tdr final si.pdf
TRANSCRIPT
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
1/58
INTRODUCCIÓ
1
L’efecte del
turisme al mar
de BlanesEstudi de la qualitat de l’aigua
de les platges de Blanes
INS Serrallarga
2n BATX C
Tutors:
Rafael Carbonell
Eulalia Delgado
Joan Torrents Lara
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
2/58
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
3/58
L’ull de la mar
Igual que l'ull d'un home, no sé l'aigua marina
quina expressió més viva tramet el seu cristall;
fonda, la llum d'una ànima sembla que s'hi endevina
i semble que d'idees s'hi sent vibrar el treball.
Blavissa i pura a voltes, com d'un infant la nina,
mira amb un aire candi del cel l'immens badall;
a voltes, sa llampanta mirada esmaragdina té,
con d'una nimfa, foc d'amorós cremall.
Oh! quan la mar és clara, que en diu de coses belles!
Que en trasbalsa de sols! Que en somnia d'estrelles!
Ai, en canvi, si es torna son ull, de sobte, obac
com el del vil hipòcrita que malvestats calcula!
No us ne fieu!... Saturna, medita, dissimula,
covant voluptuoses gelosies de drac.
Joaquim Ruyra i Oms
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
4/58
La qualitat de l’aigua de Blanes durant l’època turística
Les platges de Blanes són el principal reclam turístic del municipi, el fet que el poble
estigui en gran part dedicat al turisme dóna treball a molta gent. Com a blanenc em
preocupa la qualitat del mar del meu poble, ja que d’aquesta en depèn el sistema de
vida de la majoria de la població. L’objectiu del treball és observar com varia la qualitat
de l’aigua en plena temporada turística, s’han analitzat i quantificat diverses variables
que indiquen de manera fiable la qualitat de l’aigua. Amb l’objectiu d’obtenir un resultat
fiable, durant quatre dies, s’han pres mostres a diversos punts de les platges de Blanes,
utilitzant uns “kits” d’anàlisi de valoració cloromètrica pels nutrients (nitrits, fosfats i
amoni) responsables de l’eutrofització de les aigües. Per poder analitzar altres variablescom el pH, la conductivitat i la concentració d’oxigen s’han utilitzat unes sondes
especialitzades. Tenint en compte l’instrumental del qual s’ha disposat, altres dades com
el recompte de coliformes o Enterococs intestinals s’han obtingut de l’Agencia Catalana
de l’aigua. Amb totes les dades s’han elaborat uns gràfics per veure com evolucionaven
les variables al llarg de l’estiu i s’han comparat amb les dades que marquen una bona
qualitat de l’aigua. Comparant les dades s’observa una tendència, que empitjora
lleugerament la qualitat de l’aigua durant l’època de màxima afluència turística, tot i que
en cap cas sobrepassa l’interval de qualitat.
La calidad del agua de Blanes durante la época turistica
Las playas de Blanes son el principal reclamo turístico del municipio, el hecho de que el
pueblo esté en gran parte dedicado al turismo da trabajo a mucha gente. Como
blandense me preocupa la calidad del mar de mi pueblo puesto que de él depende el
sistema de vida de la mayoría de la población. El objetivo del trabajo es observar cómo
varia la calidad del agua en plena temporada turística, se han analizado y cuantificado
diversas variables que indican de manera fiable la calidad del agua. Con el objetivo de
obtener un resultado fiable, durante cuatro días, se han tomado muestras a diferentes
puntos de las playas de Blanes, utilizando unos kits de análisis de valoración
colorimétrica para los nutrientes (nitritos, fosfatos i amonio) responsables de la
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
5/58
eutrofización de las aguas. Para poder analizar otras variables como el pH, la
conductividad y la concentración de oxigeno se han utilizado unas sondas
especializadas. Teniendo en cuenta el instrumental dispuesto, otros datos como el
recuento de coliformes o Enterococos intestinales se han obtenido de la ACA (AgènciaCatalana de l’Aigua). Con todos los datos se han elaborado unos gráficos para ver la
evolución de las variables a lo largo del verano i se han comparado con las variables que
marcan una buena calidad del agua. Comparando los datos se observa una tendencia de
que empeora la calidad durante la época de mayor afluencia turística aunque en ningún
caso sobrepasa el intervalo de calidad.
The quality of Blanes’ sea during the peak season
The beaches of Blanes are the main tourist place of the town. The fact that the town is
largely dedicated to the tourism employs a lot of people. As I am from Blanes, I am
concerned about the quality of Blanes’ sea because on that depends the life system of
the majority of the population. The objective of this project is to observe how the quality
of the water changes during the peak season. It has been analyzed and quantified
different variables which surely show the quality of the water. With the purpose of
obtaining a real result, during four days, it has been taken samples in different points in
the Blanes’ beaches, using clorimetric analysis kits for the nutrients, who are the cause
of the eutrophication of the water. To analyze other variables such as the pH, de
conductivity and the dissolved oxygen it has been used a specific device. As it has not
been possible to analyze other variables such as the Escherichia Coli or the
Enterococcus, they have been obtained from the ACA (Agència Catalana de l’Aigua).With all the information, graphs has been done to be able to see the evolution of the
variables during the summer and they have been compared with the variables that show
a good quality of the water. Comparing the facts it can be seen that the quality of the
water decreases during the peak season but it never exceeds the quality interval.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
6/58
Índex
Introducció ........................................................................................................................ 7
1. Hipòtesi ..................................................................................................................... 9
2.Part Teòrica .............................................................................................................. 10
2.1 Indicadors fisicoquímics de la qualitat de l’aigua ............................................. 11
2.1.1 Nutrients presents a l’aigua ....................................................................... 11
2.1.1.1 Compostos del fòsfor ........................................................................... 11
2.1.1.2 Compostos del nitrogen ....................................................................... 13
2.1.1.3 Eutrofització ......................................................................................... 16
2.1.2 Concentració d’oxigen dissolt .................................................................... 18
2.1.3 El valor del pH ............................................................................................. 19
2.1.3.1 Calcular el pH ....................................................................................... 20
2.1.4 Temperatura ............................................................................................... 20
2.1.5 Conductivitat i salinitat ............................................................................... 21
2.1.5.1 Relació entre peixos i la salinitat ......................................................... 21
2.2 Indicadors biològics de la qualitat de l’aigua .................................................... 24
2.2.1 Escherichia Coli ........................................................................................... 24
2.2.2 Enterococs intestinals ................................................................................. 25
3.Part experimental .................................................................................................... 26
3.1 Característiques dels punts de mostreig del mar de Blanes ............................. 27
3.1.1 Platja S’Abanell ........................................................................................... 27
3.1.2 Platja de Blanes .......................................................................................... 29
3.1.3 Port ............................................................................................................. 30
3.2 Comprovació de l’eficàcia dels “kits” d’anàlisi i mètode d’anàlisi dels nutrients ....... 32
3.3 Mètode per analitzar l’aigua del mar ................................................................ 40
3.3.1 Mesura del pH ............................................................................................ 41
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
7/58
3.3.2 Mesura de la conductivitat ......................................................................... 41
3.3.3 Mesura de la concentració d’oxigen .......................................................... 42
4. Resultats en forma de gràfic ................................................................................... 43
4.1 pH ...................................................................................................................... 43
4.2 Salinitat .............................................................................................................. 44
4.3 Concentració d’oxigen ....................................................................................... 45
4.4 Fosfats ............................................................................................................... 46
4.5 Nitrits ................................................................................................................. 47
4.6 Amoni ................................................................................................................ 48
4.7 Escherichia coli .................................................................................................. 49
4.8 Enterococs intestinals ....................................................................................... 50
Conclusions ..................................................................................................................... 51
Agraïments ...................................................................................................................... 54
Bibliografia ...................................................................................................................... 55
Webgrafia de les imatges ............................................................................................... 56
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
8/58
INTRODUCCIÓ
7
Introducció
El mar és un paisatge al qual estem molt acostumats i molts cops no ens adonem de la
importància que té. La qualitat de l’aigua del mar és un tema que no es pot prendre a lalleugera, té molta importància en un poble com el meu i en molts d’altres.
La idea de realitzar aquest estudi, relacionat amb la qualitat de l’aigua del mar, em va
venir donant una volta amb uns companys pel passeig marítim de Blanes. Vaig veure la
bandera blava i sí, sabia que tenia alguna cosa a veure amb la qualitat de la platja en
general, però no massa més.
En arribar a casa vaig visitar la pàgina de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) querealitzen estudis quinzenals sobre la qualitat de l’aigua, però només n’estudiaven la
presència de dos bacteris presents a les aigües residuals i fecals, les coliformes
(concretament Escherichia coli ) i Enterococs intestinals.
Aquí va ser on vaig veure que es podrien fer més anàlisis que afectés directament o
indirectament a la qualitat de l’aigua. Com la quantitat de nitrits (1−),
fosfats (3−), Amoni (NH4 +), presència d’oxigen, conductivitat i pH. Tinc la sort que la
meva mare treballa en una empresa farmacèutica i és obligatori que mesuri el grau de
contaminació de les aigües utilitzades en els processos químics de la fàbrica. Aquí és on
em puc beneficiar d’aquestes eines per realitzar els mostrejos pel meu treball.
Blanes és un poble principalment dedicat al turisme i, com a la majoria de pobles turístics
té un percentatge molt elevat de la població activa en el sector terciari o de serveis. Els
turistes vénen aquí buscant sol i platja. Si el component de la platja fallés algun dia, per
la mala qualitat de l’aigua, resultaria desastrós per l’economia del poble perquè es
quedaria sense cap reclam turístic i moririen un munt de negocis. Aquest seria un resum
de les conseqüències socioeconòmiques, que donarien per a un altre treball.
L’altre punt de vista seria el purament ecològic, que té a veure amb el manteniment dels
ecosistemes marins inalterats, evitant tot tipus de contaminació que provingui de
l’activitat humana.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
9/58
INTRODUCCIÓ
8
Per mesurar aquesta possible contaminació, jo faré anàlisis en dos èpoques de l’any
compararé els resultats obtinguts durant l’estiu (en temporada turística alta) amb els
resultats dels mesos en els quals no hi ha tanta afluència turística. Per poder quantificar
aquests paràmetres mencionats anteriorment utilitzaré una “kits” d’anàlisi de valoració
cloromètrica per mesurar la concentració de nutrients. Per la resta de indicadors
fisicoquímics utilitzaré unes sondes especifiques per a aquests paràmetres.
Com a al·licient és un tema del qual puc aprendre molt, amb una gran importància de la
química, que sempre m’ha interessat i poder-lo realitzar a la platja on m’he banyat
sempre crec que és una oportunitat magnífica.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
10/58
HIPÒTESI
9
1. Hipòtesi
El meu treball gira al voltant d’una hipòtesi a partir de la qual s’aniran concretant altres
aspectes. Un cop he consultat la part teòrica he formulat la següent hipòtesi:
Durant l’època turística la qualitat de l’aigua de les platges de Blanes no es veu
altament afectada.
Per confirmar o refutar la meva hipòtesi hauré de realitzar un seguit de proves
químiques amb un material específic durant 3 mesos aproximadament. Tenint en
compte les eines que tinc per a fer les anàlisis i els mostreigs, resulta impossible analitzar
aspectes com les coliformes o els enterococs (elements importats a tenir en compte). Ésper aquest motiu que per completar el treball he hagut d’extreure dades d’altres estudis
i mostreigs que fa l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i el CSIC (Consejo Superior de
Investigaciones Cientíicas)
Aquestes proves es fan amb l’objectiu de trobar paràmetres que estiguin per sobre o
per sota del que caldria esperar en unes aigües costaneres sense contaminar. En la
majoria dels casos és fàcil comparar els resultats obtinguts amb els màxims o mínims
que marca la llei.
És evident que les variables no es mantindran estables durant el temps que faci les
anàlisis perquè hi ha variables que les fan canviar com l’onatge, la pressió, la
temperatura, etc. Per tant s’haurà de posar en context i analitzar les possibles causes
dels augments i disminucions. Podria passar que una variable que jo he marcat com a
indicador de contaminació a les platges de Blanes variï com a conseqüència del canvi
d’alguna altra variable que jo no mesuro, per exemple la concentració d’oxigen varia
segons l’onatge que afavoreix que aquest es dissolgui en l’aigua i per tant n’augmenta
la qualitat. El problema és que jo no tinc l’onatge com a variable indicadora de qualitat
de l’aigua.
És per aquest motiu que s’han de posar les variables en context per evitar treure
conclusions precipitades i d’aquesta manera confirmar o refutar la hipòtesi de manera
fiable
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
11/58
PART TEÒRICA
10
2.Part Teòrica
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
12/58
PART TEÒRICA: INDICADORS FISIOQUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
11
2.1 Indicadors fisicoquímics de la qualitat de l’aigua
2.1.1 Nutrients presents a l’aigua
2.1.1.1 Compostos del fòsfor
Els fosfats i compostos de fòsfor es troben en les aigües naturals en petites
concentracions. Els compostos de fòsfor que es troben en les aigües residuals s'aboquen
directament a les aigües superficials. Aquests compostos provenen de fertilitzants
eliminats del sòl per l'aigua o el vent, altres exemples de residus amb alta càrrega de
fosfats són: excrecions humanes i animals, detergents i productes de neteja. La càrrega
de fosfat total està formada per ortofosfat + polifosfat + compostos de fòsfor orgànic,sent normalment la proporció d’ ortofosfat la més elevada. Els compostos del fòsfor
(particularment l’ortofosfat) es consideren importants nutrients de les plantes, i
condueixen al creixement d'algues a les aigües superficials, podent arribar a promoure
l'eutrofització de les aigües.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
13/58
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
14/58
PART TEÒRICA: INDICADORS FISIOQUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
13
2.1.1.2 Compostos del nitrogen
El nitrogen és un dels constituents de la matèria orgànica que forma part de les
proteïnes de les cèl·lules i és indispensable en el creixement dels organismes
fotosintètics. A la química de l'aigua, els compostos de nitrogen, +,
− , 3− ,
així com el nitrogen orgànic, juguen un paper important, ja que són indispensables per
al desenvolupament de la vida animal i vegetal a l’aigua.
Els compostos nitrogenats de l'aigua provenen fonamentalment dels compostos
orgànics i en aigües naturals i sense contaminar sol ser un element poc abundant. La
major part del nitrogen és d'origen atmosfèric, però assimilat gràcies als bacteris i a certsvegetals (bacteris que estableixen una relació simbiòtica amb alguns vegetals), els quals
transformen el nitrogen molecular i el nitrogen nítric en nitrogen orgànic. A aquests
bacteris se’ls anomena nitrificants.
El nitrogen del sòl, ja sigui en forma amoniacal, en forma de nítric o nitrats, així com el
que forma part dels teixits animals o vegetals, torna a l'atmosfera (desnitrificació) per
l'acció dels bacteris descomponedors o per la combustió dels teixits orgànics. El nitrogen
nítric difícilment s'acumula en dipòsits a la terra per la seva extraordinària solubilitat.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
15/58
PART TEÒRICA: INDICADORS FISIOQUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
14
A l’aigua natural es poden trobar, a més del nitrogen molecular dissolt, els compostos
nitrogenats següents: amoníac, nitrits, nitrats i molècules orgàniques nitrogenades,
àcids aminats, urea, hidroxilamina, amides, derivats de la piridina, etc.
Nitrats
Els nitrats existents en l'aigua són, habitualment, conseqüència d'una nitrificació del
nitrogen orgànic o procedeixen de la dissolució dels terrenys travessats per l'aigua.
També els trobem com a causa d'activitats humanes provenint de contaminació
orgànica o de la contaminació per adobs químics.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) inclou els nitrats
entre els components de l'aigua que poden ser nocius per
a la salut. Són perillosos a concentracions superiors a 50
mg/l. L'efecte perjudicial dels nitrats per ingesta, es deu al
fet que per acció bacteriana es redueixen a nitrits a
l'estómac, aquests passen a la sang i són responsables de la
formació de metahemoglobina a la sang, que disminueix la
capacitat d'oxigenació.
Nitrits
Els nitrits són compostos no desitjats en la composició de les aigües potables de consum
públic. La seva presència pot ser degut a una oxidació incompleta de l'amoníac o a la
reducció de nitrats existents en l'aigua. La reducció de nitrats a nitrits es duu a terme
per acció bacteriana. L'aigua que contingui nitrits es pot considerar sospitosa d'una
contaminació recent per matèries fecals.
Algunes aigües, a causa dels terrenys per on discorren o a les condicions
d'emmagatzematge pobre en oxigen, poden presentar certs continguts de nitrits.
Estructura d’una molècula de
nitrat
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
16/58
PART TEÒRICA: INDICADORS FISIOQUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
15
Els nitrits existents en una mostra d’aigua poden tenir un efecte perjudicial sobre la
salut de qui la consumeixi, si es troben un una concentració força elevada. La malaltia
produïda per la ingestió de nitrits s'anomena metahemoglobinèmia. És recomanable
l'absència de nitrits en una aigua de consum; i com a nivell màxim tolerable en aigües
costeres fins a 0,1 mg/l. Quantitats
superiors a aquesta fan suposar que
l'aigua és rica en matèria orgànica en
via d'oxidació.
Amoni
L'amoni, juntament amb els nitrits i nitrats, és un típic indicador de contaminació de
l'aigua. La presència d'amoníac indica una degradació incompleta de la matèria orgànica.
En dissolució aquosa es pot comportar com una base i formar-se l’ió amoni, +.
L'amoni, a temperatura ambient, és un gas incolor d'olor molt penetrant i nauseabunda.
Es produeix naturalment per descomposició de la matèria orgànica i també es fabrica
industrialment. Es dissol fàcilment en l'aigua i s'evapora ràpidament.
L'amoni és fàcilment biodegradable. Les plantes l’absorbeixen amb gran facilitat
eliminant-lo medi, de fet, és un nutrient molt important per al seu desenvolupament.
La toxicitat de l’amoni depèn del pH, només és estable en aigües de naturalesa bàsica,
amb pH més alt que 7, en aigües àcides es forma l’amoníac. Les concentracions d’amoni
superiors a 0,5 mg/l suposen risc d’eutrofització
Estructura tridimensional de la
molècula d’amoni
Estructura d’una molècula de
nitrit
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
17/58
PART TEÒRICA: INDICADORS FISIOQUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
16
2.1.1.3 Eutrofització
Podria semblar que això de què l’aigua estigui repleta de nutrients és una bona noticia,
perquè d’aquesta manera hi hauria més vida animal i vegetal perquè l’aliment no seria
mai un problema. En realitat l’excés de nutrients suposa un problema per l’ecosistema,
si hi ha molts nutrients, incrementa considerablement el nombre d’organismes
fotosintètics, que produeixen oxigen i aliment, aquesta abundància fa que augmenti el
nombre d’organismes vius a l’ecosistema, que van consumint oxigen i nutrients. Tots
aquests factors van empobrint el medi, com a afegit les algues i plantes no deixen passar
la llum causant la mort de la majoria d’organismes fotosintètics, la resta moren per falta
de nutrients o per falta d’oxigen. Finalment només queden els bacteris descomponedors
que desprenen gasos com el . Això que en un principi semblava molt bo per
l’ecosistema, l’acaba destruint.
Efectes de l’eutrofització
Augment de la mida i de la quantitat de plantes i algues
Desoxigenació de l’aigua
Mort de peixos com a conseqüència de la falta d’oxigen
Mala olor produïda per la descomposició d’éssers vius
Opacitat de l’aigua
Mort de comunitats que no resisteixen aquests canvis essent substituïts per
comunitats que se n’aprofiten (sobretot bacteris)
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
18/58
PART TEÒRICA: INDICADORS FISIOQUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
17
Taula-resum dels nutrients al mar mediterrani extreta del llibre:
F.B. DE WALLE,M. NIKOLOPOULOU-TAMVAKLI,W.J. HEINEN.
Environmental Condition ofthe Mediterranean Sea: European Community Countries (1993) (p.130)
Traducció al català
Taula 1.3
(mg/l)
3
(mg/l)
(mg/l)
(mg/l)
Concentració
normal
0,2
Aigües molt
eutrofitzades
>0,30 >0,5 >2.5 >0,5
Aigües
directament
contaminades
- 35,0 20,0 -
Environmental Condition of the Mediterranean Sea: European Community Countries:
https://goo.gl/gZtU5h
https://goo.gl/gZtU5hhttps://goo.gl/gZtU5hhttps://goo.gl/gZtU5h
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
19/58
PART TEÒRICA: INDICADORS FISIOQUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
18
2.1.2 Concentració d’oxigen dissolt Com el seu propi nom indica, l’oxigen dissolt és la quantitat d’oxigen que està dissolta a
l’aigua. Aquesta concentració serveix d’indicador de si l’aigua està contaminada
(eutrofitzada) o si pel contrari, l’aigua és indicada perquè hi pugui viure vida animal i
vegetal. Generalment la quantitat d’oxigen és directament proporcional a la qualitat de
l’aigua, és a dir, com més concentració d’oxigen més qualitat té l’aigua. Si els nivells
d’oxigen són molt baixos peixos i altres organismes no poden sobreviure.
L’oxigen dissolt de l’aigua prové de l’aire per tant a aquesta concentració la velocitat i el
moviment de l’aigua hi té molt a veure. Per exemple un riu amb ràpids i amb molts salts
d’aigua tindrà una alta concentració d’oxigen, per l’altra banda una bassa estancada
sense mobilitat en tindrà molt poca. En el meu cas, que tracto la concentració del mar,
té un valor constant que va disminuint amb la profunditat a causa del menor contacte
amb l’oxigen de l’atmosfera
L’oxigen dissolt també pot dependre d’altres factors com la salinitat*, la temperatura*
de l’aigua, l’altitud o la profunditat (a causa de la pressió). Els nivells de concentració
d’oxigen del mar solen variar de 6 a 12 ppm. En condicions normals, una concentració
d’oxigen baixa sol indicar que hi ha material orgànic en descomposició , ja que els
bacteris descomponedors necessiten oxigen per realitzar els seus processos metabòlics.
Gràfica que mostra la concertació d’oxigen quan anem variant la temperatura
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
20/58
PART TEÒRICA: INDICADORS FISIOQUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
19
Gràfica que mostra la solubilitat de l’oxigen en funció de la temperatura i la salinitat
Podríem dir llavors que la concentració d’oxigen és inversament proporcional a la
salinitat i a la temperatura.
2.1.3 El valor del pH
El pH, que indica l’acidesa o la basicitat d’una substància, és una propietat de caràcter
químic molt important. El pH afavoreix que es donin moltes reaccions químiques, si
variéssim aquest pH, moltes reaccions no es produirien o no es produirien amb tanta
eficàcia.
Normalment el pH de les aigües naturals té un valor que oscil·la entre els 6,5 i els 8,5.
En les aigües oceàniques sol ser 8. En el cas que trobéssim un valor molt allunyat
d’aquesta mitjana podríem parlar d’aigua contaminada. Les aigües que han estatcontaminades per residus industrials sol tenir un pH més aviat àcid.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
21/58
PART TEÒRICA: INDICADORS FISIOQUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
20
2.1.3.1 Calcular el pH
En l’aigua trobem les molècules parcialment dissociades en ions H+ i ions OH. Dues
molècules d’aigua donen un catió hidroni (3+) i un anió hidròxid (OH-) establint-se
l’equilibri següent:
La constant en l’equilibri d’aquesta reacció a 25 ºC és:
En aigua pura que és un medi neutre, es compleix que:
Si utilitzem logaritmes i canviant el signe tenim:
2.1.4 Temperatura
La temperatura, igual que els altres dos factors que he esmentat anteriorment, és un
paràmetre que influeix molt en la qualitat de l’aigua. Com hem vist amb les corbes de
solubilitat, la temperatura influeix en la solubilitat de gasos tan importants com l’oxigen.
Igual que passava amb el pH, els enzims i les reaccions metabòliques tenen una
temperatura òptima en les que es duen a terme, si es varia la temperatura les reaccions
o no tenen lloc o perden eficàcia i en molts casos poden causar la mort de l’ésser viu.
Si s’augmenta la temperatura, disminueix la concentració d’oxigen dissolt, per tant,s’acceleren exponencialment els processos de putrefacció.
Un exemple de destrucció d’ecosistemes per culpa de la temperatura seria el cas de les
centrals nuclears. A les centrals nuclears s’utilitza l’aigua com a refrigerant pels reactors.
Aquesta aigua que surt molt calenta es deixa refredar fins a un 25 ºC i s’aboca a un riu.
Generalment, l’aigua del riu no es troba a tan alta temperatura i pot causar la mort de
molts éssers vius
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
22/58
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
23/58
PART TEÒRICA: INDICADORS FISIOQUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
22
té major concentració de sals, entraran quantitats d'aigua que en un moment arribaran
a les seves cèl·lules fins a fer-les explotar; en cas contrari, és a dir, que el medi tingui
més sals, l'aigua sortirà de l'organisme, destruint també les seves cèl·lules.
D'acord amb aquest comportament dels organismes enfront de la quantitat de sals que
es troben a l'aigua es pot entendre el perquè els peixos d'aigua dolça no poden viure al
mar i al seu torn els de la mar no es poden col·locar en aquaris d'aigua dolça. No obstant
això, hi ha algunes excepcions, com és el cas de les anguiles que viuen en aigües dolces
i van a criar al mar, i el dels salmons que viuen a l'oceà i es reprodueixen en els rius; a
aquest tipus de peixos que accepten diferents concentracions se’ls anomena eurihalins.
El manteniment d'una concentració igual o isotònica entre la sang i l'aigua del medi es
produeix en aquests animals marins per l'acció d’òrgans excretors, tub digestiu i cèl·lules
especialitzades (cèl·lules de clorur de les brànquies o glàndules rectals) que retenen o
expulsen l'aigua; així com d'altres estructures d’osmoregulació, per exemple: en alguns
peixos, les làmines branquials tenen unes cèl·lules capaces de produir clor, que faciliten
la incorporació de clorurs a la sang i l'elevació consegüent de la seva concentració salina,
igualant així la concentració de dins la cèl·lula amb la del medi exterior.
Altres organismes que viuen als oceans, com els taurons i les rajades, tenen gran
quantitat d'urea a la sang, el que ajuda a fer que augmentin la seva salinitat i així es
mantingui igual a la del mar (concentracions isotòniques).
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
24/58
PART TEÒRICA: INDICADORS FISIOQUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
23
Els invertebrats marins tenen en el seu cos, normalment, líquids orgànics de la mateixa
concentració de sals que l'aigua del mar en què viuen, i posseeixen la capacitat de variar
i regular la seva concentració salina d'acord amb els canvis que es presenten en l'aigua
en la qual es troben i poblar diferents medis marins. En altres organismes, aquesta
regulació no es presenta i, en canviar el medi, han d'emigrar, o en cas contrari moren.
D'acord amb aquestes circumstàncies hi ha dos tipus d'animals marins: aquells dotats
de mecanismes per regular la concentració salina del seu cos, d'acord amb les
característiques del seu medi i que accepten un rang molt ampli de concentracions,
anomenats eurihalins. Aquests organismes viuen a les zones de barreja d'aigües dolces
amb les marines. Poden ser exemple d'aquestes espècies, les ostres entre els mol·luscs
i les llises entre els peixos.
Per contra hi ha un grup que no disposa d’aquests mecanismes de regulació i no poden
acomodar-se a canvis de salinitat al medi conseqüentment accepten un rang molt estret
de concentració salina, a aquests se’ls anomena estenohalins. La majoria d'aquest tipus
d'animals habita normalment a les zones allunyades de la costa si accepten un rang de
salinitat estret però marí, i en aigües dolces si accepten un rang estret però dolç.
El caràcter de eurihalinitat o d'estenohalinitat d'una espècie determinada és un dels
factors que intervenen en les migracions dels peixos, bé perquè les condicions de l'aigua
(temperatura, aliment, pH, etc.) que en un determinat moment canviïn, obligant-lo a
anar en la recerca d'altres, o bé perquè, sense que canviï la salinitat de l'aigua, obligant-
lo a anar a la recerca d’un medi amb una concentració salina que pugui suportar.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
25/58
PART TEÒRICA: INDICADORS BIOLÒGICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
24
2.2 Indicadors biològics de la qualitat de l’aigua
2.2.1 Escherichia Coli
Es tracta d’un bacteri amb diverses variants. Normalment viu a l’intestí d’ocells i
mamífers, no sol causar cap tipus de problema, és més, és necessari per a un correcte
funcionament de l’aparell digestiu. El problema ha sigut que alguns bacteris han
intercanviat material genètic amb d’altres i han
adquirit la capacitat de causar infeccions.
Aquest bacteri és capaç de produir una forta
toxina que actua com a verí, a través de la
mucosa intestinal, passa a la sang i causa greus
afectacions sobre el sistema endocrí. Pot causar
infeccions d’orina o insuficiència renal.
El bacteri pot afectar a tot tipus de població
però els nens i els ancians són més vulnerables
al bacteri. En el cas dels nens és perquè tenen
un sistema immunològic més immadur i en el cas dels ancians és perquè està deteriorat.
El que interessa és com ens podem infectar d’aquest bacteri. En aquest cas ens podem
infectar d’E. Coli a través de menjar aliments en mal estat, estar en contacte amb aigües
contaminades, inclús a través de la carn o la llet d’animals remugants. A continuació es
poden veure les concentracions que marca el ministeri per qualificar la qualitat de
l’aigua:
Real Decreto 1341/2007, de l’11 d’octubre BOE num. 257
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
26/58
PART TEÒRICA: INDICADORS BIOLÒGICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
25
2.2.2 Enterococs intestinals
Els Enterococcus són un gènere de bacteris de l’àcid làctic. Són bacteris tolerants de
grans salinitats i de pH més aviat bàsics.
El recompte dels enterococs intestinals
pot utilitzar-se com a indicador de
contaminació fecal, ja que la majoria
d’espècies no proliferen en medis
aquàtics. En les deposicions humanes el
recompte d’Enterococs sol ser menor que
els de E. Coli. Aquests bacteris són més
resistents que els E. Coli, sobreviuen més
temps en medis aquàtics i són més
resistents a la dessecació i a la cloració.
Solen ser excretats pels humans o per altres animals de sang calenta. Algunes espècies
d’aquest grup també s’han detectat en el terra. HI ha altes concentracions d’enterococs
intestinals en les aigües residuals i en medis aquàtics contaminats per aquestes o perresidus humans o animals.
El nivell acceptable d’Enterococs intestinals a l’aigua és molt baix, per exemple, a Hawaii
amb una de les legislacions més dures en els EEUU permeten 35 Unitats Formadores de
Colònies per cada 100ml com a màxim a les seves costes.
Real Decreto 1341/2007, de l’11 d’octubre BOE num. 257
Imatge d’Enterococcus obtinguda amb un
microscopi electrònic
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
27/58
PART EXPERIMENTAL
26
3.Part
experimental
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
28/58
PART EXPERIMENTAL: CARACTERÍSTIQUES DELS PUNTS DE MOSTREIG
27
3.1 Característiques dels punts de mostreig del mar de Blanes
Amb la finalitat d’aconseguir la fiabilitat més gran dels resultats obtinguts pel “kits”
d’anàlisi he definit punts fixos de la platja de Blanes d’on, al llarg dels mesos, aniré
mostrejant. Els punts de mostreig són els mateixos que utilitza l’Agència Catalana de
L’Aigua per fer les seves anàlisis quinzenals d’Escherichia Coli i d’Enterococs intestinals.
Trobem dos punts a la platja s’Abanell per la seva longitud, un punt a la meitat de la
platja de Blanes i un punt a la platja del Port. A continuació descriuré les característiques
principals de cada punt de mostreig.
3.1.1 Platja S’Abanell
Localització de la zona de bany
Estat membre: Espanya
Comunitat Autònoma: Catalunya
Província: Girona
Comarca: La Selva
Municipi: Blanes
Conca Hidrogràfica: Rieres del Cap
de Begur-Blanes/La Tordera
Característiques físiques i geomorfològiques
Tipus de platja: Semi-encaixada
Entorn: Semi-urbà
Orientació: SEE
Amplada mitjana: 32 m
Longitud: 2.380 m
Superfície: 75.921
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
29/58
PART EXPERIMENTAL: CARACTERÍSTIQUES DELS PUNTS DE MOSTREIG
28
Sediment: Sorra molt gruixuda
Pendent d’entrada: Molt fort
Evolució de la línia de costa: -
1.1m/any
Dades hidrològiques i hidrodinàmiques de la zona de Bany
Nivell d’influència continental: Baixa
Rang de Salinitat mitjana 37.2-38,4 psu
Temperatura mitjana de l’aigua de bany: Juny 20,1 ºC, Juliol 23 ºC, Agost 23,9 ºC,
Setembre 23 ºC
Vents: Est-Feble
Estat de la mar predominant: Arrissada
Onatge: Alçada d’onada significant (alçada mitjana del terç d’ones més altes):
0,69; Període mitjà: 6.2 segons; Direcció més freqüent SSO
Corrents: Hi ha un corrent cap a sud paral·lel a la costa i un altre cap al nord-est.
Sistema de sanejament a Blanes
Les aigües residuals del municipi de Blanes estan connectades al sistema de
sanejament Blanes, format per una estació depuradora de tractament biològic amb
eliminació de nitrogen i fòsfor (tractament terciari). La depuradora ho aboca a la
Tordera i es reutilitza per a la recàrrega d'aqüífers. En ocasions puntuals es pot
abocar mar endins per l´emissari d´emergència localitzat a la platja de S’Abanell.
Font: Agència Catalana de l’Aigua
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
30/58
PART EXPERIMENTAL: CARACTERÍSTIQUES DELS PUNTS DE MOSTREIG
29
3.1.2 Platja de Blanes
Localització de la zona de bany
Estat membre: Espanya
Comunitat Autònoma: Catalunya
Província: Girona
Comarca: La Selva
Municipi: Blanes
Conca Hidrogràfica: Rieres del Cap
de Begur-Blanes/La Tordera
hola
Característiques físiques i geomorfològiques
Tipus de platja: Encaixada
Entorn: Urbà
Orientació: SE
Amplada mitjana: 44 m
Longitud: 610 m
Superfície: 26.170
Sediment: Sorra molt gruixuda
Pendent d’entrada: Molt fort
Evolució de la línia de costa: 0,02
m/any
Dades hidrològiques i hidrodinàmiques de la zona de Bany
Nivell d’influència continental: Baixa
Rang de Salinitat mitjana 37,2-38,4 psu
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
31/58
PART EXPERIMENTAL: CARACTERÍSTIQUES DELS PUNTS DE MOSTREIG
30
Temperatura mit jana de l’aigua de bany: Juny 20,1 ºC, Juliol 23 ºC, Agost 23,9 ºC,
Setembre 23 ºC
Vents: Est-Feble
Estat de la mar predominant: Plana
Onatge: Alçada d’onada significant(alçada mitjana del terç d’ones més altes): 0,69;
Període mitjà: 6.2 segons; Direcció més freqüent SSO
Corrents: Hi ha un corrent cap a sud paral·lel a la costa i un altre cap al nord-est.
3.1.3 Port
Localització de la zona de bany
Estat membre: Espanya
Comunitat Autònoma: Catalunya
Província: Girona
Comarca: La Selva
Municipi: Blanes
Conca Hidrogràfica: Rieres del Cap
de Begur-Blanes/La Tordera
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
32/58
PART EXPERIMENTAL: CARACTERÍSTIQUES DELS PUNTS DE MOSTREIG
31
Característiques físiques i geomorfològiques
Tipus de platja: Encaixada
Entorn: Urbà
Orientació: SE
Amplada mitjana: 39 m
Longitud: 152 m
Superfície: 5928
Sediment: Sorra molt gruixuda
Pendent d’entrada: Molt fort
Dades hidrològiques i hidrodinàmiques de la zona de Bany
Nivell d’influència continental: Baixa
Rang de Salinitat mitjana 37.2-38,4 psu
Temperatura mitjana de l’aigua de bany: Juny 22,1 ºC, Juliol 25 ºC, Agost 25,9 ºC,
Setembre 25 ºC
Vents: Est-Feble
Estat de la mar predominant: Plana
Onatge: Nul
Corrents: Nules
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
33/58
PART EXPERIMENTAL: COMPROVACIÓ DE L’EFICACIA DELS “KITS”
32
3.2 Comprovació de l’eficàcia dels “kits” d’anàlisi i mètode d’anàlisi dels
nutrients
Amb l’objectiu de comprovar si el “kits” comprats per realitzar les anàlisis per
determinar la presència de fosfats, nitrits i amoni funcionen correctament, la meva mare
ha demanat al laboratori de la seva empresa si em pot fer una dissolució de quantitat
coneguda per a cada un dels compostos que jo vull analitzar. Aquest n’ha sigut el
resultat:
Penso que aquesta part és molt important perquè comproves si realment el material
que utilitzaràs per demostrar la teva hipòtesi és vàlid i funciona correctament. En cas
que no funcionés correctament i jo hagués obviat aquesta part les meves conclusions i
resultats no serien vàlids.
A continuació explico pas a pas com ho he fet per demostrar que els kits que he comprat
són vàlids per l’experiment. Durant el procés he anat fent fotos amb el propòsit de què
sigui més entenedor.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
34/58
PART EXPERIMENTAL: COMPROVACIÓ DE L’EFICACIA DELS “KITS”
33
Preparació d’un estàndard d’un 1 ppm de nitrits
Productes:
Nitrit de Sodi (0,150 g)
Aigua desionitzada(100 ml )
Càlculs:
100ml de dissolució .1000
1000 .
1
1000 .
1
6
1 2
1 2.
69 2
1 2 = 0,15 g (1000ppm)
Ara tenim una dissolució de 1000 ppm, i en volem una d’1 ppm. Per aconseguir-
ho agafem 0,1 ml de la dissolució mare de 1000ppm i els diluïm en 100 ml
d’aigua desionitzada
Preparació d’un estàndard d’un 1 ppm de fosfats
100ml de dissolució .1000
1000 .
1
1000 .
1 24
17 24 =
0,005g
Preparació d’un estàndard d’un 1 ppm d’amoni(Nitrogen)
Productes:
Sulfat d’amoni (2,357g)
Aigua desionitzada (500mL)
Càlculs:
500 ml de dissolució .1000
1000 .
13 ()
8 .
1
10 .
1
1000 .
1000
1 = 2,357 g (
+) (1000ppm)
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
35/58
PART EXPERIMENTAL: COMPROVACIÓ DE L’EFICACIA DELS “KITS”
34
Ara tenim una dissolució de 1000 ppm, i en volem una d’1 ppm. Per aconseguir-
ho agafem 0,1 ml de la dissolució mare de 1000ppm i els diluïm en 100 ml
d’aigua desionitzada.
Determinació de nitrits en una dissolució de concentració
coneguda
Material
Procediment
Per començar, amb l’ajuda d’una pipeta Pasteur agafem cinc mil·lilitres de la mostra de
concentració coneguda d’1 ppm de nitrits i l’aboquem en el recipient amb molt de
compte de no passar la marca.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
36/58
PART EXPERIMENTAL: COMPROVACIÓ DE L’EFICACIA DELS “KITS”
35
Un cop hem abocat la dissolució dins el recipient afegim una culleradeta del reactiu 1,
el tap del recipient on està el reactiu ja incorpora una petita cullera per facilitar-nos la
feina. Costa una mica que es dissolgui completament, s’ha de sacsejar el recipient fins
que no observem cap tipus de precipitat. Deixem passar cinc minuts i comparem amb la
paleta de colors proveïda pel fabricant.
Ara anem a la part química, per què varia el color de la dissolució en presència dels
reactius? La detecció de nitrits en aigua es fa segons el test de Griess:
El reactiu 1 té aquests dos components:
La reacció que té lloc en presència de nitrits és la següent
Explicació: Quan s’afegeix el reactiu amb àcid sulfanílic i α-naftilamina, els nitrits formen
una sal de diazoni. Quan reacciona la α-naftilamina, es desenvolupa un color rosat. Per
tant, com més concentració de nitrits hi hagi a la mostra més intensitat tindrà el color
vermellós, en cas d’absència de nitrits obtindrem un color groguenc.
Àcid sulfanílic α-naftilamina
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
37/58
PART EXPERIMENTAL: COMPROVACIÓ DE L’EFICACIA DELS “KITS”
36
Com es pot veure, el resultat ha estat un èxit, podem confirmar que el “kit” d’anàlisi de
nitrits funciona correctament, ja que coincideix el resultat de concentració de nitrats de
l’anàlisi amb la concentració coneguda de la dissolució, ara que sabem segur que
funciona correctament ja podem fer el nostre treball de camp i analitzar l’aigua del mar.
Determinació de fosfats en una dissolució de concentració coneguda
Material
Procediment
Per començar, amb l’ajuda d’una pipeta Pasteur agafem cinc mil·lilitres de la mostra de
concentració coneguda de fosfats i emplenem el recipient fins a la marca de 5 ml.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
38/58
PART EXPERIMENTAL: COMPROVACIÓ DE L’EFICACIA DELS “KITS”
37
Un cop ens hem assegurat d’haver afegit els cinc mil·lilitres d e dissolució passem al
següent pas, afegim el primer reactiu. En aquest cas el primer reactiu és líquid i hem
d’afegir-ne sis gotes. El tap del recipient incorpora un comptagotes per facilitar-nos la
feina. Un cop hem afegit les gotes afegim una culleradeta del segon reactiu. El segon
reactiu també és difícil de dissoldre, hem de remenar fins que no quedi cap tipus de
precipitat. Un cop s’ha dissolt, deixem passar dos minuts i ho comparem amb la paleta
de colors.
Ara toca explicar-ho químicament, anem a desglossar part per part el que ha passat quan
he anat afegint els reactius i el perquè finalment ha acabat de color blau. La reacció
desglossada és la següent:
*De Blaus de molibdè n’hi ha de molts tipus i subgrups però tots tenen la característica
tonalitat blava quan es dissolen en l’aigua.
Com es pot veure a les imatges anteriors, els resultats de concentració de fosfats de
l’anàlisi coincideixen exactament amb els resultats de concentració de la mostra
fabricada en el laboratori. Podem afirmar, llavors, que el “kit” funciona i es pot anar a
realitzar les nostres anàlisis al mar segurs dels resultats que obtindrem.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
39/58
PART EXPERIMENTAL: COMPROVACIÓ DE L’EFICACIA DELS “KITS”
38
Determinació d’Amoni en una dissolució de concentració coneguda
Material
Procediment
Per començar, com ja hem fet anteriorment, amb l’ajuda de la pipeta Pasteur agafem
cinc mil·lilitres de la mostra de concentració d’amoni coneguda i l’aboquem al recipient
amb compte de no passar-nos.
Un cop hem afegit els cinc mil·lilitres de la dissolució de concentració coneguda dins del
recipient. Agafem el primer reactiu i afegim deu gotes dins del recipient. Un cop hem
acabat les gotes passem a afegir una culleradeta del segon reactiu amb l’ajuda de la
cullereta del tap del mateix. Remenem fins que es dissolgui i no s’obser vi cap sòlid
precipitat i ho deixem reposant cinc minuts.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
40/58
PART EXPERIMENTAL: COMPROVACIÓ DE L’EFICACIA DELS “KITS”
39
Un cop hem deixat que reposi els cinc minuts afegim sis gotes del tercer reactiu
amb l’ajuda del comptagotes que incorpora el tap del recipient. Deixem reposar
la dissolució cinc minuts més i comparem amb la tauleta de colors.
Des d’un punt químic això s’explica de la següent manera: L’amoni (NH4) es
descompondrà en part en forma d’ions d'amoni i en part de com amoníac. Hi ha un
equilibri depenent del pH entre les dues formes. L’amoni en solució fortament alcalina
el trobem gairebé íntegrament en forma d'amoníac, que reacciona amb una substància
de cloració* i forma monocloramina, que reacciona amb el timol per formar un derivat
de l’indofenol blau, a causa de la coloració groguenca de la solució que s’hi afegeix es
forma un color verdós que va augmentant d’intensitat a mesura que es va creant el
derivat de l’indofenol.
*Un exemple de substancia de cloració seria el cloroform CHCl3
Amb aquesta última comprovació ja les hem acabat totes i podem veure que totes
coincideixen a la perfecció amb la concentració inicial, per tant ara sí que estem
preparats per anar a fer les anàlisis al mar amb total seguretat de què els nostres reactius
estan ben calibrats.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
41/58
PART EXPERIMENTAL: MÈTODE PER ANALITZAR L’AIGUA DEL MAR
40
3.3 Mètode per analitzar l’aigua del mar
Per poder mesurar tots aquests paràmetres, necessitem unes sondes que m’ha deixat
l’empresa on treballa la meva mare, ja que la sonda i tots els seus complements són molt
cars. És un aparell molt intuïtiu i de fàcil utilització:
Una cosa molt important que s’ha de fer en acabar d’analitzar és rentar la sonda amb
aigua dolça i assecar-la bé. Si no ho féssim així estaríem “contaminant” l’aigua del
següent punt de mostreig i les anàlisis no tindrien un resultat vàlid. Una manera per
saber que has netejat correctament la sonda és que quan la connectis la sonda marqui
aproximadament zero.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
42/58
PART EXPERIMENTAL: MÈTODE PER ANALITZAR L’AIGUA DE MAR
41
3.3.1 Mesura del pH
Tot i que per mesurar el pH podem utilitzar les clàssiques tires de pH, amb aquest
complement que s’afegeix a l’aparell aconseguim una precisió molt superior a la que
aconseguiríem amb les tires. Amb el complement de pH aconseguim una precisió de dos
decimals. Tot i que el pH no és una cosa que calgui mesurar-lo al moment, vaig decidir
mesurar aquests tres paràmetres directament dins del mar. Per mesurar-ho simplement
has de col·locar la sonda a l’aparell, enfonsar la sonda i mirar a la pantalla i esperar fins
que surti un número fix.
3.3.2 Mesura de la conductivitat
Per mesurar la conductivitat he utilitzat el mateix sistema que per mesurar el pH.
Incorporem la sonda de conductivitat que incorpora dos elèctrodes per mesurar la
capacitat de l’aigua de transmetre l’impuls elèctric. Aquest paràmetre sí que és
important que es mesuri directament al mar, ja que si ho mesurem amb el pas del temps
es pot haver evaporat aigua modificant notablement la conductivitat de la mostra.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
43/58
PART EXPERIMENTAL: MÈTODE PER ANALITZAR L’AIGUA DE MAR
42
3.3.3 Mesura de la concentració d’oxigen
Per mesurar la concentració d’oxigen hem de seguir el
mateix mètode que amb les altres. La sonda d’oxigen
està preservada al buit i hem d’anar amb molt de
compte al manipular-la ja que és molt delicada.
L’enfonsem dins de l’aigua i mirem la pantalla, quan
aparegui un número fix, ja tenim la nostra xifra.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
44/58
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
45/58
RESULTATS EN FORMA DE GRÀFICA
44
4.2 Salinitat
Gràfic realitzat a partir d’aquestes dades de conductivitat (mS/cm)
Comentari del gràfic: La salinitat mitjana del mar es considera que està al voltant del
35‰, tot i que es troba repartida de manera no uniforme en les diverses parts dels
oceans i mars. En un arxiu divulgatiu del Centre d’Estudis avançats de Blanes diu “Ai xí
mentre que en parts de la mar Mediterrània la salinitat supera els 39 g/l, en parts de la
mar Bàltica a penes arriba als 5g/l” Aquí a Blanes durant anys ha estat funcionant una
dessaladora a la punta del Tordera, aquesta dessaladora deixa anar l’aigua amb
concentracions de salinitat altíssimes en un emissari a 200m de la costa. Com es pot
observar aquesta dada no ha afectat a la salinitat de Blanes (34,96 ‰ de mitjana)
33
33,5
34
34,5
35
35,5
36
36,5
37
22/07/2015 06/08/2015 31/08/2015 01/10/2015
Gràfic de la salinitat en els difernts punts
PM1 c/ Enric Morera PM2 Restaurant Els Pins Platja de Blanes Port
g/l
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
46/58
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
47/58
RESULTATS EN FORMA DE GRÀFICA
46
4.4 Fosfats
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
22/07/2015 06/08/2015 31/08/2015 01/10/2015
Gràfic de fosfats en els diferents punts
PM1 c/ Enric Morera PM2 Restaurant Els Pins Platja de Blanes Port
mg/l
Comentari del gràfic: Recordem que les concentracions crítiques per trobar risc
d’eutrofització en aigües costeres es troba en quantitats superiors a 0,03. Després
de fer els anàlisi de les mostres no s’observa cap tipus de coloració. Aquests test ha
pogut generar error ja que el primer paràmetre on es pot observar color en el meu
test és a 0,25, que està molt per sobre de les concentracions crítiques. Per tant no
puc assegurar que l’aigua del mar no estigui contaminada.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
48/58
RESULTATS EN FORMA DE GRÀFICA
47
4.5 Nitrits
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1
22/07/2015 06/08/2015 31/08/2015 01/10/2015
Gràfic de nitrits en els diferents punts
PM1 c/ Enric Morera PM2 Restaurant Els Pins Platja de Blanes Port
mg/l
Comentari del gràfic: El màxim tolerable de nitrits a l’aigua és de 0,1. Al igual
que amb els fosfats no s’observa cap tipus de coloració en les mostres i per tant
és 0, però a diferencia dels fosfats, en aquest cas, el primer paràmetre en el qual
apareix coloració és 0,05 mg/l i per tant d’aquest test si que en puc treure unes
conclusions fiables.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
49/58
RESULTATS EN FORMA DE GRÀFICA
48
4.6 Amoni
L’amoníac excretat pels peixos en combinació amb l’aigua dóna lloc a amoni i un anió
hidròxid. Això encaixa perfectament amb què el pH del port és el més alcalí dels quatre
punts de mostreig.
22/07/2015 06/08/2015 31/08/2015 01/10/2015
PM1 c/ Enric Morera 0 0,25 0 0
PM2 Restaurant Els Pins 0 0,25 0,25 0
Platja de Blanes 0 0 0,25 0
Port 0,5 0 0,25 0,5
00,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1
Gràfic d'amoni en els diferents punts
mg/l
Comentari del gràfic: Recordem que les concentracions d’amoni que indicaven que hi
havia un possible risc d’eutrofització eren les concentracions superiors al 0,5 mg/l. En
aquest cas hi ha un punt de mostreig que arriba a aquesta concentració, per contra les
altres es mantenen en concentracions dins de l’interval de lo normal. La pregunta seria:
Com és que al port existeix aquesta quantitat d’amoni?.
Bé, el port de Blanes és molt tancat i no deixa circular l’aigua, l’onatge és nul i com a
afegit hi ha molta quantitat de peixos/ que a mar obert. Aquest últim factor influeix
de la manera següent:
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
50/58
RESULTATS EN FORMA DE GRÀFICA
49
4.7 Escherichia coli
Font: Agència Catalana de l’Aigua
Comentari del gràfic: Per analitzar aquesta gràfica hem de recordar aquesta taula delBOE:
Com es pot observar en el gràfic l’aigua de Blanes no arriba a passar ni tan sols el 20 %
de les concentracions que es consideren excel·lents. A mitjans d’agost en plena època
turística hi ha un pic però que en cap cas hauria de considerar-se com aigua contaminada
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
15/06/2015 29/06/2015 13/07/2015 27/07/2015 03/08/2015 17/08/2015 31/08/2015 14/09/2015
Gràfic de presència d'Escherichia Coli en els diferents punts
PM1 c/ Enric Morera PM2 Restaurant Els Pins Platja de Blanes
ufc/100ml
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
51/58
RESULTATS EN FORMA DE GRÀFICA
50
4.8 Enterococs intestinals
Font: Agència Catalana de l’Aigua
Comentari del gràfic: Per analitzar aquesta gràfica hem de recordar aquesta taula del
BOE:
Igual que passa amb l’Escherichia coli l’aigua de mar de Blanes en l’estiu del 2015 ha
tingut sempre una qualitat excel·lent en el que a paràmetres biològics es refereix. Un
altre punt en comú entre les dues gràfiques és l’augment de concentració a mitjans
d’agost que podria ser explicada per un major nombre de turistes.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
15/06/2015 29/06/2015 13/07/2015 27/07/2015 03/08/2015 17/08/2015 31/08/2015 14/09/2015
Gràfic de presència d'Enterococs intestinals en els diferents punts
PM1 c/ Enric Morera PM2 Restaurant Els Pins Platja de Blanes
ufc/100ml
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
52/58
CONCLUSIONS
51
Conclusions
Després de realitzar totes les gràfiques amb el seu respectiu comentari veig que hauria
d’haver adquirit un “kits” d’anàlisi de fosfats amb major precisió, ja que no m’ha ajudat
a treure una conclusió especifica en aquest concret cas.
Exceptuant el concret cas dels fosfats els altres mètodes d’anàlisi de variables
indicadores de la qualitat de l’aigua sí que han donat un resultat fiable que permet
analitzar-los:
El pH ha resultat estar una mica per sota del que tocaria però com ja he dit aixòés provocat per l’augment de present a l’atmosfera provinent de l’activitat
de l’home. Aquest fet no se’l pot atribuir a la temporada alta turística perquè
aquest increment del caràcter àcid del mar Mediterrani és constant tot l’any. A
més a més, el valor més àcid que arriba a tenir és de 7,6 que en cap cas suposa
cap risc per la vida humana ni per les comunitats marines. De totes maneres és
un factor que s’ha de continuar vigilant els pròxims anys, ja que si la tendència
es manté, pot causar problemes a poblacions marines.
La salinitat mitjana de les platges de Blanes durant l’estiu es manté perfectament
en la mitjana mundial, la salinitat mitjana oceànica és de 35‰ i a Blanes en tenim
una de 34,96 ‰. En aquest aspecte no ha passat factura que a Blanes treballa
una dessaladora, la qual envia la salmorra a molta distància de la costa. Igual com
passa amb el pH la salinitat de Blanes es manté en unes xifres normals i no suposa
cap problema ni per les comunitats aquàtiques marines ni per l’activitat humana
La quantitat d’oxigen dissolt a Blanes no serveix d’indicador f iable de qualitat de
l’aigua perquè és una variable que depèn excessivament d’altres variables com
la temperatura i l’onatge. De totes maneres, a mesura que s’aprova la tardor
(baixant les temperatures) i augmenta l’onatge la concentració d’oxigen dissolt
augmenta. En cap moment aquesta concertació suposa un risc per a la vida dels
vegetals, peixos (per sota de 2-4 ppm afecta l’activitat dels peixos) i evidentment
tampoc suposa cap risc per la vida humana.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
53/58
CONCLUSIONS
52
Com he dit anteriorment la gràfica de fosfats no s’ha de tenir en compte perquè
m’ha donat 0 però la mesura que he utilitzat era massa imprecisa i no em serveix
per treure conclusions.
La gràfica de nitrits mostra una absència total (segons la mesura que he fet servir)
i en cap cas sobrepassa els 0,1 mg/l, necessaris per considerar una aigua amb risc
d’eutrofització. Pel que respecta a aquest indicador de qualitat de l’aigua no s’ha
ens hem de preocupar per l’eutrofització de l’aigua de blanes.
La gràfica d’amoni mostra uns resultats més alarmants, a l’aigua del port de
Blanes es troba a la línia de risc d’eutrofització. Aquest fet, però, no es pot
atribuir a la temporada turística, sinó al poc moviment d’aigua que permet i la
gran quantitat de peixos que hi viuen. A part que existeix risc d’eutrofització,
personalment, no recomanaria el bany en el port perquè l’aigua conté olis i
hidrocarburs residuals dels vaixells. Això ens permet afirmar que l’aigua del port
no és aigua recomanada pel bany.
La gràfica d’Escherichia coli amb la taula mostra clarament que l’aigua de Blanes
és excel·lent si ens fixem en aquest paràmetre. Mostra un augment durant
l’època de més afluència turística però en cap cas baixa de la qualitat d’excel·lent
Els enterococs tenen la mateixa tendència que les coliformes (màxim recompte
en època d’altra afluència turística) i gairebé passen sobrepassen la barrera
d’excel·lent i s’hauria de considerar bona.
Un cop hem extret les conclusions de tots els gràfics hem de refutar o afirmar lanostra hipòtesi:
Durant l’època turística la qualitat de l’aigua de les platges de Blanes no es veu
altament afectada.
És moment de dir que la hipòtesi ha sigut confirmada, en cap cas cap platja ha
sobrepassat un paràmetre per sobre de l’establert per què l’aigua sigui considerada de
bona qualitat.
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
54/58
CONCLUSIONS
53
De totes maneres seria mentir dir que durant l’època turística l’aigua és de millor
qualitat que en temporada baixa, ja que a l’hivern la concentració d’oxigen seria molt
més alta i en cap cas hi hauria recomptes de coliformes i enterococs semblants als
obtinguts mitjans d’agost.
Realitzant les anàlisis també hem pogut treure conclusions secundàries. Un exemple
seria que tenim un pH unes dècimes per sota de la mitjana del mediterrani a causa de
l’augment a concentració de a l’atmosfera com a conseqüència de l’activitat de
l’home.
Una altra conclusió que es pot extreure del treball és la recomanació de no banyar-se a
l’aigua del port de Blanes. Té una perillosa quantitat d’amoni que indica que és una aigua
pobra i un risc de putrefacció de matèria orgànica. Segurament el problema de l’amoni
és el que té menys importància, si et banyessis al port de Blanes, existeix una altra
variable que jo no he mesurat, que són els hidrocarburs i olis que es troben en suspensió
a l’aigua i s’observen a simple vista. Aquests elements totalment nocius podrien causar
greus problemes.
Casualment mentre realitzava el treball de recerca el Ministeri d’agricultura, alimentació
i medi ambient va treure una nova llei* que regulava aspectes com els nutrients màxims
a les aigües costaneres (0-200 m de la costa) i d’altres aspectes com el fitoplàncton,
macroalgues, etc. Tots ells indicadors de la qualitat de l’aigua. Això demostra que els
paràmetres que utilitza l’ACA són insuficients per qualificar la qualitat de l’aigua. El meu
treball es va anticipar a aquesta llei i l’ACA s’haurà de replantejar les anàlisis perqualificar l’aigua.
*BOE núm. 219 12/09/2015: https://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-
2015-9806.pdf (pàg. 80648-80654)
https://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdf
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
55/58
AGRAÏMENTS
54
Agraïments
Per a la realització d’aquest treball ha estat necessària la col·laboració de diverses
persones i empreses, que han ofert desinteressadament la seva ajuda. Gràcies a les
seves aportacions i correccions no hauria pogut realitzar el treball i aprendre’n tant com
he après.
Per començar m’agradaria donar les gràcies als meus dos tutors de treball de recerca
que des del primer dia han sabut guiar-me, exigir-me, han donat idees sense les quals el
treball no hagués sigut el mateix. També agrair a la Boehringer Ingelheim de Malgrat de
Mar per proporcionar-me els instruments tècnics necessaris per realitzar moltes de les
meves anàlisis, sense la seva ajuda no hauria pogut obtenir aquests instruments tan
costosos i conseqüentment el treball no hauria estat tan complet. Per últim però no
menys important, vull agrair l’ajuda permanent dels meus pares, m’han ajudat en tot
moment quan ho he necessitat, m’han resolt qualsevol tipus de dubte que tingués,
m’han acompanyat a fer anàlisis, han f et de reporters mentre jo treballava i finalment
m’han donat suport moral.
A tots vosaltres, Gràcies!
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
56/58
BILBIOGRAFIA
55
Bibliografia
Informació sobre l’eutrofització de les aigües ( Blog consultat dia 27/12/2015):
JOAN BALDILLOU “EUTROFITZACIÓ: Quan els nutrients són un problema”(publicat el 12 d’abrilde 2013)
http://imatgesitextosdeciencies.blogspot.com.es/2013/04/eutrofitzacio-quan-l-enriquiment-
de.html
Paràmetres fisicoquímics:
GOVERN DE NAVARRA, Departamento de Medio Ambiente
http://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros
/pH.htm (consultat dia 12/10/2015)
ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DEL KOI http://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partros-importantes-para-la-calidad-del-agua (consultat dia 5/7/2015)
Salinitat:
BIBLIOTECA DIGITAL DEL INSTITUTO LATIONAMERICANO DE LA COMUNICACIÓN EDUCATIVA:
http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen1/ciencia2/12/htm/sec_17.html
(8/7/2015)
Oxigen dissolt (consultat dia 4/11/2015):
UNIVERSIDAD DE PUERTO RICO, Nutrientes y gases: oxigeno disuelto
http://www.uprm.edu/biology/profs/massol/manual/p3-oxigeno.pdf
Informació sobre l’Escherichia coli i enterococs: (consultades dia 28/12/2015)
DIARIO ABC , Sociedad: http://www.abc.es/20110531/sociedad/abci-escherichia-coli-pepinos-
201105301450.html
GOVERN DE NAVARRA, Departamento de Medio Ambiente:
http://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros
/CaracteristicasMicrobiologicas.htm
Màxim de recompte permès per considerar l’aigua de mar com a bona (consultat dia
19/10/2015) :
GOBERN D’ESPANYA, Ministerio de la presidència
http://www.boe.es/boe/dias/2007/10/26/pdfs/A43620-43629.pdf
Reaccions químiques dels kits (consultat dia 3/1/2016):
EMPRESA MERK: http://www.merckmillipore.com/INTL/es/product/Test-Amonio,MDA_CHEM-
114423#anchor_BRO (amoni)
WIKIPEDIA: https://en.wikipedia.org/wiki/Griess_test (nitrits)
WIKIPEDIA: https://en.wikipedia.org/wiki/Phosphate_test (fosfats)
http://c/Users/mary__000/Desktop/JOAN%20BALDILLOU%20%E2%80%9CEUTROFITZACI%C3%93:%20Quan%20els%20nutrients%20s%C3%B3n%20un%20problema%E2%80%9D(publicat%20el%2012%20d'abril%20de%202013)%0d%C2%A0http://c/Users/mary__000/Desktop/JOAN%20BALDILLOU%20%E2%80%9CEUTROFITZACI%C3%93:%20Quan%20els%20nutrients%20s%C3%B3n%20un%20problema%E2%80%9D(publicat%20el%2012%20d'abril%20de%202013)%0d%C2%A0http://c/Users/mary__000/Desktop/JOAN%20BALDILLOU%20%E2%80%9CEUTROFITZACI%C3%93:%20Quan%20els%20nutrients%20s%C3%B3n%20un%20problema%E2%80%9D(publicat%20el%2012%20d'abril%20de%202013)%0d%C2%A0http://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros/pH.htmhttp://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros/pH.htmhttp://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros/pH.htmhttp://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partros-importantes-para-la-calidad-del-aguahttp://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partros-importantes-para-la-calidad-del-aguahttp://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partros-importantes-para-la-calidad-del-aguahttp://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen1/ciencia2/12/htm/sec_17.htmlhttp://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen1/ciencia2/12/htm/sec_17.htmlhttp://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen1/ciencia2/12/htm/sec_17.htmlhttp://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partros-importantes-para-la-calidad-del-aguahttp://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partros-importantes-para-la-calidad-del-aguahttp://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros/pH.htmhttp://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros/pH.htmhttp://c/Users/mary__000/Desktop/JOAN%20BALDILLOU%20%E2%80%9CEUTROFITZACI%C3%93:%20Quan%20els%20nutrients%20s%C3%B3n%20un%20problema%E2%80%9D(publicat%20el%2012%20d'abril%20de%202013)%0d%C2%A0http://c/Users/mary__000/Desktop/JOAN%20BALDILLOU%20%E2%80%9CEUTROFITZACI%C3%93:%20Quan%20els%20nutrients%20s%C3%B3n%20un%20problema%E2%80%9D(publicat%20el%2012%20d'abril%20de%202013)%0d%C2%A0http://c/Users/mary__000/Desktop/JOAN%20BALDILLOU%20%E2%80%9CEUTROFITZACI%C3%93:%20Quan%20els%20nutrients%20s%C3%B3n%20un%20problema%E2%80%9D(publicat%20el%2012%20d'abril%20de%202013)%0d%C2%A0
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
57/58
BILBIOGRAFIA
56
Afectació i impacte sobre els ecosistemes de les variables (consultat dia 29/12/2015):
AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA, Control de qualitat de l’aigua de bany: https://aca-
web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowr
ess.pdf
Afectació de la salinitat als peixos (consultat dia 17/11/2015):
http://wenarenandaf-ecosistemadelmar.blogspot.com.es/2010_10_01_archive.html
Article i estudi sobre el caràcter àcid del mar mediterrani (consultat dia 28/12/2015)
DIARIO EL PERIODICO, Medio Ambiente http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-
ambiente/estudio-confirma-disminucion-del-del-mar-mediterraneo-4704199
CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICOS, Un incremento moderado de laacidificación del oceano cambia radicalmente los habitats bentonicos
http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/noticias-2/noticies/494-un-incremento-moderado-de-la-
acidificacion-del-oceano-cambia-radicalmente-los-habitats-bentonicos
Característiques dels punts de mostreig i dades de coliformes i enterococs (5/7/2015) :
AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA, Característiques de les platges
http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17
023
F.B. DE WALLE,M. NIKOLOPOULOU-TAMVAKLI,W.J. HEINEN. Environmental Condition of
the Mediterranean Sea: European Community Countries (1993) (p.130)
https://goo.gl/gZtU5h
GOVERN D’ESPANYA, Ministeri d’agricultura, alimentació i medi ambient.
https://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdf (consultat el
dia 10/01/2015)
Webgrafia de les imatgesImatge del cicle del fòsfor:
https://reader015.{domain}/reader015/html5/0713/5b489ec1832e5/5b489efb90e69.jpg
Imatge del cicle del nitrogen:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/42/Ciclo_del_nitr%C3%B3geno.svg
Imatge de l’estructura molecular del nitrat:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Nitrate-ion-2D.png
Imatge de l’estructura molecular del nitrit:
https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://goo.gl/gZtU5hhttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttp://www.mundonets.com/images/ciclo-del-fosforo.jpghttp://www.mundonets.com/images/ciclo-del-fosforo.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/42/Ciclo_del_nitr%C3%B3geno.svghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/42/Ciclo_del_nitr%C3%B3geno.svghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Nitrate-ion-2D.pnghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Nitrate-ion-2D.pnghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Nitrate-ion-2D.pnghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/42/Ciclo_del_nitr%C3%B3geno.svghttp://www.mundonets.com/images/ciclo-del-fosforo.jpghttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttps://goo.gl/gZtU5hhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdf
-
8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf
58/58
BILBIOGRAFIA
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Nitrite-ion-resonance-hybrid.png
Imatge de l’estructura molecular de l’amoni:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fe/Ammonium-2D.svg
Imatges de l’eutrofització:
http://4.bp.blogspot.com/-
CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpg
https://reader015.{domain}/reader015/html5/0713/5b489ec1832e5/5b489efeaf0f7.jpg
Imatge de la relació de la concentració d’oxigen amb la salinitat i la temperatura:
http://www.uprm.edu/biology/profs/massol/manual/p3-oxigeno.pdf
Imatge del pH:
http://www.semillasautoflorecientes.net/wp-content/uploads/2013/02/PH-Scale.jpg
Imatge de que explica l’osmosi:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/0307_Osmosis.jpg
Imatge Escherichia coli :
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/32/EscherichiaColi_NIAID.jpg
Imatge Enterococs:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/Entercoccus_sp2_lores.jpg
Imatges dels punts de mostreig:
http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17
023
*La resta de les imatges les he fotografiat jo.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Nitrite-ion-resonance-hybrid.pnghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Nitrite-ion-resonance-hybrid.pnghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fe/Ammonium-2D.svghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fe/Ammonium-2D.svghttp://4.bp.blogspot.com/-CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpghttp://4.bp.blogspot.com/-CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpghttp://4.bp.blogspot.com/-CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpghttp://www.traxco.es/blog/wp-content/uploads/2011/01/tratamiento-anti-algas.jpghttp://www.traxco.es/blog/wp-content/uploads/2011/01/tratamiento-anti-algas.jpghttp://www.semillasautoflorecientes.net/wp-content/uploads/2013/02/PH-Scale.jpghttp://www.semillasautoflorecientes.net/wp-content/uploads/2013/02/PH-Scale.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/0307_Osmosis.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/0307_Osmosis.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/32/EscherichiaColi_NIAID.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/32/EscherichiaColi_NIAID.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/Entercoccus_sp2_lores.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/Entercoccus_sp2_lores.jpghttp://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17023http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17023http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17023http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17023http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17023https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/Entercoccus_sp2_lores.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/32/EscherichiaColi_NIAID.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/0307_Osmosis.jpghttp://www.semillasautoflorecientes.net/wp-content/uploads/2013/02/PH-Scale.jpghttp://www.traxco.es/blog/wp-content/uploads/2011/01/tratamiento-anti-algas.jpghttp://4.bp.blogspot.com/-CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpghttp://4.bp.blogspot.com/-CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fe/Ammonium-2D.svghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Nitrite-ion-resonance-hybrid.png