Teatre d’Epidaure

Títol: teatre d’Epidaure.

Autor: Policlet el Jove(Argos, segles V-IV a. C.)

Cronologia: 350 a. C.

Tipologia: teatre

Materials: pedra

Estil: Grec clàssic

Localització: Epidaure, al Peloponès (Grècia).

Fitxa tècnica

Obra de la mateixa època: Teatre de Dionís de l’Acròpoli d’Atenes (segle IV a. C.)

Biografia de l’autor

Segons l’historiador grec PAUSÀNIES, l’arquitecte que vaconstruir el famós teatre d’Epidaure va ser POLICLET ELJOVE, que probablement era nét del famós escultor del mateixnom.

Malgrat que es té molt poca informació històrica de la sevavida, diverses fonts escrites apunten que va néixer a Argos,probablement al segle V a. C. Entre altres construccions,també va ser l’artífex del temple circular o tholos d’Epidaure,temple admirat per les seves innovadores columnes corínties.Se’l considera també autor d'estàtues.

Descripció formal

Aixecat sobre un pujol, l’estructura constructiva del teatred’Epidaure es divideix en les tres parts característiques i bendiferenciades: l’orquestra, la càvea i les construccionsescèniques (prosceni i escena). L’orquestra,espai totalmentcircular, té el terra de sorra i un altar de pedra, ja desaparegut,al centre. Al seu voltant, ocupant gairebé les dues terceresparts de la circumferència, hi ha la càvea, de 120 m dediàmetre, que puja pel vessant de la muntanya fins a unaalçada de 24 m.

Un passadís perimetral anomenat diazona separa la càvea oespai dels espectadors en dues seccions. La part inferiorestà, al seu torn, dividida en 12 sectors delimitats per 13 escalesradials que permeten el desplaçament per les 34 grades. Lapart superior està dividida en 22 sectors de 20 gradesdelimitats per 24 escales.

L’aforament del teatre era de 15.000 espectadors, que ocupavendos tipus de seients: els del poble, consistents en grades llises depedra, i els de les personalitats polítiques, reforçats ambrespatller i braços.

Finalment hi ha les construccions escèniques – de plantarectangular- disposades en posició tangent darrere l’orquestra.En aquest espai hi havia l’escena, un edifici de dos pisos i unbalcó avui destruït que podia representar un palau, una cabana ouna botiga, segons els decorats davanters pintats, i que tambéservia de magatzem i vestidor als actors; i el prosceni, un espaielevat situat entre l’orquestra i l’escena, que és on, pròpiament,es desenvolupava l’acció teatral.

Entorn i integració urbanística

El teatre d’Epidaure té la càveasituada al vessant d’un pujol,aprofitant el pendent natural dela muntanya, als afores del’actual ciutat de Pidhavro(antiga Epidaure), a l’extremsud-est de la península delPeloponès. Tant per la ubicaciócom per les característiques, laintegració a l’entorn paisatgísticés excel·lent i demostra l’estretarelació que hi havia entre art inatura en el món grec.

Funció, contingut i significat

El teatre va néixer com a conseqüència de les jornades festivesque, a la primavera i a l’hivern, els grecs dedicaven al déu del vi,Dionís. Això explica la construcció, al mig de l’orquestra, d’unaltar destinat als actes rituals en honor del déu.

L’acció dels actors es desenvolupava al prosceni, davant d’unaarquitectura artificial o pintada. L’acústica d’aquest espai és tanprecisa, que es pot sentir els actors sense problemes des dequalsevol racó de la càvea.

El teatre d’Epidaure va ser un dels més famosos de l’època i s’hivan poder veure representades, entre d’altres obres teatrals, lesmillors tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil i les comèdiesd’Aristòfanes. Epidaure també va ser famós per la sevaproximitat al santuari d’Asclepi, déu de la medecina.

Representació del rites dionisiacs a la Villa dels misteris

de Pompeia

Zona de culte del santuari d’Asclepi a Epidaure

Models i influències

Gràcies al seu excel·lent estat de conservació, el teatred’Epidaure il·lustra perfectament l’evolució de l’arquitecturaclàssica del teatre cap a les formes hel·lenístiques, queincrementen les dimensions de la càvea i eleven el prosceni, queanteriorment, es trobava al nivell de l’orquestra.

Aquestes modificacions van ser, sens dubte, el model que vanseguir molts altres teatres posteriors, tant grecs (teatre deSegesta, a Sicilia) com romans, encara que aquests últims vantenir una lleugera evolució estructural en l’orquestra i l’escena.

Teatre de Segesta, Sicilia (segle III a. C.)