tutoria val

8/22/2019 Tutoria Val

1/208

ssssssss

ssss

S

sss

L AT U TO R I A

Una propostaper a lESO


2/208

2

Edita: Generalitat Valenciana

Conselleria de Cultura i Educaci

ISBN: 84-482-2824-3

Depsit Legal: V-3251-2001

Imprs en: PINILLA-GOMEZ, S.L.

Maquetaci: Jos Manuel Blanquer Alcantud

Direcci General dOrdenacin i Innovaci Educativa i Poltica Lingstica

Coordinador: Jos Luis Blasco Guiral, Cap del Servei de Programes dInnovaci

Educativa i Suport Escolar

Autors:Vicente Bueno Ripoll, Rogelio Navarro Domenichelli i Daniel Torregrosa

Sahuquillo del Servei de Programes dInnovaci Educativa i Suport Escolar

Ofimtica: Antonio Arnal Orero


3/208

3

La tutoria assegurar de manera planificada i coordinada la-tenci a la diversitat de lalumnat (Ordre de 18 de juny de 1999,de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia)

El nostre sistema educatiu propicia una educaci integralorientada a aconseguir el ple desenrotllament de la personalitatde lalumnat.

Per a aconseguir esta finalitat, el currculum de les ensenyan-ces inclou no sols les diferents rees i matries en qu sestructu-ra el coneixement hum, sin que reserva un espai a la Tutoria,concebuda com una acci orientadora que forma part de la fun-ci docent.

Desta forma, en lpoca de la globalitzaci, es pretn comple-mentar el desenrotllament cognitiu -en qu se solia centrar ledu-caci- amb el desenrotllament emocional, ja que com afirma laDra. Adela Cortina, una adequada Educaci emocional preparamillor per a lxit personal i social que una Educaci limitada a latransmissi de coneixements i postula, en conseqncia, que surgent recuperar eixa Educaci que s, no sols la de les habilitatstcniques, sin tamb la de les habilitats socials.

LEducaci Secundria Obligatria, tram complex del sistemaeducatiu, t la doble finalitat, terminal i propedutica, de prepa-rar els alumnes i les alumnes per a la seua incorporaci a la vidaactiva o per a accedir a la formaci professional especfica de graumitj o al batxillerat. s una etapa que es desenrotlla entre la com-prensivitat requerida per un perode formatiu com i latenci a ladiversitat dinteressos, motivacions i capacitats de lalumnat.

Estes caracterstiques impliquen per al professorat que desen-rotlla la seua activitat com a Tutor o Tutora en lE.SO un repte

P re s e n t a c i


4/208

4

especial, perqu es requerix dell o della que realitze una orien-taci educativa i professional personalitzada a cada alumne i acada alumna; i, al mateix temps, que siga capa dorganitzar i de

coordinar lalumnat i el professorat del seu grup, dacord ambuna programaci, amb el Pla dAcci Tutorial.

Adaptar cada any este Pla dAcci Tutorial a les caracterstiquesi peculiaritats del grup dalumnat que li corresponga s una de lestasques principals del tutor o de la tutora, perqu no s un pro-grama tancat dactivitats, sin un procs obert que es va refentcontnuament.

Per aix, ms grat oferir este llibre com un instrument quepuga ajudar a programar les activitats dedicades a lespai docentde la tutoria. El llibre pren com a model les rees i matries i, enconseqncia, cont una srie dexemples, concebuts com a uni-tats didctiques agrupades en grans temes. Les unitats shanestructurat dacord amb les quatre dimensions de lAcci Tutorial:

els alumnes i les alumnes considerats tant de forma individualcom en grup, les famlies, el professorat i la societat. Per al seudesenrotllament, se suggerix el cicle o curs, aix com el perodedel calendari escolar ms adequats.

Estic segur que el professorat continuar exercint amb dedi-caci i xit esta Acci Tutorial encaminada a educar per a la vidai a aconseguir el ple desenrotllament de la personalitat de lalum-

nat.

Josep Vicent Felip i MonlleDirector General dOrdenaci i Innovaci Educativai Poltica Lingstica


5/208

5

PresentaciIntroducciGuia dsCaptol 1. L'inici1. El Pla d'Acci Tutorial2. Coneixem la classe3. Ens coneixem com a equip educatiu

Captol 2. El grup

4. Per a qu servix la tutoria?5. Elaborem les nostres normes6. Elecci de delegat o delegada7. Com resoldre problemes?8. Treballem l'autoestima

Captol 3. Les famlies9. La primera reuni del curs

10. Qu interessa a les famlies?11. Entrevista amb la famlia

Captol 4. Atenci a la diversitat12. Com deprens?13. Si fores...14. Altres pobles, altres cultures

Captol 5. Habilitats socials

15. Exposem les nostres idees16. Consensuem17. Construm una torre

Captol 6. Tcniques d'aprenentatge18. Com ho hem fet?19. Saber preguntar20. Mapes conceptuals

Captol 7. Orientaci de l'alumnat21. Guia Informa't22. Els tpics en les professions23. L'entrevista de treball

n d ex

371115172125

29

3135414753

57596569

73757983

89

9195101

105107111115

123125129135

Pg.


6/208

6

24. El Consell Orientador

Captol 8. La societat de la informaci25. Naveguem per la xrcia26. Un altre pas de la Uni Europea27. Treball cooperatiu

Captol 9. La solidaritat

28. Una societat sostenible29. Ser solidaris

Captol 10. Avaluaci30. L'avaluaci de la tutoria

Annex I:Tcniques de dinmica de grup

Annex II:Legislaci

Bibliografia

n d ex

141

145147153157

163

165173

177179

189

195

197

Pg.


7/208

7

Sentit de lacci tutorialL'orientaci de l'alumnat forma part de les activitats habituals de

qualsevol professor, que cada dia realitza labors de guia i d'orientaci.

Aix no s obstacle perqu a determinats professors i professores se'lsassigne formalment i expressament una funci orientadora especial,coneguda com a tutoria. No obstant, el tutor i la tutora no sn especia-listes o tcnics en orientaci, sin docents que, a ms de desenrotllar la

I n t ro d u c c i

La societat del futur ser un societat del coneixement i de la informaci, enla qual cada individu podr construir la seua prpia formaci.

En esta societat en qu l'individu haur de comprendre situacions com -plexes que evolucionen de manera imprevisible, en la qual tamb s'enfrontara un flux d'informacions nombroses i molt diverses, hi ha un risc de divisientre els que poden interpretar esta informaci, els que noms poden utilitzar-la i els que no poden interpretar-la ni utilitzar-la. En altres termes, entre els que

saben i els que no saben.

L'educaci i la formaci seran, ms que mai, els principals vectors d'i -dentificaci, permanncia i promoci social. Independentment de l'origensocial, cada u haur de poder aprofitar totes les ocasions que li permeten millo -rar el seu lloc en la societat i afavorisca el seu desenrotllament.

El jove que busca orientar-se s'enfronta a una oferta mltiple. Per aix,progressar cap a una millor informaci implica disposar, prviament, de capa -citats per a fer una relaci de l'oferta de formaci.

D'ac que la informaci i l'orientaci sn la primera condici perqu l'indi -vidu estiga en condicions d'exercir la seua responsabilitat en la construcci dela seua formaci i de la seua qualificaci professional. (Extracte de "Ensenyar iDeprendre. Cap a la societat del coneixement". Llibre Blanc de la ComissiEuropea, 1996).


8/208

8

seua activitat en l'rea o matria de la seua especialitat, han de realitzarl'orientaci personal i escolar del grup d'alumnes que se'ls ha encoma-nat.

La funci tutorial no s una funci menor del professorat comparadaamb la docncia de les matries, perqu complix una labor fonamentalen la individualitzaci de l'ensenyana, de proporcionar estratgiesdidctiques al professor i d'aprenentatge a l'escolar. Al mateix temps,afavorix la personalitzaci de l'educaci, a travs de la incorporaci decontinguts del currculum referents a actituds, normes i valors; aix coma habilitats socials per al desenrotllament personal.

Al seu torn, el professorat, en l'acci tutorial, se servix de les estrat-gies planificadores, organitzatives i didctiques que utilitza en la docn-cia de les matries.

Perqu tinga tot el seu sentit, esta acci tutorial s necessari enten-dre-la com un procs continu i dinmic d'ensenyana i aprenentatge:p que es desenrotlla en el marc del currculum escolar, des d'una

perspectiva interdisciplinar;p que requerix una planificaci sistemtica i la collaboraci de tots

els agents educatius;p que suposa un procs d'aprenentatge dirigit a l'autoorientaci.

Funcions de la tutoriaL'acci tutorial que s'oferix a l'estudiant presenta matisos distints

segons el tram educatiu de referncia. En l'educaci infantil i en l'edu-caci primria la funci tutorial se centra ms prompte en la incorpora-ci del xiquet o la xiqueta a la vida escolar, en la seua adaptaci inicial

a l'escola, en la prevenci de dificultats d'aprenentatge i en la relaciescola-famlia. En l'educaci secundria obligatria adquirix importn-cia de forma progressiva la presa de decisions relatives a l'elecci entrediferents vies i opcions educatives, i les decisions que van afectar a larealitzaci d'estudis posteriors o al trnsit a la vida professional.

Aix mateix, la funci tutorial tracta de coordinar l'actuaci orienta-dora del professorat del grup i, en general, de tots els que intervenen enel procs educatiu, considerant de forma particular la intervenci con-junta de la famlia i el centre docent. A afavorix l'atenci personal de

cada alumne i alumna.En suma, l'acci tutorial est dirigida a facilitar que els alumnes i lesalumnes realitzen la seua prpia autorientaci facultant-los progressiva-ment per a prendre decisions fundades, lliures i responsables que afec-


9/208

9

ten les seues vides, tant pel que fa a la vida acadmica com a la seuavida social i professional.

Les funcions del tutor aprofundixen en els segents aspectes del pro-

cs d'orientaci personal de l'alumnat: la personalitzaci dels processos d'ensenyana-aprenentatge; la integraci en el seu grup i en el centre; el procs avaluador dels alumnes i les decisions sobre la seua pro-

moci; el seguiment de l'aprenentatge de l'alumnat, de les seues possibles

dificultats i necessitats educatives especials, a fi d'oferir respostes edu-catives oportunes i els suports personals o materials especfics;

l'orientaci acadmica i professional;

la participaci de l'alumnat en el centre educatiu i en la societat.

En conseqncia amb tot aix, el Reglament Orgnic i Funcional delsInstituts d'Educaci Secundria de la Comunitat Valenciana atribux alprofessor tutor o a la professora tutora les funcions segents:p Participar en el desenrotllament del pla d'acci tutorial i en

les activitats d'orientaci i en collaboraci amb el departamentd'Orientaci.p Coordinar els professors del seu grup en tot el que faa refern-

cia al procs d'aprenentatge de l'alumnat del deste.p Organitzar i presidir les sessions d'avaluaci del seu grup.p Facilitar la integraci de l'alumnat en el grup i fomentar en ells el

desenrotllament d'actituds participatives.p Orientar i assessorar l'alumnat en els seus processos d'aprenentat-

ge i sobre les seues possibilitats acadmiques i professionals.p Collaborar amb el departament d'Orientaci.pMediar davant de la resta del professorat i de l'equip directiu en

els problemes que es plantegen a l'alumnat del seu grup.p Informar els pares i mares, professorat i l'alumnat del grup sobrediversos aspectes docents.p Fomentar la cooperaci educativa entre el professorat i els pares,

mares o tutors legals de l'alumnat.pCoordinar les activitats complementries dels alumnes del grup.p Arreplegar les aspiracions, necessitats i consultes dels alumnes.p Informar els alumnes a principi de curs dels seus drets i deures.

La funci orientadora, una labor d'equipCal ressaltar que una acci tutorial efica s una labor d'equip queha de realitzar-se en collaboraci amb la resta del professorat del grupi que compta amb el suport del psicopedagog o la psicopedagoga.


10/208

10

Facilitar la comunicaci interpersonal i la convivn-cia en el grup. Definir una atenci individualitzada. Implicar-se en el seu procs daprenentatge.Tractar problemes individuals i grupals. Millorar levaluaci formativa. Establir un consell orientador individualitzat.

Millorar la comunicaci amb el centre i amb el pro-fessorat. Obtindre una millor informaci sobre el procs edu-catiu dels fills. Intervindre activament en laprenentatge dels seusfills.

Millorar la coordinaci del professorat. Implicar a tot el personal del centre. Facilitar el paper del tutor o de la tutora com a

mediador del grup. Incrementar la informaci sobre lalumnat. Tractar els problemes de manera conjunta. Canalitzar millor les aportacions de lalumnat. Obtindre un millor coneixement de les famlies.

alumnat

famlies

professorat

En resum, lacci tutorial repercutix de forma positiva en els mbitssegents:


11/208

11

La posada en funcionament d'una tutoria efica suposa valorar l'ac-ci tutorial, establir amb claredat els seus objectius, disposar de tcni-ques per al seu desenrotllament, conixer b l'alumnat del grup i treba-

llar en equip.En el marc de l'autonomia pedaggica que li correspon, el centredocent elabora el seu Pla d'Acci Tutorial, que ha de desenrotllar eltutor o la tutora en el seu grup.

El pas des del Pla d'Acci Tutorial al programa que elabora cada tutoro tutora comporta un treball previ d'anlisi i reflexi de la seua part ambl'ajuda del departament d'Orientaci o de qui realitze les seues fun-cions, perqu el dit pla estiga contextualitzat, i siga viable i til per alseu grup.

Per a facilitar al tutor i a la tutora la seua tasca, el present llibre pro-posa una srie d'actuacions organitzades en unitats didctiques. Estesunitats didctiques seguixen l'esquema utilitzat pel professorat en eldesenrotllament de la seua labor docent en les distintes rees o matriesdel currculum.

El llibre pretn, per tant, traslladar la metodologia de la prcticadocent a la tutoria. Per aix, com en el desenrotllament de qualsevolprocs d'ensenyana-aprenentatge de les rees i matries, dissenya ele-ments propis del currculum (objectius, continguts i avaluaci) per a laprctica de la tutoria, el marc d'actuaci de la qual sn els alumnes i lesalumnes del grup, les seues famlies, el professorat que incidix directa-ment o indirectament en ells i elles i el mateix centre docent.

S'ha dividit en captols en qu s'agrupen propostes d'unitats didcti-ques referides a un mateix mbit.

El primer captol est dedicat a l'organitzaci de la tutoria i a la coor-dinaci de l'equip de professors, i l'ltim, a l'avaluaci de la tutoria. Elscaptols restants s'organitzen en sessions de tutoria.

S'ha procurat mantindre en totes les unitats didctiques la mateixaestructura per a facilitar-ne la lectura i la seua aplicaci posterior:a) Objectius per al tutor o la tutora i per a l'alumnat.b)Continguts per a la consecuci dels objectius.c) Desenrotllament, que explica la manera de realitzar la unitat.d) Avaluaci, igual que en tot procs d'ensenyana-aprenentatge,

establix els criteris d'avaluaci, orientatius, de la unitat.e) Materials que es poden utilitzar per a la unitat didctica.A l'inici de cada unitat, s convenient que es descriga breument en

qu consistix i s'informe l'alumnat sobre els objectius que perseguix.Esta informaci s fonamental per a aconseguir la seua motivaci, jaque l'xit de l'activitat, i per tant del programa d'acci tutorial, depnen gran manera de la participaci activa del grup.

Guia ds


12/208

12

Presentem a continuaci la distribuci de les unitats didctiques ques'oferixen en el present llibre. La majoria de les unitats, dirigides a l'a-lumnat, es poden aplicar en qualsevol curs de l'educaci secundria

obligatria, si b ha de tindre's en compte que en el disseny de les acti-vitats proposades es va tindre present un curs en concret, tal com es des-criu en cada unitat i s'indica a continuaci:

Captol 1. L'inici1. El Pla d'Acci Tutorial2. Coneixen la classe A l'inici del curs3. Ens coneixem com a equip educatiu

Captol 2. El grup4. Per a qu servix la tutoria?5. Elaborem les nostres normes A l'inici del curs6. Elecci de delegat o delegada7. Com resoldre problemes?8. Treballem l'autoestima Indistint

Captol 3. Les famlies

9. La primera reuni del curs A l'inici del curs10. Qu interessa a les famlies? Indistint11. Entrevista amb la famlia

Captol 4. Atenci a la diversitat12. Com deprens?13. Si fores... Indistint14. Altres pobles, altres cultures

Captol 5. Habilitats socials15. Exposem les nostres idees16. Consensuem Indistint17. Construm una torre

Captol 6. Tcniques d'aprenentatge18. Com ho hem fet? Indistint19. Saber preguntar20. Mapes conceptuals Al finalitzar el curs

Captol 7. Orientaci de l'alumnat21. Guia Informa't Indistint

2n1r3r2n3r

1r3r2n

1r1r1r

3r2n2n

3r2n3r

2n

curs


13/208

13

22. Els tpics en les professions Indistint23. L'entrevista de treball24. El Consell Orientador Al finalitzar el curs

Captol 8. La societat de la informaci25. Naveguem per la xrcia26. Un altre pas de la Uni Europea Indistint27. Treball cooperatiu

Captol 9. La solidaritat28. Una societat sostenible29. Ser solidaris Indistint

Captol 10. Avaluaci30. L'avaluaci de la tutoria Al finalitzar el curs

3r4t4t

1r4t1r

4t4t

curs


14/208

14


15/208

15

Linici

I

ss

s

L A

T U TO R I A


16/208

16

El departament d'Orientaci del centre, o qui tinga atribudesles seues funcions elabora el Pla d'Acci Tutorial, que es basa

en les activitats d'orientaci dissenyades pel professorat per a donarresposta a les necessitats educatives de l'alumnat. A partir del Plad'Acci Tutorial, cada tutor o tutora procedix a una programaci

concreta per al seu grup.


17/208

La tutoria d'un grup d'alumnes i alumnes s'ha d'organitzar en correspondn-cia amb el Pla d'Acci Tutorial del centre. Este pla l'elabora el departamentd'Orientaci amb els tutors i les tutores, i forma part del projecte curricular.

El Pla d'Acci Tutorial consti-tux un element decisiu per al'atenci a la diversitat de l'a-lumnat. Per aix, ha d'arreple-

gar distintes propostes per a l'orientaci escolar, acadmica i professional, diri-gides a l'alumnat, a les seues famlies i al professorat.

17

UNITAT

Programaci

1

Conixer el Pla d'Acci Tutorial. A partir del Pla d'Acci Tutorial, programar la tutoria del grup d'a-

lumnes.

Objectius1.

El tutor o la tutora, en la programaci de la seua tutoria, establiraquells objectius; continguts de tipus conceptual, procedimental, actitu-dinal; criteris d'avaluaci, materials, etc., adequats al seu grup d'alumnes.

El Pla dAcci Tutorial.Continguts2.

p La programaci de la tutoria s'elabora a partir del Pla d'Acci Tutorialdel centre. A ms d'este, conv conixer altres documents com ara el

Projecte Educatiu del Centre i el Projecte Curricular de l'Etapa. Els dubteso aclariments sobre el Pla d'Acci Tutorial del Centre els resoldr el depar-tament d'Orientaci.

Desenrotllament3.


18/208

18

i El tutor o la tutora podr avaluar la consecuci dels objectius d'estaunitat prenent com a criteris el procs i el producte, s a dir, si s'ha seguitel procediment establit per a l'elaboraci de la programaci de la tutoria isi la dita programaci consta en un document escrit.

1. Normativa.a) Decret 47/1992, de 30 de mar, de Currculum de l'Educaci

Secundria Obligatria (DOGV 06/04/1992).b) Decret 234/1997, de 2 de setembre, de Reglament Orgnic i

Funcional dels Instituts d'Educaci Secundria (DOGV 80/09/1997).c) Orde d'Atenci a la Diversitat de 18 de juny de 1999 de la

Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia (DOGV 29/06/1999).d) Instruccions d'inici de curs vigents.

2. Documents propis del centre.a) Projecte Educatiu de Centre.b) Projecte Curricular d'Etapa.c) Pla d'Acci Tutorial.

Avaluaci4.

Materials5.


19/208

19


20/208

20


21/208

21

Ja s'ha comentat en la introducci la importncia de la tutoria en la prcticadocent. No obstant, quan anem a impartir-la, se'ns planteja una primera neces-

sitat, el coneixement personal iacadmic de l'alumnat del grup.

Per a aix proposem quina infor-maci dels alumnes i les alumnes

s necessria obtindre per adesenrotllar la tutoria d'una forma prctica i efica.

Esta unitat est prevista per a l'inici del curs. Algunes dades hauran d'ob-tindre's abans del comenament de les classes, i s'aniran completantuna vegada l'alumnat s'haja incorporat al centre.

Adquirir la informaci acadmica i personal rellevant de l'alumnat. Organitzar la informaci obtinguda.

UNITAT

Coneixemla classe

Objectius1.

2

Dades acadmiques i personals.

Continguts2.

Desenrotllament3.

p Com a educadors la nostra preocupaci ha de ser doble: aconse-

guir que els alumnes i les alumnes aconseguisquen els objectius propisde l'rea o matria que vam impartir i facilitar el seu desenrotllamentintegral com a persones que els prepare la seua futura incorporaci a lasocietat com a adults.


22/208

22

Este procs, llarg en el temps, ens exigix el coneixement dels nostresalumnes d'una manera integral, tant de la seua histria acadmica com,en la mesura que es puga, de la seua histria personal. A continuaci,figuren una srie de dades, en base a les quals es pot obtindre la infor-maci que es considere rellevant:

1. Histria acadmicaExtreta a partir del seu expedient, ens permetr tindre una visi de

com s'ha anat desenrotllant la seua vida escolar des del seu inici, ambindicaci dels elements ms significatius desta; a saber:

Inici de l'escolaritzaci.

Centres anteriors i cursos realitzats en ells. Cursos en qu ha estat un any ms. Resultats acadmics. rees o matries on presenta major dificultat. Observacions i informes del professorat. Mesures d'atenci a la diversitat aplicades, si s el cas: adaptaci

curricular significativa, adaptaci d'accs al currculum, programa dediversificaci curricular, programa d'adaptaci curricular en grup, etc.

Altres informacions d'inters.

2. Histria personalNo es pretn tindre una informaci exhaustiva i detallada de la seua

vida, sin una aproximaci a la seua realitat personal, familiar i social,que ens puga ajudar a comprendre millor el nostre alumnat. Demanarinformaci personal resulta complex i, en ocasions, produx reticnciesen els alumnes i les alumnes, sobretot en esta etapa de l'adolescncia onla comunicaci amb adults (pares o professors) queda prou restringida,per la qual cosa cal insistir en la confidencialitat de les dades que apor-ten.

Per a ajudar en esta tasca es presenta la segent proposta de pregun-tes a l'alumnat, adaptables a la realitat de cada centre.

2.1. mbit escolar En quines rees consideres que obtens millors resultats? Consideres que el teu esfor s recompensat per les notes? Com consideres, en general, que s el teu rendiment escolar?

Participes en les classes, aportant idees i opinions? Estimes que el professorat accepta les teues opinions? Quantes hores setmanals dediques a l'estudi a casa? Creus que estudies el temps suficient per als resultats que obtens?


23/208

23

Explica breument com s una sessi teua d'estudi.

2.2. mbit personal i social Els teus amics o amigues estan en la teua classe? Et pareix que et fan cas quan dnes una opini en la classe? Quan ests amb els teus amics i amigues, tenen en compte

les teues opinions? Com et portes amb altres companys del centre? Com consideres que s la teua relaci amb els teus profes-

sors? Passes molt de temps a soles?

Generalment busques els teus amics, o et busquen a tu? Si hagueres d'utilitzar una paraula que t'identificara, quinautilitzaries? (si no la trobes, fes una xicoteta explicaci).

A quines activitats dediques el teu temps lliure? Amb qui realitzes les activitats del teu temps lliure?

2.3. mbit familiar Vius amb els teus pares, amb un d'ells noms, o amb altres

familiars?

Tens germans majors o ms xicotets? Disposes d'un espai propi en ta casa? Quan estudies a casa, respecten el teu treball i no et moles-

ten els altres? Participes en les faenes comunes de la casa?Tens assignades faenes a casa la responsabilitat de les quals

s noms teua? Els teus pares o familiars t'ajuden en els teus estudis? Explica com reaccionen els teus pares o familiars davant dels

teus resultats acadmics? Consideres que respecten les teues opinions a casa?

Tenint en compte el tipus de preguntes, algunes d'elles obertes, esrecomana que en la seua anlisi es detecten situacions com ara: alla-ment, rebuig, liderat, sobreprotecci familiar, actituds violentes, etc. Elconjunt de la informaci obtinguda ha de complementar-se amb la quepuguen aportar les famlies i la que puga disposar el departament

d'Orientaci del centre.


24/208

24

Expedient acadmic de l'alumne.Qestionari d'histria personal.

i La informaci obtinguda de l'alumnat, amb la confidencialitatcorresponent, pot ser arreplegada en una fitxa el model de la qual sesuggerix a continuaci:

Dades de l'alumne o l'alumna

Nom i cognoms: Curs:

Data de naixement:

1. Histria acadmica.

2. Histria personal.

2.1. mbit escolar.

2.2. mbit personal i social.

2.3. mbit familiar.

Avaluaci4.

Materials5.


25/208

En els ltims anys el paper del docent ha anat evolucionant. D'exercir una laborindividual els nics referents de la qual emanen dels coneixements de la mat-

ria que impartix, hapassat a realitzar unatasca en equip amb elsaltres docents, la qual

cosa requerix ampliarel seu horitz cap anous camps com elconeixement de les

relacions humanes, de les habilitats d'interacci.

25

UNITAT

Ens coneixem

com a eq uipeducatiu

3

Aix, un objectiu a l'inici de tot el procs d'acci tutorial ser la seua

organitzaci, comptant amb el professorat del grup.

Establir les pautes de funcionament del professorat del grup.

Objectius1.

p A l'inici del curs s'establixen les bases de les reunions del professo-

rat del grup, tenint en compte les orientacions segents:

Desenrotllament3.

Responsabilitat compartida. Organitzaci de l'equip de professors i professores.

Continguts2.


26/208

26

a)Perqu una reuni siga efica, abans de convocar-la, el tutor o tuto-ra conv que:

Valore la necessitat de la seua celebraci. La prepare degudament. Ha de prevore la viabilitat de la posada en prctica dels possibles

acords que es prenguen.

b) La duraci d'una reuni afecta la seua eficcia. s necessari ques'acorde el temps mxim de duraci deste. Un temps excessiu conduxa l'esgotament dels participants i a la possible consecuci d'acords nodesitjats.

c) Es dur un llibre d'actes. En cada acta es reflectiran de forma breui clara, almenys, els elements segents:

Data, lloc i hora. Assistents. Objectius i tema de la reuni. Acords, propostes i responsabilitats.

d) Cal triar el tipus de reuni segons les necessitats i els objectius

plantejats. A continuaci es descriuen diferents tipus de reunions amb lesseues condicions i situacions en qu poden ser vlides i tils.

Informatives. En elles qui haja d'aportar la informaci ho far d'unamanera breu, clara i concisa. El coordinador o coordinadora establix elstemps de participaci dels membres del grup a fi d'evitar discussions ireiteracions innecessries. L'objecte d'este tipus de reunions no s pren-dre decisions. Este tipus de reuni s til quan es vol informar l'equipdocent sobre aspectes acadmics dels alumnes, transmetre acords d'al-tres rgans collegiats del centre, etc.

Consultives. L'objecte d'estes reunions s analitzar propostes o solu-cions sobre un determinat tema, establint els pros i contres de les distin-tes alternatives, ja que en ocasions este tipus de reunions sol ser ms par-ticipatiu, no s aconsellable arribar a decisions llevat que estes es trobenclarament definides. El model consultiu pot ser vlid per a establir, perexemple, quins models d'agrupament d'alumnes seria til per a la realit-zaci de determinats treballs.

Formatives. Sn aquelles en qu el professorat del grup es planteja

la necessitat d'aprofundir sobre un determinat tema. Per exemple, unareuni que t com a objecte conixer l's de les noves tecnologies en lesrees del currculum.

Decisries. Sn les de major repercussi, ja que tenen com a objec-


27/208

27

te prendre una decisi collegiada que suposa el risc de no encertar i enla qual poden produir-se posicions encontrades entre els membres. Aix,haur de procurar-se que tots els participants en la reuni coneguen perendavant qu es va a tractar i quina s la seua finalitat, evitant en la mesu-ra que es puga la coincidncia de temes que puguen interferir en esta. Unexemple s la reuni en qu ha de proposar-se la promoci de l'alumnat.

e) Al llarg del curs, hauran de prendre's decisions que afectaran elprocs educatiu de l'alumnat. Estes decisions poden prendre's:

Per votaci democrtica, en ella el grup analitza, debat i al final s'es-tablix una decisi que correspon a l'opci majoritria.

Per consens, quan tots els membres del grup assumixen la decisicom a prpia. Esta forma requerix molta comunicaci i implicaci. Per aaconseguir un consens, s necessari tindre elements com ara: un enfoca-ment lgic del tema, no pensar a guanyar o perdre, posar-se en el lloc del'altre, escoltar comprensivament totes les opinions, no criticar, etc.L'argument final per a prendre una decisi per consens seria aquell for-mulat en termes semblants a: "a pesar que la decisi que es va a prendreno s la que jo triaria, considere que s viable, i per tant vaig a donar-lisuport".

f)El tutor o la tutora, en la seua qualitat de moderador, en tota reuniactua en un doble pla. D'una banda el de l'efectivitat, afavorint la con-secuci dels objectius previstos en la per mitj d'activitats com: fer snte-si de diverses opinions, evitar distorsions en la discussi, mantindre unritme adequat en la reuni i realitzar la sntesi final. L'altre pla, el de lacomunicaci, en qu el tutor o la tutora evita el plantejament de qes-tions personals o desqualificacions i afavorix la participaci dels assis-tents, el respecte a les opinions i la creaci d'un clima de confiana icooperaci mtua.

g) La utilitzaci de determinades tcniques de dinmica de grups potfacilitar la consecuci d'objectius en algunes reunions de l'equip docent.Les tcniques de dinmica de grups que s'inclouen al final d'este llibreper a la seua utilitzaci en sessions de tutoria amb l'alumnat tambpoden servir al grup de professors.


28/208

28

Materials5.

Llibre d'actes.Documents que regulen la vida del centre.

Avaluaci4.

i En la mesura en qu l'equip docent haja sigut capa d'establir laseua prpia organitzaci i dinmica de funcionament per a tot el curs,segons les orientacions dels diferents documents que regulen la vida delcentre es podr apreciar el grau de compliment de l'objectiu d'esta uni-tat.


29/208

29

El grup

II

ss

s

L A

T U TO R I A


30/208

El funcionament d'un grup d'alumnes determina en major o menormesura el seu aprenentatge. La classe constitux un model de grup

peculiar, ja que s una cosa molt diferent duna mera sumad'individus que accidentalment s'asseuen junts per a compartir

una activitat d'aprenentatge.

Cada grup reunix en si mateix una srie de trets que eldiferencien d'altres grups del centre. Per tant, el tutor o la tutora haur

de conixer com s el seu grup d'alumnes, quins interessosi conductes manifesten, com es troba organitzat, quin paper juguen en

la seua organitzaci interna els seus membres, quina s la seuainteracci amb el grup i amb els elements diferenciats deste, quingrau d'afectivitat est establit, etc.

30


31/208

La docncia d'una rea o d'una matria significa no sols continguts que el pro-fessorat ensenye, sin tamb valors, actituds i hbits. L'xit d'esta docnciadepn, entre altres elements, de les habilitats o estratgies didctiques que elprofessorat puga o spia posar a disposici dels seus alumnes perqu adquiris-quen estos continguts, valors, actituds i hbits.

Al seu torn, la

tutoria pretnanar msenll de l'es-t r i c t a m e n ta c a d m i c ,per a endin-

sar-se en aspectes, continguts i capacitats que tot alumne o alumna ha d'adqui-

rir perqu puga aconseguir tant una integraci social com un desenrotllamentpersonal equilibrat. Per a aix, resulta important que la tutoria amb un grup d'a-lumnes es perceba per ells i elles com un element que resulta vlid en el seuprocs formatiu i de construcci personal.

En l'educaci secundria obligatria es dedica una hora setmanal a les ses-sions de tutoria amb tot el grup. El contingut d'estes sessions les sol proposar i

programar amb antelaci el tutor o la tutora. La majoria de les unitats que esprogramen en este llibre poden servir per a esta programaci. Aix mateix, eltutor o la tutora incorpora altres unitats proposades pel grup dels seus alumnes.

UNITAT

Per a q uservix la tutoria?

4

Els alumnes han d'entendre, en conseqncia, que el que se'ls pro-

posa en la tutoria t una finalitat i utilitat en molts mbits del seu que-

fer diari, des de l'estudi de les diferents rees o matries, fins a les rela-

cions amb els seus iguals, passant per una reflexi sobre el mn que els

ha tocat viure.

31


32/208

32

Establir el procediment d'actuaci del tutor o la tutora en el funcio-nament del grup i aconseguir la implicaci de l'alumnat.

Objectius1.

Les funcions del tutor o de la tutora.

Continguts2.

Desenrotllament3.

p El tutor o la tutora explicar breument el seu paper en el conjunt del'educaci, recalcant que es constitux com un mediador entre la famlia,el centre i l'alumnat. Utilitzant la tcnica de dinmica de grups de Philips6/6 (1), cada grup establir un llistat de situacions en les quals el tutor ola tutora pot ajudar, aix com el grau de comproms del grup perqu pugarealitzar-se l'acci tutorial d'una manera efica.

Els indicar que l'actuaci del tutor o de la tutora es desenrotlla en tresmbits distints, per relacionats entre si: Famlia Professorat Alumnat.

A continuaci els demanar suggeriments per a incloure en l'hora set-manal dedicada a la tutoria amb tot el grup d'alumnes.

Posteriorment, en gran grup, s'arrepleguen les aportacions dels dife-rents grups, on s'establir en quines situacions es considera que el tutor

o la tutora ha d'intervindre per a afavorir el procs educatiu, la resolucide situacions problemtiques, etc. Haur de determinar-se tamb el com-proms de lalumnat en les distintes situacions i, en general, amb la tuto-ria.

(1) Per a ms informaci d'esta tcnica de dinmica de grups, es pot vore el glossari.


33/208

33

i s tan important avaluar la intervenci del tutor o la tutora en lesdiverses situacions, com el procs que porta al comproms i a l'accepta-ci per part de l'alumnat.

Avaluaci4.

Reglament de Rgim Intern de cada centre.Reglament Orgnic i Funcional dels Instituts d'Educaci Secundria.Drets i deures de l'alumnat.

Materials5.


34/208

34


35/208

35

Amb freqncia, els diferents sectors i collectius que constituxen la comunitateducativa defenen valors i normes que afecten de forma diferenciada els ele-ments implicats en el centre. Aix, hi ha normes que es referixen al professorat,o a l'administraci, a l'equip directiu, o a l'alumnat o a la interrelaci al si d'unmateix grup i entre els grups.

Cada grup va convertint-se en

un grup diferenciat, que t unacerta homogenetzaci envalors i normes. Els grups i sub-grups que apareixen en el seusi interactuen especialmentdurant el temps lliure, inter-canviant valors o creant con-

flictes entre els diferentscollectius del centre. Un dels objectius generals de la tutoria s aconseguir orga-nitzar el grup d'alumnes per a, des d'un funcionament efica, desenrotllar lesdiverses activitats prpies de la tutoria.

Esta unitat ha d'ajudar el grup en l'anlisi, discussi i concreci de normesque permeten el seu funcionament efica al llarg del curs; pretn que el grup

establisca les seues normes de convivncia i conductes comunes per mitj d'unapresa de decisions sobre la selecci i l'acceptaci dels valors corresponents. Lapresa de decisions ha de realitzar-se entre tots els components del grup. El marcde referncia per a l'establiment de les normes en el grup ser el Reglament deRgim Intern del centre.

Esta unitat es pot desenrotllar en qualsevol curs de l'educaci

secundria obligatria, si b s'ha dissenyat per a primer i haur de seruna de les primeres accions de la tutoria amb l'alumnat.

UNITAT

Elaboremles nostresnormes

5


36/208

36

Determinar les normes de convivncia prpies del grup i assumir-les.

Objectius1.

Les normes de convivncia del grup.

Continguts2.

Desenrotllament3.

p En la presentaci de la unitat, el tutor o la tutora ressaltar la con-venincia de l'establiment de normes per a un adequat funcionament delgrup, utilitzant per a aix similituds amb l'organitzaci de models socialsconeguts per l'alumnat. Cal tindre en compte que perqu una norma sigaefica ha de reunir tres requisits:

1.Que siga reconeguda per tots els membres del grup.

2.Que el grup siga capa de supervisar les conductes a qu es referi-xen les normes.3.Que el grup tinga poder de sancionar les conductes que s'adeqen

o no a les normes.

A ms, si es coneix el sistema de normes d'un grup, quines sn i laimportncia de cada una d'elles, el tutor estar en condicions de poderpredir les seues conductes i, si s el cas, ajudar a modificar-les.

El grup ha d'elaborar les seues prpies normes de convivncia. Per a

aix es formar grups d'alumnes i alumnes (de 4 a 6 per grup), als qualsse'ls entrega un document amb les normes de convivncia d'un grup "G"com a punt de partida. Prviament, en sessions anteriors han tingut unconeixement del Reglament de Rgim Intern del centre.

El tutor o la tutora indicar al grup que realitze la tasca que figuraannexa a esta unitat seguint estes instruccions:

Si la norma li pareix adequada, s'escriu el signe "=" en la segonacolumna. Si la norma li pareix inapropiada, es colloca el signe "X" en lasegona columna. Si vol canviar alguna cosa de la norma, es fa constar en

la segona columna. Es poden afegir altres normes al final. Es pot, aixmateix, canviar part del text de cada norma.


37/208

37

i S'haur de tindre en compte la capacitat d'elaboraci de normes, ila seua concreci a la realitat prpia del grup, insistint sobretot en la par-ticipaci de tot l'alumnat.

Avaluaci4.

Reglament de Rgim Intern.Document de normes d'un grup "G".Decret de Drets i Deures de l'Alumnat.

Materials5.


38/208

38

Normes dun grup G Normes del propi grup

Assistir a classe en bones condi-cions personals de salut i higiene.

Respectar la dignitat i les funcionsdels professors/es i totes les perso-nes que treballen en el centre.

Respectar la dignitat, integritat, lli-

bertat i la resta de drets dels alum-nes.

L'entrada a les aules haur de rea-litzar-se en orde, per lescala icorredors destinats a l'efecte.

Cap alumne/a es quedar en lesaules una vegada finalitzades les

classes, llevat de casos especials iamb el perms del professor/a.

L'assistncia a classe ser constanti regular. Les faltes d'assistnciadels alumnes seran comunicadespel professor/a tutor/a al cap d'es-tudis. La famlia ser informada

destes faltes i les justificar permitj de nota escrita.

Les aules (fora i dins de l'horariescolar) estaran ordenades i netes,tant el material com el mobiliari.

No es tiraran objectes o desperdi-

cis, aix com no es permetr men-jar pipes, xiclets, caramels o altresllepolies dins de l'edifici escolar.

Assistir al centre amb puntualitat.


39/208

39

Normes dun grup G Normes del propi grup

Es prohibix fumar dins del recintedel centre.

La ruptura o deterioraci de lesinstallacions, mobiliari i materialescolar per s indegut o neglign-cia haur de ser indemnitzateconmicament pels responsa-bles.


40/208

40


41/208

En l'aula i en el pati, els alumnes i les alumnes han entaulat unes interrelacionspersonals formals i informals que repercutixen en la consolidaci del grup. Araes fa necessari nomenar un representant, s necessari elegir el delegat o la dele-gada.

Amb esta elecci es pretn aca-bar d'establir les bases que per-

meten organitzar el grup d'alum-nes. Amb aix, es podran millo-rar les relacions en el grup i eldesenrotllament de les habilitatssocials, aix com facilitar lesactivitats prpies de la tutoria.

L'elecci del delegat o la delegada pot servir tamb per al desenrotllament d'unasrie d'habilitats socials en l'alumnat: parlar i escoltar; defendre els drets i opi-nions propis i respectar els dels altres; seguir normes acordades o regles establi-des que faciliten l'organitzaci del grup.

41

Esta unitat es pot desenrotllar en qualsevol curs de l'educaci secundriaobligatria, si b s'ha dissenyat per a tercer i a realitzar en el primer trimestre,al llarg de dos sessions.

Fomentar en els alumnes formes de participaci democrtica i res-ponsable.

Reconixer la importncia de l'elecci d'un delegat o delegada enel grup. Analitzar les funcions bsiques que ha de complir el delegat o la

delegada.

UNITAT

Eleccide delegato delegada

Objectius1.

6


42/208

42

Primera Sessip El tutor o tutora llegir els articles del Reglament de Rgim Intern o,

si s el cas, del Reglament Orgnic i Funcional dels Instituts d'Educaci

Secundria (art. 111 a 115), on es regula el procs d'elecci de delegat iles funcions que li corresponen.p Els alumnes intervindran individualment explicant les funcions que

consideren que ha de realitzar el seu delegat o delegada, junt amb lesque es troben arreplegades tant en el Reglament Orgnic i Funcionalcom en el Reglament de Rgim Intern del Centre.p El tutor o la tutora les escriuran en la pissarra.A continuaci, es pot triar, i a suposa una decisi del tutor o de la

tutora, en funci del seu grup d'alumnes, entre les opcions segents:

a)Per grups de tres a cinc alumnes, s'establir el perfil ideal per a serdelegat de la classe, buscant sempre una adequada representativitat delgrup.

b)Somplir el qestionari "qualitats del delegat o de la delegada" quefigura en l'annex, b de forma individual o en xicotets grups (tres a cincalumnes), anotant aquelles qualitats ms importants que els candidats icandidates han de complir per a ser delegat de la classe.

Els alumnes i les alumnes, possibles candidats o candidates explica-ran els motius pels quals es presenten i els objectius que es plategen enrelaci al grup.

Segona SessiElecci del delegat/ada:p Constituci de la mesa electoral: vocal, un secretari o secretria i el

president (el tutor o la tutora).p Votaci: en la papereta s'escriu un sol nom.p El secretari de la taula anir citant cada alumne per orde alfabtic

perqu deposite el seu vot.p Acabada la votaci i escrutini de vots per la mesa electoral, l'alum-ne/a qu obtinga el nombre de vots superior al 50% dels vots emesos sernomenat delegat/ada i el/la que el seguisca en nombre ser designat sub-

Desenrotllament3.

La importncia del delegat o la delegada i de l'organitzaci en elfuncionament del grup.

Continguts2.


43/208

43

Qestionari de qualitats del delegat o delegada.Acta d'elecci.

i Es valorar si els alumnes de cada grup han desenrotllat un procsd'elecci de carcter lliure i democrtic.

i Es valorar si el grup ha definit les qualitats que considera ms ade-quades per a ser delegat o delegada.

Avaluaci4.

Materials5.

delegat/ada.p Si en la primera votaci cap alumne aconseguix el dit percentatge,

s'efectuar una segona votaci entre els cinc alumnes ms votats.Desprs d'esta, es precedir a la designaci de delegat/ada i subdele-gat/ada.p Somplir l'acta (model que s'adjunta) per a entregar-la al cap d'es-

tudis.


44/208

44

EL DELEGAT O LA DELEGADA HA DE SER

3. Una persona decidida.

4. Dialogant.

5. Dinmic/a i amb capacitat d'iniciativa (proposar ideesi portar-les avant)

6. La persona ms coneguda, ms popular.

7. La ms simptica.

8. La ms responsable; perqu es pot confiar en ella.

9. Fidel als companys i companyes; es posar sempre dela nostra part, encara que no tinguem ra.10.La persona ms sincera; que no manipule la informa-ci per interessos personals.

11.Treballadora, bona estudiant, que tinga presents elsinteressos de la majoria dels alumnes.12. Una persona que respecte els altres i es faa respec-tar

1 2 3 4 51. Conseqent amb els objectius i les normes de con-

vivncia que com a grup ens hem establit.2. Sempre crtic/a amb qualsevol comportament de laclasse o d'algun company o companya en particular.

L'elecci de delegat o delegada s'ha de fer de forma responsable, jaque la seua actuaci influir en el funcionament de la classe. Abans d'e-legir-lo o elegir-la, reflexiona sobre les qestions que a continuaci pre-sentem, perqu suposen qualitats que han de reunir i que et poden aju-

dar perqu la teua elecci siga responsable.Puntua d'1 a 5 les qualitats que al teu entendre consideres que hau-ria de reunir un delegat o delegada de classe, tenint en compte que estaescala suposa:

No s bo per a la classe que siga d'esta manera.

En ocasions s convenient que siga aix.

s igual.

Hauria de ser quasi sempre aix.

s condici necessria per a ser delegat o delegada.

QESTIONARI QUALITATS DEL DELEGAT/ADA

1

2

3

4

5


45/208

45

CURS: ______________ GRUP:______________

D'acord amb el que disposa el Reglament Orgnic i Funcional dels

Instituts d'Educaci Secundria i, concretament, segons s'especifica enl'article 113 i en la convocatria d'elecci establida per la direcci d'es-tudis del centre, esta classe es reunix en assemblea per a l'elecci dedelegat/ada de classe.

Han actuat com a: President/a:Secretari/a:

Vocal:

Desprs de presentar el procediment, proclamats els candidats i rea-

litzada la votaci, es produxen els segents resultats:

1r._______________________________________________ vots.

2n._______________________________________________ vots.

3r._______________________________________________ vots.

4t._______________________________________________ vots.

5t._______________________________________________ vots.

D'acord amb els dits resultats, resulten electes els segents alumnes,els que, firmant esta acta, prenen possessi del seu crrec corresponent.

Delegat/ada: ___________________________________________

Subdelegat/ada: _________________________________________

I perqu conste, estenc esta acta, amb l'assabentat i acceptaci de fun-cions per part dels candidats electes, la qual cosa firme com a tutor/a.

____________, a _____ de ____________de

El tutor/La tutora Delegat/ada subdelegat/ada

Firmat Firmat Firmat

ACTA DE L'ELECCI DE DELEGAT/A I SUBDELEGAT/ADA


46/208

46


47/208

No tot problema que s'afronta se soluciona, per si no s'encara no pot solucio-nar-se. El problema no afrontat continua aflorant en forma de passivitat, hostili-tat, etc.

En ocasions, el tutor o la tutora had'enfrontar-se a determinades situa-cions, ms o menys problemtiques,

i, per a solucionar-les, no li servix tantla seua formaci i experincia docentcom en el lexercici quotidi de ladocncia. Aix mateix, tamb al grupli resulta difcil deprendre a mouresamb desimboltura en un conflicte. No

obstant, de la mateixa manera que pot deprendre's un determinat contingut, pot

tamb deprendre's, per part de tots, una certa metodologia per a resoldre aquellsproblemes que impedixen el desenrotllament integral dels alumnes.

Si b l'existncia de conflictes en l'aula impedix que els processos educatiuses desenrotllen amb normalitat, fer front als problemes desenrotlla, a ms, el sen-tit de la prpia capacitat i responsabilitat per a trobar solucions satisfactries.

47

En esta unitat no es pretn establir una recepta per a la resoluci dequalsevol classe de problemes que puguen presentar-se en l'aula, sinms prompte oferir pautes generals perqu el grup puga enfrontar-se aells amb rigor, serenitat i responsabilitat. Enfrontar-se amb problemes

suposa un procs inacabat, que no culmina amb la realitzaci de la uni-tat. Per aix, ac s'oferix una tcnica que ha de ser aplicada sempre quesorgisca un problema, millorant en tot moment el procs implicat en laseua resoluci.

UNITAT

Comresoldreproblemes?

7


48/208

48

p Per les caracterstiques de la unitat, es plantegen dos opcions. Cadauna d'elles es pot desenrotllar en una sessi.

Opci AEn esta proposta el tutor o la tutora observa el grup i descriu una

determinada situaci problemtica. Pot realitzar-se un entrenament previ

amb una situaci en qu els alumnes manifesten preferncies oposades(grups musicals, equips de futbol, etc).Esta activitat servix perqu dos grups en conflicte examinen com

veuen la qesti i com els pareix que la veu l'altre grup. s til quan elgrup es polaritza en dos subgrups.

Els alumnes i les alumnes han d'unir-se a lun o laltre bndol. Si algno pertany a cap dels dos, pot quedar com a observador. Els dos sub-grups s'asseuen en cercles separats, de manera que no puguen sentir-se,i si s possible en dos habitacions distintes.

El tutor o la tutora insistix a marcar les segents pautes: Invitar el grup que descriga els seus problemes. Insistir que descriguen la conducta concreta en compte de donar

indicacions abstractes. Comprovar que les percepcions del problema sn objectives, pre-

guntant al grup si hi est d'acord. Evitar les paraules que impliquen un ju, deixant que el grup avalue

la seua prpia conducta.

Centrar-se en conductes que el grup pot canviar i no en comporta-ments que estan ms enll del control del propi grup.

No entrar a jutjar la conducta dels altres sin noms a descriure-la.

Desenrotllament3.

Adquirir estratgies per a resoldre els problemes i conflictes que sor-gisquen en l'aula.

Objectius1.

Metodologia general per a la resoluci de problemes i conflictes.

Continguts2.


49/208

49

Ajudar que els alumnes spien afrontar problemes per ells mateixos.

Cada subgrup contesta estes tres preguntes, elaborant tres llistes decaracterstiques descriptives:A) Com ens veiem els del nostre grup? Caracterstiques.B)Com creiem que ens veu l'altre grup? Caracterstiques.C)Com veiem l'altre grup? Caracterstiques.

A continuaci, els dos subgrups es reunixen i un membre de cada sub-grup va llegint cada una de les seues llistes alternativament. No es pot dis-cutir ni respondre's mtuament. nicament es poden formular preguntes

per a aclarir algun aspecte. Una vegada realitzada esta fase es tornen aseparar per a elaborar el segent comentari:Quines sn les diferncies entre la manera en qu cada grup es veu a

si mateix i com el veuen els altres? Comparar la llista A del grup amb laC de l'altre.

Quins comportaments, conductes i actituds dels membres del teu sub-grup poden haver causat les discrepncies? Qu has fet perqu l'altre sub-grup et veja diferent de com eres?

Quins comportaments i actituds dels membres de l'altre subgrup et

porten a percebre'ls de manera diferent de com ells sn?

Una vegada discutits estos punts, tots els membres del grup s'asseuenen un gran cercle, inclosos els observadors. s convenient que s'entre-mesclen i no estiguen estos dos grups lun enfront de laltre. S'establix undileg sobre com podrien actuar en el futur per a evitar que es percebend'una manera errnia.

Opci BEn determinats moments, al llarg del curs sorgixen problemes o situa-

cions conflictives en la vida del centre que sn objecte de debat informalen els corredors, patis, classes... En ocasions, s oport plantejar estostemes en un pla formal, de manera que siguen objecte d'anlisi, reflexii proposta de soluci. Els problemes o situacions objecte d'anlisi podenser dall ms variat, en mbits com ara organitzaci escolar, s d'espaiscomuns, actituds o conductes de grups o persones, successos de la loca-litat que sn objecte de comentari i debat...

El tutor o la tutora enuncia un d'estos problemes i proposa al grup queintente solucionar-lo, seguint una metodologia. Sintetitza i escriu en lapissarra els passos d'una bona metodologia de treball per a solucionar engrup un problema, que sn:


50/208

50

1. Investigar els fets.Analitzar la realitat que constitux el punt de partida. Per a aix, s

necessari formular les preguntes segents;

Qu ...?

Qui ...?

On ...?

Quan ...?

Com ...?

2. Delimitar el problema o fet.s important aconseguir un plantejament com del problema, a partir

dels fets analitzats. El grup en el seu conjunt ha d'estar d'acord en el puntde vista des del qual s'estudiar el problema.

La pregunta que el grup ha de fer-se en esta fase del treball s la

segent:En qu consistix exactament el problema?Quins sn els termes que el definixen?

3. Analitzar-ne les causes.El grup ha de procedir posteriorment a una anlisi rigorosa i exhausti-

va de les possibles causes origen del problema.La pregunta clau en esta fase s:Quins factors o quines causes influxen perqu s'haja arribat a esta

situaci?

4. Buscar la millor soluci.El procs de busca de solucions implica els segents passos:a) explicitar per part del grup el problema;b)determinar quina o quines sn les millors solucions, segons el parer

del grup-classe;c) analitzar els pros i contres de cada una d'elles.

La pregunta clau entorn de la qual s'organitza esta fase del treball s lasegent:Qu fer per a solucionar el problema?


51/208

51

5. Preparar l'acci.Es tracta de determinar quines accions concretes s necessari mam-

prendre i procedir a repartir les responsabilitats entre els membres delgrup.Cal respondre la pregunta:Quines accions sn necessries i com cal mamprendre-les?Quina s la responsabilitat de cada un dels membres del grup?

No hi ha una proposta concreta de material, excepte les indicacionsassenyalades en el desenrotllament de la unitat.

iJa que l'activitat arreplega un procs, el tutor o la tutora haur d'a-nar comprovant al llarg del temps, tant el canvi d'actitud en l'alumnat pera la resoluci de problemes, com la metodologia a utilitzar en la matei-xa.

Avaluaci4.

Materials5.


52/208

52


53/208

L'autoestima, s a dir, la valoraci personal i subjectiva que fa l'alumne o l'a-lumna de si mateix, constitux un dels factors determinants de l'xit escolar.

Per als adolescents, la famlia i el centre docent sn dos contextos ambientalsparticularment rellevants en la formaci del concepte de si mateix i, per tant, de

l'autoestima. Igualment, esvan configurant en la interac-ci amb el grup d'iguals. Eneste sentit, els alumnes for-men el seu autoconcepted'habilitats acadmiques percomparaci de les seues pr-pies habilitats, percebudes de

forma relativament objectiva, amb les habilitats d'altres alumnes.

L'autoestima s un ju de valor sobre un mateix. Els nous elements de valora-ci rebuda i la forma d'integraci destos expliquen l'evoluci o tendncia a l'es-tabilitat de l'autoestima d'una persona. En este sentit, podem dir que l'autoesti-ma s educable no sols en els primers anys, sin al llarg de la vida.

Resulta ms fcil modificar un aspecte de l'autoestima que tota ella. Aixdoncs, centrar-se en l'aspecte acadmic, en el de reconeixement social o en elde l'aspecte fsic, s una bona estratgia per a iniciar un procs de canvi gene-ral en l'autovaloraci.

A este fi, el professorat ha d'intentar valorar ms els esforos i els resultats del'alumnat, que emetre jus de valor pejoratius sobre comportaments no desitja-bles. Esta manera de procedir permet que cada alumne reba un predomini de

valoracions positives sobre les negatives.

La forma ms efectiva d'augmentar la capacitat d'una persona per a desen-

53

UNITAT

Treballemlautoestima

8


54/208

54

p El tutor o tutora introdux l'activitat en els termes segents: tots tenimqualitats, aspectes positius, etc. Per moltes persones tenen dificultats pera adonar-se i reconixer-les, i nicament tenen ulls per a vore els defec-tes o qualitats negatives que tenen o creuen tindre.p

s important que cada u; es veja a si mateix el ms positivament pos-sible per tant, hem triat esta activitat, on cada un de vosaltres rebr unaautntica "pluja de qualitats" per part dels vostres companys.

Desenrotllament3.

Esta unitat es pot desenrotllar en qualsevol curs de l'educaci secund-ria obligatria, si b seria convenient realitzar-la en el primer o segon tri-mestre, perqu ajudaria a cohesionar el grup, facilitant, si s el cas, laintegraci en este d'aquells alumnes amb dificultat de relaci.

Desenrotllar una autoestima positiva en l'alumat.

Objectius1.

L'autoestima com a valor per a l'aprenentatge.

Continguts2.

rotllar plenament la seua autoestima s concentrar-se en els recursos personalspositius que possex. En ocasions, s molt aconsellable que les persones estiguen

segures que sn capaos de fer moltes coses b. De fet, l'actitud "tu pots fer-ho"s una de les que amb ms freqncia volen fomentar els professors. No obstant,molts alumnes s'escuden en el "no puc fer-ho". Sn, probablement, els que msnecessiten adquirir una ferma convicci de les seues possibilitats reals.


55/208

55

i Es valorar la participaci de l'alumnat en esta unitat i el seu canvid'actitud al llarg del curs.

Primera sessip Com a pas previ i durant deu minuts el grup, utilitzant la tcnica de

brainstorming(1)

, amb l'ajuda del tutor o la tutora, establir un llistat deparaules o termes reforadors (qualitats), de qualitats personals que esvagen a aplicar posteriorment als companys i companyes. La relaci defi-nitiva haur de concretar-se per consens(2) de l'alumnat.p Posteriorment a cada alumne o alumna se li donar un llistat dels

alumnes del grup perqu escriguen en un foli dos o tres qualitats de lesestablides en el llistat anterior, per a cada un dels seus companys i com-panyes. El tutor o la tutora arreplega els folis escrits, ordenant i agrupantles distintes valoracions de l'alumnat.

Segona sessip El tutor o la tutora facilitar a cada alumne i alumna la valoraci que

han realitzat els seus companys i companyes, i invita a tots que lligen enveu alta la relaci de qualitats que han rebut. A continuaci sels aniranformulant les preguntes segents:

Quina t'ha sorprs ms? Quina s la que ms t'ha agradat? En qu no ests d'acord? (Els companys i el professor el retroalimen-

ten positivament.) Quines s'han repetit ms vegades? Segons ell o ella quina qualitat s la que ms valora en si mateix? Com s'ha sentit?

p Una variant d'esta proposta consistix a distribuir l'alumnat en grupsdistints en forma de cercle amb un dels seus membres en el centre, quehaur destat en silenci i que ser objecte d'una "pluja de qualitats" sem-pre positives i afirmatives (mnim deu per cada membre del grup). Unmembre del grup pot fer de compilador, elaborant una llista de les quali-tats i facilitant-la a la persona una vegada que el grup ha acabat.

Avaluaci4.

(1) Per a ms informaci d'esta tcnica de dinmica de grups, es pot consultar glossari.(2) Per a ms informaci d'esta tcnica de presa de decisions, es pot consultar unitat 16.


56/208

56

No cal un material especfic per a la unitat.

Materials5.


57/208

57

Lesfamlies

III

ss

s

L A

T U TO R I A


58/208

La famlia juga un paper de primer orde en el desenrotllament delsadolescents, en la construcci de la seua autonomia i identitat.

La interacci social i el substrat afectiu que els subministra els servixde suport per a la construcci de la seua prpia personalitat.

Tota proposta d'acci tutorial ha d'incidir en la famlia com a agenteducatiu. Cada proposta, en la seua concreci, requerix incloure

activitats que abracen una visi general dels problemes dels pares imares en relaci amb el desenrotllament dels seus fills i filles junt amb

altres activitats facilitadores de la comprensi de

les prctiques educatives i d'orientaci.En este sentit, la collaboraci amb les famlies s'articula a un doblenivell, a partir de reunions amb grups de pares, mares i tutors legals

dels alumnes i d'entrevistes individuals.

58


59/208

Una adequada acci tutorial requerix activitats d'informaci i orientaci. Undels mitjans ms utilitzats a este fi s la reuni del tutor o la tutora amb grups depares i mares.

Les reunions del centre docentamb les famlies solen ser de dostipus: les que realitza el tutor iaquelles en qu el tutor collabo-ra en la seua organitzaci i snp r o g ramades pel departamentd'Orientaci.

Les reunions habituals amb lesfamlies solen ser almenys tres per curs escolar: una al comenament, per a pre-

sentar les caracterstiques generals del curs acadmic; una altra intermdia, pera tractar algun tema d'inters o per a seguir l'evoluci del grup d'alumnes, i l'l-tima, per a informar d'all que s'ha realitzat al llarg del curs escolar.

En la primera reuni s'establix el marc de referncia per a la relaci del tutoramb les famlies, i s un bon punt de partida per a entaular una relaci de con-fiana i collaboraci. L'inici de curs s un moment clau per a intercanviar infor-

maci precisa i objectiva sobre qestions d'inters com.

La primera reuni resulta imprescindible en aquells nivells que suposen laincorporaci dels alumnes al centre escolar o a un canvi de nivell educatiu. Elscanvis de centre i, per tant, de professorat i de metodologies sn moments detranscendncia educativa importants per a intercanviar informaci sobre la vidaeducativa de l'alumnat.

Molt s el que es pot esperar de la participaci de les mares i pares en el

59

UNITAT

La primerareunidel curs

9


60/208

Continguts2.

procs educatiu de les seues filles i fills, encara que s important assenyalar queno s convenient confiar que esta es manifeste des del primer moment. Per aix,

s raonable plantejar-se una estratgia de collaboraci, que de forma progressi-va implique des del principi les famlies.

En suma, informar els pares i mares dels alumnes i de les alumnes que el grupconstitux una funci que ha de desenrotllar-se de forma planificada i organitza-da, sense improvisar. Tot aix amb la finalitat de propiciar la participaci icollaboraci de les famlies en el procs educatiu de l'alumnat.

60

Esta unitat est pensada per a pares i mares d'alumnes i alumnes deprimer curs d'educaci secundria obligatria, i pot aplicar-se tamb pera tercer.

Informar les famlies sobre els diversos aspectes organitzatius i pedaggicsdel centre, del cicle o del curs. Establir pautes de collaboraci conjunta entre el tutor o la tutora i les fam-

lies.

Objectius1.

Els principals continguts sobre els quals pot desenrotllar-se esta pri-mera reuni de tipus informatiu serien:

1. Presentaci i explicaci de l'organitzaci i funcionament del cen-tre, que pot incloure algun dels aspectes segents:

Infraestructura i installacions del centre. rgans de govern: consell escolar, claustre, equip directiu. Projecte Educatiu. Projecte Curricular i Programaci General Anual (PGA). Servicis del centre. Normes de convivncia. Associacions de mares i pares d'alumnes.


61/208

2.Tutoria i professorat del grup, Funcions i activitats de la tutoria.

Quadre horari (de les classes) del grup: professorat, matries, hora-ris, etc. Horari d'atenci a pares i mares, per part del tutor o tutora i del pro-

fessorat del grup i del departament d'Orientaci.

3.Tutoria-famlia, suggeriments perqu els pares puguen collaboraramb la tutoria.

Supervisi per part de la famlia del procs educatiu dels seus fills ofilles.

Comunicaci freqent tant amb el tutor o la tutora com amb la restadel professorat. Afavorir la comunicaci entre pares-mares i fills/es. Potenciar els xits acadmics i minimitzar els fracassos. Buscar les causes d'un rendiment escolar inadequat, i no sols les

seues conseqncies. No justificar la no assistncia al centre dels alumnes i les alumnes

per part de les seues famlies. Suggerir, si s possible, l'establiment de reunions peridiques de

coordinaci entre el tutor o la tutora i les famlies, per a establir activitatsconjuntes.

p Igual que qualsevol altra reuni, aquelles que estan dirigides a lesfamlies requerixen una preparaci prvia, en este cas per a evitar la

tendncia que es t, de forma involuntria, a comentar i discutir sobrecasos i fets allats. Esta situaci que se sol produir quan s'informa sobreaspectes educatius en general pot donar lloc que els objectius previstosper a la reuni queden completament relegats a situacions particulars.

Per a evitar a, es presenten les recomanacions segents: Enviar la convocatria de la reuni a les famlies amb temps sufi-

cient, junt amb l'orde del dia desta. A facilita a les famlies el conei-xement dels temes a tractar. Al fixar l'hora de celebraci es pensar un

horari que facilite l'assistncia de les famlies. Si es considera oport, potremetre's tamb alguna documentaci prvia, per a possibilitar la din-mica de la reuni posterior.

Demanar, per part de l'alumnat del grup, la confirmaci de l'as-

Desenrotllament3.

61


62/208

62

sistncia a la reuni dels seus pares i mares. Preparar amb antelaci la documentaci o material que vaja a uti-

litzar o proporcionar a les famlies. Condicionar el lloc de celebraci, b si se celebra en l'aula o en una

sala del centre. A l'inici de la reuni presentar-se com a tutor o tutora, junt amb la

resta del professorat del grup. Realitzar un breu resum dels temes que van a tractar-se, la duraci

de la reuni, etc. Una reuni informativa la duraci de la qual vaja msenll d'hora i mitja pot resultar pesada i descoratjadora. Cal tindre encompte que, igual que en un altre orde de coses, la participaci en reu-

nions requerix una certa experincia en elles, situaci que no sol donar-se en la majoria dels pares i mares. En el desenrotllament de la reuni, s convenient seguir l'orde esta-

blit, per a facilitar el seguiment de la mateixa per part de les famlies. Cal tindre en compte que, per a facilitar la comprensi dels temes,

s necessari utilitzar un llenguatge directe, clar i adaptat a les famlies,evitar tecnicismes innecessaris, aclarir incls les preguntes formuladesper les famlies, conduir la participaci de pares i mares evitant discus-sions personals i enfrontaments entre les famlies, aix com fets i situa-

cions particulars que no es corresponen amb el fi de la reuni. Evitar, en la mesura que es puga, discussions sobre temes que o b

no siguen objecte de la reuni, o b la seua soluci no s competnciani del tutor ni del professorat del grup.

Crear un clima de confiana i de distensi permet tant una millorcomprensi dels temes a tractar com una comunicaci fluida entre elsparticipants en la reuni. s aconsellable realitzar preguntes a manera defeed-backper a comprovar si les famlies estan comprenent els diversostemes, facilitaran al tutor o a la tutora vore com s'est rebent la informa-ci.

No ha de perdre's de vista que l'objecte de la reuni sn els alum-nes i les alumnes, per la qual cosa cal insistir a crear canals de comuni-caci i participaci. Una adequada i positiva collaboraci entre el pro-fessorat i les famlies suposar una millora en el procs educatiu de l'a-lumnat.

Una vegada desenrotllats els temes de la reuni, realitzar-ne un breuresum, amb indicaci de possibles acords aconseguits i obrir un apartat

de precs i preguntes per a concloure els ltims dubtes possibles per partde les famlies. Finalment, conv recordar als pares i mares l'horari d'atenci de

tutoria individual i agrair-los la seua participaci


63/208

63

La documentaci elaborada pel tutor i la tutora, junt amb el professo-rat del grup.

i Per a avaluar esta unitat es tindran en compte aspectes formals, comel nombre i percentatge d'assistents, i la idonetat del lloc i lhorari de lareuni.

Aix mateix, es valorar tant la participaci de les famlies en la reu-ni, com l'assumpci de la informaci facilitada per elles.

Les conseqncies que sen deriven, hauran de buscar-se possible-ment desprs en el funcionament diari del grup d'alumnes.

Avaluaci4.

Materials5.


64/208

64


65/208

Al llarg del curs se celebren reunions per a tractar algun tema en concret o pera analitzar la marxa de l'alumnat. A proposta dels pares, el tutor o la tutora potprogramar reunions sobre temes que els preocupen i que sorgixen amb freqn-cia: problemes tpics de l'etapa evolutiva, la comunicaci i el dileg entre paresi fills, l'elecci acadmica i professional...

En este sentit, l'eleccidels estudis a cursar des-prs de l'educacisecundria obligatria o laincorporaci al mn labo-ral solen tindre moltatranscendncia en la vida

educativa de l'alumnat, per la qual cosa les famlies i tutors o tutores han d'in-tercanviar-se informaci precisa.

El fet que es realitzen en la tutoria sessions informatives amb les famliessobre les eixides acadmiques i professionals desprs de l'educaci secundriaobligatria, no ha de suposar una minva d'altres accions orientadores amb lesfamlies per part del departament d'Orientaci. Al seu torn, han dincardinar-seamb les activitats d'orientaci sobre estudis i professional que efectua el profes-sorat a l'impartir les seues matries, aix com les prpies de la tutoria i del depar-tament d'Orientaci amb l'alumnat.

Aix doncs, esta unitat ha de ser coherent amb el programa d'orientaciacadmica i professional del centre que coordina el departament d'Orientaci.Este programa ha de contemplar la participaci de l'alumnat, de les seues fam-lies i tutors, perqu coneguen la realitat acadmica i les opcions d'incorporaci

al mn del treball.

65

UNITAT

Qu interessa ales famlies?

10


66/208

66

p Al terme de l'educaci secundria obligatria, cal decidir incorpo-rar-se al mn del treball, o b continuar diversos tipus de formaci.Resulta necessari informar convenientment les famlies de totes i cadauna de les alternatives possibles, a fi que la decisi de l'alumnat s'ade-qe el millor possible als seus interessos, capacitats i motivacions.

p S'ha de procurar l'assistncia de totes les famlies a la sessi infor-mativa, facilitant un horari accessible. La informaci que saporte haurd'incloure almenys els aspectes segents:

1. Batxillerat.1.1. Finalitat.

1.2. Accs.1.3. Estructura.1.4. Duraci.1.5. Modalitats i matries destes.1.6. On estudiar.1.7. Opcions al finalitzar.

2. Cicles Formatius de Grau Mitj.2.1. Finalitat.

2.2. Accs.2.3. Estructura.2.4. Duraci.2.5. Famlies professionals.

Desenrotllament3.

La unitat es planteja per a tercer d'educaci secundria obligatria ies podria desenrotllar durant el tercer trimestre, per a facilitar que ladecisi estiga definida al finalitzar la mencionada etapa educativa.

Informar les famlies.

Objectius1.

Informaci sobre les alternatives acadmiques i professionals alfinalitzar l'educaci secundria obligatria.

Continguts2.


67/208

67

El Departament d'Orientaci del centre disposa d'informaci que potajudar a realitzar la unitat.

Guia Informa't.Variables bsiques del mercat de treball de l'Institut Nacional

d'Ocupaci (INEM) i de la Generalitat Valenciana.

i Es valorar l'assistncia de les famlies en la sessi informativa, aixcom l'inters que mostren en les seues intervencions.

2.6. Mduls professionals.2.7. On estudiar.2.8. Opcions al finalitzar.

3. Programes de Garantia Social (per a determinat alumnat).3.1. Destinataris.3.2. Modalitats.3.3. Duraci.3.4. Opcions al finalitzar.

4. Incorporaci al mn del treball.

4.1. Empreses de l'entorn.4.2. Professions ms demandades per les empreses.4.3. Competncies que s'exigixen per part de les empreses.

Avaluaci4.

Materials5.


68/208

68


69/208

La comunicaci entre les famlies i el tutor o la tutora a travs de l'entrevista,constitux un dels millors mitjans per a l'intercanvi mutu d'idees i informacisobre el procs educatiu dels seus fills.

La finalitat de les entrevistespot resumir-se en estos qua-

tre aspectes: Conixer-se i com-prendre el punt de vista decada un.

Intercanviar informa-ci sobre l'alumne o alumna.

Desenrotllar conjuntament un pla educatiu. Facilitar-los orientaci sobre temes relatius a l'educaci dels seus fills i

filles.

La informaci que el tutor o tutora sollicite a les famlies ha de servir per acompletar i contrastar l'obtinguda per altres mitjans (tests, qestionaris, etc...). Laconversaci matisa i amplia la informaci que es t de l'alumne o alumna. Enocasions, la famlia aporta amb reserva determinades dades, per la qual cosa eltutor o tutora ha de guardar secret professional i fer-ne, en tot cas, un s prudent.Generalment, els tutors solliciten l'entrevista amb els pares a principi de curs, iquan l'alumne o alumna presenta algun problema o dificultat.

El tutor o tutora informar les famlies sobre la marxa acadmica del seu fillo filla proporcionant-los, entre altres, dades relatives a:

Capacitat general per a l'estudi. Rendiment general i per matries.

Hbits de treball. Possibilitats acadmiques. Actitud per a treballar en equip, individualment, per a expressar-se oral-

69

UNITAT

Entrevistaamb la famlia

11


70/208

Adquirir estratgies per a les entrevistes amb les famlies.

Objectius1.

p L'entrevista personal amb les famlies s possiblement una de lesmillors ferramentes de qu disposa el professorat-tutor, per a intercanviar-hi informaci, establir pautes d'actuaci i, en suma, poder desenrotllaradequadament la funci tutorial.p Realitzar entrevistes individuals amb totes les famlies i no sols amb

aquelles que els seus fills presenten algun tipus de problema, ha de pro-gramar-se com a prctica habitual de cada tutor o tutora.p Per a preparar adequadament l'entrevista personal, conv tindre en

compte els aspectes segents:

Desenrotllament3.

Entrevista personal.

Continguts2.

ment, per escrit, etc.; Afici per la lectura.

Preocupacions o interessos acadmics. Dificultats concretes d'aprenentatge, si nhi haguera.

Totes estes informacions i dades resulten ms comprensibles i ajuden millor al'orientaci de l'alumne o alumna quan els comenten conjuntament famlies itutors.

70

En esta unitat s'establixen suggeriments, orientacions i propostes per a larealitzaci d'una entrevista personal amb mares i pares.


71/208

71

Aspectes generals.

1. Objectius que es pretenen aconseguir. Resulta til arreplegar perescrit, en un gui previ, els objectius a aconseguir.

2.Temes a abordar. Resulta aclaridor tindre elaborat un xicotet esque-ma d'aquells temes, idees o qestions que es desitgen abordar durantl'entrevista. Alguns temes propis d'entrevistes personals sn:

Informaci acadmica: rendiment escolar, actitud davant de lesrees i matries, capacitats, etc.

Orientacions per a la resoluci de conflictes personals i familiarsque afecten el procs educatiu dels alumnes.

Informaci sobre problemes de conducta, implicant les famlies enla seua resoluci. Opcions acadmiques i professionals al finalitzar l'educaci

secundria obligatria, facilitant aix el procs de presa de decisions.

3. Desenrotllament de l'entrevista. Per a establir l'estratgia a seguir,poden ser tils els suggeriments segents:

L'entrevista ha de convocar-se en data, lloc i hora que possibilitel'assistncia de la mare i del pare, o dels tutors legals.

Ha de preparar-se amb antelaci, demanant aquella informaci quepuga resultar til per al seu desenrotllament: l'expedient de l'alumne ol'alumna, dades facilitades per la resta del professorat del grup, departa-ment d'Orientaci, etc.

s convenient realitzar-la en un lloc cmode, que facilite la comu-nicaci amb la famlia, i sobretot que evite interrupcions involuntries.En el cas de disposar d'un lloc com amb altres professors (per exemple,un departament), avisar-los amb antelaci de la realitzaci de l'entrevis-ta.

Explicar al comenament de l'entrevista el seu objectiu, de maneraclara i precisa.

Facilitar en el seu transcurs la interacci i la comunicaci amb lafamlia, permetent-li que s'expressen amb llibertat, que pregunten tot elque desitgen.

Quan es referisca a l'alumne o l'alumna, procurar ser positiu i evi-tar desqualificacions.

Centrar-se en el tema de l'entrevista i usar un vocabulari senzill i

adaptat a les famlies, explicant aquells termes tcnics que sorgisquen enel seu desenrotllament. Mantindre una actitud sincera i vera, encara que el tema a tractar

no resulte agradable, procurant ser prudent en els comentaris.


72/208

72

Avaluaci4.

i El tutor o la tutora avaluaran l'entrevista a la seua finalitzaci, arre-plegant per escrit les dificultats que se li han presentat en la seua realitza-ci, i les millores a introduir en entrevistes futures.

Materials5.

A ttol orientatiu es presenta un esquema temporal en la realitzaci del'entrevista, que arreplega les orientacions anteriors.

a) Fase de preparaci: establir objectius, continguts i gui per al seudesenrotllament.

b) Fase de desenrotllament. Presentaci i acollida a la famlia. Nucli de l'entrevista, on es produir l'intercanvi d'informaci. Desenlla, amb els acords i compromisos establits. Comiat de la famlia.

c)Fase d'anlisi i execuci: d'avaluaci de l'entrevista i disseny de lesaccions que requerisquen els acords i compromisos establits.

s convenient prendre notes de les dades i aspectes ms rellevantsdurant l'entrevista, que en permeten una anlisi.

Al finalitzar l'entrevista, el tutor o la tutora haur de realitzar unresum dels temes tractats, dels acords i compromisos adquirits tant perell/ella com per la famlia, procurant acabar amb un comiat cordial.


73/208

73

Atenci a ladiversitat

IV

ss

s

L A

T U TO R I A


74/208

La diversitat entre les persones s un fet. Per aix, el professorat atnles necessitats educatives que es deriven de les caracterstiques prpies

de cada alumne i de cada alumna.

Els factors de la diversitat afecten aspectes de difernciesindividuals, com sn la motivaci, els interessos, els estils cognitius i

les estratgies d'aprenentatge, les possibilitats sensorials i motrius, etc.

Tamb es manifesten en diferncies de grup, com les de gnere, lestniques i les socioculturals.

L'objectiu d'este captol s que els mateixos alumnes observeni valoren esta diversitat i, des d'esta nova perspectiva, construsquen

una convivncia ms rica.

74


75/208

Els alumnes i les alumnes desenrotllen una srie d'estratgies per a resoldredeterminades tasques, com poden ser els exercicis escrits. Estes estratgies leshan anat adquirint, duna manera ms prompte informal, en estreta connexiamb els continguts curriculars. Correspon a cada professor treballar-les en clas-se, de manera que al mateix temps que deprenen una matria puguen reflexio-nar sobre la seua manera de procedir en el dit aprenentatge.

L'alumnat ha de conixer idominar determinades estra-tgies per a utilitzar-les enuna situaci concreta en elcontext escolar (per exempleen una prova d'avaluaci), ob en contextos extraescolars

(per exemple en les instruccions per a installar o manejar un electrodomstic omaterial informtic). Activitats d'aprenentatge com la de seguir instruccions con-cretes transcendixen les mateixes matries curriculars; per tant, s convenientincloure una activitat senzilla en la tutoria perqu puguen reflexionar sobre laseua manera de procedir quan realitzen este tipus de tasques. Al mateix temps,amb esta unitat es treballa el concepte que les persones no sols som diverses enaspectes externs palpables, sin tamb en altres dinterns, com sn les maneresde deprendre.

L'activitat que es proposa, a manera de test a l's, mostra d'una manera prc-tica la importncia que t seguir exactament les instruccions i els treballs suple-mentaris que comporta precipitar-se.

75

UNITAT

Com

deprens?

12

Esta unitat es pot desenrotllar en qualsevol curs de l'educacisecundria obligatria, si b s'ha dissenyat per a primer i a realitzar en elprimer trimestre, en una sessi.


76/208

76

p El tutor o la tutora indica que se'n va a passar un test "dAnlisi dePotencial", insistint que no s'ha de parlar ni fer preguntes durant la prova.Insistix que quan cada u acabe el test no diga una sola paraula i es man-

tinga quiet i assegut en el seu lloc, mirant el seu test.

A continuaci, repartix el test boca per avall indicant que sels donela volta i que es comence a un senyal seu.

Els alumnes van llegint les instruccions i es plantegen dos tipus deresposta. D'una banda, els ms impulsius van contestant el test al mateixtemps que lligen cada instrucci, amb la qual cosa es capfiquen en unasrie de dibuixos, frases, operacions, etc., abans de llegir la instrucci

final. D'altra banda, els ms reflexius, seguint la primera instrucci alpeu de la lletra, "lligen totes les instruccions abans de fer res, actuen acu-radament i calmadament"; una vegada llegides totes les instruccions,escriuen el seu nom en el paper i conclouen la seua tasca. El tutor/latutora ha d'estar molt atent perqu quan estos ltims alumnes s'adonenque el test va amb segones intencions, per mitj de gestos els indiquenque no comuniquen el seu descobriment als seus companys/es.

Una vegada han omplit tots el test, el tutor els arreplegar i els divi-dir en dos muntons segons s'hagen contestat correctament o no. A con-tinuaci, passa a explicar que l'objectiu del test consistix a advertir alsubjecte que les instruccions han de seguir-se, aix com dels problemesque comporta precipitar-se. Preguntar qui ha realitzat noms la instruc-

Desenrotllament3.

Estimular els alumnes i les alumnes que reflexionen sobre lesestratgies que utilitzen quan es tracta de seguir unes instruccions per aexecutar una tasca.Valorar que les persones presenten diferncies individuals en aspec-

tes relacionats amb el rendiment acadmic.

Objectius1.

Passe collectiu d'un test. Anlisi de les dades obtingudes.

Continguts2.


77/208

77

TP - Test dAnlisi de Potencial.

i Cada alumne i alumna ha de ser capa de reflexionar sobre lesestratgies a l'executar diferents tasques.

i El tutor/a prendr nota de les caracterstiques del seu alumnat, res-pecte a la reflexivitat/impulsivitat, en funci de la resposta que hagendonat.

ci 2, i a un d'ells li demanar que justifique el perqu.

A continuaci, passar a explicar que els ms impulsius tendixen adonar la resposta ms rpidament i per tant cometen ms errors, mentresque els ms reflexius es prenen ms temps per a respondre, pensen msles respostes i tenen menys errors. Aix mateix, els indicar que les per-sones presenten diferncies individuals en impulsivitat-reflexivitat, coms'acaba d'apreciar. Esta impulsivitat no s el tret ms adequat per a acti-vitats com les que acaben d'exercitar; no obstant facilita tasques, com tre-balls en grup o debats.

Avaluaci4.

Materials5.


78/208

78

"TP" - TEST D'ANLISI DE POTENCIAL

SEGUISCA EXACTAMENT LES SEGENTS INSTRUCCIONS. NO HADE PARLAR NI FER PREGUNTES DURANT LA PROVA. MIRE NOMSEL SEU PROPI TEST QUAN ACABE, NO DIGA NI UNA PARAULA IESTIGA QUIET/A I ASSEGUT EN EL SEU LLOC.

1) Llija totes les instruccions abans de fer res. Actue acuradament icalmadament.

2) Escriga el seu nom en el marge superior dret d'este paper.3) Faa un cercle al voltant de la paraula nom de la instrucci 2.

4) Dibuixe quatre xicotets quadros en el marge superior esquerred'este paper.5)Colloque una X en cada un dels quatre quadrats.6) Faa ara un cercle entorn de cada un dels quadrats.7)Colloque la seua firma en el marge inferior dret d'este paper.8) Faa un cercle al voltant de cada paraula de la instrucci 7.9) Colloque una X majscula en el marge inferior esquerre d'este

paper.10) Faa un triangle entorn de la X majscula.

11) Multiplique, en la cara inversa del foli, 1234 per 5678.12)Faa un rectangle entorn de la paraula foli, en la instrucci 9.13)Si ha llegit vost acuradament les instruccions fins ac, escriga en

la lnea segent: "He llegit les instruccions amb atenci"...........................................................................................................

..........................................................................................................

14) Sume, en la cara inversa del foli, el resultat de la instrucci 11,amb la diferncia 1234 i 5678.

15) Faa un cercle entorn del resultat de l'exercici de la instrucci,14. Desprs, faa un quadrat entorn d'eixe cercle.

16) Llija ara novament amb molta atenci la instrucci 1.17) Desprs d'haver