1r TRIMESTRE CURS 2008-2009 NÚM 1 ANY I

REVISTA DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PORRERES

POVIM NAAVVUUII SSOORRTTIIMM DDEELL’’OOUU!!!!!!NNEEIIXX LLAA RREEVVIISSTTAA DDEE LL’’IIEESS PPOORRRREERREESSNNOOVVAA DDIIRREECCTTIIVVAAPPRROOBBLLEEMMEESS DD’’EESSPPAAIIVVAAGGAA DD’’EESSTTUUDDIIAANNTTSSSSOORRTTIIDDEESS II EEXXCCUURRSSIIOONNSSRREECCUUPPEERRAANNTT LLAA MMEEMMÒÒRRIIAA HHIISSTTÒÒRRIICCAAEENNQQUUEESSTTAA:: AAMMOORR II SSEEXXEE ...... JJUUNNTTSS??

FFOOTTOONNOOVVEELL .. LLAACCAARRTTAA DDEE RRÀÀDDIIOO--PPAATTII AA LL’’AAUUDDIIÈÈNNCCIIAA

MMOONNÒÒLLEEGG:: EESSCCOOLLAA DDEE MMAARREESSMMOODDAA:: IINN && OOUUTT

MMÚÚSSIICCAA:: EENNTTRREEVVIISSTTAA AALL GGRRUUPP TTRRIIBBEEFFOORREEIIGGNN LLAANNGGUUAAGGEESS CCOORRNNEERR

HHOORRÒÒSSCCOOPPPPAASSSSAATTEEMMPPSS

Revista TrimestralNúm 1 - Any I

IES PORRERESCTRA. MONTUIRI S/N 07260

PORREREST 971 168 590 – F 971 168 217

iesporreres@educacio.caib.es

COORDINADOR

Biel Vich

Comissió de la revista

Francisca Artigues

Mika Obrador

Miquel A. Serra

Correcció lingüística

Margalida Sampol

Maquetació

Miquel A. Serra

Biel Vich

Col·laboradors

Catalina Barceló, Mateu Ca-talà, Catalina Mª Garí, MarinaGarví, Maria Gayà, Aina Nico-lau, Sergi Robles, Rafel Mora,Catalina Vanrell, Miquela MariaFerrer, les alumnes de quartd’ESO A, Sadek Kehloul, NeusOliver, Sandra Garcia, EnriqueRodríguez, Eladi Esteve, MariaAntònia Mora, Jaume Adrover,Catalina Pizà, Mª Trinidad Hor-migo i Joan Miralles

ImprimeixImpremta Adrover

07630 CAMPOS - Ronda Cata-lunya, 56 - T 971 651 616

Aquesta és una revista in-dependent i plural. La sevaopinió s’expressa nomésper mitjà dels editorials.Els articles firmats expres-sen únicament l’opinió delsseus autors.

Editorial

2

NEIX UN NOU MITJÀ DE COMUNICACIÓAvui la premsa escolarcelebra el naixementd’un nou mitjà, el mésjove dels membres d’a-questa peculiar comuni-tat. Ja teniu entre lesvostres mans el primernúmero de la revista delnostre institut. Hanhagut de passar tresllargs cursos i un trimes-tre per fer possible elseu natalici. Han estatanys durs, altres preo-cupacions, de més im-portància, ensmantenien ocupats atemps complet. Aixe-car una centre educa-tiu des del no-res noha estat cosa fàcil.Consolidar aquestacomunitat educativa haestat una tasca ingent,plena de mal de caps, ...però tot i la magnitud deles dificultats, ni els di-rectius que han anatpassant durant totsaquests anys, ni el pro-fessorat, ni l’alumnat, niels pares, han restat in-actius o insensibles res-pecte al fet periodístic.Des del primer curs esva impulsar l’elaboraciód’un anuari que consti-tueix l’autèntic pare es-piritual d’aquestarevista. Sense aquestainiciativa, iniciar aquestcamí que avui posem enmarxa, hauria estat moltmés difícil. Sempre ésmillor construir sobreuns bons fonaments itenir uns referents queno pas arrancar de zero.Mai deixarem d’agrair ireconèixer a aquells quevan idear, coordinar i

elaborar aquests anua-ris. El primer problema queens vam plantejar desde la coordinació va serel de com ens anomena-ríem. Vam pensar orga-nitzar un concurs denoms entre els alumnesi erigírem al conjunt demembres del claustre enjurat. Es van rebre molts denoms i aviat es va gene-rar un actiu debat entreel professorat. Algunsvan destacar la poètica

d’un Dies Porreres, al-tres la precisió i senzi-llesa d’un Expressa’t; amolts els hi feia d’allòmés gràcia School pelut;i que me’n direu aquellaltre: No ... idoi sí!, esperfilava com un dels fa-vorits. Però tots ells restavencondemnats a l’oblit. Fi-nalment, una majoriaqualificada es va inclinarper un dels títols méspolèmics, un nom quedespertava passions iodis a parts iguals entrel’electorat: Povimonnius. Evidentment niusés una paraula homò-fona de l’anglesa news,però, ... què és Povi-mon? Què vol dir? Novos trenqueu més elcap, Povimon és unacrònim de les tres vilesa les quals serveix elnostre institut: Porreres,Vilafranca i Montuïri.

Vos podrà agradar méso menys, però és el ve-redicte inapel·lable deles urnes, la democràciaés així.Naixem oberts a tots vo-saltres, a les diversessensibilitats, a diferentsidees i punts de vista, ales inquietuds més dis-tants, amb la voluntatde ser el mitjà d’expres-sió de la nostra comuni-tat educativa, unacomunitat certamentplural i diversa, però queaquí trobarà un punt

d’encontre, un fòrumde discussió, peròtambé de coneixe-ment i comprensiómútua.

En definitiva, Povimonvol posar al voste abastuna radiografia, el mésfidel possible de la nos-tra comunitat educativa,una realitat rica, plural,multicultural i plena dematisos. Si la podem re-flectir, de tal maneraque a trevés de nosal-tres vos feu una idea delque és l’IES Porrereshaurem assolit el nostreobjectiu.Només ens resta dir-vosuna cosa: col·laboreu!!!Esperem ansiosamentels vostres articles, lesvostres fotografies, elsvostres poemes i narra-cions, les vostres opi-nions, els vostres còmicsi dibuixos, ... en la nos-tra llengua, però tambéen qualsevol de les quees parlen o estudien enaquest institut. Senseles vostres creacions nosom ningú!!!

Opinió

REFLEXIONS SOBRE UNA EXPERIÈNCIA

3

L’IES Porreres estrena equip directiu

Francisca ArtiguesQuan parlam d'equip directiu ensimaginam un grup reduït de per-sones que conjuntament gestio-nen i organitzen un centre. Jopersonalment, mai havia estatmembre d'una directiva, i lameva experiència pel que fa agestionar i organitzar es limitavaa l'àmbit familiar, que d'algunaforma també suposa i requereixun servei i una dedicació plena,on també els factors de preven-ció, d' equipament i d'administraciósempre estan a l'ordre deldia”, però evidentment, a unnivell totalment diferent.El tema és apassionant, so-bretot quan sents que potsdur iniciatives endavant iquan perceps que hi ha per-sones amb il·lusions i inter-essos similars als teus i ambles quals pots compartir pro-jectes i altres dèries.Potser perquè he dedicatgran part de la meva vidad'estudiant a fer feina deforma molt individual, sem-pre havia desitjat treballaren equip. Jo som pianista i ja sesap, les persones que hem dedi-cat molt temps a aquest instru-ment, hem treballat molt tempssoles. No és que els altres instru-mentistes no facin el mateix, sinóque ells, després tenen mésoportunitats per tocar enorquestres, bandes i grups decambra que els pianistes. Tambéobservam que el repertori per apiano sol és molt extens , moltcomplet, i això per una part im-plica i permet als instrumentistesde la tecla ser bastant “autosufi-cients”. Així i tot, sempre que puctoc en grups de cambra i participd'altres propostes musicals for-mant conjunts d'estils de música

diferents. Però bé, aquest no ésel tema que m'havia motivat aescriure...El fet és que un grup de personesens hem compromès en la tascade dur endavant un projecte di-rectiu de centre. Crec que tothomque decideix fer-se càrrec d'una“empresa”així, comença ambmolta il·lusió i moltes idees quedesprés el temps i les circum-stàncies van situant i recol·lo-cant. Vull dir, que de tots elsprojectes inicials que es progra-men, segurament una part no es

veu realitzada per diverses qües-tions, o allò que inicialment sem-blava factible més endavantesdevé impossible...Malgrat tot, el context socio-cul-tural de l'entorn és propici perdur endavant tasques emprene-dores i ambicioses, el tipusd'alumnat, la implicació familiar,les relacions amb les escoles deprimària, els intercanvis i les rela-cions amb altres entitats prop-eres al centre... Tot plegatconfigura una suma de factorsque engresquen i il·lusionen.Un dels grans objectius que esmarca un centre d'educació és lamillora en la qualitat del'ensenyament i els resultats

acadèmics. Objectiu que, d'al-guna manera, ve determinat pelgrau de implicació i formació dela comunitat educativa, manifes-tada en una actitud de superacióconstant. Una altra fita és la con-tribució a l'educació en els valorsbàsics de la convivència, basatsen el res-pecte, la tolerància, lademocràcia, la igualtat, la no vio-lència... Objectius que, al cap i ala fi, no són una utopia sinó unarealitat possible. Comptam ambuns elements de primera qualitat,però ens sentim negativament

condicionats i limitats perun espai físic, que ens ésdel tot insuficient. Aixòtambé és una realitat i enspreocupa profundament. No vull semblar catas-trofista, i molt menys en elmeu primer article peraquesta revista que neixamb la il·lusió de comu-nicar, d'expressar, de ser unmirall on es reflecteix lavida del nostre institut, ontothom hi ha de poder dir laseva, sempre des del re-specte i la lli-bertat. Per

tant, la preocupació per un pres-ent i la incertesa d'un futur, hande servir per a prendre conscièn-cia que tenim una realitat difícilperò compatible amb les ganesde millorar i saber que sumantesforços podem aconseguir elsobjectius proposats.Vull donar les gràcies a totesaquelles persones que varen con-tribuir d'alguna manera a quelIES Porreres fos una realitat, ivull fer al·lusió especial al profes-sorat i als diferents equips direc-tius anteriors de l'IES Porreres,en agraïment per la seva dedi-cació, treball i constància, sem-pre és més fàcil seguir quan elcamí està començat.

Actualitat

4

CARTA OBERTA DE RÀDIO-PATI ALS SEUS OIENTSJo estic molt contenta!! L'any passat un professorde música, en Joan Ramon Xamena va tenir la ini-ciativa de donar-me vida ... I en Tomeu Barceló ésel que enguany em connecta ... Vaig posar músicatres patis per setmana, durant tot el curs. Algunavegada va venir alumnat a recitar uns quants poe-mes, i vaig tenir el plaer de retransmetre una en-trevista feta també per l'alumnat a un lectord'anglès molt simpàtic que nomia Bajadir ...Tot i així, he d'admetre que el meu nom és un pocpretenciós, perquè de ràdio no en tenc gaire. Notenc locutors, ni redactors, ni informatius ... nomésdispòs d'un únic canal, el musical ..., que ja és bomentre els oients s'ho passin bé..., però el que ne-cessit és realitzar-me, sentir-me útil en altrescamps, necessit un família adoptiva ... L'any passat, des de l'optativa del taller d'artesania,els alumnes me varen dedicar una activitat, varencrear logotips per represantar-me!! Logotips quepodreu veure a través d'aquesta revista. Per exemple, la setmana passada vàrem incloureen les activitats de celebracions que es fan a totarreu, el 60è aniversari de la Declaració dels DretsHumans a travès de la lectura d'un quants articlesi acompanyaren l'acte músiques relacionades ambaquest tema.

El dia de les “verges” me tregueren directament alpati, físicament vull dir!! I no vos podeu imaginarl'alegria que vaig tenir, sobre tot quan un grupet demascles guapos, alumnes i professors cantaren unacançó (Jo, que som tan verge!).Vos convit a participar amb el que volgueu, podeucontar rondalles, podeu explicar històries, fer en-trevistes, cantar, tocar algun instrument, etc...vosesper... LA RÀDIO ÉS DE TOTHOM! SOM VOSTRA!!

Una emissora a la recerca de nous locutors

Aquest és un dels logotips proposats per a ràdio-pati

L’alumnat observa diferents tipus de reaccions químiques

SORTIDA DE 3ESO AL CAIXAFORUM ExtraescolarsEl passat 30 d'octubre de 2008 els alumnes de 3rd’ESO van dur a terme una sortida a la Fundació“La Caixa” entre les 8:00 i les 15:00 hores. La sor-tida va ser organitzada pel departament de física iquímica. Els alumnes van ser acompanyats per Ger-mán Bassitta i Antònia Mora.La intenció de la sortida era dur a terme un tallerd’introducció al món de la química a través de l'ex-perimentació i visitar l'exposició sobre art i culturadel Tibet.Gràcies a a la participació en el taller es preteniadeterminar què és un canvi químic; observar dife-rents tipus de reaccions químiques; conèixer les uti-litats d’algunes reacions químiques; conèixermaterial del laboratori i la seva funció.Amb la visita a l’exposició es volien donar a conèi-xer les activitats culturals i artesanals de la regiódel Tibet, regió l’ocupació xinesa de la qual va pro-vocar una gran polèmica a escala mundial durant

els jocs olímpics de Pekin.L’alumnat va trobar la sortida força interessant.

Mateu Pons, alumne de 3r ESO-B realitzant un experi-ment químic en el transcurs de la sortida

Actualitat

LA SATURACIÓ DEIXA PETIT L’IES PORRERES

5

“Cal una apliació del centre, vist que la situació actual és insostenible”

RedaccióEl nostre institut ha patit durantaquest primer trimestre un greuproblema de saturació, quesegons exposaven els membresdel claustre de professors i delConsell Escolar en una carta envi-ada el passat 30 d’octubre a laConselleria d’Educació “no per-met dur endavant una labor ed-ucativa de qualitat”.L’edifici, pensat originalment pera tres línies per cada nivell d’ESO,és a dir, per a dotzegrups, ha passat a al-lotjar setze grups (queen realitat són divuitperquè els alumnes dediversificació neces-siten la seva pròpiaaula). Com que l’edificinomés disposava dedotze aules s’ha fetnecessari habilitar es-pais que com s’afirmaen la citada carta “nosón adients per desen-volupar l’activitatacadèmica”. Actual-ment s’estan aprofitantper fer-hi classe la casadel conserge, un mag-atzem, la biblioteca, ellaboratori i s’ha dividiten dos l’aula taller de tecnologiaper guanyar una aula més, ambtots els problemes que això su-posa. Els treballs dels alumnes de tec-nologia no es poden emmagatze-mar, els usuaris de la nova aulacontigua al taller pateixen renousi el taller mateix es troba saturatmultiplicant els perills físics. No hiha cap espai per donar suport alsalumnes de necessitats educa-tives especials o de palic perquèles aules de suport s’han hagutde transformar en aules or-dinàries o en espais per altresusos.

Per donar suport a aquestsalumnes es fa servir la cuina itots els petits habitacles de lacasa del conserge. L’ús que es fadel laboratori de ciències com aaula ordinària suposa que elsalumnes hagin d’ocupar unsseients que no són adients i esqueixen de la incomoditat i demal d’esquena. Els alumnes quefan ús de la biblioteca com a aulatambé s’han queixat per la inco-moditat dels seients o fins i tot

per la manca d’aquests, mentreque els professors ho feien pel fetde ser un espai inadequat per al-lotjar una classe i per haverd’usar unes poc pràctiques pis-sarres blanques de retolador, queno sempre funcionaven com toca.A més la biblioteca es usada pun-tualment com a segona aula d’in-formàtica i com a salad’audiovisuals. Capítol apart mereix el tema delgimnàs. Aquest es troba perma-nentment ocupat, la qual cosa faimpossible donar a un alumneamb una discapacitat motora larehabilitació fisioterapèutica que

necessita a un lloc adequat. Amés a més, si coincideix que ploui dos grups tenen educació física,un d’ells ha de fer classe sota elporxo de l’entrada en unes condi-cions tercermundistes.

Tot i haver habilitat totsaquests espais com a aules no hiha cap dels grups de quart d’ESO,exceptuant els de diversificació,que disposi d’aula pròpia i vanitinerant per tots els espais possi-bles de l’institut, amb els con-

següents retards,sempre carregats ideixant les sevespertinences sotal’escala en tempsdels esplais.El taller d’iniciacióprofessional, quel’any passat va donartan bons resultatsper a l’alumnat quepresentava seriosesdificultats d’aprenen-tatge i d’habilitatssocials ha hagut dedesaparèixer en nodisposar d’un espaiadient. A banda dels prob-lemes directamentrelacionats amb la

falta d’aules, la saturació i lamanca d’espai provoquen altresproblemes. El fet que dos depar-taments, els de física i química iel de biologia i geologia com-parteixin un mateix laboratori di-ficulta l’emmagatzematge, enespecial dels reactius, de talmanera que els gasos tòxics esdesprenen i ocupen el laboratori,ja que no hi ha ni espai ni venti-lació. Només hi ha un bany peralumnes en tot l’edifici. Els banysd’alumnes a la primera i segonaplantes es troben tancats i s’usencom a magatzems. La bibliotecano pot complir adequa-

La biblioteca, un dels millors exemples de saturació al centre

Actualitat

6

dament les seves funcions durantels esplais perquè la major partdel seu espai es troba habilitatcom a aula. L’institut no disposa d’un espaid’usos múltiples i això dificultal’organització d’actes, conferèn-cies, xerrades o tallers amb con-vidats externs, donat que noméses poden realitzar a la bibliotecaen els pocs moments en què nos’hi fa classe. No es disposa decap espai prou ampli (salad’actes) per realitzar activitats si-multànies i compartides per di-versos grups, o fins i tot elsclaustres i novament s’empra labiblioteca, que canvia contínua-ment la seva fisonomia per adap-tar-se a tan variats usos.Davant d’aquesta situació tant elclaustre de professors com elConsell Escolar van aprovar en-viar una carta a la Conselleriad’Educació, sol·licitant, en pa-raules textuals “una ampliació delcentre, vist que la situació actualés insostenible”. Els departa-ments més afectats, tecnologia ieducació física també ho han fet.El coordinador de biblioteca i elsalumnes que usen el laboratoricom a aula tenen previst fer-ho.No és la primera vegada ques’envien cartes des de l’institut ala Conselleria exposant la situaciói sol·licitant una ampliació, l’ante-rior director, Joan Bennasar ja vainiciar aquesta reclamació fa tresanys, però de moment l’única

resposta ha estat el silenci. En previsió d’aquesta situació esvan reclamar aules prefabricadesper enguany, però es van dene-gar al·legant que només es potdotar d’aules prefabricades acentres l’ampliació dels qualsestà aprovada. I l’IES Porreres nofigura en la llista de centres am-pliables que la Conselleria vapublicar fa uns mesos. L’any passat el Consell Escolar java aprovar la formació d’unacomissió d’afers externs per ocu-par-se exclusivament d’aquesttema. La comissió té previstseguir insistint en l’enviament de missives a la Conselleria i si no hiha resposta enviar cartes als mit-jans de comunicació o convocaruna roda de premsa per exposarel problema. No es descarta quesi persisteix el silenci adminis-tratiu la comissió prepari mesuresde pressió més contundents.Entre les idees que es planteja lacomissió en cas que les vies con-vencionals no donin fruit caldestacar, l’organització d’unafesta-concert reivindicativa, untancament al centre o una mani-

festació (casserolada) davant laConselleria. Tanmateix esperenque no calgui anar tan lluny.De moment, la comissió ha dem-anat a pares, alumnes i ajunta-ment que facin arribar les sevesqueixes a la Conselleria i quepressionin de totes les manerespossibles a fi de que s’avingui anegociar.De fet, i a petició del Consell Es-colar els ajuntaments de Mon-tuïri, Vilafranca i Porreres hanaprovat mocions instant a la con-selleria a ampliar l’institut.Aquest fet ha permès que el temaarribés als mitjans de comuni-cació abans del que la comissió tenia previst donatque els diaris Ultima Hora i Diariode Mallorca van publicar articlesal respecte el passat dia 19 denovembre. La comunitat educativa de l’IESPorreres espera que aquest temaes pugui solucionar de cara alproper curs i que aprofitant lesobres es pugui ampliar l’ofertaeducativa del centre introduint al-guna modalitat de batxillerat ialgun cicle formatiu.

El gimnàs es troba sempre ocupat. S’haurà de dividir en dos amb una cortinaper poder fer classe d’educació física els dies de pluja

El taller de tecnologia s’ha hagut dexapar, accentuant-ne la saturació

Actualitat

UNA VAGA D’ESTUDIANTS BUIDA L’INSTITUT

7

L’IES Porreres es mobilitza contra el “Pla de Bolonya”

RedaccióEl passat dia 13 de novembre lamajoria dels estudiants de l’IESPorreres van secundar la vagaconvocada pels sindicats d’estu-diants. Els estudiants que van fervaga, per ser menors d’edat vanhaver de presentar un permís pa-tern. Aquest fet ens porta a de-duir que un percentatgesignificatiu de pares dóna suporta les reivindicacions dels estudi-ants. A més un grup de joves delnostre institut va acudir a la ma-nifestació de protesta convocadaa Palma davant la Delegació delGovern.Les principals reivindicacions delssindicats convocants eren lessegüents. En primer lloc la reti-rada d’un decret que segons ellsendureix la selectivitat. Tambéreclamen un augment del nom-

tres partírem amb el tren de les10:22 des de Petra però que perculpa de l’apagada es retardà 30minuts. Per aquest fet quan ar-ribàrem a la plaça del Tub ja nohi havia ningú més que nosaltresi els que també venien amb eltren. Tots ens unírem i férem la

segona línia de la manifestació.Anàvem equipats amb pancartesi estris per fer renou i pel camíimprovisàrem un parell de critsper unir la gent a la nostracausa, devíem ser uns 20. Un noiens guiava cap als altres manifes-tants, quan hi arribàrem ja noérem només 20 sinó uns 40. Enel moment de l’arribada vàremveure tota la que tenien muntadaels sindicats d’estudiants de laUIB, però el que me va impactarmés és que no estaven units tot ique els afectava igualment. Allàens vàrem retrobar la resta demanifestants que aproximada-ment érem uns 300, tot i queplovia molt, segur que si nohagués plogut hauríem estatmés. A poc a poc anava arribantmés gent, i més policies (des delmeu punt de vista un nombre ex-agerat). Quan passaren 45 min-uts la gent se’n començà a anar inoltros amb ells.

bre d’estudiantsque reben beca iuna millora d’a-questes. Tambées demanava unaugment delpressupost d’ed-ucació i que esdeixi de subven-cionar amb din-ers públics elscentres concer-tats. En quartlloc que les pràc-tiques a empre-ses siguinpagades ambsous dignes i que es crei un sub-sidi d’atur per als estudiants quecerquen la primera feina. Final-ment reclamaven la retirada im-mediata de l’anomenat “Pla deBolonya” o pla europeu de refor-

ma de les universitats.La vaga d’estudiants no va pa-ralitzar les classes perquè elsprofessorat va atendre elsalumnes que no van voler o notenien permís per fer vaga.

Així de buida va quedar l’aula de música

Mateu CatalàEls alumnes de l’IES Porreres queestàvem interessats a manifes-tar-nos en contra el Pla Bolonya,ens separàrem en dos grups. Elsque anaven amb l’autocar de les10:30 des de Vilafranca, fins a laplaça Espanya. Mentre que nosal-

MANIFESTANT-NOS SOTA LA PLUJA

Tot i la pluja l’alumnat de l’IES es manifestà a Palma

Actualitat

8

IES PORRERES: CENTRE ECOAMBIENTAL

Catalina Barceló/Aina Nicolau/Sergi Robles-4BEl passat dimecres 5 de novembre tres alumnes del'IES Porreres vàrem anar al Conservatori de Músicade Palma a recollir un Certificat com a reconeixe-ment de la participació del centre durant el curs2007-08 en el Programa de Centres Ecoambientals,programa organitzat per la Conselleria d’Educació ila Conselleria de Medi Ambient.Partírem de l'institut a les 10 del dematí acompan-yats del Coordinador ambiental de l'institut. En arri-bar ens varen lliurar a tots tres una bossa on hi ha-

via dos llibres relacionats amb el medi ambient deMallorca, una petita pilota desestressant i un petitpi (Pinus halepensis) per a sembrar. Després d'aquesta recepció, l'organització ens vaconvidar a berenar (la veritat és que va ser una mi-queta magre) i tot seguit entrarem a la sala d'actesdel Conservatori, una sala enorme on se feia l'actede lliurament dels guardons i dels certificats.La salaestava plena de gent de diferents instituts i escolesde Mallorca, tant professors com alumnes de totesles edats.Abans del lliurament de Premis va haver-hi el típicdiscurs de les autoritats polítiques (una mica rotllo,ja sabeu com van aquestes coses!). En concret,varen parlar na Bàrbara Galmés , Consellera d'Edu-cació, i en Miquel Angel Grimalt, Conseller de MediAmbient. Acabats els discursos, va començar l'acte pròpia-ment dit, en el qual varen participar 137 centres,18 dels quals varen rebre el guardó de qualitat me-diambiental per primera vegada i 17 dels quals elvaren rebre per segons any consecutiu. Els 102centres restants, entre els que estava l'IES Porre-res, varen rebre un certificat d'haver participat du-rant el curs 2007-08 en el programa de CentresEcoambientals. Quan sentírem el nom del nostrecentre vàrem pujar tots tres damunt l'escenari, vàr-donàrem la ma als representats polítics i vàrem re-collir el nostre certificat.

Tres alumnes i el coordinador recullen el certificat acreditatiu

Tres alumnes de 4ES0-B recollint el certificat

Una obra basada en fragments de Guimerà, Rodoreda i Alcover

SORTIDA A L’AUDITORI PER VEURE ASSAIG OBERTExtraescolarsEl passat dia 8 d'octubre de 2008 els alumnes dequart d’ESO varen sortir del centre per anar a veurel’obra de teatre “Assaig Obert” a l’Auditori de Porre-res. L’alumnat va sortir a peu del centre en dostorns, de 9:50 a 11:05 4A i 4C, i de 11:05 a 12:154B i 4t de diversificació. Organitzava la sortida eldepartament de Català i l’alumnat anava acompan-yat per Neus Oliver, Joana Maria Tomàs i Amaia Itu-rraspe.Assaig Obert, és una obra interactiva basada enfragments de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, LaPlaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i Cap alTard, de Joan Alcover. Els protagonistes, presentenun treball sobre les tres obres i durant un assaig ungrup d’alumnes entren on assagen. Llavors, els pro-tagonistes decideixen fer partíceps als visitants delseu projecte i convertir-lo en un assaig obert. Els actors protagonistes de l’obra Assaig Obert

Actualitat

EL TCE PREPARA L’HORT ECOLÒGIC

9

L’alumnat del taller de ciències experimentals es posa a sembrar

Les Liliàcies

Aquesta assignatura és molt in-teressant perquè estàs molt ficatdins la naturalesa. Aquí potsaprendre a cultivar, recolectar imoltes coses més sobre la vidade pagès. Aprenem com podemaconseguir tenir una bona terra icom preparar-la, així comaprenem a preparar les hor-talisses i a recolectar-les.

Aquest taller consta principal-ment en fer un hort ecològic, és adir, no utilitzam cap tipus de pro-ductes químics (insecticides, her-bicides, ...) sinó que feim servirremeis naturals com per exem-ple:

- La cervessa, la cendra i les bo-vadilles per evitar els llimacs i elscaragols.

- Les plantes aromàtiques i orna-mentals per evitar els insectes.

- El fems de bassa modificat coma adob.

Nosaltres, els del grup de les lilià-cies (cebes, porros i alls), recom-enam a tots els alumnes que elsinteressi la natura o que els puguiinteressar un seguit de coses comelaborar un hort, mètodes percultivar, veure el creixement deles plantes i moltes coses més,que s'apuntin a aquest tallerperquè és molt divertit i apren-dreu moltes coses interessantssobre la natura.

Ara hem sembrat ... i d’aquí a unsmesos, quan l’hivern hagi passati s’acosti la primavera, en elproper número de POVIMONNIUS ja vos contarem com haanat la collita!!!

Adobam el sòl amb fems dels cavalls de n'Aissatou perquè cresquin unesplantes sanes i gustoses.

Com no tenim rampins per a tots, en Toni Miralles aplana la parada amb unagranera.

Sembram plantes aromàtiques i ornamentals enmig de les parades perquèatreguin els insectes i així no haver d'esquitxar amb productes químics.

Actualitat

FINALMENT PORRERES CELEBRA EL DIA DE LESVERGES

10

La tradició s’imposa en un referèndum impulsat pels seus detractors

RedaccióLa proposta feta per part d’algunsmembres de la Comissió d’es-traescolars de suprimir celebracióde la festa de les verges al nostreinstitut no va ser ben rebuda perla majoria del claustre de profes-sors. Els partidaris d’eliminar aquestafestivitat del nostre calendarid’activitats alegaven que aquestacelebració té unes clares conno-tacions sexistes i discriminatoriesenvers les dones. Però la proposta va desfermar lareacció dels defensors de lestradicions atàviques i dels tutorsde quart d’ESO, partidarisd’aprofitar el dia de les vergesper vendre bunyols i recaptarfons per al viatge d’estudis delsseus alumnes.Finalment es va decidir sotmetrela qüestió a votació i es va con-vocar un referèndum. La majorpart del claustre es va inclinar perdeixar les coses com estaven iseguir menjant bunyols i cele-brant les verges.

Com cada any la festa va començar amb l’arribada de les cuineres que deforma totalment desinteressada preparen els bunyols

L’alumnat de quart feia paquets i posava sucre als bunyols a mesura ques’anaven cuinant.

El temps d’esplai es va allargar perquè tot l’alumnat pogués comprar el seupaquet de bunyols. La mercaderia es va vendre força bé i els alumnes de quartvan fer bons calerons.

En Tomeu de música va organitzaruna actuació musical. En un dia aixíno podien faltar les serenates.

Reportatge

PORRERES 1936: RECUPERANT LA MEMÒRIA

11

“Els qui obliden la seva història estàn condemnats a repetir-la”

Catalina Mª Garí - 4CMallorca en armes

A Mallorca, la guerra s’inicià el 19de juliol, un dia després de l’Alça-ment, amb el ban de guerra delgeneral Goded. Però a Mallorca,la revolta havia estat preparadades de feia temps per militars icivils descontents amb el règimrepublicà, com els carlistes, laFalange i sectors conservadorsque estavenen contacteamb el generalMola, un delsartífexs de larevolta. Elcontrol deMallorca fourelativamentfàcil perquèels partits re-publicans i elsgrups obrersno tenien unaimp lan tac i ógaire forta.Després de laproc lamaciódel Cop d’es-tat, el generalGoded, va as-sumir el podera Mallor-ca, tot i que Menorcaquedava en mans republicanes.Destituïdes les autoritats republi-canes, els militars més exaltatsjuntament amb els falangistes icivils armats prengueren el poder.Nomenaren noves autoritats, iferen mans i mànigues perquè la“normalitat” s’establís a Mallorca.A més, dugueren a terme un se-guit de detencions i empreson-aments d’esquerrans destacatsque varen ser confinats a la presóprovincial, al castell de Bellver i aaltres centres de reclusió. Mallorca quedà aïllada i moltaviat −21 de juliol− arribaren elshidroavions que llançaren bom-

bes sobre la ciutat de Mallorca. Elcapità Alberto Bayo es posà alcapdavant d’una expedició de re-conquesta de les Illes Balears. Eldia 16 d’agost desembarcaren enel llevant mallorquí entre el capVermell i Porto Cristo. En aquells moments arribaren aMallorca avions italians i reforçosmarins que lluitaren al costat delsnacionals. L’actuació dels avions

acabà per desmoralitzar lestropes republicanes i minvar-neel poder bèl·lic alhora que ence-nia els ànims dels defensors. El 3de setembre, els nacionals esferen amb Son Servera i el puigde Son Corb mentre arribaven or-dres que el capità Bayo es retiràs.El 4 de setembre acabà l’intent dereconquesta republicana de Mal-lorca i amb ell l’inici d’una repres-sió indiscriminada que va afectara amples capes de la societatmallorquina.

Comença la repressióEl període del desembarcamentrepublicà coincidí amb un aug-ment de la cruel repressió feixis-

ta, hem de dir que des delsprimers moments de la guerra,els camises blaves de Falange jahavien realitzat detencions ihavien comès els primers assas-sinats. La por a la victòria repu-blicana primer i, segon, l’eufòriaper la victòria varen provocar unaautèntica caça de sospitosos queeren afusellats sense judici alscementiris i a cunetes de camins.

Les víctimesde la repressióforen, mem-bres dels par-tits d’esquerra,de sindicats,mestres, peri-odistes i altresprofessions li-berals. La ideaera que s’haviad’acabar ambl’amenaça del’enemic acasa. Elsfalangistes or-ganitzaren es-camots quer e d a c t a r e nllistes desospitosos quecalia eliminar.

Amb l’ajut dels escamots italians,recordats per la seva cruesa icapitanejats pel comte Rossi re-alitzaren centenars d’assassinatsentre agost i setembre de 1936,fins a la primavera de 1937, quanes substituïren els comanda-ments militars i civils, per situar-hi persones contràries a lesexecucions indiscriminades.A Mallorca hi hagué centenars depenes de mort atribuïdes aaquest tipus de delictes: haverpres part en reunions polítiquesesquerranes, ser membre d’unsindicat o participar en un ajun-tament durant el govern repu-blicà els convertí en enemics.

Afusellament d’un presoner “republicà” al Fortí d’Illetes

Reportatge

12

Molts altres patiren altres formesde repressió com les multes, laconfiscació de béns, la depuracióde funcionaris (especialment elsmestres), tortures (com la de ferbeure oli de ricí), vexacions i hu-miliacions. Tots aquells quehavien col·laborat d’alguna man-era amb la República foren víc-times de la repressió.

Què va passar a Porreres?A principis dels anys 30, Porreresera un poble dedicat especial-ment a les tasques agrícoles. Laproclamació de la SegonaRepública l’any 1931 no va repre-sentar grans canvis a nivellpolític. El govern local va contin-uar amb mans de les classes mésbenestants de la vila. Podem dirque el caciquisme estava ben ar-relat al poble.Tot i aquest fet, Porreres va viureun augment de la participacióciutadana gràcies a l’aparició dediverses associacions que varenbrollar durant la República.El resultat de les eleccions gener-als del mes de febrer de 1936varen fer capgirar el color políticdel Consistori. Començà el gov-ern d’esquerres de la ComissióGestora del Front Popular de Por-reres. Una figura va encapçalaraquest canvi, Climent Garau Juan

de Can Marió. Aquesta personaes dedicava a fer de fuster i dedibuixant a la fàbrica “Alfombrerade Palma”. A conseqüència del re-sultats de les eleccions generalsdel febrer de 1936 fou nomenatnou batlle de Porreres.El Consis-tori presidit per Climent Garau vaprendre decisions importantís-simes per a millorar la situacióendarrerida de Porreres. La cons-trucció d’un nou centre escolar,l’obertura d’una biblioteca muni-

cipal, la millora de la Plaça, mil-lores en el claveguera, del ce-mentiri... foren les passes mésdestacades de la labor de l’Ajun-tament presidit pel Batlle Marió.A mesura que passaven elsmesos, la crispació arriba alpoble. L’enfrontament entre al-guns membres de les famíliesbenestants, l’església local i elsintegrants del consistori esquerràera ben manifest. Paral·lelamentuna nova força políticacomençava a arrelar a la vila. Erala Falange Espanyola, que neixsota el beneplàcid de l’esglésialocal i del elements més conser-vadors del poble. Aquest grups’oposà frontalment a les deci-sions del consistori republicà.El 19 de juliol de 1936,falangistes i membres de la Guàr-dia Civil prenen l’Ajuntamentsense cap oposició. Porreres esconverteix en un dels punts mésactius de la repressió feixista aMallorca.Alguns esquerrans fugen delpoble, d’altres es tanquen a casaseva. Comença la por al poble. ElBatlle i el seu germà decideixenamagar-se a foravila. L’arribada de les tropes republi-canes de Bayo a Porto Cristo de-

Concentració feixista a la Plaça de Porreres durant la Guerra Civil

El Comte Rossi fent un discurs a la seu de Falange a Manacor. Aquestfeixista italià fou el més despietat repressor que operà a Mallorca

Reportatge

13

sencadena una forta repressió. Lanit del setze al disset d’agost del36, quinze porrerencs forenafusellats i cremats a l’antic ce-menteri de Manacor.Dia rere dia, els falangistescerquen com a desesperats totsels esquerrans de la vila. Fan es-corcolls als seus domicilis. Amen-acen les seves famílies. Estandisposats a fer qualsevol cosa,per tal de detenir els porrerencsvinculats amb la República.A partir del mes de setembre de1936, comença a la vila un delsepisodis més cruels de la seva re-cent història. La maquinària re-pressiva no es retira amb lasortida del capità Bayo a PortoCristo. La presència d’una brancamolt activa del movimentfalangista a Porreres motivà quela localitat centralitzés una bonapart dels afusellaments massiusefectuats a Mallorca, la majoriadels quals darrera l’oratori de laSta. Creu, on encara són visibles

els forats causats pels impactesde les bales en el marès. Enaquest indret, hi moriren moltespersones de fora poble. La por ila mort s’estableixen a la vila. Difamacions, escarni públic, olide ricí, trets de fusells, palisses,etc., convivien dia rea dia a Por-reres. Un fets que no s’han obli-dat fàcilment per la major part dela població i, que a hores d’ara,encara costa contar-los. Els assassinats eren conduïts auna fossa comuna, situada a unscinquanta metres del lloc delsafusellaments. La fossa estava situada en el cen-tre de l'actual cementiri, on ac-tualment s'aixeca una paret deníxols. Les dimensions aproxi-mades eren de cinc metres dellargària per quatre de amplària ialtres quatre de fons. Es creu queunes tres-centes persones hivaren esser enterrades. No varen ser les parets de laSanta Creu els únics llocs onmoltes persones varen ser execu-tades. La possessió de Sant Lluís,a uns cinc quilòmetres del poble,

va esser escenari també de fetsrepressius. A un dels pous de lafinca varen esser tirants, malfer-its, dos porrerencs. Tingueren unangoixós final, juntament amb unaltre home de Llucmajor.Per acabar vull dir que 31 por-rerencs foren passats per lesarmes feixistes, tots ells víctimesd’una repressió que marcà defi-nitivament el poble de Porreres.Cap d’ells varen tenir l’oportuni-tat de defensar-se, ni tant solsde declarar-se culpables. Totsmoriren per defensar un projectede modernitat, de participaciócívica i d’autogovern, per lluitarcontra el caciquisme local.Amb el recobrament de lademocràcia la figura dels por-rerencs afusellats ha estat aïlladade la nostra història, sols recor-dada a la memòria de les per-sones que els varen conèixer.Relatar la seva vida, intentardonar-la a conèixer és un fet quehauríem de fer tots, perquè aque-sts fets no tornin a passar maimés.

Climent Garau Juan, el batlle Marió,executat pels feixistes per ser d’es-querres i haver volgut fer una escolapública i una biblioteca a Porreres

L'escenari dels afusellaments va ser la paret de l'església de la Santa Creu alcostat del cementiri. Encara poden apreciar-se els impactes de bala a la paret.A uns metres de la paret s'instal·là una metralladora. La víctima era conduïdaa darrera la capella -convençuda que era posada en llibertat-, i mentre li feientocar a la porta, era metrallada.

Enquesta

14

Hem plantejat als alumnes de l’institut cinc preguntes, destinades a conèixer les sevespreferències sexuals i amoroses: 1. A quina edat vas tenir la primera parella? 2. Per quinmotiu deixaries la teva parella? 3. Què t'atreu més d'una persona? 4. Qué no suportesd'una persona? 5. Sexe i amor, han d'anar obligàtoriament junts?

L’AMOR I EL SEXE NO TENEN PERQUÈ ANAR JUNTS

Marina Garví/Maria Gayà/Catalina Vanrell 3 d’ESO A i C

Catalina Vaquer, 2n d'ESO, Porreres Catalina Melià, 4rt d'ESO, Porreres.1. Cati Vaquer: Als 11 anys.

2. Cati Vaquer:Per deixar d'estimar.

3. Cati Vaquer: Un poc de tot.

4. Cati Vaquer: Que m'ignori.

5. Cati Vaquer: No.

1. Catalina Melià: Als 13 anys.

2. Catalina Melià: Per manca d'estimació.

3. Catalina Melià: La seva forma de ser.

4. Catalina Melià: La “xuleria”.

5. Catalina Melià: No.

1. Xisco: Als 10 anys.Sergi: Als 12 anys.

2. Xisco: Per motiu d'infidelitat.Sergi: Per trobar-ne una altra.

3. Xisco: La forma de ser.Sergi. La seva forma de ser.

4. Xisco: Que xerri massa.Sergi: Que sigui creguda.

5. Xisco: No.Sergi: No

Sergi Llorenç Robles, 4rt d'ESO, Vilafranca.Xisco Exposito, 4rt d'ESO, Porreres.

Enquesta

15

1. No n’he tengut.

2. Infidelitat

3. La seva manera de ser.

4. Que sigui mentider.

5. No.

Aina Femenies, 1r d’ESO C, Vilafranca Alexandra Lucus, 2n ESO E, Porreres.

1. Als 10 anys.

2. Per avorrir-me.

3. El caràcter i que sigui divertit.

4. Que em copiï el que duc.

5. No.

Marga Gari, 2n d’ESO D, Porreres. Guillem Nicolau, 2 d’ESO,Vilafranca.

1. 10 anys.

2. Engany o si me deixes d'agradar.

3. La manera de ser i els seus ulls.

4. Que sigui mentider.

5. Sí.

1. Als 10 anys.

2. Infidelitat.

3. Caràcter i físic.

4. Que comandi a la gent.

5. No.

Maria Barbara Nicolau, 3 d’ESO C, Vilafranca. Catalina Rueda, 3 d’ESO B, MontuÏri.

1. Als 11 anys.

2. Infidelitat.

3. Personalitat.

4. Que sigui mentider.

5. No necessàriament

1. Als 12 anys.

2. Per desconfiar o per un altre.

3. Que sigui sincer.

4. Que es pensi ser millor que tu.

5. Noo!!

Música

16

Rafel Mora

RM: Quin és el nom del vostre grup?T.: TRIBERM: Perquè aquest nom?T: Perquè avui en dia la societat es divideix entribus, perquè és el nom d’una cançó que ensagrada i perquè ens agrada així com sona.RM: Quins sou els membres del grup i quin is-trument tocau cada un?T:·Francisco Raul Dellepiane ‘Paco’- Guitarra so-lista·Miquel Gil ‘Gil’- Baix i coros·Toni Rosselló – Bateria·Biel Romera ‘Romi’ – Guitarra rítmica i veu.RM: Amb quin idioma cantau?T: Tant les nostres cançons com les versionssón en anglès.RM: Com es va formar el grup?T: A pincipi d’estiu, al casal de joves en MiquelGil i Toni Rosselló van proposar a Romi de ferel grup i ell va aceptar sense pensar-ho.

POVIMON ENTREVISTA AL GRUP TRIBE

RM: Quins grups vos han influit? Quins vosagraden més?T: Els que ens han influit són Nirvana, Soulfly,Sepultura, Foo Fighters, Bad Brains i Ramonesperò els que ens agraden més són Nirvana,Soulfly i Ramones.

La banda Tribe al seu local d’assaig

Hard-core i trash-punk a l’IES Porreres

RM: Com són les lletres?T: Parlen de crítica social i temes dedrogadicció.RM: Quines versions feis?T: Les que ens agrada més tocarsón:I just wanna have someting to do(RAMONES)Tourette’s (NIRVANA)Given up (LINKIN PARK)Sappy (NIRVANA)RM: On i quan assajau?T: A can Romi, Dilluns i Dijous.RM: Quins concerts heu fet?T: Per ara encara cap.RM: Quins projectes teniu?T: Assajar molt, treure novescançons i fer aviat el primerconcert.RM: Teniu pàgina web o algunvideoclip?T: Està en procés.

RM: Quin estil de música tocau?T: Normalment hard-core i Trash-punk.

Toni Rosselló, exalumne del nostre

institut toca la bateria a Tribe

Creació

17

CURSET PER A MARESMiquela Maria Ferrer Barceló 3B Totes les mares del món fan i diuen exactament lesmateixes coses. Jo crec que els donen un curset se-cret.

Qui no ha escoltat alguna vegada el clàssic "Tu fes-li cas a la teva mare, que la teva mare sap moltd'això..." D’on creuen que ha pogut treure unamare una frase així?Doncs... del curset, ésclar!

El primer que els en-senyen en el curs és arepetir molt les coses.Per això, quan ets petitno paren de dir-: “Comestàs? com estàs?”Segur que si el nin po-gués parlar, els diria: -“Fins als nassos, fins alsnassos,...”

En el curset també elsfan classe de llenguatge,i aprenen a incloure entotes les seves frases "elmeu". "El meu nen nomenja", "el meu nendorm"... Són tan pos-sessives que en l'a-genda, posen elstelèfons dels seus fills ala lletra M: "la mevaMaria","el meu Pepet ".Gràcies a aquests cur-sets, les mares són ca-paces de parlar de dos temes a la vegada.

En aquests cursets de mare els inculquen, sobretot,dos principis: Que prengui calci i que donin ordres.

Per descomptat, el curset també inclou classesd'estil i moda.

- Ui, aquesta camisa és preciosa, fill.

- No.

– Però com que no? Si és el que es duu ara.

- El que es duu on,...en el circ?

A més, totes les mares són vidents. - Nen, quecauràs!.. I....pataplaf... caus!

Cal reconèixer que en aquests cursets són bastantprofessionals. I és que inclouen fins a nocions depolicia. Les mares es transformen en autèntics de-

tectius,després d’undissabte al vespre:"Que heu fet? hasfumat, has begut ?"

El que no els ensenyenen el curs a les mares,és que els seus fillscreixen. Ja només vas a veure-la cada quinzedies...però això no elsés suficient: et prepa-ren el menjar de duessetmanes, i s'asseuenal teu costat:

- Què passa, no és bo?

- Acaba’t el bacallà, imenja més pa.

- Et pel una taronja?

Perquè una mare maiestà satisfeta! Permolt que facis! ...

- “Mamà em cas”.

– “Què dius, però si ets un nen!

- “Mamà, m'han nomenat President del Govern!”

- “Ja et deia jo que estudiessis de metge!”

Encara que totes les mares fan sempre les matei-xes coses, cap fa la sopa com la teva mare, cap etpela la taronja amb aquell estil. Encara que tinguisnoranta anys i la teva mare cent vint, en sortircamí de la UVI et cridarà: "Julià, abriga’t agafaràsfred!".

Cool & Fashion

18

WWEE

AARREE

IINN!!!!!!

Per les alumnes de 4t d’ESO-A

iinn!!!!!!-- CCOOLLOORR LLIILLAA,, MMOORRAATT OO TTOONNSS SSIIMMIILLAARRSS-- CCAAMMIISSEESS DDEE QQUUAADDRREESS--CCOORRRREETTGGEESS PPEERR SSOOBBRREE LLEESS JJAAQQUUEETTEESS OO CCAAMMIISSEESS-- MMOOCCAADDOORRSS PPEELL CCOOLLLL-- SSÚÚPPEERR CCAAMMIISSEETTAA IIEESS PPOORRRREERREESS-- CCAAPPEELLLLEETTSS-- CCAALLÇÇOONNSS AAMMBB CCAAMMAA EELLEEFFAANNTT

-- SSHHOORRTTSS AAMMBB LLEEGGGGIINNSS LLLLAARRGGSS-- GGUUAARRDDAAPPIITTSS-- BBOOTTEESS DD''AAIIGGUUAA-- PPLLOOMMEESS-- XXAARROOLL-- CCUUNNYYEESS-- BBOOSSSSEESS GGRROOSSSSEESS

oouutt!!!!!!-- EESSTTAAMMPPAATTSS AAMMBB PPUUNNTTSS-- FFAALLDDEESS PPLLIISSAADDEESS-- PPLLAATTAAFFOORRMMEESS-- EESSPPAATTLLLLEERREESS

-- TTRREENNQQUUEESS””-- CCAALLCCEESS FFIINNEESS-- CCAALLÇÇOONNSS DDEE PPIINNSSEEss

BE TRENDY!SSAATTUURRDDAAYY NNIIGGHHTT:: uunn vveessttiitt,, lleeggggiinnss,, bboottiinnss,, uunn cciinnttuurróó ppeerr ddaammuunntt,, ccoollllaarrssqquuee rreessssaallttiinn ii uunn bboonn ppeennttiinnaatt

AA SSCCHHOOOOLLDDAAYY:: TTeexxaannss,, uunn jjeerrsseeii,, uunn mmooccaaddoorr ppeell ccoollll,, bbootteess ii uunneess aarrrraaccaaddeesssseennzziilllleess..

Aquestes seran les camisetes demoda aquest estiu

Suprimeix aquest calçat del teuarmari!!

Fotonovel·la

19

CLAM D’UN PATI PLE DE BRUTOR

Plaga de “porquets” en temps dels esplais

Comissió de Medi Ambient

Horòscop

20

“El senyor de les Tenebres”

Capricorn (22/XII – 19/I):Salut: si segueixes trescant perles muntanyes més empinadescom si fossis una cabra podriespatinar i trancar-te una cama.Amor: les teves bogeries etdeixaran sense parella. Si tot iaixò la conserves, alerta! el mésprobable és que et posi lesbanyes.Diners: No és el millor momentper a introduir-se en la produccióde formatge de cabra.

Aquari (20/I – 18/II):Salut: nedar a la platja durantl’hivern no és precisament la mil-lor manera d’evitar refredats. Sivols nedar tot l’any hi ha piscinesclimatitzades al teu abast.Amor: un/a nedador/a poden en-trar amb força a la teva vida.Diners: les teves inversions hanfracassat, resigna’t, has llançatels doblers a la mar.

Peixos (19/II – 20/III):Salut: si no t’abrigues méspescaràs un bon constipat.Amor: algú ha llançat l’ham, l’es-quer és golós, picaràs?Diners: des que et van acomiadarla teva única activitat és anar apescar. Si creus que així podràsmantenir a la teva família quanse t’acabi l’atur vas ben errat.

Àries (21/III – 19/IV):Salut: alerta amb els cops d’aire,la teva propensió als refredats ipulmonies et podria jugar unamala passada. Fes esport i res-pira aire pur.Amor: la teva història d’amor po-dria esdevenir un “allò que elvent s’endugué”.Diners: els teus negocis s’enfon-saran com un castell de naipsamb una bufada.

Taure (20/IV – 20/V):Salut: si continues ingerint quantitats industrials de redbull no ar

ribes al proper telediari.Amor: sé que continues pensantquè dus unes banyes que nopasses per la porta ... no siguisidiota, ser taure no vol dir serbanyut.Diners: la crisi et fotrà una cor-nada de la qual tardaràs a recu-perar-te.

Bessons (21/V – 21/VI):Salut: si continues mantenintconverses amb el teu inexistent

germà bessó et tancaran alpsiquiàtric.Amor: amb la teva obsessió pertrobar una ànima bessona po-dries arribar a enamorar-te de tumateix.Diners: els teus deutes es multi-plicaran per dos.

Càncer (22/VI – 22/VII):Salut: ja es ben hora que superisel teu/teva caràcter hipocondríaci deixis de molestar el teu metgede capçalera amb les teves con-tínues demandes d’escaners i ra-diografies i biòpsies. No tenscàncer!!!Amor: en el transcurs d’un viatgepel Tròpic de Càncer trobaràs elteu/teva gran amor. Diners: la teva incopetència s’haconvertit en el càncer que està

enfonsant la teva empresa.

Lleó (23/VII – 22/VIII):Salut: tant de rugir et deixaràafònic. Cuida la cabellera, o seràsun lleó calb.Amor: ets el/la gran rei/na de laselva sexual, sempre que “surtisde caça” lligaràs.Diners: en temps de crisi un grandepredador com tu ha d’anar a lacaça de “gangues”.

Verge (23/VIII – 22/IX):Salut: usau preservatius, serd’aquest signe no immunitza elcontagi de venèrees o embaras-sos no desitjats.Amor: totes les teves conquestest’abandonaran quan s’adonin queno penses mantenir relacionssexuals amb ells/es ... és el preude mantenir la virginitat fins almatrimoni.Diners: Organitzar una subhastaper la teva virginitat no és la mil-lor manera d’aconseguir dinersdavant la manca de crèdit delsbancs.

Balança (23/IX – 22/X):Salut: la teva dieta equilibrada ésla clau de la teva salut de ferro.Amor: el teu equilibri emocionalet permetrà trobar l’amor.Diners: aviat recuperaràs l’equi-libri entre el que gastes i el quecobres; perdràs la feina i no po-dràs comprar res.

Escorpí (23/X – 21/XI).Salut: alerta amb les picadesverinoses.Amor: si segueixes punxant lateva parella, escamparà la boira.Diners: la teva immobiliàriapunxarà i anireu tots al carrer.

Sagitari (22/XI – 21/XII):Salut: quan surtis a practicarsubmarinisme alerta, un arpó etpodria ferir en qualsevol moment.Amor: cupido encertarà de ple elteu cor.Diners: els teus dards enverinatsenfonsaran la competència.

Foreign Languages CornerF.L.C.

21

SUCHWORTRÄTSE CHRISTMAS WORDSEARCH

F V V A T E R V Q X

C A C P O D F A O L

T N A C H B A R N K

N I T D M C J H A J

L S B F G U B U T N

G B M L Z M B N J A

R B A U M R F D A J

C H H T T I I F M A

D S A E N N O P L N

F N A W X S F D E O

Sadek Kehloul

R L D T O P P S S B H C Z C J

F F H R P A Z G K O D Y A Z P

E S T X R E I N D E E R O N M

R E Y L I D T I X C O W F U S

U V R D B R E K M L Z Z V T O

D L G T U X Y C S A R E N T P

O E L W S A B O E J T E K V S

L P J H N A O T N M S N W Z B

P P G J R X M S D E B C A I R

H S L L E B A T R N I E B S X

V K Z Z I C V P S V S K R Q I

Z U G O G C B G C I D S E T E

J V E B U R P B B F R C M L P

U E I I Q N R J M N P H H A E

B X M E C X G S C B T U C I F

SOLUTIONS

SUCHWORTRÄTSE

BAUMHUND

NACHBARNSOFA

VATER

WORDSEARCH

BELLSCAROLS

CHRISTMAS TREEDECEMBER

ELVESPRESENTSREINDEERRUDOLPH

SANTASTOCKINGS

APIMA

22

L’ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES CELEBRA LAPRIMERA ASSEMBLEA D’ENGUANY

APIMAHola alumnes, mares, pares i professors de l’IES dePorreres. Aprofitam aquesta ocasió per saludar-vos.Volem donar les gràcies a totes les mares i paresque varen assistir a l’assemblea ordinària de prin-cipi d’aquest curs 2008-2009.A la reunió de dia 14 d’octubre d’aquest any, esvaren elegir els càrrecs de la junta directiva de l’A-PIMA de l’ institut, i va quedar de la següent ma-nera:

Llorenç Caldentey Bauzà, President, (Montuïri).

Mª Jesús Ximelis Bover, Vice-presidenta, (Porreres).

Joana Ribot Binimelis, Tresorera, (Vilafranca).

Josep Lluís Jaume Bauzà, Secretari (Montuïri).

Juan Serrano Rueda, Vocal, (Porreres).

Miquela Gelabert Ginard, Vocal, (Vilafranca).

Joan Jaume Garí, Vocal, (Vilafranca).

L’APIMA de l’IES Porreres anirà informant als seus

socis, per circulars o per correu electrònic de les no-vetats del Centre relacionades amb nosaltres.Referent al tema de l’ampliació del Centre, la juntaha elaborat i signat una carta dirigida a la Conselle-ria d’Educació i Cultura demanant l’ampliació delCentre. També ha demanat el suport de les APIMAsde les escoles de primària dels pobles afectats, lesquals també s’han sumat a la petició amb les sevescorresponents cartes de sol·licitud d’ampliació del’IES Porreres. Vos informam que la Conselleria d’Educació i Cul-tura ens han concedit una subvenció de 676 €.Aquests dobles serviran per subvencionar activitatspels socis i per ajudar en diferents activitats i com-prar material necessari pel centre.L’APIMA ha comprat un ordinador portàtil per:poder informatitzar el llibre de socis, pagament dequotes de quotes en una mateixa base de dades,llibre comptable i llibre d’actes.Si voleu rebre la informació de l’APIMA a través dee-mail, posau-vos en contacte amb nosaltres a tra-vés d’aquesta direcció de correu:apimaiesporreres@gmail.com Si voleu ser socis de l’APIMA, vos podeu posar encontacte amb l’APIMA:apimaiesporreres@gmail.com

Comunicació de l’APIMA

LA PUBLICACIÓ D’AQUESTA REVISTA HA ESTATPOSSIBLE GRÀCIES AL PATROCINI DE:

Contraportada

escolta radio patifes radio pati