secretaria general Òrgan: sessiÓ: ordinÀria data: hora · 2014-03-20 · atès que la cultura...

Secretaria General

Ajuntament de Badalona – Secretaria General –Actes Sessió nº 4 / 25-02-14 pag. 1 [email protected] – www.badalona.cat

NÚM.: 4 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 25 de febrer de 2014 HORA: 18:10 DOCUMENT: ACTA _________________________________________________________________

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en: 1ª convocatòria. ASSISTENTS:

ALCALDE Xavier Garcia Albiol REGIDORS Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Sònia Egea Pérez Rosa Bertran i Bartomeu Salvador Lerma Timonel Montserrat Salgado Romero Daniel Gracia Alvarez Jordi Serra Isern Francesc Serrano Villarroya Desirée Garcia Roig Josep Durán Vázquez Teresa González Moreno José Antonio Lara Olivera Pablo Hernán Tapias Aniceto Ramírez Vilches Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Josep Pera Colomé Maria Mercè Rius Serra Carles Sagués Baixeras Asunción García Cotillas Alex Mañas Ballesté David Gomez Villar SECRETARI GENERAL Juan Ignacio Soto Valle INTERVENTOR Julián Álamo Guijarro ABSENTS

Concepción Botey i Teruel Regidor ORDRE DEL DIA

Declaració institucional d’adhesió al document “Els valors socials del fet casteller”. 1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany d e l'acta de la sessió anterior.

Secretaria General


COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2014/2798 DICTAMEN. Designar la regidora Sònia Egea com a representant de l'Ajuntament en el Patronat de la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol.

3 AP-2014/2809 DICTAMEN. Aprovar la modificació de la Comissió de Nomenclàtor en el sentit de substituir a un dels seus membres.

4 AP-2014/2810 DICTAMEN. Aprovació de l'expedient per la prestació de serveis de manteniment, conservació i reforma dels paviments i clavegueram, del municipi de Badalona.

5 AP-2014/2799 DONAR COMPTE. Resolució del regidor d'Economia i Hisenda de data 10/12/13, d'aprovació del contracte de subministrament d'un sistema de balanceig pel sistema informàtic.

6 AP-2014/2800 DONAR COMPTE. Resolució del regidor d'Economia i Hisenda de data 20/01/2014 d'aprovació del contracte de subministrament d'un sistema de reconeixement de matrícules.

7 AP-2014/2801 DONAR COMPTE. Informe d'Intervenció emès en compliment de l'ordre HAP/2105/2012, de l'1 d'octubre, referit al 4rt trimestre de 2013.

8 AP-2014/2818 DONAR COMPTE. Acord de la Junta de Govern Local del 14/02/14, d'aprovació del pressupost general de 2014 i de la plantilla del personal al servei de l'ajuntament. Disposició 16a.2 de la LRSAL.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI

9 AP-2014/2802 DICTAMEN. Aprovació inicial del pla de mobilitat urbana sostenible del municipi de Badalona pels anys 2013-2018.

10 AP-2014/2803 DICTAMEN. Acordar la suspensió de llicències urbanístiques d'edificació, reforma, rehabilitació, ampliació i instal·lació d'activitats destinades a clubs de fumadors a tot el terme municipal de Badalona.

11 AP-2014/2805 DICTAMEN. Nova aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità a l'Àmbit del Gorg.

12 AP-2014/2806 DICTAMEN. Aprovació inicial de la modificació PGM al Nucli Històric de Dalt de la Vila en l'Àmbit del polígon d'actuació núm. 1 "carrer Pujol" de Badalona.

13 AP-2014/2807 DICTAMEN. Aprovar la constitució de la Comissió de delimitació del terme Municiapal de Badalona.

14 AP-2014/2808 DICTAMEN. Aprovar definitivament la nova Ordenança d'Establiments destinats a Serveis de Telecomunicacions (Locutoris Telefònics).

15 AP-2014/2819 PROPOSTA. Aprovar la celebració de la festa "Bous a la plaça" que se celebrarà el 21 i 22 de juny de 2014, organitzada per l'A.VV.Sant Joan de Llefià Gran Sol, per tal d'obtenir l'autorització de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat.

16 Proposicions urgents. AP-2014/2821 PROPOSTA. Aprovar i ratificar el complement de productivitat i especial rendiment del personal de plantilla de l'IMPO 2014-2015. 17 Torn obert de paraules AP-2014/2827 Senyora Laura Mesa Rivero o Andrés Padilla Ortiz, secretària AA.VV. Sant Joan de LLefià -Gran Sol-. assumpte: Celebració festa "Bous a la plaça" a LLefià. AP-2014/2826 Senyora Mª Lourdes Fernández Sánchez i la Junta, presidenta castellers de Badalona. Assumpte: Adhesió mpal. al document dels valor socials del fet castelller. AP-2014/2825 Senyor Luis Moreno Lozano, AA.VV. Juan Valera. Assumpte: Pobresa a la ciutat. AP-2014/2824 Senyor Jorge Valenzuela Ruiz, portaveu veïns mancomunitat C/ Cervantes. Assumpte: Planejament urbanístic barri del Gorg.

Secretaria General


AP-2014/2828 Senyora Rosa Feltre Abril, vicepresidenta plataforma TDAH. Assumpte: Moció suport plataforma TDAH 18 Mocions dels grups municipals AP-2014/2820 Moció presentada pels grups municipals de PSC,CIU i ICV-EUiA, sobre la convivència a sant Roc. AP-2014/2811 Moció presentada el grup municipal de PP, pel finançament de les escoles de música i dansa municipals. AP-2014/2813 Moció presentada pel grup municipal de PSC, perquè l'Ajuntament iniciï la tramitació per a la formalització del conflicte en defensa de l'autonomia local contra la llei 27/2013 de 27 de desembre de racionalització y sostenibilitat de l'administració. AP-2014/2814 Moció del grup municipal de CIU, en defensa del model pedagògic d'immersió lingüística a les escoles de Badalona i de rebuig a l'activitat de l'entitat "Convivència Cívica Catalana". AP-2014/2815 Moció presentada pel grup municipal de PP en suport de la plataforma TDAH. AP-2014/2816 Moció presentada per tots els grups municipals, pel dret a l'habitatge i per fer front a l'emergència habitacional. AP-2014/2817 Moció presentada pel grup municipal d'ICV-EUiA, instant al govern a la posada en marxa d'un pla integral contra la pobresa a Badalona. 19 Precs i preguntes. SENYOR ALCALDE: Abans de començar al Ple, com sempre, passaríem a guardar el minut de silenci en record a les dones que han estat víctimes de la violència masclista. Ara començaríem amb l’ordre del dia. El primer punt seria una declaració institucional d’adhesió al document els valors socials del fet casteller. Aquí hi ha una paraula de la senyora Maria Lourdes Fernández Sánchez, que és la presidenta dels Castellers de Badalona. Aleshores, jo el que demano és que es llegeixi aquest manifest, aquesta declaració, i després li cediríem la paraula. Aquí, senyor secretari, com que no és una moció, sinó que és una declaració, jo el que sí que demanaria és que de forma ràpida a veure si ens pot llegir la part expositiva perquè quedi més clar. Declaració institucional d'adhesió al document "els valors socials del fet casteller". Atès que els castells s’han convertit en una de les expressions més brillants de la cultura popular i tradicional a Catalunya, amb més de dos-cents anys d’història i amb origen al municipi de Valls. Atès que els castells es construeixen sobre la base de l’ esforç i la coordinació d’ un conjunt de persones que d’ una manera lliure s’ agrupen en diferents colles, en les quals la cultura, la tradició, la identitat i l’ amistat fan de nexe d’ unió. Atès que les colles castelleres estan decidides a mantenir i desenvolupar els vincles d’ identificació amb el municipi o el barri on es troben arrelades, portant amb l’ orgull i responsabilitat el seu nom, projectant la seva imatge i el seu caràcter arreu, dinamitzant el teixit social i associatiu del seu entorn, i integrant – nos en la seva tradició festiva. Atès que la cultura castellera ha estat molt arrelada al llarg de la història a la ciutat de Badalona i forma part activa de les seves festivitats més importants com són les “ Festes de Maig” i la “ Festa Major” d’ agost protagonitzant actes multitudinaris a la Plaça de la Vila. Atès que les colles castelleres son coneixedores de l’ acceptació que el fet casteller té en la societat catalana, de l’ alt grau d’ identificació col• lectiva que els Castells, convertits en símbol de la cultura catalana, han assolit i de la responsabilitat que assumeixen com a conseqüència del seu reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Atès que el Parlament de Catalunya, amb el suport de totes les forces representades, va donar suport a aquesta iniciativa mitjançant declaració institucional llegida al ple del parlament el passat 17 d’ abril. Atès el document “Els valors socials del fet casteller” aprovat per unanimitat a l’Assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres per tal que s’hi adhereixin els municipis que comparteixen els valors de: treball en equip, tolerància, compromís amb els altres, esperit

Secretaria General


de superació, comunicació, civisme, etc i que consten en el document, així com el compromís d’actuació conjunta de les colles en la recerca i l’adopció de mesures en matèria de seguretat. Atès que la Plaça de la Vila es va convertir segons marca la tradició “ en plaça de nou” al haver-se aixecat per primera vegada en aquesta plaça, castells de nou a la Diada Castellera celebrada el 20 de juny, en el marc de la designació de Badalona Capital de la Cultura Catalana 2010. En relació als antecedents exposats els sotasignats proposem al Ple Municipal l’ adopció dels següents ACORDS Primer.- Donar suport al fet casteller i les colles castelleres aprovant l’adhesió de la ciutat de Badalona al document “Els valors socials del fet casteller” aprovat per l’Assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 24 de març de 2012. Segon.- Col·locar a la façana de l’edifici consistorial a Plaça de la Vila, una placa en agraïment a les colles castelleres Minyons de Terrassa, Castellers de Vilafranca i Capgrossos de Mataró per haver aixecat, per primer cop a la plaça, castells de nou a la Diada Castellera celebrada el 20 de juny, en el marc de la designació de Badalona Capital de la Cultura Catalana 2010. Tercer.- Notificar la moció a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, i a la colla de castellers de Badalona. SENYOR ALCALDE: Endavant, té el seu torn de paraula la senyora Lourdes Fernández en representació de la Junta i presidenta de la Colla Castellers de Badalona. AP-2014/2826 Senyora Mª Lourdes Fernández Sánchez i la Junta, presidenta castellers de Badalona. Assumpte: Adhesió mpal. al document dels valor socials del fet castelller. SENYORA MARIA LOURDES FERNÁNDEZ: Bona tarda, il·lustríssim senyor alcalde, senyores i senyors regidors, ciutadans presents al Ple. El 16 de novembre del 2010 els castells van ser declarats per la UNESCO patrimoni cultural i material de la humanitat, esdevenint un referent simbòlic de la cultura catalana al món, un referent sòlidament arreglat a la nostra societat. Però els castells no només són plasticitat i tradició viva, sinó que en la pròpia essència castellera hi trobem un conjunt de valors que la seva pràctica posa en joc. Uns valors que la mateixa declaració de la UNESCO reconeixia com a positius i universals i que són el nostre veritable patrimoni. En els castells tots fem pinya per assolir un objectiu comú, per superar obstacles o per superar-nos a nosaltres mateixos. Canalla i adults, siguem com siguem, vinguem d’on vinguem i pensem com pensem, tots som iguals davant del repte que ens proposem, tothom és necessari i ningú imprescindible. Aquests valors, que ajuden al món casteller a créixer tot mantenint la seva essència, són també importants en el si de la nostra societat. Integració i tolerància a la diferència, fer pinya davant dels objectius comuns, treball en equip, autosuperació, igualtat, esperit democràtic, solidaritat dins del col·lectiu, esforç i autodisciplina per superar els reptes. Aquests valors, entre d’altres, són els que el món casteller vol transmetre a la societat en la seva activitat. Per tal de protegir-los, després de la declaració com a Patrimoni cultural i material de la humanitat, les colles castelleres varen redactar el document dels valors socials del fet casteller, que va ser aprovat per unanimitat en l’assemblea del 24 de març de 2012, en el que ens comprometíem a preservar-los i difondre’ls. Des d’aleshores, moltes institucions i ajuntaments ja s’han adherit a aquest document. Els castellers de Badalona portem aquests valors a la ciutat a l’hora que portem el nom de la nostra vila arreu del territori. És per això que som aquí, en nom de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya per demanar a l’Ajuntament de Badalona que també s’adhereixi a aquest document, tot reconeixent la tasca dels castells i a l’hora els valors positius que porten a nivell social. A l’hora també, els volem agrair el reconeixement que per a nosaltres com a colla i per al món casteller en general, té l’aprovació d’instal·lar una placa a la façana de l’Ajuntament, que acredita que la nostra plaça de la Vila és plaça de 9, categoria que només tenen unes poques places arreu

Secretaria General


del territori, i que ens agradaria poder descobrir en el marc de la diada de Festes de Maig el proper 18 de maig. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies. Jo crec que parlaré en nom de tots els grups municipals. Manifestar la nostra satisfacció, satisfacció per fer aquest reconeixement al que representen els castells a la nostra ciutat pel que simbolitzen, que jo crec que el manifest, però d’una forma molt especial vostè en representació de tots els membres de la Colla Castellera de Badalona ha traslladat i per tant, la vull felicitar, i dir que estarem molt orgullosos i molt feliços de compartir el dia que haguem de posar la placa a la façana de l’Ajuntament, que aquest acte institucional el puguin compartir tots vostès, evidentment celebrant-ho amb un castell. Per tant, moltes gràcies, moltes felicitats i traslladi l’agraïment de tot l’Ajuntament i de tota la ciutat a tots els que són membres de la Colla Cartellera de la Ciutat de Badalona. Gràcies. SENYORA MARIA LOURDES FERNÁNDEZ: Només volem agrair als grups municipals i al mateix govern municipal el suport que hem rebut des del primer moment per fer possible aquesta declaració institucional d’adhesió al document dels valors del fet casteller. Il·lustríssim senyor alcalde, senyores i senyors regidors, en nom dels castellers de Badalona i del món casteller, gràcies per aquest reconeixement. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies i espero que d’aquí a unes poques setmanes ho puguem celebrar a la plaça de la Vila. Votació. La declaració institucional es va aprovar per unanimitat. Vots a favor: 26. SENYOR ALCALDE: Ara sí seguiríem amb el que és l’ordinari de l’ordre del dia.

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany d e l'acta de la sessió anterior. Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de l’Acta de la sessió que va tenir lloc el passat dia 28 de gener de 2014, la qual va ser aprovada per unanimitat. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2014/2798 DICTAMEN. Designar la regidora Sònia Egea com a representant de l'Ajuntament en el Patronat de la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. Atès que l’Ajuntament Ple, en sessió de 18 de desembre de 2012, va acordar designar la regidora Sònia Egea Pérez com a representant de l’Ajuntament de Badalona en la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. Atès que en data 14 de març de 2013, el Patronat de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol va acordar modificar novament els Estatuts per tal de, entre d’altres modificacions, disminuir el nombre de membres del Patronat; aquesta modificació va ser autoritzada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, en sessió del Govern de data 23 de desembre de 2013. Atès que l’article 20.1.2 e) dels Estatuts vigents disposa que el Patronat està format, d’entre altres membres, per una persona designada per l’Ajuntament de Badalona. Així doncs, esdevé necessari tornar a nomenar el representant de l’Ajuntament de Badalona en l’esmentat Patronat. D’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, article 43 i concordants del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), els Estatuts de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol i altra normativa d’aplicació, en exercici de les referides atribucions legals, DISPOSO: PRIMER.- Designar la regidora Sònia Egea Pérez com a representant de l’Ajuntament de Badalona en el Patronat de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, amb motiu de la modificació dels Estatuts de l’esmentada Fundació.

Secretaria General


SEGON.- Donar compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre al bon fi i execució del precedent acord. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 14, dels grups municipals del Partit Popular, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit. Abstencions: 12, dels grups municipals Socialista i Convergencia i Unió. 3 AP-2014/2809 DICTAMEN. Aprovar la modificació de la Comissió de Nomenclàtor en el sentit de substituir a un dels seus membres. Identificació de l’expedient: Modificar la composició de la Comissió de Nomenclàtor, en el sentit de substituir a un dels seus membres. Tipus de resolució: Dictamen Òrgan que resol: Ple Antecedents L’Ajuntament en Ple, en sessió ordinària de 31 de gener de 1996, va constituir la Comissió de Nomenclàtor Municipal, com a òrgan complementari de l’Ajuntament, i en va determinar les seves funcions i la seva composició. Així mateix, en sessió plenària de 25 de novembre de 2008, es va acordar una nova actualització de la composició de la Comissió del Nomenclàtor Municipal. Atès que, amb motiu de la constitució de la nova corporació municipal, per acord de ple de 24 de setembre de 2012, es va procedir a la renovació de la representació d’aquesta Corporació en la referida Comissió de la manera següent: President: L’alcalde o regidor en qui delegui Vocals: Mª Jesús Hervàs Mínguez, regidora

Ferran Falcó i Isern, regidor Jordi Serra Isern, regidor Carme Piqueras Martínez

Assessors: Joan Villarroya i Font Margarida Abras Pou

Secretari: El de la Corporació o lletrat en qui delegui Atesa la petició efectuada pel grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV–EUiA), en el sentit de designar el regidor senyor Carles Sagués Baixeras, president del grup municipal d’ICV-EUiA com a vocal de la Comissió de Nomenclàtor, en substitució de la senyora Carme Piqueras Martínez. Atesa la potestat d’autoorganització que ostenten els municipis, segons l’article 4.1.a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases del règim local (LRBRL). Vista la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, el Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, proposo al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent acord: Per a l’adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. Proposta de Resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcalde proposi al Ple de l’Ajuntament l’adopció de la següent proposta: PRIMER.- Modificar l’acord adoptat per l’Ajuntament Ple en data 24 de setembre de 2012 en el sentit de cessar com a membre–vocal de la Comissió de Nomenclàtor a la senyora Carme Piqueras Martínez.

Secretaria General


SEGON.- Nomenar com a nou membre vocal de la Comissió de Nomenclàtor al regidor senyor Carles Sagués Baixeras, president del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV–EUiA). TERCER.- Aprovar la següent composició de la Comissió de Nomenclàtor: President: L’alcalde o regidor en qui delegui Vocals: Mª Jesús Hervàs Mínguez, regidora

Ferran Falcó i Isern, regidor Jordi Serra Isern, regidor Carles Sagués Baixeras, regidor

Assessors: Joan Villarroya i Font Margarida Abras Pou

Secretari: El de la corporació o lletrat en qui delegui QUART.- Notificar el present acord als interessats i al Departament de Plànol de la Ciutat. CINQUÈ.- Realitzar les publicacions oficials que procedeixin per a la plena efectivitat d’aquest acord. Votació. La proposta d'acord precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 22, dels grups municipals del Partit Popular, Socialista, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit. Abstencions: 4, del grup municipal de Convergencia i Unió. 4 AP-2014/2810 DICTAMEN. Aprovació de l'expedient p er la prestació de serveis de manteniment, conservació i reforma dels paviments i clavegueram, del municipi de Badalona. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació de l’expedient de contractació, licitació, despesa i obertura del procediment obert per a l’adjudicació del contracte per a la prestació dels serveis de manteniment, conservació i reforma dels paviments i clavegueram del municipi de Badalona així com també aquells altres que en resultin de l’oferta adjudicada. Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Expedient: 12/OBR- 3/13 Fets 1. En data 19 d’ abril de 2013 va tenir entrada en aquest Departament la següent documentació: - Informe tècnic de motivació emès pel cap del Servei de Via Pública i Mobilitat, en què es posà de manifest la necessitat d’ endegar un procediment administratiu per tal d’ adjudicar el contracte dels serveis de manteniment, conservació i reforma dels paviments i claveguerams del municipi de Badalona. - Escrit de proposta de criteris de valoració de les ofertes. - Plec de prescripcions tècniques particulars que es proposava per regir el contracte de referència. Tota aquesta documentació estava datada del dia 8 d’abril de 2013. 2. A la vista de la documentació antecedent, en data 22 d’ abril de 2013 la cap del Departament Central de Contractació dictà una resolució d’ incoació de l’ expedient corresponent en ares a adjudicar el contracte de referència i en la mateixa data la lletrada sotasignada elaborà el Plec de clàusules administratives particulars que proposava per regular l’ esmentat contracte, l’informe jurídic que acompanyava l’ esmentat plec i el document comptable per tal d’ atendre la despesa que s’ estimava que se’n derivaria - per a l’ exercici 2013 - del contracte que sorgís de la tramitació d’ aquell procediment, havent-se estimat la seva entrada en vigor al mes de setembre de 2013. 3. En compliment del que preveu la disposició addicional segona, punt setè del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), en data 2 de maig de 2013 es va trametre dit

Secretaria General


expedient al Departament de Secretaria General per a l’ emissió del seu preceptiu informe previ. 4. En data 31 de maig de 2013 el secretari general accidental (Resol. 24/09/2012) informà favorablement l’ expedient de contractació de referència donant-se trasllat del mateix a l’Intervenció Municipal per a l’ emissió del seu preceptiu informe previ. 5. En data 17 de juny de 2013 l’ interventor general va emetre un informe que consta en l’expedient administratiu de referència, el contingut del qual es dóna aquí per reproduït. 6. A la vista del contingut de l’ informe de l’ interventor i dels altres aspectes que es posaren de manifest als tècnics municipals gestors d’ aquest contracte en una reunió mantinguda en data 1 de juliol de 2013, quant al plantejament dels serveis objecte d’ aquest contracte es refereix arran les consideracions emeses tant per la Secretaria General com per la Intervenció Municipal en fase de fiscalització d’ altres expedients que s’ estaven tramitant en paral·lel a aquest, no va ser fins el dia 9 d’ octubre de 2013 que es va recepcionar en aquestes dependències la nova documentació tècnica que es proposava per regir els serveis que constitueixen l’ objecte d’aquest contracte. 7. A la vista de la nova documentació, la lletrada sotasignada elaborà el nou Plec de clàusules administratives particulars que proposava per regir dit contracte i un nou informe jurídic, ambdós documents datats del dia 15 d’ octubre de 2013. 8. De l’ expedient de contractació així format se’n donà trasllat en data 16 d’ octubre de 2013 al Departament de Secretaria General de conformitat amb les previsions contingudes en la Disposició Addicional Segona del TRLCSP. 9. En data 18 d’ octubre de 2013 el Servei de Via Pública i Mobilitat, promotor d’ aquest contracte va trametre a aquest Departament una nova proposta de plec de prescripcions tècniques particulars i dels criteris de valoració de les ofertes licitadores. 10. A la vista de la nova proposta tècnica, es sol·licità al Departament de Secretaria General la devol·lució de l’ expedient de contractació de referència per tractar en una reunió convocada per al dia 31 d’ octubre de 2013 els canvis que el Servei promotor d’ aquest contracte volia introduïr en la documentació preparatòria que integrava aquell expedient. 11. En el decurs del mes de novembre de 2013 el Servei promotor d’ aquest contracte i aquest Departament van treballar conjuntament en l’ elaboració de la nova documentació que integra l’expedient de referència, l’ aprovació de la qual constitueix l’ objecte d’ aquest document. 12. En data 5 de desembre de 2013 va tindre entrada en aquest Departament la següent documentació, datada del dia 2 de desembre: - Nou informe tècnic de motivació emès pel cap del Servei de Via Pública i Mobilitat, en què es posà de manifest la necessitat d’ endegar el procediment administratiu que correspongui en ares a adjudicar el contracte dels serveis de manteniment, conservació i reforma dels paviments i claveguerams del municipi de Badalona. - Nou escrit de proposta de criteris de valoració de les ofertes. - Nou plec de prescripcions tècniques particulars que es proposa per regir el contracte de referència. 13. A la vista de l’ esmentada documentació, la lletrada sotasignada va elaborar el nou plec de clàusules administratives particulars que proposa per regular dit contracte i l’ informe jurídic que l’ acompanyava, documents que substitueixen els datats del dia 15 d’ octubre de 2013 a què s’ha fet referència en el fet setè. 14. La nova documentació que integra aquest expedient s’ ha elaborat prenent en consideració les observacions formulades per l’ interventor municipal en el seu informe de data 17 de juny de 2013 que han estat ateses al nou Plec de prescripcions i consegüentment, al nou plec de clàusules administratives particulars. 15. Els canvis que s’ han introduït en el nou Plec de prescripcions tècniques particulars que es proposa per regir aquest contracte (en endavant, PPTP) i, consegüentment, també en el Plec de clàusules administratives (en endavant, PCAP) que porta causa del primer, són els següents:

Secretaria General


a) Quant a l’ objecte del contracte s’ ha aclarit el concepte dels guals a què es referia l’ apartat primer de l’ informe de l’ interventor municipal i la repercussió pressupostària d’ aquest concepte a què es referia l’ apartat 2 de l’ esmentat informe. b) Quant a la recepció dels treballs a què es refereix l’ interventor en l’ apartat tercer del seu informe, en aquest expedient queda diferenciada, d’ una banda, la recepció dels treballs que han d’efectuar els tècnics municipals un cop realitzada la inspecció final de cadascun dels treballs efectuats pel contractista, que servirà de base per certificar els treballs realitzats que s’auran de facturar (a què es refereix el capítol III del PPTP) i una altra, la recepció del contracte a què es refereix la clàusula 32 del PCAP que es produirà dins del mes següent des de la finalització d’aquest contracte i que servirà per deixar constància de la satisfacció d’aquesta administració amb l’execució del contracte. c) S’ ha donat una nova redacció a la prescripció 8 del PPTP per tal d’ aclarir que és l’Ajuntament qui marcarà les actuacions a realitzar per part del contractista així com també la prioritat d’ aquestes actuacions. d) En la prescripció 11 del PPTP s’ han concretat els terminis d’ inici de les actuacions per part del contractista. e) En la prescripció 13 del PPTP s’ inclou, atenent les observacions formulades per l’interventor municipal en l’apartat sisè del seu informe, que és el contractista qui haurà d’ obtenir al seu compte i càrrec l’ autorització laboral o d’ altra índole que sigui necessària per tal d’ executar els treballs objecte d’ aquest contracte en hores nocturnes i dies festius, en el seu cas, i s’estableix que el preu hora per execució d’ aquests treballs en festiu i nocturn s’ incrementarà en un 25 % respecte el preu ordinari hora, sense vincular aquest cost a la variació dels preus hores del conveni col·lectiu vigent del sector tal com ve aplicant-se en l’ actualitat en la prestació d’ aquests serveis. f) S’ ha donat una nova redacció a la clàusula 32 del PCAP perquè el termini de garantia dels treballs objecte d’ aquest contracte que s’havia previst inicialment al PCAP no contradigui les previsions del PPTP (prescripció 16), havent-se establert un període de garantia contractual d’un any a comptar de la data en què s’aixequi l’ acta de recepció a què es refereix l’esmentada clàusula, que servirà per deixar constància de la satisfacció d’aquesta administració amb l’execució d’aquest contracte. g) En la prescripció 19 del PPTP (serveis de suport a la contracta) s’ ha eliminat l’assessorament tècnic quant a la redacció d’ informes, s’ han fixat els requeriments que ha de tenir l’ inventari que està obligat a realitzar el contractista i s’ ha fixat el percentatge màxim (2%) a què pot ascendir el cost dels assajos respecte del pressupost màxim de licitació establert per aquest contracte, seguint les indicacions de l’ interventor (apartat 8 del seu informe). Quant a l’ inventari, cal posar de manifest que si bé amb l’anterior plantejament del contracte s’exigia com a requisit previ i necessari per tal d’ iniciar la vigència del contracte, ara es formula de manera que la vigència del contracte s’iniciarà l’endemà de la seva formalització i per tant, l’Ajuntament podrà adreçar ordres de treball al contractista a partir d’ aquest moment, essent obligació del contractista presentar un pla d’ etapes de realització de l’ inventari dels paviments i claveguerams d’ aquest municipi dins del termini màxim de 3 mesos a comptar de l’ endemà de la formalització del contracte i mantenir-lo actualitzat fins a la seva finalització. h) En la prescripció 20 s’ ha el·liminat l’ expressió “l’ execució dels treballs per administració(...)” atesa la consideració de l’interventor i s’ ha establert el preu contradictori quan per les característiques dels treballs (per urgència i/o emergència o gran dificultat) no sigui possible ajustar l’ actuació a les unitats de treball indicades al quadre de preus unitaris màxims de licitació. i) S’ han tornat a redactar les prescripcions 22, 23 i 24 (relatives al personal i equips adscrits als treballs objecte d’ aquest contracte) havent-se eliminat les exigències de perfils professionals concrets que han d’ integrar cadascun dels equips de treball i també aquests mateixos equips, per tal de no incidir en la capacitat organitzativa de les empreses, que la forma de gestió imposada a aquestes no pugui repercutir en l’ obtenció d’ un millor preu així com per evitar adscriure a l’ execució dels treballs objecte d’ aquest contracte un major

Secretaria General


nombre de personal que el que actualment presta aquests serveis, seguint les indicacions formulades per l’interventor en l’apartat 10 del seu informe. Amb la nova redacció d’ aquestes prescripcions, és el contractista qui ha d’ organitzar els mitjans idonis per a l’ execució del contracte sota els estàndards fixats en el PPTP regulador d’ aquest contracte. La prescripció 23 inclou també l’ obligació del contractista de comunicar qualsevol substitució o modificació de personal així com també les jubilacions i/o baixes definitives per tal que el responsable del contracte n’ estimi la seva conformitat. j) L’ índex de la revisió de preus del contracte que es prendrà en consideració, si s’ escau, serà l’ IPC elaborat per l’ INE de conformitat amb la nova redacció de la prescripció 26. Quant a les consideracions formulades per l’ interventor municipal en el seu informe respecte el PCAP: -La consideració primera ha estat atesa d’ acord amb l’ exposat en l’ apartat a) anterior donant-se una nova redacció a la clàusula 1.1 del PCAP per fer-la més entenedora. -Per tal d’ atendre la consideració segona s’ ha donat una nova redacció a la clàusula 3 del PCAP i s’ ha incorporat en l’ expedient un informe del Departament promotor del contracte que acompanya la resta de documentació que integra aquest expedient, on consten els paràmetres que han servit per configurar el preu fixat com a pressupost màxim de licitació i valor estimat del contracte en compliment d’ allò establert als articles 87 i 88 del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’ aprovà el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP). Quant als aspectes de finançament del contracte, atenent que la seva entrada en vigor tindria lloc en el proper exercici econòmic, la despesa que se’n pugui derivar del mateix tant per a l’exercici 2014 com per als posteriors que comprengui la seva execució així com les seves pròrrogues, cas que aquestes siguin acordades, restarà sotmesa a la condició suspensiva de l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos municipals corresponents a aquells exercicis per atendre el seu pagament. -La consideració tercera ha estat atesa i s’ ha el·liminat l’ import concret per al qual s’exigia la pòlissa d’ assegurances de responsabilitat civil del contractista. -Quant a la consideració quarta (relativa als criteris de valoració de les ofertes proposats), havent- se canviat amb la darrera proposta tècnica la durada d’ aquest contracte essent ara de 4 anys a comptar de l’endemà de la seva formalització, amb possibilitat de pròrroga per dos períodes de màxim un any cadascun (abans 2 + 1 +1), es considera convenient mantenir el criteri relatiu a la millora econòmica de la revisió de preus (amb una ponderació màxima de 20 punts) i, per raó de les clàusules socials en l’ execució del contracte resultants de les millores ofertades, mantenir el criteri relatiu a les millores d’ accessibilitat a la via pública però atorgant-li ara una ponderació màxima de 6 punts a raó d’ un màxim de 2 punts cadascuna de les millores d’accessibilitat previstes en aquest criteri per tal de no discriminar l’empresa en funció que aposti per oferir una o altre de les millores previstes i s’ han el·liminat les referències que, respecte a aquestes, abans se’n feien als emplaçaments, havent-se reformulat aquest criteri de forma diferent amb l’ actual plantejament contractual. Quant els criteris que depenen d’ un judici de valor, s’ han eliminat els anteriorment proposats, havent-se establert només un criteri (el de les millores en l’ atenció ciudadana mitjançant el qual es valorarà la idoneïtat i les prestacions, entre d’ altres, de l’ aplicatiu mòbil que s’ ofereixi, en el seu cas, perquè els ciutadans puguin conèixer totes les actuacions planificades per l’ Ajuntament que s’ estan realitzant a temps real i les dels darrers 6 mesos) amb una ponderació màxima de 14 punts. D’ acord amb la nova proposta tècnica, els criteris de valoració de les ofertes tenen una ponderació màxima total de 100 punts (en l’ anterior proposta, 90 punts) a raó de 86 punts els avaluables automàticament (abans 85 punts) i 14 punts, els que depenen d’ un judici de valor (abans 5). -S’ ha modificat la clàusula 7.2 del PCAP atès l’ exposat en l’ apartat i) precedent i s’ ha el·liminat l’ exigència, com a solvència, en l’ anterior plantejament, de l’ acreditació dels treballs realitzats en els últims tres anys en ciutats amb població igual o superior a la del municipi de Badalona per tal de garantir els principis establerts en l’ article 1 del TRLCSP, havent-se inclòs com a obligacions del contractista el que en l’ anterior plantejament es

Secretaria General


preveia com a condicions especials d’ execució considerant-se que no fan referència a aspectes mediambientals ni socials, com preveu el TRLCSP. -S’ ha donat una nova redacció a la clàusula 17, s’ ha inclòs un afegitó en el seu apartat cinquè relatiu a l’ obligació del contractista de comunicar a l’ Ajuntament qualsevol modificació i/o substitució de personal i s’ ha el·liminat el seu apartat novè, aquest darrer aspecte atenent la consideració sisena de l’ informe de l’ interventor municipal. -En la clàusula 18.2 s’ aten l’ observació setena formulada per l’interventor en el seu informe, exigint-se els butlletins de cotització a la Seguretat Social amb carácter mensual. -Les clàusules 20.2 i 21 s’ han modificat atès l’ exposat en els apartats c) i g) precedents. -S’ ha donat una nova redacció a la clàusula 22 (subrogació de personal) per fer-la més entenedora i s’ ha inclòs com a annex número 2 al PPTP la relació del personal a subrogar que ha estat facilitada per l’ empresa actual prestatària dels serveis objecte d’aquest contracte un cop validada pel Servei tècnic municipal promotor d’ aquest contracte. -S’ ha donat una nova redacció a la clàusula 27 del PCAP atès l’ exposat en l’ apartat j) i en resposta a la resta d’ observacions formulades per l’interventor en ordre a determinar el dia que es prendrà en consideració per a determinar l’ índex de preus d’ aplicació i a el·liminar les referències a l’ aplicació d’ ofici d’ aquesta revisió. -S’ ha concretat el règim de penalitzacions establert en la clàusula 28 del PCAP i consegüentment, les causes de resolució del contracte previstes en la clàusula 33. -En resposta a la consideració tretzena de l’ informe de l’interventor, la prescripció 24 del PPTP concreta que els béns materials aportats pel contractista no esdevindran propietat de l’ Ajuntament a la finalització del contracte. -S’ ha donat una nova redacció a les clàusules 32 i 34 del PCAP atenent l’ exposat en l’apartat f) i i) precedents així com també al model de proposició econòmica de l’ Annex I del PCAP atès l’exposat en l’ apartat quart anterior. Al marge dels canvis realitzats en els plecs reguladors d’ aquest contracte que porten causa de les observacions formulades per l’interventor municipal, d’ acord amb la nova proposta tècnica, tenint en compte que s’ha canviat la durada del contracte s’ha vist modificat, consegüentment, el valor estimat establert per a aquest contracte (ara per import de 4.958.677,68 euros comprensiu del valor base d’aquest contracte que es quantifica en 3.305.785,12 euros i l’import de les seves possibles pròrrogues, per dos períodes de màxim un any cadascuna d’aquests, per un import total de 1.652.892,56 euros) i també el pressupost màxim de licitació, ara per import de 4.000.000,00 euros (a raó de 3.305.785,12 euros el valor base del contracte i 694.214,88 euros en concepte d’ IVA al tipus del 21%) (abans VEC 3.305.785,12 euros IVA exclòs i PML 2.000.000 euros IVA inclòs) 16. El sistema de determinació del preu d’ aquest contracte continua sent per preus unitaris de manera que el seu preu definitiu serà el que resulti d’ aplicar el percentatge de baixa fix i únic adjudicat sobre els preus unitaris màxims de licitació – definits a l’ Annex 1 del Plec de prescripcions tècniques particulars - al nombre d’ actuacions que siguin necessàries en el decurs de la vigència d’ aquest contracte, amb la limitació de l’ import establert com a pressupost màxim de licitació d’ aquest contracte. La manca o insuficiència de consignació pressupostària per atendre el pagament que del contracte de referència se’ n derivi per als futurs exercicis que comprengui la seva execució així com les seves pòrrogues, cas d’ acordar-se aquestes, podrà constituir causa per a la modificació i/o resolució del contracte d’ acord amb l’ establert a les clàusules 30 i 33 del plec de clàusules administratives particulars que es proposa per regir aquest contracte. 17. En data 10 de desembre de 2013 es donà trasllat de l’ expedient així format als departaments de Secretaria i Intervenció General per a l’ emissió dels seus preceptius informes previs d’ acord amb el que preveu la Disposició Addicional Segona, apartat setè, del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic. 18. En data 22 de gener de 2014 l’ expedient de contractació de referència ha estat informat favorablement pel Departament de Secretaria General, segons informe que consta en l’expedient, el contingut del qual es dóna aquí per reproduït.

Secretaria General


19. En data 27 de gener de 2014 la lletrada sotasignada ha emès un informe jurídic complementari en què es posa de manifest la necessitat d’ acompanyar l’ expedient del document comptable que ha de servir per atendre les despeses que s’ estima que se’n derivin d’ aquest contracte per a l’ exercici 2014 havent-se previst que la seva entrada en vigor tingui lloc al mes d’ agost d’ enguany. 20. En data 28 de gener de 2014 l’ interventor municipal ha informat favorablement l’ expedient de referència, un cop incorporat en dit expedient, l’ informe jurídic complementari a què s’ha fet referència en el fet anterior i el document comptable RC número 201400003039 amb càrrec a la partida pressupostària número 421-1550-21002 del pressupost municipal de l’ exercici 2014 en pròrroga del de l’ exercici 2012, per un import de 415.000 euros (despesa que s’ estima que se’n derivi d’ aquest contracte per al període comprès entre el mes d’ agost i el mes de desembre, ambdós mesos inclosos, del 2014, IVA inclòs al tipus del 21%). Fonaments jurídics 1. Aquest contracte es tipifica com un contracte administratiu de serveis, d’acord amb la definició dels articles 19.1 a) i 10 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), respectivament i està sotmès a regulació harmonitzada de conformitat amb el que disposa l’article 16.1 b) del Text Refós a què s’ha fet referència, de manera que la convocatòria de la licitació es farà mitjançant publicació de l’anunci en el Diari Oficial de la Unió Europea, en el Butlletí Oficial de l’Estat i en el perfil de contractant de l’Ajuntament, d’acord amb el que preveu l’article 142 del TRLCSP. 2. El tipus de licitació del contracte és el que s’assenyala en el Plec de clàusules administratives particulars que es proposa per regir aquesta contractació. 3. Ateses les característiques de la present contractació i que no concorre cap altre motiu per anar a un altre tipus de procediment, s’ha optat per adjudicar el contracte de referència mitjançant procediment obert, de manera que qualsevol empresari interessat que reuneixi els requisits de capacitat i solvència – i classificació empresarial, en el seu cas - establerts en la clàusula 7 del plec abans esmentat, hi podrà concórrer presentant-hi una proposició, de conformitat amb els articles 157 en relació amb l’article 174 del TRLCSP. 4. Aquest expedient de contractació seguirà la tramitació ordinària prevista al TRLCSP i s’ ha elaborat segons el que preveuen els articles 109 i 110 del TRLCSP. 5. D’acord amb l’article 88 del TRLCSP, el valor estimat del contracte és de el valor estimat del contracte és de 4.958.677,68 euros i comprèn el valor del contracte atenent la seva durada inicial, establerta en quatre anys (per un import de 3.305.785,12 euros), més la de la seva possible pròrroga per dos períodes de màxim un any cadascun d’ aquests (per un import de 1.652.892,56 euros, a raó de 826.446,28 euros anuals), IVA exclòs. 6. Havent-se previst que l’ entrada en vigor d’ aquest contracte tingui lloc en el mes d’ agost de 2014, la despesa que s’ estima que se’n derivi d’aquest contracte per a l’exercici 2014 és de 415.000,00 euros (IVA inclòs al tipus del 21%) i s’haurà d’atendre amb càrrec a la partida pressupostària número 421-1550-21002 del pressupost municipal de l’ exercici 2014 en pròrroga del de l’ exercici 2012. Respecte la despesa que se’n pugui derivar de l’execució d’aquest contracte per als futurs exercicis que comprengui la seva execució així com les seves possibles pròrrogues, cas d’acordar-se aquestes, restarà sotmesa a la condició suspensiva de l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos municipals corresponents a aquelles futures anualitats per atendre el seu pagament de conformitat amb el que preveu l’article 174 del Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. La manca o insuficiència de consignació pressupostària per atendre el pagament que del contracte de referència correspongui podrà constituir causa per a la modificació i/o resolució del contracte d’acord amb l’establert a les clàusules 30 i 33 del PCAP. 7. A l’ expedient s’acompanya el Plec de clàusules administratives particulars, elaborat per la sotasignada, que es proposa per regir aquest contracte. El seu contingut s’ajusta a les necessitats de gestió i a les exigències de procediment, en particular, al previst a l’article 115 del TRLCSP i 67 del Reglament General de la Llei de Contractes de les

Secretaria General


Administracions Públiques, així com al plec de clàusules administratives generals vigents, en tot allò que no s’oposi a la legislació bàsica estatal de contractació pública. 8. D’acord amb el que preveu la disposició addicional segona, punt setè del TRLCSP, que conté normes específiques de contractació per les entitats locals, l’aprovació del Plec de clàusules administratives particulars ha d’anar precedida dels informes del secretari general i de l’ interventor municipal, que han estat emesos favorablement d’ acord amb l’ exposat en el fet 18 i 20 d’ aquest document. 9. L’ article 110 del TRLCSP preveu que un cop completat l’expedient de contractació, es dictarà resolució motivada per part de l’ òrgan de contractació, aprovant el mateix i disposant l’obertura del procediment d’ adjudicació i l’ aprovació de la despesa corresponent, en el seu cas. 10. De conformitat amb el que preveu la disposició addicional segona del TRLCSP i el cartipàs municipal vigent, l’òrgan competent per resoldre aquest expedient de contractació, atesa la durada establerta per aquest contracte, és l’Ajuntament Ple. 11. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’ Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada previament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, també se n’haurà de donar compte a la propera sessió de la Comissió Informativa. 12. Per a l' adopció d' aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació d' acord amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 13. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo a la regidoria de l’ Àmbit d’ Economia i Hisenda per tal que proposi previ informe de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Govern, Economia i Hisenda, a l' Ajuntament Ple l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- Aprovar els Plecs de prescripcions tècniques i de clàusules administratives particulars que conformen l’expedient de contractació indexat amb el número 12/OBR- 3/13 corresponent al contracte de serveis de manteniment, conservació i reforma dels paviments i clavegueram del municipi de Badalona així com també aquells altres que resultin de l’ oferta adjudicada, per una durada de quatre anys a comptar de l’endemà de la seva formalització, prorrogable de forma expressa per dos períodes de màxim 1 any més cadascun d’aquests per mutu acord d’ambdues parts, i amb un pressupost màxim de licitació de 4.000.000,00 euros (a raó de 3.305.785,12 euros el valor base del contracte i 694.214,88 euros, en concepte d’IVA al tipus del 21 % vigent). SEGON.- Procedir a l’ obertura del procediment obert d’ adjudicació d’ aquest contracte mitjançant tramitació ordinària, segons allò previst als articles 110, 150 i 157 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’ aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic. TERCER.- Autoritzar i disposar la despesa que s’ estima que se’n derivi del contracte sorgit arran la tramitació d’ aquest procediment per a l’exercici 2014, que s’estima per un import de 415.000,00 euros (IVA inclòs al tipus del 21%) per al període comprès de l’ 1 d’ agost de

Secretaria General


2014 al 31 de desembre de 2014 amb càrrec a la partida pressupostària número 421-1550-21002 del pressupost municipal de l’ exercici 2014 en pròrroga del de l’ exercici 2012. Sotmetre la despesa que se’n pugui derivar de l’execució d’aquest contracte per als futurs exercicis que comprengui la seva execució així com les seves possibles pròrrogues, cas d’acordar-se aquestes, a la condició suspensiva de l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos municipals corresponents a aquelles futures anualitats per atendre el seu pagament de conformitat amb el que preveu l’article 174 del Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. La manca o insuficiència de consignació pressupostària per atendre el pagament que del contracte de referència correspongui podrà constituir causa per a la modificació i/o resolució del contracte d’acord amb l’establert a les clàusules 30 i 33 del PCAP. QUART.- Procedir a la publicació de l’anunci de licitació en el Diari Oficial de la Unió Europea, en el Butlletí Oficial de l’ Estat i en el perfil de contractant de l’ Ajuntament de Badalona, d’acord amb les previsions de l’article 142 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’ aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic. CINQUÈ.- Comunicar aquesta resolució al cap del Servei de Via Pública i Mobilitat i a l’Intervenció municipal. SISÈ.- Prendre en consideració l’ Ajuntament Ple allò exposat en l’ acord tercer precedent en el moment que hagi de preparar i elaborar els pressupostos municipals corresponents a les futures anualitats que pugui comprendre l’ execució així com les pròrrogues, cas de ser acordades, d’ aquest contracte. 1.1.1.1 RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fets i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada i dels informes tècnics precedents, l'Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució, als efectes previstos a l’article 89.5 de la Llei 30/1992. SENYOR ALCALDE: Aquí passaríem la paraula al regidor Daniel Gràcia perquè ens expliqui una mica el dictamen. SENYOR GRACIA: Gràcies senyor alcalde, molt bona tarda a tothom, molt ràpidament. L’objecte d’aquest punt que portem avui al Ple de l’Ajuntament, és fixar les condicions que han de regir els treballs de manteniment ordinari, conservació i reforma del paviment i clavegueram de les vies públiques, així com les connexions del clavegueram públic dels particulars conegut també com claveguerons. S’inclouen també la reparació, substitució o manteniment de les bombes d’extracció d’aigua als passos subterranis de Sant Ignasi de Loiola i de Martí Pujol, els que estan per sota del nivell freàtic. La duració que plantegem d’aquest contracte serà de quatre anys, més un de pròrroga, és a dir, sis, per import d’un milió d’euros anual, i els criteris d’adjudicació del contracte giren entorn de l’oferta econòmica, la revisió dels preus a la baixa, intentar que no hi hagi revisions de preu i poder fer més amb menys pressupost. Millores d’accessibilitat a la via pública, que és una assignatura pendent que té aquesta ciutat, i que ha d’avançar en aquests termes. I per últim, millora en el que és la informació i l’atenció ciutadana en quant a aquests aspectes del paviment i del clavegueram. SENYOR SERRANO: Nosaltres ens abstindrem perquè vista l’experiència anterior dels plecs de condicions que ens han portat, sobretot de Via Pública, manifestem la nostra abstenció, i demanem la presència a la mesa de contractació i la nostra posició serà favorable en la mesura que el desenvolupament de la contracta i de l’adjudicació vagi en uns termes raonables. SENYOR FALCÓ: Bona tarda. Creia que l’ordre seria el de sempre, però veig que hem començat una mica del revés, en tot cas tan li fa. Nosaltres ens preguntem avui com estan els carrers de Badalona. Li preguntem als ciutadans que ens veuen o ens escolten, si creuen que els carrers de Badalona estan bé o si en molts i molts casos estan malament. Nosaltres creiem que els carrers de Badalona estan malament, per això feia falta el pressupost d’inversions que el govern va aprovar l’altre dia, però en el terreny del manteniment nosaltres creiem que cal que l’Ajuntament faci un esforç més important del que aquest plec planteja. Ho dic perquè l’any 2012 entre paviments i claveguerams, aquesta ciutat destinava del seu pressupost ordinari, dels 150 milions de pressupost

Secretaria General


ordinari, en destinava un i mig al manteniment dels carrers. Des del nostre punt de vista ja era poc, però és que l’any 2014, fa quatre dies, va aprovar el govern un pressupost que entre paviments i claveguerams sumava 1.310.000, és a dir, 260.000 euros menys que l’any 2012, la qual cosa ja significava una bona clatellada a la priorització d’aquest tipus d’actuacions, d’altra banda tan necessàries, d’altra banda tan indiscutibles pel que fa al que són les competències pròpies d’un ajuntament. És a dir, que en aquests dos anys, en aquests dos exercici s’ha rebaixat gairebé 260.000 euros, però ara, quatre dies després d’aprovar aquest pressupost, se’ns fa una proposta per passar aquest milió tres-cents mil euros, a un milió. És a dir, per rebaixar de l’any 20012 a l’any 2014, d’un milió cinc-cents setanta mil euros a un milió per any, i amb un milió per any, per molt que el pressupost pugui actuar positivament en la millora dels carres, no n’hi haurà prou. No podem enviar un missatge als ciutadans de Badalona que quatre dies després d’aprovar el pressupost ordinari presentem un plec de condicions que ja significa de facto una modificació d’aquest pressupost a la baixa en aquest tema tan sensible. Nosaltres volem que les paraules s’acompanyin amb fets, el regidor de Via Pública, al qual personalment nosaltres li desitgem tots els èxits, amb aquest pressupost no se’n pot sortir, la ciutat amb aquest pressupost no se’n pot sortir. I nosaltres, estem d’acord amb el que ha dit el govern en moltes ocasions en els debats de la televisió, en les xarxes socials, ha fet fotografies de com estaven els carrers, s’ha fet mofa de si no s’havia fet res en trenta anys, ha afirmat que no s’havia fet res en trenta anys, s’han fet fotografies de tapes clavegueram de l’any 1920. I ara, aquest mateix govern que plantejava aquestes qüestions que deuen ser veritat si ho diu el govern, ens porta a aquí un plec de condicions que redueix en mig milió d’euros el ja escàs pressupost que teníem en aquesta matèria. Per tant, nosaltres, no votarem a favor d’aquesta proposta i d’aquest Plec de condicions, perquè estem a favor que el manteniment dels carrers sigui quelcom prioritari en aquesta ciutat. I estem a favor que un pressupost que s’ha aprovat fa quatre dies no visqui avui una primera modificació, a més a més a la baixa, en aquest tema tan sensible del manteniment dels carrers, i això només es pot fer si als ciutadans se’ls envia un missatge clar que com a mínim ens hi posarem. Que ens hi posarem amb el pressupost d’inversions? Segur. Millorarà Badalona amb el pressupost d’inversions? Segur. S’arreglaran els carres amb el pressupost d’inversions? Segur. Però el manteniment és molt important, el manteniment és clau, per la satisfacció de la gent de viure a Badalona, de veure que als seus carrers s’hi pot transitar amb seguretat i amb qualitat, i això, aquest plec de condicions no ho garanteix en absolut, representa un milió d’euros en una ciutat que té 150 milions d’euros de pressupost, aquesta és una competència bàsica, aquesta ha de ser una prioritat del govern, nosaltres volem que aquest regidor se’n surti, i amb aquest pressupost aquest regidor no se’n pot sortir i està condemnat al fracàs. I per tant, creiem que val la pena, almenys manifestar, no sé què passarà al final amb aquest plec, però en tot cas la nostra posició no és favorable en aquest plec amb aquestes condicions econòmiques, per la resta no tenim res a dir, però amb les condicions econòmiques creiem que com a mínim s’hauria de mantenir el milió tres-cents deu mil euros, que d’altra banda va aprovar aquest govern fa quatre dies, i que ja representa una retallada important d’un pressupost que per a nosaltres és essencial per al a ciutat. SENYOR ALCALDE: Per tant, de les seves paraules entenc que s’abstindrà? En contra. SENYORA ASUNCIÓN GARCÍA: Bé, el que acaba de dir el representant de Convergència i Unió és cert, també és cert que aquest era un plec que teníem pendent, com d’altres, des de fa com a mínim, segurament més, però com a mínim més d’un any o any i mig. Jo sé que hi va haver un expedient que va entrar el 19 d’abril del 2013, per tant, anem endarrerits en què aquest plec de condicions surti, i alguna cosa ha tingut a veure. Jo a nivell tècnic s’ha avançat, s’ha fet un plec que és possible treure’l, i el que sí que el condiciona és la situació econòmica i el que es va aprovar per Junta de Govern que és el pressupost d’aquest Ajuntament, que després alguna cosa també direm, i per tant, està condicionat, està condicionat. Dintre de la contradicció que tècnicament està molt millor, dintre de la contradicció que hauria d’haver sortit fa més de dos anys perquè és un plec caducat, i que s’anava revisant no sé com, com d’altres, no sabem quin preu paguem. Perquè per un altre

Secretaria General


costat també tenim, amb l’informe que també es dóna compte després, és possible tenir a disposició uns diners, si s’hagués fet l’estalvi necessari, segurament s’ha fet, per poder remunicipalitzar determinats serveis que dóna aquest ajuntament perquè no poden sortir del que diu a l’apartat de la pàgina 38 de la preacta que tenim, i on es diu que es preveu un pla d’estalvi, si es remunicpalitzessin segons quins serveis de quatre milions i mig, fem-ho. O que d’aquests 4 milions i mig que es poden remunicipalitzar veiem com podem aportar a aquest o altres plecs de condicions o serveis que tenim pendents de què vinguin aquí perquè s’aprovin, perquè és un plec jo crec que important, i que no podem continuar que estiguin al cel. S’ha de fer, perquè sinó si que no sabem el que gastem i com ho gastem. Perquè van dir una cosa també, com estalviaríem. Nosaltres ens abstindrem veient com això té un compliment o com es pot arreglar i té una concordança amb el pressupost, i també demanem estar presents a la mesa de contractació, perquè jo crec que és molt transparent, podem també donar opinió, i podem veure com ens en podem sortir en aquest plec de condicions. Diferencio, avui per contra de fa un any i escaig, tenim aquí un plec de condicions, un plec de condicions que almenys a nosaltres ens dóna garantia, sí que és veritat que és un servei que veiem que a veure com el podem ajustar, per això ve la nostra abstenció. SENYOR GRACIA: Gràcies senyor alcalde. Jo per donar resposta al que ha dit el senyor Falcó del grup de Convergència i Unió, jo crec que no hem de barrejar inversió amb el que és manteniment, perquè assumir asfaltats de carrers de 800 o 900 metres, aixo ho farem amb el pressupost d’inversions. Partim d’una base, nosaltres no ens queixem, és la realitat, hem estat dos anys de govern que no teníem pressupost d’inversions i que no es podien assumir aquests carrers, que sí que és veritat senyor Falcó, estan molt malament, però aquests carrers s’han d’arranjar amb el pressupost d’inversions i no amb el de manteniment. I respecte a la diferència entre la partida que ve reflectida al pressupost municipal i la que nosaltres presentem, doncs jo posaré dos exemples que els entendrà tothom. Actualment pel metre quadrat d’asfalt ens surt de mitjana uns 60 euros, el preu de mercat està entorn dels 25 o 26, doncs aquí tenim un gran estalvi que es veurà reflectit en el contracte i que permet fer més amb menys diners dels que estan previstos, els que estan previstos al pressupost és amb la continuïtat del contracte, una vegada licitem s’aplicarà aquesta nova partia. O per exemple, el metre de reparació de la claveguera està al voltant, ens està costant mil, mil cent euros, nosaltres esperem que amb la nova licitació aquest import baix a 700 euros. Per tant, hi ha estalvis al nou plec i per això presentem un pressupost més ajustat que el que està previst a la partida del pressupost ordinari que es va aprovar. Gràcies. SENYOR FALCÓ: Simplement per reiterar el nostre vot contrari. Nosaltres creiem que precisament la manca de manteniment és el que fa que després s’hagin de destinar diners d’inversió per recuperar el manteniment que no s’ha fet en molts carrers, perquè al final els carrers els has de fer nous quan no els has mantingut suficientment. Nosaltres creiem que és una contradicció flagrant entre el discurs del govern i els seus fets, el fet de debatre políticament i públicament al voltant de com estan els carrers de Badalona, quina és l’herència rebuda, què s’ha fet en els darrers trenta anys i a l’hora de la veritat presentar un pressupost com aquest. Nosaltres criem que no és correcte aprovar fa quatre dies un pressupost ordinari amb un milió tres-cents mil euros per aquesta partida i després treure un plec per un milió. Creiem que això no hi ha cap ciutadà que ho pugi entendre, i que això explica per què els ciutadans no es refien de les seves administracions. I des de la cordialitat, expressar també als grups d’Iniciativa i al grup Socialista que és, com a mínim estrany i vostès convindran amb mi que com a mínim sigui estrany, que dos grups que han votat en contra d’un pressupost ordinari que en el manteniment dels carrers preveia un milió tres-cents mil euros, trobin un plec que aquest xifra s’ha vist reduïda a un milió, i s’abstinguin. Francament, jo no ho acabo de d’entendre, però en tot cas, aquestes abstencions serveixen perquè aquest plec de condicions tiri endavant, i els ciutadans han de saber que només la tercera ciutat de Catalunya, per mantenir els seus carrers, només destinarà del seu pressupost un milió escàs d’euros a l’any.

Secretaria General


SENYOR SERRANO: Nosaltres, vist aquesta reflexió, que és certa, nosaltres votem en contra també. SENYORA GARCÍA: Votarem en contra, com la resta. SENYOR ALCALDE: Molt bé, molt coherent tot plegat. Bé, que sàpiguen, anem a veure un parell de qüestions que jo crec que són important i que han de saber els ciutadans. La primera, avui, i ho ha dit el regidor, estem a l’Ajuntament de Badalona, la ciutat de Badalona està pagant seixanta euros per metre quadrat per arreglar els forats dels carrers, amb el nou plec, que avui acaba de tombar l’oposició, pagaríem 24 euros. Primera qüestió que és important, que és important. La segona, el tema de les canalitzacions, ho acaba de dir el regidor, estarem pagant 1.500 em sembla que ha dit 1.400 o 1.500, i pagaríem 700 euros. Seguirem pagant 1.500, d’un contracte que està vençut des de l’any 2010. Segona qüestió que és important, que els carrers estan malament, això és evident senyors de l’oposició, i especialment senyor Falcó. I tothom entén que si tu destines un milió d’euros a una cosa que et costa 60 euros el metre quadrat pots fer una sèrie de metres quadrats i si en pagues 24, que és el que avui proposàvem, pots fer més metres quadrats que quan te’n costa 60. Al final no estem jugant amb els meus diners, estem jugant amb els diners de tots nosaltres, i segona i tercera qüestió que crec que no és menor, a algú se li oblida que hem aprovat un pressupost d’inversions a on només d’asfalts, a part d’aquest milió d’euros, se’n destinen per aquest any, per asfaltar carrers quatre milions d’euros. O sigui, a part del que ve del contracte, a part, es destinen quatre milions d’euros d’aquí a final d’any per asfaltar carrers. Que valgui recordar una cosa, aquests carrers no s’han fet malbé amb dos anys eh, o sigui, aquests carrers no s’han fet malbé en el moment que entra a governar Garcia Albiol i el seu equip, que si fas un manteniment les coses no s’espatllen, això és com una casa. Per tant, jo crec que tots els aquí presents han pogut veure quina ha estat l’actitud, podem veure quina és la conseqüència, i suposo que estan satisfets perquè el govern acaba de perdre una votació. Escolti, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. De 24 euros en seguirem pagant 60 amb els diners de tots. Molt bé, seguim. Votació. El dictamen precedent no s'aprova . Vots a favor: 11, del grup municipal del Partit Popular i del regidor no adscrit. Vots en contra: 15, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. 5 AP-2014/2799 DONAR COMPTE. Resolució del regidor d'Economia i Hisenda de data 10/12/13, d'aprovació del contracte de submini strament d'un sistema de balanceig pel sistema informàtic. Tipus de decisió: Donar compte de la resolució dictada en data 10 de

desembre de 2013 pel regidor de l’ Àmbit d’ Economia i Hisenda

Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa ÒRGAN AL QUAL S’ADREÇA: L’ AJUNTAMENT PLE NÚM. EXPEDIENT: 45/OBR-13/13

Antecedents En data 10 de desembre de 2013 el regidor de l’ Àmbit d’ Economia i Hisenda aprovà una resolució, la part dispositiva de la qual es transcriu literalment a continuació: “PRIMER.- Aprovar el Plec de prescripcions tècniques i de clàusules administratives particulars que conformen l’expedient de contractació indexat amb el número 45/OBR- 13/13 corresponent al contracte de subministrament, en modalitat de lloguer, d’ un sistema de balanceig d’ aplicacions i acceleració web per tal de millorar el funcionament i la seguretat dels sistemes informàtics de l’Ajuntament de Badalona i els seus serveis associats, pel termini de 24 mesos a comptar de la data de l’acta de recepció que s’ aixequi per part del responsable del contracte en el moment del seu lliurament, instal·lació, migració, configuració inicial i posada en marxa, i amb un pressupost màxim de licitació de 46.464,00 euros (IVA inclòs al tipus del 21%).

Secretaria General


SEGON.- Procedir a l’ obertura del procediment obert d’ adjudicació d’ aquest contracte mitjançant tramitació ordinària, segons allò previst als articles 110, 150 i 157 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’ aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic. TERCER.- Sotmetre la despesa que se’ n derivi del contracte de referència per al proper exercici econòmic així com per als posteriors que comprengui la seva execució a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient als pressupostos municipals corresponents a aquells exercicis per atendre el seu pagament, d’acord amb el que disposen els articles 110.2 del TRLCSP i l’article 174 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. La manca o insuficiència de consignació pressupostària per atendre el pagament que del contracte de referència se’ n derivi per a les futures anualitats podrà constituir causa per a la modificació i/o resolució del contracte a l’ empara d’ allò previst en els plecs reguladors de dita contractació. QUART.- Donar compte a l’ Ajuntament Ple del compromís de despesa aprovat en l’ acord precedent a efectes de la seva consideració en el procés d’elaboració i aprovació del pressupost general que hagi d’atendre els compromisos futurs assumits. CINQUÈ.- Procedir a la publicació de l’anunci de licitació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en el perfil de contractant de l’Ajuntament de Badalona, d’acord amb les previsions de l’article 142 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’ aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic. SISÈ.- Comunicar aquesta resolució a la cap del Departament de Compres, al coordinador del Servei d’ Informàtica i TIC i a l’ Intervenció municipal.” Fonaments de dret 1. En compliment de l’ acord quart abans transcrit, cal donar compte del contingut de l’ acord tercer precedent a l’ Ajuntament Ple a efectes de la seva consideració en el procés d’ elaboració i aprovació del pressupost general que hagi d’ atendre aquest compromís futur assumit amb la licitació del contracte de referència. 2. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Proposta de resolució En conseqüència, a l’empara del que preveu l’acord quart de la resolució esmentada i considerant que no hi ha cap obstacle legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde, president de l’ Àmbit d’Economia i Hisenda, que elevi proposta a l’ Ajuntament Ple per tal de donar-ne compte de la resolució a què es fa referència en els antecedents d’aquest document. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada, l’ Ajuntament Ple resol de conformitat prenent nota de la resolució indicada. 6 AP-2014/2800 DONAR COMPTE. Resolució del regidor d'Economia i Hisenda de data 20/01/2014 d'aprovació del contracte de submin istrament d'un sistema de reconeixement de matrícules. Tipus de decisió: Donar compte de la resolució dictada en data 20 de gener

de 2014 pel regidor de l’ Àmbit d’ Economia i Hisenda Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Òrgan al qual s’adreça: L’ Ajuntament Ple Núm. expedient: 44/OBR-12/13

Antecedents En data 20 de gener de 2014 el regidor de l’ Àmbit d’ Economia i Hisenda aprovà una

Secretaria General


resolució, la part dispositiva de la qual es transcriu literalment a continuació: “PRIMER.- Aprovar el Plec de prescripcions tècniques i de clàusules administratives particulars que conformen l’expedient de contractació indexat amb el número 44/OBR- 12/13 corresponent al contracte de subministrament, a títol d’ arrendament, instal·lació i manteniments inclosos, d’un sistema mòbil de reconeixement automàtic de matrícules i localització de vehicles per al control de les infraccions d’ estacionament, per a la Guàrdia Urbana de l’Ajuntament de Badalona, pel termini de 48 mesos a comptar de la data de l’acta de recepció que s’ aixequi per part del responsable del contracte en el moment del seu lliurament, instal·lació i posada en marxa, i amb un pressupost màxim de licitació de 49.215,86 euros (IVA inclòs al tipus del 21%). SEGON.- Procedir a l’ obertura del procediment obert d’ adjudicació d’ aquest contracte mitjançant tramitació ordinària, segons allò previst als articles 110, 150 i 157 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’ aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic. TERCER.- Autoritzar i disposar la despesa que se’ n derivarà de la formalització del contracte de referència per a l’exercici econòmic 2014 (havent-se previst que la seva entrada en vigor tingui lloc al mes d’ abril d’ enguany, és a dir, per al període comprès entre l’ 1 d’abril i el 31 de desembre) que s’ estima en 9.227,97 euros (IVA inclòs al tipus del 21%) amb càrrec a la partida pressupostària número 440/1320/20400 del pressupost municipal del 2014 en pròrroga del 2012. Sotmetre la despesa que se’ n derivi del contracte de referència per als futurs exercicis que comprengui la seva execució, atenent la durada establerta per aquest contracte (48 mesos) a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient als pressupostos municipals corresponents a aquelles anualitats per atendre el seu pagament, d’acord amb el que disposen els articles 110.2 del TRLCSP i l’article 174 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. La manca o insuficiència de consignació pressupostària per atendre el pagament que del contracte de referència se’ n derivi per a les futures anualitats podrà constituir causa per a la modificació i/o resolució del contracte a l’ empara d’ allò previst en els plecs reguladors de dita contractació. QUART.- Donar compte a l’ Ajuntament Ple del compromís de despesa aprovat en l’ acord precedent a efectes de la seva consideració en el procés d’elaboració i aprovació del pressupost general que hagi d’atendre els compromisos futurs assumits. CINQUÈ.- Procedir a la publicació de l’anunci de licitació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en el perfil de contractant de l’Ajuntament de Badalona, d’acord amb les previsions de l’article 142 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’ aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic. SISÈ.- Comunicar aquesta resolució a la cap del Departament de Compres, a l’ intendenta en cap de la Guàrdia Urbana i a l’ Intervenció municipal.” 1.1.1.2 Fonaments de dret 1. En compliment de l’ acord quart abans transcrit, cal donar compte del contingut de l’ acord tercer precedent a l’ Ajuntament Ple a efectes de la seva consideració en el procés d’ elaboració i aprovació del pressupost general que hagi d’ atendre aquest compromís futur assumit amb la licitació del contracte de referència. 2. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. 1.1.1.3 Proposta de resolució En conseqüència, a l’empara del que preveu l’acord quart de la resolució esmentada i considerant que no hi ha cap obstacle legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde, president de l’ Àmbit d’Economia i Hisenda, que elevi proposta a l’ Ajuntament Ple per tal de donar-ne compte de la resolució a què es fa referència en els antecedents d’aquest document.

Secretaria General


RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada, l’ Ajuntament Ple resol de conformitat prenent nota de la resolució indicada. 7 AP-2014/2801 DONAR COMPTE. Informe d'Intervenció emès en compliment de l'ordre HAP/2105/2012, de l'1 d'octubre, referit al 4rt trimestre de 2013. INFORME DE INTERVENCION QUE SE EMITE EN CUMPLIMIENTO DE LA ORDEN HAP/2105/2012, DE UNO DE OCTUBRE, POR LA QUE SE DESARROLLAN LAS OBLIGACIONES DE SUMINISTRO DE INFORMACION PREVISTAS EN LA LEY ORGANICA 2/2012, DE 27 DE ABRIL, DE ESTABILIDAD PRESUPUESTARIA Y SOSTENIBILIDAD FINANCIERA. El suministro de la información, contenida tanto en el presente informe como en la transmitida a través de la Oficina Virtual de Coordinación de las Entidades Locales de acuerdo con la orden HAP/2105/2012 de uno de octubre, se efectúa de conformidad con el artículo 10 del Real Decreto Ley 7/2012, de 9 de marzo, por el que se crea el Fondo para la financiación de los pagos a proveedores, en el ámbito subjetivo definido en el artículo 111 del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales para aquellas corporaciones locales que hayan concertado operaciones de endeudamiento previstas en el citado Real Decreto Ley. 1) ANTECEDENTES 1.a) Sobre los datos de la operación financiera que da lugar a la aprobación del PLAN DE AJUSTE: En fecha de 27 de marzo de 2012, atendiendo a lo previsto en los reales decretos leyes 4/2012 de 24 de febrero y 7/2012 de 9 de marzo, se aprobó un plan de ajuste que respondía a la proyección económica durante un período de 10 años incorporando entre sus obligaciones tanto el gasto financiero como el de devolución del préstamo solicitado en el mismo expediente destinado al pago a proveedores que cumplieran las condiciones figuradas en la ley a la que me remito para no ser reiterativo. La aprobación del PLAN DE AJUSTE, entre otras, tiene por objeto asegurar la devolución del préstamo en las condiciones de plazos y tipos de interés en que el Ayuntamiento se comprometió. El Ayuntamiento de Badalona, junto con sus Organismos Autónomos y Sociedades Mercantiles de capital cien por cien municipal, solicitó para el pago a proveedores la cantidad de 31.036.946,75 euros, según el siguiente detalle:

Operación

endeudamiento Operación

endeudamiento Total

Operaciones

Aprobada

15/05/2012 Aprobada

20/07/2012 Endeudamiento

ICO

Ayuntamiento de Badalona 26.791.573,58 59.194,14 26.850.767,72

Badalona Serveis Asistencials S.A. (BSA) 2.101.159,85 95.822,42 2.196.982,27

Institut Mpal de Serveis Personales (IMSP) 1.336.622,37 17.599,51 1.354.221,88

Badalona Cultura S.L. 400.836,41 0,00 400.836,41

Institut MPLA de Promoció a l’Ocupació (IMPO) 200.909,52 0,00 200.909,52

Secretaria General


Operación

endeudamiento Operación

endeudamiento Total

Operaciones

Aprobada

15/05/2012 Aprobada

20/07/2012 Endeudamiento

ICO

Escola de Música de Badalona 11.912,45 0,00 11.912,45

Badalona Comunicació, SA 0,00 21.316,50 21.316,50

Museo Municipal de Badalona 0,00 0,00 0,00

Ens de Gestió Urbanistica S.A. (ENGESTUR) 0,00 0,00 0,00

Reactivació Badalona S.A. (REBASA) 0,00 0,00 0,00

TOTAL PRESTAMOS CONCEDIDOS 30.843.014,18 193.932,57 31.036.946,75

Los préstamos concertados con diferentes entidades y fechas, todas ellas antes de 31 de julio, fueron destinados al pago a proveedores por el importe referido de 31.036.946,75 euros. 1.b) Sobre las entidades consideradas en la consolidación de la información aprobada por el Ayuntamiento Pleno en fecha 27 de marzo de 2012 remitida al Ministerio de Economía y Administraciones Públicas. Cuando se procedió a la consolidación, ninguna de las cinco Sociedades Mercantiles había sido sectorizada por la Intervención General de la Administración del Estado. Dada la información histórica y los criterios de análisis de los servicios municipales, consideraron como sector privado tanto a la sociedad mercantil Ens de Gestió Urbanística S.A (ENGESTUR) y Badalona Serveis Asistencials, S.A (BSA). Clasificadas posteriormente por la IGAE, ambas han sido consideradas como sector de las Administraciones Públicas. Además tambien se ha considerado administració pública por la IGAE la empresa Marina Badalona, SA, de la cual este Ayuntamiento tiene el 50% del capital social. 1.c) Memoria explicativa de los criterios y medidas previstas llevar a cabo y cuyo reflejo cuantitativo figura en el plan de ajuste aprobado: Trascrito literalmente dice:

“PLAN DE AJUSTE DEL AYUNTAMIENTO DE BADALONA

PREVISTO EN EL REAL DECRETO-LEY 4/2012 1. INTRODUCCIÓN La presente memoria que justifica y desarrolla la valoración económica proyectada de la ejecución presupuestaria para el período 2011-2022, en sus secciones de ingresos y gastos, tiene su origen en el plan económico financiero aprobado por el Ayuntamiento Pleno en fecha de veintinueve de noviembre del pasado ejercicio 2011. En el referido plan se acordaron las líneas maestras de actuación en los presupuestos futuros mediante la concreción de las hipótesis que sirvieron de base para su cuantificación económica. Siguiendo las mismas líneas de actuación, se confeccionó y aprobó el Presupuesto General para el ejercicio 2012, presupuesto que al día de la fecha se encuentra en fase de exposición al público. Las cifras figuradas en la proyección económica de ejercicios futuros, siempre teniendo presente criterios de prudencia, han concretado las actuaciones de cada uno de los apartados de la memoria en que se refiere a la cumplimentación del plan de ajuste.

Secretaria General


Es importante resaltar que tanto en la sección de gastos y de ingresos del ejercicio 2012 como en su comparación con las del ejercicio cerrado 2011 existen aparentes y en algunos casos importantes diferencias entre los cuadros A1 y A2 que recogen los derechos y obligaciones reconocidos y presupuestados para los ejercicios 2011 y 2012, y los B1 y B2 que recogen las medidas de ahorro. Estas provienen básicamente de la no consideración en los cálculos de los programas de actuación con financiación compartida entre Ayuntamiento y otras Instituciones Públicas. 2. DESCRIPCIÓN MEDIDAS DE INGRESSOS Medida 1: Subidas tributarias, supresión de exenciones y bonificaciones voluntarias Como consecuencia de la aplicación del articulo 8.1.a) del Real Decreto Ley 20/2011, de 30 de diciembre, de medidas urgentes en materia presupuestaria, el tipo impositivo vigente del IBI, del 0.9951 se fijará, para el año en curso, al 1.0946 (dentro de los límites establecidos por el articulo 72 del TRLLRHL) y los ingresos por este concepto crecerán de 40.9 millones a 44.9 millones de euros. Medida 2: Refuerzo de la eficacia de la recaudación ejecutiva y voluntaria (firma de convenios de colaboración con Estado y/o CCAA) El Ayuntamiento Pleno, en sesión ordinaria de fecha 31/01/2012 aprobó la delegación al Organismo de Recaudación y Gestión Tributaria de la Diputación de Barcelona (ORGT) las funciones de recaudación del conjunto de tributos i otros ingresos de derecho público de la Corporación y la gestión y recaudación de las sanciones de circulación. Con esta medida se pretende incrementar los ingresos líquidos de la Corporación mediante el uso de la plataforma tecnológica del ORGT, utilizando las aplicaciones de recaudación que agilizan notablemente procedimientos de recaudación ejecutiva (embargos de c/c., salarios, fincas, AEAT, etc.). Actualmente se trabaja en el proceso de integración de datos para que sea operativo a partir del 15/4/2012. Experiencias realizadas ya en otros municipios de la provincia de Barcelona han supuesto un incremento considerable de los ingresos líquidos. Medida 3 Dentro del periodo de vigencia del plan se ha previsto un conjunto de actuaciones a realizar por los servicios de gestión tributaria y la inspección municipal con las previsiones de incremento de ingresos que se detalla a continuación: 2012 2013

Descripción concepto

ACTUACIONE

S ACTUACION

ES Impuesto sobre Bienes Inmuebles Urbanos 2.150.000,00 0,00 Impuesto sobre Incremento Valor de los Terrenos Urbanos 400.000,00 100.000,00 Impuesto sobre Construcciones Instalaciones y obras 170.000,00 0,00 Tasa por Entrada de Vehículos 30.000,00 0,00 Otras Tasas para Utilización Privativa Dominio Público 50.000,00 0,00 2.800.000,00 100.000,00 Impuesto sobre bienes inmuebles Los ingresos provenientes del IBI se ajustan considerando la previsión de incorporación de altas pendientes del periodo 2007-2011 todavía no realizadas. Con tal de asegurar esta previsión se ha establecido un plan de trabajo para agilizar el cierre de los expedientes pendientes, coordinando con la Gerencia del Catastro de Barcelona los trabajos necesarios para proceder a las notificaciones de las nuevas altas y su inclusión en el padrón del año 2012. En concreto, referido al ejercicio de 2011, se han realizado liquidaciones de abonarés por un importe global de 769.697,95 que ya estarán incorporadas en el padrón del ejercicio de 2012 (ver detalle individualizado en el anexo IBI).

Secretaria General


Se ha de remarcar que las liquidaciones de abonarés son un proceso regular que también se efectuará en los ejercicios 2012-2022, de los expedientes de altas y modificaciones de fincas aún pendientes a fecha de hoy. Por otra parte, ya se están efectuando trabajos de revisión de los datos jurídicos de ciertas zonas de la cuidad, con la finalidad de verificar el año de construcción y/o reformas realizadas en los inmuebles para poder actualizar su valor catastral. La valoración del impacto se hace a partir de una muestra significativa de 19 fincas tal como se muestra en el anexo IBI del informe. La cuantificación aproximada de estas actualizaciones y actuaciones se indica a continuación:

Impuesto de Bienes Inmuebles Situación a 15/09/2011 Valor catastral con altas en fecha 4.379.863.326,51 Valor Catastral Padrón 2011 4.366.422.463,06 Diferencia de valor 13.440.863,45 Incremento cuota prevista 2012 134.342,77 Situación prevista a 15/02/2012 Valor catastral actualizado 2012 i altas en fecha 4.433.626.780,31 Valor Catastral Padrón 2011 4.366.422.463,06 Diferencia de valor 67.204.317,25 Incremento cuota prevista 2012 671.713,87 Incremento cuota para abonares de 2012 842.697,95 Incremento revisión reforma- mediana- total 635.926,79 Incremento cuota prevista 2012 2.150.338,61

También se está evaluando la conveniencia de plantear al Centro de Gestión Catastral que elabore una nueva ponencia de valores con la finalidad de proceder a la revisión de los valores catastrales de las fincas del municipio. Esta medida, en el caso de efectuarse, tendría efectos impositivos más allá de lo que contempla el Plan de Ajuste y contribuiría a la sostenibilidad de los ingresos municipales de los años posteriores al plan, consolidando el efecto del ajuste presupuestario que comportará para las finanzas municipales la ejecución de este plan de saneamiento. En el plan de ajuste no se contempla la variación del tipo impositivo del impuesto, aunque sería una medida que se podría aplicar durante la vigencia del plan si la evolución de los ingresos no fuera la prevista. Impuestos sobre el incremento de valores de los terrenos (IMVTNU) Los ingresos procedentes del IMVTNU se ajustan considerando la previsión de liquidaciones complementarias derivadas de la revisión de las declaraciones -autoliquidaciones presentadas en el periodo 2007-2010. Para asegurar esta previsión se ha establecido un plan de trabajo conjunto de los departamentos del ámbito de Hacienda (Inspección y Gestión Tributaria), para agilizar el cierre de los expedientes pendientes y proceder a notificar y liquidar las liquidaciones en los ejercicios 2012 y 2013. El estado actual de las tareas de gestión que se llevan a cabo actualmente es el siguiente:

FASE DEL EXPEDIENT NÚMERO EXP.

CUOTAS PREVISTAS

SANCIÓN PREVISTA

SANCIÓN PREVISTA BONIFICADA

En trámite de requerimiento (1) 227 372.760,19 130.466,06 97.849,55

Secretaria General


En trámite de propuesta de liquidación 142 212.647,34 74.426,57 55.819,93 En trámite de pendiente decretar liquidación 108 197.881,50 69.258,53 51.943,89 783.289,03 274.151,16 205.613,37 LIQUIDACION MEDIA PLUSVÀLIA 1.642,12 NOTAS 1. En estos casos no tenemos aún la escritura y, por tanto, no podemos saber el importe de la liquidación. Por este motivo, el cálculo se ha hecho sobre una media

Las previsiones del cuadro son superiores a lo que prevé el plan, ya que estamos considerando propuestas de liquidación sobre una estimación de liquidación de expedientes ya tramitados. Por otra parte tenemos pendientes de incorporar, a la fase de comprobación inicial, 1.423 expedientes del periodo 2008-2011, de difícil estimación en cuanto a cuotas, pero en todo caso podemos asegurar que el impacto económico será superior al que muestra el cuadro anterior. Ingresos del capítulo II (Impuestos indirectos) Impuesto sobre Construcciones Instalaciones y Obras (ICIO) Los ingresos provenientes del ICIO se ajustan considerando la previsión de liquidaciones complementarias derivadas de la revisión de las declaraciones -autoliquidaciones presentadas en el periodo 2007-2010. Para asegurar esta previsión se ha establecido un plan de trabajo conjunto de los ámbitos de Urbanismo y Hacienda para agilizar el cierre de los expedientes pendientes y proceder a liquidar y notificar las liquidaciones en los ejercicios 2012 y 2013. La gestión de esta revisión es compleja en sus vertientes técnica y jurídica y su impacto se ha evaluado de forma prudente. Posiblemente el impacto real de la medida, una vez realizada, sea superior a la contemplada en el plan de Ajuste. El estado actual de les tareas de gestión que se están efectuando actualmente es el siguiente: ICIO

FASE DEL EXPEDIENTE NÚMERO EXP.

BASES IMPONIBLES

CUOTES PREVISTAS

SANCIÓN PREVISTA

SANCIÓN PREVISTA BONIFICADA

En trámite de requerimiento 205 6.754.431,39 270.177,23 94.562,03 70.921,52 En trámite de propuesta de liquidación 40 1.825.783,81 73.031,37 25.560,98 19.170,73 En trámite de pendiente decretar liquidación 181 7.843.385,17 313.735,39 109.807,39 82.355,54

656.943,99 229.930,40 172.447,80 Las previsiones del cuadro son superiores a lo que prevé el plan, ya que estamos considerando propuestas de liquidación sobre una estimación de liquidación de expedientes ya tramitados. Se ha de añadir que debido a la actual situación económica es posible que algunos expedientes desistan o que la inactividad lleve a su caducidad. Por otra parte tenemos pendientes de incorporar a la fase de comprobación inicial, 648 expedientes del periodo 2008-2011, de difícil estimación en cuanto a bases imponibles y cuotas, pero en todo caso podemos asegurar que el impacto económico será superior al que muestra el cuadro anterior. Ingresos del capítulo III (Tasas, precios públicos y otros ingresos)

Secretaria General


Tasa por Entrada de Vehículos Los ingresos provenientes de esta tasa se han ajustando teniendo en cuenta la previsión de las liquidaciones derivadas de la revisión de las licencias actuales y de la revisión del padrón a realizar, ya que se ha detectado, por parte de los servicios de gestión tributaria, la existencia de hechos imponibles que no tienen la correspondiente licencia para la utilización de la entrada de vehículos. Esta actuación se llevará a cabo en el ejercicio de 2012. Otras Tasas para la Utilización Privativa del Dominio Público Los ajustes contemplados en el plan responden básicamente al incremento de la demanda que se ha producido en las licencias para utilización del dominio público por parte de empresas y particulares durante el segundo semestre del 2011. En este momento se están efectuando los trabajos para confeccionar el correspondiente padrón del año 2012 y la previsión de incremento de 50.000 euros corresponde exclusivamente a les cuotas de los padrones - liquidaciones que se efectuarán por las variaciones 2011-2012. Medida 5: Otras medidas por el lado de los ingresos El conjunto de otras medidas de ajuste incluye las variaciones resultantes de la liquidación de la participación de tributos del estado, bien por ser positiva (ejercicio 2010), bien por finalizar la devolución de las negativas (ejercicio 2008 y 2009), tal y como se detalla a continuación:

Año Descripción Importe Miles Euros 2012 Estimación de la liquidación PTE 2010 6.636,00 2016-2022 Reintegro PTE Liquidación 2008 1.144,36 2017-2022 Reintegro PTE Liquidación 2009 4.618,68

La previsión de incremento de los ingresos corrientes consolidados por la evolución prevista de las variaciones de ordenanzas, precios públicos y otros ingresos corrientes se detalla a continuación: Año Incremento % 2013 1,00 2014 1,50 2015 1,50 2016 1,50 2017 1,50 2018-2022 (*) 2 (*) anual

ANEXO IBI

Referencia Cad Año const

Valor Catastra actual

Reforma aplicada Nuevo valor

Diferencia de valor

7291820 DF3879A 1900 34.210,89 TOTAL 1990 44.119,49 9.908,60 7291839 DF3879A 1900 92.707,92 TOTAL 1990 113.422,62 20.714,70 7388901 DF3878G 1900 179.806,44 TOTAL 1990 224.245,18 44.438,74 7388906 DF3878G 1900 23.600,01 TOTAL 1990 31.422,56 7.822,55 7388913 DF3878G 1900 48.413,79 TOTAL 1990 64.406,16 15.992,37 7388914 DF3878G 1900 48.562,44 TOTAL 1990 64.468,23 15.905,79 7388915 DF3878G 1900 13.568,36 TOTAL 1990 17.814,57 4.246,21 7388917 DF3878G 1900 16.949,13 TOTAL 1990 20.666,01 3.716,88 7388918 DF3878G 1900 18.147,86 TOTAL 1990 22.121,08 3.973,22 7388922 DF3878G 1900 127.598,48 TOTAL 1990 155.881,66 28.283,18 7388925 DF3878G 1920 46.046,32 TOTAL 1990 56.550,70 10.504,38 7388930 DF3878G 1930 53.231,82 TOTAL 1990 77.356,48 24.124,66 7388931 DF3878G 1935 102.377,03 TOTAL 1990 129.264,59 26.887,56

Secretaria General



Valor Catastra actual


Diferencia de valor

7388932 DF3878G 1900 41.360,37 TOTAL 1990 64.861,45 23.501,08 7388939 DF3878G 1915 91.944,92 TOTAL 1990 121.028,17 29.083,25 7388940 DF3878G 1825 35.390,40 TOTAL 1990 40.946,62 5.556,22 7388942 DF3878G 1900 34.784,21 TOTAL 1990 52.639,56 17.855,35 7388943 DF3878G 1816 46.552,30 TOTAL 1990 53.796,58 7.244,28 7388944 DF3878G 1880 46.955,49 TOTAL 1990 58.310,54 11.355,05 Total Diferencia de valores 311.114,07 Media valor por finca 16.374,42

Cuota Diferencial 162,94

Referencias catastrales afectadas 5.000 814.709,50


Valor Catastral actual


Diferencia de valor

7291820 DF3879A 1900 34.210,89 MEDIA 1990 39.644,82 5.433,93 7291839 DF3879A 1900 92.707,92 MEDIA 1990 104.067,66 11.359,74 7388901 DF3878G 1900 179.806,44 MEDIA 1990 204.176,41 24.369,97 7388906 DF3878G 1900 23.600,01 MEDIA 1990 27.889,93 4.289,92 7388913 DF3878G 1900 48.413,79 MEDIA 1990 57.183,87 8.770,08 7388914 DF3878G 1900 48.562,44 MEDIA 1990 57.285,20 8.722,76 7388915 DF3878G 1900 13.568,36 MEDIA 1990 15.896,85 2.328,49 7388917 DF3878G 1900 16.949,13 MEDIA 1990 18.807,56 1.858,43 7388918 DF3878G 1900 18.147,86 MEDIA 1990 20.134,47 1.986,61 7388922 DF3878G 1900 127.598,48 MEDIA 1990 143.724,88 16.126,40 7388925 DF3878G 1920 46.046,32 MEDIA 1990 52.145,71 6.099,39 7388930 DF3878G 1930 53.231,82 MEDIA 1990 71.115,49 17.883,67 7388931 DF3878G 1935 102.377,03 MEDIA 1990 116.717,17 14.340,14 7388932 DF3878G 1900 41.360,37 MEDIA 1990 60.039,10 18.678,73 7388939 DF3878G 1915 91.944,92 MEDIA 1990 106.927,50 14.982,58 7388940 DF3878G 1825 35.390,40 MEDIA 1990 35.390,53 0,13 7388942 DF3878G 1900 34.784,21 MEDIA 1990 47.497,60 12.713,39 7388943 DF3878G 1816 46.552,30 MEDIA 1990 46.551,85 -0,45 7388944 DF3878G 1880 46.955,49 MEDIA 1990 51.581,72 4.626,23 Total Diferencia de valores 174.570,14

Media valor por finca 9.187,90

Cuota Diferencial 91,43 Referencias catastrales afectados 5.000,00 457.144,07

3. DESCRIPCIÓN MEDIDAS DE GASTOS Gasto de personal El ajuste de los gastos de personal tiene su inicio con la formación del nuevo consistorio y culmina con la aprobación del Plan económico-financiero 2012-2014 (PEF). En este plan ya se indicaba la reducción del importe del capítulo I del Ayuntamiento, tal y como se detalla en el cuadro adjunto. Créditos Obligaciones Previsión Previsión Previsión Iniciales 2011 Estimadas 2011 2012 2013 2014 Gasto de personal 55.399.602,38 52.655.870,49 51.333.870,51 51.333.870,51 51.333.870,51

Este ajuste se basa en los siguientes hechos y supuestos:

Secretaria General


• La aprobación de un nuevo cartapacio municipal ha dado lugar a la modificación del número, nivel de dedicación y retribuciones de los miembros del consistorio.

• La modificación del número y retribuciones de la plantilla de personal eventual de confianza con funciones de asesoramiento.

• La modificación del número y retribuciones de la plantilla de personal eventual directivo.

• Tasa de reposición mínima de la plantilla de personal derivada de jubilaciones y otras situaciones que se produzcan en el ejercicio 2012, excepto los de circunstancias extraordinarias.

• Revisión de los diferentes complementos de productividad satisfechos hasta la fecha y su adecuación en función de las medidas de racionalización y modernización a ejecutar como consecuencia de la implantación de la nueva organización municipal.

• Revisión de los trabajos extraordinarios realizados y tender a su reducción significativa mediante acciones de reorganización administrativa de los servicios municipales.

• Ahorro de cotizaciones a la Seguridad Social derivadas del proceso de funcionarización de determinados puestos de trabajo de la plantilla laboral.

• Anulación de la aportación voluntaria municipal al plan de pensiones, de acuerdo con lo previsto en el RD 20/2011.

Con la aplicación de algunas de estas medidas ya en el ejercicio 2011 se consiguió que el gasto final del capítulo I fuera de 52.358.189,94 euros, casi 300.000.- euros menos que la estimación que se hizo en el PEF. Además, el presupuesto para el 2012, actualmente en fase de exposición pública, prevé unos créditos iniciales para el capítulo I de 50.771.981,80 euros, importe también inferior a la previsión realizada en el PEF para este año. No obstante, el Plan de Ajuste previsto en el Real Decreto-Ley 4/2012 indica que la información deberá expresarse en términos consolidados conforme a la normativa de estabilidad presupuestaria, por lo que al gasto de personal del ayuntamiento tendremos que añadir los gastos de personal de sus cuatro organismos autónomos y el de las tres empresas municipales que no se financian mayoritariamente con ingresos de mercado. Por todo esto a continuación hablaremos de los gastos de personal en términos consolidados, detallando sus importes y medidas que se prevén aplicar (la mayoría son las previstas en el PEF, que se han hecho extensivas a sus organismos autónomos y empresas municipales) con la cuantificación del ahorro que supondrá su aplicación. Para ello exponemos el gasto consolidado de personal del ejercicio 2011 y el presupuestado para 2012, en base a lo que podemos obtener el ahorro obtenido en este ejercicio. OBLIG 2011 PRESS 2012 DIFERENCIA

Articulo Descripción Total Gastos de

Personal Total Gastos de

Personal Total Gastos de Personal

10 Altos cargos 1.776.712,08 1.606.226,60 170.485,48 11 Personal eventual 1.410.292,85 1.316.041,83 94.251,02 12 Personal funcionario 14.320.457,61 14.925.385,92 -604.928,31 13 Personal Laboral 32.359.262,50 32.109.378,51 249.883,99 14 Otro personal 7.697.209,86 1.201.137,59 6.496.072,27 15 Incentivos al rendimiento 5.857.700,25 4.064.682,95 1.793.017,30

16

Cuotas, prestaciones y gastos sociales a cargo del empleador 18.623.508,62 16.884.014,06 1.739.494,56

Total Gastos de Personal 82.045.143,77 72.106.867,46 9.938.276,31 Estas diferencias se distribuyen en el cuadro B.2, Descripción medida de gastos, del plan de ajuste de la siguiente forma:

Secretaria General


Medida 1. Reducción de costes de personal (reducción de sueldos o efectivos) Para el ejercicio 2012 esta medida supondrá una reducción de 2.454.896,21 euros que principalmente se concreta en medidas como:

• Un análisis de los complementos de productividad que conlleva la congelación de algunos de ellos, reducción de otros y hasta su supresión en algún caso.

• Ahorro de cotizaciones sociales derivadas del proceso de funcionarización de determinadas plazas de la plantilla del personal laboral. Debido a este proceso, se incrementa el gasto del personal funcionario debido que aumenta el personal de esta categoría.

• Tasa de reposición mínima de las variaciones de la plantilla de personal derivadas de jubilaciones y de la no renovación del personal con fecha cierta de finalización de contrato, excepto en algunos casos debido a circunstancias extraordinarias.

Por un principio de prudencia no se ha tenido en cuenta el importe destinado a recoger el gasto de 6.500.000.- euros, aproximadamente, correspondiente a los artículos otro personal y cuotas de seguridad social debido a que se financian con programas de ocupación subvencionados. Medida 2. Regulación del régimen laboral y retributivo de las empresas públicas El cálculo de esta medida para el ejercicio 2012 supone un ahorro de 756.973,22 euros, debido principalmente a la reducción del tamaño de la empresa municipal Badalona Comunicació, SA. Esta adecuación, permitirá su viabilidad futura. Medida 6. Reducción del número de personal de confianza y su adecuación al tamaño de la entidad local Dentro de esta medida también se ha incluido el ahorro que suponen las retribuciones y dietas de los concejales y del personal de confianza, siendo su desglose:

Ahorro de las retribuciones y dietas de concejales 136.083,59 euros Ahorro del personal de confianza 94.251,02 euros

Total Ahorro 230.334,61 euros Para la proyección del capitulo I se ha previsto lo siguiente: - Para los ejercicios 2013 y 2014 Incremento del 0% - Para los ejercicios 2015 hasta el 2022 Incremento del 2% anual Como resumen, creemos que los futuros incrementos unitarios del coste de personal que se pudieran aprobar en la Leyes de presupuestos generales del Estado de los próximos ejercicios se compensarían con las medidas aquí descritas. Además, el soporte jurídico de todas estas medidas son los acuerdos plenarios de fecha 29 de noviembre de 2011 y de 28 de febrero de 2012 por los que se aprueban el plan económico financiero 2012-2014 y el presupuesto general para el ejercicio 2012 (actualmente en exposición pública) respectivamente. Gastos corrientes en bienes y servicios En este apartado se impone la negociación con las empresas adjudicatarias de los grandes contratos, con la finalidad de reducir el gasto público manteniendo unos estándares de prestación de servicios adecuados. La cuantificación del ahorro por este concepto, siendo prudentes debido a que algunas negociaciones aún están abiertas, se estima en unos 5.000.000.- de euros para el 2012. El ahorro que supone este capítulo figura dentro del cuadro B.2 medida 7. Para la proyección de los ejercicios posteriores se ha estimado un incremento del 1% anual del gasto para los ejercicios 2013-14 y a partir del 2015 un incremento del 2% anual. Transferencias corrientes Dentro del capítulo IV, transferencias corrientes, se ha realizado un análisis donde por un lado se ha tenido en cuenta la situación económica actual con la imperiosa necesidad de recortar el gasto público y por otro lado, no menos importante, debido a la situación económica actual, la necesidad de no dejar sin una cobertura mínima a familias y entidades sin animo de lucro. Por todo lo expuesto en el apartado anterior y una vez tenido en cuenta las operaciones internas, el cuadro resumen del capítulo IV es el que se expone a continuación:

Secretaria General


OBLIG 2011 PRESS 2012 DIFERENCIA

Articulo Descripción Total Gastos Transferencias corrientes

41 A OOAA administrativos de la Entidad Local 0,00 0,00 0,00

44 A Empresas de la Entidad Local 8.135.956,29 5.392.671,06 2.743.285,23 46 A Entidades Locales 7.472.941,97 6.392.655,93 1.080.286,04 47 A Empresas Privadas 15.656,49 358.906,67 -343.250,18

48 A Familias e instituciones sin fines de lucro 2.728.929,80 5.083.258,36

-2.354.328,56

49 Al exterior 16.000,00 1.960,00 14.040,00

Total Transferencias corrientes 18.369.484,55 17.229.452,02 1.140.032,53 En él se puede observar como las aportaciones a empresas municipales no incluidas en los límites de la estabilidad presupuestaria y a entidades locales disminuyen, mientras que las ayudas a familias e instituciones sin fines de lucro se incrementan, así como las ayudas a empresas privadas por el impulso de planes para autónomos y para emprendedores. El ahorro que supone este capítulo (1.140.032,53 euros) figura dentro del cuadro B.2 medida 16. Para la proyección de los ejercicios posteriores se ha estimado un incremento del 1% anual del gasto para los ejercicios 2013 y 2014 y a partir del 2015 un incremento del 2% anual del gasto. 4. Endeudamiento El endeudamiento previsto en el plan de ajuste es el siguiente:

- Endeudamiento actual en las condiciones pactadas, considerando que a lo largo de toda su vigencia los tipos de interés aplicados serán ligeramente superiores a los actualmente vigentes:

- IRMH 3,650 E1 0,600 EUR3 1,000 EUR6 1,200 EUR12 1,500 PR. ICO 6,220

- No se ha tenido en cuenta la deuda correspondiente a la devolución de la

participación de los tributos del estado, por consignarse, presupuestariamente, como un menor importe de derechos reconocidos

- Endeudamiento relativo a la deuda de proveedores anterior a 1 de enero de 2012: Préstamo de 35.715.259,62 € a 10 años, con dos de carencia y un tipo de interés del 5%

- Préstamos destinados a financiar inversiones: Previsión de un préstamo de 30 millones de euros en cada uno de los tres mandatos locales que abarca el plan, a constituir en los años 2012 (4º trimestre), 2016 y 2020 (ambos en el 2º trimestre), en las siguientes condiciones:

o Período de vigencia: 10 años o Período de carencia: 2 años o Disposición: 10.000.000,- € al inicio, al cabo de un año y al cabo de dos o Tipo de interés: Euribor a 3 meses + 4 puntos

En la página siguiente se puede observar la evolución consolidada del subgrupo municipal sujeto a estabilidad presupuestaria, durante el período previsto en el plan de ajuste:

Secretaria General


- Deuda financiera a largo plazo - Importe anual del gasto financiero a largo plazo (intereses i amortizaciones)

EVOLUCION DEUDA FINANCIERA A LARGO PLAZO

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022

En

mile

s de

eur

os

Importe deuda

EVOLUCION GASTO FINANCIERO A LARGO PLAZO. IMPORTES ACUMULADOS

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

30.000,00

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022

En

mile

rs d

'eur

os

Intereses Amortitzación

”

Secretaria General


1.d) Sobre el cumplimiento de la presentación de la información solicitada en el articulo 10 “Pla de Ajuste” de la orden HAP/2015/2012

Informe Fecha envio al Ministerio de Hacienda y AAPP

Dentro del plazo

establecido Informe Seguimiento 3r. Trim. 2012 23/10/2012 SI Informe Seguimiento 4º. Trim. 2012 31/01/2013 SI Informe Seguimiento 1r. Trim. 2013 18/04/2013 SI Informe Seguimiento 2º. Trim. 2013 15/07/2013 SI Informe Seguimiento 3r. Trim. 2013 15/10/2013 SI

2) LEGISLACION APLICABLE Real Decreto Ley 4/2012, de 24 de febrero, por el que se determinan obligaciones de información y procedimientos necesarios para establecer un mecanismo de financiación para el pago a los proveedores de las entidades locales. Real Decreto Ley 7/2012, de 9 de marzo, por el que se crea el Fondo para la financiación de los pagos a proveedores. Orden HAP/537/2012, de 9 de marzo, por la que se aprueba el modelo de certificado individual, el modelo para su solicitud y el modelo de plan de ajuste, previstos en el Real Decreto ley 4/2012, de 24 de febrero, por el que se determinan obligaciones de información y procedimientos necesarios para establecer un mecanismo de financiación para el pago a los proveedores de las entidades locales. Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera, modificada por la Ley Orgánica 4/2012, de 28 de septiembre. Orden HAP/2105/2012, de uno de octubre, por el que se desarrollan las obligaciones de suministro de información previstas en la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera 3) SOBRE LA INFORMACION SOLICITADA EN EL ARTÍCULO 10 “Plan de Ajuste” DE LA ORDEN HAP/2105/2012, DE UNO DE OCTUBRE, POR EL QUE SE DESARROLLAN LAS OBLIGACIONES DE SUMINISTRO DE INFORMACION PREVISTAS EN LA LEY 2/2012, DE 27 DE ABRIL, DE ESTABILIDAD PRESUPUESTARIA Y SOSTENIBILIDAD FINANCIERA. 3.a) Homogeneidad en el tratamiento de la información: Cuando se procedió a la realización del plan de ajuste de acuerdo con el RD 4/2012, ninguna de las cinco Sociedades Mercantiles, la mayoría de capital del Ayuntamiento, había sido sectorizada por la Intervención General de la Administración del Estado. Por lo que para la realización del plan consolidado y, dada la información histórica y los criterios de análisis de los servicios municipales, se consideraron como sector privado tanto a la sociedad mercantil Ens de Gestió Urbanística S.A (ENGESTUR) y Badalona Serveis Asistencials, S.A (BSA). En la relación de sociedades mercantiles aportadas por el Ayuntamiento a la IGAE para su sectorización, no se incluyó Marina Badalona S.A. por entender que no pocedía dado que su participación de capital era del 50%. Posteriormente la IGAE ha considerado estas tres empresas como sector de las administraciones públicas, por lo que considero oportuno la revisión del plan para incluir las sociedades mercantiles reclasificadas, es decir: Ens de Gestió Urbanística, S.A (ENGESTUR), Badalona Serveis Asistencials, S.A (BSA) y Marina Badalona S.A. Como consecuencia de lo anterior se realizo una revisión del plan de ajuste incluiendo les tres sociedades mencionadas anteriormente. Esta revisión del plan de ajuste fue aprovado por el pleno en la cesio del dia 24 de septiembre y comunicada al Ministerio el pasado dia 27 de septiembre.

Secretaria General


Pero, de momento el seguimiento del plan de ajuste se realiza en función con el plan de ajuste inicial a la espera que el Ministerio apruebe la revisión mencionada y a su vez habilite en las plantillas de seguimiento los nuevos datos. 3.b) Sobre la información a aportar: Apartado a) del punto 1 del art.10: Avales públicos recibidos y operaciones o líneas de crédito contratadas identificando la entidad, total del crédito disponible y el crédito dispuesto: Revisados los estados contables y acuerdos municipales competentes sobre la materia, se manifiesta que no figuran ningun aval público recibido. Las operaciones o líneas de crédito contratadas al día de la fecha son: Situación de los préstamos a corto plazo Entitat Aprovat Formalitzats Disposat a 31/12/2013 Finalització B.Sabadell 1.500.000,00 15/01/2013 0,00 31/12/2013 Bankia 6.000.000,00 08/01/2013 0,00 31/12/2013 BBVA 6.000.000,00 19/02/2013 3.104.552,65 19/02/2014 Caixabank 6.000.000,00 13/03/2013 0,00 13/03/2014 Catalunya banc 1.500.000,00 19/03/2013 288.595,63 19/03/2014 21.000.000,00 3.393.148,28 PRESTECS LLARG TERMINI AJUNTAMENT BADALONA, OOAA I EMPRESES MUNICIPALS Saldo viu a Oblig. reconegudes 2013 Saldo viu a Termini

Entitat Import préstec 31-12-12 Amortització Interessos 31-12-13

CAIXABANC 8.000.000,00 6.120.426,07 989.503,89 69.555,63 5.130.922,18 31/12/2018

CAIXABANC 2.500.000,00 1.711.139,12 836.797,75 61.923,13 874.341,37 31/12/2014

CAIXABANC 1.500.000,00 1.112.544,08 544.377,84 39.498,64 568.166,24 31/12/2014

CAIXABANC 2.165.003,18 2.165.003,18 0,00 119.769,24 2.165.003,18 29/05/2022

CATALUNYABANC 17.361.231,21 10.850.769,45 1.085.076,96 51.601,44 9.765.692,49 31/12/2022

CATALUNYABANC 4.808.000,00 1.002.710,36 501.354,89 2.510,85 501.355,47 31/12/2014

CATALUNYABANC 5.357.000,00 1.170.025,06 520.011,13 3.007,94 650.013,93 31/03/2015

CATALUNYABANC 1.802.500,00 868.144,04 192.920,89 2.463,72 675.223,15 30/06/2017

CATALUNYABANC 3.914.500,00 2.094.837,30 418.967,46 6.000,72 1.675.869,84 31/12/2017

CATALUNYABANC 5.789.000,00 3.740.174,51 623.362,43 10.864,04 3.116.812,08 31/12/2018

CATALUNYABANC 2.500.000,00 2.500.000,00 803.709,63 122.999,26 1.696.290,37 10/04/2015

BANKIA 3.610.000,00 490.699,86 490.699,86 889,71 0,00 30/10/2013

BANKIA 9.982.800,00 6.335.977,87 1.260.111,71 16.378,78 5.075.866,16 21/12/2017

BANKIA 6.000.000,00 4.565.091,57 747.137,44 31.044,89 3.817.954,13 05/12/2018

BANKIA 4.034.398,64 2.920.412,02 1.094.184,39 99.003,14 1.826.227,63 22/07/2015

BANKIA 5.000.000,00 3.426.385,85 1.674.419,42 121.118,92 1.751.966,43 29/12/2014

BANKIA 15.751.976,66 15.751.976,66 0,00 871.408,54 15.751.976,66 29/05/2022

BBVA 7.835.000,00 2.693.281,25 979.375,00 7.796,31 1.713.906,25 26/07/2015

BBVA 6.000.000,00 2.062.500,00 750.000,00 5.970,38 1.312.500,00 26/07/2015

BBVA 12.414.654,31 9.310.990,56 1.551.831,76 104.040,44 7.759.158,80 04/12/2018

BBVA 5.000.000,00 3.333.333,32 1.666.666,68 136.606,09 1.666.666,64 31/12/2014

BBVA 2.165.752,03 2.163.701,56 0,00 119.697,23 2.163.701,56 29/05/2022

BANCO SANTANDER 6.000.000,00 2.062.500,00 750.000,00 5.137,03 1.312.500,00 30/09/2015

BANCO SANTANDER 2.167.640,65 2.167.640,65 0,00 119.915,15 2.167.640,65 29/05/2022

DEXIA SABADELL 2.300.000,00 690.000,00 230.000,00 3.807,63 460.000,00 03/12/2015

DEXIA SABADELL 12.414.654,31 9.310.990,71 1.551.831,80 71.208,29 7.759.158,91 05/12/2018

DEXIA SABADELL 4.034.398,63 2.881.713,31 1.152.685,32 85.490,66 1.729.027,99 30/05/2015

BANC SABADELL 1.185.350,74 1.185.350,74 0,00 65.574,29 1.185.350,74 29/05/2022

BANC SABADELL 650.021,20 650.021,20 0,00 35.959,55 650.021,20 29/05/2022

Secretaria General


B.SABADELL 6.509.714,25 0,00 0,00 6.509.714,25 31/12/2023

BANESTO 1.080.537,77 1.080.537,77 0,00 59.775,97 1.080.537,77 29/05/2022

BANCO POPULAR 1.989.645,70 1.989.645,70 0,00 110.068,36 1.989.645,70 29/05/2022

BANKINTER 931.929,32 931.929,32 0,00 51.554,88 931.929,32 29/05/2022

CAJA ESPAÑA 1.800.223,73 1.800.223,73 0,00 99.389,40 1.800.223,73 29/05/2022

CAJAMAR 954.933,20 954.933,20 0,00 52.827,47 954.933,20 29/05/2022

CAJAMAR 193.932,57 193.932,57 0,00 10.742,97 193.932,57 29/07/2022

BANKIA (Badalona Comunicació) 1.082.000,00 338.419,91 85.819,17 10.772,79 252.600,74 14/09/2016

BANKIA (Badalona Comunicació) 400.000,00 187.745,77 29.012,71 6.240,78 158.733,06 27/11/2018

TOTALS 112.815.708,27 20.529.858,13 2.792.614,26 98.795.564,39

PRESTECS ICO Apartado b) del punto 1 del art.1 del art.10: Deuda comercial contraída clasificada por su antigüedad y su vencimiento. Igualmente se incluirá información de los contratos suscritos con entidades de crédito para facilitar el pago a proveedores. Del cierre provisional de la contabilidad a 31 de diciembre tanto en el Ayuntamiento como en sus Organismos Autónomos y Empresas Municipales la deuda comercial contraída es la siguiente:

Pendientes pago al final del Trimestre

Dentro periodo legal pago al final del

trimestre

Fuera periodo legal pago al final del

trimestre TOTALES

Núm de

operac. Importe total

Núm de

operac. Importe total

Núm de

operac. Importe total Ayuntamiento de Badalona 747 4.405.324,20 972 7.970.254,57 1.719 12.375.578,77 Instituto Municipal de Promoción a la Ocupación (IMPO) 24 21.433,52 29 17.421,28 53 38.854,80 Badalona Serveis Asistencials S.A. (BSA) 990 1.494.941,47 3.048 4.176.823,61 4.038 5.671.765,08 Instituto Municipal de Servicios Personales (IMSP) 371 863.597,30 695 2.495.836,52 1.066 3.359.433,82 Badalona Cultura S.L. 14 12.631,89 28 25.781,81 42 38.413,70 Ens de Gestió Urbanistica S.A.(ENGESTUR S.A.) 210 186.820,77 366 305.794,23 576 492.615,00

Secretaria General


Museo Municipal de Badalona 45 39.275,71 14 6.092,47 59 45.368,18 Escola de Música de Badalona 12 7.476,11 4 1.627,17 16 9.103,28 Reactivació Badalona S.A. (REBASA) 25 19469,01 19 11.370,21 44 30.839,22 Badalona Comunicació, SA 33 24.195,30 20 49.249,68 53 73.444,98 Marina Badalona, SA 8 22.664,92 17 15.438,41 25 38.103,33

TOTALES 2.479 7.097.830,20 5.212 15.075.689,96 7.691 22.173.520,16 (*) Figuran les dos empreses municipales (ENGESTUR y BSA) i Marina Badalona que no estan en la consolidación Sobre el incumplimiento de la ley de morosidad: Como puede observarse, la demora media de pago a proveedores se sitúa muy por encima de lo previsto en la normativa vigente sobre la materia de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales.

Periode medio de pago (PMP)

Ayuntamiento de Badalona 135.60 Instituto Municipal de Promoción a la Ocupación (IMPO) 35,31 Badalona Serveis Asistencials S.A. (BSA) 189,88 Instituto Municipal de Servicios Personales (IMSP) 270,60 Badalona Cultura S.L. 58,51 Ens de Gestió Urbanistica S.A.(ENGESTUR S.A.) 75,23 Museo Municipal de Badalona 24.36 Escola de Música de Badalona 90.54 Reactivació Badalona S.A. (REBASA) 25,04 Badalona Comunicació, SA 11,31 Marina Badalona, SA 29,58 Unidades: días

En la casilla del informe trimestral de seguimiento de gastos del periodo medio del pago a proveedores, el dato que se declara es el del Ayuntamiento de Badalona. La principal causa de no poder hacer frente al cumplimiento de la norma es, junto a los posibles déficits estructurales del presupuesto, la capacidad de gestión de cobro de la organización. Al día de la fecha, en la contabilidad del Ayuntamiento y sus organismos autonomos figuran entre otros, derechos reconocidos pendientes de cobro, que pertenecen a entidades de derecho público, por importes muy significativos, que de haberse cobrado, hubiera rebajado considerablemente el período medio de pago a proveedores. Apartado c) del punto 1 del art.1 del art.10: Operaciones con derivados El Ayuntamiento de Badalona, sus OOAA y Empresas Municipales al día de la fecha, en su estructura financiera no figuran operaciones con derivados. Apartado d) del punto 1 del art.1 del art.10: Cualquier otro pasivo contingente. Respecto a este apartado y en referencia a lo manifestado en el informe del 4 trimestre del 2012 y sucesivos informe trimestrales, donde se establecia unas cantidades en concepto de expropiaciones e intereses de demora, y viendo el informe del departamento de Gestió Urbanística i Habitatge que a 31 de diciembre que cuantifica la mismas en:

Secretaria General


Expedient Adreça Concepte Autoritzada Despesa

Reconeguda Obligació

Pendent reconèixer

amb finançament

Pendent reconèixer

sense finançament

1/EXU-1/03 Colom 4-8 (Mobba) just preu - - 4.053.356,34

53/EXU-11/07 Bonavista 35 just preu 18/12/2013 - 268.999,49

53/EXU-11/07 Bonavista 35 interessos 28/11/2013 05/12/2013 5.424,21

17/EXU-7/04 Coll i Pujol 120 interessos 28/11/2013 05/12/2013 158.548,43

34/EXU-3/99 Martí Pujol 336 just preu 04/06 i 30/12/2013 11/06 i 31/12/2013

34/EXU-3/99 Martí Pujol 336 interessos 10/12/2013 - 169.126,93 93.410,61

44/EXU-5/97 Mestre Lluís Millet just preu 30/12/2013 31/12/2013

44/EXU-5/97 Mestre Lluís Millet interessos - - 207.223,98

19/EXU-5/13 Carretera Mataró

2-20 mínim

indiscutit 1.050.000,00

51/EXU-17/03 Bernat Metge IVA 28/11/2013 03/12/2013 319,35

17/EXU-5/05 Santa Bàrbara 3 interessos - - 3.281,63

47/EXU-7/98 Pau Casals 1 interessos - - 34.127,55

13/EXU-3/12 Martí Pujol 335 just preu 04/12/2013 - 198.908,15

TOTAL 1.721.162,12 4.521.564,55

TOTAL 6.242.726,67 Hay que mencionar que este importe no figura en el cuadro de otro pasivo contingente al figurar ya en el saldo de la cuenta 413. Así mismo pone de manifiesto que estan pendientes de resolución del contencioso administrativo alguna solicitud de retaxació. Finalmente, respecto al procedimiento previsto en el articulo 114 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, el informe detalla que en fecha 31 de diciembre de 2013 finalizo la suspensión de plazos prevista en la disposición final tercera de la Llei 3/2012, si bien a la ley de acompañamiento del pressupuesto 2014 de la Generalitat de Catalunya se prevee la ampliación de la vigencia de la suspensión de plazos hasta el 31 de diciembre de 2014. Por lo tanto hasta la entrada en vigor de la ley de acompañamiento podria encontrarnos con alguna solicitud de expropiación por parte de propietarios de fincas afectadas. 2.- Dividendos ENGESTUR La sociedad mercantil ha remitido a esta Intervención acuerdo de la Junta General de Accionistas acordando un nuevo calendario de pago de los dividendos acordados en facha 25 de noviembre de 2008 y 27 de julio de 2010, por un importe total de 9.525.000.- euros. Estos acurdos han supuesto no cobrar en el ejercio 2012 los 2.500.000.- euros previsto en los acurdos iniciales. Viendo los nuevos acuerdos y la situación econòmica de la empresa en particular y del sector en global, por el principio de prudencia y de imagen fiel , aun siendo una deuda de una empresa municipal se ha provisionado al 100% en el cálculo de la dotación de fallidos y eliminado del cuadro de las contingencias. 3.- Facturas con otras contingencias Durante el año 2012 se han presentado en el registro de facturas de este ayuntamiento facturas o reclamaciones de pagos por valor de 842.214,66 euros de las empresas Demon Engineering, SL, JJ Construcciones, 2003,SL y Masendo 09, SL. Respecto a estas facturas y reclamaciones desde Intervención se ha comunicado a los interesados las deficiencias detectadas respecto a las obligaciones formales de estas facturas. Además se ha solicitado informe a los diferentes departamentos sin que a dia de hoy se haya procedido a conformar por los técnicos responsables ninguna de estas facturas, ni ningún organo competente haya acordado su aprobación.

Secretaria General


Finalmente añadir que todo lo relacionado con estas facturas y reclamaciones de pago ha sido remitido a la Oficina Antifraude. Apartado e) del punto 1 del art.1 del art.10: Análisis de las desviaciones producidas en el calendario de ejecución i/o en las medidas del plan de ajuste. Ajustes en Ingresos propuestos en el plan Medida 1.- Subidas tributarias, supresión de exenciones y bonificaciones voluntarias Los derechos reconocidos a 31/12/2013 del IBI, son superiores a lo previsto en el plan de ajuste aprobado, tal como se puede observar en el siguiente cuadro: Año 2011 2012 2013 a 30/12/2013 Derechos Rec Derechos Rec Derechos Rec Concepto Descrpción Netos Netos Netos

11300 Impost sobre Bens Immobles Urbans Padró 40.188.246,28 44.293.846,09 46.888.077,65

11300 Impuesto sobre Bienes Inmuebles Urbanos Liq 769.697,95 710.949,54 617.049,46

Para el el ejercicio 2013 se ha aprobado definitivamente la propueta de ordenanzas fiscales publicada en el Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona en fecha 31/12/2012. La propuesta aprobada es la siguiente: 1. Impuesto sobre bienes immuebles Modificación art.4 (Tipo impositivo):

IBI: 1,13 inm. urbanos(incremento 3%) i 1,16 usos (incremento 6,2%) IBI rústica: 0,798 (incremento 3%)

5. Impuesto sobre construcciones, instalaciones y obras

Incremento 6,2%

7. Tasa para el servicio de cementerios Incremento 6,2% 9.Tasa para la retirada e inmovilización de vehiculos en la vía pública

Incremento 6,2%

10. Tasa para el desplazamiento del alumbrado público

Incremento 6,2%

11. Tasa para educación especial Anexo I : Escola Música modificado inicio curso escolar modificado con efectos 01.09.2012: Se propone un incremento global de tasas del 34,16%. - Se propone establecer reducciones en las tasas para las familias numerosas, alumnos con minusvalías, familias monoparentales y la creación de un nuevo sistema de bonificaciones para alumnos en situaciones socioeconómicas desfavorables. - Se propone modificar la periodicidad de las cuotas con el fin de facilitar su abono.

Secretaria General


- Se propone unas reducciones porcentuales de la tasa resultante para los alumnos que cursen en un mismo curso académico un determinado número de asignaturas, con el fin de favorecer el desarrollo del proyecto curricular del centro. II, III i IV Incremento 6,2%

12. Tasa para la intervención municipal en las actividades e instalaciones

Modificación íntegra de la tasa

13. Tasa para la expedición de documentos administrativos

Incremento 6,2%

14. Tasa para licencias urbanísticas Incremento 6,2% 15. Tasa para la prestación de servicios especiales

Incremento 6,2%

16. Tasa para servicios de protección de la salud Modificación íntegra (epígrafe I i II apartado A, B, C i D) Epígrafe II E i III Zoonosi Incremento 6,2%

17. Tasa para servicios sociales Incremento 6,2% 20. Tasa para entrada de vehículos y reserva de espacios

Incremento 6,2%

21. Tasa para la ocupación del vuelo, suelo y subsuelo

Incremento 6,2%

22. Tasa para mercados municipales y mercadillos

Incremento 6,2%

23. Tasa para actividades en el dominio público Incremento 6,2% 24. Tasa para la utilización privativa o aprovechamientos especiales constituídos en el vuelo, suelo y subsuelo de las vías públicas municipales, a favor de empresas explotadoras, transportadoras, distribuidoras i/o comercializadoras de servisios de suministros.

Incremento 6,2%

25. Tasa para estacionamientos regulados con horario limitado en la vía pública

Incremento 6,2%

OGPP ANEXO I Precio público para la construcción y reparación de vados

Incremento 6,2%

ANEXO II Precio público para espectáculos y actuaciones culturales diversas organizadas por el Ayuntamiento o sus OOAA

Incremento 6,2%

ANEXO III A Precio público para el uso del Teatro Principal

Incremento 6,2%

ANEXO III B Precio público para el uso del Teatro Zorrilla

Incremento 6,2%

ANEXO IV Precio público para el uso de los espacios de los centros cívicos y bibliotecas

Incremento 6,2%

ANEXO V. Precio público para préstamo de material del centro cívivo de Dalt de la

Incremento 6,2%

Secretaria General


Vila ANEXO VI Precio público para las actividades, cursos y talleres Aj. Bètulia.

Incremento 6,2%

ANEXO VII: Precio público para la prestación de los servicios con motivo de la celebración de matrimonios y otras celebraciones civiles

Incremento 6,2%

ANEXO VIII A. Precio público para el uso de espacios y préstamo de equipamientos del Museu de Badalona

Incremento 6,2%

ANEXO VIII.B Precio público para la entrada a las ruinas romanas del Museu de Badalona

Incremento 6,2%

ANEXO IX: Precio público para el uso de las instalaciones deportivas municipales

Modificado con efectos 01.09.2012 (incremento 2,4%)

ANEXO X: Precio público para el uso de edificios e instalaciones escolares

Incremento 6,2%

ANEXO XI: Precio público correspondiente a las diversas prestaciones del Servicio Municipal de Guarderías

Modificaco con efectos 01.09.2012 Incremento del 44,71% pp para el servicio de escolarización atendiendo a la reducción estimada por la Generalitat

ANEXOXII: Precio público para la recogida de residuos sólidos urbanos

Incremento 6,2%

ANEXO XIII: Precio público para la unidad de medicina deportiva (UME)

Incremento 6,2%

ANEXO XIV: Precio público para la utilitzación de los servicios de atención a domicilio

Modificación íntegra

ANEXO XV: Precio público para el uso de la patente de fabricación de un imbornal

Incremento 6,2%

ANEXO XVI: Precio público para el pañuelo de las Festes de Maig

Incremento 6,2%

ANEXO XVII: Precio público para actividades de teatro y danza en la escuela

Incremento 6,2%

Los incrementos propuestos se ajustan a las expectativas del plan de ajuste. Medida 2.- Refuerzo de la eficacia de la recaudación ejecutiva y voluntaria (firma de convenios de colaboración con Estado y/o CCAA) Tal y conforme estaba previsto, se está cumpliendo con el calendario de implementación y consolidación del traspaso de funciones encomendadas mediante delegación del Ayuntamiento Pleno de fecha 31/01/2012 al Organismo de Gestión Tributaria de la Diputación de Barcelona (ORGT). En la actualidad se ha finalizado el traspaso de expedientes de cobro en vía ejecutiva.de los valores anteriores a 30/04/2012. La gestión tributária y de recaudación del ejercicio 2013 se efectua integramente con la plataforma tecnológica del ORGT. Medida 3.- Potenciar la inspección tributaria para descubrir hechos imponibles no gravados. El resultado de ésta medida ha sido la siguiente: Situación prevista: 2012 2013


ACTUACIONES ACTUACIONES

Secretaria General


2012 2013


ACTUACIONES ACTUACIONES Impuesto sobre Bienes Inmuebles Urbanos 2.150.000,00 0,00 Impuesto sobre Incremento Valor de los Terrenos Urbanos 400.000,00 100.000,00 Impuesto sobre Construcciones Instalaciones y obras 170.000,00 0,00 Tasa por Entrada de Vehículos 30.000,00 0,00 Otras Tasas para Utilización Privativa Dominio Públ 50.000,00 0,00 2.800.000,00 100.000,00 Año 2011 2012 2013 a 30/12/2013 Derechos Rec Derechos Rec Derechos Rec Concepto Descripción Netos Netos Netos

11300 Impost sobre Bens Immobles Urbans Padró 40.188.246,28 44.293.846,09 46.888.077,65

11300 Impuesto sobre Bienes Inmuebles Urbanos Liq 769.697,95 710.949,54 617.049,46

11600 Impost sobre Increment Valor dels Terrenys Urbans 3.355.012,36 3.545.498,71 4.456.995,48

29000

Impost sobre Construccions Instal.lacions i obres 1.827.242,06 3.119.628,11 2.487.051,09

33100 Taxa per Entrada de Vehicles 2.534.572,42 2.524.648,45 2.599.159,34

33400 Taxa per obertura de rases a la via pública 530,34 18.611,69 1.744,97

33500 Taxa per ocupació via pública per terrasses 0,00 71.922,65 403.037,94

33700 Taxa per Aprofitament vol sol i subsol 0,00 8.006,82 70.600,84

33900 Altres Taxes per Utilització Privativa Domini Públ 360.156,09 394.174,97 184.028,91

El resultado presupuestario en relación a éstas medidas son las siguientes: Año 2013-2012 Diferencias Diferencias Plan Ajuste Plan Ajuste

Concepto Descripción 31/12/2012 Prev

31/12/2013

11300 Impuesto sobre Bienes Inmuebles Urbanos Pad 2.588.061,07

Altas padrón y tipo impto 2013

11300 Impuesto sobre Bienes Inmuebles Urbanos Liq -58.748,41 -87.729,59

11600 Impuesto sobre Incremento Valor de los Terrenos Urbanos 190.486,35 911.496,77

29000 Impuesto sobre Construcciones Instalaciones y obras 1.292.386,05 -632.577,02

33100 Tasa por Entrada de Vehículos -9.923,97 74.510,89 33400 Taxa per obertura de rases a la via pública 18.081,35 -16.866,72 (1)

Secretaria General


33500 Taxa per ocupació via pública per terrasses 71.922,65 331.115,29 (1) 33700 Taxa per Aprofitament vol sol i subsol 8.006,82 62.594,02 (1)

33900 Otras Tasas para Utilización Privativa Dominio Públ 34.018,88 -210.146,06 (1)

1.546.229,72 3.020.458,65

(1) Se añaden nuevos conceptos al desglosar el año 2013 en diferentes subconceptos para mayor control presupuestario

Sumando todos los conceptos, se observa una desviación positiva con respecto a lo previsto de euros. En el concepto del IBI, ha sido posible aislar las liquidaciones con respecto a los ingresos de padrón. El importe base corresponde al conjunto de liquidaciones practicadas en 2013 (detalle de las mismas en hoja de cálculo facilitado por el Departamento gestor). El detalle de las liquidaciones efectuadas se muestra a continuación Or St

Dt. Arribada F R/L Any Inici Vol. Final Vol. Import N. Val

Pendent Actual

V 39 21/12/2012 T L 2013 21/12/2012 20/03/2013 510,29 2 331,29 V 39 28/12/2012 T L 2013 21/12/2012 20/03/2013 4.307,72 14 238,40 V 39 11/01/2013 T L 2013 21/12/2012 20/03/2013 1.950,19 2 465,67 V 39 14/01/2013 T L 2013 21/12/2012 20/03/2013 249,03 1 0 V 39 15/01/2013 T L 2013 21/12/2012 20/03/2013 1.748,98 3 493,61 V 39 21/01/2013 T L 2013 21/01/2013 22/04/2013 44.255,92 66 4.605,85 V 39 21/01/2013 T L 2013 21/01/2013 22/04/2013 3.600,38 12 255,13 V 39 25/01/2013 T L 2013 21/01/2013 22/04/2013 400,87 2 189,53 V 39 18/02/2013 T L 2013 21/01/2013 22/04/2013 278,38 1 0,00 V 39 26/02/2013 T L 2013 21/02/2013 21/05/2013 9.992,18 22 1.233,95 V 39 11/03/2013 T L 2013 21/02/2013 21/05/2013 2.908,64 5 0,00 V 39 22/03/2013 T L 2013 21/03/2013 20/06/2013 398.136,87 141 6.701,39 V 39 22/03/2013 T L 2013 21/03/2013 20/06/2013 1.856,90 4 0,00 V 39 05/04/2013 T L 2013 21/03/2013 20/06/2013 342,99 2 342,99 V 39 18/04/2013 T L 2013 21/03/2013 20/06/2013 213,78 1 0,00 V 39 22/04/2013 T L 2013 21/04/2013 22/07/2013 532.945,61 339 87.710,57 V 39 22/04/2013 T L 2013 21/04/2013 22/07/2013 598,83 2 101,98 V 39 26/04/2013 T L 2013 21/04/2013 22/07/2013 630,55 3 274,62 V 39 30/04/2013 T L 2013 21/04/2013 22/07/2013 228,54 1 228,54 V 39 21/05/2013 T L 2013 21/05/2013 20/08/2013 205.133,86 160 8.688,01 V 39 22/05/2013 T L 2013 21/05/2013 20/08/2013 14.207,46 6 666,53 V 39 31/05/2013 T L 2013 21/05/2013 20/08/2013 201,07 2 201,07 V 39 05/06/2013 T L 2013 21/05/2013 20/08/2013 190,41 1 190,41 V 35 21/06/2013 T L 2013 21/06/2013 21/10/2013 412.348,62 68 364.507,34 V 35 25/06/2013 T L 2013 21/06/2013 21/10/2013 1.042,67 3 470,24 V 35 26/06/2013 T L 2013 21/06/2013 21/10/2013 86,25 1 0 V 35 03/07/2013 T L 2013 21/06/2013 21/10/2013 384,10 2 0,00 V 35 22/07/2013 T L 2013 21/07/2013 21/10/2013 9.040,59 22 2.078,72 V 35 23/07/2013 T L 2013 21/07/2013 21/10/2013 596,62 2 531,39 V 35 02/08/2013 T L 2013 21/07/2013 21/10/2013 303,76 1 303,76 V 33 22/08/2013 T L 2013 21/08/2013 20/11/2013 24.355,32 43 12.303,84 V 33 16/09/2013 T L 2013 21/08/2013 20/11/2013 55,13 1 0,00 V 25 23/09/2013 T L 2013 21/09/2013 20/12/2013 55.460,02 92 15.595,63 V 25 25/09/2013 T L 2013 21/09/2013 20/12/2013 44.515,68 17 1.283,90 V 25 03/10/2013 T L 2013 21/09/2013 20/12/2013 8.111,11 4 7.370,80 V 25 04/10/2013 T L 2013 21/09/2013 20/12/2013 1.239,68 5 360,27 V 25 21/10/2013 T L 2013 21/10/2013 20/01/2014 29.283,07 57 8.630,03 V 25 21/10/2013 T L 2013 21/10/2013 20/01/2014 375,42 2 0,00 V 25 23/10/2013 T L 2013 21/10/2013 20/01/2014 3.474,26 6 382,82

Secretaria General


V 25 28/10/2013 T L 2013 21/10/2013 20/01/2014 20.256,04 16 0,00 V 24 21/11/2013 T L 2013 21/11/2013 20/02/2014 71.866,16 39 43.011,68 V 24 25/11/2013 T L 2013 21/11/2013 20/02/2014 158,00 2 49,29 V 24 05/12/2013 T L 2013 21/11/2013 20/02/2014 207,84 1 207,84

1.908.049,79 1.176,00 570.007,09 El impuesto de construcciones, ha sido el concepto sobre el que por cuestiones de programación los servicios de revisión y gestión de autoliquidaciones han dedicado sus esfuerzos en el ejercicio 2012, circunstancia ésta que se pone de manifiesto en la desviación positiva con respecto al plan de ajuste. En fecha 01/01/2013 ha entrado en vigor la delegación de la gestión Censal del IAE y la inspección tributária del mismo por parte del ORGT de la Diputación de Barcelona. Se diseñó el plan de revisión de datos asociados a cifra de negocio del censo de contribuyentes no exentos del impuesto. Esta medida repercutirá en los ingressos por el concepto del IAE en el ejercicio de 2014. A finales del mes de diciembre de 2013 se han efectuado actas y propuestas de liquidación sobre un conjunto de empresas del sector de grandes superficies, el estado de las mismas antes de finalizar el ejercicio actual es el siguiente: ACTA DE CONFORMIDAD 82.237,71 TRAMITE DE AUDIENCIA COMUNICADO 1.956.147,55 TRAMITE DE AUDIENCIA PENDIENTE 24.708,32 TOTAL GENERAL 2.063.093,58

La repercusión presupuestària posiblemente se materializará en el ejercicio de 2014. Ingresos del capítulo III (Tasas, precios públicos y otros ingresos) La tasa por entrada de vehículos, junto con la de utilización privativa del dominio público, resulta en conjunto una estimación positiva sobre el plan de ajuste. Medida 5: Otras medidas que afectan al presupuesto de ingresos: El conjunto de otras medidas de ajuste recogidas en el plan son las siguientes: Tal y conforme estaba previsto, se ha materializado la participación del fondo complementario de financiación correspondiente al ejercicio 2010 mediante el ingreso de 6.675,209,64 euros (2012), cantidad muy aproximada a la prevista de 6.636.000,- Euros y se ha materializado el aplazamiento de las devolución de las liquidaciones negativas de la participación en los tributos del Estado PTE de 2008 y 2009 en 120 mensualidades (2013). Año 2011 2012 2013 Previsión Derechos Rec Derechos Rec Liquidación Concepto Descrpción Netos Netos 10000 Cessió IRPF 3.381.278,40 3.168.547,44 3.182.474,72 21000 Cessió del l'IVA 2.884.122,48 1.754.336,64 3.905.063,92

22000 Impost Sobre Alcohol i Begudes Derivades 57.607,20 28.803,60 48.044,02

22001 Impost Sobre la Cervesa 17.757,96 8.878,98 17.985,44

22003 Impost sobre el Tabac i Derivats 389.671,08 223.065,54 368.876,14

22004 Impost sobre Hidrocarburs 604.829,28 328.928,28 497.762,73

22006 Impost sobre Productes Intermedis 1.269,72 634,86 1.129,19

42010 Fons Complementari de Finançament 39.610.448,88 36.947.999,15 46.210.699,32

42011 Fons Complementari de 0,00 6.513.562,76 8.344,38

Secretaria General


Finançament Liquidacions

42012 MMAB Fons Complementari de Finançament 4.236.157,32 4.428.932,26 4.892.855,96

Ajustes en Gastos propuestos en el plan Antes de analizar los ajustes cabe mencionar que el presupuesto para el año 2013 no se ha aprobado, con lo cual el pressupuesto del 2013 es el prorrogado del 2012. Dicho esto pasamos a comentar los ajustes del plan para el año 2013. Ahorro en cap. 1 del Pto consolidado (medidas 1,2,3,4,5,6) Las medidas propuestas en el plan de ajuste para el año 2013 son las mismas que las propuestas para el año 2012, con lo cual solo se prevé el mantenimiento de esas medidas, las cuales y su cuantificación eran: Medida 1: Reducción de costes de personal (sueldos o efectivos) 2.454.896,21 Medida 2. Regulación del régimen laboral y retributivo de las Empresas Públicas tomando en consideración aspectos tales como el sector de actividad, el volumen de negocio, la percepción de fondos públicos. 756.973,22 Medida 6: Reducción del número de personal de confianza y su adecuación al tamaño de la entidad local. 230.334,61 TOTAL 3.442.204,04 Por lo tanto y teniendo en cuenta las medidas de ahorro anteriores y la previsión de incremento para este capítulo, que para el 2013 era cero, nos da que el gasto máximo de personal para el ejercicio es de 72.106.867,46 euros. Pero antes de poder acometer el análisis del cumplimiento del plan o no respecto al capítulo I, hemos de establecer o calcular el nuevo importe máximo de gasto de personal considerando las modificaciones de presupuestos previstas que se originaran por las aportaciones de otros entes públicos (Generalitat de Catalunya, Àrea Metropolitana de Barcelona, etc.). Estas modificaciones previstas se han calculado con los siguientes importes: Ajuntament de Badalona Ministerio de trabajo e imigración (Red Entidades para la identidad) 2.520,89 € Institut Municipal de l’Ocupació Àrea Metropolitana de Barcelona (Pla suport 2012-2013) 1.829.747,14 € Generalitat (Joves; Ocup llarga durada; papi,f oferta;ADOL) 735.624,69 € Diputació de Barcelona (OTL; Reempresa) 36.200,00 € Total Capítulo I Financiado por otros entes públicos 2.604.092,72 € Atendiendo a lo expuesto en el apartado anterior el gasto máximo en el capítulo I consolidado pasa de 72.106.867,46 euros a 74.710.960,01 euros. Finalmente, del cierre provisional de los datos del 2013 nos da una previsión de liquidación del capítulo I al final del ejercicio de 69.753.538,24.- euros, tal y como se detalla a continuación:

Previsión liquidación presupuesto de

gasto 2013 del capitulo I

Ayuntamiento de Badalona 47.916.273,79

Institut Mpal. De Promoció de l’Ocupació (IMPO) 3.848.498,25

Secretaria General


Institut Municipal de Servicios Personales (IMSP) 12.336.536,33

Badalona Cultura S.L. 182.827,54

Museo Municipal de Badalona 802.473,52

Escola de Música de Badalona 2.644.458,86

Reactivació Badalona S.A. (REBASA) 434.770,57

Badalona Comunicació, SA 1.587.699,38

Total previsión 69.753.538,24 Del análisis se desprende que en los gastos de personal hay una desviación positiva de 2.353.329,22 euros sobre el importe previsto del plan de ajuste para el presente año, lo que supone un disminución del 3,26% del gasto previsto. Pero al tener en cuenta las modificaciones de presupuesto previstas financiadas por otros entes públicos, y por tanto tener la comparativa en términos de homogeneidad respecto al plan de ajuste, ya que el gasto de las mismas se ha tenido en cuenta en la previsión de liquidación, se pone de manifiesto que el ahorro es en la cantidad de 4.957.421,94. También es desigual el cumplimiento del gasto del capitulo I si lo analizamos ente por ente.

Plan de Ajuste - Gasto 2013 del capitulo I

Modificacions Cap-I

financiadas por otros

entes

Plan de Ajuste - Gasto

màximo 2013 del capitulo I

Previsión liquidación

presupuesto de gasto 2013 del

capitulo I

Cumplimiento del Plan de ajuste 2013

Ayuntamiento de Badalona 50.771.981,80 2.520,89 50.774.502,69 47.916.273,79 2.858.228,90 Institut Mpal. De Promoció de l’Ocupació (IMPO) 1.749.072,25 2.601.571,83 4.350.644,08 3.848.498,25 502.145,83 Institut Municipal de Servicios Personales (IMSP) 13.673.929,99 13.673.929,99 12.336.536,33 1.337.393,66

Badalona Cultura S.L. 175.025,36 175.025,36 182.827,54 -7.802,18

Museo Municipal de Badalona 821.898,15 821.898,15 802.473,52 19.424,63

Escola de Música de Badalona 2.790.156,73 2.790.156,73 2.644.458,86 145.697,87 Reactivació Badalona S.A. (REBASA) 559.363,18 559.363,18 434.770,57 124.592,61

Badalona Comunicació, SA 1.565.440,00 1.565.440,00 1.587.699,38 -22.259,38

Total previsión 72.106.867,46 2.604.092,72 74.710.960,18 69.753.538,24 4.957.421,94 Ahorro en cap. 2 del Pto consolidado (medidas 7,9,10,12,13,14 y 15) Medida 7.- Contratos externalizados que considerando su objeto pueden ser prestados por el personal municipal actual. En este apartado se preveía un ahorro de unos 5.000.000 de euros para el ejercicio 2012. Dicho ahorro se fundamentaba en la existencia de unas negociaciones ya abiertas cuando se aprobó el plan y otras que estaban en fase de estudio previas a la realización de propuestas, todas ellas encaminadas a la disminución del gasto. Para el ejercicio 2013 se prevé en el plan un ahorro de 4.500.000 de euros. La previsión del capítulo II consolidado que figura en el plan de ajuste para el año 2013 ascendía a 55.406.485,52 euros. El cierre provisional a 31 de diciembre refleja un importe de 51.487.095,27 euros pero a este ahorro consolidado, de darse, se tendría que reducir con el saldo de la cuenta 413 que afecta a este capítulo II (ver apartado otros ajustes del plan). Cabe remarcar que se tiene que seguir trabajando para ajustar el nivel de servicios a un nivel sostenible. Ahorro en otras medidas del gasto corriente (medida 16)

Secretaria General


El ahorro previsto en el plan de ajuste como medida 16 surge del análisis de las transferencias corrientes, preveyendo un ahorro de aproximado de 1.026.000 € en el 2013 y, que se generaba una vez atendido el programa de acción social. En la situación econòmica actual no se ha podido cumplir con el ahorro previsto debido al incremento de programas de acción social a familias y entidades. Este menor ahorro se tendria que compensar con mayores ahorros en otros capítulos por la banda del presupuesto de gastos o con nuevos o mayores ingresos en la banda del presupuesto de ingresos para dar cumplimiento a lo previsto en el plan de ajuste. Otros ajustes del plan Sobre otros conceptos de gastos de influencia en el plan de ajuste: Se trata de aquellos gastos pendientes de pago contabilizados en la cuenta del Plan Contable 413 y por tanto sin aplicación presupuestaria, que por su naturaleza no podían ser incorporados en la relación de pago a proveedores. En el cierre provisional de la contabilidad consolida del 2013 se prevé un saldo en esta cuenta de 16.343.585,89 euros, cantidad que la confecciona diferentes facturas anotadas en el registro de facturas y que a final del trimestre no figuran contabilizadas por importe de 7.668.429,17 euros, 7.211.879,79 euros son debido a las expropiaciones mencionadas en el aparatdo de contingencias y el resto 1.463.276,93 euros del convenio entre Engestur, Ministerio y el Ayuntamiento. Ajustes SEC95 Los ajustes en la sección de ingresos para el cálculo del ahorro neto del SEC95 se han considerados datos históricos basados en los porcentajes de cobro de ejercicios anteriores. 4) Endeudamiento Respecto al endeudamiento hay que tener en cuenta:

- Tal como se decía en el plan, “no se ha tenido en cuenta la deuda pendiente de la devolución de la participación de los tributos del estado, por consignarse, presupuestariamente, como un menor importe de derechos reconocidos”, pero sí, al igual que entonces, se ha tenido en cuenta en el importe total en el endeudamiento a largo plazo.

- El importe total del crédito para el pago de la deuda de proveedores anterior al 1 de enero de 2012, previsto en 35.715.259,62 €, ha sido finalmente de 31.036.946,75 €.

- El plan de ajuste también preveía un préstamo de diez millones en el 2012 y otro de diez millones en el 2013 para financiar inversiones que finalmente no se han realizado.

- Que en el 2013 se ha firmado un crédito por importe de 6.509.714,25 euros de acuerdo con el RDL 8/2013, de 28 de junio, de medidas urgentes contra la morosidad de las administraciones públicas y de apoyo a entidades locales con problemas financieros.

Del presente informe, atendiendo al artículo 10 del Real Decreto-Ley 7/2012, se dará cuenta al Pleno de la Corporación Local. 8 AP-2014/2818 DONAR COMPTE. Acord de la Junta de G overn Local del 14/02/14, d'aprovació del pressupost general de 2014 i de la plantilla del personal al servei de l'ajuntament. Disposició 16a.2 de la LRSAL. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de l’acord de la Junta de Govern Local, adoptat en sessió extraordinària i urgent el 14 de febrer de 2014, d’aprovació inicial del Pressupost General per a l’exercici 2014 i de la plantilla del personal al servei de l’Ajuntament i dels seus organismes autònoms. Òrgan al que s'adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. Número expedient 020817-GE-INF2014/000004 La Junta de Govern Local en sessió extraordinària i urgent de 14 de febrer de 2014 va adoptar un acord que transcrit literalment el següent:

Secretaria General


“Primer.- Aprovar inicialment el Pressupost General de l’Ajuntament de Badalona per a l’exercici de 2014, el resum del qual per capítols de la classificació econòmica de cadascun dels pressupostos que l’integren és el següent:

PRESSUPOST DE L’ENTITAT Estat d’ingressos

Cap. 1. Impostos directes ................................. 70.043.204,47 Cap. 2. Impostos indirectes .............................. 6.738.861,44 Cap. 3. Taxes i altres ingressos ........................ 18.883.130,00 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 55.472.503,27 Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 518.364,99 Cap. 6. Alienació d’inversions reals .................. 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 365.479,47 Cap. 9. Passius financers ................................. 0,00 Total estat d’ingressos ...................................... 152.021.543,64

Estat de despeses Cap. 1. Despeses de personal .......................... 49.999.992,20 Cap. 2. Despeses en béns corrents i serveis ... 45.250.467,04 Cap. 3. Despeses financeres ............................ 4.098.740,00 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 28.934.203,70 Cap. 5 Fons de contingència 765.008,75 Cap. 6. Inversions reals .................................... 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 100.000,00 Cap. 9 Passius financers .................................. 22.873.131,95 Total estat de despeses .................................... 152.021.543,64

PRESSUPOSTOS DELS ORGANISMES AUTÒNOMS

PATRONAT DE LA MÚSICA DE BADALONA

Estat d’ingressos Cap. 1. Impostos directes ................................. 0,00 Cap. 2. Impostos indirectes .............................. 0,00 Cap. 3. Taxes i altres ingressos ........................ 771.250,30 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 2.296.418,00 Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 550,00 Cap. 6. Alienació d’inversions reals .................. 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 15.000,00 Cap. 9. Passius financers ................................. 0,00 Total estat d’ingressos ...................................... 3.083.218,30

Estat de despeses Cap. 1. Despeses de personal .......................... 2.711.746,86 Cap. 2. Despeses en béns corrents i serveis ... 152.030,68 Cap. 3. Despeses financeres ............................ 13.503,13

Secretaria General


Cap. 4. Transferències corrents ........................ 0,00 Cap. 5 Fons de contingència 14.469,32 Cap. 6. Inversions reals .................................... 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 15.000,00 Cap. 9 Passius financers .................................. 616,38 Total estat de despeses .................................... 2.907.368,37

INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS PERSONALS

Estat d’ingressos

Cap. 1. Impostos directes ................................. 0,00 Cap. 2. Impostos indirectes .............................. 0,00 Cap. 3. Taxes i altres ingressos ........................ 1.639.529,82 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 17.934.542,49 Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 2.000,00 Cap. 6. Alienació d’inversions reals .................. 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 48.000,00 Cap. 9. Passius financers ................................. 0,00 Total estat d’ingressos ...................................... 19.624.072,31

Estat de despeses Cap. 1. Despeses de personal .......................... 13.338.831,68 Cap. 2. Despeses en béns corrents i serveis ... 5.939.408,85 Cap. 3. Despeses financeres ............................ 76.000,00 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 39.623,04 Cap. 5 Fons de contingència 98.120,36 Cap. 6. Inversions reals .................................... 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 48.000,00 Cap. 9 Passius financers .................................. 84.088,38 Total estat de despeses .................................... 19.624.072,31

MUSEU DE BADALONA

Estat d’ingressos Cap. 1. Impostos directes ................................. 0,00 Cap. 2. Impostos indirectes .............................. 0,00 Cap. 3. Taxes i altres ingressos ........................ 122.900,00 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 960.890,31 Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 406,00 Cap. 6. Alienació d’inversions reals .................. 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 6.300,00 Cap. 9. Passius financers ................................. 0,00 Total estat d’ingressos ...................................... 1.090.496,31

Secretaria General


Estat de despeses

Cap. 1. Despeses de personal .......................... 775.245,27 Cap. 2. Despeses en béns corrents i serveis ... 302.898,56 Cap. 3. Despeses financeres ............................ 600,00 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 0,00 Cap. 5 Fons de contingència 5.452,48 Cap. 6. Inversions reals .................................... 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 6.300,00 Cap. 9 Passius financers .................................. 0,00 Total estat de despeses .................................... 1.090.496,31

INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ DE L’OCUPACIÓ

Estat d’ingressos Cap. 1. Impostos directes ................................. 0,00 Cap. 2. Impostos indirectes .............................. 0,00 Cap. 3. Taxes i altres ingressos ........................ 0,00 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 2.043.312,00 Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 500,00 Cap. 6. Alienació d’inversions reals .................. 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 30.000,00 Cap. 9. Passius financers ................................. 0,00 Total estat d’ingressos ...................................... 2.073.812,00

Estat de despeses Cap. 1. Despeses de personal .......................... 1.589.739,22 Cap. 2. Despeses en béns corrents i serveis ... 407.061,86 Cap. 3. Despeses financeres ............................ 20.385,02 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 3.700,00 Cap. 5 Fons de contingència 10.369,06 Cap. 6. Inversions reals .................................... 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 30.000,00 Cap. 9 Passius financers .................................. 12.556,84 Total estat de despeses .................................... 2.073.812,00

ESTATS DE PREVISIÓ DE DESPESES I INGRESSOS DE

LES SOCIETATS MERCANTILS DE CAPITAL ÍNTEGRAMENT MUNICIPAL

BADALONA SERVEIS ASSISTENCIALS, SA

Estat d’ingressos Cap. 1. Impostos directes ................................. 0,00 Cap. 2. Impostos indirectes .............................. 0,00 Cap. 3. Taxes i altres ingressos ........................ 61.375.792,74 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 4.544.525,60

Secretaria General


Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 200,00 Cap. 6. Alienació d’inversions reals .................. 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 0,00 Cap. 9. Passius financers ................................. 0,00 Total estat d’ingressos ...................................... 65.920.518,34

Estat de despeses Cap. 1. Despeses de personal .......................... 44.398.459,14 Cap. 2. Despeses en béns corrents i serveis ... 19.435.317,39 Cap. 3. Despeses financeres ............................ 531.006,19 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 0,00 Cap. 5 Fons de contingència ...................... 326.688,25 Cap. 6. Inversions reals .................................... 400.000,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 0,00 Cap. 9 Passius financers .................................. 777.185,44 Total estat de despeses .................................... 65.868.656,41

BADALONA COMUNICACIÓ, SA

Estat d’ingressos

Cap. 1. Impostos directes ................................. 0,00 Cap. 2. Impostos indirectes .............................. 0,00 Cap. 3. Taxes i altres ingressos ........................ 180.000,00 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 2.030.000,00 Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 0,00 Cap. 6. Alienació d’inversions reals .................. 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 0,00 Cap. 9. Passius financers ................................. 0,00 Total estat d’ingressos ...................................... 2.210.000,00

Estat de despeses Cap. 1. Despeses de personal .......................... 1.630.394,00 Cap. 2. Despeses en béns corrents i serveis ... 434.026,03 Cap. 3. Despeses financeres ............................ 15.206,00 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 0,00 Cap. 5 Fons de contingència ...................... 10.373,97 Cap. 6. Inversions reals .................................... 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 0,00 Cap. 9 Passius financers .................................. 119.699,00 Total estat de despeses .................................... 2.209.699,00

REACTIVACIÓ DE BADALONA, SA

Estat d’ingressos

Secretaria General


Cap. 1. Impostos directes ................................. 0,00 Cap. 2. Impostos indirectes .............................. 0,00 Cap. 3. Taxes i altres ingressos ........................ 444.330,84 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 347.073,70 Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 0,00 Cap. 6. Alienació d’inversions reals .................. 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 0,00 Cap. 9. Passius financers ................................. 0,00 Total estat d’ingressos ...................................... 791.404,54

Estat de despeses Cap. 1. Despeses de personal .......................... 433.056,47 Cap. 2. Despeses en béns corrents i serveis ... 333.972,49 Cap. 3. Despeses financeres ............................ 0,00 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 0,00 Cap. 5 Fons de contingència ...................... 3.854,42 Cap. 6. Inversions reals .................................... 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 0,00 Cap. 9 Passius financers .................................. 0,00 Total estat de despeses .................................... 770.883,38

ENS DE GESTIÓ URBANÍSTICA, SA

Estat d’ingressos

Cap. 1. Impostos directes ................................. 0,00 Cap. 2. Impostos indirectes .............................. 0,00 Cap. 3. Taxes i altres ingressos ........................ 6.837.874,67 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 171.000,00 Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 1.766,25 Cap. 6. Alienació d’inversions reals .................. 460.000,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 0,00 Cap. 9. Passius financers ................................. 0,00 Total estat d’ingressos ...................................... 7.470.640,92

Estat de despeses Cap. 1. Despeses de personal .......................... 3.390.493,54 Cap. 2. Despeses en béns corrents i serveis ... 2.072.568,53 Cap. 3. Despeses financeres ............................ 381.543,65 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 0,00 Cap. 5 Fons de contingència ...................... 27.452,57 Cap. 6. Inversions reals .................................... 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 0,00 Cap. 9 Passius financers .................................. 1.279.236,83

Secretaria General


Total estat de despeses .................................... 7.151.295,12

BADALONA CULTURA, SL

Estat d’ingressos Cap. 1. Impostos directes ................................. 0,00 Cap. 2. Impostos indirectes .............................. 0,00 Cap. 3. Taxes i altres ingressos ........................ 162.453,51 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 839.546,00 Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 0,00 Cap. 6. Alienació d’inversions reals .................. 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 0,00 Cap. 9. Passius financers ................................. 0,00 Total estat d’ingressos ...................................... 1.001.999,51

Estat de despeses Cap. 1. Despeses de personal .......................... 186.123,31 Cap. 2. Despeses en béns corrents i serveis ... 687.900,58 Cap. 3. Despeses financeres ............................ 22.982,54 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 0,00 Cap. 5 Fons de contingència ...................... 4.392,08 Cap. 6. Inversions reals .................................... 0,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 0,00 Cap. 9 Passius financers .................................. 25.052,28 Total estat de despeses .................................... 926.450,79

PRESSUPOST GENERAL

ABANS DE LA CONSOLIDACIÓ

Estat d’ingressos Cap. 1. Impostos directes ................................. 70.043.204,47 Cap. 2. Impostos indirectes .............................. 6.738.861,44 Cap. 3. Taxes i altres ingressos ........................ 90.417.261,88 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 86.639.811,37 Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 523.787,24 Cap. 6. Alienació d’inversions reals .................. 460.000,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 464.779,47 Cap. 9. Passius financers ................................. 0,00 Total estat d’ingressos ...................................... 255.287.705,87

Estat de despeses Cap. 1. Despeses de personal .......................... 118.454.081,69 Cap. 2. Despeses en béns corrents i serveis ... 75.015.652,01 Cap. 3. Despeses financeres ............................ 5.159.968,53 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 28.977.526,74

Secretaria General


Cap. 5 Fons de contingència ...................... 1.266.181,26 Cap. 6. Inversions reals .................................... 400.000,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 199.300,00 Cap. 9 Passius financers ................................ 25.171.567,10 Total estat de despeses .................................... 254.644.277,33

TRANSFERÈNCIES INTERNES

Estat d’ingressos

Cap. 4. Transferències corrents ........................ 18.255.869,11 Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 437.364,99 Cap. 8. Actius financers .................................... 257.297,47 Total estat d’ingressos ...................................... 18.950.531,57

Estat de despeses Cap. 3. Despeses financeres ............................ 437.364,99 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 18.255.869,11 Cap. 9 Passius financers ................................. 257.297,47 Total estat de despeses .................................... 18.950.531,57

PRESSUPOST GENERAL CONSOLIDAT

Estat d’ingressos

Cap. 1. Impostos directes ................................. 70.043.204,47 Cap. 2. Impostos indirectes .............................. 6.738.861,44 Cap. 3. Taxes i altres ingressos ........................ 90.417.261,88 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 68.383.942,26 Cap. 5. Ingressos patrimonials ......................... 86.422,25 Cap. 6. Alienació d’inversions reals .................. 460.000,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 207.482,00 Cap. 9. Passius financers ................................. 0,00 Total estat d’ingressos ...................................... 236.337.174,30

Estat de despeses Cap. 1. Despeses de personal .......................... 118.454.081,69 Cap. 2. Despeses en béns corrents i serveis ... 75.015.652,01 Cap. 3. Despeses financeres ............................ 4.722.603,54 Cap. 4. Transferències corrents ........................ 10.721.657,63 Cap. 5 Fons de contingència ...................... 1.266.181,26 Cap. 6. Inversions reals .................................... 400.000,00 Cap. 7. Transferències de capital ..................... 0,00 Cap. 8. Actius financers .................................... 199.300,00 Cap. 9 Passius financers ................................. 24.914.269,63 Total estat de despeses .................................... 235.693.745,76

Secretaria General


Segon.- Aprovar les Bases d’execució del Pressupost General de 2014 que figuren a l’expedient. Tercer.- Aprovar la plantilla del personal al servei de l’ajuntament i dels seus organismes autònoms, d’acord amb el detall següent: 1. 2 PLANTILLA DEL PERSONAL AL SERVEI DE L’AJUNTAMENT

Escala/Subescala/Classe/Especialitat/Plaça

Total Possessió 2. RESERVA Vacant A Extingir Grup

Vacants funcionaritzar

PERSONAL FUNCIONARI Habilitació Nacional 3 2 1 0 0 Subescala Secretaria 1 1 0 0 0

Secretaria General 1 1 0 0 0 A1 Subescala Intervenció-Tresoreria

Interventor municipal 1 1 0 0 0 A1 Tresoreria municipal 1 0 1 0 0 A1

Administració General 288 199 1 88 0 Subescala Tècnica

T.A.G. 33 25 1 7 0 A1 Subescala Administrativa

administratiu/iva 165 142 0 23 0 C1 Subescala Auxiliar

auxiliar administratiu/iva f

59 1 0 58 0 C2

Subescala subalterna ordenança AP 2

Subescala Gestió Classe Tècnica Mitjana

tècnic/a gestió 31 31 0 0 0 A2 Administració Especial 432 346 8 78 0 Subescala Tècnica Classe Tècnica Superior

arquitecte/a 15 9 1 5 0 A1 enginyer/a 2 1 0 1 0 A1

TAE 7 6 0 1 0 A1 TS ciències de la informació

A1 2

TS Biòleg A1 4 TS Gestió A1 3 TS ciències químiques A1 1 TS Informàtica A1 4 TS Farmàcia A1 2

Classe Tècnica Diplomada arquitecte/a tècnic/a 21 19 1 1 0 A2 enginyer/a tècnic/a o perit

5 4 0 1 0 A2

Secretaria General


1. 2 PLANTILLA DEL PERSONAL AL SERVEI DE L’AJUNTAMENT




tècnic/a grau mitjà sanitari/a

6 4 1 1 0 A2

professor/a conservatori música

1 0 1 0 0 A2

tècnic/a grau mitjà f 2 0 0 2 0 A2 treballador/a social 14 12 1 1 0 A2 educador/a 7 7 0 0 0 A2

Classe Tècnica Auxiliar delineant f 3 2 0 1 0 C1 5 tècnic auxiliar C1 4 tècnic auxiliar biblioteca C1 7 monitor/a cultura física 1 1 0 0 0 C1 agent de rendes i exaccions f

6 6 0 0 0 C1

Subescala Serveis Especials

Classe Comeses Especials tècnic/a superior (f sub SE)

11 0 0 11 0 A1

oficial/a comesa especial

7 5 0 2 0 C2 2

mestre/a electricista 1 1 0 0 0 C2 xofer mecànic/a f 3 2 0 1 0 C2 operari/ària f 4 2 0 2 0 E

Classe Policia Local superintendent/a 1 1 0 0 0 A1 intendent/a 2 0 0 2 0 A1 inspector/a 3 2 0 1 0 A2 sots inspector/a 4 1 0 3 0 C1 sergent/a 14 9 0 5 0 C1 caporal 21 10 0 11 0 C2 agent 271 242 3 26 0 C2

PERSONAL LABORAL Tècnic/a superior l 35 27 2 6 0 A1 16 Delineant projectista 1 1 0 0 0 A2 Dissenyador/a gràfic/a 1 1 0 0 0 A2 Tècnic/a gestió s/t 9 7 1 1 0 A2 Tècnic/a grau mitjà l 96 29 2 65 0 A2 Agent rendes i

exancions 1 1 0 0 0 C1

L Delineant I 6 6 0 0 0 C1 5 Monitor/a 5 4 0 1 0 C1 Oficial/a 22 17 1 4 0 C1

Secretaria General


1. 2 PLANTILLA DEL PERSONAL AL SERVEI DE L’AJUNTAMENT




administratiu/iva Tècnic/a auxiliar

biblioteca 19 8 0 11 0 C1 7

Tècnic/a auxiliar l (c1) 21 12 2 7 0 C1 4 Auxiliar

administratiu/iva l 10 7 1 2 0 C2

Conserge l 6 3 0 3 0 C2 Encarregat/da mercat 1 0 0 1 0 C2 Jardiner/a 1 1 0 0 0 C2 Oficial/a ofici 103 51 0 52 0 C2 2 Oficial/a primera 7 5 0 2 0 C2 Tècnic/a auxiliar l (c2) 1 1 0 0 0 C2 Xofer mecànic/a 7 3 0 4 0 C2 Operari/ària l 30 12 0 18 0 E 2 Ordenança l 11 1 2 8 0 E

PLANTILLA PERSONAL EVENTUAL Total Ocupades Vacant Cap Gabinet Alcaldia 1 1 0 Gerent àmbit 2 2 0 Director/a Comunicació 1 1 0 Coordinador/a especial Protocol i Relacions

Institucionals 1 1 0

Coordinador/a especial Tecnologies de la informació 1 1 0 Coordinador/a d'àrea 9 7 2 Coordinador/a d’Àmbit d’Atenció a les Persones 1 1 0 Coordinador/a Hisenda i Recursos Interns 1 1 0 Coordinador/a districte 7 6 1 Coordinador/a delegació 2 2 0 Assessor/a grup municipal 7 7 0 Secretari/ària grup municipal 4 4 0

PLANTILLA DEL PERSONAL AL SERVEI DEL PATRONAT DE LA MÚSICA DE BADALONA Grup Places Vaca

nts PERSONAL FUNCIONARI Escala d’administració especial Subescala tècnica Classe tècnica superior Professor/a A1 1 0 PERSONAL LABORAL Tècnics/ques superiors Cap de serveis generals A1 1 0 Professor/a Conservatori A1 41 0 Professor/a Escola Música A1 25 0 Tècnics/ques de grau mitjà

Secretaria General


PLANTILLA DEL PERSONAL AL SERVEI DEL PATRONAT DE LA MÚSICA DE BADALONA Professor/a adjunt/a Conservatori A2 6 0 Tècnics/ques especialistes Administratiu/va C1 4 0 Educador/a musical C1 7 0 Auxiliars tècnics/ques Oficial/a d’oficis C2 1 0 Conserge E 1 0 Personal d’oficis Netejador/a AP 1 0 PERSONAL EVENTUAL Gerent/a A1 1 0

PLANTILLA DEL PERSONAL AL SERVEI DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS PERSONALS Grup Places Vacants PERSONAL FUNCIONARI Escala d’administració especial Subescala tècnica Classe tècnica superior Psiquiatre/a A1 3 0 Tècnic/a superior A1 2 2 Classe tècnics/ques auxiliars Auxiliar tècnic/a especialista en sanitat C1 1 0 PERSONAL LABORAL Tècnics/ques superior Metge/ssa especialista A1 10 3 Metge/ssa generalista A1 1 1 Pedagog/a A1 5 1 Psicòleg/a A1 34 16 Psicopedagog/a A1 3 0 Psiquiatre/a A1 11 5 Tècnic/a superior llicenciat en Dret A1 2 0 Tècnic/a superior A1 8 8 Tècnics/ques de grau mitjà Arquitecte/a tècnic A2 3 1 Educador/a social A2 6 6 Insertor sociolaboral A2 6 6 Fisioterapeuta A2 9 5 Logopeda A2 7 3 Mestre/ssa A2 51 7 Tècnic/a de gestió A2 16 8 Tècnic/a de grau mitjà Educació A2 2 0 Tècnic/a de grau mitjà Infermeria A2 15 9 Tècnic/a de grau mitjà Informàtica A2 2 2 Terapeuta ocupacional A2 1 1 Treballador/a social A2 12 9 Tècnic/a de grau mitjà A2 6 6 Tècnics/ques especialistes Administratiu/va C1 11 2 Delineant/a C1 1 1 Educador/a d’escoles C1 15 5

Secretaria General


PLANTILLA DEL PERSONAL AL SERVEI DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS PERSONALS Monitor/a C1 7 4 Tècnic/a de gestió C1 C1 2 0 Auxiliars tècnics/ques Auxiliar administratiu/va C2 29 11 Auxiliar de clínica C2 4 2 Cuidador/a C2 46 22 Oficial/a d’oficis C2 5 0 Personal d’oficis Auxiliar serveis generals AP 6 2 PERSONAL EVENTUAL Gerent/a A1 1 1

PERSONAL AL SERVEI DEL MUSEU DE BADALONA Grup Places Vacants PERSONAL LABORAL Tècnics/ques superiors Tècnic/a superior A1 7 2 Tècnics/ques de grau mitjà Tècnic de grau mitjà A2 2 1 Tècnics/ques especialistes Administratiu/va C1 2 1 Cap d’activitats i serveis C1 1 0 Auxiliars tècnics/ques Auxiliar tècnic/a administratiu/va C2 1 1 Cap de manteniment i consergeria C2 1 0 Oficial/a d’oficis C2 1 0 Personal d’oficis Operari/ària AP 1 0 Ordenança AP 1 1 PERSONAL EVENTUAL Director/a A1 1 0

PLANTILLA DEL PERSONAL AL SERVEI DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ DE L’OCUPACIÓ Grup Places Vacants PERSONAL LABORAL Tècnics/ques superiors Tècnic/a superior A1 2 1 Tècnics/ques de grau mitjà Tècnic/a de grau mitjà A2 19 13 Tècnics/ques especialistes Administratiu/va C1 1 1 Auxiliars tècnics/ques Auxiliar administratiu/va C2 11 11 Personal d’oficis Conserge AP 3 3 PERSONAL EVENTUAL Gerent/a A1 1 1

Quart.- Sotmetre l’acord a informació pública durant un termini de quinze dies comptats a partir del següent al de la publicació de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la

Secretaria General


Província de Barcelona, per tal que els interessats puguin presentar, si escau, les reclamacions que considerin oportunes conforme el que preveu l’article 170.2 del TRLRHL, que de produir-se hauran de ser resoltes per la Junta de Govern Local de la corporació. Cinquè.- Cas de no formular-s’hi cap reclamació, aquest acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord de la Junta de Govern Local, entenent-se definitivament aprovats el Pressupost General, les seves Bases d’execució i la plantilla per l’exercici 2014, i, sense més tràmits, es procedirà a publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, el resum per capítols de cadascun dels pressupostos que l’integren i de les seves plantilles, entrant en vigor en l’exercici corresponent una vegada s’hagi publicat així. Sisè.- Donar compte en el pròxim ple municipal que es celebri, dels acords adoptats en el present dictamen pel que es proposa l’aprovació del pressupost general de l’Ajuntament pel present exercici 2014.” En conseqüència, d'acord amb l'article 172 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que alcalde, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, doni compte al Ple de l'Ajuntament de l’acord de referència. SENYOR MAÑAS: Senyor alcalde, respecte al punt número 8, que és donar compte del pressupost municipal aprovat per Junta de Govern el dia 14 de febrer, dia dels enamorats, li pregaria que a part de donar compte al Ple de l’aprovació del pressupost, si són tan amables de poder-nos donar un exemplar del mateix, crec que no els costaria massa. SENYOR ALCALDE: No crec que hi hagi cap problema. SENYOR MAÑAS: Quan el puc anar a recollir i a on? SENYOR ALCALDE: Escolti, ja li direm, en els propers dies no hi ha cap tipus de problema. SENYOR RIERA: Està a la seva disposició a Intervenció. SENYOR MAÑAS: Sí, però a part de tenir-lo a disposició, per si al llarg de l’any volem consultar, per exemple, quina és la partida d’instal·lacions esportives, ens agrada, i sempre n’hem tingut des de 1979 o com a mínim des que jo sóc regidor, un exemplar en còpia al nostre grup, no entenc perquè aquest any ha de ser diferent, senyor Riera. Si cal li paguem nosaltres les fotocòpies. SENYOR ALCALDE: Els recordo que en els donar comptes no hi ha debat. Ja li he dit i li ha dit el regidor que ho pot agafar quan consideri oportú, consultar. Digui, digui, però no hi ha debat senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: No hi ha debat però hi pot haver una intervenció simplement, aquest donar compte d’aquest pressupost que demana el senyor Mañas, és paper mullat, perquè l’acabem de canviar, es pretenia canviar, s’ha fet un plec de condicions en l’anterior punt que el violava flagrantment. SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas és que no hi ha debat. No hi ha debat. SENYOR FALCÓ: Jo només li demano senyor alcalde, només li dic una cosa, en la mateixa quantitat que vostès han aprovat en el pressupost ordinari per mantenir els carrers, i encara vostès ens estan donant compte d’això, és la que hi hauria d’haver en el plec de condicions del concurs, és tant senzill com això. SENYOR ALCALDE: Senyor Falcó, el debat ja l’hem fet. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI

9 AP-2014/2802 DICTAMEN. Aprovació inicial del pla de mobilitat urbana sostenible del municipi de Badalona pels anys 2013-2018. Identificació de l’expedient Tipus d’acte: Aprovació inicial del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible del Municipi de Badalona pels anys 2013 – 2018, amb versió provisional i previ a la seva aprovació definitiva. Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Exp. Núm. 15/MOB-3/14

Secretaria General


ANTECEDENTS Primer. L’Ajuntament Ple de Badalona va signar l’any 2006, el Pacte per la mobilitat, fruit de l’acord d’un procés participatiu engegat a la ciutat amb l’objectiu de donar respostes als reptes de la mobilitat i definir criteris per compartir l’ús de l’espai públic, incrementar la qualitat de vida a la ciutat i millorar el medi ambient, la seguretat i l’accessibilitat urbana. En aquesta línia de treball, el mateix any 2006, l’Ajuntament de Badalona va elaborar el Pla d’accessibilitat de Badalona i més recentment s’ha conclòs el Pla Local de Seguretat Viària. Segon. L’objecte i l’objectiu principal de l’establiment d’un Pla de Mobilitat Urbana, entre d’altres, és dut a terme un procés en què tingui participació, mitjançant, la realització de reunions, intervencions etc.. per part dels diferents agents de la ciutat, tal com són: Les Associacions de veïns, les entitats polítiques de la ciutat, les Associacions de pares i mares de les escoles del municipi. És a dir la població resident a la nostra localitat, a través dels òrgans de representació a la solució de l’optimització de la gestió de la mobilitat urbana. Així mateix, aquesta intervenció del procés participatiu té la seva raó de ser en una sèrie d’objectius com són:

- L’accessibilitat i qualitat de vida, mitjançant una configuració d’un pla estratègic que millori l’accessibilitat, la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans.

- Un sistema de mobilitat que defineixi un sistema de transport i mobilitat per a la ciutat que inclou; La xarxa viària, el transport públic, les bicicletes, zones per a vianants, estacionaments, etc.

- Foment del transport públic mitjançant la reducció de la mobilitat forçada i deixar de fomentar l’ús dels vehicles privats, potenciant l’ús dels transports col·lectius.

- Modes de transports sostenibles; Donar una major prioritat als models de desplaçament més respectuosos amb el medi ambient, fomentant els desplaçament a peu, en bicicleta, en transport públic, ciclomotor i vehicle elèctric.

- Seguretat Viària; Increment de la seguretat viària dels desplaçaments en tots els models de transports.

Tercer. En data 16 de gener de 2014, la tècnica del Departament de Mobilitat, amb el conforme del cap del Servei, ha emès un informe en què, de manera resumida, recull amb el contingut de la documentació referent al dit Pla de Mobilitat del Municipi de Badalona i que es compon de la següent documentació:

a) Memòria del Pla de Mobilitat del municipi de Badalona, amb l’annexos 1 i 2 b) Informe de Sostenibilitat ambiental del Pla de Mobilitat Urbana de Badalona c) Síntesi del Pla de Mobilitat Urbana de Badalona, 2013-2018

La direcció facultativa de la Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge; Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat, Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local. Àrea Metropolitana de Barcelona, Entitat del Transport, Ajuntament de Badalona, amb l’equip redactor de l’entitat CINESI, SLU, Consultoria del Transport i ALG, Advanced Logístic Group; Quart. L’informe tècnic esmentat en l’apartat anterior literalment diu: INFORME RELATIU AL PLA DE MOBILITAT URBANA MUNICIPAL DE BADALONA Aquest informe es fa sobre el Pla de mobilitat del municipi de Badalona redactat per CINESI, SLU, consultoria de transport, i ALG, SA i promogut per l’Ajuntament de Badalona, la Diputació de Barcelona i l’Entitat del Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com a conseqüència del Pacte per la mobilitat signat per l’Ajuntament l’any 2006. Els objectius principals d’aquest Pla, dirigits a millorar la vessant econòmica (millora de la mobilitat als llocs de treball i als centres d’estudis, culturals, d’oci, ...) i social (accessibilitat de tothom i qualitat de vida) de la ciutadania, son:

- Aconseguir un centre urbà descongestionat i per a les persones i millorar la connectivitat interna de la ciutat.

- Garantir la connectivitat amb els municipis de l’entorn immediat (Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Montgat).

El Pla proposa actuacions que afecten el transport públic, el vehicle privat, els vianants i bicicleta, basades en plans superiors com el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya, Pla Territorial Metropolità de Barcelona i el Pla Director de Mobilitat de la Regió

Secretaria General


Metropolitana de Barcelona entre d’altres i destinades a aconseguir una mobilitat més sostenible i segura. L’objectiu d’una mobilitat més sostenible i segura passa per: 1.- Incentivar la mobilitat amb modes no motoritzats: a peu i amb bicicleta.

Per això s’amplia la xarxa per a bicicletes, s’estableix una xarxa per a vianants millorant l’accessibilitat universal i la permeabilitat de la via del tren i autopistes i s’amplien els espais de convivència on els modes no motoritzats tenen prioritat respecte el vehicle privat.

2.- Incentivar l’ús del transport públic. S’actua millorant l’accessibilitat als equipaments públics, l’accessibilitat de les persones a les parades i la velocitat comercial dels autobusos.

3.- Millorar la circulació i el trànsit. S’optimitza l’ús de la xarxa viària existent establint una jerarquització del viari par al vehicle privat compatibilitzant l’oferta d’aparcament amb la necessitat dels residents.

Malgrat que la connectivitat amb els municipis de l’entorn immediat, en especial en quan a transport públic i vehicle privat, està subjecte a la realització d’infraestructures supramunicipals i a la prestació de serveis que no depenen tan sols d’aquest Ajuntament i que el finançament d’algunes actuacions contemplades al Pla són compartides amb d’altres administracions i entitats, les propostes del pla d’acció estan encaminades a assolir els objectius inicials del Pla i del Pacte per la Mobilitat en col·laboració amb d’altres Departaments d’aquest Ajuntament en el període 2013-2018 encara que hi ha algunes propostes amb un horitzó més llunyà. D’altra banda cal afegir que el nou planejament urbanístic hauria de preveure i articular un sistema de mobilitat respectuós amb els objectius d’aquest Pla. Cinquè. El pressupost total fixat pel Pla de Mobilitat de Badalona ascendeix a un total de 16.510.468€, dels quals el 53,5% es fixa pel període de vigència del Pla (2013-2018) i la resta el 46,5€ es planteja a partir de l’any 2018. Aquest pressupost inclou el desenvolupament de totes les propostes plantejades pel Pla de Mobilitat, agrupades segons la línia estratègica a que obeeix la proposta. FONAMENTS DE DRET Primer. Atès la Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat de Catalunya, amb nombre d’habitants superior a 50.000 habitants. Segon. Atès el Decret 152/2007, D’aprovació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial d’ambient atmosfèric. Tercer. Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (2007), amb més de 20.000 habitants. Quart. D’acord amb el Decret 344/2006, de regulació dels estudis de mobilitat generada. Cinquè. L’òrgan competent és l’Ajuntament Ple, de conformitat amb l’article 22.2 b) en quant als acords i la participació en òrgans supramunicipals, de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local que modifica la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. En concordança amb el que disposen els articles 62 i següents del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i segon el cartipàs municipal vigent. Proposta de Resolució En conseqüència i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució. PRIMER. Aprovació inicial del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible del Municipi de Badalona pels anys 2013-2018, amb versió provisional i previ a la seva aprovació definitiva. SEGON. Notificar aquesta resolució a la Diputació de Barcelona, l’Entitat del Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Guàrdia Urbana, als efectes adients. Això no obstant, se sotmet aquest informe a qualsevol altre criteri millor fonamentat en Dret. Conforme al que preveu l’article 172 del ROFRJEL, com a cap del Servei, dono la meva conformitat al contingut de la proposta de resolució precedent i trameto les actuacions al

Secretaria General


regidor de Via Pública i Mobilitat per tal que la proposi a l’Ajuntament Ple, als efectes interessats En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la Proposta de resolució precedent, d’acord amb les previsions de la resolució de delegació de signatura de data 5 de juliol de 2011, dono plena conformitat al seu contingut, la valido plenament i ELEVI’S A L’AJUNTAMENT PLE, previ dictamende la comissió informativa de lÀmbit de Territori per tal que resolgui de conformitat, si s’escau. Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la proposta de resolució formulada i dels informes emesos als efectes previstos a l’article 89.5 de la Llei 30/92, l’Ajuntament Ple, resol de conformitat i la converteix en resolució. SENYOR ALCALDE: Aquí hi ha una explicació prèvia i li dono la paraula al regidor. Endavant senyor Gracia. SENYOR GRÀCIA: Gràcies senyor alcalde. Portem avui a l’aprovació inicial el Pla de mobilitat urbana que és la configuració de les estratègies per a la mobilitat sostenible al municipi de Badalona, és una eina valuosa per l’Àrea de mobilitat perquè marcarà les línies a seguir en els propers anys. Badalona va iniciar aquesta redacció del Pla de mobilitat a l’any 2009 amb el suport de la Diputació i de l’EMT, quan nosaltres vam arribar al govern aquest Pla estava en la fase de diagnosi, s’estava acabant de redactar la mateixa, de manera que es va continuar treballant segons la metodologia estipulada definit els objectius i també definint el pla d’acció que contempla les propostes d’actuació, unes 70, que es recullen agrupades en 10 línies estratègiques generals marcades al voltant del transport públic, el vehicle privat, vianants, aparcaments, informació, normatives, seguretat, sostenibilitat ambiental, la bicicleta i la distribució urbana de mercaderies. A partir d’aquest Pla d’acció es va dur a terme l’últim procés de participació ciutadana que contempla la redacció del Pla i des d’aquell temps ençà hem acabat de redactar aquell pla amb les propostes que fa el propi equip redactor, les propostes sorgides del procés de participació i també redactant i per últim, l’informe de sostenibilitat ambiental. SENYOR MAÑAS: Sí, anunciar la nostra abstenció, nosaltres podem estar d’acord en trets generals amb el Pla de mobilitat, en la tasca feta, creiem també que el mecanisme previ de participació segurament és manifestament millorable, però hi ha una cosa que ens preocupa en aquest Pla de mobilitat ha d’anar dotat de 16 milions d’euros de pressupost, entre el 2013 i el 2018. Al 2013 aquest Pla de mobilitat ja no estava dotat d’aquest pressupost, perquè el pressupost estava en pròrroga, i en aquests moments tenim seriosos dubtes i no sabem si la part proporcional d’aquests 16 milions d’euros del 53 % d’aquests 16 milions d’euros que corresponen a l’any 2014, estan inclosos en el pressupost o no, i per tant, ens abstindríem. I li demanaria senyor Gracia, li faríem una petició en aquest aspecte, si pogués crear dues comissions del Consell de la Mobilitat Sostenible de la ciutat, una comissió que no seria temporal, que seria només puntual que pogués amb totes les parts afectades estudiar la fórmula i els dies i si sí o si no, respecte al tallament que es fa i la peatonalització que es fa de Francesc Layret en alguns dies puntuals, li demanaríem que es crees una comissió en el marc de la comissió de mobilitat amb totes les parts afectades per tractar aquest tema i arribar a un consens amb totes les parts implicades, i una comissió més permanent, que fos de seguiment de compliment dels objectius del pla de mobilitat. Gràcies. SENYORA RIUS: Bé, bona tarda, nosaltres el sentit de vot serà molt similar al que ha expressat el grups d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida Alternativa. Nosaltres en el mandat anterior vam deixar feta tota la fase de diagnosi d’aquest Pla de mobilitat, i en el govern actual li ha costat més de dos anys i mig fer tota aquesta fase del Pla d’acció, en el qual a partir de la fase aquesta de diagnosi, determina quines són les accions que s’han de tirar endavant en el Pla. Aquesta fase però, ha comportat moltes queixes pel que fa a la participació ciutadana i especialment al mal funcionament del Consell de la Mobilitat. Jo crec que més que comissions específiques el que s’hauria de donar és un bon funcionament i donar joc al que seria al Consell de la Mobilitat, perquè aquesta eina ja està creada i preveu la creació de grups específics de treball, i una comissió permanent que es van intentar treure, tot i que ara el regidor ha admès que es tornarà a crear, i que pot fer el

Secretaria General


seguiment d’aquest Pla. Però el problema és que ara ens porten a aprovació un Pla en el qual ja comencem amb una planificació que està desfasada, és a dir, hi ha moltes actuacions que es contemplen amb un període 13-15, el 2013 poca cosa s’ha fet, però clar, si mirem el pressupost d’inversions i mirem el pressupost ordinari, veiem que tot el que es preveu pel que queda del 2014 i pel 2015 no es podrà fer. No es podrà fer entre d’altres coses perquè per exemple en el pressupost ordinari, en el pressupost del 2012 no és que hi hagués molts diners per mobilitat, hi havia 27.000 euros, però és que en el del 2014 les partides de mobilitat s’han deixat en 3.000. Per tant, amb 3.000 euros difícilment es poden tirar endavant, totes, ja no totes, és que potser no dóna per la més barata de les actuacions que hi ha en el Pla. Per tant, en aquest sentit nosaltres creiem que tal i com està plantejat és un brindis al sol. Per tant, s’hauria d’adequar al pressupost existent, i nosaltres el que farem és abstenir-nos i anunciar que presentarem al·legacions en el mateix. Gràcies. SENYOR LARA: Sí, bona tarda a tots. Nosaltres pensem que el Pla de mobilitat és necessari a la ciutat de Badalona, però també amb un pressupost adequat per poder arribar a cobrir totes les necessitats que tenim. Hem de dir que han estat molts anys de feina, de participació, les que hem tingut durant molt temps. Però també s’ha de dir clarament que en aquests moments, en aquest mandat el govern de la ciutat no va començar amb moltes ganes, diria, perquè ha baixat moltíssim la participació en el Consell de Mobilitat, i lògicament hem trigat moltíssim en posar en marxa o arribar al que tenim en aquests moments. Hem de dir també que hi ha coses que a mi m’estranyen una mica. Per exemple, com s’ha dit anteriorment quin pressupost tindrem per al Pla de mobilitat, quines seran les prioritats, perquè això s’hauria de parlar també en el Consell de Mobilitat. Per exemple, també li recordo al regidor, al senyor Gràcia, que vam quedar al gener que tindríem una comissió que tractaria el tema del trànsit per intentar adequar tot el que era la circulació de les bicicletes de la rambla i a d’altres indrets de la ciutat, això no s’ha fet i això és un compromís de vostè. He de dir també, i ho dic perquè tota la gent ho sàpiga, el que és el Consell de mobilitat d’ara no té res a veure amb el que era anteriorment, la participació ha baixat perquè la gent ja no creu que participant tregui benefici per a la ciutat en aquest sentit, perquè el Partit Popular no creu en la participació. S’ha de dir una cosa també, hem de donar les gràcies a la Diputació i a l’Entitat Metropolitana perquè lògicament la feina més important en aquest estudi, a part del que s’havia fet anteriorment, la diagnosi l’ha fet lògicament la Diputació i l’Entat Metropolitana. Però nosaltres, que havíem treballat moltíssim des del 2006 per tot aquest Pla, hem de dir que en aquests moments ens reservem el poder fer al·legacions, lògicament, i en aquest moment com a partit el que farem és votar amb abstenció, perquè nosaltres pensem que això és vendre fum també perquè si diem que tenim un Pla de mobilitat i després no destinem un pressupost, per exemple, a temes de sensibilitat, que són importantíssims sobretot per a la gent que té discapacitats físiques que cada dia demanen més que es facin coses a la ciutat, i en canvi durant aquests dos anys últims no s’ha fet res, doncs clar, a nosaltres ens preocupa. Per tant, nosaltres ens abstindrem en aquest tema. SENYOR GRÀCIA: Sí, sobretot per les al·lusions que s’han fet al pressupost destinat al Pla de Mobilitat Urbana. El Pla de Mobilitat Urbana no deixa de ser un pla director, un pla director que no depèn d’un pressupost específic, sinó que el pressupost d’inversions i de millores a la ciutat, i de fet estem duent a terme alguna com podria ser l’estació d’autobusos de Can Ruti, no està dintre del pressupost de la partida de mobilitat, no està dins del pressupost de la partida de mobilitat, està dins del pressupost de la renovació de l’estació d’autobusos. Per tant, el que no es pot dir és que aquest Pla de mobilitat urbana no té un pressupost adherit perquè no l’ha de tenir. És a dir, les actuacions que facin d’urbanització a la ciutat, són les que contemplaran i tindran en compte les directrius, aquest pla director, aquest Pla de mobilitat urbana per anar avançant en aquest sentit. Després, en quant als terminis, bé, es va trigar dos anys en fer la diagnosi, i al 2011 encara no estava acabada quan nosaltres vam entrar al govern, i en dos anys i mig hem definit els objectius, hem definit el pla d’acció, tot obrint a la participació ciutadana aquest Pla d’acció i recollint aquestes propostes que finalment han estat incloses, valgui la redundància, dintre del Pla de mobilitat. Per tant, recalcar sobretot que el Pla de Mobilitat Urbana no porta adherit un

Secretaria General


pressupost sinó que és el Pla director per quan s’urbanitzi anar tenint en compte les millores i les qüestions que ens indica aquest propi pla. SENYOR MAÑAS: Només una qüestió senyor Gràcia. El Pla director de mobilitat urbana ha de tenir un pressupost assignat o no ha de tenir un pressupost assignat? Jo li llegeixo el punt cinquè del dictamen que el seu departament ens porta a Ple i que diu literalment “el pressupost total fixat pel Pla de mobilitat de Badalona, ascendeix a un total de 16.510.486 euros, dels quals el 53,5 % es fixa pel període de vigència del pla 2003 2018. Jo no sé si ha de tenir assignat un pressupost o no ha de tenir assignat un pressupost. Jo el que sé és que el dictamen que vostè ens porta a Ple, en el punt cinquè d’acord, per tant, és un acord, assigna o diu que el Pla mobilitat urbana té un pressupost. SENYORA RIUS: Jo estic d’acord amb el que ha dit el senyor Mañas, jo crec que vostès quan els parlen de pressupost tenen algunes confusions. És a dir, hi ha un pressupost assignat, entenc que és un pla director i que per tant, estem parlant de pressupostos indicatius i que poden sorgir variacions, però que si hi ha tota una sèrie d’estudis previstos i en els quals diu que una part l’assumirà l’Ajuntament, d’acord que amb molts hi ha també d’altres administracions també implicades, però que una part l’ha d’assumir l’Ajuntament, en el pressupost ordinari hi hauria d’haver alguna partida en la qual carregar aquests estudis, i aquests estudis i aquests estudis no hi són. També hi ha tota una sèrie d’inversions, i quan es mira el pressupost d’inversions tampoc trobem cap partida en la qual carregar això. I per exemple, l’exemple que ha posat el senyor Daniel Gràcia de l’estació d’autobusos, jo no recordo ni en el pressupost d’inversions ni en el pressupost ordinari, que hi hagi cap partida, com vostè ha dit, que sigui per adequar l’estació d’autobusos. Per tant, m’agradaria saber a càrrec de quina partida s’està realitzant aquesta actuació. Igual, i torno amb el tema del manteniment, perquè això també està associat, aquí quan hem dit amb el Plec de manteniment de paviments i de clavegueram, no li estem discutint el preu unitari de cada actuació, i sabem que amb el nou plec aquest preu seria inferior. El que li estem dient és que en el global no hi destini un milió d’euros, que hi destini un milió tres-cents mil euros, és l’únic que li estem demanant. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Jo crec que cadascú ha dit el que pensava, anem a intentar tirar-ho endavant entre tots, i per tant, queda aprovat amb les abstencions manifestades. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria simple. Vots a favor: 11, del grup municipal del Partit Popular i el regidor no adscrit. Abstencions: 15, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. 10 AP-2014/2803 DICTAMEN. Acordar la suspensió de l licències urbanístiques d'edificació, reforma, rehabilitació, ampliació i i nstal·lació d'activitats destinades a clubs de fumadors a tot el terme municipal de Badal ona. PROPOSTA D’ACORD en relació a la procedència de la suspensió l’atorgament de llicències urbanístiques d’edificació, reforma, rehabilitació, d’ús, de canvi d’ús i instal·lacions d’activitats i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, per a les noves implantacions de l’ús col·lectiu privat classificat com a activitat de tipus social destinades a clubs i/o associacions de fumadors en edificis, locals o solars a tot el terme municipal de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 13 de febrer de 2014 per la cap del Departament Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Es presenta a tramitació la suspensió de llicències urbanístiques d’edificació, reforma, rehabilitació ampliació i instal·lació d’activitats destinades a clubs de fumadors al terme municipal de Badalona. L’Ajuntament de Badalona es planteja un anàlisi i estudi en profunditat de la normativa urbanística del Pla General Metropolità pel que fa a les activitats de clubs i associacions de fumadors a tot el terme municipal de Badalona.

Secretaria General


El contingut de la modificació ha de versar, concretament, sobre la modulació dels límits permesos de l’activitat, les condicions de compatibilitat amb altres usos confrontants, i la seva relació amb la proximitat a la residencia. Cal estudiar, dins del context dels usos col·lectius privats destinats al públic i als quals s’accedeix perquè es pertany a una associació, agrupació societat, club o organització, les condicions necessàries que haurien de complir els locals quan l’activitat és la de fumar que incideix en la salubritat i condicions de salut dels seus usuaris i a tercers. la necessitat de la regulació es justifica donada les condicions actuals de mesures de prohibició del consum de tabac en els establiments públics, des de les diferents lleis antitabac fins a la última més recent: la llei 42/2010 de 30 de desembre, en vigor des del 2 de gener de 2011, que podria incrementar la implantació de locals on l’activitat específica és fumar amb el format de club de fumadors, contemplat per la Llei, com permès. Tot i que la llei contempla la figura del club de fumadors, concretant les especificitats de l’activitat, que no tingui ànim de lucre, que no es vengui cap tipus de producte, no tingui treballadors i que tingui estatuts i cens de socis, urbanísticament no existeix una regulació respecte la incidència que aquesta activitat pot comportar a la ciutat si proliferen les sol·licituds per a la implantació de clubs de fumadors, moment propici donada la quantitat de locals buits que el mercat oferta. El que es proposa tramitar l’Ajuntament de Badalona és una Modificació del Pla General Metropolità, que regularà específicament la implantació dels clubs de fumadors a la ciutat de Badalona, donat que el caràcter generalista del Pla no pot abordar aspectes tant específics com activitats podrien existir, així com la conveniència d’actualitzar certs aspectes segons les circumstàncies actuals. Com mesura cautelar, amb l’objectiu d’assegurar la viabilitat de la formulació de l’esmentada figura de planejament i d’acord amb el que disposa l’article 73 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, es proposa suspendre la tramitació de llicències urbanístiques d’edificació, reforma, rehabilitació, ampliació i instal·lació d’activitats destinades a clubs de fumadors a tot el terme municipal de Badalona.” Vist l’informe subscrit en data 13 de febrer de 2014 Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme i Territori, i que reproduït literalment diu el següent: “I. ANTECEDENTS L’ajuntament de Badalona es planteja un anàlisi i estudi en profunditat de la normativa urbanística del Pla General Metropolità referent a les activitats de Clubs i associacions de fumadors permissibles al terme municipal de Badalona. Vist l’expedient número 3/SLL1-14 que instrueix el Servei d’Ordenació del Territori, que té per objecte la suspensió de la tramitació de llicències urbanístiques d’edificació, reforma, rehabilitació, d’ús, de canvi d’ús i instal·lacions d’activitats i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, per a les noves implantacions de l’ús col·lectiu privat classificat com a activitat de tipus social destinades a clubs i/o associacions de fumadors en edificis, locals o solars en tot el terme municipal de Badalona. En aquest sentit, en data 13 de febrer de 2014, la Cap del Departament de Planejament Urbanístic subscriu un informe tècnic, en virtut del qual deixa palesa la justificació de la proposta, per bé que es tracta, en síntesi, estudiar, dins del context dels usos col·lectius privats destinats al públic, les condicions necessàries que haurien de complir els locals quan l’activitat, que és la de fumar, incideix en la salubritat i condicions de salut dels seus usuaris i tercers. Aquest estudi formarà part d’una modificació de planejament urbanístic general, ampliant els aspectes de contingut urbanístic, que versarà, concretament, sobre la modulació dels límits permesos de l’activitat, les condicions de compatibilitat amb altres usos confrontats, ila seva relació amb la proximitat als usos residencials. II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES Aquesta proposta de redacció d’actes preparatoris per a la formulació i la tramitació de les figures del planejament urbanístic ha estat promoguda per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 2 en relació amb l’article 73, ambdós del Text Refós de la Llei

Secretaria General


d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost) i es tramita d’ofici en virtut de l’article 69 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC). De conformitat amb l’article 73 i 74 del Text Refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), en concordança amb els articles 101 a 104 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol, RLUC), els òrgans competents per a l’aprovació inicial de les figures del planejament urbanístic poden acordar, amb la finalitat d’estudiar-ne la formació o la reforma, de suspendre l’atorgament de llicències. Tanmateix, aquest acord s’haurà de sotmetre’s publicar mitjançant anunci en el Butlletí oficial de la Província (BOP), així com també es donarà difusió a través d’un dels diaris de major circulació de la província. En aquest sentit, l’article 102 del RLUC disposa que els acords de suspensió previstos en els articles 73 de la Llei d’urbanisme han de concretar els àmbits afectats i han d’incorporar un plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de tramitació de procediments, en els quals es grafiaran a l’escala adequada i amb detall i claredat suficients. El límit territorial de la suspensió proposada, per la seva rellevància, es considera que ha de garantir de forma adequada la seguretat jurídica i ha de preservar els drets dels possibles afectats. El límit temporal que es proposa és d’un any, període que es considera adient per tal de dur a terme una diagnosi suficientment acurada, així com formular l’instrument d’ordenació urbanística corresponent. En conseqüència a l’adopció de la suspensió de llicències i/o tràmits de comunicacions prèvies a la implantació de clubs de fumadors, i d’acord amb allò que preveu l’article 104 del RLUC, un cop adoptats els acords de suspensió previstos en l’article 73 del TRLUC, quan aquests constitueixin actuacions preparatòries de la formulació de plans de caràcter municipal, es produeix automàticament la interrupció dels procediments de tramitació d’instruments urbanístics o d’atorgament de llicències que ja estiguessin iniciats, i s’ha de notificar l’acord de suspensió a les persones interessades en els procediments corresponents. En aquest sentit, es tindrà dret a ser indemnitzats del cost oficial dels projectes i a la devolució, si s’escau, de les taxes municipals si, un cop aprovat definitivament el pla urbanístic es constata la incompatibilitat del projectes amb les determinacions del nou pla, i sempre que el projecte no fos manifestament contrari a la ordenació urbanística vigent en el moment de la seva presentació. És per tot l’exposat anteriorment, que la suspensió de l’atorgament de llicències urbanístiques d’edificació, reforma, rehabilitació, d’ús, de canvi d’ús i instal·lacions d’activitats i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, per a les noves implantacions de l’ús col·lectiu privat classificat com a activitat de tipus social destinades a clubs i/o associacions de fumadors en edificis, locals o solars, així com la redacció d’una posterior modificació de Planejament urbanístic general, són les figures adients que operen en aquest supòsit, donat que possibilitaran analitzar i després concretar la capacitat de la ciutat per admetre la implantació dels clubs i/o associacions de fumadors a la ciutat de Badalona. La institució de la suspensió de llicències ha estat dirigida històricament a impedir que es produeixin, a l’empara d’ordenacions urbanístiques preexistents, situacions d’aprofitaments de sòl que dificultin en el futur l’execució de planejaments en estudi o en tramitació. Es tracta d’una mesura cautelar que té per finalitat “impedir la construcció d’edificis que puguin quedar fora d’ordenació, obstaculitzin el desenvolupament del planejament, i que engendrin situacions que puguin qualificar-se d’aberrants” (STS de 7 de desembre de 1982, Arz.7949). En aquest context, s’escau fer esment de la jurisprudència del Tribunal Suprem, entre d’altres (STS de 01-07-96 i 22-01-96), pel que fa a l’adopció d’aquesta mesura cautelar, la qual té per objecte ésser un acte preparatori per a la formació i preparació de plans, i és la mesura que atorga l’ordenament jurídic que millor s’adequa a l’excepcional situació que suposa la protecció de determinats béns. També insisteix que cal una interpretació restrictiva sobre la possibilitat legal de l’adopció de la mesura cautelar de suspensió de llicències per tal com suposa, en definitiva, una excepció al caràcter reglat de

Secretaria General


l’atorgament de llicències adequades i conformes a la legislació vigent en el moment d’atorgar-les, o, altrament, en el moment de la sol·licitud. La STS de 30 de maig de 1997 (Ar.1997/4053) afirma: “ ( ...) és una mesura cautelar encaminada a assegurar l’efectivitat del planejament futur, tracta d’impedir que es produeixin aprofitaments del sòl que, malgrat ajustar-se a l’ordenació vigent, dificultaran la realització efectiva d’un nou pla, amb la qual cosa s’evita que aquest nou pla neixi com un dibuix mort (...) d’acord amb aquesta finalitat, els efectes de la suspensió han de ser la no tramitació ni resolució de cap sol·licitud de llicència mentre subsisteixi la mesura cautelar, per a la qual cosa no solament resten afectades les peticions formulades després de la publicació de la suspensió, sinó també les anteriors”. III. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ DE SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES L’òrgan municipal competent per a l'adopció de l’acord de suspensió de llicències és el Ple, tota vegada que també és l’òrgan que amb posterioritat haurà d’adoptar l’acord d’aprovar amb caràcter inicial la modificació puntual del planejament, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c de la Llei 7/1985, LRBRL, en concordança amb l’article 52.2.c) del DL 2/2003 (TRLMRL), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. IV. CONCLUSIONS Per tot l’exposat, caldria proposar al Ple de l’Ajuntament l’adopció de l’acord següent: Únic.- Suspendre pel termini d’un any l’atorgament de llicències urbanístiques d’edificació, reforma, rehabilitació, d’ús, de canvi d’ús i instal·lacions d’activitats i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, per a les noves implantacions de l’ús col·lectiu privat classificat com a activitat de tipus social destinades a clubs i/o associacions de fumadors en edificis, locals o solars de en tot el terme municipal de Badalona. Aquesta suspensió de llicències es tramita a l’empara de l’article 73 del TRLUC. Això no obstant, es sotmet aquest informe a qualsevol altre criteri millor fonamentat en Dret.” Atès que aquesta aprovació requereix un quòrum de votació especial, s’ha emès informe favorable per part del Secretari, de conformitat amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el senyor alcalde, a proposta de la gerència de l’Àmbit de Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Suspendre pel termini d’un any l’atorgament de llicències urbanístiques d’edificació, reforma, rehabilitació, d’ús, de canvi d’ús i instal·lacions d’activitats i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, per a les noves implantacions de l’ús col·lectiu privat classificat com a activitat de tipus social destinades a clubs i/o associacions de fumadors en edificis, locals o solars de en tot el terme municipal de Badalona. Aquesta suspensió de llicències es tramita a l’empara de l’article 73 del TRLUC. SEGON.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública durant un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí Oficial de la Província i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació, període durant el qual podran formular-se les al·legacions que s'escaiguin amb el benentès que transcorregut aquest termini sense que s’hagin presentat al·legacions, s’entendrà aprovat amb caràcter provisional sense necessitat d’un nou pronunciament municipal. En aquest moment el regidor Carles Sagués i Baixeras surt del Saló de Sessions. SENYOR GRÀCIA: A la ciutat ens estem trobant darrerament amb aquest tipus de locals, d’associacions, que estan generant uns efectes pels veïns, sorolls a les entrades dels clients, crits, rialles, incivisme al carrer, soroll provinent del local, extracció de fums, en

Secretaria General


molts casos directe als edificis confrontants, soroll de les màquines que fan servir per accelerar el cultiu d’aquestes plantes, que després es fumen, marihuana, és que hi ha diferents tipus, i jo no seria un especialista en aquest tipus, difusió de les males olors, incivisme viari degut a l’aparcament en doble filera. I bé, en alguns casos, en algunes ciutats, aquests clubs han derivat en centres fins i tot de venda d’aquestes substàncies estupefaents. Tot plegat a causat un augment molt important de les queixes dels veïns que afecten a la seva qualitat de vida, costa dormir, costa circular per la vorera, costa que els carrers estiguin nets, pateixen les olors d’aquestes substàncies, etc. En aquest sentit, el govern de la ciutat ja ha pres alguna mesura, fins i tot ha precintat algun local per no fer servir l’ús correcte del seu propi local. I el que portem avui, aquest dictamen, és la suspensió de llicències d’ús cultural per a clubs de fumadors, donada la proliferació d’aquest tipus de clubs i l’augment com he comentat, de les queixes dels veïns en els carres on exerceixen. En principi, en principi i al final, amb aquesta mesura el que farem és evitar que s’implantin aquest tipus d’associacions a la ciutat, que a alguna zona de la mateixa han proliferat causant molèsties als veïns. SENYOR MAÑAS: Ens abstindrem perquè ens genera dubtes el motiu de la suspensió. Només dir que estem d’acord en què s’ha de regular aquest tipus de club de fumadors, llavors el que sí que demanem al govern municipal és que en el termini d’aquest any, que dura aquesta suspensió de llicències, que considerem que pot ser un instrument vàlid per poder posar ordre a un sector que no està regulat, es faci la nostra regulació pròpia, tenint en compte el que es faci en d’altres municipis, quin sigui l’ordenació legal, que em sembla que la Generalitat de Catalunya també està preparant. I que l’esperit d’aquesta suspensió de llicències i la reglamentació posterior que li correspon a vostè, senyor Gracia, fer com a regidor segurament està dins de les seves competències, tingui un esperit que sigui regular i posar ordre, no prohibir ni posar portes al camp. SENYOR FALCÓ: Sí, nosaltres votarem a favor d’aquesta suspensió de llicències, perquè creiem que és oportuna, i més tenint en compte que el Parlament de Catalunya i el Departament de Salut han acordat per dues bandes diferents crear comissions d’estudi per mirar de regular aquest tipus d’activitat. Per tant, esperant el treball que es pugui fer per part d’experts en aquests dons àmbits, creiem que és bo que Badalona de moment tiri endavant aquesta suspensió de llicències. SENYOR SERRA: Breument també, però se’ns va explicar a la informativa que aquesta moratòria era per un any i que el que estàvem mirant era d’adaptar-nos a una llei que faria el Parlament de Catalunya. I per tant, com que es tracta d’això jo crec que l’ideal ara és esperar que hi hagi llei de rang superior que reguli, i després poder-ho adaptar amb una certa flexibilitat, que no hi hagi molèsties als veïns, però també que allò que en aquests moments s’està produint d’una manera natural i normal, tampoc cal clausurar-ho del tot. Jo crec que ni una cosa ni una altra, sap? Vull dir, a on no molesti doncs tampoc hi ha cap problema, i on molesti que no n’hi hagi, però amb el mateix tractament que tindria qualsevol var. I per tant, esperant que hi hagi aquesta regulació, que suposo que amb un termini breu es farà, perquè aquesta no és una problemàtica només de Badalona, sinó que això s’està produint molt a tot arreu de Catalunya, espero que d’aquí a un any puguem regular d’una manera normal i correcte aquesta mena d’establiments. SENYOR ALCALDE: Per tant, entenc que vostès voten? SENYOR SERRA: Nosaltres votem a favor d’aquesta moratòria, sí és una moratòria d’un any, per tant esperem que això vagi a més. SENYOR ALCALDE: Si. Val. Doncs, jo agrair els vots favorables, l’abstenció d’Iniciativa. S’abstenen dos? El senyor Sagués no hi és? No, hi és, val. Per tant, serien dos i res, dir que jo crec que és una bona iniciativa. Ens estalviarem problemes amb veïns, ens estalviarem problemes de convivència amb veïns com ja hem tingut i em sembla que marquem una certa tendència amb aquest camp que està així una mica ben bé en terra de ningú i que em consta que comença a preocupar a moltes ciutats. Per tant, agrair el vots a favor i les dues abstencions de les dues persones que hi ha... (se sent veus de fons) encara que no hi sigui? Val, val. No, si no està present el regidor... Val, val. Doncs, que quedi constància. Endavant.

Secretaria General


Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 23, dels grups municipals del Partit Popular, Socialista, Convergència i Unió i el regidor no adscrit. Abstencions: 3, del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. És absent del seu escó al Saló de Sessions el regidor Carles Sagués i Baixeras. En aquest moment el regidor Carles Sagués i Baixeras entra al Saló de Sessions i passa a ocupar el seu escó. 11 AP-2014/2805 DICTAMEN. Nova aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità a l'Àmbit del Gorg. (RETIRAT) AP-2014/2824 Senyor Jorge Valenzuela Ruiz, portaveu veïns mancomunitat C/ Cervantes. Assumpte: Planejament urbanístic barri d el Gorg. SENYOR JORGE VALENZUELA: Bona tarda, senyor alcalde, regidors, regidores, públic. Avi estic aquí en representació de la Mancomunitat de veïns del carrer Cervantes 13-15, 35-41, carrer de Sant Miquel del Padró número 2 i 3, i volíem manifestar que tot aquest planejament urbanístic que s’està fent al barri del Gorg ens sembla molt bé que es puguin fer aquests tipus de noves residències amb activitat comercial, i nosaltres volem que quedi ben enllestit i tot ben posat. Però la realitat del barri com tothom sap, és el tema de la fàbrica Badrinas que per a nosaltres és un greu problema, perquè volem que l’enderrocament sigui el més aviat possible, això donarà llum verda a què seguidament el pas subterrani agafi una mica de cos i allà una sèrie d’aspectes que a nosaltres ens afecten moltíssim. Però me’n vaig molt content avui d’aquest Ple perquè avui s’ha aprovat ara fa un moment una moratòria que nosaltres precisament tenim un problema allà, al carrer Cervantes 35-41, allà hi ha una activitat de club social de fumadors de cànnabis i ja han sortit els primers problemes, i hi ha una petita alarma social allà al barri. Ahir ens vam reunir més de 200 veïns, va encapçalar la reunió la senyora Enca Marés, presidenta de l’Associació del Marítim Gorg, vam fer una xerrada i veritablement tot el que s’ha xerrat aquí hi havia un greu problema, perquè les olors es ficaven dins de la porteria dels veïns, anaven als ascensors, els cotxes en doble fila, que estaven allà patint. I bé, m’han dit comenta-ho perquè és molt important que no s’aprovi el canvi d’ús d’aquest locals, que són locals comercials, que no passin a ús. I en aquest sentit volem dir-li que aquell entorn volem que, portem des del 2005, 2006, 2007, allà vam apostar per aquell barri molts veïns de Nova Lloreda, Bufalà, de Llefià, i volem que per part vostra, que hi ha molta voluntat política, però també demanem que hi hagi una mica més de sensibilitat en aquest sentit, perquè per a nosaltres tot aquest entorn és molt important i fins i tot, el tema de les vies del tren, l’arranjament i tot el manteniment, i volem manifestar aquesta gran preocupació. En principi no tinc res més a dir, motes gràcies per la seva atenció i fins aviat. SENYOR MAÑAS: Parlo del dictamen del Gorg, però abans faig una prèvia a la senyora Rius i el senyor Falcó, una petició, si pot ser siusplau, que veig que coneixen molt bé el pressupost, tenir el d’inversions com l’ordinari, perquè en les seves dues intervencions hi ha fet referència, si també, com que no el tenim nosaltres, si ens poden fer una còpia, era només una petició. Com que ja han vist que no el tenim el nostre grup, doncs vaig demanant a tothom que veig que el té i el coneix. SENYORA RIUS: Però pot anar a Secretaria com hi vam anar els altres. SENYORA MAÑAS: No m’enganyi que de Secretaria segur que no té de memòria tantes partides com han demostrat avui que tenen. Passo a parlar del dictamen en qüestió. Bé, ens porten avui una nova aprovació inicial que suposa transformar el que avui és una zona que està qualificada urbanísticament com a sòl industrial en habitatge. Vostès van fer una primera proposta inicial en aquest Ple en el seu dia, de transformar més de quinze illes entre el que és el sector A del Port, perquè la gent ens entengui, entre el que és el canal del Gorg i el carrer Tortosa, de canvi d’ús d’industrial a habitatge. En aquell moment el nostre

Secretaria General


grup els va demanar que ho retriessin, que no era una proposta viable ni sensata, altres grups també, i ho van retirar. Després ens van portar aquesta nova proposta inicial d’aprovació, que és transformar, com he dit, el que ara són un solar que té una qualificació industrial en habitatge. El propietari que és Solvia, que és la immobiliària del Ban Sabadell, quedarà com a propietari majoritari d’aquest sector, i com a propietari majoritari d’aquest sector serà qui haurà de portar la iniciativa. I vull recordar que al carrer Tortosa i en l’àmbit d’actuació d’aquesta modificació del Pla General Metropolità, hi viuen 40 famílies de Badalona, 40 famílies de Badalona que es veuran obligades a ballar la música i la lletra que marca Solvia Immobiliària del Banc Sabadell. Jo crec que en aquest Ple el que ens toca és estar amb les famílies de Badalona, i no amb els interessos immobiliaris que pugui tenir el Banc Sabadell. Aquesta és una primera qüestió. Això que estic dient i que pot semblar molt dur, es pot exemplificar i es pot explicar, hi ha 26 o gairebé una trentena d’al·legacions d’aquests veïns a la primera aprovació inicial, doncs les al·legacions no les ha contestat l’Ajuntament de Badalona, l’Ajuntament l’únic que ha fet á estat retallar i enganxar el mateix informe jurídic que fan els advocats de Soliva Immobiliària del Banc de Sabadell. I textual i literal el que contesta la immobiliària Solvia és el que vostè, mitjançant retalla i enganxa, utilitza per respondre les al·legacions dels veïns de Badalona. A nosaltres realment ens agradaria tenir un govern que tingués iniciativa pública en matèria d’urbanisme i que no deixés en mans la resposta als veïns d’advocats de grans empreses immobiliàries. És l’Ajuntament qui ha de contestar les al·legacions, i no una empresa immobiliària. Qui vulgui o qui dubte, li puc fer còpia de l’escrit que entra Solvia i després podrà comprovar que en el dictamen és literal, paraula per paraula, coma per coma, incloent-hi les faltes d’ortografia, allò que diu Solvia, a allò que l’Ajuntament de Badalona els contesta als veïns. Un altre motiu pel qual votarem que no, senyor Garcia Albiol, nosaltres creiem que el principal repte que avui té la ciutat de Badalona és generar ocupació, estem en el pitjor moment de crisi econòmica, i l’única forma viable avui de generar ocupació és establir estratègies a mig, curt i llarg termini de reindustrialització de la ciutat. I això que li estic dient, parlar de reindustrialitzar les nostres ciutats és el que estan fent les ciutats europees modernes. Perquè el nostre model de ciutat, que és molt diferent al seu, creu que pot haver-hi habitatge, creu que pot haver-hi indústria i que pot haver-hi activitat econòmica, i que aquest ús mixt de la ciutat pot ser compatible, perquè estem parlant d’una reindustralització de noves empreses, no d’empreses contaminants com les que teníem a Badalona i que tots vem patir, sinó que creiem que és possible realment, establir empreses a la ciutat que puguin ser compatibles amb l’ús residencial. I en el pitjor moment de la crisi econòmica, què és el que fa el seu govern? Incrementar 33,793 metres quadrats d’habitatge, reduint-ne 27.000 metres quadrats de sòl industrial. En el pitjor moment, quan hi ha més atur a la ciutat de Badalona en els últims 25 anys, el que vostè fa com a alcalde, és dilapidar el sòl industrial d’aquesta ciutat. I això que li estic dient és molt sorprenent, perquè aquesta empresa, Solvia, el que volia principalment era desenvolupar el sòl industrial. Per tant, per ella devia ser negoci desenvolupar el sòl industrial tal i com ho tenia previst i com té previst el planejament urbanístic. Perquè llegeixo textualment del seu dictamen senyor Garcia Albiol “també és de destacar que va ser l’Ajuntament que va demanar al propietari que havia presentat el Pla especial, que considerés les seves pretensions de continuar destinant aquells terrenys a l’ús industrial i plantegés una proposta de transformació global dels usos per a totes les illes incloses en la modificació del Pla general metropolità.” O sigui, és vostè, regidor d’Urbanisme, qui li diu a l’empresa Solvia quan li presenta a l’Ajuntament una proposta per construir una nau industrial, és vostè qui li diu, no, no, m’agafa tot l’àmbit, s’oblida del sòl industrial, m’engloba també la propietat de 40 famílies de Badalona, i ho transformem tot en habitatge. Nosaltres presentarem al·legacions a aquest dictamen i li faig ja alguna petició. Aquesta proposta que vostès ens porten suposa crear 475 habitatges nous en el barri del Gorg, als quals cal sumar els 600 habitatges que fa dos mesos van pactar amb Convergència i Unió de creació al barri del Gorg. O sigui, vostès en dos mesos incrementen en mil habitatges el nombre d’habitatges previstos en el barri del Gorg. Vostès parlen en aquest dictamen que aquests 475 habitatges, òbviament perquè ho marca la llei, un 30 % serà destinat a habitatge públic. I jo li pregunto, a algú del

Secretaria General


seu govern se li ha acudit abans d’aprovar això a aquesta empresa immobiliària demanar-li a l’empresa promotora, que té pisos a la seva web actualment disposats a la venda a la ciutat de Badalona, que col·labori amb l’Ajuntament amb els seus objectius de solidaritat urbana per l’habitatge públic, se’ls ha acudit? Perquè si se’ls ha acudit no està reflectit en el dictamen. Vostès parlen d’aquest 30 % d’habitatge que estarà destinat als objectius del Pla local d’habitatge, jo li recordo que el Pla local d’habitatge el meu grup el va votar en contra, i el senyor Jurado, assegut aquí, va dir més o menys textual, i ho podem buscar a l’acta, “jo estic d’acord amb tot el que ha proposat Iniciativa”. Doncs li explico algunes coses de les que proposava Iniciativa d’aquell Pla local d’habitatge, aquest mateix Pla local d’habitatge, abans de la crisi, perquè el devíem aprovar 2008-2009, o sigui era en els primers moments de la crisi, ja parlava que hi havia una demanda exclosa, molt important a la ciutat de Badalona, que no podia accedir ni a l’habitatge públic protegit de règim general, ni a l’altra figura que hi ha d’habitatge públic, que és el de règim concertat. O sigui, seguim fent promocions avui d’habitatge públic de règim general o concertat no té cap sentit, i el que toca és fer habitatges de lloguer social. O sigui, demanar ara a una empresa immobiliària que el 30 % de 475 habitatges es destinin a habitatge protegit, no té cap sentit, perquè les famílies de Badalona no poden ni comprar habitatge protegit, necessitem habitatge de lloguer i necessitem que les entitats financeres posin el mercat de lloguer social els habitatges que avui tenen a la ciutat, incloent els d’aquesta empresa que avui els aprovarem una modificació del Pla general metropolità. Per tots aquests motius i alguns més, votarem en contra, presentarem al·legacions i li demano que faci una reflexió senyor alcalde, perquè potser poden compartir-la, pensi si el model és transformar sòl industrial amb sòl residencial, o si el que toca és que pensem com fem compatible que hi hagi activitat econòmica a la ciutat, que puguem reindustrialitzar la ciutat per crear llocs de treball de qualitat, amb les zones residencials. Perquè avui, un dels principals reptes que té aquesta ciutat, senyor alcalde, és el polígon Industrial Sud. Com aconseguim que hi hagi ocupació de qualitat en aquell àmbit que al 1999 quan es va dissenyar, i quan un govern d’esquerres va impulsar que hi hagués un polígon industrial de qualitat a les Guixeres, on hi havia d’anar cases unifamiliars, i a la zona sud, el convertim amb un pol d’atracció d’empreses que puguin generar cert valor afegit a la ciutat. Aquest és el principal repte de la ciutat, crear ocupació, reindustrialitzar la ciutat, i el que vostè ha fet en el polígon industrial Sud des que és alcalde són només dues coses, eliminar unes torres que hi havia d’anar d’oficines a l’avinguda Maresme, i col·locar aquell sòl a les Guixeres, per tant, malmetent les oportunitats que pugui tenir el polígon industrial Sud per ser atractiu, i ara, transformar 27.000 metres quadrats d’indústria, d’indústria que podia donar ocupació als nostres fills i filles, als nostres veïns i veïnes, en habitatge. Gràcies senyor alcalde. SENYOR FALCÓ: Primer una consideració, la regidora Mercè Rius, li deia al senyor Mañas sense utilitzar el micro quan el senyor Mañas ens interpel·lava sobre la documentació que nosaltres tenim i ell no té, que la qüestió era ben senzilla, es tracta d’anar a Secretaria i treure els papers, no es pensin que tenim més informació que la que tenen vostès, el que tenim és més capacitat perquè també tenim més voluntat, de seure, d’influenciar i de marcar, en el que podem, l’agenda política de Badalona. Com que aquí hi ha la voluntat, després també hi ha una qüestió de seure, no té massa secret, es tracta de fer política. Jo li demano al senyor Mañas malgrat que hagi marxat, en un acte que jo crec que és de descortesia perquè m’estava adreçant explícitament a ell, és una mica estrany, és que clar, dic, senyor Mañas, i s’aixeca i se’n va, és una cosa increïble, ja va passar un altre dia amb una altra qüestió, és una cosa increïble, ah que ha anat a buscar aigua? A bé, és igual, que és qüestió de fer política, de seure, de dialogar, de parlar, de confrontar políticament, d’intentar influenciar, nosaltres ho intentem i per això potser anem a Secretaria a buscar els papers per poder després parlar-ne. Dit això, nosaltres el que hem demanat abans que comencés el Ple, i demano disculpes perquè ho hem fet allò sense haver-ho parlat abans, és que aquest punt es retirés de l’ordre del dia, i ho hem demanat una mica en la mateixa línia que vam demanar en el seu dia que es retirés el Pla del Gorg, que després es va aprovar i que nosaltres vam aprovar, amb la voluntat d’estudiar-lo millor i de tenir més clar el sentit del nostre vot, perquè avui el nostre vot, per qüestions que han aparegut en la

Secretaria General


intervenció del senyor Mañas, algunes, totes no, però també per algunes de les qüestions que hem llegit en el dictamen, ens sembla que almenys per part nostra ens sentirem més segurs si aquets punt de l’ordre del dia es retira i el podem mirar durant aquest mes que vindrà, amb el compromís evident que nosaltres volem que aquest sigui un sector que s’acabi desenvolupant. Entenent el discurs de fons del que fa Iniciativa respecte de la voluntat de reindustrialitzar Badalona, nosaltres la tenim al cent per cent, però també admetent que aquest és un sector que ens agradarà més o ens agradarà menys, però està clarament situat en una zona de la ciutat de vocació residencial, avui, no ho és Badalona Sud, no ho és Guixeres, no ho és Can Ribó, però probablement aquest sector tal i com està rodejat, perquè està rodejat d’habitatges, per terra, per mar i per aire, a l’est i a l’oest, al nord i al sud, aquest és un sector que vocacionalment té aquesta vocació residencial. Per tant, ens sembla que ens ho hem d’acabar de mirar bé. En tot cas, hi ha una qüestió d’estàndards, 90 metres quadrats és l’estàndard que aquí es proposta, en el cas del Gorg això es va canviar i es va modificar fins els 100 metres, hauria de tenir una coherència el que hem aprovat al Gorg amb el que puguem aprovar en aquest cas. Hi ha d’altres qüestions que nosaltres no acabem de veure clares en aquest moment, i amb el compromís d’estudiar-ho a fons, també de parlar amb algunes persones més per tenir més informació demanaríem que aquest punt es retirés, perquè si no es retirés nosaltres simplement ens abstindríem. SENYOR SERRA: Jo suposo que l’acabaran retirant, i com que l’acabaran retirant encara seré més breu, si el retiren bé i en tornem a parlar un altre dia, si no el retiren votarem en contra i presentarem al·legacions, i la veritat és que més enllà del fet de si és industrial o habitatge, que jo crec també que dóna per les dues coses, però en qualsevol cas això ja es va canviar en el seu dia per habitatge i no crec que no ho hagi de ser, no crec que no ho hagi de ser, però si nosaltres estem en contra no tant seria pel tema de la qualificació del terreny, sinó per una qüestió de la manera sobretot com s’han rebutjat les 26 al·legacions que en aquests moments es van presentar de persones que viuen allà, de veïns i veïns, i això és el que no acabem de veure clar, jo crec que aquí s’ha fet una mica massa pim pam, no és normal que de 26, 25 es rebutgin pel mateix, i pel mateix motiu, i per tant, creiem que l’argumentació del rebuig d’aquestes al·legacions no acaba d’estar prou acurat. I és més, nosaltres segons com i si això continua, després d’aquest inicial, de tota manera pel que estic veient no l’aprovaran i per tant és igual, però nosaltres sí s’aprovés, però després que Convergència ha dit que no el votarà, ja no s’aprovarà, nosaltres també presentaríem al·legacions. I en qualsevol cas creiem que es pot plantejar d’una manera més consensuada amb el veïnat perquè és cert que aquí hi viu molta gent, que les coses han canviat, que tot això des del 2005 2006 que es va començar a modificar i a pensar en aquell barri les coses han canviat molt, i evidentment jo penso que ara les coses s’han de fer d’una altra manera, i si no m’equivoco, perquè no ho tinc massa clar, però crec que no m’equivoco si dic que aquest és un solar que en el seu moment tenia una empresa que va fer fallida, que després va anar a parar al Banc de Sabadell i en conseqüència a Solvia, si no m’equivoco, aquest solar l’havia arribat a tenir Metrobacesa o bé l’empresa del Sanhuja si no m’equivoco. Per tant, tota aquesta història ve de lluny, és un canvi d’ús de molt lluny, de fa molts anys que van comprar-lo, que després va fer fallida l’empresa, que ara l’ha agafat Sabadell. Jo crec que les coses han canviat, tant, que ara s’ha de replantejar tot, ens ho hem de replantejar d’una altra manera i penso que en aquest cas el millor seria posar-ho a zero una altra vegada i tornar-ho a pactar amb els veïns, a agafar i mirar quin és el millor desenvolupament d’aquesta part de la ciutat, que d’altra banda, si l’aprovéssim avui tampoc demà anirà ningú a començar a fer pisos o a executar allò que avui s’aprovés. Per tant, com que aquí tothom va lent, jo crec que en aquest cas més val que nosaltres també anem lents, agafem i ens ho mirem bé i posem una mica el comptador a zero per fer-ho de la millor manera possible. SENYOR ALCALDE: Molt bé. Doncs com que és evident que el dictamen no quedaria aprovat, l’hauré de retirar, però sí que els dic un parell de coses, i especialment a vostès es senyors d’Iniciativa per Catalunya. A veure, a mi m’agradaria alguna vegada, alguna vegada una certa coherència. O sigui, ara vostès diuen que no hi ha sòl industrial i fa uns

Secretaria General


mesos, quan vam presentar aquí una proposta i vostè deia de crear una nova zona industrial a les Guixeres, fruit de la permuta amb les oficines que sortien a la zona Badalona Sud, vostès van votar en contra per un altre motiu. Ara, ens diuen que creuen que s’ha de mantenir el sòl industrial a la ciutat, i fa uns mesos ens van votar en contra. Jo crec que es confonen, segurament no és una confusió, però segurament sí que és un model diferent de ciutat, vostès el que estan defensant és que les coses segueixin com fins ara, i és que la zona del Gorg on els veïns ho estan passant malament, o francament malament en l’entorn del futur canal, allà hi ha, al costat, una peça, que és la que portem avui, que és de Solvia, i el que pretenen és que aquesta nau que està tancada, que està buida, que no té cap tipus d’utilitat i que difícilment li trobarem, el que anem fa ver és a transformar-la, que hi hagi habitatge, que hi hagi comerços i que a part, hi hagi un 30 % d’habitatge públic. I poden haver-hi comerços, com poden haver-hi tallers, faltaria més. Nosaltres creiem que aquest model és el que creiem que ha d’anar en el que és l’eix, la nova centralitat de Badalona a l’entorn de Gorg, perdonin que els digui, però jo crec que la zona industrial enmig de la ciutat en aquests moments no té cabuda. No té sentit que estiguem lluitant, estiguem treballant per fer un barri d’unes condicions molt dignes, un barri que sigui un referent, amb uns habitatges, amb un canal, i que al costat hi hagi una nau industrial, això no té cap tipus de sentit. I el podria tenir si tingués ocupació o tingués demanda, però tots sabem que la realitat avui és diferent a la realitat de fa 7, 8, 10 o 12 anys, i que difícilment una indústria anirà a parar al centre d’una ciutat, i com a mínim, no és el model que nosaltres defensem. Sí que sembla que és el que a vostès els agradaria. Aleshores, a partir d’aquí nosaltres hem de posar en una balança dir, volem seguir deu anys igual i que els veïns estiguin 10 anys allà enmig d’uns solars, enmig d’unes fàbriques que estan mig derruït i que qualsevol dia s’hi posaran ocupes i que hi haurà problema, que això és una opció? I esperar deu anys més perquè per art de màgia canviï tota la societat, o intentar prendre mesures per vertebrar la ciutat i per convertir el Gorg amb un barri adequat amb el que nosaltres creiem que ha de ser, la nostra aposta és aquesta. I he dit, evidentment aquest dictamen, com ha quedat clar amb les votacions no s’aprovaria, i el que em toca fer és retirar-lo i intentar que aquells que han mostrat les ganes de tornar-se’l a mirar, Convergència i Unió, que se’l tornin a mirar, i a veure si som capaços de poder arribar a un acord. Jo sí que li demanaria senyor Mañas, que com que el dictamen l’he retirat, tampoc no hi ha debat, ja tindrem ocasió de debatre senyor Mañas, quan el tornem a presentar, vostès han parlat tots, jo he fet una primera intervenció, es retira i ho deixem aquí. Per tant, quedar retirat aquest dictamen i passaríem al següent. El dictamen precedent va ser retirat. 12 AP-2014/2806 DICTAMEN. Aprovació inicial de la m odificació PGM al Nucli Històric de Dalt de la Vila en l'Àmbit del polígon d'actuaci ó núm. 1 "carrer Pujol" de Badalona. PROPOSTA D’ACORD de l’aprovació inicial de la modificació PGM al nucli històric de Dalt de la Vila en l’Ambit del polígon d’actuació núm. 1 “Carrer Pujol” de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 30 de gener de 2014 per l’arquitecta adscrita al Departament Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Es presenta a tramitació per a la seva aprovació inicial la Modificació del PGM en l’àmbit del polígon d’actuació número 1 “carrer Pujol” del nucli històric de Dalt de la Vila de Badalona, a instància de l’Ajuntament de Badalona. Es tracta d’un tràmit que dóna cobertura al Pla especial del mateix àmbit i el qual desenvoluparà condicions d’edificació i altres factors que aquesta Modificació no defineix. Objecte L’objecte principal de la present Modificació del PGM és el de preservar l’estructura parcel·lària existent del front edificat del carrer d’en Fluvià i potenciar recorreguts històrics existents de vianants, mantenint la idea definida al PMU vigent de mantenir els valors intrínsecs del barri.

Secretaria General


També es preservaran els valors mediambientals i naturals, amb les seves dimensions i característiques, per tal de contribuir a l’esponjament de la trama urbana. Atenent a aquests objectius, la Modificació del PGM proposa : - El canvi de qualificació en un àmbit de 280 m2 qualificat de zona de casc antic, subzona de conservació de centre històric (clau 12b) a la finca núm.21 del carrer d’en Fluvià, qualificada de sistema viari (clau 5) des del 1976 pel Pla General Metropolità. - Atenent als valors mediambientals i naturals, es proposa preservar l’espai que ocupen els elements de vegetació existents a la parcel·la situada al carrer d’en Pujol 2, entre les cases adossades a la mitgera de l’edifici situat al carrer d’en Lladó 68 i “l’edifici I” adossat a la mitgera de l’edifici situat al carrer d’en Fluvià 61. Aquest espai d’uns 16,30 metres d’amplada i una superfície de 335 m², qualificat pel planejament vigent com a zona de casc antic (clau 12b), es qualifica de zona de verd privat protegit (8a). Àmbit L’àmbit de la Modificació de PGM es defineix dins d’un sector que comprèn els sòls de domini i ús públic del carrer d’en Pujol i les finques de titularitat privada amb front al carrer d’en Fluvià 21, els patis de les finques amb front al carrer d’en Fluvià 23-25 i les finques amb front al carrer d’en Pujol 2 i 36, amb una superfície total de 4.315 m². La proposta s’inserta dins d’aquest sector de planejament més ampli, tot i que es modifiquen exclusivament dos àmbits menors : - Part qualificada de vial de la finca núm. 21 del carrer de Fluvià. (280 m²) - El pati del núm.2 del carrer d’en Pujol, actualment qualificat de 12b. (335 m²) Planejament vigent L’àmbit està subjecte al següent planejament : - Pla General Metropolità.

Data aprovació:14/07/1976. Data publicació:17/07/1976 - Pla de millora urbana del nucli històric de Dalt de la Vila. Data aprovació: 3/12/2009. Data publicació: 17/12/2009. - Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Catàleg normatiu d’edificis i conjunts urbans: Fitxa B-3: Subsòl de la ciutat romana de Baetulo. Data aprovació: 27/10/1984. Data publicació: 29/10/1984. Justificació i contingut de la proposta El raonament i justificació de la procedència de la iniciativa, així com I'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents queda degudament justificada al llarg de la present proposta, tal i com preveu l’article 97 del DL 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme. Així mateix, de conformitat amb el que estableixen l’article 4 de les NNUU del PGM i els articles 85 i 96 del TRLU, l’instrument per a procedir al canvi de la qualificació d’un tipus determinat de sòl a un altre, és la Modificació del Pla General Metropolità. El sector es troba en una posició central dins del barri de Dalt de la Vila, gaudint d’una privilegiada connexió entre els diferents barris del municipi. Per la seva centralitat dins del municipi, al barri de Dalt de la Vila s’han implantat diverses instal·lacions dotacionals públiques i privades, com ara el Museu Municipal, l'Hospital Municipal, l'Ambulatori, el Centre cívic de Dalt de la Vila, els espais arqueològics "Casa dels Dofins", "Termes i Decumanus" i "Jardí de Quint Licini", l'Església parroquial i la rectoria de Santa Maria, el Col·legi Cultural i l’Escola Nen Jesús de Praga entre altres. Així mateix, s’han anat desenvolupant diversos espais lliures públics, com ara la plaça de Joaquim Font i Cussó i la plaça de Manuel Valls i Gorina. En resum, la present proposta justifica l’interès públic en: - Ressaltar la trama històrica i recorreguts culturals: La proposta té la voluntat de potenciar formalment la trama històrica i els recorreguts culturals que històricament han representat la identitat urbana de Dalt de la Vila i respon a una actitut de responsabilització col·lectiva enfront d’un passat valuós que cal revitalitzar, però, en cap cas, esborrar. A nivell intern, cal ressenyar la gran quantitat d’elements culturals i patrimonials existents a l’interior del barri de Dalt de la Vila, que fomenten recorreguts a peu amb caràcter més lúdic

Secretaria General


i contemplatiu. Potenciar aquests recorreguts per tal de gaudir de cadascun d’aquest elements i del paisatge urbà històric amb els seus valors intrínsecs ajudarà també a potenciar la identitat històrica badalonina i el seu caràcter més únic. - Revalorització de les restes arqueològiques d’època romana: un nou paisatge arqueològic visitable a nivell romà. Tots els elements arqueològicament ja documentats, juntament amb tota la resta que manca per explorar, formaran part d’un nou paisatge arqueològic a conservar i a gaudir, tot inscrivint-se dins un fil conductor que serà el resultat de sondejos arqueològics un cop finalitzats. Es donarà la possibilitat de què segons el valor de les troballes, es pugui crear una àrea arqueològica visitable oberta al públic (total o parcialment), fomentant una nova ruta cultural per conèixer el patrimoni romà badaloní. D’acord amb el Reglament de la Llei d’Urbanisme, la Modificació de PGM està integrada pels següents documents: A. Memòria B. Normativa C. Agenda i avaluació econòmica financera D. Informe Mediambiental E. Plànols d’informació i ordenació urbanística F. Annexos Descripció de la proposta La present Modificació es formula a partir d’uns criteris de salvaguardar l’esperit del barri de Dalt de la Vila ja exposat a l’objecte d’aquest informe. La Modificació estableix: - Atenent a la revalorització del parcel·lari i els recorreguts històrics del barri, es proposa un canvi de qualificació en un àmbit de 280 m2 qualificat de zona de casc antic, subzona de conservació de centre històric (clau 12b) la finca núm.21 del carrer de Fluvià, qualificada de sistema viari (clau 5) des del 1976 pel Pla General Metropolità. - Atenent als valors mediambientals i naturals, es proposa preservar l’espai que ocupen els elements de vegetació existents a la parcel·la situada al carrer d’en Pujol 2, entre les cases adossades a la mitgera de l’edifici situat al carrer d’en Lladó 68 i “l’edifici I” adossat a la mitgera de l’edifici situat al carrer d’en Fluvià 61. Aquest espai d’uns 16,30 metres d’amplada i una superfície de 335 m², qualificat pel planejament vigent com a zona de casc antic (clau 12b), es qualifica de zona de verd privat protegit (8a). - Aixímateix, es regularitza l’àmbit de clau viari de vianants (clau 5v) fins a arribar al límit de l’àmbit del Planejament, on un fragment de 184 m² era qualificat de viari (clau 5). Les condicions d’edificació i altres especificacions es concretaran al Pla especial del mateix àmbit que s’aprovarà posteriorment a la Modificació de PGM: Conclusions Vista la proposta i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Ley de Suelo, s’informa favorablement la tramitació de l’aprovació inicial de la Modificació de PGM al sector que comprèn els sòls de domini i ús públic del carrer d’en Pujol i les finques de titularitat privada amb front al carrer d’en Fluvià 21, els patis de les finques amb front al carrer d’en Fluvià 23-25 i les finques amb front al carrer d’en Pujol 2 i 36 situat de Badalona.” Així mateix, en data 3 de febrer de 2014 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable l’aprovació inicial de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, que es transcriu literalment a continuació: “PROPOSTA PRESENTADA Per part del Departament de Planejament Urbanístic de l’Àrea d’Urbanisme s’ha redactat la Memòria de la Modificació puntual del PGM, que té per objecte preservar l’estructura parcel·lària existent del front edificat del carrer d’en Fluvià i potenciar recorreguts històrics existents de vianants, mantenint la idea definida al PMU vigent de mantenir els valors intrínsecs del barri, també es preservaran els valors mediambientals i naturals, amb les

Secretaria General


seves dimensions i característiques, per tal de contribuir a l’esponjament de la trama urbana. L’àmbit de la proposta presentada es defineix dins d’un sector que comprèn els sòls de domini i ús públic del carrer d’en Pujol i les finques de titularitat privada amb front al carrer d’en Fluvià núm. 21, els patis de les finques amb front al carrer d’en Fluvià, núms. 23-25 i les finques amb front al carrer d’en Pujol, núms. 2 i 36, amb una superfície total de 4.315 m². La proposta s’inserta dins d’aquest sector de planejament més ampli, tot i que es modifiquen exclusivament dos àmbits menors: part qualificada de vial de la finca núm. 21 del carrer de Fluvià. (280 m²) i el pati del núm.2 del carrer d’en Pujol, actualment qualificat de 12b. (335 m²). Respecte l’objectiu de la proposta presentada, l’Arquitecta adscrita al Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe en data 30 de gener de 2014, en virtut del qual posa de manifest que els principals paràmetres objecte de la modificació són: - El canvi de qualificació en un àmbit de 280 m2 qualificat de zona de casc antic, subzona de conservació de centre històric (clau 12b) a la finca núm.21 del carrer d’en Fluvià, qualificada de sistema viari (clau 5) des del 1976 pel Pla General Metropolità. - Atenent als valors mediambientals i naturals, es proposa preservar l’espai que ocupen els elements de vegetació existents a la parcel·la situada al carrer d’en Pujol 2, entre les cases adossades a la mitgera de l’edifici situat al carrer d’en Lladó 68 i “l’edifici I” adossat a la mitgera de l’edifici situat al carrer d’en Fluvià 61. Aquest espai d’uns 16,30 metres d’amplada i una superfície de 335 m², qualificat pel planejament vigent com a zona de casc antic (clau 12b), es qualifica de zona de verd privat protegit (8a). Analitzat el document, que consisteix en una memòria que determina l’àmbit, objecte, justificació i descripció de la proposta, així com la normativa i els plànols d’informació i ordenació, l’arquitecta municipal informa favorablement la proposta per tal de procedir a la tramitació de la present aprovació inicial. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquesta modificació del Pla General metropolità d’iniciativa pública es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLU. A l’expedient administratiu 14/D 5-13 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 69.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació. - Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaries. - Descripció i resultat del programa de participació ciutadana. - Objectius de l’ordenació. - Normativa. - Agenda. - Avaluació econòmica. - Documentació ambiental. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atès que aquesta aprovació requereix un quòrum de votació especial, s’ha emès l’informe preceptiu, favorable, per part de la Secretaria General, de conformitat amb l’article 179 del

Secretaria General


Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el senyor alcalde, a proposta de la gerència de l’Àmbit de Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial la modificació puntual del Pla General Metropolità al nucli històric de Dalt de la Vila en l’àmbit del polígon d’actuació núm. 1 “carrer Pujol” de Badalona, que té per objecte preservar l’estructura parcel·lària existent del front edificat del carrer d’en Fluvià i potenciar recorreguts històrics existents de vianants, mantenint la idea definida al PMU vigent de mantenir els valors intrínsecs del barri, també es preservaran els valors mediambientals i naturals, amb les seves dimensions i característiques, per tal de contribuir a l’esponjament de la trama urbana. Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí oficial de la Província i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació de la premsa periòdica, al Tauler d’Anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona (http://www.badalona.cat). Durant el període d’informació pública podran formular-se les al·legacions que s'escaiguin. SENYOR MAÑAS: Voto a favor i faig ús del dret de paraula que tinc en aquest dictamen. Senyor Garcia Albiol, estem debatent un tema amb tota cordialitat i llavors li demano que no em faci trampes, estic parlant del dictamen anterior, quan vostè crea una nova zona industrial a les Guixeres... SENYOR ALCALDE: No, senyor Mañas, no. SENYOR MAÑAS: Deixi’m fer ús de la paraula, tinc dret a dues paraules per dictamen. SENYOR ALCALDE: No però és que el dictamen està retirat, no existeix. Jo puc parlar, és que acabaré parlant de Dalt la Vila. Quan vostè crea aquesta zona industrial a les Guixeres no crea nous metres quadrats de sòl industrial, els treu del Polígon industrial sud, com jo li he dit, de l’Avinguda Maresme... SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas, li podria contestar però no li contestaré... SENYOR MAÑAS: Em podria contestar perquè ha volgut enganyar a la audiència que hi ha present. I segon, què vol dir que es quedin les coses com estan, si l’empresa Solvia va entrar una proposta de modificació de pla especial i vostè li va dir que la retirés i que la transformés en habitatge... SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas, no té la paraula, senyor Mañas, senyor Mañas... no té paraula. SENYOR MAÑAS: ... l’empresa Solvia anava a construir amb la qualificació correcta. Votem a favor del dictamen de Dalt la Vila. SENYOR ALCALDE: D’acord, no forci a què li hagi de prémer el botó vermell que tinc aquí per treure-li la paraula. Aleshores, jo li demano que fem els debats amb discrepància però que siguem una mica respectuosos amb les normes tots plegats o sinó tinc el botó vermell aquí que no li vull prémer. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. 13 AP-2014/2807 DICTAMEN. Aprovar la constitució de la Comissió de delimitació del terme Municiapal de Badalona. PROPOSTA D’ACORD de a la conveniència de l’aprovació de la constitució de la Comissió de Delimitació del Terme Municipal de Badalona.

Secretaria General


Vist l’informe jurídic emès pel Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbansime, de data 3 de febrer de 2014, que transcrit literalment diu el següent: “INFORME JURÍDIC que s’emet per part del Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme en relació a la procedència d’aprovar la constitució de la Comissió de Delimitació del Terme Municipal de Badalona. I. ANTECEDENTS Primer.- En data 13 de novembre de 2013 ha tingut entrada en aquest Ajuntament la comunicació de l’acord del Ple de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs de data 30 d’octubre de 2013, que diu literalment el següent: “1. Incoar expedient per a la delimitació del terme municipal de Sant Adrià de Besòs en relació amb els termes municipals limítrofs de Badalona, Barcelona i Santa Coloma de Gramanet, amb motiu de clarificar qualsevol disfuncionalitat territorial i a l’objecte d’una acurada fixació de les línies dels respectius termes municipals afectats en el marc de l’execució del Mapa Municipal de Catalunya. 2. Constituir la comissió de Delimitació Territorial de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, que estarà integrada pels membres següents: Joan Callau i Bartolí, alcalde Gregorio Camacho Alcalde, regidor delegat de Medi Ambient i Salut Pública Ruth Soto García, regidora delegada d’Urbanisme Josep Reverendi i Carbonell, secretari Núria García Saguer, arquitecta 3. Notificar el present acord als ajuntaments afectats i al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya. 4. Facultar indistintament l’alcalde i el regidor delegat perquè realitzin tants actes i gestions com calguin per executar el present acord.” Segon.- En data 28 de gener de 2014, el Cap del Departament de Plànol de la Ciutat ha emès un informe en relació a la proposta d’incoació d’expedient per a la delimitació del terme municipal de Sant Adrià del Besòs, que transcrit literalment diu el següent: “I N F O R M E El cap del Servei d’Ordenació del Territori ha remès al Departament del Plànol de la Ciutat per ser un assumpte de la competència del Departament, la notificació de 13 de novembre de 2013 de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs en què comunica a l’Ajuntament de Badalona el següent acord del Ple de l’Ajuntament de 30 d’octubre de 2013:

“Incoar expedient per la delimitació del terme municipal de Sant Adrià de Besòs en relació amb els termes municipals limítrofs de Badalona, Barcelona i Santa Coloma de Gramanet, amb motiu de clarificar qualsevol disfuncionalitat territorial i a l’objecte d’una acurada fixació de les línies dels respectius termes municipals afectats en el marc de l’execució del Mapa Municipal de Catalunya.”

En el mateix acord es va constituir la Comissió de Delimitació Territorial de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs integrada per l’alcalde, dos regidors, el secretari i una arquitecta. Per la qual cosa, informo que: La delimitació del termes municipals està regulada al Capítol V, article 27 i següents del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya. La delimitació del terme municipal és el procés successiu per la fixació de la línia de terme, la seva fitació i el mesurament dels termes municipals. Altra cosa és l’alteració del terme municipal, que està regulat al Capítol II, III i IV, article 3 i següents del Decret 244/2007 abans esmentat. Segons l’article 28 del Decret 244/2007, en l’acord plenari de l’inici de l’expedient s’ha de reflectir el motiu i l’objectiu de la delimitació. A l’acord plenari de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs el motiu és el de clarificar qualsevol disfuncionalitat territorial i fer una acurada fixació de les línies dels respectius termes municipals.

Secretaria General


Per tant, considero que no es vol alterar els límits municipals fixats en actes de quasi un segle d’antiguitat, sinó tan sols fixar, amb les precisions taquimètriques actuals, aquells punts que defineixen la línia del terme sobre el sòl i els plànols. Tanmateix, amb el creixement dels dos nuclis de població al llarg del segle XX fins ajuntar-se’n, els problemes de disfuncionalitat dels termes municipals de Badalona i Sant Adrià de Besòs van més enllà de la manca de precisió de la fixació del punts de la línia que els determina. Hi ha trams que no solament travessen illes de cases pels límits de les finques, sinó que, fins i tot, travessen una finca urbana o un habitatge. També hi ha problemes a l’espai públic on la línia del terme no passa per l’eix del carrer i, a més, no li és paral·lela. La racionalitat indica que, com a mínim, si és possible, la línia del terme municipal hauria de passar pels eixos del vials i no travessar illes d’edificacions ni les finques urbanes. Fa uns dies em vaig posar en contacte amb l’arquitecta, senyora Núria García Saguer, que forma part de la comissió creada a Sant Adrià de Besòs però no em va poder especificar quins eren els punts conflictius pels quals van iniciar l’expedient. Per altra banda, el Decret 244/2007, a l’article 28, dicta que, en el procediment d’expedients de delimitació de termes, els municipis afectats diferents al que l’inicia han de nomenar, per acord plenari i en el termini de dos mesos a comptar des de la data de recepció de la comunicació, una comissió constituïda per l’alcalde, dos regidors, el secretari de l’ajuntament i un tècnic. Si els altres ajuntaments afectats no nomenen la comissió, la Direcció General de l’Administració Local els requerirà per tal que la nomenin. La delimitació del terme municipal no ha d’alterar de forma significativa la superfície de l’espai públic, ni la pertinença d’una finca a un o altre terme municipal, ni el nombre d’habitants. En el cas que així fos, el procediment seria el de l’alteració dels termes municipals per segregació i agrupació de porcions del territori municipal. En aquest cas hauria de ser l’Àmbit d’Economia i Hisenda l’administrador de l’expedient, sent el Departament del Plànol de la Ciutat el suport tècnic pel control taquimètric i l’elaboració de la cartografia. Per tot això, considero que s’ha d’encarregar als Servei Jurídic i Administració General de l’Àmbit del Territori la incoació de l’expedient de la constitució de la Comissió de Delimitació del Terme Municipal de Badalona, d’acord al que es dicta en el Decret 244/2007, per la qual cosa trasllado aquest informe i la notificació original a l’esmentat servei per a què constin en l’expedient que incoïn.” II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES Primera.- La delimitació dels termes municipals es regula al Capítol V del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya. Segona.- D’acord amb l’article 27 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, s’entén per delimitació e procés successiu per a la fixació de la línia de terme, la seva fitació i el mesurament dels termes municipals. Es defineix la línia de terme com la totalitat de la línia comuna entre dos municipis, independentment del nombre de trams. Tercera.- Vist l’article 28.2 del Decret 244/ 2007, de 6 de novembre, que estableix que en l’acord plenari d’inici de l’expedient s’ha de reflectir el motiu i l’objectiu de la delimitació i s’ha de nomenar una comissió constituïda per l’alcalde, dos regidors, el secretari de l’ajuntament i un tècnic. Aquest acord s’ha de comunicar a la resta de municipis afectats, els quals han de nomenar, per acord plenari, en el termini de dos mesos a comptar de la data de recepció de la comunicació, una comissió igual a l’esmentada anteriorment. Aquests acords s’’han de comunicar al Departament de Governació i Administracions Públiques, en el termini de quinze dies a comptar de l’endemà de la seva aprovació, i als propietaris de les finques afectades. Quarta.- D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada pel Ple Municipal, acord que, conforme l’article 114.1 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de la Corporació, sense que calguin quòrums qualificats. III. CONCLUSIONS

Secretaria General


Per tot l’exposat, caldria proposar al Ple l’adopció de l’acord següent: Primer.- CONSTITUIR una Comissió de Delimitació del Terme Municipal de Badalona, d’acord amb el que estableix l’article 28 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, en relació a la incoació de l’expedient de delimitació del terme municipal de Sant Adrià del Besòs. Segon.- NOMENAR membres de la referida Comissió als següents:

- Xavier Garcia Albiol, alcalde. - Daniel Gracia Álvarez, regidor de Via Pública i Mobilitat. - Miguel Jurado Tejada, regidor delegat del Districte 6 (barris Artigues, Sant Roc i El

Remei) - Juan Ignacio Soto Valle, Secretari General - José Salvador Guevara, Cap del Departament de Plànol de la Ciutat.

Tercer.- Notificar aquest acord al Departament de Governació i Administracions Públiques i a l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, en el termini de quinze dies a comptar de l’endemà de la seva aprovació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el senyor alcalde, a proposta de la gerència de l’Àmbit de Territori, proposi d’urgència al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: Primer.- Aprovar la constitució de la Comissió de Delimitació del Terme Municipal de Badalona, d’acord amb el que estableix l’article 28 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, en relació a la incoació de l’expedient de delimitació del terme municipal de Sant Adrià del Besòs. Segon.- NOMENAR membres de la referida Comissió als següents:

- Xavier Garcia Albiol, alcalde. - Daniel Gracia Álvarez, regidor de Via Pública i Mobilitat. - Miguel Jurado Tejada, regidor delegat del Districte 6 (barris Artigues, Sant Roc i El

Remei) - Juan Ignacio Soto Valle, Secretari General - José Salvador Guevara, Cap del Departament de Plànol de la Ciutat.

Tercer.- Notificar aquest acord al Departament de Governació i Administracions Públiques i a l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, en el termini de quinze dies a comptar de l’endemà de la seva aprovació. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 22, dels grups municipals del Partit Popular, Socialista, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit. Abstencions: 4, del grup municipal de Convergència i Unió. 14 AP-2014/2808 DICTAMEN. Aprovar definitivament la nova Ordenança d'Establiments destinats a Serveis de Telecomunicac ions (Locutoris Telefònics). PROPOSTA D’ACORD en relació a la procedència d’aprovar amb caràcter definitiu el text de l’avantprojecte de la nova Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic (locutoris telefònics) per al municipi de Badalona. Vist l’informe emès pel Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme, de data 31 de maig de 2014, donant resposta a les al·legacions plantejades al text de l’avantprojecte de la nova Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic (locutoris telefònics) per al municipi de Badalona,que literalment diu el següent: “INFORME JURÍDIC que s’emet per part del Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme en relació a les al·legacions presentades durant el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial de l’avantprojecte de l’Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics

Secretaria General


per a ús públic (locutoris) per al municipi de Badalona, per part del Gremi de Locutoris de Catalunya. Antecedents En data 26 de novembre de 2013 el Ple de l’ajuntament va aprovar inicialment l’avantprojecte de l’Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic (locutoris) per al municipi de Badalona, que té per objecte regular els establiments de telecomunicacions per mitjà de serveis telefònics d’ús públic (locutoris telefònics), i/o per mitjà de l’accés a connexió d’internet d’una manera uniforme en tot el Municipi, això és, mitjançant l’establiment d’un sistema de distàncies mínimes i l’obligació d’implantar una sèrie de requisits tècnics e higiènico- sanitaris en los locals. L’acord de Ple de data 26 de novembre de 2013 disposava l’obertura per termini de trenta dies d’informació pública convocat mitjançant edicte publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 12 de desembre de 2013, al diari El Periódico en data 12 de desembre de 2013, al Teuler d’anuncis de l’Ajuntament i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 12 de desembre de 2013. Durant el tràmit d’informació pública s’han presentat al·legacions per part del Gremi de Locutoris de Catalunya. Al·legacions El Gremi de Locutoris de Catalunya presenten les següents al·legacions al text de l’avantprojecte de l’Ordenança:

- Article 2.b) Consideren que l’espai de 2 m2/persona és excessiu. Proposen 1m2/persona, amb un mínim de 6m2 per al total de la sala d’espera.

- Article 2.c) Consideren que 1,5m2 per punt d’equip informàtic ofereixen prou espai per a l’usuari, si equiparem els locutoris amb els restaurants, on es calculen 1,5m2 per persona asseguda.

- Article 2.e) Consideren que només cal tenir 1 cabina adaptada per cada 10 cabines i 1 de cada 10 punts informàtics adaptats, amb un mínim d’1 punt adaptat per cada tips de servei ofert, ja que segons el Gremi respon més a la realitat.

- Article 2.f) Consideren que darrera del taulell, uns 2m2/persona, sense comptar-hi l’espai que poden ocupar els prestatges o els possibles armaris de productes, garanteixen un bon moviment per al treballador, que podria destinar l’espai restant per a l’ús dels clients.

- Article 3 Proposen permetre també la venda de productes alimentaris envasats tipus snack, i que hi hagi un anunci que indiqui que és prohibit el seu consum a la via pública. Tanmateix, proposen que no hi hagi màquines expenedores.

- Article 6 Proposen el següent horari: 9:00 hores-23:00 hores. - Article 11 suggereixen suprimir la responsabilitat del consum d’aliments i begudes

per part dels clients fora de l’establiment. - Disposició Transitòria Única. Adaptació dels establiments a l’ordenança. Proposen

un període d’adaptació de 5 anys a la nova ordenança per part del locutoris ja existents.

Estudi de les Al·legacions En data 28 de gener de 2014, el tècnic municipal adscrit al Departament de Llicències i concessions d’Activitats ha emès un informe que dóna resposta a les al·legacions tècniques (article 2) plantejades per el Gremi de Locutoris, que transcrit literalment diu el següent: “INFORME TÈCNIC REFERENT A LES AL·LEGACIONS A L’ART. 2 DE LA PROPOSTA D’ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DELS ESTABLIMENTS DE SERVEIS TELEFÒNICS PER A ÚS PÚBLIC AL MUNICIPI DE BADALONA Vistes les al·legacions presentades pel Gremi de Locutoris de Catalunya, el 19 de desembre de 2013 (reg. 37877) a la proposta d’Ordenança municipal reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic, i exclusivament en referència a l’art. 2, que és el que fa referència a les competències del Departament de Llicències d’Activitats, informo el següent: Art. 2.b

Secretaria General


La densitat d’ocupació de la sala d’espera proposada a l’Ordenança coincideix amb la taula 2.1 del DB-SI 3 del CTE on diu que per a sales de espera cal considerar 2 m2/ persona. Si bé la nota (1) de la taula diu que s’han de considerar possibles utilitzacions especials i circumstancials d’algunes zones o recintes quan puguin suposar un augment important de la ocupació, aquest supòsit l’estableix només quan es pot preveure un us diferent del normal previst (com podria ser un concert en un pavelló esportiu), però no és el cas d’un locutori. Si considerem els 2 m2 / persona definits a l’ordenança i 10 m2 mínims vol dir preveure una espera de 5 persones, número que s’assoleix habitualment en aquests tipus d’establiments. Art. 2.d La densitat d’ocupació de 2 m2 / persona en els punts d’equips informàtics s’ha considerat equiparant l’activitat a la de sala de lectura en biblioteques, de la mateixa taula 2.1 del DB-SI3 del CTE. Art. 2.e Atès que no hi ha normativa que reguli de manera expressa els punts mínims adaptats en locutoris, com si que passa per exemple en el cas dels lavabos o les places d’aparcament, el ràtio de 1 punt per cada 5 unitats, tant de cabines com de punts informàtics, és el que aquest Ajuntament considera més adient. Cal remarcar que aquest ràtio s’ha d’aplicar, tal com diu l’ordenança, si l’establiment ha de ser accessible a persones amb mobilitat reduïda d’acord amb la normativa vigent. Art. 2.f La densitat d’ocupació de 10 m2 / persona darrera el taulell s’ha considerat equiparant l’activitat a la de zona d’oficina, de la taula 2.1 del DB-SI3 del CTE, perquè no deixa de ser un lloc de gestió administrativa. El que s’informa, als efectes oportuns i llevat de superior criteri.” En relació a l’al·legació de l’article 3, activitats complementàries i prohibides, cal dir, que es permet disposar de màquines expenedores de begudes no alcohòliques i d’aliments envasats, en els quals ja resten inclosos els sancks. En cap cas es contempla la possibilitat de que l’establiment vengui directament els productes esmentats, ja que d’ésser així, estaríem exercint una activitat complementària a la de locutori. Per tant, resta prohibida la venda directa per personal de l’establiment de qualsevol mena de producte. Tanmateix, s’estima la proposta de sol·licitar als responsable dels locutoris la instal·lació d’un rètol/cartell/anunci on s’indiqui que és prohibit el consum d’aquests aliments envasats i begudes no alcohòliques a la via pública. Així, quedaria redactat de la següent manera: “Article 3. Activitats complementàries permeses i prohibides 1. L’activitat de serveis telefònics per a ús públic és incompatible amb qualsevol altra, tret d’aquelles activitats vinculades a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, com serveis telemàtics o informàtics tipus internet, correu electrònic, fax, videoconferències, i de l’activitat d’enviament de diners. 2. Per exercir l’activitat d’enviament de diners la persona titular de l’establiment ha d’estar en possessió del preceptiu contracte d’agència amb una empresa autoritzada pel Banc d’Espanya o la justificació que es tracta d’un establiment que compta amb aquesta autorització, en els termes establerts per l’article 10 de l’Ordre de 16 de novembre de 2000 de regulació de determinats aspectes del règim jurídic dels establiments de canvi de moneda i els seus agents, o normativa que el substitueixi. 3. S’autoritza la venda de targetes telefòniques de prepagament i de consumibles informàtics, la venda telèfons mòbils i d’accessoris de telèfons mòbils, i les recàrregues de telèfons mòbils. 4. Resta totalment prohibida la venda de qualsevol producte alimentari, llevat de llaminadures i productes d’entreteniment envasats. S’hi permet la instal·lació de màquines expenedores de productes alimentaris envasats i de begudes no alcohòliques per al consum exclusiu dels clients de l’establiment. Les llaminadures, els productes d’entreteniment i alimentaris envasats i les begudes no alcohòliques venudes només es poden consumir pels clients dins de l’establiment, restant prohibit el seu consum a la via pública. El propietari del local haurà de senyalar en un lloc

Secretaria General


visible aquesta prohibició. Els embolcalls, papers, llaunes, ampolles i altres residus generats s’hauran de dipositar en el lloc adient a l’interior del local. Pel que fa a l’al·legació de l’article 6, horari de funcionament dels establiments, cal posar de manifest que l’horari establert mitjançant l’avantprojecte de l’Ordenança de reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic (locutoris) per al municipi de Badalona (de 8:00 hores a 22:00 hores) s’ha estipulat, tenint en compte que, la zona de la ciutat on hi ha més concentració d’aquest tipus d’establiments, coincideix amb els carrers als quals, mitjançant decret de l’Alcalde de data 16 de setembre de 2013, i a l’empara de l’Ordre INT/358/2011, de 19 de desembre, per la qual es regulen els horaris dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i dels activitats recreatives sotmesos a la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i de activitats recreatives, i al seu Reglament, que té per objecte adaptar els horaris tant a la Llei com als Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives (aprovat pel Decret 112/2010, de 31 d’agost), es va acordar, per raons d’odre públic (molèsties al veïnatge del seu entorn físic, o bé per raons de seguretat) la limitació horària de totes les activitats recreatives, presents i futures. En conseqüència, té sentit també limitar l’horari d’obertura d’aquests establiments. Per tant, es proposa desestimar al·legació plantejada. En quant a l’al·legació de l’article 11.h) Infraccions, El Gremi de Locutoris proposa suprimir la responsabilitat dels propietaris dels locutoris pel consum dels seus clients de begudes, llaminadures i productes alimentaris dels clients a la via pública, i limitar-la a l’anunci visible de la prohibició del consum dels productes fora del local, diferenciada clarament del consum d’aquest productes dins del local. Es desestima l’al·legació plantejada, atès que, com s’ha esmentat anteriorment, la major part dels locutoris resten ubicats en zones altament densificades, i concentren gran nombre d’usuaris i temps d’espera llarg, el que es vol evitar, per tant, és els problemes de convivència i relació amb els residents de la zona, per l’acumulació dels clients fora l’establiment, provocada pel consum dels productes adquirits a l’interior. Finalment, en relació a la Disposició transitòria Única. Adaptació dels establiments a l’ordenança, cal posar de manifest que el període d’adaptació proposat (divuit mesos) és prou ampli per tal d’adaptar les activitats en funcionament als requisits i determinacions de la present Ordenança. Conclusions Per tot l’exposat, es proposa resoldre les al·legacions en el sentit de desestimar-les en la seva majoria. Això no obstant, es sotmet aquest informe a qualsevol altre criteri millor fonamentat en Dret.” Atès que el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès en data 31 de gener de 2014, l’informe jurídic proposant l’aprovació definitiva de l’esmentada Ordenança,que transcrit diu literalment: “INFORME JURÍDIC que s’emet per part del Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme en relació a la procedència d’aprovar amb caràcter definitiu el text de l’avantprojecte de la nova Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic (locutoris telefònics) per al municipi de Badalona. I. ANTECEDENTS En data 26 de novembre de 2013 el Ple de l’ajuntament va aprovar inicialment l’avantprojecte de l’Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic (locutoris) per al municipi de Badalona, que té per objecte regular els establiments de telecomunicacions per mitjà de serveis telefònics d’ús públic (locutoris telefònics), i/o per mitjà de l’accés a connexió d’internet d’una manera uniforme en tot el Municipi, això és, mitjançant l’establiment d’un sistema de distàncies mínimes i l’obligació d’implantar una sèrie de requisits tècnics e higiènico- sanitaris en los locals. L’acord de Ple de data 26 de novembre de 2013 disposava l’obertura per termini de trenta dies d’informació pública convocat mitjançant edicte publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 12 de desembre de 2013, al diari El Periódico en data 12

Secretaria General


de desembre de 2013, al Teuler d’anuncis de l’Ajuntament i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 12 de desembre de 2013. Durant el tràmit d’informació pública s’han presentat al·legacions per part del Gremi de Locutoris de Catalunya, les quals s’ha donat resposta motivada mitjançant informe emès en data 31 de gener de 2014, d’acord amb el qual s’han incorporat al text l’al·legació que ha estat estimada. II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES Primera.- La potestat reglamentària local, és la primera de les potestats administratives que l’article 4 de la LRBRL atribueix als ajuntaments, que es materialitza en el poder de produir dins l’esfera de les seves competències i com a expressió de l’autonomia garantida constitucionalment, normes jurídiques vàlides i eficaces a l’ordenament jurídic general, i que són d’aplicació directa d’acord amb els principis de competència i jerarquia, com a mitjà per intervenir en l’activitat del ciutadans, conforme amb el que preveu l’art. 84 de la LRBRL i el 236 de la LLMRLC. Aquest procediment s’ha d’ajustar als principis de legalitat, igualtat, proporcionalitat i congruència amb les finalitats que justifiquen la potestat i el respecte a la llibertat individual, potestat que es concreta preeminentment com a manifestació prototípica de la potestat normativa local bàsicament en la producció d’ordenances que són disposicions de caràcter general de valor i eficàcia reglamentàries Segona.- Pel que fa al procediment legalment establert per a l’aprovació de les ordenances locals, superada la fase d’elaboració de l’avantprojecte, se’n exigeix l’aprovació inicial, amb la conseqüent informació pública de l’expedient, d’acord amb allò previst als l’articles 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL), 236.1 del text refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya (LMRLC) aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 178 del TRLMRLC i als articles 61 i 62 del Decret 179/1995, ROAS. Tercera.- L’article 49.c) de la LRBRL, l’art. 178.1.c) de la LMRLC i l’art. 65.1 del ROAS disposen que les ordenances s’entendran aprovades definitivament amb caràcter automàtic si no són objecte de cap reclamació, al·legació o suggeriment amb motiu del tràmit d’informació pública. Pel contrari, en el cas que es presentin reclamacions o al·legacions, seguint el que preveu l’art. 64 del ROAS, s’hauran de trametre a la Comissió Informativa que correspongui o que es constitueixi a aquest efecte, la qual n’ha de proposar l’estimació o desestimació total o parcial i formular la proposta d’aprovació de l’ordenança i s’han de resoldre de forma raonada pel Ple en el mateix acord d’aprovació. Quarta.- La potestat d’aprovació d’ordenances municipals es reconeix a la llei, i està atribuïda al Ple de la Corporació, amb caràcter indelegable, de conformitat amb els articles 22.2.d) i 22.4 de les LRBRL i en relació amb l’article 52.2.d del TRLMRLC, acord que, conforme l’article 114.1 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de la Corporació, sense que calguin quòrums qualificats. III. CONCLUSIONS Per tot l’exposat, caldria proposar al Ple l’adopció de l’acord següent: Primer.- Resoldre les al·legacions presentades durant el termini de informació pública contra l’acord d’aprovació inicial d’aprovació de l’avantprojecte de la nova Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic (locutoris telefònics) per al municipi de Badalona, en el sentit que s’indica i amb l’abast que es deixa constància en l’informe subscrit pel Departament jurídic de l’Àrea d’Urbanisme, el text del qual s’incorporarà íntegrament en la part expositiva del dictamen. Segon.- Aprovar definitivament el text de l’avantprojecte de la nova Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic (locutoris telefònics) per al municipi de Badalona i que s’ajuntarà a l’acord. Tercer.- Procedir d’ofici a trametre l’Ordenança a l’Administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya, així com a la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona i ressenya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i entrarà en vigor transcorreguts 15 dies hàbils després d’haver-se tramès i publicat íntegrament.

Secretaria General


Això no obstant, es sotmet aquest informe a qualsevol altre criteri millor fonamentat en Dret.” En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el senyor alcalde, a proposta de la gerència de l’Àmbit de Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Resoldre les al·legacions presentades durant el termini de informació pública contra l’acord d’aprovació inicial d’aprovació de l’avantprojecte de la nova Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic (locutoris telefònics) per al municipi de Badalona, en el sentit que s’indica i amb l’abast que es deixa constància en l’informe subscrit pel Departament jurídic de l’Àrea d’Urbanisme, el text del qual s’incorporarà íntegrament en la part expositiva d’aquest dictamen. SEGON.- Aprovar DEFINITIVAMENT l’avantprojecte d’Ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic (locutoris telefònics) per al municipi de Badalona, que té el següent tenor literal: “ORDENANÇA REGULADORA DELS ESTABLIMENTS DE SERVEIS TELEFÒNICS PER A ÚS PÚBLIC AL MUNICIPI DE BADALONA Preàmbul El desenvolupament tecnològic en el sector de les telecomunicacions ha provocat un ampli accés de la ciutadania a aquests serveis, la regulació jurídica dels quals recau en les administracions públiques, segons les competències que les atribueix la legislació. L'article 66 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya reconeix als municipis una sèrie de competències que incideixen en l'activitat dels locutoris públics telefònics, entre les quals s’han d’esmentar: la seguretat en llocs públics (art. 66.3.a); la prevenció d'incendis (art. 66.3.c); l’ordenació, la gestió, l’execució i la disciplina urbanístiques (art. 66.3.d); la defensa d'usuaris i de consumidors (art. 66.3.g); i, la protecció de la salubritat pública (art. 66.3.h). Així mateix, l'article 236 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya reconeix que la intervenció dels ens locals en l'activitat dels ciutadans pot realitzar-se mitjançant ordenances. En exercici de les esmentades competències municipals i de la potestat reglamentària reconeguda per l'article 8.1.a) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, l'Ajuntament de Badalona decideix aprovar aquesta Ordenança. La finalitat d'aquesta Ordenança és la regulació dels locutoris telefònics, davant la inexistència de normativa sectorial específica que reguli les condicions mínimes exigibles i la gran proliferació d'aquests tipus d'establiments en els darrers anys. En conseqüència, l’Ordenança regula, per una banda, les característiques dels locals i de la forma de prestació del servei, de cara a assegurar unes mínimes condicions higièniques i de comoditat dels usuaris; per altra banda, regula les activitats, per tal d’evitar la barreja d’activitats difícilment compatibles des del punt de vista sanitari o que generen una activitat més pròpia de la restauració que no pas d’un establiment de comunicacions. Finalment, l’Ordenança recull en un únic document preceptes ja establerts en altres normatives pel que fa als drets de consumidors i usuaris. Article 1. Objecte i definicions 1. L’objecte d’aquesta Ordenança és regular les condicions específiques a les quals s’han de sotmetre la instal·lació i el funcionament dels establiments de serveis telefònics per a ús públic al municipi de Badalona. 2. S’entén per establiment de serveis telefònics per a ús públic, conegut com a “locutori”, aquell que està format per més d’una cabina de locució amb les característiques de l’article 2 d’aquesta Ordenança. 3. S’entén per cabina l’espai destinat a situar un aparell de telefonia. 4. S’entén per espai informàtic, l’espai destinat a situar un ordenador. Article 2. Requisits dels locals 1. Els locals destinats a establiments de serveis telefònics per a ús públic han de reunir els següents requisits:

Secretaria General


a) Les portes d’accés del local han de disposar d’un mecanisme que garanteixi el seu tancament automàtic. L’exercici de l’activitat s’ha de dur a terme amb les portes d’accés i finestres tancades. b) Han de disposar d’una sala d’espera amb capacitat igual a la suma del nombre de cabines i dels d’espais informàtics, a raó de 2 m2/persona, i mai inferior a 10 m2 útils. A aquest efecte, no computarà com a sala d’espera la superfície destinada a passadissos, o espais de circulació necessaris per accedir a les cabines o espais informàtics, ni tampoc l’espai d’1 m d’amplada davant del taulell. c) Les cabines han de tenir unes dimensions mínimes de 0,90 m d’amplada per 0,90 de llargada, i han d’estar dotades de seient i taula. La porta de la cabina no pot disminuir l’amplada del passadís per sota la requerida a efectes d’evacuació. L’ocupació d’aquest espai serà d’una persona per cabina. d) L’espai per a l’equip informàtic ha de tenir com a mínim 2m2. L’ocupació d’aquest espai serà d’una persona per punt. e) Si l’establiment ha de ser accessible a persones amb mobilitat reduïda d’acord amb la normativa vigent, hi haurà d’haver 1 de cada 5 cabines i 1 de cada 5 punts informàtics adaptats, amb un mínim de 1 element de cada tipus. En aquest cas les cabines adaptades hauran de garantir que es pot operar amb la porta tancada. f) Els lavabos, magatzems, passadissos i altres espais de servei no tindran ocupació pròpia a efectes de càlcul d’aforament, que es considerarà com a ocupació alternativa, excepte la zona de darrera del taulell, que tindrà una ocupació a raó de 10 m2/persona. g) Els càlculs d’aforament es faran per a cada una de les zones que hauran d’estar marcades i diferenciades en els plànols de la documentació tècnica. h) Els establiments han de disposar, com a mínim, de 1 lavabo i 2 cabines de vàter si l’aforament no supera les 50 persones i 2 lavabos i 4 cabines si les supera. Hauran de tenir vestíbul d’independència i hauran de ser diferenciats per sexes. L’accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda serà d’acord amb la normativa sectorial vigent. i) Caldrà donar compliment i justificar en el projecte tota la normativa urbanística, sanitària, ambiental, sectorial tècnica o d’altre tipus que sigui d’aplicació d’acord amb les característiques dels establiments. Article 3. Activitats complementàries permeses i prohibides 1. L’activitat de serveis telefònics per a ús públic és incompatible amb qualsevol altra, tret d’aquelles activitats vinculades a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, com serveis telemàtics o informàtics tipus internet, correu electrònic, fax, videoconferències, i de l’activitat d’enviament de diners. 2. Per exercir l’activitat d’enviament de diners la persona titular de l’establiment ha d’estar en possessió del preceptiu contracte d’agència amb una empresa autoritzada pel Banc d’Espanya o la justificació que es tracta d’un establiment que compta amb aquesta autorització, en els termes establerts per l’article 10 de l’Ordre de 16 de novembre de 2000 de regulació de determinats aspectes del règim jurídic dels establiments de canvi de moneda i els seus agents, o normativa que el substitueixi. 3. S’autoritza la venda de targetes telefòniques de prepagament i de consumibles informàtics, la venda telèfons mòbils i d’accessoris de telèfons mòbils, i les recàrregues de telèfons mòbils. 4. Resta totalment prohibida la venda de qualsevol producte alimentari, llevat de llaminadures i productes d’entreteniment envasats. S’hi permet la instal·lació de màquines expenedores de productes alimentaris envasats i de begudes no alcohòliques per al consum exclusiu dels clients de l’establiment. Les llaminadures, els productes d’entreteniment i alimentaris envasats i les begudes no alcohòliques venudes només es poden consumir pels clients dins de l’establiment, restant prohibit el seu consum a la via pública. El propietari del local haurà de senyalar en un lloc visible aquesta prohibició. Els embolcalls, papers, llaunes, ampolles i altres residus generats s’hauran de dipositar en el lloc adient a l’interior del local. Article 4. Emplaçament dels establiments

Secretaria General


1. Aquests establiments han d’estar situats en planta baixa i amb accés directe des de l’espai d’ús públic exterior, restant prohibit accedir-hi a través d’elements comunitaris. 2. Es poden situar en locals i edificis on es desenvolupin altres activitats sempre que l’ús estigui permès. Article 5. Publicitat dels establiments 1. Tots els elements publicitaris s’han de col·locar a l’interior del local, llevat dels rètols identificatius de l’establiment, que han de complir la normativa urbanística i sectorial que els sigui aplicable. 2. Els establiments han d’exhibir de forma visible des de l’exterior l’horari d’obertura al públic, amb un rètol de format mínim DINA4 i lletra de caixa alta de 36 punts. 3. S’ha de col·locar en un lloc visible de l’interior del local un rètol amb els preus del serveis oferts, en el qual s’ha d’indicar amb tota claredat la inclusió o no de l’impost sobre el valor afegit o qualsevol altre impost que el substitueixi. Aquest rètol ha de tenir un format mínim DINA3 i lletra de caixa alta de 36 punts. 4. En compliment del que prescriu l’article 32 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, la senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores d’aquests establiments han d’ésser redactats, almenys, en català. Article 6. Horari de funcionament dels establiments 1. L'horari d’obertura dels establiments de serveis telefònics per a ús públic és a partir de les 8:00 hores i l’horari màxim de tancament és fins a les 22:00 hores. 2. L’alcalde o l’alcaldessa, mitjançant resolució motivada, pot reduir l’horari establert a l’apartat anterior per un màxim de dues hores. La reducció de l’horari de funcionament es pot adoptar per a establiments concrets o per a establiments concentrats en determinades zones, quan ocasionin molèsties al veïnatge del seu entorn físic, o bé per raons de seguretat, degudament acreditades i amb els informes policials corresponents en ambdós supòsits. 3. Resta prohibida l’entrada de públic en aquests establiments després de l’hora de tancament, per la qual cosa, les portes han d’estar tancades i no se n’ha de permetre l’obertura des de l’exterior. Els consumidors i els usuaris que estiguin al local en el moment del tancament tenen un període de temps màxim de quinze minuts per desallotjar-lo. Article 7. Drets dels consumidors i usuaris Els consumidors i usuaris del establiments regulats per aquesta Ordenança gaudeixen dels drets regulats per la normativa estatal i autonòmica en matèria de consumidors i usuaris, i en especial els següents: a) Tenen dret que se’ls lliuri la corresponent factura en la qual ha de constar, de forma clara i concreta, el preu de cadascun dels serveis prestats. b) Tenen dret a exigir els fulls de reclamacions oficials, l’existència dels quals ha d’estar visiblement anunciada. Article 8. Accés dels menors als equips informàtics Per poder donar accés als equips informàtics a les persones menors d’edat s’ha de disposar d’un sistema de control d’accés a continguts no aptes per a menors. Article 9. Règim d’intervenció administrativa 1. Se’ns perjudici de la subjecció a llicència o comunicació urbanística en els cassos establerts per l’ordenament, aquest tipus d’activitat, si és inferior a 400 m2, és qualifica com a innòcua atès que no està contemplada en els annexos de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. En cas de superar els 400 m2 es classifica dins l’epígraf 12.49 de l’annex III de la Llei 20/2009 i resta subjecta al règim de comunicació ambiental. En ambdós casos caldrà que el titular disposi de la documentació requerida a l’Ordenança Municipal d’Activitats i d’Intervenció Ambiental de Badalona o a la Llei 20/2009, respectivament. En tot cas, s’haurà de disposar d’ un contracte d’assegurança subscrit pels titulars de l’establiment que cobreixi la responsabilitat civil en que puguin incórrer, amb l’abast i en els termes homòlegs als que s’exigeixen pels articles 75 a 82 del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, o normativa que la substitueixi.

Secretaria General


La documentació s’haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud a l’Ajuntament, excepte si l’establiment no supera els 500 m2, que aleshores haurà de tenir la documentació esmentada a l’establiment i presentar una declaració responsable, amb el model normalitzat, d’acord amb la Llei 14/2013, que modifica la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis. 2.- La inexactitud, la falsedat o l’omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada o document que acompanya o consti en una declaració responsable comportarà, amb l’audiència prèvia a la persona interessada, deixar sense efecte el tràmit corresponent i impedeixen l’exercici del dret o de l’activitat afectada des del moment en què es coneixen. La resolució administrativa que constata dites circumstàncies pot comportar també l’inici de les actuacions corresponents i l’exigència de les responsabilitats que estableix la legislació vigent. Article 10. Tipificació de les infraccions i sancions regulades en aquesta Ordenança Sens perjudici de l’aplicació quan correspongui de les previsions del règim sancionador de la legislació sectorial que resulti aplicable, la tipificació de les infraccions i sancions previstes en la present Ordenança està emparada en allò establert al Títol XI de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, segons la redacció donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local. Article 11. Infraccions 1. Són infraccions administratives les accions o omissions que contravenen o vulneren es preceptes de la present Ordenança. En el supòsit d’infraccions dels preceptes d’altres normes sectorials, s’ha d’estar al règim d’infraccions i sancions que aquestes estableixin. 2. Són infraccions molt greus les següents: a) L’obertura al públic de l’establiment sense complir els requisits exigits pels articles 2 i/o 4 d’aquesta Ordenança o incomplint qualsevol requisit necessari per a l’inici de l’activitat. b) L’incompliment de qualsevol norma sobre establiments i instal·lacions que signifiqui un risc per a la seguretat i la salubritat de les persones. c) El desenvolupament de l’activitat sense complir els condicionaments o les mesures correctores que s’imposin, quan això suposi un risc per a la seguretat o la salubritat de les persones. d) L’incompliment de les resolucions que ordenin el tancament de l’establiment o la suspensió de l’exercici de l’activitat. e) Exercir en l’establiment activitats prohibides per aquesta Ordenança o no emparades per cap norma. 3. Són infraccions greus les següents: a) El mal estat de manteniment i conservació de les instal·lacions, quan vagi en detriment de les condicions higièniques i sanitàries. b) L’incompliment de l’horari d’obertura o de tancament al públic. c) Obstaculitzar o no facilitar la tasca inspectora i/o de vigilància de l’Administració. d) L’incompliment de qualsevol norma sobre establiments i instal·lacions, quan no comporti un risc per a la seguretat i la salubritat de les persones. e) El desenvolupament de l’activitat sense complir els condicionaments o les mesures correctores que s’imposin, quan això no suposi un risc per a la seguretat o la salubritat de les persones. f) Ocasionar molèsties greus als veïnat. g) Donar accés als equips informàtics a les persones menors d’edat sense disposar d’un sistema de control d’accés a continguts no aptes per a menors. h) El consum a la via pública per part dels clients de l’establiment de les llaminadures, dels productes d’entreteniment i alimentaris envasats i de les begudes no alcohòliques que s’hagin adquirit dins d’aquell. 4. Són infraccions lleus les següents: a) L’incompliment de les normes sobre publicitat regulades a l’article 5 de la present Ordenança. b) L’incompliment de les normes sobre drets dels consumidors i usuaris regulats a l’article 7 de la present ordenança.

Secretaria General


c) Ocasionar molèsties lleus al veïnat. d) Qualsevol acció o omissió dels preceptes d’aquesta Ordenança que no estigui tipificada com a molt greu o greu. Article 12. Sancions 1. Les infraccions molts greus es sancionen amb multa de 1.501 euros fins a 3.000 euros. 2. Les infraccions greus es sancionen amb una multa de 751 euros fins a 1.500 euros. 3. Les infraccions lleus es sancionen amb multa de fins a 750 euros. 4. Les sancions s’han de graduar, en cada cas concret, tenint en compte: a) la bona o mala fe de la persona infractora. b) l’existència d’intencionalitat. c) el benefici il·lícit obtingut amb la comissió de la infracció. d) la circumstància de què la conducta o el fet constitutiu de la infracció sigui autoritzable o no. e) la reincidència, per comissió en el termini de dos anys de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagi estat declarat per resolució administrativa ferma. f) La naturalesa dels perjudicis ocasionats, inclosa l’alarma o conflictivitat social produïdes per la infracció. g) La capacitat econòmica de la persona infractora. Article 13. Competència per a la imposició de les sancions Correspon a l’alcaldia la competència per a la imposició de les sancions previstes en la present Ordenança, d’acord amb el que estableix l’article 21.1 n) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Article 14. Procediment sancionador El procediment sancionador aplicable és el que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i el Decret 278/1993, de 9 de novembre, pel qual s’aprova el procediment sancionador a aplicar pels òrgans de la Generalitat de Catalunya. Article 15. Persones responsables Són responsables a l’efecte del que disposa aquesta Ordenança els titulars i/o explotadors dels establiments en què s’exerceixen activitats regulades per aquesta Ordenança, sigui quina sigui la seva forma jurídica. En el cas de les persones jurídiques, la responsabilitat s’atribuirà també amb caràcter subsidiari als seus administradors. Article 16. Tancament de l’establiment 1. Quan un establiment de serveis telefònics per a ús públic estigui obert al públic incomplint els requisits exigits pels articles 2 i/o 4 d’aquesta Ordenança o qualsevol requisit necessari per a l’inici de l’activitat, i aquesta situació suposi un risc greu per a la seguretat o la salubritat públiques, o ocasioni greus molèsties al veïnatge del seu entorn físic, l’alcaldia, prèvia audiència a la persona interessada, pot ordenar el tancament temporal de l’activitat, que es mantindrà fins que no s’hagi legalitzat l’establiment. Si l’establiment no fos susceptible de legalització, per no ser possible la seva adequació als preceptes d’aquesta Ordenança, l’alcaldia, prèvia audiència a la persona interessada, ha d’ordenar el seu tancament definitiu. 2. Aquesta mesura específica no té caràcter sancionador, sinó que comporta la restauració de la legalitat alterada, que impedeix exercir activitats i obrir establiments al públic sense el títol habilitant idoni o sense subjectar-se als requisits legals. Disposició transitòria Única. Adaptació dels establiments a la ordenança Els establiments de serveis telefònics per a ús públic existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Ordenança que no compleixin els seus requisits i determinacions, s’hi han d’adaptar en el termini màxim de sis mesos. Si l’adaptació requereix reformes o autoritzacions específiques, aquest termini serà de divuit mesos. Les modificacions i/o ampliacions d’aquests establiments que representen un canvi substancial de l’activitat, hauran d’ajustar-se al que determina aquesta Ordenança en la seva totalitat. Disposicions finals

Secretaria General


Primera.- Interpretació Els dubtes que plantegin l’aplicació i la interpretació d’aquesta ordenança així com els casos no previstos en la mateixa seran resolts per l’Ajuntament ponderant l’interès públic que haurà de prevaler i aplicant el principi general d’interpretació integrada de les normes. Segona.- Entrada en vigor De conformitat amb el que estableix l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases de règim local, en relació amb el que preveu l’article 65.2 del mateix cos legal, aquesta Ordenança entrarà en vigor als 15 dies de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial de la Província.” TERCER.- Procedir d’ofici a trametre l’Ordenança a l’Administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya, així com a la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona i ressenya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i entrarà en vigor transcorreguts 15 dies hàbils després d’haver-se tramès i publicat íntegrament. SENYOR JURADO: El dictamen és fruit d’una Comissió que es va crear, que es va aprovar per unanimitat i que va ser àmpliament debatuda i que es va presentar un dictamen per unanimitat. O sigui que no té molt sentit, a no ser que vostès pretenguin que entrem en el debat. Però va ser aprovat per unanimitat precisament aprovar definitivament la nova Ordenança d’Establiment i que en part heretem, tant en horaris com en condicions, la que ja existia en el 2005, però que s’havia d’extreure per canviar precisament l’ordenança general d’establiments de pública concurrència, per dictar la seva pròpia, ja que aquella l’estem modificant. SENYOR ALCALDE: Doncs bé, l’aprovaríem per unanimitat, jo crec que els veïns ens ho agrairan, perquè el que fem entre d’altres qüestions, és limitar l’horari dels locutoris i per tant, jo crec que els veïns ens ho agrairan. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. 15 AP-2014/2819 PROPOSTA. Aprovar la celebració de la festa "Bous a la plaça" que se celebrarà el 21 i 22 de juny de 2014, organitza da per l'A.VV.Sant Joan de Llefià Gran Sol, per tal d'obtenir l'autorització de la De legació Territorial del Govern de la Generalitat. Identificació de l'expedient Tipus d’acte Acord Òrgan que resol Ajuntament Ple, per avocació de competències Carácter Exhaureix la via administrativa Interessat Associació de Veïns Sant Joan de Llefià Gran Sol Objecte de l’expedient Proposta d’aprovació de la celebració de la festa de correbous

organitzada per l’Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià – Gran Sol els dies 21 i 22 de juny de 2014

Expedient 7/REG-7/14 Fets Vista la instància amb núm. de Registre General OMD 4, 3969, de data 12/02/2014, presentada per l’Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià – Gran Sol, demanant, entre altres, l’autorització de la corporació per tal de poder celebrar festes tradicionals amb bous de les seves festes populars, els propers dies 21 i 22 de juny de 2014, amb la modalitat “bous a la plaça”, amb inici a les 20,30 hores i acabament a les 22,30 hores, i que tindrà lloc al parc del Gran Sol del barri de Llefià de Badalona. Vist l’informe tècnic emès en data 17 de febrer de 2014 per la cap del Departament de Participació Ciutadana, que obra a l’expedient on literalment diu i conclou: “L’Avv. de Sant Joan de Llefià organitza cada any des de 1984 una activitat de bous a la plaça, segons la definició de la llei 34/2010, d’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, que les defineix com a “deixar anar els animals en un recinte tancat, una plaça o un lloc similar, construït amb barreres de protecció i grades per al públic, per evitar que surtin del

Secretaria General


recinte”. L’Avv organitza aquesta activitat en el marc del programa de festes en motiu de la festa major del barri Sant Joan de Llefià, durant els mesos de juny i juliol de cada any en el parc del Gran Sol de la ciutat. Aquesta festa consta en l’annex de la llista actualitzada dels municipis on se celebren festes tradicionals amb bous que acompanya l’esmentada llei. L’article 6.b) de la llei dicta com a necessari l’adopció d’un acord del Ple de l’ajuntament pel qual s’aprovi la celebració de la festa i el programa d’espectacles taurins, on s’especifiquin:

a) La modalitat concreta de festa de què es tracta d’entre les definides per l’article 4. b) La data i l’hora d’inici i acabament c) El lloc o el recorregut.

Així mateix la llei defineix els requisits i la documentació que l’entitat organitzadora haurà de presentar a la Delegació del Govern per obtenir prèviament la seva autorització. En l’article 7 defineix les condicions de seguretat que son els següents: “1. El tancament del recinte per a la celebració de la festa ha de disposar d'una porta que permeti que els serveis sanitaris i d'ambulància hi accedeixin amb facilitat. 2. La construcció i els elements constructius de les places i les barreres, i també els materials utilitzats, s'han de disposar i estructurar de manera que no hi hagi perill de lesió o de dany per a les persones i els animals. 3. S'han d'habilitar, com a mínim, dos corrals, amb un accés adequat que garanteixi la necessària mobilitat i les condicions de seguretat, tant del personal de la ramaderia que s'encarrega de fer la tria dels animals com del servei veterinari a l'hora de fer-ne els reconeixements. Els corrals han de tenir una il·luminació adequada en el moment que sigui necessari. 4. Els corrals han de complir les condicions necessàries d'higiene i desinfecció i les que permetin assegurar el repòs i el benestar dels animals, i han de disposar de subministrament d'aigua per a poder-los refrescar. 5. Per a garantir la seguretat de tots els participants, els animals que intervenen en l'espectacle han de portar les banyes clarament despuntades. En el cas dels jònecs, aquesta condició només és exigible si es creu que això és necessari per a evitar un greu risc per a les persones. 6. Es poden mantenir íntegres les banyes del bou salvatge independentment de l'edat de l'animal. En aquest cas s’ha d’advertir els participants d’aquest fet. 7. El veterinari o veterinària nomenat d’acord amb l’article 6.1.i ha de comprovar l'estat de les banyes dels animals en la inspecció prèvia, ha de declarar que els animals que no compleixin els requisits no són útils per a l’espectacle i ha de fer constar els resultats de la inspecció en l'acta prèvia. Excepcionalment, en el cas dels bous al carrer i del bou salvatge, aquesta inspecció s'ha de fer després de l’espectacle. La ramaderia propietària dels animals és responsable del compliment de les disposicions d'aquest article en tot allò que fa referència a les condicions dels animals. 8. Pel que fa als animals que han de participar en cadascun dels espectacles tradicionals amb bous, s'han de complir les condicions següents: a) Els animals han d'ésser propietat de la ramaderia que ha estat contractada expressament per a l'espectacle de què es tracti. b) La ramaderia ha d'estar inscrita en el Llibre genealògic de la raça bovina de lídia. c) Només poden participar en els espectacles els animals, mascles o femelles, de ramaderia bovina de lídia el naixement dels quals estigui degudament registrat en el Llibre genealògic de la raça bovina de lídia. d) Un cop acabat l'espectacle, no és preceptiu el sacrifici de l'animal. Si l'animal s'ha de sacrificar, cal fer-ho en un escorxador degudament autoritzat, d'acord amb la normativa establerta per reglament.” Així mateix, l’article 8.8 diu “La direcció de les festes correspon a l’empresa o entitat organitzadora de l’espectacle i a l’alcalde o alcaldessa del municipi, com a sol·licitant del permís, que és l’autoritat responsable de dirigir-lo, tot i que pot delegar aquestes competències en un regidor o regidora de l’ajuntament o en un membre de la policia local”

Secretaria General


L’AVV de Sant Joan de Llefià, en data 11 de febrer ha presentat una instància a aquest ajuntament demanant que el Ple municipal aprovi la celebració de l’activitat de bous a la plaça pels propers dies 21 i 22 de juny de 20,30 a 22,30 hores en l’anfiteatre del Parc del Gran Sol. Per tot això, i per donar compliment al que la llei 34/2010, d’1 d’octubre de regulació de les festes tradicionals amb bous prescriu, proposo que l’ajuntament ple acordi l’aprovació de la festa que es celebrarà amb la modalitat de bous a la plaça, els dies 21 i 22 de juny d’enguany, de 20.30 a 22,30 hores en el parc del Gran Sol de Badalona, aprovació condicionada al compliment dels requisits que la llei estableix i que l’entitat organitzadora, sol·licitant de l’autorització haurà de garantir.” Atès que l’Associació de Veïns organitza aquesta activitat en el marc del programa de festes en motiu de la festa major del barri Sant Joan de Llefià, en el mes de juny de cada any en el parc del Gran Sol de la ciutat. Aquest tipus de festa, organitzada per la referida entitat, es troba recollida en l’annex de la Llei 34/2010, d’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, que conté la llista actualitzada dels municipis on es celebren festes tradicionals amb bous. L’informe tècnic esmentat proposa l’aprovació de la festa que es celebrarà amb la modalitat de bous a la plaça, els dies 21 i 22 de juny d’enguany, de 20,30 hores a 22,30 hores en el parc del Gran Sol de Badalona. Fonaments Jurídics La Llei 34/2010, d’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, i el seu reglament de desplegament Decret 156/2013, de 9 d’abril, estableixen els requisits i les condicions que han de complir les festes tradicionals amb bous sense mort de l’animal (correbous), en les dates i les localitats catalanes on tradicionalment se celebren, amb la finalitat de garantir els drets, els interessos i la seguretat dels participants i del públic i, alhora, la protecció dels animals. Els articles 5 i 6 de la Llei 34/2010 disposen que per poder celebrar una festa tradicional amb bous d’acord amb aquesta llei, l’entitat organitzadora ha d’obtenir prèviament l’autorització de la delegació territorial del Govern corresponent, presentant-hi una sol·licitud d’autorització com a mínim 10 dies abans de la celebració del primer espectacle, que ha d’acompanyar amb diversa documentació. Entre aquesta documentació, l’entitat ha de presentar un acord del Ple de l’ajuntament que aprovi la celebració de la festa i el programa d’espectacles taurins, fent referència a la modalitat concreta de festa de què es tracta, la data i l’hora d’inici i d’acabament i el lloc o el recorregut. La competència per aprovar la celebració de la festa correspon al Ple de la corporació, que de conformitat amb els articles 22.1 q) i 22.4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), la va delegar en el senyor Alcalde per resolució de data 12 de juliol de 2011 (BOP de data 25/07/2011), si bé, l’article 14 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Regimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, entre altres diu “Avocación. 1. Los órganos superiores podrán avocar para sí el conocimiento de un asunto cuya resolución corresponda ordinariamente o por delegación a sus órganos administrativos dependientes, cuando circunstancias de índole técnica, económica, social, jurídica o territorial lo hagan conveniente. En los supuestos de delegación de competencias en órganos no jerárquicamente dependientes, el conocimiento de un asunto podrá ser avocado únicamente por el órgano delegante…” Per altra costat, l’article 8.8 de l’esmentada Llei 34/2010 disposa que la direcció de les festes correspon a l’entitat organitzadora i a l’alcalde del municipi, que és l’autoritat responsable de dirigir-lo, tot i que pot delegar aquestes competències en un regidor o regidora de l’ajuntament o en un membre de la policia local. La proposta l’haurà d’informar la Comissió Informativa corresponent, d’acord amb el que preveu l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre. Conclusió

Secretaria General


A la vista dels antecedents i de la legislació invocada, el sotasignat no veu raó obstativa de caràcter legal, salvant superior criteri millor fonamentat en dret, per tal que, prèvia declaració d’urgència, pel Ple de la corporació s’adopti, si ho creu oportú, la següent PROPOSTA D’ACORD: Primer.- Declarar la urgència de la present proposta. Segon.- Avocar la competència per a l’aprovació de la celebració de la festa tradicional amb bous sense mort de l’animal (bous a la plaça) al barri de Llefià, d’acord amb la Llei 34/2010 ,d’1 d’octubre de regulació de les festes tradicionals amb bous, delegada en l’alcalde per acord de Ple de data 12 de juliol de 2011 (BOP de data 25/07/2011), per a la celebració de la festa de l’any 2014. Tercer.- Aprovar la celebració de la festa tradicional amb bous sense mort de l’animal (bous a la plaça), sol·licitada per l’Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià – Gran Sol, amb la modalitat “bous a la plaça”, i el programa d’espectacles taurins, que tindrà lloc els dies 21 i 22 de juny de 2014, amb inici a les 20,30 hores i acabament a les 22,30 hores dels respectius dies, i que es desenvoluparà a l’amfiteatre del parc del Gran Sol del barri de Llefià de Badalona, per tal que aquesta entitat pugui obtenir la corresponent autorització de la Delegació Territorial del Govern a Barcelona. Quart.- L’alcalde aprovarà, si escau, la delegació de les competències que li confereix l’article 8.8 de la Llei 34/2010, d’1d’octubre, com a autoritat responsable de dirigir les festes, en favor del regidor de Seguretat, Convivència i Participació. Cinquè.- Donar compte de l’acord adoptat en la propera sessió de la CIAMB del Territori Sisè.- Notificar aquest acord als interessats i a la Delegació Territorial del Govern a Barcelona .../... D’acord amb el que preveu en la resolució de 12 de juliol de 2011, com a gerent de l’Àmbit del Territori doni la meva conformitat al contingut de la proposta precedent i n’ordeno la tramitació reglamentàriament prevista. .../... En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la Proposta de resolució precedent, conforme a les previsions del Decret de delegació general de competències de 12 de juliol de 2011, i als efectes de l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, esmentat, proposo a la Comissió d’estudi, informe i consulta de l’Àmbit de Territori que dictamini favorablement aquesta proposta i proposo a l’Ajuntament ple que resolgui de conformitat, si escau. .../... RESOLUCIÓ A l’empara d’allò que preveu l’article 89.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAPPAC) l’Ajuntament ple accepta els antecedents, fonaments i raonaments jurídics de l’anterior Proposta de resolució i el contingut dels informes tècnics precedents, i resol conformement. SENYOR ALCALDE: Aquí hi ha una paraula, de la senyora Laura Mesa en representació de l’Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià Gran Sol, com a secretària. Té la paraula. AP-2014/2827 Senyora Laura Mesa Rivero o Andrés Pad illa Ortiz, secretària AA.VV. Sant Joan de LLefià -Gran Sol-. assumpte: Celebraci ó festa "Bous a la plaça" a LLefià. SENYOR LAURA MESA: Bona tarda alcalde, regidors, regidores, veïns i veïns. Sóc la Laura Mesa i vinc en qualitat de secretària de l’Associació de Veïns Sant Joan de Llefià Gran Sol, i tal com vostès saben la nostra associació organitza les festes majors del barri de Sant Joan de Llefià. Aquestes festes es celebren any rere any durant el mes de juny, i es coneixen pel seu caràcter tradicional i pel seu arrelament, tant al nostre barri com a tota la ciutat. Cada any milers de veïns de Badalona omplen l’amfiteatre del Gran Sol per gaudir dels diferents actes que allà portem a terme, dins del marc d’aquestes celebracions i des de fa més de trenta anys, organitzem la tradicional i coneguda festa de les “vaquilles”, o bous a la plaça. Aquest any es realitzarà els dies 21 i 22 de juny i aquesta festivitat compleix

Secretaria General


estrictament totes les normatives legals i jurídiques que marca el govern de la Generalitat. Si no fos així seríem nosaltres mateixos els que ens plantejaríem la seva celebració. Si per alguna cosa vetllem des de la nostra Associació és pel compliment de la Llei de manera estricta i escrupolosa. L’alcalde i molts regidors aquí presents, independent de colors o sigles, ens han acompanyat en algun moment de la famosa festa de les “vaquilles”. De primera mà, han pogut comprovar que no només no es maltracta cap animal, sinó que ni tan sols se’ls toca. Nosaltres tenim una especial sensibilitat pels animals, pel que no permetríem que se’ls fes el més mínim mal, ni molt menys, fer-los patir. Tal i com anava dient, molts dels aquí presents hem estat en més d’una ocasió en el mencionat acte, no obstant, per aquells que mai no hi ha assistit explicaré en què consisteix. La plaça del Gran Sol es delimita correctament i s’extremen les precaucions i mesures de seguretat necessàries, aquesta celebració es desenvolupa durant dues tardes, es deixen anar vàries “vaquilles” corren darrere d’elles. Està terminantment prohibit tocar als animals i així es fa saber als assistents i així es respecta. Hem pogut intervenir al Ple ja que avui es presenta la proposta d’aprovació d’aquest acte. Són molts els veïns que constantment ens pregunten en quin estat es troba aquest tema, ens trasllades les seves inquietuds perquè volen que la festa es celebri com s’ha anat celebrant fins ara. D’aquesta manera he pres la paraula no només en representació de la nostra entitat, sinó en nom també de molts veïns de Llefià i d’altres zones de Badalona. Ho hem fet per demanar l’aprovació i per conseqüència, l’oportuna autorització de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat. Cada mes de juny les grades de l’amfiteatre del Gran Sol s’omplen de badalonins de totes les edats per viure aquesta tradicional festa. A les seves mans està, com a representants de la ciutadania, que es continuï realitzant, i en definitiva, que els veïns ho puguin continuar gaudint. Per últim, els convidem a què hi assisteixin el proper mes de juny i comprovin de primera mà la certesa del que aquí avui he presentat. La vostra presència serà grata i per la nostra part seran molt ben rebuts, ens posem a la seva disposició per resoldre qualsevol dubte. Sense res més a dir gràcies per la seva atenció. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies, obriríem un torn. Senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Bona tarda a tothom i bona tarda a la senyora Laura Mesa i felicitats pel debut avui com a representant de l’Associació de Veïns, que sé que han canviat de Junta, i que ben aviat els vindrem a veure per parlar, per tenir un canvi d’impressions. Aquest és un tema que des que ha de passar per Ple ja ho sabem, en parlem, tenim posicions diferents, crec que hi ha aquí unes posicions que són molt també d’índole personal, i de defensa de determinats tipus de valors. La nostra posició del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida, és contrària a aquest tipus de festa i per tant, avui, com hem fet ja d’altres vegades, avui hi votarem en contra. Això no vol dir que nosaltres ens neguem a parlar, a debatre, a reflexionar conjuntament, com ja hem anunciat altres vegades, i hem iniciat, sobretot amb la gent de l’Associació de Veïns, i penso que amb la resta de grups municipals, perquè entenem que aquí hi ha d’haver una sortida, una sortida que ha estat sobre la taula, que s’ha parlat des dels diferents posicionaments, perquè també hi ha els posicionaments de les entitats animalistes de la nostra ciutat que estan també absolutament en contra d’aquest tipus de festa i que treballen perquè no es faci aquesta festa. El que nosaltres entenem i que ha de ser possible, és que hi hagi un acord entre tot el Ple municipal i els representants veïnals de la zona, per substituir aquesta festa dels correbous, per una d’alternativa que pugui satisfer també el veïnat de la zona i que pugui omplir de qualitat i d’alegria, i de festa, durant les dates aquestes de celebració. Nosaltres creiem que això ha de ser possible, ho hem de parlar, ho hem de negociar, ho he d’acordar, i hi ha d’haver un compromís ferm que així sigui, que pugui ser un tipus de celebració, un tipus festiu que no creï aquesta divisió que crea com aquesta que estem parlant de les activitats amb animals i que entenem doncs que crea divisió entre gent favorable i gent contrària. Creiem que amb una alternativa adequada, una alternativa de força qualitat, que ompli també el parc de Gran Sol, que permeti gaudir també de les festes a moltíssima gent, entenem que així hauria de ser i que hem de poder-ho trobar. I des d’aquí fem una crida i ens posem a disposició de l’entitat veïnal, de les entitats animalistes que són contràries a aquesta celebració i de tot el Ple municipal, i li demanem a l’alcalde

Secretaria General


també que ho encapçali, de veritat d’obrir una negociació, obrir unes trobades per poder avançar en aquesta direcció. Parlo de memòria, però jo diria que en el moment d’aquest debat també, vam acordar que hi havia aquesta possibilitat i que des d’Alcaldia es podrien iniciar aquests contactes a fi de trobar una alternativa. Nosaltres demanem que es faci així, que es parli, que de veritat ens asseiem totes les parts implicades amb ganes de trobar una sortida alternativa i que ho puguem fer. Crec que seria molt millor per a la majoria de la gent i penso que seria molt millor per a la ciutat de Badalona tenir una alternativa festiva també, que donés satisfacció al que desitja, sobretot la gent de Llefià, però la gent de tota Badalona, i que acabi amb aquest tipus de festa que per nosaltres no haurien d’existir en aquests moment, i que fomenta la divisió entre la ciutadania de Badalona. SENYOR FALCÓ: Bona tarda. La veritat és que el dia de la “vaquilla” una mica és el dia de la marmota, perquè cada any discutim sobre el mateix, cada any és la mateixa discussió, cada any és la mateixa petició, en aquest cas al govern municipal. I en tot cas, nosaltres en aquest nou any volem reiterar una intervenció que ja vam fer l’any passat. Des del respecte i l’amistat i el reconeixement de la feina que fa l’entitat animalista ASOA, que és una de les impulsores que aquesta festa es deixi de celebrar. Des del reconeixement, deia, a la feina que fa aquesta entitat i el suport que li donem a aquesta entitat en moltes de les seves accions i en moltes de les seves activitats, perquè creiem que són justes i creiem que són eficaces i creiem que són bones en la defensa dels animals. Per tant, partint d’aquesta base, nosaltres estem d’acord amb la intervenció que ha fet la secretària de l’Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià, la Laura, ens sembla que és una intervenció correcta que no introdueix cap falsedat. Tothom que hagi anat a veure aquesta activitat, alguns en diuen espectacle, pot comprovar que et pot agradar més o menys, però no hi ha un maltracte animal i es compleixen escrupolosament que per aquestes festes té determinada la Generalitat. I per tant, que a mi no em pugin agradar, o que a alguns de nosaltres no ens puguin agradar no pot ser un motiu suficient com perquè busquem la seva prohibició, si no hi ha maltracte, si es compleix la normativa. Per tant, nosaltres, des de la repetició del que ja vam reiterar ahir, perquè ahir ens vam reunir amb l’Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià i vam estar comentant aquesta i moltes d’altres coses, doncs des de l’opinió que aquesta festa hauria de desaparèixer, perquè ens sembla que no és una festa que a nosaltres ens agradi, però també des de la constatació que no hi ha maltracte animal. Des de la voluntat o des de la convicció que l’Ajuntament hauria de liderar que hi hagués un canvi amb una altra festa de ciutat, que atragués el mateix nombre de gent o més i que no incorporés aquest tipus d’activitat que pot generar, com genera, sensibilitats diferents al seu voltant. Nosaltres repetirem la votació que vam fer fa un any. En aquest cas dividirem el vot en funció de la sensibilitat de cadascun dels quatre regidors de Convergència i Unió, dos hi votarem afirmativament, altres dos faran una abstenció, que és el mateix que vam fer l’any passat. Però en tot cas, nosaltres criem que anem repetint any rere any una qüestió que fins que el govern no agafi el toro per les banyes, no s’acabarà de resoldre, perquè l’associació estaria disposada a canviar aquesta activitat per una altra, i per tant, aquí només falta un impuls que aquest any darrer no s’ha donat. En tot cas doncs, manifestar dos vots favorables i dues abstencions en aquest punt. SENYOR SERRA: Bona tarda, jo agrair-li a la senyora Laura les seves paraules, jo crec que ha estat una intervenció mesurada, demanant allò que ja fa tants anys i molts anys que es fa, i que per part nostra, que quan estàvem en el govern sempre vam proposar, vam defensar i vam deixar que es fes. I per tant, en principi no podíem tenir una altra posició que defensar que el que s’ha fet durant tants anys es continuï fent adequant-se a les noves normatives, cada vegada més estrictes, però també no fora d’elles. I per tant, com que això és correcte, nosaltres votarem a favor d’una festa, i deixin que els digui ja que arribem aquí hi ha una qüestió que és que aquesta festa de vegades s’utilitza per fer algun míting polític, com el que va fer l’any passat el senyor Garcia Albiol, dient que mentre ell sigui alcalde mai es trauran les “vaquilles” i que encara que els del centre hi estiguin en contra, els del centre eh, i tant, encara que els del centre hi estiguin en contra els de Llefià tindran “vaquilles”. Llavors aquest és un element de divisió sobre qui està a favor i qui en contra, qui el defensa i qui no el defensa. I al final, estem convertint que això de les “vaquilles” sigui un acte en el

Secretaria General


qual es surt allà a dir alguna cosa i això es vol fer ara una cosa del PP. I aquí és on no hi estem d’acord, perquè això fa molts anys que s’està fent i aquí hi ha una manipulació d’aquest tema. Escolteu, això de les “vaquilles” fa molts anys que s’ha fet, i jo quan era alcalde he anat a veure-ho però no he sortit allà al mig a fer un míting davant de les persones que hi ha allà, m’enteneu? I aquesta és la història que hi ha ara, i això és el que passa ara i això és el que vostè fa any rere any, any rere any en aquesta història de les “vaquilles”. Que et pot agradar més o et pot agradar menys, jo reconec que no m’agrada, gens, però tolero i si els veïns ho volen fer, ho volen fer i ho organitzen i ho organitzen de gust, i allà hi ha tota la gent que ho va a veure, doncs escolta, endavant, no estarem en contra de fer-ho. Ara, jo el que sí que els demanaria és que ja que ho votem a favor tots, que aquesta sigui una festa també de tots, no tel PP, no de l’alcalde, i no de Llefià, sinó de tots, perquè el rotllo aquest de “els cel centre no”, no sé si va pels d’iniciativa, però els del centre també hi ha gent que vota a favor d’això. I això és així com jo li dic, perquè l’any passat ho va fer, i ho sap que ho va fer. SENYOR ALCALDE: Anem a veure, permetran que jo una part de la intervenció la faci amb una certa seriositat, i l’altra que m’ho prengui amb una mica d’humor, i permetin que comenci per l’humor. Home, que jo fer mítings en faig molts, i vostè està convidat quan vulgui a assistir on li sembli convenient i serà benvingut. Ara, anem a veure, que vostè digui que jo a Llefià o on sigui he dit que això és per als veïns de Llefià i que els del centre estan en contra, anem a veure, normalment sé fins a on arribo i el que puc dir i el que és cert i el que no és cert, i jo aquesta expressió així segur que no la he utilitzat mai. I després, a mi, suposo que com a tots els alcaldes de la ciutat, l’Associació de Veïns ofereix la possibilitat de dirigir unes paraules als assistents, i ja està. I miri, l’any passat vaig dirigir unes paraules des de l’escenari, l’any anterior vaig saltar a la plaça, al mig dels cavalls i també em vaig fer unes fotografies i tal i el que es presti, el que es presti, perquè jo a diferència del que he sentit per aquí, sí que em sento còmode, sí que em sento còmode allà. I ara els explicaré, i és la part més formal. Miri, senyor Falcó, diu “hauríem de canviar perquè a mi no m’agrada”, miri, si jo hagués de canviar totes aquelles activitats que es fan en aquesta ciutat i no m’agraden ni haurien unes quantes, però la pluralitat, la responsabilitat, el que t’obliga és que aquelles activitats, més enllà que t’agradin o no t’agradin, es puguin fer amb normalitat i sense cap tipus de problema, i no pel fet que una activitat a mi no m’agradi, significa que divideix i significa qualsevol altra qüestió com aquí s’ha apuntat, per exemple, per part del grup d’Iniciativa per Catalunya. Miri, dir que la festa de les “vaquilles” divideix a la ciutadania és desconèixer del que estan parlant. Permetin que els ho digui amb tots els respectes, no tenen ni idea del que parlen. La festa de les “vaquilles” pot agradar més o pot agradar menys, i això és opinable i faltaria més, ara, dir que aquesta festa divideix a la ciutat de Badalona o divideix a Llefià és totalment incert, no és veritat, no és veritat, perquè els senyors que no els agrada no hi van i els senyors que els agrada hi van i omplen amb tres o quatre mil persones l’amfiteatre del Gran Sol amb normalitat. Escoltin, dir que quan hi ha un partit de bàsquet els senyors que no els agrada el bàsquet no hi van i els que els agrada hi van, i significa que això divideix perquè a un veí no li agrada el bàsquet, doncs escolti no, el bàsquet no divideix, i amb la festa tres quarts del mateix, al qui li agrada hi va i al que no li agrada, la immensa majoria, no hi a i no genera cap tipus de trauma ni personal, ni social ni de cap tipus. Altra qüestió que crec que és important ressaltar, miri, jo no havia anat a les “vaquilles” fins fa quatre o cinc anys, estant a l’oposició vaig anar-hi els darrers anys, per què? Perquè jo era del pensar, jo també sóc dels que estic en contra del a tortura de l’animal, fins que va haver-hi no recordo si era un veí o va ser un company o qui fos, que em va dir, vine a veure-ho perquè no es maltracten els animals. I jo vaig anar-hi estant a l’oposició i vaig poder comprovar el que m’havien dit, que és cert, que hi ha un absolut respecte cap a l’animal, que l’animal no se’l pot tocar, no se’l pot tocar. Vaig veure que la gent es divertia, vaig veure que jo m’ho passava bé, i repeteixo, jo a diferència del que he escoltat aquí, jo m’ho passo bé quan vaig a les “vaquilles”, m’ho passo bé, i per tant, els vaig dir, escoltin, mentre nosaltres tinguem la responsabilitat de govern en aquesta ciutat, la festa de les “vaquilles” es farà. Avui estem portant a aprovació aquesta proposta, tenint present que és una facultat que jo podria tirar endavant solament amb la meva firma amb

Secretaria General


un decret, i els vull recordar que el debat de l’any passat no va ser en funció dels continguts, sinó que va venir en funció del que deien que l’alcalde no podia o si consideraven que aquest tema s’havia de portar a Ple a votació per expressar la pluralitat, tot això, tot aquest argument van dir, i jo em vaig comprometre que l’any vinent portaríem aquesta proposta al Ple, i és el que estem fent avui, alguns de vostès consideren que no ho havia d’aprovar com a alcalde, encara que tinc la facultat, doncs molt bé, ho portem al Ple. Han escoltat els representants de les associacions de veïns i a partir d’aquí cadascú es pronuncia com vol o com es considera. Jo em sento molt orgullós de la feina i de la festa que s’organitza a Llefià amb el tema de les “vaquilles”, em sento molt orgullós. Jo crec que no fa falta buscar alternatives a aquesta festa, vostès poden buscar alternatives amb el que vulguin, però mentre vostès consideren oportú i tinguin el suport dels veïns a mi em semblarà bé que es faci aquesta festa, i per això tindran el suport del govern de Badalona, o com a mínim, com ha dit el senyor Serra i això és cert, mentre jo sigui alcalde. Per tant, té un segon torn, no sé si el vol. SENYORA LAURA MESA: Només donar les gràcies i agrair aquesta aprovació en nom de la nostra entitat i de tots els veïns de Llefià. SENYOR SAGUÉS: Bona tarda de nou. Dir-li senyor alcalde que m’ha agradat més la seva part humorística que la seriosa, que trobo que quan s’ha posat teòricament seriós és quan ha començat a dir coses que no tocaven, com per exemple dir que diem mentides i afirmar fets que no són així, que formen part d’una visió determinada que cadascú pot tenir. Com pot dir que no hi ha divisió en aquest tema i comparar-ho amb un partit de bàsquet o qualsevol altre tipus d’espectacle que a mi no em consta que hi hagi cap grup de persones, cap entitat, cap associació que treballi demanant que no es celebri, que no es jugui a bàsquet, o que no es jugui a futbol o que no hi hagi teatre? No ho conec ningú que faci això, i sí en canvi a pel que fa les festes que hi ha animals. Per tant, no digui que no hi ha divisió, no ho compari amb una altra cosa que no genera cap tipus de discussió ni cap tipus de separació entre les persones perquè la realitat és una altra. No ens enganya, és una realitat, i és una realitat que hem d’entendre que forma part de la societat en què vivim, que hi ha persones que en aquests temes tenim posicions i visions diferents, i això no vol dir que no respectem moltíssim el treball que pugui fer una entitat veïnal, i no respectem moltíssim el treball que pugui fer una entitat com és ASOA, l’Associació animalista més reconeguda a la nostra ciutat, això és així. I vostè acaba de dir que no pensa buscar cap alternativa, nosaltres ens esforçarem tot el que estigui a les nostres mans, farem tots els esforços que puguem, perquè hi hagi una alternativa a aquesta festa, una alternativa que realment satisfaci tant a les persones que són partidàries que no hi hagi aquest tipus de celebracions amb animals, aquest tipus d’actes on hi ha animals, i que també satisfacin a les persones que el que desitja, crec jo per sobre de tot, és que durant les festes hi hagi un gran espectacle, un espectacle de qualitat a la zona on es fan ara els correbous, a la zona del gran sol. Per tant nosaltres a partir de demà mateix ens posarem a treballar, seguirem treballant amb aquest objectiu de trobar una sortida, que no sigui de vencedors ni de vençuts, sinó que sigui una sortida que pugui satisfer-nos a tots i que ens hi trobem còmodes. I ens agradaria, com ja li he dit abans, que això ho encapçalés el govern, si el govern no ho vol fer, nosaltres treballarem en aquesta direcció i esperem acabar amb èxit. SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs si no hi ha cap més paraula jo crec que els posicionaments han quedat clars, gràcies a la secretària de l’Associació de Veïns i a l’Associació de Veïns per la feina que fan i bé. Passaríem a la votació, quedaria aprovat. Votación de la urgència La urgència la proposta és aprovada per unanimitat. Vots a favors 26. Votació de la proposta El dictamen precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 21, dels grups municipals del Partit Popular, Socialista, de Convergència i Unió els regidors Ferran Falcó i Insern i Jordi Subirana i Ortells i el regidor no adscrit. Vots en contra: 3, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa.

Secretaria General


Abstencions: 2, dels regidors Ma. Mercè Rius i Serra i Josep Pera i Colomé, del grup municipal de Convergència i Unió. 16 Proposicions urgents. AP-2014/2821 PROPOSTA. Aprovar i ratificar el compl ement de productivitat i especial rendiment del personal de plantilla de l'I MPO 2014-2015. Identificació de l'expedient Tipus d'acord: Proposta del consell d'administració de l'IMPO referent a l'aprovació de la proposta en relació a les retribucions en el marc i procediment de la negociació col·lectiva, relatiu al complement de productivitat especial rendiment i complement d’assistència. Òrgan que resol: Ajuntament Ple Expedient: 66/DVJ-3/14 Referència addicional: A.J 01/14 Fets. 1.- En data 5 de febrer de 2014, el consell d'administració de l'Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació de l’Ajuntament de Badalona, ha pres l’acord quin contingut es detalla segons certificació següent: "C E R T I F I C O: Que en sessió ordinària de data 5 de febrer de 2014, el Consell d’administració de l'Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació de l’Ajuntament de Badalona, va acordar la següent proposta d’acord: <<3.-Proposta d’aprovació del Complement de productivitat i especial rendiment 2014-2015. PROPOSTA D’ACORD Identificació de l'expedient Tipus de resolució: Proposta d’aprovació en relació al complement productivitat, complement especial rendiment pel personal de plantilla d’IMPO 2014-2015. Òrgan que resol: Consell d’Administració Caràcter de la resolució: No exhaureix la via administrativa Interessats: Interès General; Cap del departament de Recursos Interns i Administració, Intervenció, Gerència IMPO i Comitè d’empresa d’IMPO. Núm. expedient: A.J. 01/14 I.- Antecedents administratius. Documentació. 1.-Vista la sol·licitud emesa pel Comitè d’empresa de l’IMPO de data 30 de desembre de 2013 enregistrada 07/01/14 amb el número 7676, sol·licitud d’adhesió expressa a l’acord del complement de productivitat/ especial rendiment 2014-2015, els seus criteris d’aplicació i paràmetres de càlcul, d’aplicació a tot el personal de l’Ajuntament de Badalona acordat en el marc i procediment degut de la negociació col·lectiva, en concret; l’Ajuntament de Badalona i la representació sindical CCOO, UGT, SFP, PSU, Sindical Professional de Policies Municipals de España-Catalunya (SPPME-CAT) per decisió majoritària. 2.- Atès l’Instrucció literal del Gerent d’IMPO, Sr. Antonio Ainoza, que igualment obra a l’expedient, de data 10 de gener d’enguany i que en relació als aspectes relatius al complement retributiu de productivitat /especial rendiment explica que han de ser tractats, en negociació i consens amb l’esmentat Comitè d’empresa de l’IMPO 3.-Vista l’Acta sobre l’Acord entre el Comitè d’empresa i la direcció de l’IMPO en relació al complement de productivitat/especial rendiment 2014-2015 pel personal de plantilla de l’IMPO. 4.-Sol·licitud informe a l’interventor municipal. Consideracions jurídiques. I a) Antecedents administratius. Atès que per acord plenari de l’Ajuntament de Badalona de 15/02/1999, es va implantar el complement de productivitat amb aplicació tant al personal estatutari com al personal laboral al servei d’aquest Ajuntament. Atès el Reglament aplicat en l’expedient de Relació de llocs de treball (RLT) del personal de plantilla de l’IMPO en el 2008, en concret els articles 11, 12, 13, 14 i 15 del Reglament de catalogació, provisió i retribució dels llocs de treball de l’Ajuntament de Badalona, aprovat

Secretaria General


pel Ple de l’Ajuntament de Badalona en la sessió del 12 de juny de 1998, d’aplicació tant al personal funcionari com laboral al servei d’aquest Ajuntament, tant pel que fa a la creació i supressió de llocs de treball, com també a la modificació d’elements de llocs de treball. D’acord amb les estipulacions establertes en l’esmentat Reglament, s’aplica la mateixa normativa per a la confecció, valoració, i sistema retributiu, tant per als llocs de treball reservats a funcionaris com també per als llocs de treball reservats a persona laboral indefinit. Atès el Reglament de catalogació, provisió i retribució dels llocs de treball de l’Ajuntament de Badalona d’aplicació igualment tant personal laboral, el mateix règim retributiu, imports i conceptes que als funcionaris, recordant l’article 53 d’aquest Reglament, que diu entre d’altres que les “Retribucions Complementaries no crearan drets adquirits al seu manteniment a favor dels empleats municipals.” Els articles 30 i 31 de l’esmentat Reglament de catalogació, provisió i retribució dels llocs de treball de l’Ajuntament de Badalona va quedar integrat en l’acord d’aprovació de la RLT del personal de la plantilla de l’IMPO, que és d’aplicació al personal funcionari de carrera i laboral indefinit. Atès que en data 20/11/12 es va adoptar pel Consell d’administració de l’IMPO, un primer acord d’adhesió parcial a les negociacions que precisament s’havien dut a terme i des de l’Ajuntament de Badalona en relació a la reordenació i racionalització dels criteris d'assignació del complement de productivitat i especial rendiment, acords als que finalment s’arriben en el mes de març dia 26/03/2012- aprovat per l’Ajuntament Ple de 26 d’abril de 2012-, l'Ajuntament de Badalona i les Organitzacions sindicals (PSU, CCOO,SFP i UGT). La raó per la qual no es possible en el moment actual l’adhesió total sol·licitada al igual que en 2012, es que, l'import destinat a l'abonament d'aquest complement no pot superar en cap cas, ni pot haver increment de la massa salarial i aquesta ha de ser homogènia per treballador. No pot donar-se un increment de la massa salarial d'un any per l'altre. Així mateix, s’ha de posar especial consideració que la determinació d’aquest criteri de complement de productivitat ni la seva assignació no pot superar en cap cas un increment de despesa retributiva del capítol I respecte les vigents en l’exercici 2013 tal i com estableix l’article 22 de la Llei 2/2013, de 23 de desembre, LG Pressupostos de l’Estat. Vist que el personal de l’Impo de plantilla està subjecte perquè li es de total aplicació el Conveni Col·lectiu de l'Ajuntament de Badalona, raó per la qual tenia reconegut el complement d’assistència. Considerant que el complement de productivitat especial rendiment es un complement que premia entre d’altres aspectes, l’assoliment al valorar com a objectiu per la seva assignació els referits a l’índex d’absentisme i d’accidents de treball en aquests exercicis. Es a dir, en el sentit que aglutina en un sol concepte el complement de productivitat sota la premissa d’avaluació en elements globals i comuns de l’organització en base a paràmetres essencialment objectius: índex d’absentisme per malaltia i accidents de treball i índexs de participació i satisfacció de tot el personal en les accions de formació professional. I b) Consideracions jurídiques. El complement de productivitat/especial rendiment. Atès la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per la reforma de la Funció Pública, que ja establia que els funcionaris de l’administració local només podien ser remunerats pels conceptes retributius, del seu article 23 sortia amb caràcter bàsic, que el complement de productivitat estava destinat a retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària, l’ interès o la iniciativa amb que el funcionari porta a terme la seva feina; i que les quantitats percebudes per aquest concepte seran de públic coneixement, tant en relació als altres funcionaris com als representants sindicals. Vist l’article 171 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, el qual ens diu que “El complement de productivitat està destinat a retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’ interès i la iniciativa amb que el funcionari exerceix la seva feina.” D’altra banda atès l‘article 172.1, 2, 3, 4 i 5. del mateix Decret 214/1990, de 30 de juliol; El primer parla sobre l’apreciació de la productivitat que s’ha de realitzar en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb l’exercici del lloc de treball i amb

Secretaria General


els objectius que li siguin assignats, i sobre tot molt important l’article 172.2 que diu que “EN CAP CAS LES QUANTIES ASSIGNADES PEL COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT DURANT UN PERIODE DE TEMPS NO ORIGINARAN CAP TIPUS DE DRET INDIVIDUAL RESPECTE A VALORACIONS O APRECIACIONS CORRESPONENTS A PERIODES SUCCESSIUS.” Atès el que disposa l’article 7 del RD 861/1986 de 25 d’abril, i en el mateix sentit l’article 175 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, quant als límits pressupostaris de la quantia global destinada a la retribució del complement de productivitat. c) Consideracions jurídiques: En quant a les negociacions col·lectives. Atès allò que disposa l’article 28 de la CE i l’article 103.3 de la CE dels quals se’n deriven la LO 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical, que estableix específicament en l’article 1.2 que inclou en el seu àmbit d’aplicació tant el personal laboral com funcionari vinculat amb una Administració Pública. Atès que tal i com preveu l’article 103.3 de la CE, i també preveia l’ esmentada LO 11/1985, de 2 d’agost, es regula la formulació dels drets sindicals, òrgans de representació, en l’administració pública en la Llei 9/1987, d’òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les Administracions Públiques -LORAP-, modificada per la Llei 7/1990, de 19 de juliol, en matèria de negociació, i la Llei 18/1994, de 30 de juny, sobre eleccions a òrgans de representació. Atès allò que disposa l’article 35 de la LORAP quan a la necessària aprovació per part de l’òrgan competent de l’entitat local dels acords aprovats en seu de negociació col·lectiva el qual recau a l’Ajuntament Ple, i per al cas d’aquest Institut Municipal aquesta competència recau en el consell d’Administració, article 8 dels vigents Estatuts. Preceptes de l’Estatut dels treballadors en concret: L’article 82; “Naturalesa i efectes del conveni, el concepte i la seva eficàcia”, en el qual queda clar que els convenis son el resultat de la negociació desenvolupada pels representats dels treballadors i dels empresaris, i constitueixin l’expressió de l’acord lliurement adoptat per ells en virtut de l’autonomia col·lectiva. L’article 83.2 ET; Diu....” Mitjançant acords interprofessionals o per convenis col·lectius les organitzacions sindicals i associacions patronals mes representatives............podran......i” L’article 83.3 ET: “Dites organitzacions sindicals i associacions patronals podran igualment elaborar acords sobre matèries concretes.......” Per últim i considerant l’article 27 de l’EBEP Llei 7/2007, de 12 d’abril que diu: “Retribucions del personal laboral”: <<Les retribucions del personal laboral es determinaran d’acord amb la legislació laboral, el conveni col·lectiu que sigui aplicable i el contracte de treball, respectant en tot cas el contingut de l’article 21 d’aquest Estatut.>> Igualment el capítol IV de l’EBEP dedicat al dret a la Negociació col·lectiva, representació i participació institucional, articles 31 al 42. L’Acord que s’informa i la seva aplicació no suposa en caps cas increment de les retribucions del personal al servei de l’IMPO, al marge del que pugui suposar que la resulti de d’estricte assignació individual, i no suposa tampoc en cap cas que es faci necessari un increment en el crèdit pressupostari del capítol I de despesa de personal. Finançament: Existeix crèdit suficient a nivell de vinculació jurídica a les partides números 000/9200/15000, import 9.288,89 euros, partida 000/9341/15000, import 3.000,00 euros i a la partida 000/2411/15000 import 22.983,33 euros del vigent pressupost d’aquest Organisme Municipal per fer front a l’import total calculat de 35.272,22 euros i per l’exercici pressupostari de 2014 l’import resultant queda supeditat a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de l’exercici 2015. III.- Conclusió; Els sotasignants creuen ajustat a dret, salvant superior criteri millor fonamentat,i previ informe de l’interventor General conforme al que preveuen els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) en tractar-se d’actes de reconeixement de crèdit i/o liquidació de drets i obligacions o despeses de contingut econòmic, per tal que el Consell d’Administració com a òrgan competent, per així disposar-ho l’article 274.1.b) i punt

Secretaria General


2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, Text Refós de la Llei municipal i de règim local, en relació a l’article 8, 23 a 28 i 35 dels Estatuts d’aquest Organisme, prengui l’acord següent: A C O R D PRIMER.- Aprovar la proposta en relació a les retribucions, en concret el complement que va sorgir de la modificació extraordinària del complement de productivitat especial rendiment i complement d’assistència, pel personal de la plantilla actualment de l’IMPO 2014-2015, acordat en el marc i procediment degut de la negociació col·lectiva entre el Comitè d’Empresa d’IMPO i la direcció d’aquest OOAA, amb el següent detall:

COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT ESPECIAL RENDIMENT 2014 i 2015 Objecte i àmbit personal

� Per a l’exercici 2014 i 2015 el complement productivitat, complement especial rendiment, retribuirà a tot el personal de plantilla d’IMPO.

� Es retribuirà l’especial dedicació realitzada al llarg de tot l’any 2014 conforme a la aglutinament o modificació experimentada per aquesta retribució complementaria, i en el seu cas també per l’exercici 2015, en el cas que s’hagi de mantenir aquesta assignació retributiva, però malgrat les diferencies amb l’Ajuntament de Badalona exposades.

� Es valorarà a data 30 de novembre de 2014 l’especial dedicació realitzada entre l’1 de gener de 2014 al 30 de novembre de 2014 essent en aquests període el factor Q el resultat d’acord amb el factor G: el compliment de l´índex d’absentisme per malaltia i accidents de treball per sota de 3,5% en aquest període i de l´índex de participació i satisfacció previst del personal en les accions formatives de desenvolupament professional en aquest període i de forma parcial aplicant el factor CG amb la proporció diferencial entre grups professionals en la RLT del personal de plantilla d’IMPO de 0 i no poder aplicar el 0,07% en aquest exercici com si farà l’Ajuntament. D’aquesta manera que per l’exercici 2014 la fórmula resultant d’assignació individual serà de

manera extraordinària i excepcional per l’IMPO de Q = 1000 + G2014* CG, i no com a l’Ajuntament de ER = G* (1260/12 + G2014* CG).

� En l’exercici 2015 es valorarà l’especial dedicació realitzada entre l’1 de gener a 30 de novembre de 2015 i s’aplicarà el factor Q resultant el factor G de referència de l’exercici anterior i a compte del que resulti a data de 30 de novembre de 2015, que igualment es 0. D’aquesta manera que per l’exercici 2015 la fórmula resultant d’assignació individual serà de Q = 1000 + G2015* CG i no com a l’Ajuntament de ER = G* (1260/12 + G2015 *CG).

Àmbit temporal El factor Q del complement especial rendiment s’assignarà en l’exercici 2014 en el període comprès entre el 25-28 de febrer de 2014 - complementària de febrer - prenent la referència de meritació i de coeficient CG que en el cas de IMPO es 0 el dia 31 gener de 2014. El factor Q del complement especial rendiment s’assignarà en l’exercici 2015 en el període comprès entre el 25-28 de febrer de 2015 - complementària de febrer - prenent la referència de meritació el 31 gener de 2015 i amb la consideració a compte de l’avaluació de 30 de novembre de 2015, que igualment el coeficient CG en el cas de IMPO es 0, deixant sense efectes la resta de factors i elements. Deducció

� Aquest complement tindrà caràcter proporcional en el cas de personal amb treball a temps parcial, jornades reduïdes, deduint-ne en valors

Secretaria General


econòmics d’assignació individual proporcionals. � També tindrà caràcter proporcional de temps de treball d’1 de gener a 30

de novembre, quan s’assigni individualment l’import Q resultant d’aplicar els factors G i CG i només el factor G en el cas de l’exercici 2015.

� També tindrà caràcter proporcional i es deduirà en la seva totalitat i/o en la seva proporcionalitat abans dita en l’exercici 2015 si l’empleat no es troba en actiu a data de 31 de gener de 2015, deixa de prestar serveis i/o canvia la proporcionalitat retributiva abans del 30 de novembre de 2015.

SEGON.- Finançament: Existeix crèdit suficient a nivell de vinculació jurídica a les partides números 000/9200/15000, import 9.288,89 euros, partida 000/9341/15000, import 3.000,00 euros i a la partida 000/2411/15000 import 22.983,33 euros del vigent pressupost d’aquest Organisme Municipal per fer front a l’ import total calculat de 35.272,22 euros i per l’exercici pressupostari de 2014 l’import resultant queda supeditat a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de l’exercici 2015. TERCER.- Comunicar la adopció de l’anterior Acord a l’Àmbit d’Hisenda i Recursos Interns per tal de que aquesta porti a terme la deguda tramitació cara a l’aprovació pel Ple l’Ajuntament. QUART.-Donar compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre i a bon fi i execució dels precedents acords>>. El precedent acord ha estat aprovat i ha obtingut el quòrum necessari per a la seva validesa legal. I perquè així consti, lliuro la present amb la salvetat prevista a l’article 206 del ROF, i a resultes de l’aprovació de l’acta corresponent a, 2.- Vist l’informe de l’interventor general de data 20-02-2014. 3.- Vist l’informe tècnic complementari del cap del departament d’administració i recursos interns de l’organisme i l’acta i acord complementari entre el Gerent de l’organisme (Direcció d’Empresa) i el president del comitè d’empresa de l’IMPO, ambdues emeses en relació a les consideracions efectuades per la intervenció general. Fonaments de dret. 1.- Els de la proposta d’acord del Consell d’Administració de l’IMPO transcrita en els antecedents. 2.- Atès que l’òrgan competent per a resoldre aquest expedient es l’Ajuntament Ple de conformitat amb l’article 38.3 de la llei 7/2007, de 12 d’abril, pel que s’aprova l’estatut bàsica de l’empleat públic en relació a l’article 37 apartat d) i k) al tractar-se de negociació els quals afecten a criteris d’assignació dels complements de productivitat i es requereix el vot favorable de la majoria simple del número legal dels membres de la corporació per a l’adopció de l’acord. 3.- D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. 4.- Atesa la urgència de l’aprovació del present acord, en el cas que no pugui ser dictaminada per la corresponent Comissió Informativa de l’Àmbit d’Economia i Hisenda, l’Alcalde pot incloure’l en l’ordre del dia de la sessió plenària, sempre que hi hagi raons d’urgència motivada, d’acord amb el que disposa l’article 82 del reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. 5.- Conforme al que preveuen els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), la intervenció ha informat amb caràcter previ a l’acord, en data 24 de gener de 2014. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al regidor de l'àmbit d'economia i hisenda per tal que proposi a l’Alcalde la inclusió en

Secretaria General


l’ordre del dia de l’Ajuntament Ple per a la seva ulterior resolució, si escau, la següent proposta: PRIMER. RATIFICAR I APROVAR l'acord del consell d’administració de l'Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació de l'Ajuntament de Badalona, referent a lo acordat en el marc i procediment degut de la negociació col·lectiva entre el Comité d’Empresa d’IMPO i la direcció de l’organisme autònom referit al complement de productivitat especial rendiment i complement d’assistència pel personal de la plantilla actualment de l’IMPO 2014-2015 d’acord amb la minuta relacionada en el propi acord del consell d'administració que s'ha especificat en el contingut d’aquest dictamen. SEGON.- COMUNICAR el present acord a l'Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació de l'Ajuntament de Badalona i a la Intervenció Municipal. TERCER.- DONAR COMPTE de la present proposa a la Comissió Informativa de l’Àmbit d' Economia i Hisenda, en la primera sessió que celebri. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent, als efectes previstos a l’article 82.3 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, proposo a l’Alcalde que, previa declaració d’urgència, inclogui en l’ordre del dia de la sessió de l’Ajuntament Ple per que resolgui de conformitat, si escau. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la Proposta de resolució precedent, conforme a les previsions de l’article 82.3 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, esmentat, dono plena conformitat al seu contingut, la valido plenament, i, atenent raons de màxima eficàcia i eficiència en la gestió municipal n’ordeno la seva inclusió en l’ordre del dia de la propera i immediata sessió de l’Ajuntament ple que es celebri, pel seu debat i aprovació, si escau, prèvia declaració d’urgència. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la proposta de resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució. Votació de la urgència. La urgència de la proposta s’aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. Votació de la proposta. La proposta d'acord precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. SENYOR ALCALDE: Passaríem al torn obert de paraules. No hi ha paraules, totes les paraules estan relacionades amb mocions. Aleshores, hi ha una paraula de Luís Moreno, en representació de l’Associació de Veïns de Juan Valera en relació a una moció. Llegiríem la part dispositiva. AP-2014/2817 Moció presentada pel grup municipal d' ICV-EUiA, instant al govern a la posada en marxa d'un pla integral contra la pobresa a Badalona. Atès la situació de crisi, atur i les retallades en drets socials que estan provocant un augment de la pobresa que es concreta en la dificultat de moltes persones en l’accés a recursos i serveis bàsics, com aliments i subministraments d’aigua, llum o gas necessaris per garantir unes condicions mínimes de vida digna. Atès que un dels principals compromisos i objectius de l’Ajuntament de Badalona en aquests moments hauria de ser és lluitar contra l’exclusió social i intentar garantir unes condicions de vida digna als ciutadans i ciutadanes. Atès la necessitat de continuar esmerçant esforços en la diagnosi de les situacions de vulnerabilitat i de concertar línies de treball i actuacions per cercar solucions a les principals problemàtiques que afecten les condicions de vida de moltes famílies, com han estat les diferents iniciatives davant l’increment de les execucions hipotecàries. Atès que els pressupostos destinats per part del govern municipal per fer front a les situacions de pobresa que es donen a la nostra ciutat són del tots insuficients i que cal fer

Secretaria General


un salt qualitatiu per passar de l’ajuda d’emergència a desenvolupar programes que atenguin de forma integral la pobresa estructural i nova pobresa que avui pateix Badalona manifestada en forma de carències alimentaries bàsiques, exclusió residencial, atur de llarga durada i pobresa energètica. Atès que són moltes les entitats de la ciutat que treballen soles per fer front a les conseqüències de l’austericidi en les capes més vulnerables d ela població de Badalona sense que el govern municipal coordini ni implusi iniciatives integrals de cooperació dels sector públic i el tercer sector. És per tot això que el Grup d’ICV-EUiA de l’Ajuntament de Badalona proposa al Ple l’adopció dels següents: ACORDS Primer.- El govern municipal haurà de presentar al ple ordinari dels mes d’abril un Pla Integral de lluita contra la pobresa que haurà d’incloure els següents elements: Un pla d’ajudes d’emergència per les persones en vulnerabilitat social dotat amb un mínim de 1.200.000 Euros on s’inclouran els actuals ajuts individualitzats, ajudes per el pagament d’habitatge i recursos energètics i aigua. La posada en marxa coordinadament amb l’IMPO i tots els serveis municipals un programa de detecció dels perfils de l’atur estructural a la ciutat per oferir coordinadament amb els centres de formació d’adults de la ciutat programes específics de formació adequats al perfil majoritari de l’atur de llarga durada de la ciutat dotat amb 300.000 euros propis. Posar en marxa, amb impuls municipal, una xarxa que agrupi i coordini totes els serveis de cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació, salut, habitatge, formació, ocupació, dinamització comunitària i pobresa infantil que s’ofereixen per administracions i societat civil a la ciutat. Segon.- Sol·licitar a les companyies energètiques que operen a Badalona que respectin escrupolosament la normativa vigent respecte als processos de tramitació i execució de talls de subministrament, i una moratòria en els talls de subministrament a llars amb insuficiència de recursos apel·lant a la responsabilitat social corporativa que les empreses han de demostrar en situacions d’emergència social com les que estan patint molts ciutadans i ciutadanes del nostre municipi. AP-2014/2825 Senyor Luis Moreno Lozano, AA.VV. Juan Valera. Assumpte: Pobresa a la ciutat. SENYOR LUÍS MORENO: Bona tarda, bona nit. Parlo en nom i representació dels veïns de Juan Valera. Senyor alcalde, vostè sap que a la nostra ciutat hi ha moltes famílies que passen gana, prova d’això són la quantitat de bancs dels aliments escampats per Badalona, entre ells, humilment el nostre. Al dir banc d’aliments em refereixo a totes les parròquies, perquè totes les parròquies són bancs d’aliments a Badalona, perquè encara hi ha gent bona. Gràcies al a solidaritat dels ciutadans moltes famílies poden menjar un plat al dia, però a alguns de vostès, com que tenen la panxa plena, els importa molt poquet. Amb les retallades, moltes famílies que no poden fer front al pagament de l’aigua, llum, gas i el lloguer del seu habitatge, fins i tot alimentar als seus fills. Mentre vostès, els polítics del PP i CiU a la Generalitat, utilitzen els diners públics per salvar els bancs, les nostres famílies són desallotjades dels seus habitatges, deixen de pagar medicaments o deixen d’alimentar els seus fills. Vostès són cruels amb els més necessitats, i molt generosos amb els corruptes i els estafadors, és a dir, les grans empreses i els bancs. Vostès, els polítics del PP que diuen governar per a les persones, regalen uns quants milers d’euros a senyorets andalusos, la família de Urquijo, paràsits que viuen de les subvencions i les martingales públiques. Es gasten en temps de crisi, milers d’euros en plantes que no són necessàries, per exemple, es gasten cinquanta i tants mils d’euros en les plantes que s’han posat a Llefià, i jo li dic al senyor alcalde que li dono un mes perquè aquestes plantes desapareguin, com a mínim la meitat, o sigui, uns diners llençats. Gastar-se en aquests moments 2 milions d’euros anuals en una piscina olímpica, tampoc és una prioritat ciutadana. La prioritat ciutadana és arribar a finals de mes amb un míser salari o una mísera pensió. La prioritat ciutadana és poder alimentar a la seva família. La prioritat

Secretaria General


ciutadana és poder pagar els medicaments de les seves malalties cròniques. La prioritat de la ciutadania és poder sortir amb dignitat d’una crisi que ells no han provocat, que són responsables els banca als quals vostès donen suport. Com pot comprovar, senyor alcalde, les necessitats i prioritats de la ciutadania, de les que tenen vostès a les que tenim nosaltres, hi ha un abisme. Per a nosaltres, senyor alcalde portem tres mesos en això, és poder ajudar a les famílies, una dura tasca que gràcies a la solidaritat d’altres veïns estem aconseguint. O sigui, que portem tres mesos donat menjar a 120 persones a la meva associació concretament, gràcies a la col·laboració dels veïns. Si aquesta Associació ho està fent, el govern local, és a dir, vostès, no poden posar-se d’esquenes a aquesta realitat i donar arguments que no vénen al cas. Vostè va dient per allà en aquestes cadenes noves que han posat de televisió que Badalona és una ciutat de primera, però per a nosaltres una ciutat de primera no pot tenir 22.000 aturats, ni persones i famílies que passin gana i que es trobin en la més absoluta misèria i són expulsades dels seus habitatges. Senyor alcalde, port 51 anys a Badalona, i li puc assegurar que mai havia vist la misèria i la pobresa que hi ha actualment. Li recordo que estem a l’any 2014. Senyor alcalde, no és aquesta la ciutat que nosaltres volem per als veïns i les veïnes. Vostè com a responsable polític, com a alcalde, té un problema i volem saber com el solucionarà, si no el soluciona el problema el tindrem nosaltres, i és vostè. Moltes gràcies. SENYOR MAÑAS: Com a proposant de la moció, però jo seré molt breu en aquesta exposició, entre d’altres coses perquè tinc molta por del botó vermell, però m’agradaria saber quin és el sentit del vot del seu grup. SENYOR ALCALDE: En funció de com vagi el debat ho acabarem de decidir. SENYOR MAÑAS: D’acord, jo seré molt breu i ho dic de debò perquè crec que la moció és molt concreta, però em vull referir una mica a la intervenció del senyor Moreno, que ha estat dura i contundent, parlem amb claredat. I jo crec que el senyor Moreno expressa avui aquí una realitat que estan patint molt dirigents socials d’aquesta ciutat i molts badalonins i badalonines, que és la realitat de la impotència que senten davant la situació social que s’està vivint a Badalona, amb un augment extrem de la pobresa, de la qual no tenim dades i no sabem si el govern té dades o no, i de la llunyania que senten dels poders públics. O sigui, avui la gent que està en primera línia del combat contra la pobresa ciutadana, pobresa que tots tenim molt a prop, que estic segur que els 27 regidors i regidores sabem de gent del nostre entorn que sap precisament el que és la pobresa energètica o el que és viure amb pensions mínimes no contributives. N’estic segur que tots els badalonins i badalonines i també els regidors sabem perfectament el que és la nova pobresa que està produint aquesta crisi econòmica. Però la gent que està al dia a dia amb moltes entitats que no es dedicaven abans a fer aquesta tasca de suport social, però que s’han vist obligats a fer-ho, crec, i el senyor Moreno avui ha estat el símptoma d’això senten l’Ajuntament i l’administració i els polítics, i segurament a tots els polítics, molt lluny, molt lluny del que són els problemes reals de la gent. Quin és l’objectiu d’aquesta moció? Senyor alcalde i senyora Egea, la moció parla d’algunes mesures concretes que podem negociar o no, de si aquestes són les adequades o no, però sí que creiem que a vostès els fa falta un pla de govern global, que mai ens l’han presentat, però que en aquest cas els fa falta com a mínim que ens el presentin si és que el tenen, un pla de mesures integrals de lluita contra la pobresa, que abordi els temes de l’atur estructural, jo els vaig dir en el Ple de pressupostos, no pot ser que els sobrin 182.000 euros d’una ajuda per l’autoocupació , que en aquest moment de l’any 2013 en aquest govern li sobrin 182.000 euros d’ajuda a l’autoocupació. Que afronti els temes de la pobresa energètica, que de forma integral faci una negociació amb les companyies, exigint a les companyies allò que està acordat en el Parlament de Catalunya, però fins i tot exigint-los més perquè tenen una responsabilitat social corporativa a complir. I que clarifiqui quin és el paquet de serveis socials bàsic que s’està fent en aquest ciutat, quin és aquest catàleg de serveis i de quants recursos es destinen a aquests serveis. I no entraré en una guerra de xifres que pot acabar avorrint a qui ens estigui escoltant. Però senyor Egea, li dono algunes dades que m’han dit companys meus que governen a l’Ajuntament de Terrassa em diu un tinent d’alcalde de Terrassa de la meva coalició que destina quatre milions d’euros en polítiques de suport de serveis socials en

Secretaria General


ajudes directes a la família, Terrassa, és una ciutat que té pocs mils d’habitants que nosaltres. L’Ajuntament de Cerdanyola, senyora Egea, que té 60.000 habitants, no arriben, em sembla que són 58.000, aquest matí el regidor d’Hisenda, per tant m’ho deia amb coneixement de causa, i a més m’ha dit, i aquest és un dels motius pels quals el PP ens ha votat el pressupost a favor, destina un milió set-cents mil euros en ajudes individuals a les famílies, un ajuntament de 58.000 habitants. Aquesta moció el que pretén és dues coses, que posem a sobre de la taula i en consens de tots, mesures de lluita integral contra la pobresa, que clarifiquem exactament els recursos dels quals disposa serveis socials per lluitar contra la pobresa estructural i no la pobresa a la nostra ciutat. I el que és més important, senyora Egea, una cosa que es fa en d’altres ciutat, en ciutats veïnes que es fa a Hospitalet, que es fa a Santa Coloma, que es fa l’Ajuntament de Barcelona, que és que l’Ajuntament impulsa, coordina, reuneix en una mateixa taula i posa a tots a treballar en la mateixa direcció, a totes les entitats que avui disperses, estan lluitant contra la pobres a la ciutat de Badalona. Entitats i tasca com la que fa l’Associació de Veïns de Juan Valera i que avui ens ha explicat aquí el seu president, s’hauria de fer, ja li dic, me’n vaig a l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona, no me’n vaig a cap ciutat governada per la meva coalició, a la ciutat de Barcelona hi ha una taula de lluita contra la pobresa, hi ha un fullet on es posen totes les entitats que hi col·laboren i formen part d’una xarxa pública, tan les entitats públiques com les entitats privades. Això és el que li estem demanat amb aquesta moció senyora Egea, clarificar els recursos, fer un pla integral de lluita contra la pobresa i seure, que és l’Ajuntament que ho ha de liderar, a totes aquestes entitats com l’Associació de Veïns de Juan Valera, com els que van fer no sé què de les motos no sé quin dia, com tantes iniciatives que hi ha ciutadanes avui en dia per pal·liar la pobresa, posar-los tots ala mateixa taula i fer una xarxa pública impulsada per l’Ajuntament, de totes les entitats que estan avui lluitant contra la pobresa. I sí que vull dir que la pobresa no és un mal com les plagues d’Egipte que ens han caigut, jo sí que comparteixo que avui la situació que es dóna és fruit de les polítiques d’austeritat que marca la Unió Europea, la troika, el Ban Central Europeu, l’FMI i la Comissió, de la reforma constitucional de que van fer el PP i el PSOE, que consagra que el més important és el dèficit zero i pagar el deute i de tota la retallada social. Jo això ho comparteixo. La pobresa no és una plaga que ens ve del cel, és fruit d’unes polítiques macroeconòmiques concretes. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Molt bé, alguna paraula més, senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Sí, miri nosaltres la intervenció del senyor Moreno la compartim perquè sentim per ell l’estima personal de saber que és una persona que està al peu del canó, que és una persona que està en el local de l’AA.VV. fent aquesta tasca social, que nosaltres valorem de manera molt important i ell ho sap, però el “papu de los bancos” PP i CiU no és suficient per explicar la qüestió de la pobresa, perquè ja sé que no m’admetran arguments estadístics de quin era l’índex de pobresa abans de l’aplicació de l’austeritat i quin és l’índex de pobresa relatiu a avui, que és el mateix. Però en tot cas, jo crec que no hem d’entrar en aquest debat perquè crec que ens enredaríem i crec que la voluntat de la gent expressada en aquest cas pel senyor Moreno és, que l’Ajuntament efectivament es mogui i es mogui en positiu i lideri i miri de gestionar aquesta situació que d’altra banda és molt complicada. Per tant, no entrarem a discutir si l’austeritat és bona o és dolenta, qui té la culpa de la crisi i com ens afecta de manera col·lectiva, que ja sabem tots que ens afecta d’una manera clara. Jo sí que demanaria als proposants d’aquesta moció, els hagués demanat que en la línia del què ha expressat el senyor Mañas no ens hagués presentat una moció, que ja dóna per fetes conclusions com que s’han de destinar un milió dos-cents mil a una determinada política i tres-cents mil a una altra. I que expliqués o busqués a través d’una moció que el govern liderés el que s’ha liderat a Barcelona, el que s’ha liderat en el Govern de la Generalitat que són plans de lluita contra l’exclusió social a quatre o cinc anys vista, amb la participació de les entitats de la ciutat i amb les entitats del tercer sector en el cas de la Generalitat, que han donat peu en el cas de la Generalitat a un pla de 850 milions destinats a la lluita contra l’exclusió social fins a l’any 2016 amb un pla que a la ciutat comptés no només amb els recursos que té l’Ajuntament a disposició perquè els té pels propis ingressos, perquè els té perquè li venen de la Diputació de Barcelona, per cert, més

Secretaria General


que abans, perquè els té dels què li puguin venir de l’Estat o de la Generalitat, és igual. També s’ha de comptar els que poden venir a través de les fundacions privades, que estan col·laborant a la ciutat d’una manera molt clara i evident, la Fundació La Caixa a la zona sud, és a dir, el que jo crec és que no sabem ben bé és la suma de tots els actius, de tots els recursos que estem desplegant en aquesta ciutat en aquesta matèria i que estaria bé que hi hagués una taula permanent d’anàlisi, de com estem redistribuint aquests recursos i com els podem augmentar. I al costat del discurs de l’acabament de la pobresa, de la lluita contra la pobresa, dels recursos per a la gent que no poden seguir, que nosaltres ho compartim al 100%, si la ciutat vol plantejar aquest debat, l’ha de plantejar també en una altra matèria, que és, a més a més, de tota la qüestió assistencial, hi ha tota la qüestió clau per sortir de la pobresa, que és com es genera riquesa i abans en el debat se n’ha parlat, però com es genera riquesa és evident que és tan important que com s’até les persones que no poden seguir, perquè si no hi ha riquesa no hi ha res a repartir. Per tant, aquest és un debat que s’ha de veure des d’una doble vessant i nosaltres creiem que més enllà del què diu la moció hi ha plans que podem mirar de copiar, hi ha plans amb objectius estratègics amb models d’avaluació, amb 148 actuacions en matèria d’infància, d’adolescència, de necessitats bàsiques, d’ocupació, d’habitatge, de relacions comunitàries, tot això és el que em sembla que aquest Ajuntament no té. Però també em sembla que la seva moció no ho aporta. Per tant, nosaltres ens abstindrem en la seva moció perquè en el fons ho compartim, però creiem que li falta des del nostre punt de vista aquesta voluntat que vostè expressava en el seu discurs, perquè parteix de la base que a través d’aquesta moció aconseguirem que el govern destini un milió dos-cents mil euros a unes partides. No hi ha una diagnosi, no hi ha un treball compartit, no hi ha qüestions que a nosaltres ens semblen també importants i sobretot no hi ha informació per part del govern, no sé si quan intervinguin ho explicaran, quan estem destinant avui a Badalona en matèria d’exclusió social, ajuda als que no poden seguir, etc... ho podem intuir, però no hi ha una xifra clara i transparent. Per tant, jo crec que convindria que l’Ajuntament liderés s’assegués amb les entitats, amb tots nosaltres i que aquesta matèria miréssim de treballar-la d’una altra manera, des del respecte del què ha dit el senyor Moreno, des del respecte de les seves conviccions personals sense voler entrar en discussions de caire partidista o ideològic i finalment buscant que entre tots doncs si en lloc de tres n’hi podem arribar a destinar cinc de milions, doncs millor que millor, però hem de fer un debat seriós sobre d’on els traiem, com els apliquem i com els distribuïm. SENYOR ALCALDE: Senyor Serrano. SENYOR SERRANO: SÍ, bona tarda altra vegada. Jo en relació a aquesta moció m’agradaria saber transmetre la mateixa sensació que ha generat el senyor Luis Moreno a tots els presents. Tal com ell s’ha manifestat, el sentiment que anava creant, malgrat que conegui la situació doncs la veritat és que és verdaderament impactant. Al nostre entendre aquesta moció és pertinent un cop conegut el pressupost municipal, fins aquest moment aquesta moció potser haguéssim pogut parlar què en el futur hem de fer o de deixar de fer, per ara coneixem un pressupost municipal, un pressupost municipal aprovat d’estranquis en una dependència municipal per uns regidors que no representen ni molt menys la pluralitat política de la ciutat i que per tant, nosaltres no compartim aquesta manera de funcionar. Senyor Falcó, aquesta situació que ens han explicat, és una situació que sí que té responsables, vostè diu que no hi ha responsables, que els responsables seria molt difícil de discutir ideològicament, però nosaltres des del nostre punt de vista, sí que té uns responsables que són una manera d’entendre el funcionament macro-econòmic del món i amb aquesta perspectiva no ens hi trobaran, perquè el corrent ideològic que vostè sosté econòmicament és part pensem nosaltres, o creiem, del origen d’aquesta situació. També li he de dir, que sí que hi ha diagnosi i això li dirigeixo al govern. Recordem algunes dades, a Badalona hi ha milers, potser deu mil famílies rebent menjar del banc d’aliments i hi ha llista d’espera, això és una dada. A Badalona segons dades del propi govern 10.000 persones no reben cap ingrés econòmic, això és una altra dada, a Badalona hi ha 22.535 aturats, 1.000 aturats més que quan el Partit Popular va accedir a l’Alcaldia, això és una altra dada. A Catalunya i amb tota certesa també a Badalona, sis de cada deu famílies tenen dificultats

Secretaria General


per pagar els rebuts de la llum i el gas, la pobresa ha arribat a sectors on no ens imaginàvem de la classe mitjana. Si fa dos anys el perfil de les famílies que acudien al banc d’aliments eren d’origen immigrants, extracomunitari, ara el 75% de les persones que s’hi acosten són famílies que porten anys vivint a Badalona. No podem romandre impassibles amb aquest allau de necessitats i donarem suport a la moció, una moció que demana reforçar amb un milió dos-cents mil euros, les ajudes socials per a l’habitatge i el pagament d’aigua i energia. Per això li parlava abans que el seu pressupost no ho comporta. És una qüestió de dignitat humana combatre l’atur de llarga durada, la moció també demana una pla específic i recursos, miri a Barcelona i d’altres ajuntaments com s’ha anomenat tenen un acord social per la inclusió social, una xarxa que posa en comú recursos, dotacions habitacionals, esforços d’entitats, empreses, d’administració etc..., fem política, més eficàcia i eficiència, gestionem bé, resolem els problemes, afrontem-los de veritat, posin en funcionament una xarxa coordinada que integri els recursos i els faci anar en una mateixa direcció com proposa també la moció. Aquí a Badalona, podem permetre que famílies amb infants, amb gent gran amb malaltia crònica, amb persones amb discapacitació i en general persones en situació de pobresa passin fred aquest hivern, ho podem permetre?, és evident, que no. per això donarem suport a la moció i demanarem a tots els grups i sobretot al govern municipal que també ho faci. I no dubti que no fem demanant com una qüestió política, és que és una qüestió d’humanitat. SENYOR ALCALDE: Senyora Sònia Egea. SENYORA EGEA: Bé, bona tarda a tothom. A veure, per clarificar la moció, a veure, nosaltres només estaríem d’acord en una cosa en aquesta moció,que és lluitar contra la pobresa a Badalona. A partir d’aquí tenim una barrera infranquejable, que és que per part d’Iniciativa se’ns diu que engeguem un pla integral per a la pobresa i se’ns marquen unes línies econòmiques inassumibles en aquest moment per portar a terme una sèrie d’actuacions. A veure, en principi des de l’Àrea de Serveis Socials i Salut es fa una tasca que penso que està diagnostica, les 23.400 atencions que es fan en totes les sis àrees del territori de Badalona, crec que és una mostra i una prova que el problema sabem i tenim coneixement on està detectat. Per tant, les necessitats de la nostra ciutat les tenim realment identificades i no ens cal cap diagnosi per descobrir el que realment ja sabem, que la pobresa radica principalment que no arribem a donar tots els ajuts necessaris individuals a les persones que ho necessiten. Hi ha un problema d’habitatge important amb tota la problemàtica de desnonaments que està patint la ciutat, amb el tema de subministres també hi ha problemes, tot s’ha de dir que també per part nostra hem arribat a acords amb les companyies de subministrament per intentar reduir rebuts i intentar ajornar aquests rebuts i en principi els problemes els tenim detectats. Per tant, no aniríem amb la línia de treballar amb cap pla integral. El problema principal d’aquesta moció, quin és, se’ns demana un milió dos-cents mil euros que més voldria jo que dedicar no un milió sinó dedicar tres milions en ajudes bàsiques i amb ajudes a l’habitatge. Després se’ns demana tres-cents mil euros també per polítiques en temes d’atur, bé, no és un misteri que el pressupost no contempla, no té dotació pressupostària per portar a terme això, i que per tant, el que no entenc és com per part de l’oposició crec que s’està jugant amb un tema francament delicat, amb les misèries de la població de Badalona, incentivant aspiracions de poder solucionar a partir d’aquests diners els problemes que està patint molta gent. Crec que és necessari també ressaltar doncs perquè sembla que a l’Ajuntament i sembla que l’Àrea de Serveis Socials no està fent gran cosa, que ens ho mirem tot i que no posem cap mitjà. És important reconèixer la tasca que fan les entitats que sí que tenim una xarxa i comunicació amb aquestes entitats de Badalona, com poden ser Càritas o Creu Roja, a les quals l’Ajuntament nodreix a partir de subvencions econòmiques per ajudar i a contribuir a aquesta gran tasca que està fent d’assistència a les persones que més ho necessiten. A part de tot això, s’està fent moltíssimes coses a partir d’equips de detecció i atenció a persones sense sostre, s’està a partir d’una unitat sòcio laboral assessorant i connectant a persones que no tenen feina amb aquelles empreses que se’ls pot proporcionar. Famílies que s’atenen en el banc d’aliments no només de Gorg Mar si no d’altres entitats de la ciutat, estem connectats amb totes aquestes entitats i no anem cadascú per la nostra

Secretaria General


banda, si no que hi ha un treball de consens i un treball col·laboratiu, que tot sigui de pas s’ha d’agrair. Estem també desenvolupant un programa d’arranjament d’habitatges amb l’assessorament, informació i moltes vegades ambla recerca per part d’entitats bancàries de pisos per poder facilitar a totes aquelles persones que es queden al carrer. Disposem d’un servei també de 24 hores per la gent gran, per tot tipus de problemes a nivell socials que els puguin afectar, cal dir també, com ja sabeu l’ajuda a domicili, les neteges, la teleassistència que estan pagant només, que no paguen les rendes més baixes. També cal dir de passada la labor que fa l’IMSP que està dotat pressupostàriament amb pressupost de l’Ajuntament, la labor que fa l’Hospital i en definitiva la tasca que s’està realitzant a partir de l’Ajuntament i de tots els mitjans que estem posant a l’abast. Bé, també el tema dels Pladecos, amb el tema que parlàveu de xarxa, és un procés participatiu a nivell d’associacions de barris, d’administracions i d’agents socials i econòmics que també gràcies a la Generalitat i aportació també de l’Ajuntament estan realitzant una tasca que jo penso que ajuda a pal·liar també tot el tema de la pobresa. Està clar que no podem acabar amb la pobresa de Badalona i això cal assumir-ho i cal ser conscients de la precarietat amb la qual ens varem trobar amb l’Ajuntament, nosaltres vam arribar fa dos anys a l’Ajuntament. Des de l’any 2008 va començar a haver-hi una situació especialment delicada de crisi i especialment dramàtica i el que vostè deia senyor Mañas de què hi ha ajuntaments que dediquen molts més mitjans, doncs cada ajuntament té una realitat particular, la nostra va ser que varem arribar a un Ajuntament pràcticament trencat i hem hagut de conservar i lluitar i conservar els serveis que s’estan donant, però no podem ampliar-los molt més, no perquè no vulguem, sinó perquè no tenim els recursos econòmics que ens agradaria. Tampoc em voldria allargar molt més i el vot seria l’abstenció. SENYOR ALCALDE: D’acord, ara el representant de l’associació de veïns tindria un altre torn si vol tornar a parlar. SENYOR LUIS MORENO: Jo el que vull deixar ben clar que nosaltres com abans he dit des de desembre estem atenent a una sèrie de persones, això de què estem en contacte, jo diria que no és veritat, a la meva associació mai ningú de l’Ajuntament, mai s’ha adreçat per dir-me com està això, com ho feu, com teniu el tema d’aliments, en falten, en sobren, ningú. És me,s puc dir, que l’assistenta social del barri ens envia gent, quan això no és un banc d’aliments, això és un banc d’aliments provisional que hem fet uns quants veïns esforçant-nos i recollint aliments al carrer. Jo penso que és complicat treure tota la misèria que hi ha a Badalona, clar que és complicat, però jo crec que ho podríem pal.liar-ho una mica amb una mica de voluntat política o voluntat social,perquè el que no és normal i a mi molta gent de la que hi ha aquí, m’agradaria que estiguessin amb mi a la meva associació, quan em ve una família i em diu és que tinc tres fills i no tinc ni un got de llet per donar-los, que ho veiessin, que ho veiessin i aleshores potser pensarien d’una manera molt diferent. La cosa és més complicada del què sembla, hi ha molta misèria, més de la que ens creiem la meitat dels que estem aquí. Veiem la gent buscant menjar sobretot a les nou de la nit quan tanquen els magatzems, menjar caducat per poder menjar alguna cosa, això és una vergonya en els temps que estem. Jo no dic que combatem tota la misèria, però anem a fer alguna cosa més, home, fem una llista de prioritats i gastem els diners en el primer i el primer és treure la fam, això és el primer i això és el que ens hem de plantejar tots, des del primer fins a l’últim i al davant aquest Ajuntament que per això està i per això es va votar. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Segon torn, el senyor Sagués havia demanat una paraula, no? vol tornar a parlar senyor Falcó? SENYOR FALCÓ: Sí, aquesta segona intervenció del senyor Moreno evidentment no pot deixar indiferent a ningú i a nosaltres no ens deixa indiferents, nosaltres creiem que es pot fer més i que s’ha de fer més, també no estem segur que aquesta moció això ho faciliti, no estem segurs que segons quines intervencions això ho facilitin, però no entrarem en discussions partidistes perquè les discussions partidistes no interessen a la gent que s’acosta al banc d’aliments de l’associació de veïns de Joan Valera, a dir, que no tenen res per menjar. Per tant, jo pregaria que intentéssim deixar aquest debat a banda i dit això, adreçant-me al govern, jo no he vist a la intervenció del govern una coherència en el relat, una intervenció suficientment documentada sobre què és exactament el què està fent

Secretaria General


l’Ajuntament en matèria de Serveis Socials i d’atenció a les persones d’una manera global, amb xifres, amb una liquidació del pressupost. Escolti, amb teleassistència tal, amb habitatge tant, amb beques menjador tant, ho he de dir jo que amb beques menjador gastarem un milió quatre-cents mil euros o un milió dos-cents mil, és que no me’n recordo ja, però que no varem fer un esforç important amb això, que no es començaran a pagar en el mes de febrer. És a dir, amb pobresa energètica, en matèria d’ocupació,amb infància i adolescència aquesta ciutat en els darrers dos anys no ha perdut, és impossible que s’hagi desmuntat o que s’hagi perdut el lideratge d’una ciutat que precisament en Serveis Socials durant 30 anys ha estat al capdavant de les ciutats de Catalunya. Això no es pot haver perdut en quant a recursos, equipaments, assistents socials, gent a peu de carrer, tot això h devem tenir, dic jo. Jo crec que el govern hagués hagut de fer una intervenció i espero que la faci contundent, clara, explicativa, descriptiva de què és el que està fent, no una successió d’elements que acaben dient és que si poguéssim faríem més, bé i vostè que fa?, defensi-ho amb convicció, perquè vostès no ho han defensat amb convicció i jo tinc la intuïció que entre el que diuen que no es fa res i el que es fa, hi ha un terme mig. En tot ca jo els convidaria a fer aquesta taula, a explica el que es fa, a copiar de Barcelona, a copiar de la Diputació, a buscar assistència a la Diputació, a mirar què és el que diu el pla de pobresa que ha aprovat el govern de la Generalitat i ha desplegar un discurs de ciutat que expliqui bé, què és el que s’està fent en aquesta matèria, perquè estic segur que es pot fer més, estic segur que si ens mobilitzem tots es pot fer més i estic convençut vaja, que hi ha més recursos que es poden anar a buscar si ho fem plegats. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Molt bé, socialistes. SENYOR SERRANO: Sí, jo lamento discrepar en alguna cosa que s’ha dit, perquè les posicions ideològiques són una interpretació del món i són un ordre de prioritats, totes les posicions ideològiques no tenen el mateix objectiu, no, m’espero, no tinc pressa. Miri, senyor Sònia Egea, a vostè li hem preguntat, li hem ofert, li hem dit, hem insistit dient-li el que fa falta i vostè ens ha explicat el què fa, i a més d’una manera no suficientment clara o coherent sota el nostre criteri. Miri, quan vostès van presentar el pressupost, va sortir el regidor d’Hisenda dient que eren els pressupostos més socials de la història de Badalona i que s’havien afegit als serveis socials dos milions d’euros i vostè ens està dient que té el mateix que tenia l’any passat. Doncs aquí hi ha alguna cosa que grinyola, aquests dos milions d’euros que s’han incrementat en el pressupost són pels serveis socials de Badalona o tenen altres finalitats que no són els serveis socials de Badalona, perquè si hi ha dos milions més i nosaltres estem plantejant una moció que diu un milió cinc-cents mil, encara tindria vostè de coll, cinc-cents mil per fer altre tipus de coses. El què passa que els dos milions d’euros que ens han volgut colar de matute dient que són increment de serveis socials són prevencions per cobrir les deficiències financeres d’altres administracions, que totes les administracions tenen un caire ideològic i un caire de prioritats. Nosaltres volem que això es resolgui ràpid, que hi vagin de pressa, no ens neguen a anar a cap taula i a parlar de cap coordinació, però el que no podem permetre és que mentre nosaltres estem asseguts a una taula parlant hi hagi gent que no es pugui asseure’s a taula a menjar. SENYOR ALCALDE: Vol dir alguna cosa. SENYORA EGEA: A veure, el que he intentat amb la meva exposició és no entrar en un debat de xifres pel que fa a teleassistència i amb un tot un seguit de dades. El que sí que podríem arribar a fer és asseure’ns amb els grups, contrastar la informació que tenim, perquè clar hem d’entendre que és una informació extensa, tenim 6 àrees repartides per tot el territori, amb una sèrie de dades i clar això no és una cosa que ara disposi en aquests moments de la informació. Per tant, jo els emplaço a una reunió a la meva regidoria, amb els grups municipals i allà si els escau contrastem dades i se’ls informa més escrupolosament de les dades que vostè sol·licitin. SENYOR ALCALDE: Iniciativa. SENYOR MAÑAS: Sí, aquí hi ha alguns dels què han intervingut que deien que s’han colpit en la intervenció del senyor Moreno, doncs a mi m’ha colpit la intervenció del govern, perquè el senyor Moreno ens ha descrit una realitat que ja coneixíem, però a mi el que m’ha colpit i me’n vaig molt preocupat a casa, preocupadíssim, és que la regidoria de

Secretaria General


Serveis Socials ha dit que el govern municipal del Partit Popular a Badalona no creu necessari elaborar un pla integral de lluita contra la pobresa, això és el que ha dit la regidora Sònia Egea. Però què és el que més em preocupa, és que almenys ja tenim una xifra i una dada, que és que la regidora de Serveis Socials ha dit que ni parlar-ne i que és impossible arribar a destinar un milió dos-cents mil euros en ajudes familiars a la gent que pateix la crisi. Per tant, ja tenim una xifra, que és que no arribem ni al 50% del què es gasta una citat de la nostra mida com Terrassa, que destinem menys als efectes de la crisi que una ciutat que té 60.000 habitants com Cerdanyola. Per tant, senyor Moreno quan li vingui gent necessitada a l’associació digui’ls-hi que corrin, que se’n vagin, que se’n vagin a Sant Adrià, que se’n vagin a Barcelona, que se’n vagin a Terrassa, que se’n vagin a Cerdanyola, però que fugin corrents de la Badalona de Xavier Garcia Albiol, perquè no aconseguiran cap suport, això és el que a mi em té absolutament preocupat del dia d’avui. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Molt bé, jo li diré que a mi el que em té preocupat és que no hagi entès res, o bé no ho ha entès per ignorància, cosa que no crec, o no ho ha entès per mala fe, que sí que em sembla que va més cap aquí. Miri, aquest Ajuntament inverteix i molt amb les persones que ho estan passant malament, suficient per donar resposta a tothom, evidentment que no, però com no poden donar-ho cap ciutat de Catalunya o d’Espanya per desgràcia. La regidora no ha dit que no accepta que es destini un milió tres-cents mil euros que vostè posa en un paper, escolti, podria haver posat vuit cents mil o dos milions o tres milions o cinc, m’entén, L’Ajuntament està destinant més que mai, diners per ajudar les persones que ho estan passant malament, més que mai i a sobre ha fet una previsió, o sigui una reserva de dos milions d’euros, a sobre, per si la Generalitat de Catalunya no paga el servei que donem a les persones grans que no es poden moure de casa. Per què, perquè si no fem aquesta previsió i no ens arriben els diners de la Generalitat de Catalunya, l’empresa que fa aquest servei els deixa de fer i si deixa de fer quest servei, les persones grans no poden ser ateses. Per tant, hem d’agafar dos milions d’euros que podríem reservar per altres menesters, que podríem reservar doncs per banc d’aliments, que podríem reservar per beques menjador i els hem de tenir allà, guardats, per si els diners no ens arriben quan hagin d’arribar, perquè no deixin de prestar el servei i l’atenció a les persones grans. Per això nosaltres hem d’actuar com actuen, a nosaltres ja ens agradaria agafar aquests dos milions d’euros i destinar-los a d’altres coses, ja ens agradaria, perquè fan falta, però hem de tenir aquesta previsió per si no ens paguen, poder pagar el servei i seguir poder atenent la gent gran de la nostra ciutat, que no pot sortir al carrer. Escolti’m, perquè no en parlen de l’IMSP, l’IMSP el 90% de la seva activitat va destinada a donar serveis a les persones que ho estan passant malament, no agafin només el pressupost municipal perquè altres ajuntaments no tenen un organisme com és l’IMSP i per tant, ho centralitzen tot, nosaltres tenim una part d’ajudes de serveis que van directes via pressupost municipal i d’altres que van via Institut Municipal de Serveis Personals. Si ho sumem tot, li puc garantir que estem per sobre d’altres ajuntaments, sí, si i després escolti’m, jo l’he escoltat amb atenció i després escolti i ho ha dit el senyor Falcó, fa tres o quatre mesos varem aprovar passar de 400.000 euros d’ajudes en beques menjador a un milió quatre-cents mil euros d’ajudes en beques menjador, això ho varem fer aquí, fa quatre mesos. Això no és ajuda a les persones que ho estan passant malament, que evidentment ens agradaria poder ajudar més, evidentment que sí, i que aquest Ajuntament està col·laborant en el banc d’aliments, amb Creu Roja, amb Càritas i amb no sé quantes entitats de la nostra ciutat, que estan donant serveis, dotze entitats de la nostra ciutat que estan donant serveis a les persones que pitjor que ho estan passant. Per tant, una miqueta d’equilibri, alerta jugar amb les misèries de les persones perquè hi ha molta gent que ho està passant malament. Permeti’m senyor Moreno, vostè i jo ens coneixem, sabem on està cadascú, las seva associació de veïns fa una part de labor social, que jo reconec, però sabem on està cadascú i sabem quin és el posicionament polític i coneixem el nostre i vostè representa l’associació de veïns i a una part de veïns de Juan Valera, però sí que li puc garantir que no representa el pensar de tots els veïns de Juan Valera, ni de la zona, això li puc garantit, perquè jo com vostè sap, sóc una persona que es mou constantment pel carrer, sóc una persona que ha estat a la seva associació de veïns dues vegades fins

Secretaria General


que ha deixat de convidar-me . Per tant, tots coneixem aquesta realitat, tots coneixem on està posicionat políticament cada un de nosaltres, coneixem on juga cadascú en el camp. Ho respecto i això no treu que vostè concretament aquesta tasca d’ajuda, jo des de l’alcaldia de la ciutat li valoro, però no ens enganyem, ho tenim clar i legítimament vostè fa el que ha de fer i jo ho respecto, com no pot ser d’una altra manera, però els seus interessos polítics són uns i els meus, no és veritat, i que és legítim i els meus com alcalde, en són uns altres de ben diferents. Tant de bo que entre tots, jo no he interromput ningú, escolti, però si ho estic dient amb absolut respecte i que em sembla que és normal, que no passa res. Jo crec que el posicionament dels grups ha quedat molt clar, jo crec que tots coincidim que quan més recursos econòmics puguem donar a les persones que ho estan passant malament, doncs evidentment. Escolti, jo estic segur, miri, jo amb Iniciativa per Catalunya tinc unes discrepàncies absolutes i és evident, jo crec que ells en tenen més amb mi, d’acord?, però jo en tinc, amb els Socialistes, amb Convergència i Unió, jo estic absolutament convençut que aquí no hi ha ningú que li agradi que hi hagi veïns de Badalona que ho estiguin passant malament, estic absolutament convençut, més enllà de la forma de pensar que tinguem cadascú de nosaltres. Segurament l’aplicació de les prioritats i segurament la forma d’actuar cadascú té la seva, però que aquí coincidim i ens agradaria resoldre aquest problema, segur. Jo estic convençut que si anem amb la mateixa línia ho aconseguirem. Per tant, aquesta moció queda aprovada amb els vots d’Iniciativa, Partit Socialista i abstenció de Convergència i Unió i el Partit Popular. Passaríem a la següent. Votació. La moció precedent s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 12, dels grups municipals Socialista. Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit. Abstencions: 14, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. SENYOR ALCALDE: La següent és situeu-me, ara sí la senyora Rosa hi ha una paraula de la senyora Rosa Feltre Abril, vicepresidenta de la plataforma TDAH. Assumpte: Moció Plataforma de suport, hi ha una moció anem a llegir-la i seguim. AP-2014/2815 Moció presentada pel grup municipal de PP en suport de la plataforma TDAH. El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH) és un trastorn d’origen neurobiològic que s’inicia a l’edat infantil i que afecta entre un 3 a 7% de nens i joves en edat escolar. Es caracteritza per un nivell d’impulsivitat, activitat i atenció no adequats a l’edat de desenvolupament. El TDAH té efectes en la vida diària dels nens i joves fent difícils les rutines i les activitats de la vida quotidiana. Solen tenir problemes per organitzar-se, mantenir-se atents, planificar i pensar abans d’actuar. Poden ser inquiets, ineficaços per adaptar-se ràpidament a situacions canviants i fer molt de soroll. Tot i que el diagnòstic del TDAH ha de ser realitzat per especialistes, la detecció i identificació dels primers símptomes sol produir-se en els entorns habituals de l’alumne: l’espai familiar i el centre educatiu. Actualment, la diagnosi clínica del TDAH es fa dels 6 anys en endavant. No obstant això, abans d’aquesta edat es poden observar indicadors de risc o senyals d’alerta que facin aconsellable la intervenció educativa i/o psicopedagògica. En l’actualitat, s’ha avançat molt en el coneixement d’aquest trastorn i en la manera com afecta als nens i joves en el seu rendiment. Els estudis demostren que una detecció a temps pot facilitar les actuacions per tal d’aconseguir un bon nivell d’autocontrol, evitar el sobreesforç d’aquests alumnes i millorar la seva autoestima. El passat 7 de juny el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va publicar la Guia per a mestres i professors: “TDAH: DETECCIÓ I ACTUACIÓ EN L’ÀMBIT EDUCATIU” amb l’objectiu de donar eines als docents per encaminar-se cap a les actuacions, les estratègies educatives i els aspectes positius que disminuiran els obstacles, en restringiran les conseqüències i impulsaran l’èxit personal i escolar de tot l’alumnat, inclosos els alumnes amb TDAH.

Secretaria General


Aquesta Guia va ser presentada a Badalona conjuntament per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Badalona el passat 3 d’octubre al Museu de Badalona amb la voluntat de sumar esforços entre els docents, les famílies i les administracions per tal de facilitar la detecció i actuacions cap els alumnes amb TDAH per tal d’ajudar-los a aconseguir l’èxit escolar. A Badalona comptem amb la Plataforma TDAH-Badalona que treballa per donar a conèixer a la ciutat les característiques d’aquest síndrome i que impulsa actuacions de reeducació per tal d’aportar un complement als aprenentatges escolars d’alumnes amb TDAH i donar així suport a les famílies d’aquests alumnes. Per totes aquestes consideracions, es proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents ACORDS Primer.- Imprimir i distribuir a tots els centres d’educació primària i secundària de Badalona, un exemplar de la Guia per a mestres i professors: “TDAH: DETECCIÓ I ACTUACIÓ EN L’ÀMBIT EDUCATIU” per tal de facilitar l’accés dels equips docents a aquesta eina d’orientació educativa. Segon.- Facilitar l’accés a la Guia per a mestres i professors a l’apartat d’Educació del web municipal, incorporant-la a l’apartat d’Educació del Web Municipal. Tercer.- Organitzar una xerrada informativa sobre el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH) adreçada a les famílies i impartida per la Plataforma TDAH-Badalona en el marc de la programació de dinamització i formació d’AMPAs impulsada per la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Badalona. Quart.- Notificar aquesta moció als centres d’educació primària i secundària obligatòria de Badalona, a la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Badalona, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, al Consell Escolar Municipal, a FAMPAS Badalona, al Centre de Recursos Pedagògics (CRP), a l’Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògica (EAP) de Badalona i a la Plataforma TDAH-Badalona. SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs endavant. AP-2014/2828 Senyora Rosa Feltre Abril, vicepreside nta plataforma TDAH. Assumpte: Moció suport plataforma TDAH SENYORA FELTRE: La Salac som la plataforma TDAH trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, que va néixer al final del 2005 per donar suport a les famílies afectades i lluitar perquè tot funcioni amb les administracions. És per això, que valorem molt positivament aquesta moció, que potser per a vostès significa un granet de sorra, però per la nostra part és una muntanyeta. El TDAH és un trastorn neurològic que normalment es detecta a infants amb diferents coeficients intel·lectuals i que implica a diverses administracions, salut, educació, serveis socials i fins i tot seguretat. Però que ben detectat i quan abans millor, tractat a tres bandes, a un mateix temps amb teràpia psicològica, psicopedagògica i tractament farmacològic en alguns casos a l’edat adulta poden ser unes persones integrades i brillants a diversos àmbits com Walt Disney, Luis Pasteur, Picasso, Màgic Jhonson, el doctor Rojas Marcos i un llarg etc..., però també hi ha moltes persones anònimes a la presó per causa del seu TDAH. Actualment a la plataforma fem un espai de pares, una unitat de reeducació per fer deures, un espai d’adolescents, una sèrie de conferències amb professionals entesos en el tema. Participem també a l’organització del cinquè Congrés Nacional al mes de maig a Barcelona i tenim en projecte un taller de mind fitness sobre les emocions per a pares i mares estressats, perquè creguin que el dia a dia amb les nostres fills i també haver de batallar amb les administracions esgota i estressa moltíssim. Són persones que des de la infància abans de ser diagnosticades i fins i tot després en alguns casos se’ls etiqueta de ganduls, malcriats, impertinents, despistats, belluguets, etc..., quan en realitat tenen serioses dificultats per retenir el que han après i aplicar els coneixement incloent també normes de conducte. Tot això els produeix una baixa autoestima que fa que en molts casos a l’adolescència llencin la tovallola, cosa que accentua més el fracàs escolar i la manca d’integració social. Aprofitem l’avinentesa no volem demanar diners, som conscients de les dificultats actuals i per això, nosaltres ja organitzem circuïts de bitlles catalanes, obres de teatre solidari, etc... simplement més

Secretaria General


implicació i suport a mocions com aquestes. Ara bé, el que sí demanem per fer tot el treball que duem a terme i més possibles activitats és poder compartir amb alguna altra entitat, no demanem exclusiu ni un lloc concret, algun espai fix, uns dies i hores determinades a la setmana, ja que si teòricament estem a Can Cabanyes, que físicament la cosa canvia. A vegades si fem alguna acollida amb nous pares o entrevistes amb professionals hem d’anar a una cafeteria i està bé prendre cafè fent la xerrada, però donem una imatge d’entitat d’estar per casa i poc seriosa, quan en realitat estem parlant d’una cosa molt seriosa, com és el futur i la integració dels nostres infants a la societat. Ja per acabar moltes gràcies en nom de les nombroses persones amb TDHA, afecta un 5% dels infants i de les seves famílies. Ara toca vetllar perquè a les escoles apliquin la guia editada per la Generalitat i també seguir treballant perquè en un futur imminent puguem posar més granets de sorra per part d’aquesta administració. Gràcies per escoltar-nos. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies. Aleshores qui parla del govern; alguna intervenció, endavant. SENYOR FERNÁNDEZ: Gràcies alcalde, moltes gràcies a la senyora Feltre per la seva intervenció. Aquesta no és una moció que en la seva part dispositiva tingui un contingut molt fort, però sí que és veritat que l’entitat en qüestió ens va demanar d’alguna forma explicitar el suport de l’Ajuntament i no només del govern i de la regidoria d’Educació, si no explicitar el suport de tot aquest Ajuntament cap a l’entitat, perquè moltes vegades aquestes entitats com és la plataforma del TDAH, com que són entitats minoritàries o molt petites o que no tenen molts mitjans, doncs necessiten que l’administració més propera, que en aquest cas és l’Ajuntament els doni suport i el faci explícit. Aquestes reivindicacions que estan a la moció moltes ja s’han complert, portem treballant conjuntament amb la plataforma diversos mesos i també recollirem aquesta reivindicació que han fet de poder fer-se d’un espai a la ciutat, per poder atendre les famílies perquè creiem que és molt important que se li doni una atenció personalitzada a aquestes famílies que pateixen aquest trastorn. Per tant, saben perfectament que tenen tot el suport d’aquest govern i jo crec que de tots els grups polítics d’aquest Ajuntament. SENYOR ALCALDE: Molt bé, alguna paraula, senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Bona tarda. Bé, nosaltres sense voler treure cap tipus d’importància del què estem parlant d’aquest trastorn que pateixen molts nens i nenes. El que sí volem és manifestar la nostra posició que ens ha creat el partir del coneixement que hi havia aquesta moció, el coneixement que ja en teníem per converses que havíem tingut en un altre moment, personalment amb la senyora Feltre i haver participat fins i tot en algun acte que van organitzar de bitlles catalanes. Hem estat mirant, informant-nos, assessorant-nos i se’ns han generat dubtes, se’ns han generat dubtes sobre la manera en què des de la comunitat científica mèdica sanitària es considera aquest tipus de síndrome, que estem parlant. Des d’aquest punt de vista és que nosaltres creiem que aquest tema s’hauria de tractar d’una manera potser més rigorosa, més profunda, més seriosa. Per tant, el que ens diu en aquesta moció, nosaltres no ens veiem en cor de votar-hi afirmativament, ens abstindrem i ens abstindrem perquè entenem que és bo una part de les coses que es diuen aquí, que és bo que els familiars de nens i nenes que viuen aquesta situació complicada, sigui o no sigui el diagnòstic clar quin és, puguin tenir assessorament, puguin tenir converses, puguin buscar suport d’administracions, puguin tenir un espai on reunir-se, puguin parlar, puguin avançar etc... Però a la vegada nosaltres manifestem els nostres dubtes basats en opinions d’experts que ens han manifestat que aquesta situació doncs no hi ha una unanimitat dins la comunitat científica, que es pot caure a vegades en un abús dels medicaments per solventar el tipus de trastorns, que potser no han estat clars i potser no haurien de tenir aquest tracte. Es pot caure en un foment d’això de l’abús del medicament i que són normalment els medicaments que es destinen en aquest tipus de situacions, en aquests tipus de malestars, són de llarga durada, vol dir que les persones poden començar molt petits a prendre aquest medicament i s’allargui moltíssim i molt costosos, són uns medicaments molt costosos. Per tant, nosaltres posem la nostra advertència, volem que consti la nostra posició en el sentit que ens preocupa un abús dels medicaments i ens preocupa que hi pugui haver a vegades un abús de diagnosticar

Secretaria General


aquesta TDHA i per tant, a la vegada receptar aquests medicaments que també entenem que no estan prou clars quina és la seva eficàcia i els seus efectes secundaris. Per tant, nosaltres ens abstindrem en aquesta moció. SENYOR ALCALDE: La veritat, em resulta sorprenent però endavant. SENYOR SAGUÉS: A vostè li sorprenen unes coses que no..., que em sorprenen a mi. SENYOR FALCÓ: A mi el que em sorprèn és que el govern vulgui aprovar una moció que parla de fer coses, que el seu partit a nivell estatal acaba de decidir que els ajuntaments no poden fer i després debatrem una moció que és sobre la Llei de reforma de l’administració local que explica que el Partit Popular amb la seva majoria absoluta s’ha carregat de manera gradual, però s’ha carregat aquesta competència i moltes d’altres també la de Serveis Socials. Per tant, no sé pas, senyor Moreno no sé pas on haurà d’anar, però en tot cas, no caldrà que vingui a l’Ajuntament, si aquesta llei prospera i per això els ajuntaments de tot Catalunya i de tota Espanya estan mirant de presentar contenciosos i recursos d’inconstitucionalitat contra aquesta barbaritat que està plantejant el govern del Partit Popular a nivell espanyol, que és que aquest tipus de mocions siguin absolutament paper mullat i els ajuntaments no tinguin capacitat ni competència per tirar-les endavant. Per tant, jo entenc que vostè es sorprengui de l’abstenció d’Iniciativa, nosaltres probablement també ens sorprèn l’abstenció, perquè al final ve una entitat, ve una persona, ho fa de bona fe, creu el que està dient, estem d’acord que tinguin un espai, estem d’acord que s’imprimeixi i es distribueixi, que es faciliti l’accés a la guia, estem d’acord amb tot això, nosaltres hi votarem a favor, per la senyora Rosa Feltre, per la plataforma, per les famílies, però no deixa de ser sorprenent que d’altres hi votin a favor sabent que pel darrer s’estan carregant precisament la capacitat que tenen els ajuntaments de fer aquestes polítiques de prevenció, de salut pública. Per tant, hi votem a favor, però també des de l’estranyesa que els mateixos que tiren floretes doncs per darrera estan posant espines. SENYOR ALCALDE: Senyor Serrano. SENYOR SERRANO: Senyor alcalde, amb tot el respecte a la senyora Rosa Feltre i tota la consideració a les dificultats que està passant ella personalment i els membres de l’associació a la qual pertany, nosaltres també ens abstindrem, perquè miri, em sembla que en aquest Ple és absolutament ridícul que el Partit Popular porti una moció perquè faci coses el govern mono color el Partit Popular. O sigui el Partit Popular porta una moció perquè el govern imprimeixi i distribueixi, faciliti l’accés, organitzi xerrades i notifiqui aquesta moció a la regidoria d’Educació, escolti, doncs faci-ho, aquí el que es tracta és que vostès han volgut aprofitar sols una demanda d’una entitat. Jo crec que el correcte, les vegades que ens hem trobat amb la Junta de Portaveus, és a dir, hi ha una entitat que demana aquest suport perquè no la presentem tots i aquesta és una situació global del Ple, però que vostès es vulguin apropiar d’unes necessitats d’un encàrrec d’alguna cosa que han de fer vostès, perquè a veure senyor Juan Fernández, vostè està defensant la moció, doncs sàpiga que si passa se li notificarà a vostè que està defensant la moció els acords d’ella. Doncs a mi em sembla que això és bé, pel respecte a la problemàtica que se’ns presenta m’estalvio els adjectius, però home, presentar una moció al govern sobre accions que ha de fer el govern i que la presenta el govern sol sorprèn, i gairebé seria per posar, bé, ja n’hi ha prou fins aquí, perquè si no me n’aniré. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Hi ha un segon si volgués parlar. SENYORA FELTRE: Només vull contestar al senyor Sagués que a nivell mundial s’està creant un dia mundial de la salut per el TDHA, simplement, o sigui que està reconegut a tot el món, el medicament no es dóna per donar, quan es dóna hi ha un abans i un després amb el d’això escolar, vull dir, que no es dóna per donar, és un abans i un després. Si vol jo simplement els deixo el meu fill una setmana a casa seva veuran si existeix el TDHA o no existeix. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies, ara intervindria el senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Sí, senyora Feltre, suposo que ha d’entendre que a nosaltres el que ens mou és la nostra voluntat de fer les coses ben fetes, tenim la informació que hem recavat i a partir d’aquesta informació senzillament que ens abstenim, això no vol dir que tinguem el màxim respecte, no per a vostè, si no per a qualsevol persona que tingui, que

Secretaria General


ella mateix o tingui un familiar que pugui patir alguna patologia, sigui aquesta o en sigui alguna altra. Ara estem parlant d’aquesta patologia però n’hi ha moltes d’altres que sobretot en l’edat escolar es pateixen, es tenen i que les escoles a vegades atenen d’una o altra manera, a vegades tenen més o menys informació i a vegades s’actua amb més o menys encert i hi ha d’altres associacions com la seva que treballen per intentar que les coses es facin bé. Nosaltres no li qüestionem de cap de les maneres el seu paper, passa que nosaltres el que sí que qüestionem és la possibilitat de si això, que es faria aquí és el que correspon més en aquests moments. Per tant, que li quedi clar, que a partir d’avui, d’aquesta votació que fem avui, igual com n’hem parlat alguna altra vegada, en podem seguir parlant i podem seguir avançant ajudant-nos, a col·laborar perquè vostè personalment i la gent a qui representa avui aquí, puguin tenir el màxim d’atenció i sobretot el que volem nosaltres és que el màxim d’encert amb aquestes diagnosi i que es puguin diferenciar els casos que són i els que no i no es caigui en errades, que des del nostre punt de vista és el perill i buscar unes medicamentacions exagerades que no són les que toca i que potser a vegades ens consta, perquè hem conegut casos i ens hem informat, no estem parlant a la lleugera, casos on hi ha hagut algunes diagnosis que han estat mal portades, claríssimament, bé, deixem-ho aquí. SENYOR ALCALDE: Molt bé, Convergència i Unio entenc que no, Socialistes entenc que no parlen, en Juan el regidor. SENYOR FERNÁNDEZ: Senyor alcalde, trenta segons, Només per dir que estic una mica perplex per la situació perquè al final jo he dit a la meva primera intervenció,que el sentit de la moció no era tant els acords, sinó explicitar perquè així ens ho ha demanat l’entitat, perquè així ho ha demanat l’entitat, explicitar el suport de l’Ajuntament, ja que és una plataforma que s’està iniciant i que necessita donar-se a conèixer i el que necessitava aquesta entitat és que se li doni aquest suport, i per tant, per això es portava la moció aquí a aquest Ple, i que per cert se li va oferir, ja que aquesta moció ha estat presentada a la Junta de Portaveus, es va oferir presentar-la conjuntament. Per tant, no menteixi senyor Serrano, per tant, dir que les intervencions dels grups polítics m’han semblat bastant ridícules i sobretot d’una baixesa política important. Gràcies. SENYOR SAGUÉS: Escolti senyor Fernández si el que vol és explicitar el suport perquè no ho han posat així... SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués, senyor Sagués... SENYOR SAGUÉS: No, perquè no ho rectifiquem sobre la marxa “in voce” es pot rectificar, perquè no rectifiquen. SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués, senyor Sagués sisplau, no faci que li pari el micro. SENYOR SAGUÉS: Home, aquest botó vermell, avui, escolti, si el senyor Fernández diu que la voluntat era una altra, perquè no ho han fet, és que no ho entenc. SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués, senyor Sagués, no té la paraula sisplau. SENYOR SAGUÉS: Això sí que sorprèn que facin una moció i la voluntat sigui fer una altra cosa. SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués sisplau, sisplau. Gràcies. SENYOR SAGUÉS: A disposar. SENYOR ALCALDE: A veure, jo els vaig a dir un parell de qüestions,primer, que si jo fos la representant de l’entitat que ha vingut aquí, marxaria una mica trista i li dic amb sinceritat, perquè jo crec que avui tots plegats hem donat, alguns crec que més que altres, hem donat la imatge del què es diu moltes vegades que els partits polítics es dediquen a barallar-se en lloc d’intentar solucionar els problemes, i a mi em sembla que avui una miqueta s’ha donat aquest espectacle. Els ho dic amb tot el respecte per a tothom, aquí hi ha una entitat que venia amb una finalitat totalment lloable, des del meu punt de vista, s’ha presentat aquesta moció, aquesta moció ha anat dues o tres vegades a la Junta de Portaveus,quantes vegades hi ha anat aquesta moció? una, una vegada a la Junta de Portaveus, aquells que haguessin volgut s’hi podien haver afegit com es fa sempre amb totes les mocions, repeteixo, com es fa sempre amb totes les mocions. Perquè ho entengui tothom hi ha una reunió on estan els portaveus de tots els partits polítics i allà es posen sobre la taula les propostes i cadascú diu jo m’afegeixo a aquesta o no m’hi afegeixo, o no m’hi afegeixo o

Secretaria General


votaré a favor o no hi afegeixo i m’abstindré, això funciona així sempre, sempre. I amb aquesta moció com la resta de les vuit o nou que hi ha s’ha fet el mateix, per tant, si algú volia afegir-se a la moció ho hauria d’haver dit, jo em vull afegir a la moció i no passa absolutament res. Per tant, home, a mi si que em sap greu que la representant de l’entitat hagi de marxar una mica amb aquesta imatge, de si per qüestions de què m’ho has dit o no m’ho has dit, doncs voto o deixo de votar. Cadascú respon de si mateix, evidentment, nosaltres donarem suport a la moció, m’ha semblat entendre que Convergència i Unió també hi donaven suport, també el regidor no adscrit i abstenció dels Socialistes i d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Per tant, la moció queda aprovada i moltes gràcies. Passaríem a la següent que si no m’equivoco aquí ja no hi ha paraules, s’han acabat, em sembla que toca la moció presentada pel grup del Partit Popular pel finançament de les escoles de música i dansa. Endavant la part dispositiva. Votació. La moció precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals dels Partit Popular, Convergència i Unió i el regidor no adscrit Abstencions: 11, dels grups municipals Socialista i d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. 18 Mocions dels grups municipals AP-2014/2811 Moció presentada el grup municipal de PP, pel finançament de les escoles de música i dansa municipals. Atès que l’Associació Catalana d’Escoles de Música i Dansa (ACEM) en data 23 de desembre del 2013 ha reunit a representants de 124 municipis, dels quals 81 són alcaldes i/o regidors, en relació a les darreres informacions sobre el finançament de les escoles municipals de música i dansa. Atès que l’any 1993 la Generalitat va signar un conveni de finançament amb els municipis, en el qual reconeixia l’esforç que les administracions locals havien fet per establir l’oferta pública d’aquests ensenyaments. Gràcies a aquest procés es va anar creant una xarxa d’escoles de música i dansa a diferents pobles i ciutats amb un objectiu comú: socialitzar l’accés a la cultura. Atès que el 2008 es va dissenyar un nou model de finançament que seguia tenint el mateix objectiu: facilitar l’accés de la població a la música i la dansa per contribuir així a l’educació integral de les persones, a la formació artística al llarg de la vida i a la cohesió social. Atès que les escoles de música i dansa sempre han desenvolupat un doble paper: la pràctica artística i la cohesió social, però també la professionalització, si s’escau, dels seus alumnes. Poder acomplir les expectatives tan diverses de tot tipus d’usuaris ha estat un gran repte. Atès que fins ara, l’objectiu havia estat establir un mapa d’escoles finançades seguint uns criteris bàsicament demogràfics, geogràfics i de comunicació i per això el Departament d’Ensenyament ha contribuït al cofinançament dels costos de les despeses de funcionament i de personal docent. Atès que l’educació artística és un dels sectors de més importància en la possibilitat de crear valors, habilitats i competències per a l’autoexpressió i la comunicació, per fomentar noves formes de convivència en contextos de diversitat i desigualtat culturals. Atès que una societat més culta i artística és una societat més capaç, més emprenedora i més rica en tots els sentits, fins i tot, en l’econòmic, Proposem a l’Ajuntament Ple els següents ACORDS Primer.- Que es pagui el deute pendent del curs 2011-12. Segon.- Que el finançament del curs 12-13 i 13-14 sigui com a mínim amb el mòdul 230€ i 150€ de música i dansa respectivament. Tercer.- Que s’exigeixi trobar una solució de futur que garanteixi la viabilitat de les escoles municipals de música i dansa a Catalunya. Quart.- Comunicar els acords d’aquesta moció al Consell Escolar de l’Escola de Música

Secretaria General


Municipal de Badalona, a FAMPAS Badalona, a l’ACEM, a les Federacions Municipalistes i al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. SENYOR RIERA: Té la paraula el senyor Fernández. SENYOR FERNÁNDEZ: Gràcies, primer tinent d’alclade, no sé si aquesta moció agradarà o no donat l’antecedent, però no cal que expliqui la situació econòmica en la qual es troba el Conservatori i l’escola de música, en aquest cas parlem de l’escola de música. Aquesta és una moció presentada a proposta de l’Associació Catalana de les Escoles de Música i Dansa,és una moció per reivindicar el finançament d’aquestes escoles i perquè l’administració que és la Generalitat de Catalunya garanteixi la seva continuïtat amb les seves aportacions, que últimament estan anat a la baixa i estan arribant tard i malament. Per tant, el que necessitem és donar un impuls en aquesta reivindicació perquè la persiana dels conservatoris i de les escoles segueixi pujada. Gràcies. SENYOR RIERA: Hi ha alguna intervenció, endavant senyor Sagues. SENYOR SAGUÉS: Bé, està clar que aquesta moció la votarem a favor, és una moció que està en interès de la ciutat, interès de tothom que es pugui, que hi hagi els diners suficients per poder garantir aquests ensenyaments a la nostra ciutat. L’única cosa que podríem dir, utilitzant les paraules de l’alcalde que em sorprèn, és que per part del Partit Popular, del govern de Badalona faci, presenti una moció demanant, faci aquesta petició a la Generalitat de pagar i dins els seus arguments valori la importància dels ensenyaments artístics, la música i la dansa com un element de cohesió i cultural per acabar de tenir una formació integral de la persona, etc.... etc... i per altra banda des de la seva regidoria d’Ensenyament hagi retallat els últims anys i vagi retallant i vagi suprimint tots els programes de música a l’escola, de teatre a l’escola com ha vingut fent. És a dir, que és una contradicció que per una banda reclami, que ens sembla molt bé i hi votem a favor, reclami les aportacions econòmiques necessàries per part de la Generalitat i ho faci amb uns arguments valoritzant i revaloritzant aquesta necessitat d’aquest tipus d’ensenyament. I per altra banda, el que està al seu abast, el que depèn d’ells ho hagin suprimit, això és el que lamenten, però vaja, no ens impedeix votar a favor d’aquesta moció, ni molt menys. SENYOR RIERA: Alguna intervenció més? SENYOR SUBIRANA: Nosaltres també votarem a favor de la moció. SENYOR RIERA: Endavant el grup Socialista. SENYOR RAMÍREZ: Nosaltres farem una intervenció molt breu, estem d’acord amb la moció presentada pel regidor d’Educació, respecte al tema de les escoles de música, ho hem defensat en el Consell d’administració del propi Conservatori i del Patronat, sempre i també hem discutit amb la Generalitat el compliment dels terminis, per intentar que arribin aquestes subvencions. Gràcies. SENYOR RIERA: Vol intervenir senyor Fernández SENYOR FERNÁNDEZ: Sí, molt breu, agrair el vot a favor del grup de Convergència i Unió i del Partit Socialista i també d’Iniciativa, però només dir senyor Sagués que si a dia d’avui el Conservatori i l’Escola de Música estan oberts és perquè aquest Ajuntament ha posat aportacions extraordinàries, més enllà de les ordinàries que havia d’haver posat. Per tant, no és de rebut que vostè digui, que estem retallant i que no defensem aquesta cultura i el manteniment d’aquest servei, quan gràcies a aquest Ajuntament l’Escola de Música i el Conservatori segueixen oberts. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Que van per la segona. SENYOR SAGUÉS: Sí, serà la segona intervenció si la puc fer. SENYOR ALCALDE: Endavant. SENYOR SAGUÉS: Senzillament digui’ns senyor Fernández quines són les partides que hi ha al pressupost d’aquest any i l’anterior i tal, des que vostè governa quines són les partides que hi ha destinades als programes de música i teatre a l’escola i si no s’han reduït doncs bé, i si s’han reduït doncs vol dir que vostès estan retallant perquè consideren que això no és una prioritat. SENYOR ALCALDE: D’acord, hi ha alguna paraula més sobre aquesta qüestió no, ja està, doncs portaríem a votació la moció, tots a favor? fantàstic. Passem a la següent que és presentada pels socialistes per a l’inici de la tramitació per la formalització en defensa de

Secretaria General


l’autonomia local contra la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’administració local. Votació. La moció precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. AP-2014/2813 Moció presentada pel grup municipal de PSC, perquè l'Ajuntament iniciï la tramitació per a la formalització del con flicte en defensa de l'autonomia local contra la llei 27/2013 de 27 de desembre de raciona lització y sostenibilitat de l'administració. Atès que L’article 40 a.1 del Reglament Orgànic Municipal determina que els grups municipals no poden presentar més de tres mocions en cada sessió del Ple, el grup que subscriu aquesta moció vol deixar constància que el contingut d’aquesta moció el subscriuen integrament els grups municipals de CiU i ICV-EUiA i que només qüestions reglamentàries impedeixen que la presentin conjuntament amb el grup socialista. Al mes de maig d’engany es compliran trenta cinc anys de la constitució dels ajuntaments democràtics. Al llarg d’aquests anys s’ha passat d’una situació en la qual van d’haver de planificar les ciutats per a fer front a un urbanisme desarrolista, especulatiu, afavoridor d’interessos individuals, i resoldre el dèficit d’infraestructures i d’equipaments bàsics, per afrontar noves realitats més complexes com el medi ambient, els canvis demogràfics i socioculturals de la nostra societat, fruits dels fenòmens migratoris, dels nous models familiars, de la dependència, de l’envelliment de la població, de la mediació social, entre altres. Tot això ja que els municipis són vius i cal donar resposta a les demandes i necessitats que plantegen els nostres ciutadans i ciutadanes. Els ajuntaments han estat capaços d’afrontar els grans reptes i els canvis culturals de finals del S.XX i en aquesta primera dècada del S.XXI, des de l’autonomia local, són el principal dic de contenció contra la crisi, i el principal espai de resistència, de dignitat, de defensa dels drets de la ciutadania i els principals espais per generar alternatives socials i econòmiques per pal•liar els efectes de la crisi. Malgrat aquests esforços els ajuntaments mai han tingut un finançament just i adequat. Durant aquests quasi bé trenta cinc anys les hisendes locals han estat l’assignatura pendent en la mesura que l’aportació financera de l’Estat a les administracions locals no s’ha adequat als serveis que presten. El context actual de crisi econòmica està sent demolidor per als nostres municipis. Davant d’això els ajuntaments han hagut d’incrementar la despesa per donar resposta a aquesta emergència social. Ara, en l’actual context de crisi, quan és més necessari que mai tenir una administració més propera, i tenir més recursos per fer front a aquesta realitat social, el govern de l’estat espanyol ha aprovat una “Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local” (LRSAL) que suposa, de facto, una retallada competencial sense precedents que suposarà un important retrocés, atès que afectarà de ple als serveis que donen els ajuntaments. Trenta cinc anys esperant un nou marc competencial i un finançament adequat per garantir serveis locals bàsics, perquè ara amb aquesta llei el municipalisme torni a un model de fa quaranta anys enrere amb un marc competencial raquític, i que allunya la capacitat de decisió sobre les polítiques de proximitat, i també allunya les decisions i el control de la ciutadania acabant amb el valor de proximitat que permet la prevenció, la detecció i l’actuació per garantir uns mínims de cohesió i convivència en el conjunt de pobles i ciutats de Catalunya. Aquesta Llei aprofita la situació de crisi econòmica per modificar l’estructura de l’estat espanyol i recentralitzar amb l’excusa de la sostenibilitat econòmico-financera. Una llei que vol privatitzar els serveis, principalment dels tres grans serveis públics locals que encara es demostren econòmicament rendibles: l’abastament d’aigües, el tractament de residus i l’enllumenat públic. LRSAL vulnera l’Estatut de Catalunya en matèria d’organització territorial i de règim local, i converteix als ajuntaments en un apèndix de l’estat, i en una instància merament

Secretaria General


administrativa i sota control en el seu funcionament, vulnerant així l’actual marc basat en el principi d’autonomia local i principi de subsidiarietat, reconegut a la Carta Europea d’Autonomia Local com a criteri de proximitat en l’atribució de competències i d’eficàcia en la redistribució. Davant d’aquesta situació les entitats municipalistes i els sindicats han iniciat una campanya d’informació a la ciutadania dels efectes de l’aplicació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, així com la defensa del món local perquè els ajuntaments som l’administració que estem millor preparats per oferir serveis de proximitat. Volem seguir reivindicant el nostre paper per seguir tenint el protagonisme en la defensa, garantia i l'enfortiment dels drets socials i la millora del benestar de la ciutadania. En canvi aquesta llei afecta a la quotidianitat i a les necessitats bàsiques de la gent, i redueix la capacitat de resposta dels governs locals. Atès que la Llei 27/2013, de 27 de desembre de 2013, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) va entrar en vigor el 31 de desembre de 2013. Atès que el conflicte en defensa de l’autonomia local, d’acord amb l’art. 75 bis LOTC, es pot plantejar quan les normes de l’Estat amb rang de llei lesionin l’autonomia local constitucionalment garantida. Atès que, d’acord amb l’art. 75 ter 2 i 3 LOTC, per iniciar la tramitació del conflicte en defensa de l’autonomia local és necessari l’acord del Ple de les Corporacions locals amb el vot favorable de la majoria absoluta del número legal de membres d’aquesta. De manera prèvia a la formalització del conflicte, s’ha de sol·licitar dictamen, amb caràcter preceptiu però no vinculant, del Consell d’Estat. En conseqüència, es proposa al Ple de la corporació que adopti els següents ACORDS: PRIMER.- Iniciar la tramitació per a la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia local contra els articles primer i segon i demès disposicions afectades de la Ley 27/2013, de 27 de diciembre de 2013, de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013) d’acord amb el text que s’adjunta, segons el que s’estableix en els arts. 75 bis i següents de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional. SEGON.- A tal efecte, sol·licitar Dictàmen del Consejo de Estado, conforme a l’establert en l’art. 75 ter 3 de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional, per conducte del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, a petició de l’entitat local de major població (art. 48 Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases de Régimen Local), així com atorgar a aquesta entitat la delegació necessària. TERCER.- Facultar i encomanar a l’Alcalde per a la realització de tots els tràmits necessaris per portar a terme els acords primer i segon i expressament per a l’atorgament d’escriptura de poder tan ampli i suficient com en dret es requereixi a favor de la Procuradora Dña. Virginia Aragón Segura, col. Núm. 1040 de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors de Madrid per tal que, en nom i representació de l’Ajuntament de Badalona de forma solidària i indistinta interposi conflicte en defensa de l’autonomia local contra la Ley 27/2013, de 27 de diciembre de 2013 (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013), de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, seguint-lo per tots els seus tràmits i instàncies fins a obtenir sentència ferma i la seva execució. SENYOR ALCALDE: Molt bé. Paraula al grup d’Iniciativa. No els que presenten. Presenta el PSC si no m’equivoco. SENYOR SERRA: Doncs val comencem nosaltres, si vol començar així, cap problema. Bé, abans s’ha comentat, jo crec que aquesta és per primera vegada una moció i una iniciativa que fan tots els ajuntaments i molts ajuntaments de tota Espanya per retirar una llei que en principi és un atemptat molt fort a la manera de funcionar dels ajuntaments i de la política municipal des del principi de la democràcia. Hi ha molts elements a dir. Abans s’ha dit de què el tema de les polítiques i dels serveis socials es veurien molt afectats. I tant que es veuran afectats. En el cas de Badalona, sense anar més lluny, què passarà amb l’Hospital Municipal? Primera qüestió. Què passarà amb el sociosanitari de El Carme? Què passarà

Secretaria General


amb l’escola de música? Hi ha moltes qüestions que en aquests moments són interrogants. Això en un ajuntament com el nostre que és un ajuntament gran, però en els ajuntaments de menys de 20.000 habitants aquests sí que es queden ja pràcticament sense res. I davant de tot això, davant el canvi que suposa, jo no vull fer servir aquí paraules d’aquestes tan grosses d’atemptat, no és un atemptat, és simplement una llei mal feta, una llei que no porta a res, que porta a canviar coses que en principi funcionen i que es podria arreglar allò que no funciona dels ajuntaments de la política municipal d’una altra manera, sense haver de canviar-lo tot, sense haver de treure competències i després passar-les a la Generalitat i/o a les diputacions perquè després, a la vegada, et passin aquelles peles d’aquells serveis que tu els hi acabes de passar, perquè en principi, això moltes vegades acabarà així o acabaria així si això anés endavant, per tant, a partir d’aquí el que s’està fent, i el que s’està fent a tots els ajuntaments, són aquests recursos que en principi, per primera vegada, podrien arribar a que tots aquests ajuntament, si ho fem i ho aconseguim puguem anar al Tribunal Constitucional per tirar endavant una iniciativa que jo crec que és absolutament necessària per tombar o per intentar tombar i esmenar una llei que no porta a res, que porta a que les coses als ajuntaments funcionin pitjor. I, ja està, i després suposo que hi haurà més debat, més intervencions i tornarem a parlar-ne. Està clar que, a veure, val la pena dir una altra qüestió. Jo crec que tots els ajuntaments de Catalunya, començant per Barcelona, la immensa majoria dels ajuntaments de Catalunya votaran aquest recurs i faran aquest recurs i faran, quasi bé tots els ciutadans de Catalunya representants en els seus ajuntament, tiraran endavant aquesta moció. Segurament aquí amb el vot en contra del PP i en altres llocs amb el vot en contra del PP, però pràcticament a tot Catalunya, aquesta moció que avui presentem aquí s’aprovarà. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Iniciativa. SENYOR SAGUÉS: Sí. Molt sovint les lleis porten uns títols que són absolutament contradictoris amb el que després regulen aquestes lleis. Estem acostumats per exemple A sentir quan ens parlen de llei de qualitat de l’educació, de l’ensenyament quan el que fa, precisament, és acabar amb la qualitat, i aquí ens parla de racionalització i sostenibilitat i el que fa aquí és fer unes administració absolutament insostenibles i irracionals. Nosaltres esperem que avui aquesta moció que portem aquí s’aprovi i no només esperem que s’aprovi, sinó també esperem que es compleixi. Un cop aprovada el que se li demana en aquesta moció a l’Alcalde, esperem que ho faci, es que faci els tràmits necessaris perquè es pugui fer com la majoria d’ajuntaments de Catalunya faran i de la resta de l’Estat segurament, de treballar perquè aquesta llei acabi sent declarada anticonstitucional i no es pugui aplicar. Es tracta d’una llei que la seva excusa, ja ho diu el seu nom, és racionalitzar i fer sostenible, i això és absolutament fals, perquè el que fa és retallar, acabar amb serveis, obrir portes a privatitzacions, etc, etc. O sigui, que l’objectiu teòric és això, una teoria, la pràctica, la realitat el que pretén aquesta moció no és altra cosa que canviar un model, un model d’administració, un model que hem vingut defensant i consolidant molts ajuntaments, un model de proximitat que des de l’any 79 s’ha anat instal.lant, s’ha anat convertint amb totes les problemàtiques que s’hagin pogut generat, amb tot el que calgui rectificar, però sí que ha hagut una voluntat de totes les persones que han estat d’una o d’altra manera al front dels ajuntament de Catalunya, de la voluntat de donar un servei, d’implementar una sèrie de serveis, de recursos, d’atenció més propera a la gent que d’aquesta manera quedarà absolutament destrossada, desapareixerà i conseqüentment, a més a més també, l’altra conseqüència que tindrà és la pèrdua de centenars de llocs de treball o de milers de llocs de treball, depèn de quin àmbit estiguem parlant, però hi ha pèrdua de serveis que rebrà tota la ciutadania i pèrdua de llocs de treballs que aniran de forma molt directa als treballadors i treballadores públics. SENYOR ALCALDE: Molt bé. La Mercè Rius. SENYORA RIUS: Gràcies alcalde. En primer lloc vull dir que aquesta és una intervenció que hagués preferit no haver de fer mai perquè significaria que no estem davant d’una llei que n’han dit de racionalització i sostenibilitat de les administracions locals, però que en realitat és un greu atac, no tan sols a l’autonomia dels governs locals, a determinats principis democràtics, però que si no fem res, afectarà greument als nostres veïns i

Secretaria General


especialment als més desafavorits. Una llei que ha aconseguit un ampli rebuig a tot l’Estat i que, en el cas de Catalunya compta amb el rebuig explícit tant del govern de la Generalitat, de totes les diputacions, de la Federació de Municipis, de l’Associació de Municipis i Comarques i també dels sindicats majoritaris, fins al punt de què s’està impulsant aquesta moció en molts municipis per tal que els alcaldes cedeixin poders notarialment per poder presentar un recurs d’inconstitucionalitat i parar tot això. I m’explicaré. Si el motiu era fer racional i sostenible l’administració en un moment on era clau que totes les administracions reduïssin el seu deute, no haurien d’haver començat per l’administració local. El deute de tots els ajuntaments en el seu conjunt suposa menys del 4% del PIB, per tant, no tenia gaire sentit començar la casa precisament per la teulada. L’Estat hauria d’haver començat per ell, continuar, en tot cas, per les autonomies i deixar el món local per últim terme. Però a més a més, el món local és l’únic que durant el 2013 ha aconseguit reduir el seu deute i en molts casos han tancat amb superàvit, cosa per cert, que ni l’Estat ni el conjunt de les autonomies ha aconseguit. Per tant, aquesta llei, que encara no havia entrat en vigor, no seria necessària perquè l’objectiu o la base sobre la qual es fonamenta aquesta llei, sense que aquesta entri en vigor, els ajuntaments ja ho han assolit. De tota manera, ha semblat també que al ministre Montoro li ha interessat centrar el debat en parlar molt de què això serviria per regular els sous dels electes, per limitar els càrrecs de confiança... una cosa, doncs, que de cara a la ciutadania ven, però a l’hora de la veritat moltes vegades no servirà ni per això, perquè en molts casos el límit que posa la llei és superior al que venien cobrant molts alcaldes i en molts casos també hi ha molts municipis que tenien menys càrrecs de confiança dels que preveu la llei. I tot aquest debat el que ha tapat és que no són els ajuntaments en sí o els càrrecs electes qui ho passaran pitjor, sinó que aquesta llei realment a qui afectarà més és als ciutadans i són els nostres veïns i les nostres veïnes les que patiran d’una forma més directa la posada en marxa d’aquesta llei si abans no ho aturem. I amb això, en aturar-lo hem de ser-hi tots, els electes, els tècnics municipals però també els ciutadans, perquè aquesta llei clarament vol treure competències i limitar també les atribucions als ajuntament. És una llei molt centralitzadora i sobretot actua en limitar el que s’ha dit els serveis impropis, i dit així sembla normal que es vulgui limitar que els ajuntaments no realitzin diferents competències que no són pròpies o que es considera que no són pròpies, però quan traduïm això a actuacions concretes i veiem que realment hi ha coses que fa molts anys que realitzen, que són clarament demanades pels nostres ciutadans, aquí tenim un problema, perquè quan parlem de serveis impropis, realment estem parlant dels serveis socials, de les escoles bressol, de la promoció de l’ocupació, del sistema sanitari, —abans ja ho hem comentat però aquí tenim un Hospital i sempre hem estat presumint de la gestió que des del municipi se n’està fent— i uns serveis que sempre han estat necessaris, que s’han assumit des dels ajuntaments perquè la ciutadania els reclamava i que ara, que són més necessaris que mai, resulta que el PP decideix que els ajuntaments deixin de prestar-los i els encomana a una entitat superior, digui’s Generalitat, digui’s Diputació, però, sense els recursos necessaris. I, què és el que passarà amb això? D’entrada aquesta llei va també contra el principi de subsidiarietat que ens diu que els servei els ha de prestar l’administració més propera als ciutadans perquè pot ser més àgil, perquè està més adaptada al que seria la realitat local, i per tant, pot respondre molt millor a les necessitats reals dels ciutadans, però, per exemple, en un tema com amb les beques menjador o tants d’altres que afecten a la gent i que ara es paguen conjuntament entre l’ajuntament i la Generalitat, si l’ajuntament deixa d’aportar la seva part, algú es creu que la Generalitat serà capaç de pagar la totalitat del servei? Tot el que deixin d’aportar els ajuntaments? O el més senzill és pensar que alguns d’aquests serveis s’hauran de deixar de prestar precisament en el moment en que la gent els necessiten més? Sàpiguen que en els darrers tres anys el 947 municipis catalans ens hem gastat dos mil milions d’euros, ho repeteixo, dos mil milions d’euros en escoles bressol, en serveis socials i en promoció de l’ocupació. Em poden dir què passarà quan es deixin de prestar tots aquests serveis? La conclusió de tot això és que en un moment on els ajuntament presenten un equilibri financer on fins i tot han aconseguit reduir el seu deute, el PP fa que deixin de prestar serveis imprescindibles als ciutadans en el moment en que aquests més ho necessiten. Em

Secretaria General


poden dir quin mal els hi hem fet els ciutadans per merèixer tot això. I per tant, i com que en aquest cas, tots els partits de l’oposició estem d’acord amb aquesta moció, el meu prec va dirigit al PP. Regidors i regidores del PP siguin útils als seus veïns i defensin i votin a favor d’aquesta moció que facin que Badalona participi en aquest recurs d’inconstitucionalitat per parar una llei que no és ni urgent ni necessària i que l’únic que farà serà perjudicar de forma greu als nostres veïns en el moment en què més ens necessiten, i per tant, a diferència del que fan en la majoria de mocions, si us plau, compleixin el que diu perquè els nostres ciutadans ens ho agrairan. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Molt bé. La Maritxu Hervàs. SENYORA HERVÀS: Sí, gràcies alcalde. Avia’m, estem discutint una moció que tracta d’una reforma que, òbviament és necessària perquè les administracions locals han estat en una situació o s’hi estan en una situació tan delicada és perquè durant anys i panys han estat sense cap tipus de control econòmic. És a dir, que els ajuntaments han estat en mans, diguem-ne, del govern de torn que fos arreu i acostumaven a gastar allò que no tenien. I, això, de fet, ens ha portat a la situació que avui vivim i la veritat es que no retallem serveis, com alguns diuen, sinó que, al contrari, el que s’assegura és que cap persona pugui veure retallada la seva capacitat d’accedir als serveis socials en condicions d’igualtat. També, crec que val la pena que quedi clar, que aquesta llei o aquesta reforma el que pretén és que, una de les coses que moltes vegades hem tractat en aquest saló de plens, que és una administració, una competència i que el que es fa és racionalitzar la distribució competencial eliminant les duplicitat, d’això n’hem parlat sovint aquí. També tracta de què el sector públic local, els ajuntaments, no pugem créixer a les nostres estructures d’una manera, diguem-ne desorbitada, i això doncs també ha anat passant. I així, doncs, el que preveu són aquests controls o aquesta orientació sempre de garantir l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera i què, a més a més, també hi ha jurisprudència en aquest sentit, en el Tribunal Constitucional. I malgrat que tots tenim opinió i puguin haver-hi certs aspectes d’aquesta llei en el que tots podem opinar i ens poden agradar més o menys, no hem d’oblidar el gran esperit o el objectius d’aquesta llei que és que cap administració pugui gastar més del que pot, que es garanteixi la prestació dels serveis públics i que es prevegin aquells mecanismes per assegurar que la situació o que la sostenibilitat sigui possible de cara al futur. SENYOR ALCALDE: Molt bé. Doncs jo crec que... Tornem? Si? Com vulgueu. Si voleu... però vaja. Em semblava que... SENYOR SERRA: Però... jo només... ja posats, intervinc per fer una pregunta. I no... a veure, després intervenció de la Maritxu podríem dir, molt bé és igual, no allarguem més que són dos quarts de deu de la nit i falten encara quatre mocions, però sí que els hi preguntaré una cosa, vostès estan obligats a complir-la, senyor secretari, vull dir que encara que el govern PP voti en contra, aquest acord de Ple anirà, tal com diu, a la procuradora per que el cursi al Tribunal Constitucional, és així o no? O podrien no complir aquesta moció? Pregunto, sí, però n’hi ha que no es compleixen i n’hi ha que sí, vull dir, en aquest cas aquí hi ha un acord que diu trameti’s a la procuradora, notari i tal perquè aquesta el compleixi i l’enviï. SENYOR SECRETARI: La pregunta és temorosa. SENYOR SERRA: No, no, de temor no. La pregunta és de dir escolti, Badalona hi serà en el conjunt dels nou-cents? SENYOR ALCALDE: No, vostès aprovin la moció... SENYOR SERRA: Jo li vull fer una pregunta al secretari i li estic fent. L’Ajuntament de Badalona, si s’aprova aquesta moció, està obligat a complir-la i per tant a enviar aquest acord de ple i ser un més de tots dels ajuntaments de Catalunya, dels nou-cents i escaig que sí que ho faran, perquè vagi aquest tema al Tribunal Constitucional? I per tant, això que s’està enviant al Tribunal Constitucional que ha de tenir un nombre determinat de persones i de ciutadans en representació del que signa, els dos-cents vint mil de Badalona estaran dins d’aquests o no. Aquesta és la pregunta. Així de fàcil.

Secretaria General


SENYOR ALCALDE: Senyor Serra, el secretari no està aquí per contestar preguntes dels grups de política, aleshores... SENYOR SERRA: Si això no és de política, això és de llei. Jo li estic preguntant una qüestió legal no de política... SENYOR ALCALDE: Vol dir alguna cosa? Jo crec que no val la pena... SENYOR SECRETARI: L’expedient compta amb l’informe jurídic emès per la Secretaria municipal. SENYOR ALCALDE: I per tant, vostès aprovaran la moció i nosaltres, d’acord amb la legalitat, com no pot ser d’una altra manera, actuarem com creiem convenient, però d’acord amb la legalitat, com no pot ser d’una altra manera. Aleshores, hi ha un altre torn o? SENYOR SAGUÉS: Sí. Bé, només, d’acord amb la legalitat que vol dir? Que ho compliran? SENYOR ALCALDE: Que complirem amb la llei... SENYOR SAGUÉS: I per tant, s’aplicarà el que diu aquesta moció? Perquè queda clar que en aquest cas crec que és una competència del ple, és així? SENYOR ALCALDE: Oi que coincidim que nosaltres estem aquí per... SENYOR SECRETARI: És un acord amb majoria absoluta i consta l’informe, que és preceptiu, de la Secretaria General de l’Ajuntament, de la Secretaria Municipal; per tant, si s’acorda, doncs els acords s’han de complir. SENYOR SAGUÉS: Molt bé. Em sembla molt bé aquesta explicació i tant de bo valgués per tots els acords que prenem aquí de moltes mocions que aprovem que hi ha acords i que després estem acostumats a què des del govern popular de la nostra ciutat no es compleixin. Avui segurament que la moció que han presentat, que s’han autopresentat ells sí que la compliran, però dubto d’altres... SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués... SENYOR SAGUÉS: Estic fent ús de la meva... SENYOR ALCALDE: Sí, però li recordo que vostès van presentar una moció perquè jo dimitís pel tema del judici i no he dimitit... SENYOR SAGUÉS: Sí, si... i moltes altres. Si vol un dia li faré un llistat de tot el que no ha complert. Es que n’ha fet moltíssimes que no les ha complert. Vostè havia de presentar, també, havia de fer un pla de finançament de socialització de llibres de text, també, i no l’ha fet. I aquí està. SENYOR ALCALDE: Per què nosaltres volem ajudar a les famílies... SENYOR SAGUÉS: Sí, si... exacte, i nosaltres no, està clar. Si, si, aquest és motiu... o sigui que a vostè tant li convé compleix i quan no, no. Està clar, ja sabem quina és la seva manera de fer. SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués, d’acord amb la legalitat. SENYOR SAGUÉS: Per tant, nosaltres, que quedi clar que entenem que aquesta moció que avui aprovem aquí, crec, i esperem que es compleixi i entenem que és una moció absolutament necessària per combatre aquest tipus de polítiques del Partit Popular que sentint la intervenció de la senyora Maritxu Hervàs queda claríssim que es podria definir d’una manera, de supressió de l’autonomia municipal, perquè sentint l’argumentació que ens feia ella ho justificava tot amb eliminar aquesta autonomia municipal, aquesta autonomia del món local de poder prendre les seves decisions, de poder actuar. Estarà sota control absolutament, se li atorgaran i se li diran el que són les competències pròpies i impròpies i a partir d’aquí la ciutadania a pagar-ne les conseqüències. Però, bé, aquesta és la voluntat del Partit Popular que esperem, esperem, que aquesta aclaparadora majoria de mocions, de reclamacions i de peticions d’inconstitucionalitat que aniran apareixent i van apareixent, doncs arribin a bon port i impedeixin l’aplicació d’aquesta bajanada. SENYOR ALCALDE: Molt bé. La senyora Rius. SENYORA RIUS: Sí, jo volia contestar a la senyora Hervàs perquè ens ha donat una sèrie de justificacions. Jo entenc que la immensa majoria del món local comparteix que estem amb uns moments on hi ha d’haver-hi una bona coordinació entre els diferents nivells de l’administració. Però això es pot fer de moltes maneres. Però tot el que vostè ens ha justificat del per a què serveix la llei no té cap mena de justificació. Ara, sense l’entrada en

Secretaria General


vigor d’aquest llei, ja estem en un moment on no podem gastar més del que ingressem, per tant, no necessitàvem aquesta llei per això. I tampoc, no ja ho sé ja que no m’està escoltant, però bé... SENYOR ALCALDE: L’estic escoltant amb molta atenció. SENYORA RIUS: Sí, si. Ja ho veig, ja ho veig... però en tot cas, ha dit tota una sèrie de coses que no són certes i quan ha començat a dir que s’ha gastat, que si això, que si allò... em sembla que no em deu haver escoltat amb prou atenció la primera vegada quan he dit que el conjunt del món local ha estat el primer que ha tancat sense dèficit. I això no són dades que m’inventi jo, són dades que s’inventa, en tot cas, el seu ministre, perquè són dades del ministeri. Per tant, no ens vingui amb aquests arguments tècnics que això a la gent no l’interessa per res i que, a més a més, sense aquesta llei, els ajuntament solets, sense la tutela de l’Estat, ja havíem superat i contesti’m en tot cas què passarà amb la gent? Què passarà amb tots aquest serveis que difícilment es podran prestar perquè l’Estat el que ha previst és que no ho facin els ajuntaments però no està donant més recursos perquè ho faci ningú més. Per tant, mirin-s’ho bé i intentin tirar endavant els acords d’aquesta moció que la veritat és que tots els ciutadans de Badalona li agrairan. SENYOR ALCALDE: Sí. El senyor Serra. SENYOR SERRA: Sí, perquè jo en principi... SENYOR SERRANO: Perdó, perdó... una d’ordre. Si la senyora Maritxu... SENYOR ALCALDE: Té raó, té raó, té raó. Senyor Serrano, té raó, té raó SENYOR SERRANO: Com sempre. SENYORA HERVÀS: Sí. Doncs senyora Rius, una cosa, vostè que diu que els meus arguments no li poden interessar a la gent, jo crec que li donaré una dada que crec que pot ser sí que l’interessarà a la gent de saber i és que, per exemple, vostè feia referència a què passarà a les escoles bressol, ens deia, què passarà amb les escoles bressol... doncs no sé què passarà amb les escoles bressol, però sí que li diré que passa ara amb les escoles bressol que és que la Generalitat, d’una manera a velocitat absolutament increïble, és a dir, en menys de tres anys, a baixat la seva aportació al que paga per nen, de mil vuit-cents a vuit-cents... a les escoles bressol, sí, sí... de mil vuit-cents euros a vuit-cents setanta-cinc i això el que ha passat, el que sí que l’interessa a la gent és potser saber que ara tenen que pagar un percentatge molt més alt i que l’ajuntament també ha de posar més diners, això és el que passa a les escoles bressol. SENYOR SERRA: Bé. Jo em pensava que no hi hauria segon torn, però veig que sí i sí que volia dir dos coses que abans, respecte a la primera intervenció que ha fet la senyora Maritxu i també una mica, centrada en aquesta llei, no en què si la Generalitat no paga o deixa de pagar, però sí que hi ha una qüestió que a mi em sembla que és bastant de lògica perquè fins i tot el mateix Consell d’Estat ha dit que aquesta és una llei que no complia els seus objectius perquè el Consell d’Estat va dir que no podia fer estalvi i que aquesta era una llei que s’havia fet perquè hi havia un estalvi i el mateix Consell d’Estat diu que això no és així, modifiqui’s perquè això no és així. I a més és una qüestió de lògica. Si els mateixos serveis que té un ajuntament de 20.000 habitants passen a la diputació i alhora passen els recursos també a la Diputació, no hi pot haver estalvi perquè els recursos sumen els que ja portava la diputació més aquells que tenien dels ajuntaments que simplement canvien de mans. Ara bé, com que no canviaran de mans perquè hi haurà menys finançament el que és obvi, que és la conseqüència final d’aquesta llei, és de què s’acaba privatitzant allò que deixa de tenir finançament perquè passa a ser competència de la diputació foral o de la diputació de no sé on i aquell servei que abans feia un ajuntament de menys de 20.000 s’acaben agrupant en una diputació que com que no té prou pressupost per fer els mateixos serveis que abans feien entre vint o en faran menys i per tant, s’acaba privatitzant. I aquest és l’objectiu final d’aquesta història. Hi ha una sèrie de privatització de tots els serveis que es feien que, si això tira endavant, amb un termini de cinc anys o així, es tiraran endavant i s’aniran fent perquè ningú més els podrà fer. I aquí, ja no només hi ha qüestions com neteja o coses diguem-ne més prosaiques, és que hi ha tota una sèrie de serveis que es presten a les persones que es deixaran de donar. I que jo repeteixo, a Badalona ens tocarà el rebre, ens tocarà el rebre amb l’Hospital i ens tocarà el rebre amb la Clínica del

Secretaria General


Carme, i sinó al temps si aquesta llei es queda igual. I l’Hospital Municipal de Badalona, imaginem-nos que d’aquí tres anys o així passés pel que sigui a ser competència de la Generalitat o del ICS, tindran ells més pressupost amb un marc de retallades general en el qual es tanquen plantes del Clínic, es privatitza Sant Pau i s’està fent tot el que s’està fent? Tindran cèntims per assumir –no tant malament no està, es igual, però bé, diguem que retallen una mica- llavors tindran la possibilitat de treure pressupost d’una altra banda per assumir la Generalitat l’Hospital Municipal de Badalona? No. Acabarà com la Clínica del Pilar. Acabarà en mans privades. Acabarà amb el Capio o amb no se qui que vindran i acabaran així i tota la inversió que s’ha fet a l’Hospital Municipal de Badalona durant anys, anys i anys acabarà en mans privades. I El Carme tres quarts del mateix, si es que això no s’atura d’alguna manera i es flexibilitza o s’intenta de què tot això que tan dràstic s’està plantejant deixi de ser-ho. Aquí hi ha una privatització i jo no entraré ja en temes de dèficit i de si arregles ajuntaments o de si has gastat més o menys, però bé, nosaltres teníem dèficit, però estàvem sempre dins de la llei, i mai varem arribar al 110% estàvem al final, em sembla, al 65% i la llei marcava el 110% perquè sinó l’interventor ens hagués tombat els pressupostos. Hi havia dèficit? Sí. Tothom ho feia? Sí, però és que escolti, el campió era Madrid. Vull dir que quan parla algú del PP de què es gastava més quan en sobra hi ha una dada que està aquí sobre la taula i que és objectiva. De la meitat del dèficit global de tots els ajuntaments que no és més que l’1% de tot el dèficit global de l’Estat espanyol, els ajuntament, tant de drama que sembla, és només l’1% del global. D’aquest 1% del global, la meitat és Madrid, la meitat és Madrid. Això, dades certes. I de la meitat que queda, l’altra meitat és València. I de la quarta part que queda hi estem tots, de la quarta part que hi queda hi som tots. Per tant, arreglar el dèficit dels ajuntaments, val, d’acord, però com deia el senyor Sagués també, és veritat, ja s’han fet prous lleis perquè això sigui així, ara el problema d’aquesta història és que jo crec que hi ha una voluntat de privatització de serveis al darrera, d’agrupament de serveis en diputacions i després, quan això estigui agrupat en diputacions, després les diputacions podran privatitzar serveis perquè no tindran prou pressupost per fer allò que fins a aquell moment feien vint ajuntament diferents. I aquí és no està el truc. I jo crec que a la llarga això acabarà passant. Jo espero que aquí a Badalona no ens toqui el rebre més del compte, espero que no, no ho sé, però en qualsevol cas mirem de tirar això endavant cap al Tribunal Constitucional, mirem que el Tribunal Constitucional igual que ha dit el Consell d’Estat esmeni aquesta llei i no porti a terme l’aplicació ja d’aquesta qüestió, perquè sinó jo crec que aquí al final tindrem un embolic amb aquesta llei que no s’aclarirà ningú, d’aquí a cinc anys com això tiri endavant no s’aclarirà ningú. En fi, no volia allargar-me, disculpeu si m’he allargat perquè és molt tard avui. SENYOR ALCALDE: Molt bé. Doncs passaríem a la votació. Sí senyor secretari? SENYOR SECRETARI: Majoria absoluta i informe emès per la Secretaria de conformitat amb el text de la moció abans de la votació. SENYOR ALCALDE: Val. Per tant, quedaria aprovat amb els vots de tota l’oposició i amb els vots en contra del govern, d’acord? Molt bé, passem a la següent moció. Votació. La moció precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 16, dels grups municipals Socialista, Convergencia i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit. Vots en contra: 10, del grup municipal del Partit Popular SENYOR ALCALDE: Ara tenim una moció que és la moció presentada pel grup de Convergència i Unió de declarar Convivència cívica Catalana com a organització non grata a Badalona. Jo vull fer una salvetat i dir que nosaltres hem demanat un informe jurídic sobre aquesta qüestió i se’ns ha fet arribar un informe jurídic que s’ha fet arribar a tots els grups municipals, a on de manera clara a les conclusions es diu que no es creu ajustat a dret per falta d’habilitació legal de la corporació l’adopció pel Ple de l’acord número 2 de la moció presentada pel grup municipal de Convergència i Unió del següent tenor literal “el Ple de l’Ajuntament de Badalona declara a Convivència Cívica Catalana com a organització no grata a Badalona”. Per tant, més enllà de les valoracions polítiques que pugui fer cadascú

Secretaria General


de si t’agrada més o t’agrada menys, estem davant d’una moció manifestament il·legal i per tant, senyor Falcó, com queda recollit en aquest informe, nosaltres no podríem entrar en el debat ni votació d’aquesta moció. Per tant, li demanaria que o la retira vostè o la retiraré jo. AP-2014/2814 Moció en defensa del model pedagògic d ’immersió lingüística a les escoles de Badalona i de declaració de “Convivència Cívica Catalana” com a organització non grata a Badalona. Atès que L’article 40 a.1 del Reglament Orgànic Municipal determina que els grups municipals no poden presentar més de tres mocions en cada sessió del Ple, el grup que subscriu aquesta moció vol deixar constància que el contingut d’aquesta moció el subscriu integrament el grup municipal d’ICV-EUiA i que només qüestions reglamentàries impedeixen que la presentin conjuntament amb el grup de Convergència i Unió. Atès que representants de la organització “Convivencia Cívica Catalana” han anunciat a través dels mitjans de comunicació una campanya “escola per escola” per tal d’impedir-hi la normal aplicació al model d’immersió lingüística aplicat a Catalunya des de fa anys, un model que ha contribuït a la cohesió social del país i garantit amb notable èxit el correcte assoliment de les competències lingüístiques en català i castellà entre els alumnes de les escoles catalanes. Atès que el municipi de Badalona és, per la seva pluralitat social, un exemple de l’èxit en l’aplicació del model d’immersió lingüística avalat per l’Estatut de Catalunya vigent i la Llei d’Educació de Catalunya. Atès que la campanya anunciada per la organització “Convivencia Cívica Catalana” pretén amenaçar la convivència lingüística a les aules de les escoles de la ciutat i crear un conflicte lingüístic on no existeix. Atès que el conjunt de la comunitat educativa de la ciutat ha garantit amb una gran professionalitat que a través dels instruments previstos en el model d’immersió lingüística que combat la organització “Convivencia Cívica Catalana” els alumnes de les escoles badalonines acabin la seva formació acadèmica amb un adequat coneixement de les llengües catalana i castellana, assumint ara com a repte que aquesta elevada competència lingüística també ho sigui en llengua anglesa. Atès que precisament per la pluralitat social de Badalona és clau que el model d’immersió lingüística es mantingui com a mecanisme pedagògic a les escoles de la ciutat a fi de garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats entre els alumnes. Ateses aquestes consideracions, l’Ajuntament Ple aprova els següents ACORDS: 1. El Ple de l’Ajuntament de Badalona manifesta el seu suport al model pedagògic aplicat des de fa anys a les escoles de la ciutat d’acord amb la legislació aprovada a Catalunya i recolzada per una àmplia majoria social i política. 2. El Ple de l’Ajuntament de Badalona declara “Convivencia Cívica Catalana” com a organització non grata a Badalona. 3. El Ple de l’Ajuntament de Badalona insta el govern municipal a convocar de manera extraordinària i urgent el Consell Escolar Municipal per a tractar mesures per a reforçar la defensa del model pedagògic d’immersió lingüística a Badalona. 4. El Ple de l’Ajuntament de Badalona insta el govern municipal i el conjunt de la Corporació a posar-se a disposició de la Generalitat de Catalunya per a l’establiment de mesures encaminades a la protecció del model pedagògic aplicat fins ara a la ciutat. 5. El Ple de l’Ajuntament de Badalona transmetrà aquest acord a les direccions i associacions de mares i pares de les escoles de Badalona, a la organització “Convivencia Cívica Catalana”, i al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Esmena “in voce” presentada pel grup municipal de Convergència i Unió consistent en substituir el títol de la moció pel següent: “Moció del grup municipal de Convergència i Unió en defensa del model pedagògic d’immersió lingüística a les escoles de Badalona i de rebuig a l’activitat de l’entitat “Convivència Cívica Catalana”. Així mateix també es substitueix el text del punt 2 dels acords pel següent: “2. El Ple de l’Ajuntament expressa el

Secretaria General


seu rebuig a l’activitat de “Convivència Cívica Catalana”. SENYOR FALCÓ: Jo crec que com a iniciadors d’aquesta moció devem tenir el dret d’explicar-la i de fonamentar aquí, d’acord amb aquest informe, que podem fer una esmena sobre la mateixa que pugui ser jurídicament acceptada per la Secretaria. Això és el que creiem nosaltres que es pot arribar a fer, perquè el que seria bastant absurd és que haguéssim de retirar una moció per una qüestió d’un informe que diu el que diu, quan jo li puc ensenyar dos exemples ben recent, a Alcalà de Henares, que declara a Lasquetty que era el conseller de sanitat de Madrid, una persona no grata, i Santa Cruz de Tenerife que declara Bankia entitat non grata, i tot això després de les sentències que aquest informe jurídic dóna per bones i dóna com a fonament d’aquest posicionament que teòricament no podríem emprendre perquè no tenim habilitació competencial per poder-ho fer. Jo només li dic que quan es tracta de pronunciaments polítics, hi ha hagut pronunciaments polítics, en manifesto dos, n’hi ha algun altra, de declaracions polítiques en aquest sentit. Ara bé, si vostès creuen que això no ho podem fer i per tant, es coarta la possibilitat que l’Ajuntament de Badalona faci una declaració i o no, perquè no sabem si la guanyaríem, contra aquesta entitat i la seva activitat, proposem un canvi d’aquesta terminologia i canviar l’encapçalament de la moció i dir-ne “de defensa del model pedagògic d’immersió lingüística a les escoles de Badalona i de rebuig a l’activitat de l’entitat Convivència Cívica”, i en el punt dos dels acords “el ple de l’Ajuntament expressa” no “declara” el seu rebuig al l’activitat de Convivencia Cívica Catalana, i per tant, obviem la qüestió de l’entitat non grata. Aquesta seria la nostra voluntat en el cas que això es pugui debatre, però voldríem poder fer una intervenció en què defensem aquest model d’immersió i com a mínim nosaltres expressem la nostra opinió sobre aquesta entitat i la seva activitat. SENYOR ALCALDE: Aleshores aquí hi ha dues qüestions. Vostè té dret a expressar el que cregui convenient, faltaria més. Sí que no de votar aquesta moció, perquè jo diria que es retirés perquè és manifestament il·legal. Aleshores, una pregunta tècnica senyor secretari, tenint present que estem davant d’una proposta que és manifestament il·legal, es pot presentar una esmena in voce sobre una moció que és il·legal? SENYOR SECRETARI: Jo crec que no hi ha inconvenient legal per esmenar el text i situar-la en el marc del que ha estat assenyalat pel Tribunal Suprem. SENYOR ALCALDE: Per tant, l’esmena in voce que ha fet sobre la seva pròpia proposta el grup de Convergència i Unió s’ajustaria a la legalitat? SENYOR SECRETARI: Sempre que es voti la urgència de l’esmena, com sempre. SENYOR ALCALDE: D’acord, aleshores el que hauríem de fer és que el grup de Convergència i Unió ha fet aquesta esmena in voce, hauríem de votar la urgència. El govern votarà en contra de la urgència. Per tant, quedaria aprovada la urgència amb els vots aquí expressats i per tant, ara passaríem a debatre el que és aquesta moció. SENYOR FALCÓ: Bé, hem salvat aquesta possibilitat de fer aquest debat avui a Badalona. La veritat és que jo respecto l’informe jurídic que ha fet la Secretaria municipal però també vull posar de manifest que en dates posteriors a la sentència del Suprem hi ha hagut manifestacions d’ajuntaments, reitero, que han fet declaracions d’entitats i de persones com a non grates, al seu municipi. Per tant, tothom pot interpretar el que vulgui, però nosaltres ja ens avenim a què com a mínim puguem fer aquest debati espero puguem expressar el rebuig d’aquest Ple a l’activitat d’aquesta entitat. I miri que els ho diu un grup al qual no li agrada buscar la confrontació directa per defensar els seus principis polítics, no en tenim costum i de fet no hi estem acostumats, no ens agrada haver de venir al Ple a dir –escolti, aquesta entitat mereix el nostre rebuig més clar i més rotund-, i en aquest sentit no ens genera una especial comoditat haver-ho de fer. Però és que creiem que cal fer-ho, creiem que cal fer-ho perquè sota aquestes sigles s’està buscant d’anar conreant la llavor de la discòrdia i la llavor de la divisió respecte a una qüestió, la llengua, que tots els que som aquí no considerem que a Badalona sigui un problema. Fins i tot l’alcalde ha dit algunes vegades que la llengua catalana i el model d’immersió lingüística no és un problema a Badalona, jo li he sentit dir i en tot cas ho comparteixo, i ho comparteixo més enllà de les paraules amb els fets. I el que no és acceptable, el que no podem acceptar com a societat i

Secretaria General


com ciutat i com a representants dels ciutadans de Badalona, és que vingui una entitat a explicar-li a les escoles que poden demanar de fulminar un model d’immersió lingüística que ha estat bo pel país, que ha estat bo per la societat, que ha generat dos valors bàsics, un és la igualtat d’oportunitats i l’altra és la cohesió social. I per preservar la igualtat d’oportunitats i la cohesió social aquest sistema s’ha mostrat eficaç, i s’ha mostrat eficaç també des d’un punt de vista educatiu, perquè ha fet que els alumnes de Badalona hagin assolit nivells competencials de català i castellà equivalents, quan han acabat el seu ensenyament obligatori, i això ho diuen les dades. I sobretot ha fet una altra cosa, que per mi és la més evident i la més rellevant i la més important, ha fet que milers de nois i noies de Badalona hagin pogut, a través dels mestres, escoltar una llengua que d’una altra manera no l’haguessin escoltat, ja no dic parlar-la, però com a mínim escoltar-la i abrivar-la a entendre ha estat possible per la feina de centenars de mestres que durant molts anys, dues dècades, tres dècades, han estat expressant-se en aquesta llengua com a vehicle perquè moltíssims nanos de Badalona poguessin aprendre-la, poguessin escoltar-la, poguessin valorar-la, poguessin estimar-la, i ja no dic parlar-la, perquè parlar-la no s’ha obligat mai a ningú. Aquesta és una entitat que des del primer dia ha buscat la segregació dels nens de Catalunya i també de Badalona, en funció de la llengua que parlaven els seus pares. Ha buscat les aules diferenciades, ha buscat que el català desaparegués de manera total de moltíssims barris de la ciutat de Badalona i de l’àrea metropolitana. Aquesta entitat és d’aquelles que defensa la Constitució Espanyola com alguna cosa inalterable, però la Constitució Espanyola va ser precisament un pacte de convivència, entre tots, que no ha estat el catalanisme qui s’ha carregat, i no ha estat el model d’immersió lingüística qui s’ha carregat. D’aquell pacte en va sortir un estatut, unes lleis i una majoria social que han fet possible aquest model d’immersió i sorprèn que aquells que defensen això com si fos una bíblia, ara i des de fa anys pretenguin carregar-s’ho per la via judicial. Nosaltres volem que el Ple de Badalona es manifesti contrari a l’activitat d’aquesta associació, volem que mostri el seu rebuig al fet d’anar escola per escola a explicar-li als pares greuges que no existeixen, pors que no existeixen i falsedats que no se sustenten des d’un punt de vista pedagògic, i volem que en aquest tema mantinguem la cohesió social i la igualtat d’oportunitats que ha fet que en aquest país molts nanos puguin haver après el català a través simplement d’escoltar el seu mestre. Per respecte a les escoles de Badalona, per respecte als seus professionals, per respecte a totes les famílies de la ciutat que no veuen en aquest tema un problema, crec que hem de fer un pronunciament per dir, fins aquí hem arribat, el que fa aquesta entitat deu ser legítim en els tribunals, però quan ja s’arriba més enllà dels tribunals i es va a intentar que totes les escoles aquest model s’acabi, el que s’està pretenent és subvertir una llei aprovada pel Parlament amb un amplíssim consens, i sembrar en el fons una llavor de divisió que el que no serà bo és per al futur de la societat badalonina i catalana. Això és el que volíem amb aquesta moció, per això la vam presentar, si no pot ser declarada non grata doncs que no ho sigui, per a nosaltres ho és, per nosaltres és una entitat no grata perquè no ens enreden amb el nom de convivència i no ens enreden amb el nom de cívica, és una entitat non grata, però si el Ple ha de dir que rebutja l’activitat d’aquesta entitat, nosaltres ens donarem per satisfets. En aquesta matèria som uns radicals defensors del que hem aconseguit entre tots, i jo crec que a més a més fent això, estem al costat del que la majoria, immensa majoria de les famílies de Badalona volen, que és que en aquest tema no sembrem la divisió. SENYOR SAGUÉS: Bé, nosaltres des del primer moment que hem estat a favor de donar suport a una moció en defensa del model d’immersió lingüística a Badalona i a Catalunya en general. Nosaltres no li hem donat cap valor al cas de l’entitat aquesta de la Convivencia Cívica, entenem que es tracta només d’un petit instrument que està fent el servei d’uns interessos absolutament superiors al que pugui representar, no és contra qui hem d’estar. Lògicament rebutgem la seva actuació, però per a nosaltres ens semblava que aquesta moció, a la que nosaltres hi donàvem suport pel que hi ha de fons, a nosaltres el que realment no ens hi mereixia cap importància i ens segueix sense merèixer, són les referència a aquesta entitat. Perquè no hem d’oblidar, no hem d’oblidar ve per instàncies superiors, aquest comportament, aquesta petició que està fent aquesta entitat, la fa perquè

Secretaria General


hi ha unes legislacions del Partit Popular, perquè hi ha unes sentències del Tribunal Constitucional a partir també de demandes del Partit Popular, que estan permetent que això sigui així. I aquesta situació, aquestes demandes que s’estan fomentant des del nostre punt de vista hi ha dos elements a destacar, per una banda la seva impossibilitat d’aplicar-se, si realment això fos així, si tècnicament es demana que en qualsevol escola es pugui demanar això pot generar realment un caos i un increment de despesa brutal. Pot generar també un caos com ja ha començat a passar a altres comunitats de l’estat espanyol com és el País Valencià, on hi pot haver persones que reclamin el mateix pel que fa al català que es parla a valència, i tinguin la mateixa situació. És a dir, que hi pot haver la gestió d’aquesta burda legislació és absolutament complicadíssima, molt difícil d’aplicar, i creiem nosaltres que possiblement sigui inaplicable. Però el més important de tot no és això, el més important de tot és el que significa de trencament del poble català. Aquesta idea que som un sol poble, aquesta idea que som un sol poble que s’ha defensat des de sempre al nostre país, sempre que hem tingut democràcia, i quan l’hem recuperat la darrera vegada després de la dictadura franquista, precisament a les zones on hi havia un percentatge més alt d’immigració que a la resta de l’estat espanyol, la zones amb unes problemàtiques socials i econòmiques més complicades, és en aquestes zones a on va néixer, a on va sortir la força de demanar un ensenyament en català, de qualitat i públic per a tothom. I aquesta idea d’ensenyament de català per a tothom, aquesta idea de la immersió ha fet una labor importantíssima durant molts i molts anys de normalització de la vida a Catalunya. De crear aquest sentiment de poble, aquest sentiment de cohesió que és tan important en qualsevol societat. Això, si va endavant aquesta proposta, aquesta idea que té el Partit Popular de gestionar l’educació, està clar que està perjudicant, en gran manera està fent una discriminació negativa cap a les persones que són castellanoparlants que les està arraconant, els està fent perdre un dret importantíssim com és el de conèixer a la perfecció les dues llengües. SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués, vagi acabant si us plau. SENYOR SAGUÉS: Sí, vaig acabant. Per tant, nosaltres ens posicionem en defensa d’aquest model d’immersió lingüística que ve funcionant a Catalunya, un model que a més a més ha mostrat, per les dades estadístiques, un èxit, no només social com he dit fins ara, sinó també des del punt de vista formatiu, on els alumnes que estudien en immersió lingüística han mostrat uns nivells de català i de castellà equiparables i de vegades superiors al castellà a la resta de l’estat espanyol. Per tant, no hi ha cap motiu objectiu com per poder aplicar això, a no ser que sigui un motiu purament electoralista, purament d’actuació espanyolitzadora, com deia el ministre Wert en el seu dia, que s’havia d’espanyolitzar als nens i nenes catalans, i si aquest és l’objectiu sí que van en la bona direcció, però si l’objectiu és la qualitat i la formació i el bon nivell educatiu i la cohesió social, estan plenament equivocats. SENYOR SERRA: Bé, per no repetir arguments en favor del bé que ha funcionat el model d’èxit d’immersió lingüística a Catalunya durant aquests trenta anys darrers, sí que centrant-nos una mica amb el tema de l’entitat, perquè aquí estem dient si és non grata o no, però més enllà de si ho és o no ho és, jo els explicaré una anècdota de la Convicencia Cívica Catalana. Fa molts anys jo els vaig anar a treure d’un local del PSC, jo i dues o tres persones dirigents del partit, vam haver d’anar un divendres a la tarda a treure’ls del local del PSC de Pau Claris, perquè s’havien tancat allà dintre uns quants de Convivencia Cívia Catalana i s’havien quedat les dues secretàries dins, un divendres a la tarda, estaven tancats allà en protesta de no sé què. Hi vam anar, vam parlar amb ells i vaig estar parlant amb ells, jo els estic parlant almenys de fa vint anys, i els senyor Caja ja estava allà, igual, amb la seva barba, estava igual, clavat, aquest no ha canviat, estava igual que ara. I el que no ha canviat és el pensament però sí que han canviat una cosa, fa vint anys segurament Convivencia Cívica i el senyor Caja estaven més sols que ara. El que ha canviat és que ara aquest discurs, aquest discurs segregador, aquest discurs de castellano té el suport polític del PP, i té el suport polític no només del PP, sinó d’un PP que a més govern a Madrid i que té més influència aquí a Catalunya de la que tenia fa vint anys. I per exemple, una dirigent com la senyora Camacho fa seus els postulats del senyor Caja i de l’entitat i el que fa és dir

Secretaria General


que els seus fills s’escolaritzin en castellà. Per tant, la senyora Camacho és una d’aquests pares i mares que demanen l’escolarització en castellà, i això no és grato o non grato, això és políticament rellevant, i aquí és on anem a parar. Aquí tenen un suport polític de gent políticament rellevant, no són quatre que es van a tancar en un local, ni quatre de Tarragona que és on van començar a fer embolics a no sé quin lloc de Tarragona, no, no, ara hi ha gent políticament rellevant. Jo el que pregunto al govern del PP i al senyor Garcia Albiol és si comparteix també aquest posicionament de la senyora Camacho. Vostè també voldria que els seus fills o filles fossin escolaritzats en castellà com està demanat Convivencia Cívica, i aquest és el tema. Escolti, el PP dóna suport polític a una entitat com aquesta, que l’altre dia, jo no sé si és cert o no és cert perquè diuen que potser no són cinc a Badalona, però que a Badalona hi ha un advocat d’aquest senyor Caja que a més, havia estat un antic dirigent del PP a Badalona, el senyor Escolano, que no sé si encara és militant del PP, però que com a mínim tenia la idea del PP i segurament ara deu estar més escorat a la dreta encara que el PP. Però aquest és el que va pels col·legis dient que es faci i que es dugui a terme que es faci i que es dugui a terme aquesta segregació per llengua. I com a mínim, en un institut de Badalona, sembla que al B7, ja han entrat pares dient que sí, que sí, no sé si són cinc com deia el diari Ara, no em consta, però tampoc és cap com deien alguns representants de la Generalitat l’altre dia, com a mínim un sí al B7 seguir, perquè gent del claustre ho diu i ho reconeix perquè ens hem preocupat de preguntar-ho, en principi. Per tant, això a Badalona ja va que es mou, per què? Doncs perquè tenen un ex dirigent polític amb la ideologia del PP que està fent la viu viu i va intentant convèncer pares perquè ho tirin endavant. Per tant, no és una moció innòcua aquesta, Badalona s’ha convertit en un cert camp experimental del que pot fer aquesta gent de Conviencia Cívica Catalana. Ja no és que siguin non grat o no, que jo això del non grats crec que és una exageració, i per tant, m’és igual que sigui legal o no sigui legal, jo no sóc ningú per dir-li a ningú non grato, no entro en aquesta història, no m’hi veig en assenyalar la gent de grato o non grato, no és aquesta la història. Simplement no hi estic d’acord, i el que es tracta d’aquesta moció és mirar si vostè senyor García, vostè senyor Fernández, que és el regidor d’Eduació, estan d’acord amb la filosofia que hi ha al darrera del que hi ha al darrera de la gent de Conivencia Cívica Catalana o no hi estan d’acord i la voten en contra. Aquest és el tema, vostès estan d’acord amb aquesta segregació a les classes? Estarien d’acord en canviar el model educatiu català dels darrers trena anys? Estarien d’acord en fer-ho? I segons hi hagi aquesta votació avui ho sabrem. I no és tan la Convivencia Cívica, que també, és què fa el PP de Badalona, li dóna suport al senyor Escolano? Li dóna suport al senyor Caja? Li dóna suport a la senyora Camacho? Són el PP de veritat? De vegades diuen que no ho són. Què votaran aquí? SENYOR ALCALDE: Molt bé, Miguel Jurado en nom del govern i després tancaré jo. SENYOR JURADO: Sí, deixi’m que em centri una mica senyor alcalde, perquè aquesta moció des que la vaig conèixer el primer dia ja me l’han canviat tres o quatre vegades i acabo que no sé molt bé el que demana. Primer demanaven non grata i a més instar el govern a no facilitar-li la utilització dels espais pública. Quan vam fer l’informe que això seria prevaricar, llavors ho treuen i la canvien per una altra. Quan fem l’informe del non grato, ara la canvien, quan el té fa ja tres dies, i el canvia per una altra manera. Al final, deixi’m aclarir-me una mica a veure si aclareixo per on li surt la vena al tema. Jo no entraré en el debat del model lingüístic. Jo quan els meus fills van anar a l’escola no em van donar l’oportunitat d’escolaritzar en castellà, aquí es parlava català, els meus fills són catalans, van parlar en català i a casa no hem tingut cap problema en utilitzar els dos idiomes. Per tant, miri vostè, a mi no em van donar aquesta possibilitat. Però jo entenc que si aquesta gent ha aconseguit tenir alguna sentència del Tribunal Superior de Justícia serà perquè tenien raó en alguna cosa, dic jo, perquè sinó no ho haguessin sentenciat els tribunals de Catalunya a favor precisament, d’aquesta opció. Per tant, vostè canvia ara dient, jo entenc que a vostè políticament aquesta entitat no li resulti agradable, a mi n’hi ha d’altres que tampoc em resulten, i no porto al Ple mocions de declarar non gratas i dir que no tenen drets, drets civils que els dóna la constitució, que els reglaments li donen i que vostès van per allà patint. Però vostè canvia la moció, jo no sé el posicionament perquè ara m’he

Secretaria General


quedat desquadrat perquè estava molt clar que no podríem votar aquesta moció i que el president del grup adopti la postura que hagi d’adoptar. Però està clar que el seu posicionament des que va començar al que porta avui, per aquest viatge no calien tantes alforges senyor Falcó, digui’m no m’agrada, vull defensar el model d’immersió lingüística i ho haguéssim tingut clar des del començament, vostè és pitjor que el Guadiana, apareix i desapareix depèn de com li agradi. Ara en tot cas, el president del grup que opti per la votació del Partit Popular. SENYOR FALCÓ: Escolti senyor Jurado, aquesta és una moció que des de la nostra posició minoritària a Badalona, explicitava d’acord al que nosaltres voldríem fer amb aquesta entitat, que és no deixar-li cap local i declarar-la non grata. Això és el que nosaltres voldríem fer, per què? Perquè aquesta entitat ni fomenta la convivència, ni és cívica i m’estalvio el tercer objectiu. Però jo tinc claríssim que aquesta entitat no fomenta que els nens puguin escollir i puguin aprendre el castellà. Aquesta entitat el que vol és que el català desaparegui de les aules, que els qui són castellans de família, d’entorn, de barri etc., el català no el vegin en cap cas i que sota la faula aquesta de la llibertat d’escollir, el català acabi desapareixent d’una bona part de l’àrea metropolitana de Barcelona. Això és el que vol aquesta associació, que connecta intel·lectualment amb la FAES, amb el ministre Wert i amb l’espanyolitzar els nens catalans. Això és el que vol aquesta entitat, això és el que vol, i aleshores té tot l’estat i tot l’aparell de l’estat per anar fent aquelles sentències que li vagin bé. Però resulta que hi ha un poble de Catalunya que té un Estatut, que emana d’una Constitució, que era un pacte que vam fer entre tots en el qual l’estat ens retornava l’autogovern i ens deixava promoure la nostra llengua després de quaranta anys de dictadura, que va permetre que anéssim recuperant terreny en aquesta qüestió. I ara han arribat uns senyors i ha decidit carregar-se això per la via judicial. I de fet, mèrit en tenen, perquè en part ho han pogut aconseguir. Però el que ells hagin pogut aconseguir en un tribunal no pot passar per davant del que ha estat un model d’èxit, un model de cohesió, d’igualtat d’oportunitats, sufragat per una majoria parlamentària immensa, del 80 % dels Diputats del Parlament de Catalunya. Estimat, apreciat per gent de totes les procedències que han vingut a Catalunya a fer d’aquest el seu país. Valorat pels avis que els agrada que els seus néts parlin en català, valorat pels pares que els agrada que els seus nets parlin en català, i sobretot, valorat per molta gent que quan ha arribat als vint anys ha agraït que a l’escola almenys el mestre li parés en català. Perquè hi ha molta gent en aquesta ciutat que diu, jo no hagués entès el català a no ser que el meu mestre em parlava en castellà, si el meu mestre m’hagués parlat en castellà, si els meus pares haguessin caigut en la dinàmica de tu a l’aula dels castellans i els polacs a l’aula dels polacs, que és això el que vol aquesta entitat, hi ha molta gent que es lamentaria de no haver pogut parlar el català. Per tant, aquesta moció és claríssim de rebuig a una entitat que no busca la convivència. I senyor Jurado, jo m’he d’aclarir, i vostè també eh, perquè ha passat del PSOE a Convergència i Unió, de Convergència i Unió al PP i no sabem a on acabarà. No sé qui és el Guadiana aquí com per anar-nos dient a nosaltres si estem despistats o no estem despistats, perquè de despiste el senyor Jurado bastant, pot acabar a Plataforma per Catalunya o al Pacte Constituent, perquè amb el senyor Jurado es pot esperar qualsevol cosa, encara me’n recordo de quan va treure aquella pancarta del “no a la guerra”, se’n recorden de la pancarta del “no a la guerra”, era al partit al qual ara ell presta la seva feina i el seu esforç, però jo me’n recordo de la pancarta del “no a la Guerra” amb el Julio Molina al costat. Bé, però eren altres temps, també me’n recordo de quan estava a Convergència, també me’n recordo, i bé, ho dic perquè m’ha dit, vostè és el Guadiana, vostè no s’aclareix, vostè..., m’ha acusat de moltes coses. Nosaltres hem presentat una moció que en el principi tenia aquesta voluntat, que acabarà, perquè jo vull que s’aprovi i nosaltres volem que s’aprovi i agraïm al PSC i agraïm a Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa el seu posicionament generós en aquesta matèria, els ho agraïm, perquè el primer és aconseguir que això s’aprovi, ara, abans teníem del dret de sostenir davant del Ple quina és la nostra opinió respecte a aquesta entitat que, repeteixo, per a nosaltres, encara que el Ple no ho pugui bé, per a nosaltres és non grata. SENYOR SAGUÉS: Nosaltres deixarem de banda el posicionament i el rebuig a la entitat, i

Secretaria General


deixarem de banda l’evolució política del senyor Jurado, tot i que és interessant. Perquè el que creiem que és important és que hi hagi el màxim suport en aquesta moció, que si és per unanimitat millor, perquè tal com ha quedat en aquests moments no he sentit cap arguments quan ha parlat el senyor Jurado, que impedeixi que es pugui votar a favor d’aquesta moció. Per tant, la podríem aprovar per unanimitat, perquè si hem de fer cas, i abans ho citava el senyor Falcó, de declaracions que ha fet alguna vegada el senyor alcalde, i crec que ho devia fer en nom del seu partit i en nom del seu govern, manifestava que a Badalona no hi havia absolutament cap problema amb el model d’immersió lingüística. Per tant, en aquests moments jo crec que no hi ha d’haver cap problema tampoc, perquè se sumin a aquesta moció tal i com està redactada en aquests moments i la puguem aprovar per unanimitat. Però m’agradaria també fer èmfasi en alguns dels punts que parla aquesta moció, que és demanar que el govern, aquesta moció demana que el govern de la ciutat es posicioni, com és lògic, i faciliti i doni suport a totes aquelles accions que es facin a Badalona en defensa del model lingüístic que tenim a l’escola, i això esperem que s’aprovi, sigui amb els vots o no del Partit Popular, però com que s’aprovarà i el senyor alcalde té voluntat de complir els acords, esperem que ho faci. També diu que s’ha de convocar un consell escolar municipal extraordinari per poder debatre de quina manera la comunitat educativa, el més plural possible i el més representada possible, es posiciona i quines mesures pren en defensa d’aquest model. Esperem també que aquest punt es compleixi a la millor brevetat possible, i ja ens consta que la comunitat educativa de Badalona s’està movent moltíssim al voltant de la idea aquesta de “som escola”, per aglutinar el màxim de sectors i el màxim de gent i persones, pares, mares, professionals etc., al voltant d’aquesta idea de defensa d’un model lingüístic que tan socialment com pedagògicament ha demostrat que funciona. Per tant, estic segur que aprovarem aquesta moció, espero que l’aprovem per unanimitat, però tant si és per unanimitat com si no ho és, el que espero també és que el govern del Partit Popular, almenys per aquesta vegada, compleixi els acords. SENYOR SERRA: Bé, molt breument. Nosaltres està bé que ens donin les gràcies però no com un fet excepcional, sembla que a vegades que sigui un fet excepcional que el PSC voti a favor d’una moció com aquesta, quan des del principi dels temps, des de ja dic, des de fa trenta anys, els Socialistes han estat defensant aquest model que avui és el que funciona a tota Catalunya. No sé si se’n recorden d’aquell eslògan de “Som i serem un sol poble. La llengua no ens dividirà”. Doncs això encara és vàlid avui, i és vàlid avui enfront del que intenten argumentar gent del PP o gen pròxima a ells com aquest de la Convivencia Cívica. A Catalunya la llengua no ens ha de dividir, però és que sí que és cert que molts anys enrere semblava que si no es feia un model educatiu com el que després es va tirar endavant, la llengua ens hagués pogut dividir, perquè aquí si que hi havia en el seu moment, quan la Generalitat va començar a tenir competències, la possibilitat que aquí hi haguessin dues línies, cosa que en el País Basc hi va haver, i el model el País Basc de vegades algú el volia aplicar des d’aquí i amb l’impuls socialista es va acabar de fer un model d’integració, que és el que aquí ara està funcionant. Per tant, és lògic que nosaltres la votem a favor. Però aquí s’ha de veure si el PP de Badalona defensarà als instituts i les escoles de Badalona el model que actualment s’està aplicant, o si es dedicarà a donar suport a propostes estrambòtiques com aquesta de la Convivencia Cívica, per més sentències que diguin, perquè per més sentències que hi hagi aquesta sentència és inaplicable. I per tant, aquest és el problema i s’ha de veure què es fa des d’aquí i què es fa des de la regidoria d’Educació i què es fa, com a dit el senyor Jurado, i què diu el president del grup. Jo li torno a preguntar. Vostè està d’acord amb el posicionament de la senyora Camacho, la seva presidenta del seu partit que diu i vol que els seus fills siguin escolaritzats aquí tal i com diu el senyo Caja i el senyor Escolano a Badalona? SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs escoltin, ja que tenen tantes ganes d’escoltar del president de grup i sent les deu i deu, els explicaré, els explicaré d’una forma molt clara. Miri, el que és evident és que el grup del Partit Popular votarem en contra d’aquesta proposta per una qüestió de formes i també per una qüestió de fons. Al llarg de totes les hores que portem aquí en el debat jo crec que hem discrepat, hi ha hagut moments d’una

Secretaria General


certa tensió, però sempre hem mantingut el debat dins d’un ordre polític. A mi que des del grup Socialista el senyor Serra se m’insti dues vegades a pronunciar-me sobre una decisió privada de la presidenta del Partit Popular de Catalunya com és l’educació del seu fill, home, anem a veure, al igual que els seus fills no són públic els de la presidenta del Partit Popular de Catalunya no són públics... SENYOR SERRA: Qui va sortir als diaris explicant-ho va ser ella, no vaig ser jo. SENYOR ALCALDE: Aleshores, la presidenta del Partit Popular de Catalunya, com vostè, com jo i com tots els que tenim nens tenim l’absoluta llibertat d’escollir el model educatiu que considerem més apropiat per als nostres fills, agradi o no agradi al veí. I al igual que a mi no m’agrada que ningú opini sobre el model educatiu que jo li dono als meus fills, jo no sóc d’opinar sobre el model educatiu que donin tercers, tinguin el càrrec que tinguin. I com jo, senyor Serra, em permetrà que jo no li contesti sobre el que fa o deixa de fer una persona que fa quinze anys que no milita en el Partit Popular de Catalunya, perquè si ens posem a opinar del que opinen exmilitants o fan exmilitants del Partit Socialista, podríem passar una bona estona. Per tant, jo llibertat individual absolutament per tothom, i més si són persones, com és aquest cas, que no formen part de la meva formació política. Mirem una mica en el fons de la qüestió, perquè aquí s’ha plantejat dues vegades que l’alcalde ha dit que a Badalona dóna suport a la política lingüística..., no, jo sempre he deixat molt clar que jo aquest model de política lingüística no m’agrada. Ara, jo sí que he dit i mantinc, que a Badalona a mi no em consta que hi hagi cap conflicte, o com a mínim no m’ho ha traslladat absolutament ningú. I que Badalona, en el barri, per exemple de Sant Roc, o de Llefià, s’ha de fer un esforç perquè els nens aprenguin en català, perquè el català en aquests barris està en minoria, evidentment que sí. Ho he dit sempre i ho mantinc ara. Ara bé, amb la mateixa sinceritat he de dir que probablement les classes de castellà a la Catalunya interior és probable que als nens també se’ls tingui que reforçar, pel mateix motiu a la inversa. Cap membre d’aquests regidors del govern de Badalona, senyor Facló i senyors Socialistes i d’Iniciativa, cap membre, cap membre, repeteixo per tercera vegada, cap membre defensa un model escolar on els nens que facin en català vagin a una classe i on els nens que vulguin estudiar en castellà vagin a una altra, no ho defensem cap, i no ho defensa el Partit Popular. El Partit Popular el que defensa és que a les classes, a les escoles hi hagi un repartiment del que són les assignatures en base a unes proporcions de català i castellà, això sí que ho defensem, i anglès, evidentment. Però segregar nens en català o en castellà, això cap dels regidors del Partit Popular aquí presents ho defensa. El model que a mi m’agradaria, 33 % en català, 33 % en castellà i 33 % en anglès, és el que a mi m’agradaria, i crec que és el que seria millor. I els torna a repetir, probablement, no, probablement no, segur, al barri de Sant Roc o al barri de Llefià, o al barri de la Salut, fa falta més reforç en català que no en castellà. Com a la Catalunya interior probablement fa falta reforçar el que és les assignatures en castellà, probablement. Què és el que farà el govern de Badalona o deixarà de fer? El mateix que portem fent des de fa tres anys, el mateix, exactament el mateix, exactament el mateix. Que és la gestió el millor que podem d’acord amb els recursos que tenim de les escoles de la nostra ciutat, perquè els recordo per si no ho saben, l’Ajuntament de Badalona, com cap ajuntament, no té competències sobre els continguts de les escoles, i a part, les escoles tenen autonomia. Però l’Ajuntament de Badalona no té cap competència per marcar el currículum de les escoles ni com han de fer o deixar de fer. Per tant, seria una intromissió que no acceptaria ningú i els primers que s’exclamarien serien vostès, si diguéssim anem a dir a les escoles com han de donar les assignatures o deixar-les de donar. Per tant, una miqueta de rigor amb aquest debat. Jo els dic amb sinceritat, jo el fet que el 25 %, home el que és lamentable és que s’hagi de fer a través d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però a mi el fet que el 25 % de les classes es facin en castellà no és que em sembli malament, és que em sembla correcte, jo no tinc cap tipus de problema perquè el meu model és 30, 30 i 30, per tant, a mi no em sembla malament. El que sí que crec que tot plegat és lamentable que s’hagi de fer a través d’una sentència perquè aquest tema ve enrevessat des de fa molt de temps. Aleshores, el tema de l’entitat, escolti, a mi hi ha coses de Convivència Cívica Catalana que hi estic més o menys d’acord, altres menys i altres cap, així de clar, com amb

Secretaria General


la majoria d’entitats o amb el meu mateix partit polític. Jo hi ha coses del meu partit polític que no hi estic d’acord, i què passa? No passa absolutament res, no passa absolutament res. Aleshores, declarar, com era la voluntat, no grata, i després que no m’agrada, miri, a mi no m’agraden les activitats que fa l’Assembla Nacional de Catalunya i no per això em dedico a prohibir-los... perquè jo puc pensar que volent trencar España, oi que jo puc pensar que volen trencar Espanya l’Assemblea Nacional de Catalunya? I com que jo vull seguir sent català i espanyol, doncs vull pensar que no m’agraden i els declaro que no m’agraden, doncs no, perquè la pluralitat és que he de respectar que he de respectar aquelles entitats que no m’agraden, com aquelles que els tinc més simpatia. I jo amb sinceritat crec que vostès plantejant aquest debat i presentant aquesta moció per par de Convergència i Unió s’equivoquen, i no ajuda a buscar aquesta normalitat que vostè ha apuntat en algun moment al llarg de la seva intervenció. Per tant, jo crec que el nostre posicionament des d’un punt de vista de forma i de contingut queda molt clar, compartint en part, en poc o en gens el que puguin fer determinades entitats que estan registrades i que per tant tenen drets, però sí que li deixo d’una forma molt clara quin és el nostre posicionament des d’un punt de vista de contingut i de forma. Jo espero d’una vegada per totes que tots plegats, però tots, deixem del tema de la llengua de fer una batalla política. Molt bé, per tant, quedaria aprovada aquesta moció amb els vots a favor de tothom menys el govern de Badalona. Votació de l’esmena “in voce”. L’esmena precedent es va aprovar per majoria absoluta. Vots a favor: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit. Vots en contra: 10, del grup municipal del Partit Popular. Un cop aprovada l’esmena, el títol de la moció així com el seu text van ser aprovats amb el redactat següent: “Moció del grup municipal de Convergència i Unió en defensa del model pedagògic d’immersió lingüística a les escoles de Badalona i de rebuig a l’activitat de l’entitat “Convivència Cívica Catalana. Atès que L’article 40 a.1 del Reglament Orgànic Municipal determina que els grups municipals no poden presentar més de tres mocions en cada sessió del Ple, el grup que subscriu aquesta moció vol deixar constància que el contingut d’aquesta moció el subscriu integrament el grup municipal d’ICV-EUiA i que només qüestions reglamentàries impedeixen que la presentin conjuntament amb el grup de Convergència i Unió. Atès que representants de la organització “Convivencia Cívica Catalana” han anunciat a través dels mitjans de comunicació una campanya “escola per escola” per tal d’impedir-hi la normal aplicació al model d’immersió lingüística aplicat a Catalunya des de fa anys, un model que ha contribuït a la cohesió social del país i garantit amb notable èxit el correcte assoliment de les competències lingüístiques en català i castellà entre els alumnes de les escoles catalanes. Atès que el municipi de Badalona és, per la seva pluralitat social, un exemple de l’èxit en l’aplicació del model d’immersió lingüística avalat per l’Estatut de Catalunya vigent i la Llei d’Educació de Catalunya. Atès que la campanya anunciada per la organització “Convivencia Cívica Catalana” pretén amenaçar la convivència lingüística a les aules de les escoles de la ciutat i crear un conflicte lingüístic on no existeix. Atès que el conjunt de la comunitat educativa de la ciutat ha garantit amb una gran professionalitat que a través dels instruments previstos en el model d’immersió lingüística que combat la organització “Convivencia Cívica Catalana” els alumnes de les escoles badalonines acabin la seva formació acadèmica amb un adequat coneixement de les llengües catalana i castellana, assumint ara com a repte que aquesta elevada competència lingüística també ho sigui en llengua anglesa. Atès que precisament per la pluralitat social de Badalona és clau que el model d’immersió

Secretaria General


lingüística es mantingui com a mecanisme pedagògic a les escoles de la ciutat a fi de garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats entre els alumnes. Ateses aquestes consideracions, l’Ajuntament Ple aprova els següents ACORDS: 1. El Ple de l’Ajuntament de Badalona manifesta el seu suport al model pedagògic aplicat des de fa anys a les escoles de la ciutat d’acord amb la legislació aprovada a Catalunya i recolzada per una àmplia majoria social i política. 2. El Ple de l’Ajuntament expressa el seu rebuig a l’activitat de “Convivència Cívica Catalana”. 3. El Ple de l’Ajuntament de Badalona insta el govern municipal a convocar de manera extraordinària i urgent el Consell Escolar Municipal per a tractar mesures per a reforçar la defensa del model pedagògic d’immersió lingüística a Badalona. 4. El Ple de l’Ajuntament de Badalona insta el govern municipal i el conjunt de la Corporació a posar-se a disposició de la Generalitat de Catalunya per a l’establiment de mesures encaminades a la protecció del model pedagògic aplicat fins ara a la ciutat. 5. El Ple de l’Ajuntament de Badalona transmetrà aquest acord a les direccions i associacions de mares i pares de les escoles de Badalona, a la organització “Convivencia Cívica Catalana”, i al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Votació de la moció. La moció prèvia incorporació de l’esmena es va aprovar per majoria absoluta. Vots a favor: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit. Vots en contra: 10, del grup municipal del Partit Popular. SENYOR ALCALDE: Ara ja anem a la última moció, que és la del dret de l’habitatge per fer front a l’emergència habitacional, que és la que m’ha dit el secretari que era molt llarga, i que podríem resumir amb els punts més importants que hem de traslladar. Aleshores, jo crec que aquesta és una moció que presentem tots, em sembla que ho podem compartir tots i que no fa falta cap més explicació. Estaríem d’acord? Per tant, la votem entre tots i queda aprovada. AP-2014/2816 Moció presentada per tots els grups mu nicipals, pel dret a l'habitatge i per fer front a l'emergència habitacional. L’actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seva llar. La seva traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial. Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a Catalunya s'ha arribat ja a 96.927 execucions hipotecàries i a l'Estat Espanyol a 500.000. Segons l'informe presentat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, només durant l'any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d'habitatge habitual per dia hàbil. Catalunya encapçala tots els rànquings, tant d'execucions hipotecàries com de desnonaments. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013 s'executen 45 llançaments al dia de mitjana. Ens trobem doncs davant d'una situació d'emergència habitacional que constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe Emergència Habitacional en el estado español, elaborat per l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) , aquesta situació es veu agreujada pel fet que Catalunya és un dels països europeus amb més habitatges buits, igual que l'estat espanyol. En el conjunt de l'estat, fins al 13,7% del parc total - 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d'habitatge de

Secretaria General


2011 - i amb un parc social d'habitatge clarament insuficient - menys d'un 2% de l'habitatge existent -. Les administracions locals, infradotades de recursos, són les que reben en primera instància el impacte social d' aquesta situació, en tant que les més properes a la ciutadania. El context descrit i la situació d’emergència en que es troba gran part de la població s'està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d'habitatges als municipis. Una forma d'accés a l'habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recorre-hi. La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d’execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social que segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat, i vulnerant l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans sobre el dret a l'habitatge o l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que en el seu article 26 que fa referència al Dret a l'Habitatge. Gran part d'aquestes entitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners públics. Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius al anomenat "banc dolent", la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social. La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que possibilitin l'accés a l'habitatge de tots aquells ciutadans que se'n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de l'article 47 de la CE o l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que fa referència al Dret així com l'article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (PIDESC). Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals i la manca de recursos públics per fer-hi front, resulta urgent mobilitzar l'habitatge buit en mans de les entitats financeres. Fomentar i garantir la funció social de l'habitatge, desincentivar-ne la utilització anòmala i penalitzar-ne, si s'escau, l'ús antisocial es converteix en un dels pocs mecanismes efectius a l'abast de l'administració per donar resposta a la vulneració del dret. Davant els intents del govern espanyol de buidar de competències les administracions locals, cal que els ajuntaments defensin l'autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de la població. És en aquest context que algunes corporacions, com ara Terrassa, havent esgotat les mesures de foment per facilitar l'ocupació dels pisos buits en poder de les entitats financeres, han iniciat procediments sancionadors. L'article 41 de la Llei 18/2007, del Dret a l'Habitatge de Catalunya (LDHC) estableix com a utilització anòmala d'un habitatge la seva desocupació permanent i injustificada. Així mateix, en el seu punt tercer, disposa que en aquests supòsits l'administració competent haurà d'obrir un expedient administratiu per realitzar els actes d'instrucció necessaris per determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els que haurà de dictar una resolució. L'article 42 del mateix text legislatiu enumera diverses mesures que les administracions han d'adoptar per a evitar la desocupació permanent dels immobles. Tals com: l'aprovació de programes d'inspecció; la facilitació de garanties als propietaris d'immobles buits sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes; el impuls de polítiques de foment de la rehabilitació d'habitatges en mal estat; la possibilitat de cedir els immobles a l'Administració Pública per que els gestioni en règim de lloguer; i l'adopció de mesures de caràcter fiscal, tant de foment com penalitzadores. Alhora, l'article 123.1.h de la LDHC tipifica com a infracció molt greu en matèria de qualitat del parc immobiliari mantenir l'habitatge desocupat un cop l'administració hagi adoptat les

Secretaria General


mesures de foment contemplades al precepte 42. Segons els articles 118.1 i 131 del mateix text normatiu, aquesta actuació pot ser sancionada amb multes de fins a 900.000 euros. Cal destacar que d'acord amb el que estableix l'article 119 de la LDHC, les quantitats obtingudes s'hauran de destinar al finançament de polítiques públiques destinades a garantir el dret a l'habitatge. Finalment, l'article 3 del Codi Civil, estableix que les normes s'han d'interpretar d'acord al context i a la realitat social en què s'apliquen. Un context, caracteritzat per una situació d'emergència habitacional. Per tot això i donats els antecedents descrits, els grups que subscriuen la moció proposen, a instància de la PAH, l’aprovació dels següents acords per part del Ple Municipal: ACORDS: MOCIÓ HABITATGE – ACORDS: Primer.- Manifestar el compromís de l'Ajuntament de Badalona amb els seus ciutadans i en concret amb el problema d'accés a l'habitatge de molts d'ells, per a això s'emprendran les corresponents mesures municipals en funció de la legalitat i competències existents i als efectes que assenyala aquesta declaració, amb l'objectiu de garantir el dret a l'habitatge de la població i fer front a aquesta situació d'emergència habitacional. Segon.- Requerir a la SAREB, entitats financeres i altres grans empreses, perquè a través de l'Oficina Local d'Habitatge proporcionin habitatge social a preus assequibles en el municipi i informin del nombre d'habitatges buits dels quals disposen. Tercer. – En funció dels resultats del punt anterior, elaborar i aprovar programes d'inspecció amb la finalitat de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, començant pels que són propietat d'entitats financeres i altres grans empreses. Quart. - Instruir procediments administratius contradictoris on es determinin, coneguin i comprovin els fets, una vegada detectada la desocupació. Aquests procediments hauran d'acabar amb una resolució que declari si s'està produint una situació de desocupació permanent constitutiva d'una utilització anòmala de l'habitatge, d'acord amb el que estableix l'article 41 de la LDHC. En cas afirmatiu, caldrà requerir al propietari que cessi en la seva actuació en un termini concret, tot informant de les activitats de foment que està duent a terme l'Administració per facilitar-li la finalització d'aquesta situació. Cinquè. – Imposar fins a 3 multes coercitives que poden arribar als 100.000 euros, tal com determina l'article 113.1 de la Llei 18/2007, previ advertiment, si transcorregut el termini fixat no s'ha produït l'ocupació de l'immoble. Sisè.- Iniciar un procediment sancionador per infracció molt greu en cas que es mantingui la desocupació de l'habitatge una vegada esgotat el termini atorgat per corregir la situació, tal com preveu l'article 123.1.h de la LDHC. Setè.- Instar al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest àmbit amb la mateixa finalitat, dins del marc de les seves competències. Vuitè.- Previ requeriment, i una vegada que el departament, entitat o organisme corresponent l'hagi facilitat, el Govern Municipal farà arribar als Grups Municipals i a la resta de representants del Consell Municipal d'Habitatge, la següent informació: A) Nombre d'habitatges buits HPO, titularitat de la Generalitat, en el municipi de Badalona, en règim de lloguer. B) Nombre d'habitatges buits HPO, titularitat de la Generalitat, en el municipi de Badalona, en règim de compra. C) Nombre d'habitatges buits HPO de titularitat municipal o propietat d’ ENGESTUR,S. A. en règim de lloguer. D) Nombre d'habitatges buits HPO de titularitat municipal o propietat d’ ENGESTUR,S. A. en règim de compra. E) Nombre d'habitatges buits en mans de la SAREB en el municipi de Badalona. F) Nombre d'habitatges buits en mans d'entitats bancàries en el municipi. G) Nombre de famílies amb un procediment judicial de desnonament al municipi. H) Nombre de demandants d’habitatge, registrats al municipi, provinents d’un procediment

Secretaria General


d’execució hipotecària. I) Nombre de demandants d’habitatge, registrats al municipi, provinents d’un procediment de desnonament (lloguer). J) Nombre de sol·licitants d’habitatge protegit al municipi. K) Nombre d’ajuts per habitatge sol·licitats al municipi durant l’any 2012. L) Nombre d’ajuts per habitatge sol·licitats al municipi durant l’any 2013. M) Nombre d’ajuts econòmics per l’habitatge (lloguer,etc.) que ha concedit l’Ajuntament durant l’any 2012. N) Nombre d’ajuts econòmics per l’habitatge (lloguer,etc.) que ha concedit l’Ajuntament durant l’any 2013. O) Quantitat económica destinada als ajuts per l’habitatge durant l’any 2012, al municipi. P) Quantitat económica destinada als ajuts per l’habitatge durant l’any 2013, al municipi. Q) En cas que hi hagi un servei de mediació, nombre de casos de desnonaments negociats amb les entitats amb finalitat de reallotjament i nombre de casos resolts favorablement. R) Quantes persones han fet una sol·licitud d’habitatge de lloguer assequible provinent d’un Conveni subscrit entre l’Ajuntament i una Entitat bancària? S) Quantes persones, que compleixen els requisist, hi ha apuntades a la Llista-Registre Única de sol·licitants de l’OLH? T) Quants expedients baremats, del Registre Baremat de Sol·licitants, s’han dirigit als Serveis Socials perquè es fes l’Informe de Valoració Social? U) Quantes propostes de sol·licitants d’habitatges s’han fet arribar, des de la Mesa de Valoració, a les entitats bancàries titulats dels habitatges? V) Quants contractes d’arrendament s’han formalitzat entre els propietaris (entitats bancàries) i els sol·licitants d’habitatges proposats des de la Mesa de Valoració? Nové. Transmetre aquesta declaració perquè en prenguin coneixement i adhesió a les entitats municipalistes, al Parlament de Catalunya, als diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Badalona, al Consell de l'Habitatge de Badalona, a la Federació d’associacions de Veïns de Badalona i a les associacions veïnals del municipi. Votació. La moció precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. AP-2014/2820 Moció presentada pels grups municipals de PSC, CIU i ICV-EUiA, sobre la convivència a Sant Roc. (RETIRADA). 19 Precs i preguntes. SENYOR MAÑAS: Sí, un prec senyor alcalde perquè estem a dia 25 de febrer i per tant, tenim temps suficient per poder esmenar i corregir allò que creiem des del nostre grup que no s’està fent correctament i en aquest cas, li preguem al seu govern i a vostè com alcalde que reconsideri la decisió que sembla ser que s’ha pres, segons ens informen les entitats de què durant el dia de Sant Jordi, durant el 23 d’abril, les entitats tinguin les seves parades i els seus estànds a la Plaça Pompeu Fabra, que es tornarà a tallar Francesc Layret, però que Francesc Layret quedarà com una zona on s’hi faran activitats més comercials i les entitats no hi tindran cabuda. El prec que li fem, això és la informació que ens donen les entitats, per tant, de moment la considero correcta a no ser que vostès em diguin que no és així. Nosaltres li preguem com a grup municipal que es tornin a reunir amb les entitats que participin a Sant Jordi i que les entitats d’aquesta ciutat que volen tenir una paradeta a Sant Jordi estiguin al carrer Francesc Layret, perquè la Plaça Pompeu Fabra quedarà com un espai segurament molt fora del què és l’eix central d’aquesta festa a Badalona, que és la Plaça de la Vila i la fira que hi instal·len els llibreters. SENYOR ALCALDE: Anem a veure, això ja li explicarem, si vol. És una qüestió física, exclusivament, fa dos anys varem optar pel nou model de celebració de Sant Jordi, és una oferta i una proposta que ha tingut molt d’èxit, que cada cop si han anat incorporant més comerços relacionats amb el tema, amb el dia de Sant Jordi, més entitats, sempre hem

Secretaria General


barrejat el que són entitats i comerç relacionat amb Sant Jordi, no es va a vendre pantalons, ni camises si no, el tema de Sant Jordi. No hi ha hagut cap problema, però aquest any ens hem vist doblement desbordats de la gran quantitat de propostes per ser present a la fira, que ens trobat tant des d’un punt de vista comercial, forns, llibreries, el tema de les flors, tot com de les pròpies entitats, s’ha augmentat molt la demanda d’entitats. Aleshores, nosaltres estem limitats per una qüestió de circulació, de només poder tallar des de Martí Pujol fins al BBVA aproximadament al Temple, no podem allargar més per una qüestió de circulació de cotxes. Aleshores com que és impossible perquè no hi cap tothom el que hem marcat com a criteri, és a dir, el que són els comerços propis, les activitats pròpies de Sant Jordi van a Francesc Layret i les entitats, totes les entitats les passem a Pompeu Fabra, perquè és una qüestió que no hi caben, senzillament. Aleshores, com que és una diada més centrada en el tema de flors, llibres, pastisseries etc... no és tant una fira d’entitats, doncs fem aquest nou espai, ubiquem aquest nou espai per una qüestió estrictament física, si trobem alguna altra opció que si és factible no tindríem aquest problema, però s’ha estudiat tot i és el motiu, és el motiu i ja està. Alguna pregunta més, algun prec, no?, si, doncs endavant. SENYOR SAGUÉS: Hi ha pressa en aquell sector, ja en van dos. Tinc un prec, el prec és que els demano al govern en general més respecte democràtic per les obligacions que té el govern cap a la ciutadania i cap als grups municipals, en aquest cas em cenyeixo als grups municipals. Aquí se’ls fan preguntes, se’ls envien escrits, es fan preguntes al Ple, la resposta que es dóna en el Ple és no ho sabem, o no en tenim ganes i ja li contestarem per escrit, doncs bé com a mínim si no es contesta en el Ple, que es compleixi i s’enviï l’escrit. El mes passat vaig fer la pregunta al regidor d’Educació sobre el dia escolar de la no violència i per la pau, i em va contestar d’una manera molt tallant i va dir que ja m’enviaria tota l’explicació per escrit, però ja fa un mes i crec que ha passat tot el temps suficient com per rebre la informació, però vaja, això nomes és un aprenent del senyor alcalde. Al senyor alcalde li vaig demanar per escrit i en el Ple, no recordo quan, a veure si ens podien fer arribar aquell conveni que s’havia, teòricament un protocol d’intencions, conveni, diguem-ne el què vulguem, entre una empresa d’origen xinès i l’Alcaldia i tal, de cara a tot el què parlàvem de la zona del port i les tres xemeneies etc... etc..., no sé els mesos que fa, l’únic que en varem treure en clar, que estava molt clar, és que eren unes empreses que les havia portat Iniciativa a aquí. Això és la resposta que ens varen dir i ens va sorprendre lògicament, però bé, aquesta resposta que varem tenir i esperàvem que se’ns fes arribar aquest conveni, aquest acord, a veure exactament què diu, i a quins compromisos ha arribat el govern del Partit Popular. Senzillament per conèixer-ho i poder-ho valorar, però no ho tenim. Per tant, els prego aquests dos exemples, que ho facin i que s’ho agafin també com a manera de treballar normalitzada que sigui la de respondre els escrits i les peticions que se’ls fan. SENYOR ALCALDE: Doncs miri, li contesto jo les dues coses. Anem a veure, si hi hagués un conveni senyor Sagués, vostè porta més anys que jo a l’Ajuntament, sap que estarien en un registre a Secretaria i que els podria consultar perquè són públics, pels regidors. Per tant, si vostè va al registre municipal i no està el conveni, doncs vol dir que no hi és, així de clar, perquè no hi ha conveni. SENYOR SAGUÉS: Un protocol d’intencions, no. SENYOR ALCALDE: No, de moment no hi ha res. SENYOR SAGUÉS: Que fàcil era dir-me, escolti no en tenim. SENYOR ALCALDE: Però si li estic dient. SENYOR SAGUÉS: Però m’ho diu al cap d’uns quants mesos, també és que... SENYOR ALCALDE: Sempre va bé, més val “tarde que nunca”. SENYOR SAGUÉS: El que és bo es fa esperar, no? SENYOR ALCALDE: Això, la primera qüestió i la segona, sí que li vaig dir senyor Sagués que si volia més detalls, que li podia preguntar als seus companys del Consell Comarcal del Barcelonès, que els representen a vostès, que vostès governen, que són la institució que ens van presentar aquest grup d’inversors. Tercera qüestió que li dic sobre aquest tema, ahir varem tenir Consell d’Administració de Marina Badalona on està representat el seu

Secretaria General


company, el seu Mañas i es va donar una àmplia explicació de com es troba la situació. Per tant, jo crec que queda clar i en relació al que planteja, en relació al regidor d’Esports i d’Educació, jo estic segur que en els propers dies li donarà resposta. SENYOR SAGUÉS: Bé, em queda la pregunta. La pregunta és ara fa pocs dies hem sentit i hem vist declaracions, informacions del govern en referència al servei d’atenció integral a la dona, on es donaven una sèrie de xifres, estadístiques de persones ateses al llarg de l’any passat, etc... Nosaltres ens consta que des del mes de gener cap aquí o podríem dir-ho d’una altra manera, que el mes de desembre va acabar l’acord que hi havia amb uns professionals de la psicologia per fer l’atenció psicològica i ens consta que ha acabat i no ens consta que des de gener cap aquí s’hagi substituït per algun altre servei, o que s’hagi cobert aquest servei d’alguna altra manera, amb algun altre acord o conveni, contractació, etc... etc... La pregunta és realment estem aquests mesos sense cobrir l’assistència psicològica la dona maltractada o s’ha cobert ja d’alguna manera i si no s’ha cobert que esperen perquè realment estan deixant en fals una cosa que crec que encara és una competència pròpia, diria, encara. SENYOR ALCALDE: Li contesta el regidor. SENYOR JURADO: L’únic que es va fer va ser en el mes de desembre rescindir el servei de l’empresa que portava quatre o cinc anys sense concurs fent aquest servei, treure el concurs públic, s’hi van presentar 5 empreses i ja està treballant la que ofereix les millors condicions econòmiques i de prestació de serveis. Per tant, el SAIF té psicòloga i està fent les funcions que li toca com gabinet psicològic. SENYOR SAGUÉS: Des del gener. SENYOR JURADO: No, han estat uns 15 o 20 dies que no tenien psicòloga, que és el temps que... el contracte i a partir d’aquest moment, efectivament, la nova empresa ja està treballant, concretament la pot anar a visitar demà, que crec que li toca treballar, amb més prestació d’horari i amb menys quantitat de diners-hora que es pagava fins ara. SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs si no hi ha res més, bona nit. Final. La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint-i-dues hores i trenta-quatre minuts, de la qual com secretari general, dono fe. Vist i Plau Xavier Garcia Albiol Juan Ignacio Soto Valle ALCALDE SECRETARI GENERAL

secretaria general Òrgan: sessiÓ: ordinÀria data: hora · 2014-03-20 · atès que la cultura...

Documents