sessiÓ ple ordinari 20.06.16 pàg. 1 · 2016. 7. 15. · de persones immigrants en situació...

SESSIÓ PLE ORDINARI 20.06.16 pàg. 1

Srs. Assistents:

Presidència: M. CONESA I PAGÉS

Tts. d'Alcalde: C. PARAIRA I BESER C. FORTUNY I CAMARENA D. CALVET I VALERA C. BRUGAROLAS I CONDE S. PELLICER I LÓPEZ

Regidors: J. BARBANY I FREIXA E. SALAT I LLORENTE J. PUIGDOMÈNECH I FRANQUESA M. PÉREZ I MATEO E. ROVIRA CAMPOS N. GIBERT I DASCA I. BEA I SEGUÍ R. PIQUÉ I HUERTA D. DEFRANC I CEVALLOS A. CIPRIÁN I RODRÍGUEZ S. BLÁZQUEZ I AGUIRRE M. FERNÁNDEZ-JORDÁN I CELORIO M. INGLA I MAS F. VILLASEÑOR I ROMERO E. GÓMEZ I PÉREZ R. CASAMITJANA I ABELLA R. GUTIÉRREZ I ILLANA P. SOLER I ARTALEJO A. BENEJAM I PERETÓ

Secretari General: J.M. RIGAU I CAIXÈS

Interventor acctal.: R. BUSTAMANTE IGLESIAS

Al Saló de Sessions de la Casa de la Vila de Sant Cugat del Vallès, essent les dinou hores i quatre minuts del dia vint de juny de dos mil setze, es reuneix en sessió ordinària el Ple municipal sota la Presidència de la Il·lma. Sra. Alcaldessa i amb l'assistència dels Regidors relacionats al marge, així com del Secretari General i de l’Interventor acctal.

El desplegament de la sessió i correlativa adopció d'acords, es van produir en els següents termes:

DESPATX D’OFICI

1.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DELS ESBORRANYS DE LES ACTES DE

PLE DE DATES 23 I 30 DE MAIG DE 2016.

- APROVAR, per assentiment dels 25 membres electius presents, els esborranys de les actes de les sessions anteriors celebrades els dies 23 i 30 de maig de 2016 (ordinària i extraordinària respectivament).


. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: S’ha de sotmetre a votació una moció presentada

per urgència que és la “Moció alternativa d’urgència que el grup municipal de

Convergència presenta en defensa de l’acollida de les persones refugiades a proposta de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament”, amb l’objectiu de poder introduir en aquest plenari una esmena que seria la d’aprovar una modificació de 100.000 € del Pressupost 2016 per dotar el Fons d’emergència social destinat al 0,7%. Els demanaria en primer lloc el posicionament envers la urgència.

TORN DE VOTACIÓ SOBRE LA URGÈNCIA

(Aprovada la urgència per assentiment dels 25 membres electius

presents).

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gràcies, doncs queda incorporat i tractarem aquesta moció conjuntament amb el punt 7è, si no tinc malentès, de l’ordre del dia.

MOCIONS INSTITUCIONALS

2.- MOCIÓ INSTITUCIONAL AMB MOTIU DEL 4 DE JUNY, DIA DE

L’ASSOCIACIONISME CULTURAL.

ANTECEDENTS

El 27 de maig de 2014 el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar el dia 4 de juny Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC), instaurant així una jornada dedicada a posar en valor el pes i la força de les associacions que actuen en l’àmbit de la cultura del país.

La data rememora el 4 de juny de 1864 quan va començar el quart festival organitzat per la Societat Coral Euterpe, sota la direcció de Josep Anselm Clavé i Camps, qui va ser president de la Diputació de Barcelona entre 1871 i 1872. Aquell certamen de tres dies va representar el moment de màxima esplendor per als cors catalans.

Aquest 2016 serà el segon any en què es faran, a tots els equipaments associatius i seus de les entitats de Catalunya, unes jornades de portes obertes. Les dates d’enguany han estat del divendres 3 de juny al diumenge 5. L’objectiu era acostar la ciutadania als ateneus, casals, casinos, orfeons, esbarts, locals castellers, centres d’estudis, cases regionals, o a qualsevol tipus de seu gestionada per associats amb voluntat de servei públic, i fer-los partícips de les diverses activitats culturals que s’hi desenvolupen.

Atès que el dia de l’Associacionisme Cultural, que se celebra anualment cada 4 de juny, ens brinda una magnífica oportunitat en pro del reconeixement, la visualització i la reivindicació de la tasca cívica de totes les entitats que, arreu del territori, fan una immensa labor de cohesió social, de promoció i de difusió de la cultura.

Atès que a Sant Cugat les entitats culturals suposen un gruix molt important del

teixit associatiu del nostre municipi, i donen un valor afegit molt important, igual que la resta d’entitats, a l’activitat cultural i cívica de Sant Cugat.


Atès que la nostra ciutat compta amb un extens teixit cultural, amb més de 150

entitats que treballen per oferir a la nostra ciutat un ventall d’activitats al llarg de tot l’any i que a banda són ambaixadors de la nostra cultura aquí i arreu.

Atès que les entitats culturals, a banda, suposen un eix de cohesió i un reforç

de la nostra identitat local, i són un símbol del nostre ADN col·lectiu. Atès que la nostra ciutat i les entitats, de tots els àmbits, tenen una llarga

tradició, una mostra d’això és la Festa de la Tardor que al 2015 va celebrar la quarantena edició, una festa on totes les entitats de la nostra ciutat mostren tot allò que fan i les caracteritza, una festa que ha creat cohesió, compromís, esforç, treball en equip, solidaritat, ha potenciat en definitiva l’ànima de Sant Cugat.

En relació als antecedents exposats, proposem al Ple de Sant Cugat l’adopció

dels següents:

ACORDS

Primer.- L’ajuntament de Sant Cugat, administració compromesa al llarg dels anys amb el teixit associatiu de la nostra ciutat, se suma des d’enguany, a la celebració del Dia de l’Associacionisme Cultural, que se celebra anualment el dia 4 de juny, i es compromet a impulsar-lo, a través del Consell de Cultura, perquè a partir d’ara sigui una data rellevant per gaudir de l’ampli ventall d’activitats que ofereixen totes aquestes associacions culturals a la nostra ciutat, i puguem commemorar anualment aquest dia de manera conjunta amb les entitats culturals i els santcugatencs i santcugatenques.

Segon.- Comunicar l’adopció d’aquests acords al Parlament de Catalunya, a la Diputació de Barcelona i a les entitats culturals de Sant Cugat.

TORN DE PRESENTACIÓ

(En aquests moments la tinent d’alcalde Sra. Fortuny dóna lectura a la part

dispositiva de la moció).

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Queda doncs aprovada aquesta moció i passem a les mocions dels grups municipals. Avui tenim moltes mocions dels grups municipals, seré rigorosa controlant el temps, per tant en el moment en que es passin o quan falti un minut els advertiré en relació al minut i recordin que a les 12, per unitat d’acte hauríem de mirar de tancar la sessió, per tant hem d’agilitzar al màxim els debats.

MOCIONS DE GRUPS MUNICIPALS

3.- MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE LA CUP-PC, CONVERGÈNCIA,

ERC-MES, ICV-EUiA I PSC PER LA FLEXIBILITZACIÓ DE LES CONDICIONS,

L'EMISSIÓ DE CERTIFICATS D'ESFORÇ D'INTEGRACIÓ I DE L'INFORME

D'ARRELAMENT SOCIAL PER AQUELLES PERSONES MIGRADES QUE

ESTIGUIN EN MAJOR SITUACIÓ DE VULNERABILITAT.


Apel·lar a l’Estat espanyol, a la Comissió Europea i a la Generalitat de Catalunya en allò que li competeixi a cadascuna incloure aquesta greu problemàtica de persones immigrants en situació administrativa irregular dins les agendes polítiques més immediates per tal de poder articular aquelles mesures que incideixin en aquest fenomen.

Que es prenguin les mesures que garanteixin la preservació dels drets humans de totes les persones.

Atès que any rere any el mar Mediterrani es converteix en una fossa comuna de persones que fugen de la misèria i la guerra que pateixen als seus països d'origen.

Atès que aquest fenomen comença als espais fronterers europeus, però continua als pobles i ciutats del nostre país amb les persones que han aconseguit evitar els controls policials fronterers i s'han d'enfrontar a una vida en la més absoluta marginació social. Persones que abandonen el seu país d'origen i es veuen desposseïdes de la ciutadania al país de destí, on es troben amb una realitat que els aboca a viure en uns llimbs legals que les condueixen a l'explotació laboral i l'exclusió social.

Atès que moltes d'aquestes persones acaben en circuits il·legals, assentaments en espais insalubres o, encara pitjor, retingudes en Centres d’Internament per a Estrangers (CIE), per finalment ser deportades o tornades de nou a la situació anterior.

Atès que totes aquestes persones, quan intenten regularitzar la seva situació a casa nostra, es troben amb l’exigència de tenir un contracte de treball d'almenys un any de durada a jornada completa, la qual cosa és difícil d'aconseguir, per no dir impossible, en el context actual de precarietat en la contractació arran de la darrera reforma laboral, també de crisi econòmica i amb una taxa d'atur al voltant del 25%. Això suposa també, per a moltes persones, la impossibilitat de renovar els permisos de treball i residencia, quan és el cas.

Atès que el Reglament (BOE-A-2011-7703) de la Llei d'Estrangeria permet la regularització administrativa amb un informe d'arrelament a les persones considerades vulnerables per la seva situació irregular o bé amb un informe d’esforç d'integració. Aquests informes els ha d'emetre la Generalitat a partir d'una proposta positiva elevada per l'Ajuntament. És evident que el simple fet de viure en un lloc sense tenir permís de residencia, per si mateix ja suposa una situació de vulnerabilitat. (Annex 1)

Atès que tota persona que viu a casa nostra té el dret i l'obligació d'estar empadronada a la població on resideix, tingui o no una residencia fixa, ja que el padró és l'eina de les administracions per conèixer el nombre de persones que viuen en cada localitat i així preveure les necessitats de tot tipus. És per això que cap Ajuntament hauria de negar l'empadronament de les persones que viuen al seu poble, vila o ciutat, sigui quina sigui la seva situació legal, laboral o habitacional.

Atès que cal cercar els mecanismes i mesures polítiques que ajudin a la nostra ciutat a poder gestionar millor la cohesió, la qualitat de vida de tots els seus ciutadans i ciutadanes, i el respecte escrupolós de la dignitat del conjunt de les persones -independentment de la seva situació administrativa- mitjançant les mesures


oportunes tant legals com econòmiques per poder fer front a un fenomen que afecta la convivència i per tal d'intentar fer front a la precarietat i vulnerabilitat que moltes persones pateixen per tal d’inserir-se en el món laboral i facilitar el seu procés d'arrelament a la nostra ciutat.

És per tot això que el Ple municipal de l'Ajuntament de Sant Cugat

assumeix l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Sol·licitar a les administracions competents que, en l'actual context de crisi i atur, flexibilitzin les condicions per a la concessió i renovació dels permisos de residencia i treball de les persones estrangeres. Així mateix l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès seguirà reclamant de les referides administracions competents l’informe positiu d’arrelament social per a aquelles persones en situació de vulnerabilitat.

SEGON.- Demanar al Govern de l'Estat que respecti l'atorgament de l'arrelament favorable a les persones migrades sense regularitzar que no disposin d'un contracte de treball i que estiguin en major situació de vulnerabilitat.

TERCER.- Instar a les administracions competents a emetre certificats d’esforç d'integració i l'informe positiu d'arrelament social de manera automàtica, sempre i quan no existeixi cap impediment, per aquelles persones que estiguin en major situació de vulnerabilitat.

QUART.- Demanar al Govern Espanyol que atorgui el permís de residència a totes les persones que aportin aquest certificat d'esforç d'integració, i la resta de requeriments necessaris, i a la Generalitat de Catalunya que segueixi actuant i que actuï favorablement en la defensa dels drets i deures de les persones migrades

CINQUÈ.- Sol·licitar, a les institucions que tinguin contemplada la seva aplicació, la supressió de les taxes per la realització de tràmits d’estrangeria que afectin a persones amb vulnerabilitat, persones que vénen determinades pels serveis socials de l’Ajuntament.

SISÈ.- Que aquestes polítiques ajudin la nostra ciutat a poder gestionar millor la cohesió, la qualitat de vida de tots els seus ciutadans i ciutadanes i el respecte escrupolós de la dignitat del conjunt de les persones, independentment de la seva situació administrativa, mitjançant les mesures oportunes, tant legals com econòmiques, per poder fer front a un fenomen que afecta la convivència.

SETÈ.- Comunicar els anteriors acords al Govern de l'Estat i al Govern de la Generalitat. Annex 1 REIAL DECRET PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2000, SOBRE DRETS I LLIBERTATS DELS ESTRANGERS A ESPANYA I LA SEVA INTEGRACIÓ SOCIAL En aquest títol es desplega amb plena visualització el paper de les comunitats autònomes amb vista a la gestió col·laborativa de la immigració, i es dedica una consideració central a l’elaboració i els efectes de l’informe d’esforç d’integració i a


l’informe sobre l’habitatge per al reagrupament familiar. Aquesta consideració, derivada de la reforma legal, preveu igualment el paper dels ajuntaments en el supòsit que la Comunitat Autònoma delegui sobre aquests les seves competències. Article 55. Requisit sobre habitatge adequat a acreditar per un estranger per a l’obtenció d’una autorització de residència per reagrupament a favor dels seus familiars. 1. L’estranger que sol·liciti autorització de residència per al reagrupament dels seus familiars, ha d’adjuntar en el moment de presentar la sol·licitud informe expedit pels òrgans competents de la comunitat autònoma del lloc de residència del reagrupador als efectes d’acreditar que disposa d’un habitatge adequat per atendre les seves necessitats i les de la seva família. 2. La comunitat autònoma ha d’emetre l’informe i notificar-lo a l’interessat en el termini màxim de trenta dies des que li sigui sol·licitat. Simultàniament i per mitjans electrònics, ha de donar trasllat de l’informe a l’oficina d’estrangeria competent. Als esmentats efectes pot fer consulta a l’Ajuntament on l’estranger reagrupador tingui el seu domicili habitual sobre la informació que hi pugui constar en relació amb l’adequació de l’habitatge.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS

. REGIDOR SR. DIMITRI DEFRANC, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE LA

CUP-PC: Muchas gracias a todos los que están aquí, a todos los que están en el público esperando el resultado de esta moción también, un poco decirles que sin duda acá cada mes en esta sala de plenos se hace historia y hoy hemos querido traer gracias a otro grupo proponiente como Convergència, ERC-MES, ICV-EUiA y el Partido Socialista Catalán hemos querido traer una moción que hace justicia a años de maltrato y de puertas cerradas para los inmigrantes de nuestra ciudad y de otras muchas ciudades, esta es una moción que originalmente está hecha por la plataforma “Papeles para todos” que se ha presentado en muchos ayuntamientos de Catalunya i un poco viene a poner justicia sobre la aberrante situación de los inmigrantes, sobre todo de aquellos llamados inmigrantes ilegales que huyen de sus países respectivos por situaciones de pobreza o de violencia, como estamos recordando en este momento la violencia que se vive en los países como Siria, que llegan en muchos casos como refugiados pero en Cataluña o en España, perdón, en España porque es competencia estatal, y no se les da el debido estatus de refugiado, de hecho tenemos una estadística que de cada 100 peticiones de asilo solo se admiten a trámite 7, y de éstas solo se dan menos del 1%, 0,7 dice la estadística; no entendemos bien cómo hacerlo, si partimos a una persona o como lo hacemos. Esta moción intenta poner justicia sobre esas injusticias que se habían dado ya que flexibiliza y pide la flexibilización a las autoridades españolas sobre el asunto de obtener papeles, y ¿qué es lo que pasa?, ¿por qué lo relaciono con el refugio?, pues porque cuando a una persona no le dejan obtener sus papeles por medio del refugio tiene que ir por la vía normal que es la vía que todos los inmigrantes usan para regularizarse. En este caso una pequeña parte de esta responsabilidad recae sobre las administraciones locales cuando la Generalitat así se lo ha pedido, que es la emisión del “Certificado de buena conducta”, y parte de lo que pide esta moción es que para agilizar los trámites este certificado se dé de hecho al menos que haya alguna traba o alguna objeción por parte de la administración a este certificado. Yo les pediría a todos los grupos que no


se han sumado que por favor se sumen a esta moción de justicia y en vuestras manos quedamos.

. TINENT D’ALCALDE SRA. SUSANNA PELLICER, EN NOM DEL GRUP

MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA: Des de Convergència agraïm que hagin acceptat les nostres esmenes que eren senzilles, anaven en dos sentits, el primer de tots era matisar i deixar clar què pot fer cada administració perquè cada administració tenim unes competències determinades i quedava crec una mica confús, i per tant en matèria d’immigració l’Estat té una feina, la Generalitat té una feina, i nosaltres com administració local tenim una feina que no es pot barrejar o intercanviar i crec que amb això ha quedat més clar. I per l’altra també creiem important afegir que aquests certificats d’integració i d’arrelament social que es fan des de l’Ajuntament i que després passen a la Generalitat a les persones més vulnerables les facin sempre i quan no existeixi cap impediment, cap impediment per a nosaltres podria ser estar immers en un procés penal en el país d’origen o en el nostre i per tant volíem deixar clares aquestes dues coses.

. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-

MES: Molt breument, nosaltres compartim la moció que inicialment fou elaborada per la plataforma “Papers per a tothom”, compartim la denuncia a la situació que pateix la immigració a casa nostra i com que hi estem plenament d’acord per això ens hi hem sumat i votarem a favor.

. REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, EN NOM DEL GRUP

MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Nosaltres ens hem afegit a aquesta moció naturalment perquè estem d’acord amb el que s’hi exposa, perquè creiem que donat el context actual de crisi resulta especialment incomprensible la demanda d’un contracte de treball d’un any, al menys d’un any de durada a jornada complerta, per part de l’administració a aquestes persones migrades, això suposa una exigència que de fet es tradueix en mantenir aquestes persones en una situació de vulnerabilitat permanent. També hem denunciat en d’altres ocasions que els permisos de residència haurien de ser això, permisos, i no s’haurien de semblar tant al que són ara pròpiament, gairebé com un concurs, i haurien de ser un dret, doncs hi ha persones que porten 10 anys vivint i treballant a Catalunya, demostrant la seva integració, i se’ls denega la nacionalitat doncs o perquè no parlen bé el castellà, o perquè no saben respondre determinades preguntes que estem segurs que si les fessin a algú dels que vivim aquí de tota la vida probablement tampoc no les sabríem respondre. Per tant doncs estem a favor de flexibilitzar i humanitzar les condicions perquè les persones migrades en situació de vulnerabilitat puguin rebre els certificats d’integració i d’arrelament per accedir a la nacionalitat.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL

SOCIALISTA: El nostre grup s’ha sumat a aquesta proposta, donem per bones totes les explicacions, per tant senzillament és el posicionament de vot i agrair que ens hagin deixat sumar-nos a aquesta moció.

. REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL

POPULAR: No votarem a favor però tampoc votarem en contra, entenem que aquests pediments de la moció són camins a explorar pel tema de la immigració i que cal fer un estudi de les mesures, de les exigències que es prenen des de les administracions, per demanar la legalització de les persones que viuen a Espanya des de fa un cert temps. Per tant com són vies a explorar, nosaltres estem a favor de que s’explorin


aquestes vies i que si cal modificar les condicions per les quals aquestes persones puguin obtenir aquests documents i s’escau fer-ho doncs que es faci.

. REGIDORA SRA. MÚNIA FERNÁNDEZ-JORDÁN, EN NOM DEL GRUP

MUNICIPAL DE C’s: Nuestro partido valora y se solidariza con las personas que desde el extranjero buscan integrarse en nuestro país, sobre todo aquellas que padecen vulnerabilidad o riesgo de exclusión y no obstante y apreciando mucho las medidas que se incluyen en la moción las encontramos muy poco realistas y que exceden con mucho de poder ser implementadas desde este Pleno municipal, y por ello nuestra posición será la abstención.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 21 (Convergència, CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA i PSC)

Vots en contra: 0

Abstencions: 4 (C’s i PP)

4.- MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS D'ICV-EUiA, C’s, ERC-

MES I PSC PER TAL QUE L'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

CONGELI LES SEVES APORTACIONS A L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE

MUNICIPIS MENTRE NO S'ESCLAREIXIN LES INFORMACIONS APAREGUDES A

LA PREMSA SOBRE L'ADJUDICACIÓ POC TRANSPARENT D'UN CONTRACTE

DE 749.000 EUROS A UNA EMPRESA CONTROLADA PER DUES PERSONES

VINCULADES A CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA.

Atès que el passat 9 de maig el diari El País publicava que l'Associació Catalana de Municipis (ACM), a la qual hi està adherida l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, ha adjudicat recentment un gran contracte de 749.000 euros a una empresa controlada per dues persones molt vinculades al partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en un concurs que, segons aquestes informacions, ha estat poc transparent. La beneficiària d'aquest concurs és l'empresa Vectorcat, controlada per Ramon Llastarry i Josep Recaredo Vidiella.

Atès que Ramon Llastarry va ocupar fins a l'any passat la gerència del Consell

Comarcal del Maresme i Josep Recaredo Vidiella va ser fins al mes de gener assessor en matèria de Transparència i Informació Pública de la consellera de Governació de la Generalitat.

Atès que segons les informacions aparegudes al citat diari, el servei adjudicat correspon a la intermediació en els contractes que l'ACM signa amb empreses privades per oferir serveis als seus afiliats, una espècie de central de compres que permet als municipis obtenir més bons preus. El contracte adjudicat té una vigència de 4 anys, prorrogables a 2 més. La tramitació del concurs, que va tenir escassa publicitat en ser només anunciat a la pàgina web de l'ACM, presenta diversos fets cridaners. El primer és que, malgrat la quantia de l'import licitat, només s'hi van presentar dues empreses. El segon és l'escassa entitat de les companyies aspirants. La perdedora, Metallurgical Corporation (amb seu a Salamanca) és una empresa amb només un treballador i que ni tan sols ha presentat al Registre Mercantil els comptes corresponents a l'exercici 2014.

Atès que l'empresa guanyadora va ser constituïda el 26 de novembre passat, només 4 setmanes abans que el concurs fos publicat, el 23 de desembre i, per tant,


no tenia cap experiència. En el moment de ser creada, va ser nomenat administrador únic José Recaredo Vidiella, que llavors era assessor de la consellera de Governació. El 19 de gener, en l'últim canvi de Govern a la Generalitat i amb el concurs encara tramitant-se, Vidiella va deixar el lloc d'assessor de la consellera de Governació.

Atès que segons dades del Registre Mercantil, el passat 25 de febrer, amb el concurs ja guanyat però pendent de signatura, Vidiella també va cessar com a administrador de Vectorcat, càrrec en el qual va ser substituït per Xavier Llastarry, germà de l'exgerent del Consell Comarcal del Maresme. El contracte definitiu va ser signat el 3 de març i només 5 dies després, Vidiella i Ramon Llastarry van entrar a la societat amb el càrrec d'apoderats mancomunats, segons el Registre Mercantil. El resultat d'aquest ball de posicions va ser que, malgrat controlar l'empresa, cap dels dos càrrecs convergents va haver d'estampar la seva signatura en el contracte amb l'ACM.

Atès que la imatge de l'ACM s'ha vist en els últims anys colpejada per un greu cas de corrupció, destapat pel mateix citat diari el febrer del 2012. Després de dos anys d'investigacions, el jutge instructor va considerar acreditat que dos alts càrrecs de CDC (Josep Maria Matas i Xavier Solà) es van apropiar de més d'un milió d'euros de l'entitat. El fiscal els demana cinc anys de presó pels delictes de malversació i falsedat documental.

Per tot el que s'ha exposat, es proposa al Ple municipal l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Instar a l’Associació Catalana de Municipis a aclarir l’adjudicació del contracte de 749.000 euros a una empresa controlada per dues persones vinculades a Convergència Democràtica de Catalunya i, si s’escau, depurar-ne les responsabilitats.

SEGON.- Que subsidiàriament, en cas que l’Associació Catalana de Municipis no en depuri les responsabilitats, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès congeli el pagament de qualsevol quota a l'Associació Catalana de Municipis (ACM) mentre no s'esclareixin aquests fets.

TERCER.- Notificar el contingut d’aquesta moció a l’Associació Catalana de Municipis.


. REGIDOR SR. RAMON GUTIÉRREZ, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL

D’ICV-EUiA: Primer de tot agrair les esmenes del grup d’Esquerra Republicana que han estat incorporades. Nosaltres hem presentat aquesta moció amb la finalitat que el nostre ajuntament, com bé diu el títol, deixi de pagar la quota de l’Associació Catalana de Municipis fins que no s’aclareixi l’adjudicació que aquesta entitat va fer a una empresa controlada per dues persones vinculades a Convergència. Aquesta informació que va aparèixer el 9 de maig al diari El País i que s’informava de l’adjudicació d’un gran contracte de 749.000 € en un procés que considerem molt poc transparent. La beneficiària d’aquest concurs és l’empresa Vectorcat controlada per Ramon Llastarry i Josep Recaredo, aquest últim fins el passat mes de gener era assessor en matèria de transparència, i no és conya, de la Generalitat, i Ramon Llastarry va ser el gerent del Consell Comarcal del Maresme també fins l’any passat.


Segons aquestes informacions contrastades més tard, després ho explicaré, el concurs d’adjudicació per part de l’ACM va tenir molt poca publicitat i malgrat que la quantia de l’import licitat era important només s’hi van presentar dues empreses, l’empresa guanyadora Vectorcat, i una altra, perdedora, amb seu a Salamanca, amb un sol treballador i que ni tan sols havia presentat al Registre Mercantil els comptes del 2014. Un altre fet cridaner era que Vectorcat es va constituir com empresa el 26 de novembre, només 4 setmanes abans que el concurs fos publicat, i per tant era una empresa amb poca experiència, concretament zero. Per últim, segons dades del Registre Mercantil i per tant comprovables, el 25 de febrer, amb el concurs ja guanyat però pendent de signatura, Josep Recaredo va cessar com administrador de Vectorcat i va ser substituït en el càrrec per Xavier Llastarry, germà de Ramon Llastarry, i el contracte definitiu va ser signat el 3 de març, només 5 dies després, per Vidiella i Ramon Llastarry que van entrar a la societat amb el càrrec d’apoderats mancomunats. El resultat del ball de posicions va ser que malgrat controlar l’empresa cap dels dos càrrecs convergents va haver d’estampar la seva signatura en el contracte amb l’ACM. Considerem que aquestes informacions -que com dic són públiques i provades al Registre- són greus, molt greus, i és per això que proposem al Ple la congelació del pagament de qualsevol quota a l’ACM mentre no s’aclareixin aquests fets. Sabem perfectament el que ens dirà Convergència, que aquest cas no està als tribunals, que això no és il·legal, perquè efectivament no ho és, l’Associació Catalana de Municipis no és una empresa pública, però en canvi no ens sembla que aquesta situació denoti una bona praxis pel que fa a la praxis política, i que Convergència ara que es vol refundar i no sé què més, doncs hauria d’aprofitar aquesta situació i d’altres de similars per rebutjar sense cap mena de dubte aquestes males praxis.

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DE

C’s: Nuestro grupo votará a favor porque estamos a favor de que la Asociación Catalana de Municipios como mínimo aclare la situación de este contrato de casi 750.000 €, es importante subrayar que la misión de este consistorio con la moción no es juzgar si ha habido o no irregularidades en la licitación, ya que de haberlo es competencia exclusiva de los tribunales. Nuestra adhesión a la moción es para dar posibilidad a la ACM y a las personas mencionadas en el artículo y en el texto de Iniciativa para defender su honor o como mínimo la versión de la adjudicación presuntamente irregular. No sería la primera vez que Convergencia juega con la irregularidad para beneficio propio pero sin sobrepasar la legalidad vigente, cosa a que también nos tiene acostumbrados en nuestro municipio.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Por repetir-ho això?


C’s: No sería la primera vez que Convergencia Democrática de Cataluña juega con la irregularidad para beneficio propio pero sin sobrepasar la legalidad vigente, cosa a que también nos tiene acostumbrados en nuestro municipio.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Em pot posar un exemple?


C’s: Una reciente adjudicación que hubo para el contrato de mantenimiento de los colegios del Patronato, básicamente hubo una cláusula en el documento público donde se permitía una variación del presupuesto del 50%, cuando se aconseja el


10%, esta información se la hemos pasado al Sr. Damià Calvet y está pendiente de su aclaración.

. TINENT D’ALCALDE SR. DAMIÀ CALVET (PER AL·LUSIONS): Efectivament el Sr. Aldo Ciprián i la Sra. Munia Fernández-Jordán van venir a explicar-me que a les bases d’una licitació que encara està en marxa hi ha una clàusula d’obres complementàries que fa referència a la possibilitat d’adjudicar-les directament prèvia justificació fins un 50% de la licitació inicial, que és una clàusula que els serveis de Contractació d’aquest ajuntament, que lògicament avalua també Intervenció, fan posar en les bases, per tant no hi ha cap decisió política ni irregularitat, ni anar al límit, sinó unes bases de licitació com Déu mana.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gràcies per l’aclariment Sr. Calvet. Queda clar el seu posicionament i queden clares les seves insinuacions. Li agraïm molt que sigui tan clar Sr. Ciprián. Gràcies.

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL

D’ERC-MES: De fet m’hagués tocat a mi parlar abans perquè era proposant d’esmenes i em sembla que em tocava, però bé, és igual. Agraïm a Iniciativa l’acceptació d’aquestes esmenes que en definitiva el que pretenien era simplement -com el contingut de la moció- saber què ha passat i si aquestes sospites i aquests indicis són certs o bé també diem que si l’ACM es nega a aclarir el que ha passat o no depura les responsabilitats que llavors es faci aquesta congelació. Simplement era en definitiva aclarir una mica el traçat del procés que hauria de fer aquest ajuntament des del nostre punt de vista. Simplement dir que alguns són molt implacables amb qualsevol sospita o qualsevol indici de delictes relacionats amb la corrupció, i de fet el problema és que l’ACM no és la primera vegada que té un conflicte, de fet no és comparable perquè ara estem parlant d’indicis i que si s’aclareix no passarà res però és veritat que el 2012 dos alts càrrecs de Convergència van ser condemnats per apropiació de més d’un milió d’euros, i com que això no volem que es torni a repetir doncs a mi em sembla bé que demanem tots aquests aclariments, en qualsevol cas estarem tots d’acord en que ho hem de fer i hem de demanar explicacions fins al final que en definitiva és la nostra feina.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL

SOCIALISTA: Primer per una qüestió d’ordre, si hi ha al·lusions en tot cas s’han de fer en el si del debat, és que a vegades ens saltem l’ordre i després el Sr. Damià Calvet no ha estat al·ludit directament.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Ha estat al·ludit, ha dit el seu nom.


SOCIALISTA: A vegades l’ordre s’altera en funció dels interessos d’aquesta mesa.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sr. Soler, ha dit el seu nom i em sembla que les acusacions que feia el Sr. Ciprián eren prou greus com per respondre-les.


SOCIALISTA: Podien haver esperat tres minuts a que acabéssim d’exposar.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Han al·ludit directament al Sr. Calvet. Sr. Soler té el seu torn, no pateixi, endavant.



SOCIALISTA: Entenem que és totalment pertinent la presentació d’aquesta moció, entenem que si hi ha fets que pel que sembla no estan aclarits i si hi ha una entitat que és la que hauria d’actuar en aquest cas d’ofici en el sentit d’esclarir i la principal interessada és la pròpia Associació Catalana de Municipis a clarificar què és el que ha succeït, nosaltres també entenem que aquest ajuntament hauria d’haver actuat d’ofici i en aquest moment congelar aquestes aportacions a l’Associació Catalana de Municipis o a qualsevol altra entitat que estigués sospitosa de pràctiques o a qualsevol altra entitat que estigués qüestionant la seva manera d’actuar o el fet d’haver fet algun tipus de contractació sospitosament o presumptament irregulars, per tant entenem que és de justícia i per això ens hem sumat a aquesta petició.

. REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL

POPULAR: Nosaltres en aquest cas votarem a favor perquè entenem que els indicis que hi ha són suficientment raonables i per tant demanem que se suspengui tota activitat, tota aportació, a l’Associació Catalana de Municipis per veure si és que hi ha hagut alguna cosa que no estigui ben feta, i si és que no doncs reprendre les aportacions.

. REGIDORA SRA. NÚRIA GIBERT, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DE

LA CUP-PC: Nosaltres pensem que també és una bona iniciativa per part d’Iniciativa, pensem que per salvaguardar la nostra administració i per tal que no hi hagi cap ombra de dubte és bo i és beneficiós tenir actituds exemplificants, les administracions han de ser pioneres en això, ni que siguin mesures preventives ni que siguin mesures cautelars, doncs començar a donar aquest discurs que contra la corrupció o els indicis de corrupció o tan sols si hi ha una ombra de dubte la nostra administració, el nostre ajuntament, serà implacable.

. TINENT D’ALCALDE SRA. CRISTINA PARAIRA, EN NOM DE L’EQUIP DE

GOVERN: Nosaltres votarem en contra però a més amb un contra rotund, no per defensar possibles actituds fraudulentes sinó perquè no entenem com una moció amb uns indicis arriben a aquest ajuntament, que és que ara som jutges?, o sigui la presumpció d’innocència no existeix, no estem dient que si algú ha actuat malament crec que som els primers i no hem de defensar a ningú que no s’ho mereixi. Aquí estem parlant de la col·laboració de l’ajuntament de Sant Cugat amb una entitat municipalista representativa del món local on hi ha la majoria d’ajuntaments de Catalunya, del nostre país, igual que hi ha la Federació de Municipis on també es fa molta feina en favor dels diferents municipis i del món local, tot i que hi hagi hagut persones que han fet un mal ús de les responsabilitats que tenen, per tant aquí ara a part d’aprovar mocions el que fem és de jutges, per una notícia que surt al diari, que l’ACM hauria de contestar i ser la primera interessada en intentar esclarir els fets. Nosaltres no defensarem el que no és defensable, només faltaria!, perquè cadascú ha de ser responsable amb el que fa. Però aquí tots tan alegrement anem dient sí, sí, congelem. Això no està al jutjat que nosaltres sapiguem, això no ho ha impugnat ningú, això és un estudi periodístic, d’investigació, que pinta malament, no els hi diré que no, però aquí no hi ha cap denuncia. Com ha d’esclarir no sé què..., nosaltres hem demanat a l’ACM què ha passat, perquè evidentment si no està ben fet serem els primers en ser contundents però tot i així aquest càstig o sentència que com ajuntament demanem amb els acords no l’entenc, perquè pot haver hagut una mala gestió, però que jo sàpiga no està demostrat en tots aquests indicis que vostès diuen però nosaltres no som advocats i tot es pot rebatre o no, o que es porti als tribunals.


Nosaltres com ajuntament col·laborem amb l’ACM i fem diferents coses en benefici de tots els ciutadans, que amb aquesta solució que vostès diuen vostès per exemple ens estan dient que deixem de col·laborar amb l’ACM, que deixem de col·laborar en compres agregades en les que participem com la majoria d’ajuntaments amb el que aconseguim és un estalvi per l’ajuntament de Sant Cugat, fem compres de vehicles que hem adquirit a través de les compres agregades amb l’ACM, amb vehicles, amb material d’oficina, amb impressió, amb temes de transport que també ens han donat, amb temes d’assegurances, amb col·laboració de formació que fem pels tècnics..., però ara que vostès diuen que perquè ha sortit una notícia que segons vostès pot ser legal però no els hi sembla bé..., què vol dir?, les coses o són legals o no són legals, si no són legals es denuncien i hi ha una sentència, i si no que canviï la legalitat, però aquesta incertesa que ens fan sentir de que ara es fa malament, no ho sé, si s’ha fet malament estic d’acord en que se’ls jutgi i se’ls castigui, però per què l’ajuntament n’ha de sortir perjudicat?

. REGIDOR SR. RAMON GUTIÉRREZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Crec que en política calen actituds exemplificants també, i quan els indicis estan comprovats periodísticament i formen part del relat crec que en política hem de poder donar exemple i en aquest cas és el que estem demanant. Estem demanant no fer càstigs o sentències, no volem acabar la relació amb l’ACM, estem demanant congelar i demanar explicacions i jo crec que ho hem de veure d’aquesta manera, malgrat l’ACM sigui una entitat privada són diners públics, són diners que aquest ajuntament paga i per tant hem de poder demanar explicacions d’aquests diners que hi posem, i aquesta és la proposta que fem.

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Jo crec que precisament el que ha acabat sent la moció amb les incorporacions de les esmenes d’Esquerra, que no ho dic per dir que gràcies a això la moció està millor, però sí que dibuixa el procés, estem dient que subsidiàriament, que és el que està dient vostè Sra. Paraira, alguns sí que som advocats però és veritat que no som jutges i per tant en cap cas estem prenent decisions de coses que no han estat provades. Nosaltres estem dient que subsidiàriament a més a més jo crec que és el mateix que està dient vostè, que no tenen cap interès en que això, és a dir que si això arriba a passar vostès volen depurar responsabilitats, i no ho dubtem, simplement que com ajuntament ens posicionem perquè davant d’un cas com aquest, que no és la primera vegada, i que això no vol dir que s’hagi de tornar a repetir però que n’hi ha hagut una, doncs nosaltres diem que demanem que es depuri i a mi em sembla que com ajuntament si realment tenim molt clar que volem lluitar -si això arriba a ser cert- contra aquest tipus d’accions hem de ser clars, i si som clars hem de dir-ho, ara bé, clars i rigorosos de forma subsidiària. Jo crec que està molt clar, tampoc no entenc que difereixi tant el que vostè acaba de dir del que jo he dit, o millor dit del que diu la moció, perquè del que jo he dit vostè pot dir el que vulgui però la moció va a missa per entendre’ns, i la moció diu subsidiàriament. A mi em sembla que és molt clar.

. REGIDORA SRA. NÚRIA GIBERT, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Només afegir que evidentment ni som jutges ni ho pretenem ser, però en tot cas jo penso que la legalitat és un mal marc de discussió perquè després tornarà a sortir la legalitat i hi ha grups que s’hi aferren molt i jo penso que hem de parlar en termes de legitimitat, al menys a nosaltres això és el que ens interessa sobre tot, i pensem que una acció així dota de legitimitat, dota l’adjectiu de ser cautelosos i de ser el màxim transparents possible, és a dir la legalitat no ens interessa tant com la legitimitat d’aquest Consistori a prendre aquesta decisió.


. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Senzillament la moció diu “congelar”, no vol dir trencar les relacions amb l’ACM, el que vol dir és congelem i quan s’hagi demostrat i s’hagin depurats responsabilitats, si han passat 3 o 4 mesos, a més li confesso que no tinc ni idea de com es paga a l’ACM, si és anual, o és trimestral, o és mensual, però quan hagi passat aquest període i s’hagi aclarit tot i l’ACM hagi pres les seves responsabilitats doncs evidentment pagar aquesta congelació.

. REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Jo crec que s’ha d’aclarir aquí una mica que si bé és veritat que l’actuació o la determinació de suspendre aquestes aportacions a l’ACM és una mesura una mica dràstica, és veritat, vostè ho deia, que no s’ha de perjudicar a la institució o la col·laboració entre institucions per culpa d’unes persones que poden haver fet o no coses mal fetes, és veritat, però en aquest cas nosaltres també entenem que no es fa un ús correcte d’algunes institucions. Jo no aniré tan allà com s’ha parlat abans en un altre punt de l’ordre del dia sobre aquest ajuntament, però sí que trobem nosaltres que es fa un ús de la institució que no és el correcte, i el mateix passa amb l’Associació Catalana de Municipis, que per part de qui ho controla no es fa un ús correcte a nivell institucional, estrictament, estic parlant de nivell institucional, i per tant no estem d’acord en que es faci servir la posició dominant, política, per fer coses amb institucions, nosaltres creiem que la institució està per sobre de la política i que s’ha de mantenir de forma independent.

. TINENT D’ALCALDE SRA. CRISTINA PARAIRA, EN NOM DE L’EQUIP DE

GOVERN: Només dir que aquest tema, aquesta adjudicació, ha passat per l’executiva de l’ACM en el moment que es va licitar i en el moment de l’aprovació, que formen part de l’executiva de l’ACM Esquerra, PSC, ICV i CUP i que en cap moment aquests partits han demanat allà cap explicació, ni encara ara, de què ha passat amb aquest tema, només perquè quedi constància.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 14 (CUP-PC, C’s, ERC-MES, ICV-EUiA, PSC i PP)

Vots en contra: 11 (Convergència)

Abstencions: 0

5.- MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS D’ERC-MES, CONVERGÈNCIA, ICV-

EUiA I PSC PER L’ADOPCIÓ A L’AJUNTAMENT DEL SALARI MÍNIM DE MIL

EUROS.

ATÈS que la Plataforma ANEM A MIL és una iniciativa ciutadana que té com a objectiu assolir un salari digne per a totes les persones que treballen al nostre país.

ATÈS que l’actual Salari Mínim Interprofessional (SMI), fixat pel Govern espanyol en 655€, és insuficient per cobrir les despeses mínimes a les quals ha de fer front una persona per poder viure a Sant Cugat del Vallès i a la resta de ciutats catalanes.

ATÈS que aquest Salari Mínim Interprofessional és considerat injust per les institucions europees, que recomanen augmentar-lo en més d’un terç, per tal de garantir un nivell de vida decorós a les persones treballadores i les seves famílies, tal i


com exigeix l’article 4.1) de la Carta Social Europea que recomana un salari mínim equivalent al 60% del salari mitjà del territori. A Catalunya, el salari mig al 2015 va ser de 2.136,5 euros, segons dades de l’INE difoses a mitjans de març. Això permetria a Catalunya tenir un salari mínim de 1.098,77 euros per 14 pagues d’acord amb la recomanació europea.

ATÈS que la precarietat laboral actual és alarmant: una de cada cinc persones amb feina es troba en situació de risc de pobresa (més de 637.000 catalanes i catalans, segons les darreres estimacions oficials). El treball remunerat, sigui quin sigui, ha de permetre viure amb dignitat.

ATÈS que cal reduir les desigualtats salarials. Els sous de les ocupacions més ben remunerades són gairebé un 400% més elevats que els de les ocupacions no qualificades. Necessitem un món laboral més just, per assolir una societat més justa.

ATÈS que per tot això, ANEM A MIL proposa que el salari mínim real a Catalunya sigui de MIL EUROS mensuals en 14 pagues. Un salari mínim de mil euros per a les persones treballadores amb un salari per sota d’aquest llindar, reduint així la pobresa i la desigualtat.

ATÈS que cal treballar en la generació d’incentius per a la formació i en la millora de la productivitat de les persones treballadores.

ATÈS que amb un salari mínim més alt augmentarà la capacitat de consum i l’activitat econòmica. Així, s’assolirà una distribució de la renda més justa i una societat més cohesionada.

ATÈS que un salari mínim de mil euros comportarà un increment dels ingressos públics en concepte de rendes del treball i de cotitzacions al sistema de seguretat social que han de servir per a incentivar l’ocupació i el seu manteniment via bonificacions a la contractació per a microempreses i pimes.

ATÈS que amb el salari mínim a mil euros s’impulsarà un canvi de model laboral i productiu al nostre país sobre la base de salaris dignes per a tothom. Un impuls que cal iniciar ja des de l’acció dels governs municipals de les ciutats en l’àmbit públic, i també en les negociacions col·lectives en l’àmbit privat. Un impuls que ha de fer-se present en el procés de futur que viu el nostre país, entre tots els agents socials, econòmics i polítics.

Per tot això, es proposa que el Ple municipal de Sant Cugat del Vallès

acordi:

PRIMER.- Avançar cap a l’objectiu d’assegurar que els salaris del personal al servei de l’Ajuntament no siguin inferiors als 1.000 euros mensuals durant aquest mandat.

SEGON.- Informar de les mesures adoptades per fer possibles aquests objectius, i treballar amb les empreses del municipi i les empreses que es presentin a licitacions públiques per tal de millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores amb sous més baixos per tendir al mínim de 1.000 euros. En aquest sentit, estudiar i si s’escau adoptar les mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades o receptores de recursos municipals a adoptar el salari


mínim de 1.000€ entre el seu personal contractat, sempre que sigui compatible amb altres mesures socials.

TERCER.- Fer arribar aquest acord a l’associació Anem a Mil, a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.


. REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-

MES: Canvi de tema, aquesta és una moció que el que posa sobre la taula és una necessitat de que hi hagi augments en determinats salaris, l’alcaldessa citava el salari mínim interprofessional, aquesta no és una competència pròpia nostra, municipal, i per això no l’hem posada, entenem per això que com altres iniciatives que s’estan realitzant tant a nivell de sindicats com de partits polítics, entenem que també s’hauria de pujar el salari mínim interprofessional o altres anomenades que se li poden dir. En tot cas aquesta és una moció que prové de la Plataforma Anem a mil, una plataforma on alguns dels que estem asseguts aquí hi formem part, o els seus partits o sindicats, i per tant que és una plataforma que bàsicament el que vol dir és que hi hagi un salari mínim de 1.000 € per 14 pagues, que entenem que seria un salari que permetria que hi hagués major despesa i per tant que faria que es remogui també l’administració. Molt sovint parlem de les mocions que es fan que no afecten directament al teixit o a l’àmbit municipal, i aquesta és una moció que el que bàsicament posa sobre la taula és en que no hi hagi treballadors municipals, no n’hi ha treballadors municipals a la plantilla, sinó que no hi hagi treballadors de pressupost municipal, per tant aquells serveis subcontractats que tinguin un salari menor de 1.000 €, evidentment això no es pot fer d’avui per demà i el que primer cal és que hi hagi una anàlisi de quines són les circumstàncies, els contractes que poden haver-hi, i per tant que en un futur conjuntament amb les empreses i amb les licitacions es realitzin les actuacions per tal que no hi hagi un salari menor de 1.000 € en tots els treballadors que tenen un pressupost que prové de l’administració pública, en aquest cas de l’administració municipal. Com dèiem això no és per demà, diguem que és un tema a treballar i en tot cas el que considerem és que pot ser positiu. Agrair el suport dels partits que signen conjuntament amb nosaltres, de Convergència, d’Iniciativa i el Partit dels Socialistes, una moció que té una coherència amb el que demanem i té un suport ampli.

. TINENT D’ALCALDE SR. CARLES BRUGAROLAS, EN NOM DEL GRUP

MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA: Quan parlem d’economia de mercat parlem del lliure ajust entre l’oferta i la demanda, afortunadament és un enfoc que ja fa molt de temps que tenim superat, l’estadi aquell de la mà invisible que ho havia d’equilibrar tot tots coneixem les conseqüències i fa molts anys que parlem de l’economia social de mercat. L’economia social de mercat és el que fa possible l’estat del benestar i és el que tothom propugnem. L’economia social de mercat limita aquella economia de mercat, limita el capitalisme, i ho fa en benefici de l’estabilitat, de l’equitat i de la justícia social. Aquest salari mínim interprofessional i també el que es propugna en aquesta moció per part d’aquesta iniciativa és una de les expressions socials de mercat i el que tenim ara per raons òbvies no compleix cap dels punts que hauria de complir. Tenim salaris que introdueixen inestabilitat perquè no permeten el sosteniment de nivells de consum raonables. Tenim salaris que no són equitatius perquè la desigualtat econòmica es tradueix en desigualtat en el repartiment de poder i d’oportunitats, i òbviament és font d’injustícia social. Per tant el plantejament que fa la moció i el plantejament que propugna aquesta iniciativa a la qual ens hi hem sumat


amb entusiasme fins i tot abans de presentar-se aquesta moció, és un plantejament del tot correcte, que és avançar en aquesta direcció, és treballar amb les empreses, és treballar en el marc de les licitacions. Pensem que és una iniciativa correcta, és una iniciativa necessària i per tant felicitem als proposants i ens hi adherim.

. REGIDOR SR. RAMON GUTIÉRREZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Nosaltres ens hem afegit a aquesta moció perquè ens sembla imprescindible que ens assegurem que el salari del personal al servei de l’ajuntament no sigui inferior als 1.000 € mensuals durant el tràmit d’aquest mandat. Segurament ja es compleix i segurament ens sembla igualment d’important la moció, sobretot pel segon acord que és que l’equip de govern treballi amb les empreses del municipi i les que es presentin a les licitacions públiques perquè adoptin el salari mínim dels 1.000 €. Ens hagués agradat que la redacció d’aquest acord potser fos alguna cosa més contundent i explícit però entenem que tot i així es farà el possible perquè s’arribi a aquest salari mínim digne i per tant tot el suport.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: A vegades les coincidències són les que són, i l’estàvem treballant i la va presentar Esquerra i com que quasi el text de la moció era molt similar, el cos de la moció, vam decidir no presentar ni tan sols esmenes, el nostre partit ho ha fet en d’altres ajuntaments de la comarca i en d’altres comarques i per tant és una cosa que està sobre la taula. A nivell legal és tan senzill com normativitzar-ho a nivell local, és a dir, posar-ho a través de les pliques i a través de les clàusules de contractació, si és que hi ha alguna empresa que no compleix aquest mínim salarial que es proposa, no és un salari interprofessional com deia la Sra. Alcaldessa sinó que és un salari de referència que es desprèn a partir d’uns estudis que es realitzen de les necessitats vitals que tenen les famílies en viure en cada comunitat, això hi ha consultors que ho estan treballant, hi ha metròpolis que ho estan ja impulsant, metròpolis angleses i americanes que ja ho tenen adaptat, i jo en aquesta moció per a nosaltres es queda curta però és un primer pas perquè això també formaria part de la responsabilitat social que les empreses han de dotar en determinats municipis. La llei no ho permet, perquè les lleis tenen un marc competencial que és el que és, però sí que existeixen metròpolis arreu del món que aquest marc competencial l’han sobrepassat i han dit que qualsevol empresa ja no fa falta que treballi amb l’administració sinó que qualsevol empresa pagui aquest salari mínim referenciat. Jo crec que és una passa important que com a mínim l’ajuntament faci lo seu amb les empreses amb les que té relació però crec que hauríem d’anar molt més enllà i la responsabilitat social corporativa de les empreses que estan al nostre municipi més enllà de fer patrocinis o de fer algun tipus de suport o subvencions, doncs estaria molt bé que també adoptessin aquesta qüestió a la nostra ciutat, per tant nosaltres ens hi hem sumat, segurament és un segon nivell però hem de caminar cap aquí per intentar garantir aquest mínim vital que necessiten els santcugatencs i santcugatenques.

. REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Nosaltres no som partidaris d’intentar fixar per llei empreses que vulguin treballar per ajuntaments que paguin un mínim als seus treballadors, no, simplement creiem que el que s’ha de fer és millorar l’economia i fer que l’economia funcioni de tal manera que les empreses no paguin 600 € a ningú sinó que paguin 1.000, 1.500, 3.000, i que tothom pugui guanyar-se la vida d’una forma normal i amb un mínim vital. Està clar que hi ha molta gent avui treballant amb sous de 600 € i que aquesta situació s’ha de revertir, creiem que amb les polítiques econòmiques que està fent el Partit Popular s’està aconseguint, s’aconseguirà, encara que no és a curt termini, això és a llarg


termini, però tampoc és una qüestió que es pugui regular per llei que tothom hagi de cobrar 1.000 € perquè l’economia no donaria, per això nosaltres donarem suport a aquesta mesura perquè amb les modificacions introduïdes en l’últim moment, també amb l’aportació de Convergència, el que s’ha fet és intentar fer un estudi sobre com s’ha de fer per arribar a aquesta situació, per poder no pagar menys de 1.000 € a ningú treballant en un ajuntament i després acabar que això també es transvasi a l’empresa privada. Per tant nosaltres estem d’acord en que es faci l’estudi però és clar, entenem que moltes coses han de canviar perquè tothom pugui cobrar com a mínim 1.000 € en ajuntaments i en empreses, moltes coses que han d’anar acompanyant aquesta mesura d’intentar que tothom cobri 1.000 €, és a dir que les cotitzacions també siguin factibles pagar-les a les empreses perquè puguin pagar més diners als treballadors, etc. Tot un conjunt de mesures a nivell econòmic i que han d’acompanyar aquesta iniciativa.

. REGIDOR SR. SERGIO BLÁZQUEZ, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Como se nota que estamos en elecciones, eh!, de verdad que se nota muchísimo. El grupo de Ciutadans va a votar en contra de la moción. Creemos que es una propuesta populista en tiempo de elecciones, errática y que no se sostiene bajo ningún estudio económico serio. Evidentemente perseguimos los mismos principios que dice perseguir la moción, salarios dignos y disminución de las desigualdades, y también perseguimos que la tasa de paro de España, alrededor del 20% no sea tan alta, pero con esta medida no hacemos sino aumentar el problema, y este tipo de propuestas verdaderamente solo se pueden presentar no desde la mala fe, que no creo que sea el caso, pero sí desde la ignorancia como mínimo, la falta de certeza y los resultados. Para poner unos cuantos ejemplos cabe decir que no es habitual, de hecho no sucede, que en los países nórdicos se tenga un salario mínimo interprofesional y evidentemente los salarios son mucho más altos que en España, nos referimos a Suecia, a Finlandia o Dinamarca, donde no existe esta figura, tampoco en Suiza. En el Reino Unido tampoco se tiene un salario mínimo interprofesional como propone la moción pues el salario mínimo se establece en función de franjas de edad, siendo bastante más bajo para los menores de 21 años. En Alemania, que yo creo que es el caso que seguramente nos podría venir mejor seguramente por ser el más reciente, se implementó la medida en enero de 2015, no por el interés de la CDU pero sí por las presiones de sus compañeros de coalición, el SPD, el resultado de poner un salario mínimo interprofesional fue que durante el primer semestre se destruyó empleo y éste probablemente es el mejor ejemplo empírico de que la medida es contraproducente ya sea en España o en Cataluña. Nos extraña francamente que el Partido Socialista de Cataluña y Convergencia se sumen al carro populista, cuando los socialistas han gobernado no han llevado la medida a cabo y cuando Convergencia pactaba con el Partido Popular tampoco lo vieron factible. Hoy defienden la moción con el fervor de los nuevos conversos persiguiendo un fin electoralista pero sabiendo que engañan a su electorado con falsas promesas. Nosotros defendemos un modelo que sí funciona y que es ligar la subida de los salarios a la productividad, apostar en todo caso por acuerdos sectoriales realistas y luchar contra el desempleo a toda costa. La medida que se propone en Cataluña supondría un aumento del desempleo, hace poco tiempo y es un buen ejemplo en nuestra ciudad hemos vivido la deslocalización de Delphi, poner en marcha esta medida supondría darle la puntilla a muchos sectores que compiten en precio y que juegan un papel clave en nuestra economía, darles la puntilla a las muchas Delphi que existen y que tendrían que cerrar. En definitiva, la medida es realmente tan mala que si los Socialistas gobernasen o Convergencia tuviera poder de decisión jamás la llevarían a cabo y por supuesto lo saben perfectamente.


. REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Nosaltres que no estem en campanya, això segur, creiem fermament en la necessitat d’augmentar el salari mínim, jo crec que el debat de fons aquí hauria de ser la vergonya que suposa el salari mínim de 650 €, i no només perquè el salari mínim és una vergonya sinó perquè hi ha molta gent, molta més de la que ens pensem, també a la nostra ciutat, que ni tan sols cobra el salari mínim tenint un contracte de feina. Tenim molta pobresa no reflectida, precarietat de la qual es parla a la moció que també compartim la inquietud al voltant d’aquesta i de fet el Ple va aprovar una moció que suposo que ara d’aquí poc ens hi posarem a fer un estudi sobre la precarietat de Sant Cugat. Quan vam debatre aquesta moció en el nostre grup vam tenir un petit dubte de si això no suposava un privilegi pels treballadors municipals i els que tenen tracte amb l’ajuntament respecte els demés però vam dir que havíem de donar exemple des de l’administració i per tant per això donem suport a aquesta moció, sense compartir l’economia social de mercat que ha dit el Carles que tothom defensem això, i nosaltres no defensem això, no passa res, és que ha dit “tothom defensem això”, doncs nosaltres no. En tot cas penso que hem d’estar molt alertes davant discursos com el que ha fet el Sergio Blázquez ara mateix perquè això és el de tota la vida, l’avaluació de salaris i ser més competitius, no, no, això és el que emmascara el que vostè diu, hem de ser competitius i per tant si posem un salari mínim de 1.000 € això serà una catàstrofe, doncs quan estem parlant de la catàstrofe social que ha provocat la crisi en aquest país i a Espanya també, a mi posar en dubte el salari mínim de 1.000 € em sembla poc menys que escandalós. En tot cas, donarem suport a la moció, i que des de l’administració donem exemple perquè a Sant Cugat també tenim molts serveis externalitzats, nosaltres pensem que l’externalització és una de les coses que allunya el control sobre les condicions laborals i aquí a Sant Cugat tenim alguns casos d’empreses que treballen per l’ajuntament que tenen unes condicions precàries importants, gent contractada per hores i que cobren per hores i que en alguns casos no cobren ni 500 € al mes i això ho afirmo amb rotunditat, per tant 1.000 € és un mínim bàsic que penso que tots hauríem de lluitar per ell.


MES: Molt breument perquè sinó no acabarem. Company de Ciutadans et veig una mica hiperventilat, no et posis nerviós perquè campanya no és perquè com que se suposa que hauries d’haver fet que és entrar al web de l’Associació i de la Plataforma fa mesos, ja sé que sempre estem en eleccions, però fa mesos que hi és i per tant no és això, és que no te l’has llegida. Si estiguéssim parlant del salari mínim interprofessional estaríem parlant dels diferents programes electorals dels partits, que parlen sobre si ha de ser més, menys o una altra cosa. Aquí estem parlant sobre si els ajuntaments han de tenir capacitat o no de fixar un mínim salarial o no. És aquesta la discussió en aquells serveis externalitzats de gestió municipal, perquè nosaltres entenem que treballadors d’àmbit municipal són tots aquells que presten serveis municipals siguin en plantilla o siguin externs, i en aquest sentit tenim una responsabilitat. I és clar que fixem, no sé qui ho deia, sí que fixem els ajuntaments en els plecs de licitacions, posem xifres, i ja sabeu també que hi ha un percentatge de benefici industrial, un tema de gestió, posem quants camions o altres aspectes en la recollida d’escombraries, el pes, o sigui això ho posem i això altre també ho podem posar. El que és lògic és que no ho podem posar demà, ho podem posar treballant en els plecs de condicions, treballant amb les empreses, perquè no podem fer això d’un dia per l’altre, i mala fe..., si això és mala fe doncs sí tenim una mala fe però llarga, llarga, llarga. En qualsevol cas m’ha sorprès la teva intervenció, no sabria com


qualificar-la, jo crec que lliberal no, la qualificaria en un altre sentit, una mica més estratosfèric, però en tot cas cadascú ja s’ha planificat el que vol dir.

. TINENT D’ALCALDE SR. CARLES BRUGAROLAS, DEL GRUP MUNICIPAL

DE CONVERGÈNCIA: Jo també pertanyo a un partit que no es presenta a les eleccions i no estic en campanya. Només donar-li les gràcies per les seves lliçons i dir-nos que enganyem a tothom perquè estem en campanya. Ja el vaig convidar a fer la reflexió i és que quan una empresa paga salaris que no arriben a cobrir el cost social que aquella mateixa persona generarà al llarg de la seva vida, la resta dels ciutadans del país li estem subvencionant a aquella empresa que pugui pagar aquells salaris, ara digui’m vostè si a vostè li sembla bé que la ciutadania en general subvencionem empreses que paguen salaris més baixos, i efectivament els nòrdics no tenen salari mínim interprofessional perquè tenen una presència de l’administració pública a l’economia superior al 50% del PIB, a la Gran Bretanya vostè sap que hi ha molta gent amb feina que és pobre, i a Alemanya l’ajust que deuria haver en aquell moment seria puntual i vostè ha parlat d’un semestre i s’hauria de veure. Però en tot cas la qüestió és aquesta, jo crec que no es tracta de dir si s’enganya o no s’enganya, i si l’objectiu el compartim doncs podem debatre-ho, però jo el que li dic és que el corrent econòmic avui, aquí, recomana, avala, mesures d’aquesta naturalesa i ja està, i no cal fer escarafalls.

. REGIDOR SR. RAMON GUTIÉRREZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Rapidíssim, jo crec que no es pot voler competir amb els països nòrdics a nivell de serveis i de productivitat, etc., i en canvi voler competir amb sous amb Kuala Lumpur, jo crec que ens ho hem de poder plantejar d’aquesta manera. Es tracta de nou de donar exemple de que l’ajuntament combat aquesta nova classe social que és el precariat o els treballadors pobres, que estan creixent en el nostre país i a la nostra ciutat sobretot i res més.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Eleccions sí, vostès també estan d’eleccions oi? Jo li vull dir una cosa, em sembla que s’ha confós, no estàvem parlant de salari mínim interprofessional amb el que aquest ajuntament no té competències, estàvem parlant d’un salari de referència, un salari de referència que està posat en el món anglosaxó i que s’està posant cada vegada més a Europa, un salari que varia en funció del territori, i tenen uns estudis que ens diuen quines són les necessitats i què necessita la ciutadania per viure en aquest cas i en el nostre, en el nostre entorn metropolità, està xifrat aproximadament és una mica més que el que hi ha ara aquí que és de 1.070 i escaig d’euros, i per tant no estem parlant del salari interprofessional i no estem d’eleccions, estem dient quines són les necessitats i com s’hauria d’incorporar, senzillament això d’apuntar-se al carro populista no és, és explicar-li que em sembla que vostè no ha entès la moció, que la moció l’únic que ens lliga és com ajuntament a intentar que les empreses que contractem es pagui aquest mínim salari, i jo li he dit anem un pas més enllà i si fóssim valents ho hauríem de demanar també a les empreses privades del nostre municipi, i ens ho prendrem amb humor, moltes gràcies.

. REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Yo creo que el Sr. Blázquez se ha equivocado porque nosotros lo que estamos debatiendo aquí son las condiciones para que pueda llegarse a un salario de 1.000 € no establecer un salario mínimo y obligar a las empresas que contraten con el ayuntamiento a tenerlo, lo que sí podemos hacer es que eso dé puntos a la hora de licitar en un contrato público, que las empresas que paguen un mínimo de 1.000 €


puedan tener más puntos, bueno, ¿eso es incidir en el mercado?, pues sí, lo que pasa es que siempre el beneficio de las empresas revierte en los trabajadores un poquito más tarde de lo que la empresa lo obtiene, pues con eso conseguimos adelantar un poquito el trasvase del beneficio también a los salarios de los trabajadores, es una medida lógica y normal y no tiene nada que ver con la campaña. Yo creo que esto lo hubiéramos discutido hace tres meses o dentro de un mes y sería lo mismo, estaría igual de oportunamente hecho, lo que hay que mejorar son las condiciones de la economía para que las empresas no tengan que pagar 600 € sino que puedan pagar 1.000, 1.500 o más.

. REGIDOR SR. SERGIO BLÁZQUEZ, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Si tuviese que responder a todas las alusiones me parece que me estaría toda la tarde. Al Sr. Villaseñor decirle que yo no he dicho que hubiera mala fe, seguramente me ha entendido mal, he dicho no hay mala fe, hay ignorancia, y además ignorancia supina, pero en ningún caso mala fe. En cuanto a que es algo simplemente con afectación local, hombre pues haremos un flaco favor si aquí lo que queremos crear es un oasis de privilegiados y toda la gente, y ahora a lo mejor me decís que hago populismo, pero me dirijo al público que no trabaja en el Ayuntamiento, tiene otro tipo de condiciones laborales, y nosotros vamos a trabajar para que esas condiciones laborales sean mejores, ¿cómo?, de la forma que funciona que es ligar el aumento de los salarios a la productividad y me sorprende, la verdad, las ideas económicas del Sr. Brugarolas, las respeto pero me sorprende, yo creo que el único que opina así es él, y que me diga de algún Premio Nobel que sea capaz de decirme si la forma de solucionar los problemas es subir el salario mínimo interprofesional porque entonces en vez de hacerlo a 1.000 lo ponemos a 1.500 y lo solucionamos. Simplemente quería decir eso.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Els demanaria que no parlin perquè després no podem atendre bé i entendre bé el que diuen els representants escollits democràticament.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 22 (Convergència, CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA, PSC i PP)

Vots en contra: 3 (C’s)

Abstencions: 0

6.- MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS D’ERC-MES,

CONVERGÈNCIA, ICV-EUiA I PSC DE SUPORT A LES ENTITATS DEL TERCER

SECTOR SOCIAL DE CATALUNYA I DE REBUIG A LA GESTIÓ ESTATAL DELS

FONS PROCEDENTS DEL 0,7% DE L’IRPF.

ATÈS que les entitats del tercer sector social tenen un paper fonamental en la prestació de serveis sovint públics d’atenció a les persones. Aquestes entitats aporten un valor afegit, que per la seva naturalesa civil han ajudat històricament a innovar i a generar noves demandes ciutadanes d'atenció social i de salut. La seva naturalesa de base ciutadana, així com la seva vocació social, comunitària i no mercantil, ha generat una confiança ciutadana vers un teixit assistencial de primer ordre en àmbits on l’Administració no arriba directament.


ATÈS que milers d’entitats del tercer sector social realitzen a Catalunya un esforç diari i constant en l’atenció i defensa de les persones i de les situacions de vulnerabilitat social que pateixen.

ATÈS que per garantir la viabilitat econòmica de les entitats, Catalunya ha manifestat sempre la seva voluntat de gestionar els fons provinents del 0,7% per a programes socials, d’acord amb les competències exclusives que li atorga la Constitució espanyola en l’àmbit de les polítiques socials.

ATÈS que en el transcurs dels últims anys Catalunya ha aportat el 25% de la recaptació estatal del 0,7% de l’IRPF per a fins socials, però només en rep anualment el 14% en forma de programes socials que tenen lloc en el territori de Catalunya. Això significa que el conjunt d’entitats catalanes deixi de rebre aquest any un total de 26,5 milions, amb la conseqüent pèrdua d’ajuda i oportunitats per als nostres conciutadans més vulnerables.

ATÈS que en 13 ocasions diferents en els últims vint anys, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional havien dictat sentències dient que l’Estat no és competent per gestionar i distribuir aquestes subvencions, sinó que ho han de fer les Comunitats Autònomes.

ATÈS que el passat 17 de març, el Tribunal Suprem va desestimar un recurs contenciós-administratiu de la Generalitat de Catalunya contra el Reial Decret que regula el sistema de repartiment estatal del fons a les entitats socials mitjançant el 0,7% de l’IRPF.

ATÈS que la sentència del Tribunal Suprem 610/2016, del 17 de març de 2016, contradiu les 13 sentències anteriors del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem que donaven la raó a la Generalitat en aquest tema.

ATÈS que la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials catalanes, ha rebutjat la sentència i ha exposat que suposarà que una seixantena d’entitats socials catalanes quedin excloses de la recepció de fons de l’IRPF, ja que el model actual limita la distribució d’aquests ajuts a les entitats que siguin d’àmbit estatal, deixant fora les que actuen només en l’àmbit local o autonòmic i perjudicant les i els usuaris a qui atenen.

ATÈS que les entitats del tercer sector també s’han mostrat crítiques amb el fet que en les darreres convocatòries l’Estat va eliminar el concepte d‘assistència social de les bases de les subvencions per esquivar aquestes sentències desfavorables del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, malgrat que és evident que el conjunt de les entitats beneficiaries d’aquestes subvencions es dediquen a l’assistència social, i que els projectes subvencionats tenen tots relació amb l’assistència social, un matèria de competència exclusiva de les Comunitats Autònomes.

Per tot això, es proposa que el Ple Municipal de Sant Cugat del Vallès

acordi:

PRIMER.- Rebutjar la sentència del Tribunal Suprem 610/2016, del 17 de març de 2016, que desestima el recurs presentat per la Generalitat de Catalunya en què reclamava la gestió dels fons procedents del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials; així com el nou sistema de gestió dels fons a càrrec de l’Estat que perjudica les


entitats d’àmbit local i autonòmic i a donar suport a totes les accions que pugui emprendre la Generalitat en la defensa de les seves competències.

SEGON.- Manifestar el suport del consistori a les entitats del tercer sector del municipi i de Catalunya i reconèixer la seva tasca diària per contribuir a la garantia dels drets socials.

TERCER.- Denunciar l’actitud recentralitzadora de l’Estat espanyol que perjudica directament a les entitats socials d’àmbit local i autonòmic i el greuge que suposa el fet que Catalunya hagi aportat en els darrers anys el 25% de la recaptació estatal del 0,7% de l’IRPF per a fins socials, però només n’hagi rebut anualment el 14% en forma de programes socials al territori català.

QUART.- Fer arribar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la Federació de Municipis de Catalunya, a la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.


. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: La ciutadania de Catalunya quan fa la declaració de l’IRPF aproximadament el 50% de la població de Catalunya marca la casella del 0,7 per a finalitats socials amb la voluntat que aquests recursos puguin ser gestionats per entitats del tercer sector i puguin revertir en finalitats socials. El que succeeix, i succeeix de forma reiterada i des de fa molts anys, és que les entitats del tercer sector i les ONGs catalanes pateixen un veritable espoli per part del Govern espanyol i per part de l’Estat espanyol pel que fa a aquests fons. La ciutadania de Catalunya aporta segons les dades del darrer any però s’ha anat repetint en els darrers anys, el 25% del total estatal que s’aporta per finalitats socials i tan sols en rebem el 14%, en el darrer any del que tenim dades han estat 54 milions d’euros que la ciutadania de Catalunya ha aportat i tan sols hem rebut 30 milions d’euros. En segon lloc ens trobem en que reiteradament portem ja 15 sentències que en els darrers 10 anys el Govern espanyol, de tots els colors, tant del Partit Socialista com del Partit Popular, han incomplert i que instaven a traslladar la gestió d’aquests fons a la Generalitat de Catalunya i al conjunt de les Comunitats Autònomes, entre altres coses perquè les competències en Serveis Socials són autonòmiques i per tant eren les administracions autonòmiques qui havien de fer aquesta gestió dels fons. Aquells que reiteradament ens diuen que hem de complir les lleis i que les lleis estan per complir-les i que s’han de complir les sentències, s’han dedicat, anys rere any, a incomplir les sentències, una rere l’altre, i aquesta moció la presentem ara perquè fa tan sols uns mesos ens trobem que després d’haver incomplert les sentències de forma reiterada, el Govern espanyol amb una actuació que nosaltres descriuríem clarament com a trilera, ha aprovat un nou Reial Decret i ha decidit que allò que eren Serveis Socials ara ja no en diem Serveis Socials, en diem Assistència a Persones amb necessitats educatives, amb necessitats d’inserció social i el Poder Judicial, que estem molt acostumats a com funciona en aquest Estat, doncs amb aquest petit canvi de nom ja n’hi ha prou per entendre que ara és competència seva i ara sí que cal complir la sentència, home, faltaria més!, després d’haver-ne incomplert 15 doncs ara aquesta sí que cal complir-la i per tant no s’han de traspassar els fons que recapten any rere any pel que fa a finalitats socials a Catalunya. Nosaltres amb aquesta moció el que pretenem és denunciar aquest espoli que pateixen totes les ONGs de Catalunya, també denunciar que hi ha entitats socials que el fet que tinguin només presència a Catalunya tal i com es fa en les bases estan molt


perjudicades perquè només tenen actuació a Catalunya i per tant reiterar que aquests fons els ha de gestionar la Generalitat i la totalitat han de ser per les ONGs catalanes. Finalitzar agraint a tots els grups per haver-s’hi sumat i especialment al PSC perquè al Congrés dels Diputats sempre ha votat en contra de traspassar aquests fons a la Generalitat de Catalunya, fins i tot quan hi havia sentències que així ho exigien i per tant agrair-li que s’hagi desmarcat de l’actuació del seu grup a Madrid i s’hagi sumat aquí a la moció.

. TINENT D’ALCALDE CARMELA FORTUNY, EN NOM DEL GRUP

MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA: Afegir-me als comentaris d’Esquerra en nom del Sr. Gómez, i també manifestar el suport evidentment a aquesta moció per la indignació i perquè trobem que aquesta Sentència del Tribunal Suprem és inadmissible i que desestima el recurs que ja ha presentat el Govern de la Generalitat i que reclama, com deia bé el Sr. Gómez, la gestió dels fons procedents d’aquest 0,7 de l’IRPF per a finalitats socials. També malgrat aquestes nombroses sentències, fins a 13 sentències anteriors del Suprem i del Constitucional que donen la raó a Catalunya i aquesta darrera sentència la veritat és que ens descol·loca i torna a ser una nova trampa jurídica per part de l’Estat, i també manifestar que evidentment aquesta sentència demostra el profund desconeixement que té el Tribunal Suprem en relació a les activitats i a les intervencions que fan les entitats socials, no només de Catalunya sinó d’Espanya, un profund desconeixement, una nova contradicció, una nova falta de respecte al marc competencial i per tant tornar a reclamar que allò que aportem i en aquest cas de manera objectiva en aquest concepte que és el 25% de la recaptació doncs també volem que ens retorni aquest 25%, de fet no volem que ens retorni, ens ho volem gestionar nosaltres.

. REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-

EUiA: En tot cas nosaltres evidentment ens sumem a aquesta moció i ho fem majoritàriament per dos motius, una perquè en primer lloc dóna suport a una reivindicació que considerem històrica de la taula del tercer sector i de tot el tercer sector social català per tal de fer el traspàs a Catalunya dels recursos de la casella del donatiu a fins socials de l’IRPF i, en segon lloc, doncs ho fem també perquè creiem en la descentralització dels serveis socials i evidentment que les entitats catalanes puguin gestionar, de fet han de gestionar, aquest fons.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: El Sr. Èric ens ho ha agraït amb unes paraules una mica agres al començament perquè m’he mirat la moció aviam si esmentava els governs socialistes que havien fallat a la seva promesa, menys mal que després ha dit que ens havíem afegit i que agraïa que ens afegíssim perquè sinó..., i és que a vegades el to de les paraules poden fer tombar també alguna decisió però bé, nosaltres estem més pel fons que no pas per la forma i per tant entenem que és una demanda que ja fa temps que s’està sol·licitant, tots els partits són presoners d’aquelles decisions que es prenen en d’altres àmbits, sortosament nosaltres tenim la potestat de poder també girar i poder reflexionar i dir també pensant en el paper de Catalunya quina hauria de ser aquesta aportació, creiem que és un fons que ens ajudaria al tercer sector a minvar certa precarietat de subvencions i de fons, i a més a més és un fons sorgit dels catalans en la nostra declaració i dels nostres impostos. Crec que és de justícia i nosaltres som un partit just i per tant hi votarem a favor i ens hi hem sumat.


. REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Nosotros siempre pensamos que todos estos temas se utilizan para hacer política y siempre decir que el Gobierno del Estado perjudica a Cataluña, siempre se utiliza para esto y da pena siempre tener que estar batallando contra esto una moción detrás de otra cada vez que en los Plenos se tratan pues casi diría que cualquier tema, porque se aprovecha para cualquier cosa. En este caso es la Generalitat la que entiende que se invaden sus competencias por una ley del Estado, parece ser que no es el Estado el que siempre pone recursos al Tribunal Constitucional por leyes de la Generalitat sino que la Generalitat también pone recursos contra leyes del Estado, ahora nos acabamos de dar cuenta que la Generalitat también judicializa la política y que cuando lo hacen ellos no pasa nada y cuando lo hace el Estado o alguno de los agentes políticos que pueden poner recursos en el Tribunal Constitucional pues está mal hecho, los demás no pueden pero la Generalitat sí, y eso no es así, el juego no es así, todo el mundo puede impugnar cuando cree que se están vulnerando sus competencias y así lo hacen, y en la vida real se hace aunque aquí políticamente se quiera dar una opinión diferente, en este caso la Generalitat entiende que se invaden competencias, el Estado lo está regulando de una forma bastante buena, es decir, lo que corresponda a las Comunidades Autónomas lo han de financiar las Comunidades Autónomas y lo que corresponde al Estado lo financia el Estado, esa aportación a las entidades del tercer sector, de hecho en la ley última que se ha aprobado ya se dictan una serie de aportaciones a toda una serie de entidades del tercer sector que operan en otras comunidades autónomas pero también en Catalunya, o sea que el Estado ya les da, lo que hace es diferenciar entre las que actúan solamente en algunas o en una Comunidad Autónoma y las que actúan en el general del Estado o en más de una Comunidad, y son a esas las que hace referencia la ley, bueno, el conflicto no existe, lo quieren ver ustedes.

. REGIDOR SR. SERGIO BLÁZQUEZ, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Anunciamos que nos vamos a abstener, la moción en si no es más que otra evidencia sobre la desorganización y falta de claridad que caracteriza tanto la estructura territorial y la división de competencias de nuestro estado autonómico. No podemos estar de acuerdo en rechazar la sentencia del Constitucional en tanto que éste es el órgano supremo encargado de dirimir este tipo de cuestiones y sus sentencias son de obligado cumplimiento. Seguramente con este tipo de sentencias se está consiguiendo una solución que es jurídica pero que no es la política, por lo tanto yo creo que en realidad lo que tendríamos que hacer sería replantear el estado de las autonomías a fondo y saber exactamente qué tipo de competencias de una vez por todas tiene cada administración.

. REGIDOR SR. DIMITRI DEFRANC, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Comenzaremos diciendo que vamos a votar a favor de esta moción, lo que sí queremos recordar algunas cosas, tal vez me aleje en parte del debate que estamos teniendo aquí pero estamos hablando de fondos para solventar la emergencia social, para solventar lo que está pasando en este momento en Catalunya, y sí que tendría que decirles que si logramos traer más recursos a Catalunya para servicios sociales una de las primeras cosas que deberíamos hacer en el futuro es no desperdiciar estos recursos, estamos hablando de que actualmente el Estado español tiene 253.000 millones de euros que se van por la alcantarilla de la evasión, estamos hablando del 25% interno bruto español, no lo digo yo, lo dice el Colegio de técnicos de Hacienda y estamos viviendo una emergencia social en medio de un escenario también de desconexión o de lo que tratamos de hacer de la desconexión con el Estado español. En este contexto sí me gustaría volver a traer un poco un debate que ya hubo aquí


hace un momento y es el de que si queremos que estos recursos sean eficientes en el futuro tendremos que cortar la corrupción de raíz, tener cero tolerancia con la corrupción ya que no podemos autocomplacernos diciendo que en Barcelona, o en Girona o en Tarragona no hay evasión fiscal ya que la evasión llega a un 23 y 25%, con esos números lo que me refiero es que no podremos ser solidarios, no podremos darnos la mano mutuamente si seguimos por el camino que en este momento se han marcado muchos sectores de la sociedad referentes a sus vinculaciones con puertas giratorias y malversación de los recursos públicos. Me sumo a las palabras de los ponentes y les dejo con esta reflexión.

. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Sr. Benejam, dir que no hi ha cap conflicte, que el conflicte no hi és quan hi ha hagut fins a 13 sentències, totes elles exigint a l’Estat que fes quelcom que no ha fet, ha incomplert reiteradament les sentències com si res passés i dir que aquí no hi ha cap conflicte, home! El que passa és que vostè té raó, el Govern de la Generalitat també fa recursos al Tribunal Constitucional, el que passa és que hi ha una cosa que jo crec que potser no l’he explicat prou bé altres vegades aquí al Ple, vostè és jurista per tant segur que m’entendrà, i és que quan la Generalitat ha recorregut no s’ha suspès la llei, en canvi quan l’Estat espanyol recorre alguna llei de la Generalitat aquesta llei sí que se suspèn automàticament, i aquesta és la petita diferència d’aquest sistema espanyol i d’aquest gran àrbrit que es diu Tribunal Constitucional que actua amb una igualtat i una imparcialitat que tots coneixem. Per tant, sí, la Generalitat recorre i no passa res, i s’incompleixen 13 sentències entre les del Suprem i les del Constitucional i no passa absolutament res, i quan és l’Estat que recorre lleis catalanes sí que passa alguna cosa i és que se suspenen automàticament, aquesta seria la diferència. Per acabar, Sr. Soler, jo me n’alegro molt que s’hagin sumat, l’agraïment era també una sorpresa, no per l’actitud del govern Socialista en concret sinó fins i tot per l’actitud dels diputats del PSC quan hi havia governs del PP, en concret el 2012 per exemple amb una interpel·lació del meu mateix grup al Congrés per a la territorialització d’aquests fons en que els diputats del PSC també van votar en contra i per tant era una sorpresa però una sorpresa molt positiva i estem molt contents que hagi signat la moció.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sr. Benejam, molt breument, no enceti polèmica nova, ja la sabem la polèmica.

. REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Quasi diria que és impossible no encetar polèmica. Li voldria dir a l’Èric que sempre diu per endavant que el Tribunal Constitucional està en contra de Catalunya però acaba de dir que hi ha 13 sentències a favor entre les del Suprem i del Tribunal Constitucional, llavors al final què va, a favor o en contra de Catalunya?, perquè si hi ha 13 sentències a favor no ho entenc, la seva contradicció ha quedat palesa.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Jo en defensa del Sr. Gómez li haig de dir que 13 sentències a favor de Catalunya incomplertes per l’Estat ens hauria de fer pensar, per tant ho deixem aquí.

TORN DE VOTACIÓ


Vots en contra: 1 (PP)

Abstencions: 3 (C’s)


7.- MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUiA, CUP-PC I

ERC-MES EN NOM DE L’ASSEMBLEA DE VOLUNTARIS PELS REFUGIATS DE

SANT CUGAT.

ATÈS que el Ple del passat 21 de setembre va aprovar la declaració institucional de suport a l'acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la mediterrània.

ATÈS que en un principi el consistori comptava amb acollir al voltant de 30 persones (unes 6-7 famílies) i que estava disposat a cobrir les necessitats mèdiques, educatives, socials i econòmiques d’aquestes persones.

ATÈS que aquesta fugida ha provocat fins a finals del 2015 i segons les dades disponibles la desaparició de més de 10.000 infants, la majoria dels quals sembla que han caigut en mans de màfies de tràfic i explotació sexual i laboral d'infants.

ATÈS que, en el que portem d’any, més de 600 persones refugiades han mort ofegades al Mediterrani i que és ara per ara a les costes gregues on la situació és més crítica.

ATESA l’actual situació de bloqueig de les fronteres d’Europa, que es complica especialment després de l'acord del Consell d'Europa amb Turquia, signat el 18 de març, i que l’arribada de persones refugiades al nostre municipi sembla per ara improbable.

Per tot això, es proposa al Ple municipal de Sant Cugat del Vallès els següents

ACORDS:

PRIMER.- Destinar una part dels recursos de la ciutat a ajudar a organitzacions que estan treballant en l’ajuda humanitària als llocs on en aquest moment es fa imprescindible. Fem una proposta concreta per destinar els recursos previstos per acollir sis famílies de quatre o cinc membres, el cost de les despeses d’allotjament, manutenció, seguiment i atenció, en el període d’un any, de les quals estimem en 1.500 €/mes. En total, 108.000 € a l’any. Fer-ho efectiu des d’ara mateix i fins que la situació canviï.

SEGON.- Que aquesta ajuda pugui anar destinada a les organitzacions següents, tenint en compte les seves necessitats financeres:

Acció Solidària i Logística, amb NIF G-62323118 i domiciliada a l'apartat de correus 4, 08960 Sant Just Desvern.

Proactiva Open Arms, amb NIF G-66607938. Domiciliada al carrer Rector número 5, 08912 Badalona.

ACNUR

TERCER.- Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i al Govern de l’Estat espanyol.


QUART.- Fer-ho efectiu en el termini d'un mes.


. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Recordem que hi ha en aquest punt la moció alternativa entrada per urgència presentada pel grup municipal de Convergència a proposta de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i el Fons Català de Cooperació. Aquí entenem que el torn de paraula l’han delegat a la Sra. Carme Domínguez.

INTERVENCIÓ DE LA REPRESENTANT DE L’ASSEMBLEA DE VOLUNTARIS

PELS REFUGIATS DE SANT CUGAT, SRA. CARME DOMÍNGUEZ, EN ELS

TERMES DE L’ART. 13 DEL REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

. SRA. CARME DOMÍNGUEZ, EN REPRESENTACIÓ DE L’ASSEMBLEA DE

VOLUNTARIS PELS REFUGIATS DE SANT CUGAT: L’Assemblea de voluntaris pels refugiats de Sant Cugat va néixer arran de la proclamació de Sant Cugat com a ciutat d’acollida. Vam néixer del poble i per al poble, per ajudar i per col·laborar, per organitzar l’acolliment d’uns refugiats que malauradament encara no han arribat, per això i perquè demanem coherència política us plantegem una moció que només pretén fer arribar l’ajut econòmic previst i no gastat a les entitats que hem vist com es mullen, mai millor dit, davant d’aquesta emergència humanitària. Ho vàrem aconseguir amb els mateixos termes a Valldoreix fa 3 mesos i avui, després de l’intent fallit de consensuar la moció amb el Govern la tornem a presentar en aquest Ple. Aquest és el nostre acte reivindicatiu en el Dia Internacional de les Persones Refugiades, així que: “Atès que el Ple del passat 21 de setembre va aprovar la Declaració Institucional de suport a l’acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània. Atès que en un principi el Consistori comptàvem acollir al voltant de 30 persones, unes 6 o 7 famílies, i que estava disposat a cobrir les necessitats mèdiques, educatives, socials i econòmiques d’aquest col·lectiu. Atès que aquesta fugida ha provocat fins a finals de 2015 i segons les dades disponibles la desaparició de més de 10.000 infants, la majoria dels quals sembla que han caigut en mans de màfies de tràfic i explotació sexual i laboral. Atès que més de 600 refugiats han mort ofegats en el Mediterrani en el que portem d’any i que és ara per ara a les costes gregues on la situació és més crítica. Atesa l’actual situació de bloqueig de les fronteres d’Europa, que es complica especialment després de l’acord del Consell d’Europa amb Turquia, signat el 18 de març, i que l’arribada de refugiats al nostre poble sembla per ara improbable. Per tot això, el Grup municipal d’ICV-EUiA proposa que el Ple municipal de Sant Cugat del Vallès acordi: PRIMER.- Destinar una part dels recursos de la ciutat a ajudar a organitzacions que estan treballant en l’ajuda humanitària als llocs on en aquest moment es fa imprescindible. Fem una proposta concreta per destinar els recursos previstos per


acollir 6 famílies de 4 o 5 membres, el cost de les despeses d’allotjament, manutenció, seguiment i atenció en el període d’1 any, de les quals, estimem en 1.500 euros al mes. En total 108.000 euros l’any. Fer-ho efectiu des d’ara mateix i fins que la situació canviï. SEGON.- Que aquesta ajuda pugui anar destinada a les organitzacions següents, tenint en compte les seves necessitats financeres: Acció Solidària i Logística, Proactiva Open Arms i ACNUR. TERCER.- Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i al Govern de l’Estat espanyol. QUART.- Fer-ho efectiu en el termini d’un mes.”

Moltes gràcies.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Ara donarem també la paraula a la Sra. Susanna Pellicer, per a que pugui exposar la moció alternativa, quina és la finalitat i després donarem la veu a tots els Grups polítics.

MOCIÓ ALTERNATIVA DE CONVERGÈNCIA

- MOCIÓ ALTERNATIVA D’URGÈNCIA QUE EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA PRESENTA, EN DEFENSA DE L’ACOLLIDA DE LES PERSONES REFUGIADES, A PROPOSTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS, LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA I EL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT.

L’any 2001 les Nacions Unides van declarar el 20 de juny com a Dia Mundial de les Persones Refugiades. L’objectiu era rescatar de l’oblit la dramàtica situació que viuen milions de persones desarrelades entre refugiades, apàtrides, desplaçades internes i sol·licitants d’asil que actualment hi ha al món, que es veuen abocades a marxar de casa seva per motius religiosos, polítics, ètnics, o d’orientació sexual, entre d’altres. Amb la commemoració d’aquest dia, les Nacions Unides volien que la ciutadania sentís de pròpia veu la situació que viuen milers de persones desplaçades i refugiades arreu del món, així com reconèixer la tasca dels professionals i voluntaris de les entitats que treballen en matèria d’immigració i asil que donen suport jurídic, social i psicològic a les persones sol·licitants de protecció internacional.

Des d’aleshores, diverses organitzacions de la societat civil i les diferents institucions catalanes han commemorat aquesta data treballant per donar a conèixer aquesta realitat i denunciant la manca de polítiques públiques a nivell del govern de l’Estat espanyol, que és l’administració competent a l’hora de fixar els contingents i resoldre les sol·licituds de protecció internacional, que s’ha situat a la cua d’Europa a l’hora de proveir places per a persones refugiades i que encapçala el rànquing de països que deneguen més sol·licituds d’asil. Malgrat aquesta realitat, des de Catalunya s’ha mantingut un fort compromís amb la protecció internacional com demostren diverses iniciatives que van des de la que ha protagonitzat el PEN Club Català acollint escriptors refugiats, el programa de ciutats defensores dels drets humans a nivell municipal, o la tasca de coordinació que fa Asil.cat agrupant les


entitats que treballen donant assistència a les persones amb necessitats de protecció internacional.

Pel que fa a les institucions públiques catalanes, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha estat treballant en matèria de protecció internacional des de la seva fundació fa 30 anys, el darrer exemple del qual ha estat la campanya d’emergència del 2013 per donar assistència a les víctimes de la guerra Civil a Síria que continua vigent. Per altra banda, el 28 de gener de 2014, el Govern de la Generalitat aprovava el Pla de Protecció Internacional de Catalunya, amb aportacions de diverses institucions i entitats, que engloba el dret d’asil, el refugi i la protecció subsidiària.

Però és d’ençà del 19 d’abril de 2015 quan es va enfonsar un vaixell amb centenars de persones que fugien dels seus països cercant refugi camí d’Europa, que es va despertar una onada d’indignació i rebuig de part de la ciutadania europea a la manca de resposta dels Estats amb les persones refugiades. Aquell dia molts ajuntaments catalans van mostrar la seva solidaritat amb el municipi de Lampedusa, que esdevindria la principal administració pública que oferia acollida, aixopluc i assistència a les persones que cercaven refugi, sense tenir-ne les competències ni els recursos.

Durant l’estiu de 2015 Europa va assistir a una greu crisi humanitària com a conseqüència del desplaçament forçat de centenars de milers de persones, la gran majoria, ciutadans sirians, però també afganesos, eritreus, sudanesos i iraquians. Els vam veure travessar el sud-est d’Europa durant mesos passant per Turquia, Grècia, Macedònia, Sèrbia, Hongria, Àustria, Alemanya... Una situació que havia viscut la Mediterrània la primavera d’aquell any, esdevenint una veritable fossa comuna per milers de persones que fugien de Líbia, del Sudan, Eritrea, Somàlia, Nigèria, Mali… Persones que escapaven de l’horror de la guerra, esperant una nova vida digna.

El setembre de 2015 el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la immensa majoria d’ens locals catalans, així com les associacions municipalistes i el Govern de la Generalitat, mostraven la seva predisposició a acollir aquelles persones demandants de protecció internacional , preveient una allau d’arribades de refugiats que no s’ha esdevingut. En aquest sentit, cal destacar la proposta de l’Ajuntament de Barcelona de crear una xarxa de ciutats refugi per donar resposta a aquesta situació, així com creació del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades a Catalunya, per part de la Generalitat de Catalunya com a òrgan transversal i de coordinació integrat per les entitats socials, l’administració local i la Generalitat.

Durant aquests darrers mesos hem assistit a una vergonyant manca de responsabilitat per part dels governs europeus a l’hora d’establir el nombre de persones refugiades que calia reubicar entre els Estats membres de la UE, així com a promeses incomplertes de la major part dels governs com el de l’Estat espanyol, que tot i comprometre’s a acollir 16.000 refugiats en dos anys, la realitat no ha superat les poques desenes de persones reassentades. En canvi, la reacció de les institucions europees ha estat plantejar-se aplicar a Turquia i tercers països emissors l’erroni model del govern espanyol a la frontera sud de Ceuta i Melilla de condicionar ajudes al desenvolupament i suport comercial i econòmic a canvi que el govern del Marroc i altres països subsaharians facin de mur de contenció de possibles refugiats.


En aquest sentit, l’acord del passat 18 de març del Consell Europeu amb Turquia vulnera la legislació que protegeix les persones refugiades, posa en joc els drets humans, i lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea externalitza les seves fronteres i subcontracta aquestes responsabilitats a l’Estat turc. Aquesta mesura va ser rebutjada tant per el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, com per la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, que aglutinen tot el municipalisme català.

Un cop més veiem com els governs dels Estats membres de la UE parteixen d’una premissa falsa: blindar les fronteres d'Europa acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres. Si volem acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc.

Aquest èxode ja ha costat milers de vides i davant d’aquesta catàstrofe humanitària totes les institucions públiques, així com la ciutadania en el seu conjunt, tenim l’obligació ètica, moral i legal d’atendre, socórrer i acollir les persones refugiades respectant els drets fonamentals de l’asil i de la protecció internacional recollits en les convencions internacionals, fonamentalment l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans, la Carta de drets Fonamentals de la Unió Europea i la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats, així com el Protocol de 1967.

A diferència de la política acordada pels caps d’Estat i de govern de la UE, els ajuntaments, les institucions supramunicipals i les associacions municipalistes catalanes estem donant suport a les persones refugiades en ruta, a través de la campanya del Fons Català i d’altres iniciatives, i estem treballant per a la seva integració quan arribin a Catalunya, tal i com va expressar el president de la Generalitat, Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont, en la seva carta al comissari de Migracions de la UE del passat 15 de març, en la qual afirma que Catalunya està preparada per acollir al voltant de 4.500 refugiats. I els que calgui afegir.

Perquè tenim memòria històrica, i perquè recordem el que van fer fa setanta anys milions d’europeus finalitzada la Segona Guerra Mundial, i el que van fer els nostres avis i besavis fugint del terror feixista acabada la Guerra Civil, hem d’obrir els braços com van fer altres països amb nosaltres durant aquell episodi de trista memòria.

Per tot això, des de l’Ajuntament de Sant Cugat, proposem l’adopció dels acords següents:

Primer.- Declarar Sant Cugat del Vallès municipi compromès amb les persones refugiades.

Segon.- Exigir que el món local tingui un paper més rellevant a l’hora d’establir les polítiques de protecció internacional, refugi i asil a Catalunya, atès que és en l’àmbit local on es posen en marxa i on cal garantir l’acollida de manera eficaç.


Tercer.- Exigir a l’administració general de l’Estat que els municipis disposin dels recursos econòmics necessaris per garantir l’acollida de les persones refugiades.

Quart.- Exigir que es faci marxa enrere en l'acord entre els Estats i governs de la UE i Turquia que permet retornar a territori turc als refugiats arribats a Grècia i que futures negociacions estiguin subjectes als drets humans i al Dret Internacional.

Cinquè.- Reclamar que es garanteixin vies d'accés a la protecció internacional legals i segures en països d'origen i trànsit i que el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen de manera immediata.

Sisè.- Denunciar l’expulsió de les ONG que estan treballant en el salvament, l’acollida i l’acompanyament de les persones refugiades que estan en ruta o en camps de refugiats a Grècia i d’altres països acollidors de manera temporal o definitiva.

Setè.- Assegurar el desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, dotant-lo del pressupost adequat i suficient per a poder implementar les mesures concretes que estableix, que garanteixi una acollida estable i de qualitat a les entitats executores i els municipis catalans on aquestes persones s’estableixin.

Vuitè.- Manifestar el compromís del món local d’oferir els municipis territori d’acollida i protecció, adaptant els plans d’acollida municipal a les necessitats especials de les persones sol·licitants d’asil per garantir la seva vida en família i la seva integració.

Novè.- Continuar donant suport i col·laborar amb les entitats catalanes i xarxes d’entitats que treballin en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil, així com també amb aquelles entitats que treballen sobre terreny, tals com, Acció Solidària i Logística, Activa Open Arms i ACNUR.

Desè.- Col·laborar estretament amb el Govern de la Generalitat a través del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades i participar en l’establiment dels municipis acollidors conjuntament amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

Onzè.- Treballar en la sensibilització i el compromís de la població de Sant Cugat per garantir la integració de les persones refugiades, creant els vincles i la interacció necessària per prevenir el racisme i/o la discriminació, i promoure la cohesió social.

Dotzè.- Endegar i garantir polítiques municipals de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional i mantenir la coordinació de les mateixes amb les entitats municipalistes a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, entitat especialitzada en aquest àmbit que té delegada aquesta funció per part de la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis.

Tretzè.- Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i a la Unió


Europea, així com a les entitats socials del municipi (o ens local supramunicipal si és el cas).

TORN PRESENTACIÓ MOCIÓ ALTERNATIVA

. TINENT D’ALCALDE, SRA. SUSANNA PELLICER, EN NOM DE

CONVERGÈNCIA: Bon vespre a tothom, bon vespre també a l’Assemblea de Voluntaris per als Refugiats. El que busquem amb aquesta moció alternativa jo crec que és de consens. Com deia molt bé la Mae, és el Dia Internacional dels Refugiats, i crec que Sant Cugat hem de demostrar que en aquest sentit estem d’acord. Jo crec que el que ella ha exposat, nosaltres bàsicament estem d’acord i el que intentem amb aquesta moció que hem fet una esmena “in voce”, que vostès la tenen, és que el que no podem fer és decidir unilateralment perquè una associació ho digui a on aniran quants diners, perquè a més la premissa no està correcta, jo ho he intentat explicar a l’Assemblea, ho he intentat explicar als Grups polítics, no és que l’Ajuntament de Sant Cugat tingués pensat dedicar 1.500 euros al mes. Els refugiats que ens vinguin, ens venen amb uns fons i, per tant, no és que aquests fons els tinguéssim i els repartirem i com que aquí diu “no els tenim”, o sigui, que com que no han vingut els tenim, no, no, els hem de buscar aquests fons i, per tant, la meva esmena “in voce” era de fer una modificació pressupostària de 100.000 euros per emergències de l’Ajuntament de Sant Cugat i destinar-ho a les entitats que col·laboren i treballen amb els refugiats de manera consensuada, com fem sempre amb tota la Xarxa de Cooperació, perquè apart d’aquesta entitat, doncs hi ha 25 entitats més de cooperació, hi ha una comissió tècnica dels refugiats, que estan representats tots els partits polítics, i l’Assemblea també jo crec que ha vingut alguna vegada i estan convidats i, per tant, amb la idea de consens, que la Sra. Alcaldessa ha explicat en la Junta de Portaveus, la idea era aquesta i aquestes associacions que vostès posen per davant de tot, jo crec que també o sigui amb aquesta idea de consens les podem posar però no únicament destinatàries d’això, perquè demà ens pot venir una altra, nosaltres estem d’acord amb que aquesta gent estan fent bona feina, de fet ja alguna d’aquestes associacions ja hem fet com Ajuntament aportacions, però ho deixaríem amb Acció Solidària, Activa Open Arms i ACNUR i altres associacions i entitats que estan treballant sobre el terreny. Per tant, crec que amb la cerca d’aquest consens aquesta és l’exposició que fem de la moció. Bàsicament els atesos, no cal que ho llegeixi, els atesos són “Davant de l’emergència, davant de la situació i la responsabilitat que tenim com a món local i una mica el consens que hi ha amb tots els partits polítics que estan a l’Associació de Municipis, a la Federació i al Fons Català. Per tant, de no anar cadascú pel seu compte sinó fer accions comuns i com Ajuntament de Sant Cugat doncs resoldre, això no ho resoldrem, però intentar i anar tots a una com ens diuen. Estem a totes les Comissions, per tant, crec que no se’ns pot dir que no estem col·laborant, i crec que això seria una manera d’intentar posar les dues mocions juntes i de tirar-ho endavant.

TORN DE POSICIONAMENT MOCIÓ ORIGINÀRIA I ALTERNATIVA

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Per posicionament tractarem conjuntament el posicionament de les dues. Entenc que ICV-EUiA ha fet posicionament sobre una, però li donarem veu perquè faci posicionament sobre l’altra. Sr. Benejam, té la paraula.

. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Nosaltres no volem que s’entengui malament el nostre no recolzament a aquesta moció. Com a Partit Popular estem plenament conscienciats de que s’ha d’ajudar a


aquestes entitats que fan ajuda directa allà “in situ” a les persones que estant fugint d’una guerra. Aquestes persones ho estan passant molt malament i necessiten entitats com aquestes, com aquestes 3 que són exemples, que els ajudin quan arriben a les costes de Grècia o de Turquia, refugiats en definitiva que necessiten el suport de la Unió Europea, dels països del voltant. El que passa és que la forma com vostès ho demanen i concretament amb aquestes entitats entenem que no és correcte dirigir-ho només cap a aquestes 3 entitats, sinó que hi ha altres, que sobre el terreny també actuen i potser també necessitarien ajuda que aquest Ajuntament podria donar. Sí que entenem que hi ha una qüestió, que és la determinació dels imports que abans no hi era i que a la moció alternativa tampoc hi és, la determinació d’imports que nosaltres entenem que sí que seria possible o recomanable fer-la avui, determinació de l’import, de modificació de pressupost per dotar aquesta partida pressupostària addicional d’ajuda a les entitats d’ajuda als refugiats i, per tant, jo, com a Partit Popular em comprometo a que si hi ha una negociació a partir d’avui o una Taula per determinar quins són els imports adequats per a fer-ho, donar el nostre suport per a fer afegits de pressupost per a fer partides noves per aquesta qüestió, no per la via aquesta, sinó per la via de la cooperació que està establerta i que aquest Ajuntament fa molts anys que està fent. Adaptar a la realitat diària, però les vies per les quals es fa són les que s’ha de prendre, no vies alternatives que avui dia el que farien seria distorsionar i fer paral·leles dues vies que en realitat hauria de ser una canalització directa per a que l’Ajuntament pugui controlar el destí dels diners i que no hi hagi problemes.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Jo no em remetre amb les paraules de crisi perquè ja ho heu explicat vosaltres, ja vàrem tenir ocasió de poder-ne parlar, però és veritat que la crisi humanitària que estem vivint a Europa i de la qual ens podem sentir corresponsables davant de la inacció dels Governs, doncs ens ha de fer reflexionar i ens ha de fer tirar endavant propostes, propostes com la que heu presentat, com una entitat que heu presentat, i que jo crec que aquest Ajuntament té el deure de recollir i té l’obligació de recollir, ho heu dit vosaltres, hi ha milers de persones que ho està passant malament en aquest corredor, i hi ha entitats que estan treballant sobre el terreny i, per tant, és de justícia que se’ls pugui ajudar o que rebin, almenys, els tipus de recursos que necessiten per a poder desenvolupar aquest ajut humanitari que estan fent. Jo crec que moltes vegades la societat civil ens dóna lliçons, i en els polítics que estem aquí ara ens podríem embroncar. Jo ja ho he dit en la moció abans, no sé si m’heu sentit, no em miro tan en les formes sinó en el fons i en aquesta ocasió ho requereix, és una ocasió d’excepcionalitat, sabem i a més jo he estat de les persones, i el nostre partit, més crític per no haver utilitzat el que nosaltres entenem que és un instrument, que és la Taula dels Refugiats, d’haver-ho exposat sobre la taula, haver-ho treballat, i que hagués estat una decisió que possiblement en aquest moment no estaríem polemitzant, però bé, les coses han anat com han anat, aquesta proposta ja fa 3 mesos que està rodant pels carrers de Sant Cugat i, finalment ha tornat a aterrar aquí en el Ple municipal. Dèiem que érem crítics, precisament perquè creiem que els mecanismes no han funcionat i en aquest moment és el moment de fer un pas endavant, moltes vegades vèiem que els polítics ens embranquem, que la Unió Europea s’està embrancant, de com fer-ho, de com normativitzar-ho, aquí tenim una ciutat que estem preparats per acollir refugiats. L’Estat espanyol s’embranca en que no li arriben refugiats, etcètera, etcètera. Jo crec que aquesta ajuda directa s’havia de fer i bé, la proposta que ha dit que feia una esmena “in voce”, ha sortit a la Junta de Portaveus, l’hem proposat el fet de fer una modificació d’una partida pressupostària, no estem dient que els diners que es destinen a Cooperació Internacional actualment a l’Ajuntament s’hagués de treure d’aquests diners, sinó al contrari, el que hem de fer


és assignar una partida específica, una modificació de crèdit del nostre Pressupost. Creiem i entenem des del nostre Grup municipal que Sant Cugat s’ho pot permetre, un Ajuntament que ha tingut superàvit en els darrers anys. Extreure 100.000 euros en una partida específica per emergència, com és en aquest cas, doncs és factible i a més estaria molt bé que Sant Cugat fos, ja no pionera perquè hi ha altres ajuntaments que ho han fet, però que almenys fes aquestes aportacions a aquestes 3 entitats. Això sí...

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Ha d’anar acabant.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Acabo de seguida. Això sí amb una garantia de que estem fent bé les coses, a nivell de Secretaria s’hauria d’actuar per tal de fer les coses de manera legal, ho hem fet altres vegades amb altres entitats, que passessin per Ple algunes subvencions i evidentment obtenir una memòria d’on van a parar aquests recursos de Sant Cugat. En tot cas, després ja seguirem parlant.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Per part d’ICV-EUiA, per posicionar-se en relació a la moció alternativa, si us plau.


EUiA: En tot cas, ja que hem dit que debatíem les dues mocions simultàniament, jo voldria aclarir que la moció que s’ha presentat en nom del Fons de Cooperació, de l’Associació Catalana de Municipis i de la Federació, en principi, nosaltres no podem votar a favor, però en absolut perquè estiguem en contra del que diu, estem absolutament convençuts que el que es diu allà són coses raonables, però creiem que l’estratègia o la tàctica o no sé com se li ha de dir del Ple, no permet votar dues mocions alternatives sobre un mateix tema, almenys jo així ho entenc. La segona cosa que voldria aclarir és que aquesta vegada hem sigut ICV-EUiA els transmissors de la moció que presenta l’Associació de Refugiats, però volem aclarir que aquesta moció, com ja s’ha dit anteriorment, doncs fa 2 mesos o 2 Plens, que en principi estava damunt de la taula d’aquest mateix Ple però que es va retirar per raons que ara no entrarem a debatre. Nosaltres, en principi, donarem suport a aquesta moció que presenta l’Assemblea, precisament perquè és això, perquè és la segona vegada que la presentem, perquè creiem que ja ens l’havíem pogut mirar i remirar, del dret i del revés, perquè creiem que tenim el compromís de donar suport a aquesta emergència humanitària, sense que això serveixi de precedent per altres situacions o per altres motius, i pensem que això tampoc hagi d’alterar la col·laboració que el nostre Ajuntament fa amb la Cooperació Internacional o amb les emergències. Creiem doncs que ens cal fer un esforç per complir amb aquest gest d’emergència, fent el que sigui necessari i creiem que el que sigui necessari se’ns ha explicat prou bé, era fer una modificació de crèdit per tal de donar suport i accés a que es puguin donar aquests diners.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gràcies, però no m’ha quedat clar el posicionament de vot en relació a la modificació de crèdit, que és un tema clau per poder activar aquests diners.


EUiA: Perdó, jo no sabia que s’hagués de votar ara la modificació de crèdit. En tot cas, dono suport a la modificació de crèdit perquè pensem que si ho hem entès bé o


almenys si jo ho he entès bé, era un pas previ i un pas “sine qua non”, condició “sine qua non”, per poder fer aquesta donació.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: És que precisament el motiu de la moció alternativa és per fer un acord que possibiliti i que tots plegats acordem la modificació de crèdit i activem els 100.000 euros, sinó, no és. Per tant, clar.


EUiA: Perdó, llavors jo no havia entès bé, jo no sé si tots els demés ho han entès, veig que no sóc l’única “tonta del bote” que hi ha aquí. N’hi ha més.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sí, tothom ho ha entès així.


EUiA: Sí, tothom ho ha entès així?

. REGIDOR SR. RAMON GUTIERREZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: No, no, ningú ho ha entès així.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Ah, ningú? És a dir, vostès no han entès que la moció alternativa el que pretenia era que aquest Ple pogués activar i ordenar i fer un acord de modificació de crèdit per activar els 100.000 euros? Així no ho han entès així? Ni a la Junta de Portaveus ho han entès així?


EUiA: No, jo he entès que efectivament pel que vostè ha explicat era necessari fer aquesta modificació de crèdit, això ho he entès, m’ha semblat perfectament, però no he entès perfectament que això anés adherit o anés en el bloc de la moció alternativa.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Doncs els ho hem explicat, i els hi hem passat un acord.


EUiA: Doncs no ho hem entès, no sé què vol que li digui.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Doncs d’acord, doncs ja està, va bé saber si ens entenem o no ens entenem i quin llenguatge estem parlant.


EUiA: De vegades parlant la gent no s’entén.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Bé, però hem d’intentar entendre’ns. D’acord. Seguim el torn. Per part d’ERC-MES, Sra. Ingla.

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Bé, a veure, és que el tema és que la modificació de crèdit forma part de la seva moció alternativa, de manera que si aprovem aquesta moció alternativa no aprovem l’altra moció. Jo crec que és així, vull dir, ho podem dir de moltes maneres, però és així. Jo ara explico, si em permeteu....

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Té el torn vostè, no l’he pas interromput jo.


. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: No volia dir vostè Sra. Alcaldessa, en general, el debat és animat i està molt bé, però és que sinó no ens entendrem. El fet és que fins i tot hem intentat que aquesta moció deixi de ser alternativa i fer una moció que sigui a banda que només contempli aquesta modificació del crèdit, de manera que aprovant-ne una no signifiqui excloure l’altra. Ara estem en una situació en que haurem de votar en contra d’una moció, que ha aprovat a través de l’Associació Catalana de Municipis, de la Federació, del Fons Català, i realment és estrany, ho és, ho reconeixem, és molt estrany, però hem fet tot el possible perquè no ens trobéssim amb aquesta situació d’estranyesa. De fet, portem 3 mesos i normalment ja passa això, que les coses quan es van deixant per més endavant i no s’afronten es fan tard, i tard vol dir, normalment, malament. Per tant, la moció la podíem haver aprovat, aquesta moció? Sí. La modificació de crèdit era una bona idea? I tant! És una mesura extraordinària davant d’una situació extraordinària. Però clar, aquí, això que hem plantejat avui d’una forma d’urgència fa molt, 3 mesos, que estem parlant diguéssim del conjunt d’on volíem arribar, no? De tot això que hem explicat. Estem en una situació d’emergència, d’un drama brutal i la gent de Sant Cugat, que a més hem manifestat en moltíssimes ocasions des d’aquest Ajuntament de forma institucional que som ciutat acollidora, que ho volem ser, que ho hem demostrat i ho demostrarem sempre que calgui, doncs volem fer un gest i aquest gest l’hem plantejat a través d’aquesta associació de suport als refugiats, que a nosaltres ens semblava que era una bona manera. Per què? Doncs perquè demanen ajuts a unes ONG’s de solvència més que provada que fins i tot el mateix Fons Català de Cooperació hi treballa, i que per tant, evidentment que n’hi ha moltes d’altres, bé, doncs quan n’hi hagi d’altres potser ja pensarem en d’altres, però és que ara estem pensant en aquestes i aquestes estan sobre el terreny. A tots els reportatges que fan diuen que són els millors, que són els que s’han mullat, però fins el coll ben mullats, mai tan ben dit com deia la Mai. Llavors, nosaltres que estem diens? Ostres! Que lamentem moltíssim haver d’escollir entre dues mocions, ho lamentem moltíssim. Hem d’escollir Sra. Alcaldessa, perquè aquesta, un moment, ja explico.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Jo crec que no han d’escollir, però bé.

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Hem d’escollir perquè és alternativa. Sra. Alcaldessa, de veritat que és així. Tan de bo no tingués jo raó i això és el que li volia dir abans, que ha estat una conversa, però simplement deia, si no fos alternativa, si li haguéssim tret l’etiqueta d’alternativa podíem aprovar les dues mocions, i llavors estaríem tots contents perquè ens sembla que és al que aspirem, tota la gent que estem aquí, i segur que tota la gent de Sant Cugat, que és poder fer un ajut de forma immediata i com que vostè ens ha proposat aquest mecanisme que li valoro i que ha estat molt bé, i que vostè com Alcaldessa ha dit, doncs escolta fem-ho, però és que no li podem aprovar, perquè si aprovem aquesta moció no podem aprovar l’altra. Doncs a lo millor som capaços de resoldre-ho ara, jo de veritat, jo estic disposada al que calgui, de veritat li dic.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No ho sé. Jo el que he proposat avui a la Junta era tramitar la modificació de pressupost, perquè sense modificació de partida pressupostària és el que els he exposat a la Junta.

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Doncs busquem la fórmula.


. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Per tant, escolti, més enllà d’això. En qualsevol cas, els altres Grups tenen posicionament. Per part de C’s, té la paraula la Sra. Fernández-Jordán.

. REGIDORA SRA. MUNIA FERNANDEZ-JORDAN, DEL GRUP MUNICIPAL

DE C’s: Nuestra posición en relación al tema de los refugiados que se está dando en la actualidad en Europa y que es la crisis más grave desde la Segunda Guerra Mundial es muy clara. Si desde C’s dependiera, si dependiera solamente de nosotros, se realizaría un cumplimiento efectivo de la llegada de los refugiados a España. En cuanto a las mociones que hoy se traen a Pleno, señalar que en la que presenta ICV-EUiA, ERC-MES i la CUP, hemos aportado la idea que había que introducir también a ACNUR, que es la Agencia de la ONU para los refugiados y por la experiencia y por la efectividad que ha demostrado y también porque se ocupa de todos los refugiados en todos los lugares del mundo. Otro detalle más a tener en cuenta desde nuestra posición es que apoyamos esta moción porque de facto elimina intermediarios entre las ayudas y las personas a las que han de llegar y con todo ello se actúa más rápido en una cuestión de extrema urgencia.

. REGIDORA SRA. NÚRIA GIBERT, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Nosaltres també preferiríem poder aprovar totes les mocions complementades. El format que avui presenten no ho permet, no perquè no haguem tingut mesos des de que es va presentar des de l’Assemblea de Refugiats per a treballar-ho, entenc des del Govern, en l’àrea que li pertoca en l’Assemblea de Refugiats i buscar un possible consens o una possible solució que d’una manera resolgués aquesta sensació que nosaltres compartim, val a dir-ho, aquesta sensació absolutament desmoralitzant, aquesta sensació de no poder fer res quan tenim una de les tragèdies i un dels despropòsits i un drama humà de les característiques que tenim perquè la Unió Europea aplica les polítiques que aplica migratòries, i perquè fa els ulls grossos quan l’interessa a les fronteres amb els nostres països. Aquesta sensació, diguéssim, d’impotència, aquesta sensació de crueltat i de tristesa nosaltres la compartim i entenem que segurament el mecanisme doncs possiblement no és l’adequat, entenem que potser s’ha de fer una modificació de crèdit i després..., o fer-ho tot junt o el que sigui. Ara bé, nosaltres el que plantejàvem a la Junta de Portaveus i el que plantegem avui, estem en una situació d’excepcionalitat, els gestos polítics que facin tots i cadascuna de les administracions d’aquest nostre país valdran, perquè cada minut que estem parlant 24 persones passen a ser refugiades, refugiades és un dir, en búsqueda de refugi, perquè de refugi encara no en tenen. Són persones que estan a la mercè de les inclemències del temps i estan en aquella frontera morint-se de fam, de gana i de malalties. Per tant, per a nosaltres entenem que és una situació excepcional, això no és un fet menor, el fet que sigui una situació excepcional fa que es puguin fer mesures excepcionals i d’això només en depèn la voluntat política. Nosaltres avui podem decidir, jo els emplaço a que si els sembla bé retirin aquesta moció alternativa i el mes que ve doncs fem la modificació de crèdit i avui sortim tots contents perquè hem fet un gest polític valent, sincer, honest i a més just, de defensa dels drets humans i de col·laboració amb aquesta ignomínia humana que estem vivint no estigui tant sobre les nostres esquenes. Aquest és el nostre posicionament, nosaltres defensem la moció que presenta l’Assemblea de Refugiats i, per tant, votarem en contra de la moció alternativa.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Bé, estem acabant de parlar amb la Tinent d’Alcalde, nosaltres i vull posar en valor la feina que ha fet la Tinència d’Alcaldia i tot l’equip. Crec que han treballat abastament per a poder coordinar com aquests ajuts es


fan arribar a través del sistema que tenim aprovat a la ciutat de Sant Cugat. Nosaltres com a ciutat de Sant Cugat treballem amb la Taula de Cooperació. A la Taula de Cooperació hi ha més de 25 entitats, 25 entitats que estan treballant, que ens presenten projectes i que col·laborem de manera continuada amb ells i ens agradaria molt que des de l’Assemblea de Refugiats també s’incorporessin a la Taula i poguéssim discutir conjuntament totes les prioritats. Nosaltres, perquè abans que la política són les persones, sempre, retirem la moció alternativa, perquè..., no, no, retirem la moció alternativa, però a més al Ple de juliol els portarem la modificació de pressupost de 100.000 euros, que confio que votaran tots a favor i que no criticaran cap modificació de pressupost que fem, com és el que fan habitualment, darrerament a l’oposició. Per tant, portarem la modificació de 100.000 euros, perquè efectivament no es pot jugar amb la vida de les persones com ho estan fent en aquest moment els Estats de la Unió Europea, que ens fa vergonya a tots plegats el que està passant i això que no vull per mi, ni per cap fill meu, no ho vull per cap persona d’aquest món i, per tant, nosaltres per responsabilitat d’aquest Govern retirem la moció alternativa, amb aquesta condició, que posarem aquests 100.000 euros per una modificació, això vol dir que sortiran d’altres àrees, no de l’àrea del 0.7% de Cooperació, ni de l’Àrea d’Atenció a les Persones, també tinguem-ho clar, tenim les nostres prioritats i la nostra prioritat és l’atenció social i el que demanem però és que l’Associació de Refugiats s’integri a la Taula amb un interlocutor vàlid..., doncs ho celebro, ho celebro, a més, per favor, que consensuïn amb la Taula aquelles actuacions. A mi em diuen que no, a mi em diuen que no, és igual, no interlocutaré amb vostè, és igual, a mi em diuen que no, els demano també un esforç per part seva.

. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Jo demanaria si us plau, calma, això per un costat, i segon, que nosaltres també som partit polític i també ens hauria agradat haver rebut una comunicació per part seva com entitat per poder, almenys, plantejar-nos aquesta qüestió, que no hem rebut res.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sr. Soler..., no, és que no té la paraula. Ha d’entendre com funciona un plenari municipal i entenc que discrepi de com funciona, però funciona així i malauradament, doncs, ens hem d’entendre amb unes regles i unes normes del joc i ho intentarem fer i moltes vegades ens equivoquem, nosaltres els primers, ens equivoquem segur moltes vegades, però miri, intentem mantenir cert ordre que no sempre és possible. Per tant, li agraïm el to de la seva intervenció, li demanem més col·laboració, potser per entendre també un nou funcionament, al qual la Taula i les entitats de Sant Cugat no hi estaven acostumades, doncs fem l’esforç tots plegats. Jo sí que no hi vinc a la Taula, són vostès els que poden treballar per a que aquesta ciutat creixi en cooperació internacional i, per tant, benvinguts, i em sembla que hi ha el Sr. Cienfuegos, Humet, això Cienfuegos Jovellanos, és que té un cognom tan llarg, doncs el Sr. Humet, vostè està allà, doncs mirem també d’entendre que la Taula es reuneix, que la Taula funciona, que a la Taula hi ha moltes entitats, més de 25 entitats, i que aquestes entitats volen treballar i volen tenir veu i, per tant, mirem de fer les coses ben fetes i d’acord a com procedeix.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Si. A mi m’agradaria rebaixar el to, ara que veiem que acabem amb una sensació, jo crec que hauríem d’acabar tots plegats amb una sensació positiva, s’aprovarà una moció de suport als refugiats. Vull agrair a l’Alcaldessa i a l’equip de Govern aquest gir i aquesta voluntat de poder arribar al consens. La nostra ciutat té una pancarta, aquest Ajuntament té una pancarta aquí que diu que som terra d’acollida, som municipi preparat pels refugiats. Em quedo amb aquesta sensació, m’agradaria que acabéssim


aquesta intervenció amb un to positiu i amb el què podem fer. El compromís del nostre Grup municipal en el proper plenari és aprovar la modificació de crèdit per aquesta partida. I ja està.

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Sí, jo també em sumo a això i a pensar que podem acabar bé, però jo afegiria que inclús ho podríem acabar millor, perquè no podria ser la possibilitat de que vostès aquesta esmena que es feia en la seva moció, que retiren, la poguéssim incloure en aquesta moció i ho aprovem tot alhora? Home, ho faríem avui tot.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No cal.

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Home! Estem parlant d’una situació d’urgència.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: És que nosaltres....

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: No vull tornar a liar res, Déu me’n guard, davant del panorama. Jo només dic que era per avançar el tema, que si vostès ho afegien a la moció avui aprovem la modificació del pressupost i tot. Però no seré jo qui vulgui generar malestar, al contrari. Déu me’n guard.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No. Molt bé. Sra. Casamitjana.


EUiA: Bé, jo només per treure una mica de ferro al tema, jo crec que bé està allò que bé acaba i l’única cosa doncs que efectivament aquesta proposta que teníem clar, això sí que ho teníem clar tots, que era condició “sine qua non”, per a que això es pogués aprovar, el fet de que es porti en el proper Ple i que tots els que estem aquí tinguem el compromís de donar suport en aquest canvi de pressupost, no sé si això, la meva pregunta és, si això pot retardar o pot retrassar aquesta diríem donació o fer efectiva aquesta quantitat o no. En qualsevol cas, bé està que en un moment es pugui fer.

. REGIDORA SRA. NÚRIA GIBERT, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Nosaltres també, ens felicitem, som molt partidaris dels gestos valents i exemplificants. Pensem que aquest ho és. Donem gràcies també al gest del Govern, també s’ha de dir. Simplement per les circumstàncies de les que estem parlant, que són d’una gravetat per tothom assumida, per les circumstàncies de que la ciutadania està nerviosa, està inquieta i vol participar i a vegades els mecanismes de l’administració no són, acceptem-ho, no són tan flexibles com ens agradarien. Intentem de cara al futur, sinó hem de patir fins l’últim moment, per a tots, perquè jo penso que és millor i podem arribar a consensos d’una manera una mica més planificada. Ja està. Gràcies i gràcies a l’Assemblea de Refugiats.


CONVERGÈNCIA: No, no sé com acaba això, però és igual. A mi em sap greu perquè s’agraeixen els gestos però van demanant, i jo crec que quan un fa un gest doncs el fa i també s’ha dit coses que no es coordina, que la Comissió no funciona i jo vull estar a favor de la Comissió aquesta, perquè ara estem aprovant uns diners que ja veurem com ho fem per a tres entitats i llavors, bé, això no ho hem fet mai nosaltres i també


l’Assemblea de Voluntaris per als Refugiats ha tingut una actitud també molt..., o sigui, que al final hem anat cedint i estem d’acord amb el consens, però també jo crec que amb el que aprovarem hi ha algun mecanisme que l’haurem d’arreglar. En tot cas, celebro que estem d’acord i bé, no estic d’acord en que es posi a 3 entitats, o sigui, crec que ens costarà, crec que tindrem la Xarxa en contra, perquè aquestes 26 entitats demà ens poden demanar que enlloc de no sé, també vàrem fer un donatiu a la Creu Roja, ara ja no podrem donar a la Creu Roja, o sigui, ara aprovem una cosa que no podem donar a la Creu Roja amb aquests 100.000 euros. O sigui, crec que..., i Metges Sense Fronteres, no? És el que estem aprovant, no..., és igual, si sempre estan enfadats, sempre estan enfadats. És igual, ho aprovem i ja està.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Una mica de silenci. Demanem respecte i escolta per a totes les paraules d’aquest plenari, de la mateixa manera que cadascun dels representants polítics els hem escoltat a vostès, demano que vostès també ens escoltin. Ens podem, com deia, equivocar molt, ho podem fer molt malament, però els representants polítics, en definitiva, només sortim del vot de vostès, del vot de la ciutadania i recordin una cosa, nosaltres també som ciutadans, som persones. Per tant, el que demano és una mica més de respecte. El que demano és que intentem posar-nos d’acord amb els sistemes de treball, perquè tenim la possibilitat de millorar els sistemes de treball. Per tant, si tenim un sistema de treball que ha funcionat molts anys i que pot millorar, perfecte, intentem que millori i això és el que volem tots. I per acabar, una vegada més, nosaltres, com saben, ens incomodava específicament que aquesta proposta s’hagués presentat sense seguir els tràmits habituals i això els ho hem dit i els ho hem explicat, que la proposta ens incomoda perquè se salta un procés participatiu de ciutat. Sí, un procés participatiu, que és la Taula d’Entitats, i per a nosaltres és important que no ens saltem aquest procés participatiu i vostès, que venen de la participació ciutadana ho han d’entendre. Doncs a nosaltres no ens agrada saltar-nos aquestes entitats, no ens agrada. Llavors, el que els diem és que nosaltres prioritzarem, perquè el fons, el fons és prou important com per saltar-nos la forma, però aquests 100.000 euros que portarem a modificació evidentment han de ser refrendats per aquest plenari i evidentment el sotmetrem també a participació de la Taula i voldrem que vinguin vostès i els convidarem perquè vostès puguin defensar i aixecarem cada vegada els diners que siguin necessaris per ajudar a aquelles entitats, perquè recordem que vostès, des de l’Assemblea, porten 3 entitats concretes, 3 entitats concretes, cap d’elles de Sant Cugat, però bé, són 3 entitats que treballen sobre el terreny, res a dir. Hem ajudat a Creu Roja, treballa sobre el terreny, hem ajudat a moltes d’altres que treballen sobre el terreny, també des de la Diputació de Barcelona ho hem fet. Res a dir. I a més tenen la garantia del Fons Català de Cooperació, però volem també que tinguin en compte el parer de totes les entitats de Sant Cugat i el mètode no és aliar-se amb una formació política o amb vàries i portar-ho al Ple i com més soroll millor. Aquest no és el sistema. Tenim molts altres sistemes per treballar, tenim molts altres sistemes, i com Alcaldessa els apel·lo a que siguin ciutadans també responsables i que utilitzem els sistemes que tenim per treballar. Nosaltres ja estem disposats a donar-ho tot, a fer-ho tot, però a vostès també els toca per la seva part. Passem doncs a la votació. Nosaltres l’hem retirat.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 24 (Convergència, CUP-PC, C’s, ERC-MES, ICV-EUiA i PSC)

Vots en contra: 0

Abstencions: 1 (PP)


INTERVENCIÓ PER UNA QÜESTIÓ D’ORDRE

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Perdoni. Sra. Conesa, no sabem el resultat final de la votació. Ha sigut per unanimitat? No hem vist votar a la Sra. Pellicer.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Ho compta el Secretari. No es preocupi que a l’Acta constarà.

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: És que no ho hem vist. No és per res.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Doncs no es preocupi que a l’Acta constarà. No pateixi. I a més, sap que al Parlament no aixeca tothom la mà. Fan aquest sistema 1, 2, 3, bé, no sé com funciona. Doncs jo ja el miraré cada vegada que aixeca la mà vostè. No pateixi, ja el fiscalitzaré també. Gràcies.

8.- MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I

ERC-MES PER MOSTRAR EL REBUIG A L’OFENSIVA LEGISLATIVA, JUDICIAL I

ECONÒMICA DE L’ESTAT. Si bé l’Estatut de Catalunya havia de suposar la reconciliació entre el Govern

espanyol i el català, va ser tot al contrari. Si els catalans havien avalat el nou Estatut, la Sentència 31/2010 del 28 de juny del Tribunal Constitucional buidava Catalunya de competències, fet que propiciava un nou deteriorament de les relacions Catalunya-Espanya avançant cap a nous moviments populars de protesta en forma de manifestacions. La primera, el 10 de juliol del 2010 sota el lema “Som una Nació, nosaltres decidim”, i més endavant la de l’11 de setembre d’aquell mateix any, amb una gran pancarta amb el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”. Va ser a partir d’aquí que l’independentisme català va adquirir major rellevància en l’escenari polític català, fet que podem comprovar amb les dades del Centre d’Estudis d’Opinió en què el suport a la independència es situava en un 21’5% al maig, mentre que al juliol era del 24’3%.

Davant l’agitació social, el President Mas, d’acord amb el seu programa

electoral, es va reunir amb el President del Govern espanyol, Mariano Rajoy, demanant un nou finançament que solucionés bona part dels problemes dels catalans sobre l’ofec econòmic que patien. Davant la negativa, el President Mas va decidir convocar eleccions pel 25 de novembre de 2012 per tal de donar veu als catalans entenent que no es podia obviar “la impressionant manifestació de l’11 de setembre”.

De les eleccions en va sortir una clara majoria a favor del dret a decidir que

legitimava al Parlament per aprovar la Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya. Un any més tard el Ple del Parlament va acordar demanar al Congrés dels Diputats la delegació de competències per a la celebració d’un referèndum, una petició que va ser rebutjada. Davant la negativa espanyola, el Parlament aprovava al setembre del 2014 la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana que permetria convocar una consulta a tots els catalans el 9 de novembre de 2014. No obstant, la justícia espanyola va tornar a actuar suspenent la llei de consultes i el decret de convocatòria que es va acabar transformant en un procés participatiu que preguntava si Catalunya havia d’esdevenir un nou Estat i si aquest havia de ser independent. Dels 2.344.828 participants


1.897.274 van optar per la via independentista. Un resultat que va forçar a les formacions polítiques a favor de la independència a configurar un mandat clar sorgit de les eleccions del 27 de setembre amb 72 diputats disposats a traçar un full de ruta que en 18 mesos ens aboqués a la independència.

El govern català sorgit del 27S també ha actuat fent front a les dificultats socials

del dia a dia. En són exemple el decret-llei contra la pobresa energètica on es garantia el subministrament elèctric als consumidors en situació de vulnerabilitat entre els mesos de novembre i març. El Tribunal Constitucional però ha anul·lat aquest decret al·legant que la norma catalana envaeix les competències de l’Estat. Davant la situació de bloqueig el govern català no ha quedat de braços plegats, constituint una cimera amb ajuntaments, grups parlamentaris i entitats per tal de poder esquivar les respostes de Madrid, entenent que és un dret dels ciutadans a tenir cobertes unes necessitats i un deure de les institucions a ajudar a fer front a aquestes mancances que es pateixen. Per això, el Govern català impulsarà una nova llei d’emergència social que recollirà tot allò que hagi quedat suspès.

El decret-llei d’impost als pisos buits és un altre dels recursos que ha presentat

recentment el govern en funcions de Mariano Rajoy, un decret que afecta als pisos desocupats més de dos anys amb l’objectiu de reduir l’estoc d’habitatges buits i augmentar-ne la disposició a lloguer social.

Si bé el Govern català es posicionava juntament amb els ajuntaments catalans

en la voluntat d’acollir refugiats, el Govern espanyol s’hi oposava una vegada més en contraposició a la rebuda que va tenir a ulls de les institucions europees en què fins i tot es va pronunciar perquè Madrid hi donés suport.

La Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones i la Llei contra els

desnonaments són les últimes dues lleis que el Govern espanyol ha portat al Tribunal constitucional, la primera atacant als drets democràtics de dones i homes i la segona afectant als drets fonamentals de la persona.

Atèsa la persecució constant i reiterada de l’Estat a totes aquelles iniciatives

que provenen de les institucions catalanes i l’incompliment de pagaments promovent una ofensiva legislativa, judicial i econòmica sobre la ciutadania catalana.

Atès que el Govern espanyol ha passat d’impugnar una llei per any el 2010 i el

2011, a impugnar-ne fins a 30 en aquests darrers dos anys, com ara Llei del Síndic de Greuges o la llei de prohibició del fracking, entre d’altres.

Atès que Catalunya pateix un ofec econòmic constant rebent menys diners del

que Catalunya aporta a l’Estat i on el dèficit fiscal puja a 16.409M€ de dèficit cada any, així com també pels incompliments financers i econòmics flagrants, com per exemple l’incompliment de la Disposició Addicional Tercera de l’EAC, del finançament derivat de la Llei de dependència, del pagament de les despeses de farmàcies, entre altres.

Es proposa al Ple de la corporació l’adopció dels següents:

ACORDS


PRIMER.- Manifestar que el Govern català està legitimat per portar a terme tot el desplegament necessari per esdevenir un Nou Estat Independent, entenent que el sentit de la transició nacional és l’assoliment del progrés social.

SEGON.- Denunciar els esforços del Govern espanyol en presentar recursos i anul·lar lleis en comptes de resoldre les emergències socials, que a la vegada tenen gran afectació a la ciutadania de Sant Cugat.

TERCER.- Constatar que el dret a decidir entès com el dret individual de la ciutadania de Catalunya a pronunciar-se col·lectivament sobre una possible secessió del territori català respecte de l’Estat espanyol, aquest dret està reconegut en l’article 20 de la Constitució espanyola. En cas que aquest dret s’exercís a través d’una consulta popular, es tractaria de l’exercici d’un dret fonamental reconegut en l’article 23 CE en matèria de participació als afers públics.

QUART.- Expressar el suport al Govern de Catalunya i a les seves institucions a continuar fent polítiques que donin resposta als problemes de la societat i millorin les condicions de vida de les persones.

CINQUÈ.- Instar al Govern espanyol que deixi de presentar recursos al Tribunal Constitucional i que aquest actuï com un tribunal jurídic i no polític.

SISÈ.- Denunciar l’ofec econòmic per part del Govern espanyol així com instar-lo a que se’ns facin efectius els impagaments incomplerts. És per això que també demanem al Govern de la Generalitat que acceleri el procés de creació de la Hisenda Pròpia per tal que els catalans i catalanes puguem gestionar les nostres finances.

SETÈ.- Donar coneixement dels acords al Govern espanyol, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).


. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Qüestió d’ordre. Hoy volvemos a votar la enésima moción de Junts pel Sí.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No, no té la paraula.

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: No?

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No, no té la paraula, vostè diu qüestió d’ordre. Quina qüestió d’ordre? Digui’m el motiu de la qüestió d’ordre. Està mal redactat? No és competència?

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Considerem que vulnera la legalitat vigent i nosaltres no votarem, com hem fet en altres vegades en aquest Ple. Abandonarem la Sala de Plens, perquè considerem que vulnera la legalitat. Agraïm l’informe del Secretari però creiem que no hem de donar suport a aquest tipus de mocions que no aporten res a la ciutadania de Sant Cugat, res a Sant Cugat i que estem reiteradament votant cada moció i perdent el temps. Gràcies.


(En aquests moments, essent les 20,51 h., els tres regidors del grup

municipal de C’s abandonen la Sala de Plens).


. TINENT D’ALCALDE, SRA. CARMELA FORTUNY, EN NOM DE

CONVERGÈNCIA: Sí que m’agradaria i tenint en compte que s’ha demanat informe al Secretari, que quedés en Acta que la proposta d’acords que presentem en aquesta moció constitueix un posicionament polític sense que comporti cap assumpció d’obligacions per part municipal, ni tampoc crea cap relació jurídica i, per tant, el nostre posicionament es recolza en sentències que ja va declarar el Tribunal Constitucional, concretament la Sentència núm. 62/2011, de 5 de maig, i també la Sentència núm. 2013/2014, de 13 de març. Bé, a nivell d’argumentari dels motius pels quals hem presentat aquesta moció i evidentment agrair als Grups que s’hi han adherit. És una nova constatació, no hi ha setmana en que el Govern de l’Estat, el Govern de Mariano Rajoy no porti al Tribunal Constitucional alguna llei, alguna iniciativa, doncs en aquest cas desenvolupada per part del Govern de la Generalitat. Estem davant d’una vulneració constant de la separació de poders i amb aquesta obsessió per anar contra Catalunya a cop de Tribunal Constitucional doncs encara generem més consens entre els catalans i les catalanes i posar alguns exemples: un exemple, el Decret-Llei contra la pobresa energètica tombat pel Constitucional, el Decret-Llei d’impost de pisos buits tombat pel Constitucional, el Govern català i avui era tema doncs fa un moment d’aquest plenari el Govern català es posiciona conjuntament amb els ajuntaments catalans amb aquesta voluntat d’acollir refugiats i novament en aquest cas no trobem el suport que necessitem a nivell de pronunciament per part de Madrid; la llei per igualtat efectiva entre homes i dones també tombada pel Tribunal Constitucional. Bé, ja per acabar, fer un breu resum dels acords que pensem que són més rellevants, sobretot doncs, manifestar que el Govern català està legitimat per esdevenir un nou Estat i, per tant, per tenir el desplegament necessari de lleis per tirar endavant amb la transició nacional i amb aquest assoliment del progrés social i denunciar doncs els esforços del Govern espanyol en presentar recursos i anul·lar lleis en comptes de resoldre aquestes emergències socials.

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: De fet aquesta és una moció, com deia la Sra. Fortuny, que ja és reiterativa, com és reiteratiu que els regidors de C’s vagin al lavabo tots alhora, que jo admiro aquesta capacitat que tenen d’avenir-se fins i tot a l’hora de fer les seves necessitats fisiològiques, perquè sempre fan igual. En fi, aquesta és una moció que el que fa és un relat de per què som on som, perquè aquells que érem no fa massa més de 5 anys una minoria, ara resulta que som una majoria i a més tenim una majoria absoluta per primera vegada al Parlament de Catalunya. Tenim un Parlament amb una majoria absoluta independentista i un Govern clarament independentista. Hem arribat aquí per moltes raons, totes les que explica la moció i hem explicat en infinitat d’ocasions i a més amb el convenciment sincer que aquest país només pot tirar endavant si la gent del país tira endavant i això només ho podem fer si tenim les eines pròpies d’un Estat i per això som on som, perquè va haver-hi unes eleccions el 27 de setembre, unes eleccions legals i evidentment legítimes que van conferir aquesta majoria absoluta que dèiem. L’Estat espanyol, com a bon Estat centralista i uniformitzador que és ha desplegat tots els seus mecanismes per a contrarestar a través, sobretot, del seu braç armat que és el Tribunal Constitucional la sobirania popular emanada de les urnes. Ho ha fet sense miraments ni escrúpols. A l’Estat espanyol el que li passa a la gent de Catalunya no l’importa gens, ni combatre tot això que explicava la Sra. Fortuny, temes


absolutament de contingut social. L’objectiu, l’obsessió d’aquest Govern, fins i tot quan ha estat en funcions, és mantenir a ratlla el territori, sobretot el perifèric, a costa de perjudicar la gent que hi viu i sobretot els més vulnerables, perquè el Govern espanyol té prou feina a centrifugar el dèficit de les Comunitats Autònomes, a rescatar bancs, a amnistiar als seus amics que defrauden a Hisenda, a donar ànims i “abrazos” als seus imputats per corrupció, a subscriure acords infames amb països que fan negoci amb la vida i la dignitat de les persones refugiades, etcètera. I tot això i molt més és el que ens legitima a iniciar aquest procés constituent cap una república catalana, on la prioritat sigui la gent, sobretot la que més pateix. Davant de tot aquest relat, Esquerra no es mourà ni un mil·límetre a l’hora de defensar la feina del Govern de Catalunya, sorgit d’aquestes eleccions legals del 27 de setembre. I amb aquesta contundència que li donem, amb aquest suport que li donem al Govern de la Generalitat, també li donarem al Govern d’aquesta ciutat sempre i quan prioritzi defensar els drets fonamentals de la nostra gent i defensar aquest mandat democràtic que en definitiva defensar-lo també és defensar, perquè una cosa porta a l’altra, els interessos de la gent, sobretot de la més vulnerable.

TORN DE POSICIONAMENT

. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Bueno, ya hemos dicho antes que la voluntad de los partidos que presentan esta moción es siempre de querer hacer ver que España está en contra de Cataluña. España es un conjunto de Comunidades Autónomas, que ninguna está en contra de Cataluña, y el conjunto de España, que es el Estado, tampoco, lo que pasa que desde aquí siempre se quiere hacer ver esto porque no desde fuera de aquí y desde una parte bastante importante de la población de Cataluña no se está de acuerdo con los postulados de estos partidos. Eso ellos no lo aceptan, lo interpretan o lo quieren hacer ver como un ataque a Cataluña y por lo tanto, todo el día la demagogia y hablando siempre de vulneración constante, que acaba de decir la Sra. Fortuny, de, en fin, los derechos de Cataluña, etcétera. Y lo que yo creo que hay una vulneración constante es de la verdad, tergiversando siempre cuál es la verdad. Acaba de decir que el Tribunal Constitucional, a pesar de lo que hemos dicho hace un ratito, que ha habido 13 sentencias a favor de Cataluña, de recursos de Cataluña al Tribunal Constitucional y del Tribunal Supremo, a favor del recurso que ha presentado la Generalitat de Cataluña, entonces ¿Dónde está ese Tribunal Constitucional tan malo que sólo escucha a la otra parte y no escucha o no ha escuchado nunca a Cataluña? Eso es mentira, si están allí las sentencias, lo han dicho ustedes, que lo han pedido 13 veces y ahora cambio de criterio. Bueno, quiero decir, habrá circunstancias que les ha hecho cambiar de criterio con respecto a aquella ley concreta, pero si ha dicho 13 veces a favor de la Generalitat, será porque no es tan malo, o no está tan en contra de Cataluña. Ustedes mismos se contradicen y cuando se les enfrenta a sus propias contradicciones entonces tenemos problemas. Evidentemente todo esto se utiliza de una manera demagógica, y no podemos votar a favor, evidentemente, y siempre se quiere hacer ver una ofensiva y tal, ofensiva no, cada uno defiende sus competencias, como las entiende y el Tribunal Constitucional pone a cada uno en su sitio. Y ya está.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Bé, ja veurem si el proper diumenge aquesta majoria que diuen vostès es consolida o no i si no veurem la participació que tindrà Catalunya en les votacions de l’Estat i això voldrà dir que hi ha molta gent que encara li interessa mantenir relacions amb l’Estat, per tant, els he de recordar que Catalunya és un dels territoris que participa més en les eleccions Generals. Per altra banda, comentar-los que nosaltres no podem compartir


evidentment el sentit de la moció ni el llenguatge utilitzat ni les expressions, ara, els reconeixem algunes coses, perquè són tan hàbils que el què fan és mesclar coses, i vostès mesclen coses. Diuen “manifestar que el Govern català té la legitimitat per a portar a terme tot el desplegament”, no, no el desplegament d’un país, d’un Estat nou, no, no, el desplegament de la llei que ens emana, que és l’Estatut d’Autonomia, això sí que ho tenim, i tenim dret a demanar tot el marc competencial que està recollit en l’Estatut d’Autonomia. I en el quart acord, diuen, “expressar el suport del Govern de Catalunya i les institucions, continuar fent polítiques que donin respostes als problemes de la societat i millorin les condicions de vida de les persones”, bé, jo tinc un conegut que diria, “aquí i a Kuala Lumpur també”, és obvi, no? Kuala Lumpur és capital d’Estat també. I el cinquè diuen “instar al Govern espanyol a que deixi de presentar recursos al Tribunal Constitucional i que aquest actuï com un tribunal jurídic i no polític”, bé, això ho podríem també compartir, de fet fa pocs dies nosaltres vàrem compartir amb vostès al carrer la manifestació, demanant que no hi hagués aquesta judicialització de fet. Bé, vostès ja saben que la nostra proposta no és aquesta, no és la de desconnexió, sinó és la de connectar, sobretot connectar si poguéssim l’eix del Mediterrani, i com saben que la nostra proposta és una proposta federal, és una proposta d’un nou model, d’una nova concepció d’Estat i, evidentment passa per reformular la Constitució i garantir el finançament pel nostre país. Per tant, no podem compartir aquesta premissa.

. REGIDOR SR. RAMON GUTIERREZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Bé, en primer lloc dir que sota el meu punt de vista i no vull ofendre a ningú, però crec que no es tracta d’una moció, malgrat tenir una estructura, consta de part expositiva i part dispositiva, crec que és un article d’opinió o un text argumentatiu amb la finalitat de convèncer o fer creure una determinada tesi, i amb la intenció de finalitzar, em sap greu pels companys d’ERC-MES que també la signen, però és per a fidelitzar els votants de Convergència. És una moció subjectiva, escassament veraç, elaborada exclusivament per a contribuir a reforçar una posició que crec que és cada cop més debilitada, després sobretot de la frustrada aprovació pressupostària. En segon lloc, jo crec que és una moció que fa una interpretació frívola dels objectius de l’Estatut. L’Estatut de Catalunya en cap cas tenia com a objectiu avançar o com diu la moció, resoldre la reconciliació entre Govern espanyol i català, l’Estatut havia de ser un pacte entre el Parlament i Les Corts Generals, per a definir qui som, com ens relacionem, quines tasques assumim i amb quins recursos comptem, és a dir, el reconeixement nacional, el millor autogovern, i el model de finançament. Crec que s’equivoquen amb aquesta diagnosi, per això dic que és un article d’opinió. També exposa una visió peculiar sobre la consulta popular associada a uns drets fonamentals de la Constitució, després m’hi refereixo i insisteix de nou en una lògica errònia sobre el mandat democràtic sorgit del 27-S. En relació a la part dispositiva dels acords, com ja sol ser tradicional en aquest tipus de mocions que ens presenteu una al mes, voldríem demanar la votació separada d’alguns acords, perquè hi ha alguns acords amb els quals sí que estem d’acord, el Pere sembla que també hi està d’acord amb alguns, però d’altres doncs lògicament no podem signar. Per exemple, el primer acord, doncs no és el posicionament que defensem, estem en contra de les unilateralitats des d’ICV-EUiA i les coalicions i confluències on participem, defensem un projecte nacional que a partir de l’obertura d’un nou procés constituent reconegui el ple dret a decidir i la relació que Catalunya lliurement vulgui establir amb l’Estat espanyol, però no parlem directament d’independència, com és lògic. I el tercer acord, doncs creiem que és una interpretació molt lliure de dos articles de la Constitució, creiem que fa una lectura constitucional una mica estranya, o sigui, llegir que el dret a la secessió com a dret fonamental és una mica agosarat. Constata el dret a pronunciar-se


col·lectivament sobre una possible secessió a través d’un article que han buscat i posa “expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions, mitjançant la paraula, escriptura o qualsevol altra mitjà de reproducció”, crec que té una mica de “guasa”. Nosaltres insistim que només un referèndum, que està regulat a través de l’article 149 de la Constitució ens pot resoldre definitivament el conflicte de bloqueig, i la dinàmica de confrontació. Amb la resta d’acords, com denunciar els esforços de l’Estat per impugnar totes les lleis en lloc de resoldre el conflicte o expressar el suport al Govern de la Generalitat en regular l’emergència social o en denunciar l’ofec econòmic doncs estem d’acord.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gràcies Sr. Gutiérrez. Li faig una petita broma, em semblava que escoltava el Sr. Xavier Domènech amb els seus arguments.

. REGIDORA SRA. NÚRIA GIBERT, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Bé, a veure, nosaltres amb aquesta moció, que no ens hi hem sumat, però que votarem a favor, hi hem trobat algunes coses que també, diguéssim, no les compartíem 100%, nosaltres quan considera que l’Estatut havia de suposar una reconciliació entre el Govern espanyol i el català, doncs no ens sembla, no compartim aquest relat, tampoc ens és molt còmode l’apel·lació a la Constitució per a demanar la llibertat d’un poble, ens sembla una mica paradoxal, però en tot cas, com que la moció és de vostès i els acords no ens semblen malament el que farem és votar-la, sense ganes de desvirtuar-la. Compartim el fons de rebuig a la demofòbia reiterada que demostren les diferents institucions de l’Estat espanyol, es fixarà que nosaltres sempre parlem d’Estat espanyol, per a nosaltres Espanya és un concepte que no existeix, és un conjunt de nacions sense Estat i en general que veuen els seus drets col·lectius oprimits, per tant, sempre ens sentirà parlar d’Estat espanyol, li dic, perquè com que em parlava d’Espanya i demés doncs també li explico. Veiem que hi ha una demofòbia encarnada en una asfixia, com bé s’explica a la moció, una asfixia econòmica, constant, però també una asfixia a allò que legislen els representants del poble català, allò que volen administrar legítimament, a les demandes i fins i tot doncs l’acollida dels refugiats i, per tant, és una impugnació reiterada a la voluntat del poble català i a allò que han escollit democràticament. Una altra vegada tornem al debat de les legalitats i les legitimitats. Des d’una perspectiva, fins i tot, fixin-se, una perspectiva no nacionalista d’amor a la Democràcia, de sentit col·lectiu, del sentit comú, d’allò que ens és comú, l’actitud de l’Estat espanyol és absolutament inadmissible. Nosaltres sense voluntat d’allargar-nos, perquè a més és un debat que tenim a cada Ple, els hi diem a tot aquest reguitzell d’institucions que pretenen anar asfixiant la voluntat del nostre poble que segueixin asfixiant, que prohibeixin, que “marquin paquet” a la legalitat, perquè el debat de la legitimitat el tenen perdut i d’aquí, no sé, 18 no, ja 14 o 12 o els mesos que siguin, des d’una perspectiva no nacionalista, des d’una perspectiva d’amor a la Democràcia, de sentit col·lectiu, o des de qualsevol altra perspectiva que inclogui el sentit comú, nosaltres marxarem. Simplement fins aquí i moltes gràcies per haver presentat la moció.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Si no hi ha més intervencions, entenc acceptarem la votació separada dels acords. Per tant, deixin-me situar si us plau. Digui’m.

. REGIDOR SR. RAMON GUTIERREZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Sí, només separant el primer i el tercer, la resta es podrien votar conjuntament.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: I el PSC?


. REGIDOR SR. RAMON GUTIERREZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Et sembla bé separar el primer i el tercer acord?

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No passa res, Sr. Soler, que ja portem unes hores. Doncs passarem a la votació dels acords, en primer lloc, segon, quart, cinquè, sisè i setè:

TORN DE VOTACIÓ ACORDS 2n, 4t, 5è, 6è i 7è


Vots en contra: 1 (PP)

Abstencions: 0

TORN DE VOTACIÓ ACORDS 1r i 3r

Vots a favor: 18 (Convergència, CUP-PC i ERC-MES)

Vots en contra: 4 (ICV-EUiA, PSC i PP)

Abstencions: 0

(En aquests moments, essent les 21,09 h., es reincorporen a la sessió els

tres regidors del grup municipal de C’s).

9.- MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I

C’s PER SEGUIR TREBALLANT PERQUÈ LA WEB MUNICIPAL TINGUI UN

EQUILIBRI ENTRE ELS CRITERIS D’ACCESSIBILITAT, FUNCIONALITAT i

TRANSPARÈNCIA.

Atès que recentment l’ajuntament de Sant Cugat ha rebut novament el segell Infoparticipa a la qualitat i la transparència de la pàgina web municipal i ha obtingut el 100% de compliment dels indicadors d’avaluació. Si bé, actualment, la transparència ja és una obligació per la llei de transparència, la web municipal ja fa anys que compta amb aquest segell.

Atès que és un segell que analitza, a través de 52 indicadors, organitzats al voltant de 4 preguntes bàsiques, a les que la ciutadania té dret a tenir resposta: qui són els representants polítics, com gestionen els recursos col·lectius, com informen de la gestió d’aquests recursos, i quines eines ofereixen per a la participació ciutadana en el control democràtic.

Atès que, a banda, la pàgina web de l’Ajuntament compta ja amb la distinció de

la doble AA. Aquesta distinció significa que l'Ajuntament de Sant Cugat garanteix que la web és accessible per a totes les persones usuàries, ja que s'han seguit les WCAG 2.0 (Pautes d’Accessibilitat per al Contingut Web), publicades per la WAI (Iniciativa d'Accessibilitat a la Web) i recomanades pel W3C (Organització Internacional que orienta i estructura el desenvolupament global a la web), que són la referencia obligatòria a nivell internacional.

Atès que l'Ajuntament de Sant Cugat acredita que les pàgines d'aquesta web compleixen els punts de verificació de prioritat 1 i 2 de les pautes anteriorment esmentades, que significa un nivell d'adequació doble A (AA).

http://www.w3.org/WAI/

http://www.w3.org/

http://www.discapnet.es/web_accesible/wcag10/full-checklist.html


Atès que l'accessibilitat d'aquestes pàgines s'ha comprovat mitjançant el validador WAI existent a la xarxa i s'han testejat tant els html com les CSS (Cascade Style Sheet – Fulles d'Estil en Cascada) nivell 2.

Atès que treballar amb criteris d’accessibilitat, funcionalitat i transparència ha de seguir sent l’objectiu principal de la pàgina web municipal atès que:

Les persones amb discapacitat i altres col·lectius (com el de les persones majors) per les dificultats a les quals s'enfronten en el desenvolupament de la seva vida quotidiana i en l'exercici dels seus drets, precisen d'una protecció específica i singularitzada.

És necessari que es garanteixi la participació plena i efectiva d'aquestes persones en la nostra societat perquè exerceixin els seus drets i llibertats tenint en compte el seu tipus, grau de discapacitat o les seves dificultats pròpies.

Per a aquests col·lectius persisteixen nombroses barreres que dificulten l'exercici d'aquests drets i llibertats, un dels quals en la societat digital es troba en l'accés i ús de les pàgines web.

El concepte d’ “Accessibilitat Web” significa que totes les persones que ho desitgin i especialment aquelles en situació de vulnerabilitat puguin percebre, entendre, comunicar-se i interactuar amb una pàgina Web i que per a això s'han d'eliminar, en la mesura del possible, les barreres digitals que dificultin o limitin l'accés als continguts, productes o serveis per Internet.

Entenent que el terme “Accessibilitat Web” engloba moltes diversitats funcionals, incloent problemes visuals, auditius, físics, cognitius, neurològics i del parla i que no només empara a les persones que pateixen alguna discapacitat sinó que pot resultar beneficiosa per a:

o Persones majors. o Persones que estan aprenent els idiomes. o Persones amb nul·la o poca experiència en internet.

La legislació espanyola, mitjançant el REIAL DECRET 1494/2007, de 12 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre les Condicions bàsiques per a l'Accés de les Persones amb Discapacitat a la Societat de la Informació obliga a les webs de les Administracions Públiques a complir els requisits de prioritat 1 i 2 especificats en la norma actual UNE 139803: 2012 però avui dia s'han desenvolupat criteris més ambiciosos i eficients.

ACORDS

Primer.- Crear una comissió interna, integrada per tècnics municipals i representants dels partits polítics del consistori, que vetlli pel manteniment de la doble AA de la pàgina web municipal. Establint la periodicitat que es consideri i les circumstàncies o requereixin.

Segon.- Instar a l’Ajuntament de Sant Cugat que, en el sí d’aquest comissió, treballi perquè la pàgina web municipal mantingui la doble AA, ampliï els criteris d’accessibilitat i, alhora, hi hagi un equilibri entre aquests criteris i uns continguts

http://validator.w3.org/


visibles, funcionals, usables, amigables, fent que sigui una web pensada per als diferents dispositius mòbils.

Tercer.- Instar a l’Ajuntament de Sant Cugat que el faci visible a la pàgina web actual, la distinció de la doble AA de la qual disposa.

Quart.- Instar a les empreses concessionàries, entitats empresarials locals i organismes autònoms a complir amb els estandars mínims en funció de la llei d’accessibilitat.


. REGIDORA, SRA. JOANA BARBANY, EN NOM DE CONVERGÈNCIA: Bé, intentaré anar ràpid que és tard. Aquesta moció neix fruit d’una moció que van presentar el Grup de C’s fa 3 o 4 Plens, en la que es demanava que des de l’Ajuntament es seguís treballant per mantenir els criteris d’accessibilitat de la web, de la doble A, que és el que ens obliga la llei. La moció que presentem avui és fruit d’un treball que hem fet amb els tècnics de la casa, la qual l’hem treballat conjuntament amb el grup de C’s. Primerament, dir que crec que és inqüestionable l’aposta que hem fet des de l’Ajuntament pel que fa referència a la qualitat i la transparència de la nostra pàgina web. Penso que avui en dia és un exemple del que pot ser una web municipal, pel que fa a que és clara, que és responsive, que vol dir que es pot veure en qualsevol dispositiu, i que a més és actualitzada permanentment i podem aprofitar els continguts d’un suport en un altre. Però una web, com bé hem estat parlant, una web és una cosa que és viva, no és estàtica, cada dia canvia, per tant, doncs quan des dels Serveis Tècnics es penja una versió nova de la web o es fa una actualització, es posa una notícia, sovint fa que el validador de la doble A, que hi ha uns validadors que ho fan, doncs segons quan no està al 100% validat. Per tant, els acords que presentem, que presenta aquesta moció, van en la línia de crear una comissió interna establint la periodicitat que considerem que és la que cal per a fer aquesta valoració, aquesta avaluació dels criteris d’accessibilitat, que crec jo, que ja ho dic aquí, que pot ser dues vegades a l’any, que és en funció de quan fem les auditories internes i externes, que són al juny i al desembre, per tant, després de la Comissió Informativa convidaríem als Grups de l’oposició i del Govern a fer aquesta valoració de la doble A, que és la que ens obliga la llei. També faríem visible a la web aquest segell de doble A, i instaríem a les empreses concessionàries a que tinguessin en compte el criteri d’accessibilitat. Hi ha hagut esmenes de la CUP que, tot i que no han arribat a temps, m’agradaria comentar així per sobre, feien referència al tema de la terminologia, que deien que el TERMCAT diu que quan parlem d’un conjunt de webs és el web, per tant, correcte, ja ho farem servir així. I quan parlava de l’objectiu de la triple A, això ho vàrem parlar llargament a la Comissió Informativa i bàsicament com que la llei ens obliga a tenir la doble A, la triple A és com una específica i el que fa és no tenir en compte el que és la part més visible de l’estètica de la web. El nostre web municipal el que pretenem és donar visibilitat i que sigui amable i usable i a més a més mantenir un criteri triple A és complicat perquè hi has d’invertir molts recursos tècnics i seria impossible mantenir la triple A. Per tant, el que fem és la doble, que creiem que és evidentment la que se’ns demana i creiem que és suficient. I també hem aprofitat per fer un acord en les esmenes que no hem agafat però bé, que fa referència a tot el tema dels problemes de connexió a la Floresta, tot i que no té a veure amb la moció, doncs bé, prenc nota i ja puc dir, estava parlant abans amb el Sr. Ramon Piqué que ens comprometrem ara que hem pogut alliberar pressupost d’inversions que teníem


estancat doncs iniciar la licitació al llarg d’aquest 2016 per poder adjudicar el projecte de wifi o fibra òptica, ja veurem com, a la Floresta de cara al 2017.

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Bueno, agradecer la colaboración de la Sra. Joana Barbany en la redacción de esta moción. Inicialmente fue una propuesta que nosotros hicimos, pero debido a la limitación de mociones que indica en el ROM nosotros no hemos podido presentar. C’s planteó esta moción con la intención de que nuestra web tuviera la calificación doble A, como bien ha dicho, para que permitiera la fácil accesibilidad a personas con alguna discapacidad visual o personas mayores con ninguna experiencia en navegación por Internet. Nuestra segunda intención también era que parte del dinero que se destinó en su día para la modificación, hace un par de años, de la página web de 60.000 euros, pues incluyera un contrato de mantenimiento, cosa que nos confirmó la Sra. Barbany que no era así, que se había simplemente contratado para hacer la página Web, modificarla, pero no para hacer un seguimiento y un mantenimiento de la misma. Por tanto, desde este Grupo municipal, queremos agradecer enormemente al equipo técnico-informático de nuestra casa, del Ayuntamiento de Sant Cugat, que se haya puesto a disposición de la propuesta para mejorar esta herramienta dentro de sus muchas capacidades, ahorrando al municipio una inversión que debería haberse puesto a nuestro entender en la contratación inicial de la modificación de la página web municipal. Por último, subrayar la importancia de que estos estándares se utilicen a partir de ahora en el desarrollo de la nueva oficina virtual, que a partir de septiembre, en este año, facilitará las gestiones administrativas a los ciudadanos de Sant Cugat. Seguiremos con mucho interés el desarrollo y los resultados de la nueva herramienta virtual.


. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Bé, nosaltres hi estem d’acord i votarem a favor, tot el que sigui millorar l’accessibilitat ens sembla bé. No tenim clar, malgrat això no ens hi oposem a que calgui per això crear una nova comissió, en aquest cas amb tècnics i polítics, tenim moltes comissions creades per molts temes, però en tot cas, si així ho creuen necessari doncs endavant i sí dir que ens ha sorprès que la moció ja que parla d’accessibilitat i tenint en compte el cinisme i el debat que vàrem tenir en el Ple anterior pel que fa al castellà doncs ens ha sorprès que parlant d’accessibilitat no hi hagués cap referència a la necessitat de la llengua castellana al web. Celebro el canvi d’actitud de C’s.

. REGIDOR SR. RAMON PIQUÉ, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Sí, molt breu. Només dos titulars: un, és agrair l’actitud positiva de recollir les esmenes que com a CUP hem presentat, tot i que efectivament les vàrem presentar una mica més tard, 7 minuts concretament, més tard de l’hora que tocava, però en qualsevol cas, el que poso en valor és justament aquesta actitud positiva; i també l’altre titular en clau més florestana, doncs poder anunciar en certa manera que el 2017 per fi arribarà la fibra òptica al Casino de la Floresta.

TORN DE VOTACIÓ

(El present punt fou aprovat per assentiment de tots els membres electius

presents)


10.- MOCIÓ DEL GRUP D'ICV-EUiA INSTANT EL GOVERN DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA A RECUPERAR LA GESTIÓ DE L'EMPRESA

D'ABASTAMENT D'AIGUA EN ALTA “AIGÜES TER-LLOBREGAT”. Atès que Aigües Ter-Llobregat (en endavant, ATLL) era una empresa pública

adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, creada pel Govern de la Generalitat l'any 1990, sent responsable de l'abastament d'aigua de més de 100 municipis de les comarques de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. ATLL és una peça clau per tal de garantir un servei públic d’aigua i de qualitat que asseguri l'abastament a 4,9 milions de catalans i catalanes i les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen. De la seva gestió depèn el bon estat ecològic de les masses d'aigua que alhora són font d'abastament. Concretament els rius Llobregat i Ter, i tots els aqüífers d'ambdues conques, a més a més de la del Besòs i la Tordera.

Atès que el marc legal desenvolupat des del 1879 fins el 2011 estableix la constitució d’un model públic de gestió de l’aigua que garanteixi la governabilitat del país i la universalització del servei, establint un clar caràcter públic des que l’Estat va proclamar la “Ley de Aguas de 1879” fins al vigent “texto refundido de 2002”.

Atès que l'Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga, entre d’altres, les competències a la Generalitat de Catalunya en “l'organització de l'administració hidràulica, inclosa la participació dels usuaris”. A tal efecte, l'article 34 del Decret Llei 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, adjudica a la Xarxa d'Abastament Aigües Ter–Llobregat: “La producció i el subministrament d'aigua potable per a l'abastament de poblacions per mitjà de la xarxa d'abastament Ter–Llobregat, la qual és un servei públic d'interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, que comprèn, en tot cas, la regulació dels recursos hídrics i l'adopció de determinacions per a la millor explotació en quantitat i qualitat, la planificació, la redacció dels projectes, l'execució de les obres, la gestió i l'explotació de les instal·lacions”.

Atès que la responsabilitat municipal en l’abastament d’aigua als seus ciutadans des de la Constitució espanyola fins a la legislació específica del Règim Local s’estableix l’obligació ineludible de les municipalitats de garantir als seus respectius veïnatges l'abastament d'aigua potable i el sanejament, independentment del nombre d’habitants.

Atès que el nou marc legislatiu establert amb la Llei de simplificació i millorament de la regulació normativa aprovada pel Parlament de Catalunya, el 22 de desembre de 2011, l'anomenada Llei Òmnibus, va facilitar el desmantellament de les institucions públiques d’aigua cabdals per a aquest país. Atès que a les seves disposicions addicionals va determinar la possibilitat de prestació indirecta del servei d'abastament mitjançant la xarxa Ter-Llobregat, i va atorgar al Departament de Territori i Sostenibilitat la licitació i l’adjudicació dels contractes administratius de gestió i prestació de serveis públics en matèria d’aigües de Catalunya, aprovats al Decret Legislatiu 3/2003 del 4 de novembre, i, a més, considera de manera indirecta com a ingressos de la Generalitat de Catalunya els drets de naturalesa econòmica aconseguits per l’explotació i la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat. També va determinar que es dissolgués l'Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, incorporant-se el seu patrimoni a la Generalitat i es va subrogar en la


posició jurídica de l'Ens d'Abastament d'Aigua, pel que fa als béns, els drets i les obligacions de qualsevol tipus de què sigui titular.

Atès que l'Assemblea de l'Organització de les Nacions Unides el 2010 va declarar l'accés universal a l'Aigua i el sanejament un Dret Humà fonamental per a la Vida. I la privatització de la gestió de l'aigua introdueix altres prioritats, alienes al bé comú, com són les mercantils, de negoci i de beneficis que l’allunyen, i fins hi tot s’oposen a la preservació d’aquest dret bàsic.

Atès que ATLL disposava d’un complet parc d’instal·lacions modernes i d’infraestructures ben conservades que suposaven un actiu aproximat de 950 milions d’euros que s'havien pagat amb l’aportació econòmica de la ciutadania a través dels seus impostos, la tarifa, l’aportació directa dels ajuntaments connectats, el cànon, i amb aportacions del Fons de Cohesió europeu. Els municipis havien fet aportacions per a la connexió amb el sistema Ter-Llobregat i, per tant, eren copropietaris de les infraestructures.

Atès que ATLL pública subministrava anualment un volum de 229 Hm 3 amb un molt bon rendiment del 95,14%. El 2010 va ser considerada la segona millor empresa pública del món per la Global Water Awards. ATLL és una empresa perfectament viable i solvent amb petites correccions al sistema tarifari. El dèficit d’explotació que va assolir en alguns exercicis, i que es va utilitzar per tramitar la privatització de la seva gestió, es va originar en bona part per la manca d’actualització de les tarifes en Alta.

Atès que només dos anys després d'endegar el procés de privatització d'ATLL el preu de l'aigua havia augmentat ja més d'un 100%.

Atès que, amb la privatització, la gestió d'Aigües Ter–Llobregat s’atorgà a la multinacional ACCIONA mitjançant un procés administratiu. Una gestió per part d'ACCIONA que han comportat en data de 6 de març de 2016 dues sentències del TSJC que anul·len l’adjudicació de la gestió a ACCIONA i un informe demolidor de l’Oficina Antifrau de Catalunya sobre la facturació entre empreses del mateix grup i la concessionària que conclou que la Generalitat de Catalunya ha de sancionar amb la resolució del contracte.

Atès que la pràctica ha demostrat que la privatització d'ATLL ha suposat un augment de preus, efectes negatius sobre el bon estat ecològic de les masses de l'aigua i incertesa laboral dels treballadors i treballadores d'ATLL.

Atès que ara com ara continua sense estar justificat de manera tècnica, econòmica, social i ambiental la gestió privada d’ATLL atès que el procés administratiu ha estat anul·lat pel TSJC que avalava l'execució de mesures cautelars i, per tant anul·lació de la concessió, i finalment un informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya que insta la Generalitat de Catalunya a sancionar amb la resolució del contracte amb ACCIONA.

Per tot l’exposat, el grup municipal d'ICV-EUiA proposa al Ple de l'Ajuntament

de Sant Cugat que adopti els següents ACORDS:

PRIMER.- Instar el Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat a determinar els sistemes d'abastament i sanejament d'aigua en Alta com a béns


comuns i com a un servei que atén un Dret Humà essencial per a la vida; per tant, com a estructures d'estat no objecte d'afany de lucre i, per tant, no privatitzables.

SEGON.- Instar el Govern de la Generalitat i al Departament de Territori i Sostenibilitat a anul·lar la concessió de gestió a Acciona sobre ATLL.

TERCER.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Territori i Sostenibilitat a la recuperació immediata de tot el que suposa la gestió del sistema ATLL i que torni a crear una empresa pública per a la seva gestió o que resti integrada dins l’Agència Catalana de l’Aigua de manera transitòria.

QUART.- Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Departament de Territori instin a aquesta nova empresa pública a la creació d'un reglament que contempli els espais necessaris de participació ciutadana que facilitin els mecanismes imprescindibles de transparència, control municipal i també de control ciutadà.

CINQUÈ.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Territori a què emprin tots els recursos legals que estiguin al seu abast per a penalitzar totes les irregularitats detectades per l'Oficina Antifrau de Catalunya.

SISÈ.- Instar el govern de la Generalitat a fer públic el calendari de la recuperació de la gestió pública d’ATLL.

SETÈ.- Instar el Govern de la Diputació de Barcelona que a través de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i concretament del Grup de Treball d’Adaptació al Canvi Climàtic, Comissió del Cicle Local de l’Aigua, redacti els models tipus d’expedients administratius, tècnics, jurídics i econòmics, per facilitar els processos d’internalització del servei del cicle integral de l’aigua així com una metodologia de participació ciutadana per abordar les codecisions en matèria d’aigua.

VUITÈ.- Instar el Govern de la Diputació de Barcelona que explori acords de col·laboració tècnica i econòmica amb el CONGIAC (Consorci per a la Gestió d’Aigües de Catalunya) per tal d’impulsar els processos de municipalització de l’aigua en els municipis de la demarcació de Barcelona que ho sol·licitin i així millorar les economies d’escala.

NOVÈ.- Traslladar els presents acords als municipis de la demarcació de Barcelona, al Departament de Territori i Sostenibilitat, a ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya i a la Plataforma Aigua és Vida.



EUiA: Bé, dir que aquesta moció que presentem ha estat treballada majoritàriament per la Plataforma Aigua és Vida i, fer constar que va ser aprovada pel Ple de la Diputació de Barcelona el passat 26 de maig, a instàncies del Grup d’Entesa. Potser fer un resum del que nosaltres qualifiquem com un culebró, que va començar quan Aigües del Ter-Llobregat era una empresa pública, adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, creada per la Generalitat l’any 90 i era responsable de l’abastament de l’aigua a més de 100 municipis de diferents comarques que en total comprenien aproximadament uns 5 milions de persones, així com totes les activitats econòmiques que s’hi desenvolupaven. De la seva gestió, doncs, depenia el bon


estat, o depèn, el bon estat ecològic de les masses d’aigua que alhora són font d’abastament i ens estem referint concretament als rius Ter-Llobregat i a tots els aqüífers de les dues conques, així com el Besós i la Tordera. Durant el procés de privatització que va fer el Govern de Convergència, 35 municipis van aprovar una moció a proposta també d’Aigua és Vida, que acordava fer marxa enrere en tot aquest procés administratiu. Malauradament, aquesta moció que es va presentar al nostre Ajuntament, en aquell moment no va sortir endavant. Aquesta moció el què feia era alertar sobre l’accés a l’aigua potable, l’augment del cost que podia tenir aquesta aigua, el patrimoni comú que suposa el parc d’instal·lacions i infraestructures i finalment, les aportacions realitzades per a la connexió Ter-Llobregat que havien fet part dels municipis, entre d’altres. Tot i això, la gestió d’Aigües Ter-Llobregat, es va privatitzar atorgant la gestió a la multinacional ACCIONA, una gestió que ha comportat a data 6 de març de 2016 dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·len l’adjudicació i un informe que, pensem, demolidor, de l’Oficina Antifrau de Catalunya sobre la facturació que entre empreses del mateix grup s’ha donat i que, per tant, conclou que la Generalitat de Catalunya hauria de sancionar amb la resolució del contracte. Tot i això, a dia d’avui encara nosaltres no sabem veure que aquesta concessió i privatització tingui cap sentit o cap justificació ni tècnica, ni econòmica, ni social, ni ambiental. És per tot això que aquesta moció insta al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat a determinar els sistemes d’abastament i sanejament d’aigua en alta com a béns comuns i com un servei que té en un dret essencial de la vida i, per tant, com estructures d’Estat que no estan subjectes a afany de lucre i no són privatitzables i insta també a anul·lar la concessió de la gestió a ACCIONA sobre Aigües Ter-Llobregat i a la vegada i per acabar, la moció demana crear una empresa pública per a la seva gestió o que resti integrada dins de l’Agència Catalana de l’Aigua, de manera transitòria, i la creació d’un reglament que contempli els espais necessaris de participació ciutadana que facilitin els mecanismes imprescindibles de transparència, control municipal i control ciutadà.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Bé, el nostre Grup hi donarà suport, perquè entenem que l’adjudicació aquesta està comportant, més enllà dels titulars, una revisió del que hauria d’haver estat la contractació de l’aigua, en aquest cas, i bé, el que proposa la moció en definitiva és instar la revisió i a més crear una Comissió en el Parlament de Catalunya, que nosaltres creiem que estaria molt bé per intentar delimitar no quins han estat sinó què s’ha de fer fins ara que potser és el que més ens interessaria als ciutadans. És a dir, allò que s’havia fet malament en el seu moment intentar redreçar-ho i fer-ho bé. Vull recordar que també en el nostre Ajuntament ja hem començat els treballs de la Comissió de l’Aigua que en diem, que és per veure si es pot remunicipalitzar el servei d’aigua i, per tant, trobem encertat que en aquesta licitació que es va fer en aquell moment i que a més ha estat tombada també pels Tribunals, s’hauria de clarificar i entenem que en el marc del Parlament és el més adient, per això hi donarem suport i bé, felicitats per haver-la presentat.


MES: Bé, certament alguna cosa s’haurà de fer perquè com diu la moció estem en un procés de finalització de judicialització i, per tant, la licitació, el contracte, està en una circumstància de complicació i la Generalitat haurà d’entomar, el Govern de la Generalitat, haurà d’entomar aquesta circumstància, agradi al conjunt del Govern o no i, per tant, hauran de tirar endavant les possibles reversions o altres actuacions que hi hagi o una nova adjudicació o un aspecte com el que comenta la moció. Certament, no és que sabem com ha de funcionar tot el tema d’ACCIONA però sabem quines són


les possibles responsabilitats econòmiques que pugui tenir el Govern i, per tant, també s’han de tenir en compte. En qualsevol cas, el nostre grup hi donarà suport. També afegir, com han dit les anteriors persones que han intervingut sobre el punt que parla de la municipalització, tenim una part que parla de l’aigua en alta i l’altra de l’aigua en baixa. Justament la setmana passada vàrem fer la primera reunió d’aquest aspectes sobre estudiar com tenim, quina és la fotografia de l’aigua en baixa a la nostra ciutat per poder, a partir d’aquí, prendre les conclusions que es duguin. Bé, en qualsevol cas, el nostre grup hi donarà suport.

. REGIDORA SRA. MUNIA FERNÁNDEZ-JORDÁN, DEL GRUP MUNICIPAL

DE C’s: Actualmente existe una modificación de la ley en el Parlament, que está en fase de comparecencias, por tanto, es un debate que se está llevando a cabo en la Administración que tiene competencias para regularlo. Como es habitual en este Grupo, no entraremos en colisión con el Parlament, en este caso, que es donde además C’s tiene representación. Por lo tanto, nos abstendremos.

. REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Bé, aquest debat el vàrem tenir ja fa uns quants anys, fa quatre anys vàrem votar en aquest Ple l’adhesió a la Plataforma Aigua és Vida, que demanava, precisament, que no es produís la privatització d’Aigües Ter-Llobregat. En aquell moment, com que no havien passat 4 anys, en algun moment es desprenia que la nostra visió era una mica apocalíptica, quan dèiem que, per exemple, augmentaria dràsticament el preu de l’aigua. Ara que han passat 4 anys hem vist alguna d’aquestes conseqüències, un encariment brutal de l’aigua que gestiona Aigües Ter-Llobregat, i en aquest cas, doncs el fet que s’hagi gestionat malament la privatització ens donarà una oportunitat de nou, perquè el que és evident és que l’encariment d’un bé essencial com és l’aigua, no és un cotxe, no és un rellotge, és una cosa molt necessària, doncs l’encariment dràstic posa en entredit la seva accessibilitat universal i l’únic que fa, el que no posa en entredit és que hi ha uns pocs que es forren mentre els altres ens seguim empobrint. Per tant, benvinguts els errors que s’han comès, que s’assumeixin responsabilitats i tornem això a mans públiques, que és d’on mai hauria d’haver sortit.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Per part del Govern, bé, nosaltres en primer lloc hem de dir que la titularitat pública mai s’ha posat en qüestió i, per tant, estem parlant de la gestió. La gestió pot ser directa, per la mateixa administració, o pot ser indirecta. Per tant, estem parlant de que mai, no els ajuntaments ni el Govern renunciaran a la competència sobre l’aigua. En segon lloc, també posar sobre la taula que és veritat que la gestió de l’aigua en alta i, per tant, les Aigües Ter-Llobregat, era una gestió pública que acumulava uns dèficits anuals i això estem parlant de prèviament, això és cert Ignasi i això està parlat a l’Àrea Metropolitana, acumulava uns dèficits anuals. Els dèficits, evidentment, es van voler posar i, per tant, recuperar i els dèficits de la gestió tant pública, com en el seu cas, de manera indirecta a través de l’externalització van pivotar sobre la ciutadania i, per tant, això és complex en el moment en que efectivament aquests dèficits es podien haver anat assumint de manera paulatina, any rere any, però com que això no es va fer de cop en el moment en que el Govern de la Generalitat, i hi estarem d’acord o no hi estarem d’acord, va decidir externalitzar la gestió d’aquest servei, les empreses que concorrien a la concessió efectivament necessitaven tenir el compte de resultats i, per tant, equilibrat i, per tant, el compte de resultats equilibrat comportava automàticament un increment del preu de l’aigua, perquè l’aigua en alta ja no ens venia amb aquell preu aprovat de fa 10 anys, sinó que se’ns actualitzava a tots de cop i això ens va suposar a la ciutat de Sant Cugat un increment doncs molt alt que tots els alcaldes i la majoria d’alcaldes de l’Àrea


Metropolitana no hi estàvem d’acord. Nosaltres en aquest cas no defensarem, per dir-ho d’alguna manera, si la millor fórmula és una gestió indirecta o si és una gestió directa. Nosaltres creiem que s’ha d’analitzar cas per cas i, per això ho estem fent en el cas de la nostra ciutat, analitzar cas per cas el què és, de quina manera millor podem prestar aquest servei a la ciutadania. El que sí és cert que en aquest moment el Parlament de Catalunya ha aprovat precisament una moció a la qual insta al Govern a elaborar un informe exhaustiu i a detallar les circumstàncies sobre aquesta concessió. Ens agradaria molt que es recuperés aquesta memòria històrica on s’explica el perquè del dèficit d’Aigües Ter-Llobregat i perquè en el seu dia no es van imputar els increments que corresponien, potser va ser una decisió d’aquell moment, però estaria bé poder recuperar-ho i poder saber perquè no es van anar incrementant paulatinament els increments i ens van venir tots els increments de cop. I en darrer terme, dir que el Departament, en aquest cas de Territori i Sostenibilitat, ha posat una multa ateses les darreres informacions que han aparegut, una multa em sembla que és de més de 4 milions d’euros a l’empresa, però el que seria la rescissió del contracte no és tan fàcil, i això ho sabem per experiència municipal que quan hem hagut de rescindir un contracte hem hagut de precisament portar-ho a la Comissió Jurídica Assessora, etcètera, etcètera. Per tant, creiem que s’estan fent les coses en la bona direcció i nosaltres ens abstindrem en aquesta moció.


EUiA: Bé, jo admeto aquestes explicacions que ha donat del deute que podia tenir, però també vull recordar que quan es va fer aquesta cessió o externalització com vostè ha dit de la gestió, en aquells moments el Sr. Mas-Colell estava, diríem, collat pels deutes o que tenia realment seriosos dubtes de si la Generalitat podria seguir o no endavant i al mateix temps que es van posar a la venda molts edificis propietat de la pròpia Generalitat jo crec que el fet d’externalitzar aquesta concessió i tots ho sabem, i ara jo no recordo la xifra i, per tant, no la diré, perquè no me’n recordo, però sé que va comportar un ingrés patrimonial efectiu per a la Generalitat molt i molt substanciós. Potser és casualitat, però això va coincidir.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Jo crec que no és casualitat, Sra. Casamitjana, va portar un ingrés a la Generalitat per poder continuar prestant serveis i no haver d’afrontar retallades en serveis bàsics, com va haver d’afrontar malauradament per un deute que es va trobar el Sr. Mas-Colell, i tant.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sí, només perquè consti en Acta en el Llibre de sessions, que es diu, la contradicció d’Iniciativa en el fet d’haver fitxat, precisament, a l’ideòleg de l’operació ACCIONA i que l’han fitxat com a responsable de Medi Ambient a l’Àrea Metropolitana el seu propi partit i llavors porten una moció carregant contra la persona que va portar això. Certa contradicció, m’entendran que els ho he de dir, clar.

. REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Bé, és evident que llegim diaris diferents i ens informem per llocs diferents, perquè en el moment que vàrem discutir fa 4 anys, jo entenc la necessitat de liquiditat i això és un argument que bé, no ens ha servit per res, perquè la necessitat la seguim tenint, i és pa per avui, gana per a demà, i això ho hem dit i fins que no deixem de pagar determinades coses no ho aconseguirem, però en aquell moment Aigües Ter-Llobregat era una empresa eficient, viable econòmicament i no hi havia motius objectius per fer-ho més enllà d’un motiu objectiu que és la liquiditat, però no ens fem trampes, que la liquiditat era legítima? potser sí, però no diem que hi havia moltes a


fer perquè era una empresa eficient i en aquell moment, quan vàrem discutir la moció, ningú ho va posar en discussió això. En tot cas, jo segurament no beneeixo els mateixos diaris i em crec unes altres fonts, perquè ha semblat que “es va discutir a l’Àrea Metropolitana”, ostres!, doncs si s’ha discutit a l’Àrea Metropolitana ja estic a favor necessàriament, no?

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No ho deia en aquest sentit.

. REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Ah, ho he entès malament. En aquest cas, dir que era una empresa viable i eficient i que d’acord que hi havia altres motius, d’acord, però no barregem coses perquè penso que tampoc cal, vaja.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Era una empresa amb un dèficit molt important i amb un dèficit tan important com que calia fer un increment de les quotes de l’aigua a tots els municipis i es va decidir que allò no es feia i que s’assumia a través dels impostos de tots els ciutadans i ciutadanes. I en el moment en que es decideix externalitzar la gestió evidentment aflora aquest dèficit i clar, i això s’ha de posar en solfa. Jo no hi estic d’acord i potser ho hauria fet diferent, no li sé dir, el que crec és que tots, a veure, hem d’explicar tota la realitat i, per tant, no és tan senzill com dir, bé, partir de..., no, és que les coses tenen memòria, tots plegats i molts Grups polítics d’aquí hem estat gestionant Aigües Ter-Llobregat, totes les formacions polítiques menys vostès, tenen i van tenir en el seu dia la Presidència d’Aigües Ter-Llobregat, per tant, jo també els ho dic, està molt bé que vostès portin la moció aquí, el màxim respecte, però també tinguin memòria, senyors d’Iniciativa, que crec que els convé tenir-la. Doncs a vegades no ho sembla, o almenys no ens ho sembla a nosaltres.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 10 (CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA i PSC)

Vots en contra: 0

Abstencions: 15 (Convergència, C’s i PP) 11.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s SANT CUGAT PER A LA CREACIÓ D’UN CENS D’ADN CANÍ I A FAVOR DEL FOMENT DEL CIVISME.

Dado que los excrementos caninos abandonados en las vías públicas es uno de los principales problemas de limpieza e higiene en la ciudad de Sant Cugat. Teniendo en cuenta que nuestro municipio no es ajeno a una problemática ligada a la falta de civismo de algunos vecinos propietarios de perros y que, desde hace años, el vecindario de la ciudad exige una actuación efectiva contra las personas que abandonan en plazas, parques y calles las heces de sus mascotas y teniendo en cuenta que es muy frecuente encontrar excrementos de perros en lugares cercanos a escuelas, guarderías, zonas infantiles. Situación que se agrava en otoño con la caída de las hojas de los árboles que pueblan la ciudad.

Dado que el perro se ha ganado a lo largo de la historia un sitio al lado del ser humano, que es un amigo fiel y ha quedado más que demostrada su excelente actividad en faenas como la caza, guardería o pastoreo, así como terapias de acompañamiento.


Dado que, la Ordenanza de 1 de septiembre de 2000 “Sobre Tenencia y Circulación de Animales Domésticos” regula la materia, haciendo referencia a los derechos y obligaciones de los ciudadanos propietarios o poseedores de perros.

Dado que, habiendo transcurrido casi 16 años desde su entrada en vigor, han

de ponerse sobre la mesa nuevas iniciativas en beneficio de todos: animales y

personas y dentro de una perspectiva profundamente respetuosa con los derechos de ambos.

Dado que, si bien en la actualidad, el sistema de identificación más conocido en

nuestras mascotas es el microchip, han surgido nuevos avances tecnológicos que

nos permiten complementar el microchip con el ADN de nuestro perro.

Dado que la principal ventaja que nos proporciona el ADN de nuestra mascota es que es único, no puede quitarse, ni cambiarse ni borrarse con lo que se pueden obtener los siguientes beneficios para la comunidad:

a) En caso de abandono o pérdida de una mascota, permite conocer cuál es su

dueño a través de la muestra de ADN, pues como es conocido, existen muchos casos en donde el propietario de la mascota recurre a rasgar y arrancar el microchip al perro, antes de proceder a su abandono para dificultar que el propietario sea encontrado.

b) También en los casos de abandono de camadas, a través de una muestra de ADN de un cachorro se conoce a la madre, y por tanto se localiza igualmente al infractor que ha procedido al abandono de los cachorros.

c) Ante la brutalidad de que algún vecino procediera a dar muerte de su mascota, tras ser encontrada ésta, se podría detectar igualmente al infractor tras la muestra de ADN.

d) Igualmente en los casos en los que se producen accidentes de tráfico a causa de una mascota, se facilitaría mucho más la labor policial de encontrar al responsable de la mascota a través de su ADN.

e) Por otra parte, resulta enormemente útil, en caso de agresión, bien entre perros, o bien de una mascota hacia un viandante, ya que se obtendría igualmente a través del ADN, y la base de datos al responsable de la mascota.

Dado que, no obstante, la idea de crear la base de datos se trae a debate con el

objetivo primordial de interés público de que, con las pruebas de ADN, se detecte al

propietario de dicha mascota que no haya procedido a recoger en vía pública los excrementos que haya originado el can para que sea fácilmente localizable y, por lo tanto, sancionable.

Dado que queremos evitar problemas de salud pública, donde el principal grupo de riesgo son los niños pequeños, que pueden resultar parasitados al llevarse a la boca las manos sucias por tierra u objetos contaminados por huevos existentes en parte de los excrementos caninos abandonados. Y teniendo muy presente por su importancia que otros grupos de riesgo son: pacientes de sida, inmunodeprimidos, pacientes sometidos a determinados tratamientos oncológicos, trasplantados, ancianos y embarazadas, siendo todos ellos victimas fáciles de estos parásitos que pueden vivir durante largo tiempo en el medio ambiente.

Dado que en la actualidad hay municipios que, tras implantar un censo por ADN ha visto como se han reducido en torno a un 80% las defecaciones caninas en


las vías públicas y zonas de juego infantil. En las zonas periféricas de la ciudad apuntan a un 60% de reducción de defecaciones caninas.

Dado que este sistema está siendo implantado en numerosas ciudades

españolas como Tarragona, Cádiz, Sevilla, Hernani y países europeos, como Italia, Francia y Reino Unido así como en EEUU.

Por todo ello, proponemos al Pleno del Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallés

la adopción de los siguientes ACUERDOS:

1º.- Dotar de un marco legal que soporte la identificación por ADN en los perros de nuestra localidad, modificando para ello la Ordenanza “Sobre Tenencia y Circulación de Animales Domésticos” lo que conllevará a mejorar el bienestar animal, la imagen de la localidad, las condiciones higiénico-sanitarias y medio ambientales del municipio, así como conseguir una tenencia responsable por parte de los propietarios de perros.

2º.- Modificar la Ordenanza “Sobre Tenencia y Circulación de Animales Domésticos” para modificar el importe de la sanción ante la no recogida de heces de nuestras mascotas, a ser posible que no exceda de la cuantía de 250€, pues a través de esta moción no se intenta buscar un afán recaudatorio, sino el objetivo de concienciar al responsable de mascotas de sus obligaciones y de la defensa del animal.

3º.- Modificar los artículos 13.2 y 14 de la Ordenanza “Sobre Tenencia y

Circulación de Animales Domésticos”, para “incluir la obligación de los propietarios de perros de aportar una muestra de ADN al momento de censar el animal en los servicios municipales” y en su artículo 22.1 para incluir el coste del análisis de ADN a cargo del infractor.

4º.- Durante los primeros seis meses de la entrada en vigor de la nueva

Ordenanza, y para fomentar su implementación, el Ayuntamiento abonará al

propietario del can el 100% del coste que le haya supuesto la obtención de la

prueba de ADN. Pasado ese tiempo se estudiarán otras vías de bonificación.

5º.- Apertura de un período de información pública para que las

asociaciones de vecinos, las asociaciones vinculadas con la tenencia responsable de animales y los vecinos de Sant Cugat puedan aportar sus propuestas para la implementación de este servicio.

6º.- El reforzamiento de las campañas de concienciación y

sensibilización aunándolo con la información del censo de ADN canino dirigida a los propietarios de perros en relación a la necesidad de implementarlo y fomentando que se recojan las heces y se mantenga limpio el pavimento.

7º.- La puesta en marcha del servicio de detección de heces mediante el

ADN a través de un concurso público para la adjudicación del mismo o bien a través

de un acuerdo con la Universidad.




DE C’s: Bueno intentaré ser lo más breve posible dada la duración del Pleno. Queremos traer dos consideraciones: la primera es que la intención con esta moción era la de dotar de un marco moderno a la ciudad para acometer un problema que es el incivismo de unos pocos y que además con ello lograríamos parar enfermedades que a través de las heces de los perros se pueden transmitir a los niños o a otro tipo de enfermos; y en segundo lugar, que el ADN tiene muchas aplicaciones que en un futuro muy cercano pueden arreglar muchos problemas, que sin duda va a ser un sistema de seguridad. No obstante, hemos mantenido conversaciones con la Plataforma Animalista de Sant Cugat y siendo su deseo verla detenidamente en la Taula de Benestar Animal la llevaremos allí para su análisis y estudio y esperemos que sea un éxito. Muchas gracias a todos los grupos y retiramos la moción.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Moltes gràcies. La seguirem treballant perquè efectivament la creiem molt interessant i d’interès per a la ciutat.

(La present moció fou retirada de l’Ordre del Dia)

12.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC PEL COMPLIMENT DE LA LAÏCITAT A CATALUNYA.

Atès que en funció dels principis legals que estableix la Constitució respecte al laïcisme de l'Estat, i del dret a la llibertat ideològica i religiosa en tot el territori estatal, la convivència pacífica entre les diferents religions i entre les diverses sensibilitats i que únicament només pot quedar garantida des de la més absoluta neutralitat en l'àmbit institucional.

Atès que l'exercici de la llibertat religiosa, com a dret fonamental, ha de protegir-se i promoure's, d'acord amb els principis constitucionals i dins de el marc de l'Estat, social i democràtic, de dret, establert per la nostra Llei fonamental.

Atès que, amb data 15 de desembre de 2004, es va signar un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Lliga per la Laïcitat, plataforma d’entitats que està formada per Cooperació, Unió General de Treballadors UGT, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica FMRP, Comissió Obrera Nacional de Catalunya CONC, Federació de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya FAPAC, Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya USTEC-STE’s, Gran Lògia de Catalunya i Balears (G.L.S.E.), Gran Orient de Catalunya (G.O.C.), Ateus de Catalunya, Confederació General del Treball CGT, Moviment Laic i Progressista, format per Esplais Catalans, Escola Lliure El Sol, Casals de Joves de Catalunya, cooperativa Entorn, Acció Escolta de Catalunya, Fundació Terra i Fundació Ferrer i Guàrdia.

Atès que les institucions que subscriuen aquest conveni reconeixen la conveniència de la separació o distinció entre el poder polític i les creences religioses, és a dir, la laïcitat.

Atès que les institucions esmentades reconeixen els drets que es deriven de la llibertat de consciència, de pensament i religiosa, limitats pels altres drets de tots els homes i de totes les dones i per les normes de convivència. I que reconeixen també que cap dels drets relatius a una determinada creença, religió o línia de pensament concrets, no ha de ser imposat com a deure a ningú.


Atès que la laïcitat afavoreix la convivència en el pla d’igualtat entre totes les

possibles opcions espirituals, sense oposar-se a cap i respectant-les totes. Que cal construir un teixit cívic fonamentat en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions personals i socials que no intentin imposar-se per damunt de les altres. Que la laïcitat és garantia de diàleg i d’intercanvi pacífic i fecund entre les persones i les idees.

Atès que la laïcitat exigeix la separació entre l’àmbit polític, que regeix l’organització general de les societats humanes, i l’àmbit religiós o filosòfic, que permeten a tot ésser humà d’escollir el sentit que dóna a la seva vida. El primer domini pertany al dret públic, mentre que el segon pertany al dret privat.

Atès que la convivència en societat ha de permetre l’assoliment d’un equilibri entre les esferes pública i privada. L’àmbit o l’espai públic defineix allò que és comú. Les conviccions espirituals, religioses o no, pertanyen a l’àmbit privat, en el sentit que no són compartides per tothom. Però aquesta privacitat de les conviccions espirituals, religioses o no, no vol dir que aquestes es limitin a un afer íntim, ja que implica també l’exteriorització de la llibertat de culte, l’associació i la persecució d’objectius; tenen, doncs, una dimensió social.

Atès que l’exercici i el desplegament dels drets i dels deures associats a la democràcia genera la construcció de la “Ciutat” com aquell espai en el qual tots els seus habitants es reconeixen iguals. El reconeixement de l’altre, amb independència de la seva raça, llengua, origen, gènere o religió, és la característica dominant d’una societat democràtica avançada. El reconeixement de l’altre és el primer valor, precisament, de la laïcitat.

Atès que la laïcitat preserva l’espai públic de les ingerències de qualsevol creença, ideològica, filosòfica o religiosa que tingui vocació monopolística i excloent. La laïcitat defensa la societat democràtica de la seva fragmentació en comunitats oposades i preserva la unitat de l’espai públic, al qual tothom pertany.

Atès que la laïcitat és molt més que una barrera front a qualsevol creença totalitarista i sectària. És un principi actiu que impregna la societat i les persones i que promou el dret de pertànyer a una religió i el dret a no tenir cap religió. La laïcitat és l’humanisme derivat dels valors democràtics que fa a tots els homes i a totes les dones radicalment iguals en l’espai públic per tal de garantir el seu dret a ser diferents en l’espai privat.

Atès que la Lliga per la Laïcitat, creada a Barcelona el 13 d’octubre de 2003, aniversari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, és un conjunt d’entitats socials, que abasten des del món sindical fins a associacions de pares i mares d’alumnes i sectors representatius d’inquietuds pedagògiques fortament arrelades a la societat catalana, i vol contribuir a fer costat al Govern de la Generalitat de Catalunya per tal que basteixi un veritable espai públic en què sigui possible un diàleg democràtic, d’impuls dels valors humanistes que integren la tradició del pensament progressista català.

Atès que la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de la Presidència, vol establir una línia de col·laboració amb la Lliga per la Laïcitat que permeti una reflexió conjunta i un observatori compartit sobre la llibertat de


consciència, sobre la seva vigència efectiva, sobre les fórmules del seu impuls i sobre les mesures adequades per a la seva preservació.

Atès que les administracions públiques, entre elles els Ajuntaments, no han d’identificar-se amb cap creença religiosa ni cap creença filosòfica, i que cap creença religiosa ni cap creença filosòfica no ha de pretendre imposar-se a través del poder polític.

Per tot el que hem exposat demanem a l’Ajuntament de Sant Cugat l’adopció dels següents acords de Ple:

PRIMER.- COMPROMETRE’S a aplicar, dins del propi àmbit d’actuació municipal, els objectius expressats en el Conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Lliga per la Laïcitat, en el sentit de separar les actuacions pròpies de la gestió i representació municipal de qualsevol manifestació de caire religiós.

SEGON.- COMUNICAR aquests acords al Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, a les AAVV de Sant Cugat i a la resta d’entitats registrades en el registre municipal.


. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Aquesta és una moció que s’emmarca, la vàrem presentar també molt similar en l’anterior mandat i és precisament, fa referència als acords que en el seu moment va fer la Generalitat amb la Fundació Ferrer i Guàrdia, en representació de la Lliga per la Laïcitat, i en aquest cas no m’estendré, perquè la moció jo crec que és prou clara, hi ha uns acords que, diguéssim, són d’intencionalitat, que es poden aplicar des de tots els nivells de l’administració i hi ha uns altres acords, que evidentment que hi ha una coresponsabilitat econòmica per part de la Generalitat però que en tot cas l’Ajuntament de Sant Cugat no l’hauria d’assumir. Ens quedem només amb la part expositiva, amb la part propositiva, amb la separació del que seria la llibertat del culte o la llibertat de creença hauria de quedar en l’esfera personal i que, per tant, hauríem d’intentar deslligar en el màxim possible aquesta situació en el nostre municipi. Segurament ens preguntaran, i on? I quan? I com es produeix aquest lligam? Doncs bé, amb un acte molt nostrat, amb un acte de la nostra Festa Major, que és reconèixer, entre d’altres coses, a la Missa de Festa Major, com un acte oficial i promogut per l’Ajuntament. Nosaltres en aquest cas, creiem que no hauria d’estar d’aquesta manera i, per tant, instem a que hi hagi aquesta separació i, per tant, dir que separem en aquests termes aquesta funció i amb altres termes que promoguem perquè en la nova reformulació de la Constitució el nostre Estat passi de ser un Estat aconfessional a un Estat laic. No m’estendré més. Gràcies.

. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Bueno, nuestra posición es contraria, evidentemente, a esta moción, puesto que entendemos que, como dice el PSC, ellos promoverían una reforma de la Constitución para que el Estado no fuera, supongo, entiendo, el Estado fuera laico, no aconfesional. Entonces, bueno, España se ha configurado desde el año 78 como un Estado aconfesional, pero no un Estado que promueve la laicidad, como hay otros Estados de la Unión Europea, como Francia por ejemplo. España reconoce el factor religioso como un elemento inherente a la persona, que esta misma determina libremente de qué manera lo integra en su vida. La Iglesia Católica es con mucho la


entidad que más aporta en la lucha contra la exclusión social y en innumerables ámbitos de la sociedad. Aquí en Sant Cugat, es la entidad que participan mayor número de santcugatenses y es la entidad asistencial más antigua de nuestra ciudad, llevando a cabo, con diferencia, la mayor parte de las iniciativas de ayuda, solidaridad, colaboración y lucha contra la pobreza y exclusión social, haciéndolo CARITAS, aquí en Sant Cugat. La ceremonia religiosa que tiene lugar durante la Fiesta Mayor, que es liturgia de la Iglesia pero también es, sin duda, fruto de la tradición, o sea, es un acto de tradición y por eso se incluye, entendemos, en el programa de las actividades de la Fiesta Mayor y por eso no se integran otros muchos actos religiosos que se hacen durante el año en ningún otro calendario oficial del Ayuntamiento, es decir, multitud de actos religiosos que se hacen no se incluyen pero este sí, porque es una tradición además de ser liturgia de la Iglesia. No es obligatorio participar, quien no quiera pues puede no ir y poniéndola en el programa se da la posibilidad de quién quiera asistir pues que lo pueda hacer, sabiéndolo porque está incluido en el programa.

. REGIDOR SR. RAMON GUTIÉRREZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Ho farem sense protecció. Nosaltres votarem a favor d’aquesta moció. Compartim el posicionament de la Lliga per la Laïcitat, que defineix la laïcitat com una ètica civil, universalista, independent de qualsevol confessió i ideologia. La laïcitat no és una religió més, ni és una opció materialista, però tampoc ha de confondre’s amb la mera aconfessionalitat o neutralitat de les institucions. Nosaltres creiem que és un passet més del que és l’aconfessionalitat. En aquest Ple ja hem intentat que s’aprovés instar al Govern de l’Estat denunciar el Concordat amb el vaticà, per exemple, signat el 79 i negociat per un Govern preconstitucional, però no ens n’hem sortit. També hem demanat sempre que els càrrecs institucionals que vulguin assistir a alguna litúrgia ho facin a mode personal, que és com s’ha de practicar les religions i les creences, no utilitzant el càrrec. I també hem demanat que els actes religiosos no formin part dels actes institucionals, com és el cas de la Missa de Festa Major, que el PSC ja s’hi ha referit. És per tot això que nosaltres donarem suport a aquesta moció.

. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES:. Nosaltres també hi donarem suport, com no podia ser d’una altra manera, de fet, aquest conveni el va signar l’any 2007 el qui en aquell moment era el President d’Esquerra Republicana, Josep Lluis Carod-Rovira i, per tant, un motiu més per dir que evidentment compartim el que s’hi diu. No entenc, ara per no repetir-me, tenia una part del discurs fet, però comparteixo plenament tant el que ha dit els companys del PSC com d’ICV-EUiA, no acabo d’entendre el plantejament del Sr. Benejam, perquè la laïcitat no és l’ateisme, la laïcitat justament el que es pretén és el punt de trobada entre les persones religioses, persones agnòstiques i persones atees i, per tant, el que pretén és que les institucions públiques quedin absolutament al marge i no s’involucrin en aquesta concepció. Llavors, pretendre o fer creure que la laïcitat com si fos alguna cosa contraposada o que va en contra de la Religió Catòlica, en aquest cas, com feia referència, doncs crec que no és de rebut, perquè no estem parlant d’ateisme, que és molt respectable també i tampoc passaria res. Llavors nosaltres sí que treballem per una República Catalana Laica i esperem que quan constituïm aviat, en 15 mesos, doncs la Republicà catalana, doncs aquesta sigui laica i esperem comptar amb el suport de tothom per a que sigui així. I per acabar dir que, bé, hi ha una petita diferència entre un Estat aconfessional i un Estat laic, i jo crec que per a que s’entengui, sobretot sense ser gaire entès, doncs que entitats com és l’Església Catòlica siguin els grans evasors d’impostos, per exemple, no paga l’IBI, doncs això és propi d’un Estat aconfessional com el que estem ara, no és el que esperem que sigui en la futura República Catalana.


. REGIDOR SR. SERGIO BLÁZQUEZ, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Creemos que la moción que nos trae al Pleno el PSC este mes sobre la laicidad del Estado, no deja de ser un intento, yo ya lo había sospechado, pero lo he adivinado porque no era muy complicado, el intento de volver a escribir el epílogo de una moción que ya se presentó en su día en este mismo mandato y que tenía como punta de lanza el intento de sacar la Misa del Seguici de Sant Pere del programa y ya en su día, en este mismo Pleno del Ayuntamiento nos posicionamos al respecto y finalmente la moción no prosperó. Decía Groucho Marx, en una frase célebre que todos habremos escuchado que “la política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar después los remedios equivocados”. Bien, esta frase que realmente no es agradable de escuchar, por la parte alícuota de responsabilidad que nos corresponde, cabe decir que en este caso sí tiene hoy algo de razón. El PSC intenta crear un problema donde no lo hay y en España y Cataluña no es excepción, hemos sabido construir un Estado laico y los ciudadanos pueden convivir pacíficamente teniéndolo claro. A la vez, son conscientes que una gran parte de la cultura de nuestro país tiene hondas raíces en el Cristianismo y en menor medida, no menos importante, también del Islam o del Judaísmo, incluso atávicos ritos paganos que hayan podido sobrevivir a nuestros días, no en vano nadie podrá eliminar u obviar que nuestra ciudad se llama Sant Cugat, el pueblo se desarrolló alrededor del Monestir y celebramos la Festa de Sant Pere. Por todo lo expuesto, nos abstendremos en la votación.

. REGIDOR SR. RAMON PIQUÉ, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Jo, com vostès saben, sóc de Montcada i si no ho saben ara ja ho saben, i abans de ser ateu vaig ser escolà durant molts anys i recordo que una vegada vaig anar a visitar el mossèn, ja era gran, a la residència on era, i li vaig dir: “Mossèn, no hi masses seminaristes darrerament” i em diu: “gràcies a Déu”, em va dir, “gràcies a Déu”. Suposo que era una persona molt lúcida, però més enllà, de la part anecdòtica, per treure ferro una mica i total a l’hora que és posar una mica d’alegria al tema, el que em va xocar que aquesta moció no està qüestionant en absolut la importància o l’aportació que ha fet el Cristianisme a la cultura occidental, en absolut va per aquí, com s’ha volgut ara apuntar fa un momentet, sí que el text és el recull del conveni entre la Generalitat i la Lliga de la Laïcitat, tal qual, me l’estava mirant i dic, ostres!, això ho he llegit a algun lloc i era justament el que acabava de deixar en clau de moció. Estem d’acord amb el contingut d’aquest text, d’aquest moció, també és veritat i aquí, crec que el Sergio ho apuntava, doncs m’ha semblat que en Pere Soler vol treure el tema de la Missa en motiu de la Festa Major, amb la qual cosa també estem d’acord, pensem que la Missa no hauria de formar part, des del punt de vista protocol·lari, de la Festa Major, tot i que no tenim en compte que aquesta activitat com a tal formi part del programa de la Festa Major com a tradició popular que és. Per aquesta raó donarem suport a aquesta moció.

. TINENT D’ALCALDE, SRA. CRISTINA PARAIRA, EN NOM DE

CONVERGÈNCIA: Sí, nosaltres votarem en contra, en el següent sentit: a veure, apart del que ja s’ha dit, que sembla que la intenció de la moció sigui una, però aquí el que diu exactament la moció, el que tots estem aprovant exactament a l’aprovar o si s’aprovés aquesta moció és que ens comprometrem a aplicar dins del propi àmbit d’actuació municipal els objectius expressats en el Conveni de Col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Lliga per la Laïcitat en el sentit de separar les..., bé, això queda molt bé, però el conveni, que és un conveni que no està en vigor en aquests moments, és un conveni que es va fer el 2004 fins el 2007, aquest conveni amb la


Generalitat, és cert que ara s’està treballant, però ens estem adherint a un conveni que apart de dir això i de que se li va pagar una subvenció de 30.000 euros a aquesta entitat, en aquests moments no hi ha més. Una altra cosa és el posicionament que puguem tenir respecte a la Missa, l’aconfessionalitat, si no paga IBI l’Església suposo que es perquè alguna cosa la deu emparar, que poden no estar d’acord però deu haver alguna cosa legal que l’empari, almenys en vigor, en aquests moments, ja ens agradaria, però vull dir que algun motiu justificat, o sigui que siguin defraudadors així dir evasors fiscals, doncs potser sí que tenen alguna cosa que els empara, que no ho sé i sinó que la paguin. Però bé, aquí parlem molt alegrement, llavors representa que estem aprovant una moció que en el fons el que vol és que la Missa Major no formi part dels actes de Festa Major. Ens adherim a un conveni que en aquests moments no està en vigor..., no sé, la trobem una mica estranya i amb tota la bondat així ho diem. Estem d’acord en que es celebri la Missa Major, en aquest cas Convergència, a la nostra ciutat. Creiem que una cosa és Estat aconfessional, una altra cosa és la laïcitat, que està molt bé, però no entenem la laïcitat entesa com a excloent de les tradicions que pot haver darrere d’aquests fets com és el cas que nosaltres celebrem la Festa Major per Sant Pere, ens agradi o no, i no vol dir que sigui obligatori anar a missa ni que tothom hagi d’anar, però la tradició és aquesta i pensem que una cosa no està renyida amb l’altra i, per tant, votarem en contra.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Gràcies als que s’adhereixen a la moció, que la moció no diu que ens adherim en el conveni, perquè si vostès llegeixen bé diu: “els objectius expressats en el conveni de col·laboració, en el sentit de separar les actuacions pròpies de la gestió municipal de qualsevol manifestació de caire religiós”, no diu “ens adherim al conveni”. Per tant, la primera. La segona qüestió és que, miri, jo, avui me l’he preparat, però març 2013, en un document de 9 planes, “la Direcció de Convergència Democràtica de Catalunya ha resumit l’esquema de refundació de la formació que haurà d’aprovar el Consell Nacional d’aquest dissabte, pel que fa a l’eix social [...] posa la redistribució de la riquesa com a objectiu, la defensa de la laïcitat comprensiva i el bé comú”. Ho diuen vostès en els seus papers. Maig 2016: una enquesta realitzada a la Comarca del Baix Llobregat per Convergència Democràtica de Catalunya diu que “entre altres coses que aboguen per la separació entre Església i política, la laïcitat de l’Estat és la posició predominant entre les bases convergents, 88,5%”.

C’s: papers fundacionals de 2010, això sí, una nota curiosa, en el preàmbul fan

aparèixer ús de laïcisme, poc usual en el llenguatge polític. Diu: “el laïcisme identitari, aquest concepte representa un interessant exercici d’abstracció política que assimila un laïcisme identitari al tradicional laïcisme religiós. Així entenem el laïcisme identitari seria una absoluta separació i neutralitat entre l’esfera identitària (identitat nacional, s’entén) i l’esfera política”. Sr. Blazquez, jo crec que avui no les encerta gaire, però vaja. En tot cas, la moció només demanem canviar i només demanem que es comenci a caminar en el sentit de demanar a la Generalitat que activi aquest acord i que a Sant Cugat ho posem també en pràctica i que siguem, com en d’altres coses, com vàrem ser precursors també amb l’escola segregada per treure-li concert, doncs siguem-ho també en el tema de la laïcitat.

. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Como el Sr. Èric Gómez ha hecho referencia a mi directamente, por alguna afirmación mía, yo le quería comentar que sí, que la laicidad no, pero el laicismo, que también aquí se le llama laicidad pero implica un poco el componente de laicismo en sentido negatorio del hecho religioso de las personas, desde el punto de vista social, pues es


evidente que aquí hay una tradición que es de algunos actos religiosos, como por ejemplo la Misa Mayor, y la tradición está ahí, no nos la inventamos, hace muchísimos años que está, entonces se lo digo también al Sr. Pere Soler y también al Sr. Piqué, también le decía que yo antes de ser Católico, no había sido nunca monaguillo, al contrario que usted, pero ahora sí soy Católico.

. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: En primer lloc jo el que he dit és que en un Estat laic l’Església evadiria impostos si no pagués l’IBI i he parlat de per això no som laics, som un Estat aconfessional i nosaltres treballarem perquè sigui així. Treballarem perquè sigui així i sí, hi ha alguna cosa que els empara molt a pesar nostre, alguna cosa els empara.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sr. Gómez, és que se l’ha entès com que vostè acusava a l’Església d’evadir impostos per no pagar l’IBI.

. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: No, no, el que vull dir és que m’agradaria poder-la acusar d’evadir impostos per no pagar l’IBI.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Bé, vostè té un posicionament, però hem d’acollir-nos al que ens diu el marc legal, a nosaltres ens encantaria cobrar l’IBI, també li dic, ens agradaria molt cobrar-lo i sense cap excusa, però malauradament no podem.

. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Sí, per això he dit que en un Estat laic això no passaria i jo he dit això i m’agradaria que fos així. Nosaltres no neguem el fet religiós, crec que ningú que s’entengui com a laïcista, només demanem la separació entre el fet religiós i el poder polític i el poder públic, i això no és el que succeeix avui en dia, no és així, la incorporació de la Missa, per exemple, n’és un exemple, però també que algunes entitats o associacions, pel fet de ser religioses i d’una religió en concret, estiguin exemptes legalment de pagar uns impostos concrets tampoc és així. Per tant, nosaltres no ho neguem, només demanem la distinció. Tothom és lliure de tenir la creença que vulgui, només faltaria, tot el respecte per a totes les religions, també tot el respecte per a les persones agnòstiques i per a les persones atees i les institucions públiques haurien de ser de tothom i, per tant, separades i estar al marge de qualsevol confessió religiosa.

. REGIDOR SR. SERGIO BLÁZQUEZ, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Sí, només per fer una petita broma al Sr. Pere Soler. Recordi’m que en el seu sant no el feliciti ara a Sant Pere, no sigui que s’ho prengui malament.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gràcies, Sr. Blázquez. És una broma, és una broma, el felicitarem igualment.

Be, escoltin, jo crec que el debat està exhaurit i bé, cadascú ha posat les seves

posicions sobre la taula. A mi em sembla que la Festa Major té molts actes, que aixopluguen a tothom, que tothom s’hi pot sentir representat i que volen que els hi digui, que és lliure per tothom anar o no anar a la Missa de Festa Major i que és una tradició i bé, sincerament o personalment penso que no seria la mateixa festa ni la mateixa celebració si no poguéssim també compartir l’espai del Monestir de manera popular, perquè no oblidem que el que volem és compartir aquest espai del Monestir de manera popular.

TORN DE VOTACIÓ



Vots en contra: 12 (Convergència i PP)

Abstencions: 3 (C’s)

13.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES PER DECLARAR FELIP VI PERSONA NON GRATA A SANT CUGAT DEL VALLÈS.

Atès que el monarca espanyol Felip VI, en tant que cap del Regne d’Espanya, representa la màxima figura institucional d’un Estat que impedeix el lliure exercici del Dret a Decidir del poble de Catalunya.

Atès que la monarquia com a institució representa uns valors completament

allunyats de la igualtat entre ciutadans.

Atesa la falta de respecte institucional de Felip VI cap a la Presidenta del

Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, el passat dilluns, 11 de gener, negant-se a rebre-la en audiència pública perquè li fos comunicat el nomenament del nou President de la Generalitat de Catalunya.

Atesa la postura no neutral que ha adoptat Felip VI envers el procés polític que

viu Catalunya, i atès que, a priori, se li hauria de pressuposar una neutralitat institucional que sí que han adoptat altres monarquies com la britànica en el conflicte entre Escòcia i el Regne Unit.

Atès que prop d’una desena de municipis dels Països Catalans ja han declarat

Felip VI persona non grata.

Atès que el Ple ordinari de 16 de febrer de 2015 va rebutjar una moció per

col·locar l’efígie de Felip VI en un lloc preferent de la sala de plens.

Per tot això, el grup municipal d’ERC-MES proposa que el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat acordi:

PRIMER.- Declarar persona non grata el monarca Felip VI i qualsevol altre representant de la monarquia espanyola en tant que representant d’un Estat que impedeixi el lliure exercici del Dret a Decidir del poble de Catalunya.

SEGON.- Evitar participar com a Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en qualsevol acció que suposi un reconeixement de la figura de Felip VI o de la monarquia espanyola.

TERCER.- Comprometre’s de forma explícita a no penjar l’efígie de Felip VI ni a

la sala de plens ni a cap espai de titularitat municipal.

QUART.- Comunicar els acords adoptats en sessió plenària a la Casa Reial.


. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Qüestió d’ordre. Ens agradaria saber si després de l’informe del Secretari, els senyors


d’Esquerra Republicana, el Grup municipal, retiraran la moció o la continuaran. La continuaran?

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Evidentment la continuarem.

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: D’acord, no, no, és només una pregunta abans d’abandonar el Ple. Vista la manifiesta ilegalidad de esta moción en base al informe del Secretario, C’s Sant Cugat, fiel a nuestros principios, no votará esta moción ni ninguna otra, que además de ser un insulto a la convivencia de nuestra ciudad, sea manifiestamente ilegal y nos haga perder el tiempo, de nuevo, en lugar de dar soluciones a los problemas de la ciudad.

(En aquests moments, essent les 21,54 h., els tres regidors del grup

municipal de C’s abandonen la Sala de Plens).


. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Espero que marxin, que no s’ofenguessin per aquest trosset que hi ha de camí.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Cadascú és lliure de fer el que vulgui.

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Sí, per això m’espero a que marxin, i així...al lavabo, no, van? Bé, aquesta és una moció que en el llenguatge de la Sra. Paraira fem molt alegrement i em fa molta gràcia perquè vostè quan no està d’acord amb una moció diu que la fem molt alegrement. Doncs la gent d’ERC-MES fem aquesta moció molt alegrement, de fet estem molt contents i encantats de la vida de dir el que tindrem ocasió de dir en aquests moments. Bé, repassant l’informe jurídic que ha fet el Secretari, ajustant-se com sempre a la rigorosa interpretació de la Llei, que no podia ser d’una altra manera, podríem dir que, de fet el que hauria de ser il·legal, llegint aquesta interpretació de la Llei, és l’existència d’una monarquia, és a dir, d’uns que volen considerar-se representants d’un Estat però que no els ha escollit democràticament ningú, de fet, són gent que no els ha escollit mai enlloc, ni tan sols a la Comunitat de Veïns, perquè viuen en un palau, vull dir, no han tingut mai aquesta, no han tingut que passar mai per aquest tràmit tan pesat que a vegades és, els que som aquí, que ens hem de presentar a les eleccions, que ens votin i tot això, sinó que són el què són, simplement perquè són fills dels seus pares, que home! té mèrit. Ara fem tots plegats, llàstima que s’hagin anat al lavabo una altra vegada els senyors de C’s, però fem l’exercici d’analitzar tots plegats això, sense prejudicis, sense càrregues ideològiques. Això és literalment surrealista en ple segle XX i, és que la pròpia Constitució espanyola, aquesta llei sacrosanta, aquesta llei que és absolutament intocable per alguns que estan asseguts aquí i pels que s’han anat al lavabo, diu que tots els espanyols són iguals davant la Llei i diu que també, diu també que tots els espanyols tenen els mateixos drets a l’hora de poder accedir a un càrrec públic. Home! hi ha alguna cosa aquí que se m’escapa, perquè hi ha uns que són espanyols i molt espanyols per cert, que no compleixin aquesta normativa. Clar, els que som republicans, perquè ho som. Doncs coi! Ho som perquè els nostres valors, els valors que hauria d’inspirar la nostra societat són: la igualtat, la fraternitat i la llibertat. I no els privilegis, la supremacia, i l’abús de poder. Aquest Rei i tota la seva Reial Família, són descendents, directes a més, de Felip V, aquell rei que ens va negar tots els nostres drets com a poble, de fet


gairebé els mateixos drets que ens nega avui l’actual Rei. Abans hem parlat de l’ofec a que ens sotmet l’Estat espanyol, i el Rei n’és el seu màxim representant. I a més, no sé si és l’actual o el pare, que em sembla que és Rei Emèrit, no sé, em faig una mica d’embolic, però va ser el Rei Joan Carles que va dir un dia que la llengua catalana mai havia estat perseguida a Catalunya. Jo dic, aquest senyor o bé no se n’ha assabentat de res, que també pot ser, o simplement és cínic. No sé què és pitjor. El pare de Felip VI va ser escollit directament per Franco, és a dir, que aquesta monarquia està legitimada per un dictador. Aquesta gent té un pressupost anual de 8 milions d’euros, per anar a caçar elefants, pagar capricis als seus amants, comprar vestits la Reina, vestits les princesetes, viatges per tot arreu. Aquest Rei que demanava austeritat enmig del Palau Reial quan feia el discurs de Nadal envoltat de velluts, de làmpades d’aquestes d’aranya, amb tot d’efígies de tothom demana austeritat. Això sí, la seva germana, el seu cunyat, que són Ducs, això sí que ho tenen, resulta que se n’estan aprofitant de la seva influència i a més han estafat a Hisenda, però és que a Hisenda també li ha estafat la família directa del Rei, una tieta, uns cosins. Bé, en fi, aquests que tenen empreses opaques a paradisos fiscals. I ens parla d’exemplaritat. Jo crec que això és tenir molta barra. De fet, aquests reis són aquells reis que deien en un amic que tenen empresari que va implicar-se en el tema de les targetes black, després de rescatar a un banc com és BANKIA, amb 23.000 milions d’euros, aquest empresari que va gastar-se 34.000 euros amb la targeta black, la Reina i el Rei li deien “un beso yogui”.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Ha d’anar acabant. Ja sé que és apassionant el món de l’Hola però hem d’anar acabant.

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: És que m’agrada molt aquest món. Això de “yogui” s’ha de ser molt amic per a que t’ho diguin, perquè a mi els meus amics mai a la vida em dirien “yogui”. De fet, el Rei és el mateix que es va negar a rebre a la Presidenta del Parlament escollida democràticament. Avia’m, que tot això que es va estalviar la Presidenta Forcadell i tot això que s’ha estalviat el Sr. Rufian, perquè alguns encara tenim dignitat i no ens rebaixem a anar a donar explicacions al Rei. Deia aquí, el que m’agradaria tenir el suport amb aquesta moció del Govern, que formem part plegats d’un Govern independentista, que desconnecta cada dia una miqueta més d’aquest Estat, un Govern que ens ofega. Fa poquet ho estàvem defensant plegats i espero doncs tenir el suport a aquesta iniciativa, sobretot perquè vull pensar que aquest país que hem de fer plegats, a banda de ser una República Catalana, des del punt de vista de justícia social, també ho sigui des del punt de vista que el nostre representant l’escollirem a les urnes.

. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Lo primero que voy a decir es que lamento mucho el inicio de la intervención de la Sra. Ingla, sobre todo cuando los representantes de C’s, que han querido ausentarse aquí porque no han querido votar esta moción, que el propio Secretario ha dicho que era ilegal, que no es legal votar esto, bueno, lo ha dicho el Sr. Secretario, si tienen quejas se pueden dirigir a él, y le rebaten lo que crean conveniente desde el punto de vista jurídico, pero lo tienen un poco complicado, pero bueno. Pero lamento las bromitas que ha hecho usted cuando salían ellos, porque ellos tienen el derecho a quedarse y tienen el derecho a irse, a votar o a no votar, o a presenciar o a no presenciar este debate. Yo particularmente, a pesar de que estoy en contra de lo que usted dice me quedo y además escucho lo que usted dice con todo el respeto y no empiezo a burlarme de nadie aquí cuando habla, pero ustedes sí, diciendo que van al lavabo,


que van todos juntos, que no sé qué. Lo encuentro lamentable. ¿Vale? Y de hecho esto baja el listón bastante del Pleno, de este Pleno. Yo le pediría que no lo haga, le pediría que critique las posiciones, o sea, que argumente, que critique las posiciones de los demás, pero que no haga burla. Por favor. En cuanto a que el Rey no ha sido escogido, pues sí, el Rey no ha sido escogido, el Rey…y además usted ha dicho que al Rey lo puso Franco. Bueno, la monarquía existía antes de Franco, antes de que Franco naciera, bastante antes. No, no, este Rey no, el padre del anterior Rey, el Rey Emérito, Franco restauró la monarquía, no la puso, la restauró. El período irregular, digamos, fue la Dictadura, no la monarquía. Usted lo pone al revés. ¿Qué gastan? Bueno, el otro día oía que también decían que el presupuesto de…que se gastaban 8 millones de euros al año y no sé qué, como si se lo gastaran en “compritas” y tal, y ese es el Presupuesto de la Casa Real, el presupuesto de las Presidencias del Estado en otros muchos Estados es incluso bastante mayor que de 8 millones de euros al año. ¿El Sr. Benach no gastaba verdad? El Sr. Benach que se compraba neveritas y cositas y extras para su coche oficial de Esquerra Republicana, no gastaba, este señor no gastaba, era muy austero en su cargo, ejerciendo su cargo y se instalaba en su despacho aparatitos que valían 6.000 euros para escuchar música. Siempre con el argumento de que el Gobierno nos asfixia. Yo, hoy, si tengo que mirar las mociones, diría que casi en el 100% de las mociones hemos oído que siempre el Estado español es el culpable. El Estado español siempre es el culpable. Bueno, quiero decir, es que no saben decir otra cosa, es que no tienen otros argumentos que decir que el Estado español es el culpable de todo lo que les pasa a Cataluña, de todos los problemas, de todo, de todo y eso no es así.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Ha d’anar acabant Sr. Benejam.

. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Yo claro, en este momento votar una moción que es ilegal, como ha dicho el señor Secretario pues es lamentable que la tengamos que votar, pero bueno, es lo que hay.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sí, vagi per endavant per dir que hi ha molts països del món occidental que tenen com a sistema organitzatiu la monarquia i em sembla que són països que a vegades ens emmirallem en ells, parlem dels països nòrdics, Suècia, Dinamarca, parlem d’Anglaterra, Bèlgica també, podríem anar parlant, Noruega, Luxemburg, etcètera, etcètera, tots els països de la Commonwealth. Això no vol dir que sigui un sistema que a nosaltres ens agradi, nosaltres ens definim republicans, però això tampoc no significa que menystinguem la figura que ostenta en aquest moment el Rei com a cap de l’Estat i sí, nosaltres votaríem a favor de determinades qüestions per modificar aquesta estructura d’Estat, per avançar en aquesta reforma de la Constitució ens agradaria poder-ho posar, nosaltres lluitarem des del nostre partit, des dels nostres fors de debats en que instem a modificar aquesta figura i que aquesta figura doncs esdevingui un President d’una República, doncs com tinguin altres països, com tinguin els Estats Units, com tenen a Itàlia, França, però mentre tinguem aquesta figura jo crec que ens podem referir humorísticament però crec que tampoc l’hem de menystenir. De la mateixa manera que no podem permetre, jo crec que no podríem permetre aquí a Sant Cugat, utilitzar la paraula “non grata”. Qui som nosaltres per determinar una persona “non grata” en una ciutat d’una persona que no ha fet absolutament en res contra la ciutat? Miri, fa uns mesos, la CUP va presentar per a fer persona “non grata” el Nuñez. Aquí encara podríem agafar-nos a un fil de dir, escolta, aquesta persona ens està fent, ens està perjudicant, però és que el Rei, en aquests moments, aquí a Sant Cugat “ni pincha ni corta”, jo crec que ha vingut una vegada i


alguna vegada que deu haver vingut al CAR, però vaja, no entenc que aquest Consistori s’hagi de posicionar davant d’una cosa que és força, diguéssim, que té força càrrega, que és la de declarar “persona non grata” i persona “non grata” al Rei. Per tant, no tindran la nostra complicitat, no tindran el nostre vot favorable perquè entenem que no procedeix.


EUiA: Bé, nosaltres votarem a favor de la moció, perquè considerem a la monarquia i als seus representants una institució que en cap cas representa les nostres conviccions ni la concepció que tenim ni de la Democràcia i la igualtat dels ciutadans. I votarem a favor, tot i considerant que la seva aplicació probablement no tindrà cap repercussió en la ciutadania ni en el funcionament ni en la normativa de la nostra Corporació Local. També entenem que declarar “persona non grata” al Rei Felip VI tampoc significa ni cap injúria ni cap menysteniment com crec que diu, exactament així, l’informe del Secretari i creiem que tampoc en cap cas es pot considerar una acusació greu. D’altra banda, creiem que l’aprovació de la moció no blinda pas la possibilitat de col·locació de la seva efígie a la Sala de Plens, doncs aquest fet, creiem, que està blindat pel nostre ROM, en el qual això ja queda clar. I pel que fa a la participació de la Corporació municipal en actes a favor de la monarquia, creiem que la potestat és de la màxima autoritat municipal i, per tant, és ella qui pot decidir com i si ho fa o no. Així doncs, amb la convicció de que la proposta definitivament tampoc aporta cap canvi substancial al nostre ordenament votarem a favor en base a les nostres conviccions republicanes.

. REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Sí, faré un exercici de síntesi i d’autocensura perquè si dic el que penso del Rei acabo a Comissaria avui. Després del que ha dit la Mireia, a més, no crec que calgui afegir moltes coses, només dir que és curiós, perquè de vegades sembla que..., o sigui, estem tenint un debat de debò sobre si el Rei és un personatge desitjable o no?, és que em sembla increïble. És evident que és una figura anacrònica, medieval, vaja, mantinguda amb els diners de tots i, per tant, penso que això ja motiva el simple fet de elevar-lo a “non grat”. Només una qüestió: a mi els temes històrics, sóc una mica susceptible, vaja, no, sóc profundament susceptible, i quan he sentit que l’anomalia va ser de la dictadura no és ben bé cert. Vull fer l’apreciació, aquí el 14 d’abril de 1931, aquí a l’Estat, es van votar unes forces que no eren les monàrquiques, el Rei, que abans l’havia posat el dictador, va fotre el camp, perquè devia veure de què anava la cosa, bé..., sí, sí, municipals, però va ser ell el que va fotre el camp, i aleshores qui va nomenar l’antic Rei evidentment és el Dictador, o sigui, qui el va nomenar Cap d’Estat va ser el Dictador. No oblidem això, no passa res, però ho dic perquè m’ha semblat que no, que bé, va haver uns anys que no i després van tornar. No. En tot cas, aquesta família Borbònica ha fet moltes coses dolentes contra el nostre país, apart de les qüestions lingüístiques, va cremar Xàtiva el 1707, és incomptable! Per tant, creiem que ens sobren els motius i esperem que la votació surti afirmativa perquè moltes vegades parlem molt de fer gestos però després a l’hora de la veritat doncs no deixem debatre mocions, perquè és curiós però aquesta la podem debatre, en canvi Nuñez y Navarro no, aquesta em sembla que hi va un informe però en canvi la de Nuñez y Navarro no la vàrem poder debatre. Bé, coses curioses que passen a Sant Cugat de vegades.


CONVERGÈNCIA: Bé, aquesta és una moció que el nostre Grup no comparteix i els avanço que votarem en contra, però que no compartim bàsicament perquè no som


partidaris de faltar al respecte a ningú, ni de declarar persona “non grata” a ningú, també pensem que tampoc ha de ser el motiu del debat d’aquest Ple municipal i no ens agradaria i no ens agrada tractar als altres com tampoc no ens agradaria que ens tractessin a nosaltres. També els assegurem que des del nostre Grup tampoc tenim una simpatia especial cap a l’actual Rei Felip VI i no li tenim una simpatia especial perquè hi ha tota una sèrie de fets consumats que ho justifiquen. No hi tenim una simpatia especial perquè tampoc hi ha empatia, perquè no compartim projecte, perquè la seva visió de la realitat catalana divergeix també molt de la nostra i perquè discrepem i no ens entenem i perquè també ha mostrat en moltíssimes ocasions una manca de respecte a la qüestió catalana, però això no justifica que nosaltres li paguem amb la mateixa moneda i justament per aquest motiu, perquè no tenim la intenció de faltar al respecte a qui és el Cap d’Estat de l’Estat veí, creiem que el procés justament d’independència l’aconseguirem des del convenciment, des del somriure i des d’una dinàmica positiva. Per tant, nosaltres votarem en contra.

. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Bé, el convenciment al Rei dubto que el convencin, però en qualsevol cas, a mi em costa d’entendre que si no es té una simpatia especial es voti en contra de la moció. Vostès estan votant al costat del PP, estan votant al costat del PSOE, i C’s no ho sé perquè no hi són, no diré res més, perquè no vull semblar mal educada, però miri, diu “a nosaltres no ens agradaria que ens ho fessin”. Però és que s’oblida d’una cosa essencial, els que estem aquí ens han escollit a les urnes, i el dia que no ens tornin a escollir no hi serem, és que aquesta és la diferència Sra. Fortuny, no es compari mai ni vostè mateixa mai de la vida amb això, perquè, vull dir, és que vostè està molt per damunt de tot això, vostè està aquí perquè l’han escollit de forma democràtica i a més en el seu cas, un Govern que ha estat escollit i a més són molts regidors. Vull dir, que es poden sentir superlegitimats, no es posin a aquesta alçada. Jo lamento profundament que avui no tinguem el suport del Govern de la ciutat de Sant Cugat. Em sap molt de greu, és molt difícil d’entendre, crec que hauran de donar moltes explicacions, n’hauran de donar moltíssimes, en tot cas, és el seu problema. Però insisteixo, no ens comparem mai, mai, amb la situació i la institució del Rei.

. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Ni una palabra de las burlas. Dice que están votando Convergencia con el PP. Yo es que alucino esa visión de que algunos “al costat no”! sí, home clar, però per motius totalment diferents, ha quedat evident! Però és que es pot estar radicalment en contra d’una cosa amb motius radicalment diferents, com per exemple l’Estatut, que el seu partit estava en contra de l’Estatut i nosaltres també, en aquell moment, clar!. Els motiu s’assemblaven molt, eh, en aquell moment? I vostès ho van fer. Les contradiccions ideològiques ja començarem a treure-les d’aquí perquè sinó ja aquí la qüestió va degenerant.


CONVERGÈNCIA: Sí, en resposta a la Sra. Ingla, a veure, en primer lloc manifestar, suposo que no té cap dubte, Sra. Ingla, que nosaltres no apostem per una monarquia, apostem per una república, però també apostem pel respecte. I repeteixo, el que nosaltres avui votarem en contra és amb el fet de declarar a una persona “non grata” sigui aquesta persona o sigui qualsevol altra persona, en aquest plenari. Jo sí, a veure, he revisat també una mica la bibliografia plenària. L’Alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, per cert del seu partit, d’Esquerra Republicana, va dir en Ple, quan van argumentar la seva abstenció davant la mateixa moció, també va dir justament les paraules amb les que jo m’he inspirat, “no tenim la intenció de faltar....” i pot consultar


les Actes, “no tenim la intenció de faltar al respecte a qui és el Cap d’Estat d’un país veí, creiem que el procés s’acomplirà des del convenciment, des del somriure, des d’una dinàmica positiva i des de la integració rebutgem declarar “persones non grates”. Abstenció a Sant Andreu de Llavaneres. Esquerra republicana.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 9 (CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA)

Vots en contra: 13 (Convergència, PSC i PP)

Abstencions: 0

(En aquests moments, essent les 22,13 hores, es reincorporen a la sessió

els 3 regidors del grup municipal de C’s).

MOCIÓ ORIGINÀRIA INCORPORADA A L’ORDRE DEL DIA

14.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE C’S PER MILLORAR LES CONDICIONS DEL SERVEI DEL TAXI PER ALS PROFESSIONALS DEL SECTOR I ELS USUARIS.

Atès que, el servei del taxi de Sant Cugat del Vallès és un servei públic que afavoreix la mobilitat, tant de la ciutadania com dels empresaris i professionals que ens visiten (hem de tenir en compte que Sant Cugat és una de les ciutats més actives de la regió metropolitana de Barcelona), i com a tal, ha de poder gaudir de les prerrogatives que qualsevol servei públic de mobilitat té ja atorgades.

Atès que, el servei del taxi assumeix unes prestacions que cap altre servei públic de transport i mobilitat pot oferir, cal adoptar, doncs, les mesures necessàries dirigides tant als professionals del taxi com a la ciutadania, que permetin prestar el millor servei possible.

Atès que, el nostre grup s’ha reunit amb professionals del servei del taxi al nostre municipi i ha recollit les demandes i mancances, que relacionem a continuació: - La manca de dotacions o equipaments, que puguin proporcionar un lloc apropiat

d’espera i descans, tal com marquesines a les parades per a protegir els taxistes i usuaris del servei de les inclemències meteorològiques, ja sigui la pluja o un excés de sol a l’estiu.

Els taxistes quan no estan fent un servei o han d’estar dins del seu vehicle, la

qual cosa en matèria de riscos laborals no és molt convenient, ja que la seva feina els obliga a passar gran part de la jornada asseguts als vehicles o si hi volen estar fora, han d’estar dempeus o asseguts en llocs impropis. - La manca de seients a les parades tant per als usuaris, què han d’esperar l’arribada

dels taxis, com per als propis taxistes. - La manca de lavabos per a ús dels taxistes en les parades. - Les pilones de la zona centre, que impedeixen el pas d’un servei públic. Aquest

bloqueig dificulta que els taxis puguin anar a recollir i dipositar els usuaris que hi


viuen. La mesura que reclamem és tan senzilla com que els taxis hi puguin tenir accés a tota hora.

- La manca de senyalització pels vianants de les parades de taxi. - Millorar la ubicació de la parada del carrer Andana i de l’Hospital General de

Catalunya.

Atès que, els professionals del taxi són pioners en l’ús de vehicles sostenibles, en l’actualitat la majoria de taxis són híbrids, i en un futur pròxim l’aposta serà per vehicles elèctrics, s’ha d’estudiar la conveniència de posar punts de recàrrega en les parades de taxi.

Per tot això, el Grup Municipal de Ciutadans proposa al Ple de l’Ajuntament

l’adopció dels següents, ACORDS:

1r.- Que s’iniciïn de manera immediata els treballs d’estudi tècnic per a procedir a dissenyar i projectar marquesines, que proporcionen protecció contra les inclemències climatològiques, i llocs de seient tant pels conductors del servei del taxi com pels usuaris del mateix.

2n.- Que s’instal·lin a les parades de taxis lavabos destinats als taxistes.

3r.- Que es faci participar als conductors del servei del taxi a través del seus representats, de l’execució de les marquesines i dels lavabos, per a propiciar i facilitar que puguin plantejar les seves necessitats i per a aportar idees al projecte.

4t.- Que es faciliti el pas dels taxis a les zones d’accés restringit amb pilones del centre, a tota hora, per a la millora del servei públic del taxi.

5è.- Que s’ instal·lin punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en les parades de taxis.

6è.- Que a la Taula de la Mobilitat es prioritzi: - L’estudi de la ubicació de les parades del carrer Andana i de l’Hospital General de

Catalunya. - La senyalització direccional pels vianants cap a totes les parades de taxi del

municipi. - Trobar telèfons de contacte a totes les parades de taxi del municipi.


. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: La moción que presenta en esta caso C’s, es para mejorar las infraestructuras, una de las infraestructuras principales de transporte de nuestro municipio, los taxis. El servicio público cuenta actualmente con una flota de 80 unidades y gestiona el transporte intraurbano en muchos, no sólo dentro de la ciudad, sino en los polígonos que recoge prácticamente unas 40.000 personas en todo alrededor de Sant Cugat. Aproximadamente el 60% de estos viajes se hacen alrededor de la Plaza Xavier


Cugat, en el Hotel AC, antiguo Hotel NOVOTEL, el resto se reparte en las paradas de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, el CAP de la Mina, Hospital General de Catalunya i Valldoreix. Por cierto, no hay paradas ni en las Planas ni en la Floresta. A través de las entrevistas que hemos tenido con personas del sector del taxi y visitas que hemos hecho a las diferentes paradas, hemos visto que inicialmente no hay indicaciones para localización de las paradas, las paradas no tienen marquesinas que obligan a los taxistas a utilizar el aire acondicionado a tope durante los meses de verano, faltan zonas de espera para los usuarios con información de los teléfonos de contacto, no existen zonas de recarga para unidades eléctricas, hasta la fecha, y otra cosa importante y bastante crítica, no existen lavabos, cosa que obliga a los taxistas a hacer sus necesidades en la vía pública o depender de la generosidad de los bares. Es así, es cierto, lo hemos preguntado y es así y se puede preguntar a los vecinos de la calle Andana. Por este motivo, solicitamos el apoyo del plenario para poner en marcha esta iniciativa que podrá mejorar la calidad del transporte público en nuestro municipio y mejorar una de las infraestructuras críticas de la ciudad.

ESMENES D’ERC-MES SOBRE MOCIÓ ORIGINÀRIA

- ESMENES DEL GRUP D’ERC-MES A LA MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL

DE CIUTADANS PER MILLORAR LES CONDICIONS DEL SERVEI DEL TAXI PER

ALS PROFESSIONALS DEL SECTOR I ELS USUARIS.

ESMENA 1. ADICIÓ NOU ACORD Addició d’un nou acord 1 amb el següent redactat: “Que en el marc de la Taula de mobilitat s’estudiï i s’avaluï, amb la participació dels conductors del servei de taxi mitjançant els seus representants, els següents aspectes:

- La necessitat d’iniciar els treballs d’estudi tècnic per a procedir a dissenyar i projectar marquesines, que proporcionen protecció contra les inclemències climatològiques, i llocs de seient tant pels conductors del servei del taxi com pels usuaris del mateix.

- La possibilitat d’instal·lar a les parades de taxis lavabos destinats als taxistes.

- El pas dels taxis a les zones d’accés restringit amb pilones del centre, a tota hora, per a la millora del servei públic del taxi.

- La necessitat d’instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en les parades de taxis.”

ESMENA 2. SUPRESSIÓ DELS ACORDS 1, 2, 3, 4 i 5

Supressió dels acords 1, 2, 3, 4 i 5, renumerant la resta d’acords.

TORN DE PRESENTACIÓ ESMENES

. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Bé, nosaltres compartim el fet que el servei de taxi és millorable i que hi ha moltes coses a millorar. Les nostres esmenes són simplement en la línia de que bé, recentment hem constituït la Taula de Mobilitat, creiem que és el lloc per tractar aquest tema i per concretar i veure com donem resposta a aquests problemes, per exemple el tema dels lavabos doncs potser hi ha alguna manera de que la parada que hi ha al costat


dels Ferrocarrils pugui accedir al pàrquing dels Ferrocarrils i no calgui instal·lar uns lavabos, o no ho sé, altres mecanismes. Creiem que és en el si de la Taula de Mobilitat on s’ha d’estudiar i avaluar com fer aquests canvis, que aquesta evidentment hauria d’acollir als taxistes, com a partícips de la mobilitat del nostre municipi i, per tant, amb la seva participació doncs prendre aquestes mesures i llavors les nostres esmenes van simplement en mantenint l’esperit absolut i mantenint el contingut de fet, traslladar això en el si de la Taula de Mobilitat i, per tant, els demanaríem que les tinguessin en compte i que les acceptessin. No sé si?, no cal que em posicioni ja? Fem posició ja seguida i junta?

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sí, sí, perfecte.

. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Bé, llavors nosaltres votarem evidentment les nostres esmenes i en cas que es perdessin ens abstindríem de la moció, perquè entenem que és allà on s’han de tractar.


. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Sí, igual que el Sr. Gómez, nosaltres també entenem que es pot tractar el tema a la Taula de Mobilitat, que per això està constituïda fa molt de temps i que hem de treballar-ho allà.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Veig que han fet una diagnosi i que han tret unes conclusions i que volen treure unes propostes. Jo els recomanaria que es miressin el Pla de Mobilitat i a més també ens hem dotat d’un instrument que és la Taula de Mobilitat, a més, hi ha també propostes d’altres entitats que havien dit en el seu moment el tema de les parades de taxis, es va dir que es faria una reubicació de les parades de taxi, de la millora de les condicions de les parades, de com, precisament, dotar-les de serveis o aproximar-les a llocs on hi havia serveis i, per tant, està bé això que ens diuen que a vegades ens fan perdre el temps amb mocions però bé, vostès diguéssim que també porten mocions que van cíclicament entrant en el plenari i que s’han tractat en diverses ocasions. Per aquest motiu, nosaltres ens abstindrem, esperant el debat en la Taula de Mobilitat.

. REGIDOR SR. RAMON GUTIÉRREZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Bé, nosaltres ens abstindrem en aquesta moció. Ens sembla bé que es proposin solucions puntuals per a millorar les condicions laborals de les persones que treballen en el taxi, però creiem que tots els punts que tracta s’haurien de tractar a la Taula de Mobilitat, que no es poden tractar aïlladament de les qüestiones de mobilitat de la nostra ciutat i des d’aquesta mirada integral es pot apostar per una mobilitat ecològica i el disseny de polítiques que promoguin el transport públic, el transport sostenible, eficient i de baix impacte. I és per això que nosaltres com que malgrat entenem que és un mitjà de transport vàlid i que funciona molt bé, no és el prioritari que entenem per la ciutat, doncs ens abstindrem.

. REGIDORA SRA. NÚRIA GIBERT, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Nosaltres també ens sumem. Ostres! Tenim una Taula de Mobilitat que recent funciona i funciona bé, parlem-ho allà. Nosaltres votarem a favor de les esmenes d’ERC-MES, i si no s’aproven ens abstindrem.


. TINENT D’ALCALDE, SR. DAMIÀ CALVET, EN NOM DE CONVERGÈNCIA: Molt breument. El taxi és transport públic, les condicions de treball dels taxistes, evidentment s’han de vetllar. De tota manera tenim una flota a Sant Cugat que treballa constantment també per proposar coses en el Govern, coses que repercuteixin en la millora d’aquest servei. Ara fa molt pocs dies ens reuníem amb ells en la presentació, la gent de Ràdio Taxi, en la presentació d’alguns vehicles elèctrics i de baixes emissions, també diguéssim, vehicles híbrids i, per tant, estem molt al cas de les seves necessitats. Efectivament ells formen part de la Taula de Mobilitat, hi ha una sèrie de mesures recollides en el Pla de Mobilitat i ens agradaria poder-ho implementar amb diàleg i en el marc d’aquesta Taula de Mobilitat. Per tant, entenem que la moció, perdó, l’esmena d’ERC-MES va en aquest sentit i anunciem que votarem a favor de l’esmena d’ERC-MES per tal que sigui incorporada a la moció original de C’s.

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Bueno, agradezco la información también que nos ha hecho llegar el Sr. Calvet sobre las nuevas iniciativas que hay también previstas para la Plaza Xavier Cugat. No vamos a retirar la moción y votaremos las enmiendas porque entendemos que es una cosa urgente. Mira, tenemos varios grupos de trabajo montados en este Ayuntamiento: Comissió de Cànnabis, Pacte de la Nit, Taula de Mobilitat, son cosas que se hacen eternas y que nunca se ejecutan hasta al cabo de muchísimo tiempo. Entiendo Sr. Soler, que la haya presentado muchas veces y la seguirá presentando pero los taxistas de momento siguen en las condiciones que estaban hace 10 años, por tanto, no ha tenido mucho éxito. Nosotros sí que nos leemos las informaciones que aparecen antes de hacer una moción, nos leemos toda la documentación que hay y estas propuestas no aparecen y sino por favor, háganmelas llegar. Nosotros seguiremos con nuestra moción porque creemos que es importante y entendemos que debería haber un sistema rápido, vía rápida, para mociones como esta, en el caso de que se aprueben algunas mociones como se ha hecho aquí en el tema del mosquito tigre o el tema de los jabalís, que debería haber una manera rápida de acceso, como mínimo, a alguno de los puntos para que, como mínimo, este verano los taxistas tuvieran una marquesina donde protegerse o como mínimo un lavabo detrás o una solución como la que ha propuesto el Sr. Gómez, que me parece excelente. Es decir, tenemos que activar soluciones rápidas, vías rápidas. Si dependemos de Mobilitat para hacer todo esto pasarán años y seguiremos teniendo las mismas infraestructuras de servicio público. Votaremos en contra de las enmiendas y votaremos a favor de las nuestras. Gracias. Com sortirà? És a dir, ara què passa? És a dir, si vosaltres voteu a favor de les esmenes?

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Primer es votaran les esmenes i si s’aproven ja queda aprovada la moció amb les esmenes.

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: D’acord, ja està. Aclarit.

TORN DE VOTACIÓ MOCIÓ ORIGINÀRIA AMB LES ESMENES D’ERC-MES

Vots a favor: 18 (Convergència, CUP-PC i ERC-MES)

Vots en contra: 3 (C’s)

Abstencions: 4 (ICV-EUiA, PSC i PP)

TEXT DE LA MOCIÓ APROVADA


14.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE C’S, AMB INCORPORACIÓ

D’ESMENES D’ERC-MES, PER MILLORAR LES CONDICIONS DEL SERVEI DEL

TAXI PER ALS PROFESSIONALS DEL SECTOR I ELS USUARIS.

Atès que, el servei del taxi de Sant Cugat del Vallès és un servei públic que afavoreix la mobilitat, tant de la ciutadania com dels empresaris i professionals que ens visiten (hem de tenir en compte que Sant Cugat és una de les ciutats més actives de la regió metropolitana de Barcelona), i com a tal, ha de poder gaudir de les prerrogatives que qualsevol servei públic de mobilitat té ja atorgades.

Atès que, el servei del taxi assumeix unes prestacions que cap altre servei públic de transport i mobilitat pot oferir, cal adoptar, doncs, les mesures necessàries dirigides tant als professionals del taxi com a la ciutadania, que permetin prestar el millor servei possible.

Atès que, el nostre grup s’ha reunit amb professionals del servei del taxi al nostre municipi i ha recollit les demandes i mancances, que relacionem a continuació: - La manca de dotacions o equipaments, que puguin proporcionar un lloc apropiat

d’espera i descans, tal com marquesines a les parades per a protegir els taxistes i usuaris del servei de les inclemències meteorològiques, ja sigui la pluja o un excés de sol a l’estiu.

Els taxistes quan no estan fent un servei o han d’estar dins del seu vehicle, la

qual cosa en matèria de riscos laborals no és molt convenient, ja que la seva feina els obliga a passar gran part de la jornada asseguts als vehicles o si hi volen estar fora, han d’estar dempeus o asseguts en llocs impropis. - La manca de seients a les parades tant per als usuaris, què han d’esperar l’arribada

dels taxis, com per als propis taxistes. - La manca de lavabos per a ús dels taxistes en les parades. - Les pilones de la zona centre, que impedeixen el pas d’un servei públic. Aquest

bloqueig dificulta que els taxis puguin anar a recollir i dipositar els usuaris que hi viuen. La mesura que reclamem és tan senzilla com que els taxis hi puguin tenir accés a tota hora.

- La manca de senyalització pels vianants de les parades de taxi. - Millorar la ubicació de la parada del carrer Andana i de l’Hospital General de

Catalunya.

Atès que, els professionals del taxi són pioners en l’ús de vehicles sostenibles, en l’actualitat la majoria de taxis són híbrids, i en un futur pròxim l’aposta serà per vehicles elèctrics, s’ha d’estudiar la conveniència de posar punts de recàrrega en les parades de taxi.

Per tot això, el Grup Municipal de Ciutadans proposa al Ple de l’Ajuntament

l’adopció dels següents, ACORDS:


1r.- Que en el marc de la Taula de mobilitat s’estudiï i s’avaluï, amb la participació dels conductors del servei de taxi mitjançant els seus representants, els següents aspectes:

- La necessitat d’iniciar els treballs d’estudi tècnic per a procedir a dissenyar i projectar marquesines, que proporcionen protecció contra les inclemències climatològiques, i llocs de seient tant pels conductors del servei del taxi com pels usuaris del mateix.

- La possibilitat d’instal·lar a les parades de taxis lavabos destinats als taxistes.

- El pas dels taxis a les zones d’accés restringit amb pilones del centre, a tota hora, per a la millora del servei públic del taxi.

- La necessitat d’instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en les parades de taxis.

2n.- Que a la Taula de la Mobilitat es prioritzi:

- L’estudi de la ubicació de les parades del carrer Andana i de l’Hospital General de

Catalunya. - La senyalització direccional pels vianants cap a totes les parades de taxi del

municipi. - Trobar telèfons de contacte a totes les parades de taxi del municipi.

15.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC, A PETICIÓ DE LA

PAICAM (PLATAFORMA D’AFECTADES PER L’ICAM I L’INSS), EN DEFENSA DE

LES TREBALLADORES AFECTADES PER L’ICAM I EXIGIR EL FINAL DE LES

ALTES MÈDIQUES INJUSTIFICADES I PER REIVINDICAR EL DRET DE LES

PERSONES A EMMALALTIR AMB DIGNITAT.

L'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), depenent del Departament de Salut de la Generalitat, és l’òrgan competent per realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa mèdica o ha de retornar immediatament al lloc de treball, si es té dret a una pensió per invalidesa, o ja s’està “apte” per reincorporar-se laboralment per una millora de la salut.

La Plataforma d'Afectats de l'ICAM, la PAICAM, es va constituir el 13 de gener de 2016 amb l'objectiu de visualitzar el tracte inhumà i el funcionament injust d'aquest organisme avaluador de la sanitat catalana, que s'ha agreujat els darrers anys amb les retallades. Cada vegada les baixes són més restrictives, així com els criteris per atorgar pensions d'invalidesa, i el context d'atur i precarietat laboral en augment situa les persones malaltes sovint al llindar de l'exclusió social.

Per tot això, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, reunit en sessió

plenària ACORDA:

PRIMER.- Exigir la transparència total en la relació entre l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i l'ICAM, i publicació del conveni que els vincula.


SEGON.- Instar a l’ICAM a impulsar la participació ciutadana en l’elaboració d’un document sobre bona praxi de l’ ICAM tenint en compte per exemple, les associacions de malalts, col·lectius sanitaris i sociosanitaris, sindicals etc.

TERCER.- Reclamar que s'aturin les derivacions a centres privats per realitzar proves diagnòstiques.

QUART.- Reclamar avaluacions basades exclusivament en criteris mèdics amb professionals de la sanitat pública.

CINQUÈ.- Exigir que es prioritzin criteris mèdics, per damunt criteris econòmics que posen en risc el dret a la salut persones treballadores.


. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Entenc que donen la veu a la Sra. Serrés.

INTERVENCIÓ DE LA REPRESENTANT DE LA PLATAFORMA PAICAM, SRA.

MARTA SERRÉS, EN ELS TERMES DE L’ART. 13 DEL REGLAMENT DE

PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

. SRA. MARTA SERRÉS, EN REPRESENTACIÓ DE LA PLATAFORMA

D’AFECTADES PER L’ICAM I L’INSS (PAICAM): Gràcies Sra. Alcaldessa. Gràcies a les companyes del Grup municipal CUP-PC per haver-nos facilitat que avui presentem aquesta moció aquí al Ple. La PAICAM som una plataforma jove, per bé que hem teixit una xarxa molt extensa i molt nombrosa arreu del territori. Al nostre municipi tenim força gent que col·labora amb nosaltres, a l’hora de rebre correus i trucades quasi a diari de treballadores i treballadors als quals l’ICAM els està fent cas omís a les seves realitats avalades pels metges del sistema públic. Important aquesta dada. La realitat és que a l’ICAM hi passa alguna cosa greu. Nosaltres hi som cada dia, matí i tarda, a les portes de l’ICAM. Per tant, no parlem de casos aïllats, parlem amb tot el coneixement de causa de la situació que s’esdevé en aquest organisme. Les visites on has d’entrar-hi sol, no et deixen anar acompanyat, t’hi trobes el que seria una visita de metge, una petita saleta, però t’hi trobes que hi ah una càmera que t’està enfocant. Curiós que en un lloc on et visita un metge hi hagi una càmera. Ja d’entrada és una situació força hostil i força estranya, per no dir que podrien faltar també al respecte de les persones. Els facultatius que t’atenen són professionals que no es presenten, no et diuen quina especialitat tenen o no tenen, no et diuen el seu nom, no et donen el número de col·legiat, no et miren a la cara, etcètera. Som coneixedores del conveni entre l’INSS i l’ICAM, ens consten un ball de xifres importants que donen resultats econòmics favorables a l’ICAM. Quantes menys baixes i menys pensions atorga, més diners entren. Per tant, seria fàcil extraure la conclusió que sovint els criteris d’avaluació són economicistes en detriment de criteris sanitaris. Per poder valorar els informes mèdics que portem les treballadores dels metges de la sanitat pública, increïblement i que és una paradoxa, ens deriven a centres privats. A banda de la incongruència, és a dir, l’ICAM fa cas omís d’un informe que ve d’un facultatiu privat i ho entenem, vol que aportem informes mèdics de la sanitat pública, i així ho fem, però en canvi quan ha d’avaluar el que diu aquest metge de la pública t’envia a un centre privat. Això és molt curiós i realment sobta bastant. I evidentment demostra com en són d’obstinats envers els seus col·legues facultatius de la sanitat pública, que són els que emeten, els que lliuren els informes mèdics amb les seves conclusions pertinents. L’ICAM, entenem que s’han de depurar moltes pràctiques que no responen a la bona


praxi mèdica, que sovint se salten el codi deontològic i que menyspreen a les treballadores que ens hi atansem. Aquesta feina per descomptat no correspon als Consistoris, per bé que des dels Consistoris sí que es poden fer petites accions per ajudar a les seves ciutadanes a trobar un entorn allà on sigui, menys hostil i més just. En alguna ocasió, i això és important perquè sé que alguns de vostès ho deuen pensar, o ho hauran parlat alguna vegada, en alguna ocasió s’ha dit que el blindatge és imprescindible per tal que no sigui un colador de defraudadors. Això és per descomptat. Per descomptat nosaltres som les primeres que no volem que això passi. És a dir, seria compartir pràctiques fraudulentes i això nosaltres no ho compartim de cap de les maneres. En cap moment pretenem que la decisió de tenir una treballadora de baixa sigui laxa. Per això nosaltres defensem un bon sistema sanitari públic, on les persones siguin ben ateses, perquè les proves que es facin, que s’hagin de realitzar, diagnòstics i conclusions, siguin decisions dels facultatius de la sanitat pública i no de la privada, no d’aquells que cobren més o menys. El fet que hi hagi gent espavilada no ha de ser un fre en favor de les persones, que majoritàriament actuem correctament. Hi ha qui cobra l’atur fent trampetes, segurament i què fem? Deixem de pagar l’atur a tothom? No. Les persones i com més o menys ha comentat la Sra. Paraira, amb el que jo estic molt d’acord amb ella, les persones som innocents fins que es demostri el contrari i nosaltres a més som malaltes. Caldria pecar d’excés de prudència a l’hora de fer segons quins comentaris o valoracions. Qui passa per l’ICAM no és per un procés gripal, això us ho puc assegurar, sovint són malalties complicades, de vegades greus i d’altres invalidants. Aterrem a l’ICAM amb una carpeta plena d’informes mèdics, que al darrere porten un pelegrinatge i una patiment que no us ho podeu arribar a imaginar...us deia, arribem amb una carpeta plena d’informes mèdics de la sanitat púbica i demanem un tracte humà i a més demanem respecte pels nostres metges els quals han emès aquests certificats que estem presentant i estem lliurant. Amb aquesta moció òbviament no demanem que el Consistori sigui qui ens solucioni les irregularitats que nosaltres estem exposant, sinó que demanem que ens ajudeu a fer d’altaveu votant favorablement a la moció. Aquesta mateixa moció s’està presentant a diferents ajuntaments del país, ens estem ocupant de portar-la arreu del territori i a més l’estan presentant diferents Grups municipals, és a dir, que no és una moció que tingui només un color, a tall d’exemple, si no erro demà a Sant Sadurní d’Anoia es presenta la moció original sense les esmenes que ens van arribar, que les vàrem acceptar, i la presenta el Grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya, vull dir, sabem d’altres municipis on estan posant-se d’acord altres Grups municipals. Per tant, és una moció que no té un color definit, en absolut. Només dir-vos que la PAICAM és un moviment horitzontal, com no podia ser d’altra manera, no violent, assembleari i apartidista. Moltes gràcies.


. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Bé, en aquest cas, nosaltres no coneixíem aquesta problemàtica, l’hem conegut arrel de la moció. No acabem d’estar d’acord amb alguna de les afirmacions, perquè quan es diu “exigir la transparència total en relació entre l’Institut Nacional de Seguretat Social i l’ICAM i la publicació del conveni” em sembla que el conveni és públic. No sé si m’equivoco, però jo diria que el conveni és públic. Sí, però aquí diu exigir la transparència i la publicació del conveni. Bé, bé, val, és una qüestió que no acabo d’entendre, però bé. I tampoc té sentit que les persones adequades per a determinar la bona praxis mèdica no siguin els professionals mèdics. Són els professionals mèdics els que han de donar...és que també m’ha semblat entendre que hi hauria d’haver altres persones que haurien de donar la seva opinió, que no són facultatius


sobre aquestes qüestions, però bé, si m’equivoco vostè em corregirà, però de totes maneres sí que sembla que hi ha algunes coses a arreglar en aquest sentit i que s’hauria de mirar de corregir-les.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Bona nit Marta i companyia. Bon vespre. A veure, nosaltres tampoc érem conscients del grau de problemàtica de l’ICAM. Sí que és cert que ens hem informat i que érem conscients de que s’estaven presentant arreu del país en d’altres municipis doncs, podia dir que es callessin allà no també? Doncs arreu del país que s’estan presentant i que estan rebent el suport. Nosaltres hi ha una cosa que ens preocupa i és que no funcioni, que realment no funcioni i que quan hi ha un col·lectiu que es preocupa i denuncia aquestes coses i es crea una plataforma és perquè hi ha al darrere un coixí de desgreuges sobre les persones. No és només a través teu doncs que n’hem tingut coneixement sinó hi ha altres persones que s’han queixat del sistema de baixes, en aquest sentit, que està fent l’ICAM i, per tant, nosaltres compartim casi fil per randa el que es diu a la moció. Hi ha només un fet que comparteixo amb l’Àlvaro, que és aquest grau de participació ciutadana que demaneu en les avaluacions, que en tot cas, bé, en les avaluacions no, perdona, ho llegeixo a la moció, que diu “Impulsar la participació ciutadana en l’elaboració d’un document sobre la bona praxis de l’ICAM”, entenc jo que la participació ciutadana hauria de ser com a usuaris del servei i com avaluadors del servei que se’ls està prestant, no? estem parlant d’això? o del sistema? Per això, jo preferiria que si després li pot donar l’Alcaldessa la paraula per a que pugui aclarir aquest punt?

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: En tot cas, faci tota l’exposició i després...

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sí, sí, perfecte. I en tot cas, estaríem d’acord en tirar endavant i nosaltres li donaríem suport, però si ens pots aclarir aquest punt.


EUiA: Bé, nosaltres en principi votarem a favor d’aquesta moció i sí que sense entrar en detalls, sí que érem coneixedors de que l’ICAM funcionava si més no d’una manera estranya, que podríem dir, per no entrar en detalls més profunds i el que voldríem fer també és felicitar-vos pel fet d’haver constituït aquesta plataforma perquè pensem que és una tasca reivindicativa que s’està fent sobretot en malalties llargues, difícils, cròniques moltes d’elles i algunes d’elles mig amagades o mig desconegudes, per dir-ho també d’alguna forma. El que creiem és que hi ha un fet irrefutable i és que a Catalunya el control de les baixes és molt més restrictiu que a la resta de l’Estat espanyol i que l’ICAM sabem que funciona per objectius, entenent per objectius els que s’han mencionat abans, és a dir, que es premia, diríem, es dóna un premi a les altes aconseguides i, per tant, doncs podríem dir que com a mínim posem en dubte que això funcioni amb vocació de servei públic, com realment hauria de ser, sobretot tenint en compte el contracte que té amb l’Institut Català de la Salut. Nosaltres creiem òbviament que la sanitat no pot ser un negoci i no podem permetre que es miri a les persones malaltes com a persones que no són rentables, sobretot a nivell laboral. I com ja s’ha dit, estem totalment en contra dels criteris econòmics, que siguin els criteris econòmics i no els mèdics els que imperin a l’hora d’atorgar les incapacitats laborals temporals i permanents a les persones malaltes. Per tant, simplement endavant amb la plataforma, esperem que això serveixi per aconseguir els objectius que proposeu.


. REGIDORA SRA. MIREIA INGLA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: En primer lloc, dir que a mi em sembla molt bé, a nosaltres ens sembla molt bé, que aquest tipus de mocions també s’aportin al Ple de l’Ajuntament, perquè nosaltres hem de donar suport a totes aquelles qüestions que preocupen a la nostra gent, i aquesta és la millor manera de fer-ho, moltes vegades ens agradaria poder incidir-hi més, però en qualsevol cas, està molt bé que aquí en podem parlar. Per tant, tot el suport, no només a tu, evidentment, sinó a tots els teus companys i companyes de lluita, de totes aquestes persones malaltes, com veuen massa sovint com se’ls vulnera els seus drets i pateixen la doble injustícia d’estar malalts i a més a l’hora d’haver, per desgràcia, de reivindicar els seus drets com a malalts i ho tinguin tan difícil. Tu abans deies que es produïa com una incongruència el fet de que des de la sanitat pública es derivi a centres privats. Per desgràcia això no és una incongruència, això és una tendència que malauradament hem viscut en aquest país els darrers anys, que estem posant eines per a revertir-ho i que crec que aquest ha de ser un objectiu i, sobretot, quan parlem en l’àmbit tan delicat com és el de reconèixer legalment incapacitats per malalties. També sap greu i a vegades és molt, a vegades no, sempre és molt injust i a vegades sí que fa com ràbia allò de que per evitar fraus doncs a tothom se’l passi per l’adreçador. En aquests temes s’ha de tenir una sensibilitat especial i evidentment sempre s’ha de combatre la voluntat fraudulenta de molta gent, però sempre, sempre, per damunt de tot està la preservació dels drets, sobretot de les persones que en aquest cas més ho estan patint i, per tant, això no hauria de ser excusa. Per tant, el nostre suport i que ja sabeu també on som.


DE C’s: Vemos que la plataforma tiene poca vida pero mucho recorrido. El tema que traen a Pleno tiene enjundia, es una denuncia que tiene todos los visos de que pueda crear un camino para cambiar las cosas. Nos ha llevado un poco a error el tema del conocimiento del convenio, es decir, el convenio se conoce y parece que surge, que hay que firmar otro, entendemos. Es curioso este sistema de salud catalán donde al final, por la mezcla de ICAM, INSS, acaba habiendo lagunas, como denunciáis y ante vuestra petición de ayuda entendemos el recorrido que va a tener, creemos que es un tema que se tratará en breve en el Parlament y que debe debatirse despacio y al nivel de las instituciones que deben tomar las riendas del tema. Por nuestra parte, en esta moción de Pleno nos vamos a abstener pero seguiremos el tema de cerca.


CONVERGÈNCIA: Nosaltres Marta, amb tota l’empatia, de veritat, que nosaltres entenem el que ens dius i estem de part, des de Convergència, amb una part del títol, el títol que diu, que es refereix al dret de les persones a emmalaltir amb dignitat, estem d’acord amb aquesta premissa, totalment d’acord. El que no estem d’acord és que i no compartim una part de la moció i la diagnosi que es fa. Crec que les coses no són tan fàcils com les ha explicat, almenys el coneixement que en tenim nosaltres, que també hem intentat informar-nos. Fer una mica d’història: l’ICAM fa 15 anys que existeix i amb què es va fer? Es va fer amb l’objectiu de tenir un control de les persones que tenen la baixa. Tu tens la baixa, vas al teu metge. Bé, això és el que em consta. Fan avaluacions mèdiques. Nosaltres que creiem que és amb criteris de professionalitat, d’objectivitat, d’independència, això és el que creiem nosaltres. A més, l’ICAM, creiem que està fent accions de millora continuada i que segueixen implantant, creiem que els nivells d’excel·lència del FQM500, més totes les normes ISO, creiem que realment s’està fent un esforç en fer les coses bé. Això no vol dir que la medicina sigui una ciència exacta i, per tant, entenem i això és el que vàrem preguntar és si quan un no està d’acord amb aquesta alta que li donen, ha d’anar a


treballar o pot fer alguna cosa i creiem que està suficientment regulat com per a denunciar-ho, com a tots els ens públics, perquè no oblidem que és un ens públic, no és un privat i s’han tirat altes enrere. Per tant, hi ha un procés i això està suficientment regulat doncs per queixar-te o per dir que no estàs d’acord i tots els metges estan bastant d’acord amb això, amb els barems aquests que, com tu deies, no es va per la grip, però hi ha gent que sí que la grip igual li dura un any i mig. Entenem que s’està fent aquesta feina professionalment i també veiem en el transfons d’aquesta moció i no creiem que sigui correcta la crítica i desprestigi a tot el que sigui la sanitat privada. No entenem, perquè entenem que a Catalunya sempre hem apostat per un servei públic i privat mixt de llarga tradició. És un sistema que ha funcionat bé, i tenim uns hospitals públics de primer nivell i una xarxa hospitalària que ha col·laborat. Per tant, aquesta crítica de només com que ho fan amb els metges privats, el que fa l’ICAM és que encarrega unes avaluacions quan no té informació suficient i si a la pública hi ha la llista d’espera més llarga el que fa és ho encarrega a unes entitats, però que no és l’amic del metge, que aquesta moció sembla que el metge tingui...ah, pues ja li diré als amics, no? Són uns centres homologats, concertats i a més amb un concurs previ. Per tant, no és ben bé això. Jo també ho he preguntat a la Taula de Malalties i parlant amb les persones que porten la fibromiàlgia em diuen que de tant en tant, hi ha gent que no està d’acord però que les opcions de reclamació funcionen perfectament. Aquesta noia em deia hi ha gent, o sigui, igual no és políticament correcte dir-ho, però precisament l’ICAM el que serveix és per protegir la resta de persones que fan les baixes que els toquen. Per tant, nosaltres des de la màxima complicitat però no podem votar a favor d’aquesta moció.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gràcies. Sí, sí, endavant. Bé, més que res per aclarir el punt aquell que ha demanat el Pere Soler. Bé, no és habitual però....

INTERVENCIÓ DE LA REPRESENTANT DE LA PLATAFORMA PAICAM, SRA.

MARTA SERRÉS, EN ELS TERMES DE L’ART. 13 DEL REGLAMENT DE

PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

. SRA. MARTA SERRÉS, EN REPRESENTACIÓ DE LA PLATAFORMA

D’AFECTADES PER L’ICAM I L’INSS (PAICAM): Intentaré ser àgil i tractar els temes que m’heu comentat, perquè estic molt cansada i vaig molt medicada. També us ho he de dir, i forma part de la meva vida això. En primer lloc, l’ICAM no es va constituir per...no, no, no. L’INSS era qui se n’ocupava de fer les avaluacions i la Generalitat, quan va agafar competències, li va dir a l’INSS, vols que et faci jo aquesta feina i em pagues? Ah, molt bé. No és exactament el mateix. No, no, són dades objectives, ho estic simplificant perquè no ens hi podem dedicar aquí, però va així la cosa. Això per començar. La Taula de...o el Col·lectiu de Gent amb Fibromiàlgia de Sant Cugat jo les conec i la que hi ha normalment és l’Annalís. L’Annalís és una tia molt maca, una persona excel·lent, una persona que està molt malalta i que no ha anat mai a la porta de l’ICAM a fer guàrdies, com està fent tot el col·lectiu. Vull dir, que la seva opinió és la de fa molts anys i...bé, però jo et dic qui és la Presidenta, és que són 5 persones només que hi ha només aquí de la CAF i jo sóc sòcia també de la CAF, vull dir, que les conec perfectament, el que passa és que jo porto molts més temes apart de portar això. Això de que a l’ICAM es fan avaluacions tan fantàstiques i tan meravelloses, un exemple molt senzill: us podem presentar un cartipàs ple de gent, i m’hi incloc jo, que l’ICAM ens va denegar la nostra petició de baixa i després vàrem anar per via judicial, que també la Cristina Paraira ha comentat, quan hi ha un problema s’ha d’anar al Jutjat i allà es decideixen les coses, doncs molt bé! Així ho fem nosaltres! I en els Jutjats ens donen la raó. Jo vaig sortir d’allà amb la meva raó i llavors l’INSS va


presentar un recurs, i el recurs el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també em va donar la raó i com jo la tira de companys i companyes que tenim. Per tant, si això està passant vol dir que a l’ICAM hi passa alguna cosa. Quan tenim tants expedients i quan vulgueu us porto el cartipàs perquè els tenim i estem fent base de dades, ho estem fent com Déu mana, quan tenim tanta gent que va a l’ICAM i l’ICAM li diu que està meravellosament bé, i després se’n va davant del Jutge i el Jutge li reconeix que té la raó és que a l’ICAM hi passa alguna cosa. Quan tenim a l’ICAM una persona que resulta que és conductora d’autobusos de Barcelona i que els facultatius que nosaltres reconeixem que tenim una sanitat pública fantàstica, és que és això el que estem reconeixent, i que el Cap de Neurologia de Bellvitge que li va fer tres operacions a l’esquena a aquest senyor li diu que no podrà treballar mai més conduint res, ni el seu cotxe particular, perquè té un problema que se li pot en qualsevol moment despenjar les mans i l’ICAM li diu que està bé i ha d’anar a treballar, doncs molt bé, tenim un conductor d’autobusos kamikaze conduint per Barcelona. Fantàstic. Podria continuar explicant mil casos, nosaltres hi som allà cada dia, matí i tarda. Què voleu que us expliquem? Si és que reclamacions en presenten cada dia quantes? Aquí el company està fent més guàrdies que ningú. Els que estan millor de salut estan allà cada dia. Jo per exemple no hi sóc mai, perquè no puc, perquè estic molt fotuda i no puc anar a Barcelona, perquè és una cosa molt complicada. El tema del conveni: el conveni el que passa és que se’ns va dir que abans d’emetre el proper conveni se’ns explicaria, hi hauria un debat, se’ns tindria en consideració, etcètera, etcètera. És que ara surt, l’últim conveni que va sortir va ser el de 2015, vull dir, és que els convenis van com van i aquest és el problema, volem que hi hagi una transparència a l’hora de fer aquest conveni. I després molt important, nosaltres, perdoneu, quan parlem del tema de la participació ciutadana, o sigui, en cap cas volem participar per fer diagnòstics i avaluacions. A veure, la meva formació és de lletres, jo diferencio un peu d’una mà, però a veure, no em preguntis molt què fa la melsa, perquè no tinc massa clar què fa una melsa, m’entens? No, no, no és això. Nosaltres estem dient d’impulsar la participació ciutadana, que estem parlant de col·lectius de malalts, per elaborar i a més ho posa clar a la moció, un document de la bona praxis, o sigui perquè sigui un espai on ningú se senti malament, la gent entri contenta, digui, molt bé, un espai on és fa una bona feina. És evident que si una persona està malalta i té una simple grip i porta un any de baixa passa alguna cosa o no té una simple grip o té un problema i potser el MAP que la porta doncs s’ha oblidat a l’ordinador de corregir la patologia, i clar l’ICAM diuen, eps! Aquesta persona amb una grip, una persona de 30 anys, amb grip un any de baixa, això no és normal! I ho entenc. O per exemple, quan algú demana una invalidesa, bé, a veure, siguem seriosos, són diners públics, hem de ser responsables, però també ho hem de ser amb el malalt. És que a veure, tothom és innocent fins que es demostri el contrari, i continuo dient el mateix. Si a més l’ICAM penseu que es pot colar algun espavilat, sempre hi ha espavilats en aquest món, no sabeu quantes persones surten cada dia menystingudes, injustament, i que després les que tenen valor i força i capacitats, van davant dels Tribunals i en allà els atorguen la seva veritat. Per tant, si això està passant vol dir que a l’ICAM passen coses que no són correctes i s’han de corregir.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Us agraïm moltíssim l’explicació, la veritat. Per a nosaltres, com equip de Govern, ha sigut també una novetat de saber o conèixer però haureu de comprendre que nosaltres hem de contrastar i posar en coneixement del Departament de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya aquesta qüestió. En cap cas, pensem que no tingueu els motius, que els teniu, i a més si heu pogut, fins i tot, anar als Jutjats a acudir, que us donin la raó i el que mirarem com a Govern i entenc doncs també amb el suport dels diferents Grups, és traslladar la vostra moció


a on correspon per a que es pugui fer la reflexió adequada. El que està clar és que han de ser professionals els que avaluïn les situacions, professionals mèdics, estem parlant de situacions molt delicades, també és veritat que cada dia en la medicina pública hi ha més participació del pacient. El pacient és qui més es coneix ell mateix i, per tant, com a pacient expert ha de poder col·laborar, això és evident i jo crec que els nostres Centres d’Atenció Primària així ho fan, treballant amb diferents grups d’afectats precisament per a col·laborar, perquè a vegades, bé, es poden fer moltes millores en relació a hàbits saludables, a qüestions que a vegades des de la medicina no es plantegen però que acompanyen el poder viure i conviure, en definitiva, amb la malaltia. La malaltia és present a la nostra vida sempre. És absurd fer la hipocresia d’amagar la malaltia com s’havia fet doncs en temps anteriors. Per tant, nosaltres hem de poder conviure, hem de poder veure cara a cara la malaltia, i l’hem de poder afrontar, cadascú des dels seus recursos i les seves competències i, en aquest sentit, que us sentiu acompanyats. Nosaltres no farem un posicionament en contra, farem una abstenció, amb el compromís que aportarem i ens informarem amb el Departament de Salut al respecte, per intentar ajudar en la mesura que sigui possible.

TORN DE VOTACIÓ


Vots en contra: 0

Abstencions: 15 (Convergència, C’s i PP)

MOCIÓ ORIGINÀRIA INCORPORADA A L’ORDRE DEL DIA

16.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC PER LA PROHIBICIÓ DE LES PISTOLES ELÈCTRIQUES “TASER”.

Des del grup municipal de la CUP-PC mostrem la nostra preocupació davant les informacions aparegudes als mitjans de comunicació sobre la possibilitat d'incorporar l'ús de les pistoles elèctriques “Taser” per part d'algunes unitats de Mossos d'Esquadra. També és conegut que diverses policies locals d'arreu de l'Estat espanyol compten amb aquest tipus d'armes. En concret, a Catalunya entre 30 i 50 cossos de policia local en disposen.

Les pistoles Taser són armes paralitzants que descarreguen electricitat sobre la persona per a immobilitzar-la momentàniament. Des de l'any 2000 s’està generalitzant el seu ús als cossos policials de molts països, tant de la policia d’ordre públic com dels funcionaris encarregats de la custòdia de persones privades de llibertat així com per efectius militars. Malgrat que se les cataloga com a armes no letals, Amnistia Internacional recull en el seu informe de l'any 2007 la mort de 269 persones als Estats Units, de juny del 2001 a juny del 2007, i de 15 persones al Canadà, entre mitjans del 2003 i juny del 2007, després d'haver rebut descàrregues d'aquestes armes.

A més dels possibles efectes letals, també s’ha detectat que la gran facilitat en el maneig de l’arma i la manca de rastres corporals després del seu ús, la converteixen en una eina susceptible de ser usada per a cometre maltractaments. És per això que el Comitè Contra la Tortura de Nacions Unides (CAT) s'ha pronunciat en diverses ocasions en contra de les l'ús d'aquestes armes. En referència a l'Estat Espanyol, en el seu informe de novembre de 2009, després de constatar l'ús d'armes elèctriques “Taser” per part de les policies locals, recomanava a l'Estat l'abandó de la seva utilització atès que els seus efectes en l'estat físic i mental de les persones


contra les que es farien servir podrien conculcar els articles 2 i 16 de la Convenció Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

A Sant Cugat, des de la Policia Local, s'ha manifestat la voluntat d'incorporar aquest tipus d'armament en un futur. Concretament parlen d'un equip de protecció individual que inclogui elements de seguretat com les pistoles taser o elements antitrauma com el collarí per evitar talls al coll.

És per tot això que l'Ajuntament de Sant Cugat, reunit en sessió plenària,

ACORDA:

PRIMER.- La prohibició d'incorporar i utilitzar pistoles elèctriques “Taser” per part de tots els cossos policials, així com altres funcionaris encarregats de la custòdia de persones privades de llibertat.

SEGON.- El compromís de l'Ajuntament de Sant Cugat de no comprar mai

material d'aquestes característiques i treballar per la seva prohibició.

TERCER.- La demanda a la Generalitat de Catalunya de la retirada immediata

d'aquestes armes per part d'aquells cossos policials que en l'actualitat les tinguin

incorporades en les seves dotacions armamentístiques.


. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Anuncio que hi ha esmenes de Convergència, però abans té la paraula, per presentar la seva moció, el Sr. Piqué.

. REGIDOR SR. RAMON PIQUÉ, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: La moció que presentem se sustenta en la informació apareguda ara fa 4 mesos, aproximadament, sobre la possibilitat de disposar de pistoles elèctriques “TASER” per part de la Policia Municipal de Sant Cugat. Hi ha diversos informes que posen en dubte la no letalitat d’aquest tipus d’armes i la dificultat de controlar-ne el seu ús de manera adequada. L’informe d’Amnistia Internacional de l’any 2007 recull la mort de 284 persones als Estats Units i Canadà a causa de les descàrregues elèctriques produïdes per aquest tipus d’armes. En un informe posterior de la mateixa Amnistia Internacional de 2012, que no es recull en la moció, per cert, el nombre de morts incrementa a 500 només als Estats Units. Per altra banda, el Comitè Contra la Tortura de l’ONU, s’ha pronunciat en diverses ocasions al respecte i l’any 2006 va apuntar que el seu ús i cito textualment “causa un sever dolor que constitueix una forma de tortura”. Més a prop de casa nostra, en l’article cito el títol “Armas eléctricas, qué sabemos e ignoramos”, publicat l’any 2013 a la revista Cuadernos de medicina forense i signat per diversos autors vinculats tots ells a la Unitat Central d’Informàtica i Electrònica dels Mossos d’Esquadra i el Servei de Patologia Forense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, es recullen moltes d’aquestes dades apuntades i el que és més remarcable d’aquest article és el fet que qüestiona els estudis que hi ha valorant en positiu, justament, la seguretat d’aquest tipus d’armes, pel fet de que aquests treballs estan fets per autors relacionats amb la firma comercial TASER, que és qui comercialitza la pistola elèctrica. També el Síndic de Greuges de Catalunya s’ha pronunciat sobre el tema i hi ha una Comissió al Parlament de Catalunya que està treballant-hi des de fa setmanes i mesos. Arribat a aquest punt, arribat a aquest punt, podríem apostar per esperar a que d’altres instàncies es pronunciessin en la línia que apunta l’esmena presentada per Convergència o bé, fer un pas més enllà i


en coherència amb la moció institucional que es va aprovar el dia 16 de novembre, d’adhesió a les ciutats defensores dels drets humans, posicionar-nos a favor de l’eradicació d’aquest tipus d’armes. Tenim raons per a fer-ho. En la nostra memòria tenim encara presents les víctimes per bales de goma fins a la seva eradicació recentment. Algú ens pot assegurar que aquestes armes no es faran servir contra manifestants com si es tractés d’enemics d’ordre públic? Quantes persones haurien de morir per declarar la pistola elèctrica com a una arma potencialment letal? En la línia apuntada pel Comitè Contra la Tortura de l’ONU cal advertir que aquest tipus d’arma no deixa rastres físics sobre el cos i, per tant, és fàcil emmascarar-ne la seva utilització. Podem mirar cap a una altra banda i esperar que altres instàncies es posicionin per nosaltres. Però també podem fer al revés, enviar des de Sant Cugat un missatge cap enfora clar i contundent, de rebuig a aquest tipus d’armes. Siguem coherents, siguem valents.

ESMENES DE CONVERGÈNCIA SOBRE MOCIÓ ORIGINÀRIA

- ESMENES QUE EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGENCIA PRESENTA A

LA MOCIÓ QUE PRESENTA LA CUP-PC PER LA PROHIBICIÓ DE LES PISTOLES

ELÈCTRIQUES TASER.

ESMENA 1

Eliminar el paràgraf anterior als acords

ESMENA 2

Eliminar tots els acords de la moció, per un de sol amb el següent redactat:

Primer.- Emplaçar al Govern de la Generalitat, que davant la creació d’una comissió per analitzar la compra de les pistoles Taser, analitzi de manera detinguda la idoneïtat o no de l’utilització d’aquestes pistoles per part del cos de Mossos d’Esquadra i altres policies locals, i s’adoptin les conclusions a que arribi aquesta comissió.

TORN DE PRESENTACIÓ ESMENES CONVERGÈNCIA

. TINENT D’ALCALDE, SRA. CRISTINA PARAIRA, EN NOM DE

CONVERGÈNCIA: Ja vàrem anunciar que presentàvem aquestes esmenes, una mica perquè amb els acords, en el primer es demana que es prohibeixin, entenc que la moció és ideològica i el sentit que ha explicat perfectament el Sr. Piqué, però el nostre posicionament és esperar-nos i així hem fet en aquest sentit les esmenes, doncs la Resolució que s’està tractant en aquests moments en el Parlament de Catalunya, que això està en debat, on s’està estudiant, com bé ha dit, la idoneïtat o no de la utilització d’aquestes pistoles o d’aquest armament o d’aquesta arma. També perquè en els acords que presenten, en el primer, ens demana que prohibim incorporar i la utilització de pistoles elèctriques a tots els Cossos Policials i nosaltres no tenim competència per fer això, la veritat. Entenc que és una declaració d’intencions, però la competència nosaltres no la podem prohibir. Després sí que i en el segon i el tercer doncs una mica, aquell que diu la retirada immediata, nosaltres preferim esperar-nos al que digui la Generalitat. També una mica per, en aquest cas, tranquil·litzar, si cal, dir que la Policia Local de Sant Cugat no ha tingut mai d’aquestes pistoles i no en tenim previst, en principi, adquirir-ne. Ho dic perquè potser alguna declaració, ho vàrem comentar a la Junta de Portaveus, havia donat peu a un malentès a que es pogués pensar això, però la veritat és que no en tenim ni n’hem pensat tenir. I després també recordar de forma molt breu que tot i que ara s’està debatent aquest tema en el Parlament de


Catalunya, que el requisit, per a poder aprovar l’armament de les Policies Locals, del que es pot fer o no, està regulat en un Decret que no és competència nostra. O sigui, el que utilitzem, en teoria, és el que està aprovat, per tant, nosaltres el que demanem és emplaçar-nos a que s’hagi analitzat en el Parlament la detinguda idoneïtat amb els experts i el posicionament de tots els Grups polítics de la conveniència o no d’aquesta utilització.


. REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Lo correcto, nosotros también entendemos, al igual que el Grupo de Convergencia, que es esperar a lo que diga la Comisión de trabajo del Parlament, a ver esas conclusiones si determinan que son, bueno, que es correcto utilizar este tipo de armas o no, pero al margen de todo esto y de que el Ayuntamiento tampoco tiene competencias para determinar qué armas tienen que llevar los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, entendemos que los agentes de seguridad tienen que estar suficientemente equipados como para repeler ataques y no podemos negar la realidad, esos ataques se producen. Los agentes de seguridad, aquí se puede, está el Jefe de la Policía Local aquí, puede acreditar que ha pasado, pasa y seguirá pasando. Es decir, hay momentos, afortunadamente pocos, que los agentes corren peligro, su integridad física corre peligro y por eso tienen que tener como defenderse, al margen de sus manos, porque si no tienen las de perder o pueden tener las de perder, si quien les ataca pues es un grupo de personas y no una sola. Bueno, lo que hay que controlar es que estos agentes sepan cómo utilizar estas armas, que no son letales, que pueden ser letales, según algunos casos, hay algunas personas que han muerto y tal, sí bueno, vale, es verdad, puede ser, pero en principio no lo son o para la mayoría de las personas no lo son, pero sí que inmovilizan. Entonces, bueno, lo considero que es una vía más efectiva que otras, que otro tipo de armas para defenderse. Entonces, bueno, aquí el debate está servido. Es verdad, y lo que hay que evitar es el mal uso, pero eso no quiere decir que los agentes no tengan que estar provistos de armas para poder protegerse y proteger a los demás, que es para lo que están los agentes de la Policía.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sí, una mica en aquesta línia. Vostè ens deia que hi havia estudis. Jo he pogut parlar amb el Diputat que està a la Comissió, el Carles Castillo, del Partit dels Socialistes, i ell m’ha comentat que també disposen d’estudis que tampoc es verifica que realment hi hagi una causa-efecte sobre això. Sí que és cert que l’ús indegut o l’ús continuat sí que pot provocar un atac de cor o pot provocar convulsions o pot provocar en persones que tinguin certa patologia o certa malaltia, doncs li poden provocar com qualsevol, diguéssim, altra utilització de defensa. Aquestes armes que s’està discutint ara s’estan discutint com a concepció de defensa, no com atac, per tant, qualsevol ús que no sigui la defensa estaran mal empleades i s’està treballant en com s’han de regular i que per tant, no les pot portar tothom i quina ha de ser la seva utilització, és a dir, tenen una reglamentació i tenen una praxis que s’han d’utilitzar bé, però això com totes les armes, vull dir, una pistola també s’ha de saber utilitzar bé quan està en defensa i pot provocar la mort només amb un tret o pot provocar una ferida a la cama. Nosaltres entenem que aquesta discussió i és cert, obrir el meló, entenem que aquesta discussió s’ha de portar en el si de la Comissió del Parlament que per això estan amb informes, s’estan avaluant i s’estan entrevistant amb experts, que seran els que determinin si la Policia de Catalunya, entesa com els Mossos d’Esquadra i les Policies Locals poden o no poden portar aquestes armes i un cop es determini si n’han de


portar o no n’han de portar doncs ens podríem posicionar a l’Ajuntament de Sant Cugat si son adients o no són adients. Això no vol dir que tots els policies portin una arma d’aquestes, perquè és preventiva, vull dir, que no es porta com qui va patrullant pel carrer aquest tipus d’armes. Per tant, el nostre Grup comparteix les esmenes presentades, creiem que és raonable deixar-ho en el marc de la discussió del Parlament de Catalunya, i a partir d’aquí, si fa falta, ens pronunciem com a municipi. Per tant, no hi donaríem suport a la moció, donaríem suport a les esmenes.


EUiA: Bé, nosaltres estem a favor de la moció i estem perquè ja fa temps, i ara recordaré allò que últimament aquí se’ns està recordant molt, quan estàvem al capdavant de la Conselleria d’Interior, ja es va prohibir la distribució de les pistoles TASER als Mossos d’Esquadra. En aquell moment es va decidir no utilitzar un nombre determinat de pistoles que existien adquirides per la legislatura anterior, fonamentalment pels informes que Amnistia Internacional i altres entitats havien publicat que eren molt crítics amb la utilització d’aquest tipus d’armes i si anem a un temps ja més recent, la passada legislatura, el Grup d’ICV-EUiA va demanar la compareixença del Conseller Espadaler i la compareixença de la Plataforma Stop TASER, integrada per entitats i col·lectius que s’oposen al seu ús, quan es va saber la intenció del Departament d’Interior de comprar aquestes pistoles. És cert que en el Parlament de Catalunya s’està fent un debat. Nosaltres no obstant això i evidentment estarem amatents de les conclusions que es tregui en aquest debat però tot i així penso que podem opinar i podem donar la nostra opinió de que realment per a nosaltres no són unes armes que s’hagin d’utilitzar.


MES: Bé, certament els Estats entesos com administració tenen la capacitat de l’ús de la violència i aquest és un tema que també surt sobre la taula. Nosaltres considerem i traslladaríem el debat a l’àmbit local, nosaltres considerem que no hi ha hagut, per tant, com ha dit la portaveu de Convergència, no hi ha hagut una demanda per part de l’equip de Govern, ni hi ha cap contracte, ni cap cosa, igual que hem parlat amb la Policia, sobre aquesta situació, com a mínim en el proper any, per tant, no hi ha un encàrrec. Per tant, diguem-ne que allunyaríem aquesta situació sobre la compra o no. Creiem que el debat és molt més ampli, no solament les pistoles TASER sinó també, ho recordareu, els KUBOTANS famosos, els tipus de defenses, les pilotes de goma, el tema de l’aigua a pressió, etcètera i entenem que sí que cal un debat global, però creiem que el debat principal és sobre què és una Policia Municipal. Una Policia Municipal que ha de fer de Policia Administrativa ha de portar una TASER? O ha de portar una pistola? O ha de portar una metralleta? O no? Segurament les Policies Locals dels diferents municipis estan realitzant tasques que no els tocaria perquè haurien de fer un altre tipus de tasca, més aviat de supervisió, de tasca de barri i aquestes les haurien de fer les Policies que estan determinades per a elles, bàsicament en aquest cas els Mossos d’Esquadra. Com saben des de fa temps també hi ha una formulació sobre la unificació del conjunt de les Policies de Catalunya, no solament en l’àmbit de l’Escola de Policia, sinó en el conjunt i, per tant, que aquestes Policies formin part del municipi però no formin part de la Direcció de Recursos Laborals i altres, sí, evidentment a la Direcció dels Alcaldes. Per tant, la nostra posició, clar, és que és una posició complicada en el sentit que tu li pots demanar a algú, què prefereixes, què facin una descàrrega de TASER o que et posin un tret al cap? Clar, això seria demagògia, demagògia curiosa, però sobretot el nostre argumentari aniria al voltant de que la Policia Local el que ha de fer és de Policia Administrativa. El debat que s’està realitzant o que es realitzarà al Parlament és


interessant, a nosaltres ens interessa sobretot el debat general, no sobre aquest tema i, per tant, el nostre posicionament era una abstenció respecte a la moció i així també farem amb l’esmena que ha presentat Convergència.

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Bueno, poco más podemos añadir nosotros a las propuestas o a las intervenciones de nuestros compañeros de Consistorio. Simplemente confirmar que efectivamente el Ayuntamiento de Sant Cugat no dispone de ninguna pistola TASER, como se nos informó en la Comisión de Seguridad, ni dispone ni se han pedido y respondiendo un poco al Sr. Villaseñor, es que existe un reglamento a nivel nacional que determina las armas que pueden llevar las Policías Locales. Es un tema también que se nos informó en la Comisión de Seguridad. Nosotros, en este caso, esperaremos también la decisión por parte del Parlamento, donde participan también nuestros representantes y a la espera de eso pues nos abstendremos en el tema de la moción, pero votaremos a favor de la enmienda de Convergencia, que entiendo que hace referencia a la Comisión del Parlament, no a la decisión del Govern de la Generalitat. ¿De acuerdo?

. REGIDOR SR. RAMON PIQUÉ, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Sí, només un parell de coses. Just ahir es va publicar l’Informe Anual de la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura, que es fa anualment, amb això no estic assimilant ni va per aquí la Policia Local del municipi amb el tema de la tortura. No va per aquí, que quedi dit d’entrada, però el que és important és la tasca, com ells sempre han apuntat, preventiva. Nosaltres preventiva també hi ha el missatge polític, en aquest sentit. I clar, a Sant Cugat no hi ha intenció, segons apunta de comprar aquest tipus d’armes, però per participar en el debat no caldria que el Parlament de Catalunya es pronunciés. És bo que es faci, sinó que aquest debat també és viu ara i el missatge que pugui anar en aquest sentit cap allà és tan vàlid com l’invers i no només cap el Parlament, sinó també cap a la societat en general, aquest compromís de crear espais lliures d’aquest tipus d’armes.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Doncs exhaurit el debat votem primer les esmenes. Jo els haig de dir que jo no sabia ni què era el TASER, primera notícia, no m’agraden gens les armes, em faria una por absoluta i, per tant, el que els puc dir és que en qualsevol cas no hi ha aquesta intenció per part de la Policia Local i a més és que creiem que no és la funció de la Policia municipal, que és una altra la funció de la Policia municipal. El que hem d’intentar entre tots plegats és mantenir una bona convivència i que ens respectem tots plegats i que bé, no s’haguessin d’utilitzar mai. En qualsevol cas, passem a la votació de les esmenes.

TORN DE VOTACIÓ DE LES ESMENES DE CONVERGÈNCIA

Vots a favor: 16 (Convergència, C’s, PSC i PP)

Vots en contra: 6 (CUP-PC i ICV-EUiA)

Abstencions: 3 (ERC-MES)

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Entenc que en tornarem a parlar, Sr. Piqué, per això, d’aquest tema. Gràcies.

TEXT DE LA MOCIÓ APROVADA


16.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC, AMB INCORPORACIÓ

D’ESMENES DE CONVERGÈNCIA, PER LA PROHIBICIÓ DE LES PISTOLES

ELÈCTRIQUES “TASER”.

Des del grup municipal de la CUP-PC mostrem la nostra preocupació davant les informacions aparegudes als mitjans de comunicació sobre la possibilitat d'incorporar l'ús de les pistoles elèctriques “Taser” per part d'algunes unitats de Mossos d'Esquadra. També és conegut que diverses policies locals d'arreu de l'Estat espanyol compten amb aquest tipus d'armes. En concret, a Catalunya entre 30 i 50 cossos de policia local en disposen.

Les pistoles Taser són armes paralitzants que descarreguen electricitat sobre la persona per a immobilitzar-la momentàniament. Des de l'any 2000 s’està generalitzant el seu ús als cossos policials de molts països, tant de la policia d’ordre públic com dels funcionaris encarregats de la custòdia de persones privades de llibertat així com per efectius militars. Malgrat que se les cataloga com a armes no letals, Amnistia Internacional recull en el seu informe de l'any 2007 la mort de 269 persones als Estats Units, de juny del 2001 a juny del 2007, i de 15 persones al Canadà, entre mitjans del 2003 i juny del 2007, després d'haver rebut descàrregues d'aquestes armes.

A més dels possibles efectes letals, també s’ha detectat que la gran facilitat en el maneig de l’arma i la manca de rastres corporals després del seu ús, la converteixen en una eina susceptible de ser usada per a cometre maltractaments. És per això que el Comitè Contra la Tortura de Nacions Unides (CAT) s'ha pronunciat en diverses ocasions en contra de les l'ús d'aquestes armes. En referència a l'Estat Espanyol, en el seu informe de novembre de 2009, després de constatar l'ús d'armes elèctriques “Taser” per part de les policies locals, recomanava a l'Estat l'abandó de la seva utilització atès que els seus efectes en l'estat físic i mental de les persones contra les que es farien servir podrien conculcar els articles 2 i 16 de la Convenció Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

És per tot això que l'Ajuntament de Sant Cugat, reunit en sessió plenària,

ACORDA:

- Emplaçar al Govern de la Generalitat, que davant la creació d’una comissió per analitzar la compra de les pistoles Taser, analitzi de manera detinguda la idoneïtat o no de la utilització d’aquestes pistoles per part del cos de Mossos d’Esquadra i altres policies locals, i s’adoptin les conclusions a que arribi aquesta comissió.

17.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP PER INSTAR A L’EQUIP DE GOVERN A DEMANAR AL CONSELL EXECUTIU DE LA GENERALITAT LA BONIFICACIÓ DEL PEATGE DELS TÚNELS DE VALLVIDRERA PELS RESIDENTS A SANT CUGAT DEL VALLÈS.

Atès que a la sessió plenària celebrada el 15 d’octubre de 2001 el ple municipal va aprovar una moció transaccional entre els Grups de Convergència i Unió i el del Partit Popular de Catalunya sobre la supressió dels peatges de la C-16/E-9 Túnels de Vallvidrera.

Atès que amb l’aprovació d’aquesta moció s’adoptà el següent acord: “Que l’Ajuntament de Sant Cugat insti al Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, per a que, conjuntament amb l’empresa concessionària, realitzi els estudis de mobilitat


que determinin aquelles actuacions necessàries per tal de suprimir el peatge (als que acreditin estar empadronats a Sant Cugat del Vallès).”

Atès que són molts els santcugatencs que diàriament han de passar el peatge per anar a treballar a Barcelona, o a les poblacions del Baix Llobregat, amb un cost mensual aproximat de 165 euros.

Atès que a dia d’avui no s’ha realitzat cap acció concreta coneguda dirigida a la supressió del peatge dels Túnels de Vallvidrera pels ciutadans de Sant Cugat del Vallès.

Atès que la supressió del peatge per als santcugatencs pot esdevenir una mesura difícilment assumible tant per als responsables de l’administració com per a la concessionària, però que la bonificació (d’un 50% com a mínim) als usuaris santcugatencs és quelcom més factible.

Per aquests motius es proposa al Ple municipal l’adopció dels següents ACORDS:

Únic.- Instar al Parlament de Catalunya per tal que el Grup de treball de reordenació dels peatges, consideri bonificar (com estimi més escaient -amb un mínim del 50%-), el peatge dels túnels de Vallvidrera C-16/E-9 per a totes aquelles persones que acreditin estar empadronades a Sant Cugat del Vallès.


. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Bé, la llegiré perquè és molt curta.

(En aquests moments el Sr. Álvaro Benejam dóna lectura a la present

moció).


. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sí, nosaltres hi donarem suport, però per aquesta moció que es va aprovar el 2001, sinó ens remuntem més cap aquí, el 2012 va haver-hi una moció institucional de tots els Grups municipals, que deien que rescabalàvem aquest peatge i que, per tant, el fèiem pels usuaris de Sant Cugat i Rubí, els obríem les barreres. Clar, ens trobem que després del nou Govern de Mas, el primer que va fer va ser tornar a baixar els peatges, suposo que ens diran que la situació econòmica i l’herència i tot això, però això no farà canviar el nostre sentit de vot. Entenem que és una qüestió de justícia pels ciutadans de Sant Cugat i de Rubí i entenem que això, bé, ja es trigant més del compte. Per tant, trobem pertinent la presentació d’aquesta moció i, per tant, rep el nostre suport.

. REGIDOR SR. RAMON GUTIERREZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Bé doncs, nosaltres al contrari del PSC votarem en contra. Aquesta moció per a nosaltres està a les antípodes de la nostra manera de veure les coses i entendre la mobilitat. En primer lloc, no entenem una moció que demani una bonificació del peatge dels Túnels de Vallvidrera només per a les persones que resideixen, viuen o estan empadronades en una localitat concreta, en aquest cas a Sant Cugat, sense


tenir en compte cap altre criteri ni argumentació. No ho entenem. En segon lloc i més important, sobretot, no estem a favor de fer polítiques de promoció de vehicle privat i no tenim la contaminació per anar fent rebaixes i que tothom agafi més el cotxe perquè ens surt més a compte. Al contrari. Nosaltres creiem que si podem facilitar encara més que la gent vagi en transport públic millor i també és veritat que abans, quan l’empresa que gestionava el peatge dels Túnels de Vallvidrera era una empresa pública, abans que el Govern d’Artur Mas, el 2012 doncs la vengués, juntament amb ATLL, abans n’hem parlat també, doncs era més fàcil argumentar un estancament o una pujada de tarifes del peatge en funció de criteris de mobilitat i a més tenint en compte que els beneficis anaven destinats a polítiques de promoció del transport públic. Això ja no passa, malgrat tots els beneficis, o sigui, malgrat que els beneficis no puguin ser públics doncs ja no estem d’acord amb el fet de fer més fàcil el transport del vehicle privat.

. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Bé, jo crec que els Països Catalans patim un greuge comparatiu respecte a la resta de l’Estat, jo crec que és evident, tan evident com que els Governs espanyols d’un o un altre color no han tingut cap mena d’interès en resoldre aquest problema. És un greuge que tinguem el 40% de les autopistes de peatge de tot l’Estat i només el 5% de les autopistes gratuïtes. Nosaltres ho hem denunciat sempre. Això suposa costos socials i econòmics molt greus i ens penalitza i, en aquest cas, els Túnels de Vallvidrera, en el cas de Sant Cugat, no són cap excepció. Malgrat això i malgrat, per tant, compartir en part la moció no hi podem votar a favor. No hi podem votar a favor perquè el que suposaria és del Pressupost de la Generalitat haver d’assumir el cost de bonificar als ciutadans, quan aquest cost, no sé si recordaran, que l’any 2008, el Parlament de Catalunya, va aprovar portar al Congrés dels Diputats una proposició de Llei per a crear un Fons de Rescat de Peatges, una proposta que va ser admesa a tràmit pel Congrés, però que després la Mesa del Congrés, amb majoria del PP i del Partit Socialista, setmana rere setmana, mes rere mes, fins arribar a 3 anys, van estar ampliant el termini d’esmenes fins que es va acabar la legislatura i “nunca más se supo”. I clar, ara haver de carregar el cost d’un greuge comparatiu als Pressupostos de la Generalitat amb l’actual situació, a més d’ofec econòmic a que ens sotmet el Govern espanyol, doncs no crec que sigui de rebut. Nosaltres ens abstindrem, perquè sí que compartim que hi ha un problema, hi ha una discriminació evident. Aquest peatge, a més, el que respon ara mateix és a l’afany recaptatori d’una concessionària privada i no a uns ingressos que haurien de servir per regular els fluxos de mobilitat i revertir els ingressos que es generessin en transport públic, que és el que nosaltres voldríem, per tant, una altra política de peatges, però no podem si més no, em sorprèn que sigui justament el Partit Popular, que de fet un cop vençuda la legislatura que governava el PSOE, entra el 2011 la legislatura amb el Partit Popular i tampoc no ha fet res l’Estat espanyol amb aquest Fons de Rescat de Peatges que des de ja doncs s’havia de finançar i era una proposta, que el Fons de Rescat de Peatges no era cap barbaritat. He de dir que l’IVA que es recaptava dels peatges havia d’anar destinat a rescatar aquests peatges. Vull dir, era una cosa bastant raonable i que en tot cas sí que calia fer-li una certa aportació al Govern de l’Estat que haguéssim entès potser pel Concert Econòmic pel moment econòmic que es deixés de fer però que en tot cas hi havia un fons. Doncs no, l’Estat espanyol recapta també IVA d’aquestes autopistes, per tant, fa benefici també. Nosaltres no podem compartir això.

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Bueno, no me gustaría entrar al debate de estas cosas porque es un poco tarde, pero me gustaría recordar que Esquerra Republicana también ha gobernado en el Tripartit.


Quisiera recordar que en el 2012, los señores del Tripartit renovaron a la concesionaria AUTEMA el peaje de Terrassa a Sant Cugat e indemnizaron con un total de 8,8 millones de euros a la propietaria, en este caso AUTEMA, cuyo máximo accionista a fecha de hoy es ABERTIS. O sea que cuidado con dar consejos para los demás. He hecho un pequeño estudio directamente de lo que significa este paso por, por ejemplo, un tramo pequeño como es el de Terrassa-Sant Cugat, que también utilizamos mucha gente. Aproximadamente el coste de mantenimiento por quilómetro está valorado entre unos 19.000 a 42.000 euros, calculando que son 2 tramos en la Autopista de Sant Cugat a Terrassa, estamos calculando con un coste, siendo máximo, de 17 quilómetros, y 714.000 euros. Según datos también de ABERTIS del paso diario de este peaje es aproximadamente de 12.000 personas, a 1,38 euros, da un beneficio de 8.341.727 euros. Esto significa que sólo un 8,5% del dinero que entra en caja de AUTEMA o de ABERTIS se repercute en el mantenimiento de la autopista. Creo que desde 1991, que es cuando se fundó esta autopista, cuando se arrancó, ha habido un tiempo más que suficiente para amortizarla. Nosotros proponemos que se recupere, si pero, sin eliminar los peajes, porque es una vía rápida de acceso a Barcelona. Con este dinero que repercute directamente, que podría gestionar, quién sabe, Diputación no, pero la AMB o la misma Generalitat, se podrían hacer un montón de iniciativas como, por facilitar el transporte público, reducir el precio de los billetes de los Ferrocarriles o incluso ya puestos y lanzados hacer Zona1 Sant Cugat. Nosotros votaremos a favor porque entendemos que cualquier beneficio que sea a favor de los ciudadanos de Sant Cugat es positivo aunque somos conscientes que cualquier tipo de descuento repercutirá en dinero que luego se paga, los descuentos no salen del bolsillo de ABERTIS sino que sale del dinero público que pagamos todos los catalanes.

. REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: És una moció i no ho dic en broma, que pot suscitar molts debats molt interessants perquè és a molts nivells diferents. Nosaltres l’hem tingut al si de la CUP-PC. Per començar, nosaltres estem a favor de la supressió de peatges en general, entenem que les infraestructures necessàries de comunicació, de mobilitat, per a que la gent es desplaci, tant per anar a la feina com per qualsevol altra cosa, doncs haurien de ser de titularitat pública i després de molts anys, haurien d’estar amortitzades i, per tant, no caldria que hi hagués peatges. No obstant això, hi havia un peatge fins fa poc, en el qual repercutien en tot, el carril VAO de la C-58, l’estació de Volpelleres, per tant, era una mica com una situació en que podies dir, bé, ja que hi ha un peatge almenys que fomenti d’altra banda el transport públic. Nosaltres, evidentment, volem que la gent de Sant Cugat no hagi de pagar tant per a desplaçar-se, però entenem que malgrat que siguin cars els Ferrocarrils de la Generalitat, ja hem dit que per a nosaltres no garanteixen l’accessibilitat amb els preus actuals, estem molt ben connectats amb Barcelona i en volem fomentar el transport públic. I els túnels de Vallvidrera doncs ens semblaria fomentar el vehicle privat, amb la contaminació que comporta i tot plegat. No estem en contra de bonificacions als ciutadans de Sant Cugat, però tampoc ens sembla just que només sigui als de Sant Cugat i als de Rubí, penso que, de fet, tot i això emana de la concepció inicial que deia, que pensem que no hi hauria d’haver peatges. Per tant, no és cap tonteria, penso, dir que no estem ni a favor ni en contra, perquè compartim que els santcugatencs hagin de pagar més per una via d’accés tan ràpida en 5 minuts a Barcelona, però no creiem que hagi d’haver peatges, pensem que ja n’hem tingut prou anys a Catalunya i això és el que motiva que ens abstinguem en aquesta moció.


. TINENT D’ALCALDE, SR. DAMIÀ CALVET, EN NOM DE CONVERGÈNCIA: Home, no nego que és llaminer, diguéssim, presentar aquesta moció i votar a favor en època electoral. Vull dir, demanar supressions de peatges o rebaixes d’impostos en època electoral és gratuït, fins i tot, però jo crec que la mateixa moció ja en el seu punt cinquè fa un bany de realitat i anuncia que això és difícilment assumible i després diu una cosa tan subjectiva com que una bonificació del 50% és quelcom més factible. Bé, tot això s’ha de basar amb alguna dada, a banda d’intencions. Hi ha hagut un debat ara aquí, breu però interessant, al voltant del vehicle privat, del vehicle públic, s’han tocat algunes claus, l’estímul del transport públic, la territorialitat dels descomptes que pugui haver en aquestes vies que actualment tenen encara peatges, alternatives. Tot això està mot bé, però efectivament algunes de les claus que s’han tocat ens porten a aquesta realitat. El Sr. Èric Gomez ha parlat del Fons de Rescat, que efectivament es va proposar, però que no va ser aprovat pel Congrés dels Diputats. Jo també vull posar sobre la taula que el 2012 el Govern de l’Estat unilateralment va suprimir una transferència anual que es feia per a poder, precisament, fer front a diversos descomptes i diverses supressions de peatges que en el seu dia s’havien pactat i s’havien aconseguit, per exemple el de la B-30, que això va provocar de retruc inclús un increment del 7,7% a les barreres de l’AP-7 i de l’Ap-P-2 i, efectivament hi ha hagut un debat, des de sempre, en el grup de treball dels peatges al voltant de poder obtenir un fons de diners en base a l’IVA i amb part de l’impost de Societats que recapten les societats concessionàries en aplicació de les seves tarifes a Catalunya que serveixi per aplicar unes tarifes homogènies, el més homogènies possibles, un dels grans problemes que tenim és la disparitat de preu per metre en diferents vies de peatge que tenim a Catalunya, i tendents a afavorir la mobilitat sostenible. Amb tot això no hi ha hagut recolzament de l’Estat des de fa anys, però en tot cas, el Govern de la Generalitat sí que va fer un esforç en el seu dia per poder aplicar aquests criteris de mobilitat sostenible i avui en dia ja hi ha descomptes universals, no només pels residents a Sant Cugat, hi ha descomptes pel que és la reiteració de pas, a més de 10 viatges entre 11 i 20, entre 21 i 30 viatges o més de 30 viatges s’activen descomptes de fins a un 20% de la tarifa. També hi ha descomptes pel que fa referència al que és l’alta ocupació, els vehicles que tenen més de 3 ocupants quan passes amb el teu VIA-T apretes un botó i tens un descompte del 40% i també hi ha un descompte addicional del 30% per a vehicles amb baixes emissions. Per tant, tot de descomptes tendents a l’aplicació d’una mobilitat sostenible, el més homogènia possible a tot Catalunya, tot a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat. A tot això s’hi va afegir un nou descompte, que jo crec que és molt interessant, que és d’una gratuïtat del 100% pels vehicles elèctrics. Això està funcionant ara i, per tant, d’aquests 166,40 euros que vostè diu que li costa a un santcugatenc o a qualsevol altra persona que utilitzi el peatge de Vallvidrera dues vegades per dia tota la setmana podem passar a un cost total amb descompte, per exemple, de vehicle d’alta ocupació de 99 euros, o un cost total amb descompte d’alta ocupació i més eficiència energètica de 49 euros o de zero euros si és un vehicle elèctric. El mateix si es combinen hores vall i hores punta, que ja saben que també hi ha aquesta distinció de tarifes. Per tant, no hi votarem a favor i estem amb ganes de poder aprofundir en aquest sistema de mobilitat sostenible, alta ocupació, reiteració, eficiència energètica i evidentment també que això es faci d’una manera equilibrada segons el Pressupost del Govern de la Generalitat.

. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Jo li demanaria al Sr. Calvet que avui ha sortit dues vegades ja que presentem mocions i són perquè estem en eleccions. Jo és que....vostè també han presentat i nosaltres no estem dient que estem en eleccions. No sé, al final resultarà que no podem presentar


mocions en època electoral. Presentem el que presentem, és clar, com que és època electoral, doncs...sí, és veritat que hi ha descomptes, i és veritat que per al vehicle elèctric té un cost zero creuar els Túnels de Vallvidrera. Tan de bo arribi un dia que ningú hagi de pagar perquè tots els cotxes són elèctrics i no es contamina, però avui no és el cas i hi ha moltes persones que avui en dia els agradaria comprar-se un cotxe elèctric però no poden perquè valen diners i no poden canviar-se el cotxe ara mateix i a més que de moment el cost dels cotxes elèctrics no és baix i, per tant, hi ha molta gent que no pot accedir-hi. A més hi ha molta gent que apart d’anar a Barcelona a primera hora i de tornar a última hora es mouen amb el cotxe per altres zones durant el dia, perquè treballen amb el cotxe, llavors, bé, aquestes persones es veuen obligades a fer-ho així, no és que puguin agafar un transport públic cada dia perquè van a un lloc i ja no es mouen d’allà, no, aquestes persones tenen mobilitat i hi ha moltes persones que ho fan així, que treballen movent-se. I aquestes són les raons dels santcugatencs, els Túnels de Vallvidrera tenen molt impacte a Sant Cugat, hi ha uns quants quilòmetres que són per dintre de Sant Cugat i, per tant, reivindiquem que els ciutadans de Sant Cugat que és una població del costat de Barcelona, dintre de l’Àrea Metropolitana doncs estiguin en certa mesura bonificats per poder anar a treballar cada dia i res més, i crec que és de justícia aconseguir-ho i així mateix es va aprovar el 2012, tothom estava d’acord en aquell moment. Ara doncs hi ha opinions diferents, però en aquell moment, el 2012, tothom ho va aprovar, va ser institucional la moció.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 5 (C’s, PSC i PP)

Vots en contra: 13 (Convergència i ICV-EUiA)

Abstencions: 7 (CUP-PC i ERC-MES)

18.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP PER A INSTAR A L’EQUIP DE GOVERN A ELABORAR UN PLA DE MILLORA DE LA MOBILITAT EN EL POLÍGON DE CAN SANT JOAN.

CONSIDERANDO que a raíz de una denuncia hecha pública en las redes sobre las precarias condiciones en que se ven obligados a estacionar sus vehículos los trabajadores de las empresas del polígono de Can Sant Joan.

CONSIDERANDO el tiempo considerable que dura ya esta situación en la que la administración no ha llevado a cabo ninguna medida que ordene el sector del polígono de Can Sant Joan, dando una solución a la movilidad en aquella zona.

CONSIDERANDO que además de las dificultades que a diario encuentran los trabajadores de estas empresas para estacionar su vehículo con normalidad y orden en la vía pública para poder llevar a cabo una actividad tan esencial como la de acudir a su puesto de trabajo, se han visto sancionados por estacionar incorrectamente.

CONSIDERANDO que esta situación manifiestamente injusta es fruto de la omisión del Ayuntamiento del cumplimiento de las competencias de carácter urbanístico y de movilidad que esta administración tiene atribuidas por ley, y que dicha falta no puede repercutir negativamente en el ciudadano, ni serle imputada en modo alguno.


El grupo municipal del Partido Popular propone al Pleno del Ayuntamiento los siguientes ACUERDOS:

Único.- Instar al equipo de gobierno a elaborar un plan de mejora de la movilidad en el polígono de Can Sant Joan y aplicarlo con la mayor urgencia posible.


. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Aquesta moció la vàrem presentar sense, bé, amb l’ànim d’una mica regular tota aquella zona de Can Sant Joan per la problemàtica i d’arreglar les problemàtiques que hi ha per la falta d’il·luminació i la falta d’aparcament, sobretot. És una zona on es fa principalment hi ha empreses, molta gent va a treballar i hi ha un problema d’aparcament bastant important. Nosaltres en el moment de presentar la moció no sabíem que s’havia demanat una sèrie de subvencions a la Diputació, a l’AMB, perdó, i que el dia de la celebració de la Comissió Informativa ja sabia l’equip de Govern que li havien atorgat aquestes subvencions o ajudes per poder pagar tota una sèrie d’obres i remodelacions d’aquella zona per mitigar aquests problemes, precisament. Nosaltres avui retirem la moció. No l’hem volgut retirar abans expressament perquè el que volíem dir avui, volíem que tothom sabés que nosaltres havíem presentat la moció i que no era voluntat de aixafar el treball fet durant tot aquest temps per l’equip de Govern, perquè no ho sabíem, i per reivindicar avui que se’ns informi d’aquestes coses que són importants perquè així nosaltres ens estalviarem aquell treball que hem fet sense que al final sigui profitós.

. TINENT D’ALCALDE, SR. DAMIÀ CALVET, EN NOM DE CONVERGÈNCIA: Molt breument. Profitós ho és sempre i jo li agraeixo tant el to de la moció com el to que va mantenir en la Comissió com ara que una vegada que es coneix aquesta informació s’hagi retirat. Efectivament l’equip de govern va demanar un conjunt de subvencions per millorar la mobilitat a les àrees d’activitat econòmica i n’hem obtingut una i estem molt contents d’haver obtingut 3 milions d’euros, que no són pocs per millorar diversos temes de mobilitat i enllumenat a l’àrea de Can Sant Joan. A banda d’aquesta subvenció estem començant ja a redactar projectes per poder-los executar, també tenim prevista una millora a la Línia 7, que és la que serveix Can Sant Joan i, per tant, creiem que aquest problema que vostè apunta i que efectivament tenim quedi resolta en el futur i en breu.

(La present moció fou retirada de l’Ordre del Dia pel grup proposant).

ALCALDIA

Seguretat Ciutadana

19.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L'ACTUALITZACIÓ DELS DOCUMENTS

DEL PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL: PEM DE FESTA MAJOR I PEM DE

CORREFOCS.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

Atès l’acord de la Comissió Local de Protecció Civil de data 07-06-2016 pel qual

s’acorda l’actualització del Pla de Protecció Civil municipal.


Atesos els documents de treball elaborats a proposta de l’Alcaldia-Presidència, en ús de les competències que estableix l’article 48 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, en els quals es contempla l’actualització dels Plans Específics municipals següents: - PEM de la Festa Major (Pla Específic Municipal) - PEM de Correfocs (Pla Específic Municipal)

Atès que en data 09/12/2015, les actualitzacions, revisions i aprovacions dels Plans anteriorment indicats, es van tractar a la Comissió Informativa de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil.

Atenent l’informe previ favorable del tècnic de Protecció Civil i els acords de la Comissió Local de Protecció Civil de dates 07-06-2016 i 10-06-2016, procedeix presentar al Ple municipal els textos redactats per a la seva actualització, que s’acompanyen com a annex 1 i 2 de la present proposta als efectes de determinar les actualitzacions realitzades.

Atenent així mateix que la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya en el seu article 47 Els municipis fa referència a: 1. Els municipis són les entitats bàsiques de la protecció civil a Catalunya i disposen de capacitat general d'actuació i de planificació en aquesta matèria. Exerceixen les funcions que els atribueix aquesta Llei i qualsevol altra que, sense contravenir-la, resulti necessària en l'àmbit de llur col·lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques. 2. Correspon als plens dels ajuntaments: a) Aprovar el Pla bàsic d'emergència municipal, els plans específics municipals, els plans d'actuació municipal i, en general, qualsevol altre instrument de planificació de protecció civil d'àmbit municipal. b) Crear la Comissió Municipal de Protecció Civil. c) Les altres funcions que li atorgui la legislació vigent.

- PEM de la Festa Major (Pla Específic Municipal) - PEM de Correfocs (Pla Específic Municipal)

Atès el que disposa l’article 6 del Decret Autonòmic 155/2014 en ordre al

procediment a seguir per a l’actualització dels plans de protecció civil municipal (aprovació municipal i comunicació a la Direcció General amb competències de la Generalitat de Catalunya).

Es proposa al Ple municipal l’adopció dels següents:

ACORDS

PRIMER.- APROVAR l’actualització dels Plans Específics Municipals següents: - PEM de la Festa Major (Pla Específic Municipal)


- PEM de Correfocs (Pla Específic Municipal)

SEGON.- COMUNICAR la present actualització a la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que estableix l’article 6 del Decret Autonòmic 155/2014.

TERCER.- PUBLICAR els acords d’actualització referits en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, en el tauler d’anuncis, i al web municipal.

TORN DE VOTACIÓ

(Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 24

membres electius presents, en trobar-se absent en el moment de la votació la

regidora Sra. Munia Fernández-Jordán).

PRESIDÈNCIA I SERVEIS URBANS

20.- PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL PROCEDIMENT OBERT PER A

L’ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE DE SERVEIS DE RECOLLIDA DE

VOLUMINOSOS, CARTRÓ COMERCIAL, FRACCIÓ VEGETAL, SELECTIVES

ESPECIALS AIXÍ COM ELS SERVEIS DE MANTENIMENT I GESTIÓ DE LA

DEIXALLERIA DEL PUNT VERD DEL CENTRE, MINI PUNT VERD DEL MERCAT

DE TORREBLANCA, PUNT VERD MÒBIL I LES OBRES D’ADEQUACIÓ DE LES

INSTAL·LACIONS DEL PUNT VERD FIX DEL CENTRE AMB RESERVA A

CENTRES ESPECIALS DE TREBALL I EMPRESES D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL

(EXP. NÚM. 31/2015)

I.- ANTECEDENTS PRINCIPALS

1r.- Aprovació del Ple municipal en sessió de 18/01/2015 de la convocatòria i del Plec de clàusules administratives particulars i Plec de prescripcions tècniques que regeixen la licitació.

2n.- Publicació de sengles anuncis licitatoris al DOUE de data 28/01/2016, al BOE de data 16/02/2016, al DOGC núm. 7052 de data 04/02/2016 i al perfil de contractant de l’Ajuntament, en data 26/01/2016.

3r.- Obertura en acte previ del sobre número 1 comprensiu de la declaració responsable del licitador presentada en els termes que estableix l’article 146.4) del Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP) i celebració en data 10/03/2016 per part de la Mesa de Contractació de l'acte públic d'obertura del sobre número 2 comprensiu de la documentació tècnica amb el resultat que consta a la corresponent acta.

4t.- Emissió d’informe dels serveis tècnics municipals de data 08/04/2016, d’avaluació i valoració motivada de l’oferta tècnica de conformitat amb els criteris d’adjudicació del contracte no quantificables de forma automàtica establerts en el Plec de clàusules administratives particulars.

5è.- Aprovació per la Mesa de Contractació en data 08/04/2016 de la valoració i puntuacions en els termes de l’esmentat informe tècnic que s’accepta com a motivació, d’acord amb l’article 89.5) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú;


comunicació en acte públic de les puntuacions atorgades i obertura en el mateix acte del sobre número 3 (oferta econòmica) amb el resultat que consta a la corresponent acta.

6è.- Proposta de la Mesa de contractació de la mateixa data anterior de puntuació de l’única oferta presentada amb el resultat següent:

PLICA EMPRESA

LICITADORA

CRITERIS NO

QUANTIFICABLES

AUTOMÀTICAMENT

CRITERIS

QUANTIFICABLES

AUTOMÀTICAMENT

PUNTUACIÓ

TOTAL

1

ENGRUNES,

RECUPERACIÓ I

MANTENIMENT,

EMPRESA

D’INSERCIÓ, SLU

31,75 50 81,75

7è.- Resolució de l’Alcaldia Presidència de data 12/05/2016 de requeriment

documental a l’únic licitador que ha presentat una oferta adequada, de conformitat amb el que estableix l’article 151.2) del TRLCSP.

8è.- Constatació per la Mesa de contractació, en aquest acte, de la validesa i adequació al Plec de clàusules administratives particulars dels documents administratius presentats per l’empresa ENGRUNES RECUPERACIÓ I MANTENIMENT, EMPRESA D’INSERCIÓ, SL, que queden incorporats a l’expedient.

PROPOSTA D’ACORDS

1r.- DECLARAR VÀLIDA la licitació convocada mitjançant procediment obert i tramitació ordinària per a l’adjudicació del contracte de serveis de recollida de voluminosos, cartró comercial, fracció vegetal, selectives especials així com els serveis de manteniment i gestió de la deixalleria del punt verd del centre, mini punt verd del Mercat de Torreblanca, punt verd mòbil i les obres d’adequació de les instal·lacions del punt verd fix del centre amb reserva a Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció Sociolaboral (Exp. núm. 31/2015).

2n.- ADJUDICAR a l’empresa ENGRUNES RECUPERACIÓ I MANTENIMENT, EMPRESA D’INSERCIÓ, SL, amb NIF B64200264, el contracte de serveis de recollida de voluminosos, cartró comercial, fracció vegetal, selectives especials així com els serveis de manteniment i gestió de la deixalleria del punt verd del centre, mini punt verd del Mercat de Torreblanca, punt verd mòbil i les obres d’adequació de les instal·lacions del punt verd fix del centre amb reserva a Centres Especials de Treball i

Empreses d’Inserció Sociolaboral pel preu de 813.906,63 € / any (IVA no inclòs), corresponent als serveis de recollida de voluminosos, cartró comercial, fracció llenyosa, selectives especials així com els serveis de manteniment i gestió de la deixalleria punt verd fix del Centre, el minipunt verd del Mercat de Torreblanca i el punt

verd mòbil, i pel preu de 253.234,85 € (IVA no inclòs), corresponent a l’execució de

les obres d’adequació de les instal·lacions del punt verd fix del Centre, i els preus

unitaris que s’annexen amb subjecció a l’oferta presentada, al Plec de clàusules administratives particulars i al Plec de prescripcions tècniques que regeixen la licitació, de conformitat amb el que estableix l’article 151 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP).


3r.- APLICAR la despesa per import de 406.953,32 € més el 21% d’IVA equivalent a un import de 85.460,20 € amb una despesa total agregada de

492.413,52 € (21% d’IVA inclòs) amb càrrec a la partida núm. 20900.16210.6220000.41014 “Concessió recollides especials i gestió punts verd” i l’import 84.411,62 € més el 21% d’IVA equivalent a un import de 17.726,44 € amb

una despesa agregada de 102.138,06€ (IVA inclòs) a la partida núm. 20900.16210.6220000.4101 “Obres adeq. Punt verd” i projecte 2016/2/41014/1/1 del Pressupost municipal vigent.

4t.- ASSUMIR el compromís de dotar els exercicis successius procedents amb consignació pressupostària suficient i adequada per a fer front a la despesa de caràcter pluriennal generada pel contracte, d’acord amb allò establert a l’article 174 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, tot subordinant l’eficàcia del contracte per a les anualitats successives corresponents en els termes establerts a l’article 57.2) de la Llei bàsica estatal 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, a l’aprovació definitiva en cada exercici del Pressupost Municipal General.

5è.- INDICAR a l’adjudicatari que en el dia i hora que oportunament li seran comunicats haurà de concórrer a la formalització del contracte en document administratiu, segons estableix l’article 156 del TRLCSP.

6è.- NOTIFICAR els precedents acords a l’empresa adjudicatària i als restants licitadors, de conformitat amb l’article 151.4) del TRLCSP i donar trasllat a la Intervenció i a la Tresoreria municipal als efectes escaients.


. TINENT D’ALCALDE DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS URBANS, SRA.

CRISTINA PARAIRA: Sí, breument, perquè s’ha explicat a la Comissió Informativa. El que portem és l’adjudicació d’aquest servei, que ja vàrem portar al Ple passat. Explicar que només es va presentar una empresa que és ENGRUNES, que és qui estava prestant part del servei, i després de reunir-se la mesa doncs es va decidir fer aquesta adjudicació. Posar en valor que és una empresa de reinserció, perquè era un concurs restringit el primer que vàrem portar, que s’ha portat a l’Ajuntament amb aquestes condicions. Agrair també a altres concessionaris que han estat prestant alguna part d’aquests serveis i, per tant, els demano el seu vot. També inclou la deixalleria, tot el que hem explicat, la renovació del punt verd, ha participat l’oposició en el concurs, un representant de l’oposició. I si necessiten algun aclariment doncs els ho explico.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sí, fa uns mesos vàrem denunciar, bé denunciar, vàrem dir que s’estaven cometent un seguit de robatoris per la part de darrera del punt verd i vostès ens van dir que a les noves pliques ja hi hauria una remodelació i hi hauria més condicions de seguretat. Hem d’entendre que és això, no? Que amb aquesta nova concessió s’arranjaran tots els problemes de seguretat i de robatoris que està patint el punt verd del centre?


CRISTINA PARAIRA: A veure, la remodelació del punt verd, apart per arreglar


aquests problemes i fer un millor tancament a dintre dels objectes, aquesta seria la part menys important del concurs que avui portem a aprovació, que és molt important, que evidentment doncs ara hi ha una part que és oberta, es farà un tancament, però tampoc m’agradaria que quedés això, que sí que es solucionarà, però amb tot el que es porta...

. REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Ràpidament. Per explicar senzillament que la nostra abstenció no és perquè estem en contra, com fem en aquests casos, a més se’ns ha explicat abastament en la Comissió i a més en aquest cas ho dic, estem convençuts que serà més eficient la gestió, ens agrada això que s’hagi restringit a empreses de reinserció sociolaboral, ens agradaria que això fos una norma sempre que es pugui, evidentment, però com que nosaltres ho gestionaríem d’una altra manera doncs no votarem a favor en aquest cas.

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Yo quisiera hacer un poco, en relación a lo que ha dicho el Sr. Bea, un comentario: nos gustaría saber simplemente porqué una licitación de esta cantidad fue desierta, sólo se presentó ENGRUNES, es simplemente un comentario, votaremos a favor, porque nos parece excelente, pero nos gustaría saber si fue por falta de información o porque el pliego de condiciones era muy restrictivo, no lo sé, no lo he visto, me gustaría…fue una cosa que nos comentó en la Comisión Informativa y no llegué a entender porque en una licitación de este tipo no se presentaron más empresas.


CRISTINA PARAIRA: Bé, jo el perquè exacte tampoc li sé dir, perquè és un concurs públic, s’ha fet tota la publicitat, s’ha publicat a tots els diaris que s’ha de publicar, van trucar empreses preguntant i informar-se, tant que són de reinserció, com que no ho són, la veritat, i a l’hora de la veritat només es va presentar ENGRUNES. Jo li puc dir que parlant-ho amb alguna empresa, dir, ostres que “raro”, i bé, la veritat és que com que moltes d’aquestes empreses tenen aquest caire, aquest valor afegit que el que fan sobretot és la part de donar ocupació a la gent, a vegades, entre elles, cada una té una miqueta la seva zona, la seva especialització, però això és una apreciació que entre que m’han comentat i això, que bé, una mica de “savoir faire”, però la concurrència era pública, transparent, en forma, a Europa, publicat a tot arreu i conegut.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 21 (Convergència, C’s, ERC-MES, ICV-EUiA, PSC i PP)

Vots en contra: 0

Abstencions: 4 (CUP-PC)

Comunicació, Informació, Innovació i Govern Obert

21.- PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DE L’ACORD DE DISSOLUCIÓ I

LIQUIDACIÓ DEL CONSORCI DE COMUNICACIÓ LOCAL (CCL).

Atès que el Consorci de Comunicació Local (CCL) es va constituir formalment en data 19 de setembre de 1994.


Atès que en data 21 de gener de 2013, el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va adoptar l’acord de sol·licitar l’adhesió al CCL i l’aprovació dels Estatuts, Reglament de règim interior i Conveni d’adhesió, havent-se integrat com a membres del Consorci.

Vist que en data 26 de març de 2015 el Consell General del CCL ha aprovat la dissolució i liquidació del Consorci de Comunicació Local amb efectes de 31 de març de 2015.

Atès el següent marc normatiu: - Article 87 de la Llei 75/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

Articles 269 a 272 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (DL2/2003, de 28 d’abril) i els articles 113 a 115 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

- Articles 313 i 324 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el

Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. - Disposició addicional 20ª de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic

de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) en la redacció introduïda per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) i l’article 14 de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic.

- Article 27.1) i 2) i article 28 dels Estatuts del CCL.

En base a tot l’anterior es sotmet al Ple municipal la següent proposta d’acords:

1r.- RATIFICAR íntegrament, en tots els seus extrems i propis termes, el contingut dels acords del Consell General del Consorci de Comunicació Local (CCL) adoptats en sessió de 26 de març de 2015, respecte a la dissolució i liquidació del Consorci de Comunicació Local, amb efectes 31 de març de 2015.

2n.- FACULTAR a l’Alcaldessa o regidoria en qui delegui per a la signatura de qualsevol document que pugui esdevenir necessari en ordre a l’execució dels acords adoptats pel Consell General i ratificats íntegrament per aquest ajuntament per a la dissolució i liquidació del Consorci.

3r.- TRASLLADAR els presents acords al Consorci de Comunicació Local per al seu coneixement i efectes legals procedents.


. REGIDORA DE COMUNICACIÓ, INFORMACIÓ, INNOVACIÓ I GOVERN

OBERT, SRA. JOANA BARBANY: A veure, el 19 de setembre de 1994 es va constituir formalment el Consorci de Comunicació Local, que com bé sabeu, tenia com a finalitat promoure les activitats de les emissores de ràdio municipals, promovent i col·laborant en totes les activitats que condueixen al desenvolupament del món de la comunicació local. L’evolució del món i de l’entorn de la comunicació va fer que aquest Consorci de Comunicació Local evolucionés en la Xarxa de Comunicació Local, que és el que avui coneixem com La Xarxa, de la que formen part Cugat.cat i Televisió de Sant Cugat, i com que des del Consorci del Comunicació Local estan ara


en fase de....bé, estan fent els procediments per liquidar el Consorci, doncs ens demanen a tots els ajuntaments membres, que som uns 140, que passem pel Ple la ratificació d’aquesta liquidació i dissolució. No comporta cap cost econòmic i és per passar-ho per Ple.

TORN DE VOTACIÓ

(Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 25

membres electius presents).

22.- PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DE L’ACORD DE DISSOLUCIÓ I

LIQUIDACIÓ DEL “CONSORCI PER A LA GESTIÓ DE LA TELEVISIÓ DIGITAL

LOCAL PÚBLICA DE LA DEMARCACIÓ DEL VALLÈS SUD” (TDT VALLÈS SUD).

Atès que en data 18 de setembre de 2006, el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar la creació del “Consorci per a la gestió de la televisió digital local pública de la demarcació del Vallès Sud” així com dels seus Estatuts.

Atès que l’expedient per a la creació del “Consorci per a la gestió de la televisió

digital local pública de la demarcació del Vallès Sud”, una vegada aprovat definitivament i publicats els seus estatuts en el BOPB en data 2 de febrer de 2007, es va procedir amb posterioritat a la seva formal constitució tot havent quedat integrat com a membre de ple dret aquest Ajuntament.

Vist que en data 13 de maig de 2016 el Ple del Consorci ha aprovat la seva dissolució i liquidació.

Atès el següent marc normatiu: - Articles 269 a 271 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i els articles 113 a 115 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

- Articles 313 i 324 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el

Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. - Disposició addicional 20ª de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic

de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) en la redacció introduïda per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) i l’article 14 de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic.

- Article 11.m) i article 30 dels Estatuts del Consorci.

En base a tot l’anterior es sotmet al Ple municipal la següent proposta d’acords:

1r.- RATIFICAR íntegrament, en tots els seus extrems i propis termes, el contingut dels acords del Ple del Consorci per a la gestió de la Televisió Digital Local pública de la demarcació del Vallès Sud (TDT Vallès Sud) adoptats en sessió de 13 de maig de 2016, respecte a la dissolució i liquidació del susdit Consorci.


2n.- APROVAR la despesa i efectuar el pagament aquest mes de juny a la tresoreria del Consorci per a la gestió de la TDT de la demarcació del Vallès sud amb NIF P-0800193E de 6.935,44 € en concepte de la liquidació definitiva pendent aprovada pel mateix Ple del consorci del dia 13 de maig a càrrec de l’aplicació pressupostària “Lloguer de canal de TDT”, núm 92001009.43100.49100.2229900.92001, així mateix a càrrec d’aquesta aplicació pressupostària efectuar una retenció de crèdit per import de 1.000€ (mil €) en concepte de petites despeses futures de tal liquidació definitiva per a possibles despeses molt menors de tipus publicacions d’edictes oficials i/o taxes pendents o altres tràmits.

3r.- APLICAR l’import d’11.600 € a càrrec de l’aplicació pressupostària “Lloguer de canal de TDT”, núm 92001009.43100.49100.2229900.92001, per regularitzar i liquidar el pagament efectuat de No Pressupostari (concepte 100.21) que es va realitzar el desembre de 2006.

4t.- FACULTAR a l’Alcaldessa o regidoria en qui delegui per a la signatura de qualsevol document que pugui esdevenir necessari en ordre a l’execució dels acords adoptats pel Ple del Consorci i ratificats íntegrament per aquest ajuntament per a la dissolució i liquidació del Consorci.

5è.- TRASLLADAR els presents acords al Consorci per a la gestió de la televisió digital local pública de la demarcació del Vallès Sud per al seu coneixement i efectes legals procedents.



OBERT, SRA. JOANA BARBANY: Sí, en aquest cas, el 2006, el Ple de l’Ajuntament va aprovar la creació d’aquest Consorci per a la televisió digital local pública. El 2007 es va constituir formalment amb 8 ajuntaments que en formen part, que crec que tenen ja les dades que els vaig fer arribar, perquè es va publicar en el BOPB diguéssim el que és la constitució del Consorci. En paral·lel, el 2010, es va adjudicar el servei portador de difusió i distribució de televisió digital a TRADIA, per un període de 3 anys, amb un import de 791 euros al mes. Bé, aquests compromisos d’aquesta empresa corresponien al que és la producció i la difusió de continguts per la línia de TDT tot i que des d’aquest Consorci en cap moment es va fer emissió. Per tant, el 2014 TRADIA va obrir una via judicial per reclamar les factures emeses entre el 2010 i el 2013 per aquest servei que ens van servir tot i que com a Consorci no es va fer servir, per un import de 44.111 euros, més interessos devengats, que van sortir d’aquesta acció. Per tant, bé, el Consorci, el que és la Presidència és rotativa, vàrem començar l’any passat que teníem la presidència nosaltres, com a Sant Cugat, el procediment, els processos per a poder liquidar aquest Consorci. Aquest any té la Presidència l’Ajuntament de Sant Quirze. Ens vàrem reunir el 13 de maig a Sant Quirze la Susanna Pellicer i jo mateixa, per tal d’aprovar els comptes de la liquidació i dissolució, aprovar les quotes i aprovar el repartiment d’obligacions pendents de liquidar. En aquest com, com els vaig fer arribar la informació també, a Sant Cugat ens toca el 24% perquè es distribueix per nombre de població, per tant, ens tocaria, el que portem a votació és la ratificació de dissolució que obliga al nostre Ajuntament a aprovar en primer lloc una despesa de 6.935 euros pel que fa a la liquidació definitiva, i una segona d’11.600 euros, que això es va pagar el 2006, però és un pagament no pressupostari, per tant, hem de vincular-ho amb una partida en concret. En aquest


sentit, també estem pendents de portar-ho per Ple i només Castellbisbal i Sant Cugat estem de moment tirant-ho endavant, diguéssim.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sí, nosaltres aprovarem la dissolució, perquè entenem que és un ens que ha estat totalment inoperatiu durant la seva vida. El que sí que li pregaria, en tot cas, que en la Comissió Informativa següent, ens portés una memòria dels costos i del que s’ha fet, perquè jo crec que ha estat una operació fallida i ens ha costat molt.

. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: Nosaltres votarem a favor també. Agrair-li a la regidora que ens hagi fet arribar tota la informació quan li hem anat demanant i, per tant, que tinguem ja de fet aquesta memòria i aquests costos. Lamentar, això sí, que bé, que això ha suposat més de 17.000 euros per aquest Ajuntament que són directament llençats, perquè realment no hem arribat a oferir cap mena de servei. És evident que l’any 2006 era difícil preveure-ho, però sí que a nosaltres ens costa d’entendre com és que s’ha esperat tant. Sabem que hi formen part molts ajuntaments, però ostres!, cada any que passava diguéssim que el cost augmentava, per tant, votem a favor de dissoldre’l perquè el cost deixi d’augmentar.

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Nosotros votaremos a favor, también, porque entendemos que hay que disolverlo. Hay un concepto que no entiendo, porque en la Comisión Informativa no tuvimos a la Sra. Barbany por motivos de viajes y es que en el tema de Consorcio supongo que se pagaba una cuota por un canal de televisión. Al disolverlo, ese bien, ese canal que era propiedad de alguien ¿Se puede revender? ¿Podemos recuperar la inversión de 17.000 euros? Es una pregunta quizás para resolverlo en una Comisión Informativa pero sería interesante que si pudiéramos de alguna manera recuperar ese dinero en la inversión vendiéndola a un tercero que le pueda interesar. No lo sé.


OBERT, SRA. JOANA BARBANY: Bé, els ho explicaré en Comissió Informativa, en tot cas, el que sí hem d’abonar és aquestes despeses a TRADIA, que de fet el Jutjat de Primera Instància ens obliga a fer-ho efectiu. Per tant, és el que fem. I estic d’acord amb el Sr. Gómez, que ha estat una mica, la veritat és que no ha sortit bé aquest projecte. Jo em sumo als seus comentaris, tot i que en aquest cas no hi ha el Sr. Interventor, però m’agradaria agrair la feina que ha fet, perquè si no arriba a ser per la feina que vàrem engegar des de Sant Cugat jo no sé com hagués acabat. Per tant, li vull agrair doncs que ho hagi liderat ell.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 24 (Convergència, CUP-PC, C’s, ERC-MES, ICV-EUiA i PSC)

Vots en contra: 0

Abstencions: 1 (PP)

CULTURA, CONEIXEMENT I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT

23.- PROPOSTA D’INTERPOSICIÓ DE DEMANDA EN VIA JURISDICCIONAL

CIVIL PER IMPUGNACIÓ DE LES INSCRIPCIONS PROVISIONAL EN EL

REGISTRE DE LA PROPIETAT NÚMERO 1 DE SANT CUGAT DEL VALLÈS DEL

PLE DOMINI DEL TEMPLE DEL MONESTIR I DE LA CASA ABACIAL.


Atès que el Ple municipal en sessió ordinària de 21 de desembre de 2015 va

aprovar una moció conjunta dels grups municipals d’ICV-EUiA, Convergència, CUP, ERC-MES i PSC per posar en valor i preservar el conjunt monumental del Monestir així com demanar l’anul·lació de la inscripció en el Registre de la Propietat del ple domini de l’Església del Monestir i de la Casa Abacial promoguda per part del Bisbat de Terrassa, havent incorporat la susdita moció els següents acords: “ PRIMER.- EXPRESSAR el ferm compromís del Ple Municipal en el manteniment i millora del conjunt monumental del Reial Monestir de Sant Cugat així com l’estudi del Pla Director de l’Església redactat sota l’impuls de la Generalitat i l’Ajuntament. SEGON.- MANIFESTAR el suport del Ple Municipal a la constitució, el proper mes de gener del 2016, d’una Comissió gestora interinstitucional (Ajuntament, Generalitat, Diputació de Barcelona, Parròquia de Sant Pere i Grup d’Estudis Locals com a representant de la societat civil santcugatenca, etc.) per tal que sigui en el sí d’aquest òrgan on s’estableixin les actuacions, relatives a:

1. Promoure la creació d’un futur Patronat. 2. Definir les actuacions necessàries pel manteniment i rehabilitació del conjunt

monumental així com la recerca del finançament necessari. 3. Definir un Pla d’usos que faci referència als diferents elements del conjunt

monumental i el seu entorn. 4. Impulsar accions de recerca, difusió, coneixement i sensibilització del conjunt

monumental. 5. Impulsar una dinàmica d’interrelació entre el Monestir de Sant Cugat i altres

institucions de característiques similars, tant nacionals com internacionals. TERCER.- INSTAR el Bisbat de Terrassa perquè renunciï a la inscripció efectuada de l’Església i de la Casa Abacial en favor de la “Parròquia de Sant Pere de Sant Cugat del Vallès”, tot demanant que sigui anul·lada per part del Registre de la Propietat. QUART.- MANIFESTAR al Bisbat de Terrassa que en el cas de no produir-se l’esmentada renúncia i anul·lació de la inscripció a petició del mateix Bisbat abans del 7 d’agost del 2016, per part de l’Ajuntament s’iniciarà les pertinents accions legals en via judicial en defensa del patrimoni del poble santcugatenc com a element identitari del municipi. “ Atès que, sens perjudici de les negociacions en curs, per part de l’Alcaldia-Presidència i Tinència d’Alcaldia de Cultura amb el Bisbat de Terrassa en ordre a una solució conveniada extrajudicial, tenint en compte els terminis del procediment contractual i que en cas d’ésser necessari l’exercici de la corresponent acció judicial, la demanda civil impugnatòria de les dues inscripcions en el Registre de la Propietat promogudes per part del Bisbat, hauria d’ésser presentada abans del 31 de juliol propvinent per tal d’evitar que pugui operar la protecció de la Llei Hipotecaria d’un eventual tercer adquirent de bona fe -supòsit de transferència dels drets inscrits per part de l’Església a una Fundació- i això comporta que el procediment de contractació hagi hagut d’iniciar-se, amb confegiment i aprovació dels corresponents plecs de clàusules administratives i tècniques particulars i tramitació subsegüent, per tal de possibilitar la presentació d’ofertes per part de despatxos professionals d’advocats, la seva valoració tècnico-jurídica i l’adjudicació del contracte així com la interposició de la demanda judicial, sens perjudici, òbviament, de la seva no presentació o del


desistiment posterior en cas d’assolir-se un acord entre les parts, tot atorgant-se la corresponent escriptura notarial de reconeixement de les respectives titularitats per a la seva presentació davant del Registre de la Propietat núm. 1 de Sant Cugat del Vallès, en sol·licitud de modificació de les actuals inscripcions provisionals del ple domini a favor de la Parròquia de Sant Pere de Sant Cugat sobre el Temple i Casa Abacial i quines inscripcions assoliran legalment caràcter definitiu en data 8 d’agost propvinent, en que es compliran els dos anys de la seva pràctica en data 8 d’agost de 2014. Atès que de conformitat amb l’anterior la Junta de Govern Local en sessió de 12.04.2016 va aprovar l’inici d’expedient de contractació per a l’adjudicació per procediment negociat sense publicitat de serveis jurídics externs per a exercici de les accions judicials pertinents en defensa del patrimoni municipal sobre les diverses finques que integren el conjunt del Reial Monestir. Atès que els ens locals tenen l’obligació de defensa dels seus béns i drets, essent competència del Ple municipal l’exercici de les accions procedents en via judicial, segons es desprèn d’allò disposat pels arts. 53.1.k), 227.1), 230 i concordants del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el vigent text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en relació amb l’art. 93 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya, i art. 22.2.j) de la Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Atès que per a l’exercici d’accions judicials per part municipal es requereix informe previ de lletrat que ha estat emès per part de Secretaria General en data 31 de desembre de 2015 i de la següent transcripció literal: “ 1.- CESSIO DEL DOMINI UTIL PER L´ESTAT A L´AJUNTAMENT FORMALITZADA EN ESCRIPTURA PUBLICA NOTARIAL Cessió sobre Mina i font d’aigües, Església i Palau Abacial Segons Reial Ordre de 24 d’agost de 1843 i escriptura pública atorgada davant del Notari de Barcelona, Manuel Clavillart, en data 13 de febrer de 1844, l’Estat va cedir a l’Ajuntament el domini útil sobre “la Mina y Fuente de Aguas perteneciente al referido Monasterio de Benitos de aquella Villa para el abasto y consumo del vecindario” [...] i “la Iglesia del referido Monasterio para que continue sirviendo de Parroquia, y la parte rigurosamente precisa de dicho edificio para el establecimiento de las Oficinas parroquiales y habitación del Párroco”. Més endavant, en la pròpia escriptura pública, es subjecta la cessió al compliment de les següents condicions: - Pel que fa a la Mina i Font d’Aigües “únicamente mientras las espresadas Mina, y fuente de Aguas continuen sirviendo para el consumo y abasto de aquel vecindario”. - Id. a l’Església i Palau Abacial, mentre “la Iglesia subsista y continue abierta para el culto y servicio que han motivado la propia cesión gratuïta”. En cas d’incomplir-se aquestes condicions, la cessió quedaria sense efecte ja que es disposa: “cesando por cualquier evento en su fin obgeto, volverán inmediatamente


dichas cosas cedidas a la Nación, incorporándose ellas al ramo de bienes Nacionales o quien lo represente”. LÁjuntament disposa dúna primera copia autèntica de léscriptura notarial expedida per lÁrxiver General de Protocols del districte notarial de Barcelona en 17 de juny de 1975. 2.- SITUACIO ACTUAL EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT NUM 1 DE SANT CUGAT DEL VALLES: OBJECCIONS JURIDIQUES A PRESCRIPCIO ADQUISITIVA DEL PALAU ABACIAL I A IMMATRICULACIO DE LÉSGLESIA A FAVOR DE LA PARROQUIA La cessió de la Mina i Font d’Aigües,- mentre existien- va quedar sense efecte en el moment que van deixar d’ésser utilitzades pel subministrament de la població. Pel que fa a l’Església i Palau Abacial, la cessió a l’Ajuntament fou efectuada amb la finalitat de destinar-se al culte Catòlic, habitatge del Prevere i oficines parroquials, essent evident que cap ús material se’n derivava per l’Ajuntament ni sén podria mai derivar sens perjudici de tenir-ne el domini útil o possessió amb reserva a la parròquia de la mera “detenció dùs”. La situació registral actual es concreta en els següents termes: Palau Abacial (Rectoria actual): constitueix la finca núm. 3745 del Registre de la Propietat 1 de Sant Cugat i la Parròquia de Sant Cugat del Vallès (curato segons denominació registral), tenia inscrita la possessió en el Registre de la Propietat des de 27 de novembre de 1924. En data 7 d’agost de 2014, a petició del Bisbat de Terrassa, el Registre de la Propietat núm. 1 de Sant Cugat del Vallès practica dues inscripcions referides de manera respectiva a la immatriculació del ple domini de la finca núm. 61264, intitulada com a “Temple de Sant Pere” i de la conversió en inscripció de domini de la possessió inicial (inscripció primera practicada en data 27.11.1928) sobre la finca núm. 3745, descrita registralment com “Casa rectoral con sus oficinas parroquiales y demás habitaciones para campanero, custodio de la Iglesia y sacristán” i que correspondria a l’edifici de l’antic Palau Abacial, avui casa rectoral del conjunt del Monestir. Es constata dons que per part del Registrador de la Propietat en el marc de la seva funció s´ha considerat que la Parròquia ha assolit la plena propietat del Palau Abacial en virtut de prescripció adquisitiva tot expressant´ho en la corresponent inscripció en els següents termes: “ Léntitat CURATO DE SANT CUGAT DEL VALLES o PARROQUIA DE SANT PERE DE SANT CUGAT DEL VALLES va adquirir aquesta finca, segons la seva inscripció la de possessió, que queda convertida en inscripció de domini, per haver transcorregut més de deu anys des de la seva data- 27 de novembre de 1924- i

sol·licitar-se la seva conversió en la certificació que es dirà. en conseqüència, converteixo en inscripció de domini la inscripció a favor de léntitat PARROQUIA DE SANT PERE DE SANT CUGAT DEL VALLES, per la causa esmentada”. Davant dáquesta conversió de la mera “possessió” de la casa Abacial en “inscripció de domini” o plena propietat, cal formular diverses objeccions jurídiques que sols


podran esser plantejades a través de la corresponent impugnació en via judicial ja que els assentaments del Registre de la Propietat segons lárticle 1 de la Llei Hipotecaria es troben sots la salvaguarda dels Tribunals i una vegada practicades les inscripcions sols poden esser anul·lades pel Registrador, be sia amb el consentiment de la persona beneficiada per la mateixa-Parròquia de Sant Pere dÓctavià en aquest cas- o per Resolució dels Jutjats i Tribunals. Esglesia del Monestir: En no trobar-se inscrita a favor de la Parròquia ni de lÁjuntament, el Bisbat de Terrassa a lémpara dàllò que establia lárticle 206 de la Llei Hipotecaria, va presentar en data 30/07/2014 davant del Registre de la Propietat 1 de Sant Cugat, una certificació manifestant que la Parròquia “ es troba en quieta i pacifica possessió, a títol de propietària del ple domini i des de temps immemorials” de la finca sobre la que “hi ha construït el Temple de Sant Pere, destinat al culte” i sol·licitant la “immatriculació” ( primera inscripció) de la finca. En base a la certificació presentada i de conformitat amb la Llei Hipotecaria, el Registrador de la Propietat en data 07/08/2014, inscriu el domini de la finca “ a favor de la PARROQUIA DE SANT PERE DE SANT CUGAT DE VALLÈS, dácord amb lárticle 206 de la Llei Hipotecaria, sense efectes respecte de tercers fins a transcorreguts dos anys dáquesta data”. Val a dir que el Registrador de la Propietat ha practicat la immatriculació de lÉsglésia a favor de la Parròquia de Sant Pere pel fet de no constar inscrita a en el Registre a nom de ningú i en base a la certificació emesa pel Bisbat de Terrassa en la que síndica en textualitat literal que “la Parròquia de Sant Pere de Sant Cugat del Vallès

es troba en quieta i pacifica possessió, a títol de propietària del ple domini i des de

temps immemorials” de la finca sobre la que hi ha construït el “Temple de Sant

Pere”, tractant-se dúna afirmació no ajustada a veracitat puix que el Bisbat no pot desconèixer léxistència dels antecedents històrics de la desamortització de bens ni la cessió per part de lÉstat del domini útil a lÁjuntament formalitzada en la supraesmentada escriptura notarial de 13 febrer de 1844. Cal remarcar que el dret que té atribuït lÁjuntament , com a titular del “domini útil” de les diverses finques registrals que integren el conjunt monumental del Monestir, ha estat fins i tot reconegut quan per part de l’Estat Central que tenia la competència en matèria de policia administrativa històrico-artística sobre el Reial Monestir, fou aprovada la transferència a la Generalitat de Catalunya de les competències en matèria de cultura per Reial Decret 896/1995, de 2 de juny, que va donar lloc al posterior Reial Decret 1048/19997, de 27 de juny, sobre ampliació dels mitjans adscrits als serveis traspassats per l’Administració de l’Estat a la Generalitat, tot aprovant-se en aquest últim Decret l’acord de la Comissió Mixta de Transferències prevista en la Disposició Transitòria Sisena de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i incorporant el Decret el corresponent quadre de béns immobles (relació núm. 1 en la que s’inclou en textualitat literal el Monasterio de San Cugat del Vallès, i pel que fa a la “situación jurídico patrimonial” s’indica “propiedad” i en una casella d’observacions s’assenyala “cedido el dominio útil al Ayuntamiento mediante censo enfitéutico (“escrituras de 13 de febrero de 1844 y 1 de abril de 1847”). Aquest Reial-Decret de traspassos apareix publicat en el BOE núm. 180 de 29/07/1997 y DOGC núm. 2447 de 04/08/1997 sense que per part del Bisbat es formulés cap impugnació, essent dássenyalar que en el Decret de Traspassos encara que sols es parla de “censo efitéutico” son esmentades les dues escriptures tant la de


lány 1847 referent als claustres que si fou cedit per lÉstat a lÁjuntament el “domini útil” sobre els mateixos a través de léstabliment dún cens emfitèutic com la de lány 1844 en que en puritat es tractaria no dúna cessió del “domini útil” a través dún cens sinó dúna cessió gratuïta del domini útil amb una càrrega modal consistent en lóbligació imposada a lÁjuntament de respectar que lÉsglésia fos destinada de manera permanent al culte i el Palau Abacial a residencia del prevere i oficines parroquials. Un altre element complementari tingut en compte pel Registrador per practicar les inscripcions en favor de la Parròquia rau en el fet de que segons el padró de lÍBI (Ref. Cadastral 3720102DF2932B0001UM), la titularitat de lÉsglésia i Casa Abacial consta a nom de “ARZOBISPADO DE BARCELONA” atribuint-li el 100% de propietat, i si be la legislació hipotecaria estableix com a objectiu la concordança entre Registre i cadastre immobiliari de lÍBI pel que fa a la descripció o realitat física de les finques, no pot obviar-se que segons té declarat el Tribunal Suprem, en doctrina casacional, continguda entre d’altres, en “Sentencia núm. 317/2006, de 21 de marzo, dictada por la Sala de lo Civil, Sección 1ª, en autos de recurso de casación núm. 2627/1999,”en ningún caso el Catastro determina propiedades ni se trata de un registro dirigido a reconocer o proteger situaciones jurídico-privadas, sino de un instrumento de las relaciones entre los ciudadanos y la Administración para el conocimiento por parte de ésta tanto de los datos de las fincas como de su titularidad a efectos fundamentalmente de carácter fiscal, como esta Sala tiene declarado, entre otras, en sentencias de 4 de noviembre de 1961 y 23 de diciembre de 1999 y proclama en la actualidad el artículo 1º del Real Decreto-legislativo 1/2004,de 5 de marzo, que aprueba el Texto Refundido de la Ley del Catastro Inmobiliario, manteniendo su definición tradicional como registro puramente administrativo”. El Cadastre és un mer registre fiscal i administratiu que no atribueix titularitats dominicals, tal com es desprèn i resulta de la pròpia regulació establerta en la Llei Estatal del Cadastre Immobiliari, text refós vigent aprovat per Reial Decret-Legislatiu 1/2004, de 5 de març, que en seu article 2.2) en disposar que “Lo dispuesto en esta Ley se entenderá sin perjuicio de las competencias y funciones del Registro de la Propiedad y de los efectos jurídicos sustantivos derivados de la inscripción de los inmuebles en dicho registro” , la qual cosa no treu que, en allò que fa a la descripció física i gràfica de les finques, en principi, les dades del Cadastre han de tenir-se en compte per part del Registre de la Propietat, com esdevé lògic, per adaptar les inscripcions registrals a la realitat física, però sense alterar la titularitat del domini o propietat de les finques respecte a la qual, ha d’estar-se, en tot cas i per imperatiu legal, als títols de domini i a la seva inscripció en el Registre de la Propietat. El problema es circumscriu a que la cessió gratuïta del “domini útil” a favor de l’Ajuntament, de l’Església del Monestir i Casa Abacial, formalitzada en escriptura pública autoritzada pel Notari Manuel Clavillart, en data 13 de febrer de 1844, no consta inscrita en el Registre de la Propietat i el fet que es pugui acreditar documentalment l’anotació en l’antiga Comptadoria d’Hipoteques, no permetria l’accés al Registre ja que l’article 5è de la vigent Llei Hipotecària- en la seva redacció operada a través de la Llei Estatal de 21 de juliol de 1960-, impedeix liminarment l’accés al Registre dels Títols referents a la possessió i, d’altra banda, no pot obviar-se que en crear-se els Registres de la Propietat l’any 1861 amb la nova llei hipotecaria, varen coexistir els Registres de la Propietat i els Registres de Hipoteques fins que aquests últims foren suprimits amb la reforma hipotecaria de 1869.


Dáltra banda, els Registres de la Propietat tenien lóbligació de conservar els llibres de les antigues Comptaduries d´Hipoteques fins lány 1957, havent estat dictada en 14 de desembre dáquell any, una Ordre que va disposar el seu lliurament als Arxius Històrics Provincials i que explicaria la circumstància de que actualment es trobi la corresponent documentació en lÁrxiu Comarcal de Terrassa depenent de la Generalitat de Catalunya. En no haver estat traslladada la corresponent anotació al Registre de la Propietat abans de lány 1957, aquesta manca de constància registral no pot perjudicar ara la titularitat per part de lÁjuntament sobre el “domini útil”, dret que li fou atribuït en el seu dia al municipi en virtut de la supraesmentada escriptura pública notarial tot tenint en compte que els drets neixen, es modifiquen i séxtingeixen “extra tabulas” o dit altrament fora del Registre. Pel que fa de manera concreta als arguments que avalen la improcedència legal de les inscripcions registrals del ple domini de lÉsglésia i Casa Abacial a favor de la Parròquia de Sant Cugat i correlativa pertinència de que part municipal siguin impugnades aquests inscripcions i instada en via judicial la seva anul·lació, es troben analitzats i raonats de manera exhaustiva amb solida base historiogràfica i àdhuc fonamentació legal en el document confegit per Domènec Miquel i Serra, Historiador col·legiat núm. 25.873 i President de la Fundació Sant Cugat i que síntitula “CONSIDERACIONS SOBRE LA INSCRIPCIO EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT DEL TEMPLE DEL MONESTIR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS, AVUI PARROQUIAL DE SANT PERE DÓCTAVIÀ I DEL PALAU ABACIAL, AVUI CASA RECTORAL” aportat davant lÁjuntament amb instància presentada en registre general déntrada en data 17 de juliol de 2015 ( entrada núm. 32350) i que es poden resumir en síntesi en que (i) la Parròquia de Sant Pere dÓctavià no ha gaudit mai de la possessió del Temple ni del Palau Abacial a “títol de propietat” sinó en regim de mera “detenció de dús” (ii) El Bisbat de Terrassa no podria adduir ignorància de léscriptura notarial de 13 febrer de 1844 de cessió del “domini útil” a lájuntament per haver estat difosa dita escriptura des de fa 100 anys en diferents estudis històrics entre els quals sínclou lány 1915 el de l´historiador eclesiàstic Gaietà Barraquer, canonge de la catedral de Barcelona (iii) Lány 1997 fou publicat en el BOE i DOGC el Reial Decret de Traspassos de competències a la Generalitat de Catalunya en matèria de cultura amb relació dels bens adscrits entre els que figura el “Monasterio de Sant Cugat” indicant-se la cessió del domini útil a lájuntament amb ressenya de les escriptures notarials de 1844 i 1847 (iv) el conjunt del Reial Monestir en tant que be de domini públic es legalment imprescriptible i inembargable, havent obtingut la Declaració de Monument Nacional per part de lÉstat des de lány 1931 i declarat així mateix per part de la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural dÍnterés Nacional”. Aquesta declaració del “Monasterio de San Cugat, en San Cugat del Vallés (Barcelona)” per part de lÉstat com “Monumento Històrico-Artistico” fou efectuada per un Decret de 3 de juny de 1931 i consta en el “Registro General de Bienes de Interés Cultural del Patrimonio Històrico Español”. 3.- SINTESI DE CONCLUSIONS PRINCIPALS 3.1- Les corresponents inscripcions registrals practicades en data 7 dágost de 2014 a favor de la Parròquia de Sant Pere de Sant Cugat, del ple domini de lÉsglèsia del Monestir i de lántic Palau Abacial no es troben ajustades a Dret i procedeix la seva impugnació en via judicial davant els Tribunals civils instant-se lánul·lació i


cancel·lació de les susdites inscripcions que tenen caràcter provisional durant un període de 2 anys. 3.2.- En tot cas amb l’anul·lació i cancel·lació de les inscripcions registrals avui existents en favor de la Parròquia de Sant Pere, en res quedaria alterat tot mantenint-se en les mateixes i exactes condicions actuals, l’ús efectiu del Temple pel culte catòlic i de lántic Palau Abacial com a residencia del prevere i oficines parroquials, en tractar-se dúna càrrega o obligació imposada per part de lÉstat en la cessió del “domini útil” a favor de lÁjuntament i que consta de manera expressa en les corresponents escriptures notarials atorgades els anys 1844 i 1847. 3.2.- Les inscripcions practicades en el Registre de la Propietat es troben sots la salvaguarda dels Tribunals (art. 1 Llei hipotecària) i sols poden ésser anul·lades i cancel·lades pel Registrador en el cas que ho demani la Parròquia tot renunciant a les mateixes o bé ho disposi una Sentència judicial a resultes de la seva impugnació per part de l’Ajuntament en via judicial. 3.3.- L’Ajuntament té l’obligació de defensa del seu patrimoni exercitant a l’efecte les pertinents acciones en via jurisdiccional tal com determinen, entre d’altres preceptes, l’article 227.1) del vigent text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMC) aprovat per Decret-Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril i article 93.1) del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals de Catalunya, aprovat per Decret 336/1988, de 17 d’octubre. 3.4.- La competència per acordar la impugnació de les inscripcions registrals davant la jurisdicció civil correspon al Ple municipal segons disposen els articles 53.1.k) i 229 de la LMC i article 22.2.j) de la Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. “ En base a tot l’anterior i en exercici de la competència atribuïda al Ple municipal pels arts. 22.2.j) de la LRBRL i 53.1.k) de la LMC, es sotmet al Ple municipal la següent:

PROPOSTA D’ACORDS

1r.- INTERPOSAR demanda davant dels Jutjats de 1ª Instància de Rubí per a la impugnació en via judicial civil de les inscripcions registrals a favor de la Parròquia de Sant Pere de Sant Cugat del Vallès del ple domini sobre les finques registrals núm. 3.745 (Palau Abacial o Casa Rectoral) i núm. 61.264 (Església o Temple del Monestir) del Registre de la Propietat núm. 1 de Sant Cugat del Vallès, practicades en data 7 d’agost de 2014, i promogudes per part del Bisbat de Terrassa, tot referint-se la susdita impugnació a l’acció de nul·litat de les inscripcions de domini i com acció acumulada dins del mateix procediment l’acció declarativa de domini a favor de l’ajuntament, i incloent-se la primera instància, la via apel·lativa i la cassacional en els termes i amb l’abast legalment procedents.

2n.- DESIGNAR per a la representació municipal als Procuradors dels Tribunals de Rubí i Terrassa: Roser Davi Freixa, Victoria García Freres i Jaime Izquierdo Colomer; dels Tribunals de Barcelona: Joaquin Ruíz Bilbao, Ignacio López Chocaro, Francisco Javier Manjarín Albert i Ivo Ranera Cahís; i dels Tribunals de Madrid: Adolfo Morales Hernández Sanjuan, Antonio García San Miguel Orueta, Rosa Sorribes Calle, Felipe Juanas Blanco, Mª del Carmen Ortiz Cornago i Anibal Bordallo Huidobro; i per


la direcció tècnico-jurídica i defensa municipal en autos a l’advocat en exercici Carlos Baixeras Divar del despatx “BRUGUERAS, GARCIA-BRAGADO & ASOCIADOS”, tot facultant tant als causídics com als lletrats intervinents per a totes les actuacions necessàries en les diverses instàncies processals en ordre a exercitar les corresponents pretensions en defensa dels legítims drets i interessos municipals.

3r.- TRASLLADAR els presents acords als interessats en els termes previstos a l’art. 31, 58 i 59 de la Llei bàsica estatal 30/1992, de 26 de novembre, així com als corresponents àmbits municipals de gestió.


. TINENT D’ALCALDE DE CULTURA, CONEIXEMENT I PROMOCIÓ DE LA

CIUTAT, SRA. CARMELA FORTUNY: Bé, com bé recorden, en el proppassat 21 de desembre de 2015 vàrem aprovar una moció en aquest plenari per preservar per una banda el conjunt monumental, però també per demanar l’anul·lació de la inscripció en el Registre de la Propietat del ple domini de l’Església del Monestir i també de la Casa Abacial, promoguda de manera unilateral per part del Bisbat de Terrassa. Sense perjudici de les negociacions que, com saben, estan en curs i que també he informat puntualment en la Comissió Informativa i també amb la voluntat que no hagi de decidir un tercer, en aquest cas un Jutge, doncs sí que cal que siguem molt escrupolosos amb els terminis que tenim en el cas d’haver de desenvolupar un procediment contractual i també amb el necessari exercici de la corresponent acció judicial i per això portem en aquest plenari aquest acord, que en primer lloc significa interposar demanda davant dels Jutjats de Primera Instància de Rubí i, en segon lloc, designar per a la representació municipal, concretament per a la Direcció tècnico-jurídica i defensa municipal al despatx BRUGUERAS GARCIA BRAGADO ASOCIADOS amb l’advocat en exercici Carlos Baixeras, que han demostrat aquest despatx amb la seva aportació, amb la seva documentació i amb el seu projecte, qui millor pot defensar el sistema processal i també tenint en compte la història i la defensa necessària dels interessos de la població de Sant Cugat. Jo en aquest sentit doncs també volia agrair al Secretari el seu suport i l’informe tècnic que ha fet al respecte.

TORN DE VOTACIÓ


Vots en contra: 0


URBANISME, MOBILITAT I HABITATGE

24.- DACIÓ DE COMPTE DE DECRET D’ALCALDIA NÚM. 1167/16 SOBRE

DELEGACIÓ EN FAVOR DEL PLE DE COMPETÈNCIES URBANÍSTIQUES

ATRIBUÏDES A L’ALCALDIA.

- RESTAR ASSABENTATS del Decret d’Alcaldia núm. 1167/16, de 31 de maig, sobre delegació en favor del Ple de competències urbanístiques atribuïdes a l’Alcaldia i que copiat literal és de la següent textualitat: “DECRET NÚM. 1167/2016.-


Atès que segons l’article 21 de la vigent Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL), es troben atribuïdes a l’Alcaldia la titularitat de l’exercici de competències referides a l’aprovació inicial del planejament urbanístic derivat. Atès que l’article 21.3) de la LBRL, segons la modificació operada a través de l’article 1.1) de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de modernització del Govern local, incorpora de manera expressa la possibilitat de que l’Alcaldia pugui delegar en la Junta de Govern Local l’exercici de les atribucions en matèria urbanística atribuïdes a l’Alcaldia pel subapartat j) de l’article 21.1) de la LBRL. Atès que l’esmentada previsió legal resulta coherent amb les modificacions introduïdes en el règim local a partir de l’any 1.985 en configurar com a òrgan executiu amb àmplies competències a l’Alcaldia en virtut del mandat constitucional d’eficàcia en les actuacions de tramitació procedimental per part dels ajuntaments i de manera singular pel que fa a les aprovacions inicials del planejament derivat, tot reservant-se al Ple l’últim pronunciament de caràcter substantiu circumscrit a les corresponents aprovacions provisionals que culminen la competència municipal en estar atribuïda l’aprovació definitiva a l’Administració autonòmica. Atès que una de les conclusions que es va proposar adoptar per part de la Comissió informativa especial de la Costa del Golf, quina constitució fou acordada per acord del Ple municipal del passat 21 de setembre de 2015, fou la d’elevar al Ple de l’Ajuntament, prèvia la delegació corresponent, l’aprovació inicial dels estudis de detall residuals que actualment calgui tramitar en base a l’aplicació de la DT11a del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, en ordre a dotar a aquesta figura controvertida de la necessària participació i dictamen, des del seu inici, de la Comissió informativa. Atès que si bé, com fou abans assenyalat, l’article 21.3) de la LBRL preveu de manera específica la possibilitat d’actuació de la via delegativa en allò que fa a l’aprovació inicial del planejament urbanístic derivat en favor de la Junta de Govern Local, des d’un cànon de raonabilitat en matèria hermenèutica jurídica sembla autoritzada una interpretació del susdit precepte viable a l’exercici d’aquesta competència per part del Ple municipal en base a la doble consideració de tractar-se d’una alternativa no prohibida expressament per la llei i d’altra banda pel fet de formar part així mateix del Ple municipal tots els membres integrants de la Junta de Govern. En base a tot l’anterior,

RESOLC:

1r.- DELEGAR en favor del Ple municipal l’exercici de la següent competència en matèria urbanística legalment atribuïda a l’Alcaldia: - L’aprovació inicial dels estudis de detall que hagin d’ésser tramitats de conformitat

amb la DT11a del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme.

2n.- DONAR COMPTE de la present resolució al Ple municipal i PUBLICAR la delegació competencial en el Butlletí Oficial de la Província en els termes previstos per l’article 13.3) de la Llei estatal 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les


Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, sens perjudici de que els efectes es produeixin des del dia següent a la data del present Decret.”

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Entenc que tots vostès estan informats i, per tant, queda donat compte.

25.- PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DE L’ESTUDI DE DETALL UE-R10

DEL PLA PARCIAL D’ORDENACIÓ DE CAN BELLET, CAN CANYAMERES I LA

GUINARDERA II (EXPEDIENT NÚM. 95001/16).

Atès que, en sessió de data 17 d’abril de 2002, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament el Pla Parcial d’Ordenació dels sectors de Can Bellet, Can Canyameres i La Guinardera II (publicat al DOGC de 2 de desembre de 2002), amb posterior modificació de les Normes Urbanístiques del referit Pla Parcial, que fou aprovada definitivament per la mateixa Comissió en sessió de data 20 d’octubre de 2005 (publicada al DOGC del dia 7 de març de 2006).

Atès que l’article 11 de les Normes Urbanístiques del referit planejament derivat regula els estudis de detall de la manera següent: “1. Es podran redactar estudis de detall amb l’exclusiva finalitat de: a) Adaptar o reajustar les alineacions i rasants, d’acord amb l’article 65.3) del Reglament de Planejament i b) Ordenar volums, d’acord amb l’article 65.4) del Reglament de Planejament. 2. La tramitació i les determinacions dels estudis de detall seran les especificades al Text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística 1/1900, de 12 de juliol.” i que l’article 30.1) de les mateixes Normes Urbanístiques, regulador de la Zona residencial en volumetria específica (clau 19R/v) determina que, atesa la singularitat de l’emplaçament urbà de les Unitats d’Edificació UE-R1, UE-R9 i UE-R10, UE-R11 I UE-R13, la seva ordenació definitiva haurà de venir regulada per estudis de detall, tot respectant les determinacions pròpies del Pla Parcial d’Ordenació.

Vist que, en desenvolupament de les anteriors previsions, ha estat presentat en data 29 de febrer de 2016 (registre d’entrada núm. 7604) per l’entitat RODÓN ARQUITECTES, SLP un document anomenat “Estudi de detall de la UE-R10 del Pla Parcial d’ordenació de Can Bellet, Can Canyameres i La Guinardera II”, redactat per la senyora Isabel Rodón i Bonet, en la seva qualitat d’arquitecta, sol·licitant la seva tramitació.

Vist que, en data 4 de maig de 2016, l’Ajuntament de Sant Cugat rep de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona informe previ, als efectes urbanístics, sobre l’Estudi de detall UE-R10 del Pla Parcial d’Ordenació de Can Bellet, Can Canyameres i la Guinardera II, en virtut del qual “es considera que les determinacions de l’Estudi de detall s’adeqüen als continguts propis de la figura de planejament i la proposta és coherent amb el planejament urbanístic vigent, amb la condició que caldrà donar compliment a les distàncies establertes a l’article 264 del PGM entre les façanes amb obertures dels diferents edificis”.

En base a tot l’anterior, s’acorda:

1r.- APROVAR INICIALMENT, d’acord amb el que determina l’article 64.1) del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (d’ara endavant TRLUC 1990) el projecte d’Estudi de detall de la UE-R10 del Pla Parcial d’Ordenació de Can Bellet, Can


Canyameres i La Guinardera II, d’iniciativa particular, redactat per la senyora Isabel Rodón i Bonet, arquitecta, i promogut per l’entitat CRITERIA CAIXA, SAU, el qual dóna degut compliment a la condició establerta per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, en sessió de 27 d’abril de 2016, segons sengles informes tècnics de 23 de maig i de 8 de juny de 2016 emesos pel Servei de Planejament i Gestió Urbanística, que s’adjunten a la proposta com a motivació específica en línia aplicativa d’allò previst a l’article 89.5) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC).

2n.- SOTMETRE l'expedient a informació pública per termini de VINT (20) DIES

HÀBILS, a partir del dia següent al de la publicació del corresponent edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, tauler d’edictes municipal i mitjans telemàtics de conformitat amb l’article 64.1) del TRLUC 1990 en relació amb l’article 86 de la LRJPAC.

3r.- APROVAR DEFINITIVAMENT la present figura de planejament en el cas que, en el termini assenyalat en el punt segon anterior, no es formulin al·legacions.

4t.- NOTIFICAR els presents acords a l’entitat CRITERIA CAIXA, SAU, als redactors del projecte i al Servei d'Intervenció en l'Edificació, als efectes oportuns.


. TINENT D’ALCALDE D’URBANISME, MOBILITAT I HABITATGE, SR.

DAMIÀ CALVET: De fet, aquest punt 25 va relacionat amb el punt 24, que acabem de fer dació de compte exprés, que és la de poder portar la competència de fins ara una competència de la Junta de Govern al propi plenari, que és precisament la de l’aprovació d’estudis de detall. Recordaran que ara fa uns mesos i arran del conflicte judicial amb la llicència de la Costa del Golf es va crear una Comissió Informativa Especial que ha estat treballant al llarg d’aquests mesos i, precisament, la problemàtica que hi havia al voltant d’aquesta llicència venia derivada de la utilització d’un Estudi de Detall en la resolució d’aquell expedient. Una de les conclusions d’aquella Comissió Informativa Especial que ara està pendent de tancar formalment, però una de les conclusions a avançar és precisament que amb els Estudis de Detall caldria demanar prèviament un informe a la Comissió d’Urbanisme i també caldria doncs no pas aprovar-ho via Junta de Govern, sinó passar la seva aprovació pel plenari. Només aquells Estudis de Detall que s’anomenen residuals, aquells que malgrat que ja no existeixen en la legislació urbanística vigent doncs continuen existint en el que és el desenvolupament d’un planejament derivat i aquest és el cas. Tenim un Pla Parcial, Volpelleres, en el que s’especifica que una determinada ordenació volumètrica d’una illa, d’un solar, s’ha de fer mitjançant un Estudi de Detall, ajustant molt bé a què s’ha de referir aquest Estudi de Detall, adaptar o reajustar les alineacions i rasants, ordenar volums o en fi, bàsicament aquests conceptes. Això, que forma part de la legislació urbanística vigent doncs és el que proposem que fem en aquesta ocasió via amb la delegació prèvia que hem fet a aquest plenari. Per tant, el que hem fet com equip de Govern ha sigut demanar un informe previ a la Comissió d’Urbanisme i a continuació proposar aquesta aprovació inicial. Portarem a informació pública aquest Estudi de Detall, si no hi ha al·legacions passaria a estar aprovat definitivament i l’elevaríem posteriorment encara a la Comissió d’Urbanisme per a la seva ratificació. Només com informació dir-los que en aquesta illa del Pla Parcial de Volpelleres s’hi desenvoluparan 8.804 m2 de sostre residencial, també amb usos


terciaris en planta baixa, comercial en planta baixa, per un total de 64 habitatges, tot d’acord, insisteixo, amb la legislació urbanística vigent i amb aquesta dinàmica de tenir molta cura amb els Estudis de Detall. No estem utilitzant un Estudi de Detall de manera voluntària sinó que ve perfectament regulada pel Pla Parcial que regeix a Volpelleres.


EUiA: Bé, nosaltres amb l’explicació que ens ha donat de l’Estudi de Detall, amb el que ho vàrem arribar a discutir a la Costa de Golf, em sembla que ja ens donem per assabentats i evidentment donem per suposat que malgrat ser una programació com antiga, que jo li dic així, però que en aquest cas està vigent. Nosaltres, no obstant, en aquest punt en concret, ens abstindrem perquè hem vist la figura i no acabem de tenir clar com encaixaran els edificis en l’entorn, quina visió es tindrà, etcètera, etcètera, però en tot cas, per aquest motiu que podríem dir de volumetria i que no acabem de veure clar. Gràcies.


MES: Quan veus això d’Estudi de Detall ja se’t posen els pels de punta, diguem-ne. En tot cas, el tema del canvi de...el trasllat de la delegació de competències la considerem positiva tot i que encara, com vostè sap, encara no hem aprovat les conclusions de la Comissió Especial de la Costa del Golf, però en qualsevol cas, com vàrem parlar, aquesta serà una d’elles. Nosaltres no hem vist res que ens sembli estrany en aquest aspecte, creiem que la volumetria específica s’adequa al PGM i, en tot cas, farem un vot de confiança inicial, tot esperant a que hi haguessin algunes al·legacions, si és que n’hi ha.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 15 (Convergència, ERC-MES i PSC)

Vots en contra: 0

Abstencions: 10 (CUP-PC, C’s, ERC-MES, ICV-EUiA i PP)

26.- INICI PROJECTE DE MODIFICACIÓ PUNTUAL PLA GENERAL

METROPOLITÀ DE BARCELONA ÀMBIT DE LA TORRE NEGRA DE SANT CUGAT

DEL VALLÈS. (EXPEDIENT: NÚM. 83004/16).

Atès que el dia 22 de setembre de 2012 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6222, la Resolució del Conseller d’Interior de la Generalitat del dia 5 de setembre de 2012 què, per abstenció legal del Conseller de Territori i Sostenibilitat, va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla General Metropolità en el sector de la Torre Negra, de Sant Cugat del Vallès.

Atès que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya mitjançant la sentència número 157/2016, del dia 14 de març de 2016, va estimar el recurs contenciós-administratiu interposat per “JOSEL SLU” contra la resolució anterior, i declara la nul·litat de l’acord d’aprovació definitiva, i que en els fonaments d’aquella sentència no es posa cap objecció a la iniciativa municipal per a modificar el règim jurídic urbanístic del sector de la Torre Negra, amb l’objectiu de classificar-lo majoritàriament com a sòl no urbanitzable, de caràcter ordinari, per tal de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida dels seus veïns, d’acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible, si bé caldrà, en compliment dels seus fonaments, excloure qualsevol referència a l’existència de valors especials en aquell


sector que fessin obligatòria i preceptiva, aquella classificació, així com suprimir tota referència a ordenacions de caràcter territorial i d’espais naturals anul·lades per resolucions judicials.

Atès que en compliment de les determinacions d’aquella sentència, si el Ple municipal així ho considerés convenient, no hi hauria cap impediment legal per iniciar un nou expedient per a modificar puntualment el Pla General Metropolità de Barcelona, en el sector de la Torre Negra, en exercici de la potestat de planejament urbanístic i a modificar les seves determinacions.

Atès que aquella potestat reglamentària en ordre al planejament urbanístic del municipi de Sant Cugat del Vallès, s’ha manifestat de forma inequívoca en el manteniment del Sector de la Torre Negra com a espai lliure al servei de tota la població per la pràctica de les activitats de lleure, oci i esportives compatibles amb la classificació de sòl no urbanitzable, com a model de ciutat.

Considerant que l’article 73.1) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, estableix com a actes preparatoris, que els òrgans competents per a l'aprovació inicial de les figures del planejament urbanístic poden acordar, amb la finalitat d'estudiar-ne la formació o la reforma, suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d'urbanització, com també de suspendre l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets i d'altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial.

Considerant així mateix que l’acord de suspensió de llicències i tramitació de procediments s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i s'ha de referir, en qualsevol cas, a un àmbit concret i identificat gràficament. El plànol de delimitació de l’àmbit de la suspensió es grafiarà a l’escala adequada i amb detall i claredat suficients, posant a disposició dels ciutadans durant el termini de suspensió, així com considerant que els efectes de la suspensió de llicències i tramitació de procediments per a àmbits determinats no podrà durar més d'un any. No obstant això, la seva durada serà de dos anys en cas d’acumulació amb el supòsit d’aprovació inicial de l’instrument de planejament, i que un cop exhaurits els efectes de l'acord de suspensió, no se'n pot adoptar cap de nou, per al mateix àmbit i per a idèntica finalitat, fins que no hauran transcorregut tres anys des de la data d'exhauriment dels efectes.

Considerant que l’article 104.1) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme disposa que un cop adoptats els acords de suspensió previstos en l'article 71 de la Llei d'urbanisme, quan aquests constitueixin actuacions preparatòries de la formulació de plans de caràcter municipal, es produeix automàticament la interrupció dels procediments de tramitació d'instruments urbanístics o d'atorgament de llicències que ja estiguessin iniciats, i s'ha de notificar l'acord de suspensió a les persones interessades en els procediments corresponents.

En base als elements de fet i fonaments de dret invocats, s’acorda:

1r.- INICIAR els treballs per a l’estudi i elaboració d’un nou projecte de modificació puntual del Pla General Metropolità de Barcelona, en el sector de Torre


Negra, identificat gràficament en el plànol que s’incorpora d’annex a la present proposta.

2n.- SUSPENDRE, a l’empara de l’article 73.1) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, amb la finalitat d'estudiar la modificació del planejament general, la tramitació de plans urbanístics derivats en el sector de la Torre Negra, identificat gràficament en el plànol que s’incorpora d’annex al present acord, i de projectes de gestió urbanística i d'urbanització en el mateix àmbit, com també suspendre l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets i d'altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial.

3r.- DETERMINAR que els efectes de la suspensió de llicències i la tramitació de procediments per a l’àmbit definit gràficament en el plànol adjunt no podrà durar més d'un any. No obstant això, la seva durada serà de dos anys en cas d’acumulació amb el supòsit d’aprovació inicial de l’instrument de planejament. Un cop exhaurits els efectes de l'acord de suspensió, no se'n podrà adoptar cap de nou, per al mateix àmbit i per a idèntica finalitat, fins que no hauran transcorregut tres anys des de la data d'exhauriment dels efectes

4t.- PUBLICAR el present acord i el plànol de delimitació de l’àmbit de la suspensió en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. La documentació restarà a disposició dels ciutadans durant el termini de suspensió en les oficines del Servei de Planejament i Gestió Urbanística de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, plaça de la Vila número 1, i al web de l’Ajuntament www.santcugat.cat, i tauler d’edictes municipal.

5è.- CONSTATAR la interrupció automàtica, a l’empara de l’article 104.1) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, dels procediments de tramitació d'instruments urbanístics o d'atorgament de llicències que ja estiguessin iniciats, procedint-se a notificar l'acord de suspensió a les persones interessades en els procediments corresponents de llicències urbanístiques i d’activitats i de planejament i gestió, respectivament.

Annex I: Plànol de delimitació de l’àmbit corresponent a l’acord de suspensió potestativa de suspensió de llicències i tramitació de procediments.



DAMIÀ CALVET: Bé, és per tots conegut, que hem tingut recentment una sentència en contra de tot el que significa la voluntat de la ciutat de protegir l’àmbit de Torre Negra, amb el qual hem seguit diverses estratègies, la d’intentar protegir-ho des d’un punt de vista de sòl no urbanitzable amb especials valors ambientals i paisatgístics i també per la via de la modificació puntual del Pla General Metropolità, per tal de qualificar-lo com a sòl no urbanitzable ordinari. Aquesta és la via que havíem iniciat, contra la qual es van interposar en el seu moment 3 contenciosos, un dels quals va decaure, un segon va ser favorable a l’Ajuntament i en quedava un, precisament interposat per JOSEL, per l’empresa del Sr. Nuñez y Navarro, que malgrat les previsions optimistes que teníem com equip de Govern al voltant d’una sentència favorable, atès que tot ens portava cap a aquest pensament, doncs vàrem tenir i

http://www.santcugat.cat/


d’això fa poques setmanes, una sentència desfavorable. Nosaltres ja vàrem manifestar en aquell moment que iniciaríem de nou una modificació puntual del Pla General Metropolità, per tal de continuar amb aquesta defensa del que és la preservació de Torre Negra, el d’evitar que es pugui urbanitzar. Ho farem amb tots els arguments que tenim de criteris jurídics i criteris urbanístics, no esmentant en cap cas, possibles criteris de protecció ambiental o paisatgística, perquè sembla ser que són els criteris que no agraden al Tribunal, no han agradat en aquesta sentència al Jutge que ha instruït el cas. Val a dir que la sentència evidentment no és ferma i que juntament amb aquesta modificació que iniciem avui també hem fet un recurs de cassació que lògicament està pendent de ser acceptat i de resoldre’s. Nosaltres, en tot cas, per si de cas, iniciem aquesta modificació. I afegir que aquesta modificació també la instem, la iniciem avui perquè immediatament després de la sentència JOSEL, Nuñez y Navarro el que va fer va ser entrar de nou un programa d’actuació urbanística que significaria si no s’actua via l’aprovació inicial d’aquesta modificació, via la seva tramitació, esdevindria ferm en un període de 2 mesos, i per tant, nosaltres, precisament per evitar que aquest Programa d’Actuació Urbanística pugui esdevenir realitat doncs iniciem aquesta modificació. Jo només voldria ensenyar que el programa d’actuació urbanística que presenta Nuñez y Navarro és, per qualificar-ho d’alguna manera, poc amable amb el territori. Jo he marcat en vermell la rotonda del Rotary, per entendre’ns, davant de l’Europa i aquest camí d’aquí seria camí en el que trobem en aquest asterisc d’aquí el Pi d’En Xandri, i si veuen la filera d’edificis plurifamiliars que la promoció o el desenvolupament del Programa d’Actuació Urbanística de Nuñez y Navarro arriba pràcticament al davant del Pi d’En Xandri. Imaginin-se a banda i banda del camí tot aquest programa de desenvolupament urbanístic residencial, gairebé massiu. Per tant, nosaltres per mantenir la voluntat de la ciutat d’evitar que Torre Negra sigui urbanitzable, insisteixo, recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia, inici de la modificació puntual del Pla General Metropolità per qualificar Torre Negra de sòl no urbanitzable ordinari, evidentment també per evitar que el Programa d’Actuació Urbanística de Nuñez y Navarro prosperi.

. REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Jo reiterar una vegada més que al marge que ens pugui agradar o no aquest projecte que presenti Nuñez y Navarro, amb el tema de Nuñez y Navarro tenim un problema molt gros. És més que res perquè consti en Acta, un problema molt gros que crec que no s’està portant de la millor manera possible per resoldre’l.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sí, un cop més tornem a fer una passa, una fugida endavant per intentar preservar un espai, que és l’espai de Torre Negra, com sempre hem dit i des del començament que es va esdevenir la plataforma per salvar Torre Negra, el Partit Socialista ha estat allà i reclama aquesta unitat d’acció, reclama a més a veure si es pot fer algun tipus d’actuació a nivell institucional, a través del Patronat, a través de l’Àrea Metropolitana i a través de la Conselleria per intentar preservar aquest tipus, en el seu moment va donar el seu fruit intentar que esdevingués Parc Natural i s’hauria d’anar intentant. A veure, tot això hem d’anar intentant passar el temps per veure si podem avançar en els treballs del Pla Director Urbanístic Metropolità i que en aquest moment es pogués fer la redacció del nou POUM, el Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità, que és el que donaria els nous instruments per intentar preservar aquesta zona, perquè de la mateixa manera que s’adquireixen drets també es poden treure drets segons la qualificació del sòl. Un prec, ja li vaig fer en privat i aprofito que és el mateix, vàrem estar reunits, suposo que altres Grups també, amb els 90 propietaris restants de Torre


Negra, que no eren JOSEL, es van fer un seguit de demandes, vàrem estar en converses i ens van demanar si els podíem rebre, vostè em va dir que sí. Per deixar constància, doncs que es produeixi aquest diàleg, perquè estan esperant que el Tinent d’Alcalde d’Urbanisme es posi en contacte amb ells, que almenys se’ls escolti i se’ls digui què diu la ciutat. Suposo que tots els Grups també han pogut rebre un correu electrònic, o alguns hem rebut un correu electrònic en aquest sentit, d’aquesta mateixa Associació de Veïns i Propietaris de Torre Negra doncs per instar al diàleg. Era un prec que he aprofitat perquè “venía a cuento”.


EUiA: Bé, només el prec és que quan redactin aquest nou Pla General ho facin amb tot el “carinyo” del món, perquè no sé, jo potser estic una mica allò acovardida però tinc la impressió que potser és la última oportunitat, no sé, que tenim, de defensar aquest espai i veient una mica com han anat les sentències i el “carinyo” diríem amb el que ens tracten determinats tribunals o l’Audiència de Barcelona amb els contenciosos, doncs no sé, posar-hi els quatre no, els vuit sentits. Ja sé que ho faran, però és una manera de dir-ho.


MES: Gairebé les 12 hores, toca un tema important, però en qualsevol cas, el nostre Grup, com és evident, donarà suport a aquest tercer Pla, a aquesta tercera reforma de la modificació del PGM, després de la sentència que ara la tenim en cassació. I la donarem primer, per seguir una trajectòria, l’altra, perquè és la ciutat representada en aquest cas pel seu Ajuntament la que determina cap a on creix i no els privats ni entenem que els Tribunals decideixin en aquest sentit i també perquè estem en una situació molt complicada. En aquests moments, de vegades cal dir les coses, estem en una situació complicada on tenim una cassació sobre aquesta anul·lació del planejament, una cassació que pot ser no estimada, pot ser positiva o pot ser negativa. Si avui no féssim aquest tercer planejament i aquesta cassació fos negativa o no estimada, allò que ha explicat i que ha ensenyat el Sr. Calvet seria el què passaria a Torre Negra. Per tant, el que votem tots en un plenari té aquestes coses. Avui votem això o votem continuar i, per tant, una possibilitat de amb un tercer planejament intentar salvar-ho i permeti’m, en tot cas, es parlava per aquí de negociació o no negociació, o de diàleg més aviat, a un diàleg no es va amb un escuradents, es va amb un planejament. Per tant, aquest és el nostre capteniment en aquest sentit i, per tant, instar a la unitat de tots els Grups polítics que gairebé sempre hem tingut en aquest aspecte.


DE C’s: En primer lugar, hacer una mención especial al trato que Damià Calvet ha tenido con nosotros para darnos toda la información que siempre hemos pedido respecto al ámbito de Torre Negra y que creemos que es un esfuerzo que hay que reconocer. Hi ha moments seriosos, importants tant als Plens com als mandats, i aquest és un d’ells. Parlem de Torre Negra, un tema del qual es parla molt però del qual s’informa molt poc. Un tema que no s’explica ben bé a la ciutadania. Des de C’s Sant Cugat volem fer una crida a tots els Grups per tal de dur a terme una reflexió calmada i profunda. Hem de començar a pensar en el futur i, per tant, hem d’aprendre del passat i del present. Hauríem de fer dues reflexions: primer, els Jutjats estan avisant a l’Ajuntament per la manera que s’estan utilitzant les normes en aquest cas; segona, hi ha 90 propietaris, el problema no es pot focalitzar com una guerra entre Nuñez y Navarro i l’Ajuntament, aquesta posició no ens ajudarà a desencallar el problema. Si al cap i a la fi els Tribunals diuen que una part de Torre Negra és


edificable ens trobarem amb una quantia d’indemnitzacions tal que deixarem la nostra ciutat en fallida, i tots plegats serem responsables. No és qüestió de que guanyi ningú ni de perdre Collserola ni d’estètica amb la ciutat, es tracta de fer bé i preveure-ho. Tenim un problema i hem d’afrontar-lo amb diàleg i amb intel·ligència. La situació demana responsabilitat per part de tothom. Si des d’aquest plenari ho sol·licitem tindrem una ciutat verda, sostenible i de la que sentir-nos orgullosos.

. REGIDORA SRA. NÚRIA GIBERT, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Bé, nosaltres simplement manifestar la nostra suma en la unitat d’acció pel que és la defensa de Torre Negra, el nostre entorn natural, el Parc de Collersola i com sempre doncs també afegir la nostra visió crítica al planejament de la ciutat i al fet que no s’hagi fet en més zones, no s’hagi pogut protegir més zones i ens trobem doncs que casi bé Torre Negra és l’últim que ens queda per protegir. Efectivament nosaltres també estem preocupats com ha expressat la resta de Grups, pensem que com no surti bé cap d’aquestes dues opcions que tenim doncs l’Ajuntament es trobarà en una situació complicada, però per comptes de fer tremendisme jo vull recordar que estem aquí un Consistori en que hi ha crec que unanimitat, no sé si el Partit Popular és més crític en alguna d’aquestes qüestions, però hi ha bastant unanimitat, per tant, una representació plena de que Torre Negra s’ha de protegir, que és un bé comú, que és un bé col·lectiu de la nostra ciutat i que per tant, passaran per sobre de la nostra voluntat política i de la nostra voluntat col·lectiva el dret d’enriquir-se que està tan protegit i jo vull deixar constància d’això. Ja veurem quines seran les accions que hauran d’anar després però segurament si no funciona, que espero que sí que funcioni, doncs nosaltres també haurem de ser solemnes i conseqüents amb tot això.


DAMIÀ CALVET: Sí, només per afegir que efectivament avui com molts de vostès he rebut un correu electrònic de l’Associació de Propietaris de la Junta Directiva de l’Associació de Veïns de Sant Cugat, Propietaris del Sector de Torre Negra, i que efectivament els he contestat i a més amb còpia per a tots, molt ràpidament per indicar-los que acusava rebuda de la seva nota i també el compromís de reunir-me amb ells per tal d’explicar en quin punt exacte estem respecte de tot aquest llarg procés judicial. En tot cas, refermar que nosaltres en aquests moments no podem esperar, no podem esperar o iniciem aquesta modificació o el Programa d’Actuació Urbanística esdevindria ferma. Això ho ha remarcat en Ferran Villaseñor en un parell d’ocasions i m’hi sumo absolutament. I ja per acabar, només dir que si es llegeixen bé les sentències que hem anat tenint al llarg de tot aquest llarguíssim procés, si se les llegeixen bé, insisteixo, veuran com s’ha declarat en moltes ocasions coherent la decisió administrativa de declarar no urbanitzable el sector de Torre Negra, s’ha declarat el dret de la Corporació a classificar aquell sòl com a sòl no urbanitzable i el que s’ha qüestionat en algun dels casos, i aquesta última sentència ho referma és, senzillament, la via utilitzada per declarar el sector com a sòl no urbanitzable. La qüestió aquesta dels valors ambientals i paisatgístics i, per tant, efectivament, en aquesta modificació que comencem ara, doncs intentarem no utilitzar aquesta via, anar estrictament pels criteris de sòl no urbanitzable ordinari i també, per finalitzar que a hores d’ara i degut precisament a aquesta seqüència de sentències que tenim no hi ha cap dret indemnitzatori que valgui. Vull deixar-ho clar. Gràcies.

TORN DE VOTACIÓ


Vots en contra: 0



27.- PROPOSTES DE COMPLEMENTACIÓ D’APROVACIÓ PROVISIONAL

DEL PLA ESPECIAL DE CONCRECIÓ D’ASSIGNACIÓ D’USOS I EDIFICABILITAT

DE L’ESCOLA VIARÓ SECTOR EST I DE NOVA COMPLEMENTACIÓ DEL PLA

ESPECIAL D’ORDENACIÓ I CONCRECIÓ D’ÚS DE L’EQUIPAMENT DE L’ESCOLA

VIARÒ SECTOR OEST. (EXPEDIENT NÚM. 82004/10 I EXPEDIENT NÚM.

82005/10).

27.1.- COMPLEMENTACIÓ DE L’APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA

ESPECIAL DE CONCRECIÓ D’ASSIGNACIÓ D’USOS I EDIFICABILITAT DE

L’ESCOLA VIARÓ SECTOR EST. (EXPEDIENT NÚM. 82004/10).

Atès que el 19 de novembre de 2012, el Ple municipal va adoptar l’acord d’aprovació provisional del Pla Especial d’ordenació i concreció d’ús de l’equipament de l’escola Viaró sector est, tot remetent l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona (CTUAMB) mitjançant ofici de 21 de gener de 2013.

Vist que els Serveis Tècnics de la Direcció General d’Urbanisme, en la instrucció de l’expedient i entre d’altres qüestions, van posar de manifest la inexistència de l’informe de la Direcció General de Protecció Civil, advertint de la seva conveniència amb caràcter previ a l’adopció de qualsevol acord per part de la CTUAMB, atès que la promoció es troba dins l’àmbit d’influència de l’AP-7. Arran d’aquest advertiment i de l’informe tècnic emès el 18 d’abril de 2013 per part del Servei de Planejament i Gestió Urbanística fou decretada petició de retorn del referit expedient a la Secretaria de la CTUAMB, per concórrer-hi un supòsit de deficiències esmenables no substantives, segons resolució d’Alcaldia número 729/13 de data 19 d’abril de 2013, notificada que fou a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme el dia 22 d’abril de 2013 i acordat el retorn per part de la CTUAMB en sessió de 24 d’abril de 2013.

Atès que en desenvolupament de les anteriors previsions ha estat presentada pel promotor del Pla, en data 8 de febrer de 2016, documentació preliminar destinada a l’obtenció del corresponent informe de riscos relatiu al present Pla per part de l’organisme autonòmic competent en matèria de protecció civil, amb posterior recepció del mateix en data 1 de març de 2016 des de la Subdirecció general de Programes de Protecció Civil de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.

Vist que la promoció del Pla ha presentat, en data 12 de maig de 2016, nova documentació que incorpora les prescripcions d’aquest darrer informe de 18 de febrer de 2016.


1r.- DONAR COMPTE I RESTAR ASSABENTATS de l’informe emès per part de la Subdirecció General de Programes de Protecció Civil de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya envers la documentació preliminar de riscos relativa al Pla Especial d’Ordenació i concreció d’ús de l’equipament de l’escola Viaró sector est, de data 18 de febrer de 2016, Pla que haurà de tenir en compte un seguit de condicionants específics pel que respecta al risc químic en el transport i amb


la recomanació que, malgrat es considera que el conjunt de mesures són compatibles amb els criteris de la Instrucció tècnica de la Direcció General de Protecció Civil però tenint en compte que les dades del transport de mercaderies perilloses és canviant i que les edificacions es troben incloses a la franja de 500 metres de l’AP-7, caldrà que les edificacions siguin aptes per un confinament adequat en cas de BLEVE i, sobretot, en cas de fenòmens de tipus tòxic.

2n.- ACUSAR REBUDA de la nova documentació presentada per part del promotor del Pla Especial d’ordenació i concreció d’ús de l’equipament de l’escola Viaró sector est, que incorpora les prescripcions i recomanació del darrer informe de la Subdirecció General de Programes de Protecció Civil de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya de data 18 de febrer de 2016.

3r.- APROVAR en els seus propis termes, contingut i abast informe emès per part de l’arquitecte municipal adscrit al Servei de Planejament i Gestió de l’Àmbit de Territori i Qualitat Urbana, que informa favorablement la nova documentació presentada per part del promotor del Pla i que s’incorpora a la proposta com a motivació específica en línia aplicativa d’allò que determina l’art. 89.5) de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

4t.- APROVAR nova documentació elaborada per part de l’equip redactor del projecte de Pla Especial d’Ordenació i concreció d’ús de l’equipament de l’escola Viaró sector est, Sr. Alberto Álvarez Ruiz, Ademà Canela Comella arquitectes associats SLP i Toda&Nel·lo advocats, que incorpora aquelles prescripcions i recomanació de l’informe de la Subdirecció General de Programes de Protecció Civil de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’informe favorable emès per part de l’arquitecte municipal que s’incorpora a la proposta com a motivació específica, d’acord amb el que determina l’art. 89.5) de la Llei 30/92, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, tenint en compte que aquesta nova documentació no comporta canvis substancials en relació al document aprovat provisionalment pel Ple de la Corporació en data 19 de novembre de 2012, en els termes de l’art. 112 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, no essent necessari sotmetre l’expedient a un nou tràmit d’informació pública.

5è.- ELEVAR l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, segons allò que preveu l’article 80.c) del TRLUC, en relació amb l’article 30.1.e) i la DT1a de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, juntament amb els plànols d’ordenació en suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’article 18.4) del RLUC, per tal d’interessar la seva conformitat envers l’esmentat Pla Especial, als efectes de llur aprovació definitiva així com ordenar la publicació de l’acord d’aquesta aprovació per garantir la seva executivitat, de conformitat amb l’article 106 del TRLUC.

6è.- NOTIFICAR el present acord al promotor de l’esmentada figura de planejament derivat, als efectes procedents.

27.2.- SEGONA COMPLEMENTACIÓ DE L’APROVACIÓ PROVISIONAL DEL

PLA ESPECIAL D’ORDENACIÓ I CONCRECIÓ D’ÚS DE L’EQUIPAMENT DE

L’ESCOLA VIARÓ SECTOR OEST. (EXPEDIENT NÚM. 82005/10).


Atès que el 21 de març de 2011, el Ple municipal va adoptar acord d’aprovació provisional del Pla Especial d’ordenació i concreció d’ús de l’equipament de l’escola Viaró sector oest, complementat per altre acord plenari de 19 de novembre de 2012, tot remetent l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona (CTUAMB) mitjançant ofici de 25 de gener de 2013.

Vist que els Serveis Tècnics de la Direcció General d’Urbanisme, en la instrucció de l’expedient i entre d’altres qüestions, van posar de manifest la inexistència de l’informe de la Direcció General de Protecció Civil, advertint de la seva conveniència amb caràcter previ a l’adopció de qualsevol acord per part de la CTUAMB, atès que la promoció es troba dins l’àmbit d’influència de l’AP-7. Arran d’aquest advertiment i de l’informe tècnic emès el 18 d’abril de 2013 per part del Servei de Planejament i Gestió Urbanística fou decretada petició de retorn del referit expedient a la Secretaria de la CTUAMB, per concórrer-hi un supòsit de deficiències esmenables no substantives, segons resolució d’Alcaldia número 728/13 de data 19 d’abril de 2013, notificada que fou a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme el dia 22 d’abril de 2013 i acordat el retorn per part de la CTUAMB en sessió de 24 d’abril de 2013.

Atès que en desenvolupament de les anteriors previsions ha estat presentada pel promotor del Pla, en data 8 de febrer de 2016, documentació preliminar destinada a l’obtenció del corresponent informe de riscos relatiu al present Pla per part de l’organisme autonòmic competent en matèria de protecció civil, amb posterior recepció del mateix en data 24 de febrer de 2016 des de la Subdirecció General de Programes de Protecció Civil de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.

Vist que la promoció del Pla ha presentat, en data 12 de maig de 2016, nova documentació que incorpora les prescripcions d’aquest darrer informe de 19 de febrer de 2016.


1r.- DONAR COMPTE I RESTAR ASSABENTATS de l’informe emès per part de la Subdirecció General de Programes de Protecció Civil de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya envers la documentació preliminar de riscos relativa al Pla Especial d’Ordenació i concreció d’ús de l’equipament de l’escola Viaró sector oest, de data 19 de febrer de 2016, Pla que haurà de tenir en compte un seguit de condicionants específics pel que respecta al risc químic en el transport i amb la recomanació que, malgrat es considera que el conjunt de mesures són compatibles amb els criteris de la Instrucció tècnica de la Direcció General de Protecció Civil però tenint en compte que les dades del transport de mercaderies perilloses són canviants i que les edificacions es troben incloses a la franja de 500 metres de l’AP-7, caldrà que les noves edificacions i les ampliacions de les existents siguin aptes per un confinament adequat en cas de BLEVE i, sobretot, en cas de fenòmens de tipus tòxic.

2n.- ACUSAR REBUDA de la nova documentació presentada per part del promotor del Pla Especial d’ordenació i concreció d’ús de l’equipament de l’escola Viaró sector Oest, que incorpora les prescripcions i recomanació del darrer informe de la Subdirecció General de Programes de Protecció Civil de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya de data 19 de febrer de 2016.


3r.- APROVAR en els seus propis termes, contingut i abast informe emès per part de l’arquitecte municipal adscrit al Servei de Planejament i Gestió de l’Àmbit de Territori i Qualitat Urbana, que informa favorablement la nova documentació presentada per part del promotor del Pla i que s’incorpora a la proposta com a motivació específica en línia aplicativa d’allò que determina l’art. 89.5) de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

4t.- APROVAR nova documentació elaborada per part de l’equip redactor del projecte de Pla Especial d’Ordenació i concreció d’ús de l’equipament de l’escola Viaró sector Oest, Sr. Alberto Álvarez Ruiz, Ademà Canela Comella arquitectes associats SLP i Toda&Nel·lo advocats, que incorpora aquelles prescripcions i recomanació de l’informe de la Subdirecció General de Programes de Protecció Civil de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’informe favorable emès per part de l’arquitecte municipal que s’incorpora a la proposta com a motivació específica, d’acord amb el que determina l’art. 89.5) de la Llei 30/92, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, tenint en compte que aquesta nova documentació no comporta canvis substancials en relació al document aprovat provisionalment pel Ple de la Corporació en data 21 de març de 2011, complementat per altre acord plenari de 19 de novembre de 2012, en els termes de l’art. 112 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, no essent necessari sotmetre l’expedient a un nou tràmit d’informació pública.

5è.- ELEVAR l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, segons allò que preveu l’article 80.c) del TRLUC, en relació amb l’article 30.1.e) i la DT1a de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, juntament amb els plànols d’ordenació en suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’article 18.4) del RLUC, per tal d’interessar la seva conformitat envers l’esmentat Pla Especial, als efectes de llur aprovació definitiva així com ordenar la publicació de l’acord d’aquesta aprovació per garantir la seva executivitat, de conformitat amb l’article 106 del TRLUC.

6è.- NOTIFICAR el present acord al promotor de l’esmentada figura de planejament derivat, als efectes procedents.



DAMIÀ CALVET: Molt breument. Aquest tema és molt més senzill que l’anterior. Efectivament l’Escola Viaró va tramitar un Pla Especial...

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sr. Calvet, disculpi’m un moment. Veig que són les 00:00 hores, però entenc, Secretari, que podem excepcionalment allargar el plenari amb motiu d’unitat d’acte? Sí, doncs perfecte, que consti en Acta que allarguem el plenari per mantenir la unitat d’acte. Gràcies. Té la paraula Sr. Calvet.


DAMIÀ CALVET: Gràcies, doncs en unitat d’acte, insistir que en el seu moment l’Escola Viaró o diguéssim l’empresa propietària de l’Escola Viaró, va presentar aquest Pla Especial per tal de poder concretar usos i edificabilitat en el seu àmbit, que aquest Pla Especial una vegada va arribar a la Comissió d’Urbanisme i en funció d’unes


adaptacions legislatives que hi havia hagut, doncs se’ns va demanar des d’aquesta Comissió d’Urbanisme que es pogués, que s’havia de demanar informe preceptiu a protecció Civil, en tant en quant estem en façana a la B-30, hi ha trànsit de mercaderies perilloses i efectivament doncs fa falta que qualsevol figura de planejament urbanístic tingui aquest informe de Protecció Civil. Així es va fer, es va remetre el Pla Especial a Protecció Civil, que ens el va respondre amb un informe en el que es demanava que el Pla Especial contingués algunes mesures de les que s’anomenen autoprotecció, una mota de protecció al costat de la B-30, i una ubicació de les edificacions i fins i tot un tractament de l’edificació que eviti que en cas d’uns determinats supòsits d’incidents en aquest trànsit de mercaderies perilloses per la B-30 doncs quedés garantida la seguretat de les persones que hi treballen i dels nens que assisteixen en aquests Escola. Concretament aquest Pla Especial que portem avui a aprovació provisional el que contempla és que de la total superfície edificada que hi ha actualment a l’Escola Viaró, uns 20.000 m2 de sostre, es pugui passar a 40.000 m2, en perfecte harmonia amb el que són les disposicions urbanístiques d’aquesta finca, per tal d’incrementar la seva activitat. Això una vegada s’aprovi provisionalment ho portarem a la Comissió d’Urbanisme per tal que sigui aprovat definitivament i així aquesta Escola pugui fer aquesta inversió. Jo en el moment de la Comissió Informativa i en la roda de premsa vaig voler destacar l’impacte positiu per l’economia que significarà que una Institució com el Viaró ampliï les seves instal·lacions. En definitiva, el sector de l’educació forma part d’una de les generacions de riquesa més important que tenim a Sant Cugat.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 19 (Convergència, C’s, ERC-MES, PSC i PP)

Vots en contra: 0

Abstencions: 6 (CUP-PC i ICV-EUiA)

TRACTAMENT CONJUNT PUNTS NÚM. 28 I 29

28.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE DOCUMENT URBANÍSTIC D’EXECUCIÓ

DE LA SENTÈNCIA NÚM. 345, DE 2 DE MAIG DE 2013, DE LA SECCIÓ 3A DE LA

SALA CONTENCIÓS ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA EN RELACIÓ AL PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA DEL

SECTOR TURÓ DE CAN MATES – CARRETERA DE RUBÍ. (EXPEDIENT NÚM.

81001/93).

Atès que la Junta de Govern Local, en sessió de data 28 de juliol de 2015, va restar assabentada i acatà, en allò que en resultés de competència municipal, la Sentència número 345, de 2 de maig de 2013, dictada per la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el recurs contenciós administratiu número 631/2001, interposat per Jesús Contreras Casas i TAFECSADOS, SL contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la Generalitat de Catalunya i BOEHRINGER INGELHEIM ESPAÑA, SA, que ha esdevingut ferma en base a la Sentència de la Secció cinquena de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Suprem de data 17 de juny de 2015 que, en el recurs de cassació registrat amb el número 2714/2013 i interposat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, va declarar la seva inadmissibilitat. L’esmentada Sentència del TSJC estima, en part, el recurs formulat pels actors i declara nuls de ple dret, en la seva integritat, el Projecte de Reparcel·lació del Pla Parcial del Sector Est del Turó de Can Mates – Carretera de Rubí, el Text Refós rectificat que fou aprovat definitivament


per acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, el 29 de gener de 2001, i també declara la nul·litat dels acords de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, de dates 30 de juny i 28 de juny de 1993, que aprovaren definitivament el Programa d’Actuació Urbanística i el Pla Parcial del Sector, tenint en compte que aquestes figures de planejament no contemplen en el seu cas i en la seva integritat la totalitat de les rieres i els camins públics de l’àmbit reparcel·lat, declarant també la nul·litat de les determinacions sobre no subjecció de l’Ajuntament a les càrregues d’urbanització amb proporció a la seva titularitat del 10 per cent de l’aprofitament mig del sector, sentència que declara així mateix que el pont d’accés sobre la RENFE del sector i l’anomenat Parc Central són sistemes generals i com a tals s’han de gestionar.

Atès que, en els mateixos acords municipals, es va acordar trametre’ls a la

Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona en ordre a interessar el seu posicionament envers l’acatament de l’esmentada sentència, considerant que els continguts afecten els acords adoptats per la CUB el 30 de juny i 28 de juny de 1993, aprovant definitivament el Programa d’Actuació Urbanística i el Pla Parcial del Sector Est del Turó de Can Mates – Carretera de Rubí, respectivament.

Vist que per diligència d’ordenació de 26 d’octubre de 2015 de la Secretària Judicial de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es dóna per rebut ofici de data 21 d’octubre de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme acompanyat d’una còpia de la publicació al DOGC d’Edicte de 2 de setembre de 2015 del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya pel qual es fa pública la part dispositiva de l’esmentada sentència número 345, de 2 de maig de 2013, per al coneixement general, atès el que disposen els articles 104.1) i 107.2) de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Atès que la Junta de Govern Local, en sessió ordinària de data 9 de desembre de 2015, va acordar formular, davant la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, incident d’execució de sentència ferma de la referida Sala i Secció relativa al recurs contenciós administratiu número 631/2001, encarregant als serveis tècnics de l’àmbit de Gestió d’Urbanisme, Mobilitat i Habitatge per tal que, de conformitat amb l’article 104 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, donessin compliment al contingut de la Sentència, efectuant les actuacions necessàries tendents a la formulació d’un Text Refós del PAU i PPO del Sector Est del Turó de Can Mates – Carretera de Rubí, així com la tramitació que fos necessària, en seu estrictament d’execució de Sentència, que havia de recollir les concretes prescripcions assenyalades a la susdita Sentència, relatives a l’obligatorietat de contemplar en la seva integritat, la totalitat de les rieres i camins públics amb les conseqüències que resultin per la gestió urbanística de l’àmbit, la de contribuir a les càrregues d’urbanització en proporció al 10% de l’aprofitament mig, així com la declaració i reconeixement com a sistemes generals, del pont d’accés sobre la RENFE, el distribuïdor d’accés al sistema viari del Túnel de Vallvidrera des del sector i l’anomenat Parc Central, en ordre a la seva gestió com a tals sistemes generals, quedant així inalterades les restants determinacions del Planejament citat, resultant una manifestació inequívoca i específica de l’abast exacte de la nul·litat parcial dels instruments de Planejament aprovats definitivament.



1r.- DONAR CONFORMITAT I APROVAR, en seu d’execució voluntària de sentència, amb el quòrum previst en l'article 47.1) de la Llei 57/2003, de 15 de desembre, que modifica la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, i article 22.2.c) de la mateixa Llei, redactat per l’apartat 1 de la disposició addicional novena del R.D. Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, el document de planejament urbanístic d’execució de la Sentència núm. 345, de 2 de maig de 2013, de la Secció 3a de la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació al Programa d’Actuació Urbanística del sector Turó de Can Mates – Carretera de Rubí, i que incorpora les concretes prescripcions assenyalades a la susdita Sentència, relatives a l’obligatorietat de contemplar en la seva integritat, la totalitat de les rieres i camins públics; la de contribuir l’Ajuntament a les càrregues d’urbanització en proporció al 10% de l’aprofitament mitjà del sector, així com la declaració i reconeixement com a sistemes generals, del pont d’accés sobre la RENFE, del distribuïdor d’accés al sistema viari del Túnel de Vallvidrera des del sector i l’anomenat Parc Central, en ordre a la seva gestió com a tals sistemes generals, en els propis termes, contingut i abast de la documentació elaborada pels serveis tècnics municipals, com una manifestació inequívoca i específica de l’abast exacte de la nul·litat parcial declarada mantenint-se, en conseqüència, inalterades la totalitat de la resta de determinacions del planejament urbanístic que no han estat objecte de consideració per part del Tribunal.

2n.- ELEVAR l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, per duplicat exemplar en paper i degudament diligenciat, així com en suport informàtic i en format de tractament de textos, juntament amb la documentació planimètrica corresponent, en compliment de l’article 18.4) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, per tal d’interessar l’adopció d’aquells acords necessaris tendents a la seva aprovació, validació i correlativa publicació, als efectes de la seva entrada en vigor.

3r.- TRASLLADAR els presents acords a totes les parts processals del recurs contenciós administratiu de referència 631/2001, així com als lletrats designats per a la defensa municipal en els mateixos autos, als efectes procedents.

4t.- COMUNICAR els presents acords a la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de conformitat amb allò que determina l’article 103 i concordants de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

29.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE DOCUMENT URBANÍSTIC D’EXECUCIÓ

DE LA SENTÈNCIA NÚM. 345, DE 2 DE MAIG DE 2013, DE LA SECCIÓ 3A DE LA

SALA CONTENCIÓS ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA EN RELACIÓ AL PLA PARCIAL DEL SECTOR EST TURÓ DE

CAN MATES – CARRETERA DE RUBÍ. (EXPEDIENT NÚM. 81002/93).

Atès que la Junta de Govern Local, en sessió de data 28 de juliol de 2015, va restar assabentada i acatà, en allò que en resultés de competència municipal, la Sentència número 345, de 2 de maig de 2013, dictada per la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el recurs contenciós administratiu número 631/2001, interposat per Jesús Contreras Casas i TAFECSADOS, SL contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la


Generalitat de Catalunya i BOEHRINGER INGELHEIM ESPAÑA, SA, que ha esdevingut ferma en base a la Sentència de la Secció cinquena de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Suprem de data 17 de juny de 2015 que, en el recurs de cassació registrat amb el número 2714/2013 i interposat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, va declarar la seva inadmissibilitat. L’esmentada Sentència del TSJC estima, en part, el recurs formulat pels actors i declara nuls de ple dret, en la seva integritat, el Projecte de Reparcel·lació del Pla Parcial del Sector Est del Turó de Can Mates – Carretera de Rubí, el Text Refós rectificat que fou aprovat definitivament per acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, el 29 de gener de 2001, i també declara la nul·litat dels acords de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, de dates 30 de juny i 28 de juny de 1993, que aprovaren definitivament el Programa d’Actuació Urbanística i el Pla Parcial del Sector, tenint en compte que aquestes figures de planejament no contemplen en el seu cas i en la seva integritat la totalitat de les rieres i els camins públics de l’àmbit reparcel·lat, declarant també la nul·litat de les determinacions sobre no subjecció de l’Ajuntament a les càrregues d’urbanització amb proporció a la seva titularitat del 10 per cent de l’aprofitament mig del sector, sentència que declara així mateix que el pont d’accés sobre la RENFE del sector i l’anomenat Parc Central són sistemes generals i com a tals s’han de gestionar.

Atès que, en els mateixos acords municipals, es va acordar trametre’ls a la

Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona en ordre a interessar el seu posicionament envers l’acatament de l’esmentada sentència, considerant que els continguts afecten els acords adoptats per la CUB el 30 de juny i 28 de juny de 1993, aprovant definitivament el Programa d’Actuació Urbanística i el Pla Parcial del Sector Est del Turó de Can Mates – Carretera de Rubí, respectivament.

Vist que per diligència d’ordenació de 26 d’octubre de 2015 de la Secretària Judicial de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es dóna per rebut ofici de data 21 d’octubre per la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme acompanyat d’una còpia de la publicació al DOGC d’Edicte de 2 de setembre de 2015 del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya pel qual es fa pública la part dispositiva de l’esmentada sentència número 345, de 2 de maig de 2013, per al coneixement general, atès el que disposen els articles 104.1) i 107.2) de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Atès que la Junta de Govern Local, en sessió ordinària de data 9 de desembre de 2015, va acordar formular, davant la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, incident d’execució de sentència ferma de la referida Sala i Secció relativa al recurs contenciós administratiu número 631/2001, encarregant als serveis tècnics de l’àmbit de Gestió d’Urbanisme, Mobilitat i Habitatge per tal que, de conformitat amb l’article 104 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, donessin compliment al contingut de la Sentència, efectuant les actuacions necessàries tendents a la formulació d’un Text Refós del PAU i PPO del Sector Est del Turó de Can Mates – Carretera de Rubí, així com tramitació que fos necessària, en seu estrictament d’execució de Sentència, que havia de recollir les concretes prescripcions assenyalades a la susdita Sentència, relatives a l’obligatorietat de contemplar en la seva integritat, la totalitat de les rieres i camins públics amb les conseqüències que resultin per la gestió urbanística de l’àmbit, la de contribuir a les càrregues d’urbanització en proporció al 10% de


l’aprofitament mig, així com la declaració i reconeixement com a sistemes generals, del pont d’accés sobre la RENFE, el distribuïdor d’accés al sistema viari del Túnel de Vallvidrera des del sector i l’anomenat Parc Central, en ordre a la seva gestió com a tals sistemes generals, quedant així inalterades les restants determinacions del Planejament citat, resultant una manifestació inequívoca i específica de l’abast exacte de la nul·litat parcial dels instruments de Planejament aprovats definitivament.


1r.- DONAR CONFORMITAT I APROVAR, en seu d’execució voluntària de sentència, amb el quòrum previst en l'article 47.1) de la Llei 57/2003, de 15 de desembre, que modifica la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, i article 22.2.c) de la mateixa Llei, redactat per l’apartat 1 de la disposició addicional novena del R.D. Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, el document de planejament urbanístic d’execució de la Sentència núm. 345, de 2 de maig de 2013, de la Secció 3a de la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació al Pla Parcial del sector Est Turó de Can Mates – Carretera de Rubí, i que incorpora les concretes prescripcions assenyalades a la susdita Sentència, relatives a l’obligatorietat de contemplar en la seva integritat, la totalitat de les rieres i camins públics; la de contribuir l’Ajuntament a les càrregues d’urbanització en proporció al 10% de l’aprofitament mitjà del sector, així com la declaració i reconeixement com a sistemes generals, del pont d’accés sobre la RENFE, del distribuïdor d’accés al sistema viari del Túnel de Vallvidrera des del sector i l’anomenat Parc Central, en ordre a la seva gestió com a tals sistemes generals, en els propis termes, contingut i abast de la documentació elaborada pels serveis tècnics municipals, com una manifestació inequívoca i específica de l’abast exacte de la nul·litat parcial declarada mantenint-se, en conseqüència, inalterades la totalitat de la resta de determinacions del planejament urbanístic que no han estat objecte de consideració per part del Tribunal.

2n.- ELEVAR l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, per duplicat exemplar en paper i degudament diligenciat, així com en suport informàtic i en format de tractament de textos, juntament amb la documentació planimètrica corresponent, en compliment de l’article 18.4) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, per tal d’interessar l’adopció d’aquells acords necessaris tendents a la seva aprovació i validació, i correlativa publicació, als efectes de la seva entrada en vigor.

3r.- TRASLLADAR els presents acords a totes les parts processals del recurs contenciós administratiu de referència 631/2001, als efectes procedents.

4t.- COMUNICAR els presents acords a la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de conformitat amb allò que determina l’article 103 i concordants de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS PUNTS 28 I 29


DAMIÀ CALVET: Aquest potser és el tema més complex dels que portem d’Urbanisme en aquest plenari, són bastants punts però aquest sens dubte és el més


complex perquè estem parlant d’un expedient que ve de lluny, ve dels anys 90, quan es va desenvolupar via en primera instància un PAU després un Pla Parcial i evidentment doncs els instruments de gestió urbanística adequats, projecte de reparcel·lació i projecte d’urbanització, el que coneixem pel Sector de Turó de Can Mates-Carretera de Rubí, jo sempre explico que és l’Est, perquè encara queda tot un sector a l’Oest pendent de desenvolupar, conegut també col·loquialment pel sector de la BOEHRINGER. Va ser una actuació que va permetre que físicament s’implantés aquesta fàbrica, la de la BOEHRINGER i també que es desenvolupessin tot un conjunt de solars terciaris que físicament ja s’han desenvolupat. O sigui, aquí, insisteixo, vàrem aprovar un PAU, un Pla Parcial, uns instruments de gestió, es va desenvolupar aquest Pla Parcial, es va instal·lar la BOEHRINGER, es va urbanitzar el sector, la resta del sector, és a dir, té tots els seus sistemes generals, les zones verdes, els vials públics, les seves infraestructures, però, efectivament, va patir una judicialització per part de determinats propietaris que legítimament creien perjudicats els seus interessos. Aquí en primera instància hi va haver un contenciós per part d’uns propietaris i una vegada aquest contenciós s’havia resolt i s’havia arribat a un principi d’acord hi va haver un segon contenciós, després una tanda de contenciosos que van portar a aquest Sector en aquesta, podríem anomenar, extrema judicialització que ha viscut pràcticament des del seu inici. Això s’ha anat defensant, la posició de l’Ajuntament evidentment s’ha anat defensant fins que el juny de l’any passat, ara fa aproximadament un any, notificat el juliol, i per tant, som coneixedors des de juliol de 2015, la Sentència respecte del contenciós principal que havien interposat uns propietaris doncs va esdevenir ferma en no admetre’s la cassació que havia interposat l’Ajuntament. Concretament la sentència el que anul·lava, el que deia era que s’havia de refer de nou, per tant, anul·lava parcialment tant el PAU com el Pla Parcial, com el projecte de reparcel·lació. Clar, una sentència quan t’arriba, d’aquestes característiques, doncs no hi ha cap més remei que complir-la i el que vàrem fer nosaltres com equip de Govern és començar a parlar immediatament en primera instància amb qui havia interposat el contenciós inicial, per tal de demanar que el compliment de sentència no podia ser un acord entre les parts, només entre ells com els que havien interposat el contenciós i l’Ajuntament, sinó que s’havia de referir a la resta de propietaris, que en són bastants, d’aquest sector. Per tant, vàrem demanar a qui havia instat aquest contenciós una mica de temps per poder plantejar una solució homogènia, coherent i amb tota la resta de propietaris del sector, és a dir, no anar al compliment de sentència immediat, sinó tenir aquest temps de treball, un temps que hem invertit des del juliol de l’any passat fins avui, per tal d’acabar de configurar, de perfilar, aquesta solució, que avui parcialment iniciem. Jo vull recordar que, insisteixo, el que diu la sentència és que anul·la parcialment un PAU, un Pla Parcial i un projecte de reparcel·lació, parcialment, bàsicament, adduint que els sistemes generals que es van desenvolupar en aquest Pla Parcial no havien d’anar a càrrec dels propietaris sinó que havien d’anar a càrrec de l’administració. Això en la legislació dels anys 90’ era interpretable. La pràctica habitual del que era el cost d’aquests sistemes generals era sempre que anessin a càrrec dels propietaris, però era interpretable i, per tant, el que va fer l’Ajuntament de Sant Cugat en defensa dels interessos públics, desenvolupem un sector que és per aprofitaments privats i, per tant, que tots els sistemes generals que necessita aquest sector vagin a càrrec dels propietaris doncs va ser, insisteixo, el que era normal i pràctica habitual en el desenvolupament del planejament en els anys 90’. Tan normal era que posteriorment la legislació urbanística i concretament la Llei d’Urbanisme de l’any 2002, la 2/2002, que s’ha anat reformant, retocant, al llarg dels anys, doncs això ho contempla al 100%, és a dir, els sistemes generals de qualsevol planejament que es desenvolupa van a càrrec, com no pot ser d’altra manera, dels propietaris, però és cert que abans de la Llei del 2002 això era interpretable. Per tant,


aquests contenciosos que ens van interposar, vistos amb la legislació del moment doncs ens han acabat recaient amb una sentència contrària als interessos de la ciutat, en tant en quant doncs el que ens diu és que s’anul·la el PAU, el Pla Parcial, el projecte de reparcel·lació perquè l’administració faci front al cost d’aquests sistemes generals. Què són els sistemes generals? Les zones verdes i les infraestructures que es van carregar al sector, bàsicament, si recorden la BOEHRINGER, el pont i el vial que uneix la pròpia BOEHRINGER amb la Carretera de Rubí, el pont sobre ADIF i el que és també la rotonda, que coneixem com Hipòdrom, al creuament de la Carretera de Rubí amb la C-16. Per tant, el que hem fet al llarg d’aquest any, ja vaig acabant, ha sigut treballar primer una solució coherent de càlcul fi del que són les expropiacions dels sistemes generals i el retorn de les quotes urbanístiques que representa que es van passar de més als propietaris, molt diàleg amb cadascun d’aquests propietaris, moltes reunions bilaterals, alguns inclús no sabíem ben bé què és el que passava amb aquest sector, els ho vàrem explicar, els vàrem aportar aquesta solució. Hem anat obtenint acords amb tots i cadascuns dels propietaris. Ara ja podem dir que estan els acords signats al 100% amb cadascun d’aquests propietaris. També hem fet reunions col·lectives amb tots els propietaris perquè tothom escoltés que efectivament era una solució homogènia i coherent per tots i cadascun d’ells i el que proposem avui, insisteixo, és començar a donar forma a aquesta solució. Com? En primera instància els punts 28 i 29 proposen aprovar el text refós del PAU, punt 28, i el Pla Parcial, punt 29, en compliment de sentència. No és una aprovació que hagi d’anar a informació pública, és una aprovació, un compliment de sentència que elevarem a la Comissió d’Urbanisme per tal que sigui ratificada. Posteriorment i en continuïtat amb aquesta solució que hem anat vestint i acordant amb els propietaris el que farem és portar un projecte de reparcel·lació voluntari que blindi la solució de reparcel·lació econòmica a la que forçosament hem d’arribar en compliment de sentència. Per tant, insisteixo, els tres objectius: complir la sentència, conservar la realitat física ja executada, el sector existeix, els carrers estan fets, les parcel·les existeixen, estan inscrites al Registre de la Propietat amb aprofitaments privats, la BOEHRINGER existeix, està funcionant, i fer-ho d’acord, fer-ho de mutu acord. Això era molt important per blindar, precisament, aquesta solució. Jo si se’m permet, ja per acabar, dues apreciacions més subjectives: en el moment que vàrem conèixer aquesta sentència el juliol de l’any passat jo vaig dir a la premsa que, quan se’ns va preguntar, se’ns va interpel·lar per què passava amb aquesta sentència, vaig dir, home, ho hem de treballar, és temps que haurem d’estar treballant internament i amb els propietaris i diners, haurem de posar diners perquè efectivament hem d’expropiar i hem de retornar quotes; i una segona apreciació subjectiva és que contents no podem estar perquè hem tingut una sentència en contra dels interessos de l’Ajuntament, però malgrat no poder estar contents perquè hem tingut una sentència en contra a la que hem de fer front econòmicament jo m’atreveixo a dir que estem satisfets de poder tancar aquest expedient administratiu que suposarà la consolidació d’aquest sector, que BOEHRINGER inclús pugui ampliar i que les parcel·les terciàries resultants d’aquest sector també entrin en el mercat. Per tant, insisteixo, satisfets d’haver pogut treballar i presentar davant del plenari d’avui, espero que obtinguem recolzament per part de tothom en poder tirar endavant aquesta solució de compliment de sentència. Gràcies, Sra. Alcaldessa.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Moltes gracies. L’hem deixat parlar més perquè feia dos punts alhora, sinó teníem uns quants, quatre o cinc, de fet.

. REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: El Sr. Damià Calvet ha explicado sobradamente cómo se ha producido. ¿No sé si ha


mencionado en algún momento, a lo mejor no lo he escuchado, pero si ha mencionado el importe que al final se va a pagar? ¿No, verdad? Que era casi lo más importante. Pero bueno, me había parecido no oírlo, pero son 8,5 millones, entonces claro, es una cantidad lo suficientemente importante como para que tengamos un debate aunque sean las 00:15 horas de la noche. En este caso, creo que se actuó en su momento mal, por los responsables que había en aquel momento de Urbanismo. Una sentencia dice que las cosas no estaban bien hechas, es posible que hubiera dudas de interpretación de cómo deberían hacerse las cosas en aquel momento, con la ley vigente, pero tampoco, me parece que tampoco hay tanta duda. Me parece que el Tribunal tiene bastante claro que no se hicieron bien y que los responsables en aquel momento metieron la pata y eso hace que hoy tengamos que pagar 8,5 millones y hace que tengamos que pagar 8,5 millones y ahí pues le doy a usted un punto a favor, porque creo que pagamos 8,5 millones por la habilidad que ha tenido usted de convencer a la gente que acepte ese dinero. Porque el importe que han pagado ellos yo creo que es bastante superior, que no les correspondía, otra cosa es que haya ejercicios prescritos y ejercicios no prescritos y que se les haya ofrecido y ellos hayan aceptado. Vale. Pero usted mismo en la Comisión Informativa dijo que se estaba cuantificando cuál sería el importe real de las cuotas pagadas de forma no correspondiente por los propietarios afectados, que podría ir mucho más arriba de esa cantidad de 8,5 millones. Ya nos dirá la cifra, yo tengo interés en saberla. Pero en cualquier caso tenemos la suerte de que lo acepten y de que estén a favor y que firmen a favor de esta solución que hace que hoy en día sólo tengamos que pagar 8,5 millones. Entonces, mi comentario aquí principal es: ¿Se van a pedir por el Ayuntamiento responsabilidades a los responsables de aquellas decisiones en aquel momento? Porque no tenemos por qué pagarlas todos. Si en aquel momento el Ayuntamiento tomó una decisión que era incorrecta y alguien metió la pata se le puede pedir responsabilidad, se le debe pedir responsabilidad como Ayuntamiento y a día de hoy ya se podrían hacer cosas en este sentido. En la Comisión Informativa hubo una discusión diciendo que, bueno, Antoni Serra puntualizó que no era una indemnización lo que se estaba pagando a los propietarios y ciertamente no es una indemnización, es una devolución de un dinero que pagaron cuando no correspondía pagarlo. Vale, es una devolución, pero ellos no han dispuesto de ese dinero durante bastantes años y eso les ha causado un perjuicio y por lo tanto, casi se podría entender que es una indemnización y además lo es en ese importe porque ellos se apiadan de nosotros y dicen que aceptan ese importe, no por otra cosa. Entonces, bueno, nosotros vamos a estar pendientes de qué actuaciones realiza el equipo de Gobierno para pedir responsabilidades a las personas que las tengan.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sí, no ens allargarem perquè a més aquest tema ha passat moltes vegades pel Ple municipal, el que passa és que quan un mira enrere i veu tants anys i que s’estan succeint coses, a mi em sap greu, em sap greu Damià, perquè t’estan plovent uns “marrons” que deu ni do, de l’època, d’aquella època, estem parlant de la Costa del Golf, però també podríem parlar d’altres operacions urbanístiques com tot el tema de les zones verdes, no sé, o com el tema d’aquí de Can Mates. En aquest moment ja va haver forces litigis, ara estàvem parlant de 8,5 milions més el que pot costar. Ens agradaria, no sé el què ens devem haver gastat en advocats per litigar, per anar amunt i avall, per portar-ho al Suprem, per tornar-ho a revocar, és a dir, són molt diners i jo crec que això ja comença a semblar una etapa obscura del nostre municipi amb aquesta etapa de creixement, en que no s’han fet bé les coses. Sembla ser que no s’han fet bé, perquè van sortint bolets de coses i de temes en el creixement, en l’urbanisme, la Costa del Golf, és a dir, hi ha un seguit de qüestions que es van posant


sobre la taula i ens diuen, home, doncs potser no ho fèiem tan bé en aquell moment. Jo estic d’acord amb ell i li agafo també, estic d’acord, a veure si farem algun tipus d’acció per demanar responsabilitats als que ens han portat a aquesta situació i jo crec que a més ens ha plogut tot el tema de les zones verdes, que hem de pagar molts diners, però és que a més estem pagant molts diners en indemnitzacions i amb sentències que se’ns venen enrere. En el punt passat acabem de fer una patada endavant amb el tema de Torre Negra, un tema que parteix del mateix moment en que es fa la reparcel·lació de Can Mates, que s’hagués pogut també en aquell moment afrontar i mirar com es resolia. Per tant, estic d’acord en a veure quines actuacions podem realitzar des de l’Ajuntament per demanar responsabilitats a aquella gent que va fer aquella praxis, jo no diré mala praxis, però aquella praxi que ens ha dut al dia d’avui i a veure com ho fem. En tot cas, el nostre Grup no votarà a favor, malgrat sigui d’obligat compliment com diu la sentència, però no ens podem fer coresponsables d’una situació que no l’hem provocat nosaltres.


EUiA: Molt breument. Interpreto que aquests propietaris que havien posat el contenciós i amb els quals vostè ha negociat, és a dir, que estem fent “lo menos malo de lo peor”, per dir-ho d’alguna manera, estan d’acord amb això? És a dir. I jo volia preguntar si els convenis, diríem, estan ja signats, rubricats i segellats, perquè penso que això és important, perquè una cosa és que un pugui dir que més o menys està d’acord perquè portem 30 anys i perquè suposo que fins i tot el Sr. Contreras que tenia molt d’ànim doncs ja deu estar cansat i deu estar vell i deu estar etcètera, etcètera, és una broma, però és igual. Vull dir que en el sentit de saber que això tenim resolt, lligat i ben lligat. Nosaltres pensem que evidentment no podem posar obstacles a que es compleixi la sentència, això està claríssim. En tot cas, nosaltres faríem una abstenció en el sentit de que poguessin tirar endavant aquest procés. Ai, perdó, una cosa volia dir, que s’ha parlat de demanar responsabilitats, jo no sé si som nosaltres qui hem de demanar o no responsabilitats, jo voldria recordar que si no estic mal informada hi ha 5 persones imputades o el que se’n diu avui investigades i, que en tot cas, suposo que és la Justícia la que al final decidirà què passa amb aquestes persones.


MES: En primer lloc els diré que em fa certa, bé, bastanta vergonyeta parlar de 8,5 milions a un quart d’una de la nit, segurament tots plegats hauríem de fer una reflexió sobre com i què fem als Plens, i jo el primer en aquest cas. D’altra banda, Pere, deies?

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Poden seguir si us plau?


MES: Sí, quan em deixin seguiré, Sra. Alcaldessa. En qualsevol cas, com saben, nosaltres ja n’hem parlat en diferents ocasions d’aquest aspecte, la majoria dels partits polítics n’hem parlat d’aquesta situació, el Tinent d’Alcalde ens ha anat informant tal com anaven arribant les sentències i les circumstàncies. Nosaltres farem...el nostre discurs anirà en tres paraules: la primera, justícia; la segona, memòria; i la tercera, responsabilitat. Justícia, bé, en tot cas, la justícia el que ha dit és que allò que havíem fet, aquell Pla Especial ha quedat anul·lat, o aquell Pla ha quedat anul·lat i, per tant, podem estar d’acord o no però és el que hi ha i, per tant, aquesta anul·lació podia comportar problemes importants en el sentit d’un enclavament d’una empresa per exemple que podia deixar en una situació molt complicada, però no


solament a l’empresa, sinó a l’Ajuntament, amb les llicències atorgades a posteriori. També el que diu la llicència és que no vàrem actuar des de l’any 93 fins que es va tramitar tota aquesta actuació urbanística, d’una manera correcta des del punt de vista, de fet, vàrem actuar contràriament a les normes urbanístiques, o es podia entendre que vàrem actuar contràriament a les normes urbanístiques. En qualsevol cas, la justícia el que diu és que l’interès general, de fet, no es va respectar en aquell moment i ara l’hem de respectar mitjançant, entre cometes, aquest acord extrajudicial, no és així, però perquè ens entenem, perquè no tiri endavant, no executem la sentència que seria molt més lesiva, aquesta situació. Li he de dir Sr. Calvet, que la tasca que vostè i l’equip han desenvolupat és una tasca necessària i ingrata, diguem-ne, però necessària i que segurament si no s’hagués fet aquesta tasca les repercussions econòmiques per a l’Ajuntament en aquests moments haurien estat superiors. Però això no treu que les actuacions que es van fer al final, als anys 90 van ser lesives per aquest Ajuntament, com hem pogut veure en aquesta situació. Per tant, reconeixement per la tasca realitzada, però també hi ha coses que s’han de posar sobre la taula. Memòria, paraula memòria, que repetim ara, CONTRERAS, etcètera, el que ha passat en tots aquests anys, el GRAN SANT CUGAT, EL DIARI, l’innombrable nombre de resolucions, la Comissió d’Investigació en aquell moment que es va presentar i que sortir denegada en aquest plenari, milers de rodes de premsa, potser que ho deixem per l’hora que és, però en tot cas, això no ve de nou, se ‘n’havia parlat en el seu moment. Insisteixo, estem parlant de l’any 93 i posteriors actuacions, però en tot cas, s’ha anat parlant. I la tercera és responsabilitat, que serà la part que entenc que ha de guiar el nostre vot i també les accions posteriors a desenvolupar en cas que s’haguessin de fer. Responsabilitat. Evidentment nosaltres no votarem en contra perquè l’Ajuntament tingui una despesa major en tirar endavant aquesta anul·lació de planejament i, per tant, farem una abstenció sense saber què fan els altres, que sabem que tirarà endavant l’acord que el Sr. Calvet ens proposa. Entenem que les administracions han de tirar els acords realitzats en altres moments i, per tant, vostès han continuat amb aquesta actuació, però també cal que diguem que entenem que hi ha responsabilitats polítiques que s’hauran de determinar en el seu moment. Evidentment, el nostre partit no estava governant en aquell moment, era el seu, i jo crec, sincerament, que vostès el que han de fer és separar les seves actuacions d’aquelles que es van realitzar en aquell moment, malgrat siguin les mateixes sigles o no. Però en tot cas, crec que seria lògic i intel·ligent separar les actuacions realitzades en aquell moment de les que s’estan tirant endavant ara. Jo no sé si el 93, el 90 i “algo” va ser el Govern dels millors o no, però en qualsevol cas, el que va repercutir van ser 8,5 milions d’euros en aquest plenari, que el que haurem de fer és pagar perquè sinó seran 12 més la situació complicada que generaria la BOEHRINGER i les llicències, i les possibles repercussions. Per tant, situació complicada. Parlàvem amb els companys de responsabilitats. Responsabilitats de les actuacions. Tothom que ha portat o coneix l’àmbit urbanístic sap que qualsevol decisió està subjecte a que te la tombin, a tenir responsabilitats complicades i, fins i tot, responsabilitats patrimonials. Jo ja sé que és molt injust, això és injust perquè no passa en un altre àmbit, no passarà segurament a Cultura o no passarà...a Medi Ambient sí, per les rieres, però no en altres i, per tant, assumim aquesta circumstància, però les coses són com són i vostès saben que en aquests moments també hi ha un altre procediment i també cal dir que les persones no són culpables d’entrada, són innocents fins que els procediments no han finalitzat, però també cal dir que en el moment que hi hagi altres procediments sobre actuacions contràries a les normes urbanístiques el que podran determinar és si poden existir responsabilitats o no en aquest àmbit. Jo crec que ara en aquests moments el que estaríem parlant és d’un àmbit de planejament i no d’altres situacions. En qualsevol cas, la conclusió és


com els dèiem, nosaltres ens abstindrem en aquest punt, però aquest punt no acaba avui aquí, sinó que continuarà en els propers mesos.


DE C’s: Sí, muy brevemente, no íbamos a intervenir pero finalmente por las cosas que se han dicho, merece la pena decir dos o tres notas. La primera, respecto al Alcalde que lleva a cabo todo este planeamiento, mantener que no está investigado, que hay Auto de apertura de juicio oral y que se sienta en el banquillo y va a ser juzgado. Una pequeña diferencia de estar investigado y una fase más allá donde realmente sí que se han visto indicios de criminalidad. Segunda parte: algún Grupo ha dicho que no va a votar a favor de realizar actuaciones para el cumplimiento de sentencias. Bueno, nosotros estamos orgullosos de en ocasiones, como en esta, votar a favor para que se cumpla una sentencia de los Tribunales. Y en tercer lugar, ya se ha dicho, el equipo de Urbanismo, con el Sr. Calvet al frente, creemos que en este caso ha hecho un buen trabajo y así lo queríamos manifestar.

. REGIDORA SRA. NÚRIA GIBERT, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC: Superbreu perquè ja casi que no afegeixo res. Simplement nosaltres sumar-nos, menys a la última intervenció, una mica el que deia C’s, en tot el que s’ha dit, nosaltres no ens corresponabilitzarem però facilitarem que així es pugui l’acompliment amb una abstenció, no posarem, per tant, obstacles, manifestar que hi ha investigacions en curs i que, per tant, nosaltres ens sumem en la demanda d’aquestes responsabilitats polítiques perquè entenem que sí que hi eren. Estem parlant de molts diners, és uns disbarat, entenem que...com era allò? El mal menys pitjor, bé, doncs això, i també reconeixem que hi ha un treball al darrera i aquestes coses s’han de dir.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 28

Vots a favor: 14 (Convergència i C’s)

Vots en contra: 0

Abstencions: 11 (CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA, PSC i PP)

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 29

Vots a favor: 14 (Convergència i C’s)

Vots en contra: 0


Medi Ambient

30.- PROPOSTA D’ACORD PER A L’APROVACIÓ D’UNA ORDENANÇA

MUNICIPAL REGULADORA DE LES ACTUACIONS PER DUR A TERME LA

PREVENCIÓ I EL CONTROL DEL MOSQUIT TIGRE (AEDES ALBOPICTUS).

Exposició de motius:

L’estiu del 2004 es va detectar per primer cop la presència de l’espècie de mosquit Aedes albopictus, més conegut com a mosquit tigre, al nostre país. Des de llavors s’ha pogut detectar la seva presència en nombre significatiu en determinades zones del nostre municipi.


Tot i que aquest mosquit és vector de diverses malalties, a Catalunya no se n’ha constatat la transmissió. Tanmateix, és una espècie invasora de mosquit que cal controlar i prevenir-ne la presència i proliferació pels efectes nocius que pot arribar a causar a la nostra població.

La forta presència de mosquits en algunes zones del municipi fa que s’hagi d’intervenir en espais tant públics com privats per poder dur-hi a terme les actuacions necessàries per garantir el benestar de la ciutadania, així com també la protecció de la salut i el respecte al medi ambient.

Objectiu:

La forma d’acomplir aquest objectiu consisteix a aportar la informació, les

solucions i els consells necessaris als ciutadans per minimitzar la presència del mosquit al municipi, regular aquells espais que puguin contenir aigües estancades, així com permetre als òrgans competents sancionar les conductes responsables de la reproducció del mosquit tigre.

Per tant, i davant de la situació que comporta la presència de l’espècie del

mosquit tigre en el nostre entorn més proper sobretot en determinades zones del nostre terme municipal, resulta imprescindible adoptar mesures que facilitin la intervenció en espais públics i privats, per poder dur a terme les actuacions necessàries pel benestar de la població, així com la protecció de la salut pública i el respecte amb el medi, essent necessari establir unes normes mínimes d’interrelació, cosa que comporta l’elaboració d’una ORDENANÇA MUNICIPAL PER A REGULAR LA PREVENCIÓ I EL CONTROL DEL MOSQUIT TIGRE (Aedes albopictus).

En lògica conseqüència en data 17/05/2016 es va constituir la Comissió redactora per la redacció de l’Ordenança que després de diverses reunions i deliberacions ha redactat un text que constitueix la futura ordenança i que es sotmet a aprovació inicial d’aquest Ple municipal.

L’esmentat text s’uneix a la present proposta com a annex inseparable juntament amb l’informe tècnic i jurídic que consten a l’expedient.

En funció de tot el que s’ha exposat es proposa al Ple municipal d’aquesta Corporació l’adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- APROVAR inicialment, l’Ordenança municipal per a regular la

prevenció i el control del mosquit tigre, de conformitat amb el que estableix la normativa que és d’aplicació, i que s’adjunta com a annex inseparable de la present proposta, en els termes que figuren en el text de l’Ordenança.

Segon.- SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de 30 dies a comptar des del dia següent a la publicació de l’anunci, que es realitzarà en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), així com en el tauler d’anuncis i a la pàgina Web de la Corporació, de conformitat amb el que disposa l’article 49.b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.


Tercer.- DISPOSAR que l’Ordenança municipal per a regular la prevenció i el control del mosquit tigre, en els termes esmentats en l’acord primer, quedarà aprovada amb caràcter definitiu, sense necessitat d’adoptar-ne nou acord, en el supòsit que durant el període d’exposició pública de l’expedient no s’hagués presentat cap suggeriment o reclamació, de conformitat amb el que disposa l’article 49.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.


. REGIDOR DE MEDI AMBIENT, SR. JOAN PUIGDOMÈNECH: Bé, Seré brevíssim, com un mosquit. Vàrem aprovar una moció institucional de cara a aprovar una ordenança municipal per a la regulació i prevenció del control del mosquit tigre. El portem avui aquí. Efectivament ens hem guiat per l’ordenança-tipus de la Diputació de Barcelona, adaptant-lo a Sant Cugat.


MES: Molt breument. Ens sembla bé, en regles generals, aquesta ordenança. Estaràs amb mi que anem un pèl tard, diguem-ne, que ha hi ha mosquits, però les coses són com són i, per tant, la tenim i ja va bé. El nostre grup, ens l’hem mirada, i creiem que podem aportar alguna cosa en al·legacions. Fem una abstenció amb una lògica d’al·legacions, perquè sinó votaríem que sí.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 21 (Convergència, CUP-PC, C’s, ICV-EUiA i PP)

Vots en contra: 0

Abstencions: 4 (ERC-MES i PSC)

ECONOMIA, EMPRESA, OCUPACIÓ I RECURSOS HUMANS

31.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE MODIFICACIÓ DELS PREUS PÚBLICS

CORRESPONENTS A L’EXERCICI 2016 DEL GRUP V, PER LA PRESTACIÓ DE

SERVEIS EN LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES, PISCINA MUNICIPAL I

ACTIVITATS ESPORTIVES.

El text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovat per RDL 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 41 a 47 el procediment per l’establiment de Preus Públics per a la prestació de serveis o la realització d’activitats de la competència de l’entitat local sempre que no concorri cap de les circumstàncies especificades a l’article 20.1.B) i per tant, que no siguin de recepció obligatòria i que puguin ser prestats pel sector privat.

Vist que l’article 44 de la mateixa norma reguladora, estableix que per existir raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin podran fixar-se preus públics per sota del límit previst, havent-se de consignar en el Pressupost municipal del proper exercici la dotació oportuna per a la cobertura de la diferència resultant entre els costos per la realització de l’activitat i serveis i els ingressos generats pels mateixos.

A la vista de la proposta de modificació presentada per l’Àmbit de Gestió de Benestar i Ciutadania quant als preus públics de les piscines municipals per a la temporada d’estiu.


Vist que l’expedient instruït a l’efecte reuneix els requisits establerts per la

normativa legal aplicable.

És per tot l’anterior, que s’eleva al Ple municipal la següent proposta d’aprovació de Preus Públics a aplicar per a la resta de l’exercici 2016 en tant no s’aprovi la seva modificació o derogació:

1r.- APROVAR l’establiment i modificació dels preus públics del Grup V “Preus Públics per la prestació de serveis en les instal·lacions esportives, piscina municipal i activitats esportives”, article 3r. “Quantia”, punt 4 “Piscines Municipals temporada estiu”, que figuren incorporats a l’expedient.

2n.- PUBLICAR els anteriors preus públics, d’aplicació per a la resta de l’exercici 2016, als mitjans de comunicació municipals pel seu general coneixement, als efectes previstos en l’article 60 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.


. TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA, OCUPACIÓ I RECURSOS

HUMANS, SR. CARLES BRUGAROLAS: És un tema menor i, per tant, també puc ser molt breu, molt breu, molt breu, que és per ampliar el preu reduït de les activitats fetes per l’OMET i centres cívics municipals per alumne, perdó, en piscines municipals en temporada d’estiu a la totalitat de col·lectiu d’entitats, fundacions i clubs sense ànim de lucre que ofereixen aquest tipus de servei.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 14 (Convergència i C’s,)

Vots en contra: 0


Recursos Humans

32.- PROPOSTA DE COMPATIBILITAT PER UNA SEGONA ACTIVITAT

PRIVADA D’UN FUNCIONARI DE L’AJUNTAMENT.

Atès que el senyor Gabriel Mas Roig, personal interí d’aquest Ajuntament, adscrit a l’àmbit de Qualitat Urbana, ocupant un lloc de treball a la Unitat Administrativa de Serveis Urbans, ha sol·licitat l’autorització de compatibilitat per a exercir una segona activitat de caràcter privat, per compte aliè, com formador PRL, amb una dedicació esporàdica de màxim 8 hores setmanals amb horari de tarda de dilluns a divendres.

Atès que el seu horari a l’Ajuntament és de dilluns a divendres de 8:00 a 15:00 hores.

Atès que la segona activitat per la qual sol·licita la compatibilitat no interfereix amb l’horari que té a l’ajuntament ni suposa un increment de la seva jornada en més d’un 50%.


Atès l’informe emès per tècnic superior lletrat de la Direcció de Recursos Humans.

Vist el que disposa l’art. 329 del Decret 214/1990, del Reglament del Personal al Servei de l’Administració Local de Catalunya, així com l’art. 12 de la Llei 21/1987, d’Incompatibilitats de Catalunya, en el sentit que la suma d’ambdues jornades no pot superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50%.

Atès allò que estableixen els arts. 329, 330 i 343 del Decret 214/90, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, i l’article 3 en relació amb el 6 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats al Servei de les Administracions Públiques, es proposa al Ple d’aquest Ajuntament l'adopció dels següents:

ACORDS

1r.- Autoritzar la petició del senyor Gabriel Mas Roig, als efectes de poder compatibilitzar la seva activitat a la Unitat Administrativa de Serveis Urbans, amb la dedicació privada fora de la jornada de treball consistent en dur a terme tasques pròpies de formador PRL atès que la segona activitat no afectarà la jornada de treball i horari de l’interessat, tal com exigeixen els arts. 330 i 343 del Decret 214/1190, l’art. 3 de la Llei 53/1984 i l’art. 21 de la Llei 21/1987, i atès que la suma d’ambdues jornades no suposarà la superació de la jornada de l’Administració incrementada en un 50%, tal com exigeixen l’art. 329 del Decret 214/1990 i els arts. 11 i 12 de la Llei 21/1987.

2n.- Advertir que la present autorització pot deixar-se sense efecte en els supòsits següents: a) Si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en

comprometés la seva imparcialitat o independència.

b) Si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb l’horari laboral.

c) Per canvi de lloc de treball o horari de l’activitat principal.

d) Per l’incompliment dels requisits previstos als articles 11 a 15 de la Llei 53/1984. e) Per les causes establertes a l’article 23 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures

de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, que declara incompatible la reducció de jornada amb l’autorització de compatibilitat, que queda suspesa d’ofici fins al finalització del termini de la reducció.

f) Per variació de les circumstàncies relatives als llocs de treball, així com per

modificació del règim d’incompatibilitats o per interès públic.

3r.- Traslladar aquest acord a la persona interessada.


. TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA, OCUPACIÓ I RECURSOS

HUMANS, SR. CARLES BRUGAROLAS: És una compatibilitat, com fem sovint, i es


va explicar en Comissió Informativa, per una persona de Serveis Urbans que demana fer formació en prevenció de riscos laborals i es proposa autoritzar-la.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 20 (Convergència, CUP-PC, C’s i ICV-EUiA)

Vots en contra: 0

Abstencions: 5 (ERC-MES, PSC i PP)

Comerç

33.- PROPOSTA D’AUTORITZACIÓ DE TRASPÀS DE CONCESSIÓ

D’EXPLOTACIÓ I COMPLEMENT D’ACTIVITAT DE LES PARADES 3.4 I 3.5 DEL

MERCAT MUNICIPAL TORREBLANCA.

I.- ANTECEDENTS

En data 4 de maig de 2016 ha estat presentada instància per part del Sr.

Alejandro Vidal-Ribas Cid, com a representant legal de la mercantil SIBARICHO, SL, concessionària de les parades 3.4) i 3.5) del Mercat Municipal Torreblanca, adjudicades en el seu dia per a l’activitat de xocolateria, confiteria, rebosteria dolça i salada, cafès, infusions, cacau, sucres i l’activitat secundaria: caramels, dolços, melmelades, gelats i sorbets, tot això dins dels epígrafs de “Fruits Secs” i “Productes Precuinats”, en la qual sol·licita autorització per traspassar-les pel temps que resta de concessió a la mercantil EL FORN DE LA TIETA, SL amb CIF B66177700, de qui és representant legal en Daniel Ahedo Díaz amb DNI 53293168Y, així mateix demana autorització per ampliar l’activitat amb la venda de Pa, Pastisseria i Brioixeria (croissants, magdalenes, bunyols, etc.).

En data 20.05.2016 va tenir entrada en Registre General de l’Ajuntament escrit d’al·legacions vessades per part de José Maria Calvo Mallofré, en invocada representació de la Sra. Manuela Madrigal Marín i del Sr. Geronimo José Moreno Utrilla, titulars de sengles concessions en el Mercat municipal de Torreblanca, tot formulant-se oposició a que sigui autoritzat el traspàs supraesmentat i instant-se que es suspengués el tractament en el Ple municipal de la proposta d’autorització de la transferència de drets concessionals, incorporada com a punt de l’ordre del dia del Ple ordinari celebrat el proppassat dia 23.05.2016 i en el propi escrit amb caràcter subsidiari a la petició principal es demanava fos desaprovada dita transferència en considerar-se vulneraria el Reglament del Mercat municipal de Torreblanca.

En el seu dia, en haver estat presentat l’escrit d’al·legacions el divendres 20.05.2016, en relació a un punt de l’ordre del dia de la sessió plenària a celebrar el dia 23 següent, amb la correlativa insuficiència de temps per a incorporar a l’expedient informe del Cap de la Unitat de Mercats amb anàlisi de les qüestions plantejades, es va procedir “ad cautelam” a la retirada del corresponent punt del despatx per part de l´òrgan col·legiat sense prejutjar cap pronunciament respecte al fons.

II.- ASPECTES FORMALS I DE FONS

Si bé en l’escrit d’al·legacions no s’acredita la representació invocada per part del signant amb incompliment directe d’allò que exigeix l’article 32.3) de la Llei Bàsica Estatal 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques


i del procediment administratiu comú (LRJ-PAC), no es considera necessari requerir formalment la subsanació de dit defecte, en tenir-se constància des de la Direcció del Mercat que els dos concessionaris en nom dels quals s’actuaria, s’oposarien a la transferència del dret d´explotació de les parades 3.4) i 3.5) del Mercat, per quina circumstància en línia amb allò que disposa l’article 74.1) de la LRJ-PAC, es considera procedent entrar en el fons de les qüestions plantejades.

Pel que concerneix a la tramitació del procediment, no ha estat vulnerat l’article 10.3) del Reglament del Mercat municipal Torreblanca, contràriament a allò que s’addueix en l’escrit d’al·legacions, en no tractar-se en el present cas d’un canvi d’activitat o de gènere de venda, segons resta analitzat en l’informe emès en data 8.06.2016, per part del Cap de la Unitat de Mercats, i que es transcriu en els termes previstos per l’article 89.5) de la LRJ-PAC: “Assumpte: TRASPÀS DELS DRETS CONCESSIONALS DE LES PARADES NÚM.

3.4 i 3.5 EL MERCAT MUNICIPAL TORREBLANCA. En referència a les al·legacions presentades pel Sr. José Maria Calvo Mallofré, amb DNI 46627859M amb domicili al carrer Francesc Moragues, 58 de Sant Cugat del Vallès en nom i representació de la Sra. Manuela Madrigal Marin, amb DNI 33865149H i el Sr. Geronimo José Moreno Utrilla, amb DNI 37655559M. La primera al·legació es referent a l’incompliment del Reglament del Mercat Municipal Torreblanca, pel que fa al procediment emprat per proposar al Ple de l’Ajuntament, el traspàs i ampliació de l’Activitat.

El “PLIEGO DE CONDICIONES ECONÓMICO-ADMINISTRATIVAS Y JURÍDICAS

QUE HAN DE REGIR EN EL CONCURSO PARA OTORGAR EL USO, DISFRUTE Y EXPLOTACIÓN DE LOS PUESTOS LOCALES, BAR Y SUPERSERVICIO DEL MERCADO MUNICIPAL TORREBLANCA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS” a la disposició primera assenyala que a l’annex II d’aquest plec de condicions s’estableix la relació de parades de mercat, locals comercials i Superservei, a on s’indiquen els usos comercials. L’AnnexII.1 descriu les parades de Mercat, les parades 3.4) i 3.5) incloses al Grup L, es destinen a Precuinats. El reglament del Mercat a l’article 9 descriu:

“PRODUCTOS PRECOCINADOS: Incluirá la venta de toda clase de productos alimentarios precocinados, cocinados y condimentados al detalle o envasados, obtenidos mediante tratamiento culinario industrial o artesano, así como la preparación y venta de pasta fresca”. Aquesta definició abraça un sector molt ampli de productes, degut a això al darrer traspàs que es va realitzar d’aquesta parada es va detallar en la proposta a la Junta de Govern Local que es va reunir en sessió ordinària de data 16/05/2011. El detall dels productes que es posarien a la venda: Xocolateria, confiteria, rebosteria dolça i salada, cafès, tes, infusions, cacau, sucres, i com a activitat secundària: Caramels,


dolços, melmelades, gelats i sorbets” productes, tots ells, inclosos en els epígrafs de Fruits secs i Productes Precuinats. Es va comunicar a l’Associació de Concessionaris, la llista dels productes que es posarien a la venda. Malgrat es va definir com a canvi d’activitat, és un canvi d’orientació, atès que els productes descrits ja estaven inclosos en la pròpia definició de plats preparats, es va complementar i ampliar el ventall de productes a la venda, alguns d’ells més propis de fruits secs, encara que torrats ensucrats o formant part del producte com el torró, per aquest motiu es va posar, perquè quedés més detallat, també la denominació de fruits secs. Aquest canvi d’orientació i ampliació de productes, es va acordar amb els nous titulars i el vistiplau de l’Associació de Concessionaris buscant una sortida a les parades 3.4) i 3.5), aquestes parades dedicades solament a la venda de Plats Preparats, havia fracassat dues vegades degut a que no podien competir amb els dos concessionaris dels locals exteriors del mercat que també comercialitzen Plats Preparats. Aquests exerceixen una posició de domini respecte a la interior atès que els Plats Preparats tenen venda de dijous a diumenge, essent aquest darrer dia, el diumenge, el que acumula pràcticament tot el volum de vendes. És per aquesta raó que es va fer una interpretació del reglament buscant plats preparats, productes cuinats i altres productes complementaris relacionats, orientats al món de la xocolateria rebosteria, etc. En virtut del propi reglament a l’article 9. Aquesta forma d’interpretació és la que associa el Pa i la Bolleria a productes cuinats els quals estarien inclosos en la denominació de la parada original, per aquest motiu en cap cas es pot considerar un canvi d’activitat en els articles de venda que requeriria l’aplicació de l’article 10.3. No obstant això, per posar en coneixement a la resta de comerciants del Mercat es va comunicar a l’Associació de Comerciants del Mercat Torreblanca la petició d’autorització per traspassar les parades 3.4) i 3.5) pel temps que resta de concessió a la mercantil EL FORN DE LA TIETA, S.L. amb CIF B66177700, de qui és representant legal en Daniel Ahedo Díaz amb DNI 53293168Y, així mateix demana autorització per ampliar l’activitat amb la venda de Pa, Pastisseria i Brioixeria (croissants, magdalenes, bunyols, etc.) amb el coneixement de que aquesta fórmula de venda és exitosa ja que aquesta parada va estar autoritzada per la venda de Pa de forma provisional, mentre es realitzaven obres de reforma a l’altre forn degustació que hi ha al mateix edifici del mercat Torreblanca. Aquesta autorització temporal s’ha allargat en el temps degut a que aquestes parades s’han vist atrapades en un concurs de creditors. És per tot el que s’ha exposat, vistos els antecedents i dificultats que ha tingut la parada reflectits en els diferents acords de traspàs, vist que dins de la mateixa denominació “PRODUCTOS PRECOCINADOS” es poden acceptar els articles definits a la proposta, per tant es pot ampliar la venda amb els productes ja definits i els nous proposats, sense que això suposi un canvi d’activitat, per la qual cosa no correspon l’aplicació de l’article 10.3) del reglament del Mercat.”

En allò que concerneix a l’al·legació segona, circumscrita a que la societat SIBARICHO, SL, com a titular de les parades 3.4) i 3.5), no hauria explotat les mateixes des de fa més de 3 anys, en haver estat ocupades per un tercer VALLESPA


amb una cessió de facto, per part del Cap de la Unitat de Mercats, ha estat requerida documentació a SIBARICHO SL, havent aportat aquesta la certificació emesa en data 1 de juny actual, per una empresa de treball temporal GLOBAL TUTOR ETT, SL, de la qual es desprèn que la persona que actuava com a dependenta en les parades 3.4) i 3.5) per compte de SIBARICHO, SL, hauria finalitzat el contracte en data 31.07.2012, la qual cosa comportaria una cessió de facto de l’explotació de parada a tercer sense prèvia autorització municipal i en conseqüència una falta de caràcter molt greu segons la tipificació establerta per l’article 77.3) del Reglament del Mercat municipal Torreblanca que no estableix els terminis de prescripció, havent d’estar-se segons la seva Disposició Final Primera del propi reglament a la legislació general en la matèria concretada en l’article 132.1) de la LRJ-PAC que estableix en 3 anys el termini de prescripció de les faltes administratives molt greus amb la correlativa inviabilitat de l’exercici actual de la potestat sancionadora amb incoació, instrucció i resolució del corresponent expedient, circumstància que determina la vigència actual de la concessió.

ATESA la declaració de voluntat de l’optant a la transferència de drets concessionals, Daniel Ahedo Díaz en nom i representació de la mercantil EL FORN DE LA TIETA, SL i així mateix de l'acceptació de les condicions econòmico-administratives i facultatives, també del Reglament del Mercat, havent formulat declaració responsable d’inconcurrència de cap causa o supòsit d'incompatibilitat o incapacitat per a contractar amb l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

Un cop comprovat que el titular actual de la concessió no té cap procediment o tràmit en execució i havent-se comunicat dita sol·licitud als representants de la Junta d’Assentadors del Mercat Torreblanca, sense que s’hagi presentat cap objecció al traspàs ni a la proposta d’ampliació dels productes de venda.

En base a tot l'anterior, es proposa al Ple municipal l'adopció dels següents acords:

1r.- AUTORITZAR a l'actual titular SIBARICHO SL de conformitat amb el que preveu l’art. 44 del vigent Reglament del Mercat Municipal de Torreblanca en relació amb els articles 128.1.5) del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals de 17 de juny de 1955, i article 226 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, d’aprovació del vigent text refós de la Llei de contractes del Sector Públic i de l’Ordenança Fiscal Municipal núm. 16, article 5 subapartat 2.3), el traspàs de la concessió de les parades 3.4) i 3.5) del Mercat Municipal de Torreblanca, a favor de la societat limitada, EL FORN DE LA TIETA, S.L. amb CIF B66177700 i domicili a la Rambla Mossèn Jacint Verdaguer, 21 de Valldoreix, de qui és representant legal en Daniel Ahedo Díaz amb DNI 53293168Y, tot acotant-se dita autorització pel temps que resta de vigència de la concessió que finalitzarà el 27 de març de l'any 2032 i amb els drets i obligacions derivats de la mateixa, constant incorporat a l'expedient informe favorable del Cap de la Unitat de Mercats.

2n.- AUTORITZAR la relació de productes inclosos en la denominació de Pa, Pastisseria, que inclou la venda de: xocolateria, confiteria, rebosteria dolça i salada, cafès, infusions, cacau, sucres, caramels, dolços, melmelades, gelats, sorbets i el complement d’articles dins de la mateixa denominació l’activitat a la venda de Pa, Pastisseria i Brioixeria (croissants, magdalenes, bunyols, etc.), determinant-se que aquestes parades per la seva classificació no resten subjectes a les limitacions d’articles de venda descrites a l’art. 9 del Reglament del Mercat Torreblanca.


3r.- APROVAR la liquidació de drets de traspàs a càrrec del nou concessionari,

EL FORN DE LA TIETA, S.L per import de 6.799,93 euros de conformitat amb el que determina l'article 5 Tarifes, apartat 5.3) Per traspàs de parada botiga o local), de l'Ordenança Fiscal núm. 16, vigent per a l’any 2016.

4t.- PREVENIR al nou concessionari EL FORN DE LA TIETA, S.L que haurà de

constituir fermança definitiva en forma reglamentària, per un import de 1.813,31

euros, equivalent al 4% del valor estimat de les parades 3.4) i 3.5) i acreditar davant de l’Ajuntament el compliment de les obligacions tributàries que es puguin derivar del Reial Decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, i Reial Decret 828/1995, de 29 de maig, pels quals s’aproven de manera respectiva la Llei i el Reglament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics documentats.

5è.- AUTORITZAR a l'Alcaldia per a la instrumentació d'escriptura pública de la transferència de drets concessionals en els termes que preveu l’article 226.2.d) del Reial Decret-Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del sector Públic.

6è.- NOTIFICAR els anteriors acords, a les companyies mercantils cedent i cessionària així com a la senyora Manuela Madrigal Marín i senyor Geronimo José Moreno Utrilla, titulars de sengles concessions del Mercat municipal de Torre Blanca i que han comparegut a l’expedient amb formulació d’al·legacions, tot això en els termes previstos pels articles 31, 58 i 59 de la LRJ-PAC.

7è.- TRASLLADAR els presentes acords a l’Organisme de Recaptació i Gestió Tributària i a la Tresoreria Municipal als corresponent efectes.


. REGIDORA DE COMERÇ, SRA. MAYTE PEREZ: Bé, intentaré ser breu, perquè com veieu hi ha força documentació. A la Comissió Informativa vaig explicar-ho per sobre, sabeu que aquest punt va anar a l’ordre del dia de l’anterior Ple, el vàrem retirar, ad cautelam, perquè va haver-hi dos assentadors del Mercat que tenien desavinences amb algun dels punts que allà es proposaven, llavors el vàrem retirar per estudiar-ho i per veure veritablement que tot s’estigués fent correctament. Eren uns assentadors, no diré els noms, però són dos que tenen el servei de bar-restauració i estaven una mica en contra o deien que el que s’estava fent enlloc de fer una ampliació d’activitat era un canvi d’activitat, la qual cosa es va estar mirant amb el Director del Mercat de que veritablement no ho és. És una ampliació, no és un canvi ja que estaria inclòs dintre dels productes de precuinats. O sigui, l’anterior assentador que hi havia abans SIBARICO, estava fent servir la denominació de xocolateria i diversos, que està dintre de precuinats, i ara EL FORN DE LA TIETA, que és el que demana aquesta concessió, també estaria dintre del grup de precuinats, ampliant-lo al que és pa, brioxeria i pastisseria. Llavors entenem que aquest punt que presentava les al·legacions no era correcte. I també hi havia un segon punt, que també era que SIBARICO havia fet una cessió de facto a VALLESPÀ, que no es va poder formalitzar ja què VALLESPA va entrar en el concurs de creditors i va quedar bloquejat llavors ara ja ha passat tot el tema concursal de VALLESPA, han passat 3 anys d’aquests fets de que SIBARICO va acabar l’activitat i llavors ja quedaria lliure, ha passat el termini per estar en contra d’aquest fet i llavors SIBARICO queda lliure de poder traspassar la seva concessió a un tercer. Degut a totes aquestes dues causes


veritablement els punts que s’estaven al·legant vàrem veure que no eren correctes i que SIBARICO pot traspassar a un tercer la concessió que tenia d’aquesta parada, d’aquestes dues parades. Per tant, EL FORN DE LA TIETA està demanant aquesta concessió, la 3.4) i la 3.5), per fer aquest canvi i demana l’ampliació a pa, pastisseria i brioxeria, llavors la concessió....

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Endavant, endavant, amb la gana que tenim.

. REGIDORA DE COMERÇ, SRA. MAYTE PEREZ: La concessió seria igual que la resta de parades de dintre fins l’any 2032, hauria de pagar un cànon de traspàs de 6.799,93 euros, i una fermança de 18.013,31 euros. Així resumit.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Molt bé. Ens ha fet venir molt gana no havent sopat a aquestes altes hores. Doncs, no sé si hi ha cap Grup que vulgui intervenir. Sra. Casamitjana, té la paraula.


EUiA: Jo la veritat és que quan vaig llegir això em vaig fer un “lio tremendo”, em pensava que aquí hi havia com “marro”, però no entenia de quin tipus i la veritat és que vaig consultar amb la Mayte a veure què era tot això, no sols EL FORN DE LA TIETA, sinó tot el que hi havia darrere, i bé, ens refiem del que ella ha dit, que això és correcte i, per tant, li donarem suport en aquest sentit, perquè tampoc és que ho hagi acabat d’entendre, però bé, és igual, donem per suposat que està bé.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 23 (Convergència, CUP-PC, C’s, ERC-MES i ICV-EUiA)

Vots en contra: 0

Abstencions: 2 (PSC i PP)

34.- PROPOSTA D’AUTORITZACIÓ DE TRASPÀS DELS DRETS

CONCESSIONALS DEL LOCAL EXTERIOR NÚM. 15 DEL MERCAT MUNICIPAL

TORREBLANCA I DE CONSTITUCIÓ D’HIPOTECA MOBILIÀRIA SOBRE ELS

DRETS CONCESSIONALS DEL LOCAL NÚM. 14.

VISTA la instància presentada de manera conjunta pel Sr. Pedro Franco Corrons amb DNI 46119903-G i administrador concursal de la mercantil Vallespà S.A. i per Juan Vicente Arroyo Gradillas, amb DNI 16279754D, com a administrador únic de la societat Erreka 2000 SL. amb NIF B61929592, havent estat comprovada la suficiència de la documentació d'acord amb l'art. 44) del Reglament del Mercat.

ATÈS que la sol·licitud d'autorització per a la transferència dels drets concessionals a tercer, es troba documentada amb la corresponent declaració responsable del Sr. Juan Vicente Arroyo Gradillas, sobre no trobar-se afectada per causa d'incapacitat i/o incompatibilitat, i ensems amb la declaració de voluntat formulant opció a l'explotació de la parada en règim de concessió administrativa amb assumpció expressa de totes les obligacions derivades del Plec de condicions econòmico-administratives de la concessió, Reglament del Mercat Municipal Torreblanca, i compliment estricte de la legislació aplicable en els ordres de la contractació administrativa, laboral fiscal i qualsevol altre.


ATÈS que per part de la societat Erreka 2000 SL ha estat així mateix sol·licitada autorització per a constituir com garantia d’un préstec, hipoteca mobiliària sobre els drets d’explotació del local núm. 14 del que actualment titular dita companyia mercantil ostenta la titularitat de gestió en virtut de concessió administrativa en el seu dia atorgada.

En base a tot l'anterior, es proposa al Ple municipal l'adopció de la següent:

PROPOSTA D´ACORDS

1r.- AUTORITZAR a l'actual titular de conformitat amb el que preveu l’art. 44 del vigent Reglament del Mercat Municipal de Torreblanca en relació amb els articles 128.1.5) del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals, de 17 de juny de 1955, i 226.2) del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, d’aprovació del text de la Llei de contractes del Sector Públic, i de l’Ordenança Fiscal Municipal núm. 16, article 5 apartat 5.3, el traspàs de la concessió del local exterior núm. 15 del Mercat Municipal de Torreblanca, a favor de la societat limitada, ERREKA 2000 SL, amb NIF B61929592, domicili al C/ Pere Serra 70, DP 08183, de Sant Cugat del Vallès, de qui és administrador únic Juan Vicente Arroyo Gradillas, amb DNI 16279754D, pel temps que resta de vigència de la concessió que finalitzarà el 6 de novembre de l'any 2048 i amb els drets i obligacions derivats de la mateixa, constant incorporat a l'expedient informe favorable del Director del Mercat.

2n.- AUTORITZAR a ERREKA 2000 S.L., com empresa concessionària, a l’empara de l’article 245.f) del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques i en allò que resulti aplicable de la Llei estatal de 16 desembre de 1954, sobre Hipoteca Mobiliària, en línia analògica amb allò que preveu l’article 6.9) del Plec de Clàusules Administratives Particulars base del concurs públic de concessió d’obra pública i explotació dels locals exteriors del Mercat municipal Torreblanca en el seu dia celebrat, la pignoració i correlativa afectació en forma d’hipoteca mobiliària dels drets concessionals d’explotació del local exterior núm. 14 del que l’empresa n’és actualment concessionària per acord del Ple municipal de 17 de maig de 2000, en garantia del préstec núm: 807539899728 per import de 200.000 euros, concedit per BANCO SABADELL SA pel finançament d’obres de reparació i rehabilitació del local comercial exterior número 15 del Mercat Torreblanca.

3r.- APROVAR la liquidació de drets de traspàs a càrrec del nou concessionari,

per import de 20.157,26 euros de conformitat amb el que determina l'article 5 Tarifes, apartat 5.3 Per traspàs de parada botiga o local), de l'Ordenança Fiscal núm. 16, vigent per al 2016.

4t.- PREVENIR al nou concessionari que haurà de constituir fermança definitiva

en forma reglamentària, per un import de 5.375,27 euros, equivalent al 4% del valor estimat de la parada i acreditar davant de l’Ajuntament el compliment de les obligacions tributàries que es puguin derivar del Reial Decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre i Reial Decret 828/1995 de 29 de maig, pels quals s’aproven de manera respectiva la Llei i el Reglament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics documentats.

5è.- AUTORITZAR a l'Alcaldia o regidor/a en qui delegui per a la signatura en nom i representació municipal d'escriptura pública de la transferència de drets


concessionals sobre el Local exterior núm. 15 del Mercat en els termes que preveu l’article 226.2.d) del Reial Decret-Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el vigent text refós de la Llei de Contractes del sector Públic.

6è.- PREVENIR a ERREKA 2000 SL que haurà d’aportar per incorporació a l’expedient administratiu una còpia de l’escriptura notarial de formalització de la hipoteca amb BANCO SABADELL SA.

7è.- TRASLLADAR els anteriors acords a l'Organisme Autònom de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, a la Tresoreria Municipal i als propis interessats, als efectes escaients.


. REGIDORA DE COMERÇ, SRA. MAYTE PEREZ: Gràcies. Aquest és més fàcil d’entendre. És el local RK, que segurament tots coneixereu, és el local núm. 14, i ara demana la concessió del local núm. 15, que és l’adjacent al seu, en un principi per continuar i així consta amb l’activitat que tenia VALLESPA allà i continuar fent-lo servir com a forn de pa, ho sento, forn de pa i degustació. Llavors aquesta empresa el que sí que necessita és que li donem permís o veritablement el BANC DE SABADELL ha hagut de demanar uns diners, i llavors ha de fer front a una despesa d’una hipoteca mobiliària dels drets concessionals de l’explotació a on posa el seu local núm. 14 per finançar el núm. 15. Llavors si això s’aprova, es demanen 200.000 euros que li haurem de fer constància a BANC DE SABADELL, i després hi haurà una liquidació. Si tira endavant l’explotació del local 15 de traspàs de 20.157,26 euros i una fermança de 5.375,27 euros. Aquesta concessió, a diferència de les de dintre, serà fins l’any 2048.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 24 (Convergència, CUP-PC, C’s, ERC-MES, ICV-EUiA i PP)

Vots en contra: 0

Abstencions: 1 (PSC)

BENESTAR I CIUTADANIA

35.- DACIÓ DE COMPTE DE L’EXECUCIÓ DEL 0,7% DEL PRESSUPOST

MUNICIPAL DESTINAT A COOPERACIÓ I SOLIDARITAT INTERNACIONAL L’ANY

2015.

Atès que el Ple municipal de data 19 de novembre de 2012 va aprovar el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament, Pau i Drets Humans 2012-2015 que, entre d’altres aspectes estableix la presentació al Ple municipal de la dació de comptes de l’any anterior com a mecanisme per a la rendició de comptes.

Atès que aquest Pla Director ha de complementar-se anualment amb un programa d’actuació que concreti les accions a desenvolupar dins de les orientacions i les directrius que s’estableixen al Pla Director aprovat.

Atès que des dels Serveis a la Ciutadania de l’Àmbit de Benestar i Ciutadania s’han desenvolupat les accions necessàries per executar el 0,7%% consignat per a l’any 2015.


En base a tot l’anterior, el Ple municipal adopta el següent:

ACORD

- DONAR COMPTE de l’aportació destinada a cooperació i solidaritat l’any 2015, de la distribució dels recursos i de l’execució dels mateixos segons el detall incorporat a l’expedient.


. TINENT D’ALCALDE DE BENESTAR I CIUTADANIA, SRA. SUSANNA

PELLICER: A aquestes hores ja no sé, crec que no ho haig d’explicar molt. Ho vàrem explicar a la Informativa i és la dació de compte, és dels 561.000 euros que hem dedicat el 2015 en exercici de la transparència doncs que donem compte de en què ens ho hem gastat, de cooperació directa, indirecta, camps de treball, convenis, emergències i com que és una dació de compte jo crec que si hi ha algun dubte el podeu preguntar directament.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Alguna qüestió, comentari? Doncs queda donat compte.

Passem a precs, preguntes i interpel·lacions. Si hi ha algú que vulgui fer alguna

pregunta i el que sí que els contestarem pertinentment, no sé si podrem contestar-los a tots avui.

CONTROL DELS ÒRGANS DE GOVERN

36.- PRECS, PREGUNTES I INTERPEL·LACIONS.

. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES: És una pregunta molt ràpida.

BANDERA ARC DE SANT MARTÍ: Només era saber si tal i com vàrem acordar en l’anterior Ple si el dia 28 substituirem a l’Ajuntament el cartell que tenim ara promocional de Festa Major i passarem a penjar la Bandera de l’Arc de Sant Martí?

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (RESPOSTA):

BANDERA ARC DE SANT MARTÍ: No substituïm.

. REGIDOR SR. ÈRIC GÓMEZ, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-MES

(RÈPLICA):

BANDERA ARC DE SANT MARTÍ: El que tenim ara és de promoció, no és..., vull dir si anirà en aquell lloc o bé..., ja m’ha entès.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (CONTRARÈPLICA):

BANDERA ARC DE SANT MARTÍ: Jo suposo que hi estan treballant, per tant és un acord de Ple i s’està treballant. Per tant, com vàrem quedar, es penjarà a la façana de l’Ajuntament.


. REGIDOR SR. RAMON PIQUÉ, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PC:

INCORPORACIÓ PUNT DACIÓ DE COMPTE CONSELLS DE BARRI ORDRE DEL

DIA DEL PLE: Volia demanar que per què no s’està incorporant en els Plens el punt de dació de compte dels Consells de Barri com s’havia acordat en el Reglament?

. REGIDOR DE MEDI AMBIENT, SR. JOAN PUIGDOMÈNECH (RESPOSTA):

INCORPORACIÓ PUNT DACIÓ DE COMPTE CONSELLS DE BARRI ORDRE DEL

DIA DEL PLE: Potser portem un cert retràs, però efectivament hi haurà dació de compte absolutament de tots els Consells de Barri. Ja ho repassarem.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No ho sé, posin-se d’acord i mirem de..., en tot cas, compensem-ho amb unes mocions menys. Així no anirem tan tard.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sí, les mocions menys també per l’equip de Govern, eh!, que vostès també els últims Plens estan fent el ple.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Disposats a parlar-ne, Sr. Soler.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: No, no, no.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No, sí, sí, vol parlar-ne o no?

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Vostès facin. Ja està. Facin menys i ja està.

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Vostè també.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Una en aquest Ple i en l’anterior una. O sigui, que...

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Vinga, endavant.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Dues qüestions que no fa falta que em responguin ara.

VIGILANTS CÍVICS DE PARCS I CAMINS: En el passat mandat es va aprovar una moció que s’instava a la creació de la figura dels vigilants cívics de parcs i camins i a més a més s’havien de lligar a Plans Ocupacionals. És per a que recaptin tota la informació i a veure si això ja està en un calaix i està enterrat i mort o bé ho recuperarem.

IMATGES GRAVADES PER CUGAT.CAT: I la següent qüestió és un prec que ho agafo perquè ho va dir C’s en aquell moment, no sé si va ser en el Ple o en la Comissió Informativa, jo diria que va ser en Comissió Informativa, de poder disposar de les imatges que s’estan gravant a través de les càmeres perquè està encriptat, és una producció que fa Cugat.cat i no es pot disposar. No sé si va ser ERC-MES també qui ho va demanar, però em sembla que C’s també ho va dir en el seu moment.


. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (RESPOSTA): Ordenem una mica. Jo és la primera vegada que ho sento en el plenari, potser ho han parlat en Comissions Informatives, en el plenari no.

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA:

IMATGES GRAVADES PER CUGAT.CAT: Doncs disposar de la informació de les imatges per a poder treballar. Ja m’explicareu com ho feu.

. REGIDOR SR. SERGIO BLÁZQUEZ, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Ja que no es podrà respondre ara mateix al Ple doncs imagino que podria fer-se a la propera Comissió d’Economia, seria sobretot a la regidora de Comerç.

CAMPANYES SENSIBILITZACIÓ CELÍACS A RESTAURADORS I COMERCIANTS: Nosaltres el passat mes d’abril vàrem presentar una moció a la que ha fet esment el Sr. Puigdomenech, sobre els celíacs i en un dels seus acords es parlava de fer campanyes de sensibilització i formació a restauradors i comerciants. Llavors, que se’ns parli a la propera Comissió d’això, com està, si s’ha fet, si està engegat o si està previst.

. REGIDOR SR. ALDO CIPRIÁN, DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s: Bona nit, jo tinc dues preguntes.

CONNEXIÓ BARRI CAN BARATA XARXA SOREA: Una és per la Sra. Paraira, és sobre Can Barata. M’agradaria fer un prec, si es podria fer un estudi de SOREA per a que es connectés a la xarxa d’aigua corrent el barri de Can Barata, ens hem assabentat que Rubí és també la zona que distribueix l’aigua i també és de SOREA. Llavors, seria possible fer un estudi, com a mínim, per a valorar si és possible. Això m’ho pot respondre a la propera Comissió Informativa, d’acord.

MILLORA COORDINACIÓ DEPARTAMENT DE PROTOCOL: I la segona és sobre protocol. M’agradaria que a partir d’ara el Sr. Luque coordinés totes les activitats dels diferents grups, perquè estan arribant coses que a nosaltres ens interessaria participar com a representants de l’oposició i no ens assabentem fins a última hora. Llavors, m’agradaria que des de Presidència ens arribés aquesta informació coordinada amb tots els regidors i els tinents d’alcalde del seu grup. D’acord?

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (RESPOSTA):

MILLORA COORDINACIÓ DEPARTAMENT DE PROTOCOL: Així vàrem quedar en les darreres reunions i les Juntes i, per tant, des de Protocol prenem nota i mirem de ser més eficients i eficaços. Moltes gràcies a tothom, bon vespre, s’aixeca la sessió.

Conclòs l’anterior i essent les 00:43 h del dia 21 de juny de 2016, la Presidència aixeca la sessió en el lloc al principi indicat, de tot el qual com a Secretari General, certifico.

sessiÓ ple ordinari 20.06.16 pàg. 1 · 2016. 7. 15. · de persones immigrants en situació...

Documents