rom issn: 0212-8195 depósito legal: v. 1556-1978 impressió / … · 2011. 8. 5. · blanca (...

9
I. DISPOSICIONS GENERALS 1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 115/2005, de 17 de juny, del Consell de la Gene- ralitat de declaració del Parc Natural de les gorges del Cabriol. [2005/X7213] El riu Cabriol i les gorges del Cabriol són, sens dubte, la fita flu- vial i geològica més característica del territori valencià, en la qual conflueixen importants valors naturals, paisatgístics i culturals. Aquests interessos han sigut recollits en el Decret 24/2005, de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de les gorges del Cabriol, que en el seu inici va enfocar el valor principal de l’espai natural únicament sobre les gorges del Cabriol perquè representen el símbol paisatgístic i natural per excel·lència de tot l’àmbit del parc natural. No obstant això, s’ha considerat necessari, per la seua influència sobre el riu i sobre l’àmbit natural que conforma la xarxa hídrica d’aquest, incloure una extensa zona, que comprén els principals barrancs i rambles del marge valen- cià que conflueixen en el riu Cabriol. Les gorges del Cabriol, localitzades a l’oest de la província de València, són el resultat geomorfològic que el riu amb el mateix nom ha llaurat durant segles sobre el massís rocós format per estrats cal- caris i dolomítics. Aquests mateixos materials apareixen també en les denominades agulles però, a causa de la diferent disposició, adqui- reixen un relleu distint i molt característic. Aquest paratge, que té el riu Cabriol com a eix vertebrador, forma límit natural entre Castella la Manxa i València. Es tracta d’una zona de gran interés pel fet que està poc transformada per l’acció de l’home i per la presència d’aigua de gran qualitat. Gràcies a aquestes carac- terístiques s’han mantingut ecosistemes que alberguen espècies de flora i fauna de gran interés biològic. Aquest espai conté un mosaic de diferents ecosistemes com són els riparis, rocams i matolls, amb un alt valor ambiental i molt rics en espècies singulars. La presència continuada d’aigua, com a recurs natural, sempre porta associada l’aprofitament per part de l’home al llarg de la seua història. En diferents punts del llit del Cabriol, principal afluent del riu Xúquer, es localitzen nombrosos vestigis de l’arquitectura fluvial de diferents èpoques. Entre aquesta arquitectura, que comprén períodes des dels romans fins a obres d’enginyeria moderna, cal destacar el pont de Vadocañas, construcció del segle XVI assentada sobre una base romana. Altres infraestructures hidràuliques d’importància en aquest paratge són la sénia els Basilios, la presa de Contreras i l’aban- I. DISPOSICIONES GENERALES 1. PRESIDENCIA Y CONSELLERIAS DE LA GENERALITAT VALENCIANA Conselleria de Territorio y Vivienda DECRETO 115/2005, de 17 de junio, del Consell de la Generalitat, de declaración del Parque Natural de las Hoces del Cabriel. [2005/X7213] El río Cabriel y las Hoces del Cabriel son, sin duda, el hito fluvial y geológico más característico del territorio valenciano, en el cual confluyen importantes valores naturales, paisajísticos y culturales. Estos intereses han sido recogidos en el Decreto 24/2005, de 4 de febrero, del Consell de la Generalitat, por el que se aprobó el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de las Hoces del Cabriel, que en su inicio enfocó el valor principal del espacio natural únicamente sobre las Hoces del Cabriel por representar el símbolo paisajístico y natural por excelencia de todo el ámbito del Parque Natural. No obs- tante, se ha considerado necesario, por su influencia sobre el río y sobre el ámbito natural que conforma la red hídrica del mismo, incluir una extensa zona, la cual abarca los principales barrancos y ramblas de la margen valenciana que confluyen en el río Cabriel. Las Hoces del Cabriel, localizadas al oeste de la Provincia de Valencia, son el resultado geomorfológico que el río con el mismo nombre ha ido labrando durante siglos sobre el macizo rocoso for- mado por estratos calizos y dolomíticos. Estos mismos materiales aparecen también en los denominados Cuchillos, pero debido a su diferente disposición adquiere un relieve distinto y muy característi- co. Este paraje, que tiene el río Cabriel como eje vertebrador, forma límite natural entre Castilla la Mancha y Valencia. Se trata de una zona de gran interés, debido a que está poco transformada por la acción del hombre y por la presencia de agua de gran calidad. Gracias a estas características se han mantenido ecosistemas que albergan especies de flora y fauna de gran interés biológico. Este espacio con- tiene un mosaico de diferentes ecosistemas como son los riparios, roquedos y matorrales, con un alto valor ambiental y muy ricos en especies singulares. La presencia continuada de agua, como recurso natural, siempre lleva asociado el aprovechamiento por parte del hombre a lo largo de su historia. En diferentes puntos del cauce del Cabriel, principal afluen- te del río Júcar, se localizan numerosos vestigios de la arquitectura flu- vial de diferentes épocas. Entre esta arquitectura, que comprende periodos desde los romanos hasta obras de ingeniería moderna, cabe destacar el puente de Vadocañas, construcción del siglo XVI asenta- do sobre una base romana. Otras infraestructuras hidráulicas de impor- tancia en este paraje son la noria los Basilios, la presa de Contreras y 22490 22 06 2005 DOGV - Núm. 5.033 Exemplar solt (per fascicle): 0,40 € Subscripció anual en paper: 145,17 € Subscripció anual microfitxa: 246,18 € Subscripció anual en CD-ROM: 32,08 € ISSN: 0212-8195 Dipòsit legal: V. 1556-1978 Ejemplar suelto (cada fascículo): 0,40 € Subscripción anual en papel: 145,17 € Subscripción anual microfichas: 246,18 € Subscripción anual en CD-ROM: 32,08 € ISSN: 0212-8195 Depósito legal: V. 1556-1978 www. pre.gva.es/dogv Edició i administració / Edición y administración: Àrea de Publicacions Batlia, 1, 46003 València Subscripcions / Subscripciones 96 386 34 11 · Anuncis / Anuncios 96 386 34 41 · Producció / Producción 96 386 34 18 Venda d’exemplars solts / Venta de ejemplares sueltos: Llibreria Llig València 96 386 61 70 — Llibreria Llig Castelló de la Plana 964 35 82 70 Impressió / Impresión: T.G. RIPOLL, SA - Pol. Ind. Fuente del Jarro, Paterna (València)

Upload: others

Post on 16-Aug-2020

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: ROM ISSN: 0212-8195 Depósito legal: V. 1556-1978 Impressió / … · 2011. 8. 5. · blanca ( Hieraetus fasciatus ), l àguila reial (Aquila chrysaetos ) i el mussol banyut ( Asio

I. DISPOSICIONS GENERALS

1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Conselleria de Territori i Habitatge

DECRET 115/2005, de 17 de juny, del Consell de la Gene-ralitat de declaració del Parc Natural de les gorges delCabriol. [2005/X7213]

El riu Cabriol i les gorges del Cabriol són, sens dubte, la fita flu-vial i geològica més característica del territori valencià, en la qualconflueixen importants valors naturals, paisatgístics i culturals. Aquestsinteressos han sigut recollits en el Decret 24/2005, de 4 de febrer, delConsell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Pla d’Ordenaciódels Recursos Naturals de les gorges del Cabriol, que en el seu iniciva enfocar el valor principal de l’espai natural únicament sobre lesgorges del Cabriol perquè representen el símbol paisatgístic i naturalper excel·lència de tot l’àmbit del parc natural. No obstant això, s’haconsiderat necessari, per la seua influència sobre el riu i sobre l’àmbitnatural que conforma la xarxa hídrica d’aquest, incloure una extensazona, que comprén els principals barrancs i rambles del marge valen-cià que conflueixen en el riu Cabriol.

Les gorges del Cabriol, localitzades a l’oest de la província deValència, són el resultat geomorfològic que el riu amb el mateix nomha llaurat durant segles sobre el massís rocós format per estrats cal-caris i dolomítics. Aquests mateixos materials apareixen també enles denominades agulles però, a causa de la diferent disposició, adqui-reixen un relleu distint i molt característic.

Aquest paratge, que té el riu Cabriol com a eix vertebrador, formalímit natural entre Castella la Manxa i València. Es tracta d’una zonade gran interés pel fet que està poc transformada per l’acció de l’homei per la presència d’aigua de gran qualitat. Gràcies a aquestes carac-terístiques s’han mantingut ecosistemes que alberguen espècies deflora i fauna de gran interés biològic. Aquest espai conté un mosaicde diferents ecosistemes com són els riparis, rocams i matolls, amb unalt valor ambiental i molt rics en espècies singulars.

La presència continuada d’aigua, com a recurs natural, sempreporta associada l’aprofitament per part de l’home al llarg de la seuahistòria. En diferents punts del llit del Cabriol, principal afluent del riuXúquer, es localitzen nombrosos vestigis de l’arquitectura fluvial dediferents èpoques. Entre aquesta arquitectura, que comprén períodesdes dels romans fins a obres d’enginyeria moderna, cal destacar elpont de Vadocañas, construcció del segle XVI assentada sobre unabase romana. Altres infraestructures hidràuliques d’importància enaquest paratge són la sénia els Basilios, la presa de Contreras i l’aban-

I. DISPOSICIONES GENERALES

1. PRESIDENCIA Y CONSELLERIAS DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Conselleria de Territorio y Vivienda

DECRETO 115/2005, de 17 de junio, del Consell de laGeneralitat, de declaración del Parque Natural de lasHoces del Cabriel. [2005/X7213]

El río Cabriel y las Hoces del Cabriel son, sin duda, el hito fluvialy geológico más característico del territorio valenciano, en el cualconfluyen importantes valores naturales, paisajísticos y culturales.Estos intereses han sido recogidos en el Decreto 24/2005, de 4 defebrero, del Consell de la Generalitat, por el que se aprobó el Plan deOrdenación de los Recursos Naturales de las Hoces del Cabriel, queen su inicio enfocó el valor principal del espacio natural únicamentesobre las Hoces del Cabriel por representar el símbolo paisajístico ynatural por excelencia de todo el ámbito del Parque Natural. No obs-tante, se ha considerado necesario, por su influencia sobre el río ysobre el ámbito natural que conforma la red hídrica del mismo, incluiruna extensa zona, la cual abarca los principales barrancos y ramblasde la margen valenciana que confluyen en el río Cabriel.

Las Hoces del Cabriel, localizadas al oeste de la Provincia deValencia, son el resultado geomorfológico que el río con el mismonombre ha ido labrando durante siglos sobre el macizo rocoso for-mado por estratos calizos y dolomíticos. Estos mismos materialesaparecen también en los denominados Cuchillos, pero debido a sudiferente disposición adquiere un relieve distinto y muy característi-co.

Este paraje, que tiene el río Cabriel como eje vertebrador, formalímite natural entre Castilla la Mancha y Valencia. Se trata de unazona de gran interés, debido a que está poco transformada por laacción del hombre y por la presencia de agua de gran calidad. Graciasa estas características se han mantenido ecosistemas que alberganespecies de flora y fauna de gran interés biológico. Este espacio con-tiene un mosaico de diferentes ecosistemas como son los riparios,roquedos y matorrales, con un alto valor ambiental y muy ricos enespecies singulares.

La presencia continuada de agua, como recurso natural, siemprelleva asociado el aprovechamiento por parte del hombre a lo largo desu historia. En diferentes puntos del cauce del Cabriel, principal afluen-te del río Júcar, se localizan numerosos vestigios de la arquitectura flu-vial de diferentes épocas. Entre esta arquitectura, que comprendeperiodos desde los romanos hasta obras de ingeniería moderna, cabedestacar el puente de Vadocañas, construcción del siglo XVI asenta-do sobre una base romana. Otras infraestructuras hidráulicas de impor-tancia en este paraje son la noria los Basilios, la presa de Contreras y

22490 22 06 2005 DOGV - Núm. 5.033

������������

Exemplar solt (per fascicle): 0,40 €Subscripció anual en paper: 145,17 €Subscripció anual microfitxa: 246,18 €Subscripció anual en CD-ROM: 32,08 €

ISSN: 0212-8195Dipòsit legal: V. 1556-1978

Ejemplar suelto (cada fascículo): 0,40 €Subscripción anual en papel: 145,17 €Subscripción anual microfichas: 246,18 €Subscripción anual en CD-ROM: 32,08 €

ISSN: 0212-8195Depósito legal: V. 1556-1978

www. pre.gva.es/dogvEdició i administració / Edición y administración: Àrea de Publicacions Batlia, 1, 46003 València

Subscripcions / Subscripciones 96 386 34 11 · Anuncis / Anuncios 96 386 34 41 · Producció / Producción 96 386 34 18Venda d’exemplars solts / Venta de ejemplares sueltos: Llibreria Llig València 96 386 61 70 — Llibreria Llig Castelló de la Plana 964 35 82 70

Impressió / Impresión: T.G. RIPOLL, SA - Pol. Ind. Fuente del Jarro, Paterna (València)

Page 2: ROM ISSN: 0212-8195 Depósito legal: V. 1556-1978 Impressió / … · 2011. 8. 5. · blanca ( Hieraetus fasciatus ), l àguila reial (Aquila chrysaetos ) i el mussol banyut ( Asio

donada central del Retorno. Entre altres, l’auge dels nous usos recre-atius i turístics lligats a l’aigua fan al Rio Cabriol un important recursper a millorar el desenvolupament econòmic sostenible de la zona.

Es reconeixen com a activitats tradicionals de la zona els esportsde muntanya i d’aventura, en especial l’escalada clàssica a les agulles,i la marxa i el senderisme a tota la zona, i hauran de ser objecte defoment i ordenació les activitats lligades a aquests esports.

El conjunt de les gorges del Cabriol està qualificat com a llocd’interés geològic de la província de València per les singularitatsgeològiques que presenta, com són les mateixes gorges i les agulles.El riu llaura un profund barranc sobre les calcàries i dolomies del cre-taci superior, i la vall s’eixampla en passar per materials guixencs idetrítics. Aquest barranc, de vessants amb pendents molt pronunciatsi farallons verticals de gran alçada, donen lloc a un paisatge únic, irre-petible i insubstituïble; a aquestes característiques han d’afegir-se lesconsiderables sinuositats del traçat del llit, que conformen un paisat-ge de gran bellesa, únic en el conjunt de terres valencianes. La formaciógeològica d’enorme singularitat denominada Los Cuchillos està ori-ginada per l’erosió de les parts més blanes de la roca, que generad’aquesta manera una espectacular cresta vertical.

Els hàbitats més importants de la zona estan associats a l’ambientfluvial i als penya-segats que els envolten, gorges i agulles, amb unalt valor ambiental. La vall del Cabriol és el bosc de ribera millorconservat de les terres de la Comunitat Valenciana, format per boscosde galeries de xops, salzes i tamarius. Juntament amb aquests boscosd’especial singularitat creixen canyes, joncs i canyissos. Les paretsrocoses que envolten el llit del riu estan cobertes d’un dens bosc depi blanc (Pinus halepensis), amb presència puntual de carrasques(Quercus ilex sub. rotundifolia) i roures valencians (Quercus fagi-nea). El bosc és molt ric en espècies mediterrànies, com són el romer,llentiscle, alborç, boix, savina turífera, etc.

A nivell faunístic, aquest enclavament presenta un interés excep-cional, tant pels hàbitats dels cingles com pels hàbitats associats alriu, ambdós amb nombroses espècies catalogades d’interés. Ací s’agru-pa la representació més notable de rapaces de tota l’àrea central de laComunitat Valenciana. Entre aquestes destaquen l’àguila de panxablanca (Hieraetus fasciatus), l’àguila reial (Aquila chrysaetos) i elmussol banyut (Asio otus). Aquesta densitat d’aus rapaces ha motivatla declaració de les gorges del Cabriol com a ZEPA (Zona d’EspecialProtecció per a les Aus) dins de la xarxa Natura 2000. El riu Cabriolconstitueix, així mateix, una de les millors reserves faunístiques flu-vials de la Comunitat Valenciana, amb referències recents a presèn-cia de la llúdria (Lutra lutra), cranc de riu ibèric (Austropotamobiuspallipes) i poblacions d’una espècie de rellevant interés, la madrilladel Xúquer (Chondrostoma arrigonis), entre moltes altres espèciesno de menor importància.

En la transposició a l’ordenament jurídic autonòmic valencià dela competència exclusiva en espais naturals, segons l’article 31.10 del’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei 11/1994,de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits dela Comunitat Valenciana, recull la figura del parc natural com l’espe-cialment indicada per a la protecció d’espais naturals valuosos deforma compatible amb l’ús sostenible dels recursos naturals en elssectors agrícola, ramader, forestal, extractiu i de serveis, com tambéamb l’execució d’una important funció social en l’estudi, l’ensenya-ment i el gaudi ordenat dels valors ambientals i culturals. Així mateix,aquesta figura jurídica és la idònia com a marc per a una estratègia decontrol dels impactes ambientals i de regeneració dels valors natu-rals i culturals degradats.

Per tot això, consultats mitjançant audiència tots els sectors impli-cats en la declaració d’aquest espai natural i complits els tràmits pro-cedimentals previstos en l’article 49 bis de la Llei de Govern Valen-cià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme ambel Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deli-beració prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 17 dejuny de 2005,

DOGV - Núm. 5.033 22 06 2005 22491

la abandonada central del Retorno. Entre otros, el auge de los nue-vos usos recreativos y turísticos ligados al agua hacen del río Cabrielun importante recurso para mejorar el desarrollo económico sosteni-ble de la zona.

Se reconocen como actividades tradicionales de la zona los depor-tes de montaña y de aventura, en especial la escalada clásica en losCuchillos, la marcha y el senderismo en toda la zona, y deberán serobjeto de fomento y ordenación las actividades ligadas a estos depor-tes.

El conjunto de las Hoces del Cabriel está calificado como lugar deinterés geológico de la Provincia de Valencia por sus singularidadesgeológicas, como son las propias Hoces y los Cuchillos. El río labraun profundo barranco sobre las calizas y dolomías del Cretácico supe-rior, ensanchándose el valle al pasar por materiales yesíferos y detrí-ticos. Este barranco, de laderas con pendientes muy pronunciadas yfarallones verticales de gran altura, da lugar a un paisaje único, irre-petible e insustituible; a estas características deben añadirse las con-siderables sinuosidades del trazado del cauce, que conforman un pai-saje de gran belleza, único en el conjunto de tierras valencianas. Laformación geológica de enorme singularidad denominada los Cuchi-llos está originada por la erosión de las partes más blandas de la roca,generando de este modo una espectacular cresta vertical.

Los hábitats más importantes de la zona están asociados al ambien-te fluvial y a los acantilados que los rodean, Hoces y Cuchillos, conun alto valor ambiental. El valle del Cabriel es el bosque de riberamejor conservado de las tierras de la Comunidad Valenciana, forma-do por bosques de galerías de chopos, sauces y tamarits. Junto a estosbosques de especial singularidad crecen cañas, juncos y carrizo. Lasparedes rocosas que rodean al cauce del río están cubiertas de undenso bosque de pino blanco (Pinus halepensis), con presencia pun-tual de carrascas (Quercus ilex sup. rotundifolia) y robles valencianos(Quercus faginea). El bosque es muy rico en especies mediterráneas,como son el romero, lentisco, madroño, boj, sabina albar, etc.

A nivel faunístico, este enclave presenta un interés excepcional,tanto por los hábitats de los riscos como por los hábitats asociados alrío, ambos con numerosas especies catalogadas de interés. Aquí seagrupa la representación más notable de rapaces de toda el área cen-tral de la Comunidad Valenciana. De entre ellas destacan el águilaperdicera (Hieraetus fasciatus), el águila real (Aquila chrysaetos) y elbúho chico (Asio otus). Esta densidad de aves rapaces ha motivado ladeclaración de las Hoces del Cabriel como ZEPA (Zona de EspecialProtección para las Aves) dentro de la Red Natura 2000. El río Cabrielconstituye, asimismo, una de las mejores reservas faunísticas fluvia-les de la Comunidad Valenciana, con referencias recientes a presen-cia de la nutria de río (Lutra lutra), cangrejo autóctono (Austropota-mobius pallipes) y poblaciones de una especie de relevante interés, lamadrilla del Xúquer (Chondrostoma arrigonis), entre otras muchasespecies no de menor importancia.

En la transposición al ordenamiento jurídico autonómico valen-ciano de la competencia exclusiva en espacios naturales, según elartículo 31.10 del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valen-ciana, la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espa-cios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana, recoge lafigura del Parque Natural como especialmente indicada para la pro-tección de espacios naturales valiosos de forma compatible con eluso sostenible de los recursos naturales en los sectores agrícola, gana-dero, forestal, extractivo y de servicios, así como con la ejecución deuna importante función social en el estudio, la enseñanza y el disfru-te ordenado de los valores ambientales y culturales. Asimismo, estafigura jurídica es idónea como marco para una estrategia de controlde los impactos ambientales y de regeneración de los valores natu-rales y culturales degradados.

Por todo ello, habiéndose consultado mediante audiencia a todoslos sectores implicados en la declaración de este Espacio Natural ycumplidos los trámites procedimentales previstos en el artículo 49bis de la Ley de Gobierno Valenciano, a propuesta del conseller deTerritorio y Vivienda, conforme con el Consejo Jurídico Consultivode la Comunidad Valenciana y previa deliberación del Consell de laGeneralitat, en la reunión del día 17 de junio de 2005,

Page 3: ROM ISSN: 0212-8195 Depósito legal: V. 1556-1978 Impressió / … · 2011. 8. 5. · blanca ( Hieraetus fasciatus ), l àguila reial (Aquila chrysaetos ) i el mussol banyut ( Asio

DECRETE

Article 1. Objecte i fins1. L’objecte d’aquest decret és la declaració del Parc Natural de

les gorges del Cabriol, i s’estableix per a aquest un règim especial deprotecció, d’acord amb el que estableix la Llei 11/1994, de 27 de des-embre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comuni-tat Valenciana.

Aquest règim especial està d’acord amb el marc normatiu i d’orde-nació establit en el Decret 24/2005, de 4 de febrer, del Consell de laGeneralitat, pel qual es va aprovar el Pla d’Ordenació dels RecursosNaturals de les gorges del Cabriol.

2. El règim de protecció que s’aplica al Parc Natural de les gor-ges del Cabriol té les següents finalitats:

a) Protegir i conservar el patrimoni natural de l’entorn del riuCabriol, fomentant la regeneració i la restauració de les àrees o ele-ments més afectats per processos de degradació, i promovent la ges-tió racional dels recursos en el marc d’una estratègia global d’avançcap al desenvolupament sostenible.

b) Protegir i conservar el patrimoni cultural associat a la presèn-cia del riu, amb especial atenció als elements arqueològics, arquitec-tònics i etnològics, i a aquells trets, estructures o béns que resultendel poblament rural del riu en els últims segles.

c) Corregir i minimitzar, en la mesura que siga possible, els impac-tes que l’activitat humana ocasiona, o pot ocasionar, sobre la biodi-versitat i els recursos naturals i culturals del riu Cabriol.

d) Regular específicament els usos, aprofitaments i activitats enrelació amb la conservació activa d’aquests recursos, evitant aque-lles actuacions que resulten perjudicials per als valors de l’entorn delriu Cabriol.

e) Promoure mesures directes per a la conservació, la regeneració,la millora, la difusió i la posada en valor dels elements i conjuntsd’interés natural i cultural.

f) Fomentar i coordinar programes d’actuació en matèria d’úspúblic i privat dels recursos naturals i culturals, incloent l’estudi,l’aprofitament sostenible, la investigació aplicada, l’ensenyament iel gaudi ordenat d’aquests.

g) Potenciar la pràctica dels esports de muntanya i d’aventura, enespecial l’escalada clàssica, la marxa i el senderisme; mantenint els con-tinguts tradicionals d’aquests, que el temps ha demostrat molt res-pectuosos amb la conservació del medi i dels seus valors naturals.

h) Facilitar i fomentar la participació de municipis, propietaris,usuaris i col·lectius socials en la gestió de l’espai protegit i en el dis-seny d’estratègies d’actuació específiques.

i) Promoure la coordinació i la concurrència d’iniciatives entrel’administració autonòmica, les corporacions locals i la iniciativa pri-vada en les matèries relatives a la gestió del parc.

Article 2. Àmbit territorial1. L’àmbit territorial del Parc Natural de les gorges del Cabriol és

el descrit en els annexos I i II d’aquest decret. Aquesta àrea inclou, par-cialment, els termes municipals de Requena, Venta del Moro i Villar-gordo del Cabriol.

2. A l’efecte del que disposa l’article 29 de la Llei 11/1994, de27 de desembre, de la Generalitat, l’àrea d’esmorteïment d’impactesdel Parc Natural de les gorges del Cabriol coincideix amb la catego-ria d’ordenació “zona d’esmorteïment” del vigent Pla d’Ordenaciódels Recursos Naturals de les gorges del Cabriol. La regulació d’usosi activitats vigent en aquesta àrea serà l’especificada en l’esmentatpla per a la “zona d’esmorteïment”.

Article 3. Règim de proteccióEl règim de protecció establit en aquest decret s’estén a tot l’àmbit

territorial del parc natural referit en l’article anterior.

Els usos i aprofitaments del sòl i dels restants recursos naturalsde l’entorn del riu Cabriol, com també les activitats econòmiques isocials que s’hi vinculen, han de realitzar-se d’acord amb les normesi amb les directrius d’ordenació i gestió que conté el Decret 24/2005,

22492 22 06 2005 DOGV - Núm. 5.033

DECRETO

Artículo 1. Objeto y fines1. El objeto de este decreto es la declaración del Parque Natural

de las Hoces del Cabriel, estableciéndose para éste un régimen espe-cial de protección, de acuerdo con lo que establece la Ley 11/1994, de27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidosde la Comunidad Valenciana.

Este régimen especial está de acuerdo con el marco normativo yde ordenación establecido en el Decreto 24/2005, de 4 de febrero, delConsell de la Generalitat, por el que se aprobó el Plan de Ordenaciónde los Recursos Naturales de las Hoces del Cabriel.

2. El régimen de protección que se aplica al Parque Natural delas Hoces del Cabriel tiene las siguientes finalidades:

a) Proteger y conservar el patrimonio natural del entorno del ríoCabriel, fomentando la regeneración y restauración de las áreas o ele-mentos más afectados por procesos de degradación, y promoviendola gestión racional de los recursos en el marco de una estrategia glo-bal de avance hacia el desarrollo sostenible.

b) Proteger y conservar el patrimonio cultural asociado a la pre-sencia del río, con especial atención a los elementos arqueológicos,arquitectónicos y etnológicos, y a aquellos rasgos, estructuras o bien-es que resulten del poblamiento rural del río en los últimos siglos.

c) Corregir y minimizar, en la medida de lo posible, los impactosque la actividad humana ocasiona, o pueda ocasionar, sobre la biodi-versidad y los recursos naturales y culturales del río Cabriel.

d) Regular específicamente los usos, aprovechamientos y activi-dades en relación con la conservación activa de estos recursos, evitandoaquellas actuaciones que resulten perjudiciales para los valores delentorno del río Cabriel.

e) Promover medidas directas para la conservación, regeneración,mejora, difusión y puesta en valor de los elementos y conjuntos deinterés natural y cultural.

f) Fomentar y coordinar programas de actuación en materia deuso público y privado de los recursos naturales y culturales, inclu-yendo el estudio, el aprovechamiento sostenible, la investigación apli-cada, la enseñanza y el disfrute ordenado de los mismos.

g) Potenciar la práctica de los deportes de montaña y de aventu-ra, en especial la escalada clásica, la marcha y el senderismo; man-teniendo los contenidos tradicionales de los mismos, que el tiempo hademostrado muy respetuosos con la conservación del medio y de susvalores naturales.

h) Facilitar y fomentar la participación de municipios, propietarios,usuarios y colectivos sociales en la gestión del espacio protegido yen el diseño de estrategias de actuación específicas.

i) Promover la coordinación y la concurrencia de iniciativas entrela administración Autonómica, las Corporaciones Locales y la ini-ciativa privada en les materias relativas a la gestión del Parque.

Artículo 2. Ámbito territorial1. El ámbito territorial del Parque Natural de las Hoces del Cabriel

es el descrito en los anexos I y II del presente Decreto. Esta área inclu-ye parcialmente los términos municipales de Requena, Venta delMoro y Villargordo del Cabriel.

2. A los efectos de lo dispuesto en el artículo 29 de la Ley 11/1994,de 27 de diciembre, de la Generalitat, el área de amortiguación deimpactos del Parque Natural de las Hoces del Cabriel coincide conla categoría de ordenación “zona de amortiguación” del vigente Plande Ordenación de los Recursos Naturales de las Hoces del Cabriel. Laregulación de usos y actividades vigente en dicha área será la deter-minada en el citado Plan para la “zona de amortiguación”.

Artículo 3. Régimen de protecciónEl régimen de protección establecido en este decreto se extiende

a todo el ámbito territorial del Parque Natural referido en el artículoanterior.

Los usos y aprovechamientos del suelo y de los restantes recursosnaturales del entorno del río Cabriel, así como las actividades eco-nómicas y sociales a ellos vinculadas, deberán realizarse de acuerdocon las normas y con las directrices de ordenación y gestión contenidas

Page 4: ROM ISSN: 0212-8195 Depósito legal: V. 1556-1978 Impressió / … · 2011. 8. 5. · blanca ( Hieraetus fasciatus ), l àguila reial (Aquila chrysaetos ) i el mussol banyut ( Asio

de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual se va aprovar elPla d’Ordenació dels Recursos Naturals de les gorges del Cabriol.

Article 4. Règim de gestióD’acord amb el que estableix l’article 48 de la Llei 11/1994, de 27

de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de laComunitat Valenciana, s’atribueix la gestió del Parc Natural de lesgorges del Cabriol a la conselleria competent en matèria de mediambient, per mitjà de l’òrgan competent en matèria d’espais naturalsprotegits.

Article 5. Pla Rector d’Ús i GestióLa conselleria competent en matèria de medi ambient confeccio-

narà un Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de les gorges delCabriol. Aquest pla, d’acord amb el que estableixen els articles 37 a41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’EspaisNaturals Protegits de la Comunitat Valenciana, constituirà el marcdins del qual s’hauran d’executar les activitats directament relacionadesamb la gestió del parc natural.

El Pla Rector d’Ús i Gestió desenvoluparà les normes generalscontingudes en aquest decret, com també, específicament, les deter-minacions, les directrius i els programes d’actuació definits en elDecret 24/2005, de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel quales va aprovar el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de les gor-ges del Cabriol.

Article 6. Junta Rectora1. Es crea la Junta Rectora del Parc Natural de les gorges del

Cabriol, com a òrgan col·legiat, col·laborador i consultiu de la con-selleria competent en matèria de medi ambient en la gestió del parcnatural. La Junta Rectora té el caràcter d’òrgan consultiu, representatiui canalitzador de la participació i les iniciatives de la propietat, lesdistintes administracions i els col·lectius públics i privats directamentrelacionats amb els objectius del parc, en els àmbits administratiu,econòmic, social i cultural.

2. En particular, la Junta Rectora ha de ser oïda per a l’adopció deles decisions següents:

a) Aprovació del pressupost de gestió del parc natural.b) Aprovació, modificació i revisió dels instruments d’ordenació

del parc natural. c) Aprovació del programa anual de gestió del parc natural.d) Emissió d’aquells informes preceptius sobre plànols, projec-

tes o normes per als quals es preveja expressament la participació del’òrgan col·legiat, com també d’aquells informes que els sol·licitensobre qualsevol aspecte que afecte directament o indirectament l’àmbitdel parc natural.

e) Proposta i, si és el cas, seguiment d’actuacions i iniciatives quetendeixen a la consecució dels fins del parc natural, incloent els dedifusió i informació dels valors de l’espai natural protegit, com tambéde formació i educació ambiental.

f) Aprovació d’una memòria anual d’activitats i resultats, propo-sant les mesures necessàries per a millorar la gestió.

3. President nat de la Junta Rectora:D’acord amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell

de la Generalitat, pel qual es modifica la composició de les JuntesRectores dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, el consellercompetent en matèria de medi ambient serà president nat de la JuntaRectora. Quan assistisca a les reunions exercirà la presidència de la ses-sió amb veu i vot, fins i tot diriment, i tindrà tots els drets i les obli-gacions que puguen correspondre a qualsevol membre de la Junta.

4. President de la Junta Rectora:a) El president de la Junta Rectora serà nomenat pel Consell de la

Generalitat, a proposta del conseller competent en matèria de mediambient, i aquest nomenament podrà recaure en un membre de lamateixa Junta.

b) En absència del president nat, les funcions d’aquest durant lessessions, inclòs el caràcter diriment del vot, són assumides pel presi-dent.

DOGV - Núm. 5.033 22 06 2005 22493

en el Decreto 24/2005, de 4 de febrero, del Consell de la Generalitat,por el que se aprobó el Plan de Ordenación de los Recursos Natura-les de las Hoces del Cabriel.

Artículo 4. Régimen de gestiónDe acuerdo con lo que se establece en el artículo 48 de la Ley

11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Natura-les Protegidos de la Comunidad Valenciana, se atribuye la gestióndel Parque Natural de las Hoces del Cabriel a la Conselleria compe-tente en materia de medio ambiente, por medio del órgano compe-tente en materia de espacios naturales protegidos.

Artículo 5. Plan Rector de Uso y GestiónLa Conselleria competente en materia de medio ambiente con-

feccionará un Plan Rector de Uso y Gestión del Parque Natural delas Hoces del Cabriel. Dicho Plan, de acuerdo con lo establecido enlos artículos 37 a 41 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de laGeneralitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valen-ciana, constituirá el marco dentro del que se ejecutarán las activida-des directamente relacionadas con la gestión del Parque Natural.

El Plan Rector de Uso y Gestión desarrollará las normas genera-les contenidas en este decreto, así como, específicamente, las deter-minaciones, directrices y programas de actuación definidos en elDecreto 24/2005, de 4 de febrero, del Consell de la Generalitat, porel que se aprobó el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales delas Hoces del Cabriel.

Artículo 6. Junta Rectora1. Se crea la Junta Rectora del Parque Natural de las Hoces del

Cabriel, como órgano colegiado, colaborador y consultivo de la Con-selleria competente sobre medio ambiente en la gestión del ParqueNatural. La Junta Rectora tiene el carácter de órgano consultivo, repre-sentativo y canalizador de la participación y las iniciativas de la pro-piedad, las distintas Administraciones y los colectivos públicos y pri-vados directamente relacionados con los objetivos del Parque, en losámbitos administrativo, económico, social y cultural.

2. En particular, la Junta Rectora deberá ser oída para la adop-ción de las siguientes decisiones:

a) Aprobación del presupuesto de gestión del Parque Natural.b) Aprobación, modificación y revisión de los instrumentos de

ordenación del Parque Natural. c) Aprobación del programa anual de gestión del Parque Natural.d) Emisión de aquellos informes preceptivos sobre planos, pro-

yectos o normas para los que se prevea expresamente la participa-ción del órgano colegiado, así como de aquellos informes que le seansolicitados sobre cualquier aspecto que afecte directa o indirecta-mente al ámbito del Parque Natural.

e) Propuesta y, si es el caso, seguimiento de actuaciones e inicia-tivas tendentes a la consecución de los fines del Parque Natural, inclu-yendo los de difusión e información de los valores del espacio natu-ral protegido, así como de formación y educación ambiental.

f) Aprobación de una memoria anual de actividades y resultados,proponiendo las medidas necesarias para mejorar la gestión.

3. Presidente Nato de la Junta Rectora:De conformidad con el Decreto 264/2004, de 3 de diciembre, del

Consell de la Generalitat, por el que se modifica la composición de lasJuntas Rectoras de los Parques Naturales de la Comunidad Valen-ciana, el conseller competente en materia de medio ambiente seráPresidente Nato de la Junta Rectora. Cuando asista a sus reunionesostentará la Presidencia de la sesión con voz y voto, incluso dirimente,teniendo todos los derechos y obligaciones que puedan correspondera cualquier miembro de la Junta.

4. Presidente de la Junta Rectora:a) El Presidente de la Junta Rectora será nombrado por el Consell

de la Generalitat, a propuesta del conseller competente en materia demedio ambiente, pudiendo recaer dicho nombramiento en un miem-bro de la misma Junta.

b) En ausencia del Presidente Nato, las funciones de éste duran-te las sesiones, incluido el carácter dirimente de su voto, serán asumidaspor el Presidente.

Page 5: ROM ISSN: 0212-8195 Depósito legal: V. 1556-1978 Impressió / … · 2011. 8. 5. · blanca ( Hieraetus fasciatus ), l àguila reial (Aquila chrysaetos ) i el mussol banyut ( Asio

5. La Junta Rectora del Parc Natural de les gorges del Cabriol escompondrà dels membres següents:

a) El conseller competent en matèria de medi ambient, en la seuacondicció de presdient nat de la Junta Rectora.

b) El president de la Junta Rectora. c) El director conservador del parc natural, que actuarà com a

secretari. d) Un representant de la Conselleria de Territori i Habitatge.e) Un representant de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.

f) Un representant de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Ali-mentació.

g) Un representant de la Conselleria d’Infraestructures i Trans-port.

h) Un representant de la Conselleria de Justícia i AdministracionsPúbliques.

i) Un representant de la Conselleria de Turisme.j) Un representant de la Diputació Provincial de València.k) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.l) Un representant de cadascun dels Ajuntaments de Requena,

Venta del Moro i Villargordo del Cabriol, designats pels plens res-pectius.

m) Un representant del grup d’acció local Tierras del Interior,designat per aquesta entitat.

n) Un representant de les universitats de la Comunitat Valencia-na, designat per la universitat que corresponga. La conselleria com-petent en medi ambient establirà un torn bianual de representaciód’aquestes entitats acadèmiques.

o) Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les societatsde caçadors dels municipis del parc natural, elegit per aquestes enti-tats de comú.

p) Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les entitats deconservació de la naturalesa dels municipis del parc natural, elegitper aquestes entitats de comú acord.

q) Un representant de la Federació d’esports de muntanya i esca-lada de la Comunitat Valenciana, elegit per aquesta entitat.

r) Un representant de les empreses relacionades amb l’aprofitamentturístic del medi natural, en l’àmbit territorial de l’espai protegit, ele-git per les associacions empresarials especialitzades que operen enla zona, de comú acord..

s) Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les entitats dedefensa del patrimoni cultural que efectuen activitats en la zona, ele-git per les dites entitats de comú acord.

t) Cinc representants d’associacions de propietaris de terrenys odrets forestals, agrícoles o ramaders amb interessos en el parc natu-ral, elegits per aquestes entitats de comú acord.

u) Dos representants de les associacions d’agricultors que ope-ren en els municipis afectats territorialment pel parc natural, elegits peraquestes entitats de comú acord.

6. La durada del mandat de les persones que tinguen la represen-tació dels organismes i entitats indicats en les lletres l) a r) de l’apar-tat 5 anterior serà establerta pel respectius organismes i entitats.

7. Per al correcte compliment de les comeses de la Junta Recto-ra, podran constituir-se en el si d’aquesta les comissions que siguennecessàries. Amb caràcter permanent o temporal, i per delegacióexpressa de la Junta, a la qual hauran de donar compte de les seues acti-vitats, les comissions podran exercir funcions d’informe, proposta,assessorament i seguiment d’àmbits concrets de la gestió del parcnatural.

8. El funcionament intern de la Junta Rectora es regirà per unreglament de funcionament que aprovarà la mateixa Junta, la pro-posta del qual la redactarà el secretari.

Article 7. Director conservador del parc natural1. El conseller competent en matèria de madi ambient, per a una

adequada administració i gestió de l’espai protegit, designarà un direc-tor conservador del Parc Natural de les gorges del Cabriol.

22494 22 06 2005 DOGV - Núm. 5.033

5. La Junta Rectora del Parque Natural de las Hoces del Cabrielse compondrá de los siguientes miembros:

a) El conseller competente en materia de medio ambiente, en sucondición de Presidente Nato de la Junta Rectora.

b) El Presidente de la Junta Rectora. c) El director-conservador del Parque Natural, que actuará como

Secretario. d) Un representante de la Conselleria de Territorio y Vivienda.e) Un representante de la Conselleria de Cultura, Educación y

Deporte.f) Un representante de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Ali-

mentación.g) Un representante de la Conselleria de Infraestructuras y Trans-

porte.h) Un representante de la Conselleria de Justicia y Administra-

ciones Públicas.i) Un representante de la Conselleria de Turismo.j) Un representante de la Diputación Provincial de Valencia.k) Un representante de la Confederación Hidrográfica del Júcar.l) Un representante de cada uno de los Ayuntamientos de Reque-

na, Venta del Moro y Villargordo del Cabriel, designados por los res-pectivos Plenos.

m) Un representante del grupo de acción local Tierras del Inte-rior, designado por esta entidad.

n) Un representante de las Universidades de la Comunidad Valen-ciana, designado por la Universidad que corresponda. La Conselleriacompetente sobre medio ambiente establecerá un turno bianual derepresentación de dichas entidades académicas.

o) Un representante, con carácter rotatorio bianual, de las socie-dades de cazadores de los municipios del Parque Natural, elegido pordichas sociedades de común acuerdo entre ellas.

p) Un representante, con carácter rotatorio bianual, de las entida-des de conservación de la naturaleza de los municipios del ParqueNatural, elegido por dichas entidades de común acuerdo entre ellas.

q) Un representante de la Federación de Deportes de Montaña yEscalada de la Comunidad Valenciana, elegido por dicha entidad.

r) Un representante de las empresas relacionadas con el aprove-chamiento turístico del medio natural en el ámbito territorial del espa-cio protegido, elegido por las asociaciones empresariales especializadasque operan en la zona, de común acuerdo entre ellas.

s) Un representante, con carácter rotatorio bianual, de las entida-des de defensa del patrimonio cultural que desarrollan actividades enla zona, elegido por dichas entidades de común acuerdo entre ellas.

t) Cinco representantes de asociaciones de propietarios de terre-nos o derechos forestales, agrícolas o ganaderos con intereses en el Par-que Natural, elegidos por dichas entidades de común acuerdo entreellas.

u) Dos representantes de las asociaciones de agricultores que ope-ran en los municipios afectados territorialmente por el Parque Natu-ral, elegidos por dichas entidades de común acuerdo entre ellas.

6. La duración del mandato de las personas que ostenten la repre-sentación de los organismos y entidades relacionados en las letras l)a r) del anterior apartado 5 será establecida por los respectivos orga-nismos y entidades.

7. Para el correcto cumplimiento de los cometidos de la JuntaRectora, podrán constituirse en el seno de la misma las Comisiones quefueran necesarias. Con carácter permanente o temporal, y por dele-gación expresa de la Junta, a la que darán cuenta de sus actividades,las Comisiones podrán ejercer funciones de informe, propuesta, ase-soramiento y seguimiento de ámbitos concretos de la gestión del Par-que Natural.

8. El funcionamiento interno de la Junta Rectora se regirá por unreglamento de funcionamiento que aprobará la misma Junta, cuyapropuesta será redactada por el Secretario.

Artículo 7. Director-conservador del Parque Natural1. El conseller competente en materia de medio ambiente, para

una adecuada administración y gestión del espacio protegido, desig-nará un director-conservador del Parque Natural de las Hoces delCabriel.

Page 6: ROM ISSN: 0212-8195 Depósito legal: V. 1556-1978 Impressió / … · 2011. 8. 5. · blanca ( Hieraetus fasciatus ), l àguila reial (Aquila chrysaetos ) i el mussol banyut ( Asio

2. El director conservador, el qual dependrà de l’òrgan compe-tent en matèria d’espais naturals protegits, exercirà les funcionssegüents:

a) Adoptar les decisions relatives a la gestió del parc natural queno hagen sigut expressament reservades a altres òrgans, incloses totesaquelles que deriven del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals deles gorges del Cabriol i aquelles que s’establisquen en el Pla Rectord’Ús i Gestió que es formule per al parc.

b) Exercir la direcció tècnica i la coordinació del personal assig-nat al parc natural, com també de les seues instal·lacions i equipa-ments, per al funcionament de l’espai.

c) Elaborar la proposta de pressupostos, la proposta de programade gestió i la proposta de memòria anual d’activitats.

d) Exercir la representació ordinària del parc natural davant delscol·lectius ciutadans i les entitats públiques i privades rellevants al’efecte d’assegurar la participació pública en la gestió de l’espai,com també davant de les instàncies tècniques, científiques i de coor-dinació i cooperació administrativa que corresponguen.

e) Emetre els informes exigits per la legislació o els instrumentsd’ordenació del parc.

f) Emetre els informes que sol·licite la conselleria competent enmatèria de medi ambient en aquells procediments promoguts perl’administració o particulars que afecten el parc natural.

Article 8. Finançament del parc natural1. El Consell de la Generalitat, a fi d’atendre les despeses gene-

rals de funcionament del parc natural i les inversions necessàries enaquest, habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici d’eventualsaportacions materials d’altres entitats públiques o privades interes-sades a col·laborar amb la conselleria competent en matèria de mediambient en la gestió de l’espai protegit.

2. A fi de promoure i canalitzar les aportacions dirigides a la con-secució dels objectius del parc i a la conservació i difusió dels seusvalors, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot pro-moure la constitució d’un organisme de foment, amb la forma legalque es considere més oportuna, i amb la participació de totes les ins-tàncies públiques i privades interessades.

Article 9. Règim d’infraccions i sancionsEl règim sancionador en l’àmbit del Parc Natural de les gorges

del Cabriol serà l’establit pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de laComunitat Valenciana.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Execució i desenvolupamentEs faculta el conseller competent en matèria de medi ambient per-

què, en l’àmbit de les seues competències, dicte les disposicions neces-sàries per a l’execució i el desenvolupament d’aquest decret.

Segona. Pla Rector d’Ús i GestióD’acord amb l’article 41.4 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre,

de la Generalitat, el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de lesgorges del Cabriol s’aprovarà en el termini màxim de dos anys des del’entrada en vigor d’aquest decret.

Tercera. Entrada en vigorAquest decret entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el

Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 17 de juny de 2005

El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Territori i Habitatge,RAFAEL BLASCO CASTANY

DOGV - Núm. 5.033 22 06 2005 22495

2. El director-conservador, que dependerá del órgano competen-te en espacios naturales protegidos, desempeñará las siguientes fun-ciones:

a) Adoptar las decisiones relativas a la gestión del Parque Natu-ral que no hayan sido expresamente reservadas a otros órganos, inclui-das todas aquellas que deriven del Plan de Ordenación de los Recur-sos Naturales de las Hoces del Cabriel y aquellas que se establezcanen el Plan Rector de Uso y Gestión que se formule para el Parque.

b) Ostentar la dirección técnica y la coordinación del personalasignado al Parque Natural, como también de sus instalaciones y equi-pamientos, para el funcionamiento del espacio.

c) Elaborar la propuesta de presupuestos, la propuesta de progra-ma de gestión y la propuesta de memoria anual de actividades.

d) Ostentar la representación ordinaria del Parque Natural antelos colectivos ciudadanos y las entidades públicas y privadas rele-vantes a efectos de asegurar la participación pública en la gestión delespacio, así como ante las instancias técnicas, científicas y de coor-dinación y cooperación administrativa que correspondan.

e) Emitir los informes exigidos por la legislación o los instru-mentos de ordenación del Parque.

f) Emitir los informes que le sean solicitados por la Conselleriacompetente en materia de medio ambiente en aquellos procedimien-tos promovidos por la administración o particulares que afecten alParque Natural.

Artículo 8. Financiación del Parque Natural1. El Consell de la Generalitat, con el fin de atender a los gastos

generales de funcionamiento del Parque Natural y las inversionesnecesarias en el mismo, habilitará los créditos oportunos, sin perjui-cio de eventuales aportaciones materiales de otras entidades públi-cas o privadas interesadas en colaborar con la Conselleria compe-tente en materia de medio ambiente en la gestión del espacio prote-gido.

2. Con el fin de promover y canalizar las aportaciones dirigidas ala consecución de los objetivos del Parque y a la conservación y difu-sión de sus valores, la Conselleria competente en materia de medioambiente podrá promover la constitución de un organismo de fomen-to, con la forma legal que se considere más oportuna, y con la parti-cipación de todas las instancias públicas y privadas interesadas.

Artículo 9. Régimen de infracciones y sancionesEl régimen sancionador en el ámbito del Parque Natural de las

Hoces del Cabriel será el establecido por los artículos 52 a 60 de la Ley11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Natura-les Protegidos de la Comunidad Valenciana.

DISPOSICIONES FINALES

Primera. Ejecución y desarrolloSe faculta al conseller competente en materia de medio ambien-

te para que, en el marco de sus competencias, dicte las disposicionesnecesarias para la ejecución y el desarrollo del presente decreto.

Segunda. Plan Rector de Uso y GestiónDe acuerdo con el artículo 41.4 de la Ley 11/1994, de 27 de diciem-

bre, de la Generalitat, el Plan Rector de Uso y Gestión del ParqueNatural de las Hoces del Cabriel se aprobará en el plazo máximo dedos años desde la entrada en vigor del presente Decreto.

Tercera. Entrada en vigorEste decreto entrará en vigor el mismo día de su publicación en el

Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Valencia, 17 de junio de 2005

El presidente de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Territorio y Vivienda,RAFAEL BLASCO CASTANY

Page 7: ROM ISSN: 0212-8195 Depósito legal: V. 1556-1978 Impressió / … · 2011. 8. 5. · blanca ( Hieraetus fasciatus ), l àguila reial (Aquila chrysaetos ) i el mussol banyut ( Asio

ANNEX I

DELIMITACIO DEL PARC NATURAL DE LES GORGES DEL CABRIEL

La delimitació del Parc Natural de les gorges del Cabriol es des-criu partint del punt d’intersecció dels termes municipals de Villargordodel Cabriol i Venta del Moro, en la transversal del riu Cabriol. Desd’aquest punt, en el sentit contrari a les agulles del rellotge:

– Avança coincidint amb el límit de terme municipal de Ventadel Moro i després de Requena, fins que, després de separar-se delllit del riu Cabriol, abans d’arribar a la intersecció amb el límit determe de Cofrentes, la línia de terme intersecta amb el camí ramaderdenominat Balsa de Ves.

– Pren aquest camí ramader en direcció a Casas del Río, deixanta mà esquerra el pic de la Umbría del Moro, fins a arribar a la inter-secció de la carretera CV-442

– Des d’ací pren la carretera CV-442 en direcció a Requena.Segueix el seu traçat travessant el barranc del Muchacho fins quasi arri-bar al km 3 de l’esmentada carretera, que pràcticament coincideixamb la zona denominada Fuente del Hornillo, que es troba en l’extremmés oriental de la forest pública V1080 denominada El Hornillo-Cha-pudilla.

– En aquest punt continua cap a l’esquerra seguint el límit nord deles forests públiques V1080, V1044, (denominada El Ciscar i LaMatachosa la qual també és una forest d’utilitat pública (V148)), iV1078 denominada Casas del Doctor.

– En arribar al final del límit nord d’aquesta forests, intersectaamb el barranc de Los Morenos i gira a la dreta seguint el seu curs finsa Los Bojes, en aquest punt coincideix amb el camí ramader Assa-gador Reial de l’Hortolà.

– Pren el traçat del camí ramader a mà esquerra fins a la inter-secció amb la carretera CV-443.

– Segueix per aquesta carretera en direcció Penén de Albosa, finsque uns 200 metres després de travessar el nucli urbà de Penén deAlbosa, pren una pista forestal a mà dreta.

– Segueix aquesta pista, i pren la primera desviació a la dreta, i con-tínua el seu traçat durant aproximadament 2 quilòmetres. En aquestpunt, ja a la rodalia del límit de la forest d’UP V-1084, ix un xicotetcamí a mà esquerra, que pren durant uns 60 metres, fins a intersectaramb el límit de la forest d’UP esmentada.

– Segueix el traçat del límit de la forest d’UP V-1084 Ganacien-das, cap al nord i arriba en l’extrem més occidental a la intersecció ambla carretera N-322, deixant enrere i a mà dreta el alt de Cabeza delFraile. Contínua pel límit de la forest, que a partir d’aquest punt coin-cideix amb l’antic traçat de la carretera N-322, fins a arribar a un puntdel límit de la forest situat uns 60 metres al sud del punt de coorde-nades UTM 643.411, 4.362.998, on coincideixen el límit de la forest,i els traçats antic i actual de la N-322, on naix una pista forestal a màdreta.

– Continua pel traçat principal d’aquesta pista, menyspreant elsmúltiples camins que naixen a dreta i esquerra, durant aproximadament3’3 quilòmetres. En el punt de coordenades UTM 641.912, 4.364.170,el camí principal es bifurca en dues pistes, una direcció O i una altraNE. Segueix aquesta última fins a arribar, a uns 1’5 quilòmetres de labifurcació, a un encreuament de quatre camins.

– En aquest encreuament pren la via de l’esquerra denominadaCamí de Vilarroya, la qual segueix fins a arribar, en el punt de coor-denades UTM 642.881, 4.365.769, a una bifurcació en la qual pren lavia de l’esquerra, direcció O, vorejant la partida d’El Collado.

– Segueix aquesta pista fins al final del recorregut.– Des d’ací segueix pel límit d’una massa forestal que queda a

mà esquerra, i que limita amb una zona de cultius a mà dreta, fins aarribar al punt de coordenades UTM 641.541, 4.366.073.

– Des d’aquest punt naix una senda que acaba a uns escassos 100metres de la pista forestal camí de Casas Pradas a Retorno i que a màdreta s’observa un xicotet turó, seguint aquesta senda fins a la inter-secció amb la pista forestal. S’observa que la senda desapareix en elsúltims 100 metres, se seguirà en línia recta des del final d’aquestasenda, UTM 640.913, 4.366.220, fins a la pista anteriorment citada.

– Continuant per aquesta pista forestal s’arriba a la intersecció

22496 22 06 2005 DOGV - Núm. 5.033

ANEXO I

DELIMITACIÓN DEL PARQUE NATURAL DE LAS HOCES DELCABRIEL

La delimitación del Parque Natural de las Hoces del Cabriel sedescribe partiendo del punto de intersección de los términos munici-pales de Villargordo del Cabriel y Venta del Moro, en la transversaldel río Cabriel. Desde este punto, en el sentido antihorario:

– Avanza coincidiendo con el límite de término municipal deVenta del Moro y después de Requena, hasta que, tras separarse delcauce del río Cabriel, antes de llegar a la intersección con el límite detérmino de Cofrentes, la línea de término intersecta con la vía pecua-ria denominada como Balsa de Ves.

– Toma esta vía pecuaria en dirección a Casas del Río, dejando amano izquierda el pico de la Umbría del Moro, hasta llegar a la inter-sección de la carretera CV-442.

– Desde aquí toma la carretera CV-442 en dirección a Requena.Sigue su trazado atravesando el Barranco del Muchacho hasta casillegar al km. 3 de la citada carretera, que prácticamente coincide conla zona denominada Fuente del Hornillo, que se encuentra en el extre-mo más oriental del monte público V1080 denominado El Hornillo-Chapudilla.

– En este punto continúa hacia la izquierda siguiendo el límitenorte de los montes públicos V1080, V1044 (denominado El Císcary La Matachosa que también es un monte de utilidad pública (V148))y V1078 denominado Casas del Doctor.

– Al llegar al final del límite norte de este monte, intersecta conel Barranco de los Morenos y gira a la derecha siguiendo su cursohasta Los Bojes, en este punto coincide con la vía pecuaria Cañada Realde Hortolá.

– Toma el trazado de la vía pecuaria a mano izquierda hasta suintersección con la carretera CV-443.

– Sigue por esta carretera en dirección Penén de Albosa, hastaque unos 200 metros después de atravesar el casco urbano de Penénde Albosa, toma una pista forestal a mano derecha.

– Sigue esta pista, tomando el primer desvío de la misma a laderecha, y continua su trazado durante aproximadamente 2 kilómetros.En este punto, ya en las cercanías del límite del monte de UP V-1084,parte un pequeño camino a mano izquierda, que toma durante unos 60metros, hasta intersectar con el límite del mencionado monte de UP.

– Sigue el trazado del límite del monte de UP V-1084 Ganacien-das, hacia el norte llegando en su extremo más occidental a la inter-sección con la carretera N-322, dejando atrás y a mano derecha elAlto de Cabeza del Fraile. Continua por el límite del monte, que apartir de este punto coincide con el antiguo trazado de la carretera N-322, hasta llegar a un punto del límite del monte ubicado unos 60metros al sur del punto de coordenadas UTM 643.411, 4.362.998,donde coinciden el límite del monte, y los trazados antiguo y actualde la N-322, donde nace una pista forestal a mano derecha.

– Continúa por el trazado principal de esta pista, despreciandolos múltiples caminos que nacen a derecha e izquierda, durante apro-ximadamente 3’3 kilómetros. En el punto de coordenadas UTM641.912, 4.364.170, el camino principal se bifurca en dos pistas, unadirección O y otra NE. Sigue esta última hasta llegar, a unos 1’5 kiló-metros de la bifurcación, a un cruce de cuatro caminos.

– En este cruce toma la vía de la izquierda llamada Camino deVilarroya, la cual sigue hasta llegar, en el punto de coordenadas UTM642.881, 4.365.769, a una bifurcación en la que toma la vía de laizquierda, dirección O, bordeando la partida de El Collado.

– Sigue esta pista hasta el final de su recorrido.– Desde aquí sigue por el límite de una masa forestal que queda

a mano izquierda, que limita con una zona de cultivos a mano dere-cha, hasta llegar al punto de coordenadas UTM 641.541, 4.366.073.

– Desde este punto nace una senda que acaba a unos escasos 100metros de la pista forestal camino de Casas Pradas a Retorno y que amano derecha se observa un pequeño cerro, siguiendo esta senda hastasu intersección con la pista forestal. Se observa que la senda desapa-rece en sus últimos 100 metros, se seguirá en línea recta desde el finalde dicha senda, UTM 640.913, 4.366.220, hasta la pista anteriormentecitada.

– Continuando por dicha pista forestal se llega a la intersección con

Page 8: ROM ISSN: 0212-8195 Depósito legal: V. 1556-1978 Impressió / … · 2011. 8. 5. · blanca ( Hieraetus fasciatus ), l àguila reial (Aquila chrysaetos ) i el mussol banyut ( Asio

amb la carretera CV-459, se segueix aquesta en sentit Casas Pradas finsa arribar a una pista forestal que naix a mà esquerra entre els punts qui-lomètrics 15 i 16, sota les faldes del Puntal Merino. En aquest puntcoincideix amb el límit del PORN.

– Pren aquesta pista fins a arribar al límit de la forest d’utilitatpública V98 Puntal de Los Caracoles.

– Avança seguint el límit d’aquesta forest, en direcció NO, fins queaquest límit intersecta amb la carretera CV-458.

– Continua per aquesta carretera en direcció a Casas de Moya finsque, passats uns 200 metres del PK 6, pren a mà esquerra un camídenominat camí de Casas de Moya a Villargordo, deixant a mà esque-rra un repetidor de telefònica.

– Segueix el camí en direcció a Villargordo del Cabriol fins a laintersecció amb el camí de la Casilla del Cura, que pren a mà esque-rra, i passa una masia al costat del camí, fins a arribar a una segonamasia, des d’on ix una pista a mà esquerra en direcció S, que intersectaamb el límit de la forest d’utilitat pública V97 El Pinarazo.

– Continua per aquesta pista fins a la intersecció amb la forestd’UP V97. Des d’aquest punt avança seguint el límit de la forest endirecció NO, fins a la intersecció amb el límit del terme municipalde Villargordo del Cabriol. Aquest punt coincideix amb la intersec-ció entre la forest d’UP V97, la línia de límit de terme municipal entreVillargordo del Cabriol i Venta del Moro i la forest d’UP V99 PeñasBlancas.

– Des d’ací segueix el límit de la forest V99 en direcció N, deixanta mà esquerra un xicotet turó i just darrere d’aquest l’Alt de Moluen-go, fins a arribar al punt de coordenades UTM 634.202, 4.373.050, onpren durant escassos metres el traçat d’un camí que arriba fins unencreuament de tres camins en el punt de coordenades UTM 634.188,4.373.150, on torna a prendre el límit de la forest d’UP V99, a l’altu-ra d’un xicoteta sitja quadrada.

– En aquest punt el límit descrit deixa de coincidir amb el límit delPla d’Ordenació dels Recursos Naturals. Segueix el límit de la forestpública fins a intersectar amb la vora exterior de la carretera N-III.Seguint aquesta vora en sentit oest, contínua el límit fins a la interseccióamb la línia de terme municipal de Villargordo del Cabriol i la pro-víncia de Conca, coincidint amb el centre de la presa de Contreras.

– Finalment segueix el traçat de la línia de terme municipal finsa arribar al punt d’inici de la delimitació, en la intersecció dels termesmunicipals de Venta del Moro i Villargordo del Cabriol.

DOGV - Núm. 5.033 22 06 2005 22497

la carretera CV-459, se sigue ésta en sentido Casas Pradas hasta lle-gar a una pista forestal que nace a mano izquierda entre los puntoskilométricos 15 y 16, bajo las faldas del Puntal Merino. En este puntocoincide con el límite del PORN.

– Toma esta pista hasta llegar al límite del monte de utilidad públi-ca V98 Puntal de Lo Caracoles.

– Avanza siguiendo el límite de este monte, en dirección NO,hasta que dicho límite intersecta con la carretera CV-458.

– Continúa por esta carretera en dirección a Casas de Moya hastaque pasados unos 200 metros del pK 6, toma a mano izquierda uncamino denominado Camino de Casas de Moya a Villargordo, dejan-do a mano izquierda un repetidor de telefónica.

– Sigue el camino en dirección a Villargordo del Cabriel hasta suintersección con el Camino de la Casilla del Cura, que toma a manoizquierda, pasando una masía junto al camino, hasta llegar a unasegunda masía, desde donde parte una pista a mano izquierda en direc-ción S, que va a intersectar con el límite del monte de utilidad públi-ca V97 El Pinarazo.

– Continúa por esta pista hasta la intersección con el monte deUP V97. Desde este punto avanza siguiendo el límite de monte endirección NO, hasta la intersección con el límite del término munici-pal de Villargordo del Cabriel. Este punto coincide con la intersecciónentre el monte de UP V97, la línea de límite de término municipalentre Villargordo del Cabriel y Venta del Moro y el monte de UPV99 Peñas Blancas.

– Desde aquí sigue el límite del monte V99 en dirección N, dejan-do a mano izquierda un pequeño cerro y justo detrás de éste el Altode Moluengo, hasta llegar al punto de coordenadas UTM 634.202,4.373.050, donde toma durante escasos metros el trazado de un cami-no que llega hasta un cruce de tres caminos en el punto de coordena-das UTM 634.188, 4.373.150, donde vuelve a tomar el límite delmonte de UP V99, a la altura de un pequeño silo cuadrado.

– En este punto el límite descrito deja de coincidir con el límite delPlan de Ordenación de los Recursos Naturales. Sigue el límite demonte público hasta intersectar con el borde exterior de la carreteraN-III. Siguiendo este borde en sentido oeste continúa el límite hastasu intersección con la línea de término municipal de Villargordo delCabriel y la provincia de Cuenca, coincidiendo con el centro de lapresa de Contreras.

– Finalmente sigue el trazado de la línea de término municipalhasta llegar al punto de inicio de la delimitación, en la intersección delos términos municipales de Venta del Moro y Villargordo del Cabriel.

Page 9: ROM ISSN: 0212-8195 Depósito legal: V. 1556-1978 Impressió / … · 2011. 8. 5. · blanca ( Hieraetus fasciatus ), l àguila reial (Aquila chrysaetos ) i el mussol banyut ( Asio

22498 22 06 2005 DOGV - Núm. 5.033

� � � � ����������

� ����

� ����

� ����

� ����

������

������

������

������� ��

��� � �����

� ��

��� � �����

� ��

��� � �����

� ��

��� � �����

� ��

��� � �����

��������

������ ��������������������������� ����� �����

������� ������

����� !" #"�#��� �$ ���

�����#���"%�

� "&

�'����

#��

(�'

�� "�� (�����"�

"�����# "�

��')��#����" " ��*(�'�

�(#�)��#�������(�')���)���

�(�')� "$���

��+"�� ���

���" )� �

�����#����,"

� "&�'����#����$���)�

���������������������

��������������

�������������������

��������������

�������

�������� ��������-('�"�.//0