UNITAT 1

[p. 15] – 8.  a – 4 b – 7 c – 6 d – 8 e – 5 f – 2 g – 9 h – 1 i – 3

[p. 19] – a) Caesar cum equitibus DCCCC quos sibi praesidio reliquerat in castra peruenit. [text c]; b)Tiberio Nerone Publio Quintilio consulibus, aram Pacis Augustae senatus consacrari censuit.    [text e]; c) Pons qui fuerat tempestate interruptus paene erat refectus. [text c]; d) Venit in curiam tamen expeditionem Parthicam meditans. [text d]; e) Potestate facta, Afranius copias educit. [text c]; f) Ipse, cognita locorum natura, castris praesidio sex cohortes relinquit. [text c]; g) Cum Romam redii aram Pacis Augustae senatus consecrari censuit. [text e]; h) In curuli sedentem eum senatus inuasit. [text d]

[p. 20] – 20.a) Biduo Caesar cum equitibus DCCCC in castra peruenit; b) Postero die Caesar ad Ilerdam proficiscitur;c) Potestate facta, Afranius copias educit; d) Caesar sub castris Afrani consistit;e) Caesar ad Ilerdam proficiscitur; f) Afranius in medio colle sub castris consistit.

[p. 20] – 21.a) senatores; b) mors; c) Caesar; d) uiolentia; e) bellum; f) in animo agitare; g) peruenio; h) perficio; i) uenio; j) copiae

[p. 20] – 22. a) curia; b) arma; c) sum; d) moror; e) relinquo; f) curia; g) castra

[p. 22] – 27.a) aurum + fero                     aurifer ­a ­um   aurífer1. ignis ­is                             ignifer ardent                   2. flos ­ris                             florifer florit  3. salus ­utis                         salutifer saludable  4. herba ­ae                          herbifer herbós                   b) ars + facio                        artifex   artífex                   1. pons ­ntis                          pontifex      pòntifex             2. aurum ­i                   aurifex orfebre3. ops ­opis                          opifex     artesà                    

c) primus + capio                 princeps capdavanter                    1. pars ­rtis                           particeps             partícip               2. munus (­eris)                    municeps   veí                   3. for (mus) ­a ­um               forceps  tenalles                 

d) mater + caedo             matricida                  matricida1. pater –tris                            patricida       parricida2. homo (­inis)              homicida                       homicida

1

3. frater ­tris              fratricida                      fratricida [p. 22] – 28. a) 6; b) 5; c) 7; d) 1; e) 2; f) 4; g) 9; h) 10; i) 3; j) 8; k) 14; l) 11; m) 12; n) 13

[p. 27] – 31. a) 3; b) 4; c) 8; d) 6; e) 7; f) 2; g) 5; h) 1

[p. 27] – 34. a) uicus; b) cardo; c) paganus; d) decumanus; e) legio

[p. 27] – 35.Hi ha a València una colònia allunyada tres mil passes del mar; el riu Túria; i, a la mateixa distància del mar, Sagunt, una plaça forta de ciutadans de dret romà, noble per la seva fidelitat; i el riu Údiva [Millars]. A continuació, hi ha la regió dels ilergàons; el riu Ebre, ric pel comerç fluvial, que neix entre   els   càntabres,   no   lluny   de   la   plaça   forta   de   Julòbriga,   el   qual   corre   unes   quatre­centes cinquanta mil passes i és capaç de deixar passar naus al llarg d’unes dues­centes mil passes des de la  plaça   forta  de  Varea   [prop  de Logronyo],  pel  qual  els  grecs  anomenaren  Ibèria   la  Hispània sencera. Hi ha la regió de Cessetània, la colònia de Tàrraco, obra dels Escipions, com Cartagena ho és dels púnics. Tot seguit hi ha la regió  dels ilergets, la plaça forta de Súbur [= Sitges?], el riu Rubricat [= Llobregat], a partir del qual hi ha els laietans i els indigets. Després d’aquests, en l’ordre en què serà dit, retirats cap a l’interior, al peu dels Pirineus, els ceretans [= Cerdanya] i, finalment, els vascons. A la costa hi ha Bàrcino, anomenada Favència; les places fortes de ciutadans de dret romà de Bètulo, Iluro [= Mataró], el riu Arn [= Tordera?], Blandes [= Blanes], Empúries, aquesta ciutat doble dels antics habitants i dels grecs que foren descendents dels de Focea, i el riu Tícer [= Ter].                                                                     Plini, Història natural, 3, 20­21[p. 28] ­ 37

[p. 35] – 2.a) Caesar tribus et uiginti uulneribus confosus est. b) Coniuratum est in eum a sexaginta uel amplius senatoribus equitibusque Romanis. c) Praecipue fuerunt inter coniuratos duo Bruti et Caius Cassius et Seruilius Casca. d) Cum uenisset ad curiam. 

2

e) Bellis ciuilibus toto orbe compositis. f) Qui reges expulerat.

[p. 35] – 8. a) agricola, ruricola; b) uindex, iudex; c) rurigena, indigena; d) haruspex, auspex; e) sacrificium, maleficus; f) somnifer, signifer; g) tibicen, oscen; h) forceps, auceps; i) uiuiparus, ouiparus

SOBRE ILERDA[p. 256] – 47. S’alça sobre un turó suau i s’aixeca sobre la terra profunda en un fèrtil túmul; sobre aquest sorgeix Ilerda,  fundada per una mà  antiga; amb ones tranquil∙les  hi  passa el  Sícoris,  no l’últim entre els rius hesperis, que abraça un pont de pedra amb un arc immens, el qual és capaç de resistir les aigües de l’hivern.

                                                                              Lucà, Farsàlia, 4, 11­16

[p. 257] ­ 48. a) amnis; b) solum; c) ingens; d) unda; e) ultimus; f) placidus; g) solum

UNITAT 2[p. 41] – 4. a) Contra Verres, o Verrines; b) Contra Luci Catilina, o Catilinàries; c) A favor de Rosci Amerí; d) Contra Marc Antoni, o Filípiques; e) Brutus; f) L’orador; g) De l’orador; h) La república; i) Les lleis; j) Els deures; k) Les Tusculanes; l) La vellesa; m) L’amistat; n) Lletres als familiars; o) Lletres a Àtic; p) Lletres al germà Quint; q) La natura dels déus; r) A favor del poeta Àrquias

[p. 42] – 7. Verrines, Catilinàries, Filípiques

[p. 44] – 15. a) maxima; b) Sicilia; c) uitium; d) antiquus; e) auarus; f) quisque; g) ac; h) ita; i) homo; j) noster; k) quantum; l) neque... neque; m) nullus; n) suus; o) restitui; p) indicium; q) superfui; r) plurima

[p. 44] – 17. a) libidinós; b) òmnibus; c) sacietat; d) trienni; e) vexar; f) restituir; g) senatconsult; h) subterfugi; i) imprudència

[p. 44] – 18. a) nullus; b) Catilina; c) Capua; d) uitium; e) Sicilia; f) restituo; g) munificus; h) triennium

[p. 50] – 26. a) 2; b) 3; c) 1

[p. 50] – 27. a) lo; b) la; c) li; d) los; e) les; f) llur; g) ho; h) hi; i) en; j) eix

[p. 50] – 28. a) 2; b) 3; c) 1; d) 6; e) 7; f) 5; g) 4

[p. 50] – 29. a) in hoc anno; b) ad hanc horam; c) hac nocte; d) sub hac hora; e) hac hora; f) ad ipsum (tempus)

3

TEXTOSA Un home desgraciat

Desgraciat   és   l’home   que   ell   mateix   busca   què   menjar   i   ho   troba   amb   dificultat;   però   més desgraciat és qui amb dificultat busca i no troba res; i el més desgraciat és qui, quan desitja menjar, no té res per menjar.

                                                                     Plaute, Els captius, 461­463

 B El culte als déusDe fet, el rei Erictoni va ser el primer que va instituir a l’Àtica els jocs en honor d’Apol∙lo, i no solament   en   honor   d’aquest,   sinó   també   de   Minerva,   on   es   posava   oli   com   a   premi   per   als vencedors,  perquè  Minerva  és   la  descobridora  d’aquest   fruit,   així   com Líber  ho  és  del  vi.  Per aquests anys, Europa va ser raptada pel rei dels cretencs, Xantos, de qui en altres autors  trobem un altre nom, i d’aquí van ser engendrats Radamant, Sarpèdon i Minos, que es va divulgar més que eren fills de Júpiter nascuts de la mateixa dona.

                                                                   Sant Agustí, La ciutat de Déu, 18, 12

 C El déu Lar parla a casa d’Euclió, el protagonista de La comèdia de l’ollaAquest (Euclió) ha deixat aquest fill que ara viu aquí, de costums semblants com va ser el pare i l’avi d’aquest. Ell té una filla única; ella cada dia sempre em suplica o amb encens o amb vi o amb alguna cosa. Em dóna corones. En honor d’ella vaig fer que Euclió trobés aquí un tresor perquè la pogués casar més fàcilment, si volia.

                                                                     Plaute, La comèdia de l’olla, 21­26

D Màrius, un homo nouus, demana el consolatI ja d’abans, a Màrius el posseïa un gran desig del consolat, i per aconseguir­lo, tret de l’antiguitat del seu llinatge,   tenia  tota  la resta  i  en abundància: honradesa,  gran experiència militar, esperit  grandiós en la guerra, moderat a casa, dominador del plaer i de l’ànsia de diners, només àvid de glòria. Però ell, nascut i crescut a Arpínum, no es va educar en eloqüència grega ni en refinaments mundans; així, el seu caràcter íntegre va madurar ben aviat entre bones qualitats. Així, doncs, tan aviat com va demanar del poble un tribunat militar, fou votat per totes les tribus. Després d’aquesta es va fer seves les altres magistratures, una darrere l’altra.

                                                                Sal∙lusti, La guerra de Jugurta, 65, 2­5

[p. 52] – 30.

ago fer actio acciónascor néixer natio naixementpoto beure potio poció

oppugno assaltar oppugnatio assaltsoluo deslligar solutio soluciórecito recitar recitatio recitació

resigno renunciar resignatio resignacióoro pregar oratio oració

                            

4

excito despertar excitatio excitaciósaluto saludar salutatio salutaciódiligo amar dilectio amor

deduco desviar deductio desviaciódefinio delimitar definitio delimitacióuindico reclamar uindicatio reclamació

satisfacio satisfer satisfactio satisfacciósalto dansar saltatio dansa

[p. 53] – 31.    

do donar dator dadorlego llegir lector lector

impero manar imperator emperadorclaudo tancar claudator tancadoriaculor llançar iaculator llançadorclamo cridar clamator cridairedicto ordenar dictator dictador

cunctor vacil.lar cunctator vacil.lantianua porta ianitor porterporto portar portitor duanerueho transportar uector transportadorrego menar rector conductorungo ungir unctor ungidor

uaticinor vaticinar uaticinator endevíadoro adorar adorator adorador

aedifico edificar aedificator constructor

[p.53] – 32. a­ stator, b­ calculator, c­ auditor, d­ scriptor, e­ rector, f­ tractor, g­ generator

[p. 53] ­  33.impero imperator imperatrixuenor uenator uenatrixago actor actrixsalto saltator saltatrix

balneum balneator balneatrixgigno genitor genetrixgenero generator generatrixinuenio inuentor inuentrix

5

p. 58 – 36.cabells barba ulls bust faccions

República molt cenyits al crani

no sense pupil.les

fins a la clavícula

austeres

Julioclàudia curts en forma de flocs / ondulats, a 

banda i banda d’una clenxa

no sense pupil.les

cap triangular, 

orelles sortides

idealitzades

Flàvia cenyits al crani / pentinat de “niu de 

vespa”

no sense pupil.les

_ austeres, arrugues

Trajà en flocs acabats en punta / pentinats vistosos, sovint 

enlairats

no sense pupil.les

normal _

Adrià vaporosos / recollits amb clenxa enmig

sí insinuació de pupil.les

normal gregues

Successors arrissats i amb volum / damunt 

del pentinat porten una trossa amb diverses trenes

arrissada mirada intensa

creix el bust de suport

_

Severs arrissats llarga i bifurcada

augment de les pupil.les

creix el bust de suport

expressió concentrada i 

reflexivaEmperadors soldats

insinuats i molt poc treballats / amb perruca

de pocs dies

pupil.la mig coberta per la 

parpella

fins a l’estómac

de preocupació

Tetrarquia estilitzats de pocs dies

pupil.la desorbitada

cos sencer, cap cúbic

hieràtiques / estilitzades

Fi de l’Imperi d’Occident

amb diadema _ _ _ Despersonalitzades

[p. 59] – 37. 1­ 6, 2 – 5, 3 – 8, 4 ­7

[p. 60] – 41. a­ nullus, b­ loco, c­ sequitur, d­ primus, e­ eloquar, f – fratris, g­ filium, h – uocabatur, i – Latio, j – concepisse, k – uirginem , l – nomine, m ­ undecim

[p. 61] – 2.a­ Post hunc non est factus deus in Latio nisi Romulus conditor Romae.b­ Inter istum et illum reges reperiuntur duo.c­ Latium pot Aeneam quem deum fecerunt undecim reges habuit.d­ Auentinus autem sepultus est in eo monte qui etiam nunc eius nomine nuncupatur. 

6

[p. 61] – 6. a­ Rheae filius, b­ Latium, c­ Auentinus, d­ Venus, e­ factus est, f­ et, g­ Aeneas et Anchises, h­ uestalis Rheae Siluiae pater, i­ Procas, j­ Roma, k­ Amulii frater

[p. 61] – 7. a­ regere, b­ rex, c­ post, d­ conditor, e­ Latium, f­ mons, g­ nullus, h­ deus, i­ Mars, j­ Romulus

UNITAT 3

[p. 69] – 9. a­ 4, b­ 2, c­ 6, d­ 7, e­ 8, f­ 3, g­ 5, h­ 1, i­ 9

[p. 69] – 10. a­ 2, b­ 3, c­ 4, d­ 1, e­ 7, f­ 8, g­ 6, h­ 5

[p. 70] – 11. 1­ d, 2­ c, 3­ a, 4­ b

[p. 71] – 14. a­ 3,  b­ 4,  c­ 2,  d­ 1

[p. 71] – 15. a) Pàdua; b) Claudi, més tard emperador; c) Pompeianus; d) Florus i Eutropi; e) Virgili; f) l’ensenyament que se’n pot extreure; g) August; h) Fins a aquesta activitat, totes.

[p. 77] – 27. a) fera mente > ferament; b) simulata mente > simuladament; c) intrepida mente > intrèpidament;  d) sana mente > sanament;  e)  perfecta  mente > perfectament;   f)  caeca mente > cegament; g) placida mente > plàcidament; h) mala mente > malament

[p. 77] – 28. Perquè en llatí acompanyen el nom mente, que és femení singular en ablatiu.

[p.77] ­ 29. Perquè així es recorda l’estat dels adjectius quan no s’havien unit a ­ment.

[p. 77] – 32. a) aquam; b) aera; c) fuisse; d) ab; e) deorum; f) omnia

[p. 78] ­ TextosA  Un grafit amorós  Que estigui bo qui estima; que mori el qui no sap estimar, que mori a més dues vegades aquell  que prohibeix estimar.

                                                                                    Grafit pompeià, Cil 4, 1173D   L’amistat no obliga a solidaritzar­se amb les causes dolentes. Veiem que Pap Emili fou íntim de Luscí (així ho aprenguérem dels nostres pares), dues vegades foren cònsols juntament i col∙legues en la censura; a més, també  ha estat transmès a la memòria que Mani Curi i  Tiberi Coruncani estigueren molt més units entre ells i amb ells. Així, doncs, ni tan sols podem sospitar que algun d’ells hagués demanat a l’amic res que fos contrari a la lleialtat, ni contrari al jurament, ni contrari a l’Estat.

                                                                                     Ciceró, De l’amistat, 39

7

F   Els censors estan a punt de sancionar un romà que havia badallat davant d’ells. Es va deliberar sobre si posar una nota de censura a un que fou convocat per un amic davant els censors i mentre estava en judici va badallar massa ostensiblement i sorollosament, i a l’instant va passar que era castigat, com si allò fos indici d’un esperit voluble i somniador i d’una despreocupació llicenciosa i manifesta. Però com que ell va declarar sota jurament que havia estat vençut molt a desgrat i amb disgust pel badall, i que ell era dominat per la malaltia que es diu «badallera», aleshores va ser declarat lliure de la nota que se li havia posat.

                                                               Aulus Gel.li, Nits àtiques, 4, 20, 8­9

[p. 83] – 36. a) locatio; b) Bètulo; c) palaestra; d) alueus balnei; e) alipilus; f) lauatrina; g) taberna; h) unctorium; i) praefurnium

[p. 85]­ 40. a) legatus; b) augur; c) sodalis; d) Pannonia; e) curator aluei / riparum Tiberis; f) triumuir monetalis; g) tribunus plebis; h) tribunus militum

[p. 85] – 42. a) Fabi Màxim; b) Cató; c) Tàcit; d) Sèneca; e) els Cornelis; f) Vitruvi; g) Luci Minici Natal; h) Plini

[p. 86] – 43. a) 4; b) 2; c) 3; d) 1

[p. 91] – 4. a) accuso; b) et; c) Vergilius; d) philosophia; e) taceo; f) iuuenes; g) stultus

[p. 91] – 5. a) philosophus; b) uetus; c) uetus; d) paucus; e) stultissimus; f) philosophus; g) breuis; h) ascensio

UNITAT 4[p. 98] – 1. a) 4; b) 5; c) 2; d) 1; e) 3; f) 7; g) 6

[p. 98] – 4. Si els fos lícit plorar, les immortals dives Camenes plorarien com a mortals el poeta Nevi...

[p. 98] – 5. Jo, que abans vaig ser de Rúdies, sóc romà.

[p. 101] – 17. a) 5; b) 4; c) 2; d) 1; e) 3

[p. 104] – 22. a) nemo; b) libertas; c) gratiae; d) habeo; e) Romani; f) dico; g) gratias ago; h) ciuis; i) oppidum

[p. 104] – 24. a) At si hoc idem huic adulescenti optimo, Publio Sestio, si fortissimo uiro, Marco Marcello,   dixissem,   iam   mihi   consuli   hoc   ipso   in   templo   senatus   iure   optimo   uim   et   manus intulisset. b) Neque hi solum quorum tibi auctoritas est uidelicet cara, uita uilissima, sed etiam illi equitesRomani honestissimi atque optimi uiri, ceterique ciues, qui circumstant senatum, quorum tu etfrequentiam uidere et studia perspicere et uoces paulo ante exaudire potuisti. 

8

c) De te autem, Catilina, cum quiescunt, probant, cum patiuntur, decernunt, cum tacent, clamant.

[p. 105] – 27. a) adulescens; b) tibi; c) templum; d) fortissimus; e) equites; f) uiri; g) auctoritas; h) honestissimus; i) circumsto; j) clamare; k) intuli; l) ius; m) quiesco

[p. 105] – 28. a) circumsto; b) perspicio; c) infero; d) uis; e) uox; f) uir; g) taceo; h) et ceteri; i) auctoritas; j) patior

[p. 105] – 29. a) avorrir; b) avet; c) arribar; d) abella; e) cavall; f) cantava; g) Còrdova; h) bisbe; i) fava;  j) govern; k) hivern; l) labi(um); m) nepot(em); n) opac(um); o) probare; p) rubicul(um); q) Saetabi(m);   r) stabas; s) taberna(m); t) tripal(em); u) tropare; v) recipere; x) sapere; y) hibernum

[p. 105] – 30. a) volia; b) havia; c) vivia; d) oïa; e) sentia; f) temia

[p. 108] – 40. a) commemorat; b) ciuitas; c) Gaditani; d) aduentus; e) exspecto; f) oro; g) castra

[p. 109] – 41. a) Gaditani; b) impero; c) aduentus; d) priuatus; e) paucus; f) ciuitas; g) legatio

[p. 111] – 47. a) primus; b) tibi; c) artifex; d) fingeret; e) collegisset; f) dictatura; g) equites; h) exactus; i) pueritia; j) dignitas; k) gener; l) hostilis; m) actus; n) crudelis

[p. 111] ­  48. a) equus; b) equites; c) miles; d) ciues; e) mons; f) probus; g) ciuis; h) pax

[p. 112] – 51.

uir home uirtus esperit viril, valor

senex vell senectus vellesa

iuuenis jove iuuentus joventut

seruus serf seruitus servitud

fides confiança fidelitas lleialtat

nobilis noble nobilitas noblesa

lenis suau lenitas suavitat

breuis breu breuitas brevetat

[p. 112] – 52.

dignus digne dignitas dignitat

carus estimat caritas estima

bonus bo bonitas bondat

auctor responsable auctoritas autoritat

aequus just aequitas justícia

9

urbanus ciutadà urbanitas vida ciutadana

uirgo verge uirginitas virginitat

leuis lleuger leuitas lleugeresa

[p. 112] – 53. a) uoluntas; b) uelocitas; c) claritas; d) uacuitas; e) dulcitas; f) sanitas

[p. 114] – 57. a) Vnum Graeci habebant, a Phocaea oriundi, alterum Hispani. b) Nocte pars tertia ciuium in muris excubabat.c) Tertium genus, Romani coloni ab diuo Caesare post deuictos Pompei liberos adiecti. d) Totum orbem muri minus quadringentos passus patentem habebat. e) Cuius adsiduus custos semper aliquis ex magistratibus erat. f) Partem muri uersam in agros egregie munitam habebant.

[p. 116] – 60. Tenia setanta insulae, sis cardines i nou decumani.

[p. 116] – 62. a En l’Imperi romà,  serf o llibert  adscrit  a les cambres de dormir dels membres secundaris de les famílies. Als grans monestirs s’encarregaven del parament de les habitacions, una tasca que sovint feia el cambrer.b) Terreny de regadiu, no gaire extens, on es conreen especialment hortalisses i fruiters.c) Establiment, botiga, on venen vi al detall i també altres begudes alcohòliques.d) E spai cobert que serveix d’accés. A les esglésies primitives, espai situat al davant, destinat als catecúmens i als penitents. e) Porxo que circumda un edifici. f) Lloc d’aigües termals.

64. Sa i estalvi en Vital, Turissa és feliç. Del taller d’en Feliu.• El propietari es deia Vital.•  fricare > fregar  cinere(m) > cendra  lingua(m) > llengua

        strictu(m) > estret   pira(m) > pera  niue(m) > neu

[p. 126] – 2. a) Fecit aedem Bonae Deae. b) Hadrianus in Traiani patris nomen suum scripsit. c) Hadrianus instaurauit sacras eades plurimas. d) Romae instaurauit Pantheum, sacras aedes, forum.

[p. 126] – 6. a) aedes; b) in hoc tempore; c) simulacrum, d) Tiberis; e) facies; f) Augustus; g) monstro; h) transporto; i) sepulchrum

[p. 126] – 7. a) sepulchrum; b) elephans; c) iuxta; d) architectus; e) scripsi; f) pons; g) post; h) locus; i) architectus; j) numquam; k) Hadrianus; l) pater; m) transfero; n)  magnus / ingens; o) transtulit; p) Sol; q) uiginti

[p. 127] – 11. Roda mentrestant el cel i la nit es precipita a l’Oceà, embolicant amb la seva gran ombra la terra i el firmament i els enganys dels mirmídons; escampats pel recinte de la ciutat, els teucres callen; un son profund abraça els seus membres cansats.                                                                      Virgili, Eneida, 2, 250­253

10

UNITAT 5

[p. 135] – 4. a) 2; b) 5; c) 3; d) 4; e)1; f) 6

[p. 137] ­ 9. a) 1; b) 7; c) 5; d) 6; e) 2; f) 4; g) 3

[p. 137] ­ 10. Ploreu, Venus i Cupidos, i tots els homes prou gentils! És mort l’ocell de la meva noia, l’ocell, delícia de la meva noia, que ella estimava més que els seus ulls; car era dolç com la mel iconeixia la seva mestressa tan bé com una filla a la seva mare, i no es movia de la seva falda, sinó que, saltironant ara aquí ara allà, només piulava per a la seva mestressa sense parar.

                                                                                                                                      Catul, 3, 1­10

[p. 137] ­ 11. a) 3; b)1; c) 7; d) 5; e) 4; f) 6; g) 8; h) 2; i) 12; j) 11; k) 10; l) 9

[p. 138] – 12. Torna l’estiu, agradable per a tothom, l’herba ja verdeja pels prats; el bosc és adornat per les fulles i així amb les fulles es renova. L’hivern menyspreable, tot boirós, era avorrit per a nosaltres. Quan l’abril torna, agradable, envoltat de flors, el rossinyol omple amb el seu cant els llocs amens del bosc i les noies per les places ofereixen les seves danses trenades. Així, doncs, que tot jove estigui encès d’amor, cerqui amb qui es delecti i, tal com estimi, que sigui estimat.

[p. 140] – 17. Gaudim, doncs, mentre som joves. Després de l’alegre joventut, després de la molesta senectut, ens tindrà la terra. On són els qui abans de nosaltres han estat al món? Aneu al cel, baixeua l’infern quan ja  han existit.  La nostra vida és breu,  acabarà  aviat.  La mort ve de pressa,  ens arrabassa  atroçment.  A ningú   no  perdonarà!  Visca   l’Acadèmia,  que  visquin  els  professors!Que visqui cada membre! Que visquin tots els membres! Que siguin sempre en la flor [de la vida]! Que visquin totes les donzelles, enjogassades i belles! Que visquin també les dones, dolces, amables, bones   i   treballadores!  Que  visqui   l’Estat   i   el  qui   el   governa!  Que  visqui   la  nostra   ciutat   i   la generositat del Mecenàs que ens protegeix aquí!

[p. 140] ­ 18. a) humus; b) ubi; c) gaudeo; d) uita; e) rapio; f) caritas; g) formosus; h) atrox; i) semper; j) mulier;  k) iuuenis; l) post

[p. 142] – 24. Et demano a tu que posseeixes els espais de l’infern, t’encomano Júlia Faustila, filla de Mari, que te l’enduguis ben de pressa i que la tinguis en la teva colla.                                                                                 [p. 142] ­ 25. Què és? Si un metge mana a un malalt que prengui «una (bèstia) nascuda a la terra, que camina per l’herba, que porta la casa, que està mancada de sang». 

[p. 143] ­ 27. a) 3; b) 4; c) 1; d) 2; e) 6; f) 7; g) 5; h) 12; i) 13; j) 8; k) 14; l) 11; m) 16; n) 9; o) 10; p) 15

[p. 144] ­ A Ciceró escriu a la seva muller Terència des de l’exili, li expressa el seu estat d’ànim i li dóna consellsNo puc escriure les altres coses (res més). Tanta és la força de les llàgrimes. Que no et porti jo a aquest   mateix plany. Solament t’escric això: si els nostres amics són en el seu deure, no faltaran diners. Si no hi són [en el seu deure], tu no podràs aconseguir­ho amb els teus diners. Per la nostra mísera fortuna, mira que no perdem el fill desafortunat. Si per a ell hi ha alguna cosa, [mira] que no 

11

li manqui, li cal una mica de virtut i una mica de fortuna perquè aconsegueixi la resta. Procura estar bé i envia’m correus perquè sàpiga què passa i què feu vosaltres. En tot cas, per a mi l’espera ja és breu. Saluda Tul∙liola i Ciceró. Estigueu bé.

                                                                                                 Ciceró, Cartes als familiars, 14, 1, 5­6

C Catul demana besos a LèsbiaVisquem, Lèsbia meva, i estimem­nos, i els rumors dels vells més severs valorem­los tots plegats solament en un as. Els sols es poden pondre i tornar a sortir, però, així que s’hagi post tot d’una el nostre breu dia, per nosaltres ha de ser dormida una nit perpètua. Fes­me mil petons, després cent, després  un  altre  miler,  després  un segon centenar,  després  un  altre  miler  encara,  després  cent; després, quan haurem arribat a molts milers, n’embullarem el compte perquè  no el sapiguem o perquè cap malvat no ens pugui envejar quan sàpiga que han estat tants els besos.

                                                                                                                                                Catul, 5

[p. 144] ­ 28. 1) Non queo reliqua scribere. Tanta uis lacrimarum est. 2) Si erunt in officio amici, pecunia non deerit. 3) Ne te in eundem fletum adducam. 4) Fac ad me tabellarios mittas. 5) Viuamus atque amemus. 6) Soles occidere et redire possunt. 7) Rumoresque senum seueriorum omnes  unius  aestimemus  assis.  8)  Da mihi  basia  mille,  deinde  centum,  dein  mille  altera,  dein secunda centum, deinde usque altera mille, dein centum. 9) Nobis, cum semel occidit breuis lux, nox est perpetua una dormienda. 10) Fac ualeas.

[p. 145] – 32. a) lacrima; b) efficio; c) senes; d) fortuna; e) pauca; f) omnia; g) as

[p. 145] – 33. a) uiuere, mori; b) amare, odisse; c) redire, proficisci; d) toti, nemo; e) dies, noctes; f) beatus, perditus

[p. 145] – 34. a) Tulliola; b) exspectatio; c) ut; d) unius; e) fac ualeas; f) tuus; g) sum; h) ne quis

[p. 146] – 35. 

uita vida uitalis,­e vital

fides honestedat fidelis, ­e honest

ciuis ciutadà ciuilis, ­e civil

tribus tribu tribulis, ­e company de tribu

hostis enemic hostilis, ­e hostil

doceo ensenyar docilis, ­e disposat a aprendre

utor usar utilis, e útil

[p. 146] – 36. 

caput cap capitalis, ­e capital

fatum destí fatalis,­e fixat pel destí, fatal

funis corda funalis, ­e fet de corda

12

natus nascut natalis, ­e natal

cardo eix cardinalis,­e fonamental, cardinal

humus sòl humilis, ­e baix, humil

seruus esclau seruilis, ­e servil

iuuenis jove iuuenalis,­e juvenil

riuus riu riualis, ­e usuari d'un rierol

mors mort mortalis, ­e mortal

[p. 147] ­ 37. a) penetrabilis; b) solubilis, c) facilis; d) uisibilis

[p. 147] ­ 38. a) míssil; b) erèctil; c) rèptil; d) fungible; e) (in)deleble; f) movible

[p. 150] – 39. 1) Neró; 2) Cleòpatra; 3) Juli Cèsar; 4) Àtila; 5) Marc Aureli

[p. 150] – 40.  a) 7; b) 5; c) 8; d) 4; e) 6; f) 1; g) 2; h) 3; i) 10; j) 11; k) 9

[p. 151] – 41. El quadre número 1. S’hi veu l’emperador Trajà muntat a cavall. Delacroix representà l’instant en què la vídua interromp la marxa de l’emperador.

[p. 152] ­ 42. El quadre número 3 representa el banquet de Cleòpatra ofert a Marc Antoni. El quadre número 4 il∙lustra el suïcidi de Cleòpatra. En el quadre número 6 apareix Cèsar. Els quadres 2 i 5 representen escenes d’altres èpoques.

[p. 152] – 43. a) Antoni i Cleòpatra; b) Les idus de març; c) La plata de Britànnia; d) Memòries d’Adrià;  e) Memòries d’Agripina; f) Jo, Claudi

[p.  156]   ­  44.   a)  Els   feia   interrogatoris  per   saber   si   eren  cristians.  Donava  la   llibertat   als  qui invocaven els déus pagans i blasfemaven contra Crist. Aconseguia informació mitjançant la tortura. b) Diu que es reunien i feien àpats rituals. c) Els considerava bojos i supersticiosos.

[p. 158] – 52. a) 5; b) 1; c) 4; d) 3; e) 2

[p. 163] – 60. Mani Vibi per a Minerva

[p. 164] – 64. a) Demanant els hispans a August que fos construït un temple a la colònia tarragonina, els fouconcedit i fou posat com a exemple per a totes les províncies.                                                                                      Tàcit, Annals, 1, 78

b) Per aquell mateix temps va fer construir  a Nimes una basílica en honor de Plotina amb una arquitectura   admirable.   Després   d’aquestes   coses,   Adrià   es   dirigí   a   les   Hispànies   i   hivernà   a Tàrraco, on restaurà el temple d’August a càrrec seu.

                                                                              Història Augusta, 1, 12, 3c) Llavors Septimi Sever, enviat a Hispània, va somniar que li era dit en primer lloc que restau­ 

13

rés el temple tarragoní d’August, que ja estava a punt d’esfondrar­se.                                                                                                                     Història Augusta, 10, 32, 4

a) Es dedicà a August. b) Amb les expressions que diuen a qui estava dedicat: Augusto, en datiu en el primer text, i Augusti, en genitiu en els altres dos textos. c) En l’època d’Adrià i de Septimi Sever. d) Fou construït al segle I dC i fou restaurat a l’inici del segle II i a l’inici del segle III. e) Adrià; Sumptu suo aedem Augusti restituit.

[p. 164] – 66.    1. VINDICAMVS HAEREDITATEM PATRVM NOSTRORVM    Reivindiquem l’herència dels nostres pares.    2. DOCTOR HONORIS CAVSA    Doctor a causa de l’honor.   3. HIC INITIVM CATALONIAE   Aquí hi ha l’inici de Catalunya.   4. TVTA QVIA DIFFIDENS   Segura, perquè desconfia.   5. VENI, VIDI, VICI   Vaig arribar, vaig veure i vaig vèncer.   6. SOLATIA LVCTVS EXIGVA INGENTIS   Pocs consols d’un gran dolor.   7. VNITAS FIRMAT. DISPERSVM FRAGILE   La unitat enforteix. Allò dispers és fràgil.   8. SAPIENTIAM EIVS ENARRABVNT GENTES   Els pobles contaran la seva saviesa.   9. MENS SANA IN CORPORE SANO   La ment és sana en un cos sa.

[p. 166] – 69. a) 3; b) 4; c) 2; d) 1; e) 8; f) 7; g) 5; h) 6; i) 12; j) 11; k) 10; l) 9

70. a) Una palma.    b) EVTYCHETI

    AVRIGAE ANNORVM XXII    FLAVIVS RVFINVS ET    SEMPRONIA DIOFANIS SERVO BENE MERENTI FECERVNT    Als déus Manes,       Per a Èutiques, un auriga de vint­i­dos anys, Flavi Rufí i Semprònia Diòfanis, l’han fet per al servent que bé s’ho mereixia. En aquest sepulcre reposen els ossos d’un auriga novell, tanmateix, no inexpert a doblegar les regnes amb la mà. Jo que ja m’atrevia a muntar carros tirats per quadrigues, tanmateix no seria apartat de cavalls junyits a un tronc de dos. Fats cruels van tenir enveja dels meus anys, fats als quals no podries haver tirat enrere amb les mans. No em fou concedida la glòria del circ, per tal que la multitud compassiva no vessés llàgrimes per a mi a punt de morir. Per dins, les meves entranyes les cremaren malalties abrusadores, que les mans de metges no van poder vèncer. Escampa flors damunt de la meva tomba, caminant. Tu mateix potser em vas aplaudir en vida.

[p. 166] ­ 71. L’aqüeducte té dos pisos. Al pis superior hi ha 22 arcades, i a l’inferior, 11.[p. 167] ­ 1. Mai no he intervingut en judicis sobre cristians: per tant, no sé què sol ser punit ni fins a 

14

quin punt se sol inquirir. Mentrestant, amb els qui m’eren duts com a cristians he seguit aquest procediment: els he preguntat si eren cristians. Els qui ho confessaven els he interrogat per segona i tercera vegada amenaçant­los amb el suplici; els qui hi perseveraven, he ordenat que fossin duts a execució. Certament no dubtava que havien de ser castigades la seva pertinàcia i la seva inflexible obstinació.   N’hi   ha   hagut   d’altres   semblants   pel   que   fa   a   la   bogeria.   Aquests,   com   que   eren ciutadans romans, vaig anotar que fossin tramesos a Roma. M’ha semblat, en efecte, cosa digna de consulta, sobretot pel nombre d’encausats. En efecte, molts de qualsevol edat, de qualsevol estament i d’un sexe i de l’altre també  són i seran cridats a la prova. El contagi d’aquesta superstició no solament s’ha estès per les ciutats sinó també pels pobles i pels camps.                                                  [p. 167] ­ 2. a) nescio; b) multus; c) punire; d) ciuitas; e) iussi; f) secutus sum; g) similis; h) amentia; i) uisa est; j) dubito; k) quid; l) remitto

[p. 167] ­ 3. a) ager; b) blandus; c) et; d) confiteor; e) remitto; f) gnosco; g) nemo; h) paucus; i) alius

[p. 167] ­ 4. a) ínterim; b) pertinàcia; c) amència; d) obstinació; e) anotar; f) periclitar; g) inflexible; h) remetre

UNITAT 6

[p. 174] – 4. a) història de Filomela i Procne; b) mite d’Orfeu i Eurídice; c) història de Filèmon i Baucis; d) història de Píram i Tisbe; e) metamorfosi de Cal∙listo en Óssa Major; f) història de Perseui Andròmeda

[p. 174] – 5. Nom del poeta Nom de l'estimada Significat del nom

a. Catul Lèsbia Nom en homenatge a Safo, la poetessa grega de Lesbos.

b. Ovidi Corinna Nom d'una dona inexistent, que recorda el nom de la poetessa grega Corinna.

c. Tibul Dèlia Nom de dona derivat del de l'illa de Delos.

d. Properci Cíntia Sobrenom de Diana, la deessa del mont Cintos de l'illa de Delos, on va néixer juntament amb Apol.lo.

[p. 177] – 10. a) 1; b) 3; c) 7; d) 6; e) 5; f) 4; g) 2

[p. 178] ­ 11. a) 8; b) 7; c) 6; d) 5; e) 4; f) 3; g) 2; h) 1

[p. 178] ­ 12. Totes les frases anteriors hi són aplicables.

    Elles s’havien posat a plorar. D’elles, Faetusa, la més gran de les germanes, en voler llançar­se a terra, es va queixar que els peus se li havien tornat rígids. Cap a ella va intentar anar la blanca Lampècie,   i   fou  retinguda per  una  arrel  sobtada.  La   tercera,  quan es  disposava a  estirar­se  els cabells amb les mans, va estirar fulles. Aquesta es dol perquè les seves cames esdevinguin de fusta, 

15

aquella es plany que els seus braços es converteixin en llargues branques. Mentre es sorprenen per aquestes coses, una escorça els cobreix els engonals. A poc a poc els envolta el ventre, el pit, les espatlles i les mans. Només els quedaven les boques amb què cridaven la mare.                                                                                                       Ovidi, Metamorfosis, 2, 346­355

[p. 178] ­ 13. Catul, Verona; Cèsar, Roma; Ciceró,  Arpínum; Horaci,  Venúsia;  Ovidi,  Sulmona; Plaute, Sàrsina; Properci, Asísium; Tit Livi, Patàvium; Virgili, Màntua

[p. 180] – 15. a) ad mortem duci; b) iussu consulis; c) fortes uiri; d) dico aperte; e) (necesse erat) oportebat; f) uitamus; g) istius tela; h) in nos; i) in te; j) non deest

[p. 181] – 19. a) nihil; b) alter; c) quid; d) nullius; e) alicui; f) nullus; g) alterius; h) cuius; cuiusque; j) quemquam

[p. 182] – 23. Com solia dir el nostre Àtal, «la memòria dels amics difunts és agradable, com alguns fruits que tenen una aspror suau, com en el vi vell ens delecta la mateixa amargor». Jo no penso igual, per a mi el pensament dels amics difunts és dolç i suau. Efectivament, els vaig tenir com  qui els ha de perdre i els he perdut com si els tingués. Per això gaudim dels amics àvidament, perquè és incert quant de temps podrà durar això. Sofriries aquells que tracten els amics molt negligentment, els  ploren  desesperadament   i  no  n’estimen  cap,   si  no  els  han  perdut?  Has  enterrat   aquell  que estimaves, busca qui estimis. És millor reemplaçar un amic que plorar­lo.                                                                     Sèneca, Lletres a Lucili, 43, 5­11

[p. 183] – 24. a) Nos non eadem sentimus, nobis amicorum defunctorum cogitationes dulces ac blandae   sunt.   b)   Pomum   quoddam   est   suauiter   asperum.   c)   Habuimus   illos   amicos   tamquam amissuri.  d)  Melius  est  amicos   reparare  quam flere.  e)  Quos amabatis  extulistis:  quaerite  quos ametis.

[p. 183] – 25. a) uetus; b) asper; c) amaritudo; d) cogitatio; e) noster; f) incertum; g) quaedam; h) neglegentissime; i) suauiter; j) mihi

[p. 183] – 26. a) asper; b) rideo; c) fleo; d) amicus; e) autem; f) et; g) neglegens; h) taceo; i) obliuio; j) amarus

[p. 184] – 29. a) 1; b) 6; c) 10; d) 11; e) 4; f) 8 (alteros); g) 13; h) 14; i) 2; j) 5; k) 7; l) 15; m) 9; n) 3; o) 12; p) 16; q) 19;  r) 18; s) 17; t) 20

[p. 185] – Textos A    No és el mateix parlar amb un pare o bé amb un jutge       Evidentment he defensat, Cèsar, moltes causes davant teu, mentre et va fer ser al fòrum la raó dels teus càrrecs, però certament mai no ho vaig fer d’aquesta manera: «Perdoneu­lo, jutges; es va equivocar, no ho va pensar bé; si torna a faltar un altre cop...». Així se sol parlar davant el pare, però davant els jutges [cal parlar així]: «No ho va fer, no ho va tramar; els testimonis són falsos; el delicte és inventat». Digues, Cèsar, que tu ets jutge de fet de Ligari;  esbrina en quins destacaments va estar...

                                                                       Ciceró, En defensa de Ligari, 30C

16

  El pastor Títir assaja cançons al bosc, perquè August, a qui anomena déu, li ha donat  aquest lleure. En canvi, Melibeu ha d’abandonar els camps i la pàtria  MELIBEU   Títir,   tu,  ajagut sota cobert  d’un faig espaiós,  assages una cançó  boscana amb una caramella prima. Nosaltres abandonem els límits de la pàtria i els dolços camps. Nosaltres fugim de la pàtria. Tu, Títir, tranquil a l’ombra, ensenyes als boscos a repetir que Amaril∙lis és bella.  TÍTIR   Oh, Melibeu, un déu m’ha donat aquests temps d’oci. Perquè ell per a mi sempre serà un déu; sovint un tendre anyell de les nostres cledes amararà la seva ara. Ell, com veus, ha permès que les meves vaques vagaregin i que jo mateix toqui el que vulgui amb el flabiol rústic.

                                                                                  Virgili, Bucòliques, 1, 1­10

[p. 186] – 31. a) dulcitudo; b) habilitas; c) grauitas; d) dignitas; e) aequitas; f) fortitudo; g) munio

[p. 186] – 32. a) urbs; b) auena; c) linquo; d) informis; e) numquam; f) lentus; g) caecus sum; h) uacca

[p. 186] – 33. magnus gran magnitudo magnitud

pulcher bell pulchritudo pulcritud

rectus recte rectitudo rectitud

clarus clar claritudo claredat

longus llarg longitudo longitud

amplus ample amplitudo amplitud

gratus grat gratitudo gratitud

altus alt altitudo altitud

seruus servent seruitudo servitud

fortis fort fortitudo fortitud

[p. 188] – 36.  a) 2; b) 1; c) 8; d) 11; e) 4; f) 10; g) 9; h) 6; i) 7; j) 3; k) 5

[p. 195] – 43. 23,68 metres

[p. 195] – 44. a) corona uallaris; b) corona ciuica; c) corona graminea; d) corona triumphalis; e) corona muralis; f) corona oualis

[p. 196] – 45. a) uinea; b) uexillum; c) cuniculus; d) stipendium; e) fabri; f) equitatus; g) interuallum

[p. 196] – 46. a) 3; b) 6; c) 4(intersecció 1­2); d) 2; e) 7; f) 5; g) 1

[p. 196] – 47. a) 3; b) 1; c) 4; d) 2

[p. 196] – 48. a) 4; b) 3; c) 1; d) 2; e) 6; f) 5; g) 9; h) 7; i) 10; j) 8

17

[p.  197]  –  49.  Armes  defensives:  galea,   lorica,   scutum,   sagum,  caligae   i   impedimenta.  Armes ofensives: gladius, pilum i hasta.

[p. 197] – 50. 1) galea; 2) lorica; 3) scutum; 4) gladius; 5) pilum (javelina); 6) sagum; 7) caligae; 8) hasta; 9) uexillum (el número és a l'ala de l'àguila); 10) impedimenta

[p. 197] – 51. P(ublio) AVFIDIO EXORA    TO C(enturioni) LEG(ionis) III AVG(ustae) ET    LEG(ionis) XXX V(lpiae) V(ictricis) ET LEG(ionis)    VII G(eminae) F(elicis) HEREDES    B(ene) MERENTI

    Per a Publi Aufidi Exorat, centurió de la legió III Augusta i de la legió XXXV Úlpia Victoriosa i de la legió VII Gèmina Feliç. Els hereus, a qui bé s’ho mereixia.    a) Publius Aufidius Exoratus; b) legió III Augusta, legió XXX Úlpia, legió VII Gèmina;     c) Al primer terç del segle II dC; d) cent; e) a Lleó; f) els hereus

[p. 198] – 52. 1) primum agmen; 2) secundum agmen; 3) nouissimum agmen; 4) impedimenta

[p. 198] – 53. a) centurio; b) funditor; c) agmen; d) oppugnatio; e) triremis; f) classis; g) equitatus; h) exploratores

[p. 198] – 54. 1) d; 2) a; 3) c; 4) b

[p. 199] – 4. a) nubere; b) quid?; c) reddit; d) uult; e) iucundus; f) tecum; g) aures; h) sedens

[p. 199] – 5. a) caeco; b) nescio; c) aspicio; d) pareo; e) os; f) numquam; g) pes; h) iucundus; i) acerbus

[p. 199] – 6. a) caeco, uideo; b) diuus, mortalis; c) similis, dissimilis; d) licet, nefas est; e) amoenus, acerbus;  f) amarus, tenuis; g) eripio, linquo; h) rideo, ploro; i) par, contrarius

[p. 199] – 7. a) reddit > rèdit; b) sapere > saber, c) mirari > mirar; d) nubere > núbil; e) os > oral; f) ducere >  dur; g) auris > auricular

UNITAT 7

[p. 207] ­ 2. a) 5; b) 12; c) 1; d) 6; e) 10; f) 15; g) 3; h) 11; i) 13; j) 14; k) 7; l) 8; m) 2; n) 9; o) 4

[p. 209] – 7. a) 2; b) 1; c) 16; d) 4; e) 8; f) 5; g) 9; h) 3; i) 6; j) 7; k) 12; l) 14; m) 11; n) 15; o) 10; p) 13

[p. 210] – 9. a) 2; b) 4; c) 1; d) 3; e) 5; f) 7; g) 6; h) 9; i) 8[p. 210] ­ 10. a) 14; b) 9; c) 11; d) 4, e) 10; f) 3; g) 5; h) 6; i) 2; j) 8; k) 13; l) 7; m) 1; n) 12

18

[p. 214] – 21. Diuen que altres afirmen que les amistats han de ser buscades per la protecció i l’ajut i no per  la benevolència i  l’afecte.  Així,  doncs, en la mesura que algú   té  menys fermesa i força, [diuen] que així desitja més les amistats; d’això [diuen] que resulta que les donetes busquen més les proteccions de les amistats que els homes, els pobres més que els rics, i els desgraciats més que els que són considerats feliços.                                                                        [p. 214] ­ 22. a) expectandos; b) expectandas; c) quaerere; d) expectandam

[p. 215] – 23. Llatí Primitiu 

hereditariDerivat d'un primitiu català

Pseudoderivat o cultisme

Llatí

abiet(em) avet avetar abietina abiet(em)

bucca(m) boca bocassa bucal buccal(em)

caluu(m) calb calbejar calvície caluitie(m)

consul(em) cònsol consolat consular consular(em)

curua(m) corba encorbar curvilini curuilini(um)

faba(m) fava favada fabàcies faba(m)

iuuen(em) jove joventut juvenil iuuenil(em)

labi(um) llavi llaviejar labial labial(em)

mouere moure moviment mòbil mobil(em)

nutrire nodrir nodriment nutrició nutrition(em)

probare provar aprovació probable probabil(em)

[p. 215] Textos A    Les quatre edats de la humanitat    Abans del mar i les terres i el cel que tot ho cobreix, en tot el món era única la faç de la natura, que anomenaren Caos... Primerament va néixer l’edat d’or, que sense cap defensor, espontàniament, sense   llei,   practicava   la   lleialtat   i   la   rectitud.   La   primavera   era   eterna,   i   els   plàcids   zèfirs acariciaven amb tèbies brises les flors nascudes sense llavor. Després que, enviat ja Saturn al Tàrtar tenebrós, el món era sota Júpiter, va venir la raça d’argent, més dolenta que la d’or, més preuada que el bronze groguenc... Després d’aquesta, en tercer lloc, va venir la raça de bronze, més ferotge en enginy i més prompta a les armes terribles, tanmateix no criminal. De ferro dur és l’última. De sobte va esclatar tota impietat en aquesta edat de metall pitjor i va fugir el pudor, la veritat i la lleialtat; en lloc dels quals vingueren els fraus, l’engany, les insídies i la violència i l’amor criminal de posseir.

                                                                                Ovidi, Metamorfosis, 1, 5­134

19

[p. 216] C  El retorn de l’edat d’or  Muses sicilianes, cantem coses una mica més importants... L’última edat de la profecia de Cumes ja ha arribat.  Íntegrament reneix el gran ordre dels segles. Ja torna la Verge, torna el regnat de Saturn: una nova generació davalla del cel elevat. Tu, casta Lucina, afavoreix el nen nascut de poc, amb el qual desapareixerà primerament la raça de ferro i sobre tot el món sorgirà la raça d’or: ja regna el teu (germà) Apol∙lo. I,  essent tu cònsol, sí,   tu, Pol∙lió,  entrarà   l’honor d’aquesta edat i començaran a córrer els mesos del gran any, essent tu capdavanter. Si queden alguns vestigis del nostre crim, inútils, alliberaran les terres de la por perpètua. Ell rebrà una vida de déus i veurà els herois barrejats amb els déus i ell mateix serà vist entre aquests i regirà l’Univers pacificat per les virtuts paternes.

                                                                      Virgili, Bucòliques, 4, 1; 4­16

[p. 216] ­ 24. a) Ante mare et terras et caelum quod tegit omnia. b) Chaos. c) Aurea aetas. d) Fidem rectumque. e) Aeternum. f) Flores natos sine semine. g) Sub Ioue. h) In Tartara tenebrosa. i) Postquam mundus sub Ioue erat, Saturno in Tartara tenebrosa misso. j) Argentea proles. k) Aenea proles. l) Post argenteum genus. m) De duro ferro. n) Protinus. o) Quia omne nefas in aeuum uenae peioris inruit. p) Fraudes dolusque insidiaeque et uis et amor sceleratus habendi.

[p. 217] ­ 25. a) 3; b) 5; c) 6; d) 1; e) 2; f) 4

[p. 217] ­ 26. a, d, e, c, b, f

[p. 217] ­ 27. a) les Muses de Sicília; b) caos; c) Pol∙lió; d) Verge; e) Lucina; f) zèfirs; g) Iam redit Virgo. Nascenti puero faue; h) de Cumes; i) Tàrtar

[p. 219] ­ 35. a) Sicilia; b) uiri; c) gens; d) desino; e) urbs; f) decus; g) consul; h) aes; i) ultima aetas, j) uer;  k) aer; l) caelum

[p. 219] ­ 36. a) maiora; b) ultimus; c) cano; d) Siciliensis; e) nascor; f) iuuenis; g) dux; h) pacatum; i) diuus; j) permixtus; k) aeneus

[p. 220] ­  37. a) 7; b) 3; c) 8; d) 2; e) 4; f) 5; g) 6; h) 1

[p. 224] – 4 0. a) comes; b) colonus; c) latifundi; d) Ravenna; e) Cassiodor; f) Boeci; g) Aquisgrà; h) Isidor; i) Alcuí; j) Eginard

[p. 224] ­ 41. a) 5; b) 3; c) 1; d) 2; e) 6; f) 4 [p.   224]   ­   42.   a)   Vita   Karoli;   b)   Etimologiae;   c)   Historia   Francorum;   d)   De   consolatione philosophiae

[p. 224] ­ 43. Plorem, dolcíssim Dafnis, pel nostre cucut que de sobte la madrastra cruel envers els seus s’ha endut. Plorem­lo igualment amb veus queixoses. Comença tu primer, Menalcas, el més gran, t’ho demano. Ai, cucut, havies estat acostumat a cantar­nos, quina hora terrible per als teus t’ha arrabassat ara? Ai, cucut, cucut, en quin lloc t’he perdut? Aquell dia ens fou infeliç...

                                                                                         Alcuí de York

20

[p. 225] ­ 44. a) Alcuí, bon lector de l’obra de Virgili, repeteix els noms de les Bucòliques, fet que posa en evidència la pervivència de l’obra del gran poeta romà.

       b) Alcuí es dirigeix a un deixeble, que anomena Dafnis, nom d’un dels pastors de Virgili, i es refereix   a   un   altre   deixeble,   anomenat   cucut,   que   ell,   com   a   professor,   devia   considerar   que arribaria lluny, però que deixà la vida monacal per tal de ser un laic.

[p. 225] ­ 47. a) 4; b) 3; c) 2; d) 6; e) 1; f) 5

[p. 225] ­ 48. a) laetare; b) tempus; c) omne; d) mitis; e) accedit; f) ludere; g) cor; h) bene; i) germen; j) semper; k) plangit; l) pulcherrima; m) aridum; n) audis

[p. 226] ­ 49. El temps s’acosta florit, l’hivern fuig sense pensar­s’hi; tot el que fou àrid vol fer sortir el seu borró. Almenys mentre visquis, alegra’t sempre, jove, perquè no saps quan deixaràs d’existir! Tots els prats ja riuen. És dolç collir flors, però la nit dóna somnis als qui sempre volen jugar. Ai, ai, pobre de mi! Què faré? Vine a ajudar­me, Venus, jo ja venero la teva gràcia. El meu cor plora miserablement, perquè està mancat de consol; si volguessis, bé podries saber com em sento. Oh, tu, donzella bellíssima, si no m’escoltes,  trist de mi, per a mi la mort és dolorosíssima! A tothom sembles dolça, però per a mi ets dolcíssima; tu, davant de totes les donzelles, avances com la més casta. Oh, tu, dolça, considera­ho, perquè per tu he suportat plors i sospirs!

[p. 228] ­ 53. La petita Gerunda, rica en membres sants, exhibirà la glòria de Feliu.

[p. 228] ­ 55. a) 8; b) 6; c) 2; d) 7; e) 10; f) 1; g) 9; h) 4; i) 11; j) 12; k) 2; l) 3; m) 5

[p. 229] ­ 10. a) solere > soler; b) magnificens > magnificent; c) ostentare > ostentació; d) idus > idus;  e) comes > comte; f) extruo > extrusiu

UNITAT 8

[p. 234] ­ 2. Per tal que no plagui a ningú de presumir dels béns aliens i més bé passi la vida en el seu propi estat, Isop ens proporciona aquest exemple. Estarrufant­se de vana supèrbia, una gralla recollí les plomes que li havien caigut a un paó i s’hi va guarnir. Després, menyspreant els seus, es va unir a un formós grup de paons. Aquells arrenquen les plomes a l’ocell desvergonyit i el fan fugir a cops de bec. Apallissada de mala manera, la gralla va intentar tornar entristida als de la seva classe; va patir gran ignomínia [en ser] refusada per aquesta espècie. Aleshores, una  d’aquelles que abans havia menystingut [va dir]: «Si haguessis estat contenta en els nostres estatges i haguessis volgut suportar el que la natura t’havia donat, no hauries experimentat aquella injúria ni la teva calamitat sentiria aquesta repulsa».                                                                                                         Fedre, Faules, 3

[p. 235] – 5. a) 3; b) 1; c) 4; d) 2; e) 6; f) 5; g) 8; h) 10; i) 7; j) 9

[p. 236] ­ 6. Vulpes et ciconia; patina et lagona. 

21

[p. 236] – 10. a) 2; b) 1; c) 4; d) 5; e) 3; f) 7; g) 6; h) 9; i) 8; j) 11; k) 12; l) 10

[p. 240] – 19. a) annex, annexió; b) amfiteatre, amfitrió; c) circumstància, circumferència; d)   comtal,   comte;   e)   infern,   infernal;   f)   limfa,   limfàtic;   g)   nimfa,   nimfeu;   h)   Pelopon(n)ès, pelopon(n)esi; i) redempció, redemptor; j) assumpte, Assumpció; k) triomf, triomfar; l) triúmvir, triumvirat;   m)   promptitud,   prompte;   n)   exempt,   exempció;   o)   Ravenna,   ravennès;   p)   temps, contratemps

[p. 240­ 241] – TEXTOSA  L’amor convertit en odi   Odio i estimo. Potser preguntes com faig això. No ho sé, però  sento que em passa això, i em turmento.

Catul, 85B  Raonament d’un censor als ciutadans perquè es casinSi nosaltres, quirits, poguéssim viure sense esposa, ens estalviaríem tota aquesta càrrega;  però com que així ens ho ha demostrat la natura, que ni amb elles es pot viure de manera prou còmoda ni tampoc no es pot viure sense elles de cap manera, cal pensar més en el benestar continu que en el plaer breu.

                                                                            Aulus Gel∙li, Nits àtiques, 1, 6, 2

C  L’amiga del malgastador de Fòrmies no es pot comparar en bellesa amb l’amiga de CatulSalut, noia ni de nas petitet ni de peu bonic ni d’ulls negres ni de dits llargs ni de boca seca ni de llengua gaire elegant, amiga del malgastador de Fòrmies. La província diu que tu ets bella? Amb tu és comparada la meva Lèsbia? Oh, segle mancat de gust i de gràcia!

                                                                                               Catul, 43

D   L’emperador   castiga   l’adulteri   de   Gal∙lita,   malgrat   que   el   marit   ja   en   té   prou   amb l’allunyament de l’adúlterL’endemà   fou   escoltada   Gal∙lita,   acusada   d’adulteri.   Aquesta,   casada   amb   un   tribú   que   volia demanar   els  honors  militars,  havia   tacat   la   seva  dignitat   i   la  del  marit   amb  l’amor  envers  un centurió. El marit havia escrit al legat consular, i aquest, al Cèsar. El Cèsar, examinades les  proves, destituí i fins i tot relegà el centurió. Quedava la part restant del càstig de la culpa, que  no podia ser sinó de dues persones; però al marit, no sense un cert retret de tolerància, el feia   retardar l’amor envers l’esposa, que encara tenia a casa després d’haver estat denunciada  d’adulteri. Advertit que havia de tirar endavant l’acusació, ho va fer a contracor. Però calia que ella fos condemnada fins i tot a contracor de l’acusador: fou condemnada.

                                                                       Plini el Jove, Lletres, 6, 31, 4­6

E  Àrria, vídua de Cecina Petus mort per ordre de Neró, confessa al seu gendre, l’estoic Tràsea, que vol morir i intenta llevar­se la vida  Com que el seu gendre Tràsea li demanava que no tractés de morir i entre altres coses li  havia dit: «Vols, doncs, que la teva filla mori amb mi, si jo hagués de perdre la vida?» respongué: «Si tant 

22

temps  i  amb tanta  concòrdia  hagués  viscut  amb  tu com  jo amb Petus,  ho vull».  Amb aquesta resposta havia fet créixer la cura dels seus; era vigilada més atentament; ella se n’adonà i digué: «No feu res, perquè podeu fer que mori malament, però que no mori, no podeu». Mentre deia això, saltà de la cadira, i féu pegar el seu cap contra la paret amb un gran ímpetu i caigué. Refeta va dir: «Jo us havia dit que trobaria una via encara que fos dura per a la mort, si vosaltres em negàveu la [via] fàcil».

                                                                    Plini el Jove, Lletres, 3, 16, 10­12

[p. 242] – 21. a) Quirites. b) Ea molestia careremus. c) Quare id faciam, fortasse requiris. d) Saluti consulendum est. e) O saeculum insapiens et infacetum. f) Salue nec minimo puella naso. g) Fortasse  requiris. h) Nec sine illis (= uxoribus) ullo modo uiui possis. i) Nescio.

[p.  242]  –  22.  a)  Prouincia  narrat   te  esse bellam.  b)  Sentio   id  fieri.  c)  Dicitur   tecum Lesbiam nostram comparari. d) Non possumus sine uxore uiuere. e) Non potest sine uxore ullo modo uiui. f) Dicunt Gallittam adulterii ream esse. g) Necesse erat Gallittam dominari.  h) Dicunt feminam mariti dignitatem maculare.

[p. 242] – 23. a) Puella minimi nasi. Puella minimo naso. b) Puella belli pedis. Puella bello pede. c)  Puella   longorum digitorum. Puella   longis digitis.  d)  Puella  elegantis   linguae.  Puella  eleganti lingua.   e) Puella oris sicci. Puella ore sicco.

[p. 242] – 24. a) nescio; b) amo; c) Formianus; d) salue; e) minimus; f) bellus; g) siccus; h) ocellus; i) insapiens;   j) infacetus; k) puella

[p. 243] – 25. a) mulier/maritus; b) Quirites/barbari; c) amo/odi; d) perpetuus/breuis; e) ignoro/scio; f) bellus/foedus; g) non habeo/habeo    [p. 243] – 26. a) Militum honores petituro. b) Excussis probationibus. c) Admonitus ut perageret accusationem. d) Vis ergo filiam tuam mori mecum? e) Si mihi pereundum fuerit.   f)  Attentius custodiebatur.

[p. 243] ­ 29. a) dies; b) dignitas; c) maritus; d) ultio; e) accusatio; f) damno; g) accusator; h) gener; i) uixit;  j) nihil; k) domi

[p. 244] ­ 31. a) dignitas; b) pars; c) nego; d) retardo; e) peragit; f) relego; g) nubo; h) superest; i) sed.

[p. 246] ­  32.  Transliteració: thêta, méga, chî/khî, arch , ník , káppa, m    Transcripció: teta, òmega, qui, arque, nice, capa, mi

[p. 246] ­  33. a) Eufrates; b) Arquimedes; c) Cíbele; d) Pegas; e) Hèlena; f) Ciclop; g) peristil; h) octastil;  i) filantrop; j) iber; k) Cleòpatra

[p. 246] ­  34. a) estrateg; b) estilòbata; c) poliglot; d) pediatre; e) coreg

[p. 246] ­  35. a) Heraclit; b) Policlit; c) Posidó; d) sisme; e) Alexandria; f) Ifigenia; g) Febus; h) pedagog;  i) Hecatonquirs

23

[p. 249] – 36. Jeroni Pau saluda Pere Miquel Carbonell.

     Em vas escriure que acceptaves d’una manera adequada que t’enviés la carta amb un himne del poeta sant Prudenci,  que recentment havia enviat a  l’il∙lustre Lluís Desplà,  ardiaca de la nostra església barcelonina. Així, doncs, t’envio un exemplar de la carta amb els himnes que demanes, pels quals sé que no solament seràs delectat, sinó també instruït, si llegeixes tots els escrits d’aquest poeta nostre. En efecte, solen agradar­te les coses cultes i erudites, perquè tu també ets culte i erudit. Estigues bo. A Roma, la vigília de les calendes de febrer de l’any de la salvació 1486.

a) Les referències a l’interès per l’obra de sant Prudenci. b) Lodouicus Planus. c) Des de Roma. d) Un poeta llatí cristià del segle iv dC.

[p. 249] ­ 37. a) 2; b) 3; c) 1

[p. 255] – 43. a) La figura d’Argos adormit. b) Velázquez representa la figura vestida i canvia d’una manera homòloga la disposició dels braços i de les cames. c) Sí. A més, sabem que Velázquez va anar a Roma i  que, per encàrrec del rei,  va comprar obres antigues, moltes de les quals són al Museu del Prado. Per tant, era un entès en l’art clàssic antic, a part de ser­ne un admirador.

[p. 257] ­ 49. a) Lenibus tumulis excreuerunt in alta pinguia sola. b) Super hos tumulos fundatae ciuitates uetustis manibus surgunt. c) Placida unda Sicoris praelabitur inter Hesperios amnes. d) Saxei pontes ingentibus arcubus amnes amplectuntur.

[p. 258] – 53. 443'4 m.

[p. 258] – 55. a) Erant inter oppida et proximos colles planities. b) In proximis collibus Afranius et Petreius  castra  habebant.  c)  Si duces  tumulos  occupauissent et  communiuissent se  interclusuros (esse) aduersarios confidebant. d) Aduersarii commeatus in oppida contulerant.

[p. 258] – 56. A Caesare tumulus occupabatur atque communiebatur. b) EP! In hoc spatio tumulum Caesar   occupauit.   ­   In  hoc   spatio   tumulus   a  Caesare  occupatus   est.   c)  A  Caesare   aduersarius intercludebatur. d) Ab aduersario commeatus in op pidum collatus erat.

[p. 258] – 57. a) planities; b) socius; c) flumen; d) spatium; e) Caesar; f) paruus

[p. 258] – 58. a) 4; b) 1; c) 2; d) 3; e) 5; f) 6; g) 7

[p. 259] – 2. a) His sophistis opposuit sese Socrates. [text 2] b) Huius ex uberrimis sermonibus extiterunt doctissimi uiri. [text 2] c) Tum etiam magistri dicendi multi subito extiterunt. [text 1] d) Vt intellectum est quantam uim haberet accurata et facta quodam modo oratio, tum Leontinus Gorgias, Thrasymachus Calchedonius, Protagoras Abderites, Prodicus Cius, Hippias Elius in honore magno fuit. [text 1] e) Primumque tum philosophia non illa de natura, quae erat antiquior, sed haec in qua de bonis rebus et malis deque hominum uita et moribus disputatur, inuenta dicitur. [text 2]   f) Socrates qui subtilitate quadam disputandi refellere eorum instituta solebat uerbis. [text 2]

[p. 259] – 4. a) uerba arrogantia; b) stultus; c) sermo doctus; d) possum; e) habeo; f) nunc; g) celo; h) possum

24

[p. 259] – 5. a) inferior; b) fieri; c) superior; d) oratio; e) antiquior; f) inferior; g) quantus; h) nego

[p. 259] – 6. a) accuratum > acurat; b) magnus > magne; c) opponere > oposar; d) subtilitas > subtilitat;  e) uerbum > verb; f) uberrimus > ubèrrim; g) arrogans > arrogant

[p. 259] – 7. a) 3; b) 2; c) 1

UNITAT 9[p. 263] – 2. a) 3; b) 1; c) 2; d) 6; e) 8; f) 5; g) 4; h) 7

[p. 264] ­   3. a) Sèneca; b) Burrus; c) Agripina; d) Ciceró; e) Sèneca; f) Còrdova; g) estoïcisme

[p. 264] ­   4. a) De la vida benaurada. b) De la tranquil∙litat de l’esperit. c) De la providència. d) A Neró Cèsar sobre la clemència. e) Qüestions naturals. f) Dels beneficis. g) Lletres a Lucili. h) A Polibi sobre la consolació. i) A Hèlvia sobre la consolació. j) Sobre la constància del savi. k) De la clemència. l) De l’oci.

[p. 265] ­ 6. a) Octauia; b) Phoenissae; c) Ad Heluiam de consolatione; d) Naturales quaestiones; e) De officiis; f) Apocolocynthosis diui Claudii; g) De uita beata

[p. 269] ­19. a) Memini exercitum nostrum religione et metu perturbari. b) Ille haud dubitauit palam in castris docere nullum esse prodigium. c) Ille dixit nullum prodigium esse. d) Ille dixit prodigium factum esse. e) Ille dixit prodigium semper fieri (“fiet” ­ futur imperfet de”fio”). f) Hyginus dicit legatos ad imperatorem uenire. g) Ille dixit Fabricium planas manus ab auribus ad oculos deduxisse.

[p. 269] ­ 20. a) Nuper erant medici, nunc sunt uispillones hi homines: quod uispillones faciunt, fecerant et medici. b) Illi templa in eis partibus suarum domuum excitauerunt, quas fulminibus ictas desiderari a deis haruspex pronuntiauerat. c) Imperatores addiderunt porticum cum bibliothecis.

d) Tum dicunt ducem planam manum ab aure ad oculum deduxisse.

[p. 270] ­ Textos AInterpretació científica d’un eclipsi

       Recordo, essent jo un adolescent, quan el meu pare era cònsol a Macedònia i érem al campa­ ment, que el nostre exèrcit va ser pertorbat per la superstició i la por, perquè en una nit serena de sobte havia desaparegut la lluna brillant i plena. Aleshores ell, sent el nostre legat gairebé un any abans de ser nomenat cònsol, no va dubtar l’endemà a explicar públicament al campament que «no hi havia cap prodigi; que això havia passat aleshores i passaria sempre en certs temps en què el Sol estigués col∙locat de tal manera que no pogués atènyer la Lluna  amb la seva claror».

                                                                               Ciceró, La república, 1, 15

25

  C   Dites i fets de Gai Fabrici,  home de gran reputació   i  de grans gestes, però  mancat de llinatge i de riqueses, quan els samnites li volien donar una gran quantitat d’or perquè era pobreJuli Higini en el seu llibre sisè sobre la vida i els fets de barons il∙lustres diu que uns ambaixadors dels samnites es presentaren a Gai Fabrici, general del poble romà, i que, recordades les moltes i grans  accions  que havia  fet  bé   i  benèvolament  després  d’haver   fet   la  pau amb els  samnites,   li oferiren una gran suma de diners com a regal,  perquè  veien que li   faltaven moltes  coses per  a l’esplendor de la casa i de la manera de viure i que [ell] no s’havia instal∙lat amb prou luxe segons la seva importància i dignitat. Aleshores diu que Fabrici va estendre les mans planes a les orelles, als ulls, després més avall al nas, a la boca, al coll i d’allí finalment al baix ventre, i respongué així als legats: que mentre pogués sotmetre i dominar tots els membres mai no li faltaria res.

                                                                        Aulus Gel∙li, Nits àtiques, 1, 14

[p. 270] ­ 21. a) me adulescentulo; b) pater; c) dubito; d) nullus; e) grandis; f) bene; g) ictus

[p. 271] ­ 22. a) semper; b) obliuiscor; c) pedes; d) constanter; e) luna; f) antea; g) urbs; h) taceo

[p. 271] ­ 23. a) Gai Fabrici; b) Palatinus mons; c) cònsol; d) August; e) Apol∙lo; f) harúspex; g) samnita; h) Macedònia

[p. 272] ­ 24. a) llamp; b) flumen, riu; c) purificar, lustramen; d) agmen; e) colpejar, commoció; f) numen;  g) flamen

[p. 272] ­ 25. a) lumen; b) nomen; c) agmen; d) fulmen

[p. 272] ­ 26. a) fugare, fer fugir; b) donare, obsequiar; c) iudicare, jutjar; d) fluctuare, onejar; e) glaciare, gelar; f) potare, beure; g) pulsare, copejar; h) nominare, anomenar

[p. 272] ­ 27. a) finire, limitar; b) custodire, guardar; c) seruire, servir; d) febrire, tenir febre

[p. 275] – 30.  1) Una canya aconsella Psique. 2) La torre aconsella Psique. 3) Transport per l’aire. 4) Banquet de noces. 5) Sortida de Cupido del llit. 6) Processó.

[p. 276­277] – 31. a)  1. Una massa de gent s’amuntega davant del circ [de fet,  és l’amfiteatre]. Renteu les togues amb Superpersil i no seran ni blanques ni blanquíssimes, sinó superpersíliques. Venc programes  dels   jocs.  Sigueu clements   amb els  vostres   culs.  Utilitzeu  coixins.  Proveu  les botifarres d’Auvèrnia. No engreixen.2. En la rodona del circ màxim [de fet, és l’amfiteatre], els sons de les trompetes anuncien que Cèsar ha arribat a la llotja d’honor. Visca Cèsar! Ave, emperador!3. Tots aplaudeixen el dictador.4. Tu també, fill!5. Aquest Brutus... algun dia, el brivall, em portarà maldecaps. En els escriptors d’història de Roma heu llegit que la veritat d’aquests mots es va posar de manifest uns quants anys després.6. Veuràs unes lluites increïbles, Cèsar! Ho espero pel teu bé, si no, per a tu s’haurà acabat!7. Que comencin els jocs! Gluuuut!

                                                               Uderzo ­ Goscinny, Asterix gladiator

26

b) De mi niñez no son precisamente buenos recuerdos los que guardo. Mi padre se llamaba Esteban Duarte Ruiz, y era portugués, cuarentón cuando yo niño, y alto y gordo como un monte. Tenía la color tostada y un estupendo bigote negro que se echaba para abajo. Según cuentan, cuando joven le tiraban las guías para arriba, pero desde que estuvo en la cárcel, se le arruinó la prestancia, se le ablandó la fuerza del bigote, y ya para abajo hubo de llevarlo hasta el sepulcro. Yo le tenía un gran respeto y no poco miedo, y siempre que podía escurría el bulto y procuraba no tropezármelo;  era  áspero y brusco y no  toleraba que se  le  contradijese en nada,  manía que yo respetaba por la cuenta que me tenía. Cuando se enfurecía, cosa que le ocurría con mayor frecuencia de lo que se necesitaba, nos pegaba a mi madre y a mí las grandes palizas por cualquiera cosa, palizas que mi madre procuraba devolverle por ver de corregirlo, pero ante las cuales a mí no me quedaba sino resignación dados mis pocos años. ¡Se tienen las carnes muy tiernas a tan corta edad!

                                                    Camilo José Cela, La familia de Pascual Duarte

c) Salvador Dalí, pintor excel∙lent, home eixelebrat, ha estat arrabassat d’entre els vius.A   la   ciutat   de   Figueres,   a   Catalunya,   situada   a   la   regió   d’Hispània,   el   dia   28   del   mes   de gener,Salvador Dalí ha mort, reconfortat amb els sagraments de l’Església. Ja havia treballat algunsanys amb la malaltia de Parkinson i havia fet servir un instrument per estimular el cor.Ja des de nen, quan tenia catorze anys, havia pintat imatges d’homes amb una perícia singular. De fet, per la seva raresa de caràcter i per la seva extravagància, en les quals destacava, fou expulsat de l’escola madrilenya de Belles Arts. L’any 1929 se n’anà a París, on freqüentà Pablo Picasso i altres pintors de nom no pas mediocre. Aleshores va agafar la tendència de l’art de pintar que és denominada superrealisme i segons la qual aquelles coses que són percebudes en l’ànim contra la raó  es considera que tenen una força de veritat més gran que els fenòmens, que cauen sota els sentits.Al darrer alè va canviar el testament referit a la seva sepultura; no va voler ser enterrat al costat de la sepultura de la seva esposa (que va estimar moltíssim), sinó sebollit sota la cúpula de cristall al teatre museu, fundat per ell a la seva ciutat natal de Figueres. En aquest edifici són conservades moltes obres pintades per ell i fins i tot esculpides. Ha llegat un patrimoni amplíssim per testament a l’Estat espanyol. El seu cadàver ha estat embalsamat.

[p. 277] – 32. Thais habet nigros, niueos Laecania dentes. Quae ratio est? Emptos haec habet, illa suos.Qualsevol aproximació és correcta.

[p. 281] ­ 37. a) Ibat ad Vespasianum. b) Studiis reddebat. c) Si quid sibi erat otii iacebat in sole, liber legebatur, adnotabat excerpebatque. d) Frigida lauabatur. e) Gustabat dormiebatque. f) Mox quasi alio die studebat.

[p.  281]   ­  38.  Cibum o  ientaculum del  matí;  Gustatio,  al  migdia,  és  fer  un  tast,  equivaldria  al prandium. Finalment, la cena.

[p. 282] – 43. d, a, f, g, c, e, b

[p. 284] – 50. a) toga; b) petasus o pileus; c) bracae; d) subligar; e) palla; f) latus clauus; g) paludamentum; h) toga praetexta; i) sagum

[p. 284] – 52. a) stola > estola; b) pallium > pal∙li; c) toga > toga; d) togatus > togat; e) tunica > túnica;  f) crepida > crèpida

27

[p. 287] ­ 58.   3) Zona de les domus del carrer dels Lladó. (2) Restes del teatre. (5) Fòrum on hi havia el temple, la cúria i la basílica. (4) Tabernae o locals on es venen productes. (6) Aqüeducte soterrat.  (7) Termes conservades sota el Museu Municipal.  (8) Porta per on devia passar la Via Augusta.  (1) Perímetre de la muralla.

28