño, Anaya, Voramar (Santillana) o Edelvives.

4 Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor (organitzat per l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent), PremiCarmesina de Narrativa Infantil (de la Mancomunitat de Municipis de la Safor i Editorial Bullent), Premi de NarrativaInfantil Empar de Lanuza (de la Institució Municipal de Cultura d’Eliana), Premi de Teatre Infantil Diputació deValència, Premi Bancaixa de Literatura Juvenil i Premi Vicent Silvestre de Literatura Infantil (convocats per l’editorialBromera dins del marc dels Premis Ciutat d’Alzira), Premi Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil (de l’Associació deBibliotecaris Valencians), etc.

LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL EN VALENCIA A LES COMARQUES MERIDIONALS

Josey M. Bíílíiíiijuí Escawkll & Vicent Brotons Rico

Il·lustracions de Calatayud. Saida, la reina mora

publicada, encara té un pes important l'arreplega de la literatura popular o les obres que s'hi inspiren. Malgrat això, durant aquesta època comencen a publicar alguns dels autors que es convertiran en figures destacades de la literatura infantil i juvenil valenciana, com és el cas sobretot de l'alacantí Joaquim G. Caturla i de la xabienca Pepa Guardiola.

LA CONSOLIDACIÓ: LA DÈCADA DELS NORANTA

Els primers anys de la dècada dels noranta es caracteritzen per la consolidació de les fites aconseguides en el període anterior. S'afegeixen noves editorials a la publicació d'obres de literatura infantil i juvenil. En alguns casos es tracta d'editorials ja existents, com ara l'a- lacantina Aguaclara o l'alcoiana Marfil, que inicien col·leccions específiques de literatura infantil i juvenil. També comencen la publicació de literatura infantil en català algunes de les grans editorials d'àmbit estatal.3 Les joves editorials aparegudes en la dècada anterior consoliden les seues col·leccions de literatura infantil i juvenil i en creen de noves, tot omplint el buit generat per la desaparició de Gregal. En aquest procés destaca sobretot l'e­ditorial Bromera, que arriba a superar el volum d'edició de la desapareguda Gregal. També es consoliden alguns dels premis que promouen la creació en el camp de la litera­tura infantil o juvenil, i se'n creen de nous.4

A partir de la meitat de la dècada s'observa un cert alentiment de la producció literària. Els canvis polítics també suposen modificacions en les polítiques de promoció de les publicacions en la llengua autòctona que afecten les editorials del sector, especialment les més petites. Des d'un punt de vista estrictament literari també hi ha un moment en què s'observa una certa manca d'originals de qualitat (Fluixà, 1997: 36). Malgrat això, al llarg de la dècada, i amb sort desigual, continuen embarcant-se noves editorials en l'aventura de publicar literatura infantil i juvenil: Edicions de la Guerra, Nau Llibres, Comercial Denes, Derzet i Dagó, Germania, Edicions la Xara i Abril Edicions. En qualsevol cas, cap al final de la dècada s'observen símptomes de superació que auguraren un final de segle de caràcter positiu (Fluixà, 1998: 38).

Durant els anys noranta molts dels autors consagrats que hem vist anteriorment han con­tinuat enriquint la seua producció, i també hi ha hagut incorporacions importants a la nòmina de creadors.5 Pel que fa a les comarques alacantines continuen la seua producció, cada vegada amb més empenta, Joaquim G. Caturla, Pepa Guardiola, Isabel-Clara Simó, Anna Miró i Joaquim Espinós.

219

L3 Marfilmirant

LALLUNA

valenoià: llengua i literatura

?

Joaquim G. Caturla ha publicat quatre noves obres de literatura infantil i juvenil durant la dècada dels noranta: Tot Testiu per davant (1992), Julieta i el caragol màgic (1993), premi de Narrativa Infantil "Empar de Lanuza" de 1992, La Penya dels Pirates (1998) i Les bruixes del Cabeçó d'Or (2000). La seua novel·la juvenil Mirant la lluna va ser guardonada amb el que segurament és el premi de literatura juvenil més prestigiós del País Valencià: el Premi de Narrativa Juvenil Ciutat d'Alzira - Bancaixa en l'edició de l'any 2000.

A més de la seua trajectòria com a autor de literatura infantil i juvenil, cal destacar la pro­ducció literària de Joaquim G. Caturla dirigida al públic adult, amb obres com Els colors de la solitud (1995), Les quatre edats d'Eros (1996, Premi de la Vall d'Albaida de Literatura Eròtica de 1995) i la que fins ara és la seua obra més ambiciosa: la novel·la titulada La casa de les flors (1999), amb la qual va guanyar el Premi Enric Valor de Narrativa de 1998.

Carme Miquel també ha continuat durant els noranta la seua dedicació constant a la lite­ratura infantil i juvenil amb dues novel·les juvenils molt interessants: la novel·la d'intriga titulada Uns papers en una capsa (1994), i una obra excepcional titulada A cau d'orella (Cartes a la Roser) (1995). En aquesta darrera obra l'autora explica a la seua filla Roser -i a tots els lectors- les seues vivències com a dona compromesa en un temps encara molt recent -el de la seua generació- i, alhora, tan llunyà per als jóvens d'ara.

Isabel-Clara Simó ha publicat durant els noranta dues novel·les juvenils que han tingut un notable èxit de vendes i de crítica. Totes dues tenen en comú el caràcter autobiogràfic i d'introspecció dels protagonistes. Així, és el cas de Raquel (1992), jove de desset anys que haurà d'obrir-se camí en la vida malgrat la seua baixa autoestima i la difícil relació amb la família. En Joel (1997), s'explica la problemàtica d'un adolescent malalt a partir de les seues introspeccions.

Una altra autora que continua durant la dècada dels noranta la dedicació a la literatura és Anna Miró Bardisa, que l'any 1993 va publicar dues noves obres: Max i el reventa-pluges i

5 Entre els primers podem citar, sense ànim de ser exhaustius, Carles Cano, Mercè Viana, Pasqual Alapont, Joan Pla,Rosa Serrano, Fina Masgrau, Carme Miquel, Vicent Pascual o Empar de Lanuza, entre d’altres. Entre els autors que comencen la seua producció de literatura infantil i juvenil en aquest període destaquem Josep Gregori, Maria Jesús Boita, Enric Lluch, Josep Antoni Fluixa, Estrella Ramon, Toni Cucarella, Manel Cubedo, Joan-Vicent Galan, Llorenç Giménez o Vicent Marçà. No cal dir que molts dels autors que comencen a publicar en els noranta presenten a la fi de la dècada una obra totalment consolidada.

6 És un gènere d’origen anglosaxó a meitat de camí entre la novel·la històrica ambientada en l’Edat Mitjana i la novel·lafantàstica de ciència ficció, que té com a ingredients principals el misteri, la màgia, el terror i la ciència ficció. El prin­cipal i més conegut conreador del fantasy va ser l’escriptor britànic J. R. R. Tolkien (1892-1973).

220

ElGffll

Max i el geni quefeia dormir els nens, aquesta darrera guardonada amb el Premi Samaruc de 1993, atorgat per l'Associació de Bibliotecaris Valencians al millor llibre infantil.

Pepa Guardiola Chorro és l'autora de les comarques alacantines que durant la dècada dels noranta més ha augmentat i consolidat la seua producció de literatura infantil i juvenil, iniciada en la dècada anterior. Entre els seus títols més destacats citem L'engruna de cristall (1992), La bola de pol·len (1993), Històries menudes (1993), El talismà del temps (1994), Collidors de neu (1995), Un brivall sota el teló (1997), La clau mestra (1997), Els grumets del cap negre (1998) o Els ulls de Nereida (2000). La qualitat de la seua producció ha estat també recone­guda amb diverses distincions: Premi Carmesina de 1991, Premi de Literatura Infantil i Juvenil Mediterráneo de 1994 i Premi Samaruc de 1995. La seua dedicació a la literatura infantil es complementa amb col·laboracions literàries i articles d'opinió en diverses publi­cacions periòdiques, entre les quals destaquem les que han aparegut en la revista especia­litzada Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil.

Joaquim Espinós s'ha consagrat durant els noranta amb dues novel·les juvenils molt inte­ressants. La titulada La devastació violeta (1991), obra que podem incloure en el gènere del fantasy6 i que va ser guardonada amb el Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor de la ciu­tat de València de 1990. És també d'aquest autor la novel·la Ombres en el riu (1995), que si bé és una obra que no pot enquadrar-se directament dins de la narrativa juvenil, sí que ha aconseguit connectar amb el públic jove a través de la identificació amb la protagonista adolescent.

La dècada dels noranta ha estat força productiva en les comarques alacantines pel que fa a l'aparició de nous autors que s'han afegit al conreu de la literatura infantil i juvenil. Els autors nascuts de les comarques alacantines que cal afegir a la nòmina de la literatura infantil i juvenil són, i esperem no oblidar-nos-en cap: Adolf Gisbert (Alcoi, 1951), Leandre Iborra (Alacant, 1952), Carles Mulet (Gata, 1953), Ramon Pastor (Sant Vicent del Raspeig, 1953), Jaume Miquel Peidró (Xixona, 1955), Miquel Martínez (La Vila, 1959), Jordi Raül Verdú (Alcoi, 1960), Josep Jordà (Alcoi, 1961) i Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969).

La llista que acabem de presentar permet veure amb claredat la distribució geogràfica de la producció actual de literatura infantil i juvenil a les comarques alacantines, amb dos nuclis principals (l'Alacantí i l'Alcoià), i un tercer nucli quantitativament més reduït a les comarques de les Marines, especialment a la Marina Alta. El nucli de la comarca de l'Alacantí no només arreplega autors que hi són nascuts (Joaquim G. Caturla, Leandre Iborra, Jaume Miquel Peidró i Ramon Pastor) sinó que també inclou autors nascuts en altres comarques valencianes que s'hi han arrelat (Joan Ponsoda i Joaquim Espinós). El nucli de l'Alcoià inclou autors que hi continuen residint (Jordi Raül Verdú, Josep Jordà,

221

Silvestre Vilaplana), però es caracteritza perquè molts dels autors que hi són nascuts viuen en l'actualitat lluny de les comarques alacantines. És el cas paradigmàtic d'Isabel-Clara Simó, però també d'Anna Miró i d'Adolf Gisbert. Per últim, el nucli de les Marines inclou­ria Bernat Capó, Pepa Guardiola, Carles Mulet i Miquel Martínez.

En les comarques de les Marines només s'han incorporat dos autors nous (Miquel Martínez i Carles Mulet), al conreu de la literatura infantil i juvenil durant la dècada dels noranta. Miquel Martínez (que en l'actualitat resideix a la ciutat de València), ha publicat dues novel·les juvenils: La lluna de Taa (1997) i, recentment, L'enigma de Sir Robert McLean (2000). La dedicació al gènere del polifacètic escriptor Carles Mulet consisteix en dues obres: els contes La raboseta nana (1992) i Mèu marineu (1998)

El nucli de l'Alcoià contínua sent molt productiu. Jordi-Raül Verdú Pons és, juntament amb Pepa Guardiola, l'autor més prolífic de la literatura infantil i juvenil de les comarques alacantines en la dècada dels noranta, amb un total de deu obres publicades en el perío­de. Va esclatar el 1992 amb la publicació de quatre obres (Jordi i el reiet sabut, El dinosaure del Menejador, Els fantasmes del Mas de Tetuan i Els donyets del bosc), i ha continuat publicant amb regularitat títols com ara Troglo i la vall de la fantasia (1993), El misteri del Montcabrer (1994), El vellet de la Safor (1996), El Barranc de l'Infern (1998), El pergamí enigmàtic (1999) i Joanet i la seua colla d'amics (2000).

L'obra de l'alcoià Josep Jordà s'ha centrat sobretot en el gènere teatral. Ha col·laborat en l'estrena de diverses obres de teatre: L'estrany viatge del professor Vicent (representada pel grup Teatre del Quinzet el 1993), La llavor màgica i La llanterna màgica (representades pel grup Faula Teatre els anys 1996 i 1998 respectivament). També ha publicat el còmic infan­til titulat Una petita història (1994).

Adolf Gisbert és un autor nascut a Alcoi -encara que en l'actualitat resideix a Burjassot- que ha publicat entre els anys 1998 i 2000 una notable quantitat de títols, vuit en total, que tenen un denominador comú: tots pertanyen al gènere poètic dels bestiaris. Són títols reco­manats com a lectura poètica per a infants i jóvens, com és el cas de Bestiari enigmàtic: ende­vina, endevinalla, quin animal pon a la palla? (1998) o de Bestiari incògnit: endevina endevineta: quin ocell vist d'etiqueta? (2000).

Silvestre Vilaplana s'ha incorporat recentment a la nòmina dels creadors alcoians amb notable èxit, amb la publicació de la novel·la d'aventures juvenil La mirada d'Al-Azraq (2000). Aquesta obra inclou una hàbil combinació d'aventura, història, misteri i intriga que manté els suspens fins a les darreres pàgines, i que està cridada a ser un clàssic de la lite­ratura d'aventures per a jóvens.

Per últim, passarem revista a les noves veus literàries que han renovat el panorama de la creació infantil i juvenil a ΓAlacantí. Una d'aquestes veus és la del xixonenc Jaume Miquel Peidró, que va aparèixer el 1997 en el món de la literatura infantil amb dues narracions, La cova del roder i Na Pietat, que van gaudir d'una bona acceptació de la crítica (Fluixà, 1997: 38).

Ramon Pastor és un altre autor que s'ha incorporat al panorama de la literatura juvenil alacantina en els darrers anys. La seua primera obra en aquest camp, L'esmeragda (1997), és una novel·la d'aventures que per la seua ambientació en una Edat Mitjana fictícia i els elements futuristes que inclou podem classificar dins del gènere del fantasy. Més recent­ment ha publicat una segona novel·la juvenil, titulada La còlera de Mart (1999), i el llibre infantil titulat El sastre i l'aprenent (2000).

7 L’autor va pactar amb la Institució que li va publicar l’obra que la totalitat de l’edició quedés a disposició dels escolarsa traves del Centre de Professors d’Alacant -on l’autor treballava aleshores com a assessor-, per tal que els alum­nes de qualsevol centre educatiu poguessen gaudir de la lectura de les obres i de les propostes d’animació lectoraelaborades per Leandre Iborra.

w222

LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL EN VALENCIA A LES COMARQUES MERIDIONALS

Josey M. BrtWíiíjMÍ Escandell & Vicent Brotons Rico

Tancarem Tapartat amb Leandre Iborra, un escriptor que si bé ha esclatat amb força en el panorama literari en la darrera meitat de la dècada, és un vell conegut del món de la lite­ratura infantil i juvenil ja que, des del seu treball com a ensenyant i assessor en didàctica de la llengua i de la literatura ha contribuït molt a la difusió de les pràctiques d'animació lectora a la comarca de l'Alacantí. El 1994 publicava la seua primera obra, Llegendes ala­cantines, que per les especials característiques de la seua distribució és molt llegida pels lectors infantils i juvenils de l'Alacantí però no és massa coneguda més enllà dels límits comarcals.7 Però la producció de Leandre Iborra no ha quedat aturada, i recentment han vist la llum dues noves obres que acrediten l'originalitat de les seues propostes literàries: Contes màgics de ΓAitana (1999) i Castells (2000).

CLOENDA PROVISIONAL

La literatura infantil i juvenil ha tingut en les comarques alacantines un desplegament més tardà que a les comarques centrals del País. És a la segona meitat de la dècada dels vui­tanta que comença a despertar-se, gràcies en bona part a l'ajuda de les edicions institu­cionals. I no serà fins als anys noranta que es consolida un nucli d'escriptors reconeguts en aquestes comarques, que publiquen amb naturalitat en les principals plataformes edi­torials.

Malgrat això, encara es constata l'escàs nombre d'editorials dedicades a la literatura infan­til i juvenil en les comarques del sud del País. Aquest factor, unit a la situació perifèrica d'aquestes comarques respecte del centres culturals i literaris valencians, i a la major difi­cultat per a publicar en un mercat cada vegada més exigent i saturat, sembla implicar una certa dificultat perquè els escriptors nous puguen veure publicades les seues obres.

En qualsevol cas aquests factors no han impedit que durant la segona meitat de la dècada dels noranta hagen començat a publicar nous autors amb propostes ben interessants que han contribuït a dinamitzar la producció literària per als infants i els jóvens a les comar­ques del sud valencià. Per tant, hem de cloure -provisionalment- aquest estat de la qües­tió amb un cert optimisme, perquè les dades que hem descrit semblen confirmar que la literatura infantil i juvenil ha entrat en un camí de normalitat a les comarques alacantines.

BIBLIOGRAFIA

Baldaquí Escandell, J. M. (1993), “Notes sobre la literatura infantil i juvenil a Alacant”, dins de Ouadems de Migjorn, 1, pàgs. 23- 31.

Fluixà, J. A. (1995), “Comunidad Valenciana: crisis y renovación”, dins de CLIJ, 76, pàgs. 22-30.-----(1996), “Comunitat Valenciana: a l’expectativa”, dins de CLIJ, 86, pàgs. 38-42.— (1997), “Comunitat Valenciana: prudència i continuïtat”, dins de CLIJ, 98, pàgs. 36-40.— (1998), “Comunitat Valenciana: una literatura en marxa”, dins de CLIJ, 108, pàgs. 38-43

Lanuza, E. de (1990), “La literatura infantil al País Valencià”, dins de García, C. & Lluch, G., Teoria i pràctica al voltant de la lite­ratura per a infantils i /oves. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, pàgs. 61-79.

Lanuza, E. de & T. Llabata (1993), “Panorama de la LIJ en la Comunidad Valenciana”, dins de CLIJ, 48, pàgs. 8-22.

Llabata, M.T. (1992), “Literatura infantil i juvenil en valencià. Què s’ha fet? Cap on anem?”, dins La literatura infantil i juvenil valen­ciana. Suport a l'ensenyament en valencià, 6. València, Generalitat Valenciana, pàgs. 7-26.

Ponsoda, J. J. (1989), “Literatura infantil, lectura i educació (reflexions sobre unes necessitat)”, dins La relia, 7, pàgs. 47-59.

223