setoqñ^m^i catñliÁ descentralisaciÛ administrativa · alió que deya hobbes de que las guerras...

ANY I . P A L A M Ó S 1 6 O C T U B R E D E 1 8 9 8 . N.» 32.

S E T O Q ñ ^ M ^ I C A T ñ l i Á

DESCENTRALISACIÛ ADMINISTRATIVA

Las consultas que la Diputació provincial de Barcelona ha fet á las associacións y perió-dichs de la capital y ais ajuntaments dels po-bJes de la provincia, han demostrat que ex i s -teix una íorta corrent á favor de las ideas de descentralisació.

Ha regnat unanimitat períecte en conside-rar necessaria la substitució del régimen actual basat en la preponderancia del poder central que absorbéis tots els poders locáis , per un a l -tre basat en el sistema contrari.

La diversitat de parers s" ha manifestai en ia extensió de las atribucións del poder local, y la esfera que aquest den abarcar.

La Diputació de Barcelona proposava si sería convenienti la idea de que ella 's concerte's ab 1' Estât pera la percepció dels impostos directes.

Totas las respostas han sigut afirmativas; pero algunas entitats com la Societat Econó-mica Barcelonina d* Amichs del País, 1* Ate-neu Barcelonés (1) y altrsra afirman ademés la necessitai de que '1 nou régimen se fassi exten-8iu á tot Catalunya, y ademés que no se cir-cunscribeixi ala impostos directes, s ino que se li dongui més extensió fins al extrem de po-derse considerar com un verdader régimen a u -tónom en el terreno económich.

La tendencia es tan marcada, está tant en la atmósfera que respirém, que un periódich catalá com es LA SENYBRA no pot deixar de dir-ne alguna cosa.

(1) Els Uegidor» de LA SKNYKRA pogueren aaborejar en el número passat el diotáraen del primer centre intelectual de Catalunya.

Aymants com som del nostre pafs, creyém necessari defensar las solucións que 'us han da salvar de la ruina.

El mateix estât central reconeix la seua impotencia pera trobar remey ais mais que ab sa desastrosa administració ha produhit.

No altra cosa sigtiificá la idea de la sus-cripció nacional pera 41 foment de la marina de guerra: perque després d 'haver malgasta!;

'els milións que el país doná pera la construc-ció de una esquadra, al demanar 1' auxi l i del país venía á reconéixer que no sapigué invertir bé las canlitats recaudadas.

No fa molts temps que f l représentant del poder central, demanava al Ajuntament y á la Diputació de Barcelona que satisfessin els g a s -tos del Sanatori per' auxiliar ais repatriata: vcnint per lo tant á confessar que no disposava d 1 e lements pera remediar en lo possible las desgracias qu' havía ocasionat.

La confessió de la part contraria es en els l i t igis la prova que fa més forsa.

Sí, donchs, el gobern central reconeix la seva capacitai per' administrar, res més 116-gich que se '1 deslliuri del pes de la adminis -tració.

La dificultat principal, á mon entendre, que h a d e tenir en la práctica la idea manifes-tada pe Ms centres consultais per la Diputació BarceloDina, com feya notar en mon article «Regeneració» (1), no es altra que la c ircuns-tancia de estar els organismes locáis tan vici-ats com el central, degut á la comunitat de son origen.

Veritat es que la Diputació de Barcelona te fama de bona administradora, malgrat 1' estar dominada pe '1 caciquismo; pero una flor no fa estíu.

Per aixó sens dubte '1 Dictámen de P At»-(1) Publicat en el número de 3 0 de L A SBNTBKA

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

2 LA SENYERA

neu, y '1 programa deis regionalistas, procla-man ta necessitat de cambiar el sistema elec-toral.

Essen aquesta una cuestió de las que s< en dihuen política?, prescindeixo de tractarla, perque tampoch entra en el tema.

Lo que si liaig de fer constar es que si la descentralisaoió no ha de donar mós facultats ais organismos locáis que las de percibir els impostos baix la base de las lleys, Reals decrets y demés disposicidns del poder central, crech que no ha de donar bons resultáis.

Per aixó recoraano 's meditin be las opi-nións del Atenea Barcelonés, y deis demés centres que no sc han limitat ais extrems de la consulta.

El mal no depeudeix solsameut, deis indi-viduos que practican el sistema: radica mós fondo, se troba en el sistema mateix.

Pero es necessari que M régimen que vingui á substituhir al actual, se practiqui per lxomes de bona fé.

Prescindint de la moralitat, els mellors sis-temas cahuen en el descródit.

M. ROGER.

SHsasHKSHszsasHSTEaBSHsasasíSHSHtrasBsasisasasare

CRÓNICA BARCELONINA —I M» H-

Eem arribat á un temps en que de qualse-vol cesa, ne d iuhenun aso. Del sigle en que vi-vim ne dihem lo sigle de las llums, y á última hora (del sigle y de la tarde) que es quan mós claror artificial lii hauría d ' haver, nos que-dem com qui diu á las foscas. Ab aixó del gas, á Valencia y á Barcelona estém que bullím. Y ben mirat no n' hi ha per menos. ¿Qué fs puja 41 fluido? [Noy, baixa 1' aixetal y bona nit tot-hom.

La vritat per' xó es, que may com ara s' hauría pogut dir que al carrer de Fernando hi havían molts llums. Ho dich sense cap mala in-tenció; vull dir també, que dona gust per la varietat que en sí 's porta lo veure los grans comers il-luminats ab espelmas y petroli.

Si á la fábrica del gas no li atxoca gayré ni gens la mida presa pels consumidor» d ' abs-tenerse de... veurehi, en cambi á la gent que ha tornat de tora los hi ha vingut com 1' anell al

dit (quan hi be bé, perque jo £n tinch una que cada día la perdo per massa ample), pera ima-ginarse que encara se troban distrutant de las delicias bucólicas del istia á fora.

La mateixa mida presa pels consumidor« de gas, 1' han presa molts y molts estudiants, abstenintse de matricularse en vista del pujat preu á que han arribat los drets académichs.

Alió que deya Hobbes de que las guerras fan guanyar en cultura ais pobles litigants, ho va dir sens dupte perque no fns eoueixía. Los es-panyols ab la guerra hi hem guanyat una mu-ñid d£ impostos deis que no se (n ha escluit sisquera á la ensanyansa. Mes, ben mirat, Hob-bes tenía ralló, perque lo litigi internacional á donat lloeli á que '1 ministre desxifrés lo pro-blema d' averiguar en quina classe social es-tava lo saber. Fins ara no ho havíam sapigut; donchs está en la classe rica; per aixó d' avuy en endavant las classes pobres veurán tanca-das las portas deis centres instruotíus ab lo candau inquebrantable del impost del quaran-ta percent . ¡Potser sí que 'ls ciutadáns s' ba-vían arribat á figurar que després que 1' Estai los hi íeya el favor de donalshi títols no tindría lo dret d' excluhir á qui li convinguós del mo-do que volgués! ¡Potser sí 'ls ciutadaus s ( ha-vían arribat á figurar que feyan uu favor á la Pattia dedicantse al estudi y aixecant la cul-tura nacional! Vaja, homes, vaja. Sápigan, donchs, d ' avuy endevant, que la ensenyansa no la dona 1'Estât com una obligació legal y natural que té de darla, sino que la veu, y com que la ven, sois la entrega al preu que li con-vingui. ¡Potser sí que per quatre pobrots que anavan á las aulas a perdre 'ls temps, 1' Estât sí havía de privar de un ingrés no desprecia-ble! ¡Qué s ( havían figurât! ¡Arri allá 4ls po-bres!

¡Y després de tot aixó! ¿qué té d' estrany que 's pugi '1 gas?¿Acás hi ha algún espanyol que no li hagin pugát tots los gasos á dalt del cap?

¡Ay del día que hi hagi combustió!

P u j u l á Y VALLÉS.

Barcelona, Octubre 1898.


LA SENYERÀ 3

V E L L " Y B O I G —t M H-

LEMA.. A CENT ANYS COTETA VEBDA...

(Ditso popular). Premiada en lo primer certamen tle Palamós.

Si he anat al teu darrera días, meaos y an y 3 y panys; si ousit á tas fandillas m' l ie deixat perdre Ms companys.

Sí com pach dels sacrificis qu' ha fet per tu lo raeu cor, ara, ingrata, 'm earbassejas y 't hurlas del raeu amor

s' ha acabat! ¡no vull fé 'ls papers de 1' auca! ¡de festeigs ja estich cansat!

¿M' lias entés? Vull dirte qu* ab mí, no hi pensis: ¡búscat un' altre promèsl

Recouecb que jo ja porto raês de ciuquaut ' anys deraunt y ft las noyasjovensanas TOS plauhen més, de vintiun.

Pro aixó no es motíu, minyona, per moure aquell esbalot quan vas dirme 1' altre día; —Ahont s' es vist aquest vellot,—

¡S' ha acabat! ¡No vull qu' altre cop m' insultis, dihent lo que no es vritat!

¿M' lias entés? Ets massa llarga de llengua y ab mi, ereu, no hi pensis més.

Francaraent com tú á la vila altra uoya no lie trovat tan escayenta y xamosa y ab color tan sonrosat...

Mes en cambi ta guapesa t ' lia fet pendre massa orgull, ¡Despreciarme á mí! ¡Qu' es cosa! ¡Filis crech que te 'n falta un bull!

¡S' ha acabat! Donas com tú, no 'm convenen ¡No 'm convenen, la vritat!

¿M' has entés? Vull di que per mullé meva no m' acabas de fê '1 pés.

He sapigut que fas corre que jo soch un vell xacrós y que he perdut '1 senderi darrera teu, fent'he 1' os.

Dius que 'm tremolan las camas,

que 'm queixo de tot arreu, que he perdut la dentadura y flus '1 seny... ILlamp de neu!

¡S' ha acabat! Ara soch jo, qul s' enfada: ja sentirás quiu ruixat.

¿M' has en tés? A mí 'ra toca bescantarte ¡ja veuróra qul podrá mésl

Ets minyona fluestrera, t ' agrada molt presumí y passas las horas mortas tot xerrant per' quí y per' lli.

Ets bonica, pro t ' ho pengas, tens massa tirada, ais baila, serapre suspiras y ' t dihuen la senyora escara fallí

¡S' ha acabat! ¿qué te 'n sembla d f aquest cuento) ¿qué 't sembla com t ' hi deirat?

¿Ho has entós? Si 'la mlnyons ' t coneguéssin no ' t casarías may raés.

?;Y encara rius?... Poca pena si no fos pe 'I cop de tos que 'm sentó pujA, ' t diría quantas y qu antas fan dos.

Pro ja que, carbassa 'm donas com si no me c n dés ningü: ¿No f t vols casá ab mí? Doncbs bueno Tarapoch 'm vull casa ab tú .

¡S' ha acabat! Si t ingués las camas fortas,

ja t s hauría escarmeutat ¿M' has entés?

¡Vull di qu' encare m' estimo y que ab mí no hi pensls més!

Marián Esoeiü t FORTÜNY. 51SBSaSESESíSBSZ5HSíSHSTaSiSES2SHSHSESiSaS?SaS

CAMBRA DE COMEES D E P A L A M Ó S

Comunicació dirigida per la Cambra al embajada* d' Espanya á París pera que la trasladi á la

Comiasíó espanyola de la Pau. >

E X C M . S R : La Junta directiva d f aquesta Cambra d«

Comers en sessió extraordinaria del 9 del a c -tual, vista la comunicació del Excm. Sr. Mi-nistre á ( Estat de fetxa 22 de Septembre últ i i*


A LA SENYERA

acordá dirigir á la Comissió espanyola de la

Pau á París el següent informe:

Primer. Que respecte á Filipinas el 6o-

bern Espanyol no renuncihi sos drets á aquell

archipélaeh, fentlos valer en eis termes més

honrosos y beneficiosos pera Espanya.

Segón. En lo que 's refereix á Cuba y

Puerto Rico, que 's concerti un tractat de fa-

vor que distingeixi á Espanya do las demés

nacións: que se respecti ais espanyols la lliure

possessió de sas propietats rústicas, urbanas é

industrials, sense que se 'Is oblìgui á perdre la

nacionalitat espanyola, ni deguin satisfer ma-

jors tributs que 'ls súbdits nort-americans.

Tercer. Que s' activi la resolució dels ex-

pedients dels barcos mercants espanyols, apres-

sats durant la guerra, que's trobin detinguts

en els ports dels Estats Units, tornantlos á sos

propietaris.

Quar tyú l t im . Que respecte á la cuestió

económica ó aranzelaria ab Cuba y Puerto Rico

se concerti un tractat de Coiners y Navegació

baix la base del acordat en 4882, procurant ob-

tenir á favor dels nostres productes la major

suma possible de ventatjas.

Aquesta es, Excm. Sr. la síntesis deis a-

cords presos y que trasladém á V. E. pera que

se serveixi disposar son traslado al Excm. Sr.

President de la Comissió espanyola de la Pau

á París.

Dea giie. à V. E. molts an y s.

Palamós, 10 Octubre 1898.

EXCM SR.

El President. El Secretavi general,

MARTI ROGER. J. FERRER QUINTANA.

reKSESïSHS^SaSESHSîa^SïSHSlSBSHSÎSiSïSTHHHStl

fiOVflS LOCALS

Pe 'ls periódichs diaris s' haurân enterat

els llegidors de LA SENYKRA, de la su pressi q del

dret d'esportació sobre 'ls productes élabo-

rais.

Els industriala estân donchs d'enhorabona:

y per Jo tant h(> està la industria tapera: puig

que si be ab 1' arreglo que s' havia fet, gracias

â las gestions cle que oportunament en dona-

rém compte, el perjudici no era m oit gran,

sempre representava un sacrifici.

Acabada la guerra, aquest no tenia justifi-

cació cono tampoch la tenen els recârrechs so-

bre las contribucións territorial ó industrial,

que á pesar de tot continúan vigents.

— —

En la reunió de la Junta directiva de la

Cambra de Comerss' acordá dirigir una coma-

nicació á la Comissió espanyola de París, ex-

posantli "ls punts de vista que convé teñir en

compte pera la defensa deis interessos gene-

ráis.

Com veurán nostres llegidors, puig en al-

tre lloch d' aquest número publiquem el dic-

támen, en lo referent á las relacións comer-

ciáis se demana que 's tracti baix la base del

tractat de comers de 1882, quinas tarifas son

las rnós beneficiosas, pera la nostra industria

que fins are s' han obtingut.

Aplaudíni que s' hagi concretat en aquest

punt, perque 'ns podríam donar per raolt con-

tents de conseguir lo que 's demaua; segura

com estém de que si las pretensións fossin ma-

jors, sería igual que si 's demanés la lluna.

La importancia que cada día va prenent en

nostra vila la industria tapera, se demostra á

cada pas.

A últims de la setmana passada '1 vapor

«Cabo Quejo» desembarca un cargament de su-

ro, ja que en aquest viatje en lloch de fer la

carrera que acostuman á fer els vapors de la

Companyía ab las escalas corresponents, vin-

guó directament á nostre port desde 'ls ports

andalussos.

A n' aquesta circunstancia ajudada de la de

entrar el Vapor «Aznalfarache» que també des-

carregá una regular partida de suro abáns de

sortir el «Cabo Quejo», se degué '1 moviment

extraordinari que 's notá en el molí y en la ca-

rretera; moviment que segóns apreciació de al-

gúns forasters, es més propi de una capital

que no de una petita vila com es la nostra: ve-

ritat es que la situació d f ella es verdadera-

ment privilegiada. — —

Se troba entre nosaltres, nostre estimat

amich y paysá D. Francisco Pelegrí y Roger,

advocat que te establerta sa residencia á Ma-

ya gii ez.

Desitjém que la temporada que passi en sa


LÀ SENYERA. 5

vila nadiua sía lo més l larga possible, á fí de poguer estar més temps en companyía de tan bon amich.

Ha arribat de Londres, propósantse passar uns quants días á Palamós, nostro benvolgut amich D. Francisco Ros.

Rebi la nostra més coral benvinguda. hSÍH

D. Baldomero Gateura lia t ingut la galan-tería d' enviarnos un exemplar de son notable método pera mandolina, «Escuela de Mandoli-ma Española».

Gom ja ( n parlárem en un altre número de LA S E N Y E R A nos abstením de repetir los elogis que la obra se mereix.

Agrahim coralment la ofrena.

Cada vegada que deixan d' encendre ' ls fa-nals, lo mateix que cada vegada que '*s comen-san á tornar encendre, so nota que '1 sistema seguit no es el més apropósit pera que 'ls ca-rrers estigan relativament iluminats.

Ens sembla que a tesa la importancia de .Pa-lamós, convindría que quan menos disposés P Ajuntament que 'ls fanals s { encenguessin tres días más al comensar y al acabar.

Y ja que parlém d ' a l u m b r a t públich, ¿que bi ha de la llum eléctrica?

— —

Ha regressat de son viatge nostra digníssi-ma primera autori tat local D. Miquel Matas Tauler, qui s' ha tornat á possessionar de 1' Alcaldía. riSHSHsasasasasiSHsaffasHSEíraErasasHSisiisHsarasas?

L A S T A U L A S DEL C A F É — • — . <«-

No sé que ho fá: jo 'ls hi professo antipatía, y valga la paran la. Será tal volta perque al vol-tant de las taulas deis cafés hi he sentit moltas vegadas discussións estranyas, sense fonament y sense solta; conversas insus tanc ia l ; pa rau-las que fereixen á la moral unas vegadas, y á la dignitat altras; enrahonaments que semblan galledas d ' aygua freda llensadas sobre ' ls cors, pera refredar en son fons lo noble sentiment de amor á la patria, y teorías en fi molt poch re-comanables.

Gom no hi ha regla sense escepció, ja po-den suposar que també hi he escoltat con'ver-sacións agradables; pero aquestas, per desgra-cia, las menos de las vegadas.

No sé si la fredor del marbre de las taulas encomana f r e io r al pensament; no sé si aquest inoui 1 iari té bona ó mala sombra: lo que sí puch assegurarlos es que hi estich nervios sempre.

Si bé maquinalment y sense darme 'n comp-te, jo hi prench la tassa de café depressa, á co-rre cuyta, y m' aixeco aviat de la cadira y a -bandono molt prest la taula com si pre tengués fugir de son contagi.

Será preocupado, manía, ¡tot lo que vulgan! pero es aixís. ¿Qué voleu ferhi?

Com si s ' empenyessen en acabar de ferme aburrir en ellas lo breu estatge, son molts ¡os días en que á son devant s' hi donan cita un sensfí d ' artistas de carrer que 1' un darrera 1' al tre nos ían sentir cont ínuament sos ex t ra -vagants mérita. L' un ab lo violí grinyolant com si volgués bo y serrant ar rancar las notas que sois se despertan al esclat potent del ge-ni; 1' altre aixordantnos ab un chor de veus de familia, no sé si verdadera ó enmatllevada: y 1' altre, roda que roda el manubri de son ar-matost, ab tôt y que ab la cara tots los concu-rrents al café li demostrem de sobras que no es-te m per orgas.

Y després, paga 1' aburr iment ; puig se plantan al devant demanantvos los consabuts cinq céntims.

Que se compri ab din,1rs la distracció, aixó m ' h o explico molt bé; pero que deis travalls de fe m os mal-de-cap tinguem <P afluixar la mosca, es cosa que may m' ha fet gracia y quan pago h o faig ab tota ra can sa.

De vegadas, tal volta pera donar més var ie-tat al acte se 'ns presenta algún esguerrat que no content de haverse deturat de porta en por -ta, encara recorra ' ls cafés y cassinos com si allí los que hi concurrirá fossím de fora.

¡Ditxosas taulas de cafó! Rés, cora els hi he dit al principi; lo qu ' es

á mí no 'ra simpatisan gens ni mica. ¡Oh! y are, d ' ensá de la guerra , encara menos. Cuasi m' arribo á pensar que son molt tray-

doras. Si s' hi pogués amagar en ellas un apa-rato fonográfich, que 'n sent i r íam després de disbarats al tocar lo registre.

Jo, hi ha vegadas que tot prenent café me giro y regiro com si las sentís par lar y més d ' un cop m' han fet duptar.al escoltarlas, de si 'm troba^a en la manigua d bé en un calé de ma vila.


Pero no *n fassin cas d ' aquestos pressenti-ments: son darrer ías de sigle. Progressera tan y tant , que de vegadas â forsa de volguer co-r re molt un no sab si camina endevant ó si torna enrera.

VALENTÍ JULIVERT. SH!û!Sa5a5HSaSH5H53SïlSE5aSHSHSHSB5H5HS3SHSHSt!5ï5H

Hegionals. —! t—

En els jardins del Laberinto, la preciosa propietat que '1 senyor marqués d ' Alfarrás posseheix á Horta, se representá al ayre l l iure, tal corn s ' estilava en 1 ( antiga Grecia, la pre-ciosa tragedia del gran Goethe Ifigenia á Tau-rida, primorosament traduhida al catalá, en vers l l iure, pe M notable poeta en Joan Mara-gal l .

L' espectacle fou notabilíssim. contribu-hintlii molt la explendidesa del dia.

Els efectes do llum eran tais que en cap deis teatres, aducli els que tenen la maquinaria mes perfeccionada, se 'n poden presentar d r

iguals . Para que en tôt résultés un espectacle de

primera, ' ls actors la desempenyaren molt acertadamente y lluliiren t ra jos luxosos y de la més gran propietat artística.

Festas el' aquesta classe dihuen molt en fa -vor de la cul tura artística de un poblé.

Desde f l dia primer del corrent mes, Barce-lona compta ab un establiment d ( ensenyansa que té per base y fonament la llengua catala-na . Se tracta del «Colegi de Saut Jordi» fundat pe !1 dist inguit mestre senyor Flos y Galcat.

Hora era ja de que ¡1 moviment de renai -xensa, que tant de impuls prengué ab la res-tauració deis Jochs Floráis, comptés ab una escola catalana.

No solsament com á cataláns, sino coin á aymants de la institució del poblé, tenim una gran satisfacció en donar la anterior noticia, y felicitem calurosament al senyor Flos y Calcat per sa Uoable iniciativa.

S f ha publicat (i París, en idioma ùancés , un follet que ab el títol de La question catalane, y '1 sublítol de Z ' Espagne et le Catalogne. Notice adressée d la presse Européenne par le Comité Nationaliste Catalan de Paris, dona una idea molt acertada del problema autono-mista á Catalunya.

Encare que no conté xnés que dinou planas

de lectura, es un estudi molt complert de la qüestió.

Teniam desitj de dirne a lguna cosa, mes creyém que lo mellar que pot fer, qui desitja enterarse 'n més bó, es llegir el follet. 5ESE5HSH5HS153SH5E5H5HSrSH5E¡iiHSHSSSiH515B5H5HSH53

Secció Comercial Desde 'I dia 26 d' Septembro lo moviment de nostre porl

ha sigut lo sigiient: ENTRADAS

De Sevilla y escalas, vapor «Nuevo Valencia», de "337 tona. cap. Sánchez ab suro.—De Bilbao y escalas, vapor «Cabo Sati Martín», de 1.213 tons. cap. Belaun-de, ab suro.—De Valencia, llaut «María», de 70 tons. pat. Pérez, ab afectes.—De Barcelona, llaut «Montse-rrat», de 38 tona. pat. Berta, ab efectes.—De Sevilla» vapor «San Fernando», de 819 tons. cap. Gómez, ab su-ro.— De San Faliu, llaut «2." Carmencita», de 35 tons. pat. Monserrat, ab lastre.—De Vinaroz, llaut «2.* Do-lores», de 29 tons. pat, LUtch, ab efectes.—De Valen-cia, llaut «Catalina», de 36 tons. pat. Lluch, ab efectes. —De Barcelona, llaut «Manuelito», de 22 tons. pat. Ga* llard, ab efectes.—De Sevilla y escalas, vapor «Nuevo Extremadura», de 713 tons. cap. Jaén ab suro.—De Huelva y escalas, vapor «Cabo Quejo», de 1.213 tons. cap. Beascoechea, ab suro.—De Bilbao y escalas, vapor «Cabo Roca», de 1.213 tons. cnp. García ab efectes.— De Sevilla y escalas, vapor «Aznalfarache», de 849 tons. cap. Fernández, ab suro.—De Barcelona, llaut «Anita», de 33 tons, pat. Esteve ab efectes.—De Va-lencia, llaut «Concha», de 40 tons. pat. Rams ab efec-tes.—De Vinaroz, balandra «Joven Anita», de 50 tons. pat. Bas (Entra d 1 arrivada).—De Barcelona, llaut «Joa-quina», de 44 tons. pat. Bayarres ab fariña.

DESPACHADAS Pera Cette y Marsella, vapor «Nuevo Valencia», ab

efectes.—Pera Cette y Marsella, vapor «Cabo San Mar-tín», ab balas de taps.—Pora Valencia, llaut «María», ab efectes.—Pera Barcelona, llaut «María», ab efeates,— Pera Cette y Marsella, vapor «San Fernando», ab efec-tes.— Pera Burríana, llaut «2." Carmencita», ab fusta. —Pera Bircelona, llaut «Montserrat», ab efectes.—Pera Cette y Marsella, vapor «Cabo Roca», ab balas de taps. —Pera Cette y Marsella, vapor «Aznalfarache», ab e -fectes.—Pera Barcelona y Marsella, vapor «Cabo Que-jo», ab efectes.—l'era Cette, balandra «Joven Antonio», ab efectes. —Pera Valencia, llaut «Concha», ab efeetea. —Pera Malg-rat, llaut «Joaquina», ab lastre.

Segous una atenta circular que havém rebut de Londres, s' ha constítuhit una nova socletat que baix la ralló Espinel, Oliver & G' se dedicará en dita plassa, al negoci de compra y venda á comissió y per compt« propi de taps de suro, els sens similars y altrea arti-cles de licit earners.

Sou Socis Gerents, D. Andreu Espinet y Ribera y D. Enrich Oliver y Mux<5 y Socí Comanditan, D. Fé-l ix Ribera y Cabruja.

J. C. C.


LA SENYERA 1

J. BURELL & CL* CONSTRUCTORS

V i l a . "y V i l á , 1 1 7 . — B ^ ^ ô O E l L O I S r - A .

E s p e c i a l i t a t e n Y a c h t s ,

L l a n x a s d e v a p o r , R e m o l c a d o r s , C a n ú a s , C a n o t s , L l a n x a s d e S a l v a m e n - , e t c . T A LLE1TH IDE V E T ,A3VtEIST

líi\icíi á Catalunya y á Espanya pepa yachts, tendas peía 'I camp, bany, cassera, etc. X j o x l s l s i i x g : l e s a . s y c i e l ; p a . i s

Direceió telegráfica, « YÍACHTS», BARCELONA

Casa constructora del bot do salvament de Sant Feliu de Gnixols. YACHTS fets per J. Burell: N i t e t i s , A t l a n t 11, A t l a n t I, N i o b e , C o n q u e r i d o r I,

C o n q u e r i d o r II, del Real Yacht Club de Barcelona.

A T i - A N T II guanyador del primer premi de la seua serie en las últimas regatas de Cette.

MIGUEL CARDONA ANTÍGUO CONSTRUCTOR NAVAL

6 8 B ^ Z E ^ C Z E I L O I S r i E T ^ .

Especialidad en YACHTS y toda clase de embarcaciones de recreo. Barcos de tráfico, pesca, vaporcitos de madera y hierro en clase de remolcadores, barcasas de carga etc. etc.

iniciador y fundador de los CLUBS de Barcelona.

YACHTS existentes en Barcelona, construidos en los talleres de su propiedad, Conqueridor I., Atlant I., Conqueridor II., Nitetis etc. etc. lo que puedo acreditar con documentos oficiales que obran en mi poder.

CANOAS remeras, Leonor, Covadonga, Atlantida, Condal etc. Todas éstas, tanto de remo como de vela, acreditan por su buen nombre varios primeros premios obtenidos.

BOTES de Salvamento construidos con las mejores condiciones. Bote de Torrevie-ja, Villanueva y Geltrti, Mataró, Cabo de Palos etc. por cuenta de la Sociedad central y donativos particulares con el precio más ventajoso de los existentes hasta la fecha.


8 LA. SENYERA

SASTRERIA Las dos Americas

DE

JQAQUIM DAURA 1 3 , T J x x i ó , 1 3

B a r c e l o n a Elegancia en lo tall, confecció perfecta preus módichs.

Gran y variat assortit en novetats del país y extrangeras.

La Senyera Setmsnari catalá

H e d a o o l ó y mlmlnist i -aoló , Carrer MAJOR, 27.—PALAMÓS


DE




PREUS DE SUSCRIPCIÓ Palamóa, tres mesos. . . . 1,60 pessetas Fora, » » 3'00 » Estranger y Ultramar, 1 any . . 12'00 » Número Bolt 0'15 »


DE




An un ois y comunicáis , á preus eonv inguts . No 's tornarán 'Is origináis .


DE




LLIRRERlA. Y CENTRE DE SUSCRIPCION^ DE Salvador Plaja Villena P a í a m ó s .

Se serveixen tota mena d' obras á la bestreta y á plassos.

Totas las temporadas visita 4ls pobles de Palamos, Sant Fe-liu de Cuixols Y Palafru-gell ab un grandiós mostruari.

Licor dinamogenlch G I M B E R N A T A base de Morruol,

nogal y laete fosfat de cals. F a r m a c i a d e l a u t o r , C o n d e d e l A s a l t o . 1 1

BARCELONA.

ESTABLIMEHT DE FLORICULTURA Y ARBORICULTORA, PREMIAT EN VARIAS EXPOSICIÓNS,

— d e — Ricardo Mont y Unis M.A Jordi. Carrer del Ensanche y Carretera de G e r o n a . - P a / M i ó s .

Vendas de arbustos de fulla perenne y caduca, arbres d' ombra y de adorno, y fruyters de tota classe.

Especialitat en la confecció de rams ar t i s t ichs . Aquest establiment s ( enearrega de la plantació de parchs y jardins. Per un pré»

m oit módich, se fá cárrecli també del cuydado deis mateixos, com també de la conserva -ció deis arbustos y plantas de saló.

La casa garantisa sos productes. Se retornará '1 valor de las plantas que no reunescan las condicións que s' bagen

esfcaMert al efectuarse la venda. • i m i i n i . - i i 1 - •

Estampa d' en Octari Viader.—Sant Feliu da Guixols.


setoqñ^m^i catñliÁ descentralisaciÛ administrativa · alió que deya hobbes de que las guerras...

Documents