text refós pla d’ordenació urbanística municipal …...l’interval de 0-5% és el dominant a...

Text RefósPla d’Ordenació Urbanística MunicipalAjuntament d’Amposta

Abril – 2007

INFORME AMBIENTAL

INFORME AMBIENTAL - Revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística - Amposta

Ajuntament d’AMPOSTA

1

ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ.................................................................................................................. 3

2 ÀMBIT D’ACTUACIÓ ...................................................................................................... 4

3 MEDI FÍSIC ........................................................................................................................ 4 3.1 GEOMORFOLOGIA........................................................................................................... 4

3.1.1 Unitats de relleu .................................................................................................... 4 3.1.2 Pendents ................................................................................................................ 5 3.1.3 Exposició ............................................................................................................... 5 3.1.4 Alçades .................................................................................................................. 6

3.2 GEOLOGIA I HIDROGEOLOGIA......................................................................................... 6 3.2.1 Context geològic.................................................................................................... 6 3.2.2 Aqüífers ................................................................................................................. 7 3.2.3 Característiques hidrogeoquímiques dels aqüífers............................................... 8

3.3 EDAFOLOGIA .................................................................................................................. 9 3.4 HIDROLOGIA SUPERFICIAL............................................................................................ 10

3.4.1 Xarxa hídrica i conques ...................................................................................... 10 3.4.2 Xarxa de desaigües.............................................................................................. 11

3.5 CLIMATOLOGIA ............................................................................................................ 12

4 MEDI NATURAL ............................................................................................................. 14 4.1 AMBIENTS .................................................................................................................... 14 4.2 ESPAIS NATURALS ........................................................................................................ 15 4.3 LEGISLACIÓ APLICABLE................................................................................................ 16 4.4 FLORA .......................................................................................................................... 18

4.4.1 Ambients de riu i delta ........................................................................................ 18 4.4.2 Ambients de serres i planes litorals seques......................................................... 19

4.5 VEGETACIÓ .................................................................................................................. 19 4.5.1 Ambients de riu i delta ........................................................................................ 19 4.5.2 Ambients de serres i planes litorals seques......................................................... 20

4.6 FAUNA ......................................................................................................................... 20 4.6.1 Ambients de riu i delta ........................................................................................ 20 4.6.2 Ambients de serres i planes litorals seques......................................................... 20

4.7 HÀBITATS..................................................................................................................... 21 4.7.1 Ambients de riu i delta ........................................................................................ 21 4.7.2 Ambients de serres i planes litorals seques......................................................... 22

4.8 ÀREES VITALS D’ESPÈCIES AMENAÇADES..................................................................... 23 4.8.1 Ambients de riu i delta ........................................................................................ 23 4.8.2 Ambients de serres i planes litorals seques......................................................... 23

5 USOS DEL SÒL ................................................................................................................ 24 5.1 TIPUS D’USOS DEL SÒL ................................................................................................. 25 5.2 SÒLS URBANS I URBANITZATS ...................................................................................... 26



2

5.3 SÒLS AGRÍCOLES .......................................................................................................... 26 5.4 SÒLS FORESTALS .......................................................................................................... 28

6 INFRASTRUCTURES ..................................................................................................... 30 6.1 XARXA VIÀRIA ............................................................................................................. 30 6.2 XARXA FERROVIARIA ................................................................................................... 31 6.3 XARXES DE REG ........................................................................................................... 31

7 MEDI SOCIO-ECONÒMIC............................................................................................ 32 7.1 AGRICULTURA.............................................................................................................. 32 7.2 RAMADERIA ................................................................................................................. 33 7.3 FORESTAL .................................................................................................................... 34 7.4 EXTRACTIVES............................................................................................................... 34

8 ELEMENTS PATRIMONIALS ...................................................................................... 36 8.1 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC I PATRIMONIAL .................................. 36 8.2 INVENTARI DE MASIES RURALS D’INTERÈS ................................................................... 37 8.3 INVENTARI DE ZONES DE PROTECCIÓ ARQUEOLÒGICA .................................................. 39

9 AVALUACIÓ DELS EFECTES DEL PROJECTE...................................................... 42 9.1 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE........................................................................................... 42 9.2 EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE .......................................... 43 9.3 APLICACIÓ DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE A LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL D’AMPOSTA .................................................... 46 9.4 AVALUACIÓ DELS NOUS REQUERIMENTS DEL SISTEMA................................................. 48 9.5 AVALUACIÓ DE LES NOVES ÀREES DE CREIXEMENT...................................................... 49

10 RECOMANACIONS I CRITERIS ............................................................................. 53 10.1 RECOMANACIONS SOBRE EL MEDI FÍSIC........................................................................ 53 10.2 RECOMANACIONS SOBRE EL MEDI NATURAL ................................................................ 55

10.2.1 Elements naturals de valor local......................................................................... 55 10.2.2 Connectors i vores de PEIN. ............................................................................... 59

10.3 RECOMANACIONS SOBRE ELS USOS DEL SÒL................................................................. 60



3

1 INTRODUCCIÓ Un cop superades les expectatives de creixement i desenvolupament del municipi d’Amposta marcades pel vigent Pla General d’Ordenació Urbanística de l’any 1986, l’Ajuntament es planteja la redacció del nou projecte “Pla d’Ordenació Urbanística Municipal” que haurà de preveure els nous objectius de desenvolupament pels propers 20 anys. Tal i com estableix l’article 59 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, entre d’altres documents, el pla haurà de contenir la documentació mediambiental adequada o com a mínim l’informe ambiental. Aquest document que ara enceteu, és aquest que la llei defineix com a necessari, i que en aquest cas concret té els objectius següents: Fer una descripció acurada del medi físic, atenent especial atenció a aquells elements o paràmetres que poden condicionar el procés de creixement Realitzar un inventari del medi natural, fent una descripció de tots els valors naturals i de la seva localització sobre el territori, així com dels nivells o figures de protecció per a cadascun d’aquests. Quantificar i avaluar els usos del sòl actuals, així com dels dominis públics existents, quines poden ser les tendències dels processos de transformació agrícola i les seves implicacions sobre el territori. Identificar i localitzar a l’àmbit rural, les principals xarxes de serveis o de comunicacions, així com totes aquelles infrastructures d’interès públic. Repassar la situació actual de les principals activitats econòmiques que es desenvolupen al sòl no urbanitzable, i en la mesura de lo possible, localitzar-ne els principals focus. Fer el treball de base que servirà per elaborar els diferents catàlegs del nostre patrimoni artístic, arquitectònic o històric. El fruit d’aquest apartat seran els catàlegs del patrimoni arquitectònic i artístic, el catàleg de masies d’interès i el catàleg del patrimoni arqueològic. Fer una avaluació dels possibles efectes del projecte sobre el medi físic i natural, en especial atenció als processos d’urbanització, així com de les conseqüències del creixement de demanda de recursos o serveis. Elaborar un conjunt de recomanacions generals amb la finalitat de minimitzar els possibles impactes sobre el medi, així com introduir nous conceptes de gestió del sòl no urbanitzable. Finalment, cartografiar i per tant delimitar, tot aquells paràmetres, valors, elements, etc., que podran ser d’utilitat normativa o informativa. Però també, un altre dels objectius o funció del present document serà simplement didàctica, és a dir, participar en la divulgació del coneixement dels principals valors naturals i del nostre patrimoni humà.



4

2 ÀMBIT D’ACTUACIÓ L’àmbit d’actuació serà tot el territori que compren el municipi d’Amposta a la comarca del Montsià, i que representa aproximadament una superfície total de 138,01 km2 (13.801 ha), el 19,5% de la superfície de la comarca. Administrativament els límits són, al nord amb els municipis de Tortosa, l’Aldea, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja; a l’est amb el mar Mediterrani; al sud amb Sant Carles de la Ràpita; i a l’oest amb Freginals i Masdenverge. El cens de 2001 calculava una població total de 16.865 habitants, el que suposa una densitat efectiva de 121,9 hab/km2.

3 MEDI FÍSIC

3.1 Geomorfologia

3.1.1 Unitats de relleu La superfície del municipi presenta força diversitat i amplitud pel que fa a la seva geomorfologia. Hi destaquen tres unitats de relleu principals, el delta, la plana interior i les serres litorals, i residualment l’element riu Ebre. La unitat delta és la més extensa, amb unes 10.000 ha representa el 80% de la superfície del municipi. En el context general aquesta unitat ocupa més enllà de la meitat est del municipi, i compren tots els terrenys situats a la plana deltaica fins a la zona de la Carrova pels terrenys per sota del nivell de la terrassa fluvial de l’Ebre. L’altra unitat és la plana, que equivaldria a la unitat just a l’oest de l’anterior, aproximadament a partir del Canal de Navegació al sud, o just el nivell que constitueix la terrassa fluvial. Aquesta unitat ja té molta menys representativitat, i equivaldria aproximadament al 15% de la superfície del municipi. Finalment, les serres litorals, reduït als terrenys situats al extrem sud-oest del municipi, i corresponents a la serra de Montsià i les seves estribacions més septentrionals a la serreta de Montsianell. La representativitat d’aquesta unitat és la més baixa de les tres, amb un percentatge no superior al 5% respecte la superfície total del municipi. Al terme d’Amposta la serra de Montsià perd el crestall principal que el caracteritza a la resta de la seva extensió, i es ramifica amb diverses llomes i barrancs la majoria d’aquests orientats al nord. L’amplitud altimètrica del municipi és força gran, amb cotes que van des del mateix nivell del mar o molt properes, a tot el delta, i fins els 620 m al cim de Mata-redona a la serra de Montsià.



5

3.1.2 Pendents L’estudi de pendents d’un territori és força interessant ja que el pendent és un dels principals factor a tenir en compte a l’hora de planificar els usos. Per fer-lo més interpretatiu s’ha calculat en intervals, els quals tenen unes interpretacions paral·leles pel que fa a les possibilitats o restriccions del sòl. Aquests intervals i la seva representativitat són:

Interval Àrea (ha) %0-5% 11.356,6 82,3

5-15% 1.183,24 8,615-30% 580,56 4,2>30% 683,08 4,9

L’interval de 0-5% és el dominant a la zona del delta, i es prolonga en paral·lel a l’Ebre al llarg dels terrenys al·luvials (per sota del nivell de la terrassa fluvial) i fins la Carrova, i penetra a la meitat oest del municipi per la conca del barranc de l’Oriola. L’interval 5-15% és bàsicament el que trobem a la unitat definida anteriorment com a plana, li per tant la localitzem a tota la franja situada a l’extrem nord-oest i als peus dels vessants de la serra litoral. Els intervals 15-30% i >30% estan localitzats en la seva majoria a l’extrem sud-oest del municipi, en concret a la unitat definida com a serra litoral. En forma d’anell concèntrica, en primer lloc hi apareix l’interval inferior, el que seria el primer tram de vessant de la serra de Montsià i el Montsianell, i el segon ja a les parts més altes de les serres. També, amb molta menys extensió, cal destacar la presència de diverses petites àrees corresponents al interval 15-30% a l’extrem nord-oest del municipi, i que són els vessants dels barrancs quan aquests descendeixen des de el nivell de la terrassa fluvial fins als terrenys al·luvials, entre Amposta i la zona de la Carrova.

3.1.3 Exposició L’exposició és el sentit o orientació d’un vessant respecte el nord i per tant respecte al focus de la llum solar. Aquest paràmetre és força important en processos naturals, com per exemple en el grau de recobriment del sòl per part de la vegetació i per tant en els processos erosius, els sòls d’exposició nord per tenir menys hores d’insolació que els d’exposició sud, tindran una vegetació més densa i per tant menys perills d’erosió, d’incendis, etc.



6

Al terme municipal d’Amposta aquest factor és força senzill en la major part de la seva superfície, degut això a la presència d’una gran proporció del seu territori amb terrenys plans o quasi plans, per la qual cosa el factor exposició deixa de tenir sentit. Si que resulta més important a tota la meitat oest del municipi, on si localitzen principalment les formes de relleu, i més en concret a la zona de la serra de Montsià, on les formacions geomorfològiques tenen la màxima expressió. A la zona de la serra de Montsià hi ha totes les exposicions excepte la sud, ja que en tractar-se del extrem septentrional d’aquest relleu, no hi tenen cabuda. Així doncs, parlarem d’una zona amb predomini de les exposicions nord, est i oest, i per tant relativament ombrejada. La complexitat de l’orografia en aquest punt dona lloc a nombrosos barranquets amb vessants d’exposicions alternatives nord-est i nord-oest. A l’extrem nord-oest del municipi, el relleu té una lleugera inclinació cap a l’est, i per tant aquesta és l’exposició dominant. De totes formes, hi ha una sèrie de barrancs que la creuen d’oest a est, i per tant donen lloc a vessants d’exposició nord i sud.

3.1.4 Alçades Com ja s’ha dit al principi, l’amplitud de cota al municipi és força gran, tenint els punts de màxima alçada al extrem sud-oest (serra de Montsià), i els de mínima a tota la banda litoral del extrem est. A l’extrem nord-oest, les cotes oscil·len al voltant dels 50-60 metres. Quantitativament anem de cotes superiors als 600 metres (620 m, cim de Mata-redona) fins a la cota 0 del nivell del mar.

3.2 Geologia i hidrogeologia

3.2.1 Context geològic El terme municipal d’Amposta es situa geològicament a la VaIl Baixa de I’Ebre, a la marge dreta del riu Ebre. Les zones immediatament contigües al riu Ebre, són àrees de gran subsidència, que a més coincideixen amb una profunda zona reomplerta per materials marins del Pliocé, ja que durant aquest període, la Vall inferior de l’Ebre fou una zona d’ambient deposicional de tipus estuari de materials com les margues, damunt de les quals trobem generalment conglomerats i graves poligèniques quaternàries (aqüífer al·luvial de l’Ebre), recobertes i/o inerdigitades amb dipòsits de conglomerats monogènics de cons de dejecció (aqüífer superior o quaternari). El sócol d’aquesta estructura són els materials cretàcics i juràssics que conformen una estructura de horsts ¡ gravens, generada a la etapa distensiva del Miocé terminal. Els blocs elevats d’aquesta estructura són els Ports de Beseit i les serres del Montsià i Godall.



7

3.2.2 Aqüífers En el context geològic descrit és fàcil imaginar l’existència d’importants formacions aqüíferes regionals a les formacions carbonatades encaixants, així com als dipòsits fluvials (vall baixa) i fluviodeltaics (delta de l’Ebre). Es poden distingir principalment els següents aqüífers: 313.34. Horst del Montsià: Aqüífer mesozòic constituït per sediments carbonatats (calcaries i dolomies). És molt permeable, presenta un important grau de carstificació, tant a la zona no saturada com a la saturada, cosa que fa que l’aigua de pluja tingui una incidència directa al mateix. D’altra banda, localment poden arribar a registrar-se valors de transmissivitat de l’ordre de 500 m2/dia, en captacions d’aigües subterrànies que exploten aquest aqüífer, tractant-se per tant d’un aqüífer molt vulnerable, quant a possibles acciones contaminants. Químicament, les seves aigües són en general bicarbonatades càlciques. 313.33. Cenomanià de Godall-Santa Bàrbara: Aqüífer format per una sèrie dolomítica, generalment amb composició biomicrítica, amb una potència aproximada de 40-50 metres. Aquests materials afloren a la zona de la torre de la Carrova, zona de descàrrega d’aquest aqüífer. Es un aqüífer important en quant a recursos i las seves aigües són en general bicarbonatades càlciques. La recàrrega principal d’aquest aqüífer procedeix de l’aigua de pluja i pot rebre recàrrega de l’aqüífer mesozóic per flux vertical. 313.04. Plana d’Amposta: Aqüífer quaternari (pleistocé), format a partir de peudemonts originats per erosió del relleus adjacents. Litològicament està constituït per conglomerats i bretxes monogèniques. La recàrrega principal d’aquest aqüífer procedeix de les precipitacions. 313.05. Al·Iuvial de la vaII baixa de l’Ebre: Aqüífer lineal connectat amb el riu Ebre (riu que actua com a rasa de drenatge de tot el sistema), i que es troba instal·lat a les diferents terrasses fluvials encaixades del riu. Litològicament està format per graves poligèniques i arenes. En zones d’important extracció d’aigües subterrànies, el riu pot recarregar aquest aqüífer però generalment el riu és efluent (l’aqüífer descarrega al riu). La recàrrega d’aquest aqüífer procedeix de l’aigua de pluja, de la descarrega dels aqüífers mesozóics i dels retorns de reg (sobre tot a les zones d’influència de reg dels canals). La composició química de les aigües d’aquest aqüífer és variable, sent la composició més comú sulfatada càlcica a lo llarg de l’al·luvial (entre Xerta i Amposta) i clorurada sòdica a la zona on comença la plana deitàica (tram final). 313.04. Aqüífers deltàics: A la zona inicial del delta, l’aqüífer al·luvial enllaça amb un conjunt multicapa en el que podem diferenciar un aqüífer superior, un aqüífer profund i un sistema multicapa inferior de gran espessor.



8

L’aqüífer superior deltàic: s’estén per tota la plana deltaica. Té un gruix que no passa de 10 metres, i es troba saturat a partir de pocs dm sota el sòl. Aquest aqüífer conté aigües moderadament salines fins als 3 metres de profunditat. L’aqüífer profund: està format per graves grosses i arenoses, d’aportació fluvial lineal. És un aqüífer molt permeable i confinat. Les aigües subterrànies d’aquest aqüífer són elevadament salines. L’aqüífer multicapa inferior: aqüífer que es desenvolupa fins a més de 500 metres de profunditat. Aquest aqüífer es coneix amb un cert detall fins als 200 metres de profunditat aproximadament. A partir d’aquesta profunditat, la salinitat de les aigües subterrànies en aquest aqüífer és similar a la del mar. Les surgències de la zona de la Carrova corresponen a la descàrrega de l’aqüífer carbonatat mesozóic. El drenatge d’aquest aqüífer directament al riu Ebre, es veu impedit per la presència d’un aqüitard. Aquest aqüitard (format per un procés de progradació deltaica) fa que el drenatge es converteixi en un flux vertical ascendent, originant la formació d’aquestes surgències. Hi ha més surgències al llarg de la franja d’Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Camarles i per tot això podem dir que els dipòsits deltàics són una barrera geològica per al flux d’aquestes formacions aqüíferes.

3.2.3 Característiques hidrogeoquímiques dels aqüífers Horst del Montsià. La zona de la falda del Montsià cap al delta, comença a presentar indicis d’intrusió marina, ja que las anàlisi químiques d’aigües de pous de la zona, així el constaten. La trasmissivitat elevada d’aquest aqüífer, la proximitat del mar i el augment d’extracció d’aigües subterrànies a la zona, afavoreix possiblement la entrada de l’aigua salada. Cenomaniá de Godall-Santa Bàrbara. Les aigües d’aquest aqüífer són bicarbonatades càlciques i de bona qualitat. Plana d’Amposta. A la zona de la falda del Montsià les aigües d’aquest aqüífer també comencen a presentar símptomes d’intrusió marina. Aqüífer al·luvial del delta de l’Ebre. Aquest aqüífer és un dels més importants de Catalunya en quant a recursos. D’Amposta fins al nord, les aigües d’aquest aqüífer són bicarbonatades/sulfatades càlciques i en general de bona qualitat. D’Amposta fins a l’interior del delta, les aigües d’aquest aqüífer són generalment clorurades-sòdiques. La causa d’això és la influència de la entrada de la falca marina en èpoques d’estiatge, coincidint amb el menor cabal d’aigua del riu Ebre. A l’estiu, aquesta falca d’aigua salada pot arribar a Amposta. Aquesta entrada d’aigua marina, reflexa que la part baixa del curs de l’Ebre es segueix comportant com a un estuari.



9

Aqüífers de la plana deltaica. Els problemes de salinitat fan que les aigües subterrànies del delta de l’Ebre, no tinguin interès per a l’abastament i per al regadiu. Existeixen a la zona propera a Amposta (dins del delta), pous poc profunds (de 15-20 metres) que extrauen aigua amb conductivitats no molt elevades. Aquests pous exploten I’aqüífer superior deltaic. Malgrat això, si ens penetrem al delta, la salinitat de les aigües subterrànies augmenta. Actualment, les aigües subterrànies del delta de l’Ebre, són utilitzades per a aqüicultura, ja que les característiques d’aquestes aigües en quant a salinitat i temperatura la fan adequada per al desenvolupament d’aquesta activitat. Per tot això podem concloure que al parlar de recursos dels diferents aqüífers del terme municipal d’Amposta, caldrà tenir en compte en alguns d’ells les característiques químiques de les seves aigües. En general, al terme municipal d’Amposta existeixen recursos hídrics subterranis amb aigües de bona qualitat. Hi ha dues zones on aquesta qualitat no és tan òptima:

• Les aigües de l’aqüífer al·luvial des del nucli de població d’Amposta cap a la plana deltaica: la naturalesa cloruro-sòdica d’aquestes aigües és lògica perquè el tram final del riu Ebre es segueix comportant com a un estuari, i es produeix l’entrada de la falca d’aigua marina per la llera del riu.

• La zona de la falda del Montsià està començant a presentar símptomes d’intrusió marina, lo qual vol dir que és una zona vulnerable a la salinització.

3.3 Edafologia Les característiques dels sòls es deuen al tipus de material subjacent i de la seva posició geomorfològica en el sistema. Per tant, la seva distribució sempre va en correlació amb aquests factors, i és per això que les unitats edàfiques tenen una correspondència amb les unitats de relleu i els materials geològics. En una primera gran divisió, al municipi d’Amposta hi trobem les unitats edàfiques següents: fluvisòls i cambisòls. Els primers, els fluvisòls, són els representatius de tota la zona deltaica i fins a la zona de la Carrova per sota del nivell de la terrassa fluvial. Els segons, els cambisòls, correspondrien a tota la resta de la superfície del municipi. Els fluvisòls (Fluvent) són sòls joves, desenvolupats sobre materials al·luvials, sovint saturats d’aigua i amb alts continguts de sals. També, amb menor proporció però a la mateixa unitat geomorfològica, hi han sòls sorrencs (Psamments) i sòls orgànics (torbes) també anomenats histosòls, que es localitzen a la zona dels ullals de Baltasar.



10

Els sòls del delta tenen les següents característiques: sòls sedimentaris amb profunditat major als 120 cm, de granulometria homogènia; textures moderadament grosses (francoarenosa), però també de llimoses i argiloses; condicions de drenatge deficient; pH entre 7,9 i 8,8; problemes de salinitat en àrees deprimides, antics canals i llacunes, essent superior a 6 dS/m (a 25ºC); contingut mitjà de matèria orgànica de 2-5%; sòl amb una alta capacitat d’emmagatzemar aigua (font: Estudi dels sòls del delta de l’Ebre. ACA). Els fluvents han rebut successivament materials al·luvials, procedents de l’erosió dels horitzons superficials (A) d’altres sòls d’aigües amunt, i això dona lloc a la presència de capes ben diferenciades que no són pròpiament horitzons. Els psamments són entisòls típics de les zones litorals (font: Sòls dels Països Catalans, Jaume Porta i Casanellas i d’altres) Els cambisòls del municipi poden dividir-se en dos subunitats, una que correspondria a la unitat geomorfològica de la plana, amb sòls associats del tipus luvisòls, i l’altra, la corresponent a la unitat geomorfològica serra litoral amb sòls associats tipus feozems calcaris, rendzines o litosòls. Els litosòls es caracteritzen per la presència de roca dura dintre dels 10 cm, i les rendzines per un perfil AC, amb un horitzó A mòllic desenvolupat a partir d’un material originari calcari.

3.4 Hidrologia superficial

3.4.1 Xarxa hídrica i conques La xarxa hídrica és relativament senzilla, més quan tots els barrancs d’Amposta tenen la conca de recepció, el canal de desguàs i el con de dejecció a dins del terme municipal, és a dir, són barrancs de conques petites i de lleres amb curts recorreguts. Quantitativament podem distingir 10 unitats o conques, que es caracteritzen per tenir el sentit de desguàs direcció est, sens dubte això degut a la geomorfologia del municipi i la distribució dels relleus. Això fa que els barrancs més importants, de major superfície, i de major desnivell entre els seus extrems, siguin els de la meitat sud-oest del municipi, concretament els que tenen el seu origen a la serra de Montsià. Entre aquests hi destaquen els barrancs de l’Oriola i el de Coll-llarg. Al següent quadre s’identifiquen les conques hídriques dels principals barrancs, i es donen els seus principals paràmetres, el perímetre, la superfície i la densitat de drenatge:



11

Conca Long (m) ha Densitat m/haAntic-Civill 9.523,0 367,7 25,9Carrova_nord 558,8 28,3 19,7Coll-llarg 36.927,9 941,2 39,2Comes 13.483,1 344,7 39,1Comes_nord 1.873,9 43,9 42,7Ferrereta 3.740,7 138,0 27,1Molinas 4.690,7 87,9 53,4Molinas-Carrova 3.084,3 105,0 29,4Oriola 50.849,3 1.214,6 41,9Valletes-Tosses 6.377,6 304,6 20,9

Aquestes magnituds ens aporten altres dades o interpretacions. Així doncs, en general els barrancs de l’Oriola i Coll-llarg, amb una conca o superfície de recepció més gran, tindran la capacitat de generar un volum d’aigua major, però amb un temps de reacció (temps de concentració) major que els barrancs de menor superfície. Altres dades qualitatives dels barrancs són el grau de ramificació. Al quadre anterior hi ha una columna on s’hi relaciona la superfície de la conca amb la longitud total de la seva xarxa de drenatge. De forma també general, podem dir que els barrancs amb una gran xarxa de drenatge tindran major capacitat d’absorció-retenció de les aigües, és a dir, l’aigua tindrà un major recorregut i per tant trigarà més temps en arribar al punt de sortida, i per tant els cabals punta generats seran sempre menys perillosos. Aquestes idees són força intuïtives, però cal tenir en compte altres factors que poden intervenir en els processos hidrològics superficials. Així, caldrà tenir present que la modificació del tipus de coberta del sòl de la capçalera d’un barranc influeix aigües avall, i si el sentit de la transformació és la reducció de la coberta vegetal, o l’eliminació de les infrastructures transversals (marges, murs, etc), o la impermeabilització de superfícies per processos urbanitzadors o de transformació agrícola, el que farem serà alterar la capacitat d’infiltració, i per tant reduint els temps de concentració de les aigües i augmentant els riscs d’inundacions aigües avall. Per aquests motius, es sempre força important arribar a un model de gestió d’usos de cada conca en funció de les repercussions o elements vulnerables que hi puguem trobar al punt de sortida.

3.4.2 Xarxa de desaigües Des del punt de vista hidrològic o de la gestió de les aigües superficials, al terme d’Amposta hi ha una important xarxa artificial de drenatge o de desaigüe. A part de la gran trama de desaigües agrícoles presents a la plana deltaica, entre mig n’hi ha un petit grup que tenen una importància clau en el correcte drenatge de grans àrees agrícoles i urbanes.



12

La missió d’aquests desaigües principals és donar sortida a les aigües que provenen dels barrancs abans descrits, i evitar que les aigües arribin a les àrees conreades o urbanitzades, a més a més de drenar les capes més superficials del sòl. El primers d’aquests són els que trobem a la zona del roquer de la Carrova, on hi ha un conjunt de desaigües que transcorren paral·lels al roquer i en punts concrets tenen sortida cap al riu Ebre. Aquest desaigües són els encarregats de drenar i protegir tota l’àrea compresa per sota del roquer. Més enllà de l’autopista A-7 hi ha de nou diversos desaigües, que en molts casos han pres el nom de “sèquia Mare” per la seva posició jeràrquica en el conjunt, que igualment fan la funció de donar sortida a les aigües que puguin arribar dels barrancs i en general drenar els terrenys agrícoles, ja que en aquests punts és força habitual la presència d’ullals o fonts. Finalment, el darrer i més important és el paral·lel al canal Marítim, que transcorre pel costat oest d’aquest canal i va des de la zona dels Xiribecs, al mateix nucli urbà d’Amposta i fins al mar Mediterrani per Sant Carles de la Ràpita. Aquest desaigüe recull les aigües caigudes al mateix nucli urbà d’Amposta (el barranc de Valletes hi desemboca pel costat de la pista d’atletisme) fins a la resta de barrancs que provenen de la plana interior i la serra de Montsià (Oriola, Coll-llarg, etc.). Així doncs, del correcte funcionament d’aquesta infrastructura en depèn el drenatge d’una important àrea, inclosa part del nucli urbà d’Amposta.

3.5 Climatologia Les dades climatològiques exposades en aquest apartat provenen de l’estació meteorològica situada a Amposta de la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC) de la Generalitat de Catalunya. Aquesta estació, és la més representativa per a la zona objecte del estudi, ja que és la més propera de totes les disponibles, però amb l’inconvenient que només disposa de dades a partir de l’any 1992. Dades de l’estació:

Municipi Amposta Comarca Montsià Alçada 4 m Latitud 40.706º Longitud 0.63º



13

Quadre: dades meteorològiques representatives calculades a partir de la sèrie de 10 anys (febrer 1992 – febrer 2001)

Mes T TMAX TMIN HR HRMIN P DIESP DIESGGener 9,81 14,22 5,84 83,44 64,44 42,72 9,22 0,67Febrer 10,64 15,49 5,99 79,80 58,10 18,16 6,80 0,20Març 12,59 17,79 7,57 79,00 54,56 18,22 7,44 0,00Abril 14,72 19,51 10,03 73,56 49,89 39,88 8,00 0,00Maig 18,34 22,08 14,56 82,22 60,78 28,21 8,44 0,00Juny 21,22 24,79 17,39 82,67 61,22 22,50 7,89 0,00Juliol 23,53 27,14 19,51 85,89 63,78 6,33 7,78 0,00Agost 24,13 28,43 20,17 87,89 66,11 34,72 10,33 0,00Setembre 20,96 25,69 16,64 82,89 59,44 54,59 10,56 0,00Octubre 17,58 21,91 13,82 82,89 62,22 64,01 9,22 0,00Novembre 13,38 17,66 9,49 81,89 60,44 38,69 9,44 0,00Desembre 10,64 14,94 6,86 84,22 65,67 60,70 10,11 0,00Anual 16,46 20,80 12,32 82,20 60,55 428,74 105,24 0,87

T: mitjana temperatura ºC TMAX: mitjana temperatures màximes ºC TMIN: mitjana temperatures mínimes ºC HR: mitjana humitat relativa del aire % HRMIN: mitjana humitat relativa mínima % P: precipitació total mensual mm DIESP: mitjana de dies de pluja DIESG: mitjana de dies de gelada Les temperatures tenen una variació en l’espai d’est a oest, i degut bàsicament al gradient altitudinal. D’aquesta forma, les majors temperatures mitjanes anuals s’obtenen a la zona deltaica, i les mínimes als punts més elevats de la serra de Montsià. Una cosa semblant passa amb les precipitacions mitjanes anuals. Els models de distribució elaborats per l’Atlas Climatològic de Catalunya indiquen que d’un extrem a l’altre de municipi hi plou de mitjana 100 mm anuals menys. Quadre: mapes de temperatura (esquerra) i precipitació (dreta), valors mitjans anuals (font Atlas Climatològic de Catalunya)



14

4 MEDI NATURAL

4.1 Ambients El terme municipal d’Amposta es pot dividir en dos grans zones atenent als aspectes ecològics i biològics: ambients de riu i delta, d’una banda, i ambients de serres i planes litorals seques, de l’altra. Aquestes dues zones es diferencien tant pel seu funcionament a nivell d’ecosistema (aspectes ecofisiológics) i pel catàleg d’espècies animals i vegetals, com pel seu aspecte fisiognòmic. La línia divisòria entre aquestes dues zones és, avui i a grans trets, la carretera nacional (N-340), entre el terme de Sant Carles de la Ràpita i el contacte amb l’Eix de l’Ebre; d’aquí seguiria pel carrer Barcelona fins, aproximadament, l’embarcador d’Amposta. Aquesta línia continuaria més al nord-oest des de la descàrrega del canal de la dreta al riu cap al Jardí del Bou i pel contacte de les terrasses fluvials del riu fins a la Carrova i el terme municipal de Tortosa. Tota la zona a l’est d’aquesta línia és la que correspon al que hem denominat “ambients de riu i delta”, i la zona a l’oest, el que hem denominat “ambients de serres i planes litorals seques”. La zona d’ambients de riu i delta coincideix, aproximadament, amb les zones que designa la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a l’est de la N-340, i a l’est de l’escaló de contacte de la primera i segona terrasses fluvials de l’Ebre, entre el Jardí del Bou, la Torre de la Carrova i el terme municipal de Tortosa:

Espais inclosos al PEIN



15

Connectors biològics i vores del PEIN Plana fluvial Plana deltaica Sòl agrícola de regadiu

La zona d’ambients de serres i planes litorals seques coincideix, aproximadament, amb les zones que designa la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a l’oest de la N-340, i a l’est de l’escaló de contacte de la primera i segona terrasses fluvials de l’Ebre, entre el Jardí del Bou, la Torre de la Carrova i el terme municipal de Tortosa:

Espais inclosos al PEIN Connectors biològics i vores del PEIN Boscos i matollars Sòl agrícola de secà

4.2 Espais naturals Consideracions a la nomenclatura:

Considerem espais naturals tots els espais naturals no urbanitzats. Són espais natural protegits els que estan inclosos en el Pla d’espais

d’Interès natural i en el Parc Natural del Delta de l’Ebre. És un espai natural de protecció especial el Parc Natural del Delta de l’Ebre.

La zona de riu i delta està caracteritzada per ambients humits d’elevat interès biològic, amb poblaments de fauna i flora extraordinaris per la seva raresa o exclusivitat, alguns d’ells reconeguts a nivell mundial. En aquesta zona hi ha diverses figures de protecció, sovint superposades, que delimiten espais naturals protegits: Reserva nacional de caça de l’Encanyissada, que afecta: Llacuna de l’Encanyissada Parc natural del Delta de l’Ebre, que afecta: Ullals de Baltassar Llacuna de l’Encanyissada Llacuna de la Tancada Litoral sorrenc (Platges) Litoral de la Badia dels Alfacs Reserva natural parcial de la Tancada, que afecta: Llacuna de la Tancada



16

Espai d’interès natural del Delta de l’Ebre, que afecta: Ullals de Baltassar Llacuna de l’Encanyissada Llacuna de la Tancada Litoral sorrenc (Platges) Litoral de la Badia dels Alfacs La zona de serres i planes litorals seques està caracteritzada per ambients de tipus mediterrani, potencialment ocupats per boscos, bosquines, matollars i prats, propis del sector septentrional del bioma mediterrani. En aquesta zona hi ha una figura de protecció: Espai d’interès natural de la Serra de Montsià Serra de Montsià

4.3 Legislació aplicable La legislació aplicable en matèria d’espais naturals, flora, fauna, vegetació i hàbitats a qualsevol espai natural, tan si és un espai natural protegit com si no ho és, és la següent: Autonòmica,

ORDRE de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya. Correcció d’errades en el DOGC núm. 516, p. 500, de 27.2.1985

ORDRE de 28 d’octubre de 1986 per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix el boix grèvol.

LLEI 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals o ORDRE de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació

d’espècies protegides a Catalunya. o LLEI 18/1998, de 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1988, del 4

de març, de protecció dels animals. o LLEI 3/1994, de 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/1988, de protecció

dels animals. DECRET 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats

fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

ORDRE de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya.

Estatal,



17

Ley 4/1989, de 27 de marzo, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestres.

o Ley 41/1997, de 5 de Noviembre, sobreespacios naturales protegidos-protección de animales y plantas. Modifica la Ley 4/1989, de 27-3-1989 (RCL 1989\660), de Conservación de los Espacios Naturales y de la flora y fauna silvestres.

Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas.

Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establecen medidas para contribuir a garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.

Comunitat Europea,

Directiva 79/409, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. Espècies objecte de mesures de conservació especial del seu hàbitat.

Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. Modificada per la directiva 97/62/ce del consejo, de 27 de octubre de 1997, por la que se adapta al progreso cientifico y tecnico la directiva 92/43/cee, relativa a la conservacion de los habitats naturales y de fauna y flora silvestres.

Internacional,

CITES o Conveni de Washington. Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies amenaçades de fauna i flora silvestre . Firmat a Washington el 3 de març de 1973.

o Instrument d'adhesió d'Espanya publicat al BOE núm. 181 de 30.07.86. o CITES (18/1/91) Conveni sobre el Comerç internacional d'espècies

amenaçades de fauna i flora silvestres. Conveni de BONN. Conveni sobre la Conservació de les Espècies Migratòries

d'Animals Silvestres. Firmat a Bonn el 23 de juny de 1979. o Instrument de ratificació publicat al BOE núm. 259, de 29.10.85 o Acord de les parts de 13/9/91

Conveni de BERNA. Conveni relatiu a la Conservació de la Vida Silvestre i del Medi Natural a Europa. Firmat a Berna el 19 de setembre de 1979.

o Instrument de ratificació publicat al BOE núm. 235, de 01.10.86 o Conveni de Berna (7/6/88) Annexos 2 i 3 del Conveni de Berna, ja

actualitzats, segons l'ampliació aprovada pel Comitè permanent (Estrasburg, 8-11 desembre 1987).

A més, als espais naturals protegits (Parc natural del Delta de l’Ebre, Espai d’interès natural dels Delta de l’Ebre, Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de



18

l’Illa de Sapinya, reserva natural de fauna salvatge la Llacuna de la Tancada i espai d’interès natural de la serra de Montsià), és d’aplicació la següent legislació:

LLEI 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. DECRET 332/1986, de 23 d’octubre, sobre declaració del Parc Natural del

Delta de l’Ebre i de les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’Illa de Sapinya.

ORDRE de 9 de setembre de 1992, per la qual es declara reserva natural de fauna salvatge la Llacuna de la Tancada, al terme municipal d'Amposta

DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.

o Decret legislatiu 11/1994, de 26 de juliol, pel qual s'adequa la Llei 12/1985, de 13 de juny d'espais naturals

o DECRET 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.

Resolució de 6 d’abril de 2000, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de la Generalitat de 6 de març de 2000, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la serra de Montsià.

La correspondència d’aquestes figures de protecció amb la classificació dels espais naturals protegits segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), és la següent: Àrea de gestió d’hàbitats i espècies (UICN): Reserva nacional de caça de l’Encanyissada Paisatge protegit terrestre o marí (UICN): Parc natural del Delta de l’Ebre Espai d’interès natural del Delta de l’Ebre Espai d’interès natural de la Serra de Montsià

4.4 Flora

4.4.1 Ambients de riu i delta En aquests ambients hi viuen més de 700 espècies de plantes fanerògames algunes d’elles autèntiques rareses de la flora catalana i peninsular. La presència del parc natural del Delta de l’Ebre, amb les seves eines de planificació i gestió, dona garanties suficients de protecció d’aquesta flora.



19

4.4.2 Ambients de serres i planes litorals seques La flora d’aquesta ambients supera els 800 tàxons i té gran interès des del punt de vista corològic per trobar se en un lloc de transició entre les serres catalanes i valencianes. Espècies no protegides al terme municipal d’Amposta, però que tenen un elevat interès corològic i geobotànic, i algunes d’elles estan protegides en altres espais naturals de Catalunya i de la Comunitat Valenciana:

Centaurea linifolia subsp. caballeroi Iris xiphium Odontides viscosus subsp. viscosus Delphinium orientale subsp. orientale Ajuga iva var. iva Centaurea aspera subsp. stenophylla Centaurea boissieri subsp. spachii var. saguntina Silene vulgaris subsp. glareosa Biscutella laevigata subsp. cuneata (endemisme dels Països Catalans) Vincetoxicum hirundinaria subsp. intermedium var. apodum (endemisme dels

Països Catalans) Knautia arvensis subsp. rupicola subvar. rupicola (endemisme dels Països

Catalans) Centaurea linifolia subsp. caballeroi (endemisme dels Països Catalans) Carex sylvatica subsp. paui (endemisme dels Països Catalans) Erinus alpinus subsp. hispanicus var. parviflorus Hieracium laniferum Linaria origanifolia subsp. cadevallii Sarcocapnos eneaphylla subsp. eneaphylla Satureja montana subsp. innota Dianthus serrulatus subsp. barbatus Digitalis obscura subsp obscura Narcissus dubius Stipa capillata Teucrium polium subsp. aragonense Veronica austriaca subsp. tenuifolia Ophrys incubacea

4.5 Vegetació

4.5.1 Ambients de riu i delta El poblament vegetal del delta de l'Ebre està integrat per una gran varietat de comunitats, algunes d’elles úniques o molt rares en el territori de Catalunya.



20

De forma genèrica s’agrupen en salobrars, dunes, canyissars, formacions de macròfits i boscos de ribera.

4.5.2 Ambients de serres i planes litorals seques En aquests ambients, hi ha més de 50 comunitats vegetals que representen una diversitat vegetal elevadíssima. Entre aquestes comunitats, degut al seu valor sincorològic destaquen les següents: Comunitats vegetals que tenen a Amposta un dels límits meridional de la seva àrea de distribució a Catalunya:

Màquia de garric i margalló (Querco-Pistacietum lentisci). Ex.: Pla de la Gotellera

Garriga (Quercetum cocciferae). Ex.: Pla de la Gotellera Carrascar (Quercetum rotundifoliae). Ex.: Vallòbrega Alzinar (Viburno tini-Quercetum ilicis). Ex.: Vallòbrega

Comunitats vegetals que tenen a Amposta el límit septentrional de la seva àrea de distribució als Països Catalans:

Màquia de garric i margalló amb esparreguera marina (Querco-Pistacietosum lentisci subass. asparagetosum stipularis), que té al terme municipal d’Amposta un dels nuclis més meridionals de la seva àrea de distribució al món. Ex.: Camí de la Ferrereta

Bardissa d’arç blanc d’espina curta (Rubo-Crataegetum brevispinae). Ex.: Jardí el Bou

Brolla de bruc d’hivern amb bufalaga tinctòria i tuferola (Erico-Thymelaeetum tinctoriae subass. helianthemetosum marifolii). Ex.: L’Antic

4.6 Fauna

4.6.1 Ambients de riu i delta Les poblacions del fauna del Delta de l’Ebre són unes de les més importants de la conca Mediterrània i Europa. El Delta té un catàleg de més de 350 ocells, dels quals uns 300 gaudeixen d’algun rang de protecció específic.

4.6.2 Ambients de serres i planes litorals seques Tot i el important grau d’humanització d’aquests ambients, les serres i planes conserven un nombre d’espècies res envejable amb l’àrea deltaica. Des de grans



21

mamífers (porc senglar, raboses, teixons, etc.) fins als més inapreciables invertebrats (mol·luscs, artròpodes, , passant pel nombrós grup de les aus,

4.7 Hàbitats La legislació aplicable en matèria d’habitats és la de la Directiva 92/43/CEE, que aplica les següents definicions: Tipus d’hàbitats naturals prioritaris: tipus d’habitas naturals amenaçats de desaparició presents en el territori, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a la Comunitat donada la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural. Tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari: els que es troben amenazats de desaparició en la seva àrea de distribució natural; o bé representen una àrea de distribució natural reduïda a causa de la seva regressió o degut a la seva àrea intrínsecament reduïda; o bé, constitueixen exemples representatius de característiques típiques de una o de vàries de les cins regions biogeogràfiques seguents: alpína, atlàntica, continental, macaronèsica i mediterrània.

4.7.1 Ambients de riu i delta Relació dels tipus d’habitats naturals d’interès comunitari per a la conservació dels quals és necessari designar zones especials de conservació (Annex 1 de la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres); s’inclouen els hàbitats prioritaris:

• (1150) Llacunes, albuferes i estanys costaners (Ruppietea maritimae, Potametea, Zosteretea)

• (1160) Calanques i braços de mar • (1310) Vegetació anual colonitzadora de sòls salins litorals o interiors • (1320) Vegetació graminoide vivaç d' "Spartina" • (1410) Pradells i jonqueres halòfiles, mediterrànies (Juncetalia maritimae) • (1420) Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Arthocnemetalia

fruticosae) • (1430) Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) • (1510) Estepes salines mediterrànies continentals (Limonietalia) Prioritari • (2110) Vegetació de les dunes mòbils primàries (dunes embrionàries) amb

"Elymus farctus" • (2120) Vegetació de les dunes mòbils secundàries (dunes blanques) amb

"Ammophila arenaria • (2190) Depressions humides de les interdunes litorals amb jonc boval (Scirpus

holoschoenus var. australis) i cesquera (Saccharum ravennae)



22

• (2230) Vegetació teròfita efímera de les dunes mediterrànies (Malcolmietalia) • (2240) Prats de llistó (Brachypodium retusum) i altres prats secs amb teròfits,

colonitzadors d'arenys marítims • (3160) Vegetació hidròfita de llacs distròfics, de pH molt baix (Utricularietalia) • (3150) Vegetació hidròfita arrelada o flotant de llacs i aigües eutròfiques • (3140) Vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces, dures,

oligomesotròfiques • (3130) Vegetació amfíbia vivaç d'aigües oligotròfiques (Littorellion) • (3170) Vegetació amfíbia mediterrània de basses temporals (Isoetion,

Cicendion, Nanocyperion flavescentis) Prioritari • (3260) Vegetació submergida o flotant de rius cabalosos • (3270) Herbassars nitròfils anuals colonitzadors dels sediments fluvials

(Chenopodion rubri) • (3280) Gespes vivaces decumbents dels rius mediterranis amb cabal

permanent (Paspalo-Agrostion semiverticilatae) • (7210) Canyissars torbosos basòfils dominats per mànsega (Cladium mariscus)

Prioritari • (7230) Torberes basòfiles de càrexs (Caricion davallianae) • (92D0) Alocars, tamarigars i espinars de rius, rierols, rambles i llacunes (Nerio-

Tamaricetea) • (92A0) Salzedes, alberedes (i omedes) mediterrànies • (91E0) Vernedes (Alno-Padion) Prioritari

4.7.2 Ambients de serres i planes litorals seques Relació dels tipus d’habitats naturals d’interès comunitari per a la conservació dels quals és necessari dessignar zones especials de conservació (Annex 1 de la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres); s’inclouen els hàbitats prioritaris:

• (3140) Aigües oligotròfiques calcàries amb vegetació bèntica de Chara spp. • (3250) Vegetació de les lleres pedregoses dels rius mediterranis (Glaucion flavi) • (5330) Matollars termomediterranis i predesèrtics • (5333) Garrigues i matollars mediterranis termòfils dominats per margalló

(Chamaerops humilis) • (6220) Pastures seques seminaturals i fàcies de matolls sobre substrat calcari

(Festuco-Brometalia) (*paratges amb notables orquídies) (Prioritari) • (6220) Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-

Brachypodietea) (Prioritari) • (7220) Vegetació dels degotalls d'aigües carbonatades formadores de toves

calcàries (Prioritari) • (8130) Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila • (8130) Altres tarteres



23

• (8210) Pendents rocoses calcícoles amb vegetació casmofítica • (8211) Roques calcícoles amb vegetació casmofítica termòfila o ombrejada de

les contrades mediterrànies • (8310) Coves no explotades pel turisme • (9340) Alzinars (de Quercus ilex) i carrascars (de Quercus rotundifolia)

4.8 Àrees vitals d’espècies amenaçades

4.8.1 Ambients de riu i delta El Parc Natural del Delta de l’Ebre en el desenvolupament de les tasques que dur a terme garanteix la protecció de les àrees vitals d’espècies amenaçades.

4.8.2 Ambients de serres i planes litorals seques En aquest ambient hi ha dues espècies que no gaudeixen de mesura suficient de protecció i seguiment: Asio flammeus, protegida per:

Llei 3/884/3/88 de protecció dels animals. Espècies protegides de la fauna salvatge autòctona.

Reial Decret 439/90, de 30 de març de 1990, pel qual es regula el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. Espècies d'interès especial.

CITES (18/1/91) Conveni sobre el Comerç internacional d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestres, fet a Washington, el 3 de març de 1973. Annexos I, II i III, vàlids a partir del 18 de gener de 1990.

Conveni de Berna (7/6/88) Annexos 2 i 3 del Conveni de Berna, ja actualitzats, segons l'ampliació aprovada pel Comitè permanent (Estrasburg, 8-11 desembre 1987). Espècies de fauna estrictament protegides.


És migrador, i passa aquí l’hivern; el seu hàbitat està integrat per:

matollars, que fa servir de refugi (dorm a terra), camps abandonats i cultivats, que fa servir per caçar.

Hieraaetus fasciatus, protegida per:

Llei 3/884/3/88 de protecció dels animals. Espècies protegides de la fauna salvatge autòctona.



24

Reial Decret 439/90, de 30 de març de 1990, pel qual es regula el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. Espècies d'interès especial.

CITES (18/1/91) Conveni sobre el Comerç internacional d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestres, fet a Washington, el 3 de març de 1973. Annexos I, II i III, vàlids a partir del 18 de gener de 1990.

Conveni de Berna (7/6/88) Annexos 2 i 3 del Conveni de Berna, ja actualitzats, segons l'ampliació aprovada pel Comitè permanent (Estrasburg, 8-11 desembre 1987). Espècies de fauna estrictament protegides.


És sedentari; el seu hàbitat està integrat per:

cingles, que fa servir de refugi i per criar, camps oberts (abandonats o cultivats), que fa servir per caçar.

S’entén per àrea vital l’espai o territori que constitueix l’hàbitat natural d’una espècie. Molts cops la protecció de l’espècie no té sentit si no s’acompanya d’una protecció del seu hàbitat. Les espècies abans citades estan localitzades al terme municipal d’Amposta a l’àrea de la serra de Montsià, però la seva àrea vital va més enllà dels terrenys forestals propis de la serra, i inclou part dels camps de conreus (lloc de caça i alimentació) que envolten aquest espai. Per aquest motiu, pel manteniment de l’hàbitat d’aquestes espècies protegides serà molt important el manteniment del mosaic d’usos, és a dir, fugir tant de la reducció de superfícies forestals, com de les agrícoles.

5 USOS DEL SÒL L’estudi dels usos del sòl s’ha en base a la fotointerpretació dels ortofotomapes 1:25.000 color del ICC i d’altres fotografies aèries del municipi (MAPA) i la digitalització de les cobertures apreciades a sobre del mapa topogràfic 1:5.000 del mateix ICC. El resultat d’aquest procés ha estat l’obtenció d’una mapa d’usos del sòl en format digital, i el seu anàlisi posterior en un SIG (Miramon) per obtenir-ne les principals dades estadístiques. La llegenda o cobertures identificades ha estat la mateixa que la realitzada per l’ICC pel mapa d’usos del sòl de Catalunya, però amb una lleugera adaptació a la realitat ampostina amb la finalitat d’aconseguir un major nivell de precisions. L’ús de fotografies aèries dona lloc a que puguin haver canvis que en el moment de realitzar la fotografia encara no s’havien realitzat (transformacions, infrastructures,



25

etc). En aquest cas, les fotografies utilitzades són d’un vol amb data novembre de 1996, de totes formes, s’ha intentat detectar i actualitzar alguns dels canvis d’usos més importants.

5.1 Tipus d’usos del sòl En un primer nivell o grup, hi podem distingir els sòls agrícoles, els sòls forestals, els sòls urbans i urbanitzats i residualment superfícies d’aigua. Tal i com s’aprecia al gràfic posterior, hi ha un domini aclaparador dels usos vinculats a l’activitat agrícola. Quadre: % total de superfície en funció del grup d’ús del sòl

Agrícola75%

Forestal19%

Urbà5%

Aigua1%

Quantificant aquestes dades, i tenint en compte que el terme municipal d’Amposta té unes 13.800 ha, les xifres finals en quan als tipus d’usos del sòl són les següents:

Grup Total ha %Agrícola 10.361,3 75,06Forestal 2.568,1 18,61Urbà 707,9 5,13Aigua 165,8 1,20Total 13.803,1



26

Comparant dades del municipi amb els de la resta de la comarca del Montsià i Catalunya, l’evolució temporal de la superfície de les terres llaurades per Amposta ha anat creixent (1989: 7.867 ha; 1989: 8.974 ha) de la mateixa forma que ha passat en el conjunt de la comarca del Montsià (1989: 31.399 ha; 1999: 33.690 ha), ha diferència del conjunt de Catalunya, on hi ha un clar descens de superfície conreada (1989: 837.000 ha; 1999: 817.000 ha). (font: IDESCAT)

5.2 Sòls urbans i urbanitzats En aquest grup s’hi han identificat 6 claus o unitats de diferents tipus de sòls urbans o urbanitzats.

• Nucli urbà. Correspon al nucli urbà de la ciutat d’Amposta • Urbanitzacions. Zones urbanitzades fora del nucli urbà (Favaret, Eucaliptus,

etc.) • Zones agrícoles urbanitzades. Espais agrícoles de l’entorn del nucli urbà amb

important nombre d’edificacions o residències, magatzems, etc., on l’activitat agrícola no és la principal.

• Zones industrials i comercials. Polígons industrials, espais comercials de l’entorn del nucli urbà

• Equipaments. Àrees d’equipaments o serveis culturals fora del nucli urbà (Torre de la Carrova)

• Infrastructures viàries. Xarxa principal de carreteres i ferrocarril Quadre. Superfície de cada unitat del grup

Element ha %Nucli urbà 304,3 42,98Zones industrials i comercials 219,3 30,98Infrastructures viàries 130,3 18,41Urbanitzacions 37,8 5,34Zones agrícoles urbanitzades 13,8 1,94 707,9

5.3 Sòls agrícoles Els sòls agrícoles del municipi poden dividir-se en dos grans subgrups, de secà i de regadiu. Però de totes formes en aquest grup hi ha força diversificació, i més quan en molts casos els diferents tipus de conreus es combinen en mosaic. La classificació s’ha fet atenent als conreus dominants i als dominats.

• Fruiters de regadiu. Conreus d’arbres fruiters amb predomini, per no dir exclusivitat, de cítrics. Es localitzen sobretot a la meitat oest del municipi, però a diferència de fa unes dècades, quan aquest tipus de conreu només ocupava



27

secundàriament parcel·les de la zona al·luvial de la Carrova, indret on predominava l’horta, ara aquests conreus van més enllà dels sòls amb clara vocació de regadiu, i mitjançant el reg de suport amb concessió d’aigües subterrànies, el procés de transformació s’ha estès a les finques amb vocació de secà i en alguns llocs fins i tot terrenys forestals. Representen el 1,7% (2,25%) de la superfície del municipi.

• Herbacis de regadiu. Conreu de plantes herbàcies, on hi predomina el conreu

de l’arròs, tot i que encara hi ha petites àrees de conreu d’horta localitzades en les proximitats del nucli urbà d’Amposta, entre el canal de la dreta de l’Ebre i el riu. Aquest tipus d’ús és el que ocuparia la gran extensió de la plana deltaica, essent el més estens de tot el municipi, ocupant el 58 % (8.135 ha) de la superfície del sòl municipal.

• Fruiters de secà. Bàsicament olivera i garrofer, i en casos puntuals, petites

parcel·les d’ametllers. En extensió és el segon tipus de conreu o d’ús més important al municipi, amb unes 1.400 ha, representa el 10% de la superfície del municipi. Correspon als sòls situats a la meitat oest del municipi, sòls únicament amb vocació de secà, ja que no admeten les condicions edafològiques dels altres espais. Sembla que és un sector en retrocés, pel fet que la tendència dels agricultors, si les condicions del sòl i la disponibilitat d’aigües subterrànies ho permeten, és la de substituir aquest conreu per cítric. De totes formes aquest procés transformador no està fora de polèmiques, la transformació del paisatge tradicional de seca; l’especulació amb els terrenys; la venta de terrenys, entenent els terrenys com a patrimoni dels habitants de la zona, a grans empreses o persones de fora; la destrucció dels marges de pedra per a conreat a vessant lliure; l’augment del volum d’extraccions d’aigües subterrànies; etc.

• Herbacis de secà. Camps de cereals, d’espècies com blat, ordi, civada, etc.

Aquest tipus de conreu és poc important representatiu al municipi, i només s’hi detecten petites parcel·les a la zona del Molinàs, vinculades a explotacions ramaderes.

• Fruiters de secà amb fruiters de regadiu. Àrees conreades originàriament amb

fruiters de secà, però que hi ha una tendència a substitució d’aquests per cítrics. Són llocs on les dimensions de les parcel·les no permeten grans transformacions, i està en funció de les preferències del petit agricultor. Aquest tipus d’ús el localitzem bàsicament a tota l’àrea situada al nord-oest del nucli urbà d’Amposta.

• Herbacis secà amb herbacis de regadiu. Espais on predomina els conreus

herbacis de secà però amb petites àrees o parcel·les en mosaic de conreus herbacis de regadiu, aquest segons del tipus horta, ja que l’aigua de reg utilitza



28

aquí és d’origen subterrani, i no suficient pel conreu de l’arròs. Àrea localitzada a la zona de l’Oriola, entre la N-340 i el límit oest de la zona de reg des del canal Marítim.

• Herbacis de regadiu amb fruiters de regadiu. És el cas contrari al tipus abans

explicat. En aquest cas el conreu dominant és l’herbaci, i els fruiters ocupen petites àrees en mosaic. Això és degut al igual que passava amb el tipus “fruiters de secà amb fruiters de regadiu” pel fet que són terrenys amb vocació de regadiu, però les parcel·les no tenen suficient extensió per a convertir-se en grans àrees de cítrics, i el conreu final de la propietat està en funció de les preferències de l’agricultor. Àrea del al·luvial de la Carrova.

• Fruiters de secà amb herbacis de seca. Àrea contigua a la de “herbacis de secà

amb herbacis de regadiu”, però ara hi predominen els arbres fruiters de secà, amb petites parcel·les de conreus de cereals. Això es deu a la menor qualitat i disponibilitat de les aigües subterrànies, que impossibilita ja el conreu d’horta. Aquest tipus d’ús el localitzem a la zona compresa entre la N-340 i el límit oest de la zona de reg des del canal Marítim, a l’extrem sud del municipi.

• Fruiters de regadiu amb herbacis de secà. Correspon aquest tipus d’ús a una

petita àrea situada a l’oest del polígon de l’Oriola, on tot i que predomina el conreu de cítrics, hi ha petits enclavats o parcel·les de cereals. Això es deu a que aquesta àrea prové de tipus d’usos com els que hi ha a la zona de l’Oriola (herbacis de secà amb herbacis de regadiu”, però que la disponibilitat d’aigua va permetre la transformació d’algunes parcel·les.

Quadre. Superfície de cada tipus de conreu

Conreus ha %Herbacis de regadiu 8.135,7 78,52Fruites de secà 1.408,4 13,59Fruiters de regadiu 233,5 2,25Fruites de secà amb fruiters en regadiu 164,4 1,59Herbacis de secà amb herbacis de regadiu 164,2 1,58Herbacis de regadiu amb fruiters de regadiu 122,0 1,18Fruiters de secà amb herbacis de secà 104,7 1,01Fruiters de regadiu amb herbacis de secà 25,7 0,25Herbacis de secà 2,7 0,03 10.361,3

5.4 Sòls forestals Són sòls forestals els recoberts per vegetació forestal o natural, ja sigui arbrada o no. En general poden qualificar-se aquest grup de sòls com a no productius econòmicament parlant, tot i que produeixen indirectament altres beneficis socials i fins i tot econòmics difícils de quantificar. En general aquests tipus de sòls o d’usos es



29

concentren en dos grans zones, la serra de Montsià i les àrees incloses al Parc natural del delta de l’Ebre. Amposta s’identifiquen els següents grups:

• Aiguamolls amb vegetació. Llacunes i aiguamolls de la plana deltaica, en alguns casos amb gran proporció de superfície d’aigües continentals. Són exemple d’aquest grup les llacunes de l’Encanyissada i de la Tancada. Dintre del grup de sòls forestals tenen gairebé la mateixa representativitat que el grup de matollars, aproximadament el 8% de la superfície del terme municipal.

• Matollars. Espais oberts recoberts per formacions vegetals arbustives. Aquests

ocupen les àrees on tradicionalment l’agricultura no ha estat possible, les vessants de les serres del municipi. Són de gran importància pel municipi, ja que Amposta pràcticament no disposa de superfícies forestals arbrades, ni d’altres formacions forestals tant importants en proporció. Representen el 8% (unes 1.000 ha) de la superfície del municipi, i s’hi localitzen principalment en tot l’espai de la serra de Montsià, i alguns vessants de barrancs del sector de la Carrova.

• Sòl amb vegetació escassa o nul·la. Corresponen a tots aquells usos (activitats

extractives) o superfícies naturals (sorrals) que no tenen cap tipus de coberta vegetal. Representen menys del 1,5 % de la superfície del municipi, i tret de les àrees d’extracció, la major part d’aquest es deu als sorrals i dunes del front marítim.

• Vegetació de zones humides. De característiques paregudes al primer tipus del

grup, però amb la diferència de localitzar-se fora del àmbit deltaic. Poc representatiu cartogràficament, però força important a nivell natural.

• Bosc d'escleròfil·les. Formacions arbòries en forma de boscos i bosquines de

carrascars i alzinars. Teòricament són el tipus de vegetació natural climàcica del nostre territori, però tal i com s’havia descrit abans la distribució dels matollars, aquestes formacions, dintre del context dels matollars, que tot i que no permetien posar les terres en conreu, si que podien ésser pasturades, els carrascars estarien actualment en aquells llocs encara menys favorables i allunyats de l’activitat humana, és a dir, en les zones més inaccessibles de les vessants de les serres, combinat això amb el fet d’haver-se regenerat més ràpidament als llocs més ombrívols, els vessants d’exposició nord. Representen el 0,35% de la superfície del municipi, i només es localitzen als vessants de la Vall Llobrega de la serra de Montsià.

• Bosc de ribera. Formacions arbòries lineals, constituïdes per arbres de fulla

caduca i d’espècies característiques de vores de riu o llocs humits. Aquest tipus de vegetació forestal s’ha vist fortament reduïda per l’acció de l’home, ja sigui als marges dels rius, canals, desaigües, ullals o de conreus. Actualment està



30

reduïda a una estreta franja de pocs metres que ocupa els talussos del riu Ebre, i tot i que en superfície representa menys del 1% (13,3 ha) de la superfície del municipi, linealment és força important, ja que és un corredor d’uns 10 km de llargària.

• Bosc d'acicudifolis. Al igual que els boscos de carrasques, les formacions

arbòries de pinar (pi blanc) són pràcticament inexistents al terme. Els incendis forestals, així com la competència de l’home, han reduït la presència de les pinedes de pi blanc, d’altra banda formació vegetal poc representativa al territori del municipi des del punt de vista fitosociològic, a petites àrees del vessant de la serra de Montsià, amb una representativitat per sota del 0,01% de la superfície del municipi.

Quadre. Superfície de cada unitat del grup

ha %Aiguamolls amb vegetació 1.115,2 43,42Matollars 1.024,9 39,91Sòl amb vegetació escassa o nul·la 178,2 6,94Vegetació de zones humides 163,0 6,35Bosc d'escleròfil·les 48,1 1,87Activitat extractiva 13,6 0,53Bosc de ribera 13,3 0,52Bosc d'acicudifolis 11,8 0,46 2.568,1

6 INFRASTRUCTURES

6.1 Xarxa viària Amposta està situada en l’eix del corredor del Mediterrani, i per aquest motiu el terme municipal està creuat de nord-est a sud-oest per elements de primer grau de la xarxa viària de l’Estat, l’autopista A-7, sense sortida al terme municipal, i la carretera N-340. En un segon nivell hi trobem les carreteres de rang autonòmic i provincials, com són la C-12 o “Eix de l’Ebre”, que s’inicia al terme municipal d’Amposta i transcorre direcció nord paral·lela al curs de l’Ebre i que ha esdevingut una de les principals vies de comunicació per importància desprès de les anteriors; i també les carreteres que donen accés als nuclis urbans del perímetre com la TV-3405 que porta fins a Sant Jaume d’Enveja; la TV-3408, paral·lela a la N-340 i que uneix Amposta amb Sant Carles de la Ràpita pe un traçat alternatiu; la TV-3317, que dona accés a la meitat sud-oest del municipi i fins Freginals, una via de trànsit intens a hores punta de desplaçaments; la T-344, que porta a Masdenverge i a la zona interior i oest de la comarca, així com l’accés al polígon de Tosses.



31

El creixement de noves vies de comunicació direcció nord-est estarien vinculades a la necessitat de construir un nou pont sobre l’Ebre.

6.2 Xarxa ferroviaria El terme d’Amposta està creuat de nord-est a sud-oest per la línia de ferrocarrils del eix del Mediterrani, en concret la línia entre Tarragona i Castelló. La parada de ferrocarril més propera està al municipi veí de l’Aldea.

6.3 Xarxes de reg Els canals del delta de l’Ebre es van construir a la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del XX. El seu origen pot establir-se en una concessió atorgada l’any 1859 i que donaria lloc a l’execució de les obre del canal del marge dret amb la denominació “Canal de Alimentación del Canal de Navegación Amposta-San Carlos de la Rápita”, quedant llavors pendent el del marge esquerre. L’any 1907 s’atorga la concessió de les obres a la Comunidad de Regantes, els quals contracten la Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro per a la seva conservació i explotació, i no és fins al 1970 que l’Administració no fa lliurament a la Comunitat de Regants l’administració del seu aprofitament. La base de tota aquesta àrea de reg és el canal principal o de la dreta de l’Ebre, que té una longitud de 52 km, el qual té el seu inici a l’assut de Xerta, i que dona aigua a una superfície total de 15.170 ha. A l’alçada del nucli urbà d’Amposta aquest canal es ramifica amb un braç que va direcció sud i que s’anomena canal Marítim (antic canal de Navegació), amb una longitud de 10 km. El canal de la dreta de l’Ebre té un cabal en el seu origen de 31 m3/s. Inicialment aquest canal no va ser concebut pel reg, sinó per a la navegació. La Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre, entitat que gestiona actualment la concessió d’aigua i la infrastructura, té dividit el seu àmbit en diferents zones, de les quals 3 correspondrien Amposta. Aquestes són:

Zona ha RegantsDelta 5.350 1.598Prats 1.786 884Villafranco 1.301 412

La zona Delta correspondria a la meitat nord del terme d’Amposta, des de la Carrova fins als Eucaliptus. La zona Prats és la que quedaria entre l’anterior i el límit de reg a l’extrem oest del delta de l’Ebre, aproximadament en paral·lel al canal Marítim. Finalment la zona Villafranco és la que correspon a l’àrea entre la bassa de l’Encanyissada i el mar.



32

7 MEDI SOCIO-ECONÒMIC Es pretén fer un breu resum de les principals activitats econòmiques vinculades a l’àmbit rural.

7.1 Agricultura S’entén per SAU com el conjunt de la superfície de les terres llaurades i de les terres per a pastures permanents. Les terres llaurades inclouen els conreus herbacis, els guarets, les hortes familiars i les terres dedicades als conreus llenyosos. L’evolució de la SAU en els darrers 20 anys al municipi d’Amposta s’explica amb el següent quadre.

SAU 1982 1989 1999 Nombre d’explotacions 1860 1523 1182 ha 9.132 8535 10106

Font: elaboració pròpia a partir de dades de “IDESCAT” Pot apreciar-se que hi ha una tendència a la baixa pel que fa al nombre d’explotacions, i un manteniment del la superfície de terres llaurades. Segons el tipus d’aprofitament d’aquesta SAU, és a dir, de secà o de regadiu, les dades obtingudes pel mateix període de temps són:

1982 1989 1999 Explotacions 849 646 459 Secà ha 1633 1145 1326 Explotacions 1663 1355 1045 Regadiu ha 6874 6722 7649

Font: elaboració pròpia a partir de dades de “IDESCAT” Amb aquestes dades, no s’aprecia que la disminució del nombre d’explotacions estigui vinculada al tipus d’aprofitament, però si que s’aprecia la correlació inversa amb l’increment del nombre d’hectàrees dels conreus de regadiu. Aprofundint una mica més amb la qüestió, ara ja segons el tipus de conreu, ja siguin fruiters de secà o de regadiu, i distingint el sector olivarer per la seva importància al municipi, s’obtenen les següents dades exposades segons la taula següent:

1982 1989 1999 Explotacions 249 76 50 Fruiter secà ha 259 86 42 Explotacions 219 250 260 Fruiter regadiu ha 167 311 447 Explotacions 529 600 437 Oliverar secà ha 887 779 851



33

Explotacions 0 33 118 Oliverar regadiu ha 0 26 225

Font: elaboració pròpia a partir de dades de “IDESCAT” Si abans s’observava una evolució a la baixa del nombre del nombre d’explotacions indistintament si eren de regadiu o de secà, però si que un increment d’hectàrees en els conreus de regadiu, ara es pot afirmar que la progressió major en quant al nombre d’hectàrees d’explotacions en regadiu es deu en part al pas de part de la superfície d’oliverar tradicional de secà a oliverar de regadiu, i una altra part a nous conreus de fruiters de regadiu.

7.2 Ramaderia Segons dades del DARP, al municipi d’Amposta hi ha un total de 127 marques o explotacions ramaderes, agrupades en 11 tipus segons el tipus de bestiar, essent les del sector oví, amb 40 explotacions, i el cabrum, amb 31 explotacions, les més abundants. Al quadre següent es representa la freqüència o nombre d’explotacions ramaderes per sectors.

Sector Nombre d’explotacionsOvelles 40Cabres 31Porcs 24Gallines 8Cavalls 7Pollastres 6Vaques de carn 4Conills 3Vaquí de llet 2Abelles 1Galls dindis 1Total 127

Per nombre d’animals, el sector dominant és el de les aus, amb quasi 346.000 gallines i 86.500 pollastres, seguit ja per sota, però amb la importància relativa de la dada, per poc més de 22.600 porcs. El quadre següent dona les quantitats totals d’animals censats a principis de 2003, així com de les capacitats dels establiments ramaders.

Sector Cens CapacitatGallines 345957 345957Pollastres 86500 86500Porcs 22630 23278Galls dindis 15000 15000Conills 6878 7578Ovelles 6248 10900Cabres 1085 1605



34

Vaques de carn 329 617Vaquí de llet 59 161Abelles 50 50Cavalls 43 212Total general 484779 491858

7.3 Forestal L’explotació dels recursos forestals és pràcticament inexistent al municipi. Únicament podem identificar activitats vinculades a la ramaderia extensiva, raberes de vaques braves, que pasturen les zones forestals a la serra de Montsià. No hi ha cap tipus d’explotació forestal fustanera ni de qualsevol altre ús secundari.

7.4 Extractives Les activitats extractives o mineres del municipi d’Amposta es localitzen bàsicament en dos àrees, una a l’entorn de la torre de la Carrova i l’altra a l’entorn de la serra de Montsià i Montsianell. Això es deu a que són els llocs on hi ha aflorament de material geològic calcari. També hi ha altres explotacions en llits de barrancs per l’aprofitament de graves i sorres. Segons dades del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, actualment a Amposta hi ha un total de 17 explotacions en actiu i sense la restauració iniciada. Quantitativament les seves dades principals poden resumir-se amb el següent quadre:

Nombre explotacions m2 concessió m2 explotatsCalcàries 12 342.187,42 269.340,31Graves 4 59.811,21 42.472,43Sorres 1 49.966,41 49.966,06TOTAL 17 451.965,04 361.778,80

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient Pel que fa a les explotacions abandonades, i també segons dades del Departament de Medi Ambient, se’n comptabilitzen un total de 7, i en general es caracteritzen per ser explotacions de poca extensió i haver aconseguit de forma natural un grau d’autorecuperació acceptable.



35

Codi Nom explotació Superfície m2 Volum m3 Grau

autorecuperació Recurs explotat Ús anterior prioritari

1747 Via de Valldezafan 6651,826 33255 Mitja Sorres bosc natural coníferes

1754 Camí de Figueralet 10885,207 19049 Baix Graves bosc natural mixt

1761 Masia Atanàsio 1551,631 2327 Mitjà Graves bosc natural mixt

1762 Casa Anastàsia II 1183,142 2366 Mitjà Calcàries bosc natural mixt

1767 Caseta dén Parrot 1943,477 16597 Alt Calcàries bosc natural mixt

1768 Caseta dén Parrot 1551,505 16597 Alt Calcàries bosc natural mixt

1770 lÁmetller 15310,838 153100 Mitja Graves bosc natural mixt

Des del Departament de Medi Ambient han informat d’altres expedients d’activitats extractives que no estan disponibles al servidor de mapes del departament, és a dir, expedients força antics, amb diversitat de casos que ara es resumeixen. Codi activitat Nom Dades AE 84/0450 FERRERETA Amb Programa de restauració aprovat però sense

fiança dipositada AE 84/452, 84/452-01

RAMONA (i ampliació) Amb Programa de restauració i fiança dipositada

AE 84/475 SIMÓ 3ª Amb Programa de restauració i fiança dipositada AE 84/557, 84/557-01, 84/557-02, 84/557-03

SIMÓ II (i ampliacions) Amb Programa de restauració i fiança dipositada

AE 85/1022 TURBERAS DEL EBRO 2

Permís d'investigació (sondejos i cates) de torberes, que no es va autoritzar

AE 86/1035 TURBERAS DEL EBRO És un permís d'investigació (sondejos i cates) de torberes, que no es va autoritzar

AE 87/1128 TURBERAS CATALANAS

És un permís d'investigació de torberes autoritzat. Només poden fer sondejos i cates, però no explotar. Té Programa de restauració i fiança dipositada

AE 88/1344, 88/1344-01

MAGO (i ampliació)

Amb Programa de restauració i fiança dipositada

AE 89/1389 TRITÓN

És un permís d'investigació de calcàries, que es va autoritzar, però no van fer cap sondeig, pel que l'any 1996 se'ls va retornar la fiança que havien dipositat

AE 89/1390 DELTA

No es va autoritzar i per tant no té Programa ni fiança. Eren materials per a una obra pública

AE 90/1489 MARIA CINTA

Amb programa de restauracio aprovat i fiança dipositada. Està abandonada i sense restaurar

AE 90/1548 MAS DE MIRALLES

Amb Programa aprovat i fiança. Està en període de garantia de la fiança

AE 90/1561 LES COMES

Amb Programa de restauració aprovat però sense fiança dipositada

AE 91/1601 MICROMINER II

Permís d'investigació d'argiles, autoritzat, però sense fiança dipositada



36

Codi activitat Nom Dades AE 93/2087 CD AMPOSTA I

És una explotació de torba, en règim de concessió directa. Amb Programa de restauració i fiança dipositada

AE 93/2098 MAS MIRALLES I

Amb Programa de restauració, però sense fiança dipositada

AE 95/2290 CD LUCIA Sol·licitud d'explotació de torba, denegada

DEN 98/2729

Denúncia per explotació il·legal, que després no s'ha regularitzat

8 ELEMENTS PATRIMONIALS L’inventari d’elements patrimonials de l’àmbit rural identifica tres àmbits o grups, aquests són: els elements d’interès històric, artístic i patrimonial; les masies rurals d’interès; i les zones de protecció arqueològica.

8.1 Inventari del patrimoni històric, artístic i patrimonial Aquest inventari d’elements patrimonials recull tota una sèrie d’edificis, construccions, masies, etc., que per les seves característiques constructives, històriques o artístiques, han estat considerades d’interès i per tant susceptibles de ser incloses als catàleg de Bens Culturals del municipi. El procés per a la confecció del inventari ha estat en primer lloc la revisió i documentació de les fitxes del “Catàleg de Patrimoni” del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment s’ha fet un treball de camp consistent en la revisió i actualització de les dades que apareixen a les fitxes, realització d’una fotografia actual, així com la seva situació sobre la base cartogràfica utilitzada per a la revisió del planejament, és a dir, s’han georeferenciat. També s’han tingut en compte el catàleg de masies d’interès del Pla Director, que identificava el grup de edificis més singulars del terme municipal. L’inventari també ha inclòs aquells elements que s’han anat localitzant mentre es localitzaven els ja catalogats. El conjunt d’elements en l’àmbit rural, proposats pel catàleg de Bens Culturals, han estat els següents:

• Torre de Sant Joan • Restes de l'Antic Castell • Torre de Futxeron • Torre de Poquessalses • Torre de l'Oriola • Torre de la Carrova



37

• Barraca de pedra (Tosses) • Barraca de pedra (Comes) • Mas de Fourcheron • Casa de Fusta o dels Senyors • Resclosa de l'antic Canal de navegació Ampsota-St.Carles de la Ràpita • Mas del Molinàs • Mas Miralles • Mas de Llanada • Restes d'instal·lacions turbina d'una antiga fàbrica de paper • Mas (a Panissos) • Molí de Calatrava • Ermita de Montsià • Salines de St. Antoni o de Roca • Calvari d'Amposta

8.2 Inventari de masies rurals d’interès Amb la finalitat de donar compliment al punt 2 de l’article 50 de la llei 2/2002 d’Urbanisme, s’ha procedit a realitzar un treball previ d’inventari i catalogació de les masies rurals més significatives del municipi, susceptibles de ser restaurades o reconstruïdes. Per a la inclusió d’algun d’aquests edificis en aquest inventari s’han tingut en compte, a part de la possibilitat d’estar catalogada com a Be Cultural, tots aquells edificis de més entitat, dimensions superiors a la mitjana de les construccions rurals del municipi, així com per raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques. De la mateixa forma que al inventari anterior, totes les masies rurals han estat georeferenciades i descrites en una fitxa. El procés ha donat lloc a un inventari amb un total de 60 edificis, i les seves dades principals són:

Nom Localització Mas dels Maliciosos Pol 2, parc 110 Mas Molinàs Mas Molinàs Mas Molinàs Mas Descarrega Mas Oriola Mas Oriola Mas Ferrereta-Vall Zafan Mas Enclusa



38

Mas Enclusa Mas Tosses Mas de Dalmases Pol. 20, parc. 174 Mas del barranc del Cranc Set Piques Mas Lligallo Fortxeron Mas Antic Mas Mas Mas Mas Crta Eucaliptus Mas Codorniu Mas Crta Eucaliptus Mas Crta Eucaliptus Mas Carrova Masia d'Ullets Crta Eucaliptus Mas Crta Eucaliptus Mas de Chapa Crta Eucaliptus Mas Crta Eucaliptus Mas Crta Eucaliptus Mas Balada Mas de Soquet Pol. 71, parc. 55 Mas Galerenc Pol. 77, parc. 309 Mas de Pasqualo Pol. 11, parc. 10 Mas de Requesens Pol. 11, parc. 26 Mas Carrova Mas del Molinàs Pol 32, parc. 98 Mas de Llorente Pol. 31, parc. 108 Mas vell de Cabiscol Pol. 26, parc. 66 Mas nou de Cabiscol Pol. 26, parc. 67 Mas de Fourcheron Mas de Miralles Pol. 54, parc. 189 Mas del Català Ctra. Amposta-St. Jaume Mas del Francès Mas de Pilar de Gaspà Mas de l'Oriola Pol. 60, parc. 24 Mas Sofia Pol. 22, parc. 70 Mas Miralles



39

Mas del Molinàs Camí del Molinàs Mas del Tancat Mas (a Panissos) Partida dels Panissos Mas de Coll (II) Vivenda - Mas aïllat Mas de l'Arispe Pol. 22, parc. 89 Caseta de Camp (III) C-230 Mas del Francès Pol. 62, parc. 4 Mas de Llanada Mas Carrova Molí de Calatrava Ctra. Carrova Mas Carrova Mas Carrova Mas Carrova

8.3 Inventari de zones de protecció arqueològica El territori de l’actual terme municipal d’Amposta presenta un gran patrimoni arqueològic, fet constatat per nombrosos estudis i recerques fetes per arqueòlegs professionals i aficionats. L’inventari de zones arqueològiques a protegir s’ha fet tenint en compte la Carta Arqueològica del municipi, i amb la supervisió d’aquesta part del treball pels serveis tècnics d’arqueologia del Museu Comarcal del Montsià. D’aquesta recerca, en l’àmbit rural se’n obtenen les següents àrees o zones arqueològiques: Nom del jaciment Tipus Història/descripció Clota del Culleré Necròpolis neolítica i

medieval Per arribar-hi cal sortir d'Amposta en direcció a Tortosa per l'Eix de l'Ebre i en arribar a les pilastres de la via del tren, abans de passar-les cal agafar un camí a mà esquerra, i tot seguit a mà dreta, que mena cap a la terrassa superior. Excavat per F. Esteve i els seus col·laboradors, es va fer una actuació de localització l’any 2000 per part de la Universitat Autònoma i el Museu del Montsià. Tindria continuïtat cap a l’oest amb el Planell d’Espuny.

La Carrova Enterrament ibèric Vil·la i necròpolis romana Assentament i enterraments andalusins.

Per accedir-hi, agafem la carretera que, sortint d'Amposta, discorre paral·lela al riu per la seva riba dreta i es dirigeix cap a Tortosa (TV-3443), a uns 5 km. Es coneixen restes des de principis de segle, algunes com les de la necròpolis romana del Mas del Hierro ja foren excavades als anys 60, d’altres com la vil·la romana s’estan excavant des de l’any 2000. No estan totalment delimitades.



40

Nom del jaciment Tipus Història/descripció L'Antic I Poblat ibèric Sortim d'Amposta per la N-340 en direcció a Sant Carles de la

Ràpita. Passarem la partida de l'Oriola i arribarem a la de l'Antic. Veurem com la carretera, més endavant, passa per un pas estret que queda entre el desnivell del sector del Delta i un contrafort de la Serra del Montsià que s'endinsa en direcció est. Abans d'arribar a aquest punt estret veurem a la nostra dreta una pista que surt de la carretera, senyalitzat com a “camí-lligallo de Folcheron”, des d’on a l’esquerra es seguirà un sender cap al jaciment. Actuacions d'aficionats i clandestins: diversos forats realitzats per furtius que han afectat l'estratigrafia i han deixat a la vista estructures.

Barranc de Fabra Poblat a l’aire lliure i necròpolis neolítica

Es troba situat a la capçalera del barranc, anomenat de Fabra o Suriaca, s'arriba sortint d'Amposta per la zona del cementiri i agafant l'eix de l'Ebre fins a la baixada abans de trobar l'entrada a Amposta, a mà dreta. Una zona de necròpolis fou excavada als anys 70 i el poblat fou excavat parcialment l’any 1990. L’any 1993 es va reexcavar un enterrament que havien localitzat els afeccionats. No hi ha constància de que el jaciment estigué exhaurit.

Dalt de la Torre Enterraments neolítics

Situats a sota d’uns garrofers al davant d’una caseta de parallamps. Un dels col·laboradors de F. Esteve (A. Miralles) va localitzar uns enterraments neolítics, els va excavar parcialment i els va tornar a colgar.

Mas del Molinàs Enterraments neolítics, sitges i enterraments medievals

Per arribar-hi cal sortir d'Amposta en direcció a Tortosa per l'Eix de l'Ebre i en arribar a les pilastres de la via del tren, just abans de passar-les cal agafar un camí a mà esquerra, i tot seguit a mà dreta, que mena cap a la terrassa superior fins arribar al mas, a la vora hi ha el jaciment. A la zona s’han localitzat una quinzena d’enterraments que no han estat excavats així com unes sitges i es té noticia d’enterraments al costat mateix del mas en la zona del corral.

Barranc de la Mina

Restes paleolítiques Sortint d'Amposta pel cementiri en direcció a l'eix de l'Ebre a mà dreta, en un nivell inferior, hi ha el barranc. Foren localitzades en els talls estratigràfics materials lítics paleolítics però, no estaven en posició primària i no es va poder reconèixer un sòl d'ocupació.

Barranc de les Comes

Restes paleolítiques Sortint d'Amposta pel cementiri en direcció a l'eix de l'Ebre, la petita carretera es troba en el mateix barranc. Zona amb talls estratigràfics on es van trobar materials lítics paleolítics sense context, en els anys 90.

Barranc del Ceguet

Enterraments neolítics Enterraments medievals

S’arriba sortint pel carrer Verge del Pilar, que agafarem a l'Avinguda Santa Bàrbara, es travessa el primer barranc i el pròxim que hi ha (en direcció nord) és el del Ceguet. Les sepultures foren localitzades en fer un canvi de cultiu i arrencar els garrofers que hi havia. Sota de les fosses excavades al terra d'època medieval, que estaven més al nord, es van trobar restes d'enterraments neolítics (identificats per les lloses els materials i la posició del cadàver).No és clar que el jaciment s’exhaurís Les noticies ens han arribat a través de F. Esteve i del Grup de Recerques Arqueològiques d' Amposta.

Barranc del Restes neolítiques Per arribar-hi cal sortir d'Amposta en direcció a Tortosa per l'Eix



41

Nom del jaciment Tipus Història/descripció Molinàs Restes romanes de l'Ebre i en arribar a les pilastres de la via del tren, just abans

de passar-les cal agafar un camí a mà esquerra, i tot seguit a mà dreta, que mena cap a la terrassa superior fins arribar al mas del Molinàs i el barranc que hi ha al seus peus en direcció a Amposta. En la zona hi ha restes de materials neolítics en sílex i en algun punt de materials romans.

Cova dels Quatre Pilans

Restes paleolítiques Cova natural situada al sortint del poble pel barranc de Comes. Els col·laboradors de F. Esteve hi varen localitzar materials de filiació paleolítica. La part exterior d’aquesta cova també es objecte de prospecció.

Molló de la Torre Abocador neolític Sortim d'Amposta per la carretera de la Carrova, eix de l'Ebre, en direcció a Tortosa. A la Carrova, a mà esquerra, entrem i seguim el camí que puja en direcció a la granja de Castillo, en arribar allí seguim el camí fins arribar a un mur i porta que tanquen el camí, el jaciment es troba a mà esquerra. Fou excavat l’any 1989, i es tenen múltiples noticies dels col·laboradors ampostins.

L’Ametllé Sitges S’anomena així a un conjunt de sitges localitzades a mà esquerra de la carretera d’Amposta a Freginals, al costat d’una casa de camp.

L’Oriola Necròpolis ibèrica Es troba situada en una finca ubicada al costat de la carretera N-340, a 5 m. s. n. m. i a poc més d'un km. al sud d'Amposta; esta delimitada en la banda sud pel barranc de Núvols i pel nord pel Ligallo de l'Aloy, es desenvolupa a banda i a banda de la carretera nacional. Malgrat que el gruix de la necròpolis fou excavada als anys 60 per F. Esteve i el seu grup de col·laboradors es possible que hi quedin restes disperses.

La Mora Enterrament neolític Hàbitat bronze

Sortint d’Amposta pel barranc de Comés al davant del col·legi Cervantes. Els col3laboradors de F. Esteve hi van trobar restes d’un hàbitat rectangular del bronze i un enterrament neolític.

L'Antic II Poblat ibèric Sortim d'Amposta per la N-340 en direcció a Sant Carles de la Ràpita. Passarem la partida de l'Oriola i arribarem a la de l'Antic. Veurem com la carretera, més endavant, passa per un pas estret que queda entre el desnivell del sector del Delta i un contrafort de la Serra del Montsià que s'endinsa en direcció est. Abans d'arribar a aquest punt estret veurem a la nostra dreta una pista que surt de la carretera, senyalitzat com a “camí-lligallo de Folcheron”. La seva proximitat al poblat ibèric pressuposa l’existència de restes relacionades.

Lo Tapà Restes del bronze i del ferro (ibèriques)

Sortim d'Amposta en direcció sud, cap a la Foia d'Ulldecona, fins arribar a la rotonda distribuïdora, on agafarem en direcció als Freginals. Seguirem aquesta pista asfaltada comarcal en línia recta, fins que arribem a un punt on surt una desviació asfaltada a mà esquerra, denominat Camí de Tapa. Inclou el jaciment de finca Jornet on es van localitzar un enterraments en túmul d’incineracions i inhumacions del primer ferro. En aquesta zona s’han trobat restes ibèriques diverses.

Masdenvergenc Enterraments Sortim d’Amposta pel barranc de Comes en direcció al



42

Nom del jaciment Tipus Història/descripció neolítics Cervantes, una vegada passat el barranc agafem un camí a ma

dreta. En la finca es va excavar una gran necròpolis neolítica als anys 80 per M. Genera, que anteriorment havia estat parcialment excavada per F. Esteve i els seus col·laboradors, que foren els que la varen descobrir. Possiblement a les finques dels voltants hi hagi restes ja que no es va delimitar.

Palau-Roquissé Restes neolítiques Terrassa localitzada en paral·lel a la carretera que surt d’Amposta pel Grau. Inclou a més de la Terrassa de Palau i el Morró del Roquissé els llocs assenyalats per F. Esteve com a la Feixa del Pagès, la Clota d’Iriarte, la Clota del Coló i la Clota de Sabaté-Margalef. Els seus col·laboradors en el decurs dels anys hi han recollit materials a nivell superficial.

Vall de Zafan Enterrament neolític Situat al final del Pla d’Empúries en direcció Tortosa. F. Esteve hi va excavar un enterrament neolític i els col·laboradors hi han trobat diferents restes.

Zona del Mas del Hierro

Restes neolítiques, ibèriques i romanes

Agafem la carretera que, sortint d'Amposta, discorre paral·lela al riu per la seva riba dreta i es dirigeix cap a Tortosa (TV-3443). A uns 4 o 5 km. observarem, mirant cap a l'esquerra, clarament dreçada la torre medieval de la Carrova sobre un petit morrot, i als seus peus una pista que surt de la carretera evidentment també a mà esquerra. Agafarem aquesta pista i continuarem fins arribar a la zona superior on hi ha una pedrera. En el lloc s’han documentat materials dispersos d’enterraments neolítics i materials ibèrics i romans.

Tosses Restes neolítiques

9 AVALUACIÓ DELS EFECTES DEL PROJECTE

9.1 Descripció del projecte El projecte a avaluar és el de revisió de l’actual Pla General d’Ordenació Urbana del municipi d’Amposta, pla aprovat definitivament l’any 1986, i que ha de donar lloc al nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, un pla que haurà de cobrir les necessitats de creixement i desenvolupament del municipi, però també assegurar que aquest desenvolupament sigui harmònic amb el medi i l’entorn. La coincidència d’aquests motius i finalitats amb els del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre, i pel fet que aquest pla planteja un conjunt de mesures estructurals i estratègiques sobre l’organització dels sistemes territorials, fixa un marc de referència per al desenvolupament de les revisions dels plans generals d’ordenació urbana i, en desenvolupament del Pla especial d’espais d’interès natural, assenyala les mesures de protecció complementàries sobre el medi i les accions per incidir en l’equilibri d’aquest sistema natural tan dinàmic que és el delta de l’Ebre, farà que el conjunt d’aquest apartat d’avaluació del projecte, giri entorn a la coincidència o no de criteris entre les propostes i el Pla Territorial.



43

9.2 El Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre El Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre fixa com a punts claus per a l’èxit del mateix, i nomena que han de passar per les actuacions locals, les accions que millorin la competitivitat econòmica, les possibilitats d’ocupació estable i de creixement econòmic que se’n desprenen i també la capacitat de retenir la població resident al lloc amb un millor ventall de serveis i d’equipaments. Sistemes urbans. El Pla Territorial ordena el territori en sistemes urbans, basant-se tant en els àmbits de competències territorials, delimitats a partir de les relacions entre els nuclis, com l'evolució que s'espera que tinguin com a resultat de les actuacions concretes que el Pla proposa i del desenvolupament que se’n derivarà. Així doncs, Amposta queda integrada al sistema urbà d'Amposta/Sant Carles de la Ràpita que, centrat a l'hemidelta dret i la plana prelitoral del seu rerepaís més immediat, inclou -a més d'aquests centres- els municipis de Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge i Sant Jaume d'Enveja; l'acostament funcional entre Amposta i Sant Carles, que el Pla preveu i promou, ha de reforçar la capacitat d'aquest sistema sobre un eix fort, el que uneix ambdós nuclis, amb una extensió cap a l'interior, on Santa Bàrbara consolida el seu paper aglutinador, i un altre cap a Sant Jaume, en ple Delta. Població. Pel que fa a la dimensió dels sistemes urbans i més en concret a la població, el Pla proposa pel sistema d’Amposta/Sant Carles de la Ràpita, amb poc més de 36.000 habitants el 1996 i que creixeria fins a situar-se l'any 2016 a prop dels 39.000 habitants, augmentaria la seva població fins a gairebé 42.000 residents segons l'objectiu de població, amb un creixement estimat d’unes 6.600 persones. Els instruments per reforçar i corregir les tendències de població passen per aconseguir uns balanços migratoris positius per atracció dels sectors industrials; l’augment dels serveis turístics i de la construcció; i una positiva eclosió en la natalitat per un canvi substancial en els comportaments sobre la fertilitat. En el cas del creixement natural, tots els sistemes urbans i les unitats territorials que les integren tindran un comportament i un balanç negatiu al final del període, excepte el municipi d'Amposta, que tindrà un saldo acumulat i positiu entre la natalitat i la mortalitat de més de 400 persones a partir de l'any 2001 fins el 2016. El factor migratori. L'aportació migratòria és el factor de creixement més significatiu i necessari per assolir l' objectiu de creixement de les Terres de l'Ebre, i en concret pel sistema urbà d’Amposta se’n espera que dobli la mitjana del saldo migratori del quinquenni 1991-96 per assolir la població que el Pla els assigna com a òptima. Al sistema urbà d’Amposta, amb el progressiu increment de la població resident s'espera la consolidació d'aquesta zona com a industrial i de serveis.



44

Ocupació. El Pla també indica la inevitable reducció de l'ocupació en el sector agrari, procés irreversible, es veuria moderada dins de les Terres de l'Ebre per les immillorables condicions que aquest àmbit ofereix per al conreu i l'impacte dels nous regadius de suport, la implantació dels quals el Pla recull, i que impliquen una reestructuració agrària, i que pel sistema urbà d’Amposta/St. Carles, xifra al voltant del 25%, malgrat el creixement industrial i terciari previst i ser el que ha de perdre més efectius exclusivament agraris (prop de 800), veu moderada la seva reducció percentual per la importància de l'agricultura en una part no gens menyspreable del seu territori, tant al Delta com a la plana prelitoral, i la de la pesca. Indústria. En aquest territori la indústria és el motor d’una economia sostenible, per aquesta raó la disponibilitat de sòl industrial preparat i a bon preu esdevé un dels factors claus per a la generació i atracció d’activitat. Per atendre la futura demanda es preveu incrementar el seu potencial amb la delimitació dels nous sectors:

• 12,9 ha a Amposta, l’Oriola nord entre el sector actual i la variant del nucli urbà. • 10,2 ha a Amposta, al sector de Tapà, entre l’anterior i el sector de Tosses.

Turisme. L’altre sector econòmic d’importància pel sistema urbà Amposta serà el terciari o turístic. El Pla territorial identifica com a principals recursos turístics del sistema el turisme fluvial, el turisme verd vinculat als principals espais naturals (Parc natural del delta de l’Ebre i espais PEIN), els recursos culturals, arquitectònics, arqueològics, així com els béns d’interès cultural, etc. Per reforçar el turisme deltaic es preveu la creació de 14 centres de servei turístic. I finalment Amposta queda delimitada com a nucli turístic fluvial, i funció de la tipologia i recursos, estableix entre d’altres la directriu per a nuclis turístics fluvials: A les àrees fluvials, les instal·lacions i les infrastructures turístiques es concentraran als nuclis urbans o en espais del seu entorn immediat prèviament qualificats pel planejament urbanístic per tal d’evitar impactes paisatgístics desavinents a les ribes del riu Política de sòl. Amposta i la resta de municipis que integren el sistema tenen una oportunitat de desenvolupament excepcional relacionada amb la seva situació estratègica a corredor del Mediterrani i una posició central, pel que fa al conjunt del sistema gros, amb un creixement demogràfic previst que supera en un 37% l’actual població de 29.000 habitants i disposa, a més, de bones disponibilitats de sòl per a créixer. La capacitat de les 96 ha actualment qualificades permet uns 3.000 habitatges nous i cal també tenir en compte la recuperació que les primeres residències tindran en el pes final de manera que aquestes passaran del 72% actual al 85%, la qual cosa significa que molts habitatges avui utilitzats com a residència secundària passaran a principal excepte que es doni un procés generalitzat d’abandonament del veïnat sobre el canal. Per tant, el balanç final a l’horitzó del Pla es fixa en la previsió de 76 ha de nou sòl residencial urbanitzable amb una capacitat per a 3.043 habitatges nous.



45

El Pla també estableix que s’han de generalitzar els creixements urbans de qualitat i cost adequat, no solament per facilitar el creixement residencial, sinó incorporar equipaments, espais lliures i vies al servei de les ciutats, fer-les posar més al dia i preparar-les per a una major qualitat de vida. Facilitar un desplegament turístic diferent del model en urbanització invasiva. Amb aquesta finalitat s’inclouria possibles actuacions al Poble Nou del Delta a Amposta. El Delta. El delta de l’Ebre ha estat objecte d’una ordenació especial, com a conseqüència de la seva estructura singular, regulada pel Pla director del delta de l’Ebre. Per als sòls urbans i urbanitzables es manté el contingut i les previsions dels documents de planejament vigents. Per al sòl no urbanitzable convé, a més, precisar els àmbits de parc natural i del Pla d'espais d'interès natural, atès el canvi d’escala del document respecte de l’atermenament a escala 1:50.000 del Pla d’espais d’interès natural. Aquelles edificacions que hauran d'acollir les activitats previstes pel Pla seran objecte d'una normativa que ha de precisar la seva implantació territorial i regular-ne els trets tipològics. Al sòl no urbanitzable, cal acotar els àmbits on es puguin situar les instal·lacions turístiques. Infrastructures. Incorpora la millora de diferents carreteres i la proposta de transport metropolità consistent en una línia ferroviària entre l’Aldea-Tortosa-Santa Bàrbara-Amposta-Sant Carles de la Ràpita. Ordenació del medi físic. El Pla classifica com a sòl no urbanitzable els terrenys que pel seu valor agrícola, forestal, paisatgístic, d’interès mediambiental o per la seva importància per a l’equilibri ecològic, han de ser objecte de conservació i de protecció amb la finalitat d'impedir-ne la incorporació a les zones urbanitzades, evitar-ne la seva degradació, la insularització o la manca de continuïtat dels hàbitats. A partir dels esmentats criteris s’estableix la qualificació del sòl no urbanitzable següent:

• Bosc i matoll • Sòls agrícoles

o Zona agrícola de secà o Zona agrícola de regadiu

• Zona rural • Espais del litoral

o Zona de domini públic marítim i terrestre o Franja de protecció del litoral

• Espais protegits o Espais inclosos al PEIN o Sòl no urbanitzable de protecció: connexió i vora dels espais PEIN o Planes fluvials i plana deltaica o Elements naturals de valor local



46

En el punt d’elements de connexió i vores de PEIN a considerar, es fa referència a l’entorn de la serra del Montsià, i en concret als turons situats al nordest de la serra del Montsià (Montsianell, l’Antic, etc.). Pel que fa a la categoria d’elements naturals de valor local el Pla proposa la inclusió dels Ullals de la Carrova i de Panxa.

9.3 Aplicació del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre a la revisió del Pla General d’Ordenació Municipal d’Amposta

A mode de taula, s’ha fet una avaluació punt a punt de les principals directrius del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre, i els elements incorporats al projecte de revisió del Pla General d’Amposta. Element Pla Territorial Revisió del Pla General d’Amposta Sistemes urbans • Acostament funcional entre

Amposta i Sant Carles • Millores de la xarxa de

comunicacions en aquest eix (nova sortia A7, transport metropolità) així com la incorporació de les millores dels principals vials cap als altres nuclis del sistema

• Facilitació del creixement en l’eix del sistema Amposta-Ràpita

Població • Població estimada pel 2016: 21.100 habitants

• Atracció dels sectors industrial • Augment dels serveis turístics i

de la construcció

• Creixement del sòl urbanitzable residencial per possibilitar l’acollida de la nova població que es veurà incrementada entre un 20 i 25%

• Ampliació del cementiri • Millora i nou emplaçament de la

comissaria dels Mossos d’Esquadra

• Millora i nou emplaçament del parc de Bombers

• Creixement del sòl urbanitzable industrial per facilitar la implantació industrial al sistema

• Millora del sistema viari entre les àrees industrials programades amb nou eix viari nord-sud

• Millores de les infrastructures vinculades al turisme fluvial (passeig fluvial, façana fluvial, etc.)

• Incorporació de noves infrastructures per potenciar el turisme fluvial (dàrsena interior, canal de navegació, etc)

Factor migratori • Doblar la mitjana del saldo • Creació d’ocupació als sectors



47

Element Pla Territorial Revisió del Pla General d’Amposta migratori del quinquenni 1991-96

• Progressiu increment de la població resident

• Consolidació d'aquesta zona com a industrial i de serveis

terciari i de serveis • Increment del nombre d’habitatges

per donar cabuda a les projeccions demogràfiques

Ocupació • reducció de l'ocupació en el sector agrari (25%)

• Increment dels llocs de treball dels sectors terciari i de serveis

Indústria • 12,9 ha a Amposta, l’Oriola nord• 10,2 ha a Amposta, al sector de

Tapà

• Incorporació de les àrees de creixement industrial o terciari de l’Oriola i Tapa

Turisme Recursos turístics: • turisme fluvial • turisme verd vinculat als

principals espais naturals (Parc natural del delta de l’Ebre i espais PEIN)

• els recursos culturals, arquitectònics, arqueològics

• béns d’interès cultural

• Millores de les infrastructures vinculades al turisme fluvial (passeig fluvial, façana fluvial, etc.)

• Incorporació de noves infrastructures per potenciar el turisme fluvial (dàrsena esportiva, canal de navegació, embarcador, etc)

• Incorporació de mesures de protecció dels sistemes naturals i del paisatge tradicional

• Realització del Catàleg de Béns Culturals d’Interès Local

• Redacció de mesures de protecció del Patrimoni històric, artístic i arquitectònic

• Identificació i regulació de les zones de protecció arqueològica

• Realització del catàleg de masies rurals susceptibles de rehabilitació per a ús residencial o turístic

Política del sòl • Generalitzar els creixements urbans de qualitat i cost adequat

• Incorporar equipaments, espais lliures i vies al servei de les ciutats

• Reserva de terrenys en sòl no urbanitzable per a incorporació d’equipaments

• Incorporació dels nous emplaçaments de la comissaria de Mossos d’Esquadra i Bombers

• Dotació d’espais verd Delta • Precisar els àmbits de parc

natural i del Pla d'espais d'interès natural

• Acotar els àmbits on es puguin situar les instal·lacions turístiques

• Delimitació del Parc natural del delta de l’Ebre

• Delimitació dels espais inclosos al PEIN

• Incorporació i localització dels nous Centres de serveis turístics en l’àmbit deltaic

Infrastructures • Proposta de transport metropolità

• Sortida autopista A-7 al sud de la població

• Incorporació de la línia ferroviaria metropolitana



48

Element Pla Territorial Revisió del Pla General d’Amposta Ordenació del medi físic • Qualificació del sòl no

urbanitzable en els grups establerts

• Elements de connexió i vores de PEIN

• Elements naturals de valor local

• Realització de la qualificació del sòl no urbanitzable segons els grups establerts pel PTPTE, fent-ne una revisió i millora de la proposta inicial

• Creació d’espais qualificats pel PTPTE com “Connectors i vores de PEIN” incorporant a aquesta categoria els terrenys situats al nord de la serra de Montsià tal i com s’han proposat al informe ambiental (Montsianell i entorn)

• Incorporació al planejament dels elements naturals de valor local proposats pel PTPTE i dels nous elements proposats al informe ambiental

• Incorporació a la normativa del nou Pla d’elements per garantir la protecció dels principals valors naturals, així com del paisatge

• Inclusió al catàleg de masies rurals d’interès els elements indicats per l’informe ambiental

L’acompliment de totes les directrius i objectius del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre pel sistema urbà d’Amposta, fa que el projecte de Revisió del Pla General d’Amposta estigui acomplint els preceptes del desenvolupament urbanístic sostenible, definit com la utilització racional del territori i el medi ambient, conjuminant les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents.

9.4 Avaluació dels nous requeriments del sistema Aquest punt farà incidència bàsicament en els requeriments que es poden preveure a mesura es vagin acomplint els objectius de creixement i desenvolupament. L’objectiu final del pla, amb una població estimada de 21000 habitants (increment del 15%) farà que la majoria dels serveis municipals hagin de ser novament dimensionats. Segons dades estadístiques de la Junta de Residus de l’any 2001, un habitant ampostí produeix de mitjana la quantitat de 1.27 kg/any de residus sòlids urbans.



49

Vidre (kg/any) 174.85 Paper i cartró (kg/any) 301.70 Envasos lleugers (kg/any) 74.68 Matèria orgànica (kg/any) Residus voluminosos (kg/any) 128.79 Poda i jardineria (kg/any) 1.62 Piles (kg/any) 1.47 Medicaments (kg/any) 0.47 Altres Residus Deixalleries (kg/any) 135.59 Rebuig (kg/any) 6,561.55 Generació total anual (kg) 7,380.72 Cens 1996 15,900 Kg/hab/dia 1.27

Font: Junta de Residus (2001) Pel que fa a la generació de residus industrials, l’any 2001 a Amposta, hi havien 54 indústries en funcionament, que van generar 21.063 T. I per últim, el consum mitjà per persona i dia d'aigua potable en un medi urbà i industrialitzat és de 250 litres/persona/dia (Font: ACA.). Així doncs, amb la població objectiu del pla caldrà preveure uns infrastructura i dimensionat suficient per poder acollir les següents produccions i necessitats:

2002 2016 Habitants 18.000 21.000 Residus sòlids municipals kg/dia 22.860 26.670 Residus sòlids industrials kg/dia 57.534 66.164 Aigua potable/residual m3/dia 2.700 3.150

Un dels recursos naturals més escassos en el futur immediat serà l’aigua, i per tant en caldrà preveure la promoció de mesures d’estalvi entre la població. De totes formes l’àrea d’Amposta no presenta excessius problemes o restriccions d’aigua, per una banda la connexió al CAT ha permès assegurar un volum d’aigua potable suficient pel conjunt de la població, i per l’altra que el nostre territori ofereix una bona qualitat d’aigües subterrànies, sempre allunyats dels aqüífers del al·luvial de l’Ebre i de la zona costanera de la falda de la serra de Montsià, on comences a haver problemes d’intrusió marina (veure apartat 3.2) .

9.5 Avaluació de les noves àrees de creixement L’avaluació de les repercussions ambientals de les implantacions de les noves àrees de creixement són les següents:



50

Medi físic Pendent Hidrologia 4a. Sòl residencial “Cementiri”

Terrenys de classes I i II. Nul·la incidència

Terrenys no inundables. Nul·la incidència Capçalera conca. Lleugeres incidències aigües avall

4b. Sòl residencial “Valletes segona fase”

Terrenys de classe I. Nul·la incidència

Terrenys no inundables. Nul·la incidència

4c. Sòl residencial “Valletes sud”

Terrenys de classe I. Nul·la incidència


4d. Canvi d’ús a sòl urbanitzable “Lligallo de baix sud”

Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys no inundables. Nul·la incidència

4e. Sòl residencial “Est N-340”

Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys topogràficament inundables per acumulació d’aigües. Baixa incidència

4f. Sòl residencial baixa densitat “Montsianell”

Terrenys de classes I i II. Baixa incidència


4g. Sol residencial “Ullals Panxa”

Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys en part inundables per acumulació d’aigües. Baixa incidència

4h. Sòl residencial “Eucaliptus”


4i. Sòl residencial “Poblenou”


4j. Sòl industrial “Av Sta. Bàrbara oest”

Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys no inundables. Nul·la incidència Capçalera conca. Febles incidències aigües avall

4k. Sòl industrial “Av Sta. Bàrbara est”


4l. Sòl industrial “Tapà” Terrenys de classe I. Nul·la incidència Terrenys no inundables. Nul·la incidència Extrem sud (límit amb barranc Oriola). Probabilitat d’inundació

4m. Sòl industrial “Oriola nord”


En aquest punt cal fer uns aclariments. En primer lloc l’àmbit 4a, es tracta d’una zona relativament extensa i que està situada en la capçalera dels petits barrancs o vessant que té el drenatge natural cap a una zona urbana (Valletes). Així doncs, es possible que es donin efectes aigües avall si no es preveuen infrastructures de desaigüe. Al àmbit 4e i 4f el problema pot venir pel fet que els terrenys d’aquestes zones estan topogràficament més fondes que l’entorn, sobretot la primera, ja que són terrenys que es reguen per gravetat des del canal Marítim. Aquesta situació podria donar lloc a acumulació d’aigües amb dificultat de desaigüe. Per últim, l’àmbit 4l limita pel sud amb el barranc de l’Oriola, com ja s’ha vist, un dels principals barrancs del municipi. Per aquest motiu caldrà preveure una zona de



51

protecció al llarg del seu recorregut o mesures correctores suficients per a evitar que una avinguda pugui afectar part d’aquest àmbit. Medi natural Espais naturals

protecció especial Hàbitats, vegetació i fauna

Àrees vitals

4a. Sòl residencial “Cementiri”

No afecta No afecta No afecta










No afecta No afecta Lleugera incidència











4l. Sòl industrial “Tapà” No afecta Limita al sud amb barranc de l’Oriola. Lleugera incidència

No afecta



L’àmbit 4f estaria just al límit nord dels hàbitats o àrees vitals de les dues espècies protegides d’importància abans citades. De totes formes, l’extensió d’aquest àmbit en proporció a les dimensions d’aquesta àrea vital fa preveure una incidència inapreciable.



52

Medi sócio-econòmic Agricultura Ramaderia Forestal Extractives 4a. Sòl residencial “Cementiri”

No afecta No afecta No afecta No afecta








Conreus herbacis de regadiu. No afecta



Fruiters de secà (abandonats). No afecta



Fruiters de secà. No afecta



Herbacis de regadiu. No afecta



Herbacis de regadiu. No afecta






4l. Sòl industrial “Tapà” Espai rural força humanitzat. No afecta



Espai rural força humanitzat. No afecta


Les afectacions a àrees de conreus com és el cas de 4e, 4f, 4g, 4h, 4i, 4l i 4m, són poc considerables des del punt de vista global de tot el municipi, amb una afectació del percentatge de la superfície total conreada inapreciable, i molt menys per la reducció de producció. En la majoria dels casos, es tracta de zones agrícoles de baix interès, amb tendència a l’abandonament de l’activitat agrícola per la proximitat del nucli urbà, i afavorit això per l’increment del preu de venta d’aquests terrenys amb finalitats no agrícoles i per la important presència o implantació humana en forma de magatzems o petites indústries de baixa incidència no integrades en zones industrials. Per aquests motius, la regularització d’aquests àrees “semi-urbanes” resultarà més un efecte positiu que no pas una afectació a la productivitat agrícola del municipi.



53

Patrimoni Històric, artístic i arquitectònic Arqueològic 4a. Sòl residencial “Cementiri” No afecta Tosses (parcialment) 4b. Sòl residencial “Valletes segona fase”

No afecta No afecta

4c. Sòl residencial “Valletes sud” No afecta No afecta 4d. Canvi d’ús a sòl urbanitzable “Lligallo de baix sud”

No afecta No afecta

4e. Sòl residencial “Est N-340” No afecta No afecta 4f. Sòl residencial baixa densitat “Montsianell”

No afecta No afecta

4g. Sol residencial “Ullals Panxa” No afecta No afecta 4h. Sòl residencial “Eucaliptus” No afecta No afecta 4i. Sòl residencial “Poblenou” No afecta No afecta 4j. Sòl industrial “Av Sta. Bàrbara oest”

No afecta No afecta


No afecta No afecta

4l. Sòl industrial “Tapà” No afecta Tapà (Parcialment) 4m. Sòl industrial “Oriola nord” No afecta No afecta Els àmbits 4a i 4l afecten molt al seu límit a dues zones de protecció arqueològica i per tant només caldrà aplicar les mesures protectores previstes pel pla.

10 RECOMANACIONS I CRITERIS

10.1 Recomanacions sobre el medi físic El conjunt de recomanacions en aquest apartat es centrarà bàsicament en el factor pendent com a condicionant d’implantació d’activitats. Pendent. És un dels principals factors en els processos erosius, conjuntament amb la precipitació que no podem intervenir. En aquest sentit es proposa una regulació dels usos en concordància amb el pendent del terreny on s’hagin d’implantar. El Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre estipula que s’han d’excloure dels processos urbanitzadors els terrenys amb un pendent superior al 30% per la seva baixa estabilitat geològica, perill d’esllavissades i per reduir el perill d’erosió. Aquesta interessant norma deixa un interval inferior massa gran amb igualment riscs com els que descriu sense necessitat que s’implantin únicament sòls urbanitzats, és a dir, usos com l’agricultura també poden ser susceptibles de produir els efectes abans indicats. Per aquests motius es planteja fer una classificació del sòl en funció de la seva vocació agrològica, i més en concret, als tipus d’usos compatibles per a cada situació.



54

Classificació agrològica Classe I Sòls amb pendents inferiors al 5%

Terrenys aptes pels conreus, sense mesures de protecció especials, només per zones properes al límit superior del interval caldria tenir en compte alguns consells per evitar l’erosió (marges transversals, conreu segons corves nivell, etc.), o bé tècniques de conreu especials (despedregats, abonats, aterraçaments. etc). Terrenys profunds i fèrtils, que al terme municipal d’Amposta correspondrien a tota la plana del delta i sòls al·luvials de la Carrova

Classe II Terrenys amb pendents entre el 5 i el 15%

Terrenys aptes pel conreu però amb mesures de protecció. No s’haurien de realitzar conreus en vessant sense elements transversals de contenció, és a dir, marges o murs, o bé mitjançant la implantació de vegetació natural per tal de retenir les terres. Terrenys menys fèrtils que els anteriors, corresponen als situats a la plana interior, concretament per sobre de la terrassa fluvial a la zona de la Carrova, i els corresponents a la resta de conreus de secà de la zona interior del municipi.

Classe III Terrenys amb pendents entre el 15 i el 30% Terrenys aptes pel conreu però amb fortes mesures de protecció. Comencen a tenir vocació forestal. Són, per la seva posició geomorfològica, sòls pobres i erosionables. És imprescindible la construcció de marges o murs per a poder conrear aquests terrenys sense risc d’erosió. És de màxima importància evitar l’eliminació de la coberta vegetal (natural o no) que protegeix el sòl. En aquest grup és habitual la presència d’antics camps margenats d’oliveres i garrofers, que per la impossibilitat de mecanització han estat abandonats, i actualment estan en un procés natural de reforestació. Aquests terrenys corresponen als peus de vessant de la serra de Montsià i Montsianell, així com els vessants d’alguns barrancs de la zona de la Carrova.

Classe IV Terrenys amb pendents majors al 30% Terrenys no aptes pels conreus, amb clara vocació forestal. Són sòls pobres, molt susceptibles a l’erosió, recoberts pel general amb vegetació forestal. Aquests terrenys corresponen als vessants més inclinats de les serres ampostines.

D’aquesta forma, pot elaborar-se un quadre resum que indicaria quins serien els usos compatibles segons la classificació anterior



55

Compatibilitat d’usos segons la classificació agrològica

Us Classe agrològica Agrícola Forestal Urbà

I Compatible Compatible Compatible II Compatible Compatible Compatible III *Compatible Compatible Compatible IV Incompatible Compatible Incompatible

* Els conreus de secà d’olivera i garrofer, amb les seves mesures de protecció habituals en forma de marges de pedra en sec, permeten el conreu de vessants amb pendents fins el 20%; en canvi, el conreu de vessants sense aquestes mesures de protecció, com per exemple s’està donant en les noves transformacions agràries de cítric, deixen aquestes exposades als processos erosius.

10.2 Recomanacions sobre el medi natural En aquest punt s’incidirà en fer una proposta i justificació de l’ampliació del nombre d’elements naturals de valor local, que inicialment el PTPTE en cita 2 (ullals de la Carrova i de Panxa), fent una proposta acurada de delimitació; i per l’altra banda en una proposta i justificació de delimitació de la zona de “connectors i vores de PEIN” pel municipi d’Amposta.

10.2.1 Elements naturals de valor local. Tal i com diu el PTPTE, aquests espais estan definits pel seu valor ecològic, paisatgístic, agrícola o forestal en atenció a la seva representativitat, singularitat i fragilitat en l’àmbit local. El PTPTE considera que els espais naturals dels ullals de la Carrova i dels Ullals de Panxa han de quedar inclosos en aquesta categoria del sòl lliure, convenientment delimitats amb els mitjans cartogràfics disponibles. La següent proposta passa per ampliar aquesta llista amb 5 elements més, essent la llista definitiva la següent:

o Ullals i desaigües de la Carrova o Ullals de Panxa o Ullals i desaigües del Molinàs o Roquer de la Carrova o Vessants del Pla d’Empúries o Vessants del barranc de la Mina o Ullals i desaigües de l’Arispe



56

Els motius generals (els concrets seran exposat un a un posteriorment) per incloure aquest petits espais en aquesta categoria passen per la necessitat de donar un mínim grau de protecció a aquestes àrees que han quedat fora de qualsevol figura (Parc natural, PEIN, etc.) de protecció. Ullals i desaigües de la Carrova (proposat pel PTPTE). Surgències d’aigües procedents de l’aqüífer dels Ports. S’inclou el desaigüe dels ullals, que transcorre entre aquests i el riu Ebre, per la seva semblant riquesa natural, i per actuar com a connector biològic entre aquests elements, permeten el desplaçament de la fauna entre un lloc i l’altre. Espai amenaçat per l’expansió dels camps de conreus adjacents i pel perill d’eutrofització de les aigües per purins. Des del punt de vista del poblament natural, com a tot punt humit és força ric i divers, amb vegetació característica formada per herbassars de llengua d’oca (Potamogeton sp), canyissars i bosc de ribera d’albers i oms (Hàbitats d’interès comunitari). També hi trobem una diversa fauna de mol·luscs (Melanopsis dufourei, Theodoxus fluviatilis, Musculium lacustre, Pisidium sp., etc.); peixos ( Cobitis paludicola, Gobio gobio), ocells característics d’aiguamolls (Remiz pendulinus, Cettia cetti, Alcedo athis, etc.). Ullals de Panxa (proposat pel PTPTE). Surgències d’aigua que al igual que la resta d’ullals de la zona, es deuen al xoc de les aigües del aqüífer dels Ports amb les capes impermeables de llims del al·luvial. Des del punt de vista de la seva protecció dir que aquest espai està amenaçat per la possible expansió dels conreus adjacents, el sobrepastoreig i les extraccions de turbes. El poblament natural és també força ric, amb vegetació típica de llacunes eutròfiques amb nenúfars (Nymphaea alba), llengua d’oca (Potamogeton sp.), Ceratophyllum demersum, llenties d’aigua (Lemna minor i L. trisulca) canyissars de boga (Typha sp.). I pel que fa a la fauna, crustacis, gambeta d’aigua dolça (Atyaephyra sp.), Palaemonetes sp., etc.; peixos Gobio gobio, llopet (Cobites paludica), samaruc (Valencia hispanica), aus com el martinet, l’esplugabous, etc. Ullals i desaigües del Molinàs. Ullals situats a la partida del terme amb el mateix nom. Són ullals de menor entitat que els propers de la Carrova, però igualment tenen una gran riquesa i diversitat d’espècies. Al igual que els ullals de la Carrova, es proposa la inclusió en aquesta categoria del desaigüe que dona sortida a les aigües sorgides fins al riu Ebre, per esdevenir una continuïtat d’aquests i fer la funció de connector entre els dos espais. A diferència dels ullals de la Carrova aquests ullalets no tenen vegetació arbòria, però si la resta d’elements, com els herbassars de llengua d’oca (Potamogeton sp), canyissars, etc. i una variada fauna de mol·luscs (Melanopsis dufourei, Theodoxus fluviatilis, Musculium lacustre, Pisidium sp., etc.); peixos ( Cobitis paludicola, Gobio gobio), i tortuga d’aigua.



57

Roquer de la Carrova. Element singular tant des del punt de vista natural, geològic com paisatgístic. A la base del cingle de tot el roquer hi ha surgències d’aigües que formen petits ullals. La principal fragilitat d’aquest espai ve donada per la seva linealitat, i per la presència de diversos edificis proper al cingle, que visualment impacten negativament en l’entorn. Caldria establir mesures de protecció paisatgística per tal d’evitar la construcció d’edificis massa prop del element. El poblament natural és molt interessant, amb presència de diverses comunitats de matollars mediterranis que en ocupen gran part de la paret. Entre aquestes hi trobem espècies protegides com el margalló (Chamaerops humilis), o d’altres típiques de les contrades mediterrànies com l’olivera borda (Olea europaea), garric (Quercus coccifera), aladern (Rhamnus alaternus), i a la base, on hi ha més ombra i aigua, d’altres espècies com falguers, plantes aqüàtiques (Lemna minor i L. trisulca), etc. La verticalitat fa que la fauna present sigui bàsicament d’aus, essent lloc de nidificació. Vessants del pla d’Empúries. És la continuació del element anterior, però ara ja amb una topografia més propera a la de vessant que a la de cingle. A diferència del anterior, aquest no presenta surgències d’aigua a la base. El principal problema d’aquest espai es la humanització, ja sigui per la introducció de noves espècies vegetals no pròpies de la zona com per l’abocament incontrolat de deixalles i runams. No és un espai amb un poblament natural excepcional, si potencialment, però es considera prioritari dotar d’una mínima protecció a aquests terrenys periurbans amenaçats per l’acció de l’home. El poblament vegetal és molt semblant al del espai anterior, sense els elements propis de llocs humits, espècies típicament mediterrànies com el margalló (Chamaerops humilis), romaní, coscollars, etc. La fauna està força limitada per la presència de l’home, i només hi freqüenten l’espai petites aus paseriformes, tot i que a mesura que ens allunyem de la zona habitada, la diversitat creix. Vessants del barranc de la Mina. Es proposen dues àrees que corresponen als vessants nord del barranc de la Mina, en concret als que queden a costat i costat del camí de Comes. Geomorfològicament són semblant al element anterior, vessants de la terrassa fluvial. Des del punt de vista natural estan força ben conservats, amb una abaundant vegetació que els recobreix en tota la seva extensió. Aquest millor estat es deu a la menor proximitat del nucli urbà i per tant més allunyats de l’acció de l’home, tot i que s’hi localitzen diversos abocaments de rurnes. La necessitat de protecció d’aquest element es deu a les previsions d’ampliació del sòl urbanitzable fins al cim d’aquest vessant, i per tant correrà el mateix perill d’humanització (eliminació de la vegetació, abocaments, etc.) que els voltants del pla d’Empúries.



58

La vegetació natural present és força rica i variada, i el grau de recuperació és tal que alguns punts hi ha petites àrees de bosquets de carrasques semblants a les que podem trobar a la serra de Montsià. Hi trobem espècies arbòries com la carrasca (Quercus ilex), lledoner (Celtis australis), olivera (Olea europaea), arbres fruiters restes dels antics conreus, com cirerers, pruneres, etc. i una gran diversitat de matollars mediterranis des del menys evolucionats (coscollars) fins als primers estadis de màquies, que en la successió de comunitats arbustives estaria en els llocs més alts. El poblament faunístic és ja molt més ric i divers, i hi podem trobar alguns mamífers com guineus (Vulpes vulpes), teixons (Meles meles), etc. petits rosegadors, diverses espècies d’amfibis (gripaus) i rèptils (serps, llangardaixos, etc. ), i per suposat diverses espècies d’aus típiques de conreus i matollars (capnegres, pit-roig, cadarneres, mosquiters, etc.) i probablement altres aus de majors dimensions, com rapinyaires nocturns (Otus scops, Athene noctua, etc.) i petits diurns (falcó, esparver, etc.) Ullals i desaigües de l’Arispe. Aquests ullals estan situats just al nord dels ullals de Baltassar (Parc natural), a una distància aproximada d’uns 300 metres. El factor clau per incloure aquest ullals a aquesta categoria de sòl lliure és pel fet que des del punt de vista de la singularitat, i de la riquesa natural són pràcticament iguals que els inclosos en el parc natural i el PEIN, i més quan a través dels desaigües de la zona hi ha intercomunicació entre aquests. Per aquests motius es creu convenient dotar d’aquesta qualificació als ullals i als desaigües que els intercomuniquen. La vegetació torna a ser l’habitual d’aquestes llacunes interiors d’aigües dolces, amb nenúfar (Nymphaea alba), llengua d’oca (Potamogeton pectinatus), volantí espigat (Myriophillum spicatum), Ceratophjylum demersum, etc., canyissars de boga (Typha angustifolia) als marges amb lliri groc (Iris pseudacorus), Thalictrum galucum, salze (Salix alba), etc. La fauna coincideix amb gambeta d’aigua dolça, i diversos crustacis més; peixos, com el gobi (Gobio gobio), llopet, gatet valencià, etc.; rèptils com la tortuga d’estany i del grup dels ocells hi destaquen el martinet blanc (Egretta garzetta), l’esplugabous (Bubulcus ibis), etc. En el conjunt d’espais proposats, n’hi ha dos, els vessants del pla d’Empúries i del barranc de la Mina, i en especial pel primer de tots dos, els quals no presenten des del punt de vista estratègic ni per la seva diversitat d’espècies, un interès molt especial, però si què s’han de contemplar com una relíquia de la vegetació natural dels vessants i cingles que ara ocupen el nucli urbà d’Amposta, i que en un futur no massa llunyà, podran esdevenir veritables “illes de vegetació autòctona” envoltada o quasi per sòls urbans. I de totes formes, aquestes vessant tenen un pendent significatiu, i de ben segur que en alguns punts superen el llindar del 30%.



59

10.2.2 Connectors i vores de PEIN. Com ja s’ha explicat, és convenient no entendre les àrees del PEIN com a illes, això ha portat a delimitar uns sòls de règim no urbanitzable comú que persegueixen que els espais protegits no acabin degradant-se per la pressió de l’acció humana a les zones de la seva perifèria. Així mateix cal assegurar que les àrees protegides estiguin connectades entre si per passadissos adequats perquè les espècies puguin dispersar-se i recolonitzar hàbitats en cas que una pertorbació provoqui una extinció local. La proposta per a aquesta categoria de sòl lliure passa per la inclusió d’aquells terrenys ja contemplats al PTPTE, és a dir, els turons (Montsianell, Antic, etc.) que limiten al nord de la serra de Montsià. Ara bé, aquesta proposta només incloïa els terrenys forestals, deixant exclosos els usos agrícoles. Això donava lloc a una àrea vora PEIN incompleta. La proposta de “connectors i vora PEIN” passa per incloure tots els conreus que queden envoltats pels terrenys forestals, concretament l’àrea de les Set Piques; per incloure a més a més els camps de conreu de secà en contacte amb les zones forestals a l’àrea del racó de Pilar de Gaspar i de la zona de mas del Civil; i finalment els terrenys que suposen els camins ramaders de Fortxeron i Ferreretes. La justificació d’aquesta solució passa pels següents punts: S’inclouen les àrees de conreus de la zona de les Set Piques a la categoria de “Vora PEIN i connectors” pel fet que queden completament envoltats per la proposta inicial; també pel fet que aquesta zona és des del punt de vista natural força important, ja que com s’explicava a l’apartat 4.8, estarien “afectades” per la zona d’influència o hàbitat de dues importants espècies d’aus rapinyaires, i per tant és de vital importància el manteniment del mosaic conreus-forestal; un altre factor ha estat l’intent de protegir paisatgísticament una zona del municipi, ja de les poques, on l’agricultura de secà es desenvolupa de forma gairebé tradicional, i el paisatge local està encara pràcticament intacte, amb importants construccions de pedra seca. L’objectiu d’aquesta inclusió no és eliminar el conreu, tot al contrari, el conreu en aquesta zona és tant o més important pel sistema que els mateixos terrenys forestals del costa. Les altres zones incloses, els camps de conreu en contacte amb la zona forestal al racó de Pilar de Gaspar i del mas del Civil, s’han inclòs pel mateix motiu abans explicat d’habitat vinculat als poblaments de rapinyaires de la serra, però també i sobretot per donar continuïtat a l’anella de protecció que envolta l’espai PEIN de la serra de Montsià, i més quan tenint en compte que la majoria d’aquests camps de conreus estan en zones amb pendents en molts dels casos superiors al 15%, i conseqüentment, àrees abancalades amb marges de pedra, element interessant des del punt de vista paisatgístic i de control de l’erosió.



60

Finalment també s’han inclòs els terrenys que formen els béns públics dels camins ramaders o lligallos de Fortxeron i Ferreretes. Aquesta decisió ha estat doblement estratègica, així doncs, per un costat es dona un grau de protecció interessant a uns terrenys públics que pel desús de l’activitat ramadera eren susceptibles d’ésser envaïts pels veïns, i per l’altra es dona al disseny de connectors un sentit interessant en establir unes franges de sòl amb un estat més o menys natural, que creuen el territori donant comunicació directa a l’espai del PEIN de la serra de Montsià amb les àrees del delta. Aquests lligallos són des del punt de vista del poblament vegetal força interessants, i esdevenen veritables prolongacions de la vegetació forestal dels vessants de la serra, de forma que és fàcil trobar en el seu àmbit carrasques i al mig de la plana. Tot i no haver estat afitats, conserven una amplada considerable de fàcil reconeixement sobre el terreny.

10.3 Recomanacions sobre els usos del sòl En quant a les recomanacions pels usos del sòl, aquestes van bàsicament encaminades a protegir el paisatge i conreus tradicionals, i afavorir l’efecte de mosaic d’usos en especial al les zones de vora PEIN. Per aquests motius, s’identifiquen com a zones d’especial interès paisatgístic els vessants de les serres locals per la seva vulnerabilitat visual, i les àrees de conreu tradicional de les Set Piques i del Pla de la Llosa pel seu grau de conservació de les estructures o marges de pedra seca. Per a reduir els efectes negatius sobre el paisatge, el patrimoni històric i el medi natural, de les grans transformacions agrícoles, s’haurien de preveure a nivell normatiu ferramentes que ajudin a rebaixar aquests impactes. Per a garantir el mosaic d’usos caldria regular les transformacions de forma que tota nova transformació hauria de mantenir un percentatge de sòl amb el tipus de conreu o ús precedent, i ésser més generós en quan a superfície a mantenir en les zones de vora PEIN. Tanmateix, caldria promocionar el manteniment de les construccions de pedra seca a totes les àrees d’especial interès paisatgístic abans descrites, pensant en el benefici paisatgístic i en la protecció contra l’erosió del sòl.



1

ANNEX 1: ELEMENTS NATURALS DE VALOR LOCAL

ULL

ALS

I D

ESA

IGÜ

ES D

E LA

CA

RR

OVA

A

MB

IEN

T: B

osco

s i b

osqu

ines

de

riber

a C

orre

spon

en a

ls s

egüe

nts

hàbi

tats

de

la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

(9

2D0)

Alo

cars

, ta

mar

igar

s i

espi

nars

de

rius,

rie

rols

, ra

mbl

es

i lla

cune

s (N

erio

-Ta

mar

icet

ea)

(92A

0) S

alze

des,

al

bere

des

(i om

edes

) m

edite

rràni

es

(91E

0) V

erne

des

(Aln

o-P

adio

n) P

riorit

ari

AM

BIE

NT:

Sen

illar

s, jo

nque

res

i po

blam

ents

de

nenú

fars

C

orre

spon

en a

ls s

egüe

nts

hàbi

tats

de

la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

(7

210)

Can

yiss

ars

torb

osos

bas

òfils

do

min

ats

per m

ànse

ga (C

ladi

um m

aris

cus)

Prio

ritar

i (7

230)

Tor

bere

s ba

sòfil

es d

e cà

rexs

(Car

icio

n da

valli

anae

) A

MB

IEN

T: V

eget

ació

d’a

igüe

s co

ntin

enta

ls s

ubm

ergi

da o

en

cont

acte

per

mam

en

l’aig

ua (m

acrò

fits,

hig

ròfit

s, ..

.) C

orre

spon

en a

ls s

egüe

nts

hàbi

tats

de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

(115

0) L

lacu

nes,

alb

ufer

es i

esta

nys

cost

aner

s (R

uppi

etea

mar

itim

ae, P

otam

etea

, Zo

ster

etea

) (1

160)

Cal

anqu

es i

braç

os d

e m

ar

(316

0) V

eget

ació

hid

ròfit

a de

llac

s di

strò

fics,

de

pH m

olt b

aix

(Utri

cula

rieta

lia)

(315

0) V

eget

ació

hid

ròfit

a ar

rela

da o

flot

ant d

e lla

cs i

aigü

es e

utrò

fique

s (3

140)

Veg

etac

ió d

e ca

rofíc

ies

del b

ento

s d'

aigü

es d

olce

s, d

ures

, olig

omes

otrò

fique

s (3

130)

Veg

etac

ió a

mfíb

ia v

ivaç

d'a

igüe

s ol

igot

ròfiq

ues

(Litt

orel

lion)

(3

170)

Veg

etac

ió

amfíb

ia

med

iterr

ània

de

ba

sses

te

mpo

rals

(Is

oetio

n,

Cic

endi

on,

Nan

ocyp

erio

n fla

vesc

entis

) Prio

ritar

i

ULL

ALS

DE

PAN

XA

A

MB

IEN

T: S

enill

ars,

jonq

uere

s i p

obla

men

ts d

e ne

núfa

rs

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

(7

210)

Can

yiss

ars

torb

osos

bas

òfils

dom

inat

s pe

r màn

sega

(Cla

dium

m

aris

cus)

Prio

ritar

i (7

230)

Tor

bere

s ba

sòfil

es d

e cà

rexs

(Car

icio

n da

valli

anae

) A

MB

IEN

T: V

eget

ació

d’a

igüe

s co

ntin

enta

ls s

ubm

ergi

da o

en

cont

acte

per

mam

en l’

aigu

a (m

acrò

fits,

hig

ròfit

s, ..

.) C

orre

spon

en a

ls s

egüe

nts

hàbi

tats

de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

(115

0) L

lacu

nes,

alb

ufer

es i

esta

nys

cost

aner

s (R

uppi

etea

mar

itim

ae,

Pot

amet

ea, Z

oste

rete

a)

(116

0) C

alan

ques

i br

aços

de

mar

(3

160)

Veg

etac

ió h

idrò

fita

de ll

acs

dist

ròfic

s, d

e pH

mol

t bai

x (U

tricu

larie

talia

) (3

150)

Veg

etac

ió h

idrò

fita

arre

lada

o fl

otan

t de

llacs

i ai

gües

eu

tròfiq

ues

(314

0) V

eget

ació

de

caro

fície

s de

l ben

tos

d'ai

gües

dol

ces,

dur

es,

olig

omes

otrò

fique

s (3

130)

Veg

etac

ió a

mfíb

ia v

ivaç

d'a

igüe

s ol

igot

ròfiq

ues

(Litt

orel

lion)

(3

170)

Veg

etac

ió a

mfíb

ia m

edite

rràn

ia d

e ba

sses

tem

pora

ls (I

soet

ion,

C

icen

dion

, Nan

ocyp

erio

n fla

vesc

entis

) Prio

ritar

i

ULL

ALS

I D

ESA

IGÜ

ES D

EL M

OLI

NÀ

S

A

MB

IEN

T: S

enill

ars,

jonq

uere

s i p

obla

men

ts d

e ne

núfa

rs

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

(7

210)

Can

yiss

ars

torb

osos

bas

òfils

dom

inat

s pe

r màn

sega

(Cla

dium

mar

iscu

s) P

riorit

ari

(723

0) T

orbe

res

basò

files

de

càre

xs (C

aric

ion

dava

llian

ae)

AM

BIE

NT:

Veg

etac

ió d

’aig

ües

cont

inen

tals

sub

mer

gida

o e

n co

ntac

te p

erm

amen

l’a

igua

(mac

ròfit

s, h

igrò

fits,

...)

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

(1

150)

Lla

cune

s, a

lbuf

eres

i es

tany

s co

stan

ers

(Rup

piet

ea m

ariti

mae

, Pot

amet

ea,

Zost

eret

ea)

(116

0) C

alan

ques

i br

aços

de

mar

(3

160)

Veg

etac

ió h

idrò

fita

de ll

acs

dist

ròfic

s, d

e pH

mol

t bai

x (U

tricu

larie

talia

) (3

150)

Veg

etac

ió h

idrò

fita

arre

lada

o fl

otan

t de

llacs

i ai

gües

eut

ròfiq

ues

(314

0) V

eget

ació

de

caro

fície

s de

l ben

tos

d'ai

gües

dol

ces,

dur

es, o

ligom

esot

ròfiq

ues

(313

0) V

eget

ació

am

fíbia

viv

aç d

'aig

ües

olig

otrò

fique

s (L

ittor

ellio

n)

(317

0) V

eget

ació

am

fíbia

m

edite

rràn

ia

de

bass

es

tem

pora

ls

(Isoe

tion,

C

icen

dion

, N

anoc

yper

ion

flave

scen

tis) P

riorit

ari

ULL

ALS

I D

ESA

IGÜ

ES D

E L’

AR

ISPE

A

MB

IEN

T: S

enill

ars,

jonq

uere

s i p

obla

men

ts d

e ne

núfa

rs

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

(7

210)

Can

yiss

ars

torb

osos

bas

òfils

dom

inat

s pe

r màn

sega

(Cla

dium

mar

iscu

s) P

riorit

ari

(723

0) T

orbe

res

basò

files

de

càre

xs (C

aric

ion

dava

llian

ae)

AM

BIE

NT:

Veg

etac

ió d

’aig

ües

cont

inen

tals

sub

mer

gida

o e

n co

ntac

te p

erm

amen

l’a

igua

(mac

ròfit

s, h

igrò

fits,

...)

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

(1

150)

Lla

cune

s, a

lbuf

eres

i es

tany

s co

stan

ers

(Rup

piet

ea m

ariti

mae

, Pot

amet

ea,

Zost

eret

ea)

(116

0) C

alan

ques

i br

aços

de

mar

(3

160)

Veg

etac

ió h

idrò

fita

de ll

acs

dist

ròfic

s, d

e pH

mol

t bai

x (U

tricu

larie

talia

) (3

150)

Veg

etac

ió h

idrò

fita

arre

lada

o fl

otan

t de

llacs

i ai

gües

eut

ròfiq

ues

(314

0) V

eget

ació

de

caro

fície

s de

l ben

tos

d'ai

gües

dol

ces,

dur

es, o

ligom

esot

ròfiq

ues

(313

0) V

eget

ació

am

fíbia

viv

aç d

'aig

ües

olig

otrò

fique

s (L

ittor

ellio

n)

(317

0) V

eget

ació

am

fíbia

m

edite

rràn

ia

de

bass

es

tem

pora

ls

(Isoe

tion,

C

icen

dion

, N

anoc

yper

ion

flave

scen

tis) P

riorit

ari

RO

QU

ER D

E LA

CA

RR

OVA

A

MB

IEN

T: V

eget

ació

d’a

igüe

s co

ntin

enta

ls s

ubm

ergi

da o

en

cont

acte

per

mam

en l’

aigu

a (m

acrò

fits,

hig

ròfit

s, ..

.) C

orre

spon

en a

ls s

egüe

nts

hàbi

tats

de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

(115

0) L

lacu

nes,

alb

ufer

es i

esta

nys

cost

aner

s (R

uppi

etea

mar

itim

ae, P

otam

etea

, Zo

ster

etea

) (1

160)

Cal

anqu

es i

braç

os d

e m

ar

(316

0) V

eget

ació

hid

ròfit

a de

llac

s di

strò

fics,

de

pH m

olt b

aix

(Utri

cula

rieta

lia)

(315

0) V

eget

ació

hid

ròfit

a ar

rela

da o

flot

ant d

e lla

cs i

aigü

es e

utrò

fique

s (3

140)

Veg

etac

ió d

e ca

rofíc

ies

del b

ento

s d'

aigü

es d

olce

s, d

ures

, olig

omes

otrò

fique

s (3

130)

Veg

etac

ió a

mfíb

ia v

ivaç

d'a

igüe

s ol

igot

ròfiq

ues

(Litt

orel

lion)

(3

170)

Veg

etac

ió a

mfíb

ia m

edite

rràn

ia d

e ba

sses

tem

pora

ls (I

soet

ion,

Cic

endi

on,

Nan

ocyp

erio

n fla

vesc

entis

) Prio

ritar

i A

MB

IEN

T: M

atol

lars

(màq

uies

, gar

rigue

s, b

rolle

s, p

ined

es, j

once

des,

llis

tona

rs)

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

(5

330)

Mat

olla

rs te

rmom

edite

rran

is i

pred

esèr

tics

(5

333)

Gar

rigue

s i m

atol

lars

med

iterr

anis

term

òfils

dom

inat

s pe

r mar

galló

(Cha

mae

rops

hu

mili

s)

(622

0) P

astu

res

med

iterrà

nies

xer

ofíti

ques

anu

als

i viv

aces

(The

ro-B

rach

ypod

iete

a)

(Prio

ritar

i)

VESS

AN

TS D

EL P

LA D

’EM

PÚR

IES

A

MB

IEN

T: M

atol

lars

(màq

uies

, gar

rigue

s, b

rolle

s,

pine

des,

jonc

edes

, llis

tona

rs)

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

(5

330)

Mat

olla

rs te

rmom

edite

rran

is i

pred

esèr

tics

(5

333)

Gar

rigue

s i m

atol

lars

med

iterr

anis

term

òfils

do

min

ats

per m

arga

lló (C

ham

aero

ps h

umilis

) (6

220)

Pas

ture

s m

edite

rràni

es x

erof

ítiqu

es a

nual

s i

viva

ces

(The

ro-B

rach

ypod

iete

a) (P

riorit

ari)

VESS

AN

TS D

EL B

AR

RA

NC

DE

LA M

INA

A

MB

IEN

T: M

atol

lars

(màq

uies

, gar

rigue

s, b

rolle

s, p

ined

es, j

once

des,

llis

tona

rs)

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

(5

330)

Mat

olla

rs te

rmom

edite

rran

is i

pred

esèr

tics

(5

333)

Gar

rigue

s i m

atol

lars

med

iterr

anis

term

òfils

dom

inat

s pe

r mar

galló

(Cha

mae

rops

hu

mili

s)

(622

0) P

astu

res

med

iterrà

nies

xer

ofíti

ques

anu

als

i viv

aces

(The

ro-B

rach

ypod

iete

a)

(Prio

ritar

i)



2

ANNEX 2: LEGISLACIÓ

TAU

LES

PER

UN

ITA

TS D

EL P

AIS

ATG

E ÍN

DEX

A

MB

IEN

TS D

E R

IU I

DEL

TA

Bos

cos

i bos

quin

es d

e rib

era

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

o

(92D

0)

Alo

cars

, tam

arig

ars

i esp

inar

s de

rius

, rie

rols

, ram

bles

i lla

cune

s (N

erio

-Tam

aric

etea

) o

(92A

0)

Sal

zede

s, a

lber

edes

(i o

med

es) m

edite

rràn

ies

o

(91E

0)

Ver

nede

s (A

lno-

Pad

ion)

Prio

ritar

i Ta

ula

Seni

llars

, jon

quer

es i

pobl

amen

ts d

e ne

núfa

rs

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

o

(721

0) C

anyi

ssar

s to

rbos

os b

asòf

ils d

omin

ats

per m

ànse

ga (C

ladi

um m

aris

cus)

Prio

ritar

i o

(723

0)

Torb

eres

bas

òfile

s de

càr

exs

(Car

icio

n da

valli

anae

)

Taul

a Ve

geta

ció

d’ai

gües

con

tinen

tals

sub

mer

gida

o e

n co

ntac

te p

erm

amen

l’ai

gua

(mac

ròfit

s, h

igrò

fits,

...)

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

o

(115

0) L

lacu

nes,

alb

ufer

es i

esta

nys

cost

aner

s (R

uppi

etea

mar

itim

ae, P

otam

etea

, Zos

tere

tea)

o

(116

0) C

alan

ques

i br

aços

de

mar

o

(316

0)

Veg

etac

ió h

idrò

fita

de ll

acs

dist

ròfic

s, d

e pH

mol

t bai

x (U

tricu

larie

talia

) o

(315

0)

Veg

etac

ió h

idrò

fita

arre

lada

o fl

otan

t de

llacs

i ai

gües

eut

ròfiq

ues

o (3

140)

V

eget

ació

de

caro

fície

s de

l ben

tos

d'ai

gües

dol

ces,

dur

es, o

ligom

esot

ròfiq

ues

o (3

130)

V

eget

ació

am

fíbia

viv

aç d

'aig

ües

olig

otrò

fique

s (L

ittor

ellio

n)

o (3

170)

V

eget

ació

am

fíbia

med

iterr

ània

de

bass

es te

mpo

rals

(Iso

etio

n, C

icen

dion

, Nan

ocyp

erio

n fla

vesc

entis

) Prio

ritar

i

Taul

a

Sa

lobr

ars

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

o

(131

0) V

eget

ació

anu

al c

olon

itzad

ora

de s

òls

salin

s lit

oral

s o

inte

riors

o

(132

0) V

eget

ació

gra

min

oide

viv

aç d

' "S

parti

na"

o (1

410)

Pra

dells

i jo

nque

res

halò

files

, med

iterr

ànie

s (J

unce

talia

mar

itim

ae)

o (1

420)

Mat

olla

rs h

alòf

ils m

edite

rran

is i

term

oatlà

ntic

s (A

rthoc

nem

etal

ia fr

utic

osae

) o

(143

0) M

atol

lars

hal

onitr

òfils

(Peg

ano-

Sal

sole

tea)

o

(151

0) E

step

es s

alin

es m

edite

rràn

ies

cont

inen

tals

(Lim

onie

talia

) Prio

ritar

i

Taul

a Pl

atge

s de

zor

ra i

dune

s (v

eg. p

sam

òfila

, ...)

C

orre

spon

en a

ls s

egüe

nts

hàbi

tats

de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

o (2

110)

V

eget

ació

de

les

dune

s m

òbils

prim

àrie

s (d

unes

em

brio

nàrie

s) a

mb

"Ely

mus

farc

tus"

o

(212

0)

Veg

etac

ió d

e le

s du

nes

mòb

ils s

ecun

dàrie

s (d

unes

bla

nque

s) a

mb

"Am

mop

hila

are

naria

o

(219

0)

Dep

ress

ions

hum

ides

de

les

inte

rdun

es li

tora

ls a

mb

jonc

bov

al (S

cirp

us h

olos

choe

nus

var.

aust

ralis

) i c

esqu

era

(Sac

char

um ra

venn

ae)

o (2

230)

Veg

etac

ió te

ròfit

a ef

ímer

a de

les

dune

s m

edite

rràn

ies

(Mal

colm

ieta

lia)

o (2

240)

Pra

ts d

e lli

stó

(Bra

chyp

odiu

m re

tusu

m) i

altr

es p

rats

sec

s am

b te

ròfit

s, c

olon

itzad

ors

d'ar

enys

mar

ítim

s

Taul

a A

rros

sars

S

ense

hàb

itat a

ssoc

iat

Ta

ula

Altr

es c

ultiu

s de

rega

diu

(hor

ta, b

lat d

e m

oro,

etc

.) S

ense

hàb

itat a

ssoc

iat

AM

BIE

NTS

DE

SER

RES

I PL

AN

ES L

ITO

RA

LS S

EQU

ES

Bos

cos

d’al

zine

s i d

e ca

rras

ques

(alz

inar

s i c

arra

scar

s)

Cor

resp

onen

al s

egüe

nt h

àbita

t de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

o (9

340)

A

lzin

ars

(de

Que

rcus

ilex

) i c

arra

scar

s (d

e Q

uerc

us ro

tund

ifolia

)

Taul

a M

atol

lars

(màq

uies

, gar

rigue

s, b

rolle

s, p

ined

es, j

once

des,

llis

tona

rs)

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

o

(533

0)

Mat

olla

rs te

rmom

edite

rran

is i

pred

esèr

tics

o

(533

3)

Gar

rigue

s i m

atol

lars

med

iterr

anis

term

òfils

dom

inat

s pe

r mar

galló

(Cha

mae

rops

hum

ilis)

o

(622

0)

Pas

ture

s m

edite

rràn

ies

xero

fítiq

ues

anua

ls i

viva

ces

(The

ro-B

rach

ypod

iete

a) (P

riorit

ari)

Ta

ula

Prat

s i h

erba

ssar

s (c

ultiu

s de

sec

à ab

ando

nats

, fen

assa

rs)

Cor

resp

onen

al s

egüe

nt h

àbita

t de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

o (6

220)

P

astu

res

sequ

es s

emin

atur

als

i fàc

ies

de m

atol

ls s

obre

sub

stra

t cal

cari

(Fes

tuco

-Bro

met

alia

) (*p

arat

ges

amb

nota

bles

orq

uídi

es) (

Prio

ritar

i)

Taul

a Ve

geta

ció

de fo

ns d

e ba

rran

cs (b

ardi

sses

i co

dola

rs)

Cor

resp

onen

al s

egüe

nt h

àbita

t de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

o (3

250)

V

eget

ació

de

les

llere

s pe

dreg

oses

del

s riu

s m

edite

rran

is (G

lauc

ion

flavi

)

Taul

a Ll

ocs

hum

its (s

urgè

ncie

s, fo

nts,

ulla

ls, d

egot

alls

, …)

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

o

(314

0)

Aig

ües

olig

otrò

fique

s ca

lcàr

ies

amb

vege

taci

ó bè

ntic

a de

Cha

ra s

pp.

o (7

220)

V

eget

ació

del

s de

gota

lls d

'aig

ües

carb

onat

ades

form

ador

es d

e to

ves

calc

àrie

s (P

riorit

ari)

Roq

uers

, cin

gles

i ta

rter

es (

vege

taci

ó ca

smof

ítica

, gla

reïc

ola,

...).

C

orre

spon

en a

ls s

egüe

nts

hàbi

tats

de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

o (8

130)

Ta

rtere

s de

l'E

urop

a m

erid

iona

l am

b ve

geta

ció

poc

o m

olt t

erm

òfila

o

(813

0)

Altr

es ta

rtere

s

o (8

210)

P

ende

nts

roco

ses

calc

ícol

es a

mb

vege

taci

ó ca

smof

ítica

o

(821

1)

Roq

ues

calc

ícol

es a

mb

vege

taci

ó ca

smof

ítica

term

òfila

o o

mbr

ejad

a de

les

cont

rade

s m

edite

rràn

ies

o (8

310)

C

oves

no

expl

otad

es p

el tu

rism

e C

ultiu

s de

sec

á en

pro

ducc

ió (o

liver

ars,

gar

rofe

rals

, cer

eals

de

secà

) S

ense

hàb

itat a

ssoc

iat

Ta

ula

Cul

tius

de re

gadi

u (fr

uite

rs, c

ítric

s, h

orta

, bla

t de

mor

o)

Sen

se h

àbita

t ass

ocia

t

Taul

a

TAU

LES

Am

bien

ts d

e riu

i de

lta

Bos

cos

i bos

quin

es d

e rib

era

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

o

(92D

0)

Alo

cars

, tam

arig

ars

i esp

inar

s de

rius

, rie

rols

, ram

bles

i lla

cune

s (N

erio

-Tam

aric

etea

) o

(92A

0)

Sal

zede

s, a

lber

edes

(i o

med

es) m

edite

rràn

ies

o

(91E

0)

Ver

nede

s (A

lno-

Pad

ion)

Prio

ritar

i Ta

ula

d’es

pèci

es p

rote

gide

s en

aqu

est a

mbi

ent,

sego

ns la

nor

mat

iva:

A

UTO

NÒ

MIC

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

OR

DR

E 5

/11/

84 i

O

RD

RE

28/

10/8

6 E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

proh

ibid

a

-- --

-- --

-- --

--

E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

sotm

esa

a au

torit

zaci

ó pr

èvia

.

-- --

-- --

-- --

--

LLE

I 3/1

988

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

la fl

ora

i de

la

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

- M

arga

ritife

ra

auric

ular

ia

- P

silu

nio

litto

ralis

um

bona

tus

- U

nio

elon

gatu

lus

ssp

de l'

Ebr

e -

Aus

tropo

tam

obiu

s pa

llipe

s

- A

cipe

nser

stu

rio

- A

phan

ius

iber

us

- V

alen

cia

hisp

anic

a -

Cot

tus

gobi

o -

Gas

tero

steu

s ac

ulea

tus

- B

lenn

ius

fluvi

atili

s -

Pet

rom

yzon

m

arin

us

- 7

espè

cies

d’

amfíb

is

- 17

esp

ècie

s de

rè

ptils

- 18

7 es

pèci

es-

Erin

aceu

s al

giru

s -

Erin

aceu

s eu

ropa

eus

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s -

Pip

istre

llus

nath

usii

- M

icro

tus

sp.

DE

CR

ET

148/

1992

A

nnex

1. E

spèc

ies

sens

ible

s.

-- --

-- --

-- -

30 e

spèc

ies

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s m

olt s

ensi

bles

. --

-- --

-- --

- 21

esp

ècie

s --

ESTA

TAL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Rea

l Dec

reto

43

9/19

90

Espè

cies

sen

sibl

es a

l'a

ltera

ció

del s

eu

hàbi

tat.

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

d'e

xtin

ció.

--

-- --

- A

phan

ius

iber

us

- V

alen

cia

hisp

anic

a

-- -

Ayt

hya

nyro

ca

- M

arm

aron

etta

an

gust

irost

ris

- O

xyur

a le

ucoc

epha

la

- A

rdeo

la ra

lloid

es

- B

otau

rus

stel

laris

- C

icon

ia n

igra

-

Lani

us m

inor

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s es

peci

al

-- --

-- -

Aci

pens

er s

turio

-

Ble

nniu

s flu

viat

ilis

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- H

yla

arbo

rea

- P

elob

ates

cul

tripe

s -

Tritu

rus

helv

etic

us

- Tr

ituru

s m

arm

orat

us

- C

olub

er h

ippo

crep

is

- C

oron

ella

giro

ndic

a -

Ela

phe

scal

aris

-

Nat

rix m

aura

-

Nat

rix n

atrix

-

Cha

lcid

esbe

dria

ga

- Ta

rent

ola

mau

ritan

ica

- A

cant

hoda

ctyl

us

eryt

hrur

us

- P

odar

cis

hisp

anic

a -

Psa

mm

odro

mus

al

giru

s

- 13

7 es

pèci

es

- E

rinac

eus

algi

rus

algi

rus

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m n

-

Pip

istre

llus

nath

usii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s

A

nnex

3. E

spèc

ies

vuln

erab

les.

--

-- --

-- --

- C

ircus

pyg

argu

s

- H

iera

aetu

s fa

scia

tus

--

EUR

OPE

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Dire

ctiv

a 79

/409

A

nnex

1. E

spèc

ies

obje

cte

de m

esur

es

de c

onse

rvac

ió

espe

cial

del

seu

hà

bita

t

-- --

-- --

-- -

82 e

spèc

ies

--

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E

(Rea

l Dec

reto

19

97/1

995)

Ann

ex 1

. d’h

abita

ts

natu

rals

d’in

terè

s co

mun

itari

per a

la

cons

erva

ció

dels

qu

als

és n

eces

sari

dess

igna

r zon

es

espe

cial

s de

co

nser

vaci

ó

-- -

(92D

0)

- (9

2A0)

- (9

1E0)

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

per l

a co

nser

vaci

ó de

les

qual

s ca

l de

sign

ar z

ones

es

peci

als

de

cons

erva

ció

-- --

- A

ustro

pota

mob

ius

palli

pes

- P

etro

myz

on

mar

inus

-

Aci

pens

er s

turio

-

Cho

ndro

stom

a to

xost

oma

- A

phan

ius

iber

us

- V

alen

cia

hisp

anic

a -

Alo

sa s

p.

- E

mys

orb

icul

aris

-

Mau

rem

ys

lepr

osa

- Te

stud

o he

rman

ni

-- -

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

A

nnex

4. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

que

requ

erei

xen

una

prot

ecci

ó es

trict

a.

-- --

-- -

Aci

pens

er s

turio

-

Val

enci

a hi

span

ica

- E

mys

orb

icul

aris

-

Mau

rem

ysep

rosa

- Te

stud

o he

rman

ni

-- -

Erin

aceu

s al

giru

s -

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

INTE

RN

AC

ION

AL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

tsPe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

CIT

ES

A

nnex

1. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

- A

cipe

nser

stu

rio

- D

erm

oche

lys

coria

cea

- Fa

lco

pere

grin

us

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

- Te

stud

o he

rman

ni

- O

xyur

a le

ucoc

epha

la

- C

icon

ia n

igra

-

Pla

tale

a le

ucor

odia

-

Ath

ene

noct

ua

- O

tus

scop

s -

Gru

s gr

us

- O

tis ta

rda

--

Con

veni

de

BO

NN

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

--

-- --

-- -

Der

moc

hely

s co

riace

a

- C

helo

nia

myd

as

- A

nas

angu

stiro

stris

-

Ayt

hya

nyro

ca

- M

arm

aron

etta

an

gust

irost

ris

- O

xyur

a le

ucoc

epha

la

- Tr

yngi

tes

subr

ufic

ollis

-

Otis

tard

a -

Acr

ocep

halu

s pa

ludi

cola

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

que

han

de s

er

obje

cte

d'ac

ords

in

tern

acio

nals

-- --

-- -

Aci

pens

er s

turio

-

Der

moc

hely

s co

riace

a

- C

helo

nia

myd

as

- 75

esp

ècie

s -

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

-

Ept

esic

us s

erot

inus

-

Pip

istre

llus

nath

usii

-

Pip

istre

llus

pipi

stre

llus

Con

veni

de

BE

RN

A

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

-- -

Val

enci

a hi

span

ica

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- H

yla

mer

idio

nalis

-

Pel

obat

es c

ultri

pes

- C

olub

er h

ippo

crep

is

- E

mys

orb

icul

aris

-

Test

udo

herm

anni

-

Cha

lcid

es b

edria

gai

- La

certa

lepi

da

- 15

6 es

pèci

es

- E

rinac

eus

algi

rus

-

Tada

rida

teni

otis

-

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

-

Ept

esic

us s

erot

inus

-

Pip

istre

llus

nath

usii

A

nnex

3. E

spèc

ies

de fa

una

prot

egid

es.

-- -

Aci

pens

er s

turio

-

Bar

bus

boca

gei

- C

hond

rost

oma

toxo

stom

a -

Cob

itis

palu

dico

la

- A

phan

ius

iber

us

- A

losa

alo

sa

- A

losa

falla

x

- S

yngn

athu

s ab

aste

r -

Ble

nniu

s flu

viat

ilis

- P

etro

myz

on

mar

inus

- B

ufo

bufo

-

Pel

odyt

es p

unct

atus

-

Ran

a pe

rezi

-

Tritu

rus

helv

etic

us

- Tr

ituru

s m

arm

orat

us

- C

oron

ella

giro

ndic

a

- E

laph

e sc

alar

is

- M

alpo

lon

mon

spes

sula

nus

-

Nat

rix m

aura

-

Nat

rix n

atrix

-

Ang

uis

fragi

lis

- H

emid

acty

lus

turc

icus

-

Tare

ntol

a m

aurit

anic

a

- A

cant

hoda

ctyl

us e

ryth

ruru

s

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 62

esp

ècie

s -

Sus

scr

ofa

mer

idio

nalis

-

Mar

tes

foin

a -

Mel

es m

eles

-

Mus

tela

niv

alis

-

Gen

etta

gen

etta

-

Erin

aceu

s eu

ropa

eus

- C

roci

dura

russ

ula

-

Sun

cus

etru

scus

-

Lepu

s ca

pens

is

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s -

Sci

urus

vul

garis

-

Elio

mys

que

rcin

us

Psa

mm

odro

mus

alg

irus

NO

RM

ATI

VA E

SPEC

ÍFIC

A D

EL P

EIN

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

tsIn

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

DE

CR

ET

328/

1992

A

nnex

3 i

4. E

spèc

ies

estri

ctam

ent

prot

egid

es a

l’in

terio

r de

l’es

pai d

’inte

rès

natu

ral d

el D

elta

de

l’Ebr

e. A

ques

ta

decl

arac

ió im

plic

a la

pr

ohib

ició

de

la

dest

rucc

ió, d

el

desa

rrel

amen

t i, s

i s'

esca

u, ta

mbé

de

la

colli

ta i

la

com

erci

alitz

ació

de

les

espè

cies

i de

les

seve

s lla

vors

, aix

í com

la

pro

tecc

ió d

el m

edi

natu

ral e

n qu

è vi

uen.

- Lo

nice

ra b

iflor

a -

Lind

erni

a du

bia

- Fr

axin

us

oxyc

arpa

(=

F.

an

gust

ifolia

sub

sp. o

xyca

rpa)

-

Tam

arix

bov

eana

-- -

Dug

aste

lla v

alen

tina

- P

enta

cola

sp

hace

lata

-

Cic

inde

lla

circ

umda

ta

- D

enda

rus

schu

ster

i -

Pel

osia

sp.

-

Mel

anop

sis

sp.

-- --

-- --

LLEI

3/1

988

Am

fíbis

: Buf

o bu

fo, B

ufo

cala

mita

, Aly

tes

obst

etric

ans,

Hyl

a m

erid

iona

lis, P

elob

ates

cul

tripe

s, T

ritur

us h

elve

ticus

, Trit

urus

mar

mor

atus

.

Rèp

tils:

C

olub

er h

ippo

crep

is, C

oron

ella

giro

ndic

a, E

laph

e sc

alar

is, M

alpo

lon

mon

spes

sula

nus,

Nat

rix m

aura

, Nat

rix n

atrix

, Em

ys o

rbic

ular

is, M

aure

mys

cas

pica

, Car

etta

car

etta

, Te

stud

o he

rman

ni, A

ngui

s fra

gilis

, Hem

idac

tylu

s tu

rcic

us, T

aren

tola

mau

ritan

ica,

Aca

ntho

dact

ylus

ery

thru

rus,

Lac

erta

lepi

da, P

odar

cis

hisp

anic

a, P

sam

mod

rom

us a

lgiru

s.

Oce

lls:

But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, C

ircus

aer

ugin

osus

, Circ

us c

yane

us, C

ircus

pyg

argu

s, M

ilvus

mig

rans

, Pan

dion

hal

iaet

us, A

nser

faba

lis, A

ythy

a m

arila

, Ayt

hya

nyro

ca, B

rant

a be

rnic

la, B

rant

a le

ucop

sis,

Buc

epha

la c

lang

ula,

Cla

ngul

a hy

emal

is, C

ygnu

s co

lum

bian

us, C

ygnu

s cy

gnus

, Cyg

nus

olor

, Mar

mar

onet

ta a

ngus

tiros

tris,

Mel

anitt

a fu

sca,

Mel

anitt

a ni

gra,

M

ergu

s al

bellu

s, M

ergu

s m

erga

nser

, Mer

gus

serr

ator

, Oxy

ura

leuc

ocep

hala

, Som

ater

ia m

ollis

sim

a, A

lca

tord

a G

avot

, Fra

terc

ula

arct

ica,

Bur

hinu

s oe

dicn

emus

, Cha

radr

ius

alex

andr

inus

, C

hara

driu

s du

bius

, Cha

radr

ius

hiat

icul

a, C

hara

driu

s m

orin

ellu

s, P

luvi

alis

apr

icar

ia, A

ctiti

s hy

pole

ucos

, Are

naria

inte

rpre

s, C

alid

ris a

lba,

Cal

idris

alp

ina,

Cal

idris

can

utus

, Cal

idris

fe

rrug

inea

, Cal

idris

mar

itim

a, C

alid

ris m

inut

a, C

alid

ris te

mm

inck

ii, G

allin

ago

med

ia, L

imic

ola

falc

inel

lus,

Lim

osa

lapp

onic

a, L

imos

a lim

osa,

Lym

nocr

ypte

s m

inim

a, N

umen

ius

arqu

ata,

N

umen

ius

phae

opus

, Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga e

ryth

ropu

s, T

ringa

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia, T

ringa

och

ropu

s, T

ringa

sta

gnat

ilis,

Trin

ga to

tanu

s, X

enus

ci

nere

us, S

terc

orar

ius

para

sitic

us, S

terc

orar

ius

pom

arin

us, S

terc

orar

ius

skua

, Chl

idon

ias

hybr

ida,

Chl

idon

ias

leuc

opte

rus,

Chl

idon

ias

nige

r, G

eloc

helid

on n

ilotic

a, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca,

Ste

rna

albi

frons

, Ste

rna

beng

alen

sis,

Ste

rna

doug

allii

, Ste

rna

hiru

ndo,

Ste

rna

sand

vice

nsis

, Gla

reol

a pr

atin

cola

, Hae

mat

opus

ost

rale

gus,

Lar

us a

udou

inii,

Lar

us c

anus

, Lar

us g

enei

, La

rus

mar

inus

, Lar

us m

elan

ocep

halu

s, L

arus

min

utus

, Ris

sa tr

idac

tyla

, Him

anto

pus

him

anto

pus,

Rec

urvi

rost

ra a

vose

tta, A

rdea

cin

erea

, Ard

ea p

urpu

rea,

Ard

eola

rallo

ides

, Bot

auru

s st

ella

ris, B

ubul

cus

ibis

, Egr

etta

alb

a, E

gret

ta g

arze

tta, I

xobr

ychu

s m

inut

us, C

icon

ia c

icon

ia, C

icon

ia n

igra

, Pla

tale

a le

ucor

odia

, Ple

gadi

s fa

lcin

ellu

s, S

trept

opel

ia d

ecao

cto,

Alc

edo

atth

is,

Mer

ops

apia

ster

, Cla

mat

or g

land

ariu

s, C

ucul

us c

anor

us, A

then

e no

ctua

, Otu

s sc

ops,

Fal

co p

ereg

rinus

, Fal

co ti

nnun

culu

s, P

orph

yrio

por

phyr

io, P

orza

na p

arva

, Por

zana

por

zana

, P

orza

na p

usill

a, R

allu

s aq

uatic

us, C

alan

drel

la ru

fesc

ens,

Gal

erid

a cr

ista

ta, L

ullu

la a

rbor

ea th

ekla

e, M

elan

ocor

ypha

cal

andr

a, C

erth

ia b

rach

ydac

tyla

, Aeg

ithal

os c

auda

tus,

Em

beriz

a ci

rlus,

Em

beriz

a ho

rtula

na, E

mbe

riza

scho

enic

lus,

Ple

ctro

phen

ax n

ival

is, C

occo

thra

uste

s co

ccot

hrau

stes

, Rip

aria

ripa

ria, A

nthu

s ca

mpe

stris

, Ant

hus

cerv

inus

, Ant

hus

prat

ensi

s, A

nthu

s sp

inol

etta

, Ant

hus

trivi

alis

, Mot

acill

a al

ba, M

otac

illa

cine

rea,

Mot

acill

a fla

va, F

iced

ula

hypo

leuc

a, M

usci

capa

stri

ata,

Orio

lus

orio

lus,

Par

us c

aeru

leus

, Par

us c

rista

tus,

Par

us m

ajor

, Pas

ser

hisp

anio

lens

is, P

etro

nia

petro

nia,

Pru

nella

mod

ular

is, R

emiz

pen

dulin

us, A

croc

epha

lus

arun

dina

ceus

, Acr

ocep

halu

s m

elan

opog

on, A

croc

epha

lus

palu

dico

la, A

croc

epha

lus

palu

stris

, A

croc

epha

lus

scho

enob

aenu

s, A

croc

epha

lus

scirp

aceu

s, C

ettia

cet

tia, C

istic

ola

junc

idis

, Hip

pola

is ic

terin

a, H

ippo

lais

pal

lida,

Hip

pola

is p

olyg

lotta

, Loc

uste

lla lu

scin

ioid

es, L

ocus

tella

na

evia

, Phy

llosc

opus

bon

elli,

Phy

llosc

opus

col

lybi

ta, P

hyllo

scop

us s

ibila

trix,

Phy

llosc

opus

troc

hilu

s, R

egul

us ig

nica

pillu

s, S

ylvi

a at

ricap

illa,

Syl

via

borin

, Syl

via

cant

illan

s, S

ylvi

a co

mm

unis

, Syl

via

horte

nsis

, Syl

via

mel

anoc

epha

la, S

ylvi

a un

data

, Pan

urus

bia

rmic

us, T

rogl

odyt

es tr

oglo

dyte

s, C

erco

trich

as g

alac

tote

s, E

ritha

cus

rube

cula

, Lus

cini

a m

egar

hync

hos,

Lu

scin

ia s

veci

ca, P

hoen

icur

us o

chru

ros,

Pho

enic

urus

pho

enic

urus

, Sax

icol

a ru

betra

, Sax

icol

a to

rqua

ta, T

urdu

s to

rqua

tus,

Pha

lacr

ocor

ax a

risto

telis

, Pha

lacr

ocor

ax c

arbo

, Pel

ecan

us

onoc

rota

lus,

Sul

a ba

ssan

a, P

odic

eps

aurit

us, P

odic

eps

cris

tatu

s, P

odic

eps

gris

egen

a, P

odic

eps

nigr

icol

lis C

abus

só c

oll-n

egre

, Tac

hyba

ptus

rufic

ollis

, Puf

finus

gra

vis,

Pte

rocl

es a

lcha

ta.

D

ECR

ET 1

48/1

992

(Ann

ex 1

) O

cells

: C

ircus

cya

neus

, Trin

ga to

tanu

s, C

hlid

onia

s hy

brid

a, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a hi

rund

o, H

iman

topu

s hi

man

topu

s, R

ecur

viro

stra

avo

setta

, Ard

ea p

urpu

rea,

A

rdea

cin

erea

, Bub

ulcu

s ib

is, E

gret

ta g

arze

tta, N

yctic

orax

nyc

ticor

ax, F

alco

per

egrin

us, R

ipar

ia ri

paria

, Pho

enic

urus

pho

enic

urus

, Pod

icep

s cr

ista

tus.

DEC

RET

148

/199

2 (A

nnex

2)

Oce

lls:

Circ

us a

erug

inos

us, C

ircus

pyg

argu

s, E

udro

mia

s m

orin

ellu

s, C

hlid

onia

s ni

ger,

Chl

idon

ias

nigr

a, G

eloc

helid

on n

ilotic

a, G

eloc

helid

on n

ilotic

a, S

tern

a be

ngal

ensi

s, S

tern

a ni

lotic

a, S

tern

a sa

ndvi

cens

is, H

aem

atop

us o

stra

legu

s, L

arus

gen

ei, A

rdeo

la ra

lloid

es, B

otau

rus

stel

laris

, Pha

lacr

ocor

ax a

risto

telis

, Hyd

roba

tes

pela

gicu

s.

Rea

l Dec

reto

439

/199

0 (A

nnex

2)

Oce

lls: C

ircus

aer

ugin

osus

, Circ

us c

yane

us, M

ilvus

mig

rans

, Pan

dion

hal

iaet

us, A

ythy

a m

arila

, Bra

nta

bern

icla

, Bra

nta

leuc

opsi

s, B

ucep

hala

cla

ngul

a, A

lca

tord

a,

Frat

ercu

la a

rctic

a, L

imos

a lim

osa,

Num

eniu

s ar

quat

a, N

umen

ius

phae

opus

, Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga, r

ythr

opus

, Trin

ga g

lare

ola,

Trin

ga

nebu

laria

, Trin

ga o

chro

pus,

Trin

ga s

tagn

atili

s, S

terc

orar

ius

para

sitic

us, S

terc

orar

ius

pom

arin

us, S

terc

orar

ius

skua

, Chl

idon

ias

hybr

id, C

hlid

onia

s, e

ucop

teru

s,

Chl

idon

ias

nige

r, G

eloc

helid

on n

ilotic

, Hyd

ropr

ogne

cas

pic,

Ste

rna

albi

fron,

Ste

rna

hiru

nd, S

tern

a sa

ndvi

cens

i, G

lare

ola

prat

inco

l, H

aem

atop

us o

stra

legu

, Ris

sa

trida

ctyl

, Him

anto

pus

him

anto

pu, R

ecur

viro

stra

avo

sett,

Ard

ea c

iner

e, A

rdea

pur

pure

, Bub

ulcu

s ib

i, E

gret

ta a

lba,

Egr

etta

, arz

etta

, Ixo

bryc

hus

min

utus

, Nyc

ticor

ax

nyct

icor

ax, C

icon

ia c

icon

ia, P

lata

lea

leuc

orod

ia, P

lega

dis

falc

inel

lus,

Alc

edo

atth

is, M

erop

s ap

iast

er ,

Upu

pa e

pops

, C

lam

ator

gla

ndar

ius,

Cuc

ulus

can

orus

, Ath

ene

noct

ua,

Falc

o pe

regr

inu,

Fal

co ti

nnun

culu

s, G

avia

arc

tic, G

avia

imm

e, G

avia

, tel

lata

, rus

gru

, Otis

tard

, Cre

x cr

ex, P

orph

yrio

por

phyr

io, P

orza

na p

arva

, Por

zana

po

rzan

a, P

orza

na p

usill

a, C

alan

drel

la ru

fesc

en, G

aler

ida

cris

tat,

Lullu

la a

rbor

ea th

ekla

, Mel

anoc

oryp

ha c

alan

dr, C

erth

ia b

rach

ydac

tyla

, Aeg

ithal

os c

auda

tus,

E

mbe

riza

cirlu

s, E

mbe

riza

hortu

lana

, Em

beriz

a sc

hoen

iclu

s, P

lect

roph

enax

niv

alis

, Coc

coth

raus

tes

cocc

othr

aust

es, R

ipar

ia ri

paria

, Lan

ius

min

or, L

aniu

s se

nato

r, A

nthu

s ca

mpe

stris

, Ant

hus

cerv

inus

, Ant

hus

prat

ensi

s, A

nthu

s sp

inol

etta

, Ant

hus

trivi

alis

, Mot

acill

a al

ba, M

otac

illa

cine

rea,

Mot

acill

a fla

va, F

iced

ula

hypo

leuc

a,

Mus

cica

pa s

triat

a, O

riolu

s or

iolu

s, P

arus

cae

rule

us, P

arus

cris

tatu

s, P

arus

maj

or, P

etro

nia

petro

nia,

Pru

nella

mod

ular

is, R

emiz

, end

ulin

us, A

croc

epha

lus

arun

dina

ceus

, Acr

ocep

halu

s m

elan

opog

on, A

croc

epha

lus

palu

dico

la, A

croc

epha

lus

palu

stris

, Acr

ocep

halu

s sc

hoen

obae

nus,

Acr

ocep

halu

s sc

irpac

eus,

Cet

tia c

etti,

C

istic

ola,

unc

idis

, Hip

pola

is ic

terin

a, H

ippo

lais

pal

lida,

Hip

pola

is p

olyg

lotta

, Loc

uste

lla lu

scin

ioid

es, L

ocus

tella

nae

via,

Phy

llosc

opus

bon

elli,

Phy

llosc

opus

col

lybi

ta,

Phy

llosc

opus

troc

hilu

s, R

egul

us, g

nica

pillu

s, S

ylvi

a at

ricap

illa,

Syl

via

borin

, Syl

via

cant

illan

s, S

ylvi

a co

mm

unis

, Syl

via

horte

nsis

, Syl

via

mel

anoc

epha

la, S

ylvi

a un

data

, Pan

urus

bia

rmic

us, T

rogl

odyt

es tr

oglo

dyte

s, C

erco

trich

as, a

lact

otes

, Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia

svec

ica,

Mon

ticol

a sa

xatil

is,

Mon

ticol

a so

litar

ius,

, P

hoen

icur

us o

chru

ros,

Pho

enic

urus

pho

enic

urus

, Sax

icol

a ru

betra

, Sax

icol

a to

rqua

ta, T

urdu

s to

rqua

tus,

Pha

lacr

ocor

ax a

risto

telis

, P

hala

croc

orax

car

bo, S

ula

bass

ana,

Pod

icep

s cr

ista

tus,

Pod

icep

s ni

gric

ollis

, Tac

hyba

ptus

rufic

ollis

, Puf

finus

gra

vis,

Pte

rocl

es a

lcha

ta.

Dire

ctiv

a 79

/409

(Ann

ex 1

) O

cells

: Circ

us a

erug

inos

us, C

ircus

cya

neus

, Circ

us p

ygar

gus,

Milv

us m

igra

ns, P

andi

on h

alia

etus

, Ayt

hya

nyro

ca, B

rant

a le

ucop

sis,

Cyg

nus

colu

mbi

anus

bew

icki

i, C

ygnu

s cy

gnus

, Oxy

ura

leuc

ocep

hala

, Cha

radr

ius

mor

inel

lu, E

udro

mia

s, o

rinel

lus,

Plu

vial

is a

pric

aria

, Gal

linag

o m

edia

, Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Tr

inga

gla

reol

a, C

hlid

onia

s hy

brid

, Chl

idon

ias

nige

r, G

eloc

helid

on n

ilotic

, Hyd

ropr

ogne

cas

pic,

Ste

rna,

lbifr

ons,

Ste

rna

doug

allii

, Ste

rna

hiru

ndo,

Ste

rna

sand

vice

nsis

, H

iman

topu

s hi

man

topu

s, R

ecur

viro

stra

avo

setta

, Ard

ea p

urpu

rea,

Ard

eola

rallo

ides

, Bot

auru

s st

ella

ris, E

gret

ta a

lba,

Egr

etta

gar

zetta

, Ixo

bryc

hus

min

utus

, N

yctic

orax

nyc

ticor

ax, C

icon

ia c

icon

i, C

icon

ia n

igra

, Pla

tale

a le

ucor

odia

, Ple

gadi

s fa

lcin

ellu

s, A

lced

o at

this

, Fal

co p

ereg

rinu,

Gav

ia a

rctic

a, G

avia

imm

er, G

avia

st

ella

ta, G

rus

gru,

Otis

tard

a P

io, P

orph

yrio

por

phyr

io, P

orza

na, p

arva

, Por

zana

por

zana

, Por

zana

pus

illa,

Cal

andr

ella

bra

chyd

acty

la, G

aler

ida

thek

lae,

Lul

lula

ar

bore

a, M

elan

ocor

ypha

cal

andr

a, E

mbe

riza

hortu

lana

, Lan

ius

min

or, A

nthu

s ca

mpe

stris

, Fic

edul

a al

bico

llis,

Fic

edul

a pa

rva,

Acr

ocep

halu

s m

elan

opog

on,

Acr

ocep

halu

s pa

ludi

cola

, Syl

via

niso

ria, S

ylvi

a sa

rda,

Syl

via

unda

ta, L

usci

nia

svec

ica,

Oen

anth

e le

ucur

a, P

hala

croc

orax

car

bo s

inen

sis,

Pod

icep

s au

ritus

, Pte

rocl

es

alch

ata.

C

onve

ni d

e B

ON

N (A

nnex

2)

Oce

lls: C

ircus

cya

neus

, Circ

us p

ygar

gus,

Milv

us m

igra

ns, P

andi

on h

alia

etus

, Ana

s ac

uta,

Ana

s cl

ypea

ta, A

nas

crec

ca, A

nas

pene

lope

, Ana

s pl

atyr

hync

hos,

Ana

s qu

erqu

edul

a, A

nas

stre

pera

, Ans

er a

nser

, Ans

er fa

balis

, Ayt

hya

ferin

a, A

ythy

a fu

ligul

a, A

ythy

a m

arila

, Bra

nta

bern

icla

, Bra

nta

leuc

opsi

s, B

ucep

hala

cla

ngul

a,

Cyg

nus

colu

mbi

anus

, Cyg

nus

cygn

us, C

ygnu

s ol

or, M

elan

itta

fusc

a, M

elan

itta

nigr

a, M

ergu

s al

bellu

s, M

ergu

s m

erga

nser

, Mer

gus

serr

ator

, Net

ta ru

fina,

Som

ater

ia

mol

lissi

ma,

Che

ttusi

a gr

egar

i, E

udro

mia

s m

orin

ellu

s, P

luvi

alis

apr

icar

ia, A

ctiti

s hy

pole

ucos

, Are

naria

inte

rpre

s, C

alid

ris a

lba,

Cal

idris

alp

ina,

Cal

idris

can

utus

, Cal

idris

fe

rrug

inea

, Cal

idris

mar

itim

, Cal

idris

min

uta,

Cal

idris

, em

min

ckii,

Gal

linag

o m

edia

, Lim

icol

a fa

lcin

ellu

s, L

imos

a la

ppon

ica,

Lim

osa

limos

a, L

ymno

cryp

tes

min

ima,

N

umen

ius

arqu

ata,

Num

eniu

s ph

aeop

us, P

hala

ropu

s fu

licar

ius,

Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga e

ryth

ropu

s, T

ringa

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia,

Trin

ga o

chro

pus,

Trin

ga s

tagn

atili

s, X

enus

cin

ereu

s, C

hlid

onia

s le

ucop

ter,

Chl

idon

ias

leuc

opte

rus,

Hyd

ropr

ogne

cas

pica

, Ste

rna

albi

frons

, Ste

rna

beng

alen

sis,

C

icon

ia n

igra

, Pla

tale

a le

ucor

odi,

Ple

gadi

s fa

lcin

ellu

s, F

alco

per

egrin

us, F

alco

tinn

uncu

lus,

Gav

ia s

tella

ta, G

rus

grus

, Por

zana

por

zana

, Fic

edul

a hy

pole

uca,

M

usci

capa

stri

ata,

Pel

ecan

us o

nocr

otal

us, P

odic

eps

aurit

us, P

odic

eps

gris

egen

a.

C

onve

ni d

e B

erna

(Ann

ex 2

) O

cells

: Circ

us c

yane

us, C

ircus

pyg

argu

s, M

ilvus

mig

ran,

Pan

dion

hal

iaet

us, A

nser

faba

lis, A

ythy

a m

arila

, Ayt

hya

nyro

ca, B

rant

a be

rnic

la, B

rant

a le

ucop

sis,

B

ucep

hala

cla

ngul

a, C

lang

ula

hyem

alis

, Cyg

nus

colu

mbi

anus

, Cyg

nus

cygn

us, M

arm

aron

etta

ang

ustir

ostri

s, M

ergu

s al

bellu

s, O

xyur

a le

ucoc

epha

la, B

urhi

nus

oedi

cnem

us, P

luvi

alis

apr

icar

ia, A

ctiti

s hy

pole

ucos

, Are

naria

inte

rpre

s, C

alid

ris a

lba,

Cal

idris

alp

ina,

Cal

idris

can

utus

, Cal

idris

ferr

ugin

ea, C

alid

ris m

ariti

ma,

Cal

idris

m

inut

a, C

alid

ris te

mm

inck

ii, G

allin

ago

med

ia, L

imic

ola

falc

inel

lus,

Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga e

ryth

ropu

s, T

ringa

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia,

Trin

ga o

chro

pus,

Trin

ga s

tagn

atili

s, T

ringa

tota

nus,

Xen

us c

iner

eus,

Chl

idon

ias

hybr

id, C

hlid

onia

s ni

ger,

Gel

oche

lidon

nilo

tic, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns,

Ste

rna

doug

allii

, Ste

rna

hiru

ndo,

Ste

rna,

and

vice

nsis

, Gla

reol

a pr

atin

cola

, Him

anto

pus

him

anto

pus,

Rec

urvi

rost

ra a

vose

tta, A

rdea

pur

pure

a, A

rdeo

la ra

lloid

es,

Bot

auru

s st

ella

ris, B

ubul

cus

ibis

, Egr

etta

alb

a, E

gret

ta g

arze

tta, I

xobr

ychu

s m

inut

us, N

yctic

orax

nyc

ticor

ax, C

icon

ia n

igra

, Pla

tale

a le

ucor

odia

, Ple

gadi

s fa

lcin

ellu

s,

Alc

edo

atth

is, C

lam

ator

gla

ndar

ius,

Ath

ene

noct

ua, O

tus

scop

s, F

alco

per

egrin

us, F

alco

tinn

uncu

lus,

Gav

ia a

rctic

a, G

avia

imm

er, G

avia

ste

llata

, Gru

s gr

us, O

tis

tard

a, P

orph

yrio

por

phyr

io, P

orza

na p

arva

, Por

zana

por

zana

, Por

zana

pus

illa,

Cal

andr

ella

rufe

scen

s, M

elan

ocor

ypha

cal

andr

a, C

erth

ia b

rach

ydac

tyla

, Em

beriz

a ci

rlus,

Ple

ctro

phen

ax n

ival

is, S

turn

us u

nico

lo, C

ardu

elis

can

nabi

na, C

ardu

elis

car

duel

i, C

ardu

elis

chl

oris

, Car

duel

is fl

amm

e, C

ardu

elis

spi

nu, L

oxia

cur

viro

str,

Ser

inus

ci

trine

ll, P

tyon

opro

gne,

Rip

aria

ripa

ria, L

aniu

s m

inor

, La

nius

sen

ator

, Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is,

Mot

acill

a al

ba, M

otac

illa

cine

rea,

Mot

acill

a fla

va, F

iced

ula

hypo

leuc

a, M

usci

capa

stri

ata,

Orio

lus

orio

lus,

Par

us c

aeru

leus

, Par

us c

rista

tus,

Par

us m

ajor

, Pet

roni

a

petro

nia,

Pru

nella

mod

ular

is, A

croc

epha

lus

arun

dina

ceus

, Acr

ocep

halu

s m

elan

opog

on, A

croc

epha

lus

palu

dico

la, A

croc

epha

lus

palu

stris

, Acr

ocep

halu

s sc

hoen

obae

nus,

Acr

ocep

halu

s sc

irpac

eus,

Cet

tia c

etti,

Cis

ticol

a ju

ncid

is, H

ippo

lais

icte

rina,

Hip

pola

is p

allid

a, H

ippo

lais

pol

yglo

tta, L

ocus

tella

lusc

inio

ides

, Loc

uste

lla

naev

ia, P

hyllo

scop

us b

onel

li, P

hyllo

scop

us c

olly

bita

, Phy

llosc

opus

sib

ilatri

x, P

hyllo

scop

us tr

ochi

lus,

Reg

ulus

igni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via,

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is, S

ylvi

a m

elan

ocep

hala

, Syl

via

unda

ta, P

anur

us b

iarm

icus

, Tro

glod

ytes

trog

lody

tes,

Cer

cotri

chas

gal

acto

tes,

Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia,

sve

cica

, Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, P

hoen

icur

us o

chru

ros,

Pho

enic

urus

pho

enic

urus

, Sax

icol

a ru

betra

, S

axic

ola,

orq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, P

elec

anus

ono

crot

alus

, Jyn

x to

rqui

lla, P

icus

viri

dis,

Pod

icep

s au

ritus

, Pod

icep

s cr

ista

tus,

Pod

icep

s gr

iseg

ena,

Pod

icep

s ni

gric

ollis

, Tac

hyba

ptus

rufic

ollis

, Puf

finus

gra

vis,

Pte

rocl

es a

lcha

ta.

C

onve

ni d

e B

erna

(Ann

ex 3

) O

cells

: Circ

us a

erug

inos

us, C

ircus

cya

neus

, Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Pan

dion

hal

iaet

us, A

ythy

a fe

rina,

Ayt

hya

fulig

ula,

Ayt

hya

mar

ila,

Ayt

hya

nyro

ca, B

rant

a be

rnic

la, B

ucep

hala

cla

ngul

a, C

lang

ula

hyem

alis

, Cyg

nus

olor

, Mel

anitt

a fu

sca,

Mel

anitt

a ni

gra,

Mer

gus

mer

gans

er, M

ergu

s se

rrat

or, N

etta

ru

fina,

S

omat

eria

m

ollis

sim

a,

Alc

a ar

ctic

a,

Frat

ercu

la

aalg

e,

Plu

vial

is

apric

aria

, C

alid

ris

canu

tus,

G

allin

ago

galli

nago

, Li

mos

a la

ppon

ica,

Li

mos

a lim

osa,

Ly

mno

cryp

tes

min

ima,

Num

eniu

s ar

quat

a, N

umen

ius

phae

opus

, Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga e

ryth

ropu

s, T

ringa

neb

ular

ia, T

ringa

tot

anus

, Try

ngite

s su

bruf

icol

lis,

Ste

rcor

ariu

s pa

rasi

ticus

, Ste

rcor

ariu

s po

mar

inus

, Ste

rcor

ariu

s sk

ua, S

tern

a be

ngal

ensi

s, H

aem

atop

us o

stra

legu

s, L

arus

cac

hinn

ans,

Lar

us c

anus

, Lar

us ri

dibu

ndus

, R

issa

trid

acty

la,

Ard

ea c

iner

ea,

Col

umba

liv

ia,

Col

umba

oen

as,

Stre

ptop

elia

tur

tur,

Cuc

ulus

can

orus

, G

allin

ula

chlo

ropu

s, R

allu

s aq

uatic

us,

Ala

uda

arve

nsis

, G

aler

ida

cris

tata

, Lu

llula

arb

orea

, Tu

rdus

mer

ula,

Tur

dus

philo

mel

os,

Turd

us v

isci

voru

s, P

hala

croc

orax

aris

tote

lis,

Pha

lacr

ocor

ax c

arbo

, S

ula

bass

ana,

Pod

icep

s cr

ista

tus,

Puf

finus

gra

vis.

Seni

llars

, jon

quer

es i

pobl

amen

ts d

e ne

núfa

rs

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

o

(721

0) C

anyi

ssar

s to

rbos

os b

asòf

ils d

omin

ats

per m

ànse

ga (C

ladi

um m

aris

cus)

Prio

ritar

i o

(723

0)

Torb

eres

bas

òfile

s de

càr

exs

(Car

icio

n da

valli

anae

) Ta

ula

d’es

pèci

es p

rote

gide

s en

aqu

est a

mbi

ent,

sego

ns la

nor

mat

iva:

A

UTO

NÒ

MIC

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

OR

DR

E 5

/11/

84 i

O

RD

RE

28/

10/8

6 E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

proh

ibid

a

-- --

-- --

-- --

--

E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

sotm

esa

a au

torit

zaci

ó pr

èvia

.

-- --

-- --

-- --

--

LLE

I 3/1

988

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

la fl

ora

i de

la

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

- M

arga

ritife

ra

auric

ular

ia

- P

silu

nio

litto

ralis

um

bona

tus

- U

nio

elon

gatu

lus

ssp

de l'

Ebr

e -

Aus

tropo

tam

obiu

s pa

llipe

s

- A

phan

ius

iber

us

- V

alen

cia

hisp

anic

a -

Cot

tus

gobi

o -

Gas

tero

steu

s ac

ulea

tus

- B

lenn

ius

fluvi

atili

s

- 7

espè

cies

d’

amfíb

is

- 15

esp

ècie

s de

rè

ptils

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- 83

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- E

rinac

eus

euro

paeu

s -

Tada

rida

teni

otis

-

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

-

Ept

esic

us

sero

tinus

-

Pip

istre

llus

pipi

stre

llus

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii -

Mic

rotu

s sp

. D

EC

RE

T 14

8/19

92

Ann

ex 1

. Esp

ècie

s se

nsib

les.

--

-- --

-- --

- 16

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferru

meq

uinu

m

- E

ptes

icus

se

rotin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s m

olt s

ensi

bles

. --

-- --

-- --

- 21

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

--

ESTA

TAL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Rea

l Dec

reto

43

9/19

90

Espè

cies

sen

sibl

es a

l'a

ltera

ció

del s

eu

hàbi

tat.

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

d'e

xtin

ció.

--

-- --

- A

phan

ius

iber

us

- V

alen

cia

hisp

anic

a

-- -

Ard

eola

rallo

ides

-

Bot

auru

s st

ella

ris--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s es

peci

al

-- --

-- --

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- H

yla

arbo

rea

- P

elob

ates

cul

tripe

s -

Tritu

rus

helv

etic

us

- Tr

ituru

s m

arm

orat

us

- C

olub

er h

ippo

crep

is

- C

oron

ella

giro

ndic

a -

Ela

phe

scal

aris

-

Nat

rix m

aura

-

Nat

rix n

atrix

-

Ang

uis

fragi

lis

- C

halc

ides

bed

riaga

-

Aca

ntho

dact

ylus

er

ythr

urus

-

Pod

arci

s hi

span

ica

- P

sam

mod

rom

us

algi

rus

- 44

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- E

rinac

eus

algi

rus

algi

rus

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m n

-

Pip

istre

llus

nath

usii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s

A

nnex

3. E

spèc

ies

vuln

erab

les.

--

-- --

-- --

-- --

EUR

OPE

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Dire

ctiv

a 79

/409

A

nnex

1. E

spèc

ies

obje

cte

de m

esur

es

de c

onse

rvac

ió

espe

cial

del

seu

hà

bita

t

-- --

-- --

-- -

25 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

--

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E

(Rea

l Dec

reto

19

97/1

995)

Ann

ex 1

. d’h

abita

ts

natu

rals

d’in

terè

s co

mun

itari

per a

la

cons

erva

ció

dels

qu

als

és n

eces

sari

dess

igna

r zon

es

espe

cial

s de

co

nser

vaci

ó

-- -

(721

0) P

riorit

ari

- (7

230)

--

-- --

-- --

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

per l

a co

nser

vaci

ó de

les

qual

s ca

l de

sign

ar z

ones

es

peci

als

de

cons

erva

ció

- M

arsi

lea

quad

rifol

ia

-- -

Aus

tropo

tam

obiu

s pa

llipe

s -

Pet

rom

yzon

m

arin

us

- A

phan

ius

iber

us

- V

alen

cia

hisp

anic

a

- E

mys

orb

icul

aris

-

Mau

rem

ys

lepr

osa

-- -

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

A

nnex

4. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

que

requ

erei

xen

una

prot

ecci

ó es

trict

a.

- M

arsi

lea

quad

rifol

ia

-- --

- V

alen

cia

hisp

anic

a -

Em

ys o

rbic

ular

is

- M

aure

mys

epro

sa--

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

INTE

RN

AC

ION

AL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

CIT

ES

A

nnex

1. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

- H

irudo

m

edic

inal

is

-- --

--

--

Con

veni

de

BO

NN

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

--

-- --

-- --

-- --

A

nnex

2. E

spèc

ies

que

han

de s

er

obje

cte

d'ac

ords

in

tern

acio

nals

-- --

-- --

-- -

12 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la

taul

a)

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s C

onve

ni d

e B

ER

NA

A

nnex

2. E

spèc

ies

de fa

una

estri

ctam

ent

prot

egid

es

-- --

-- -

Val

enci

a hi

span

ica

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- H

yla

mer

idio

nalis

-

Pel

obat

es c

ultri

pes

- C

olub

er h

ippo

crep

is

- E

mys

orb

icul

aris

- 53

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

A

nnex

3. E

spèc

ies

de fa

una

prot

egid

es.

-- --

- A

ustro

pota

mob

ius

palli

pes

-

Hiru

do

med

icin

alis

- B

arbu

s bo

cage

i -

Aph

aniu

s ib

erus

-

Buf

o bu

fo

- P

elod

ytes

pun

ctat

us

- R

ana

pere

zi

- Tr

ituru

s he

lvet

icus

-

Tritu

rus

mar

mor

atus

-

Cor

onel

la g

irond

ica

-

Ela

phe

scal

aris

-

Mal

polo

n m

onsp

essu

lanu

s

- N

atrix

mau

ra

- N

atrix

nat

rix

- A

ngui

s fra

gilis

-

Aca

ntho

dact

ylus

ery

thru

rus

-

Pod

arci

s hi

span

ica

Psa

mm

odro

mus

alg

irus

- 12

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- E

rinac

eus

euro

paeu

s -

Cro

cidu

ra ru

ssul

a

- S

uncu

s et

rusc

us

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s

NO

RM

ATI

VA E

SPEC

ÍFIC

A D

EL P

EIN

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

tsIn

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

DE

CR

ET

328/

1992

A

nnex

3 i

4.

Esp

ècie

s es

trict

amen

t pr

oteg

ides

a

l’int

erio

r de

l’esp

ai

d’in

terè

s na

tura

l del

D

elta

de

l’Ebr

e.

Aqu

esta

dec

lara

ció

impl

ica

la p

rohi

bici

ó de

la d

estru

cció

, del

de

sarr

elam

ent i

, si

s'es

cau,

tam

bé d

e la

col

lita

i la

com

erci

alitz

ació

de

les

espè

cies

i de

les

seve

s lla

vors

, aix

í co

m la

pro

tecc

ió d

el

med

i nat

ural

en

què

viue

n.

- M

arsi

lea

quad

rifol

ia

- B

ergi

a aq

uatic

a (=

B. c

apen

sis)

-

Lind

erni

a du

bia

- C

ymod

ocea

sp.

(C. n

odos

a)

- Zo

ster

a sp

. (Z.

mar

ina,

Z. n

oltii

)

-- -

Dug

aste

lla v

alen

tina

- P

enta

cola

sp

hace

lata

-

Cic

inde

lla

circ

umda

ta

- D

enda

rus

schu

ster

i -

Pel

osia

sp.

-

Mel

anop

sis

sp.

-- --

-- --

LLEI

3/1

988

Am

fíbis

: B

ufo

bufo

, Buf

o ca

lam

ita, A

lyte

s ob

stet

rican

s, H

yla

mer

idio

nalis

, Pel

obat

es c

ultri

pes,

Trit

urus

hel

vetic

us, T

ritur

us m

arm

orat

us.

R

èptil

s:

Col

uber

hip

pocr

epis

, Cor

onel

la g

irond

ica,

Ela

phe

scal

aris

, Mal

polo

n m

onsp

essu

lanu

s, N

atrix

mau

ra, N

atrix

nat

rix, E

mys

orb

icul

aris

, Mau

rem

ys c

aspi

ca,

Ang

uis

fragi

lis,

Hem

idac

tylu

s tu

rcic

us, T

aren

tola

mau

ritan

ica,

Aca

ntho

dact

ylus

ery

thru

rus,

Lac

erta

lepi

da, P

odar

cis

hisp

anic

a, P

sam

mod

rom

us a

lgiru

s.

Oce

lls:

Circ

us a

erug

inos

us, C

ircus

cya

neus

, Circ

us p

ygar

gus,

Ans

er fa

balis

, Ayt

hya

mar

ila, A

ythy

a ny

roca

, Bra

nta

bern

icla

, Bra

nta

leuc

opsi

s, B

ucep

hala

cla

ngul

a, C

lang

ula

hyem

alis

, C

ygnu

s co

lum

bian

us, C

ygnu

s cy

gnus

, Cyg

nus

olor

, Mar

mar

onet

ta a

ngus

tiros

tris,

Mel

anitt

a fu

sca,

Mel

anitt

a ni

gra,

Mer

gus

albe

llus,

Mer

gus

mer

gans

er, M

ergu

s se

rrat

or, O

xyur

a le

ucoc

epha

la,

Chl

idon

ias

hybr

ida,

Chl

idon

ias

leuc

opte

rus,

Chl

idon

ias

nige

r, G

eloc

helid

on n

ilotic

a, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a be

ngal

ensi

s, S

tern

a do

ugal

lii, S

tern

a hi

rund

o, S

tern

a sa

ndvi

cens

is, G

lare

ola

prat

inco

la, H

aem

atop

us o

stra

legu

s, A

rdea

cin

erea

, Ard

ea p

urpu

rea,

Ard

eola

rallo

ides

, Bot

auru

s st

ella

ris, B

ubul

cus

ibis

, Egr

etta

alb

a, E

gret

ta

garz

etta

, Ixo

bryc

hus

min

utus

, Nyc

ticor

ax n

yctic

orax

, Alc

edo

atth

is, C

lam

ator

gla

ndar

ius,

Cuc

ulus

can

orus

, Fal

co ti

nnun

culu

s,G

avia

arc

tica,

Gav

ia im

mer

, Gav

ia s

tella

ta,

Por

phyr

io

porp

hyrio

, Por

zana

par

va, P

orza

na p

orza

na, P

orza

na p

usill

a, R

allu

s aq

uatic

us, C

erth

ia b

rach

ydac

tyla

, Aeg

ithal

os c

auda

tus,

Mot

acill

a al

ba, M

otac

illa

cine

rea,

Mot

acill

a fla

va, A

croc

epha

lus

arun

dina

ceus

, Acr

ocep

halu

s m

elan

opog

on, A

croc

epha

lus

palu

dico

la, A

croc

epha

lus

palu

stris

, Acr

ocep

halu

s sc

hoen

obae

nus,

Acr

ocep

halu

s sc

irpac

eus,

Cet

tia c

ettia

, Cis

ticol

a ju

ncid

is,

Hip

pola

is ic

terin

a, H

ippo

lais

pal

lida,

Hip

pola

is p

olyg

lotta

, Loc

uste

lla lu

scin

ioid

es, L

ocus

tella

nae

via,

Phy

llosc

opus

bon

elli,

Phy

llosc

opus

col

lybi

ta, P

hyllo

scop

us s

ibila

trix,

Phy

llosc

opus

tro

chilu

s, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia

svec

ica,

Pha

lacr

ocor

ax a

risto

telis

, Pha

lacr

ocor

ax c

arbo

, Pod

icep

s au

ritus

, Pod

icep

s cr

ista

tus,

Pod

icep

s gr

iseg

ena,

Pod

icep

s ni

gric

ollis

, Ta

chyb

aptu

s ru

ficol

lis.

D

ECR

ET 1

48/1

992

(Ann

ex 1

) O

cells

: C

ircus

cya

neus

, Ana

s cl

ypea

ta, A

nas

quer

qued

ula,

Ayt

hya

ferin

a, T

ringa

tota

nus,

Chl

idon

ias

hybr

ida,

Ste

rna

albi

frons

, Ste

rna

hiru

ndo,

Lar

us fu

scus

, Lar

us

ridib

undu

s, A

rdea

pur

pure

a, A

rdea

cin

erea

, Bub

ulcu

s ib

is, E

gret

ta g

arze

tta, N

yctic

orax

nyc

ticor

ax, R

ipar

ia ri

paria

, Pho

enic

urus

pho

enic

urus

, Pod

icep

s cr

ista

tus.

D

ECR

ET 1

48/1

992

(Ann

ex 2

) O

cells

: C

ircus

aer

ugin

osus

, Circ

us p

ygar

gus,

Chl

idon

ias

nige

r, C

hlid

onia

s ni

gra,

Gel

oche

lidon

nilo

tica,

Gel

oche

lidon

nilo

tica,

Ste

rna

beng

alen

sis,

Ste

rna

nilo

tica,

S

tern

a sa

ndvi

cens

is, A

rdeo

la ra

lloid

es, B

otau

rus

stel

laris

. R

eal D

ecre

to 4

39/1

990

(Ann

ex 2

) O

cells

: Circ

us a

erug

inos

us, C

ircus

cya

neus

, Lim

osaa

ppon

ica,

Lim

osa

limos

a, N

umen

ius

arqu

ata,

Lar

us m

elan

ocep

halu

,, A

rdea

cin

ere,

Ard

ea p

urpu

re, B

ubul

cus

ibi,

Egr

etta

alb

a, E

gret

ta, a

rzet

ta, I

xobr

ychu

s m

inut

us, N

yctic

orax

nyc

ticor

ax, P

lega

dis

falc

inel

lus,

Alc

edo

atth

is,

Cla

mat

or g

land

ariu

s, C

ucul

us c

anor

us,

Falc

o tin

nunc

ulus

, Por

phyr

io p

orph

yrio

, Por

zana

par

va, P

orza

na p

orza

na, P

orza

na p

usill

a, A

croc

epha

lus

arun

dina

ceus

, Acr

ocep

halu

s m

elan

opog

on, A

croc

epha

lus

palu

dico

la, A

croc

epha

lus

palu

stris

, Acr

ocep

halu

s sc

hoen

obae

nus,

Acr

ocep

halu

s sc

irpac

eus,

Cet

tia c

etti,

Cis

ticol

a ju

ncid

is, H

ippo

lais

icte

rina,

Hip

pola

is p

allid

a,

Hip

pola

is p

olyg

lotta

, Loc

uste

lla lu

scin

ioid

es, L

ocus

tella

nae

via,

Phy

llosc

opus

bon

elli,

Phy

llosc

opus

col

lybi

ta, P

hyllo

scop

us tr

ochi

lus,

Lus

cini

a m

egar

hync

hos,

Lu

scin

ia s

veci

ca, P

hala

croc

orax

aris

tote

lis, P

hala

croc

orax

car

bo, P

odic

eps

cris

tatu

s, P

odic

eps

nigr

icol

lis, T

achy

bapt

us ru

ficol

lis.

Dire

ctiv

a 79

/409

(Ann

ex 1

) O

cells

: Circ

us a

erug

inos

us, C

ircus

cya

neus

, Chl

idon

ias

hybr

id, C

hlid

onia

s ni

ger,

Gel

oche

lidon

nilo

tic, H

ydro

prog

ne c

aspi

c, S

tern

a, lb

ifron

s, S

tern

a do

ugal

lii, S

tern

a hi

rund

o, S

tern

a sa

ndvi

cens

is, A

rdea

pur

pure

a, A

rdeo

la ra

lloid

es, B

otau

rus

stel

laris

, Egr

etta

alb

a, E

gret

ta g

arze

tta, I

xobr

ychu

s m

inut

us, N

yctic

orax

nyc

ticor

ax, A

lced

o at

this

, P

orph

yrio

por

phyr

io, P

orza

na, p

arva

, Por

zana

por

zana

, Por

zana

pus

illa,

Lus

cini

a sv

ecic

a, P

hala

croc

orax

car

bo s

inen

sis,

Pod

icep

s au

ritus

. C

onve

ni d

e B

ON

N (A

nnex

2)

Oce

lls:

Circ

us a

erug

inos

us, C

ircus

cya

neus

, Chl

idon

ias

leuc

opte

r, C

hlid

onia

s le

ucop

teru

s, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a be

ngal

ensi

s, P

orza

na

porz

ana,

Fic

edul

a hy

pole

uca,

Mus

cica

pa s

triat

a, P

odic

eps

aurit

us, P

odic

eps

gris

egen

a.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

2)

Oce

lls: C

ircus

aer

ugin

osus

, Circ

us c

yane

us, C

hlid

onia

s hy

brid

, Chl

idon

ias

nige

r, G

eloc

helid

on n

ilotic

, Hyd

ropr

ogne

cas

pica

, Ste

rna

albi

frons

, Ste

rna

doug

allii

, S

tern

a hi

rund

o, S

tern

a, a

ndvi

cens

is, G

lare

ola

prat

inco

la, A

rdea

pur

pure

a, A

rdeo

la ra

lloid

es, B

otau

rus

stel

laris

, Bub

ulcu

s ib

is, E

gret

ta a

lba,

Egr

etta

gar

zetta

, Ix

obry

chus

min

utus

, Nyc

ticor

ax n

yctic

orax

, Alc

edo

atth

is, F

alco

tinn

uncu

lus,

Por

phyr

io p

orph

yrio

, Por

zana

par

va, P

orza

na p

orza

na, P

orza

na p

usill

a, C

alan

drel

la

rufe

scen

s, M

elan

ocor

ypha

cal

andr

a, C

erth

ia b

rach

ydac

tyla

, A

croc

epha

lus

arun

dina

ceus

, Acr

ocep

halu

s m

elan

opog

on, A

croc

epha

lus

palu

dico

la, A

croc

epha

lus

palu

stris

, Acr

ocep

halu

s sc

hoen

obae

nus,

Acr

ocep

halu

s sc

irpac

eus,

Cet

tia c

etti,

Cis

ticol

a ju

ncid

is, H

ippo

lais

icte

rina,

Hip

pola

is p

allid

a, H

ippo

lais

pol

yglo

tta, L

ocus

tella

lu

scin

ioid

es, L

ocus

tella

nae

via,

Phy

llosc

opus

bon

elli,

Phy

llosc

opus

col

lybi

ta, P

hyllo

scop

us s

ibila

trix,

Phy

llosc

opus

troc

hilu

s, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia

svec

ica,

Pod

icep

s au

ritus

, Pod

icep

s cr

ista

tus,

Pod

icep

s gr

iseg

ena,

Pod

icep

s ni

gric

ollis

, Tac

hyba

ptus

rufic

ollis

, Puf

finus

gra

vis.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

3)

Oce

lls:

Circ

us a

erug

inos

us, C

ircus

cya

neus

, Ste

rcor

ariu

s pa

rasi

ticus

, Ste

rna

beng

alen

sis,

Ard

ea c

iner

ea, C

ucul

us c

anor

us, G

allin

ula

chlo

ropu

s, R

allu

s aq

uatic

us,

Pha

lacr

ocor

ax a

risto

telis

, Pha

lacr

ocor

ax c

arbo

, Pod

icep

s cr

ista

tus,

Puf

finus

gra

vis.

Veg

etac

ió d

’aig

ües c

ontin

enta

ls su

bmer

gida

o e

n co

ntac

te p

erm

amen

l’ai

gua

(mac

ròfit

s, hi

gròf

its, .

..)

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

o

(115

0) L

lacu

nes,

alb

ufer

es i

esta

nys

cost

aner

s (R

uppi

etea

mar

itim

ae, P

otam

etea

, Zos

tere

tea)

o

(116

0) C

alan

ques

i br

aços

de

mar

o

(316

0)

Veg

etac

ió h

idrò

fita

de ll

acs

dist

ròfic

s, d

e pH

mol

t bai

x (U

tricu

larie

talia

) o

(315

0)

Veg

etac

ió h

idrò

fita

arre

lada

o fl

otan

t de

llacs

i ai

gües

eut

ròfiq

ues

o (3

140)

V

eget

ació

de

caro

fície

s de

l ben

tos

d'ai

gües

dol

ces,

dur

es, o

ligom

esot

ròfiq

ues

o (3

130)

V

eget

ació

am

fíbia

viv

aç d

'aig

ües

olig

otrò

fique

s (L

ittor

ellio

n)

o (3

170)

V

eget

ació

am

fíbia

med

iterr

ània

de

bass

es te

mpo

rals

(Iso

etio

n, C

icen

dion

, Nan

ocyp

erio

n fla

vesc

entis

) Prio

ritar

i Ta

ula

d’es

pèci

es p

rote

gide

s en

aqu

est a

mbi

ent,

sego

ns la

nor

mat

iva:

A

UTO

NÒ

MIC

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

OR

DR

E 5

/11/

84 i

O

RD

RE

28/

10/8

6 E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

proh

ibid

a

-- --

-- --

-- --

--

E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

sotm

esa

a au

torit

zaci

ó pr

èvia

.

-- --

-- --

-- --

--

LLE

I 3/1

988

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

la fl

ora

i de

la

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

- M

arga

ritife

ra

auric

ular

ia

- P

silu

nio

litto

ralis

um

bona

tus

- U

nio

elon

gatu

lus

ssp

de l'

Ebr

e -

Aus

tropo

tam

obiu

s pa

llipe

s

- A

phan

ius

iber

us

- V

alen

cia

hisp

anic

a

- 7

espè

cies

d’

amfíb

is

- 7

espè

cies

de

rèpt

ils

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

- 12

4 es

pèci

es

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferru

meq

uinu

m

- E

ptes

icus

se

rotin

us

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s -

Pip

istre

llus

nath

usii

- M

icro

tus

sp.

DE

CR

ET

148/

1992

A

nnex

1. E

spèc

ies

sens

ible

s.

-- --

-- --

-- -

21 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferru

meq

uinu

m

- E

ptes

icus

se

rotin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s m

olt s

ensi

bles

. --

-- --

-- --

- 17

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

--

ESTA

TAL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Rea

l Dec

reto

43

9/19

90

Espè

cies

sen

sibl

es a

l'a

ltera

ció

del s

eu

hàbi

tat.

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

d'e

xtin

ció.

--

-- --

- A

phan

ius

iber

us

- V

alen

cia

hisp

anic

a

-- -

Ayt

hya

nyro

ca

- M

arm

aron

etta

an

gust

irost

ris

- O

xyur

a le

ucoc

epha

la

- A

rdeo

la ra

lloid

es

- B

otau

rus

stel

laris

- Fu

lica

cris

tata

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s es

peci

al

-- --

-- --

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- H

yla

arbo

rea

- P

elob

ates

cul

tripe

s -

Tritu

rus

helv

etic

us

- Tr

ituru

s m

arm

orat

us

- C

olub

er h

ippo

crep

is

- C

oron

ella

giro

ndic

a -

Ela

phe

scal

aris

-

Nat

rix m

aura

-

Nat

rix n

atrix

-

Ang

uis

fragi

lisl

- C

halc

ides

bedr

iaga

-

Aca

ntho

dact

ylus

er

ythr

urus

- 10

2 es

pèci

es

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m n

-

Pip

istre

llus

nath

usii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s

A

nnex

3. E

spèc

ies

vuln

erab

les.

--

-- --

-- --

-- --

EUR

OPE

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Dire

ctiv

a 79

/409

A

nnex

1. E

spèc

ies

obje

cte

de m

esur

es

de c

onse

rvac

ió

espe

cial

del

seu

hà

bita

t

-- --

-- --

-- -

64 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

--

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E

(Rea

l Dec

reto

19

97/1

995)

Ann

ex 1

. d’h

abita

ts

natu

rals

d’in

terè

s co

mun

itari

per a

la

cons

erva

ció

dels

qu

als

és n

eces

sari

dess

igna

r zon

es

espe

cial

s de

co

nser

vaci

ó

-- -

(115

0)

- (1

160)

-

(316

0)

- (3

150)

-

(314

0)

- (3

130)

-

(317

0) P

riorit

ari

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

per l

a co

nser

vaci

ó de

les

qual

s ca

l de

sign

ar z

ones

es

peci

als

de

cons

erva

ció

- M

arsi

lea

quad

rifol

ia

-- -

Aus

tropo

tam

obiu

s pa

llipe

s -

Aph

aniu

s ib

erus

-

Val

enci

a hi

span

ica

- E

mys

orb

icul

aris

-

Mau

rem

ys

lepr

osa

-- -

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

A

nnex

4. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

que

requ

erei

xen

una

prot

ecci

ó es

trict

a.

- M

arsi

lea

quad

rifol

ia

-- --

- V

alen

cia

hisp

anic

a -

Em

ys o

rbic

ular

is

- M

aure

mys

le

pros

a

-- -

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

INTE

RN

AC

ION

AL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ói/o

hà

bita

ts

Inve

rteb

rats

Pe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

CIT

ES

A

nnex

1. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

- H

irudo

m

edic

inal

is

-- --

- O

xyur

a le

ucoc

epha

la

- P

lata

lea

leuc

orod

ia

- G

rus

grus

Con

veni

de

BO

NN

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

--

-- --

-- --

- A

nas

angu

stiro

stris

-

Ayt

hya

nyro

ca

- M

arm

aron

etta

an

gust

irost

ris

- O

xyur

a le

ucoc

epha

la

- Tr

yngi

tes

subr

ufic

ollis

-

Laru

s au

doui

nii

- A

croc

epha

lus

palu

dico

la

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

que

han

de s

er

obje

cte

d'ac

ords

in

tern

acio

nals

-- --

-- -

--

- --

-

83 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la

taul

a)

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s C

onve

ni d

e B

ER

NA

A

nnex

2. E

spèc

ies

de fa

una

estri

ctam

ent

prot

egid

es

-- --

-- -

Val

enci

a hi

span

ica

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- H

yla

mer

idio

nalis

-

Pel

obat

es c

ultri

pes

- C

olub

er h

ippo

crep

is

- E

mys

orb

icul

aris

- 11

0 es

pèci

es

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la

taul

a)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

A

nnex

3. E

spèc

ies

de fa

una

prot

egid

es.

-- --

- H

irudo

m

edic

inal

is

- B

arbu

s bo

cage

i -

Aph

aniu

s ib

erus

- B

ufo

bufo

-

Pel

odyt

es p

unct

atus

-

Ran

a pe

rezi

-

Tritu

rus

helv

etic

us

- Tr

ituru

s m

arm

orat

us

- C

oron

ella

giro

ndic

a

- E

laph

e sc

alar

is

- M

alpo

lon

mon

spes

sula

nus

-

Nat

rix m

aura

-

Nat

rix n

atrix

-

Ang

uis

fragi

lis

- H

emid

acty

lus

turc

icus

- 58

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s

NO

RM

ATI

VA E

SPEC

ÍFIC

A D

EL P

EIN

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

tsIn

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

DE

CR

ET

328/

1992

A

nnex

3 i

4.

Esp

ècie

s es

trict

amen

t pr

oteg

ides

a

l’int

erio

r de

l’esp

ai

d’in

terè

s na

tura

l del

D

elta

de

l’Ebr

e.

Aqu

esta

dec

lara

ció

impl

ica

la p

rohi

bici

ó de

la d

estru

cció

, del

de

sarr

elam

ent i

, si

s'es

cau,

tam

bé d

e la

col

lita

i la

com

erci

alitz

ació

de

les

espè

cies

i de

les

seve

s lla

vors

, aix

í co

m la

pro

tecc

ió d

el

med

i nat

ural

en

què

viue

n.

- M

arsi

lea

quad

rifol

ia

- B

ergi

a aq

uatic

a (=

B. c

apen

sis)

-

Lind

erni

a du

bia

- C

ymod

ocea

sp.

(C. n

odos

a)

- Zo

ster

a sp

. (Z.

mar

ina,

Z. n

oltii

)

-- -

Dug

aste

lla v

alen

tina

- P

enta

cola

sp

hace

lata

-

Cic

inde

lla

circ

umda

ta

- D

enda

rus

schu

ster

i -

Pel

osia

sp.

-

Mel

anop

sis

sp.

-- --

-- --

LLEI

3/1

988

Am

fíbis

: B

ufo

bufo

, Buf

o ca

lam

ita, A

lyte

s ob

stet

rican

s, H

yla

mer

idio

nalis

, Pel

obat

es c

ultri

pes,

Trit

urus

hel

vetic

us, T

ritur

us m

arm

orat

us.

R

èptil

s:

Col

uber

hip

pocr

epis

, Cor

onel

la g

irond

ica,

Ela

phe

scal

aris

, Mal

polo

n m

onsp

essu

lanu

s, N

atrix

mau

ra, N

atrix

nat

rix, E

mys

orb

icul

aris

, Mau

rem

ys c

aspi

ca, A

ngui

s fra

gilis

, A

cant

hoda

ctyl

us e

ryth

ruru

s.

Oce

lls:

Circ

us a

erug

inos

us, C

ircus

cya

neus

, Ans

er fa

balis

, Ayt

hya

mar

ila, A

ythy

a ny

roca

, Bra

nta

bern

icla

, Bra

nta

leuc

opsi

s, B

ucep

hala

cla

ngul

a, C

lang

ula

hyem

alis

, Cyg

nus

colu

mbi

anus

, Cyg

nus

cygn

us, C

ygnu

s ol

or, M

arm

aron

etta

ang

ustir

ostri

s, M

elan

itta

fusc

a, M

elan

itta

nigr

a, M

ergu

s al

bellu

s, M

ergu

s m

erga

nser

, Mer

gus

serr

ator

, Oxy

ura

leuc

ocep

hala

, S

omat

eria

mol

lissi

ma,

Tad

orna

ferr

ugin

ea, T

ador

na ta

dorn

a, A

lca

tord

a, F

rate

rcul

a ar

ctic

a, G

allin

ago

med

ia, L

imic

ola

falc

inel

lus,

Lim

osa

lapp

onic

a, L

imos

a lim

osa,

Lym

nocr

ypte

s m

inim

a,

Num

eniu

s ar

quat

a, N

umen

ius

phae

opus

, Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga e

ryth

ropu

s, T

ringa

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia, T

ringa

och

ropu

s, T

ringa

sta

gnat

ilis,

Trin

ga

tota

nus,

Xen

us c

iner

eus,

Ste

rcor

ariu

s pa

rasi

ticus

, Ste

rcor

ariu

s po

mar

inus

, Ste

rcor

ariu

s sk

ua, C

hlid

onia

s hy

brid

a, C

hlid

onia

s le

ucop

teru

s, C

hlid

onia

s ni

ger,

Gel

oche

lidon

nilo

tica,

H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a be

ngal

ensi

s, S

tern

a do

ugal

lii, S

tern

a hi

rund

o, S

tern

a sa

ndvi

cens

is, G

lare

ola

prat

inco

la, H

aem

atop

us o

stra

legu

s, L

arus

aud

ouin

ii, L

arus

ca

nus,

Lar

us g

enei

, Lar

us m

arin

us, L

arus

mel

anoc

epha

lus,

Lar

us m

inut

us, R

issa

trid

acty

la, H

iman

topu

s hi

man

topu

s, R

ecur

viro

stra

avo

setta

, Ard

ea c

iner

ea, A

rdea

pur

pure

a, A

rdeo

la

rallo

ides

, Bot

auru

s st

ella

ris, B

ubul

cus

ibis

, Egr

etta

alb

a, E

gret

ta g

arze

tta, I

xobr

ychu

s m

inut

us, N

yctic

orax

nyc

ticor

ax, P

lata

lea

leuc

orod

ia, P

lega

dis

falc

inel

lus,

Stre

ptop

elia

dec

aoct

o, A

lced

o at

this

, Pho

enic

opte

rus

rube

r, G

avia

arc

tica,

Gav

ia im

mer

, Gav

ia s

tella

ta, G

rus

grus

, Otis

tard

a, C

rex

crex

, Ful

ica

cris

tata

, Por

phyr

io p

orph

yrio

, Por

zana

par

va, P

orza

na p

orza

na, P

orza

na

pusi

lla, R

allu

s aq

uatic

us, C

alan

drel

la ru

fesc

ens,

Lul

lula

arb

orea

thek

lae,

Mel

anoc

oryp

ha c

alan

dra,

Cer

thia

bra

chyd

acty

la, A

egith

alos

cau

datu

s, A

croc

epha

lus

arun

dina

ceus

, Acr

ocep

halu

s m

elan

opog

on, A

croc

epha

lus

palu

dico

la, A

croc

epha

lus

palu

stris

, Acr

ocep

halu

s sc

hoen

obae

nus,

Acr

ocep

halu

s sc

irpac

eus,

Cet

tia c

ettia

, Cis

ticol

a ju

ncid

is, H

ippo

lais

icte

rina,

Hip

pola

is

palli

da, H

ippo

lais

pol

yglo

tta, L

ocus

tella

lusc

inio

ides

, Loc

uste

lla n

aevi

a, P

hyllo

scop

us b

onel

li, P

hyllo

scop

us c

olly

bita

, Phy

llosc

opus

sib

ilatri

x, P

hyllo

scop

us tr

ochi

lus,

Pha

lacr

ocor

ax

aris

tote

lis, P

hala

croc

orax

car

bo, P

elec

anus

ono

crot

alus

, Sul

a ba

ssan

a, P

odic

eps

aurit

us, P

odic

eps

cris

tatu

s, P

odic

eps

gris

egen

a, P

odic

eps

nigr

icol

lis C

abus

só c

oll-n

egre

, Tac

hyba

ptus

ru

ficol

lis, P

uffin

us g

ravi

s, P

tero

cles

alc

hata

.

DEC

RET

148

/199

2 (A

nnex

1)

Oce

lls:

Circ

us c

yane

us, A

nas

clyp

eata

, Ana

s qu

erqu

edul

a, A

ythy

a fe

rina,

Cha

radr

ius

alex

andr

inus

, Cha

radr

ius

dubi

us,

Trin

ga to

tanu

s, C

hlid

onia

s hy

brid

a, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a hi

rund

o, L

arus

fusc

us, L

arus

ridi

bund

us, H

iman

topu

s hi

man

topu

s, R

ecur

viro

stra

avo

setta

, Ard

ea p

urpu

rea,

Ard

ea c

iner

ea, B

ubul

cus

ibis

, Egr

etta

ga

rzet

ta, N

yctic

orax

nyc

ticor

ax, A

lced

o at

this

, Pod

icep

s cr

ista

tus.

D

ECR

ET 1

48/1

992

(Ann

ex 2

) O

cells

: C

ircus

aer

ugin

osus

, Ta

dorn

a ta

dorn

a, C

hara

driu

s m

orin

ellu

s, E

udro

mia

s m

orin

ellu

s, C

hlid

onia

s ni

ger,

Chl

idon

ias

nigr

a, G

eloc

helid

on n

ilotic

a, G

eloc

helid

on

nilo

tica,

Ste

rna

beng

alen

sis,

Ste

rna

nilo

tica,

Ste

rna

sand

vice

nsis

, Lar

us a

udou

inii,

Lar

us g

enei

, Ard

eola

rallo

ides

, Bot

auru

s st

ella

ris, P

hala

croc

orax

aris

tote

lis,

Hyd

roba

tes

pela

gicu

s.

Rea

l Dec

reto

439

/199

0 (A

nnex

2)

Oce

lls: C

ircus

aer

ugin

osus

, Circ

us c

yane

us, A

ythy

a m

arila

, Bra

nta

bern

icla

, Bra

nta

leuc

opsi

s, B

ucep

hala

cla

ngul

a, T

ador

na fe

rrug

inea

, Tad

orna

tado

rna,

Apu

s ap

us, A

pus

mel

ba, C

aprim

ulgu

s eu

ropa

eus,

Cap

rimul

gus

rufic

ollis

, Alc

a to

rda,

Fra

terc

ula

arct

ica,

Cha

radr

ius

alex

andr

inus

, Cha

radr

ius

dubi

us, C

hara

driu

s hi

atic

ula,

C

hara

driu

s m

orin

ellu

s, P

luvi

alis

apr

icar

ia, A

ctiti

s hy

pole

ucos

, Are

naria

inte

rpre

s, C

alid

ris a

lba,

Cal

idris

alp

ina,

Cal

idris

can

utus

, Cal

idris

ferr

ugin

ea, C

alid

ris m

ariti

ma,

C

alid

ris m

inut

a, C

alid

riste

mm

inck

i, Li

mos

aapp

onic

a, L

imos

a lim

osa,

Num

eniu

s ar

quat

a, N

umen

ius

phae

opus

, Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga,

ryth

ropu

s, T

ringa

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia, T

ringa

och

ropu

s, T

ringa

sta

gnat

ilis,

Ste

rcor

ariu

s pa

rasi

ticus

, Ste

rcor

ariu

s po

mar

inus

, Ste

rcor

ariu

s sk

ua, C

hlid

onia

s hy

brid

, Chl

idon

ias,

euc

opte

rus,

Chl

idon

ias

nige

r, G

eloc

helid

on n

ilotic

, Hyd

ropr

ogne

cas

pic,

Ste

rna

albi

fron,

Ste

rna

hiru

nd, S

tern

a sa

ndvi

cens

i, La

rus

audo

uini

, Lar

us

canu

, Lar

us g

ene,

Lar

us m

arin

u, L

arus

mel

anoc

epha

lu, L

arus

min

utu,

Ris

sa tr

idac

tyl,

Him

anto

pus

him

anto

pus,

Rec

urvi

rost

ra a

vose

tt, A

rdea

cin

ere,

Ard

ea p

urpu

re,

Bub

ulcu

s ib

i, E

gret

ta a

lba,

Egr

etta

, arz

etta

, Ixo

bryc

hus

min

utus

, Nyc

ticor

ax n

yctic

orax

, Pla

tale

a le

ucor

odia

, Ple

gadi

s fa

lcin

ellu

s, A

lced

o at

this

, Pho

enic

opte

rus

rube

r, G

avia

arc

tic, G

avia

imm

e, G

avia

, tel

lata

, Gru

s gr

us, P

orph

yrio

por

phyr

io, P

orza

na p

arva

, Por

zana

por

zana

, Por

zana

pus

illa,

Acr

ocep

halu

s ar

undi

nace

us,

Acr

ocep

halu

s m

elan

opog

on, A

croc

epha

lus

palu

dico

la, A

croc

epha

lus

palu

stris

, Acr

ocep

halu

s sc

hoen

obae

nus,

Acr

ocep

halu

s sc

irpac

eus,

Cet

tia c

etti,

Cis

ticol

a un

cidi

s, H

ippo

lais

icte

rina,

Hip

pola

is p

allid

a, H

ippo

lais

pol

yglo

tta, L

ocus

tella

lusc

inio

ides

, Loc

uste

lla n

aevi

a, P

hyllo

scop

us b

onel

li, P

hyllo

scop

us c

olly

bita

, P

hyllo

scop

us tr

ochi

lus,

Lus

cini

a m

egar

hync

hos,

Lus

cini

a sv

ecic

a, P

hala

croc

orax

aris

tote

lis, P

hala

croc

orax

car

bo, S

ula

bass

ana,

Pod

icep

s cr

ista

tus,

Pod

icep

s ni

gric

ollis

, Tac

hyba

ptus

rufic

ollis

, Puf

finus

gra

vis.

D

irect

iva

79/4

09 (A

nnex

1)

Oce

lls: C

ircus

aer

ugin

osus

, Circ

us c

yane

us, A

ythy

a ny

roca

, Bra

nta

leuc

opsi

s, C

ygnu

s co

lum

bian

us b

ewic

kii,

Cyg

nus

cygn

us, O

xyur

a le

ucoc

epha

la, T

ador

na

ferr

ugin

ea, C

aprim

ulgu

s eu

ropa

eus,

Cha

radr

ius

mor

inel

lu, E

udro

mia

s, o

rinel

lus,

Plu

vial

is a

pric

aria

, Gal

linag

o m

edia

, Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Tr

inga

gla

reol

a, C

hlid

onia

s hy

brid

, Chl

idon

ias

nige

r, G

eloc

helid

on n

ilotic

, Hyd

ropr

ogne

cas

pic,

Ste

rna

albi

frons

, Ste

rna

doug

allii

, Ste

rna

hiru

ndo,

Ste

rna

sand

vice

nsis

, Lar

us a

udou

inii,

Lar

us g

enei

, Lar

us m

elan

ocep

halu

s, H

iman

topu

s hi

man

topu

s, R

ecur

viro

stra

avo

setta

, Ard

ea p

urpu

rea,

Ard

eola

rallo

ides

, Bot

auru

s st

ella

ris, E

gret

ta a

lba,

Egr

etta

gar

zetta

, Ixo

bryc

hus

min

utus

, Nyc

ticor

ax n

yctic

orax

, Pla

tale

a le

ucor

odia

, Ple

gadi

s fa

lcin

ellu

s, A

lced

o at

this

, Pho

enic

opte

rus

rube

r, G

avia

arc

tica,

Gav

ia im

mer

, Gav

ia s

tella

ta, G

rus

grus

, Por

phyr

io p

orph

yrio

, Por

zana

, par

va, P

orza

na p

orza

na, P

orza

na p

usill

a, C

alan

drel

la b

rach

ydac

tyla

, Gal

erid

a th

ekla

e, L

ullu

la a

rbor

ea, M

elan

ocor

ypha

cal

andr

a, E

mbe

riza

hortu

lana

, Lan

ius

min

or, A

nthu

s ca

mpe

stris

, Fic

edul

a al

bico

llis,

Fic

edul

a pa

rva,

Acr

ocep

halu

s m

elan

opog

on, A

croc

epha

lus

palu

dico

la, P

hala

croc

orax

car

bo s

inen

sis,

Pel

ecan

us o

nocr

otal

u, P

odic

eps

aurit

us, P

tero

cles

alc

hata

. C

onve

ni d

e B

ON

N (A

nnex

2)

Oce

lls: C

ircus

aer

ugin

osus

, Circ

us c

yane

us, A

nas

acut

a, A

nas

clyp

eata

, Ana

s cr

ecca

, Ana

s pe

nelo

pe, A

nas

plat

yrhy

ncho

s, A

nas

quer

qued

ula,

Ana

s st

repe

ra,

Ans

er a

nser

, Ans

er fa

balis

, Ayt

hya

ferin

a, A

ythy

a fu

ligul

a, A

ythy

a m

arila

, Bra

nta

bern

icla

, Bra

nta

leuc

opsi

s, B

ucep

hala

cla

ngul

a, C

ygnu

s co

lum

bian

us, C

ygnu

s cy

gnus

, Cyg

nus

olor

, Mel

anitt

a fu

sca,

Mel

anitt

a ni

gra,

Mer

gus

albe

llus,

Mer

gus

mer

gans

er, M

ergu

s se

rrat

or, N

etta

rufin

a, S

omat

eria

mol

lissi

ma,

Tad

orna

ferr

ugin

ea,

Tado

rna

tado

rna,

Cha

radr

ius

alex

andr

inus

, Cha

radr

ius

dubi

us, C

hara

driu

s hi

atic

ula,

Cha

radr

ius

mor

inel

lus,

Che

ttusi

a gr

egar

i, E

udro

mia

s m

orin

ellu

s, P

luvi

alis

apric

aria

, Act

itis

hypo

leuc

os, A

rena

ria in

terp

res,

Cal

idris

alb

a, C

alid

ris a

lpin

a, C

alid

ris c

anut

us, C

alid

ris fe

rrug

inea

, Cal

idris

mar

itim

, Cal

idris

min

uta,

Cal

idris

, em

min

ckii,

Gal

linag

o m

edia

, Lim

icol

a fa

lcin

ellu

s, L

imos

a la

ppon

ica,

Lim

osa

limos

a, L

ymno

cryp

tes

min

ima,

Num

eniu

s ar

quat

a, N

umen

ius

phae

opus

, Pha

laro

pus

fulic

ariu

s, P

hala

ropu

s lo

batu

s, P

hilo

mac

hus

pugn

ax, S

colo

pax

rust

icol

a, T

ringa

ery

thro

pus,

Trin

ga g

lare

ola,

Trin

ga n

ebul

aria

, Trin

ga o

chro

pus,

Trin

ga s

tagn

atili

s,

Xen

us c

iner

eus,

Chl

idon

ias

leuc

opte

r, C

hlid

onia

s le

ucop

teru

s, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a be

ngal

ensi

s, G

lare

ola

prat

inco

la, L

arus

aud

ouin

ii,

Laru

s ge

nei,

Laru

s m

elan

ocep

halu

s, H

iman

topu

s hi

man

topu

, Rec

urvi

rost

ra a

vose

tt, P

lata

lea

leuc

orod

i, P

lega

dis

falc

inel

lus,

Gav

ia s

tella

ta, G

rus

grus

, Por

zana

po

rzan

a, F

iced

ula

hypo

leuc

a, M

usci

capa

stri

ata,

Pel

ecan

us o

nocr

otal

us, P

odic

eps

aurit

us, P

odic

eps

gris

egen

a.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

2)

Oce

lls:

Circ

us a

erug

inos

us, C

ircus

cya

neus

, Ans

er fa

balis

, Ayt

hya

mar

ila, A

ythy

a ny

roca

, Bra

nta

bern

icla

, Bra

nta

leuc

opsi

s, B

ucep

hala

cla

ngul

a, C

lang

ula

hyem

alis

, Cyg

nus

colu

mbi

anus

, Cyg

nus

cygn

us, M

arm

aron

etta

ang

ustir

ostri

s, M

ergu

s al

bellu

s, O

xyur

a le

ucoc

epha

la, T

ador

na fe

rrug

inea

, Tad

orna

tado

rna,

Apu

s ap

us, A

pus

mel

ba, C

aprim

ulgu

s eu

ropa

eus,

Cap

rimul

gus

rufic

ollis

, Cha

radr

ius

alex

andr

inus

, Cha

radr

ius

dubi

us, C

hara

driu

s hi

atic

ula,

Cha

radr

ius

mor

inel

lu, P

luvi

alis

ap

ricar

ia, A

ctiti

s hy

pole

ucos

, Are

naria

inte

rpre

s, C

alid

ris a

lba,

Cal

idris

alp

ina,

Cal

idris

can

utus

, Cal

idris

ferr

ugin

ea, C

alid

ris m

ariti

ma,

Cal

idris

min

uta,

Cal

idris

te

mm

inck

ii, G

allin

ago

med

ia, L

imic

ola

falc

inel

lus,

Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga e

ryth

ropu

s, T

ringa

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia, T

ringa

och

ropu

s,

Trin

ga s

tagn

atili

s, T

ringa

tota

nus,

Xen

us c

iner

eus,

Chl

idon

ias

hybr

id, C

hlid

onia

s ni

ger,

Gel

oche

lidon

nilo

tic, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a do

ugal

lii,

Ste

rna

hiru

ndo,

Ste

rna,

and

vice

nsis

, Gla

reol

a pr

atin

cola

, Lar

us a

udou

inii,

Lar

us g

enei

, Lar

us m

elan

ocep

halu

s, H

iman

topu

s hi

man

topu

s, R

ecur

viro

stra

avo

setta

, A

rdea

pur

pure

a, A

rdeo

la ra

lloid

es, B

otau

rus

stel

laris

, Bub

ulcu

s ib

is, E

gret

ta a

lba,

Egr

etta

gar

zetta

, Ixo

bryc

hus

min

utus

, Nyc

ticor

ax n

yctic

orax

, Pla

tale

a le

ucor

odia

, P

lega

dis

falc

inel

lus,

Alc

edo

atth

is, P

hoen

icop

teru

s ru

ber,

Gav

ia a

rctic

a, G

avia

imm

er, G

avia

ste

llata

, Gru

s gr

us, O

tis ta

rda,

Cre

x cr

ex ,

Fulic

a cr

ista

ta, P

orph

yrio

po

rphy

rio, P

orza

na p

arva

, Por

zana

por

zana

, Por

zana

pus

illa,

Cal

andr

ella

rufe

scen

s, M

elan

ocor

ypha

cal

andr

a, C

erth

ia b

rach

ydac

tyla

, Acr

ocep

halu

s ar

undi

nace

us,

Acr

ocep

halu

s m

elan

opog

on, A

croc

epha

lus

palu

dico

la, A

croc

epha

lus

palu

stris

, Acr

ocep

halu

s sc

hoen

obae

nus,

Acr

ocep

halu

s sc

irpac

eus,

Cet

tia c

etti,

Cis

ticol

a ju

ncid

is, H

ippo

lais

icte

rina,

Hip

pola

is p

allid

a, H

ippo

lais

pol

yglo

tta, L

ocus

tella

lusc

inio

ides

, Loc

uste

lla n

aevi

a, P

hyllo

scop

us b

onel

li, P

hyllo

scop

us c

olly

bita

, P

hyllo

scop

us s

ibila

trix,

Phy

llosc

opus

troc

hilu

s, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia,

sve

cica

, Pod

icep

s au

ritus

, Pod

icep

s cr

ista

tus,

Pod

icep

s gr

iseg

ena,

Pod

icep

s ni

gric

ollis

, Tac

hyba

ptus

rufic

ollis

, Puf

finus

gra

vis.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

3)

Oce

lls:

Circ

us a

erug

inos

us,

Circ

us c

yane

us,

Ana

s ac

uta,

Ana

s cl

ypea

ta,

Ana

s cr

ecca

, A

nas

pene

lope

, A

nas

plat

yrhy

ncho

s, A

nas

quer

qued

ula,

Ana

s st

repe

ra,

Ans

er a

nser

, A

nser

bra

chyr

hync

hus,

Ans

er f

abal

is,

Ayt

hya

ferin

a, A

ythy

a fu

ligul

a, A

ythy

a m

arila

, A

ythy

a ny

roca

, B

rant

a be

rnic

la,

Buc

epha

la c

lang

ula,

Cla

ngul

a hy

emal

is, C

ygnu

s ol

or, M

elan

itta

fusc

a, M

elan

itta

nigr

a, M

ergu

s m

erga

nser

, Mer

gus

serr

ator

, Net

ta ru

fina,

Som

ater

ia m

ollis

sim

a, A

pus

apus

, Alc

a ar

ctic

a, F

rate

rcul

a aa

lge,

Plu

vial

is a

pric

aria

, V

anel

lus

vane

llus,

Cal

idris

can

utus

, G

allin

ago

galli

nago

, Li

mos

a la

ppon

ica,

Lim

osa

limos

a, L

ymno

cryp

tes

min

ima,

Num

eniu

s ar

quat

a,

Num

eniu

s ph

aeop

us,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Tr

inga

ery

thro

pus,

Trin

ga n

ebul

aria

, Tr

inga

tot

anus

, Tr

yngi

tes

subr

ufic

ollis

, S

terc

orar

ius

para

sitic

us,

Ste

rcor

ariu

s po

mar

inus

, S

terc

orar

ius

skua

, S

tern

a be

ngal

ensi

s, H

aem

atop

us o

stra

legu

s, L

arus

cac

hinn

ans,

Lar

us c

anus

, La

rus

ridib

undu

s, R

issa

trid

acty

la,

Ard

ea c

iner

ea,

Pha

lacr

ocor

ax a

risto

telis

, Pha

lacr

ocor

ax c

arbo

, Sul

a ba

ssan

a, P

odic

eps

cris

tatu

s, P

uffin

us g

ravi

s.

Salo

brar

s C

orre

spon

en a

ls s

egüe

nts

hàbi

tats

de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

o (1

310)

Veg

etac

ió a

nual

col

onitz

ador

a de

sòl

s sa

lins

litor

als

o in

terio

rs

o (1

320)

Veg

etac

ió g

ram

inoi

de v

ivaç

d' "

Spa

rtina

" o

(141

0) P

rade

lls i

jonq

uere

s ha

lòfil

es, m

edite

rràn

ies

(Jun

ceta

lia m

ariti

mae

) o

(142

0) M

atol

lars

hal

òfils

med

iterr

anis

i te

rmoa

tlànt

ics

(Arth

ocne

met

alia

frut

icos

ae)

o (1

430)

Mat

olla

rs h

alon

itròf

ils (P

egan

o-S

also

lete

a)

o (1

510)

Est

epes

sal

ines

med

iterr

ànie

s co

ntin

enta

ls (L

imon

ieta

lia) P

riorit

ari

Taul

a d’

espè

cies

pro

tegi

des

en a

ques

t am

bien

t, se

gons

la n

orm

ativ

a:

AU

TON

ÒM

ICA

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

ts

Inve

rteb

rats

Pe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

OR

DR

E 5

/11/

84 i

O

RD

RE

28/

10/8

6 E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

proh

ibid

a

-- --

-- --

-- --

--

E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

sotm

esa

a au

torit

zaci

ó pr

èvia

.

-- --

-- --

-- --

--

LLE

I 3/1

988

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

la fl

ora

i de

la

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

-- --

- P

odar

cis

hisp

anic

a -

Psa

mm

odro

mus

al

giru

s

- 32

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

--

DE

CR

ET

148/

1992

A

nnex

1. E

spèc

ies

sens

ible

s.

-- --

-- --

-- -

Trin

ga to

tanu

s -

Him

anto

pus

him

anto

pus

- R

ecur

viro

stra

av

oset

ta

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

mol

t sen

sibl

es.

-- --

-- --

-- -

Chl

idon

ias

nige

r -

Chl

idon

ias

nigr

a -

Gel

oche

lidon

ni

lotic

a -

Gel

oche

lidon

nilo

tica

- G

lare

ola

prat

inco

la

- H

aem

atop

us

ostra

legu

s

--

ESTA

TAL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Rea

l Dec

reto

43

9/19

90

Espè

cies

sen

sibl

es a

l'a

ltera

ció

del s

eu

hàbi

tat.

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

d'e

xtin

ció.

--

-- --

-- --

-- --

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s es

peci

al

-- --

-- --

- P

odar

cis

hisp

anic

a -

Psa

mm

odro

mus

al

giru

s

- 42

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

--

A

nnex

3. E

spèc

ies

vuln

erab

les.

--

-- --

-- --

-- --

EUR

OPE

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Dire

ctiv

a 79

/409

A

nnex

1. E

spèc

ies

obje

cte

de m

esur

es

de c

onse

rvac

ió

espe

cial

del

seu

hà

bita

t

-- --

-- --

-- -

21 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

--

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E

(Rea

l Dec

reto

19

97/1

995)

Ann

ex 1

. d’h

abita

ts

natu

rals

d’in

terè

s co

mun

itari

per a

la

cons

erva

ció

dels

qu

als

és n

eces

sari

dess

igna

r zon

es

espe

cial

s de

co

nser

vaci

ó

-- -

(131

0)

- (1

320)

-

(141

0)

- (1

420)

-

(143

0 -

(151

0) Prioritari

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

per l

a co

nser

vaci

ó de

les

qual

s ca

l de

sign

ar z

ones

es

peci

als

de

cons

erva

ció

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

4. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

que

requ

erei

xen

una

prot

ecci

ó es

trict

a.

-- --

-- --

-- --

--

INTE

RN

AC

ION

AL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

tsPe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

CIT

ES

A

nnex

1. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- --

--

Con

veni

de

BO

NN

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

--

-- --

-- --

- Tr

yngi

tes

subr

ufic

ollis

-

Laru

s au

doui

nii

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

que

han

de s

er

obje

cte

d'ac

ords

in

tern

acio

nals

-- --

-- --

-- -

42 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la

taul

a)

--

Con

veni

de

BE

RN

A

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

-- --

-- -

42 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la

taul

a)

--

A

nnex

3. E

spèc

ies

de fa

una

prot

egid

es.

-- --

-- --

- P

odar

cis

hisp

anic

a P

sam

mod

rom

us a

lgiru

s

- 19

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

--

NO

RM

ATI

VA E

SPEC

ÍFIC

A D

EL P

EIN

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

ts

Inve

rteb

rats

Pe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

DE

CR

ET

328/

1992

A

nnex

3 i

4. E

spèc

ies

estri

ctam

ent p

rote

gide

s a

l’int

erio

r de

l’esp

ai d

’inte

rès

natu

ral d

el D

elta

de

l’Ebr

e.

Aqu

esta

dec

lara

ció

impl

ica

la

proh

ibic

ió d

e la

des

trucc

ió, d

el

desa

rrel

amen

t i, s

i s'e

scau

, ta

mbé

de

la c

ollit

a i l

a co

mer

cial

itzac

ió d

e le

s es

pèci

es

i de

les

seve

s lla

vors

, aix

í com

la

prot

ecci

ó de

l med

i nat

ural

en

què

viue

n.

- Li

mon

iast

rum

mon

opet

alum

-

Lim

oniu

m s

p. (

L. b

ellid

ifolli

um,

L. d

ensi

ssim

um,

L. e

chio

ides

, L.

fe

rula

ceum

, L.

gi

berti

i, L.

gi

rard

ianu

m, L

. gla

ucop

hyllu

m,

L.

late

brac

teat

um,

L.

narb

onen

se, L

. virg

atum

) -

Zygo

phyl

lum

alb

um

-- -

Dug

aste

lla v

alen

tina

- P

enta

cola

sph

acel

ata

- C

icin

della

circ

umda

ta

- D

enda

rus

schu

ster

i -

Pel

osia

sp.

-

Mel

anop

sis

sp.

-- --

-- --

LLEI

3/1

988

Oce

lls:

Cha

radr

ius

alex

andr

inus

, Cha

radr

ius

dubi

us, C

hara

driu

s hi

atic

ula,

Cha

radr

ius

mor

inel

lus,

Plu

vial

is a

pric

aria

, Act

itis

hypo

leuc

os, A

rena

ria in

terp

res,

Cal

idris

alb

a, C

alid

ris a

lpin

a,

Cal

idris

can

utus

, Cal

idris

ferr

ugin

ea, C

alid

ris m

ariti

ma,

Cal

idris

min

uta,

Cal

idris

tem

min

ckii,

Gal

linag

o m

edia

, Lim

icol

a fa

lcin

ellu

s, L

imos

a la

ppon

ica,

Lim

osa

limos

a, L

ymno

cryp

tes

min

ima,

N

umen

ius

arqu

ata,

Num

eniu

s ph

aeop

us, P

hala

ropu

s lo

batu

s, P

hilo

mac

hus

pugn

ax, T

ringa

ery

thro

pus,

Trin

ga g

lare

ola,

Trin

ga n

ebul

aria

, Trin

ga o

chro

pus,

Trin

ga s

tagn

atili

s, T

ringa

to

tanu

s, X

enus

cin

ereu

s, G

lare

ola

prat

inco

la, H

aem

atop

us o

stra

legu

s

Rea

l Dec

reto

439

/199

0 (A

nnex

2)

Oce

lls: P

luvi

alis

apr

icar

ia, A

ctiti

s hy

pole

ucos

, Are

naria

inte

rpre

s, C

alid

ris a

lba,

Cal

idris

alp

ina,

Cal

idris

can

utus

, Cal

idris

ferr

ugin

ea, C

alid

ris m

ariti

ma,

Cal

idris

m

inut

a, C

alid

riste

mm

inck

i, Li

mos

aapp

onic

a, L

imos

a lim

osa,

Num

eniu

s ar

quat

a, N

umen

ius

phae

opus

, Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga, r

ythr

opus

, Tr

inga

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia, T

ringa

och

ropu

s, T

ringa

sta

gnat

ilis,

Ste

rcor

ariu

s pa

rasi

ticus

, Ste

rcor

ariu

s po

mar

inus

, Ste

rcor

ariu

s sk

ua, C

hlid

onia

s hy

brid

, C

hlid

onia

s, e

ucop

teru

s, C

hlid

onia

s ni

ger,

Gel

oche

lidon

nilo

tic, H

ydro

prog

ne c

aspi

c, S

tern

a al

bifro

n, S

tern

a hi

rund

, Ste

rna

sand

vice

nsi,

Gla

reol

a pr

atin

col,

Hae

mat

opus

ost

rale

gu, L

arus

aud

ouin

i, La

rus

canu

, Lar

us g

ene,

Lar

us m

arin

u, L

arus

mel

anoc

epha

lu, L

arus

min

utu,

Ris

sa tr

idac

tyl,

Him

anto

pus

him

anto

pu,

Rec

urvi

rost

ra a

vose

tta.

Dire

ctiv

a 79

/409

(Ann

ex 1

) O

cells

: Cha

radr

ius

mor

inel

lu, E

udro

mia

s, o

rinel

lus,

Plu

vial

is a

pric

aria

, Gal

linag

o m

edia

, Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga g

lare

ola,

Chl

idon

ias

hybr

id, C

hlid

onia

s ni

ger,

Gel

oche

lidon

nilo

tic, H

ydro

prog

ne c

aspi

c, S

tern

a, lb

ifron

s, S

tern

a do

ugal

lii, S

tern

a hi

rund

o, S

tern

a sa

ndvi

cens

is, G

lare

ola

prat

inco

la, L

arus

au

doui

nii,

Laru

s ge

nei,

Laru

s m

elan

ocep

halu

s, H

iman

topu

s hi

man

topu

s, R

ecur

viro

stra

avo

setta

. C

onve

ni d

e B

ON

N (A

nnex

2)

Oce

lls:

Cha

radr

ius

alex

andr

inus

, Cha

radr

ius

dubi

us, C

hara

driu

s hi

atic

ula,

Cha

radr

ius

mor

inel

lus,

Che

ttusi

a gr

egar

i, E

udro

mia

s m

orin

ellu

s, P

luvi

alis

apr

icar

ia,

Act

itis

hypo

leuc

os, A

rena

ria in

terp

res,

Cal

idris

alb

a, C

alid

ris a

lpin

a, C

alid

ris c

anut

us, C

alid

ris fe

rrug

inea

, Cal

idris

mar

itim

, Cal

idris

min

uta,

Cal

idris

, em

min

ckii,

G

allin

ago

med

ia, L

imic

ola

falc

inel

lus,

Lim

osa

lapp

onic

a, L

imos

a lim

osa,

Lym

nocr

ypte

s m

inim

a, N

umen

ius

arqu

ata,

Num

eniu

s ph

aeop

us, P

hala

ropu

s fu

licar

ius,

P

hala

ropu

s lo

batu

s, P

hilo

mac

hus

pugn

ax, S

colo

pax

rust

icol

a, T

ringa

ery

thro

pus,

Trin

ga g

lare

ola,

Trin

ga n

ebul

aria

, Trin

ga o

chro

pus,

Trin

ga s

tagn

atili

s, X

enus

ci

nere

us, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a be

ngal

ensi

s, G

lare

ola

prat

inco

la, L

arus

aud

ouin

ii, L

arus

gen

ei, L

arus

mel

anoc

epha

lus,

Him

anto

pus

him

anto

pu, R

ecur

viro

stra

avo

setta

C

onve

ni d

e B

erna

(Ann

ex 2

) O

cells

: Tad

orna

ferr

ugin

ea, T

ador

na ta

dorn

a, C

hara

driu

s al

exan

drin

us, C

hara

driu

s du

bius

, Cha

radr

ius

hiat

icul

a, C

hara

driu

s m

orin

ellu

, Plu

vial

is a

pric

aria

, Act

itis

hypo

leuc

os, A

rena

ria in

terp

res,

Cal

idris

alb

a, C

alid

ris a

lpin

a, C

alid

ris c

anut

us, C

alid

ris fe

rrug

inea

, Cal

idris

mar

itim

a, C

alid

ris m

inut

a, C

alid

ris te

mm

inck

ii, G

allin

ago

med

ia, L

imic

ola

falc

inel

lus,

Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga e

ryth

ropu

s, T

ringa

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia, T

ringa

och

ropu

s, T

ringa

sta

gnat

ilis,

Tr

inga

tota

nus,

Xen

us c

iner

eus,

Chl

idon

ias

hybr

id, C

hlid

onia

s ni

ger,

Gel

oche

lidon

nilo

tic, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a do

ugal

lii, S

tern

a hi

rund

o,

Ste

rna,

and

vice

nsis

, Lar

us a

udou

inii,

Lar

us g

enei

, Lar

us m

elan

ocep

halu

s, H

iman

topu

s hi

man

topu

s, R

ecur

viro

stra

avo

setta

, Ard

ea p

urpu

rea,

Ard

eola

rallo

ides

.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

3)

Oce

lls:

Lim

osa

lapp

onic

a, L

imos

a lim

osa,

Lym

nocr

ypte

s m

inim

a, N

umen

ius

arqu

ata,

Num

eniu

s ph

aeop

us,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Tr

inga

ery

thro

pus,

Trin

ga

nebu

laria

, Trin

ga to

tanu

s, T

ryng

ites

subr

ufic

ollis

, Ste

rcor

ariu

s pa

rasi

ticus

, Ste

rcor

ariu

s po

mar

inus

, Ste

rcor

ariu

s sk

ua, S

tern

a be

ngal

ensi

s, H

aem

atop

us o

stra

legu

s,

Laru

s ca

chin

nans

, Lar

us c

anus

, Lar

us ri

dibu

ndus

, Ris

sa tr

idac

tyla

.

Plat

ges

de z

orra

i du

nes

Cor

resp

onen

als

seg

üent

s hà

bita

ts d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

o

(211

0)

Veg

etac

ió d

e le

s du

nes

mòb

ils p

rimàr

ies

(dun

es e

mbr

ionà

ries)

am

b "E

lym

us fa

rctu

s"

o (2

120)

V

eget

ació

de

les

dune

s m

òbils

sec

undà

ries

(dun

es b

lanq

ues)

am

b "A

mm

ophi

la a

rena

ria

o (2

190)

D

epre

ssio

ns h

umid

es d

e le

s in

terd

unes

lito

rals

am

b jo

nc b

oval

(Sci

rpus

hol

osch

oenu

s va

r. au

stra

lis) i

ces

quer

a (S

acch

arum

rave

nnae

) o

(223

0) V

eget

ació

terò

fita

efím

era

de le

s du

nes

med

iterr

ànie

s (M

alco

lmie

talia

) o

(224

0) P

rats

de

llist

ó (B

rach

ypod

ium

retu

sum

) i a

ltres

pra

ts s

ecs

amb

terò

fits,

col

onitz

ador

s d'

aren

ys m

aríti

ms

Taul

a d’

espè

cies

pro

tegi

des

en a

ques

t am

bien

t, se

gons

la n

orm

ativ

a:

AU

TON

ÒM

ICA

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

ts

Inve

rteb

rats

Pe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

OR

DR

E 5

/11/

84 i

O

RD

RE

28/

10/8

6 E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

proh

ibid

a

-- --

-- --

-- --

--

E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

sotm

esa

a au

torit

zaci

ó pr

èvia

.

-- --

-- --

-- --

--

LLE

I 3/1

988

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

la fl

ora

i de

la

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

-- --

- P

odar

cis

hisp

anic

a -

Psa

mm

odro

mus

al

giru

s

- 32

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

--

DE

CR

ET

148/

1992

A

nnex

1. E

spèc

ies

sens

ible

s.

-- --

-- --

-- -

Trin

ga to

tanu

s -

Him

anto

pus

him

anto

pus

- R

ecur

viro

stra

av

oset

ta

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

mol

t sen

sibl

es.

-- --

-- --

-- -

Chl

idon

ias

nige

r -

Chl

idon

ias

nigr

a -

Gel

oche

lidon

ni

lotic

a -

Gel

oche

lidon

nilo

tica

- G

lare

ola

prat

inco

la

- H

aem

atop

us

ostra

legu

s

--

ESTA

TAL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Rea

l Dec

reto

43

9/19

90

Espè

cies

sen

sibl

es a

l'a

ltera

ció

del s

eu

hàbi

tat.

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

d'e

xtin

ció.

--

-- --

-- --

-- --

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s es

peci

al

-- --

-- --

- P

odar

cis

hisp

anic

a -

Psa

mm

odro

mus

al

giru

s

- 42

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

--

A

nnex

3. E

spèc

ies

vuln

erab

les.

--

-- --

-- --

-- --

EUR

OPE

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Dire

ctiv

a 79

/409

A

nnex

1. E

spèc

ies

obje

cte

de m

esur

es

de c

onse

rvac

ió

espe

cial

del

seu

hà

bita

t

-- --

-- --

-- -

21 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

--

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E

(Rea

l Dec

reto

19

97/1

995)

Ann

ex 1

. d’h

abita

ts

natu

rals

d’in

terè

s co

mun

itari

per a

la

cons

erva

ció

dels

qu

als

és n

eces

sari

dess

igna

r zon

es

espe

cial

s de

co

nser

vaci

ó

-- -

(131

0)

- (1

320)

-

(141

0)

- (1

420)

-

(143

0 -

(151

0) Prioritari

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

per l

a co

nser

vaci

ó de

les

qual

s ca

l de

sign

ar z

ones

es

peci

als

de

cons

erva

ció

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

4. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

que

requ

erei

xen

una

prot

ecci

ó es

trict

a.

-- --

-- --

-- --

--

INTE

RN

AC

ION

AL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

tsPe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

CIT

ES

A

nnex

1. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- --

--

Con

veni

de

BO

NN

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

--

-- --

-- --

- Tr

yngi

tes

subr

ufic

ollis

-

Laru

s au

doui

nii

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

que

han

de s

er

obje

cte

d'ac

ords

in

tern

acio

nals

-- --

-- --

-- -

42 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la

taul

a)

--

Con

veni

de

BE

RN

A

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

-- --

-- -

42 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la

taul

a)

--

A

nnex

3. E

spèc

ies

de fa

una

prot

egid

es.

-- --

-- --

- P

odar

cis

hisp

anic

a P

sam

mod

rom

us a

lgiru

s

- 19

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

--

NO

RM

ATI

VA E

SPEC

ÍFIC

A D

EL P

EIN

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

ts

Inve

rteb

rats

Pe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

DE

CR

ET

328/

1992

A

nnex

3 i

4. E

spèc

ies

estri

ctam

ent p

rote

gide

s a

l’int

erio

r de

l’esp

ai d

’inte

rès

natu

ral d

el D

elta

de

l’Ebr

e.

Aqu

esta

dec

lara

ció

impl

ica

la

proh

ibic

ió d

e la

des

trucc

ió, d

el

desa

rrel

amen

t i, s

i s'e

scau

, ta

mbé

de

la c

ollit

a i l

a co

mer

cial

itzac

ió d

e le

s es

pèci

es

i de

les

seve

s lla

vors

, aix

í com

la

prot

ecci

ó de

l med

i nat

ural

en

què

viue

n.

- Li

mon

iast

rum

mon

opet

alum

-

Lim

oniu

m s

p. (

L. b

ellid

ifolli

um,

L. d

ensi

ssim

um,

L. e

chio

ides

, L.

fe

rula

ceum

, L.

gi

berti

i, L.

gi

rard

ianu

m, L

. gla

ucop

hyllu

m,

L.

late

brac

teat

um,

L.

narb

onen

se, L

. virg

atum

) -

Zygo

phyl

lum

alb

um

- Ta

mar

ix b

obea

na

-- -

Dug

aste

lla v

alen

tina

- P

enta

cola

sph

acel

ata

- C

icin

della

circ

umda

ta

- D

enda

rus

schu

ster

i -

Pel

osia

sp.

-

Mel

anop

sis

sp.

-- --

-- --

LLEI

3/1

988

Oce

lls:

Cha

radr

ius

alex

andr

inus

, Cha

radr

ius

dubi

us, C

hara

driu

s hi

atic

ula,

Cha

radr

ius

mor

inel

lus,

Plu

vial

is a

pric

aria

, Act

itis

hypo

leuc

os, A

rena

ria in

terp

res,

Cal

idris

alb

a, C

alid

ris a

lpin

a,

Cal

idris

can

utus

, Cal

idris

ferr

ugin

ea, C

alid

ris m

ariti

ma,

Cal

idris

min

uta,

Cal

idris

tem

min

ckii,

Gal

linag

o m

edia

, Lim

icol

a fa

lcin

ellu

s, L

imos

a la

ppon

ica,

Lim

osa

limos

a, L

ymno

cryp

tes

min

ima,

N

umen

ius

arqu

ata,

Num

eniu

s ph

aeop

us, P

hala

ropu

s lo

batu

s, P

hilo

mac

hus

pugn

ax, T

ringa

ery

thro

pus,

Trin

ga g

lare

ola,

Trin

ga n

ebul

aria

, Trin

ga o

chro

pus,

Trin

ga s

tagn

atili

s, T

ringa

to

tanu

s, X

enus

cin

ereu

s, G

lare

ola

prat

inco

la, H

aem

atop

us o

stra

legu

s

Rea

l Dec

reto

439

/199

0 (A

nnex

2)

Oce

lls: P

luvi

alis

apr

icar

ia, A

ctiti

s hy

pole

ucos

, Are

naria

inte

rpre

s, C

alid

ris a

lba,

Cal

idris

alp

ina,

Cal

idris

can

utus

, Cal

idris

ferr

ugin

ea, C

alid

ris m

ariti

ma,

Cal

idris

m

inut

a, C

alid

riste

mm

inck

i, Li

mos

aapp

onic

a, L

imos

a lim

osa,

Num

eniu

s ar

quat

a, N

umen

ius

phae

opus

, Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga, r

ythr

opus

, Tr

inga

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia, T

ringa

och

ropu

s, T

ringa

sta

gnat

ilis,

Ste

rcor

ariu

s pa

rasi

ticus

, Ste

rcor

ariu

s po

mar

inus

, Ste

rcor

ariu

s sk

ua, C

hlid

onia

s hy

brid

, C

hlid

onia

s, e

ucop

teru

s, C

hlid

onia

s ni

ger,

Gel

oche

lidon

nilo

tic, H

ydro

prog

ne c

aspi

c, S

tern

a al

bifro

n, S

tern

a hi

rund

, Ste

rna

sand

vice

nsi,

Gla

reol

a pr

atin

col,

Hae

mat

opus

ost

rale

gu, L

arus

aud

ouin

i, La

rus

canu

, Lar

us g

ene,

Lar

us m

arin

u, L

arus

mel

anoc

epha

lu, L

arus

min

utu,

Ris

sa tr

idac

tyl,

Him

anto

pus

him

anto

pu,

Rec

urvi

rost

ra a

vose

tta.

Dire

ctiv

a 79

/409

(Ann

ex 1

) O

cells

: Cha

radr

ius

mor

inel

lu, E

udro

mia

s, o

rinel

lus,

Plu

vial

is a

pric

aria

, Gal

linag

o m

edia

, Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga g

lare

ola,

Chl

idon

ias

hybr

id, C

hlid

onia

s ni

ger,

Gel

oche

lidon

nilo

tic, H

ydro

prog

ne c

aspi

c, S

tern

a, lb

ifron

s, S

tern

a do

ugal

lii, S

tern

a hi

rund

o, S

tern

a sa

ndvi

cens

is, G

lare

ola

prat

inco

la, L

arus

au

doui

nii,

Laru

s ge

nei,

Laru

s m

elan

ocep

halu

s, H

iman

topu

s hi

man

topu

s, R

ecur

viro

stra

avo

setta

. C

onve

ni d

e B

ON

N (A

nnex

2)

Oce

lls:

Cha

radr

ius

alex

andr

inus

, Cha

radr

ius

dubi

us, C

hara

driu

s hi

atic

ula,

Cha

radr

ius

mor

inel

lus,

Che

ttusi

a gr

egar

i, E

udro

mia

s m

orin

ellu

s, P

luvi

alis

apr

icar

ia,

Act

itis

hypo

leuc

os, A

rena

ria in

terp

res,

Cal

idris

alb

a, C

alid

ris a

lpin

a, C

alid

ris c

anut

us, C

alid

ris fe

rrug

inea

, Cal

idris

mar

itim

, Cal

idris

min

uta,

Cal

idris

, em

min

ckii,

G

allin

ago

med

ia, L

imic

ola

falc

inel

lus,

Lim

osa

lapp

onic

a, L

imos

a lim

osa,

Lym

nocr

ypte

s m

inim

a, N

umen

ius

arqu

ata,

Num

eniu

s ph

aeop

us, P

hala

ropu

s fu

licar

ius,

P

hala

ropu

s lo

batu

s, P

hilo

mac

hus

pugn

ax, S

colo

pax

rust

icol

a, T

ringa

ery

thro

pus,

Trin

ga g

lare

ola,

Trin

ga n

ebul

aria

, Trin

ga o

chro

pus,

Trin

ga s

tagn

atili

s, X

enus

ci

nere

us, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a be

ngal

ensi

s, G

lare

ola

prat

inco

la, L

arus

aud

ouin

ii, L

arus

gen

ei, L

arus

mel

anoc

epha

lus,

Him

anto

pus

him

anto

pu, R

ecur

viro

stra

avo

setta

C

onve

ni d

e B

erna

(Ann

ex 2

) O

cells

: Tad

orna

ferr

ugin

ea, T

ador

na ta

dorn

a, C

hara

driu

s al

exan

drin

us, C

hara

driu

s du

bius

, Cha

radr

ius

hiat

icul

a, C

hara

driu

s m

orin

ellu

, Plu

vial

is a

pric

aria

, Act

itis

hypo

leuc

os, A

rena

ria in

terp

res,

Cal

idris

alb

a, C

alid

ris a

lpin

a, C

alid

ris c

anut

us, C

alid

ris fe

rrug

inea

, Cal

idris

mar

itim

a, C

alid

ris m

inut

a, C

alid

ris te

mm

inck

ii, G

allin

ago

med

ia, L

imic

ola

falc

inel

lus,

Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga e

ryth

ropu

s, T

ringa

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia, T

ringa

och

ropu

s, T

ringa

sta

gnat

ilis,

Tr

inga

tota

nus,

Xen

us c

iner

eus,

Chl

idon

ias

hybr

id, C

hlid

onia

s ni

ger,

Gel

oche

lidon

nilo

tic, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a do

ugal

lii, S

tern

a hi

rund

o,

Ste

rna,

and

vice

nsis

, Lar

us a

udou

inii,

Lar

us g

enei

, Lar

us m

elan

ocep

halu

s, H

iman

topu

s hi

man

topu

s, R

ecur

viro

stra

avo

setta

, Ard

ea p

urpu

rea,

Ard

eola

rallo

ides

.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

3)

Oce

lls:

Lim

osa

lapp

onic

a, L

imos

a lim

osa,

Lym

nocr

ypte

s m

inim

a, N

umen

ius

arqu

ata,

Num

eniu

s ph

aeop

us,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Tr

inga

ery

thro

pus,

Trin

ga

nebu

laria

, Trin

ga to

tanu

s, T

ryng

ites

subr

ufic

ollis

, Ste

rcor

ariu

s pa

rasi

ticus

, Ste

rcor

ariu

s po

mar

inus

, Ste

rcor

ariu

s sk

ua, S

tern

a be

ngal

ensi

s, H

aem

atop

us o

stra

legu

s,

Laru

s ca

chin

nans

, Lar

us c

anus

, Lar

us ri

dibu

ndus

, Ris

sa tr

idac

tyla

.

Arr

ossa

rs

Taul

a d’

espè

cies

pro

tegi

des

en a

ques

t am

bien

t, se

gons

la n

orm

ativ

a:

AU

TON

ÒM

ICA

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

ts

Inve

rteb

rats

Pe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

OR

DR

E 5

/11/

84 i

O

RD

RE

28/

10/8

6 E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

proh

ibid

a

-- --

-- --

-- --

--

E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

sotm

esa

a au

torit

zaci

ó pr

èvia

.

-- --

-- --

-- --

--

LLE

I 3/1

988

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

la fl

ora

i de

la

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

- A

ustro

pota

mob

ius

palli

pes

-- -

5 es

pèci

es

d’am

fíbis

-

6 es

pèci

es d

e rè

ptils

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- 73

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferru

meq

uinu

m

- E

ptes

icus

se

rotin

us

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s -

Pip

istre

llus

nath

usii

- M

icro

tus

sp.

DE

CR

ET

148/

1992

A

nnex

1. E

spèc

ies

sens

ible

s.

-- --

-- --

-- -

13 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferru

meq

uinu

m

- E

ptes

icus

se

rotin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s m

olt s

ensi

bles

. --

-- --

-- --

- 10

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

--

ESTA

TAL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Rea

l Dec

reto

43

9/19

90

Espè

cies

sen

sibl

es a

l'a

ltera

ció

del s

eu

hàbi

tat.

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

d'e

xtin

ció.

--

-- --

-- --

- A

ythy

a ny

roca

-

Mar

mar

onet

ta

angu

stiro

stris

-

Oxy

ura

leuc

ocep

hala

-

Ard

eola

rallo

ides

-

Bot

auru

s st

ella

ris-

Cic

onia

nig

ra

- Fu

lica

cris

tata

-

Lani

us m

inor

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s es

peci

al

-- --

-- --

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- N

atrix

mau

ra

- N

atrix

nat

rix

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 47

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m n

-

Pip

istre

llus

nath

usii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s

Ann

ex 3

. Esp

ècie

s vu

lner

able

s.

-- --

-- --

-- --

--

EUR

OPE

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Dire

ctiv

a 79

/409

A

nnex

1. E

spèc

ies

obje

cte

de m

esur

es

de c

onse

rvac

ió

espe

cial

del

seu

hà

bita

t

-- --

-- --

-- -

27 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

--

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E

(Rea

l Dec

reto

19

97/1

995)

Ann

ex 1

. d’h

abita

ts

natu

rals

d’in

terè

s co

mun

itari

per a

la

cons

erva

ció

dels

qu

als

és n

eces

sari

dess

igna

r zon

es

espe

cial

s de

co

nser

vaci

ó

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

per l

a co

nser

vaci

ó de

les

qual

s ca

l de

sign

ar z

ones

es

peci

als

de

cons

erva

ció

- M

arsi

lea

quad

rifol

ia

-- -

Aus

tropo

tam

obiu

s pa

llipe

s --

-- --

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

A

nnex

4. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

que

requ

erei

xen

una

prot

ecci

ó es

trict

a.

- M

arsi

lea

quad

rifol

ia

-- --

-- --

-- -

Aet

hech

inus

al

giru

s -

Erin

aceu

s al

giru

s -

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

INTE

RN

AC

ION

AL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

CIT

ES

A

nnex

1. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- -

Falc

o pe

regr

inus

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

- H

irudo

m

edic

inal

is

-- --

-- --

Con

veni

de

BO

NN

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

--

-- --

-- --

-- --

A

nnex

2. E

spèc

ies

que

han

de s

er

obje

cte

d'ac

ords

in

tern

acio

nals

-- --

-- --

- D

erm

oche

lys

coria

cea

-

Car

etta

car

etta

-

Che

loni

a m

ydas

- 53

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s C

onve

ni d

e B

ER

NA

A

nnex

2. E

spèc

ies

de fa

una

estri

ctam

ent

prot

egid

es

-- --

-- --

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- 47

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

Ann

ex 3

. Esp

ècie

s de

faun

a pr

oteg

ides

. --

-- --

-- -

Buf

o bu

fo

- P

elod

ytes

pun

ctat

us

- R

ana

pere

zi

- N

atrix

mau

ra

- N

atrix

nat

rix

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 28

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s

NO

RM

ATI

VA E

SPEC

ÍFIC

A D

EL P

EIN

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

tsIn

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

DE

CR

ET

328/

1992

A

nnex

3 i

4.

Esp

ècie

s es

trict

amen

t pr

oteg

ides

a

l’int

erio

r de

l’esp

ai

d’in

terè

s na

tura

l del

D

elta

de

l’Ebr

e.

Aqu

esta

dec

lara

ció

impl

ica

la p

rohi

bici

ó de

la d

estru

cció

, del

de

sarr

elam

ent i

, si

s'es

cau,

tam

bé d

e la

col

lita

i la

com

erci

alitz

ació

de

les

espè

cies

i de

les

seve

s lla

vors

, aix

í co

m la

pro

tecc

ió d

el

med

i nat

ural

en

què

viue

n.

- M

arsi

lea

quad

rifol

ia

- B

ergi

a aq

uatic

a (=

B. c

apen

sis)

) --

- D

ugas

tella

val

entin

a -

Pen

taco

la

spha

cela

ta

- C

icin

della

ci

rcum

data

-

Den

daru

s sc

hust

eri

- P

elos

ia s

p.

- M

elan

opsi

s sp

.

-- --

-- --

LLEI

3/1

988

Am

fíbis

: B

ufo

bufo

, Buf

o ca

lam

ita, A

lyte

s ob

stet

rican

s, H

yla

mer

idio

nalis

, Pel

obat

es c

ultri

pes.

Rèp

tils:

C

olub

er h

ippo

crep

is, C

oron

ella

giro

ndic

a, N

atrix

mau

ra, N

atrix

nat

rix, A

ngui

s fra

gilis

, Pod

arci

s hi

span

ica.

O

cells

: C

ircus

aer

ugin

osus

, Circ

us c

yane

us, C

hara

driu

s al

exan

drin

us, C

hara

driu

s du

bius

, Cha

radr

ius

hiat

icul

a, C

hara

driu

s m

orin

ellu

s, P

luvi

alis

apr

icar

ia, A

ctiti

s hy

pole

ucos

, Are

naria

in

terp

res,

Cal

idris

alb

a, C

alid

ris a

lpin

a, C

alid

ris c

anut

us, C

alid

ris fe

rrug

inea

, Cal

idris

mar

itim

a, C

alid

ris m

inut

a, C

alid

ris te

mm

inck

ii, G

allin

ago

med

ia, L

imic

ola

falc

inel

lus,

Lim

osa

lapp

onic

a,

Lim

osa

limos

a, L

ymno

cryp

tes

min

ima,

Num

eniu

s ar

quat

a, N

umen

ius

phae

opus

, Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Trin

ga e

ryth

ropu

s, T

ringa

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia, T

ringa

oc

hrop

us, T

ringa

sta

gnat

ilis,

Trin

ga to

tanu

s, X

enus

cin

ereu

s, S

terc

orar

ius

para

sitic

us, S

terc

orar

ius

pom

arin

us, S

terc

orar

ius

skua

, Chl

idon

ias

hybr

ida,

Chl

idon

ias

leuc

opte

rus,

Chl

idon

ias

nige

r, G

eloc

helid

on n

ilotic

a, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a be

ngal

ensi

s, S

tern

a do

ugal

lii, S

tern

a hi

rund

o, S

tern

a sa

ndvi

cens

is, G

lare

ola

prat

inco

la, H

aem

atop

us o

stra

legu

s,

Him

anto

pus

him

anto

pus,

Rec

urvi

rost

ra a

vose

tta, A

rdea

cin

erea

, Ard

ea p

urpu

rea,

Ard

eola

rallo

ides

, Bub

ulcu

s ib

is, E

gret

ta a

lba,

Egr

etta

gar

zetta

, Ixo

bryc

hus

min

utus

, Nyc

ticor

ax n

yctic

orax

, P

lata

lea

leuc

orod

ia, P

lega

dis

falc

inel

lus,

Stre

ptop

elia

dec

aoct

o, A

lced

o at

this

, Mer

ops

apia

ster

, Upu

pa e

pops

, Pho

enic

opte

rus

rube

r, G

avia

arc

tica,

Gav

ia im

mer

, Gav

ia s

tella

ta, P

orph

yrio

po

rphy

rio, P

orza

na p

arva

, Por

zana

por

zana

, Por

zana

pus

illa,

Ral

lus

aqua

ticus

, Cal

andr

ella

rufe

scen

s.

D

ECR

ET 1

48/1

992

(Ann

ex 1

) O

cells

: C

ircus

cya

neus

, Cha

radr

ius

alex

andr

inus

, Cha

radr

ius

dubi

us,

Trin

ga to

tanu

s, C

hlid

onia

s hy

brid

a, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a hi

rund

o, H

iman

topu

s hi

man

topu

s, R

ecur

viro

stra

avo

setta

, Ard

ea p

urpu

rea,

Ard

ea c

iner

ea, B

ubul

cus

ibis

, Egr

etta

gar

zetta

. D

ECR

ET 1

48/1

992

(Ann

ex 2

) O

cells

: C

ircus

aer

ugin

osus

, Cha

radr

ius

mor

inel

lus,

Eud

rom

ias

mor

inel

lus,

Chl

idon

ias

nige

r, C

hlid

onia

s ni

gra,

Gel

oche

lidon

nilo

tica,

Gel

oche

lidon

nilo

tica,

Ste

rna

beng

alen

sis,

Ste

rna

nilo

tica,

Ste

rna

sand

vice

nsis

. R

eal D

ecre

to 4

39/1

990

(Ann

ex 2

) O

cells

: C

ircus

aer

ugin

osus

, Circ

us c

yane

us, C

hara

driu

s al

exan

drin

us, C

hara

driu

s du

bius

, Cha

radr

ius

hiat

icul

a, C

hara

driu

s m

orin

ellu

s, P

luvi

alis

apr

icar

ia, A

ctiti

s hy

pole

ucos

, Are

naria

inte

rpre

s, C

alid

ris a

lba,

Cal

idris

alp

ina,

Cal

idris

can

utus

, Cal

idris

ferr

ugin

ea, C

alid

ris m

ariti

ma,

Cal

idris

min

uta,

Cal

idris

tem

min

cki,

Lim

osaa

ppon

ica,

Lim

osa

limos

a, N

umen

ius

arqu

ata,

Num

eniu

s ph

aeop

us, P

hala

ropu

s lo

batu

s, P

hilo

mac

hus

pugn

ax, T

ringa

, ryt

hrop

us, T

ringa

gla

reol

a, T

ringa

ne

bula

ria, T

ringa

och

ropu

s, T

ringa

sta

gnat

ilis,

Ste

rcor

ariu

s pa

rasi

ticus

, Ste

rcor

ariu

s po

mar

inus

, Ste

rcor

ariu

s sk

ua, C

hlid

onia

s hy

brid

, Chl

idon

ias,

euc

opte

rus,

C

hlid

onia

s ni

ger,

Gel

oche

lidon

nilo

tic, H

ydro

prog

ne c

aspi

c, S

tern

a al

bifro

n, S

tern

a hi

rund

, Ste

rna

sand

vice

nsi,

Him

anto

pus

him

anto

pu, R

ecur

viro

stra

avo

sett,

Ard

ea

cine

re, A

rdea

pur

pure

, Bub

ulcu

s ib

i, E

gret

ta a

lba,

Egr

etta

, arz

etta

, Ixo

bryc

hus

min

utus

, Pla

tale

a le

ucor

odia

, Ple

gadi

s fa

lcin

ellu

s.

Dire

ctiv

a 79

/409

(Ann

ex 1

) O

cells

: C

ircus

aer

ugin

osus

, Circ

us c

yane

us, C

hara

driu

s m

orin

ellu

, Eud

rom

ias,

orin

ellu

s, P

luvi

alis

apr

icar

ia, G

allin

ago

med

ia, P

hala

ropu

s lo

batu

s, P

hilo

mac

hus

pugn

ax, T

ringa

gla

reol

a, C

hlid

onia

s hy

brid

, Chl

idon

ias

nige

r, G

eloc

helid

on n

ilotic

, Hyd

ropr

ogne

cas

pic,

Ste

rna,

lbifr

ons,

Ste

rna

doug

allii

, Ste

rna

hiru

ndo,

Ste

rna

sand

vice

nsis

, Him

anto

pus

him

anto

pus,

Rec

urvi

rost

ra a

vose

tta, A

rdea

pur

pure

a, A

rdeo

la ra

lloid

es, ,

Egr

etta

gar

zetta

, Ixo

bryc

hus

min

utus

, Pla

tale

a le

ucor

odia

, P

lega

dis

falc

inel

lus.

C

onve

ni d

e B

ON

N (A

nnex

2)

Oce

lls:

Circ

us a

erug

inos

us, C

ircus

cya

neus

, Mel

anitt

a fu

sca,

Mel

anitt

a ni

gra,

Mer

gus

albe

llus,

Mer

gus

mer

gans

er, M

ergu

s se

rrat

or, N

etta

rufin

a, S

omat

eria

m

ollis

sim

a, C

hara

driu

s al

exan

drin

us, C

hara

driu

s du

bius

, Cha

radr

ius

hiat

icul

a, C

hara

driu

s m

orin

ellu

s, C

hettu

sia

greg

ari,

Eud

rom

ias

mor

inel

lus,

Plu

vial

is a

pric

aria

, A

ctiti

s hy

pole

ucos

, Are

naria

inte

rpre

s, C

alid

ris a

lba,

Cal

idris

alp

ina,

Cal

idris

can

utus

, Cal

idris

ferr

ugin

ea, C

alid

ris m

ariti

m, C

alid

ris m

inut

a, C

alid

ris, e

mm

inck

ii,

Gal

linag

o m

edia

, Lim

icol

a fa

lcin

ellu

s, L

imos

a la

ppon

ica,

Lim

osa

limos

a, L

ymno

cryp

tes

min

ima,

Num

eniu

s ar

quat

a, N

umen

ius

phae

opus

, Pha

laro

pus

fulic

ariu

s,

Pha

laro

pus

loba

tus,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Sco

lopa

x ru

stic

ola,

Trin

ga e

ryth

ropu

s, T

ringa

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia, T

ringa

och

ropu

s, T

ringa

sta

gnat

ilis,

Xen

us

cine

reus

, Chl

idon

ias

leuc

opte

r, C

hlid

onia

s le

ucop

teru

s, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a be

ngal

ensi

s, G

lare

ola

prat

inco

la, H

iman

topu

s hi

man

topu

, R

ecur

viro

stra

avo

sett,

Pla

tale

a le

ucor

odi,

Ple

gadi

s fa

lcin

ellu

s, P

hoen

icop

teru

s ru

ber.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

2)

Oce

lls:

Circ

us a

erug

inos

us, C

ircus

cya

neus

, M

arm

aron

etta

ang

ustir

ostri

s, M

ergu

s al

bellu

s, O

xyur

a le

ucoc

epha

la,

Cha

radr

ius

alex

andr

inus

, Cha

radr

ius

dubi

us,

Cha

radr

ius

hiat

icul

a, C

hara

driu

s m

orin

ellu

, Plu

vial

is a

pric

aria

, Act

itis

hypo

leuc

os, A

rena

ria in

terp

res,

Cal

idris

alb

a, C

alid

ris a

lpin

a, C

alid

ris c

anut

us, C

alid

ris

ferr

ugin

ea, C

alid

ris m

ariti

ma,

Cal

idris

min

uta,

Cal

idris

tem

min

ckii,

Gal

linag

o m

edia

, Lim

icol

a fa

lcin

ellu

s, P

hala

ropu

s lo

batu

s, P

hilo

mac

hus

pugn

ax, T

ringa

ery

thro

pus,

Tr

inga

gla

reol

a, T

ringa

neb

ular

ia, T

ringa

och

ropu

s, T

ringa

sta

gnat

ilis,

Trin

ga to

tanu

s, X

enus

cin

ereu

s, C

hlid

onia

s hy

brid

, Chl

idon

ias

nige

r, G

eloc

helid

on n

ilotic

, H

ydro

prog

ne c

aspi

ca, S

tern

a al

bifro

ns, S

tern

a do

ugal

lii, S

tern

a hi

rund

o, S

tern

a, a

ndvi

cens

is, H

iman

topu

s hi

man

topu

s, R

ecur

viro

stra

avo

setta

, Ard

ea p

urpu

rea,

A

rdeo

la ra

lloid

es, B

ubul

cus

ibis

, Egr

etta

gar

zetta

, Ixo

bryc

hus

min

utus

, Pla

tale

a le

ucor

odia

, Ple

gadi

s fa

lcin

ellu

s.

C

onve

ni d

e B

erna

(Ann

ex 3

) O

cells

: C

ircus

aer

ugin

osus

, Circ

us c

yane

us, M

elan

itta

fusc

a, M

elan

itta

nigr

a, M

ergu

s m

erga

nser

, Mer

gus

serr

ator

, Net

ta ru

fina,

Som

ater

ia m

ollis

sim

a, A

lca

arct

ica,

Fr

ater

cula

aal

ge,

Plu

vial

is a

pric

aria

, V

anel

lus

vane

llus,

Cal

idris

can

utus

, G

allin

ago

galli

nago

, Li

mos

a la

ppon

ica,

Lim

osa

limos

a, L

ymno

cryp

tes

min

ima,

Num

eniu

s ar

quat

a,

Num

eniu

s ph

aeop

us,

Phi

lom

achu

s pu

gnax

, Tr

inga

er

ythr

opus

, Tr

inga

ne

bula

ria,

Trin

ga

tota

nus,

Tr

yngi

tes

subr

ufic

ollis

, S

terc

orar

ius

para

sitic

us,

Ste

rcor

ariu

s po

mar

inus

, Ste

rcor

ariu

s sk

ua, S

tern

a be

ngal

ensi

s.

Altr

es c

ultiu

s de

rega

diu

(hor

ta, b

lat d

e m

oro,

etc

.) P

oden

ser

util

itzat

s pe

r dife

rent

s tip

us d

e fa

una,

per

ò no

són

un

hàbi

tat i

mpr

esci

ndib

le p

er a

l man

teni

men

t de

les

pobl

acio

ns d

’esp

ècie

s pr

oteg

ides

o d

’inte

rès.

Am

bien

ts d

e se

rres

i pl

anes

lito

rals

seq

ues

Bos

cos

d’al

zine

s i d

e ca

rras

ques

(alz

inar

s i c

arra

scar

s)

Cor

resp

onen

al s

egüe

nt h

àbita

t de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

o (9

340)

A

lzin

ars

(de

Que

rcus

ilex

) i c

arra

scar

s (d

e Q

uerc

us ro

tund

ifolia

) E

spèc

ies

de fl

ora

d’es

peci

al in

terè

s pr

esen

ts e

n aq

uest

am

bien

t, qu

e no

est

an a

ctua

lmen

t pro

tegi

des

però

cal

dria

pro

tegi

r: o

Car

ex s

ylva

tica

subs

p. p

aui (

ende

mis

me

dels

Paï

sos

Cat

alan

s)

Taul

a d’

espè

cies

pro

tegi

des

en a

ques

t am

bien

t, se

gons

la n

orm

ativ

a:

AU

TON

ÒM

ICA

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

ts

Inve

rteb

rats

Pe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

OR

DR

E 5

/11/

84 i

O

RD

RE

28/

10/8

6 E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

proh

ibid

a

- Ta

xus

bacc

ata

-- --

-- --

-- --

E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

sotm

esa

a au

torit

zaci

ó pr

èvia

.

- Ile

x aq

uifo

lium

-

Cha

mae

rops

hu

mili

s

-- --

-- --

-- --

LLE

I 3/1

988

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

la fl

ora

i de

la

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

-- --

- 5

espè

cies

d’

amfíb

is

- 8

espè

cies

de

rèpt

ils

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

- 84

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- Fe

lis s

ilves

tris

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s -

Pip

istre

llus

nath

usii

- M

icro

tus

sp.

DE

CR

ET

148/

1992

A

nnex

1. E

spèc

ies

sens

ible

s.

-- --

-- --

-- -

8 es

pèci

es

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s m

olt s

ensi

bles

. --

-- --

-- --

- 2

espè

cies

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

--

ESTA

TAL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Rea

l Dec

reto

43

9/19

90

Espè

cies

sen

sibl

es a

l'a

ltera

ció

del s

eu

hàbi

tat.

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

d'e

xtin

ció.

--

-- --

-- --

- A

ythy

a ny

roca

-

Mar

mar

onet

ta

angu

stiro

stris

-

Oxy

ura

leuc

ocep

hala

-

Ard

eola

rallo

ides

-

Bot

auru

s st

ella

ris-

Cic

onia

nig

ra

- Fu

lica

cris

tata

-

Lani

us m

inor

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s es

peci

al

-- --

-- --

- B

ufo

cala

mita

-

Tritu

rus

helv

etic

us

- Tr

ituru

s m

arm

orat

us

- C

olub

er h

ippo

crep

is

- C

oron

ella

giro

ndic

a -

Ela

phe

scal

aris

-

Nat

rix n

atrix

-

Cha

lcid

es b

edria

ga

- A

cant

hoda

ctyl

us

eryt

hrur

us

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 53

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- E

rinac

eus

algi

rus

algi

rus

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m n

-

Pip

istre

llus

nath

usii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s

A

nnex

3. E

spèc

ies

vuln

erab

les.

--

-- --

-- --

- C

ircus

pyg

argu

s

- H

iera

aetu

s fa

scia

tus

--

EUR

OPE

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Dire

ctiv

a 79

/409

A

nnex

1. E

spèc

ies

obje

cte

de m

esur

es

de c

onse

rvac

ió

espe

cial

del

seu

hà

bita

t

-- --

-- --

-- -

7 es

pèci

es

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

--

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E

(Rea

l Dec

reto

19

97/1

995)

Ann

ex 1

. d’h

abita

ts

natu

rals

d’in

terè

s co

mun

itari

per a

la

cons

erva

ció

dels

qu

als

és n

eces

sari

dess

igna

r zon

es

espe

cial

s de

co

nser

vaci

ó

-- (9

340)

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

per l

a co

nser

vaci

ó de

les

qual

s ca

l de

sign

ar z

ones

es

peci

als

de

cons

erva

ció

-- --

-- --

-- --

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

A

nnex

4. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

que

requ

erei

xen

una

prot

ecci

ó es

trict

a.

-- --

-- --

-- --

- A

ethe

chin

us

algi

rus

- E

rinac

eus

algi

rus

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

INTE

RN

AC

ION

AL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

tsPe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

CIT

ES

A

nnex

1. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- -

Falc

o pe

regr

inus

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- -

Ath

ene

noct

ua

- B

ubo

bubo

-

Otu

s sc

ops

- S

trix

aluc

o

- Fe

lis s

ilves

tris

Con

veni

de

BO

NN

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

--

-- --

-- --

-- --

A

nnex

2. E

spèc

ies

que

han

de s

er

obje

cte

d'ac

ords

in

tern

acio

nals

-- --

-- --

-- -

4 es

pèci

es

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la

taul

a)

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s C

onve

ni d

e B

ER

NA

A

nnex

2. E

spèc

ies

de fa

una

estri

ctam

ent

prot

egid

es

-- --

-- --

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- C

olub

er h

ippo

crep

is

- 46

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- Fe

lis s

ilves

tris

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

Ann

ex 3

. Esp

ècie

s de

faun

a pr

oteg

ides

. --

-- --

-- -

Buf

o bu

fo

- P

elod

ytes

pun

ctat

us

- R

ana

pere

zi

- Tr

ituru

s he

lvet

icus

-

Tritu

rus

mar

mor

atus

-

Cor

onel

la g

irond

ica

-

Ela

phe

scal

aris

-

Mal

polo

n m

onsp

essu

lanu

s

- N

atrix

nat

rix

- A

cant

hoda

ctyl

us e

ryth

ruru

s

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 18

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- S

us s

crof

a m

erid

iona

lis

- M

arte

s fo

ina

- M

eles

mel

es

- M

uste

la n

ival

is

- G

enet

ta g

enet

ta

- C

roci

dura

russ

ula

-

Sun

cus

etru

scus

-

Pip

istre

llus

pipi

stre

llus

NO

RM

ATI

VA E

SPEC

ÍFIC

A D

EL P

EIN

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

ts

Inve

rteb

rats

Pe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

DE

CR

ET

328/

1992

A

nnex

3 i

4. E

spèc

ies

estri

ctam

ent p

rote

gide

s a

l’int

erio

r de

l’esp

ai d

’inte

rès

natu

ral d

e la

Ser

ra d

e M

otsi

à.

Aqu

esta

dec

lara

ció

impl

ica

la p

rohi

bici

ó de

la d

estru

cció

, del

de

sarre

lam

ent i

, si s

'esc

au, t

ambé

de

la c

ollit

a i l

a co

mer

cial

itzac

ió d

e le

s es

pèci

es i

de le

s se

ves

llavo

rs, a

ixí c

om la

pr

otec

ció

del m

edi n

atur

al e

n qu

è vi

uen.

-- --

-- --

-- --

--

LLEI

3/1

988

Am

fíbis

: B

ufo

bufo

, Buf

o ca

lam

ita, A

lyte

s ob

stet

rican

s, T

ritur

us h

elve

ticus

, Trit

urus

mar

mor

atus

.

Rèp

tils:

C

olub

er h

ippo

crep

is, C

oron

ella

giro

ndic

a, E

laph

e sc

alar

is, M

alpo

lon

mon

spes

sula

nus,

Nat

rix n

atrix

, Ang

uis

fragi

lis, A

cant

hoda

ctyl

us e

ryth

ruru

s, P

odar

cis

hisp

anic

a.

Oce

lls:

But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, C

ircus

pyg

argu

s, H

iera

aetu

s fa

scia

tus,

Cuc

ulus

can

orus

, Ath

ene

noct

ua, B

ubo

bubo

, Otu

s sc

ops,

Stri

x al

uco,

Fal

co p

ereg

rinus

, Fal

co

tinnu

ncul

us, G

aler

ida

cris

tata

, Lul

lula

arb

orea

thek

lae,

Mel

anoc

oryp

ha c

alan

dra,

Cer

thia

bra

chyd

acty

la, A

egith

alos

cau

datu

s, E

mbe

riza

cirlu

s, E

mbe

riza

hortu

lana

, Em

beriz

a sc

hoen

iclu

s,

Ple

ctro

phen

ax n

ival

is, C

occo

thra

uste

s co

ccot

hrau

stes

, Frin

gilla

coe

lebs

, Pty

onop

rogn

e ru

pest

ris, A

nthu

s ca

mpe

stris

, Ant

hus

cerv

inus

, Ant

hus

prat

ensi

s, A

nthu

s sp

inol

etta

, Ant

hus

trivi

alis

, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a, M

otac

illa

flava

, Fic

edul

a hy

pole

uca,

Mus

cica

pa s

triat

a, O

riolu

s or

iolu

s, P

arus

cae

rule

us, P

arus

cris

tatu

s, P

arus

maj

or, P

asse

r his

pani

olen

sis,

Pet

roni

a pe

troni

a, P

rune

lla m

odul

aris

, Rem

iz p

endu

linus

, Acr

ocep

halu

s ar

undi

nace

us, A

croc

epha

lus

mel

anop

ogon

, Acr

ocep

halu

s pa

ludi

cola

, Acr

ocep

halu

s pa

lust

ris, A

croc

epha

lus

scho

enob

aenu

s,

Acr

ocep

halu

s sc

irpac

eus,

Cet

tia c

ettia

, Cis

ticol

a ju

ncid

is, H

ippo

lais

icte

rina,

Hip

pola

is p

allid

a, H

ippo

lais

pol

yglo

tta, L

ocus

tella

lusc

inio

ides

, Loc

uste

lla n

aevi

a, P

hyllo

scop

us b

onel

li,

Phy

llosc

opus

col

lybi

ta, P

hyllo

scop

us s

ibila

trix,

Phy

llosc

opus

troc

hilu

s, R

egul

us ig

nica

pillu

s, S

ylvi

a at

ricap

illa,

Syl

via

borin

, Syl

via

cant

illan

s, S

ylvi

a co

mm

unis

, Syl

via

horte

nsis

, Syl

via

mel

anoc

epha

la, S

ylvi

a un

data

, Pan

urus

bia

rmic

us, T

rogl

odyt

es tr

oglo

dyte

s, C

erco

trich

as g

alac

tote

s, E

ritha

cus

rube

cula

, Lus

cini

a m

egar

hync

hos,

Lus

cini

a sv

ecic

a, M

ontic

ola

saxa

tilis

, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

Oen

anth

e oe

nant

he, P

hoen

icur

us o

chru

ros,

Pho

enic

urus

pho

enic

urus

, Sax

icol

a ru

betra

, Sax

icol

a to

rqua

ta, T

urdu

s to

rqua

tus,

Jy

nx to

rqui

lla, P

icus

viri

dis.

DEC

RET

148

/199

2 (A

nnex

1)

Oce

lls:

Circ

aetu

s ga

llicu

s, B

ubo

bubo

, Tyt

o al

ba, F

alco

per

egrin

us, R

ipar

ia ri

paria

, Rem

iz p

endu

linus

, Oen

anth

e le

ucur

a, P

hoen

icur

us p

hoen

icur

us.

DEC

RET

148

/199

2 (A

nnex

2)

Oce

lls:

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s R

eal D

ecre

to 4

39/1

990

(Ann

ex 2

) O

cells

: But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, C

aprim

ulgu

s eu

ropa

eus,

Cap

rimul

gus

rufic

ollis

, Cuc

ulus

can

orus

, Asi

o ot

u, A

then

e no

ctua

, Bub

o bu

bo, O

tus

scop

, Stri

x al

uc, F

alco

per

egrin

u, F

ringi

lla c

oele

b, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a, M

otac

illa

flava

, Fic

edul

a hy

pole

uca,

Mus

cica

pa s

triat

a, O

riolu

s or

iolu

s, P

arus

cae

rule

us,

Par

us c

rista

tus,

Par

us m

ajor

, Pet

roni

a pe

troni

a, P

rune

lla m

odul

aris

, Rem

iz, e

ndul

inus

, Reg

ulus

gni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is, S

ylvi

a m

elan

ocep

hala

, Syl

via

unda

ta, P

anur

us b

iarm

icus

, Tro

glod

ytes

trog

lody

tes,

Cer

cotri

chas

, ala

ctot

es, E

ritha

cus

rube

cula

, Lus

cini

a m

egar

hync

hos,

Lus

cini

a sv

ecic

a, M

ontic

ola

saxa

tilis

, Mon

ticol

a so

litar

ius,

Oen

anth

e hi

span

ica,

Oen

anth

e le

ucur

a, O

enan

the

oena

nthe

, Pho

enic

urus

och

ruro

s,

Pho

enic

urus

pho

enic

urus

, Sax

icol

a ru

betra

, Sax

icol

a to

rqua

ta, T

urdu

s to

rqua

tus,

Pha

lacr

ocor

ax a

risto

telis

, Pha

lacr

ocor

ax c

arbo

, Sul

a ba

ssan

a, J

ynx

torq

uill,

Pic

us

virid

i. D

irect

iva

79/4

09 (A

nnex

1)

Oce

lls: C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, B

ubo

bubo

, Fal

co p

ereg

rinus

, Syl

via

niso

ria, S

ylvi

a sa

rda,

Syl

via

unda

ta.

Con

veni

de

BO

NN

(Ann

ex 2

) O

cells

: But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, H

iera

aetu

s fa

scia

tus,

Fal

co p

ereg

rinus

C

onve

ni d

e B

erna

(Ann

ex 2

) O

cells

: Circ

aetu

s ga

llicu

s, H

iera

aetu

s fa

scia

tu, B

ubo

bubo

, Otu

s sc

ops,

Stri

x al

uco,

Fal

co p

ereg

rinus

, Car

duel

is c

anna

bina

, Car

duel

is c

ardu

eli,

Car

duel

is c

hlor

is,

Car

duel

is fl

amm

e, C

ardu

elis

spi

nu, L

oxia

cur

viro

str,

Ser

inus

citr

inel

l, S

erin

us s

erin

u, O

riolu

s or

iolu

s, P

arus

cae

rule

us, P

arus

cris

tatu

s, P

arus

maj

or, P

etro

nia

petro

nia,

Reg

ulus

igni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via,

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is, S

ylvi

a m

elan

ocep

hala

, Syl

via

unda

ta, P

anur

us

biar

mic

us, T

rogl

odyt

es tr

oglo

dyte

s, C

erco

trich

as g

alac

tote

s, E

ritha

cus

rube

cula

, Lus

cini

a m

egar

hync

hos,

Lus

cini

a, s

veci

ca, M

ontic

ola

saxa

tilis

, Mon

ticol

a so

litar

ius,

O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

Oen

anth

e oe

nant

he, P

hoen

icur

us o

chru

ros,

Pho

enic

urus

pho

enic

urus

, Sax

icol

a ru

betra

, Sax

icol

a, o

rqua

ta, T

urdu

s to

rqua

tus,

Pel

ecan

us o

nocr

otal

us, J

ynx

torq

uilla

, Pic

us v

iridi

s.

C

onve

ni d

e B

erna

(Ann

ex 3

) O

cells

: But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, H

iera

aetu

s fa

scia

tus,

Col

umba

livi

a, C

olum

ba o

enas

, Stre

ptop

elia

turtu

r, C

ucul

us c

anor

us, C

orvu

s co

rax,

Em

beriz

a ho

rtula

na, F

ringi

lla c

oele

bs, F

ringi

lla m

ontif

ringi

lla, P

asse

r his

pani

olen

sis,

Pas

ser m

onta

nus,

Rem

iz p

endu

linus

, Tur

dus

iliac

us, T

urdu

s m

erul

a, T

urdu

s ph

ilom

elos

, Tu

rdus

vis

civo

rus.

Mat

olla

rs (m

àqui

es, g

arrig

ues,

bro

lles,

pin

edes

, jon

cede

s, ll

isto

nars

) C

orre

spon

en a

ls s

egüe

nts

hàbi

tats

de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

o (5

330)

M

atol

lars

term

omed

iterr

anis

i pr

edes

èrtic

s

o (5

333)

G

arrig

ues

i mat

olla

rs m

edite

rran

is te

rmòf

ils d

omin

ats

per m

arga

lló (C

ham

aero

ps h

umili

s)

o (6

220)

P

astu

res

med

iterr

ànie

s xe

rofít

ique

s an

uals

i vi

vace

s (T

hero

-Bra

chyp

odie

tea)

(Prio

ritar

i) E

spèc

ies

de fl

ora

d’es

peci

al in

terè

s pr

esen

ts e

n aq

uest

am

bien

t, qu

e no

est

an a

ctua

lmen

t pro

tegi

des

però

cal

dria

pro

tegi

r: o

Cen

taur

ea li

nifo

lia s

ubsp

. cab

alle

roi

o Iri

s xi

phiu

m

o O

dont

ides

vis

cosu

s su

bsp.

vis

cosu

s o

Cen

taur

ea a

sper

a su

bsp.

ste

noph

ylla

o

Cen

taur

ea b

oiss

ieri

subs

p. s

pach

ii va

r. sa

gunt

ina

o B

iscu

tella

laev

igat

a su

bsp.

cun

eata

(end

emis

me

dels

Paï

sos

Cat

alan

s)

o V

ince

toxi

cum

hiru

ndin

aria

sub

sp. i

nter

med

ium

var

. apo

dum

(end

emis

me

dels

Paï

sos

Cat

alan

s)

o K

naut

ia a

rven

sis

subs

p. ru

pico

la s

ubva

r. ru

pico

la (e

ndem

ism

e de

ls P

aïso

s C

atal

ans)

o

Cen

taur

ea li

nifo

lia s

ubsp

. cab

alle

roi (

ende

mis

me

dels

Paï

sos

Cat

alan

s)

o S

atur

eja

mon

tana

sub

sp. i

nnot

a o

Dia

nthu

s se

rrul

atus

sub

sp. b

arba

tus

o D

igita

lis o

bscu

ra s

ubsp

obs

cura

o

Nar

ciss

us d

ubiu

s o

Stip

a ca

pilla

ta

o Te

ucriu

m p

oliu

m s

ubsp

. ara

gone

nse

o V

eron

ica

aust

riaca

sub

sp. t

enui

folia

Ta

ula

d’es

pèci

es p

rote

gide

s en

aqu

est a

mbi

ent,

sego

ns la

nor

mat

iva:

AU

TON

ÒM

ICA

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

ts

Inve

rteb

rats

Pe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

OR

DR

E 5

/11/

84 i

O

RD

RE

28/

10/8

6 E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

proh

ibid

a

-- --

-- --

-- --

--

E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

sotm

esa

a au

torit

zaci

ó pr

èvia

.

- C

ham

aero

ps

hum

ilis

-- --

-- --

-- --

LLE

I 3/1

988

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

la fl

ora

i de

la

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

-- --

- 5

espè

cies

d’

amfíb

is

- 10

esp

ècie

s de

rè

ptils

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

- 68

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

- Fe

lis s

ilves

tris

- E

rinac

eus

algi

rus

- E

rinac

eus

euro

paeu

s -

Tada

rida

teni

otis

-

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

-

Ept

esic

us s

erot

inus

-

Pip

istre

llus

pipi

stre

llus

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii -

Mic

rotu

s sp

. D

EC

RE

T 14

8/19

92

Ann

ex 1

. Esp

ècie

s se

nsib

les.

--

-- --

-- --

- 6

espè

cies

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s m

olt s

ensi

bles

. --

-- --

-- --

- 2

espè

cies

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

--

ESTA

TAL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Rea

l Dec

reto

43

9/19

90

Espè

cies

sen

sibl

es a

l'a

ltera

ció

del s

eu

hàbi

tat.

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

d'e

xtin

ció.

--

-- --

- --

--

- La

nius

min

or

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s es

peci

al

-- --

-- -

--

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- Tr

ituru

s he

lvet

icus

-

Tritu

rus

mar

mor

atus

-

Col

uber

hip

pocr

epis

-

Cor

onel

la g

irond

ica

- E

laph

e sc

alar

is

- N

atrix

nat

rix

- A

ngui

s fra

gilis

l -

Cha

lcid

es b

edria

ga

- Ta

rent

ola

mau

ritan

ica

- A

cant

hoda

ctyl

us

eryt

hrur

us

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 68

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- E

rinac

eus

algi

rus

algi

rus

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m n

-

Pip

istre

llus

nath

usii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s

A

nnex

3. E

spèc

ies

vuln

erab

les.

--

-- --

-- --

- C

ircus

pyg

argu

s

- H

iera

aetu

s fa

scia

tus

--

EUR

OPE

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Dire

ctiv

a 79

/409

A

nnex

1. E

spèc

ies

obje

cte

de m

esur

es

de c

onse

rvac

ió

espe

cial

del

seu

hà

bita

t

-- --

-- --

-- -

11 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

--

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E

(Rea

l Dec

reto

19

97/1

995)

Ann

ex 1

. d’h

abita

ts

natu

rals

d’in

terè

s co

mun

itari

per a

la

cons

erva

ció

dels

qu

als

és n

eces

sari

dess

igna

r zon

es

espe

cial

s de

co

nser

vaci

ó

-- (5

330)

(533

3)

(6

220)

(P

riorit

ari)

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

per l

a co

nser

vaci

ó de

les

qual

s ca

l de

sign

ar z

ones

es

peci

als

de

cons

erva

ció

-- --

-- --

-- --

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

A

nnex

4. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

que

requ

erei

xen

una

prot

ecci

ó es

trict

a.

-- --

-- --

-- --

- A

ethe

chin

us

algi

rus

- E

rinac

eus

algi

rus

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

INTE

RN

AC

ION

AL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

tsPe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

CIT

ES

A

nnex

1. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- -

Falc

o pe

regr

inus

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

- --

--

-- -

Asi

o fla

mm

eus

- A

then

e no

ctua

-

Bub

o bu

bo

- O

tus

scop

s -

Stri

x al

uco

- Ty

to a

lba

- Fe

lis s

ilves

tris

Con

veni

de

BO

NN

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

--

-- --

-- --

-- --

A

nnex

2. E

spèc

ies

que

han

de s

er

obje

cte

d'ac

ords

in

tern

acio

nals

-- --

-- --

-- -

12 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la

taul

a)

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s C

onve

ni d

e B

ER

NA

A

nnex

2. E

spèc

ies

de fa

una

estri

ctam

ent

prot

egid

es

-- --

-- --

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- C

olub

er h

ippo

crep

is

- La

certa

lepi

da

- 77

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- Fe

lis s

ilves

tris

- E

rinac

eus

algi

rus

-

Tada

rida

teni

otis

-

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

-

Ept

esic

us s

erot

inus

-

Pip

istre

llus

nath

usii

A

nnex

3. E

spèc

ies

de fa

una

prot

egid

es.

-- --

-- --

- B

ufo

bufo

-

Pel

odyt

es p

unct

atus

-

Ran

a pe

rezi

-

Tritu

rus

helv

etic

us

- Tr

ituru

s m

arm

orat

us

- C

oron

ella

giro

ndic

a

- E

laph

e sc

alar

is

- M

alpo

lon

mon

spes

sula

nus

-

Nat

rix n

atrix

-

Ang

uis

fragi

lis

- H

emid

acty

lus

turc

icus

-

Tare

ntol

a m

aurit

anic

a

- A

cant

hoda

ctyl

us e

ryth

ruru

s

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 25

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- S

us s

crof

a m

erid

iona

lis

- M

arte

s fo

ina

- M

eles

mel

es

- M

uste

la n

ival

is

- G

enet

ta g

enet

ta

- E

rinac

eus

euro

paeu

s -

Cro

cidu

ra ru

ssul

a

- S

uncu

s et

rusc

us

- Le

pus

cape

nsis

-

Pip

istre

llus

pipi

stre

llus

NO

RM

ATI

VA E

SPEC

ÍFIC

A D

EL P

EIN

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

tsIn

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

DE

CR

ET

328/

1992

A

nnex

3 i

4.

Esp

ècie

s es

trict

amen

t pr

oteg

ides

a

l’int

erio

r de

l’esp

ai

d’in

terè

s na

tura

l de

la S

erra

de

Mot

sià.

A

ques

ta d

ecla

raci

ó im

plic

a la

pro

hibi

ció

de la

des

trucc

ió, d

el

desa

rrel

amen

t i, s

i s'

esca

u, ta

mbé

de

la c

ollit

a i l

a co

mer

cial

itzac

ió d

e le

s es

pèci

es i

de le

s se

ves

llavo

rs, a

ixí

com

la p

rote

cció

del

m

edi n

atur

al e

n qu

è vi

uen.

- A

spar

agus

stip

ular

is

-- -

Ani

lloch

lam

ys

urge

llesi

--

-- --

--

LLEI

3/1

988

Am

fíbis

: B

ufo

bufo

, Buf

o ca

lam

ita, A

lyte

s ob

stet

rican

s, T

ritur

us h

elve

ticus

, Trit

urus

mar

mor

atus

.

Rèp

tils:

C

olub

er h

ippo

crep

is, C

oron

ella

giro

ndic

a, E

laph

e sc

alar

is, M

alpo

lon

mon

spes

sula

nus,

Nat

rix n

atrix

, Ang

uis

fragi

lis, H

emid

acty

lus

turc

icus

, Tar

ento

la m

aurit

anic

a,

Aca

ntho

dact

ylus

ery

thru

rus,

Lac

erta

lepi

da, P

odar

cis

hisp

anic

a.

Oce

lls:

But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, C

ircus

pyg

argu

s, H

iera

aetu

s fa

scia

tus,

Milv

us m

igra

ns, C

aprim

ulgu

s eu

ropa

eus,

Cap

rimul

gus

rufic

ollis

, Mer

ops

apia

ster

, Upu

pa e

pops

, C

lam

ator

gla

ndar

ius,

Cuc

ulus

can

orus

, Asi

o fla

mm

eus,

Ath

ene

noct

ua, B

ubo

bubo

, Otu

s sc

ops,

Stri

x al

uco,

Tyt

o al

ba, F

alco

per

egrin

us, F

alco

tinn

uncu

lus,

Frin

gilla

coe

lebs

, Hiru

ndo

rust

ica,

Pty

onop

rogn

e ru

pest

ris,

Lani

us m

inor

, Lan

ius

sena

tor,

Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a,

Mot

acill

a fla

va, F

iced

ula

hypo

leuc

a, M

usci

capa

stri

ata,

Orio

lus

orio

lus,

Par

us c

aeru

leus

, Par

us c

rista

tus,

Par

us m

ajor

, Pas

ser h

ispa

niol

ensi

s, P

etro

nia

petro

nia,

Pru

nella

mod

ular

is, R

emiz

pe

ndul

inus

, Reg

ulus

igni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is, S

ylvi

a m

elan

ocep

hala

, Syl

via

unda

ta, P

anur

us b

iarm

icus

, Tro

glod

ytes

tro

glod

ytes

, Cer

cotri

chas

gal

acto

tes,

Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia

svec

ica,

Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

O

enan

the

oena

nthe

, Pho

enic

urus

och

ruro

s, P

hoen

icur

us p

hoen

icur

us, S

axic

ola

rube

tra, S

axic

ola

torq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, J

ynx

torq

uilla

, Pic

us v

iridi

s.

D

ECR

ET 1

48/1

992

(Ann

ex 1

) O

cells

: C

ircae

tus

galli

cus,

Bub

o bu

bo, T

yto

alba

, Fal

co p

ereg

rinus

, Rem

iz p

endu

linus

, Oen

anth

e le

ucur

a.

DEC

RET

148

/199

2 (A

nnex

2)

Oce

lls:

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s R

eal D

ecre

to 4

39/1

990

(Ann

ex 2

) O

cells

: But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, M

ilvus

mig

rans

, Cap

rimul

gus

euro

paeu

s, C

aprim

ulgu

s ru

ficol

lis, B

urhi

nus

oedi

cnem

us, M

erop

s ap

iast

er ,

Upu

pa e

pops

, C

lam

ator

gla

ndar

ius,

Cuc

ulus

can

orus

, Asi

o fla

mm

eus,

Asi

o ot

u, A

then

e no

ctua

, Bub

o bu

bo, O

tus

scop

s, S

trix

aluc

o, T

yto

alba

, Fal

co p

ereg

rinu,

Fal

co ti

nnun

culu

s,

Frin

gilla

coe

leb,

Del

icho

n ur

bic,

Hiru

ndo

rust

ic, L

aniu

s m

inor

, Lan

ius

sena

tor,

Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a, M

otac

illa

flava

, Fic

edul

a hy

pole

uca,

Mus

cica

pa s

triat

a, O

riolu

s or

iolu

s, P

arus

cae

rule

us, P

arus

cris

tatu

s, P

arus

maj

or,

Pet

roni

a pe

troni

a, P

rune

lla m

odul

aris

, Rem

iz, e

ndul

inus

, Reg

ulus

, gni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is,

Syl

via

mel

anoc

epha

la, S

ylvi

a un

data

, Pan

urus

bia

rmic

us, T

rogl

odyt

es tr

oglo

dyte

s, C

erco

trich

as, a

lact

otes

, Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia

svec

ica,

Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

Oen

anth

e oe

nant

he, P

hoen

icur

us o

chru

ros,

Pho

enic

urus

pho

enic

urus

, S

axic

ola

rube

tra, S

axic

ola

torq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, J

ynx

torq

uill,

Pic

us v

iridi

. D

irect

iva

79/4

09 (A

nnex

1)

Oce

lls: C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Cap

rimul

gus

euro

paeu

s, B

urhi

nus

oedi

cnem

us, S

ylvi

a ni

soria

, Syl

via

sard

a, S

ylvi

a un

data

, Lus

cini

a sv

ecic

a, O

enan

the

leuc

ura.

C

onve

ni d

e B

ON

N (A

nnex

2)

Oce

lls: B

uteo

but

eo, C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Bur

hinu

s oe

dicn

emus

, Mer

ops

apia

ste,

Fal

co e

leon

ora,

Fal

co

pere

grin

us, F

alco

tinn

uncu

lus,

Pho

enic

opte

rus

rube

r, C

otur

nix

cotu

rnix

cot

urni

x.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

2)

Oce

lls: C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

, Milv

us m

igra

n, C

aprim

ulgu

s eu

ropa

eus,

Cap

rimul

gus

rufic

ollis

, Bur

hinu

s oe

dicn

emus

, Mer

ops

apia

ster

, Upu

pa e

pops

, Cla

mat

or g

land

ariu

s, A

sio

flam

meu

s, A

then

e no

ctua

, Bub

o bu

bo, O

tus

scop

s, S

trix

aluc

o, T

yto

alba

, Fal

co e

leon

ora,

Fal

co p

ereg

rinus

, Fal

co

tinnu

ncul

us, S

turn

us u

nico

lo, C

ardu

elis

can

nabi

na, C

ardu

elis

car

duel

i, C

ardu

elis

chl

oris

, Car

duel

is fl

amm

e, C

ardu

elis

spi

nu, L

oxia

cur

viro

str,

Ser

inus

citr

inel

l, S

erin

us s

erin

u, H

irund

o da

uric

a, L

aniu

s m

inor

, La

nius

sen

ator

, Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a, M

otac

illa

flava

, Fic

edul

a hy

pole

uca,

Mus

cica

pa s

triat

a, O

riolu

s or

iolu

s, P

arus

cae

rule

us, P

arus

cris

tatu

s, P

arus

maj

or, P

etro

nia

petro

nia,

P

rune

lla m

odul

aris

, Acr

ocep

halu

s ar

undi

nace

us, A

croc

epha

lus

mel

anop

ogon

, Acr

ocep

halu

s pa

ludi

cola

, Reg

ulus

igni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via,

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is, S

ylvi

a m

elan

ocep

hala

, Syl

via

unda

ta, P

anur

us b

iarm

icus

, Tro

glod

ytes

trog

lody

tes,

Cer

cotri

chas

gal

acto

tes,

Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia,

sve

cica

, Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

Oen

anth

e oe

nant

he,

Pho

enic

urus

och

ruro

s, P

hoen

icur

us p

hoen

icur

us, S

axic

ola

rube

tra, S

axic

ola,

orq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, P

elec

anus

ono

crot

alus

, Jyn

x to

rqui

lla, P

icus

viri

dis.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

3)

Oce

lls: B

uteo

but

eo, C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Col

umba

livi

a, C

olum

ba o

enas

, Stre

ptop

elia

turtu

r, C

ucul

us c

anor

us,

Ale

ctor

is ru

fa, C

otur

nix

cotu

rnix

, Ala

uda

arve

nsis

, Gal

erid

a cr

ista

ta, L

ullu

la a

rbor

ea, C

orvu

s co

rax,

Em

beriz

a ho

rtula

na, F

ringi

lla c

oele

bs, F

ringi

lla m

ontif

ringi

lla,

Pas

ser h

ispa

niol

ensi

s, P

asse

r mon

tanu

s, R

emiz

pen

dulin

us, T

urdu

s ili

acus

, Tur

dus

mer

ula,

Tur

dus

philo

mel

os, T

urdu

s vi

sciv

orus

. Pr

ats

i her

bass

ars

(cul

tius

de s

ecà

aban

dona

ts, f

enas

sars

) C

orre

spon

en a

l seg

üent

hàb

itat d

e la

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E :

o

(622

0)

Pas

ture

s se

ques

sem

inat

ural

s i f

àcie

s de

mat

olls

sob

re s

ubst

rat c

alca

ri (F

estu

co-B

rom

etal

ia) (

*par

atge

s am

b no

tabl

es o

rquí

dies

) (Pr

iorit

ari)

Esp

ècie

s de

flor

a d’

espe

cial

inte

rès

pres

ents

en

aque

st a

mbi

ent,

que

no e

stan

act

ualm

ent p

rote

gide

s pe

rò c

aldr

ia p

rote

gir:

o O

dont

ides

vis

cosu

s su

bsp.

vis

cosu

s

o D

elph

iniu

m o

rient

ale

subs

p. o

rient

ale

o A

juga

iva

var.

iva

o C

enta

urea

asp

era

subs

p. s

teno

phyl

la

o C

enta

urea

boi

ssie

ri su

bsp.

spa

chii

var.

sagu

ntin

a o

Oph

rys

incu

bace

a Ta

ula

d’es

pèci

es p

rote

gide

s en

aqu

est a

mbi

ent,

sego

ns la

nor

mat

iva:

A

UTO

NÒ

MIC

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

OR

DR

E 5

/11/

84 i

O

RD

RE

28/

10/8

6 E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

proh

ibid

a

-- --

-- --

-- --

--

E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

sotm

esa

a au

torit

zaci

ó pr

èvia

.

- C

ham

aero

ps

hum

ilis

-- --

-- --

-- --

LLE

I 3/1

988

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

la fl

ora

i de

la

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

-- --

- 5

espè

cies

d’

amfíb

is

- 10

esp

ècie

s de

rè

ptils

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

- 68

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

- Fe

lis s

ilves

tris

- E

rinac

eus

algi

rus

- E

rinac

eus

euro

paeu

s -

Tada

rida

teni

otis

-

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

-

Ept

esic

us s

erot

inus

-

Pip

istre

llus

pipi

stre

llus

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii -

Mic

rotu

s sp

. D

EC

RE

T 14

8/19

92

Ann

ex 1

. Esp

ècie

s se

nsib

les.

--

-- --

-- --

- 6

espè

cies

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s m

olt s

ensi

bles

. --

-- --

-- --

- 2

espè

cies

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

--

ESTA

TAL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Rea

l Dec

reto

43

9/19

90

Espè

cies

sen

sibl

es a

l'a

ltera

ció

del s

eu

hàbi

tat.

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

d'e

xtin

ció.

--

-- --

- --

--

- La

nius

min

or

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s es

peci

al

-- --

-- -

--

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- Tr

ituru

s he

lvet

icus

-

Tritu

rus

mar

mor

atus

-

Col

uber

hip

pocr

epis

-

Cor

onel

la g

irond

ica

- E

laph

e sc

alar

is

- N

atrix

nat

rix

- A

ngui

s fra

gilis

l -

Cha

lcid

es b

edria

ga

- Ta

rent

ola

mau

ritan

ica

- A

cant

hoda

ctyl

us

eryt

hrur

us

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 68

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- E

rinac

eus

algi

rus

algi

rus

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m n

-

Pip

istre

llus

nath

usii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s

A

nnex

3. E

spèc

ies

vuln

erab

les.

--

-- --

-- --

- C

ircus

pyg

argu

s

- H

iera

aetu

s fa

scia

tus

--

EUR

OPE

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Dire

ctiv

a 79

/409

A

nnex

1. E

spèc

ies

obje

cte

de m

esur

es

de c

onse

rvac

ió

espe

cial

del

seu

hà

bita

t

-- --

-- --

-- -

11 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

--

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E

(Rea

l Dec

reto

19

97/1

995)

Ann

ex 1

. d’h

abita

ts

natu

rals

d’in

terè

s co

mun

itari

per a

la

cons

erva

ció

dels

qu

als

és n

eces

sari

dess

igna

r zon

es

espe

cial

s de

co

nser

vaci

ó

-- (6

220)

(Prio

ritar

i)

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

per l

a co

nser

vaci

ó de

les

qual

s ca

l de

sign

ar z

ones

es

peci

als

de

cons

erva

ció

-- --

-- --

-- --

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

A

nnex

4. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

que

requ

erei

xen

una

prot

ecci

ó es

trict

a.

-- --

-- --

-- --

- A

ethe

chin

us

algi

rus

- E

rinac

eus

algi

rus

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

INTE

RN

AC

ION

AL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

tsPe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

CIT

ES

A

nnex

1. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- -

Falc

o pe

regr

inus

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

- --

--

-- -

Asi

o fla

mm

eus

- A

then

e no

ctua

-

Bub

o bu

bo

- O

tus

scop

s -

Stri

x al

uco

- Ty

to a

lba

- Fe

lis s

ilves

tris

Con

veni

de

BO

NN

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

--

-- --

-- --

-- --

A

nnex

2. E

spèc

ies

que

han

de s

er

obje

cte

d'ac

ords

in

tern

acio

nals

-- --

-- --

-- -

12 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la

taul

a)

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s C

onve

ni d

e B

ER

NA

A

nnex

2. E

spèc

ies

de fa

una

estri

ctam

ent

prot

egid

es

-- --

-- --

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- C

olub

er h

ippo

crep

is

- La

certa

lepi

da

- 77

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- Fe

lis s

ilves

tris

- E

rinac

eus

algi

rus

-

Tada

rida

teni

otis

-

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

-

Ept

esic

us s

erot

inus

-

Pip

istre

llus

nath

usii

A

nnex

3. E

spèc

ies

de fa

una

prot

egid

es.

-- --

-- --

- B

ufo

bufo

-

Pel

odyt

es p

unct

atus

-

Ran

a pe

rezi

-

Tritu

rus

helv

etic

us

- Tr

ituru

s m

arm

orat

us

- C

oron

ella

giro

ndic

a

- E

laph

e sc

alar

is

- M

alpo

lon

mon

spes

sula

nus

-

Nat

rix n

atrix

-

Ang

uis

fragi

lis

- H

emid

acty

lus

turc

icus

-

Tare

ntol

a m

aurit

anic

a

- A

cant

hoda

ctyl

us e

ryth

ruru

s

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 25

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- S

us s

crof

a m

erid

iona

lis

- M

arte

s fo

ina

- M

eles

mel

es

- M

uste

la n

ival

is

- G

enet

ta g

enet

ta

- E

rinac

eus

euro

paeu

s -

Cro

cidu

ra ru

ssul

a

- S

uncu

s et

rusc

us

- Le

pus

cape

nsis

-

Pip

istre

llus

pipi

stre

llus

NO

RM

ATI

VA E

SPEC

ÍFIC

A D

EL P

EIN

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

tsIn

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

DE

CR

ET

328/

1992

A

nnex

3 i

4.

Esp

ècie

s es

trict

amen

t pr

oteg

ides

a

l’int

erio

r de

l’esp

ai

d’in

terè

s na

tura

l de

la S

erra

de

Mot

sià.

A

ques

ta d

ecla

raci

ó im

plic

a la

pro

hibi

ció

de la

des

trucc

ió, d

el

desa

rrel

amen

t i, s

i s'

esca

u, ta

mbé

de

la c

ollit

a i l

a co

mer

cial

itzac

ió d

e le

s es

pèci

es i

de le

s se

ves

llavo

rs, a

ixí

com

la p

rote

cció

del

m

edi n

atur

al e

n qu

è vi

uen.

- A

spar

agus

stip

ular

is

-- -

Ani

lloch

lam

ys

urge

llesi

--

-- --

--

LLEI

3/1

988

Am

fíbis

: B

ufo

bufo

, Buf

o ca

lam

ita, A

lyte

s ob

stet

rican

s, T

ritur

us h

elve

ticus

, Trit

urus

mar

mor

atus

.

Rèp

tils:

C

olub

er h

ippo

crep

is, C

oron

ella

giro

ndic

a, E

laph

e sc

alar

is, M

alpo

lon

mon

spes

sula

nus,

Nat

rix n

atrix

, Ang

uis

fragi

lis, H

emid

acty

lus

turc

icus

, Tar

ento

la m

aurit

anic

a,

Aca

ntho

dact

ylus

ery

thru

rus,

Lac

erta

lepi

da, P

odar

cis

hisp

anic

a.

Oce

lls:

But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, C

ircus

pyg

argu

s, H

iera

aetu

s fa

scia

tus,

Milv

us m

igra

ns, C

aprim

ulgu

s eu

ropa

eus,

Cap

rimul

gus

rufic

ollis

, Mer

ops

apia

ster

, Upu

pa e

pops

, C

lam

ator

gla

ndar

ius,

Cuc

ulus

can

orus

, Asi

o fla

mm

eus,

Ath

ene

noct

ua, B

ubo

bubo

, Otu

s sc

ops,

Stri

x al

uco,

Tyt

o al

ba, F

alco

per

egrin

us, F

alco

tinn

uncu

lus,

Frin

gilla

coe

lebs

, Hiru

ndo

rust

ica,

Pty

onop

rogn

e ru

pest

ris,

Lani

us m

inor

, Lan

ius

sena

tor,

Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a,

Mot

acill

a fla

va, F

iced

ula

hypo

leuc

a, M

usci

capa

stri

ata,

Orio

lus

orio

lus,

Par

us c

aeru

leus

, Par

us c

rista

tus,

Par

us m

ajor

, Pas

ser h

ispa

niol

ensi

s, P

etro

nia

petro

nia,

Pru

nella

mod

ular

is, R

emiz

pe

ndul

inus

, Reg

ulus

igni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is, S

ylvi

a m

elan

ocep

hala

, Syl

via

unda

ta, P

anur

us b

iarm

icus

, Tro

glod

ytes

tro

glod

ytes

, Cer

cotri

chas

gal

acto

tes,

Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia

svec

ica,

Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

O

enan

the

oena

nthe

, Pho

enic

urus

och

ruro

s, P

hoen

icur

us p

hoen

icur

us, S

axic

ola

rube

tra, S

axic

ola

torq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, J

ynx

torq

uilla

, Pic

us v

iridi

s.

D

ECR

ET 1

48/1

992

(Ann

ex 1

) O

cells

: C

ircae

tus

galli

cus,

Bub

o bu

bo, T

yto

alba

, Fal

co p

ereg

rinus

, Rem

iz p

endu

linus

, Oen

anth

e le

ucur

a.

DEC

RET

148

/199

2 (A

nnex

2)

Oce

lls:

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s R

eal D

ecre

to 4

39/1

990

(Ann

ex 2

) O

cells

: But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, M

ilvus

mig

rans

, Cap

rimul

gus

euro

paeu

s, C

aprim

ulgu

s ru

ficol

lis, B

urhi

nus

oedi

cnem

us, M

erop

s ap

iast

er ,

Upu

pa e

pops

, C

lam

ator

gla

ndar

ius,

Cuc

ulus

can

orus

, Asi

o fla

mm

eus,

Asi

o ot

u, A

then

e no

ctua

, Bub

o bu

bo, O

tus

scop

s, S

trix

aluc

o, T

yto

alba

, Fal

co p

ereg

rinu,

Fal

co ti

nnun

culu

s,

Frin

gilla

coe

leb,

Del

icho

n ur

bic,

Hiru

ndo

rust

ic, L

aniu

s m

inor

, Lan

ius

sena

tor,

Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a, M

otac

illa

flava

, Fic

edul

a hy

pole

uca,

Mus

cica

pa s

triat

a, O

riolu

s or

iolu

s, P

arus

cae

rule

us, P

arus

cris

tatu

s, P

arus

maj

or,

Pet

roni

a pe

troni

a, P

rune

lla m

odul

aris

, Rem

iz, e

ndul

inus

, Reg

ulus

, gni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is,

Syl

via

mel

anoc

epha

la, S

ylvi

a un

data

, Pan

urus

bia

rmic

us, T

rogl

odyt

es tr

oglo

dyte

s, C

erco

trich

as, a

lact

otes

, Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia

svec

ica,

Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

Oen

anth

e oe

nant

he, P

hoen

icur

us o

chru

ros,

Pho

enic

urus

pho

enic

urus

, S

axic

ola

rube

tra, S

axic

ola

torq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, J

ynx

torq

uill,

Pic

us v

iridi

. D

irect

iva

79/4

09 (A

nnex

1)

Oce

lls: C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Cap

rimul

gus

euro

paeu

s, B

urhi

nus

oedi

cnem

us, S

ylvi

a ni

soria

, Syl

via

sard

a, S

ylvi

a un

data

, Lus

cini

a sv

ecic

a, O

enan

the

leuc

ura.

C

onve

ni d

e B

ON

N (A

nnex

2)

Oce

lls: B

uteo

but

eo, C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Bur

hinu

s oe

dicn

emus

, Mer

ops

apia

ste,

Fal

co e

leon

ora,

Fal

co

pere

grin

us, F

alco

tinn

uncu

lus,

Pho

enic

opte

rus

rube

r, C

otur

nix

cotu

rnix

cot

urni

x.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

2)

Oce

lls: C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

, Milv

us m

igra

n, C

aprim

ulgu

s eu

ropa

eus,

Cap

rimul

gus

rufic

ollis

, Bur

hinu

s oe

dicn

emus

, Mer

ops

apia

ster

, Upu

pa e

pops

, Cla

mat

or g

land

ariu

s, A

sio

flam

meu

s, A

then

e no

ctua

, Bub

o bu

bo, O

tus

scop

s, S

trix

aluc

o, T

yto

alba

, Fal

co e

leon

ora,

Fal

co p

ereg

rinus

, Fal

co

tinnu

ncul

us, S

turn

us u

nico

lo, C

ardu

elis

can

nabi

na, C

ardu

elis

car

duel

i, C

ardu

elis

chl

oris

, Car

duel

is fl

amm

e, C

ardu

elis

spi

nu, L

oxia

cur

viro

str,

Ser

inus

citr

inel

l, S

erin

us s

erin

u, H

irund

o da

uric

a, L

aniu

s m

inor

, La

nius

sen

ator

, Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a, M

otac

illa

flava

, Fic

edul

a hy

pole

uca,

Mus

cica

pa s

triat

a, O

riolu

s or

iolu

s, P

arus

cae

rule

us, P

arus

cris

tatu

s, P

arus

maj

or, P

etro

nia

petro

nia,

P

rune

lla m

odul

aris

, Acr

ocep

halu

s ar

undi

nace

us, A

croc

epha

lus

mel

anop

ogon

, Acr

ocep

halu

s pa

ludi

cola

, Reg

ulus

igni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via,

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is, S

ylvi

a m

elan

ocep

hala

, Syl

via

unda

ta, P

anur

us b

iarm

icus

, Tro

glod

ytes

trog

lody

tes,

Cer

cotri

chas

gal

acto

tes,

Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia,

sve

cica

, Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

Oen

anth

e oe

nant

he,

Pho

enic

urus

och

ruro

s, P

hoen

icur

us p

hoen

icur

us, S

axic

ola

rube

tra, S

axic

ola,

orq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, P

elec

anus

ono

crot

alus

, Jyn

x to

rqui

lla, P

icus

viri

dis.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

3)

Oce

lls: B

uteo

but

eo, C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Col

umba

livi

a, C

olum

ba o

enas

, Stre

ptop

elia

turtu

r, C

ucul

us c

anor

us,

Ale

ctor

is r

ufa,

Cot

urni

x co

turn

ix,

Ala

uda

arve

nsis

, G

aler

ida

cris

tata

, Lu

llula

arb

orea

, C

orvu

s co

rax,

Em

beriz

a ho

rtula

na,

Frin

gilla

coe

lebs

, Fr

ingi

lla m

ontif

ringi

lla,

Pas

ser h

ispa

niol

ensi

s, P

asse

r mon

tanu

s, R

emiz

pen

dulin

us, T

urdu

s ili

acus

, Tur

dus

mer

ula,

Tur

dus

philo

mel

os, T

urdu

s vi

sciv

orus

. Ve

geta

ció

de fo

ns d

e ba

rran

cs (b

ardi

sses

i co

dola

rs)

Cor

resp

onen

al s

egüe

nt h

àbita

t de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

o (3

250)

V

eget

ació

de

les

llere

s pe

dreg

oses

del

s riu

s m

edite

rran

is (G

lauc

ion

flavi

) E

spèc

ies

de fl

ora

d’es

peci

al in

terè

s pr

esen

ts e

n aq

uest

am

bien

t, qu

e no

est

an a

ctua

lmen

t pro

tegi

des

però

cal

dria

pro

tegi

r: o

Sile

ne v

ulga

ris s

ubsp

. gla

reos

a Ta

ula

d’es

pèci

es p

rote

gide

s en

aqu

est a

mbi

ent,

sego

ns la

nor

mat

iva:

AU

TON

ÒM

ICA

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

ts

Inve

rteb

rats

Pe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

OR

DR

E 5

/11/

84 i

O

RD

RE

28/

10/8

6 E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

proh

ibid

a

-- --

-- --

-- --

--

E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

sotm

esa

a au

torit

zaci

ó pr

èvia

.

- C

ham

aero

ps

hum

ilis

-- --

-- --

-- --

LLE

I 3/1

988

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

la fl

ora

i de

la

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

-- --

- 5

espè

cies

d’

amfíb

is

- 10

esp

ècie

s de

rè

ptils

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

- 68

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

- Fe

lis s

ilves

tris

- E

rinac

eus

algi

rus

- E

rinac

eus

euro

paeu

s -

Tada

rida

teni

otis

-

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

-

Ept

esic

us s

erot

inus

-

Pip

istre

llus

pipi

stre

llus

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii -

Mic

rotu

s sp

. D

EC

RE

T 14

8/19

92

Ann

ex 1

. Esp

ècie

s se

nsib

les.

--

-- --

-- --

- 6

espè

cies

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s m

olt s

ensi

bles

. --

-- --

-- --

- 2

espè

cies

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

--

ESTA

TAL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Rea

l Dec

reto

43

9/19

90

Espè

cies

sen

sibl

es a

l'a

ltera

ció

del s

eu

hàbi

tat.

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

d'e

xtin

ció.

--

-- --

- --

--

- La

nius

min

or

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s es

peci

al

-- --

-- -

--

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- Tr

ituru

s he

lvet

icus

-

Tritu

rus

mar

mor

atus

-

Col

uber

hip

pocr

epis

-

Cor

onel

la g

irond

ica

- E

laph

e sc

alar

is

- N

atrix

nat

rix

- A

ngui

s fra

gilis

l -

Cha

lcid

es b

edria

ga

- Ta

rent

ola

mau

ritan

ica

- A

cant

hoda

ctyl

us

eryt

hrur

us

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 68

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- E

rinac

eus

algi

rus

algi

rus

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m n

-

Pip

istre

llus

nath

usii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s

A

nnex

3. E

spèc

ies

vuln

erab

les.

--

-- --

-- --

- C

ircus

pyg

argu

s

- H

iera

aetu

s fa

scia

tus

--

EUR

OPE

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Dire

ctiv

a 79

/409

A

nnex

1. E

spèc

ies

obje

cte

de m

esur

es

de c

onse

rvac

ió

espe

cial

del

seu

hà

bita

t

-- --

-- --

-- -

11 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

--

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E

(Rea

l Dec

reto

19

97/1

995)

Ann

ex 1

. d’h

abita

ts

natu

rals

d’in

terè

s co

mun

itari

per a

la

cons

erva

ció

dels

qu

als

és n

eces

sari

dess

igna

r zon

es

espe

cial

s de

co

nser

vaci

ó

-- (3

250)

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

per l

a co

nser

vaci

ó de

les

qual

s ca

l de

sign

ar z

ones

es

peci

als

de

cons

erva

ció

-- --

-- --

-- --

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

A

nnex

4. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

que

requ

erei

xen

una

prot

ecci

ó es

trict

a.

-- --

-- --

-- --

- A

ethe

chin

us

algi

rus

- E

rinac

eus

algi

rus

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

INTE

RN

AC

ION

AL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

tsPe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

CIT

ES

A

nnex

1. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- -

Falc

o pe

regr

inus

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

- --

--

-- -

Asi

o fla

mm

eus

- A

then

e no

ctua

-

Bub

o bu

bo

- O

tus

scop

s -

Stri

x al

uco

- Ty

to a

lba

- Fe

lis s

ilves

tris

Con

veni

de

BO

NN

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

--

-- --

-- --

-- --

A

nnex

2. E

spèc

ies

que

han

de s

er

obje

cte

d'ac

ords

in

tern

acio

nals

-- --

-- --

-- -

12 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la

taul

a)

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s C

onve

ni d

e B

ER

NA

A

nnex

2. E

spèc

ies

de fa

una

estri

ctam

ent

prot

egid

es

-- --

-- --

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- C

olub

er h

ippo

crep

is

- La

certa

lepi

da

- 77

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- Fe

lis s

ilves

tris

- E

rinac

eus

algi

rus

-

Tada

rida

teni

otis

-

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

-

Ept

esic

us s

erot

inus

-

Pip

istre

llus

nath

usii

A

nnex

3. E

spèc

ies

de fa

una

prot

egid

es.

-- --

-- --

- B

ufo

bufo

-

Pel

odyt

es p

unct

atus

-

Ran

a pe

rezi

-

Tritu

rus

helv

etic

us

- Tr

ituru

s m

arm

orat

us

- C

oron

ella

giro

ndic

a

- E

laph

e sc

alar

is

- M

alpo

lon

mon

spes

sula

nus

-

Nat

rix n

atrix

-

Ang

uis

fragi

lis

- H

emid

acty

lus

turc

icus

-

Tare

ntol

a m

aurit

anic

a

- A

cant

hoda

ctyl

us e

ryth

ruru

s

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 25

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- S

us s

crof

a m

erid

iona

lis

- M

arte

s fo

ina

- M

eles

mel

es

- M

uste

la n

ival

is

- G

enet

ta g

enet

ta

- E

rinac

eus

euro

paeu

s -

Cro

cidu

ra ru

ssul

a

- S

uncu

s et

rusc

us

- Le

pus

cape

nsis

-

Pip

istre

llus

pipi

stre

llus

NO

RM

ATI

VA E

SPEC

ÍFIC

A D

EL P

EIN

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

tsIn

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

DE

CR

ET

328/

1992

A

nnex

3 i

4.

Esp

ècie

s es

trict

amen

t pr

oteg

ides

a

l’int

erio

r de

l’esp

ai

d’in

terè

s na

tura

l de

la S

erra

de

Mot

sià.

A

ques

ta d

ecla

raci

ó im

plic

a la

pro

hibi

ció

de la

des

trucc

ió, d

el

desa

rrel

amen

t i, s

i s'

esca

u, ta

mbé

de

la c

ollit

a i l

a co

mer

cial

itzac

ió d

e le

s es

pèci

es i

de le

s se

ves

llavo

rs, a

ixí

com

la p

rote

cció

del

m

edi n

atur

al e

n qu

è vi

uen.

- A

spar

agus

stip

ular

is

-- -

Ani

lloch

lam

ys

urge

llesi

--

-- --

--

LLEI

3/1

988

Am

fíbis

: B

ufo

bufo

, Buf

o ca

lam

ita, A

lyte

s ob

stet

rican

s, T

ritur

us h

elve

ticus

, Trit

urus

mar

mor

atus

.

Rèp

tils:

C

olub

er h

ippo

crep

is, C

oron

ella

giro

ndic

a, E

laph

e sc

alar

is, M

alpo

lon

mon

spes

sula

nus,

Nat

rix n

atrix

, Ang

uis

fragi

lis, H

emid

acty

lus

turc

icus

, Tar

ento

la m

aurit

anic

a,

Aca

ntho

dact

ylus

ery

thru

rus,

Lac

erta

lepi

da, P

odar

cis

hisp

anic

a.

Oce

lls:

But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, C

ircus

pyg

argu

s, H

iera

aetu

s fa

scia

tus,

Milv

us m

igra

ns, C

aprim

ulgu

s eu

ropa

eus,

Cap

rimul

gus

rufic

ollis

, Mer

ops

apia

ster

, Upu

pa e

pops

, C

lam

ator

gla

ndar

ius,

Cuc

ulus

can

orus

, Asi

o fla

mm

eus,

Ath

ene

noct

ua, B

ubo

bubo

, Otu

s sc

ops,

Stri

x al

uco,

Tyt

o al

ba, F

alco

per

egrin

us, F

alco

tinn

uncu

lus,

Frin

gilla

coe

lebs

, Hiru

ndo

rust

ica,

Pty

onop

rogn

e ru

pest

ris,

Lani

us m

inor

, Lan

ius

sena

tor,

Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a,

Mot

acill

a fla

va, F

iced

ula

hypo

leuc

a, M

usci

capa

stri

ata,

Orio

lus

orio

lus,

Par

us c

aeru

leus

, Par

us c

rista

tus,

Par

us m

ajor

, Pas

ser h

ispa

niol

ensi

s, P

etro

nia

petro

nia,

Pru

nella

mod

ular

is, R

emiz

pe

ndul

inus

, Reg

ulus

igni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is, S

ylvi

a m

elan

ocep

hala

, Syl

via

unda

ta, P

anur

us b

iarm

icus

, Tro

glod

ytes

tro

glod

ytes

, Cer

cotri

chas

gal

acto

tes,

Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia

svec

ica,

Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

O

enan

the

oena

nthe

, Pho

enic

urus

och

ruro

s, P

hoen

icur

us p

hoen

icur

us, S

axic

ola

rube

tra, S

axic

ola

torq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, J

ynx

torq

uilla

, Pic

us v

iridi

s.

D

ECR

ET 1

48/1

992

(Ann

ex 1

) O

cells

: C

ircae

tus

galli

cus,

Bub

o bu

bo, T

yto

alba

, Fal

co p

ereg

rinus

, Rem

iz p

endu

linus

, Oen

anth

e le

ucur

a.

DEC

RET

148

/199

2 (A

nnex

2)

Oce

lls:

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s R

eal D

ecre

to 4

39/1

990

(Ann

ex 2

) O

cells

: But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, M

ilvus

mig

rans

, Cap

rimul

gus

euro

paeu

s, C

aprim

ulgu

s ru

ficol

lis, B

urhi

nus

oedi

cnem

us, M

erop

s ap

iast

er ,

Upu

pa e

pops

, C

lam

ator

gla

ndar

ius,

Cuc

ulus

can

orus

, Asi

o fla

mm

eus,

Asi

o ot

u, A

then

e no

ctua

, Bub

o bu

bo, O

tus

scop

s, S

trix

aluc

o, T

yto

alba

, Fal

co p

ereg

rinu,

Fal

co ti

nnun

culu

s,

Frin

gilla

coe

leb,

Del

icho

n ur

bic,

Hiru

ndo

rust

ic, L

aniu

s m

inor

, Lan

ius

sena

tor,

Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a, M

otac

illa

flava

, Fic

edul

a hy

pole

uca,

Mus

cica

pa s

triat

a, O

riolu

s or

iolu

s, P

arus

cae

rule

us, P

arus

cris

tatu

s, P

arus

maj

or,

Pet

roni

a pe

troni

a, P

rune

lla m

odul

aris

, Rem

iz, e

ndul

inus

, Reg

ulus

, gni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is,

Syl

via

mel

anoc

epha

la, S

ylvi

a un

data

, Pan

urus

bia

rmic

us, T

rogl

odyt

es tr

oglo

dyte

s, C

erco

trich

as, a

lact

otes

, Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia

svec

ica,

Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

Oen

anth

e oe

nant

he, P

hoen

icur

us o

chru

ros,

Pho

enic

urus

pho

enic

urus

, S

axic

ola

rube

tra, S

axic

ola

torq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, J

ynx

torq

uill,

Pic

us v

iridi

. D

irect

iva

79/4

09 (A

nnex

1)

Oce

lls: C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Cap

rimul

gus

euro

paeu

s, B

urhi

nus

oedi

cnem

us, S

ylvi

a ni

soria

, Syl

via

sard

a, S

ylvi

a un

data

, Lus

cini

a sv

ecic

a, O

enan

the

leuc

ura.

C

onve

ni d

e B

ON

N (A

nnex

2)

Oce

lls: B

uteo

but

eo, C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Bur

hinu

s oe

dicn

emus

, Mer

ops

apia

ste,

Fal

co e

leon

ora,

Fal

co

pere

grin

us, F

alco

tinn

uncu

lus,

Pho

enic

opte

rus

rube

r, C

otur

nix

cotu

rnix

cot

urni

x.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

2)

Oce

lls: C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

, Milv

us m

igra

n, C

aprim

ulgu

s eu

ropa

eus,

Cap

rimul

gus

rufic

ollis

, Bur

hinu

s oe

dicn

emus

, Mer

ops

apia

ster

, Upu

pa e

pops

, Cla

mat

or g

land

ariu

s, A

sio

flam

meu

s, A

then

e no

ctua

, Bub

o bu

bo, O

tus

scop

s, S

trix

aluc

o, T

yto

alba

, Fal

co e

leon

ora,

Fal

co p

ereg

rinus

, Fal

co

tinnu

ncul

us, S

turn

us u

nico

lo, C

ardu

elis

can

nabi

na, C

ardu

elis

car

duel

i, C

ardu

elis

chl

oris

, Car

duel

is fl

amm

e, C

ardu

elis

spi

nu, L

oxia

cur

viro

str,

Ser

inus

citr

inel

l, S

erin

us s

erin

u, H

irund

o da

uric

a, L

aniu

s m

inor

, La

nius

sen

ator

, Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a, M

otac

illa

flava

, Fic

edul

a hy

pole

uca,

Mus

cica

pa s

triat

a, O

riolu

s or

iolu

s, P

arus

cae

rule

us, P

arus

cris

tatu

s, P

arus

maj

or, P

etro

nia

petro

nia,

P

rune

lla m

odul

aris

, Acr

ocep

halu

s ar

undi

nace

us, A

croc

epha

lus

mel

anop

ogon

, Acr

ocep

halu

s pa

ludi

cola

, Reg

ulus

igni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via,

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is, S

ylvi

a m

elan

ocep

hala

, Syl

via

unda

ta, P

anur

us b

iarm

icus

, Tro

glod

ytes

trog

lody

tes,

Cer

cotri

chas

gal

acto

tes,

Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia,

sve

cica

, Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

Oen

anth

e oe

nant

he,

Pho

enic

urus

och

ruro

s, P

hoen

icur

us p

hoen

icur

us, S

axic

ola

rube

tra, S

axic

ola,

orq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, P

elec

anus

ono

crot

alus

, Jyn

x to

rqui

lla, P

icus

viri

dis.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

3)

Oce

lls: B

uteo

but

eo, C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Col

umba

livi

a, C

olum

ba o

enas

, Stre

ptop

elia

turtu

r, C

ucul

us c

anor

us,

Ale

ctor

is ru

fa, C

otur

nix

cotu

rnix

, Ala

uda

arve

nsis

, Gal

erid

a cr

ista

ta, L

ullu

la a

rbor

ea, C

orvu

s co

rax,

Em

beriz

a ho

rtula

na, F

ringi

lla c

oele

bs, F

ringi

lla m

ontif

ringi

lla,

Pas

ser h

ispa

niol

ensi

s, P

asse

r mon

tanu

s, R

emiz

pen

dulin

us, T

urdu

s ili

acus

, Tur

dus

mer

ula,

Tur

dus

philo

mel

os, T

urdu

s vi

sciv

orus

.

Lloc

s hu

mits

(sur

gènc

ies,

font

s, u

llals

, deg

otal

ls, …

) C

orre

spon

en a

ls s

egüe

nts

hàbi

tats

de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

o (3

140)

A

igüe

s ol

igot

ròfiq

ues

calc

àrie

s am

b ve

geta

ció

bènt

ica

de C

hara

spp

. o

(722

0)

Veg

etac

ió d

els

dego

talls

d'a

igüe

s ca

rbon

atad

es fo

rmad

ores

de

tove

s ca

lcàr

ies

(Prio

ritar

i) A

ques

t am

bien

t és

forç

a ex

clus

iu p

er a

ls a

mfíb

is, j

a qu

e en

la m

ajor

par

t del

s ca

sos

en d

epén

la re

prod

ucci

ó. P

er a

la re

sta

de g

rups

(mam

ífers

i oc

ells

, ess

enci

alm

ent),

aqu

ests

hàb

itats

són

de

cisi

us, d

oncs

est

an a

ssoc

iats

a l’

aigu

a qu

e és

un

recu

rs im

pres

cind

ible

per

las

cicl

es v

itals

.

Roq

uers

, cin

gles

i ta

rter

es (

vege

taci

ó ca

smof

ítica

, gla

reïc

ola,

...).

C

orre

spon

en a

ls s

egüe

nts

hàbi

tats

de

la D

irect

iva

92/4

3/C

EE

:

o (8

130)

Ta

rtere

s de

l'E

urop

a m

erid

iona

l am

b ve

geta

ció

poc

o m

olt t

erm

òfila

o

(813

0)

Altr

es ta

rtere

s

o (8

210)

P

ende

nts

roco

ses

calc

ícol

es a

mb

vege

taci

ó ca

smof

ítica

o

(821

1)

Roq

ues

calc

ícol

es a

mb

vege

taci

ó ca

smof

ítica

term

òfila

o o

mbr

ejad

a de

les

cont

rade

s m

edite

rràn

ies

o (8

310)

C

oves

no

expl

otad

es p

el tu

rism

e E

spèc

ies

de fl

ora

d’es

peci

al in

terè

s pr

esen

ts e

n aq

uest

am

bien

t, qu

e no

est

an a

ctua

lmen

t pro

tegi

des

però

cal

dria

pro

tegi

r: o

Cen

taur

ea li

nifo

lia s

ubsp

. cab

alle

roi

o K

naut

ia a

rven

sis

subs

p. ru

pico

la s

ubva

r. ru

pico

la (e

ndem

ism

e de

ls P

aïso

s C

atal

ans)

o

Cen

taur

ea li

nifo

lia s

ubsp

. cab

alle

roi (

ende

mis

me

dels

Paï

sos

Cat

alan

s)

o C

arex

syl

vatic

a su

bsp.

pau

i (en

dem

ism

e de

ls P

aïso

s C

atal

ans)

o

Erin

us a

lpin

us s

ubsp

. his

pani

cus

var.

parv

iflor

us

o H

iera

cium

lani

feru

m

o Li

naria

orig

anifo

lia s

ubsp

. cad

eval

lii

o S

arco

capn

os e

neap

hylla

sub

sp. e

neap

hylla

A

ques

t am

bien

t és

impo

rtant

per

què

cont

é de

form

a pr

àctic

amen

t exc

lusi

va le

s es

pèci

es d

e flo

ra q

ue e

s re

laci

onen

més

am

unt,

i per

què

és

el ll

oc d

e cr

ia i

refu

gi d

e la

maj

or p

art d

els

rapi

nyai

res,

i d’

un c

onju

nt im

porta

nt d

e fri

ngíll

ids)

Cul

tius

de s

ecá

en p

rodu

cció

(oliv

erar

s, g

arro

fera

ls, c

erea

ls d

e se

cà)

Esp

ècie

s de

flor

a d’

espe

cial

inte

rès

pres

ents

en

aque

st a

mbi

ent,

que

no e

stan

act

ualm

ent p

rote

gide

s pe

rò c

aldr

ia p

rote

gir:

o O

dont

ides

vis

cosu

s su

bsp.

vis

cosu

s o

Del

phin

ium

orie

ntal

e su

bsp.

orie

ntal

e o

Aju

ga iv

a va

r. iv

a Ta

ula

d’es

pèci

es p

rote

gide

s en

aqu

est a

mbi

ent,

sego

ns la

nor

mat

iva:

A

UTO

NÒ

MIC

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

OR

DR

E 5

/11/

84 i

O

RD

RE

28/

10/8

6 E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

proh

ibid

a

-- --

-- --

-- --

--

E

spèc

ies

la

reco

l·lec

ció,

talla

da

i des

arre

lam

ent d

e le

s qu

als

és

sotm

esa

a au

torit

zaci

ó pr

èvia

.

-- --

-- --

-- --

--

LLE

I 3/1

988

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s de

la fl

ora

i de

la

faun

a es

trict

amen

t pr

oteg

ides

-- --

-- --

- 5

espè

cies

d’

amfíb

is

- 10

esp

ècie

s de

rè

ptils

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

- 68

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

- Fe

lis s

ilves

tris

- E

rinac

eus

algi

rus

- E

rinac

eus

euro

paeu

s -

Tada

rida

teni

otis

-

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

-

Ept

esic

us s

erot

inus

-

Pip

istre

llus

pipi

stre

llus

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii -

Mic

rotu

s sp

. D

EC

RE

T 14

8/19

92

Ann

ex 1

. Esp

ècie

s se

nsib

les.

--

-- --

-- --

- 6

espè

cies

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

Ann

ex 2

. Esp

ècie

s m

olt s

ensi

bles

. --

-- --

-- --

- 2

espè

cies

(v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

taul

a)

--

ESTA

TAL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Rea

l Dec

reto

43

9/19

90

Espè

cies

sen

sibl

es a

l'a

ltera

ció

del s

eu

hàbi

tat.

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

d'e

xtin

ció.

--

-- --

- --

--

- La

nius

min

or

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s es

peci

al

-- --

-- -

--

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- Tr

ituru

s he

lvet

icus

-

Tritu

rus

mar

mor

atus

-

Col

uber

hip

pocr

epis

-

Cor

onel

la g

irond

ica

- E

laph

e sc

alar

is

- N

atrix

nat

rix

- A

ngui

s fra

gilis

l -

Cha

lcid

es b

edria

ga

- Ta

rent

ola

mau

ritan

ica

- A

cant

hoda

ctyl

us

eryt

hrur

us

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 68

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al

de la

taul

a)

- E

rinac

eus

algi

rus

algi

rus

- Ta

darid

a te

niot

is

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m n

-

Pip

istre

llus

nath

usii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s

A

nnex

3. E

spèc

ies

vuln

erab

les.

--

-- --

-- --

- C

ircus

pyg

argu

s

- H

iera

aetu

s fa

scia

tus

--

EUR

OPE

A

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

Dire

ctiv

a 79

/409

A

nnex

1. E

spèc

ies

obje

cte

de m

esur

es

de c

onse

rvac

ió

espe

cial

del

seu

hà

bita

t

-- --

-- --

-- -

11 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la ta

ula)

--

Dire

ctiv

a 92

/43/

CE

E

(Rea

l Dec

reto

19

97/1

995)

Ann

ex 1

. d’h

abita

ts

natu

rals

d’in

terè

s co

mun

itari

per a

la

cons

erva

ció

dels

qu

als

és n

eces

sari

dess

igna

r zon

es

espe

cial

s de

co

nser

vaci

ó

-- --

-- --

-- --

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

per l

a co

nser

vaci

ó de

les

qual

s ca

l de

sign

ar z

ones

es

peci

als

de

cons

erva

ció

-- --

-- --

-- --

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

A

nnex

4. E

spèc

ies

d'in

terè

s co

mun

itari

que

requ

erei

xen

una

prot

ecci

ó es

trict

a.

-- --

-- --

-- --

- A

ethe

chin

us

algi

rus

- E

rinac

eus

algi

rus

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

INTE

RN

AC

ION

AL

N

orm

a Im

plic

ació

Fl

ora

Vege

taci

ó i/o

hàb

itats

In

vert

ebra

tsPe

ixos

A

mfíb

is

i rèp

tils

Oce

lls

Mam

ífers

CIT

ES

A

nnex

1. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

-- --

-- -

Falc

o pe

regr

inus

--

A

nnex

2. E

spèc

ies

amen

açad

es d

e fa

una

i flo

ra

silv

estre

s

-- --

- --

--

-- -

Asi

o fla

mm

eus

- A

then

e no

ctua

-

Bub

o bu

bo

- O

tus

scop

s -

Stri

x al

uco

- Ty

to a

lba

- Fe

lis s

ilves

tris

Con

veni

de

BO

NN

A

nnex

1. E

spèc

ies

en p

erill

--

-- --

-- --

-- --

A

nnex

2. E

spèc

ies

que

han

de s

er

obje

cte

d'ac

ords

in

tern

acio

nals

-- --

-- --

-- -

12 e

spèc

ies

(veg

eu ll

ista

t al f

inal

de

la

taul

a)

- R

hino

loph

us

ferr

umeq

uinu

m

- E

ptes

icus

ser

otin

us

- P

ipis

trellu

s na

thus

ii

- P

ipis

trellu

s pi

pist

rellu

s C

onve

ni d

e B

ER

NA

A

nnex

2. E

spèc

ies

de fa

una

estri

ctam

ent

prot

egid

es

-- --

-- --

- B

ufo

cala

mita

-

Aly

tes

obst

etric

ans

- C

olub

er h

ippo

crep

is

- La

certa

lepi

da

- 77

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- Fe

lis s

ilves

tris

- E

rinac

eus

algi

rus

-

Tada

rida

teni

otis

-

Rhi

nolo

phus

fe

rrum

equi

num

-

Ept

esic

us s

erot

inus

-

Pip

istre

llus

nath

usii

A

nnex

3. E

spèc

ies

de fa

una

prot

egid

es.

-- --

-- --

- B

ufo

bufo

-

Pel

odyt

es p

unct

atus

-

Ran

a pe

rezi

-

Tritu

rus

helv

etic

us

- Tr

ituru

s m

arm

orat

us

- C

oron

ella

giro

ndic

a

- E

laph

e sc

alar

is

- M

alpo

lon

mon

spes

sula

nus

-

Nat

rix n

atrix

-

Ang

uis

fragi

lis

- H

emid

acty

lus

turc

icus

-

Tare

ntol

a m

aurit

anic

a

- A

cant

hoda

ctyl

us e

ryth

ruru

s

- P

odar

cis

hisp

anic

a

- 25

esp

ècie

s (v

egeu

llis

tat a

l fin

al d

e la

ta

ula)

- S

us s

crof

a m

erid

iona

lis

- M

arte

s fo

ina

- M

eles

mel

es

- M

uste

la n

ival

is

- G

enet

ta g

enet

ta

- E

rinac

eus

euro

paeu

s -

Cro

cidu

ra ru

ssul

a

- S

uncu

s et

rusc

us

- Le

pus

cape

nsis

-

Pip

istre

llus

pipi

stre

llus

NO

RM

ATI

VA E

SPEC

ÍFIC

A D

EL P

EIN

Nor

ma

Impl

icac

ió

Flor

a Ve

geta

ció

i/o h

àbita

tsIn

vert

ebra

ts

Peix

os

Am

fíbis

i r

èptil

s O

cells

M

amífe

rs

DE

CR

ET

328/

1992

A

nnex

3 i

4.

Esp

ècie

s es

trict

amen

t pr

oteg

ides

a

l’int

erio

r de

l’esp

ai

d’in

terè

s na

tura

l de

la S

erra

de

Mon

tsià

. A

ques

ta d

ecla

raci

ó im

plic

a la

pro

hibi

ció

de la

des

trucc

ió, d

el

desa

rrel

amen

t i, s

i s'

esca

u, ta

mbé

de

la c

ollit

a i l

a co

mer

cial

itzac

ió d

e le

s es

pèci

es i

de le

s se

ves

llavo

rs, a

ixí

com

la p

rote

cció

del

m

edi n

atur

al e

n qu

è vi

uen.

-- --

-- --

-- --

--

LLEI

3/1

988

Am

fíbis

: B

ufo

bufo

, Buf

o ca

lam

ita, A

lyte

s ob

stet

rican

s, T

ritur

us h

elve

ticus

, Trit

urus

mar

mor

atus

.

Rèp

tils:

C

olub

er h

ippo

crep

is, C

oron

ella

giro

ndic

a, E

laph

e sc

alar

is, M

alpo

lon

mon

spes

sula

nus,

Nat

rix n

atrix

, Ang

uis

fragi

lis, H

emid

acty

lus

turc

icus

, Tar

ento

la m

aurit

anic

a,

Aca

ntho

dact

ylus

ery

thru

rus,

Lac

erta

lepi

da, P

odar

cis

hisp

anic

a.

Oce

lls:

But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, C

ircus

pyg

argu

s, H

iera

aetu

s fa

scia

tus,

Milv

us m

igra

ns, C

aprim

ulgu

s eu

ropa

eus,

Cap

rimul

gus

rufic

ollis

, Mer

ops

apia

ster

, Upu

pa e

pops

, C

lam

ator

gla

ndar

ius,

Cuc

ulus

can

orus

, Asi

o fla

mm

eus,

Ath

ene

noct

ua, B

ubo

bubo

, Otu

s sc

ops,

Stri

x al

uco,

Tyt

o al

ba, F

alco

per

egrin

us, F

alco

tinn

uncu

lus,

Frin

gilla

coe

lebs

, Hiru

ndo

rust

ica,

Pty

onop

rogn

e ru

pest

ris,

Lani

us m

inor

, Lan

ius

sena

tor,

Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a,

Mot

acill

a fla

va, F

iced

ula

hypo

leuc

a, M

usci

capa

stri

ata,

Orio

lus

orio

lus,

Par

us c

aeru

leus

, Par

us c

rista

tus,

Par

us m

ajor

, Pas

ser h

ispa

niol

ensi

s, P

etro

nia

petro

nia,

Pru

nella

mod

ular

is, R

emiz

pe

ndul

inus

, Reg

ulus

igni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is, S

ylvi

a m

elan

ocep

hala

, Syl

via

unda

ta, P

anur

us b

iarm

icus

, Tro

glod

ytes

tro

glod

ytes

, Cer

cotri

chas

gal

acto

tes,

Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia

svec

ica,

Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

O

enan

the

oena

nthe

, Pho

enic

urus

och

ruro

s, P

hoen

icur

us p

hoen

icur

us, S

axic

ola

rube

tra, S

axic

ola

torq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, J

ynx

torq

uilla

, Pic

us v

iridi

s.

D

ECR

ET 1

48/1

992

(Ann

ex 1

) O

cells

: C

ircae

tus

galli

cus,

Bub

o bu

bo, T

yto

alba

, Fal

co p

ereg

rinus

, Rem

iz p

endu

linus

, Oen

anth

e le

ucur

a.

DEC

RET

148

/199

2 (A

nnex

2)

Oce

lls:

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s R

eal D

ecre

to 4

39/1

990

(Ann

ex 2

) O

cells

: But

eo b

uteo

, Circ

aetu

s ga

llicu

s, M

ilvus

mig

rans

, Cap

rimul

gus

euro

paeu

s, C

aprim

ulgu

s ru

ficol

lis, B

urhi

nus

oedi

cnem

us, M

erop

s ap

iast

er ,

Upu

pa e

pops

, C

lam

ator

gla

ndar

ius,

Cuc

ulus

can

orus

, Asi

o fla

mm

eus,

Asi

o ot

u, A

then

e no

ctua

, Bub

o bu

bo, O

tus

scop

s, S

trix

aluc

o, T

yto

alba

, Fal

co p

ereg

rinu,

Fal

co ti

nnun

culu

s,

Frin

gilla

coe

leb,

Del

icho

n ur

bic,

Hiru

ndo

rust

ic, L

aniu

s m

inor

, Lan

ius

sena

tor,

Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a, M

otac

illa

flava

, Fic

edul

a hy

pole

uca,

Mus

cica

pa s

triat

a, O

riolu

s or

iolu

s, P

arus

cae

rule

us, P

arus

cris

tatu

s, P

arus

maj

or,

Pet

roni

a pe

troni

a, P

rune

lla m

odul

aris

, Rem

iz, e

ndul

inus

, Reg

ulus

, gni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is,

Syl

via

mel

anoc

epha

la, S

ylvi

a un

data

, Pan

urus

bia

rmic

us, T

rogl

odyt

es tr

oglo

dyte

s, C

erco

trich

as, a

lact

otes

, Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia

svec

ica,

Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

Oen

anth

e oe

nant

he, P

hoen

icur

us o

chru

ros,

Pho

enic

urus

pho

enic

urus

, S

axic

ola

rube

tra, S

axic

ola

torq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, J

ynx

torq

uill,

Pic

us v

iridi

. D

irect

iva

79/4

09 (A

nnex

1)

Oce

lls: C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Cap

rimul

gus

euro

paeu

s, B

urhi

nus

oedi

cnem

us, S

ylvi

a ni

soria

, Syl

via

sard

a, S

ylvi

a un

data

, Lus

cini

a sv

ecic

a, O

enan

the

leuc

ura.

C

onve

ni d

e B

ON

N (A

nnex

2)

Oce

lls: B

uteo

but

eo, C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Bur

hinu

s oe

dicn

emus

, Mer

ops

apia

ste,

Fal

co e

leon

ora,

Fal

co

pere

grin

us, F

alco

tinn

uncu

lus,

Pho

enic

opte

rus

rube

r, C

otur

nix

cotu

rnix

cot

urni

x.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

2)

Oce

lls: C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

, Milv

us m

igra

n, C

aprim

ulgu

s eu

ropa

eus,

Cap

rimul

gus

rufic

ollis

, Bur

hinu

s oe

dicn

emus

, Mer

ops

apia

ster

, Upu

pa e

pops

, Cla

mat

or g

land

ariu

s, A

sio

flam

meu

s, A

then

e no

ctua

, Bub

o bu

bo, O

tus

scop

s, S

trix

aluc

o, T

yto

alba

, Fal

co e

leon

ora,

Fal

co p

ereg

rinus

, Fal

co

tinnu

ncul

us, S

turn

us u

nico

lo, C

ardu

elis

can

nabi

na, C

ardu

elis

car

duel

i, C

ardu

elis

chl

oris

, Car

duel

is fl

amm

e, C

ardu

elis

spi

nu, L

oxia

cur

viro

str,

Ser

inus

citr

inel

l, S

erin

us s

erin

u, H

irund

o da

uric

a, L

aniu

s m

inor

, La

nius

sen

ator

, Ant

hus

cam

pest

ris, A

nthu

s ce

rvin

us, A

nthu

s pr

aten

sis,

Ant

hus

spin

olet

ta, A

nthu

s tri

vial

is, M

otac

illa

alba

, Mot

acill

a ci

nere

a, M

otac

illa

flava

, Fic

edul

a hy

pole

uca,

Mus

cica

pa s

triat

a, O

riolu

s or

iolu

s, P

arus

cae

rule

us, P

arus

cris

tatu

s, P

arus

maj

or, P

etro

nia

petro

nia,

P

rune

lla m

odul

aris

, Acr

ocep

halu

s ar

undi

nace

us, A

croc

epha

lus

mel

anop

ogon

, Acr

ocep

halu

s pa

ludi

cola

, Reg

ulus

igni

capi

llus,

Syl

via

atric

apill

a, S

ylvi

a bo

rin, S

ylvi

a ca

ntill

ans,

Syl

via,

com

mun

is, S

ylvi

a ho

rtens

is, S

ylvi

a m

elan

ocep

hala

, Syl

via

unda

ta, P

anur

us b

iarm

icus

, Tro

glod

ytes

trog

lody

tes,

Cer

cotri

chas

gal

acto

tes,

Erit

hacu

s ru

becu

la, L

usci

nia

meg

arhy

ncho

s, L

usci

nia,

sve

cica

, Mon

ticol

a sa

xatil

is, M

ontic

ola

solit

ariu

s, O

enan

the

hisp

anic

a, O

enan

the

leuc

ura,

Oen

anth

e oe

nant

he,

Pho

enic

urus

och

ruro

s, P

hoen

icur

us p

hoen

icur

us, S

axic

ola

rube

tra, S

axic

ola,

orq

uata

, Tur

dus

torq

uatu

s, P

elec

anus

ono

crot

alus

, Jyn

x to

rqui

lla, P

icus

viri

dis.

Con

veni

de

Ber

na (A

nnex

3)

Oce

lls: B

uteo

but

eo, C

ircae

tus

galli

cus,

Circ

us p

ygar

gus,

Hie

raae

tus

fasc

iatu

s, M

ilvus

mig

rans

, Col

umba

livi

a, C

olum

ba o

enas

, Stre

ptop

elia

turtu

r, C

ucul

us c

anor

us,

Ale

ctor

is ru

fa, C

otur

nix

cotu

rnix

, Ala

uda

arve

nsis

, Gal

erid

a cr

ista

ta, L

ullu

la a

rbor

ea, C

orvu

s co

rax,

Em

beriz

a ho

rtula

na, F

ringi

lla c

oele

bs, F

ringi

lla m

ontif

ringi

lla,

Pas

ser h

ispa

niol

ensi

s, P

asse

r mon

tanu

s, R

emiz

pen

dulin

us, T

urdu

s ili

acus

, Tur

dus

mer

ula,

Tur

dus

philo

mel

os, T

urdu

s vi

sciv

orus

. C

ultiu

s de

rega

diu

(frui

ters

, cítr

ics,

hor

ta, b

lat d

e m

oro)

P

oden

ser

util

itzat

s pe

r dife

rent

s tip

us d

e fa

una,

per

ò no

són

un

hàbi

tat i

mpr

esci

ndib

le p

er a

l man

teni

men

t de

les

pobl

acio

ns d

’esp

ècie

s pr

oteg

ides

o d

’inte

rès.



3

ANNEX 3: AIGÜES SUBTERRÀNIES

Xarx

a Bà

sica

Aig

ües

Subt

errà

nies

200

1: 3

13 (M

esoz

oic

de B

esei

t-Mon

tsià

).

Inic

i de

la x

arxa

: 199

6 (D

ades

del

199

9).

Freq

üènc

ia: A

nual

, 18

punt

s de

mos

treig

.

Parà

met

res

Anal

itzat

s: 1

995

Gen

eral

s i m

etal

ls.

Cla

ssifi

caci

ó de

les

aigü

es

8060

4020

2040

6080

20

40

60

8080

60

40

20

20

40

60

80

20

40

60

80

Ca

Na

HC

O3

Cl

Mg

SO

4

537,

533

227

997,

67,

28,

031

4,0

201

937

84,2

46,4

316,

122

,515

,779

,06,

53,

0039

0,00

,8,3

015

,60

272,

522

8,0

497,

040

,56

634

14,7

7,7

757,

913

,03,

043

,0,1

1<

l.d.

,24

< l.d

.<

l.d.

,16

,9,5

11,0

6,0

3,20

15,4

058

,5<

l.d.

5807

< l.d

.<

l.d.

547

CE

(uS/

cm)

pH (u

.pH

)D

ures

a (m

g/l)

Ca

(mg/

l)M

g (m

g/l)

Na

(mg/

l)K

(mg/

l)H

CO

3 (m

g/l)

SO4

(mg/

l)C

l (m

g/l)

NO

3 (m

g/l)

NH

4 (m

g/l)

NO

2 (m

g/l)

TOC

(mg/

l)Si

(mg/

l)Fe

(ug/

l)M

n (u

g/l)

Med

iana

Mín

imM

àxim

Xarx

a Bà

sica

Aig

ües

Subt

errà

nies

200

1: 3

13 (M

esoz

oic

de B

esei

t-Mon

tsià

).Rep

rese

ntac

ió g

ràfic

a de

ls p

rinci

pals

par

àmet

res.

500

1000

1500

2000

2500

Conductivitat (uS/cm)

0,00

100,

00

200,

00

300,

00

400,

00

Sodi (mg/l)

C.M

.A.

0

200

400

600

Sulfats (mg/l)

C.M

.A.

0,0

250,

0

500,

0

750,

0

Clorurs (mg/l)

0

2000

4000

6000

Ferro (ug/l)

C.M

.A.

0

100

200

300

400

500

Manganès (ug/l)

C.M

.A.

Xarx

a Bà

sica

Aig

ües

Subt

errà

nies

200

1: 3

13 (M

esoz

oic

de B

esei

t-Mon

tsià

).Rep

rese

ntac

ió g

ràfic

a de

ls p

rinci

pals

par

àmet

res.

< l.

d. l.

d. -

0.5

(mg/

l)

Freq

üènc

ia N

H4

051015

Núm. mostres<

l.d. (

mg/

l) l.

d. -0

.05

(mg/

l)>

0.1

(mg/

l)

Freq

üènc

ia N

O2

0,0

2,5

5,0

7,5

10,0

Núm. mostres

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

Nitrats (mg/l)

C.M

.A.



4

ANNEX 4: ACTIVITATS EXTRACTIVES

Cod

im

2 ac

tual

m2

conc

essi

óE

XP

OF

Nom

exp

lota

ció

Em

pres

aX

UTM

Y U

TMR

ecur

s ex

plot

atS

ituac

ió a

ctua

lN

orm

ativ

a re

gula

tòria

Tipu

s de

per

mís

2243

550,

913

3576

4,73

584

/055

7-02

AM

PLI

AC

IÓ S

IMÓ

IIC

AN

TER

AS

SIM

Ó, S

.A.

2939

75,2

149

4513

208,

328

Cal

càrie

sA

ctiv

itat e

n ac

tiu i

rest

aura

ció

no

inic

iada

Act

ivita

t ant

erio

r a la

Lle

i 12/

1981

Aut

oritz

ació

d'e

xplo

taci

ó

2244

1457

0,36

614

570,

496

84/0

557

SIM

Ó 2

AC

AN

TER

AS

SIM

Ó, S

.A.

2939

21,5

812

4513

150,

578

Cal

càrie

sA

ctiv

itat f

inal

itzad

aA

ctiv

itat a

nter

ior a

la L

lei 1

2/19

81A

utor

itzac

ió d

'exp

lota

ció

2245

3521

4,42

735

764,

735

84/0

557-

02A

MP

LIA

CIÓ

SIM

Ó II

CA

NTE

RA

S S

IMÓ

, S.A

.29

3803

,806

945

1303

0,64

7C

alcà

ries

Act

ivita

t en

actiu

i re

stau

raci

ó no

in

icia

daA

ctiv

itat a

nter

ior a

la L

lei 1

2/19

81A

utor

itzac

ió d

'exp

lota

ció

2292

5690

0,94

456

900,

694

84/0

450

FER

RE

RE

TAC

AM

ON

, S.A

.29

4835

,806

445

0689

1,68

6C

alcà

ries

Act

ivita

t am

b af

ecci

ó pe

nden

t de

regu

larit

zaci

óA

ctiv

itat a

nter

ior a

la L

lei 1

2/19

81A

utor

itzac

ió d

'exp

lota

ció

2246

3911

,127

1096

0,90

284

/045

2-01

AM

PLI

AC

IÓ R

AM

ON

AC

AN

TER

AS

SIM

Ó, S

.A.

2939

57,6

841

4513

050,

469

Cal

càrie

sA

ctiv

itat e

n ac

tiu i

rest

aura

ció

no

inic

iada

Act

ivita

t ant

erio

r a la

Lle

i 12/

1981

Aut

oritz

ació

d'e

xplo

taci

ó

2266

2069

8,72

520

699,

038

84/0

475

SIM

O 3

A.

CA

NTE

RA

S S

IMÓ

, S.A

.29

3575

,238

645

1188

3,79

8C

alcà

ries

Act

ivita

t en

actiu

i re

stau

raci

ó no

in

icia

daA

ctiv

itat a

nter

ior a

la L

lei 1

2/19

81A

utor

itzac

ió d

'exp

lota

ció

2247

2512

6,23

625

125,

558

84/0

452

RA

MO

NA

CA

NTE

RA

S S

IMÓ

, S.A

.29

3945

,695

345

1296

9,49

1C

alcà

ries

Act

ivita

t en

actiu

i re

stau

raci

ó no

in

icia

daA

ctiv

itat a

nter

ior a

la L

lei 1

2/19

81A

utor

itzac

ió d

'exp

lota

ció

2250

7049

,699

1096

0,90

284

/045

2-01

AM

PLI

AC

IÓ R

AM

ON

AC

AN

TER

AS

SIM

Ó, S

.A.

2938

64,0

625

4512

886,

619

Cal

càrie

sA

ctiv

itat e

n ac

tiu i

rest

aura

ció

no

inic

iada

Act

ivita

t ant

erio

r a la

Lle

i 12/

1981

Aut

oritz

ació

d'e

xplo

taci

ó

2253

1583

9,37

426

123,

027

88/1

344-

01A

MP

LIA

CIÓ

MA

GO

MA

NU

FAC

TUR

AS

MA

GO

, S.L

.29

3810

,996

945

1223

4,17

Cal

càrie

sA

ctiv

itat e

n ac

tiu i

rest

aura

ció

no

inic

iada

Act

ivita

t reg

ulad

a pe

r la

Llei

12

/198

1A

utor

itzac

ió d

'exp

lota

ció

2249

1457

6,87

517

339,

384

84/0

557-

03A

MP

LIA

CIÓ

SIM

Ó II

03

CA

NTE

RA

S S

IMÓ

, S.A

.29

3581

,283

645

1292

9,64

8G

rave

sA

ctiv

itat e

n ac

tiu i

rest

aura

ció

no

inic

iada

Act

ivita

t reg

ulad

a pe

r la

Llei

12

/198

1A

utor

itzac

ió d

'exp

lota

ció

2254

1028

3,65

426

123,

027

88/1

344-

01A

MP

LIA

CIÓ

MA

GO

MA

NU

FAC

TUR

AS

MA

GO

, S.L

.29

4148

,937

4512

227,

518

Cal

càrie

sA

ctiv

itat e

n ac

tiu i

rest

aura

ció

no

inic

iada

Act

ivita

t reg

ulad

a pe

r la

Llei

12

/198

1A

utor

itzac

ió d

'exp

lota

ció

2255

1582

2,14

415

822,

144

88/1

344

MA

GO

MA

NU

FAC

TUR

AS

MA

GO

, S.L

.29

3926

,910

745

1221

3,99

5C

alcà

ries

Act

ivita

t en

actiu

i re

stau

raci

ó no

in

icia

daA

ctiv

itat r

egul

ada

per l

a Ll

ei

12/1

981

Aut

oritz

ació

d'e

xplo

taci

ó

2305

6337

2,70

163

372,

164

90/1

489

MA

RIA

CIN

TAS

IMÓ

HU

GU

ET,

SE

CU

ND

INO

2953

71,9

876

4504

430,

614

Cal

càrie

sA

ctiv

itat e

n ac

tiu a

mb

rest

aura

ció

inte

grad

aA

ctiv

itat r

egul

ada

per l

a Ll

ei

12/1

981

Aut

oritz

ació

d'e

xplo

taci

ó

2268

1453

2,54

1453

2,25

290

/156

1LE

S C

OM

ES

ÁR

IDO

S H

IJO

S D

EL

MA

SD

EN

VE

RG

EN

C,S

AL

2942

03,3

271

4510

305,

983

Gra

ves

Act

ivita

t am

b af

ecci

ó pe

nden

t de

regu

larit

zaci

óA

ctiv

itat r

egul

ada

per l

a Ll

ei

12/1

981

Aut

oritz

ació

d'e

xplo

taci

ó

2302

4996

6,06

149

966,

412

93/2

098

MA

S M

IRA

LLE

S I

DE

SC

ON

EG

UT

(OB

SO

LET)

2946

22,0

902

4505

119,

734

Sor

res

Act

ivita

t en

actiu

i re

stau

raci

ó no

in

icia

daA

ctiv

itat r

egul

ada

per l

a Ll

ei

12/1

981

Aut

oritz

ació

d'e

xplo

taci

ó

2303

1060

0,26

310

600,

1990

/154

8M

AS

DE

MIR

ALL

ES

GR

AV

A A

SFA

LT, S

.A.

2944

63,8

849

4505

086,

894

Gra

ves

Act

ivita

t res

taur

ada

en p

erío

de d

e ga

rant

iaA

ctiv

itat r

egul

ada

per l

a Ll

ei

12/1

981

Aut

oritz

ació

d'e

xplo

taci

ó

2252

2762

,749

1733

9,38

484

/055

7-03

AM

PLI

AC

IÓ S

IMÓ

II 0

3C

AN

TER

AS

SIM

Ó, S

.A.

2937

31,2

465

4512

835,

957

Gra

ves

Act

ivita

t en

actiu

i re

stau

raci

ó no

in

icia

daA

ctiv

itat r

egul

ada

per l

a Ll

ei

12/1

981

Aut

oritz

ació

d'e

xplo

taci

ó

Act

ivita

ts e

xtra

ctiv

es



5

ANNEX 5: ACTIVITATS EXTRACTIVES ABANDONADES

Cod

iS

uper

fície

m2

Vol

um m

3N

om e

xplo

taci

óIn

cidè

ncie

sG

rau

auto

recu

pera

ció

Rec

urs

expl

otat

Ús

ante

rior p

riorit

ari

Ús

ante

rior s

ecun

dari

1747

6651

,826

3325

5V

ia d

e V

alld

ezaf

anE

l cam

í dá

ccés

a l´

AE

A h

a es

tat a

ltera

t per

les

extra

ctiv

es

activ

es q

ue h

i ha

a la

zon

a.M

itja

Sor

res

bosc

nat

ural

con

ífere

s

1754

1088

5,20

719

049

Cam

í de

Figu

eral

etB

aix

Gra

ves

bosc

nat

ural

mix

t17

6115

51,6

3123

27M

asia

Ata

nàsi

oL´

accé

s a

lÁE

A e

s tro

ba ta

ncat

per

una

cad

ena.

Mitj

àG

rave

sbo

sc n

atur

al m

ixt

1762

1183

,142

2366

Cas

a A

nast

àsia

IIM

itjà

Cal

càrie

sbo

sc n

atur

al m

ixt

1767

1943

,477

1659

7C

aset

a d´

en P

arro

tE

l cam

í dá

ccés

als

dos

fron

ts h

a es

tat a

nul·l

at p

er c

amps

de

conr

eu.

Alt

Cal

càrie

sbo

sc n

atur

al m

ixt

1768

1551

,505

1659

7C

aset

a d´

en P

arro

tE

l cam

í dá

ccés

als

dos

fron

ts h

a es

tat a

nul·l

at p

er c

amps

de

conr

eu.

Alt

Cal

càrie

sbo

sc n

atur

al m

ixt

1770

1531

0,83

815

3100

lÁm

etlle

rE

s tra

cta

dún

a zo

na a

fect

ada

pels

ince

ndis

fore

stal

s.M

itja

Gra

ves

bosc

nat

ural

mix

tco

nreu

arb

ori d

e se

cà

AE

Aba

ndon

ades



6

ANNEX 6: EXPLOTACIONS RAMADERES

Esp

ècie

Mar

caN

IF T

itula

rN

om d

e l'e

xplo

taci

óC

ap. F

em.

Cen

s Fem

.C

ap. M

asc.

Cen

s Mas

c.C

ap. C

ria

Cen

s Cri

aC

ap. R

ecri

aC

ens R

ecri

aC

ap. E

ngre

ixC

ens E

ngre

ixC

ap. A

ltres

Cen

s Altr

esT

otal

cap

acita

tT

otal

cen

sA

BEL

LES

0520

JM40

9199

11J

Ale

gria

00

00

00

00

00

5050

5050

CA

BR

ES05

20C

C40

0022

08X

Clu

a20

82

10

00

00

00

022

9C

AB

RES

0520

CJ

4001

1852

VA

luch

a10

101

10

00

00

00

011

11C

AB

RES

0520

CR

4092

5385

JLa

peira

42

10

11

00

00

00

63

CA

BR

ES05

20C

Z39

9926

85D

Vic

ente

Her

man

o B

eltri

2517

21

00

00

00

00

2718

CA

BR

ES05

20D

B40

9140

70Z

Plác

ido

Torr

es1

10

00

00

00

00

01

1C

AB

RES

0520

DE

4001

2530

MN

avar

ro3

30

00

00

00

00

03

3C

AB

RES

0520

DF

4000

1320

LG

arga

llo10

40

00

00

00

00

010

4C

AB

RES

0520

DM

7788

2212

AFe

rnán

dez

400

350

1010

00

5050

00

00

460

410

CA

BR

ES05

20D

N40

0122

14B

Este

rlich

3023

21

00

00

150

00

4724

CA

BR

ES05

20D

O40

9133

66T

Dur

an0

01

00

00

00

00

01

0C

AB

RES

0520

DV

4090

0377

YD

rago

75

00

00

00

00

00

75

CA

BR

ES05

20D

Y40

0637

58N

Jord

a11

91

10

00

010

00

022

10C

AB

RES

0520

EP40

0075

51V

Tom

ás40

400

00

00

00

00

040

40C

AB

RES

0520

GJ

F431

1678

9A

grov

ida

SAT

60

10

00

00

00

00

70

CA

BR

ES05

20H

V40

0006

09K

Pla

1514

11

00

00

64

00

2219

CA

BR

ES05

20ID

7336

0481

APa

lmira

Cen

telle

s For

és10

101

10

00

00

00

011

11C

AB

RES

0520

IE52

6095

41P

José

Ran

gel D

uran

420

300

55

00

106

600

00

053

136

5C

AB

RES

0520

II40

9158

89Q

Asu

nció

n M

alag

on C

astro

1816

11

00

20

100

00

3117

CA

BR

ES05

20JF

4090

4177

BPe

ran

Mar

tínez

142

10

00

10

00

00

162

CA

BR

ES05

20JK

4085

6749

DH

erm

ano

Bel

tri3

31

10

01

10

00

05

5C

AB

RES

0520

JL40

0620

76D

Mon

tsia

ines

t, SL

22

00

00

00

00

00

22

CA

BR

ES05

20JN

4086

3120

DJ.

Her

man

o10

41

00

00

00

00

011

4C

AB

RES

0520

JO40

9151

14T

Mol

inàs

52

10

00

00

00

00

62

CA

BR

ES05

20JR

4090

2459

HTo

ldà

100

285

20

00

00

00

010

530

CA

BR

ES05

20JT

4004

9417

TJu

an Jo

rnet

Ser

ret

33

11

33

00

00

00

77

CA

BR

ES05

20JU

4004

8737

XPu

jol

22

00

53

00

00

00

75

CA

BR

ES05

20JY

4007

7905

ZFr

anci

sco

Falc

ó5

21

10

03

20

00

09

5C

AB

RES

0520

JZ40

9189

45J

Am

etlle

r25

151

18

88

80

00

042

32C

AB

RES

0520

KE

4001

1806

VSá

nche

z V

idal

5020

43

200

152

307

00

119

32C

AB

RES

0520

KF

4090

2920

LA

riann

a5

15

10

00

00

00

010

2C

AB

RES

0520

KH

4091

0736

SN

arci

so5

51

11

10

00

00

07

7C

AV

ALL

S05

20A

D40

9356

81M

Sega

rra

00

00

00

00

00

44

44

CA

VA

LLS

0520

CC

4000

2208

XC

lua

00

00

00

00

00

11

11

CA

VA

LLS

0520

CJ

4001

1852

VA

luch

a1

10

01

00

00

00

02

1C

AV

ALL

S05

20D

Z77

8826

98Y

Agu

stín

Tom

ás M

arto

rell

00

00

00

00

00

11

11

CA

VA

LLS

0520

EC40

9130

59S

Poc

Ferr

u0

03

10

00

015

025

00

153

26C

AV

ALL

S05

20G

T19

9702

25S

Mon

tsià

i R

ampa

ire1

00

00

00

00

00

01

0C

AV

ALL

S05

20H

H40

0087

39D

Acc

ensi

Mira

lles

00

00

00

00

00

5010

5010

CO

NIL

LS05

20G

K77

8794

88Q

Viz

carr

o59

059

055

550

013

013

037

0037

000

044

7544

75C

ON

ILLS

0520

HC

7727

3168

EC

unim

ar18

018

018

180

040

4012

0012

000

014

3814

38C

ON

ILLS

0520

IZ52

6026

21B

Nad

al15

015

015

1550

050

050

015

050

015

00

016

6596

5G

ALL

INES

0520

AD

4093

5681

MSe

garr

a0

00

00

025

000

2500

00

015

000

1500

040

000

4000

0G

ALL

INES

0520

IJA

4321

3727

Enriq

ueta

Ase

nsio

Fan

dos

1530

015

300

1377

1377

00

00

00

00

1667

716

677

GA

LLIN

ES05

20IL

B43

4903

33G

ranj

as F

erré

CB

00

00

2400

024

000

00

00

5000

050

000

7400

074

000

GA

LLIN

ES05

20IN

B43

4304

95G

ranj

as A

lons

o0

00

00

00

00

013

1248

1312

4813

1248

1312

48G

ALL

INES

0520

IO40

9053

69F

Gra

nja

Ver

ge0

00

00

012

000

1200

022

032

2203

20

034

032

3403

2G

ALL

INES

0520

JDB

4349

0333

Gra

nja

Ferr

é C

B0

00

00

00

00

024

000

2400

024

000

2400

0G

ALL

INES

0520

JH40

9109

46H

Mor

ales

00

00

00

00

00

6000

6000

6000

6000

GA

LLIN

ES05

20K

B40

9356

80G

M.L

. Seg

arra

00

00

6000

6000

1400

014

000

00

00

2000

020

000

GA

LLS

DIN

DIS

0520

AU

4001

5187

VG

rang

es V

erge

00

00

00

00

1500

015

000

00

1500

015

000

OV

ELLE

S05

20B

VE4

3324

128

Hno

s. N

avar

ro C

B0

00

00

00

015

05

00

150

5O

VEL

LES

0520

CC

4000

2208

XC

lua

350

350

1313

00

2020

200

100

058

339

3O

VEL

LES

0520

CJ

4001

1852

VA

luch

a50

403

20

00

015

00

068

42O

VEL

LES

0520

CR

4092

5385

JLa

peira

2519

11

198

53

306

00

8037

OV

ELLE

S05

20C

Z39

9926

85D

Vic

ente

Her

man

o B

eltri

300

250

189

00

2525

100

300

044

331

4O

VEL

LES

0520

DB

4091

4070

ZPl

ácid

o To

rres

450

207

128

800

100

035

00

00

992

215

OV

ELLE

S05

20D

E40

0125

30M

430

389

129

9050

00

00

00

532

448

OV

ELLE

S05

20D

F40

0013

20L

Gar

gallo

300

291

66

00

6035

150

150

00

516

482

OV

ELLE

S05

20D

N40

0122

14B

Este

rlich

400

360

117

00

500

170

00

063

136

7O

VEL

LES

0520

DO

4091

3366

TD

uran

134

100

32

00

204

300

00

187

106

OV

ELLE

S05

20D

V40

9003

77Y

Dra

go15

015

03

30

020

2040

400

021

321

3O

VEL

LES

0520

DY

4006

3758

NJo

rda

100

141

10

00

010

100

011

125

OV

ELLE

S05

20D

Z77

8826

98Y

Agu

stí T

omás

Mar

tore

ll50

102

10

00

020

00

072

11O

VEL

LES

0520

EP40

0075

51V

Tom

ás

7010

00

00

00

00

00

7010

OV

ELLE

S05

20G

JF4

3116

789

Agr

ovid

a SA

T30

00

100

00

600

6060

00

430

60O

VEL

LES

0520

HP

4090

7922

FLi

mbo

s69

690

00

00

00

00

069

69O

VEL

LES

0520

HR

4091

4886

WD

olz

250

00

00

00

150

130

00

175

130

OV

ELLE

S05

20IC

4093

5077

EV

illar

oya

00

00

00

00

350

350

00

350

350

OV

ELLE

S05

20ID

7336

0481

APa

lmira

Cen

telle

s For

és11

111

12

00

05

00

019

12O

VEL

LES

0520

IG47

6234

30K

Osc

ar H

erm

ano

Mar

tínez

150

2315

225

120

212

50

00

335

28O

VEL

LES

0520

II40

9158

89Q

Asu

nció

n M

alag

on C

astro

250

240

109

00

2525

100

150

038

528

9O

VEL

LES

0520

JB40

9096

45M

Pani

sello

Pas

tor

180

115

65

00

00

00

00

186

120

OV

ELLE

S05

20JC

B43

3250

75G

enet

ica

Ovi

na D

elta

.Gr.C

aram

bolo

550

550

4420

00

150

2050

025

00

012

4484

0O

VEL

LES

0520

JF40

9041

77B

Pera

n M

artín

ez25

022

08

30

040

2510

00

00

398

248

OV

ELLE

S05

20JK

4085

6749

DH

erm

ano

Bel

tri33

333

30

010

100

00

046

46O

VEL

LES

0520

JL40

0620

76D

Mon

tsia

ines

t, SL

5012

21

00

00

00

00

5213

OV

ELLE

S05

20JN

4086

3120

DJ.

Her

man

o20

010

610

30

025

140

00

023

512

3O

VEL

LES

0520

JO40

9151

14T

Mol

inàs

7525

21

00

205

508

00

147

39O

VEL

LES

0520

JR40

9024

59H

Told

à50

038

715

120

050

4013

030

00

695

469

OV

ELLE

S05

20JS

4008

7264

NO

bdul

io G

arci

a D

rago

1212

11

00

33

33

00

1919

OV

ELLE

S05

20JU

4004

8737

XPu

jol

22

00

53

00

00

00

75

OV

ELLE

S05

20JV

4091

1258

PR

esta

uran

t l'E

stan

y, S

L30

61

10

06

20

00

037

9O

VEL

LES

0520

JX40

9326

40T

Jesú

s Fra

nch

Tom

ás5

21

015

60

00

00

021

8

jcastellvi

Línea

jcastellvi

Línea

jcastellvi

Línea

OV

ELLE

S05

20JZ

4091

8945

JA

met

ller

2011

11

55

33

00

00

2920

OV

ELLE

S05

20K

A38

0856

32R

Gan

dade

ria V

illas

ante

200

4010

20

020

100

00

023

052

OV

ELLE

S05

20K

C39

9974

24X

Juan

Cas

tells

Mor

ales

200

200

11

00

00

00

00

201

201

OV

ELLE

S05

20K

D47

8563

45S

Joan

Ver

ge25

182

215

02

05

00

049

20O

VEL

LES

0520

KF

4090

2920

LA

riann

a25

010

04

425

2020

1460

500

035

918

8O

VEL

LES

0520

KG

4762

3728

CM

asip

Por

res

500

200

208

00

00

00

00

520

208

OV

ELLE

S05

20K

H40

9107

36S

Nar

ciso

1010

11

33

00

00

00

1414

POLL

AST

RES

0520

FM40

0023

77H

Cal

vet

00

00

00

00

1400

014

000

00

1400

014

000

POLL

AST

RES

0520

FZ52

6011

76S

Llom

bart

00

00

00

00

1550

015

500

00

1550

015

500

POLL

AST

RES

0520

GC

4762

4994

KA

lso

00

00

00

00

1100

011

000

00

1100

011

000

POLL

AST

RES

0520

IH40

0003

45X

Ara

sa S

ans

00

00

00

00

1800

018

000

00

1800

018

000

POLL

AST

RES

0520

IK77

8795

73D

Arn

au0

00

00

00

090

0090

000

090

0090

00PO

LLA

STR

ES05

20IP

G43

1228

52N

azar

eth

00

00

00

00

1900

019

000

00

1900

019

000

POR

CS

0520

AD

4093

5681

MSe

garr

a0

00

00

00

030

030

00

030

030

0PO

RC

S05

20A

E40

9228

64E

Ferr

ando

00

00

00

00

800

800

00

800

800

POR

CS

0520

AF

4000

0214

VPa

gà D

omén

ech

00

00

00

00

240

240

00

240

240

POR

CS

0520

AG

4004

9926

AA

rayo

00

00

00

00

600

600

00

600

600

POR

CS

0520

AH

3999

4092

JG

ranj

a V

idal

00

00

00

00

575

575

00

575

575

POR

CS

0520

AL

4001

1973

TG

ranj

a C

urto

00

00

00

00

250

250

00

250

250

POR

CS

0520

AM

1127

2508

RLó

pez

00

00

00

00

1660

1660

00

1660

1660

POR

CS

0520

AP

4090

7922

FLi

mbo

s0

00

00

00

040

940

90

040

940

9PO

RC

S05

20A

R40

9084

57J

Gar

cia

00

00

00

00

1150

1150

00

1150

1150

POR

CS

0520

AS

7787

9304

QEx

porc

as57

257

221

2125

0025

0080

8014

4014

400

046

1346

13PO

RC

S05

20A

V40

0086

91F

Gra

nja

Cid

00

00

00

00

6060

00

6060

POR

CS

0520

AX

4001

1068

SSe

garr

a0

00

00

00

050

045

00

050

045

0PO

RC

S05

20A

YE4

3366

970

Ger

man

s Mon

tser

rat V

idal

CB

250

250

33

400

400

00

00

00

653

653

POR

CS

0520

BA

2640

3237

LTo

más

Mig

uel

00

00

00

00

750

750

00

750

750

POR

CS

0520

BB

4007

0610

XG

ranj

a C

aste

llà0

00

00

00

053

053

00

053

053

0PO

RC

S05

20B

G77

8827

28J

Arg

entó

Sab

até

300

300

22

600

600

5050

150

150

00

1102

1102

POR

CS

0520

BN

0864

4897

WH

nos.

Ran

gel D

uran

980

980

22

2400

2400

4040

3200

3200

00

6622

6622

POR

CS

0520

BV

E433

2412

8H

nos.

Nav

arro

CB

805

42

00

310

502

500

061

757

POR

CS

0520

BZ

4008

0206

SPe

dro

Bos

ch B

alag

ué0

00

00

00

040

100

040

10PO

RC

S05

20C

J40

0118

52V

Alu

cha

00

00

00

00

2012

00

2012

POR

CS

0520

CL

2640

3237

LM

igue

l0

00

00

00

025

025

00

025

025

0PO

RC

S05

20C

R40

9253

85J

Lape

ira10

510

56

628

028

061

6145

450

049

749

7PO

RC

S05

20H

J40

9209

66X

Juan

Mig

uel E

stel

lé0

00

00

00

067

767

70

067

767

7PO

RC

S05

20JJ

7787

8955

NV

idal

5151

22

300

300

1010

00

00

363

363

VA

QU

ES D

E C

AR

N05

20B

Z40

0802

06S

Pedr

o B

osch

Bal

agué

00

00

00

00

100

600

010

060

VA

QU

ES D

E C

AR

N05

20C

A40

9225

40C

Gon

zalo

Fer

rere

s Roc

a15

151

10

08

850

160

074

40V

AQ

UES

DE

CA

RN

0520

GT

1997

0225

SM

onts

ià i

Ram

paire

120

120

42

00

739

2423

00

221

154

VA

QU

ES D

E C

AR

N05

20H

G40

0003

77L

Told

à10

019

21

00

203

100

520

022

275

VA

QU

Í DE

LLET

0520

EH40

9088

15A

Gra

nges

Ver

ge56

351

010

518

00

00

085

40V

AQ

UÍ D

E LL

ET05

20H

P40

9079

22F

Lim

bos

400

10

00

40

3119

00

7619

jcastellvi

Línea

jcastellvi

Línea



7

ANNEX 7: FOTOGRAFIES



1

Barrancs i desaigües

Desaigüe de l’àrea del roquer de la Carrova al seu pas per sota la carretera sortida nord d’Amposta d’enllaç amb la C-12. Aquest desaigüe drena els terrenys agrícoles d’aquesta zona i recull la precipitació caiguda a la part superior del Roquer.



2

Antic desguàs del barranc de l’Oriola al seu encreuament amb el traçat de la via de la Vall de Zafán. Aquesta obra dona una visió de la importància no aparent del barranc de l’Oriola en una situació de precipitació torrencial.



3

Desaigüe del canal Marítim a la partida de l’Enclusa. Té el seu inici al mateix nucli urbà d’Amposta, a la zona dels Xiribecs, i transcorre paral·lel al canal Marítim fins Sant Carles de la Ràpita on arriba al mar. Infrastructura vital del correcte drenatge d’importants àrees agrícoles i fins i tot part del nucli urbà d’Amposta.



4

Usos del sòl

Els conreus d’horta (herbacis de regadiu) de la zona de la Carrova. En aquesta zona de petites parcel·les, hi han algunes dedicades al conreu del cítric, tot i que aquesta àrea és el límit dels sòls més aptes per aquest conreu arbori.



5

Els conreus herbacis de secà es localitzen bàsicament a l’àrea compresa entre la N340 i el canal Marítim. Tot i la proximitat amb el canal de reg, topogràficament no hi ha possibilitat de regar si no es fa amb mitjans mecànics de bombeig.



6

Els arrossars són el conreu amb major extensió i representativitat del municipi, essent el que ocupa en la seva pràctica totalitat la plana deltaica.

L’oliverar (conreu arbori de secà) és el conreu de secà més característic del municipi i de la comarca, i és el valor paisatgístic més important d’aquesta àrea. A les zones de muntanya, aquest conreu va associat a la construcció de murs de pedra seca per anivellar el terreny i facilitar-ne la retenció del sòl magre d’aquests indrets.



7

Els conreu de cítrics (conreu arbori de regadiu) està ocupant part de l’àrea habitual del conreu de l’oliverar, fet que està alterant el paisatge tradicional de la zona de seca.



8

AMBIENTS DE RIU I DELTA Boscos i bosquines de ribera

L’aube (àlber) és una de les espècies principals d’aquest formació vegetal lineal que ocupa els marges del riu Ebre. L’àlber de la descàrrega està inclòs al catàleg d’arbres monumentals de Catalunya.



9

Les omedes, com les que trobem als ullals de la Carrova, són unes bosquines en perill de desaparèixer per la pressió humana i per l’atac de les plagues forestals (grafiosi)



10

Vegetació d’aigües continentals senillars, jonqueres, nenúfars, etc.

Les basses i desaigües del delta. Aquests espais humits presenten una gran riquesa i diversitat d’espècies animals i vegetals.

Els ullals de Baltasar són un indret únic i característic pel que fa a la vegetació d’aigües dolces, amb el nenúfar com a espècie més representativa.



11

Platges de sorra i dunes

A la zona litoral deltaica hi predominen les formacions vegetals característica de les dunes i sorrals, i les jonqueres a les zones més estables.



12

AMBIENTS DE SERRES I PLANES LITORALS Boscos d’alzines i carresques

Els carrascars ocupen les zones més inaccessibles de les serres del terme, i restringits a les obagues més frescals.



13

Matollars: garrigues, brolles i màquies

Les garrigues, brolles i màquies, o el que popularment anomenem com malesa, és la vegetació forestal arbustiva més característica de les serres.

text refós pla d’ordenació urbanística municipal …...l’interval de 0-5% és el dominant a...

Documents